Penedès Econòmic 45

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Núm. 45 - Juny 2015

Velocitats oposades en la construcció de nous habitatges a l’Alt Penedès i al Garraf pàg. 4

El tancament de la Tèrmica de Cubelles suposarà un impacte negatiu de 800.000 € pàg. 8

El Baix Penedès obté la seva millor posició a l’Índex ADEPG de competitivitat territorial pàg. 9

Entrevista a Josep Roca Fontané Sommelier i copropietari del restaurant El Celler de Can Roca pàg. 16-17

Els vehicles elèctrics: més futur que present tot i els incentius de compra pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

juny 2015

L’ANÀLISI

1

4

€ 5

1

4

€

3

5

3

2 2

1 Preu: a partir d’uns 5.000 euros 2 Autonomia: 200Km 3 Temps recàrrega bateria: 30 minuts-8h. 4 Models: Twizy, Zoe, Kangoo ZE 5 Motors: elèctric

1 Preu: a partir de 35.000 € 2 Autonomia: 500Km 3 Temps recàrrega bateria: 4h - 8h.

4 Models: Ampera 5 Motors: un d’elèctric que fa funcionar el vehicle i un de benzina petit

d’assistència per carregar el generador

L’era dels vehicles elèctrics comença a avançar amb els híbrids al capdavant El preu elevat, la poca autonomia de les bateries i una infraestructura de punts de recàrrega insuficient alenteixen l’adopció d’aquest tipus de vehicle Lídia Oñate Els visionaris, els conscienciats amb el medi ambient i els amants de les tecnologies innovadores han estat els primers en entrar al mercat dels vehicles elèctrics, uns productes fins ara poc convincents pels seus inconvenients.

Entre ells destaca l’elevat preu pel cost que tenen les bateries que fan funcionar el motor elèctric, la poca autonomia que actualment se situa en un màxim d’uns 200 quilòmetres, i una infraestructura de punts de recàrrega que no cobreix el territori necessari per poder circular llargs recorreguts. Algunes fonts del sector de l’automòbil apunten que el vehicle elèctric no serà d’adopció massiva fins que el consumidor no vegi un valor afegit superior al que té actualment el vehicle de carburant. El cert és que els vehicles híbrids de gasolina i elèctric són els que estan donant més bon resultat, tant en prestacions, per la seva àmplia autonomia com per la competitivitat en el preu (si bé una mica més elevat que altres models de benzina), fet que s’ha traduït en un major volum de vendes que els 100% elèctrics. Tot i així, encara es tracta d’un mercat incipient que té molt camp per recórrer.

Ara bé, cap el 2020 s’espera l’arribada de la tercera generació de bateries, que permetrien fer entre 600 i 700 quilòmetres i disposar d’una xarxa de punts de recàrrega més similar a l’actual de benzineres, dos factors que garan-

y Matriculacions de vehicles segons el tipus de carburant. Gener-maig 2015

Font: Gremi del Motor

tirien una major acollida del vehicle elèctric, juntament amb un abaratiment dels preus que vindria donat per la supressió d’un dels motors, el de benzina.

La venda d’elèctrics purs millora, però encara és testimonial Tots els concessionaris coincideixen a afirmar que l’aposta pels vehicles elèctrics és ferma, però a llarg termini. Les vendes són paulatines, més encara si es tracta d’un vehicle elèctric pur.

A Catalunya se’n van vendre 353 al llarg de 2014, gairebé el doble que l’any anterior, segons dades de l’Institut Català d’Energia.

Molts d’ells es troben a Barcelona i l’Àrea Metropolitana més propera, ja que és on es troba el major nombre de punts de recàrrega

i els recorreguts són més curts i sovintejats. En el cas del Penedès i el Garraf, la gran majoria de matriculacions realitzades són híbrids que combinen els motors de benzina i elèctric. D’aquest tipus s’han matriculat en el que portem de 2015 un total de 40 vehicles, segons dades del Gremi del Motor, i s’espera que la xifra segueixi augmentant els propers mesos. D’altra banda, d’elèctric pur encara no s’ha registrat cap matriculació.

Actualment, són poques les marques que aposten per un vehicle 100% elèctric. En el cas del Penedès-Garraf, actualment només hi ha un concessionari oficial que vengui directament models elèctrics. Es tracta de Renault, ja que tant Opel com Volkswagen

han apostat per distribuir aquest tipus de vehicles en certs concessionaris seleccionats arreu del país, ja que la seva repercussió en vendes encara és reduïda i suposa un cost afegit per cada concessionari, tant pel servei de manteniment com d’exposició. De cara el 2016, esperen poder-lo distribuir arreu. No és el cas d’Honda, que ha aturat la seva aposta pels elèctrics a l’espera de veure com evoluciona el mercat.

En el cas de Renault, disposen de diversos models a la venda, però el cap de vendes, Fèlix Tutusaus, reconeix que encara són modestes. “De moment són vehicles que tenen poca sortida: la majoria són vehicles industrials com furgonetes per a empreses”, explica. “No es tracta d’un vehi-

cle per anar de vacances, sinó que has de tenir clar el seu ús, és a dir, per fer recorreguts curts”.

Opel ofereix un vehicle elèctric, l’Ampera, que pot funcionar tant 100% elèctric un cop està completament carregat (fins a 83 km durant 8 hores de càrrega) com amb benzina, ja que disposa d’un motor d’assistència amb generador que allarga la seva autonomia.

En el cas de Volkswagen, disposen de tres línies de vehicles amb tecnologies diferents: el 100% elèctric, l’híbrid d’elèctric i benzina (el vehicle carrega la bateria elèctrica amb la inèrcia i la frenada, però també es pot endollar) i el de gas comprimit o gas liquat.

Un dels tòpics que han de combatre els venedors és la concepció que el vehicle elèctric permet estalviar diners “i no és cert, sinó que és més aviat per una conscienciació mediambiental”, explica David Sànchez, assessor comercial de Toyota. En el seu cas comenta que els vehicles de la marca tenen grans avantatges com la seva tecnologia, fiable i pionera en el sistema híbrid, la comoditat en la conducció amb una acceleració ràpida i sense embragament, i un preu competitiu, però en la línia dels vehicles de gamma mitja. Els híbrids de Toyota combinen dos motors, l’elèctric i el de benzina que permet garantir una autonomia normal i estalviar en consum de carburant, l’objectiu amb el qual va néixer el primer model Prius. “El motor elèctric es carrega amb la inèrcia del cotxe i la frenada com si fos una dinamo”, explica Sàn-

Penedès Econòmic

juny 2015

3

L’ANÀLISI

1

4

€

1

4

€

3

3

5 5

2

2 1 Preu: a partir de 10.250€

2 Autonomia: 600-700Km 3 Temps recàrrega bateria: cap (es carrega amb la inèrcia i frenada del vehicle. 4 Models: Yaris, Auris, Prius i Prius Plus 5 Motors: un d’elèctric i un de benzina

chez, que reconeix que el mercat dels elèctrics encara no està prou madur, sobretot en el canal dels particulars. “Per a les empreses els és útil, ja que moltes d’elles només necessiten vehicles per fer recorreguts curts, per repartir o fer les visites dels comercials”, afegeix.

De cara el futur, Toyota segueix investigant per llançar al mercat el vehicle elèctric pur, que encara no acaba de convèncer la marca per la seva poca autonomia i l’encariment de les bateries.

Nous avantatges per fomentar el vehicle elèctric Des de fa uns anys l’Administració ha posat en marxa diferents mesures per potenciar els vehicles elèctrics per ser una tecnologia futur que permet reduir l’emissió de gasos contaminants. Entre els incentius es troba l’exempció de pagar els peatges que siguin de titularitat de la Generalitat de Catalunya (C-16 entre Manresa i Vallvidrera, C-32 al Maresme i al Garraf, i C-33 a Mollet del Vallès) a partir del 15 de setembre. Tot i

1 Preu: a partir d’11.000€ 2 Autonomia: 200Km (elèctric) 3 Temps recàrrega bateria: 4h.

4 Models: e-up! i e-Golf (100% elèctrics). Golf GTE i Passat GTE (híbrids elèctric i benzina) 5 Motors: elèctric (primer grup) i un elèctric i un altre de benzina (segon grup)

que només se’n podran beneficiar uns 4.000 vehicles (un 0,8% del parc d’automòbils), l’objectiu és generar conscienciació i interès per aquest tipus de vehicle, que molts compradors l’adquireixen pel seu vessant ecològic, pels descomptes i les bonificacions en la compra (fins a 7.000 euros en alguns casos) i el pagament d’impostos com l’impost de matriculació, que no han d’abonar, i l’impost de circulació, una rebaixa que depèn de cada municipi.

Punts de recàrrega vehicles elèctrics

Golf I CityStromer 1976

Prius - XW10 1995

Barcelona: 275

Girona: 9

Tarragona: 18

Lleida: 3

y Punts de recàrrega al Gran Penedès

Els pioners del vehicle elèctric Tant Volkswagen com Toyota van començar a investigar fa dècades una nova manera de fer funcionar els vehicles. A Volkswagen van apostar pel Golf I CityStromer, que tenia un motor de 20 CV propulsat per bateries de càrrega combinada i una autonomia de 50 km. En el cas de Toyota, després de diferents proves, Prius es va erigir com el vehicle a evolucionar en una tecnologia punta. El primer híbrid tenia dos motors, un de benzina de 58CV i un elèctric de 44CV, que proporcionaven un consum de 5,7l/100km.

Espanya: 1.190

La revolució de Tesla L’empresa Tesla, capitanejada per l’emprenedor Elon Musk, ha trencat les regles del joc amb el Model S, un vehicle que combina l’eficiència i l’estalvi del motor elèctric amb l’estil i la modernitat de la tecnologia.

La seva autonomia és la major del mercat (fins a 407 km) i la seva acceleració de 0 a 100 km pot arribar als 3,3 segons.

Font: electromaps.com

4

Penedès Econòmic

juny 2015

ACTUALITAT

La construcció de nous habitatges s’atura al Garraf i es reactiva a l’Alt Penedès

y Evolució habitatges iniciats 2010-2014. Alt Penedès-Garraf

El nombre d’habitatges acabats encara es manté sota mínims. Mentre, les llicències d’obres segueixen a l’alça y Tipus de llicència d’obra sol·licitada 2013-2014. Alt Penedès-Garraf y Evolució habitatges acabats 2010-2014. Alt Penedès-Garraf

y Llicències d’obres sol·licitades 2013-2014. Alt Penedès-Garraf

Lídia Oñate Ritmes contraposats a les comarques del Garraf i de l’Alt Penedès. Mentre la primera es va avançar l’any 2013 amb un increment sobtat del 200% pel que fa a habitatges iniciats (el punt de partida era una xifra molt baixa), la segona va patir una davallada del 66,27%, segons dades del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf.

L’any passat, però, es va capgirar la situació i l’Alt Penedès va enfilar el camí cap a la construcció de nous habitatges, mentre que el Garraf s’aturava novament

Any 2014

Total obra nova

28 39

Alt Penedès

Garraf

Total superfície

8.623 15.834 Alt Penedès

Garraf

amb un retrocés del 38,56%.

Al llarg del 2014 al Garraf es van enllestir 39 habitatges d’obra nova i 28 a l’Alt Penedès. Unes xifres que poden semblar modestes, però que tenen especial rellevància per diversos motius. Entre elles destaca el fet que es reactiva el sector de la construcció, fins ara paral·litzat, i, en segon lloc, s’incrementa el parc immobiliari.

Segons han apuntat algunes finques immobiliàries del Penedès ja pràcticament s’ha arribat a esgotar l’estoc a les zones de més demanda o aquelles que registraven més habitatges i on les vendes havien quedat aturades durant la crisi.

D’altra banda, les llicències

El Penedès-Garraf supera el volum de compravendes d’habitatges de 2009 Les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i el Garraf han recuperat durant el 2014 i el que portem d’any el volum de compravendes d’habitatges del primer any de crisi. En concret, aquest primer trimestre de 2015 es van efectuar 771 transaccions immobiliàries, un 11,25% més que el mateix període de 2014 i un 31,35% més que el 2009, quan

Font: Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf

d’obres segueixen una dinàmica creixent, en especial les obres menors amb 1.887 concedides a l’Alt Penedès i 1.798 al Garraf. Es tracta de reformes o rehabilitacions d’edificis que afecten parcialment l’estructura, intervencions parcials, demolicions d’edificis, obres

per instal·lar ascensors al seu interior o instal·lació de marquesines. Les obres majors concedides, 310 a l’Alt Penedès i 280 al Garraf, se centren en la construcció nova, la reforma d’ús principal de l’edifici, moviments de terres o augment de sostre edificable.

es va produir la segona gran davallada al sector immobiliari després de la de 2008, l’any en què la crisi crisi va estendre’s a pràcticament tots els sectors de l’economia.

Amb les xifres d’aquest 2015, el Penedès-Garraf ja suma tres anys d’augments en les compravendes d’habitatges, després dels increments del 2013 (+13,54% i 569 transaccions) i 2014 (+21,79% i 693 transaccions). En el cas de les capitals de comarca, el seu comportament ha estat força irregular al llarg dels darrers anys, tot i que durant l’any passat es va consolidar una dinàmica de creixement que sembla que es mantindrà en-

guany. A Vilafranca del Penedès, per exemple, es van realitzar 80 transaccions immobiliàries durant el primer trimestre de 2015, vuit més que en l’anterior període.

A Vilanova i la Geltrú l’increment va ser de sis amb un total de 112, mentre que el Vendrell va tornar a experimentar una lleugera davallada amb 101 transaccions, onze menys que el 2014. De cara al proper semestre, es preveu que el sector segueixi assegurant la tendència a l’alça, tal com s’ha viscut a Catalunya amb un augment de l’11% el primer trimestre i a Espanya en general amb un 4,4% més de compravendes.

juny 2015

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

juny 2015

ACTUALITAT

El talent, la innovació i la motivació d’equips protagonitzen l’Àgora Pimes La segona convenció d’empreses organitzada per l’ADEPG i l’Ajuntament de Vilafranca va comptar amb la presència de l’exentrenadora Anna Tarrés Olga Aibar La segona edició de l’Àgora Pimes, la convenció de la micro, petita i mitjana empresa al Penedès i el Garraf organitzada conjuntament per l’ADEPG i l’Ajuntament de Vilafranca, va omplir dues sales del Centre Àgora el dia 3 de juny. El programa es dividia en dos apartats temàtics, i es desenvolupava amb ponències i exposició d’experiències pràctiques per part de professionals i directius de l’entorn.

Les sessions es van distribuir en dos espais. A la sala 1 es parlava de l’Àgora Enginy, analitzant entre d’altres, la revolució digital.

A la taula, moderada per Mònica Ramoneda, hi van participar Jordi Puigdellívol de l’empresa Sher-

Anna tarrés va establir paral·lelismes entre els mÓns de l’esport i de l’empresa pa, Miquel Àngel Mora d’Afables i Sylvain Loubradou Coach i hacker cultural.

Puigdellívol va parlar sobre com la tecnologia ha transformat el model de negoci empresarial a partir de diversos exemples d’empreses que l’utilitzen habitualment en el seu dia a dia. Va afirmar que “la tecnologia no és necessàriament innovació i que la innovació no sempre va relacionada amb la tecnologia” però que “cal saber per on van els salts d’aigua i on posarem el nostre molí per poder-los aprofitar”.

El va seguir en el torn de paraula Miquel Àngel Mora que es va declarar “fan de la tecnologia”, motiu pel qual va assegurar que “m’agrada aplicar-la als projectes que inicio” i va animar a crear la nostra pròpia revolució ja que “les armes ja les tenim” en referència a eines com Hangout, Trello o Dropbox, entre d’altres les quals faciliten la gestió d’equips.

Tot seguit, es va fer una sessió de casuística d’empreses del Pene-

dès i Garraf i la jornada va acabar amb una ponència sobre El repte de la innovació a càrrec d’Eusebi Graners, president de Qualiteasy Internet Solutions, Carles Rivera, del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, Cristina Fabián, delegada d’Acció a l’Alt Penedès, Garraf i Maresme i Susana Sánchez, de la UPC.

A la sala 2 es va parlar de l’Àgora Talent i va començar amb un taula sobre els rols i competències, moderada per Gerard Santos, amb la participació de Sònia Ramos de TuAlly, Rafa Segovia, de Segovia Assessors, i Maite Piera Coaching Virtual.

Seguidament, es va parlar sobre el talent aplicat a la gestió dels

recursos humans en les empreses.

En aquesta taula, hi participava, entre d’altres, l’exentrenadora de la selecció espanyola de natació sincronitzada, Anna Tarrés, que va marcar paral·lelismes entre l’esport i l’empresa, sobre tot en aspectes d’entrenament de personal i gestió de lideratges. Tarrés va parlar dels sherpes i dels líders

i va aconseguir implicar els assistents en la seva dissertació. Com a mostra del que volia transmetre, va fer sortir vuit persones, les va transformar en nedadors i va indicar que fessin alguns moviments de natació. Aleshores les va definir i classificar dins d’un possible equip en funció del que havien fet.

u Carles Rivera (Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona), Eusebi Graners (Qualiteasy Internet Solutions) i Susana Sánchez (UPC)

u Mònica Ramoneda, Sylvain Loubradou (coach), Miquel Àngel Mora (Afables) i Jordi Puigdellívol (Sherpa de Start-ups tecnològiques)

u Delfí López, director gral. de Monocrom, Ignasi Ferrer, director d’innovació d’Idiada i Rafael Juncosa, director gral. de Futureco Bioscience

u Laura Tornay, directora de RRHH d’Ako, Aina Mallol, cap de colla dels Xicots de Vilafranca i Eva Caraltó, responsable de RRHH de Jahetrobat

u Maite Piera (coach), Gerard Santos (ADEPG), Rafa Segovia (Segovia assessors) i Sònia Ramos (TUAlly)

u Francesc Güell, Carme Pérez, Begoña Cartagena i Anna Tarrés, exentrenadora de la selecció espanyola de natació sincronitzada

Penedès Econòmic

juny 2015

7

ACTUALITAT La Fira del Vehicle d’Ocasió de Vilanova Els expositors valoren amb un notable la i la Geltrú tanca amb 52 vendes nova fira BlauVerd de Vilanova Olga Aibar

redacció

La 25a Fira del Vehicle d’Ocasió de Vilanova i la Geltrú, que es va celebrar els dies 13 i 14 de juny a la rambla de la Pau, va tornar a ser tot un èxit. Els concessionaris assistents en feien un balanç positiu ja que es van tancar 52 vendes en només dos dies.

La xifra consolida aquesta veterana fira que en aquesta ocasió va comptar amb la presència de sis concessionaris de la ciutat: Jounou, Vilamòbil, Autocam, Remm Guitart, Talleres García, i Ford Nicolás.

Josep Anton Sánchez, cap de vendes de V.O. de Jounou, explicava a Penedès Econòmic que “hem notat més interès per part dels compradors ja que

La fira BlauVerd de Vilanova i la Geltrú, que es va celebrar els dies 6 i 7 de juny a la rambla de la Pau, va aconseguit reunir, en aquesta primera edició, 94 expositors, dels quals una vintena eren entitats.

La fira, que va fusionar en una sola les propostes d’Expomar i la Fira del Medi Ambient, també va destacar per un ampli volum d’activitats, gairebé una vuitantena, on van destacar els concerts, les xerrades de l’Àgora, les passejades a bord de vaixells i catamarans, circuits de motos i cotxes elèctrics, tallers d’estalvi energètic o projeccions de documentals.

Els expositors de la fira BlauVerd l’han puntuat

moltes vendes s’han tancat posteriorment al concessionari”. Respecte al tipus de vehicle més sol·licitat han estat els utilitaris, vehicles més funcionals, tant de segona mà com de quilòmetre zero d’una forquilla situada entre els 6.000 i els 20.000 euros. Pel que fa al tipus de comprador, la majoria procedia de Vilanova i la Geltrú o de la comarca.

