Penedès Econòmic 47

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Núm. 47 - Setembre 2015

L’ocupació hotelera va ascendir fins al 90% durant l’agost passat al Garraf pàg. 4

La recuperació de l’economia al PenedèsGarraf ja és una realitat a gairebé tots els sectors pàg. 6

Amb el tancament del Bosc, Vilanova es queda sense oferta de cinemes comercials pàg. 6

Entrevista a Jordi Ciuraneta i Riu Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació pàg. 16-17

El cava confia en la seva excel·lència per batre el glamur del xampany pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

Setembre 2015

L’ANÀLISI

Conquerir els millors punts de venda al món per erigir el cava com a escumós de prestigi L’augment de preus, la nova etiqueta de Paratges Qualitificats i la pedagogia cap el públic jove han de dur el cava a una nova era de glamur

Lídia Oñate Amb més de 140 anys d’història i competint en el sector dels escumosos amb un dels productes estrella com és el xampany, la trajectòria del cava ha anat trampejant obstacles fins arribar a ser un producte que s’ha professionalitzat i adquirit qualitat suficient per situar-se entre els millors del món. El cava, però, té per davant un futur carregat d’expectatives i amb tres eixos d’actuació sobre la taula que passen per ser reconegut, també, com un producte de prestigi i glamur. El Consell Regulador de la DO Cava té en el punt de mira millorar la imatge del cava i comercialitzar-lo als millors punts de venda d’arreu del món, en especial la línia premium. En aquest aspecte, orienta el camí cap a la internacionalització del cava per cercar influenciadors i accedir a grans mercats

com l’anglès, el belga o l’americà.

A través de les jornades Cava Experience a les principals capitals del món, el sector ha demostrat que “el cava també té productes extraordinaris que són molt més que un brindis”, afirma el president del Consell Regulador de la DO Cava, Pere Bonet. En tercer lloc, es busca encisar el públic jove, un col·lectiu important que fins ara ha quedat força al marge en moltes de les estratègies de comunicació i màrqueting. En el marc de la XXXIV Setmana del Cava, tindrà lloc un congrés-simposi dedicat a l’anàlisi d’aquest públic per tal de trobar la millor fórmula d’arribar-hi. “Hem de treballar les millors receptes per apropar la cultura del cava als joves i saber per què no en consumeixen”, exposa el president de la Confraria del Cava, Toni de la Rosa. Un dels motius que hi ha sobre la taula és el concepte d’un producte poc glamurós, “una per-

cepció que s’ha de canviar perquè el cava com a beguda gastronòmica pot competir perfectament en qualitat amb el xampany”.

El preu: una batalla encara sense acord a la vista La majoria d’elaboradors de cava de productes de gamma alta coincideixen que cal apujar el preu de les ampolles, no només per equiparar-los als seus competidors, sinó per adequar-los a la seva qualitat i excel·lència. “En un primer moment la política de preus baixos va servir per conquerir els mercats internacionals, però avui crec que hi ha marge per apujar-los”, comenta Toni de la Rosa, de Caves Torelló. En aquest sentit, la nova categoria de caves Paratges Qualificats ha posat un bri d’esperança dins del sector cavista, ja que ha estat designada per erigir-se com l’etiqueta que marcarà els millors caves i, sobretot, els diferenciarà

y Principals mercats exteriors del cava i el xampany. 2014

en funció del seu origen i no tant del seu procés d’elaboració.

Aquest és un dels reclams del sector i motiu pel qual alguns elaboradors de cava van marxar de la DO Cava per anar cap a la DO Penedès, des d’on es promociona la marca d’escumosos Clàssic Penedès. Tot i que encara no s’ha fet cap tiratge amb l’etiqueta Paratges Qualificats, des del Consell Regulador de la DO Cava esperen que sigui una realitat cap el gener de 2016. Segons Carlos González, director de la Guia Peñín, “el cava aconseguirà ressaltar el seu prestigi amb aquesta etiqueta i molt aviat sabrem qui són aquells que volen aportar el factor paratge com un valor de qualitat”. En paraules de Pere Bonet, president del Consell Regulador de la DO Cava, “hem d’apujar els preus del cava, sobretot del premium. Els elaboradors s’han adonat que per tenir credibilitat han d’apujar el preu i, sobretot, invertir en imatge. Avui dia hem d’aspirar a tenir la millor qualitat amb un preu

adient”. El president de l’Institut del Cava, Jaume Gramona, també destaca aquest aspecte: “desgraciadament, algunes empreses van començar abaratint el preu final del producte i ara la situació no és fàcil de reconduir. Un primer pas seria reduir o eliminar les marques blanques. En aquest sentit, la pedagogia no s’acaba mai. És indispensable insistir en la qualitat”. Per això, Gramona veu necessari “incrementar el percentatge de caves Gran Reserva com a grans vins escumosos del món, amb tot el seu glamur i prestigi”. En aquest cas l’auge de caves ecològics i cellers sostenibles pot contribuir a atorgar més “valor afegit al producte de cara a confeccionar les estratègies de màrqueting dins del sector del cava”. Actualment, les ampolles de gamma alta ronden els 40 euros, però Bonet destaca que caldria augmentar el preu fins els 100 euros, una xifra que superen uns pocs caves, a diferència de xampanys, que poden arribar als

Mercats internacionals amb més presència de caves Alemanya:

Regne Unit:

30.546.013

30.786.727

Bèlgica:

Estats Units:

30.405.353

17.853.267

Regne Unit:

Alemanya:

28.833.567

12.362.568

Estats Units:

Japó:

18.224.031

9.674.446

Japó:

Bèlgica:

7.662.657

9.525.304

França:

Austràlia:

6.364.745

6.023.165

Font: Consell Regulador de la DO Cava i Comité Interprofessionnel du Vin de Champagne

El cava ha arribat a més de 140 països d’arreu del món.

Entre els principals mercats de cava es troben Alemanya amb 30,5 milions d’ampolles, malgrat que el darrer any s’ha reduït un 24% l’exportació; Bèlgica amb 30,4 milions d’ampolles i un augment de l’11,6%; el Regne Unit (28,8 milions), Estats Units (18,2 milions); el Japó (7,6 milions); i França (6,3 milions). Tot i això, algunes empreses elaboradores de cava ja estan obrint nous mercats asiàtics com Singapur, Malàisia, Filipines i la Xina. En el cas dels caves premium (Reserva i Gran Reserva), Bèlgica encapçala en solitari la llista de països importadors amb 1,8 milions d’ampolles de cava Reserva i el segueix el Japó amb 0,9 milions d’ampolles. En el cas dels Gran Reserva, de tiratge molt més limitat, són els Estats Units qui aposta més per aquesta línia de producte adquirint 144.276 ampolles, seguit de lluny per Noruega (49.141) i Suècia (42.961).

Penedès Econòmic

Setembre 2015

3

L’ANÀLISI 3.000 euros, gràcies al màrqueting i prestigi, tant social com de crítics. “S’ha d’estudiar de forma segmentada, però és evident que tants preus barats als supermercats fan molt mal al cava perquè contamina la imatge de la resta de caves de gammes més altes.”

El terrer, més important que el glamur A diferència del xampany, molt vinculat a les estratègies de màrqueting per dotar-lo de glamur i prestigi, alguns cavistes apunten que el cava té per endavant un repte més important: “aconseguir una forta relació entre vinya i vi, un vincle que existeix en les millors zones vitivinícoles del món, però no amb el cava”, explica Santiago Redondo, director de Comunicació de Recaredo.

Ningú ignora els 150 anys d’avantatge que el xampany treu al cava, però Pere Bonet també remarca que durant les darreres dècades l’evolució del cava ha estat molt més gran que la del xampany. Tant és així que, actualment, alguns caves no només superen en qualitat alguns xampanys com s’ha comprovat a cates a cegues, sinó també en exportació, quan l’any 2009 el cava es va situar com el vi escumós més distribuït a nivell mundial en superar per primera vegada el xampany, una gesta que va repetir els següents anys gràcies a la seva competitiva relació qualitat-preu.

Però el cert és que si hi ha un aspecte en el qual el xampany es belluga millor és en glamur.

Exemples com el Festival de cinema de Cannes, patrocinat per Moët & Chandon, els Grans Premis de la Fórmula 1, patrocinats per Mumm, o festes de tot

tipus deixen entreveure el llarg camí que té per davant el món del cava en qüestió d’“enlluernar” els assistents. Aquesta és la paraula clau que empra Pere Bonet a l’hora de transmetre el quid de la qüestió. “El reconeixement de qualitat ja el tenim amb els nombrosos premis amb els quals molts caves són distingits, i ara ens falta obtenir-lo a nivell del consumidor”, explica, “perquè, de vegades, el consumidor no sap què beu, però està enlluernat

en baixos rendiments i un cultiu ecològic per elaborar caves i vins Reserva i Gran Reserva. “Som líders amb caves Gran Reserva, tant a Espanya com als mercats internacionals i això el nostre consumidor ens ho valora”, explica Àlex Fenollosa, director de Comunicació de Juvé y Camps.

Una de les apostes d’algunes caves eren, precisament, els patrocinis com el de caves Vilarnau al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges o Freixenet al Mundial

jectòria de la cava sadurninenca ha anat vinculada a productes d’un segment mitjà com són els casos de Carta Nevada i Cordón Negro, però ja fa temps que han començat a apostar per caves de més gamma alta com, per exemple, els Cuveé de Prestige, que permeten ubicar-se a hotels, restaurants d’alt standing i botigues especialitzades.

Tot i això, també hi ha elaboradors com Recaredo que no els inquieta ser una marca amb gla-

Cava 215.003.336 +1,61%

Cava Reserva 22.577.655 -10,78%

Cava Gran Reserva 4.706.841 +6,70%

pel prestigi d’aquell producte i és aquest aspecte el que ens fa falta”. En aquesta línia han treballat les grans empreses elaboradores com Codorníu i Freixenet amb diferents espots publicitaris on llueixen els seus caves.

Cert és que no és treball d’un dia ni d’un any i alguns elaboradors de cava ja han començat amb alguns atreviments en l’ampolla com és el cas de Torelló amb la línia Torelló 3D by Custo Barcelona. “Amb aquesta línia hem volgut dotar de glamur el cava, donar-li valor afegit i també modernitat, a més de ser un cava Gran Reserva de més de 50 mesos de criança”, explica Toni de la Rosa. Altres confien en la qualitat i el valor dels premis i puntuacions de crítics de gran prestigi internacional com Robert Parker. És el cas de Juvé y Camps qui aposta per una viticultura basada

de Motociclisme, que permeten adquirir notorietat de marca i vincular-la a valors com el prestigi, l’exclusivitat o el ja tant perseguit, glamur. Darrerament, però, els patrocinis han perdut importància dins del sector del cava, segons Bonet, que afirma que “anys enrere estava molt de moda fer patrocinis de grans esdeveniments, però han caigut força”. En aquest moments guanyen rellevància els punts de venda. “Hem de conquerir els millors punts de venda d’arreu del món. Una filosofia que ja està arrelant al sector”, afirma. Des de Freixenet i com a director de Comunicació, Pere Bonet reconeix que la tra-

mur, ja que “l’honestedat i franquesa, però, sobretot, l’estima per la nostra terra són valors que, de per si i d’una manera natural, ens ajuden a posicionar-nos al mercat”. En el seu cas, el factor diferencial rau en les vinyes pròpies, ubicades al Coster del Riu Bitlles, on cultiven el raïm de forma ecològica i biodinàmica. D’allà surten els caves Brut Nature de llarga criança, amb un mínim de 30 mesos i fins als més dels 30 anys que tenen algunes enoteques familiars molt especials. Carlos González, director de la Guía Peñín, contribueix a aquesta impressió d’un producte ‘poc glamurós’, ja que, malgrat que molts

Cava

Xampany

Superfície inscrita: Empreses elaboradores: Producció d’ampolles: Mercat interior: % Mercat interior:

33325 ha 244 242.288.000 87.580.000 7,54%

33573 ha 300 304.973.710 167.333.600 55%

y Tipus de varietats que s’empren per fer cava i xampany

caves reuneixen altes puntuacions a la Guia Peñín, “no hi ha molts cavistes que tinguin en el glamur la identificació del seu producte”.

Els cinc grans grups del món del xampany A grans trets el sector de xampanys d’alta gamma es troba en mans de cinc grans grups empresarials que ofereixen productes de diferents preus per arribar a diversos tipus de consumidors.

Les vendes estan liderades per Moët Hennessy-Louis Vuitton (LVMH), el grup de luxe internacional que va expandir ràpidament el seu negoci gràcies a la concentració de gairebé el 25% del mercat de xampany de luxe amb marques com Moët & Chandon, Krug, Dom Pérignon i Veuve Clicquot. Però aquest grup no només ven xampany, sinó productes de sectors com la moda (Louis Vuitton, Loewe, Dior...), els perfums (Guerlain, Givenchy...), els rellotges i joieria (TAG Heuer, Bulgari...). LansonBCC és el segon gran grup, que aglutina maisons amb orígens que es remunten al segle XVII com Lanson, Chanoine Frères, o Boizel. Els grups empresarials Vranken-Pommery Monopole, Laurent-Perrier i Pernod Ricard tanquen aquesta prestigiosa llista de cinc que teixeixen una estratègia d’adquisició de marques premium, maisons històriques i xampanys d’alta gamma per tal de posicionar-se en el sector del luxe i el glamur.