Des de Remm Guitart també se’n feia una valora-

ció positiva de les vendres i també les situava en una gamma de cotxes entre els sis mesos i un any, d’un preu situat al voltant dels 15.000 euros. En aquest sentit manifestava que “la fira ens ha salvat el mes perquè les vendes a la botiga no han estat molt altes”.

Entre els compradors de vehicles es va sortejar un val regal de 1.500 euros, que va endur-se un client de Vilanova i la Geltrú.

Festival de cervesa artesana al 3r Fes-t’hiu de Vilanova redacció

Amb l’objectiu de promocionar la cultura de la cervesa artesana i apropar els cervesers als consumidors, se celebra el festival Fes-t’hiu a Vilanova i la Geltrú, el festival d’estiu de cerveses artesanes de barril. La tecera edició tindrà lloc l’11 de juliol a la plaça de la Vila, en la qual deu elaboradors donaran a conèixer els seus productes.

Hi participaran Ales Agullons, de Sant Joan de Mediona; Beercat, de Sant Marçal; Birres Ribes, de Sant Pere de Ribes; Edge Brewing, de Barcelona; Holz, de l’Hospitalet de Llobregat; La Font

del Diable, de Vilanova i la Geltrú; La Pirata, de Súria; La Vella Caravana, de Menàrguens; Les Clandestines, de Montferri; i Lupulus, de Saragossa.

El festival, organitzat per l’associació vilanovina Singlot, és de petit format i a l’aire lliure per fer-ho més proper als assistents.

De 19h a 2h es podran degustar més de vint varietats de cervesa artesana, que es podran acompanyar de diferents propostes gastronòmiques de les parades que hi haurà situades a l’espai firal.

Durant la jornada també es realitzaran dos tastos guiats, a les 20h i 21h.

amb un notable. Aquesta és una de les primeres dades que es va extreure de l’enquesta de satisfacció que es va dur a terme durant la celebració de la Fira del Mar i del Medi Ambient. La resta de dades es lliuraran en les properes setmanes. D’altra banda, les enquetes realitzades als visitants desprenen, en una primera ullada, que la fira el hi va semblar bé o molt bé de forma àmpliament

majoritària.

La bona climatologia del cap de setmana també va ajudar molt a l’èxit de la proposta de BlauVerd, una fira que ha nascut de la voluntat de fusionar dues fires d’organització totalment municipal com eren Expomar i Ambienta’t. En aquest sentit BlauVerd ha respost a l’objectiu de desenvolupar accions relacionades amb el mar i el medi natural.

La Mostra de Cervesa Artesana de Mediona celebra amb èxit els seus primers deu anys redacció

Any rere any, la Mostra de Cervesa Artesana de Mediona, que enguany arribava a la desena edició, ha anat erigint-se com una de les fires més representatives de les cerveses artesanes del nostre país, a més de consolidar-se com una jornada festiva que ja esperen els cervesers.

En total van participar-hi 62 cerveseries, que van donar a tastar als prop de 6.000 visitants, que es van mantenint respecte els darrers tres anys. En els seus deu anys de vida, la Mostra de Cervesa Artesana de Mediona ha passat

d’uns nou cervesers a més d’una seixantena, que arriben de tot Catalunya, la resta d’Espanya i altres països com Bèlgica, Estats Units, Portugal, Itàlia o França.

La Mostra va estar acompanya-

da de tot tipus de gastronomia, una fira d’artesania i amenitzada per diferents grups de música com Username & The Passwords, La Big Band Montbau i La Vella Dixieland.

8

Penedès Econòmic

juny 2015

ACTUALITAT

El tancament de la tèrmica de Cubelles suposarà un fort impacte econòmic Suposarà una disminució per a les arques municipals d’uns 800.000 euros en impostos, principalment l’IBI i l’IAE, que aportava la companyia Endesa Cunit demanaran que el tancament definitiu de la Tèrmica de Foix també comporti la desqualificació de zona energètica per part del Ministeri d’Indústria, Energia i Comerç. El primer tinent d’alcalde de Cubelles, José Manuel Ardila, afirmava que el govern “està obert a escoltar les propostes d’Endesa”, confiant que els terrenys es podran destinar a altres activitats i no descartava acollir noves indústries o

Olga Aibar Endesa ha rebut l’autorització del tancament de la central tèrmica de Foix, pròxima al litoral de Cubelles, a la comarca del Garraf, per part del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (MINETUR).

La companyia ha pres aquesta decisió com a conseqüència de l’excés de potència instal·lada unit al desenvolupament de tecnologies de generació amb millor rendiment. En els últims anys Endesa ha fet un ús reduït de la instal·lació i des del 2010 ha operat únicament en períodes de punta de demanda i per resoldre situacions de restriccions a la xarxa de transport elèctric, ja que no es considera necessària per a garantir el subministrament elèctric ni a mitjà ni a llarg termini.

El tancament suposarà un fort impacte per les arques municipals ja que es produirà una disminució d’uns 800.000 euros en impostos (principalment IBI i IAE) que fins l’any passat aportava la companyia elèctrica. Per aquest motiu, el consistori està buscant alternatives. Endesa té un termini de quatre anys per promoure el procés ordenat i segur de desmantellament electromecànic i de les instal·lacions que queden en desús. Aquest és el cas del grup de què disposa la central-de

520 MW de potència-, la caldera, el condensador, la turbina, l’alternador i el transformador.

Aquesta operació es realitzarà d’acord amb un Pla de Vigilància Ambiental amb l’objectiu de garantir la gestió correcta dels residus originats, així com les mesures de prevenció necessàries per minimitzar l’impacte ambiental de l’obra.

La central tèrmica de Foix s’ubica en una parcel·la de 16 hectàrees, equivalents a 11 camps i mig de futbol, dins el municipi de Cubelles, entre la carretera C-31

i la línia del ferrocarril. Va començar a construir-se l’any 1975 per Tèrmiques del Besòs, SA (TERBESA)-societat formada en un 50% per l’Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana (ENHER) i un 50% per Hidroelèctrica de Catalunya, SA-, avui integrades dins Endesa. L’únic grup existent es va acoblar a la xarxa al cap de 4 anys, el 1979, i el seu disseny ha permès utilitzar fuel o gas natural, o ambdós combustibles simultàniament.

El futur dels terrenys on s’ubica la central és un dels temes que

El futur dels terrenys on s’ubica és ara una incògnita que es vol tractar amb la companyia

s’han de tractar amb la companyia ja que el consistori vol saber quins són els seus plans i si s’endegarà alguna activitat econòmica que compensi la pèrdua d’ingressos per al municipi.

La companyia desestima el projecte d’instal·lació d’un cicle combinat, fet que pel govern municipal cubellenc obre ara “una oportunitat per demanar l’eliminació de la zona energètica”. Per això, han sol·licitat a la companyia una reunió per saber quines intencions tenen.

Els Ajuntaments de Cubelles i

bé poder negociar amb la companyia un contracte per a usos municipals. Per la seva banda, l’alcaldessa de Cunit, Montserrat Carreras, proposava que es formi un “comitè de seguiment” perquè els dos municipis afectats puguin controlar com s’està desenvolupant el procés, garantint així que no es produeix cap contaminació mediambiental.

al col·leccionisme degut, en gran part, a l’aportació dels artistes com Santiago Rusiñol amb la seva important col·lecció del Cau Ferrat de ferros forjats i vidre bufat, Lola Anglada, amb la curiosa col·lecció de nines de porcellana

al Museu Romàntic, Casa Llopis o la influènia de l’arquitecte Josep Font i Gumà, que va reunir una primera col·lecció de rajoles de ceràmica vidriada, la venda de la qual va servir per a iniciar la restauració del castell de la Geltrú.

S’inaugura SiSitges, la fira d’art, antiguitats i col·leccionisme El diumenge 14 de juny es va inaugurar SiSitges, una fira d’art, antiguitats i col·leccionisme a les Pruelles-Mas Alba, un espai de 1.500 m2 situat al costat del supermercat Aldi on es podran trobar tot tipus d’objectes i on hi haurà la possibilitat de parlar amb els veritables coneixedors de les seves històries.

La fira SiSitges pretén reactivar la cultura del col·leccionisme, que es plasma en el mercadeig propi de les places majors i que ara es trasllada als espais de comerç actual com és el polígon Les Pruelles-Mas Alba.

S’ubica al davant d’un centre comercial de 7.000 m2 format per unes galeries comercials dedicades també al món de les antiguitats, l’art i la decoració formades per 12 establiments, dels quals la meitat ja estan oberts. L’horari és de 10 a 14h i de 17 a 20h.

Se celebrarà el segon diumenge de cada mes. La propera edició tindrà lloc el 13 de setembre i els organitzadors ja estan treballant perquè esdevingui tot un èxit.

La inauguració va comptar amb una vintena de paradistes i un bon nombre de públic, aficionats i curiosos que van voler assistir

al primer dia d’una fira que està cridada a ser tot un referent del municipi i de la comarca.

Segons Cristina Mestre, impulsora del certamen, “la nostra intenció és rehabilitar el comerç d’art i antiguitats perquè hi ha molta afició i pocs llocs on es facin fires d’aquest tipus a la comarca”.

Sobre l’inici d’aquest projecte, assegurava que “de moment n’estem contents però esperem que, de mica en mica ens coneguin més i que tinguem més públic i persones interessades en els nostres productes”. Els pobles i viles del Garraf han estat proclius sempre

Penedès Econòmic

juny 2015

9

ACTUALITAT

El Baix Penedès bat el rècord de competitivitat comarcal El Garraf i l’Alt Penedès també milloren posicions a l’Índex ADEPG de Competitivitat territorial 2014, situant-se entre la zona intermèdia-alta de Catalunya y Rànquing de l’Índex l’ADEPG 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 0 5 10 15

12 17

20 25

23

10 16 22

11 17 22

10

19 22

10

18 24

10 16 23

13 14

12 14

21

21

12 13

11 13

14 17

23

24

12 14 19

22

30 35 40

Alt Penedès

redacció

El Baix Penedès ha otbingut la 19a posició al rànquing global de competitivitat comarcal de l’Índex ADEPG 2014, la millor registrada des de l’inici de la sèrie, l’any 2003. L’evolució positiva, registrada els dos darrers exercicis ha disminuït lleugerament les distàncies amb les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf, situantla al tram de comarques amb una posició competitiva intermèdiaalta. En el cas del Garraf, la seva millora ha estat de dues posicions, fet que la situa en 12a a la llista de Catalunya, liderada pel Barcelonès, mentre que l’Alt Penedès recupera tres posicions davanteres i obté la 14a posició.

A nivell català, el Barcelonès segueix encapçalant la llista de l’Índex ADEPG, elaborat per la consultora Activa Prospect i que

Garraf

Baix Penedès

analitza la competitivitat entre comarques en 45 punts. Tanquen el podi dels tres primers, el Vallès Occidental (2n) i el Segrià (3r), que escala dues posicions.

Segons apunta l’Índex, el model de competitivitat territorial és un dibuix policèntric en el qual el Barcelonès i les comarques que són capitals provincials presenten més avantatges competitius, tant en matèria d’infraestructures, educativa com de transport, entre altres. Contràriament, les comarques més allunyades d’aquests pols i menys poblades presenten pitjors condicions competitives.

El Garraf destaca en accés als mercats de clients i informació Amb el canvi de cicle econòmic, el Garraf lidera la creació d’ocupació i la recuperació de teixit empresarial, així com les condicions de la demanda. La incorporació del port de Vilanova

i la Geltrú a les infraestructures logístiques analitzades millora la posició competitiva en el capítol dels avantatges distributius.

La qualificació de la mà d’obra i l’accessibilitat als mercats són les fortaleses del Garraf, mentre que la comarca suspèn en sostenibilitat social, on registra la tercera pitjor marca de Catalunya.

Innovació i desenvolupament tecnològic, al Baix Penedès El Baix Penedès ha aconseguit millorar tres posicions i assolir el millor dels seus registres a l’Índex ADEPG. Els avenços es produeixen en els àmbits on la comarca presenta més febleses com la qualificació de la mà d’obra, l’esperit emprenedor i el dinamisme empresarial. La dinàmica demogràfica negativa i l’estancament del sector de la construcció frenen la demanda interna. Malgrat el bon comportament de l’ocupació des del punt de vista comarcal, la incidència de la desocupació es manté elevada.

Segons l’Índex ADEPG, l’atracció de noves inversions industrials i la potenciació dels serveis de proximitat, educatius i socials han de centrar l’estratègia de desenvolupament actual del Baix Penedès, per tal de corregir els desequilibris actuals en el mercat de treball.

Dinamisme empresarial: l’assignatura pendent a l’Alt Penedès Amb la 14a posició, l’Alt Penedès recupera 3 de les 6 posicions perdudes el 2013, quan va regis-

trar el pitjor resultat des que es va crear l’Índex. La reestructuració del sector financer ha incidit negativament en la seva posició competitiva, atès que aquest és un sector clau per l’impuls de noves iniciatives empresarials i pel desenvolupament dels serveis TIC, a més de contribuir a diversificar l’economia, un aspecte en el qual l’Alt Penedès destacava per damunt de totes les comarques catalanes.

L’evolució dels llocs de treball registra el pitjor comportament comarcal, incidint negativament en la dimensió social amb menors oportunitats laborals i major incidència de l’atur. Es manté la dotació d’infraestructures i ser-

veis de transport i comunicació com a element clau de la competitivitat comarcal, mentre que els serveis de suport a la producció perden protagonisme. El fre més important se situa “en el baix dinamisme empresarial, sobretot pel que fa a la creació d’activitat empresarial”, concretava el president de l’ADEPG, Jordi Solé i Tuyà, que defensa “el sector industrial i la seva internacionalització com la base on s’ha de sustentar l’economia de la comarca”.

Els reptes en l’àmbit mediambiental segueixen sent importants tant a l’Alt com al Baix Penedès, sobretot pel que fa a l’impacte dels residus fruit de l’activitat industrial i la seva valorització.

Horitzó 2025, cloenda magistral del curs de l’EDE

u Nous diplomats de l’Escola de Direcció d’Empresa

Xavier Ferràs, degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, va professar la ponència magistral en l’acte de cloenda del curs acadèmic 2014-2015 de l’Escola de Direcció d’Empresa. En la seva conferència Horitzó 2025, el món que ve el Dr. Ferràs va exposar les incerteses i les expectatives que s’originen en uns moments de canvis continus, en un marc incògnit i impredictible.

La dissertació acadèmica va

ser un dels punts rellevants d’un acte que es va celebrar, el dijous 18 de juny a la balconada mediterrània de Molí de Mar, a Vilanova i la Geltrú. En el programa hi tenien cabuda la presentació dels dos postgraus que l’EDE impartirà el proper curs, de la mà de la Universitat de Vic. El pretext de la sessió, però, era l’entrega dels diplomes als participants en les anteriors accions formatives de l’Escola de Direcció d’Empresa.

10

Penedès Econòmic

juny 2015

ACTUALITAT

Tres de les deu pensions comarcals més elevades, al Penedès-Garraf

Els viticultors reben 2,5 ME per reestructurar i reconvertir la vinya

Les comarques del Garraf, l’Alt Penedès i Baix Penedès es troben entre les deu més altes de Catalunya amb pensions d’entre 887 i 943 euros Lídia Oñate La pensió contributiva mitjana dels pensionistes residents al Barcelonès, el Baix Llobregat, el Tarragonès, el Garraf i el Vallès Oriental va superar la del conjunt de Catalunya l’any 2014, situada en 916 euros mensuals. Ben a prop es troben la de l’Alt Penedès (894 euros) i Baix Penedès (887 euros), entre les deu comarques catalanes on la pensió mitjana és més alta. Per contra, els residents a la Terra Alta van percebre les pensions més baixes (647 euros) i els van seguir els del Priorat, les Garrigues i el Pallars Sobirà (676 euros mensuals).

Un dels factors que expliquen les diferències en l’import mitjà de les pensions contributives entre territoris de Catalunya és el diferent pes que hi tenen les pensions provinents del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), ja que sovint són més baixes que els del Règim general.

En aquest darrer cas la pensió mitjana és de 980 euros, mentre que la del RETA se situa en els 631 euros. Així, la Terra Alta té la pensió mitjana més baixa atès que un 63,8% de les pensions provenen del RETA, tres vegades més que la proporció de Catalunya (18,6%).

Entre els municipis de més de 20.000 habitants, Sant Cugat del

Vallès va ser on la pensió contributiva mitjana va ser més elevada, amb 1.132 euros mensuals.

També per sobre dels 1.000 euros mensuals hi havia un grup de set municipis: Tarragona, Barcelona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, el Prat de Llobregat i Sant Andreu de la Barca. A l’altre extrem, Sant Feliu de Guíxols i Lloret de Mar

van ser els municipis on la pensió mitjana va ser més baixa, amb 757 i 759 euros mensuals, respectivament.

En el cas del Penedès-Garraf, Vilafranca del Penedès encapçala la llista local amb 950 euros, seguit de Sitges (949), Vilanova i la Geltrú (940), Sant Pere de Ribes (931), Calafell (894) i el Vendrell (890).

y Taxes absolutes d’atur comarcal desembre 2014 Val d’Aran

834,47€ Alta Ribagorça

Pallars Sobirà

676,42€ Cerdanya

818,57€ Alt Urgell

796,99€

Berguedà Solsonès 837,49€

751,95€

749,37€

Noguera

Segrià

Garrigues

675,78€ Priorat

Conca de Barberà

Anoia

Baix 799,52€ 676,05€ Camp Terra Alta Ribera 857,85€ Tarragonès 646,52€ d’Ebre 967,20€ 819,44€

Baix Gironès Empordà

898,07€ 756,74€

Selva

853,33€

815,11€

749,98€ Alt Camp

772,34€Pla de l’Estany 792,41€

Bages

Segarra

757,32€

739,95€ Urgell 747,01€

818,10€

Osona

759,34€

Garrotxa

831,86€

705,98€ Pla d’Urgell

Alt Empordà

Ripollès

722,70€

Pallars Jussà

y Pensió contributiva mitjana. Tots els règims de cotització. Catalunya

707,16€

Vallès Oriental

818,97€

Vallès 935,90€ Maresme Occidental

876,34€ 910,20€ Alt Barcelonès Penedès 894,23€ Garraf

943,79€

993,65€

Baix Llobregat

978,03€

Baix Penedès

887,02€

Baix Ebre

759,25€ Montsià

740,43€

La Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Agricultura, va abonar el divendres 12 de juny, els ajuts als plans de reestructuració i reconversió de la vinya de la campanya 2014-2015, que sumen un import de 2.589.481,69e.

Aquests ajuts són una mesura del Programa de suport al sector vitivinícola, amb finançament 100% de la Unió Europea, que vol impulsar l’augment de la competitivitat, afavorir la modernització i l’adequació varietal a les tendències del mercat.

Per comarques, l’Alt Penedès ha estat la tercera catalana a rebre més ajuts, 870.561,02e, a causa, en part, del gran territori vinícola, amb 201 hectàrees beneficiades. Els viticultors del Baix Penedès han rebut 217.492,68e per 44 hectàrees, mentre que els garrafencs han obtingut unes ajudes per valor de 63.971,76e, corresponents a 12 hectàrees.

A més, es van efectuar els pagaments complementaris de campanyes anteriors (2013-2014, 2012-2013 i 2011-2012) per un import de 206.765,83e. En aquest cas, els viticultors de l’Alt Penedès van rebre 30.041,37e per una superfície de 15,2 hectàrees, els del Baix Penedès 1.402,28e per una hectàrea, i els del Garraf 1.447,34e per una altra hectàrea.

Font: Idescat, a partir de dades de l’Institut Nacional de la Seguretat Social

Sí, tu tens un ARCO Estic d’acord amb els qui manifesten que el primer responsable de la pròpia intimitat és un mateix. Cadascú ha de ser conscient del fet que les seves accions tenen unes conseqüències també en l’àmbit de la protecció de dades. És evident que diàriament hem de facilitar alguna dada personal per moltíssimes raons, des de rebre un servei, a visitar un web o fer una compra. El que no és lògic és fer-ho de manera negligent o amb total indiferència pel que passa

amb les teves dades.

Entre un intent de màxim control de la pròpia intimitat amb una rígida vigilància de cada passa que donem (probablement una tasca impossible) i la més absoluta sobreexposició de la persona sense cap prevenció o amb despreocupació pel que pugui venir en endavant hi ha un terme mitjà, des del meu punt de vista, molt satisfactori i més senzill del que molta gent arribar a imaginar.

I, fonamentalment, és quelcom tan bàsic com tenir presents dos conceptes,

que a més són drets que tenim com a persones: el dret a la informació i l’exercici dels drets ARCO. Aquests són 4, així que un titular més persuasiu potser aniria en la línia d’un “coneix els 5 drets que vetllen pel respecte a la teva privacitat”.

No són nous, però costa més del què pensem que les persones siguin conscients que existeixen. Senyal que ens falta fer més pedagogia als qui ens dediquem a la Protecció de Dades.

Arribat el cas és cosa nostra exigir el dret a ser informats de la finalitat d’aquella recollida de dades, on aniran a parar i qui en serà

el responsable. Fàcil, oi?

Doncs s’obvia dia rere dia.

Els altres, els ARCO, són d’una claredat aclaparadora.

Tant, que quan el responsable d’una gestió de dades no en sap donar una resposta ràpida i eficient queda en la més vergonyosa evidència. Els drets ARCO són els drets d’Accés, Rectificació, Cancel·lació i Oposició, és a dir: saber quines dades pròpies està gestionant aquella part, poder corregir o modificar la informació objecte de tractament, poder suprimir les dades inadequades o excessives i, directament, el dret que es deixi de fer cap tractament de les dades per-

sonals, respectivament.

Aquests drets s’exerceixen a peu de carrer, no cal anar enlloc especial o a un jutjat.

Segurament sí que sabem que hi ha fulls de reclamació a un restaurant i els faríem servir en cas de sentirnos atesos amb menyspreu.

Potser no tenim tan present, que si aquell recinte té càmeres de videovigilància bé ens ha d’informar d’alguna manera, el típic cartell, de la seva existència, finalitat i propietat. I potser tampoc sabem que podem demanar el full dels drets ARCO per saber quan ens han gravat o demanar que ens esborrin dels seus

arxius, arribat el cas. Em temo que no poques empreses també relliscarien una mica quan algú els hi demanés.

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

Penedès Econòmic

juny 2015

11

ACTUALITAT

Rècord d’altes del punt PAE de la Mancomunitat Penedès-Garraf El servei de la Mancomunitat lidera el termòmetre dels punts PAE de la demarcació de Barcelona del primer quadrimestre de l’any Olga Aibar El Punt d’Atenció a l’Emprenedor (PAE) de la Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf lidera el rànquing d’altes del Termòmetre de punts PAE de la demaració de Barcelona del primer quadrimestre de l’any. En concret, en té 36 corresponents a autònoms.

Aquest termòmetre és una eina elaborada des de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona per informar de les principals dades d’activitat dels Punts d’Atenció a l’Emprenedor (PAE) de la demarcació.

Els punts PAE es van crear a partir de la Llei de Suport als Emprenedors i la seva Internacionalització

per fer més àgil els tràmits de constitució de noves empreses a través dels processos telemàtics. Al “termòmetre” també s’informa, mitjançant gràfics, del nombre d’altes en relació a la tipologia de punts PAE (si es tracta d’una entitat pública o privada) i de l’evolució anual d’altes realitzades des dels ens locals per al darrer any.

Des de la Mancomunitat Intermunicipal Penedès Garraf, la directora de l’ens, Anna Mir, es mostrava satisfeta per liderar el rànquing dels Punt d’Atenció a l’Emprenedor de la demarcació barcelonina. Segons explicava, des del juny de l’any passat, al Penedès i al Garraf ja es poden tramitar les altes de les empreses a l’AEAT i a la Seguretat So-

cial, així com donar d’alta de la compte de cotització per autònoms. Posteriorment, s’incorporaran les societats limitades i les societats limitades nova

Les 36 altes que es van fer a la Mancomunitat CoRResponen a autònoms del Penedès i del Garraf empresa i altres tràmits.

Aquest tipus de tramitació evita desplaçaments als emprenedors i suposa un important estalvi de costos i de temps. A l’Alt Pe-

nedès, els punts on es poden tramitar són al Centre Àgora de l’Ajuntament de Vilafranca (Pl. de l’Àgora, 1), al SIE Vilafranca (Pl. Penedès, 3, 2n pis), al centre Nexes de l’Ajuntament de Sant Sadurní (c/Doctor Barraquer, local 3-5) i a l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Al Garraf, a l’IMET (c/Unió 81-97, 2n), al CIES Nivell 10 de l’Ajuntament de Sitges (c/Gabriel Pallarès, 12), a Can Puig (c/Major, 110) de Sant Pere de Ribes i al centre social de l’Ajuntament de Cubelles (c/Joan Roig i Piera, 3). La tramitació es realitza mitjançant la complementació del document únic electrònic (DUE) que inclou tota la informació per crear i tramitar una empresa.

y Punts PAE de la demarcació de Barcelona

12

Penedès Econòmic

juny 2015

EMPRESA

L’skate de Cubelles acull una prova del hoverboard de Lexus redacció

L’skate de Cubelles va acollir fa uns dies el rodatge de l’anunci del Lexus Hoverboard, un monopatí volador similar al que utilitzava Marty MacFly, el protagonista de Regreso al futuro II. L’anunci forma part d’un pla de Toyota per al desenvolupament de cotxes voladors. El Lexus Hoverboard es comercialitzarà coincidint amb el trenta aniversari de la pel·lícula que tindrà lloc el 21 d’octubre.

La marca de cotxes japonesa ja ha publicat el tràiler, que s’ha rodat a Cubelles. El monopatí es mou sobre uns imans per-

manents, és a dir que només es pot desplaçar per llocs on siguin col·locats rails de metall. El fum que desprèn la taula es deu a la refrigeració d’aquests imans, que és amb nitrògen líquid.

La construcció del parc va començar fa un mes. Està fet de fusta molt fina i capes de ciment superficials. El disseny ha anat a càrrec de l’skater anglès Ross McGouran.

Fabricants d’electrodomèstics demanden BDO pel “cas Miró” redacció

Una desena d’empreses fabricants d’electrodomèstics han presentat una demanda contra l’antic propietari d’Establiments Miró, Francesc Miró, i contra BDO Auditors per no haver detectat que existia una doble comptabilitat de l’empresa.

Segons la magistrada del jutjat d’instrucció número 19 de Barcelona, Pilar Rovira, “queda clar que es van manipular les dades comptables i d’actius l’objectiu de les quals no era només enganyar l’empresa auditora, sinó

també crear una apariència de solvència”, fet que va aconseguir que els fabricants continuessin suministrant els seus productes.

Infelicitat Hi havia una vegada... un rei a la recerca de la felicitat ja que encara que tenia tots els plaers al seu abast a causa de la seva immensa riquesa, sempre se sentia buit i mai estava satisfet amb el que tenia.

Tal era la seva infelicitat que admirava a un dels seus servents, que tot i ser molt pobre, irradiava felicitat i goig sincer per la vida.

Va anar a consultar amb el savi del regne i sol·licitar el seu consell: - Com és possible que

un dels meus servents més pobre, sigui més feliç que jo, el gran rei?

El savi li va contestar: - Per poder explicar la raó de la teva infelicitat i de gairebé tots els homes, necessito que entenguis L’EFECTE 99.

- I què significa això?, va preguntar el rei.

Perquè ho puguis comprendre necessito que aconsegueixis un sac amb 99 monedes d’or. Així que ho hagis aconseguit t’ho podré explicar.

El rei va aconseguir im-

La magistrada assenyala també que la diferència de dades manipulades i la realitat supera els 100 milions d’euros.

mediatament el que el savi li havia demanat i al seu retorn, el savi li va dir que el que seguia per poder comprendre L’EFECTE 99 era que seguissin d’amagat al servent fins a casa seva, cosa que van fer aquella mateixa nit.

Quan el servent va entrar a casa, el savi va posar el sac amb les 99 monedes a l’entrada, va picar la porta i va córrer a amagar-se juntament amb el rei.

El servent va sortir, va veure el sac, el va recollir i es va ficar de nou a casa. El savi i el rei van prosseguir a espiar des de la finestra.

En obrir el sac, el servent

Nova línia de serveis de CaixaBank per l’ADEPG Els Directors d’ Àrea de Negoci de CaixaBank en el Garraf i el Penedès, Joaquim Carcereny i Xavier Saumell respectivament, juntament amb el President de l’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès (ADEPG), Jordi Solé Tuyà, van signar el 5 de juny la renovació d’ un acord de col·laboració entre les dues entitats.

CaixaBank posa a disposició dels associats a ADEPG la seva presència a l’exterior mitjançant les oficines operatives, de representació, participació en entitats estrangeres,

etc. També oferirà cursos per a la formació del personal responsable dels departaments de comerç internacional i seminaris tècnics per assegurar l’actualització de coneixements en matèries clau per al funcionament de les empreses.

L’Obra Social “la Caixa” dóna 18.750E a Can Puig L’Institut Can Puig de Sant Pere de Ribes està dissenyant un Programa de Formació Inicial (PFI) d’Arts Gràfiques i Serigrafia que inclourà un taller formacional per a alumnes amb necessitats educatives especials. L’objectiu és poder-los donar feina real i facturable, a través de la creació d’una empresa vinculada al propi PFI, mentre se’ls forma en pràctiques i alhora se’ls facilita la seva posterior incorporació al món laboral.

Per fer possible aquest acord, a finals de maig es va signar un conveni de col·laboració amb

va quedar sorprès amb el seu contingut, estava encantat i sense perdre temps va començar a comptar totes les monedes. Quan va acabar el recompte, es va gratar intrigat el cap i va començar de nou el recompte ja que el suposava que li feia falta una moneda per completar les 100.

En acabar el segon recompte el servent es desesperava i va començar a buscar sota la taula sense cap rastre d’aquella moneda, perduda, pel que es va començar a angoixar.

Va ser llavors quan el savi li va dir al rei: T’adones, això és justament al que em

la directora de l’oficina 152 de “la Caixa” a Sant Pere de Ribes, Marta Clavé; l’alcalde de Sant Pere de Ribes en funcions, Lluís Giralt; el director de l’Institut Can Puig, Lluís Alonso; i el coordinador del PFI, Manel Iglesias.

referia amb l’efecte 99.

El servent, igual que tu, han deixat de valorar la majoria de les seves benediccions per enfocar-se en els petits detalls que “creuen” els fan falta. En això rau la infelicitat de l’ésser humà.

Aquest conte ens relata com tot depèn de la nostra pròpia percepció, fins i tot la nostra felicitat.

Sol ser causa d’infelicitat, l’enveja i l’obsessió per aconseguir el que no som o no tenim.

L’exercici, no fàcil per la nostra educació en un entorn consumista i competitiu, consisteix a ser agraïts,

comprendre que en primera instància ens tenim a nosaltres mateixos, i a saber valorar després el que som i el que tenim.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Penedès Econòmic

juny 2015

13

EMPRESA Roser Colomé, gerent territorial a Barcelona de Globalider

“Els principals mercats emergents són a l’Àfrica, on tot està per fer” Des de fa poc més de set anys, l’empresa Globalider posiciona empreses de tot tipus arreu del món, a través d’una xarxa de col·laboradors de més de 40 països Lídia Oñate La promotora de negocis internacionals Globalider ha sabut fer-se un lloc en més de quaranta països arreu del món. La confiança i el tracte proper, sumat a l’experiència adquirida amb el desenvolupament empresarial als països de destí, són les claus d’èxit d’una aposta que va començar el 2007. Des de llavors, Globalider s’ha especialitzat en preparar les empreses a exportar els seus productes, obrint mercats a l’Àsia, Àfrica, Europa i Amèrica.

Després de set anys, la companyia, amb seu a Algesires, disposa d’una xarxa de col·laboradors, formada per firmes i professionals de cada un dels quaranta països on són presents i 37 delegacions distribuïdes a tot Espanya, entre les quals es troba la de Barcelona, dirigida per la gerent territorial Roser Colomé.

Des de l’inici de la crisi les empreses han perdut la por a la internacionalització?

A causa de la baixada de demanda de productes a nivell nacional i europeu, l’empresari s’ha vist forçat a cercar el client on sigui. Aquesta necessitat ha fet que perdi la por a vendre a l’exterior.

Les pimes del nostre país estan preparades per fer front als costos d’exportar?

Planejar l’exportació com una gran empresa suposa una elevada inversió de diners, la contractació d’un Export Manager, un assistent, previsió de viatges, fires comercials, adaptació de publicitat, mostres...

Una pime pot començar amb un responsable de l’Àrea i un suport extern, una Promotora de Negocis Internacionals. La inversió es simbòlica i els resultats importants. A partir d’aqui, a mesura que vagin creixent les vendes, es pot anar forjant el departament d’exportació. És molt important que l’ànima de l’empresa tingui clar que anem a vendre a fora. Si l’empresari no està disposat a iniciar-se en aquesta aventura ni afrontar el sobreesforç, no cal que continuem per-

què tot seran inconvenients. Les nostres pimes estan molt avocades en elaborar productes d’una qualitat excel·lent per a clients locals. Però no tenen en compte que els gustos i costums dels clients d’altres països poden ser diferents amb els nostres.

pràcticament a resultats aconseguits i compartim els objectius d’internacionalització amb els nostres clients. garantim l’èxit de l’exportació. Això fa que quan acceptem l’encàrrec d’una empresa, hem de tenir molt clar quines són les seves possibilitas.

L’assessorament es va mantenint o és només inicial?

La nostra feina és obrir mercat i entrar productes al canal de distribució del país que s’ha seleccionat, així com gestionar una cartera de clients i la seva representació. El comprador del país d’origen prefereix tenir una delegació de l’empresa que el pugui atendre en cas de tenir algun problema. Per això, a Globalider posicionem un showroom permanent amb mostres dels productes

Moltes empreses, però, inverteixen en fires. El retorn en aquests llocs és rendible?

L’empresa que va a una fira fa una prospecció de treball i de zona, molt interessant per conèixer la competència i els clients. Però no garanteix l’èxit de trobar el perfil de distribuïdor ni de clients que estem cercant. A Globalider preferim anar sobre segur i contactar amb les nostres delegacions de cada país per abordar el projecte d’exportació de cada empresa.

Els nostres col·laboradors, millor que ningú, coneixen els canals de distribució o representació, si cal adaptar el producte o no, hàbits i costums. Iniciem el procés d’internacionalització des del país de destí.

“tenim cara, ulls i oïda a cada país de destí i en tot moment som sensibles a les tendències del mercat” de l’empresa, forma els comercials autòctons i elabora dossiers adaptats a l’estètica del país. Així, els clients són molt més receptius.

El nostre objectiu és posicionar l’empresa al país de destí i contactar amb majoristes i distribuidors. Després d’uns dos anys, l’empresari pot decidir seguir amb la nostra gestió o continuar pel seu compte.

Aquesta xarxa de col·laboradors és el tret diferencial de Globalider?

Hi ha més factors, però un i de molt important és aquest.

Tenim cara, ulls i oïda al país de destí, empatitzem el producte o servei al país on exportem i en tot moment som sensibles a les tendències i variables del mercat. Un altre és que treballem

Les empreses valoren prou el xoc cultural al qual poden enfrontar-se?

Algunes empreses no en són gaire conscients. L’empresari sap que el seu producte és bo, té qualitat i bona acceptació nacional i, fins i tot, europea. Es difícil fer entendre que hi ha països amb gustos i necessitats socials, econòmiques i culturals diferents a les nostres, i que, per tant, cal adaptar l’article o servei.

Els països emergents com la Xina, l’Índia o el Brasil són molt atractius, però realment són tan profitosos com es diu?

Els països de l’Amèrica Central, el Pacífic i l’Àfrica subsahariana són els que estan experimentant un desenvolupament econòmic més gran. Tot i això, Brasil té les fronteres tancades i el seu accés és complicat. Actualment, no hi garantim el procés de vendes perquè no hi tenim delegacions. A la Xina i a l’Índia, en canvi, sí que estem disposats a realitzar el procés d’internacionalització.

Alguns dels principals mercats

en expansió es troben a l’Àfrica subsahariana. Per què? És una zona rica en minerals i petroli, “on tot està per fer” perquè necessiten infraestructures, carreteres, accessos, maquinària, aliments, tecnologia... És força còmode treballar-hi perquè havien estat colònies franceses, i encara mantenen la seva cultura, costums i productes, com el vi i els formatges, però alhora són països perillosos, que pateixen guerres civils i malalties. A Globalider tenim presència a més de 15 països subsaharians del total de 40 països emergents que hi treballem.

“Per exportar cal estar disposat a adaptar el producte als gustos i necessitats del client” Però no resulta més complicat accedir a un mercat que, a simple vista, té més complicitat amb França?

El preu i la qualitat són factors rellevants per als nostres productes. En primer lloc, som europeus i, per tant, els requisits i normatives que compleixen els nostres productes no tenen res a veure amb productes d’altres països o, fins i tot, continents com l’asiàtic.

De tot Europa, Espanya és un dels països més econòmics. Per tant, presumim de productes de qualitat europea, que té molt prestigi, amb els preus més competitius.

Des del govern s’incideix molt en la importància de vendre a l’exterior, però es posen a l’abast prou recursos perquè així sigui?

Si, els últims anys s’han dedicat diferents ajudes. Durant el procés de prospecció de mercat per analitzar quin es el país amb més possibilitats d’èxit, valorem impostos, taxes, aranzels, canals de distribució, competència... I, clar, els ajuts que l’empresa pot rebre a nivell estatal i d’institucions procedents de la Generalitat. També hi ha crèdits tous per exportar, procedents d’entitats bancàries.

Quan el mercat nacional es recuperi, les empreses reduiran l’exportació o mantindran la inversió feta?

Ara hem passat per una crisi molt forta a nivell europeu, i això ha empès a buscar clients on sigui. La crisi ens ha obert els ulls, i hem vist que més enllà de la Comunitat Europea hi ha més clients i més demanda. El PIB d’aquests 40 països on som presents és del voltant del 7%, un pastís difícil de renunciar.

L’ideal per a una empresa és tenir un parell o tres plataformes a països molt diversos. Amb les corresponents fluctuacions de les vendes, si una d’elles afluixa, mantens l’estabilitat i l’equilibri de l’empresa amb les altres.

14

Penedès Econòmic

juny 2015

EMPRESA

Granier és líder del sector amb més de 260 botigues a Espanya

VNG es compara amb Getxo, Mataró i Paterna

La cadena de forns vilanovina va rebre el premi Hot Concepts’15 per la seva eficàcia en el punt de venda redacció

La cadena de forns vilanovina Granier ha superat les 260 botigues obertes a Espanya, xifra que la converteix en la companyia líder del sector al país. Aquest fet coincideix amb el Premi Hot Concepts’15 en la categoria “Restauració de Servei Ràpid” (Quick Service Restaurant) per la innovació i eficàcia que aplica Granier en el punt de venda. Un guardó que ha atorgat Restauración News en col·laboració amb FoodBox, el 28 de maig a Madrid en el marc de l’Expo Foodservice 2015.

El va recollir José Antonio Conde, responsable d’Operacions de Granier que va afirmar que “Granier basa la seva estratègia en tenir cura del punt de venda, aconseguir l’emplaçament ideal del producte a les botigues, fomentar l’exposició i proximitat amb el client i oferir el màxim assortit d’especialitats”. Segons Conde, “hem volgut revolucionar el sector dels forns donant un servei eficaç. La nostra innovació resideix en un estudi permanent de les necessitats dels consumidors actuals”, assegurava.

En el primer trimestre de l’any

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

Consultori legal Les teves consultes a: laboral@assessoriagm.com

Granier ha obert 30 nous establiments a localitats com Melilla, Valladolid, Miranda de Ebro, Terrassa, Huelva, Vilagarcia de Arousa, Sant Adrià de Besòs, Coslada, Motril, Tortosa o Lloret de Mar, entre altres.