4

Penedès Econòmic

Setembre 2015

ACTUALITAT

El Garraf va tancar l’agost amb una ocupació hotelera de gairebé el 90% Per la seva banda, el Penedès com a destí enoturístic busca potenciar al màxim el factor sorpresa per seguir incrementant l’interès de nous turistes Lídia Oñate La comarca del Garraf ha aconseguit millorar les xifres d’ocupació de l’any passat, en especial a l’agost, quan es va arribar al 88,51%. Si bé suposa un lleuger increment, cal afegir que el juliol també va ser molt positiu per al sector, ja que les xifres d’ocupació van fregar el 80% amb un increment de l’1,75% respecte l’any anterior, segons dades de l’Enquesta Flaix de la Diputació de Barcelona. La costa del Garraf, doncs, es manté com un reclam per a molts visitants que busquen pernoctar a la zona i gaudir de l’oferta de sol i platja. També de l’enoturisme, que cada any va guanyant adeptes. Tot i que a l’Alt Penedès, la comarca amb més varietat d’oferta enoturística, aquest factor no es tradueix en ocupació hotelera, que any rere any va perdent interès pels visitants. El passat juliol va arribar a un minso 38% i a l’agost, al 58%, registrant una pèrdua de l’11,13% respecte el mateix període de l’any anterior. “L’oferta hotelera a la capital, Vilafranca del Penedès, està molt enfocada a empresaris i comercials que hi fan parada per negocis, i no tant al turisme com ho poden estar els allotjaments rurals, més adreçats

y El perfil del turista Alt Penedès

y Indicadors avaluació turística Garraf

Alt Penedès

Tram d’edat: 25-34: 25,4% 22,0% Var. 14/13: 2,5% 10,6% 35-44: 25,4% 23,8% Var. 14/13: 1,4% -0,5% Nacionalitat: Catalunya: 49,6% 52,2% Var. 14/13: 3,4% -8,5% Resta estat espanyol: 7,9% 12,4% Var. 14/13: -9,7% -3,1% Europa: (sense estat espanyol) 24,9% 28,4% Var. 14/13: 6,6% -1,4% Altres països: 7,0% 17,5% Var. 14/13: 1,1% 11,8% Grau de repetitivitat: 1a visita: 58,9% 67,3% Var. 14/13: -0,4% 5,7% 4a visita o més: 18,8% 27,0% Var. 14/13: -3,4% 1,8% Amb qui viatja: Només amb la parella: 27,3% 30,6% Var. 14/13: -14,1% -4,9% Amb família i/o fills: 37,3% 29,9% Var. 14/13: 6,6% 1,2% Grup organitzat: 6,6% 24,3% Var. 14/13: 8,6% 2,9% Mitjans de transport (resposta múltiple): Cotxe-moto: 52,6% 51,9% Var. 14/13: -16,4% -4,2% Autobús: 8,1% 10,8% Var. 14/13: 4,7% 2,5% Tren: 15,0% 13,0% Var. 14/13: 5,0% 2,5% Quin és el motiu de l’estada (resposta múltiple): Vacances i/o oci: 67,0% 80,3% Var. 14/13: 2,4% 8,0% Compres: 3,7% 4,4% Var. 14/13: -5,8% -7,8% Font: Informe de l’activitat turística 2014. Diputació de Barcelona

Places en hotels

H

679

Var. 14/15 (%)

-5,8

Places en càmpings Var. 14/15 (%)

0

0,0

Places en establiments rurals Var. 14/15 (%)

625

6,1

Garraf Places en hotels

a grups i famílies que fan estades més llargues”, explica Núria Sala, directora del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès.

En aquest aspecte, Sala insisteix que el turisme penedesenc és el d’escapades d’un parell de dies i, sovint, com a complement del turista que visita Barcelona. “Per això és tant important treballar el factor sorpresa i la varietat de propostes”, explica, “perquè quan vingui el turista pugui improvisar experiències i tornar amb ganes de viure’n de noves”.

La tasca de difusió d’aquesta oferta es duu a terme, en gran part, a través de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Ca-

la majoria de turistes estrangers són europeus, però ara també vénen més americans talunya, que potencien la marca Costa Barcelona i la idea que “Barcelona és molt més”. El director de l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf, Rafel Florenciano comenta que “els esforços de promoció del destí se centren especialment a Europa, però darrerament s’han incrementat els turistes americans a Barcelona i, de retruc, a la resta de l’oferta turística que envolta la gran ciutat”. En el cas de les pernoctacions, el tipus de turista europeu es fa molt noto-

ri, ja que molts dels allotjaments rurals del Penedès, on l’ocupació va ascendir fins el 73% el passat agost, s’omplen de famílies i grups procedents d’Alemanya, Bèlgica, Holanda i, en menor mesura, Anglaterra. “Molts allotjaments busquen el seu filó al mercat estranger per garantir-se la plena ocupació al llarg de l’any, tot i que és en èpoques concretes com l’estiu, Setmana Santa o Nadal quan s’omplen places de forma generalitzada”.

Tant el Garraf com el Penedès destaquen per la seva diversitat d’oferta turística, que han anat treballant els darrers anys per tal que “el turista incrementi la seva estada”, afirma Florenciano, però “ara per ara crec que tot i tenirles definides, encara no són prou conegudes com, per exemple, les experiències nàutiques, de natura, gastronòmiques o esportives”.

Sobre el perfil del turista, Florenciano matisa que “cal diferenciar el turista del visitant, ja que el primer pernocta i el segon torna al seu lloc d’origen el mateix dia”.

En el segon dels casos, es tractaria de persones que viuen entorn la zona, moltes de les quals vénen en transport públic des de Barcelona. Destaca, també l’ús del cotxe, imprescindible si es volen visitar cellers o altres atractius de l’interior del Penedès. Segons el darrer informe de l’activitat turística de la Diputació de Barcelona, el 27% dels enquestats havien tornat al Garraf per quarta vegada, i el 18,8% a l’Alt Penedès. “El públic de proximitat és un dels importants que tenim, ja que és més fàcil que repeteixi l’experiència en el futur”, afegeix Sala.

H

5.467

Var. 14/15 (%)

1,1

Places en càmpings

8.526

Var. 14/15 (%)

0,0

Places en establiments rurals Var. 14/15 (%)

48

0,0

Alt Penedès

Nombre de pernoctacions en establiments rurals Var. 14/15 (%)

29.340

21,8

Grau d’ocupació en establiments rurals (per hab.)

Var. 14/15 (%)

20,8%

-0,9

Garraf

H Nombre de pernoctacions en hotels Var. 14/15 (%)

599.252

-7,0%

Grau d’ocupació hotelera

50,3%

Var. 14/15 (%)

-3,7%

Nombre de pernoctacions en càmpings Var. 14/15 (%)

670.042

-8,4%

Grau d’ocupació en càmpings

34,3%

Var. 14/15 (%)

4,0%

Setembre 2015

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Setembre 2015

ACTUALITAT

L’economia refà el camí destruït per la crisi La recuperació s’estén a gairebé tots els sectors, excepte el de la mediació financera, segons el darrer Informe ADEPG Lídia Oñate L’Informe ADEPG de Conjuntura Econòmica confirma que l’economia, tant del Penedès com del Garraf, presenta símptomes de recuperació prou sòlids com per confirmar que el camí comença a refer-se després d’un llarg període de crisi. Els sectors dels serveis del transport i comunicacions, i la construcció són els que van experimentar les majors millores a les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, mentre que el Garraf, van ser l’educació, la sanitat i serveis socials, els dos sectors que millor van respondre durant els primers sis mesos de l’any. Pel que fa a Catalunya, l’economia va registrar un fort ritme de creixement durant aquest període, en especial el sector terciari, que segueix sent el motor de la recuperació, impulsat principalment pels serveis empresarials i l’hoteleria. La recuperació s’estén a quasi bé tots els sectors de l’economia, amb l’excepció de la mediació financera. El sector serveis i la construcció van experimentar ritmes més elevats de creació d’ocupació, mentre a la Indústria va ser més moderat.

Aquesta tendència a l’alça generalitzada va propiciar que la creació d’ocupació s’estengués a gairebé totes les comarques.

En clau comarcal, l’informe ADEPG constata que el Garraf i el Baix Penedès se situen en el grup de comarques més dinàmiques en aquesta nova etapa expansiva. En el cas de l’Alt Penedès, també recupera posicions gràcies a l’acceleració registrada de la seva economia. El president de l’Associació d’Empresaris del Penedès i Garraf (ADEPG), Jordi Solé i Tuyà, va remarcar que, finalment, s’ha creat ocupació neta a les tres comarques del territori i “per sobre de la mitjana catalana”. Tanmateix, lamenta “l’altíssima contractualitat temporal, sobretot al Garraf, fet que genera “inestabilitat, manca de

confiança, baixa productivitat i desincentivació del consum”, afegia. En aquest sentit, el Secretari General de l’ADEPG, Isidre Also, comentava que durant aquests sis darrers anys ha disminuït força la qualitat dels llocs de treball, tot i que no disposen de dades actuals per avaluar-la, excepte la gran quantitat de contractes temporals. “Moltes empreses han tirat endavant gràcies a la flexibilitat i adaptació que han ofert els seus treballadors, però també les empreses han fet mans i mànigues per mantenir les seves plantilles. És per això que ara moltes d’elles temen el compromís de contractar de forma indefinida”, explica-

va Solé Tuyà.

La mediació financera encara llasta la recuperació a l’Alt Penedès Després d’haver ocupat els darrers llocs de la llista de comarques menys dinàmiques de Catalunya, l’Alt Penedès ha recuperat posicions fins a situar-se en la 31a amb un major creixement, del 2,1%. La indústria encara es troba estancada, mentre que la mediació financera perd un 25,2% dels llocs de treball, perjudicant la recuperació econòmica a la comarca. La construcció i els trans-

els transports i la construcció: els sectors que més han crescut el 2015 ports, en canvi, es mostren molt més dinàmics amb creixements del 9,8%, i 6%, respectivament.

El Baix Penedès sorprèn pel seu gran dinamisme

El Baix Penedès, de nou, se situa entre el grup de comarques més dinàmiques de Catalunya, ocupant la 9a posició en creació d’ocupació. L’elevat dinamisme d’un dels sectors clau de l’economia, la construcció (la segona a tot Catalunya), així com dels transports (la segona) i la indústria (la sisena), expliquen la millora registrada. Per contra, dos sectors clau de l’economia comarcal, com ho són el comerç i l’hoteleria, mostren dinàmiques menys expansives que altres entorns. De fet, el comerç destrueix ocupació (-1,6%).

El Garraf és la sisena comarca catalana en creació d’ocupació El Garraf continua al capdavant de la creació d’ocupació a Catalunya (la sisena comarca).

Els sectors més dinàmics durant el primer semestre de l’any van ser la indústria, la construcció i l’hoteleria, tots ells amb taxes d’entre el 5 i 6% interanual.

Tanmateix, el sector serveis de no mercat com educació, sanitat i serveis socials van experimentar un major creixement (per sobre del 8%). Contràriament, l’activitat menys dinàmica va ser la de transports, que va registrar un estancament.

Font: Actíva Prospect, a partir de les dades del Departament d’Empresa o Ocupació de la Generalitat

El Cinema Bosc de Vilanova tanca portes Com a resposta a la mobilització ciutadana, l’Ajuntament adaptarà el Teatre Principal per mantenir l’oferta de cinema redacció

El passat 30 de setembre va ser l’últim dia que va obrir l’històric Cinema Bosc de Vilanova i la Geltrú. Aquest estiu els propietaris de les sales del centre de la ciutat van decidir vendre l’immoble i no renovar el contracte que mantenien amb una empresa distribuïdora i l’Ajuntament. Amb aquest tanca-

ment s’agreujava l’oferta del cinema a la capital del Garraf, ja que els multicinemes Lauren Garraf - als afores de Vilanova - estaran tancats fins que culminin el procés de digitalització i modernització. Tot i aquesta futura obertura de sales a l’extraradi, tant el govern com les entitats usuàries del Cinema Bosc reivindiquen la necessitat de tenir una oferta que estigui al centre de la ciutat. Du-

rant el setembre aquest fet ha provocat una mobilització ciutadana per agilitzar el procés.

Des que va tenir notícia del tancament del Cinema Bosc, el govern municipal ha estudiat possibles ubicacions per mantenir una programació de cinema de mínims que permeti al Cineclub Sala1 continuar la seva activitat i garantir també els diversos cicles temàtics organitzats per entitats.

Finalment, serà el Teatre Principal qui prendrà el relleu al Cinema Bosc. La seva centralitat, ubicat a la mateixa Rambla Principal, i les seves condicions tècniques han estat decisives. La primera pro-

jecció serà el proper 6 d’octubre.

Mentrestant, el govern es manté a l’espera de madurar noves propostes d’entitats i inversors privats que permetin oferir una programació de pel·lícules comercials.

Penedès Econòmic

Setembre 2015

7

ACTUALITAT

S’incrementa la facturació publicitària de la premsa local i comarcal catalana Un estudi analitza 577 publicacions i estipula que tenen una facturació conjunta de 47,7 milions, el 63% de la qual prové de la publicitat Josep Ma Roca L’augment en la facturació publicitària dels mitjans de premsa a Catalunya escrits en català és la dada més important que ofereix el Llibre Blanc de les Revistes i la Premsa en Català referent a l’any 2014 que ha elaborat un equip liderat per Enric Yarza. El seu pronòstic parla de la bona salut dels mitjans locals i especialment dels catalans respecte als d’àmbit estatal. “Com més petit sigui el diari i, per tant, depengui menys d’anunci de caràcter nacional o estatal millor”.

L’estudi, elaborat per Media Hotline i realitzat pel mateix Enric Yarza, basa les seves conclusions en l’anàlisi de 309 publicacions en format paper i 268 en

El creixement publicitari del primer semestre de l’any ha estat positiu format digital que van respondre el qüestionari que se’ls va enviar i que han respost de manera anònima. Aquestes publicacions generen prop de 2.500 llocs, de treball, un 67% dels quals son de periodistes de la redacció i la resta, d’administratius i comercials.

En total hi treballen, en les revis-

tes catalanes de proximitat, 2.450 persones.

Per l’autor de l’estudi, la recuperació econòmica és més fàcil visualitzar-la en els petits territoris, pobles, viles o comarques, i especialment a Catalunya on la implantació de la premsa de proximitat és molt elevada. “És més fàcil que un comerç vulgui invertir 100 euros en publicitat en un mitjà proper que una gran empresa elevi el pressupost per a inversions publicitàries. I això ja ho estem constatant”. L’estudi que analitza les 577 publicacions estipula una facturació conjunta de 47,7 milions, el 63% dels quals es deu a la publicitat, i la resta a vendes i subscripcions (els que són de pagament) i altres conceptes.

El creixement publicitari del primer semestre de l’any ha estat positiu sobretot gràcies a les eleccions municipals. Per tot això, Enric Yarza creu que els “diaris regionals estan augmentant més que els diaris estatals la inversió publicitària”. L’informe deixa en evidència la clara millora en l’estat anímic dins el sector. En un qüestionari respost per 300 empreses del món editorial, publicitari i empresarial un 40,4% ha considerat que el 2015 ha començat millor que l’any anterior i un 45,1% creu que l’any acabarà encara millor.

El director general d’Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat de Catalunya, Ignasi Genovès, veu en aquestes dades un indicador del fet que “estem a la

publicacions estudiades. Facturen el 90,2% per publicitat, un total d’1,7 milions, enfront el 61,7% que suposen els ingressos publicitaris en format paper, uns 28,3 milions d’euros. El 86% d’aquests mitjans interactuen amb els lectors a través de les xarxes socials: el 100% utilitza Facebook, el 83% Twitter i el 12% LinkedIn. A més, un 57% té una web per ordinador, un 25% també disposa de web pel mòbil i només el 18% també en té per tauleta.

les revistes catalanes de proximitat generen 2.450 llocs de treball

sortida del túnel” i que “la bona situació s’ha traslladat al sector amb una millora de la facturació de la publicitat”.

La inversió publicitària va començar a caure l’any 2008, segons ha constatat Yarza, just a l’inici de la crisi, i no és fins ara que es comencen a veure signes clars de recuperació en el sector de la premsa en català.

El Llibre Blanc també argumenta que un terç dels lectors de mitjans gràfics ho fan en català i 9 de cada 10 d’aquest 37,7% de

lectors en català llegeixen un mitjà de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals. La Federació, que es va crear el passat 17 de juny del 2014, és un espai de col·laboració i treball conjunt format per tres associacions (ACPC, AMIC i APPEC) que agrupen, entre totes, unes cinc-centes publicacions en format paper i digitals catalanes i en català.

Els 268 mitjans digitals analitzats només representen el 4% del negoci global dins de les 577

La premsa gratuïta va posar al mercat 29.129.431 còpies del total de capçaleres, mentre que els mitjans de pagament van difondre 13.464.061 exemplars. Amb aquests tiratges, la premsa en català ha aconseguit un total de 4.194.000 lectors, el que suposa un 57% de la població major de 14 anys de Catalunya. Una dada destacable remarca la fidelitat dels lectors: un 46,6 dels diaris de pagament venuts arriben als lectors a través de la subscripció.

Es a dir, pràcticament un de cada dos lectors ho és.

Busca un profesional de confiança, competent i flexible?

Estem al seu servei. Des de sempre, hem realitzat un servei de primera qualitat a una gran varietat de clients.

El nostre personal qualificat i l’ús de productes adequats i respectuosos amb el medi ambient ens han permès triomfar en el sector. Li oferim una àmplia gamma de serveis de neteja en

indústries, comerços, habitatges i serveis de Consergeria.

MARCLEAN aposta per maquinària d’última generació, la qual permet aconseguir més bon rendiment, més eficàcia en els treballs, i també facilita la prevenció de riscos laborals i el respecte pel medi ambient.

Els nostres serveis: Neteja industrial - Grans superfícies - oficines i despatxos Locals - Primeres neteges d’obra - Garatges - Comunitats - Vidres - Consergeria...

C/ Amalia Soler nº 132 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 817 25 97 Fax: 93 169 42 64 marclean@marclean.net

8

Penedès Econòmic

Setembre 2015

ACTUALITAT

Granja Coll diversifica el negoci i la gamma de productes derivats de l’ou L’empresa familiar ubicada a la Múnia, a l’Alt Penedès, va néixer als anys setanta i, uns anys després, es va associar amb una altra granja d’Aragó Olga Aibar Granja Coll és una petita empresa familiar ubicada a la Múnia. Va néixer cap als anys 70 del segle XX, quan Antoni Coll va començar a vendre a Barcelona els ous d’una petita granja pròpia dins del poble de la Múnia. Al cap d’uns anys, davant els continus canvis de normativa de les granges, va decidir associarse amb una granja més gran d’Aragó, controlant-ne la pròpia producció. Avui dia, la major part dels ous que venen provenen d’aquesta granja, que recentment ha remodelat totes les seves instal·lacions, amb incorporació de gàbies noves segons la normativa (més espai per animal) i aire condicionat a totes les naus, per afavorir, així, el benestar de les gallines i millorar, com a conseqüència, la qualitat dels seus ous.

La qualitat dels ous blancs i rossos és la mateixa i el gust és gairebé igual Pinso de producció pròpia Una de les altres qualitats d’aquesta granja és que el pinso és de producció pròpia, a partir dels cereals collits a la mateixa finca.

D’aquesta manera s’aconsegueix més qualitat del pinso i a un millor preu.

Granja Coll va periòdicament a controlar tota la seva producció, que distribueixen majoritàriament a tota la zona del gran Penedès i Barcelona. Aproximadament, entre 700.000 i un milió de dotzenes l’any.

Una altra de les prioritats de Granja Coll és el control de qualitat del producte que venen, amb controls microbiològics diaris, sobretot de salmonel·la. “Generalment, està més controlat un ou provinent d’una granja gran que un ou provinent de quatre gallines que puguis tenir a casa”, diu

Jordi Coll, un dels fills d’Antoni Coll, que actualment està al capdavant de l’empresa.

Un altre dels avantatges d’aquesta granja d’Aragó és la zona on està ubicada, amb un clima sec i una aigua molt bona.

“Això, encara que no sembli important, és bàsic pel resultat del producte final. Les gallines beuen molta aigua, i si l’aigua és bona l’ou és més bo”.

Més ous rossos que blancs Més del 95% dels ous que ven la Granja Coll són rossos. Els ous blancs no arriben ni al 5%.

Segons Jordi Coll, “avui dia, a l’Europa occidental se n’està perdent la mena, quan fa uns anys el 50% eren rossos i l’altre 50% blancs.” Hi ha països del

món, però, que els ous blancs encara són majoritaris. La qualitat dels ous blancs i els rossos és la mateixa, i el gust és pràcticament igual. L’única diferència és que les gallines blanques produeixen una mica menys ous que les rosses (les gallines blanques fan els ous blancs i les gallines rosses els fan rossos).

El preu dels ous varia segons l’oferta i la demanda a nivell mundial. Això és el resultat de la globalització dels mercats. Una crisi del sector a Estats Units, que és el que està passant ara, pot alterar els preus dels ous venuts al mercat de Vilafranca.

Caducitat La conservació dels ous és una pregunta molt recurrent entre els consumidors. Els ous tenen una data de caducitat segons la normativa de 28 dies. “Però un ou, si no està trencat, està preparat per aguantar molt més que això.

Un ou conservat a la nevera dos mesos pot consumir-se igualment. Simplement s’haurà aigualit la clara i el rovell s’haurà aplanat. Cada dia estem més obsessionats amb la data de caducitat”, assegura Coll.

Granja Coll ha diversificat el negoci ampliant la gamma de productes derivats de l’ou, com l’ou líquid pasteuritzat. També comercialitzen, des de fa uns anys, ous de pagès, ous ecològics i ous de guatlla.

L’ou produït a la Unió Europea porta un codi imprès en la seva closca que identifica la granja d’origen El primer dígit correspon al sistema de producció:

0 Ou de producció ecològica 2 Ou de gallina al terra 1 Ou de gallina a l’aire lliure 3 Ou de gallina en gàbia

Codi identificador de la granja de producció

Codi de l’estat membre de la Unió Europea Codi de la província

Codi del municipi

70 Kcal

Valor nutritiu Un ou té al voltant de 70 calories i conté entre 214 i 220 miligrams de colesterol. La clara i el rovell tenen nutrients molt diferents, tots necessaris per a l’organisme. Per això, per ajudar a cobrir els requeriments nutricionals, és aconsellable consumir les dues parts de l’ou.

A més de colesterol, els ous aporten greixos insaturats i, a més, vitamina A, D i E que el cos necessita com a font d’antioxidants (E) i per a la salut de la visió i la pell (A), i per als ossos i les dents (D).

Consum L’ou es pot consumir les vegades que es vulgui però es recomana que es mengin entre 3 i 4 ous a la setmana. Els experts segueixen recomanant-ne un consum moderat, ja que els estudis confirmen que prendre ous no altera els nivells de colesterol i és un aliment saludable que s’hauria d’incloure dins d’una alimentació equilibrada i variada.

Hi ha diferència entre els ous de l’estiu i els de l’hivern. Les gallines a l’estiu beuen molt més i mengen menys, per això fan els ous amb la clara més aigualida.

Com sabem si un ou és fresc?

El millor és sacsejar-lo lleugerament amb la mà. Si sentim soroll de líquid és que ja té dies.

Si no sentim cap soroll és que és ben fresc.

Consells de conservació Els ous no cal que vagin a la nevera, però és millor posar-los-hi un cop comprats perquè sempre aguanten més.

No s’han de rentar a no ser que vagin a consumir-se immediatament perquè, en rentar-los, es destrueix la fina capa natural que els protegeix de l’entrada de microorganismes.

Els plats amb ou que no es consumeixin immeditament han de conservar-se refrigerats i consumir-se en les 24 hores posteriors a l’elaboració, sobretot a l’estiu.

Setembre 2015

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Setembre 2015

ACTUALITAT

La lluita de preus de les asseguradores tocarà fons pel canvi de normativa La competència de preus en les assegurances no sempre juga a favor dels clients perquè s’ofereixen cobertures inferiors que poden resultar més cares Josep Ma Roca Els preus de les assegurances dels cotxes són un desgavell. Les diferents companyies abaixen els preus per millorar les ofertes de la competència d’una manera ferotge amb l’únic objectiu de guanyar clients. El que no sap l’assegurat és que, de ben segur, les cobertures que li ofereixen no són les mateixes que tenia. Però aquesta lluita de preus tendeix a acabar-se.

“Segurament, si el preu és més baix, les cobertures que ens ofereix la pòlissa són menors”, explica Elisabet Bartolomé de l’asseguradora Mapfre de Vilafranca. “Actualment aquesta guerra és molt bèstia. La crisi ha dut les companyies a buscar clients a canvi de cobertures escasses i la gent, que vol pagar el menys possible, ho accepta”. Possiblement a aquesta raó es deu la guerra publicitària que hi ha a les televisions i en quasi tots els suports publicitaris, on les companyies d’assegurances són majoria. “Recomanaria als propietaris de vehicles que comprovin les cobertures que li ofereix cadascuna de les pòlisses i que triï la que cobreixi les seves necessitats”, afirma l’Elisabet.