Paral·lelament a la consolidació del seu lideratge a Espanya, Granier encara la segona meitat del 2015 amb un pla d’expansió internacional centrat en els Estats Units i Sudamèrica, a més de Londres, on en els propers mesos iniciaran els tràmits per obrir noves botigues fins a finals d’any.

David Parera, director d’Expansió de Granier va afegir que “estem ultimant primeres obertures a Perpinyà (França),

Vull contractar un treballador d’aprenent. Em podria aconsellar algun contracte bonificat que no sigui indefinit?

Sempre que s’ajusti a les seves necessitats, jo li recomanaria acollir-se al programa joves per l’ocupació, ja que ofereix subvencionar el contracte i, segons la modalitat contractual escollida, també incentius i bonificacions en la seguretat social.

Es tracta d’un programa que dóna suport a l’experiència pràctica de persones joves i desocupades, entre 16 i 24 anys, i menors de 30 en cas de persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%.

Per poder incorporar-se al programa, els joves hau-

Mèxic i Colòmbia”.

A principis de 2015 Granier va obrir botiga pròpia a Londres, al barri de Wood Green, la zona més comercial del nordest de la capital britànica. També té botigues a Miami, Lisboa i Roma.

Fundada l’any 2009 per Juan Pedro Conde, actualment, Granier dóna feina a més de 2.000 persones. L’èxit de la cadena s’atribueix a l’elaboració artesana del pa, la ubicació en els locals de les zones cèntriques i la logística que permet repartir diàriament a totes les franquícies des de les seves centrals, l’experiència dels seus gestors en el món dels forns i en la rendibilització dels punts de venda.

ran d’estar inscrits a l’atur i al SOC com a demandants d’ocupació i inscrits al Registre telemàtic del Sistema de Garantia Juvenil.

Les modalitats contractuals que poden subscriure les entitats contractants en JPO són: contracte per temps indefinit ordinari, contracte indefinit de suport a emprenedors, contracte indefinit d’un jove per microempreses i empresaris autònoms, contracte a temps parcial amb vinculació formativa, contracte de treball de duració determinada (només en les modalitats d’obra i servei determinat, contracte eventual per circumstàncies de producció i primera ocupació jove), a més dels contractes indefinits o temporals bo-

L’auditori de Neàpolis a Vilanova i la Geltrú va acollir el dimarts 16 de juny una sessió de benchmarking titulada “Models de promoció econòmica de les ciutats amb les que ens hem comparat”. La sessió formava part d’un treball en paral·lel al Pla Estratègic que ha dut a terme Carles Duran, tècnic de la regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament.

El model de Mataró va ser explicat per Mireia Ràfols, directora de Promoció Econòmica de la capital del Maresme.

Segons va explicar, la ciutat havia decidit apostar per la creació de talent i més formació a través d’eines com la Universitat i el Tecnocampus, aprofitant les oportunitats que oferia el seu front marítim. José Rica, tècnic de Promoció Econòmica

nificats que s’ajustin al programa.

Els contractes de treball s’hauran de realitzar durant el període d’execució del programa i s’hauran de subscriure com a màxim l’1 de juliol, inclòs en el cas de voler sol·licitar la subvenció.

Es possible que en breu s’iniciï un nou període per poder sol·licitar-la però s’haurà d’estar al cas del que determini el Departament d’Empresa i Ocupació.

Una altra condició és que hauran de tenir una durada mínima de 6 mesos, la jornada pot ser a temps complet o parcial no inferior al 50% de la jornada ordinària, sempre i quan la regulació de la modalitat contractual escollida per l’empresa i el

de Getxo, va exposar com estava ja implementant un Pla Estratègic elaborat des del propi ajuntament. Va explicar com s’estava treballant per la reindustrialització del sector tèxtil, el desenvolupament de sectors de futur com la salut i el sociosanitari, la internacionalització del port, la formació en empreses i crear el lligam entre universitat i port. L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras va tancar la sessió tot afirmant que “tenim clar que hem de potenciar les empreses, el comerç, les fires, el turisme o la restauració, però calia posar ordre i prioritzar. Per això el Pla Estratègic. Però no volíem que fos un pla a l’antiga.

I en aquest sentit hem tingut a l’ADEPG com a gran company de viatge”.

conveni d’aplicació no fixi una jornada de treball determinada.

Un cop finalitzat els sis mesos l’empresa ha d’emetre un certificat on es faci constar el nivell de formació pràctica adquirida que haurà de lliurar al treballador i a l’entitat local que la tutela.

Avantatges per a les empreses que contractin amb el programa JPO: 1) Bonificacions i incentius en la Seguretat Social específiques per la contractació d’una persona beneficiaria del sistema Nacional de Garantia Juvenil: únicament en el cas de contractació indefinida, contracte de treball a temps parcial amb vinculació formativa i contracte per a la

formació i l’aprenentatge.

2) Subvencions empreses JPO. El SOC subvencionarà els contractes de treball subscrits amb les persones joves participants amb una quantia equivalent al smi per jornada completa o la part proporcional en funció de la jornada parcial prevista, pels mesos de durada del contracte i amb un màxim de 6 mesos. Per poder gaudir de la subvenció, l’empresa l’haurà de tramitar en el termini de dos mesos des de la data d’inici del contracte. Mensualment haurà d’acreditar el pagament de la nòmina, seguretat social i impostos presentant els documents justificants i assentaments comptables.

Penedès Econòmic

juny 2015

15

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

ENOX projecte, S.L. El Ton i el Toni, dos joves de 40 anys amb llarga experiència en la comercialització de material i equipament de maquinària per l’elaboració de vins, decideixen, ara fa mig any, emprendre un projecte vinculat a aquest sector i optar per l’emprenedoria com a trajectòria professional.

ENOX projecte no és una empresa amb vocació d’autoocupació sinó que neix amb una clara voluntat de creixement i de donar feina a altres persones.

Està situat al C/ Santa Clara, 9 de Vilafranca del Penedès.

Entrevistem el Toni i el Ton i l’entrevista reflecteix l’opinió de tots dos. En alguns apartats però, aquesta es mostra per separat.

Què és ENOX pro? És una empresa de serveis. No volem només comercialitzar maquinària sinó que tenim molta voluntat de servei. És un somni que comença a agafar camí.

El nostre nom porta la paraula projecte perquè simbolitza que el client va construint el seu projecte i en fer-ho, es va perfilant el servei que li volem donar.

Vam iniciar l’empresa ENOX pensant que vendríem determinats productes i serveis i com que constantment ens estem adaptant al client, el plantejament amb el que vam començar ha anat variant Per exemple, no ens semblava que el nostre client fos el celler gran, i ens adreçàvem només a petits i avui estem servint a uns i altres.

Què us ha fet decidir a instal·lar-vos a Vilafranca i per què al centre?

Si hagués de posar una joieria la posaria en un carrer on n’hi hagués moltes més.

A Vilafranca i a la comarca hi

ha 7 o 8 empreses que treballen pel sector en serveis semblants al nostre i per això ens sembla que és el millor lloc. És un municipi referent, no només en l’elaboració de vins i caves, sinó també en la maquinària que es necessita per fer-ho. Altres DO no tenen empreses que donin un servei com el que pretenem donar nosaltres.

I el fet de posar-nos al centre és una aposta. No n’hi ha cap dins de Vilafranca, al centre.

Els clients dels cellers de la zona quan venen a Vilafranca a fer gestions ens poden trobar fàcilment. Encara que el nostre sector és molt estacional i especialitzat, molta gent entra a la botiga.

Què us fa diferents d’aquestes 7 o 8 empreses que heu detectat a la comarca?

Oferim un projecte integral...

Treballem amb enòlegs, també amb fabricants, i encara que nosaltres no reparem maquinària també treballem amb reparadors.

Pels petits i mitjans cellers som el nexe d’unió, una empresa que li pot oferir un servei integral. Els clients que ens han fet confiança una primera vegada, repeteixen.

Ens poden comprar des d’un simple cargol fins a demanar-nos una reparació. De vegades darrere la venda d’un dipòsit pot sortir un projecte més gran.

Insistiu molt, i de fet està en el nom de la vostra empresa, en la paraula projecte, per què?

Cada celler fa les seves proves i té una manera pròpia de crear el seu producte i per tant té necessitats diferents.

Com que hem trepitjat molts cellers sabem com, davant d’un mateix problema, han donat solució a altres cellers i això ens dóna molta seguretat i això ho traslladem al client i acabem

construint un projecte diferent.

El qui munta un celler difícilment n’ha muntat un abans.

Nosaltres podem aportar aquesta experiència.

Parlem ara de la vostra experiència en el camí de l’emprenedoria. Què és el que més us està agradant d’aquesta aventura empresarial?

Toni: Per a mi és molt estimulant el repte que se’m planteja cada dia d’haver d’estar davant de tots els fronts. Sento la necessitat de poder donar resposta a tot. Des del que vol una maquinària, fins al que reclama una factura. Per a mi és un repte de creixement personal. És un sector molt canviant i demana una constant renovació.

Alguna cosa bona deu tenir aquest sector perquè jo, que vinc del món de l’educació social m’hagi enganxat d’aquesta manera.

Ton: Sempre havia dit que abans no complís els 40 anys volia tenir la meva pròpia empresa.

Deixar una feina per engegar un projecte no és fàcil, però com que crec que en això hi ha una part important de rauxa més que de seny, aquí estem...

I ara que ja porteu mig any i teniu una mica de perspectiva, que ha estat el més díficil?

Ton: L’arrencada és dura hi ha un decalatge molt gran entre el que hi poses i el retorn que n’obtens. Sense cap dubte el finançament és el més complicat.

I un altre factor clau és la família. No m’imagino començar sense el consens familiar i tot el seu suport, és bàsic Toni: El més dur i alhora el que és més engrescador és que res surt com creies. I en aquest constant adaptar-te al que vol el client, cal vetllar per no perdre l’objectiu inicial.

També a mi em sembla fona-

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- L’experiència anterior: la trajectòria professional i el coneixement d’un sector és una de les fonts més importants per detectar oportunitats de negoci.

2- Adaptació i flexibilitat són habilitats essencials per emprendre.

Malgrat tinguis un gran coneixement d’un sector esdevé clau la capacitat d’adaptació constant a allò que demana el sector.

3- Fons de maniobra. Iniciar un projecte vol dir haver de passar uns mesos llargs sense ingressos, per això és essencial disposar d’un fons de maniobra que faci possible que el projecte evolucioni al ritme que li toca.

4- L’entorn familiar, peça clau: un cop més veiem dos emprenedors que destaquen la importància del suport familiar per poder tirar endavant en els moments més difícils i complicats.

mental el suport de la família, entre altres coses perquè hem invertit els estalvis que són de tots. Per a mi era i és clau poder estar més aprop de la família.

Com us veieu a 5 anys vista?

Ton: Jo m’imagino l’empresa, més gran i amb més gent treballant.

Toni: M’agradaria que fóssim un punt de referència per al sector, treballant igual amb la mateixa intensitat i passió. No vull perdre l’essència...

Penso que amb l’experiència les coses han de ser més fàcils.

Si haguéssiu de donar alguns consells a algú que, com vosaltres, volgués engegar algun projecte, quins serien?

Que tingui o bé estalvis o un bon soci per aguantar els primers mesos que són llargs i durs Cal tenir en compte que res serà com preveies i per això has d’estar preparat.

Hem après molt en aquests sis mesos...

Quines us semblen que són les habilitats més importants per tirar endavant?

- Empatia amb el client.

- Saber donar respostes i solucions.

- Esforç i capacitat de treball.

- La honestedat amb el client.

- Tenir molta capacitat d’adaptació i flexibilitat perquè el mercat t’orienta...

16

Penedès Econòmic

juny 2015

L’ENTREVISTA

Josep ROCa FONTANÉ

Sommelier i copropietari del restaurant El Celler de Can Roca

“Tinc passió pels vins o caves que tenen un missatge que m’ompli” Josep Roca està considerat un dels millors sommeliers del món. És el cap de sala i copropietari del Celler de Can Roca, tres estrelles Michelin, restaurant que ha estat declarat el millor del món per The Restaurant Magazine. El 19 de juny va ser al castell de Castellet, seu de la Fundació Abertis, per a participar al debat “Les dues ribes del Mediterrani” Olga Aibar

Josep Roca Fontané ‘Pitu‘, va néixer a Girona l’any 1966.

Casat amb Encarna Tirado “Xani” i pare de dos fills, va formar-se en Enologia a l’Escola d’Hostaleria de Girona. És cap de sala, copropietari i sommelier del Celler de Can Roca al costat del seus germans Joan, el xef, i Jordi, responsable de les postres. Tots tres són Premio Nacional de Gastronomia i comparteixen el doctor Honoris Causa per la Universitat de Girona.

La passió per la cuina que tenen els germans Roca es va començar a forjar a Can Roca, l’establiment que els seus pares regenten a Taialà, un barri als afores de Girona.

Pel que fa a la seva passió pel món del vi prové del coneixement exhaustiu que en té.

Aquesta proximitat i mestria el van portar l’any 2007 a ser l’expert de capçalera del programa En clau de vi (C33), presentat i dirigit per Marcel Gorgori.

Què va sentir en ser reconegut el seu restaurant com el millor del món?

Una alegria que sabíem que era compartida per molta gent que sent proper el nostre treball, la nostra història i la nostra manera d’arribar a l’excel·lència. En tot cas, pensar en la paciència i sacrifici de la nostra família, dones, fills, i també en l’equip meravellós que ens ajuda a fer una treball amb molta exigència i precisió dos cops al dia. Sense equip no es va enlloc. L’èxit és de tot l’equip.

Què suposa per a vosaltres aquesta responsabilitat?

El reconeixement et permet sentir-te escoltat en una societat que ja no escolta. Més que una pressió, és una oportunitat per mostrar territori, productes agroalimentaris, per promoure una manera de ser i fer, una ciutat, un territori, un país, un estil, potser també uns valors.

Durant la seva intervenció al debat sobre el Mediterrani realitzat a Castellet va dir que la gastronomia viu un moment pompós, exagerat i va parlar sobre la fragilitat de l’èxit.

Sempre hem pensat que aquest rànquing és excessivament reductor, però expressa allò que la societat d’avui vol viure: resums sense matisos. Només volem saber sobre els números u. La societat viu la fascinació pels números u de la disciplina que sigui, no pels números dos. Això ja ho hem

viscut en dues ocasions i s’ha de prendre distància del reconeixement, saber que la part important és com fidelitzes clients en el dia a dia i que més enllà d’aquesta guia que ens fa sentir altius i que ens devorarà en uns anys, hem de continuar guanyant-nos la complicitat dels clients amb el treball, marcant un estil, més enllà de les tendències.

cal protegirse de l’èxit, de l’embaucament que provoca, dels cants de sirena que arriben fins a casa i buscar l’èxit interior Tanmatesix ara són el centre de totes les mirades i tenen l’atenció de tots els mitjans de comunicació. Això ha suposat canvis en la seva forma de fer o de ser?

El fet de dir-nos el que diuen que som, no canvia res. Tot el que teníem previst, ho anem fent igualment. Cal protegir-se de l’èxit, de l’embaucament que provoca, dels cants de sirena que arriben fins a casa i, en tot cas, buscar i treballar per l’èxit interior. Considero que hem de seguir amb el nostre procés creatiu i compromès amb l’avantguarda i amb el diàleg interdisciplinar.

També va comentar que les noves generacions van perdent els coneixements que tenien les anteriors. Quines coses valora més del que li han ensenyat els seus pares?

Els pares ens han alliçonat en una manera de viure esforçada.

La nostra passió per la cuina es va començar a forjar a Can Roca, l’establiment que els meus pares regenten a Taialà, un barri als afores de Girona. Allà hi vam créixer, enmig de l’enrenou de plats, olles i clients. El que ens ha marcat probablement siguin els valors de compromís, perseverança, paciència, generositat, sacrifici i hospitalitat. La mare ha cedit a en Joan “l’àngel per cuinar” i el nostre pare a en Jordi, “l’enginy per inventar”.

Els tres germans treballeu en una simbiosi perfecta, cadascú en el seu terreny. Els demana que canviïn menús per adaptar-los als vins que vol servir a alguns clients o vostè sempre s’adapta al que demanen per menjar?

Una característica molt diferenciada del nostre restaurant vers altres és aquest joc de tres caps i un barret. En Joan, com a germà gran, ens va esperar, podia haver obert el restaurant abans, però em va esperar, després vàrem esperar a en Jordi, per anar més lluny.

La generositat de la cuina vers la meva disciplina és clau per diferenciar també el restaurant. Hi ha una implicació generosa de la cuina cap el món del vi. El vi serveix de punt de partida de molts plats i molts plats canvien elements de condimentació en relació al que

Penedès Econòmic

juny 2015

17

L’ENTREVISTA jo els demano sobre l’aproximació al vi concret. És un luxe i una concessió que normalment no se sol fer per un cuiner. Si la cuina escoltés també a la sala, el restaurant creixeria per fora en forma de complexitat de la seva cuina i per dins en enfortiment de les relacions interdepartamentals.

No heu perdut les vostres arrels a Girona. Us heu plantejat obrir altres restaurants a altres llocs de Catalunya o del món?

No volem obrir franquícies. Entenem que un restaurant com el nostre no pot viatjar. No podem mimetitzar una història tan singular. Si ho féssim seria com posar aigua al vi al nostre restaurant. Ara, i des de fa uns anys, ens han fet moltes propostes molt seductores i molt potents a nivell econòmic, fins i tot talons en blanc, però sabem que els productes no poden viatjar bé, el sentiment de casa no es pot traslladar enlloc i que les veritats no viatgen.

Però sí que doneu conferències i cuineu a altres indrets del món.

Per contrarestar això, hem engegat unes gires per diferents països, de la mà del BBVA que ens fa d’espònsor, per poder tancar el restaurant cinc setmanes i marxar amb tot l’equip a diferents ciutats del món per aprendre, rebre inspiració i sortir de la zona comfortable de l’èxit, tornant a començar de nou. Una ciutat, un país, una cultura, molts ingredients diferents, molt per aprendre. Quan et diuen número u i surts i veus que no saps gaire dels altres llocs, es converteix en una medicina que et sana i et fa veure que cal seguir escoltant, aprenent, millorant i relativitzant tot el que vius.

Fèlix Miró

hem començat a fer vins amb empenta, sentit i sentiment des de fa només trenta anys.

Arribem tard, Però anirem lluny Vostè és considerat un dels millors sommeliers del país i fins i tot del món. Què creu que l’ha fet arribar a la posició en la que es troba ara?

El meu reconeixement és únicament meritori si s’entén en el context del restaurant i del que la societat avui vol viure com a gastronomia. El nostre restaurant farà l’any vinent 30 anys de cuina apassionada, creativa i obsessiva

en la passió de mostrar el diàleg entre menjar i vins. Jo estic feliç de poder viure aquesta realitat tan especial que no imaginàvem quan vàrem començar amb en Joan el 1986.

Una progresssió que ha estat espectacular en només 30 anys...

Sí, nosaltres sabíem que l’escola d’hostaleria ens obria les portes de l’acadèmia, que ja teníem les bases de la cuina de la mare i l’àvia però a partir d’aquí, hem pogut viure un moment molt exitós de la cuina i el moment de revolució lenta del món del vi.

Probablement he tingut la sort de ser coetani d’aquest moment emergent del canvi generacional de la gent del vi. El fet de sinèrgia positiva d’un restaurant com el nostre és clau per al meu reconeixement. Conec molta gent molt brillant en el món del vi i del món dels sommelier que no han tingut el reconeixement perquè no han estat en el lloc que a mi em toca viure, tot i que tenen més capacitats i qualitats. Jo he tingut la sort de viure un restaurant que ha anat creixent poc a poc, però gràcies als meus germans.

Prefereix els vins o els caves?

Tinc passió pels vins o caves que tenen un missatge que m’ompli, amb bombolles o sense.