La gran competència que existeix i “l’obligatorietat que tenen

tots els propietaris de vehicles a motor estacionats a Espanya de subscriure i mantenir en vigor un contracte d’assegurança per a cadascun dels vehicles dels quals en sigui titular” fa que hi hagi una guerra ferotge per aconseguir la majoria de les 31,02 milions d’assegurances que han de tenir tots els cotxes, camions, tractors, furgonetes, motos, etc... del parc mòbil espanyol.

Es recomana als propietaris de vehicles que comprovin les cobertures de les pòlisses No tots en tenen. La legislació espanyola va canviar al 2004 amb el Reial Decret número 8 que diu que tots els vehicles, encara que no circulin, poden tenir accident (incendi fortuït o provocat, rebre un cop, etc.) i cal que estiguin coberts, ni que sigui amb el més bàsic, és el que es coneix popularment com a assegurança a tercers.

L’advocat Jose Maria Caroz, amb despatx a Barcelona, especialista

A quatre pessetes Tots els que ens dediquem a la Protecció de Dades som conscients que sovint la nostra feina té una gran part de predicació en el desert. De vegades és una qüestió de pedagogia, com en altres ocasions he explicat, i és cert que no tothom té perquè saber-ho tot referent a aquesta a llei. És normal. S’accepta i hom es lliura a aquesta tasca amb il·lusió.

La qüestió empitjora quan els interlocutors no volen sentir-ne a parlar. Tal qual. És igual si

és llei, si és obligatòria o si és una moda. Aquests, dintre del greu que és que col·loquin la seva empresa en una situació de risc de manera tan arbitrària, no t’acaben consumint gaire esforços. Almenys en primera instància, perquè la perseverança és una de les grans virtuts de les persones i a mi m’agrada no deixar del tot abandonats a aquests inconscients.

Els qui sí reconec que no m’agrada trobar-me davant una taula són aquells que han assumit de la manera més il·lusa possible això

en sinistres de vehicles, explica que “difícilment veiem un cas en què una de les parts no estigui assegurada. Abans era molt habitual, ara ja no”. Un altra qüestió és si el culpable de l’accident té només una assegurança a tercers i no pot pagar les prestacions de les quals no té cobertura.

Amb tot, si es creuen les dades de la DGT (Dirección General de Tráfico), que certifica els 31,03 milions de cotxes censats al parc mòvil estatal i de la FIVA (Fichero Informativo de Vehículos Asegurados) que diu que només hi ha 28,80 milions d’assegurances de vehicles, queda clar que 2,22 milions no disposen de cap assegurança. Molts possiblement no circulen, però haurien d’estar assegurats.

Si algú té un vehicle que no fa

de que a internet s’hi pot trobar tot i gratis, incloent una magnífica adaptació del seu negoci a la Llei de Protecció de Dades.

Ha estat un tema recurrent amb diversos companys del sector els darrers temps. D’una banda, com en tots els àmbits de la prestació de serveis, sempre hi ha qui es vol fer forat amb el preu més baix... legítim fins que el preu ofertat és incompatible amb la tasca presumptament acomplida. Si t’ofereixen un BMW nou per 1.000 euros... Allò que es deia de que “ningú dóna duros a quatre pessetes”. Tanmateix, n’hi ha qui ho vol així.

circular i vol guardar-lo o conservar-lo per un temps, hauria de demanar-ne la baixa temporal. Si no ho fa i té el cotxe parat, està obligat a fer-ne una assegurança i també a passar-ne la corresponent ITV quan pertoqui. Que estigui aturat, dipositat en un garatge, no eximeix del pagament. La multa, si el descobreixen és lleu (100 euros, ja que si circula és multa greu i costa 200 euros).

Estar sense assegurança també té multa, de 601 a 3.005 euros en funció de si estava circulant o parat, la categoria, el prejudici provocat, el temps sense assegurança i la reiteració en la infracció. D’aquests diners, el 50 per cent aniran al Consorcio de Compensación de Seguros per pagar les indemnitzacions que no cobreixen els culpables d’accidents.

I finalment, els amants del gratis total. Aquells que davant un professional de la Protecció de Dades diuen: “si he llegit que això m’ho puc fer jo gratis”. A on? “A la pròpia Agència Espanyola de Protecció de Dades ho expliquen”, diuen.

Efectivament, l’AGPD té a disposició del públic una eina que avalua la situació del teu negoci, el nivell de compliment de la protecció de dades i el nivell de seguretat. És a dir, et convida a fer una auditoria.

Res, cinc minutets (s’entén la ironia?). També explica com comunicar els fitxers amb dades personals de que disposa l’empresa. Qui

La guerra de preus per oferir una assegurança s’acaba. Així ho explica Joan Cortiada, de la corredoria vilafranquina Mutual de Conductors. “Aquesta lluita ha tocat fons. Actualment, un client surt de casa i va a la companyia del costat, i segur que li ofereixi un preu més baix. Ens baixem els pantalons”. Aquesta situació, però, canviarà aviat. “Les notícies són que les normatives europees i la necessitat de cobrir aspectes que algunes pòlisses barates obvien faran que els preus es regularitzin, que aquesta guerra vagi a menys i que, per tant, les companyies vagin a l’una en qüestió dels preus”.

Per a Joan Cortiada, els agents d’assegurances han vist reduïdes les seves comissions per aquesta baixada de preus. “Per una pòlissa que costava 50.000 pessetes abans del 2000, ara es paguen uns 200 euros. La gent es pot trobar sorpreses. Alguna companyia que assegura motos d’una forma molt barata pot deixar sense cobertures el conductor a l’hora de cobrir les pròtesis o altres cures i a l’assegurat això pot costar-li al final molt car”.

Això sí, Joan Cortiada veu en el horitzó un creixement en el número de pòlisses i de clients.

“Hi ha moviment, cotxes nous i de tot tipus. L’increment d’altes és notable”.

valora si són els adients, si estan ben definits, etc.? No cal, parem màquines i ens hi posem en un moment. I fins i tot, a més a més, hi ha una guia per fer-te el teu propi document de seguretat. Omple els espais en blanc. Fàcil, eh!

Gratis és dedicar-hi hores a fer la feina? Potser no les pagues a un professional però el teu temps té un valor. Potser si aquest temps es dedica al que saps fer, igual és més rendible pel teu negoci i tot, és allò del cost d’oportunitat. Negoci que marxa mentre pensaves que estalviaves. I un cop avaluada l’obra? Amb la mà al cor, gratis és haver de re-

córrer a un expert davant la mínima incidència perquè el que s’ha fet és paper mullat?

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

Penedès Econòmic

Setembre 2015

11

ACTUALITAT

La Fira de Novembre tindrà un Taller sobre les últimes Saló Comercial del Carnaval tendències en retail

El Saló, que s’ubicarà a la rambla Principal, vol esdevenir el tret diferencial de la fira vilanovina Olga Aibar

La Cambra de Comerç de Barcelona i CaixaBank van organitzar el 16 de setembre un taller a Vilafranca del Penedès per a explicar a les pimes del territori les últimes tendències en comerç minorista o retail.

La sessió s’emmarcava dins el Pla Integral de Suport a la Competitivitat del Comerç Minorista 2015 que compta amb el suport de la Secretaría de Estado de Comercio del Minis-

terio de Economía y Competitividad.

L’objectiu era sensibilitzar les pimes del comerç sobre la importància de innovació, la consolidació i la viabilitat del seu negoci. Durant el taller es van donar a conèixer les noves estratègies en el món del retail, com s’adapten a les exigències del consumidor actual i els canals de venda als nous costums dels compradors.

Durant la Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú d’enguany se celebrarà la primera edició del Saló del Carnaval, un esdeveniment que vol esdevenir “un element tractor de la Fira”, en paraules del regidor de Promoció Econòmica, Gerard Figueras.

El Saló, que s’ubicarà en una carpa ubicada a la rambla Principal, entre els carrers Jardí i del Teatre, constarà de dos blocs: un de caràcter cívic i cultural, i un de caràcter comercial. Segons explicaven els seus impulsors, Bienve Moya i el periodista vilanoví Joan Ignasi “Txatxi” Gómez, el primer incidirà en l’aspecte cultural, etnogràfic i festiu i es basarà en presentar carnavals de diferents àmbits a través de fotografies, exposicions, xerrrades i taules

rodones. Enguany els convidats són els d’Alsasua (Navarra), Vinaròs, Torelló i Reus. Pel que fa a la vessant comercial, el Saló vol obrir un espai professional per tota aquella indústria i artesania que gira al voltant de la celebració del carnaval com ara manipulats

de paper i plàstic, bijuteria i passamaneria, etc. De moment, ja hi ha deu empreses que s’hi han interessat i les inscripcions estan obertes. Segons Bienve Moya “volem que el Carnaval de Vilanova i la Geltrú esdevingui una data i un espai de referència”.

12

Penedès Econòmic

Setembre 2015

EMPRESA

Valentí aposta per universalitzar el disseny dels seus mobles i seduir clients d’arreu del món Amb l’obertura d’una botiga a Sitges estrena un espai on potencia al màxim els valors del nou estil Lídia Oñate A gairebé una cinquantena de països podem trobar un sofà, taula, llit o, fins i tot, una làmpara o peça de decoració elaborada a Sant Pere de Ribes, concretament a Valentí Mobles. La seva potència exportadora va començar fa més de cinc dècades i a dia d’avui ja exporta a quatre continents. El disseny d’avantguarda i la qualitat de la producció artesana són la seva insígnia, que es va posar de relleu amb la nova direcció de la companyia, liderada pel president, Víctor Chamero, i director general, Javier Martínez. El 2010 van adquirir una de les empreses fabricants de mobles amb més història del país i d’Europa.

Nascuda el 1798 com a taller

d’orfebreria, Valentí Mobles es va anar construint un nom que a dia d’avui encara és sinònim de ‘saber fer’. És precisament aquest actiu el que han potenciat més Chamero i Martínez d’ençà que es van posar al capdavant de l’empresa.

“En països com el Japó es valora molt la història de l’empresa i la cultura europea, sobretot pel que fa a les tradicions artesanals”, explica Chamero. El prestigi que envolta la marca els ha permès augmentar la seva cartera de clients al mercat estranger, que ja suposa el 80% de la facturació.

“Durant aquests anys de crisi el mercat nacional ha baixat molt i ens hem trobat que fora del país, en canvi, seguien fent nous encàrrecs”, afegeix.

Tres grans línies de productes

per vestir qualsevol llar Tot i que el seu nom parla de mobles, a Valentí han aprofitat l’herència orfebre per conjugar un assortiment molt atractiu per al client. Les diferents àrees de producció, entre les quals hi ha fusteria, orfebreria, metall, pàtina, gres i tapisseria, permeten oferir mobles originals i únics, objectes de decoració i accessoris, i peces d’il·luminació. Tot sense necessitat de tercers que intervinguin en el producte. Actualment, l’empresa manté la seva idiosincràsia catalana i compta amb 30 treballadors que aporten el toc artesanal al producte.

Arribar a noves generacions com a via de creixement futur No sempre és fàcil adaptar-se a tots els gustos i perfils d’edat.

Víctor Chamero i Javier Martínez ho tenen clar i, per aquest motiu, han estrenat una línia nova titulada Evolution, destinada al públic jove. “Quan vam començar el 2010 ens vam adonar que calia donar un nou aire als mobles, que veiem massa clàssics”,

a través de la nova línia evolution busca arribar a les noves generacions que cerquin qualitat i originalitat explica Chamero. Reduir les fustes de tons foscos, les formes més convencionals i combinar els mobles amb elements com l’acer, l’or rosat, el platí o el palàdium, conegut com or negre, han estat algunes propostes que els ha permès modernitzar el concepte de l’empresa i apropar-se a nou públic. “Havíem de donar un look més actual dins de la línia clàssica, que clarament hem evolucionat”, afegeix. Ara, amb Evolution, pre-

L’orgull de la fal·libilitat

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Hem d’entendre que no sempre fem bé les coses, i així ha estat, així és i així serà sempre. Precisament aquest orgull és el que ens perjudica a la feina, a casa amb la parella o la família, amics... i ens toca directament a una autoexigència sobrealimentada, falsa, que ens porta a nivells d’estrès massa elevats. El consum d’antidepressius a Espanya ha augmentat un 145% en el període del 1997 a 2010, un clar indicatiu de cap a on va una societat

rica en “coses” però malalta d’ànima.

Majoritàriament és la feina, la que fa menys feliços a alguns, per tant la pregunta és: És necessari treballar?

El món de feina és el que catalitza aquesta anti-fal·libilitat, volem ser fal·libles en una cosa que no és necessàriament necessària. Ens pensem que treballar és summament important, i això és un judici erroni.

Les persones lògiques

treballen només per divertir-se, per realitzar-se i gaudir del que fan, i això s’aconsegueix entenent que la feina no és massa necessària, tan sols es una forma de gratificació.

I aquí i ara és on lliguem la salsa, fem les coses per obligació i por, i no pas per emoció o gaudi, i senyores i senyors ens trobem davant del quid de la qüestió. Fa molt de temps que em proposo jo mateix veure així la feina, estant més pendent de gaudir que d’estar pendent dels resultats, i és llavors quan les relacions prenen més sentit, estic obert a

tenen fer un pas més enllà i captar el segment de joves que cerquen dissenys avantguardistes, que els sorprenguin i els convencin de fer una compra d’un producte amb vistes al futur. “Ens agrada optar per dissenys que provoquin i que els estimulin”, comenta Chamero, que afirma que els mobles de Valentí són els més econòmics per la llarga vida que tenen. Sabedors que el preu és un factor important, des de Valentí reconeixen que el públic a qui s’adrecen és de poder adquisitu alt o molt alt.

“Són mobles de luxe, que per si sols ja llueixen sense necessitat de decoració. Per això, la majoria dels nostres clients són artistes o grans empresaris”, explica Martínez. Tot i així, ho complementen amb línies de grans produccions amb les quals amplien el perfil de públic.

Per tal de donar a conèixer la seva aposta pel disseny i la innovació en aquest sector, Valentí ha obert una nova botiga a Sitges. El seu aparador no deixa indiferent pels seus mobles atrevits, sota un toldo amb el color propi de la marca, el blau elèctric. Per Chamero “elaborar un bon producte és important, però fer marca és fonamental. Per això, totes les peces les identifiquem amb la nostra marca perquè al final és el que perdura”.

aprendre i observar i no pas a la por de que diran de mi.

Amb els anys d’emprenedor he après a que me la bufa el que diguin o pensin de mi, també amb els meus coneguts, amics i parella, i no confondre amb el “tant-menfotisme”, i aquest coratge fal·lible fa fugir les pors i voilà, les preocupacions es dilueixen en simple pensaments, no en una espiral depressiva. Per tant, he après que l’autoexigència que ens marquem degut a elements externs o interns és la responsable d’un pas enrere en la recerca d’aquell

punt de felicitat continu que ens fa optimitzar la feina i la vida personal.

L’eficàcia està sobrevalorada. Una mica d’eficàcia és bona; massa és dolenta.

Molts empresaris no han entès que també les empreses necessiten gent feliç, perquè al final, i igual que amb la parella, és rendeix molt, i molt més, quan es gaudeix que per obligació.

Fixeu-vos que va dir en Cruyff davant el partit més important del Barça la passada dècada: Sortiu al camp i gaudiu!

Setembre 2015

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Setembre 2015

EMPRESA

S’establiran més mesures de control per evitar irregularitats a la Mancomunitat El Síndic de Greuges recomana que es nomeni un interventor, implementar un nou sistema de control de les despeses i corregir pràctiques comptables Olga Aibar Les irregularitats detectades en un informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya corresponent a l’any 2012, elaborat recentment, ha provocat una tempesta política en el si de l’ens i han motivat diversos canvis per tal de solucionar el que s’ha qualificat de “desídia” per part dels dirigents i dels ajuntaments que en formen part.

L’informe de la Sindicatura de Comptes conclou que el compte general elaborat per la Mancomunitat Penedès i Garraf el 2012 “no expressa la imatge fidel del patrimoni i la situació financera de la mancomunitat, així com

tampoc dels resultats i la liquidació pressupostària”. Apunta que “la Mancomunitat reconeix cada any obligacions sense una despesa real que la suporti per tal d’exhaurir el pressupost i deixa de reconèixer ingressos pressupostaris en l’exercici en que es cobren, quan no els necessita per al finançament de la seva activitat”.Pel que fa al control intern, destaca la “greu manca de segregació de funcions” que suposa el fet que la funció interventora l’exerceixi el gerent de la Mancomunitat, que fiscalitza i aprova a la vegada les operacions. Davant d’això, la Sindicatura fa set recomanacions: que es nomeni un interventor, que es faci un inventari de béns en cessió, que es co-

rregeixin pràctiques comptables, que s’implementi un circuit de control de les despeses i els pagaments per evitar pagaments indeguts i que es permeti la concurrència en igualtat de condicions a les contractacions públiques, entre d’altres. Consultat sobre el motiu d’aquestes irregularitats, el gerent de la Mancomunitat, Frederic Ràfols recordava que “cal tenir en compte que l’informe fa referència a tres anys enrere i que per tant, la majoria d’irregularitats ja s’han anat solucionant”. El motiu d’aquest desfasament comptable és “la situació de fallida financera a la qual es va arribar l’any 2011 perquè els ajuntaments van deixar de pagar a la Mancomunitat pels serveis

que els prestava. Aquest fet va provocar un deute creixent que va posar en perill la continuïtat de l’ens”. Per això, apuntava que “es van haver d’adoptar mesures d’emergència per a salvar la casa com renegociar contractes a la baixa a canvi d’una major durada o obligar als ajuntaments a pagar les quotes més els enderrariments i els interessos de demora.

Pel que fa al fet que assumeixi alhora les funcions d’interventor i gerent, assegurava que “això ho van decidir els que manaven. Jo ho vaig fer notar en el seu moment però qui ho ha de canviar són les persones que em van nomenar”. Sobre aquesta qüestió, “s’estan ultimant diversos canvis que s’han d’aprovar en els pro-

pers mesos. Aquestes consistiran en l’aplicació de diverses mesures per a assolir una major transparència, tant en els comptes com en les decisions que s’aproven en la Mancomunitat i un control polític més ferm”, segons explicava Aureli Ruiz, representant de Vilafranca a l’ens.

De moment, en el plenari convocat per a l’1 d’octubre es nomenarà una una comissió de govern que tindrà funcions executives, formada per quatre representants del Penedès i tres del Garraf.

També es farà efectiu el relleu a la presidència que fins ara ocupava l’exalcalde de Castellví de la Marca, Pere Pujol, i que ocuparà l’alcaldessa de Canyelles, Rosa Huguet.

y Evolució dels resultats a tancament de l’exercici. (Dades en milers d’euros).

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

Consultori legal Les teves consultes a: laboral@assessoriagm.com

Sóc autònoma i tinc una sola treballadora la qual està actualment embarassada de pocs mesos.

M’agradaria saber si podria acollir-me a alguna bonificació per tal de poder contractar algú els mesos que duri la baixa de maternitat.

El RDL 11/1998 i la Llei 12/2001 a la seva disposició addicional segona estableixen bonificacions en la contractació de treballadors en la modalitat de contractes d’interinitat que es celebrin amb persones aturades per a la substitució de treballadors durant els períodes de descans per maternitat, adopció, acolliment, paternitat o risc durant l’embaràs o la lac-

tància.

En el cas de baixa de maternitat, el contracte podrà iniciar-se el mateix dia del part i tindrà una durada coincident amb el descans maternal (inicialment de 16 setmanes, ampliables en cas de part múltiple). Al finalitzar la baixa maternal s’haurà de rescindir el contracte amb el treballador substitut.

Si el treballador no esgota el període de descans a que tingués dret, els beneficis s’extingiran en el moment de la seva reincorporació a l’empresa. És a dir, haurà de coincidir en el temps el descans maternal i el contracte de substitució.

Per gaudir de la bonificació és imprescindible

que la persona contractada estigui aturada e inscrita a l’atur, (haurà d’estar apuntada com a demandant d’ocupació a l’atur com a mínim un dia), és recomanable demanar justificant al treballador a contractar abans d’iniciar el contracte.

El treballador no haurà de tenir relació de parentiu, fins el segon grau inclòs, amb l’empresari o els membres d’administració de les societats.

S’haurà d’indicar amb claredat la condició de la interinitat, nom del treballador substituït, causa i lloc a cobrir, duració i la feina a desenvolupar.

La bonificació serà del 100% de la quota empresarial de l’interí i el 100%

de la quota del treballador en situació de maternitat inclòs contingències professionals i recaptació conjunta mentre duri la substitució.

S’estén l’àmbit d’aplicació de la bonificació als socis treballadors, socis de treball de les societats cooperatives i treballadors autònoms, amb independència del règim d’afiliació.

Aquests beneficis no seran d’aplicació en els següents casos: 1. Contractacions que se celebrin amb el cònjuge, ascendents, descendents i demés parents per consanguinitat o afinitat fins el segon grau inclòs de l’empresari o d’aquells membres dels òrgans d’administració de

les societats. 2. Contractes celebrats per les administracions públiques i els seus organismes autònoms, 3. Contractes de posada a disposició.

En el cas que un futur la treballadora demani excedència, la disposició addicional 14 de l’E.T. disposa que els treballadors amb contractes d’interinitat amb beneficiaris de prestacions d’atur per substituir a treballadors en situació d’excedència per cura de familiars tindran una reducció del 95, 60 i 50% de la quota de contingències comuns durant el primer, segon i tercer any respectivament d’excedència fins a la seva fi.

Penedès Econòmic

Setembre 2015

15

TRIBUNA UEP

La UEP i els comerciants converteixen Vilafranca en el referent de la reforma horària a Catalunya Més de 200 petites i mitjanes empreses i establiments comercials de tota la ciutat es van sumar a la jornada fent horari europeu per un dia La jornada a favor de la reforma horària que va convertir el dimarts 15 de setembre Vilafranca del Penedès en la capital catalana dels horaris europeus va desbordar totes les previsions.

Més de 200 establiments comerciants i petites i mitjanes empreses del Centre Vila, l’Espirall i la Girada es van sumar a la iniciativa i van abaixar les persianes entre les 7 i 2/4 de 8 del vespre, seguint les recomanacions de les entitats organitzadores.

La jornada Canviem el xip, canviem l’hora, impulsada per la Unió Empresarial del Penedès (UEP) i les agrupacions de comerciants Centre Vila, Comerç Espirall i l’Associació de Comerciants de la Girada, pretenia demostrar que la reforma horària és possible i que el teixit comercial i les petites i mitjanes empreses hi estan compromeses perquè entenen que suposa una millora de la qualitat de

vida per la societat en general i per als comerciants en particular. En aquest sentit, el secretari de la junta directiva de la UEP, Andreu Batlle, va destacar la implicació de les petites i mitjanes empreses i va fer una crida als partits polítics perquè prenguin nota de l’èxit de l’experiència pilot de Vilafranca. Fèlix Hill, pre-

sident de Centre Vila, va agrair la resposta dels comerciants i va reiterar que Vilafranca ha obert el camí perquè la implantació dels horaris europeus pugui ser una realitat a mig termini. Una opinió compartida per la presidenta de Comerç Espirall, Sílvia Raventós, que va destacar la força del missatge que ha donat

Vilafranca a tot el país per demostrar que la reforma horària és possible i necessària. Finalment, Gerard Colet, president de l’Associació de Comerciants de la Girada, va expressar el desig que aquesta experiència pilot es repeteixi en altres ciutats i pobles de Catalunya i que serà una realitat ben aviat.

El secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miquel Àngel Fraile, i el portaveu de la plataforma Ara és l’hora que impulsa la iniciativa per a la reforma horària en el conjunt del país, Fabián Mohedano, van voler donar suport a la iniciativa vilafranquina amb la seva presència. Tant Fraile com Mohedano van felicitar els organitzadors per l’èxit de la jornada i van destacar el valor i la transcendència que té el fet que la iniciativa hagi estat impulsada pels comerciants i petits i mitjans empresaris.

L’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, i el regidor de Desenvolupament Econòmic, Joan M. Montfort, també van voler expressar el suport municipal amb la seva presència i van agrair que els organitzadors hagin aconseguit convertir Vilafranca en un referent a favor de la reforma horària.

Espai Socis VILARNAU,

GLOBALIDER,

ELÈCTRICA GÜELL

La noble família Vilarnau es va assentar al segle XII en aquesta privilegiada terra del Penedès, on ja es cultivava vinya.

El nom de Vilarnau és el resultat etimològic de Vila Arnau, és a dir, la masia o domus dels Arnau. Actualment Vilarnau són unes caves propietat del grup González Byass ubicades a Sant Sadurní d’Anoia i que disposen d’unes instal·lacions noves modernes preparades per organitzar tot tipus

Globalider és una empresa amb delegació a Vilafranca del Penedès que té l’objectiu d’establir empreses a més de 40 països emergents econòmica i demogràficament, on hi som presencialment. La nostra especialitat és trobar el lloc, el moment i l’oportunitat per la seva empresa en el món. Això només s’aconsegueix mitjançant la multi-localització, que permet disposar de pla-

Güell és una de les principals empreses de serveis per a les indústries i el sector públic de Catalunya i la Comunitat Valenciana.

Amb més de 34 anys de història, té una plantilla fixa de més de 110 professionals, entre tècnics i enginyers, que donen servei des de la seu central a Vilafranca del Penedès i la delegació d’Onda (Castelló). Güell està especialitzada en les instal·lacions industrials, terciàries i

visites familiars

serveis específics d’internacionalització

d’esdeveniments i d’una àmplia gamma de caves i vins de gran qualitat.