I alguna zona o DO? Estic molt engrescat amb el moviment vital d’aquesta generació de joves que tornen a sentir el pes de l’arada, el sentit de mirar fit a fit a la planta i a l’actitud de replantejar-se tot. Això no és un moviment d’una DO. Les DO actuen amb conceptes reglamentats, el veritable moviment és humanista, sentit, esforçat, arriscat, fins i tot sovint en contra de la reglamentació que bloqueja. Cal donar ales a la creativitat sentida, a allò que cadascú creu que pot aportar per un futur millor per la terra, per la salut de qui beu i pel llegat de les properes generacions.

Estem en un moment de canvi, de revolució agrària, de desaprendre i de barrejar reflexió i revolució.

Aquest moviment no sap de DO. Quin vi dels que ha tastat al llarg de la seva vida l’ha sorprès més?

Aquells que m’han fet veure una manera diferent de veure qui hi ha al darrere i aquells que dinamitzen el temps dins d’una ampolla i que et parlen d’un temps perdut, d’oblit, potser d’un segle o dos enrere.

Com definiria el seu celler?

Com un espai gran on hi ha el pòsit de 28 anys de passió pel vi i de generositat dels meus germans per comprendre aquesta bogeria de 3.360 referències diferents i 60.000 ampolles. És un lloc per fer d’ambaixadors de la gent del

vi, d’evitar el concepte del luxe del vi i vehicular un sentiment del vi, personal, íntim, per compartir.

Quins altres cellers admira?

Potser els més inspiracionals van ser el Troigrois a Roanne, Pichiorri a Firenze, el Schwarzwaldstube a l’hotel Traube Tonbach a la Selva Negra, l’Eleven Madison a Nova York, el French Laundry a Yountville, La Tour d’Argent a Paris, Atrio a Cáceres i Monvínic a Barcelona. Però hi ha molts llocs amagats molt interessants: la Beaugraviere a Mondragón, La Cigaleña, a Santander, Recondo a San Sebastián o Villa Mas a S’Agaró…

CaL donar ales a la creativitat sentida, a allò que cadascú creu que pot aportar per un futur millor per la terra Promociona o recomana els vins catalans al seu restaurant?

Intento aprofitar les oportunitats per promoure els vins del nostre territori, però no em sento amb l’obligació d’oferir vins de proximitat. És cert que als estrangers els proposem vins de casa i també que als de casa els hi ofereixo vins de fora. Crec en el vi, gaudint de les persones que hi ha al darrere, pensant que quan tastem vi, de la mateixa manera que quan gaudim de música o de literatura, no ens plantegem d’on són. Així vull sentir el vi, amb llibertat, gaudint d’hemisferis, paral·lels, meridians, exposicions, varietats i maneres diferents d’interpretar varietats segons hàbits culturals.

Val a dir que els nous vins del nostre territori m’ho posen molt fàcil per fer-los d’ambaixadors.

Cal una major promoció dels nostres vins i caves per lluitar contra el nom o la força dels francesos o italians?

El màrqueting del vi no pot fer res al davant de les campanyes de la cervesa i carbonatades. El màrqueting del vi entre països no pot més que matisar o maquillar una realitat que cou. Hem arribat tard al món del vi amb criteri de qualitat. Els francesos i els italians fa molt de temps que mantenen identitat, estil i pòsit qualitatiu.

Si treiem una, dues o tres marques del nostre territori, veurem que hem començat a fer vins amb empenta, sentit i sentiment des de fa només trenta anys. Només una generació i mitja. Arribem tard, però anirem lluny.

18

Penedès Econòmic

juny 2015

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

PER QUÈ UNES DEMOCRÀCIES TENEN MÉS CORRUPCIÓ QUE UNES ALTRES? “Si es presentessin a eleccions democràtiques, Mozart i David Bisbal, en bastants països guanyaria David Bisbal i en alguns, de forma escandalosa. Encara que, amb l’extensió entre la ciutadania de l’educació i de l’hàbit social d’escoltar bona música, els percentatges poden variar” 1. QUAN ÉS LA CORRUPCIÓ GENERAL EN UN PAÍS? En un article publicat el 18 de març de 1994, sobre la base de les reflexions d’Octavio Paz sobre els sistemes polítics del tercer món, en el periòdic econòmic Expansión exposàvem que “la democràcia és un instrument que ofereix tantes cares com graus de desenvolupament tinguin els països on està implantada. En les democràcies dels pobles poc desenvolupats es donen, sovint, característiques negatives que no es troben en les democràcies madures.

Desplaçat el centre de la decisió política a la col·lectivitat, la capacitat i la qualitat del control de la gestió pública quedaran condicionades pel baixíssim nivell de renda i de cultura de la població.

Dues notes diferencien les democràcies dels països més desenvolupats dels països del tercer món: 1) La relació neutra entre l’Estat i els ciutadans, garantida per l’existència d’un Estat de Dret que tracta a tots per igual.

En el moment que els ciutadans es trobin discriminats per l’Estat, a causa de les seves idees, ens trobarem davant un sistema democràtic falsificat, ja que gran part de les llibertats quedaran minvades per aquest abús de poder.

2) La concepció que tingui de l’Estat la classe política dirigent.

Mentre que en els sistemes polítics del tercer món les classes dirigents consideren a l’Estat com la seva propietat privada, en les democràcies madures, l’Estat és de la societat i els polítics són servidors públics i gestors de diners aliens. De manera que, si desvien cap a finalitats particulars o partidistes diners comuns, la societat els retira la confiança política i els aplica un sever correctiu legal.

Per aquest motiu la corrupció no és estranya en la democràcia de les societats poc desenvolu-

pades mentre que els polítics corruptes són habitualment separats de la política per les societats en les democràcies madures”.

Però, per això, ha de canviar el concepte de la lluita política de la societat. Si aquesta continua pensant que el que guanya les eleccions té dret a apropiar-se de l’Estat com un botí de guerra com ho feien els exèrcits en els períodes predemocràtics, la corrupció no quedarà definitivament eradicada.

I si tots els partits participen d’aquesta practica medieval la corrupció es farà crònica, els que la critiquen intentaran ferse amb el botí en el relleu de la classe anterior i la ciutadania assistirà perplexa al fet que l’única cosa que ha canviat és el perfil i el nombre de beneficiaris. És fonamental, per a l’ocultació de la corrupció i la reducció de la quota electoral dels adversaris polítics, la col·laboració i la complicitat de mitjans de comunicació poc escrupolosos amb el deure d’informació i de control de la classe política dirigent, als quals satisfaran amb tot tipus d’ajudes, subvencions, avantatges i privilegis lligant el seu futur al del partit protegit.

quan vegis que els mitjans i els agents culturals no denuncien una corrupció que és evident i pública, comença a sospitar

Per aquest motiu no és estrany que molts mitjans i agents culturals tinguin grans llacunes en la denúncia de la corrupció i aquesta es converteix en selectiva, per això fem la següent observació: quan vegis que els mitjans i els agents culturals no denuncien una corrupció que és evident i pública, comença a sospitar que no és que no existeix corrupció al teu país sinó que aquesta ha arribat a aquests mitjans informatius i culturals.

2. TENIM MÉS O MENYS CORRUPCIÓ QUE FA UNS ANYS? Segons l’Índex de percepció de la corrupció del 2014, Espanya ha millorat 3 llocs passant del 40 al 37, dels 175 països analitzats. El primer és Dinamarca i darrere de nosaltres estan països propers com Grècia i Itàlia, en el 69 i entre els últims 15 més corruptes, estan els “mediàtics”, Veneçuela, en el 161 i Corea del Nord, l’últim amb Somàlia.

No obstant això, aquest esdeveniment crec que no ha estat, com tants altres, correctament reconegut en els nostres mitjans generalistes. Per exemple La Vanguardia i El Confidencial van emmascarar aquesta dada

positiva amb presentacions despectives i estranyament coincidents tipus “Espanya està pitjor que Botswana”. Podien haver publicat que “Espanya ha reduït la corrupció agafant Israel que està en el mateix lloc i amb igual coeficient”, però és el que hi ha.

Una manera d’informar que no s’ajusta a la realitat, com es pot comprovar si pregunta a qualsevol funcionari municipal o autonòmic o a empresaris que des de fa temps treballen per al sector públic si és o no més fàcil que abans fer negocis privats amb els responsables públics o col·locar familiars o companys de partit, “per la cara”, en l’administració.

I és que, en els últims anys, Espanya ha anat millorant en aquest camp. Si us fixeu, els casos que es van coneixent estan concentrats en el període d’especulació immobiliària, de l’explosió de l’obra pública i en el flux incontrolat de recursos comunitaris, quan la percepció social de la corrupció estava en mínims perquè els mitjans no la publicaven amb tanta ostentació.

La gran crisi econòmica, del sector immobiliari i de l’obra pública, el despertar de la consciència ciutadana del que representa la corrupció, la millora del marc legal i de l’actuació policial i judicial (millorable, en tots dos casos, en molts aspectes), el control de les Institucions de la Unió Europea (Exemple GRECO-Consell d’Europa) i encara que sembli estrany, la reducció del nombre de beneficiaris (no hi ha ningú tan venjatiu que al que treuen d’un banquet), ha fet que aflori d’una manera escandalosa tota la brutícia anterior que no s’hauria acumulat si tots els que la coneixien l’haguessin denunciat, què va impedir que els nostres mitjans informatius i culturals, les nostres institucions, els agents socials i sindicals, polítics i fins als ciutadans més modestos denunciessin una corrupció que era tan general i tan coneguda per tots?

Penedès Econòmic

juny 2015

19

OPINIÓ

Andrés Pérez Ortega Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

No es por mi, es por ti

S

i hay una cosa que me ha quedado clara después de más de diez años trabajando en Branding Personal es que el mayor enemigo de tu progreso eres tu mismo.

Ya pueden ponernos las cosas fáciles. Ya podemos tener herramientas sofisticadas y potentes que eran impensables hasta hace unos años. Ya podemos disponer de conocimientos y de información suficiente para crear cualquier cosa.

Al final, sólo hay un responsable de que las cosas tengan una mínima posibilidad de éxito o no, Tú.

Ojo, aquí no estoy diciendo que siempre vas a conseguir lo que pretendas y aún menos que eso vaya a suceder simplemente por desearlo. Eso se lo dejo a los del Pensamiento Positivo. Lo que está claro es que es complicado que consigas ni lo más sencillo si ya desde el primer momento vas a ser tú quien te pongas los palos en las ruedas.

Digo esto porque en los últimos meses he impartido montones de cursos y talleres y en todos ellos, sin excepción, han surgido siempre las mismas cuestiones. Básicamente, las pegas o más bien excusas que me plantean se podrían expresar con esta frase “Esto que cuentas es genial, pero es que no tengo tiempo/ganas/preparación/ razones para hacer lo que dices”.

El problema no es de recursos, ni de dinero, ni de medios, ni de capacidad, ni de inteligencia. Es un puñetero problema de creencias y valores. Si no hay más gente que

deje una Marca Personal profunda en su entorno es porque no se cree a sí misma y porque en su escala de prioridades hay cosas más importantes que hacer algo para mejorarse a si mismos y a los demás… aunque nos guste pensar lo contrario.

Odio Internet Frecuentemente, hay personas que asisten a mis talleres que me dicen que “odian” Internet. Pues muy bien. ¿Y qué cojones significa eso de odiar algo que es casi una filosofía? ¿Qué un “router” le parece poco estético? ¿Qué cree que dospuntocerolandia va a destruir el planeta? ¿Qué?

Yo he sido y seguiré siendo muy crítico con algunos aspectos del mundo dospuntocero. Pero es absurdo no admitir que La Red nos ha proporcionado un altavoz a quienes hasta hace poco no podíamos hacer llegar nuestro mensaje ni a la esquina. El problema

es pensar que un blog, una Red Social o una herramienta de videoconferencia son cosas de “frikis” cuando, en realidad, son canales de comunicación.

Decir que odias “Internet” me transmite, en primer lugar, una enorme ignorancia y una personalidad infantil como cuando te caías del columpio y pegabas al suelo por hacerte daño. Pero en segundo lugar lo que me están diciendo es que lo que odian es comunicarse y expresarse libremente. Si les gusta escribir en papel, hablar con amigos o ayudar a otras personas en el mundo “real”, deberían entender que el mundo “irreal” es exactamente lo mismo pero mucho más potente a la par que sencillo.

No soy nadie Esta es una de las excusas más perezosas y patéticas que me encuentro constantemente. Esa idea de es que yo no valgo para nada,

es que no tengo nada que decir o es que cualquier cosa que diga va a servir para que se rían de mi es la excusa más estúpida que puede existir. A partir de ahí, ya sólo queda echar la culpa al “sistema” o a los malvados “mercados” que no es más que una forma perezosa de ponerte en manos de otros en lugar de plantar cara y tratar de cambiar las cosas.

Si alguien asiste a un curso de desarrollo profesional o quiere posicionar su Marca Personal en su entorno, en primer lugar deberá tener claro que tiene algo que aportar, si no, ¿qué haces perdiendo el tiempo? ¿Por qué te rindes antes de luchar? ¿Por qué esperas que alguien te pague?

Lo más importante es que incluso quienes piensan que lo que hacen es irrelevante, tienen algo que ofrecer, lo que ocurre es que no se han parado ha hacer “inventario”. Todo el mundo ha vivido experiencias, ha aprendido lecciones, ha desarrollado habilidades y ha adquirido conocimientos que combinados adecuadamente pueden servir para algo.

No es mi prioridad Quienes dicen que esto del Branding Personal está bien y es interesante pero no es algo que les preocupe demasiado están transmitiendo dos cosas.

La primera es que no se han enterado de que van a dejar huella si o si, así que más vale que, en lugar de dejar que eso suceda de forma descontrolada, pueden y deben

gestionarla conscientemente. Porque el Branding Personal no es más que manejar tu vida de un modo responsable, consciente y con propósito y sentido.

La segunda es que en su escala de valores, eso de dedicar un poco de esfuerzo a mejorarse a si mismos y a los demás no ocupa un lugar demasiado prioritario. Cuando escucho a algunas personas que ponen pegas a todo esto me da la sensación de que prefieren invertir sus recursos personales, especialmente tiempo, en otros asuntos más placenteros a corto plazo.

Perfecto, la filosofía de la Marca Personal se basa en la responsabilidad individual, pero luego no te quejes de haber puesto tus huevos en las cestas cortoplacistas equivocadas.

Quizás hay quien piensa que tengo una receta mágica y secreta de tal modo que cuando me plantean esas pegas les voy a decir algo como “ah, si, pues entonces olvídate de todo lo que te he dicho y simplemente túmbate en un sofá, desea con fuerza lo que quieres conseguir y ya está”. Pero eso no funciona así. O haces o te hacen.

Estas son sólo tres excusas habituales a las que me enfrento constantemente (hay bastantes más).

Lo curioso es que me las plantean como si yo tuviese que defender mi “negociado”. De lo que no se dan cuenta es que quien va a salir beneficiado si tienen un proyecto, una estrategia, un plan o un sistema de gestión personal o profesional no soy yo, “sos vos”.

Busca un profesional de confiança, competent i flexible?

Estem al seu servei. Des de sempre, hem realitzat un servei de primera qualitat a una gran varietat de clients.

El nostre personal qualificat i l’ús de productes adequats i respectuosos amb el medi ambient ens han permès triomfar en el sector. Li oferim una àmplia gamma de serveis de neteja en

indústries, comerços, habitatges i serveis de Consergeria.

MARCLEAN aposta per maquinària d’última generació, la qual permet aconseguir més bon rendiment, més eficàcia en els treballs, i també facilita la prevenció de riscos laborals i el respecte pel medi ambient.

Els nostres serveis: Neteja industrial - Grans superfícies - oficines i despatxos Locals - Primeres neteges d’obra - Garatges - Comunitats - Vidres - Consergeria...

C/ Amalia Soler nº 132 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 817 25 97 Fax: 93 169 42 64 marclean@marclean.net

20

Penedès Econòmic

juny 2015

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

París, Honolulú i Vilanova i la Geltrú

A

mitjan dels anys 70 a la capital del Garraf alguns cotxes duien un adhesiu que proclamava la universalitat de la població, d’aquesta manera: París, Honolulú i Vilanova i la Geltrú.

Us podeu imaginar que allò no tenia res a veure amb una campanya promocional i podeu estar tranquils perquè ningú no s’havia begut l’enteniment, encara. Era un sarcasme, molt propi del tarannà llunàtic dels vilanovins, i alhora es tractava d’una rèplica desvergonyida d’aquell famós eslògan que reivindicava Reus, París, Londres, com si res.

Al meu poble eren menys internacionals però igualment presumits: Tortosa, ciutat famosa.

De la mateixa collita podríem explicar d’altres petulàncies provincianes que procuraven, unes i altres, lloar les excel·lències de qualsevol geografia, per molt castellana i eixuta que fos. Ara no ve al cas fer un capítol del Cuéntame per glossar aquella moda dels stickers, però sí que és veritat que allò tenia la seva gràcia i, al cap i a la fi, tampoc no era gens pretensiós. Qui sap fins a quin punt l’adhesiu del ruc català va ser hereu d’aquelles ocurrències.

Vet aquí que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’ADEPG han organitzat recentment una sessió de comparativa entre ciutats; una mena de benchmarking, si voleu. La cosa té a veure amb el

Pla Estratègic d’Activitat Econòmica de la tercera ciutat mediterrània de Catalunya; si més no, ho hauria de ser. El document està en procés de redacció i resulta que una de les accions consignades tot just suggereix un exercici de contrast per tal d’analitzar els factors comparatius i competitius del municipi. Així és que es van seleccionar diverses ciutats de l’estat espanyol que tenien característiques similars, des del punt de vista demogràfic, del dinamisme econòmic i de tot un seguit d’aspectes coincidents, com és l’existència d’un campus universitari o com ho pot ser la proximitat a una ciutat de major referència.

Mataró (Barcelona), Getxo (Biscaia) i Paterna (València) van ser les tres ciutats que finalment es van triar per a fer-ne la comparativa. El propòsit era sobretot conèixer quin és el marc

econòmic i social d’aquestes poblacions i com s’ho han fet per assolir els seus avantatges comparatius. L’acte promogut per l’Ajuntament i l’ADEPG va aplegar un bon nombre de ciutadans -aquestes qüestions interessen de debò- i es va centrar en les aportacions dels responsables de Promoció Econòmica de Mataró i Getxo, amb absència paternera, cal dir-ho.

Van ser dues lliçons magistrals.

Per començar, us descobriré que tots dos casos es troben en fase més o menys avançada de planificació estratègica. Estan fent els deures que els exigirà el seu respectiu endemà.

En el cas de la capital del Maresme, han aconseguit esprémer el seu passat industrial i promoure un clúster al voltant dels gèneres de punt. A més, Mataró ha sabut envolar un complex, Tecnocam-

pus, que es defineix com a centre universitari, d’emprenedoria i empresa, especialitzat en tecnologia, innovació i internacionalització. Us imagineu qui ha estat l’artífex d’aquesta gran aposta de ciutat? No ha estat altre que el lideratge polític, i les aliances institucionals i la cooperació publicoprivada i la capacitat d’emprendre des de la mateixa municipalitat.

Pel que fa a Getxo, les postals d’aquesta ciutat arrambada a Bilbao criden l’atenció, per atractives. El primer que penses quan t’ensenyen aquestes imatges és que s’hi ha de viure molt bé, a Getxo. Per cert, del material gràfic i de promoció turística d’aquest municipi també convindria aprendre’n. Fa enveja.

L’aprenentatge que ens proposa la vila biscaïna és majúscul. La demografia està en declivi. La població s’està envellint. Sí que s’hi viu

molt bé; de fet, és una de les ciutats residencials més cares pel que fa al metre quadrat d’habitatge.

Els més joves no s’ho poden permetre i Bilbao està a tocar, fins i tot connectat amb metro, de manera que se’n van. El comerç de Getxo s’està perdent. Els horaris de tancament dels establiments són més que limitats, atès que la població és cada vegada més gran i no en vol, de soroll. Tot plegat potser és ben avorrit.