Caves Vilarnau disposa d’una àmplia oferta de visites enoturístiques, destacant principalment les dirigides a les famílies, que inclouen passejades en bicicleta per les vinyes i maridatges de cava i xocolata. Descobreix el món de Vilarnau a www.vilarnau.es/cat

Guia de Serveis

taformes a països estratègics per a cada empresa i ser així més competitives. L’objectiu de Globalider és incrementar les vendes dels seus productes, de manera rendible i segura. Aconseguint una millor implantació de la seva empresa a l’exterior amb resultats visibles i garantitzats. Més informació a www.comexportar.com

l l l l l l l

Assessoria i Serveis en Protecció de Dades

Barcelona Berga Girona Manresa Tarragona Vic Vilafranca del Penedès T. 931 934 001 www.aislopd.com twitter@aislopd

Informe #gratuit de situació per la seva empresa-negoci, mencionant #alvostrecostat #penedèseconomic

públiques, així com en serveis de manteniment (puntuals o externalització) i assistència per avaries. Disposa d’una gamma de serveis que cobreix totes les necessitats gràcies a un personal propi altament qualificat en tot tipus d’instal·lacions, que té com a objectiu la màxima qualitat i l’excel·lència en el servei. Descobriu-ne més a www.eguell.com

16

Penedès Econòmic

Setembre 2015

L’ENTREVISTA

Jordi Ciuraneta I Riu

Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

“Hem de facilitar el creixement del sector agrari i agroalimentari” Tot just tres mesos després del seu nomenament, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Jordi Ciuraneta, va assistir a la presentació dels actes de la XXXIV Setmana del Cava, que se celebra durant el mes d’octubre a Sant Sadurní d’Anoia. També va ser present a la inauguració de la 35a Mostra de Vins i Caves de Catalunya.

Olga Aibar

Nascut a Sabadell el 30 de maig de 1964, Diplomat en Administració i Direcció d’empreses per ESADE, és empresari agrari i ramader.

President del Consell sectorial del porcí de la Confederació de Cooperatives Agràries d’Espanya (CCAE) i membre de la Confederació de Cooperatives i Sindicats Agraris de la UE (Copa-Cogeca), és assessor en matèria de porcí del consell consultiu de la Direcció General d’Agricultura de la UE. Va ser vicepresident i responsable de ramaderia de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya del 2000 al 2008, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de la Palma d’Ebre (1991-2007), vicepresident del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i diputat a la Diputació de Tarragona. Membre de l’executiva de CDC des del 2007, ha estat assessor d’agricultura, ramaderia i pesca del president de la Generalitat (2011-2012) i director general de Pesca (20122014) i conseller des del juny.

Vostè va entrar com a conseller a finals de juny. Quines són les prioritats que s’ha marcat?

En primer lloc escoltar el sector, per descomptat. Necessitem canviar algunes maneres de fer, des de l’administració, tenim la responsabilitat de facilitar el creixement i el desenvolupament del sector agrari i agroalimentari, i això vol dir polítiques orientades a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental del món rural, perquè el sector agrari i forestal en general gestiona més del 90% del nostre territori i aquest és un actiu de país que no ens podem permetre el luxe de perdre.

I perquè això sigui possible, hem de facilitar eines que permetin impulsar la competitivitat dels nostres sectors, la incorporació de joves al sector agrari i les polítiques de desenvolupament rural.

Un dels primers problemes als quals ha hagut de fer front són les protestes dels pagesos, sobretot a Lleida, pels baixos preus als quals es ven la fruita.

Aquí al Penedès cada any es reivindica un preu digne per al raïm. Veu possible un increment dels preus?

Estem en un sector en crisi permanent perquè hem d’aconseguir fer arribar al mercat productes de primera necessitat a uns preus competitius que permetin que el pagès es pugui guanyar la vida. I haurem de fer una política decidida de conciliació. És important

Com a clúster alimentari, som la segona potència a nivell d’europa i, si ajuntem La productiva, som els primers

millorar la competitivitat de les nostres explotacions, però també treballar per millorar les relacions entre les baules de la cadena, per aconseguir que les explotacions agràries rebin uns preus que permetin que els pagesos es puguin guanyar la vida.

Tanmateix, a Catalunya, no volem un sector subsidiat, i per això conjuntament amb el sector hem redireccionat els nostres esforços cap a la internacionalització i l’obertura de nous mercats emergents.

Molts pagesos acaben abandonant les seves explotacions perquè no li surten rendibles o no tenen relleu.

El camp i el sector agroalimentari català tenen moltes oportunitats i expectatives a aprofitar. Aquest és un sector anticíclic i estratègic, i com a clúster alimentari som la segona potència a nivell d’Europa i si ajuntem la productiva som els primers. Sense obviar també que el nostre sector i la nostra indústria agroalimentària són el punt de partida d’una gastronomia única, reputada a nivell mundial i un dels puntals de la nostra projecció com a país. I tot plegat ens ho hem de fer valer.

Contràriament, amb la crisi, molts joves han tornat al camp perquè no tenen feina.

Estem fent una aposta molt forta per la inserció laboral dels joves al món agrari i que aquest any hi ha 775 joves emprenedors catalans que es volen instal·lar en una explotació agrària, als quals el Departament els donarà su-

Penedès Econòmic

Setembre 2015

17

L’ENTREVISTA port a través dels ajuts del nou Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR) 20142020. Aquestes dades evidencien el dinamisme del sector, ja que representen el major nombre d’expedients de joves agricultors aprovats en una convocatòria del PDR des de l’any 2001, i duplica el volum d’ajut aprovats en la majoria de convocatòries.

La reforma de la PAC ha estat un handicap o té efectes positius?

La reforma de la Política Agrària Comuna ha estat un nou exemple d’una oportunitat perduda per culpa de l’enfocament recentralitzador i aplicació desequilibrada i discriminatòria que n’ha fet l’Estat espanyol. Aquesta era l’oportunitat de corregir les mancances de l’anterior PAC, d’introduir millores que entre d’altres podien ajudar sectors com el de la vinya, per exemple, i de millorar la situació en un territori, Catalunya, que ha estat sempre aportador net a la UE però clarament discrimitat en la distribució de les ajudes de la PAC. Amb la nova PAC això no tan sols no es corregeix, sinó que s’incrementa el greuge que ja patíem. Per això considerem que ja n’hi ha prou i per aquest motiu treballem per una Catalunya que pugui disposar dels recursos que genera i pugui decidir les seves polítiques d’acord amb les necessitats de cada sector.

Durant la presentació dels actes de la 34a Setmana del Cava va afirmar que el cava ha de construir una marca pròpia sòlida i que el sector ha d’anar unit. Hi ha molta feina a fer per poder competir amb els escumosos arreu del món?

Tenim uns vins i caves d’una qualitat excel·lent, vinculats a un territori, a una manera rigorosa de produir, i que poden competir i superar qualsevol altre vi o escumós d’arreu del món. Però cal que ens ho creiem i apostem per allò que és nostre, i cal que ho fem amb el convenciment que som capaços de competir aquí i també en el mercat global.

Un dels handicaps del sector són els baixos preus d’alguns caves i escumosos a les grans superfícies. Què es pot fer per lluitar contra aquesta tendència?

El primer de tot, creure’ns que produïm uns vins i caves excel·lents, sumar esforços i iniciatives conjuntes amb el sector per promocionar-los i posar-los en valor davant dels consumidors, innovar per millorar-los cada dia i obrir-nos als mercats internacionals. No podem regular el mercat però podem sumar per fer que el mercat valori els nostres productes, i això passa per la qualitat i la innovació.

Estem fent una aposta forta per la inserció laboral dels joves al món agrari

L’enoturisme és un sector en ple creixement i pel qual tothom aposta però té encara molt camí a recórrer. Quines accions està duent a terme la Generalitat en aquest sentit?

No tan sols és un sector en plena expansió sinó un dels puntals per generar noves oportunitats de creixement, de negoci i de progrés per als productors, elaboradors i pel conjunt de territoris on produïm aquests vins i caves que són reconeguts cada vegada més aquí i a fora pel seu alt nivell d’excel·lència. En aquest sentit, des del Govern estem duent a terme polítiques coordinades i plans d’acció conjunts amb el sector per impulsar totes aquelles actuacions que afavoreixin i potenciïn l’enoturisme com un element clau per a la promoció i el consum dels nostres vins i per afavorir el desenvolupament dels territoris on es produeixen.

Recentment heu celebrat els 35 anys de l’INCAVI, una institucional nacional amb seu a Vilafranca. Com es va commemorar i quina evolució ha tingut l’institut en aquest temps?

L’INCAVI és indubtablement un dels instruments de país que aporta un servei essencial al sector vitivinícola, i així ho ha demostrat al llarg de la seva ja dilatada història. Si no existís, ens l’hauríem d’inventar perquè el món de la vinicultura a Catalunya crec que no s’entendria sense el suport en termes de rigor i orientació al sector que aporta l’INCAVI. Tanmateix, aquests 35 anys d’història no ens han de fer perdre de vista la necessitat i l’objectiu de millora continua per continuar innovant i oferint al sector el millor servei i tot el suport que mereix.

Cal que apostem per allò que és nostre amb el convenciment que som capaços de competir aquí i també en el mercat global

La Mostra de Vins i Caves de Catalunya també celebra 35 anys, enguany amb rècord de cellers presents. Quin balanç en feu? S’ha arribat al sostre d’expositors?

La Mostra s’ha consolidat durant els darrers quatre anys com un referent del món vitivinícola que presenta el bo i millor de si mateix a la ciutadania i alhora ens situa en el mapa internacional.

Hem arribat a la xifra rècord de 81 cellers i més de 120 referències dels millors vins i caves de Catalunya amb representació de totes les DO’s, quan fa quatre anys només teníem uns 30 cellers. Des de PRODECA i l’INCAVI s’ha fet un gir copernicà per oferir al sector la millor plataforma de promoció i totes les facilitats perquè Catalunya i la resta del món coneguin i estimin els millors vins de la nostra terra. És un èxit compartit amb tot el sector i està donant els seus fruits, amb més de 150.000 visitants.

18

Penedès Econòmic

Setembre 2015

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

ESPANYA, ÉS, ACTUALMENT, UN PAÍS CORRUPTE? PRIMERA PART: Per què quan hi havia tanta corrupció, la gent no ho percebia?

E

n el camí a l’eliminació de la corrupció que estem recorrent d’una manera més ràpida del que percebem, ajudaria molt que canviessin radicalment d’actitud els sectors de la informació que han tingut un comportament professional decebedor sobretot durant el període de la bombolla immobiliària, on va estar l’epicentre de la recent gran crisi i la corrupció.

Com a mostra, tenim en el text que va publicar la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya de juny de 2013 “El color de la corrupció”, de Pablo Rey Mazón, sobre la base de l’estudi de les portades dels principals periòdics espanyols. D’aquesta publicació fem un petit resum: “Les portades són el lloc on els periòdics condensen la informació més important del dia.

Les portades de l’endemà estan presents en els informatius nocturns de notícies de televisió i ràdio i en les converses de Twitter de matinada. La selecció de notícies i el seu enfocament en portada configuren la seva línia editorial gairebé més que la seva línia editorial oficial”.

A través d’aquestes portades s’arriba a la conclusió de les grans diferències que rep la mateixa corrupció i durant idèntic període (del 4 de gener al 8 de febrer de 2013) en els diferents mitjans.

“El País, dedica a la corrupció de mitjana per dia un 23%, amb la següent distribució: un 80% per al PP i la resta es reparteix un 20%. El vermell del PSOE, no apareix per cap costat.

El Mundo, li dedica un 43%, al PP un 50%, 20% CIU i al PSOE, un 13%.

ABC, li dedica un 33%, amb un ampli percentatge dedicat al PP però, en la seva major part, per defensar-lo.

Els periòdics catalans tenen un menor espai per a la corrupció.

La Vanguardia, un 18%, 75% al PP i el 25% repartit entre la resta.

I, El Periódico, li dedica a la corrupció un 22%, al PP el 50%, el 30% a CIU i un 5% al PSOE. La conclusió no pot ser més crítica per als seus companys de professió “gairebé tots deixen de cobrir o ho fan però dedicant-los menys espai, els casos dels partits “amics” o més afins. Només un ciutadà ben informat, amb una dieta informativa que inclogui tots els colors podrà escapar de la visió partidista d’un sol periòdic”.

L’Institut d’Economia de Barcelona de la Universitat de Barcelona, va elaborar un treball sobre aquest tema, “La percepció de la corrupció a Espanya puja 10 punts durant la crisi ”(actualitzat el 16 de juny de 2015).