Van tenir una bona oportunitat de complementar el Parc Científic i Tecnològic de Biscaia, amb seu a Zamudio, però la van deixar escapar. La majoria de les 8.000 persones que treballen en aquest nucli industrial viuen a Getxo, perquè a Getxo -ja ho hem dit- s’hi viu molt bé; però només s’hi viu. Ara, correm-hi tots, la prioritat del govern municipal és promoure plans de dinamització de l’activitat econòmica i empresarial i recuperar l’ànima esmaperduda. Avui l’obsessió és retenir el talent i oferir oportunitats per a la implantació d’iniciatives i per al desenvolupament professional dels ciutadans.

Evitar el creixement, preservar l’activitat i no fer gaire soroll ens pot portar a una excel·lència transitòria, de postal, però pot escapçar el futur de les properes generacions i convertir els nostres barris en hivernacles del temps, en eixams climatèrics.

Com si res.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

juny 2015

21

EMPRESA

Una família vilafranquina obre el primer padbol indoor de Catalunya al Penedès Els germans Alejandro i Javi Padilla, i el seu pare, Joan Padilla, van inaugurar al maig Padbol Penedès, on es practica l’esport que combina el futbol i el pàdel

La febre per l’esport de moda, el pàdel, i l’esport rei, el futbol, ha acabat donant els seus fruits.

El padbol combina ambdues passions i ho fa amb destresa i un component de diversió que el fa atractiu i addictiu. Tot i que es va crear el 2008 a l’Argentina, de la mà de Gustavo Miguens, el padbol ha anat fent-se un lloc a Espanya, en paral·lel amb l’erupció del pàdel. Actualment a Catalunya és un esport força desconegut, ja que només hi ha dos clubs, que han obert aquest mateix any: un a Terrassa i un altre a Vilafranca del Penedès, recentment obert per la família Padilla. Padbol Penedès és, a més, el primer padbol indoor de Catalunya, un reclam que

el padbol concentra la passió pel toc de pilota i el dinamisme del pàdel amb les quatre parets volen potenciar els germans Alejandro i Javi Padilla, i el seu pare, Joan Padilla, ja que “creiem que té molta més sortida que sigui indoor perquè pots jugar tots els dies, tant si plou com si fa molta calor o fred”, explicava Alejandro.

Fèlix Miró

Lídia Oñate

Alejandro Padilla va conèixer el padbol el passat 5 de novembre a través de les xarxes socials i de seguida es va posar en contacte amb el propietaris de la marca a Espanya, Javier Hernández i Miguel Ángel Macarro, qui disposen de les llicències i el muntatge de les instal·lacions al país. “Es tracta d’una empresa privada i, per tant, tot el que tingui a veure amb la marca és supervisat per Padbol España”, afegeix Alejandro. “Ho vaig comentar al meu pare i al meu germà i vam decidir tirar-ho endavant. En aquells moments, només hi havia un club previst que obrís a Catalunya, el de Terrassa, i teníem molt clar que si havia tingut èxit a la resta d’Espanya, on hi ha 27 clubs creats, també el tindria a Catalun-

ya perquè aquí també som molt amants del futbol. A més, en tots els esports tenim catalans que en són referents”, afirma.

Actualment, Padbol Penedès disposa de dues pistes panoràmiques i el camp de 3x3, tot i que el projecte inclou quatre pistes de padbol, dues de les quals és previst que s’instal·lin a mesura que es doni a conèixer aquest esport i comenci a tenir més demanda.

Des de ben petits ambdós germans han viscut i practicat el futbol arreu. Coneixen molta gent que juga a futbol de forma amateur, tant de forma regular com esporàdica, i confien que aquesta iniciativa els acabi agradant tant o més que els propis esports d’on són originaris. “Creiem que el padbol tindrà molt bona acolli-

da entre els amants del futbol i aquells que per no estar en forma o no voler lesionar-se han deixat de jugar-hi”. Aquest és el primer segment de públic que ha començat a iniciar-se al padbol, de moment amb bones sensacions.

“La gent que està acostumada a jugar a futbol platja té molt a dir al padbol perquè dominen molt el joc aeri fent volees, xilenes... Així que pel que hem pogut veure fins ara els que viuen a la costa solen jugar bé al padbol”. Els primers jugadors al Padbol Penedès provenien de Vilafranca i Vilanova i la Geltrú.

Un dels èxits del pàdel va ser la seva obertura a tot tipus d’edats i públic. El fet de ser atractiu per les dones va ser determinant, ja que ha acabat de consolidar aquest

esport de raqueta. Ara bé, encara queda per veure si el padbol serà capaç de tenir tant bona acollida entre el públic femení, tradicionalment menys procliu a jugar a futbol. “Ara hi ha molta demanda de noies per crear un mundial femení de padbol. Això evidencia que és un esport que també agrada a les dones”, comenta Alejandro. “El pàdel ha triomfat pel seu dinamisme, ja que el fet que la pilota reboti el vidre dóna continuïtat al joc i fa que duri més”, explica Javi Padilla, que veu moltes possibilitats al padbol, que també comporta més joc en equip. “A diferència del tennis i el pàdel, al padbol has de passar la pilota la majoria de vegades al teu company abans de tornar-la a camp contrari”, explica.

Tot i que no preveuen un èxit tan gran com el que fins ara ha tingut el pàdel, els germans Padilla confien que el seu nínxol de mercat tingui força resposta i acabi fent-se un lloc entre escolars, futbolistes amateurs i amants d’ambdós esports. Segons Javi Padilla, “a Espanya crec que tindrà èxit perquè es juga molt a futbol”.

En concret, busquen fer-se un lloc entre les activitats extraescolars dels escolars i crear una escola adreçada als nens. “Tot és tan nou que no hi ha ni entrenadors d’aquest esport, i de moment som nosaltres mateixos els qui ensenyem el padbol. Quan vénen per primera vegada els ensenyem com es juga, la normativa i estem pendents perquè s’ho passin bé”, comenta Javi.

22

Penedès Econòmic

juny 2015

EMPRESA

FECA celebra 40 anys de trajectòria empresarial L’empresa vilafranquina Ferret Casulleras SL va celebrar el dissabte 13 de juny els seus quaranta anys de trajectòria empresarial amb una jornada de portes obertes

Olga Aibar L’empresa vilafranquina FECA Ferret Casulleras SL, líder en el sector de la construcció a la comarca, va celebrar el dissabte 13 de juny quaranta anys, un aniversari que van voler celebrar amb els seus clients i amics.

Tots els assistents, aproximadament un miler de persones, van poder gaudir d’una agradable tarda, acompanyats d’un bon ambient i d’un complert i original càtering. Els més petits també van gaudir del castell inflable que s’hi va instal·lar i d’un berenar.

Des de Ferret Casulleras agraïen especialment les empre-

ses i persones que van col·laborar per fer possible aquesta celebració. En concret, Càtering Cal Blay SL, Astra Seguridad, Jordi Parellada, Montserrat Massana, Jordi Sueiro, Pere Olivella Galimany, Gràfiques Voisin, Floristeria El Grèvol, Barbacoas Weber i la Coral Amics de Penyafel.

L’empresa FECA, dedicada al sector de la construcció, bricolatge, ferreteria, jardineria, cuines, banys i lloguer de maquinària, va ser fundada l’any 1975 per Albert Ferret i Jové i Magí Casulleras i Canela. De les dues primeres lletres de cada cognom neix el nom de FECA. Els inicis es remunten a un petit magatzem situat al carrer Sant Pau. L’any 1978 es va traslladar

El màrqueting i el Penedès Algun dia espero poder trobar-me amb el responsable de màrqueting i promoció de Vilafranca del Penedès... ui, es veritat, que no n’hi ha.

Per una vegada podríem fer quelcom diferent? I començar a veure la promoció de la marca Penedès tal i com ho fa una empresa privada, amb un brand manager, gestionat professionalment, no políticament.

Crec que la marca s’ho mereix si volem situar-la al mapa, i no hi veig cap altra solució. Investigant

altres marques vitivinícoles, tal com Napa o Toscana, han sorgit d’un pla estratègic (polític), executat per un pla de màrqueting (privat) i amb unes accions en part col·lectives, en part a través d’un brand manager que han situat aquestes marques al top of mind 5 de regions vitivinícoles.

Toca fer les coses de forma diferent, capgirar certes coses, que no capgirar la política, però si adaptarla ja als temps que corren, encara a l’Ajuntament de Vilafranca no hi han activades totes les xarxes so-

el magatzem a la carretera de Sant Martí. L’any 1981 van obrir una botiga de ceràmiques, cuines i banys al centre de Vilafranca que, l’any 2013, van traslladar també a la carretera de Sant Martí, on van aconseguir una gran millora en instal·lacions i el servei al client. L’any passat es va ampliar la superfície comercial de les instal·lacions que disposen de 3.000 m2, amb 3.000 m2 de magatzem cobert i 24.000 m2 de magatzem descobert i aparcament gratuït per als clients.

Actualment FECA està formada per 44 professionals i compta amb 18.000 articles en estoc.

L’empresa també disposa d’una complerta botiga online (www. feca.cat).

cials que hi hauria d’haver, ni gestionades com cal; si, tenim Twitter i l’alcalde té Facebook, però no és suficient, crec que no ens alimentarem de molles, necessitem el pa sencer per estar on toca estar. Hem de començar a segmentar els clients potencials, i això vol dir també publicar en Anglès si volem fer-nos un nom al món.

No fa gaire suggeria en petit comitè buscar un nom per al Penedès en anglès, i em van tractar de boig! Però no serà que la Toscana li diuen Toscany? i no serà que Penedès és totalment impronunciable per a un anglosaxó, algú

u L’any 1981 es va inaugurar la botiga FECA al centre de Vilafranca

u Instal·lacions actuals a la Carretera de Sant Martí, a Vilafranca

s’ha parat a pensar en això?

Molt menys s’entén la marca EnoTurisme Penedès, és bona marca, però només per al mercat català, volem de debò sortir fora al món?

Doncs no tenim ni una marca internacional ni tenim unes xarxes enfocades i segmentades per a tal menester.

Els Ajuntaments i les regions han de començar a tenir experts en màrqueting per potenciar-les, mireu sinó Turisme de Barcelona (empresa PRIVADA) com ha evolucionat i fins on ha arribat, això si, el turisme ha de ser gestionat per la política, ja que afecta als ciutadans, però

ha d’estar promocionat i comercialitzat per privats (encara que pengin d’un Ajuntament). I no parlo de contractar a un mega gabinet de màrqueting per fer plans, parlo de tenir empleats i empreses pròpies de l’Ajuntament.

Fa poc vaig llegir al meu amic Daniel Garcia Peris, dient que el Penedès pot ser una regió magnífica per atraure treballadors, directius i empreses TIC que s’estableixin aquí per treballar, ja que la regió és magnífica per viure-hi i treballar-hi, prop de Barcelona, amb bones connexions, etc.

I no vull dir que aquest article sigui una carta

d’intencions, però als qui maneu i gestioneu us asseguro que no trobareu ningú més motivat per dur a terme aquesta tasca que un servidor, aquí em teniu.

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Penedès Econòmic

juny 2015

23

TRIBUNA UEP

Vilafranca, la primera ciutat de Catalunya que organitza el Dia d’Horaris Europeus La campanya “Canvia el xip, canvia l’hora” a favor de la reforma horària la impulsa la UEP, Centre Vila, Comerç Espirall i l’Associació de Comerciants de la Girada Vilafranca del Penedès es convertirà el 15 de setembre de 2015 en la primera ciutat de Catalunya que impulsa el Dia d’Horaris Europeus, una iniciativa a favor de la reforma horària impulsada per la Unió Empresarial del Penedès (UEP) i les agrupacions de comerciants Centre Vila, Comerç Espirall i l’Associació de Comerciants de la Girada. Amb el lema “Canvia el xip, canvia l’hora”, la campanya pretén implicar el màxim d’establiments comercials, despatxos professionals i empreses perquè el dia 15 de setembre facin un horari compactat que permeti acabar l’activitat cap a les 7 de la tarda. A partir d’aquesta hora, i en diferents espais de la ciutat, s’organitzaran activitats lúdiques dirigides principalment a les famílies i diversos restau-

u D’esquerra a dreta, Sílvia Raventós, Gerard Colet, Francesc Simó, Fabián Mohedano i Fèlix Hill

rants oferiran un menú especial per sopar a partir de les 7 i com a màxim fins a les 10 de la nit.

L’objectiu de la iniciativa impulsada per la patronal penedesenca

i les associacions de comerciants vilafranquines, és demostrar al conjunt de la societat que la reforma horària, lluny de ser perjudicial per al conjunt del comerç

i l’activitat econòmica, aporta molts beneficis per a la salut, el foment del voluntariat i les relacions familiars i socials i millora de la productivitat i l’eficiència, entre altres millores.

La presentació de la iniciativa es va fer el dimecres 10 de juny al Vinseum i va anar a càrrec del gerent de la UEP, Francesc Simó, el president de Centre Vila, Fèlix Hill, la presidenta de Comerç Espirall, Sílvia Raventós, el president de l’Associació de Comerciants de la Girada, Gerard Colet, i el portaveu de la plataforma Ara és l’hora, Fabián Mohedano.

Tots van coincidir a assenyalar que l’objectiu d’aquesta prova pilot és demostrar que la reforma horària aporta molts beneficis socials, tant individuals com col·lectius, i que és possible si tothom està disposat a fer un pas

endavant per assumir una nova cultura del temps que, en primer lloc, requerirà un canvi d’hàbits.

Fabián Mohedano va felicitar els impulsors per la iniciativa i va destacar que la prova tindrà un ressò a nivell de tot el país perquè permetrà demostrar que el sector del comerç també hi sortirà guanyant.

En la campanya també s’hi vol involucrar els principals centres educatius de la ciutat, així com ONG’s i associacions cíviques.

La campanya “Canvia el xip, canvia l’hora” de Vilafranca té el suport de la plataforma Ara és l’hora que lidera l’exdiputat socialista Fabián Mohedano i que des de fa mesos promou diverses accions a tot el territori dirigides a aconseguir que al reforma horària sigui una realitat a Catalunya a partir de l’any que ve.

Seminari sobre la responsabilitat penal dels directius i administradors d’empreses La UEP i l’assessoria Dracma de Vilafranca van organitzar el dijous 11 de juny un seminari sobre la reforma del Codi Penal que incideix en la responsbailitat penals dels directius i adminstradors d’empreses i la Llei de Societats de Capital 2015. L’acte va reunir una trentena de persones, es va celebrar a l’Escola del Vi de Vilafranca i va anar a càrrec d’Abel Bonet, soci-director de Bonet Consulting i director del

Programa de Prevenció de Responsabilitat Penal d’Empreses de diverses universitats i corporacions d’auditors. La reforma del Codi Penal, aprovada el 30 de març passat, obliga les empreses a adoptar i implantar un model de prevenció de delictes com a requisist necessari per evitar possibles responsabilitats penals de l’empresa, els administradors i els directius. El proper dia 1 de juliol finalitza el termini perquè

les empreses i persones jurídiques implantin i acreditin l’esmentat model de prevenció atenent els requisits i procediments que la reforma específica. Per altra banda, la reforma de la Llei de Societats de Capital, requereix i defineix com responsabilitat indelegable dels administradors i consellers l’establiment dels procediments de gestió i control de les entitats, així com el deure d’exigir-ne informació.

u Conferència que Abel Bonet va impartir dijous i que va reunir una trentena de directius d’empreses a l’Escavi

24

Penedès Econòmic

juny 2015

EMPRESA

Protopenedès busca especialitzar-se entre la tradició i la tecnologia punta La nova empresa, dedicada a la impressió 3D i els serveis relacionats, neix per complementar Ceràmiques Baltà, centrada en la ceràmica i arts plàstiques Lídia Oñate Fa uns mesos l’empresa Ceràmica Baltà, ubicada a Guardiola de Font-rubí, va decidir ampliar els serveis i crear-ne una de nova, Protopenedès, que aglutinés tots aquells serveis relacionats amb la impressió 3D. Aquesta tecnologia punta ha suposat un canvi, no només per les noves possibilitats que ofereix, sinó també per la complementació que permet introduir a les tècniques tradicionals.

Des que es va crear als anys 80, Ceràmiques Baltà és un taller especialitzat en escultura, però també es dediquen a fer treballs per a altres àmbits com l’enginyeria i el disseny industrial. Amb la impressió 3D busquen créixer en un nou camp que els proporciona un valor afegit i els permet abarcar molts més projectes. “Ara amb Protopenedès tenim un ventall molt ampli de productes que van des de l’escultura única i els mètodes tradicionals de motlle i reproducció fins al prototipat ràpid i la posterior obtenció de motlles i reproduccions”, explica el dissenyador de l’empresa Martí Baltà. A tot això, cal sumar una de les novetats d’enguany: la incorporació de la foneria. “Disposem d’una impressora i un forn adequats per treballar amb bronze, fet que converteix Protopenedès en la primera empresa de l’Alt

u Martí Baltà, dissenyador del taller de Ceràmiques Baltà

Penedès que ofereix aquest servei, força demandat per estudis d’artistes, restauradors i joiers”, comenta.

Al llarg de la seva trajectòria s’han especialitzat en l’escultura, sobretot en la seva vessant artística, però també han realitzat diferents projectes en altres àmbits de l’enginyeria i el disseny industrial, i l’arquitectura. És precisament en aquests camps on més pot incidir la impressió 3D, que, a més d’abaratir costos, ofereix una gran precisió i la possibilitat de fer peces que difícilment es podrien fer amb les tècniques tradicionals de modelatge. “La impressió 3D permet fer moltes coses, però la majoria de la gent desconeix el seu potencial, tant en avantatges com en límits. Per això

veiem que hem de fer molta pedagogia entre els nostres clients”, explica Baltà. “El fet de ser una tecnologia que s’ha democratitzat fa poc, ja que fins fa tres anys no podíem tenir accés a certes tècniques patentades d’impressió 3D, ha contribuït al desconeixement del que es pot fer i el que no”, afirma Baltà”, però “actualment diverses empreses start-up americanes i europees estan intentant introduir la tecnologia 3D a nivell domèstic”.

D’altra banda, Baltà reconeix que tot i aquests avenços “la feina de l’artesà no es perdrà perquè el primer pas és idear el model, cosa que no poden fer les màquines, sinó que es requereix creativitat”.

Aquest és un mercat molt exigent, ja que cada detall compta

amb unes peces que, sovint, no superen els 20 cm d’alçada. Per fer-ho possible disposen de la tecnologia per fer impressions SLA, és a dir, amb l’estereolitografia, un procés de fabricació per addició que empra resina que dóna forma mitjançant un làser ultraviolat amb el qual s’ofereix un elevat grau de detall. I també amb SLS sinteritzat làser selectiu, un procés per addició de pols de poliamida sinteritzada per un capçal làser. Actualment tenen diversos projectes sobre la taula, entre els quals destaquen els prototips per a una col·lecció de figures infantils. “En aquest cas cal tenir en compte diversos factors, és a dir, que les figures se sostinguin per si soles sense que caiguin, que les peces reproduïdes compleixin els estàndards de qualitat, que agradi als nens...”, explica Martí Baltà, que sovint col·labora amb altres professionals del disseny per poder abordar aquest tipus de projectes. Els prototips de joguina acostumen a tenir un cost d’entre

Una deficient atenció al client

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

No deixo de sorprendre’m quan visito establiments que semblen que no tinguin cura de l’atenció al client.

Com a empresaris o propietaris de negocis, us heu parat a pensar en l’impacte que té posar una persona amb poques habilitats socials al capdavant dels clients? Quin tipus d’atenció oferirà una persona que no té les competències necessàries per donar una correcta atenció al client avui en dia, en l’entorn tan competitiu en

què ens trobem?

Probablement passi com a un restaurant en el que vam anar un grup i al cambrer que ens atenia, semblava que li molestéssim; la seva actitud s’apropava al “maltracte”, mostrantse brusc, sec, i amb una actitud força negativa. Sincerament, m’ho pensaré si torno una propera vegada; al igual que les 9 persones que m’acompanyaven.

Com pot ser que avui en dia les empreses s’arrisquin d’aquesta manera, amb el poder de les recomana-

cions virals?

Considero que els empresaris no són conscients de què els suposa una persona amb certa carència de competències socials i relacionals com un somriure, mostrar-se amable, bon tracte, empatia, escolta... només per apuntar les bàsiques d’algú que està de cara al públic.

Vull pensar que en el fons, les persones amb aquest perfil, tenen una intenció positiva i que volen fer una bona feina (la qual de vegades costa pressupo-

70 i 2.000 euros, ja que a partir d’aquest model únic s’elaboraran tests i diferents proves per verificar el model a produir, la majoria de vegades a la Xina.

La majoria d’impressores 3D estan destinades al rapid prototyping, és a dir, elaborar un prototip per ser testat i a partir del qual fer moltes reproduccions, però aquesta tecnologia també permet produir peces acabades a petita escala, amb l’anomenat

“La tecnologia 3D abarateix costos i arriba on no poden les tècniques tradicionals de modelatGE” rapid manufacturing. “Són peces més senzilles, però que amb una postproducció adequada es pot obtenir un resultat excel·lent”, afegeix. És el cas dels premis Butaca que atorga el Teatre de Catalunya. “Buscaven una versió més trencadora i vam decidir combinar el mètode tradicional de modelatge i la tecnologia 3D, amb la qual vam aconseguir un producte híbrid totalment diferent i innovador”, explica Baltà.

sar). Si bé és evident que els hi manquen recursos per poder-la fer. O, també sigui reflex del seu nivell de motivació; ambdós aspectes prou interessants i urgents a resoldre per part de l’empresa. No es pot tolerar tenir persones desmotivades i amb una actitud negativa donant un servei al client.

Es impressionant veure com hi ha tants comerços, empreses, etc. que guanyarien molt més, millorant l’atenció que ofereixen al client. No oblidem que els clients són qui fan que l’empresa pugui existir; ja que sense clients no hi ha

empresa.

Avui en dia, hem de superar les expectatives dels clients, oferint-los una excel·lent atenció abans, durant i després del procés de venda. La satisfacció del client és un factor bàsic per qualsevol empresa. Per tant, prestem atenció a les persones que són la imatge de la nostra empresa, donem-los eines, recursos i suport perquè es puguin desenvolupar com a professionals i fer una bona feina. Perquè costa molt guanyar la confiança dels clients i ben poc perdrela.

Penedès Econòmic

juny 2015

25

VINS&CAVES

Com es pot impulsar un celler amb Google?

L’empresa vilafranquina Polièdric, en col·laboració amb Enoturisme Penedès, va organitzar una jornada dirigida a empreses enoturístiques Olga Aibar L’Auditori del Vinseum de Vilafranca del Penedès va acollir el dijous 11 de juny la jornada Impulsa el teu celler amb Google organitzada per l’empresa Polièdric en col·laboració amb Enoturisme Penedès. Hi van assistir una vuitantena de persones que van gaudir de les explicacions dels ponents en àgils píndoles de 30 minuts, farcides d’exemples, en les quals se’ls va explicar les darreres novetats en solucions publicitàries digitals.

El programa s’estructurava en dos blocs centrats en quatre ponències, amb un descans de trenta minuts per poder fer networking al pati del Vinseum: “Campanyes digitals perfectes.

Campanyes digitals ideals pel sector del vi i el cava”, per Magali Benítez, “L’oportunitat mòbil. Quins són els reptes que els dispositius mòbils plantegen a les empreses”, per Míriam Casan; “YouTube, la televisió del segle XXI. Un canal imprescindible per fer marca i aconseguir vendes”, per Cristina Fernández, i “Tu cliente digital consume tu marca, no tu vino. Trátalo como abstemio y particípalo de experiencias” pel ponent convidat Armando Liussi, professor i formador en Social Media.

Va obrir el foc Magali Benítez, directora de comptes de Polièdric, profesora de màrqueting digital i especialista en Google AdWords. Va explicar que “el nou consumidor digital ha canviat i ja

no va a les botigues, sinó que el primer que fa és consultar Google. La majoria de consumidors són proactius i, quan estan en botigues físiques, es connecten a la xarxa per buscar informació sobre els productes o per veure ofertes d’altres indrets”. Per això assegurava que “necessitem un nou màrqueting per arribar al consumidor” i apuntava que “perquè us reconeguin cal que us feu visibles al cercador”. Va acabar la seva intervenció dient que les campanyes digitals són perfectes per tres motius: “tenen

Els assistents van escoltar diversos consells per enfortir les empreses en el món digital moltes possibilitats pel que fa al format i alternatives per arribar al públic, són precises i ho mesuren tot”. Per tant, indicava que “heu de ser exigents en les campanyes de màrqueting”.

Míriam Casan va prendre el relleu amb una amena dissertació sobre l’oportunitat móbil.

Va explicar que l’ús d’Internet des del mòbil s’ha incrementat en un 50% en els darrers anys i que cada cop més comprem des de l’smartphone (aquest any

l’increment de l’e-commerce mòbil serà del 48%). Per aquest motiu, indicava que “cal fer publicitat a les app, perquè el públic està més receptiu”. També va recordar que “per tal que aquesta sigui efectiva, cal tenir la web optimitzada per a mòbils i que sigui multidispositius”. Casan va indicar una sèrie d’estratègies de màrqueting en mòbils, tant per als turistes que vénen a la nostra comarca com per als locals.

Cristina Fernández va obrir el segon bloc de la jornada amb la conferència sobre YouTube. Va recordar que el portal de vídeos s’ha convertit en el segon cercador més usat de la xarxa, amb més de 800 milions d’usuaris al mes i que “la gran segmentació de l’audiència, l’experiència de l’usuari, així com les característiques pròpies de la plataforma, fan de YouTube una ubicació ideal per a la inserció d’anuncis audiovisuals”. Fernández també va explicar que “la publicitat a YouTube permet inserir anuncis gràfics i de text, però també es pot publicar anuncis de vídeo. Aquest sistema funciona a través de l’anomenat Cost per Visualització (CPV), és a dir l’anunciant només paga si l’usuari visualitza tot l’anunci o arriba als 30 segons”. Va cloure la jornada Armando Liussi amb una amena intervenció sobre la importància de la visibilitat a Internet, per arribar a la popularitat i a la notorietat. Per exemplificarho, va mostrar diversos casos de marques que havien aconseguit molts clients gràcies a campanyes agressives.

u Magali Benítez va pronunciar la conferència “Campanyes digitals perfectes. Campanyes digitals ideals pel sector del vi i del cava”

u Míriam Casan va parlar sobre “L’oportunitat mòbil. Quins són els reptes que els dispositius mòbils plantegen a les empreses”

u Cristina Fernández va oferir la conferència “YouTube, la televisió del segle XXI. Un canal imprescindible per fer marca i aconseguir vendes”

u Armando Liussi i la seva ponència “Tu cliente digital consume tu marca, no tu vino. Trátalo como abstemio y particípalo de experiencias”

Guia de Serveis l l l l l l l

Assessoria i Serveis en Protecció de Dades

Barcelona Berga Girona Manresa Tarragona Vic Vilafranca del Penedès T. 931 934 001 www.aislopd.com twitter@aislopd

Informe #gratuit de situació per la seva empresa-negoci, mencionant #alvostrecostat #penedèseconomic

26

Penedès Econòmic

juny 2015

VINS&CAVES

Albet i Noya revalida mandat al capdavant de la DO Penedès

VinyaSons creix en cellers i espectacles

Consolidar la marca Clàssic Penedès, promocionar els vins de la DO i potenciar-ne les subzones: els principals reptes a assolir Lídia Oñate

El festival de música VinyaSons ha incrementat enguany el nombre de cellers participants fins arribar a la quinzena, les propostes artístiques, oferint set espectacles de qualitat, i ha superat el seu abast penedesenc fins a arribar a les DO de Bages i el Priorat.

El festival, que se celebra tots els caps de setmana dels mesos de maig, juny i juliol, proposa quinze espectacles amb músics i artistes joves de gran nivell, concerts vinculats a l’entorn únic dels cellers sempre cercant la proximitat i la comunicació amb el públic. Marius McGuinness, director de VinyaSons, qualificava el festival com “una experiència única”.

VinyaSons reivindica els cellers “com espais de gran potencial escènic, tant per la seva ubicació, com per la seva arquitectura i condicionaments acústics”.

Enguany hi participen Vilarnau, Mas Tinell, Torelló, Finca ca n’Estella, Cellers Torres, Segura Viudas, Viladellops, Oller del Mas, Pinord, Gramona, Can Bas, Codorniu, Mas Rodó, Llopart i Mas Comtal.

Josep Maria Albet i Noya va ser escollit novament president de la DO Penedès fa uns dies al ple de constitució del Consell Regulador. El propietari del celler d’Albet i Noya, de Sant Pau d’Ordal, ha revalidat el càrrec pels propers quatre anys. Entre els objectius destaca la millora de la promoció dels vins de la DO Penedès, així com estendre el coneixement del Penedès com a zona productora de vins d’alta qualitat. En aquesta línia convergeix la nova marca Clàssic Penedès, que busca consolidar els seus escumosos entre els de més qualitat a nivell mundial. Actualment els Clàssic Penedès tenen un mínim de 15 mesos de criança, fet

Agradi o no a alguns, estem començant a aixecar el vol. És cert, i en això estarem tots d’acord, que encara queda molt camí per recórrer i que costarà anys posar-nos als nivells que vam assolir abans de la crisi, però que estem molt millor és innegable.

Si ens fixem en les dades dels últims trimestres, aquestes evidencien que ja fa mesos que hem superat el punt d’inflexió i que les coses han començat a canviar cap a positiu.

que “requereix unes varietats amb característiques d’escumabilitat i un punt de bombolla molt especials”, explica Albet i Noya. Per això, des de la DO es plantegen fer un estudi enològic durant els propers cinc anys per valorar quines són les varietats més qualitatives i idònies per als escumosos

redacció

Una nova bombolla immobiliària?

Sóc conscient que aquestes dades macroeconòmiques semblen molt llunyanes i que potser la realitat general no té res a veure amb la realitat local. Tot i així s’oloren i es palpen signes que demostren que la recuperació està arribant a nivell de carrer. Per exemple el portal Infojobs el 2014 va publicar ni més ni menys que 1.310.904 ofertes de treball (un increment del 35% respecte el 2013), una xifra rècord i més tenint en compte que des del 2009 no s’havia superat la

El celler Mas Bertran ha tret ja al mercat el nou Nutt Rosé, un cupatge de sumoll (60%) i xarel·lo (40%), fet en origen amb l’objectiu de trobar noves expressions de les varietats autòctones del Penedès.

També ha sortit al mercat la nova anyada del Nutt, un monovarietal de xarel·lo de vinyes velles. Amb notes complexes, saborós i amb bona acidesa, aquest blanc marida a la perfecció amb formatges, aperitius, peix i arrossos.

PENEDÈS ECONÒMIC de llarga criança.

Per tal que els vins penedesencs obtinguin el reconeixement de vins de terrer i s’equiparin amb les zones de més prestigi, es vol enllestir el més aviat possible la normativa de funcionament de les subzones del Penedès, prevista per abans de la verema de 2016.

Temps de Vi va rebre 47.000 visitants i es van vendre 6.800 copes, 200 menys que l’any 2014 La quarta edició de la fira Temps de Vi de Vilanova i la Geltrú, que es va celebrar el 29, 30 i 31 de maig, es va tancar amb un 5% de visitants menys que l’any passat a causa de la coincidència del moment més àlgid de la mostra amb la final de la Copa del Rei. Segons Carles Carbonell, membre de l’organització, la final va afectar dissabte “les quatre hores de més afluència de visitants

NOUS NUTTS DE MAS BERTRAN

en els tres anys anteriors”. No obstant, l’organització es mostra molt satisfeta d’haver rebut uns 47.000 visitants i del fet que tant

barrera del milió d’ofertes.

Els detractors o negativistes sé que diran que és un canvi de tendència i que pugen les ofertes perquè ho deixen de fer en paper per fer-ho en digital però els diré que això no és així. Un exemple molt proper el teniu en El Cargol del passat 18 de juny on vam publicar una pàgina sencera dedicada a ofertes de treball, un fet que no succeïa des del 2007.

Espanya torna a atraure l’interès dels inversors internacionals. Als fons oportunistes, que venien a fer el seu agost fa anys, quan els preus estaven sota mínims, els han succeit compradors amb vo-

divendres com diumenge es van superar les xifres d’assistència dels tres primers anys de la fira.

Al final es van vendre 6.800 copes, 200 menys que l’any passat.

Durant tres dies, es van programar una cinquantena d’activitats.

Tant els tastos en vaixell com els tastos premium van exhaurir totes les entrades a la venda. També es valora molt positivament la celebració divendres de la Vilanova Shopping Night, i el mercat de l’Slow Food diumenge.

cació a llarg termini. També els particulars amb possibilitats, conscients que els preus estan en clara fase de repunt han comprès que, o compren ara, o dintre duns d’anys se’ls hauran escapat les bones oportunitats.

Després de vuit anys de l’esclat de la bombolla immobiliària, ja no queda cap dubte que les constants vitals del sector comencen a mostrar senyals de clara reactivació, en especial en oficines i locals, però també en els habitatges de millor qualitat.

Aquesta recuperació no hauria estat possible, sobretot en els habitatges, de no ser perquè els bancs fa

Núm. 45 - Juny 2015 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Xavier Vallès El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

mesos que han tornat a obrir l’aixeta del crèdit i per tant a concedir noves hipoteques.

Després d’un lleuger repunt de compravendes de cases el 2014, les xifres d’aquest 2015 no donen lloc a dubtes.

Fins el febrer de 2015 es van vendre a Espanya 63.200 habitatges, davant dels 56.400 de l’any anterior.

Qui sap si estem al començament d’una nova bombolla immobiliària. Està clar que no és el millor model productiu de futur però si mirem el perfil general dels aturats veurem que molts provenen del món de la construcció. Per tant una hipotètica nova bombolla, sen-

se arribar a ser tan grossa, potser a curt termini, seria la millor notícia per absorbir aquests perfils que difícilment trobaran feina en altres sectors.

Marc barella hernandez Director Penedès Econòmic Economista

Penedès Econòmic

juny 2015

27

VINS&CAVES

Més de 800 places de tastos, maridatges i tallers al Banc Sabadell Vijazz 2015 Olga Aibar El Banc Sabadell Vijazz Penedès presenta enguany una oferta de tastos i maridatges molt ambiciosa. Des de l’organització es busca que el visitant del Vijazz visqui el festival com una gran experiència. No només per part musical, sinó també per la part enogastronòmica.

Per aquest motiu, aquest any els maridatges s’han treballat de forma més acurada i l’oferta serà molt més variada, no només pel que fa als vins i caves, sinó també en relació als productes que els acompanyaran. Aquestes activitats, d’una hora de durada, es faran en dues carpes anomenades “Espai de Maridatge Tr3sC”

i “Espai de Maridatge Time Out” ubicades a la Rambla de Sant Francesc i amb una capacitat per 40 places cadascuna. A partir de les sis de la tarda i fins

Es faran maridatges amb textures de foies i un taller “Golfo” de còctels amb cava a la una de la nit, amb un total de vuit maridatges cada dia, els assistents podran participar de

El festival Vinya&Art s’estrena amb èxit

l’experiència de combinar vins i menges de la millor qualitat, sota la batuta del sommelier de l’Espai Penedès|Bcn, David Escofet.

Els tastos consistiran en quatre vins maridats amb formatges, pernil, bombons, anxoves, pizzes, melmelades, foies i alguns platets pensats expressament pels maridatges. Tots ells han estat elaborats gràcies a la col·laboració del Cigró d’Or i Casa Ametller.

La mitjanit del divendres 3 de juliol i el dissabte 4, s’oferirà una nova activitat: el maridatge nocturn. Un tast golfo on tots els sentits tindran el seu paper.

Una proposta amb el foie d’ànec com a protagonista, però aquest cop sense coberts i sense copes, només fent servir el cos. Els vins maridats seran una selecció de les

Fèlix Miró

L’objectiu és que el visitant visqui el festival com una gran experiència no només per la part musical, sinó també per l’enogastronòmica

millors expressions dolces del Penedès. Una altra de les novetats serà el taller de còctels amb cava que es farà el divendres i el dissab-

te a la una de la matinada. L’alt ritme de vendes de tiquets feia preveure que aquests s’esgotessin abans de l’inici del certamen.

Gran èxit de la Primera edició de la Cava Night a Barcelona El Consell Regulador del Cava té previst traslladar la iniciativa a altres ciutats espanyoles redacció

Aquest mes de juny les Caves Elyssia de Sant Cugat Sesgarrigues han estat escenari del festival Vinya&Art, al qual han assistit més de dues mil persones, que van poder gaudir de bona música, conèixer de prop l’espai reformat i degustar els productes de la marca Caves Elyssia, així com d’altres del mateix grup com són Freixenet o Segura Viudas.

Durant els quatre caps de setmana van tenir lloc els concerts d’autors, tant locals com d’àmbit català. Blaumut, Els Catarres, Nuria Graham & Pau Vallvé i Joan Dausà van ser

els encarregats de posar la nota musical a la primera edició d’aquest festival, que va tancar amb molt bones sensacions.

Tant l’espai de gastronomia com de degustació de vins va complementar a la perfecció cada vetllada, que es va arrodonir amb el concert del passat 27 de juny. Aquella mateixa vetllada Caves Elyssia va compartir amb els assistents la celebració de la revetlla de Sant Pere, un nom molt comú a la família del grup Freixenet, amb coca i cava. Un castell de focs va donar per finalitzada l’edició del primer Vinya&Art.

Més de 250 persones van assistir a la primera edició de la festa ‘Cava Night’ que es va celebrar el divendres 19 de juny, en l’OneOceanClub de Barcelona.

L’acte tenia per objectiu apropar el cava als nous consumidors més joves. Els assistents, que van donar la benvinguda a l’estiu a ritme de música i cava en un marc incomparable enmig del moll de la Barceloneta, van tenir l’oportunitat de degustar tres còctels dissenyats per a l’ocasió: ‘Pink & Mint Cava’ elaborat amb pomelo rosa, gel pilé, sucre glacé, licor de grosella, fulla de menta i cava rosat brut; ‘Cava Loves Tea’ amb té oolong aromatitzat amb bergamota, gel picat, tires de taronja, flor blanca comestible i cava brut; i ‘CavaTropic’ amb pinya trossejada, gel, triple sec i cava brut.

Aquesta primera edició de la ‘Cava Night’ va comptar amb la col·laboració de la firma de moda catalana Medwinds que va dissenyar una bossa exclusiva que contenia una botella de cava edició limitada ‘Cava Night’ i que va regalar a tots els assistents.

L’acte va reunir a nombrosos bloguers i instagramers de moda i

lifestyle que van promocionar l’esdeveniment. Els assistents van agrair la iniciativa i van destacar l’originalitat de l’espai escollit, a més de la gran qualitat dels caves i còctels, a través de les xarxes socials.

El Consell Regulador del Cava té previst traslladar la iniciativa a altres ciutats espanyoles.

28

Penedès Econòmic

juny 2015

TECNOLOGIA

Facebook ja és el país més poblat del món

Espanya, líder en 4G

La llista de països virtuals es completa amb Whatsapp, que ja té 800 milions d’usuaris, quan els Estats Units tenen 321 milions d’habitants

L’arribada de la connexió 4G o també anomenada ultraràpida no ha estat cosa senzilla.

Malgrat que en un inici tots els grans operadors es van vanagloriar de ser els primers a oferir aquesta tecnologia, la veritat és que actualment el 4G no està implantat per igual a tot el món. En alguns països el 4G encara no existeix a penes i són pocs els que tenen una veritable implementació d’aquesta tecnologia.

Espanya es troba, contra tot pronòstic, en les primeres posicions d’aquesta llista segons la consultora tecnològica OpenSignal, que s’ha encarregat d’analitzar com arriba la connexió en qüestió als smartphones que tenen 4G.