L’estudi assegura que “la crisi no ha fet augmentar la corrupció , sinó que li ha donat visibilitat” i recorda que, segons el CIS, un

“La selecció de notícies dels periòdics i el seu enfocament en portada configuren la seva línia editorial gairebé més que la seva línia editorial oficial”

50% de la població considera que la corrupció és un dels tres principals problemes del país mentre que fins a octubre de 2009, només el 1% percebia la corrupció com un problema.

L’informe adverteix sobre el fenomen de desafecció política que causa l’alta percepció de la corrupció i assegura que els alcaldes implicats en casos de corrupció sofreixen una pèrdua mitjana d’entre el 4% i el 6% dels seus vots, un percentatge que creix fins a un 14’5%, quan hi ha cobertura mediàtica.

A més de les eines de transparència (Exemple Portal de Transparència, 2014), els autors de l’informe consideren “indispensables” per prevenir la corrupció, l’existència de mitjans de comunicació actius i la consolidació d’un poder judicial independent.

Però, el treball que hem seleccionat pel seu alt interès és el publicat pel Catedràtic de la Universitat Rey Juan Carlos I, Manuel Villoria i el professor de la Universitat de Múrcia, Fer-

nando Jimenez. D’aquest hem pres unes notes recomanant la seva lectura total, “La corrupció a Espanya (2004-2010): dades, percepció i efectes” (Reis 138-abril-juny 2012).

La solució de la corrupció és essencial per a la promoció del desenvolupament econòmic, la qualitat de la democràcia i la justícia social.

La imatge d’integritat i eficiència dels governs és un factor molt important no només per a la confiança i la qualificació internacional del país i l’atracció d’inversions sinó, a més, a efectes interns per a la consolidació del sistema democràtic i el respecte a les lleis i als governants i el bon compliment de les obligacions ciutadanes.

Malgrat les dificultats per mesurar la corrupció pública, hi ha dos grans sectors, la dels responsables polítics (corrupció política) i la dels funcionaris o empleats públics (corrupció administrativa).

En cada nivell de govern existeixen unes àrees de risc. En el nivell central, la captura de les grans decisions econòmiques de l’Estat, especialment en l’àmbit regulatori, espai que pot compartir per la nostra descentralització, amb les Comunitats Autònomes. Al costat d’això, l’àrea de risc fonamental, són els grans contractes d’infraestructures i les subvencions. Al costat de l’anterior, per a les Comunitats Autònomes hi ha un àrea d’enorme risc, la regulació urbanística. Finalment, en el nivell local, les àrees de risc se centren, sobretot, en la contractació, en la concessió de llicències i en la gestió urbanística.

Quant al mesurament, és també difícil perquè, actualment, hi ha més de 15 instruments de mesura. En una estimació basada en les memòries de la Fiscalia General de l’Estat de l’any 2010,

Penedès Econòmic

Setembre 2015

19

OPINIÓ de les gairebé 4.000 diligències relacionades amb delictes contra l’Administració Pública durant el període 2004 al 2009, és molt probable que amb prou feines un 10% hagin arribat o arribin a convertir-se en acusacions. En conseqüència, 400 casos en 6 anys que arribarien a judici oral i dels quals, no tots, acabaran amb sentències condemnatòries.

Les denúncies de la corrupció política són també part de la política, voluntàriament o no. Per això “aquells que reporten o denuncien instàncies de corrupció poden ser opositors polítics de l’acusat per motius per desacreditar-ho: aquests crítics de les pràctiques corruptes amb freqüència tenen una altra agència pròpia” (Sandholtz i Koetzle).

La corrupció és una cosa, els índexs de la percepció de la corrupció, una altra diferent. Diversos estudis demostren que la percepció general de la corrupció està fortament influïda pels escàndols i la cobertura mediàtica del tema.

Existeix un problema de “retard en els efectes” o “lag times” (Johnston). Quan un govern persegueix seriosament la corrupció es produeixen detencions i escàndols polítics que generen una sensació que hi ha

més corrupció, quan no es perseguia. D’aquesta forma augmenta la percepció quan comença, probablement, a reduir-se el problema.

Els casos de corrupció que han sortit en els mitjans i s’han investigat provenen de l’època anterior. La majoria dels casos han estat molt vinculats al boom de la construcció i aquest havia finalitzat en l’últim trimestre de 2007.

Espanya no té una corrupció sistèmica en la qual els suborns als funcionaris són l’habitual.

Per exemple a Amèrica Llatina, la mitjana de persones que reconeixen haver pagat un suborn en l’últim any és d’un 23% o a Àfrica subsahariana d’un 56%.

Les dades d’Espanya, d’entre un 2 i 5% de pagadors, reflecteixen una Administració on el pagament de suborns és l’excepcional i proper a bastants països europeus que tenen nivells de percepció bastant menors.

Dels casos de corrupció importants, la intervenció funcionarial és molt minoritària comparada amb els 3.000.000 de funcionaris, una dada de 50 o 60 casos anuals no pot considerarse preocupant.

No obstant això, la percepció ciutadana (molta o bastant de

Espanya no té una corrupció sistèmica en la qual els suborns als funcionaris són l’habitual

34’3% al gener de 2007 a 48’4% al juny de 2011, CIS) de corrupció en l’Administració és molt més elevada del que els casos objectius reflecteixen.

Però la distància per a la corrupció política és major, el 2007 el 51’9% i el 2011 havia pujat al 86’6%. Les dades objectives sobre la corrupció política, no obstant això, tampoc donen la raó a les opinions majoritàries, dels 800 polítics imputats n’acabaran acusats entorn de 500.

D’un total de 70.000 polítics de les 3 Administracions, 500 possibles acusats ens dóna un 0,7% de criminalitat.

Les dades objectives ens diuen que la corrupció pública és majoritàriament corrupció política, perquè els ràtios de criminalitat, encara que siguin aproximats, són de gairebé 100 a 1, entre polítics i funcionaris públics.

I en ella, la corrupció s’ha centrat, sobretot, en l’àmbit urbanístic i en les administracions subnacionals. Especialment, en l’Administració local.

No obstant això, en la percepció ciutadana se sanciona més el Govern nacional en les enquestes del CIS. En els últims 6 anys no hi ha hagut pràcticament cap cas de corrupció al Govern nacio-

nal que afectés alts càrrecs rellevants. No obstant això, en l’àmbit local, dels 110 municipis amb més habitants i/o capitals de província, en 39 d’ells hi ha hagut casos investigats aquests últims anys. És en l’àmbit de l’urbanisme i els permisos de construcció, on els enquestats denuncien majors demandes de suborn.

En aquest àmbit es donaven unes condicions propícies per a això, un monopoli de decisions molt rellevants (especialment convenis urbanístics) en mans dels alcaldes, una àrea on la discrecionalitat era elevada, la debilitat dels controls i finalment, l’existència d’una bombolla especulativa que generava beneficis extraordinaris a promotors i constructors”.

Acotat el problema i sobre la base de les dades objectives anteriors, en esgotar-se el període especulatiu (on va estar centrada la corrupció) en l’últim trimestre del 2007, la corrupció ha d’haver-se reduït en la mateixa proporció.

Si la corrupció era essencialment d’àmbit local, si es recuperen i s’introdueixen nous sistemes de control sobre les àrees i la discrecionalitat municipal, una altra part quedaria reduïda.

El nou Hyundai Tucson arriba al Penedès i al Garraf de la mà del concessionari Penedescar El nou Hyundai Tucson ha arribat al Penedès i el Garraf a través de Penedescar, concessionari oficial de la marca a les províncies de Barcelona i Tarragona.

El nou Tucson representa un important pas endavant de Hyundai a Europa, ja que està canviant la percepció de la marca als països europeus. Amb un disseny urbà i esportiu, alts nivells de confort i un ampli ús de tecnologies innovadores, el nou compacte Tucson dóna vida al lema de la marca “Noves idees, noves possiblitats”.

El seu atractiu exterior, de línies perfectament esculpides i proporcions audaces, proporciona un aire de totterreny especial mentre que el refinat interior combina elegància i ergonomia.

El nou model continua l’èxit aconseguit gràcies als 1,2 milions de vendes de totterrenys a la Unió Europea.

El nou Tucson té un habitacle espaiós que s’adapta a les neces-

sitats del client, completes tecnologies de seguretat activa i passiva i una àmplia selecció de motors amb potències que van des de 115 CV fins a 184 CV. Els nous materials d’excepcional qualitat i tacte suau que recobreixen les superfícies de l’habitacle creen un entorn refinat. Alhora, la nova

disposició horitzontal de la consola central potencia la sensació d’elegància i amplitud. El client pot també optar pels seients i el volant calefectats per millorar el confort interior. I, per primera vegada en el segment, està disponible el seient refrigerat amb ventilació.

Amb tots els seients desplegats, el Tucson ofereix una àmplia superfície de 1.030 mm d’ample, 889 de profunditat i 806 d’alçada, el que es tradueix en 513 litres de capacitat de càrrega. Aquesta capacitat s’amplia fins als 1.503 litres amb els seients del darrera estirats.

El nou Tucson està disponible en una exclusiva gamma d’onze colors de carrosseria: el Polar White, Ruby Wine, Phantom Black, Platinum Silver, Ara Blue, Ash Blue, Micron Grey, Moon Rock, Thunder Grey, White Sand i Ultimate Red. Els compradors poden triar, a més, entre tres acabats per a l’interior de l’habitacle: Oceanids Black, Medium beige i Red Wine.

Aquest és el primer cop que la gamma de totterrenys de Hyundai incorpora transmissió de doble embragament de set velocitats (7DCT). La nova transmissió ofereix un funcionament totalment automàtic, ideal per a la conducció urbana, i canvi de marxes manual seqüencial per al conductor que desitja major implicació en la conducció. El nou sistema permet un menor consum de combustible, reduir les emissions de CO2 i disminuir les revolucions del motor.

En definitiva, el nou Tucson és un vehicle excepcional.

20

Penedès Econòmic

Setembre 2015

OPINIÓ

Grup d’Opinió · Think Tank ADEPG adepg@adepg.cat

El currículum no ho és tot

E

l Grup d’Opinió de l’ADEPG ha volgut analitzar la relació entre la formació que ofereix el nostre sistema educatiu i les necessitats de perfils professionals que tenen les empreses a l’hora d’incorporar capital humà.

La coordinació entre les diferents modalitats formatives que ofereix el nostre sistema educatiu és millorable a fi d’evitar buits entre itineraris formatius. I en ocasions, aquests buits es converteixen en obstacles que deixen fora del sistema educatiu alumnes que presenten dificultats. Un millor encaix entre els estudis de formació professional milloraria la visió integral de la formació, convertint-­la en l’eina amb què la societat prepara els joves perquè tinguin un encaix productiu a les empreses.

Aquesta descoordinació que a vegades es dóna en els diferents programes educatius fa pensar que des de l’administració es pensa més a tenir els joves ocupats que a proveir una formació que els faci encaixar en el teixit productiu. Sovint els currículums que s’imparteixen són desfasats en relació amb les necessitats actuals de l’empresa, especialment en el camp tecnològic. S’apunta com a causa la rigidesa de l’administració, la poca agilitat per adaptar els continguts i la dificultat per obtenir els recursos necessaris per a la formació.

Sí que es constata que l’oferta formativa s’intenta adequar a les necessitats locals. Així, per exemple, els programes de cicles formatius que s’ofereixen són dis-

senyats a partir de les demandes detectades en els sectors econòmics motors del territori.

La formació ocupacional, per la seva banda, pateix un sistema poc àgil de programació de l’oferta. Així, es programen els cursos amb poca antelació i s’obliga als centres de formació ocupacional a treballar en condicions no òptimes: una programació d’accions formatives irregular, inestable i, a vegades, improvisada. Una millor programació d’aquesta oferta formativa per part del govern autonòmic ajudaria els centres de formació ocupacional a realitzar de millor manera la seva tasca.

Aquestes mancances en la formació ocupacional haurien de preocupar­-nos, especialment a les nostres comarques, que, se-

gons l’Índex ADEPG de Competitivitat, presenten les taxes d’escolarització post obligatòria més baixes de Catalunya.

Pel que fa a la relació entre empreses i centres educatius, aquests últims constaten que en alguns sectors aquesta relació és més ferma. En el sector de l’hostaleria, per exemple, és més difícil la relació entre formació i empresa que en el sector industrial. També és un factor diferencial en aquesta relació la mida de les empreses ja que a les empreses més grans hi ha una major consciència de la necessitat de col∙laborar amb l’entorn educatiu.

Tot i que hi ha una bona comunicació entre centres educatius i les empreses, especialment en el cas de la Universitat, hi ha marge de millora pel que fa als

centres educatius de cicles formatius i ocupacional. És desitjable l’establiment de ponts de comunicació i entorns de diàleg més productius per teixir una millor relació entre la formació i l’empresa.

Els estudiants, per la seva banda, tenen una visió favorable de la figura de l’empresari, ja que hi veuen una oportunitat per donar sortida al seu futur professional.