Josep Barella Si es fa una cerca a Internet per saber quin és el país més poblat del món, una vegada més serà la Xina la que encapçalarà la llista dels països més poblats, amb 1.370 milions d’habitants, però en ple segle XXI, el segle de les telecomunicacions, amb 3.000 milions d’usuaris a tot el planeta, el “país”, més poblat ja no és pas un estat, sinó una xarxa social: Facebook, que disposa de gairebé 1.500 milions d’usuaris.

Segons les informacions publicades per ‘The Huffington Post’, si Facebook fos un país, seria el país més poblat de la terra.

Aquesta llista de països virtuals es completa amb el servei de missatgeria Whatsapp, que ja té 800 milions d’usuaris, més que els mateixos Estats Units, que tenen una demografia de 321 milions d’habitants. Al darrere se situen Instagram i Twitter, que no passen dels 300 milions.

El mes passat, la companyia Facebook va fer públic que ja hi havia 1.390 milions de persones fent servir aquest servei per comunicar-se amb amics, compartir notícies o fotografies. Supera així la població del gegant asiàtic, que té una població de 1.370 milions de persones. No deixa de ser curiós, però, la ironia de la comparació, ja que en

territori xinès els seus habitants tenen prohibit l’accés en aquesta xarxa social. Això no va impedir, però, que el fundador i CEO de Facebook, Mark Zuckerberg, visités el país al llarg de la tardor passada, per reunir-se amb executius d’empreses xineses i fins i tot s’atrevís a fer una xerrada en mandarí.

Tot i que la base d’usuaris de Facebook encara segueix en expansió, el gran creixement de la xarxa social s’ha estat desaccelerant els últims trimestres.

L’explicació és prou simple: s’està arribant al límit de persones que tenen accés a Internet, i cada vegada és més difícil que s’hi afegeixi més gent.

Sigui com sigui, les dades del gegant de les xarxes socials segueixen sent impressionants.

En el darrer trimestre de 2014, Facebook va tenir uns ingressos de 3.85 bilions de dòlars, amb un increment del 49% respecte al mateix període de l’any passat.

I les accions de la companyia, en els darrers 12 mesos s’han revaloritzat un 22%.

Però no tot són bones notícies per al gegant de les xarxes socials. A dia d’avui, parlar de classes socials, després de tants anys transcorreguts des de la mort de filòsofs com Karl Marx, sembla una mica passat de moda.

Malgrat això, amb la crisi s’ha descobert que aquesta idea que

tothom era classe mitjana, resultava ser falsa. Hi classes socials, i més d’albirar-se en la forma de vestir, en els barris en què vivim o els nostres gustos, aquesta diferenciació social pot apreciar-se en les preferències dels usuaris en les xarxes socials.

Segons un estudi de The Pew basat en els Estats Units, els rics prefereixen Instagram i snapchat a altres xarxes com Facebook. L’estudi revela que el 49 per cent dels joves que viuen en llars amb rendes inferiors als 50.000$ prefereixen la plataforma creada per Mark Zuckerberg. A les llars amb ingressos per sobre d’aquesta xifra, un 37 per cent, és a dir 12 punts percentuals menys dels joves, també es decanten per Facebook. Però a mesura que s’augmenta la renda familiar l’interès per Facebook disminueix. D’aquesta manera els joves de llars que ingressen anualment 100.000 dòlars, només són un 25 per cent. L’estudi mostra com Facebook segueix sent la xarxa social preferida pels joves, malgrat això, els que provenen de famílies més benestants són l’únic segment analitzat que sumant snapchat i Instagram supera Facebook. D’altra banda també sembla simptomàtic que Instagram, en els joves de famílies de menys de 50.000 dòlars només sigui la xarxa social preferida per un 15 per cent.

D’aquesta manera Espanya es posiciona al capdavant superant altres potències com els Estats Units o Alemanya. Aquí es poden assolir els 18,24 megabytes per segon (Mbps), sent Vodafone la companyia que ofereix una millor connexió.

En les primeres posicions també trobem països com Finlàndia, Dinamarca o Corea del sud, mentre que al pol oposat s’alternen Japó amb 8,89 Mbps, Estats Units amb 6,82 o Aràbia Saudita en l’últim lloc amb 3,41 Mbps.

L’estudi no està tenyit de polèmica ja que segons afirma OpenSignal hi ha poc consens sobre quina és la velocitat mínima perquè una connexió sigui considerada 4G.

Comprar roba per internet Les noves tecnologies han modificat els nostres hàbits de consum. El sector dels viatges, per exemple és dels més afectats en aquest sentit, ja que cada vegada són més els que compren els seus bitllets a través de les companyies en línia.

Hi ha altres sectors que són menys sensibles als canvis. El de la roba en el cas que ens ocupa, encara confia en la venda en el punt físic, ja que és difícil veure un consumidors arriscarse a comprar una peça de roba per internet, sense saber com li quedarà.

Tot i així, alguns signes indiquen que aquesta tendència podria estar canviant.

Segons un estudi realitzat per Netquest a càrrec de la firma de venda outlet Privalia, la compra de roba per internet a través dels smartphones ha crescut en l’últim any en un 17 per cent.

Cal destacar que aquesta xifra és molt inferior al creixement que ha experimentat la compra

en general via telemàtica, que s’ha situat en un augment del 42 per cent.

Tal com afegeix l’informe aquesta xifra, almenys en el món de la moda, significa, a més que cada vegada és menys freqüent utilitzar l’ordinador per dur a terme aquest tipus de tasques.

D’altra banda, l’estudi també revela que en el cas de la roba, sí que hi ha un canvi important en el que és fer “shopping”.

Mirar ja no és una activitat exclusiva que es faci a les botigues, ara molts consumidors abans de comprar la seva roba, porten a terme un sondeig a la xarxa.

Penedès Econòmic

juny 2015

29

LLIBRES

Guia pràctica i senzilla per aprendre a organitzar-te

Organizarse en el trabajo ¡Es fácil!

Kenneth Zeigler PROFIT EDITORIAL 11,95€

Organizarse en el trabajo ¡Es fácil! et proporciona 24 consells, eines, idees i estratègies per organitzar millor les tasques i les prioritats, augmentar l’eficàcia en tots els aspectes de la teva vida diària i aprofitar el teu temps al màxim.

Aporta les eines necessàries per determinar i realitzar les tasques més importants, iden-

tificar i eliminar les tasques innecessàries i obtenir el control del teu temps personal, que és el teu recurs més valuós i insubstituïble. Totes les recomanacions d’aquest manual s’han provat en condicions reals de treball i són compatibles amb pràcticament tots els sistemes de gestió del temps. En posarles en pràctica podràs establir

Un recorregut pels majors errors econòmics dels últims dos segles

Error Richard Grossman DEUSTO 19,95€

És setembre de 2008 i Lehman Brothers acaba de fer fallida.

Pot semblar una peça petita en el gran tauler mundial, però la seva caiguda és a punt de desencadenar un efecte dòmino que farà cruixir els fonaments econòmics d’occident.

Immediatament, el Dow Jones es desploma, els impagaments hipotecaris es disparen a Estats

Units, l’atur escala fins al 10 per cent en la superpotència i les fallides de bancs se succeeixen. És oficial: la primera economia del planeta està en recessió.

El desastre no triga a arribar a Europa. Esclata la crisi grega.

Es descobreix la mala gestió financera que els hel·lens porten anys practicant i la troica trac-

Manual pràctic per entendre què són els productes derivats

Comprender los productos derivados O. Elvira - X. Puig PROFIT EDITORIAL 18,00€

Els derivats són instruments financers que permeten cobrir riscos, realitzar arbitratges i especular com una modalitat d’inversió. Gràcies a la seva visió pedagògica, els autors introdueixen conceptes complexos d’una manera simple: des de les operacions a termini o forwards, passant per futurs i les opcions financeres (CALL

i PUT), fins a arribar als productes OTC, com els productes estructurats, CAPs, Floors, Collars i CFDs. A més de la comprensió del funcionament d’aquests productes derivats, l’objectiu és entendre els beneficis del palanquejament, els riscos de contrapartida dels derivats OTC, la funció de la cambra de

objectius, pensar de forma realista, planificar el treball i treballar la planificació, utilitzar i gestionar una llista mestra, prioritzar, organitzar i dominar la teva taula de treball, limitar les interrupcions, gestionar les trucades i els correus electrònics, delegar, planificar, programar i dirigir bé les reunions.

En resum podríem dir que es tracta d’una guia pràctica de gran ajuda per eliminar els obstacles que frenen la productivitat, per combatre l’estrès i el caos de la desorganització.

Expert formador, assessor i conferenciant sobre gestió del temps i productivitat, Kenneth Zeigler ha ajudat a milers de persones a guanyar fins a dues hores al dia.

Va ser un dels pioners en la metodologia de la gestió del temps per millorar el rendiment i des de la seva consultoria Zeigler Learning LLC, creada el 1996, ha assessorat a centenars d’empreses, entre les quals cal destacar Hertz, Toys “R” Us, Berkshire Hathaway i La Reserva Federal.

ta de tallar el problema amb receptes que només agreugen el deute. La desconfiança corre com la pólvora a l’eurozona: les economies d’Irlanda, Portugal, Espanya, Xipre i Itàlia trontollen.

Grossman analitza els errors que van permetre la major crisi financera des de la Gran Recessió i els que van donar com a resultat altres grans successos internacionals, per demostrar que tots els errors dels últims dos segles es van produir sem-

pre per anteposar la ideologia a la lògica econòmica.

Richard S. Grossman és professor d’economia a la Wesleyan University a Middletown, Connecticut, i professor visitant a l’Institut de Ciències Socials Quantitatives de la Universitat d’Harvard.

Imparteix classes d’història econòmica, història financera, macroeconomia i banca. Va treballar com a economista internacional en el Departament d’Estat d’Estats Units.

compensació en mercats organitzats, la liquidació de pèrdues i guanys diaris i altres temes de gran rellevància.

Perquè aquestes explicacions quedin el més clares possible, cada concepte és il·lustrat amb útils exemples pràctics.

Oscar Elvira, és professor associat d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), director del programa de postgrau d’Assessorament Financer del IDEC-Universitat Pompeu

Fabra, gestor d’institucions d’inversió col·lectiva a Gesiuris, assessor financer europeu (Membre d’EFPA Espanya) i autor de diversos llibres sobre temes financers.

Xavier Puig, és director i professor de programes de direcció bancària a la Universitat Pompeu Fabra, conseller també de Gesiuris, vicepresident de Cat Patrimonis SICAV, autor de diversos llibres i ponent en seminaris en diversos països d’Europa i Amèrica del Sud.

30

Penedès Econòmic

juny 2015

història

GRANINI COMPLEIX MIG SEGLE Fundada el 1965, Granini fabrica més de 232 milions de litres de sucs, nèctars i begudes de fruita a l’any

A

quest any Granini, la marca de saborosos sucs, nèctars i begudes de fruita, celebra mig segle de vida. El seu naixement és més glamurós del que molts imaginen, ja que el seu origen s’inspira en la dolce vita italiana i els saborosos sucs que es podien prendre pels carrers d’aquest país a mitjan anys 60. El seu fundador, Heinz Schürmann, un emprenedor alemany importador de pasta, va pensar que aquestes sucoses receptes de fruita amb polpa havien de funcionar al seu país. I així va ser. Des del llançament de la marca, el 1965, Granini s’ha consolidat com una marca referent mundial de sucs, nèctars i begudes de fruita de qualitat premium.

Pertanyent al grup familiar Eckes-Granini, amb presència en més de 70 països de tot el món, la producció anual de granini arriba als 232 milions de litres de sucs, nèctars i begudes de fruita, segons dades del 2014. A Espanya, Granini lidera el mercat premium de la seva categoria amb més de 25 sabors de fruita diferents per als canals de gran consum i hostaleria i restauració.

Segons el director de màrqueting de Granini a Espanya, David Ferrer, “volem celebrar aquests 50 anys amb diverses accions especials al llarg del 2015 en les quals, com no, els protagonistes principals seran els nostres consumidors i distribuïdors. Volem donar-los les gràcies per estar al nostre costat durant tots aquests anys i haver fet possible el que avui és Granini’. La marca preveu nous llançaments aquest any fidel a la seva filosofia d’oferir sempre la millor qualitat als consumidors. Tal com avança Ferrer, ‘estem treballant en nous productes per delectar els paladars més exigents perquè, a més de gaudir del millor sabor de la fruita, cuidin

del seu benestar’.

Una història a petits xarrups El 1965, l’empresari Heinz Schürmann va començar a elaborar els seus propis sucs sota la marca Granini per al mercat alemany. Fascinat pels sucs que havia pogut degustar a Itàlia, país que el va atrapar per la varietat de fruites i pel ric sabor dels sucs naturals que allí s’elaboraven, plens de polpa, Schürmann va decidir iniciar-se en la fabricació de saborosos sucs seguint la mateixa tècnica italiana, alguna cosa que a Alemanya era pràcticament desconeguda. Per la seva intensa aroma, sabor i textura, el primer Granini de taronja que va elaborar va ser denominat Granini Trinkfrucht, literalment “Granini, fruita per beure”.

Quatre anys després del naixement de Granini, Schürmann va decidir donar un nou pas endavant amb un nou format d’ampolla, transparent i amb alvèols. L’original disseny va ser tota una revolució al seu moment i es va convertir en un tret distintiu de la marca, en part del seu ADN, amb el qual ha arribat pràcticament inalterable fins als nostres dies, unànimement reconeguda.

L’emblemàtica ampolla Granini, que va substituir als anteriors formats de la marca, més tradicionals, va agradar tant a consumidors com a sector. Presentava un disseny molt diferent a l’habitual fins llavors en begudes: una forma atractiva i ergonòmica, amb un coll d’ampolla ample unit a una base més voluminosa i arrodonida, caracteritzada per la presència d’uns cridaners alvèols que facilitaven el fet d’agafar l’ampolla i que, segons Schürmann, representaven els Granini -petits grans en italià- en referència a la polpa que s’apreciava en els seus sucs. La transparència de

l’envàs, elaborat en vidre, va ser clau per a la marca, ja que permetia apreciar directament el suc del seu interior.

Innovació i creixement Al llarg dels seus 50 anys d’història, Granini s’ha afermat com una de les marques referents en la indústria de sucs i nèctars premium d’Europa i com la més desitjada pels consumidors espanyols. Gràcies a la seva constant aposta per la innovació i la qualitat des dels seus orígens, la marca ha aconseguit consolidar un ampli catàleg de formats i sabors de fruita per als paladars més exigents.

D’una banda, encara que el disseny de l’ampolla ha romàs pràcticament impertorbable fins als nostres dies, Granini va introduir un canvi en el material dels seus formats per 1 litre i 1,5 litres el 2008. Aquests van deixar de fabricar-se en vidre per passar-se al PET, un material 100% reciclable, transparent, lleuger i alhora molt resistent. D’altra banda, tenint en compte les necessitats actuals del consumidor, Granini va incorporar a la seva gamma d’envasos l’ampolla de 33 centilitres en PET, idònia per portar per la seva lleugeresa i disponible en botigues tradicionals, vending i convenience. Els seus envasos petits de 20 centilitres es mantenen inalterables i segueixen fabricant-se en vidre, un format idoni per a bars, hotels i restaurants. D’altra banda, la marca no ha deixat d’innovar en originals sabors i barreges de fruites.

Al mercat espanyol compta amb referències úniques com la magrana, el nabiu vermell, l’aranja rosa o l’exòtic de pinya i coco. La marca també va ser pionera des d’Espanya en el llançament de la seva gamma light, elaborada amb stevia, un endolcidor d’origen natural i amb zero calories.

1965 1969 1970 1975 1986 1999 2002 2006

Naixement d’una marca Inspirat per l’estil de vida italià, Heinz Schürmann, un importador de pasta, introdueix els sabors de la dolce vita a Alemanya.

Disseny d’una icona Gràcies al seu disseny transparent amb alvèols i la seva innovadora ampolla, Granini es converteix en una marca inconfusible.

Explorant nous territoris Àustria es converteix en el primer mercat fora d’Alemanya on es comercialitza Granini. El 1978, Granini comença a vendre’s a Suïssa.

Apareix a la televisió Per primera vegada, la marca es promociona a través d’anuncis de televisió en les dues principals cadenes nacionals d’Alemanya.

Nous mercats europeus Arriba a Espanya, país en el qual actualment és capdavanter de mercat.

A final d’aquesta dècada, la marca es comercialitza en 16 països.

Preparació per al nou mil·leni Amb una àmplia gamma de spritzers es converteix en la primera marca alemanya a oferir sucs de fruites barrejats amb aigua amb gas.

Innovació ecològica Després del seu reeixit llançament a Suïssa, la nova ampolla PET s’introdueix també en una altra sèrie de mercats.

Expansió a Romania El llançament de la marca a Romania ofereix a Granini una aposta de futur i un inici esperançador a Europa de l’Est.

Penedès Econòmic

juny 2015

31

VIATGES

Tanzània, naturalesa verge en estat pur Limita al nord amb Kenya i Uganda, a l’oest amb Rwanda, Burundi i el Congo i al sud amb Zàmbia, Malawi i Moçambic redacció

Tanzània conserva encara bona part del seu territori en estat pur.

Naturalesa verge poblada d’una flora exuberant i exòtica al costat d’una fauna meravellosa que durant l’època de migració ofereix un dels espectacles més impressionants del món on milers d’animals de les més variades espècies es posen en moviment a la recerca d’aigua, emprenent i completant el seu cicle vital, la seva marxa imparable, sota una sola llei: la del més fort. Observant aquest procés, imperturbable i majestuós, s’aixeca silenciosament la muntanya sagrada, el Kilimanjaro, el massís muntanyenc més alt del continent africà.

Si la Tanzània continental és meravellosa no ho són menys les seves illes. El primer que es percep en arribar a Zanzíbar és l’aroma a espècies que impregna tot l’ambient d’aquest paradís, accentuant la sensació d’haver entrat a un lloc màgic. Platges de sorres blanques, mar color

TANZÀNIA Capital: Dar es Salaam Idioma: Suahili i anglès Població: 41.928.923. habitants Superfície: 947.303 km2 Moneda: Xíling tanzà (TZS) Clima: Tropical al llarg de la costa, el clima és més temperat sobre els alts altiplans del centre.

Les temperatures mitjanes oscil·len entre els 10 i 30°C Economia: És un dels països més pobres del món, no obstant això, ha aconseguit alts índexs de creixement gràcies a la producció d’or i el turisme

turquesa, ciutats i pobles en els quals es barregen els costums africans, àrabs, europeus i indis.

A tot això cal afegir la simpatia i l’amabilitat d’un poble, el tanzà, que rep immillorablement als estranys fent-los partíceps de les seves tradicions i sempre interessats a conèixer maneres de vida diferents mentre observen amb ulls profunds i somriuen davant la meravellosa naturalesa que els envolta, com una invitació a fer el mateix.

Esment a part mereixen les joies, veritables obres d’art, que estan realitzades en fusta, malaquita o atzurita. Les mostres d’artesania masai com els escuts,

llances, adorns, etc. són també molt reconegudes.

La literatura actual tanzana té com a origen les múltiples llegendes, històries i contes que s’han transmès per tradició oral de pares a fills durant generacions. Són narracions de gran puresa. Les publicacions solen estar impresses fonamentalment en anglès i suahili.

Són molt interessants també les danses tribals acompanyades de ritmes repetitius molt melòdics. S’hi solen representar fets importants per a la vida de les diferents tribus com per exemple caceres, guerres, casaments o la recol·lecció de les collites.

Tanzània comença a desenvolupar-se turísticament cosa que ofereix avantatges i inconvenients. D’una banda les comoditats i els serveis que s’ofereixen són menors, però pera un altra, tot es troba en un estat més pur, la gent, les ciutats, les costes i, sobretot, la naturalesa. Recomanem iniciar el recorregut per Dar es Salaam, la capital del país, per continuar per la bella ciutat d’Arusha. Seguidament visitar altres ciutats continentals, per viatjar després per les Illes de Zanzíbar i Màfia. I finalitzar el recorregut visitant els Parcs Nacionals més importants del país.