En canvi, l’actual situació econòmica i el context social creen en l’estudiant una sensació de desànim, atès que no albiren perspectives gaire positives pel que fa al seu encaix en l’entorn laboral.

Bons coneixements curriculars però escassa formació en altres habilitats.

Les empreses reconeixen que

els estudiants arriben amb coneixements tècnics suficients quan s’incorporen al mercat laboral. Però, per contra, preocupa la baixa formació en altres aspectes igualment importants per a les tasques i responsabilitats que els professionals han de desenvolupar en l’entorn empresarial.

Són un exemple d’aquestes mancances formatives el coneixement d’idiomes, les habilitats per gestionar projectes o les capacitats comercials o comunicatives.

Aquests són aspectes que es podrien incorporar de forma més intensa en els itineraris formatius dels joves. Però, més enllà d’allò que s’aprèn a les escoles, els nous professionals presenten mancances d’actitud que haurien de ser part de la seva preparació. En els joves que s’incorporen a una feina per primer cop sovint es troba a faltar l’esperit emprenedor, la responsabilitat en el lloc de treball, una cultura oberta al món o la seva disposició a participar en projectes que impliquin mobilitat geogràfica.

Entre els experts consultats hi ha cert consens en el sentit que la sobreprotecció dels joves i la seva poca exposició al mercat laboral, en forma de treballs temporals o en pràctiques durant la seva formació, fan que, quan acaben la universitat o els estudis de formació professional, els manqui l’esperit pràctic de saber què és treballar en una empresa.

Podeu llegir el document íntegre editat pel think tank de l’ADEPG a l’espai: http://www.adepg.cat/cat/grupdopinio/1509_formacio.pdf

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Setembre 2015

21

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Pastes la Forja El Ruben, apassionat de la restauració, l’hostaleria i la gastronomia, ha obert una botiga de venda de pasta artesanal elaborada a partir de productes naturals de la terra.

L’experiència d’haver regentat, juntament amb els seus germans, dos restaurants a Vilafranca i d’observar que els plats que més sortida tenien eren les pastes elaborades directament per ells, decideixen explorar la possibilitat de crear un obrador propi per vendre els seus productes a distribuïdors del sector de la restauració.

Des de fa pocs mesos el Ruben obre una botiga de venda al detall per oferir-ho al gran públic.

Què és Pastes la Forja?

Doncs una empresa familiar que fa pasta artesanal en un obrador que tenim a la Múnia amb l’objectiu de servir l’hostaleria.

L’experiència que vam adquirir en els anteriors negocis que vam tenir ens va ensenyar que és molt necessari saber organitzar-se i saber decidir quines coses has de fer tu mateix i quines altres poden fer d’altres col·laboradors que en saben més que tu. Al començament sortíem a vendre nosaltres i val a dir que ens anava molt bé i ens agradava, però ara hem optat per deixar la tasca comercial als distribuïdors i nosaltres produïm que és el que més bé se’ns dóna.

Parla’ns dels vostres productes, que els fa diferents d’altres pastes fresques?

Tenim una gran obsessió per la qualitat. Conec molt bé i intento aconseguir que surti un producte amb el punt d’humitat just i que els farcits no siguin més humits que la pasta que l’embolcalla.

Fem pastes diverses de dife-

rents varietats i sempre que sigui possible, arrelat a la terra. Em molesta, per exemple, dir tagliatelle si les puc anomenar cintes.

Fem raviolis de calçots, o de galls del Penedès, o de peus de porc, per exemple.

I per què vau passar de la venda a la restauració a la venda al detall?

Va se una mica casual. Uns emprenedors de Sant Cugat van obrir una botiga d’alimentació i ens van insistir molt perquè els venguéssim el nostre producte. Ens obsessionava molt com podíem garantir la qualitat del producte. La qualitat de la pasta fresca és com el pa, perd molt a mesura que passen les hores. A països de Sud-Amèrica, per exemple, hi ha la tradició de comprar la pasta al dia.

En la venda al detall es tracta d’educar el client. Així que té la pasta ràpid a casa per posar-la al congelador o a coure-la de seguida.

Quan vam veure que funcionava ens vam decidir a obrir el punt de venda a Vilafranca.

No sembla fàcil això de formar el client quan va a comprar a la botiga. És molt necessari. Es pot aprendre molt a cuinar les nostres pastes, de fet la gràcia està en que et diverteixis fent-ho. És important culturitzar la gent en això.

Hi ha molta gent que no els treus de cuinar la pasta amb el tomàquet o la crema de llet.

Si fas, per exemple uns raviolis amb botifarra negra, no et cal fer un plat sencer de pasta.

Condimenta’l amb el que condimentaries una botifarra negra: amb unes favetes, per exemple. I

n’hi poses dos o tres de raviolis.

No és el concepte de menjar un plat sencer.

Què ha estat el més difícil d’engegar aquest projecte?

La pasta per a mi és com un fill, em preocupa molt com es tracta quan la deixo anar perquè el resultat final no està a les meves mans.

I potser és una mica romàntic el meu plantejament i això és el que m’ha portat més maldecaps.

Com fer-ho per garantir que el client tracta bé el producte.

L’altra dificultat és que com que som petits jo ho faig tot des del principi fins al final i això té la seva part bona i la part dolenta.

L’experiència m’ha escarmentat molt. Havíem crescut molt quan teníem dels dos restaurants. El que vaig aprendre m’ha portat a ser molt més curós i fer-ho molt de mica en mica...

I quins projectes de futur tens per la Forja?

D’immediat posicionar-la a les xarxes socials. Fer fàcil la formació pels clients, compartir suggeriments, recollir-ne de la gent, elaborar pastes que ens suggereixi la gent, ensenyar com fer sopars

diferents, divertits i atrevits...

Però tampoc no descarto obrir altres punts de venda perquè la botiga ha tingut molt bona acollida. Teníem clients que ja venien a l’obrador i ara vénen a la botiga. És un altre concepte de botiga.

La gent no només compra sinó quan compra aprèn...

Com us veieu a 5 anys vista?

M’és igual, això és un regal, jo no tinc res marcat, busco l’excel·lència en el que faig i ja està. Si no ha de ser, no serà....

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Formar el client: el client si a més de comprar aprèn, se sentirà molt més satisfet i serà molt més fàcil que repeteixi l’experiència.

2- Claredat d’idees i flexibilitat són habilitats essencials per emprendre. És necessari, d’una banda tenir clar el rumb però alhora cal cintura per anar-se adaptant a les dificultats que vas trobant.

3- Conèixer i confiar en el teu producte. El que més convenç és mostrar-te convençut. Per això esdevé clau que creguis molt en el teu producte i servei, així seràs capaç de transmetre-ho molt millor.

4- Passió: El Ruben és un apassionat per l’execel·lència i per la pasta i això és possiblement el millor dels arguments de venda. Surt de dintre, no és forçat.

Si haguéssis de donar alguns consells a algú que, com vosaltres, volgués engegar algun projecte, quins serien?

Que m’ensenyés que vol fer ja que no m‘atreveixo a donar consells...

Jo he estat dos anys sense cobrar per errors comesos. S’ha d’anar amb molta cura ja que obrir un negoci pot tenir moltes conseqüències i pot ser perillós.

Quines et semblen que són les habilitats més importants per tirar endavant un projecte?

Claredat d’idees i alhora cintura perquè encara que tu ho planifiquis vénen coses que no tens previstes i sense perdre el rumb has de modificar. En resum: Persistir, persistir i persistir.

Em sembla molt important conèixer bé el producte o servei que tens entremans i creure-hi molt, aprendre constantment i tenir una experiència prèvia. Jo sé d’això i crec en el producte, l’he provat molt, no faig un salt al buit.

No es tracta de tenir una idea i tirar-la endavant de seguida, cal testejar-la...

Per més informació consultar: www.pasteslaforja.cat.

22

Penedès Econòmic

Setembre 2015

EMPRESA

The Whatsons apropa els estudis d’opinió a pimes i ens locals Amb la irrupció del Big Data, la recollida i el tractament de dades s’ha revaloritzat pel seu potencial a l’hora d’orientar el negoci al client Lídia Oñate Amb un nom que deixa molt a la deducció, l’empresa d’opinió pública The Whatsons, de Vilafranca del Penedès, fa del carrer el seu espai de treball a la cerca de dades sobre el públic, bé sigui de potencials clients d’una empresa, d’usuaris d’un servei o de la ciutadania en general. Amb la pregunta com a lema, The Whatsons apropa la ciència de les dades, en ple auge gràcies a l’aparició del Big Data, a petites i mitjanes empreses, institucions locals i organismes que requereixin més informació per millorar el seu servei cap a clients, usuaris o visitants.

La base dels estudis de The Whatsons es troba en les preguntes, en “investigar, indagar saber què passa”, comenta la sociòloga i politòloga, Rosa Badia, propietària de l’empresa, qui va inspirar-se en l’esperit del famós detectiu Sherlock Holmes i el seu ajudant Watson per crear un concepte i una imatge molt característics. “Vam escollir el nom de Watson, però li vam afegir la lletra h per poder guanyar en significat, ja que the whatsons en anglès significa “els fills del què’, comenta. No és estrany, doncs, que la seva iconografia es basi en icones d’objectes

u Rosa Badia és la propietària de The Whatsons, a Vilafranca

propis d’en Sherlock com el bigoti, la pipa, la lupa o la pajarita.

The Whatsons se centra en quatre grans línies d’actuació: estudis d’opinió (sovint enquestes de satisfacció); estudis d’impacte econòmic (l’economia que mou un esdeveniment concret); recompte d’assistència en esdeveniments (aquells que es fan a l’aire lliure i no tenen de control d’aforament) i processos de participació ciutadana.

En el marc del Banc Sabadell Vijazz Penedès d’enguany, The Whatsons va dur a terme una iniciativa per trencar tòpics i donar l’oportunitat als visitants

d’avaluar un vi o cava. “Crèiem que era una bona ocasió perquè la gent perdés la por a opinar”, explica Badia. Amb l’objectiu de saber què opina la gent, Badia afegeix que “és molt important preguntar perquè d’aquesta manera pots saber què ha funcionat i què no. Al capdavall, la nostra funció és proporcionar eines i informació per tal que l’empresa pugui prendre decisions en funció de les respostes obtingudes”. En aquest aspecte, afegeix que “si realment et preocupes pel teu client, públic o usuari, has d’aprofundir al màxim. Per això treballem amb tot tipus

Autoestima: Com créixer?

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Hi havia una vegada...

Un rei que va anar fins el seu jardí i va descobrir que els seus arbres, arbustos i flors s’estaven morint.

El roure li va dir que es moria perquè no podia ser tan alt com el pi. Tornant al pi, el va trobar caigut perquè no podia donar raïms com la vinya. I la vinya es moria perquè no podia florir com la rosa.

La rosa plorava perquè no podia ser alta i sòlida com el roure. Llavors va trobar una planta, una frèsia, florint i més fresca que mai.

El rei va preguntar:

Com és que creixes saludable enmig d’aquest jardí musti i ombrívol?

No ho sé. Potser sigui perquè sempre vaig suposar que quan em vas plantar, volies frèsies. Si haguessis volgut un roure o una rosa, els hauries plantat.

En aquell moment em vaig dir: “Intentaré ser frèsia de la millor manera que pugui”.

Excel·lent relat que ensenya el valor de ser un mateix i no desitjar les característiques, virtuts o béns de l’altre. Només sent autèntic s’aconseguirà una

d’empreses i institucions, des d’un gimnàs que vol millorar les seves classes a un celler que vol fer un estudi de mercat”.

Un dels obstacles als quals han de fer front des de The Whatsons és la concepció que els estudis d’opinió pública o informes econòmics són massa elevats de preu. “Molts ajuntaments no en fan o no n’encarreguen perquè ho relacionen amb grans pressupostos com els que demanen grans empreses d’opinió pública”, comenta Badia, “però nosaltres som molt flexibles i tenim una estructura que ens permet adaptar-nos a tot tipus de pressupostos. Per això sempre demanem que ens preguntin perquè podem trobar solucions”. Un equip d’unes vuit o deu persones es desplaça a diferents punts de Catalunya, on fan el treball de camp. “A través d’eines digitals podem rebre les dades a l’instant i processar-les”, apunta.

Un dels àmbits que més els demanden són els de satisfacció ciutadana. “Les empreses volen saber perfils de públic per conèixer d’on procedeixen els visitants, la despesa que fan, si la inversió en mitjans de comunicació ha estat productiva, quins canals de difusió han funcionat més i què milloraria la gent”, una informació que els permet ser més assertius.

bona autoestima i amb això la satisfacció personal.

Segons el psicòleg Vicente Mars, l’autoestima pot ser canviada i millorada. Podem fer diverses coses per millorar-la: 1.- Converteix el negatiu en positiu. Pensar en positiu, inverteix tot el que sembli malament o que no té solució.

2.- No generalitzar a partir de les experiències negatives que puguem tenir. Hem d’acceptar que podem haver tingut errors en certs aspectes; però això no vol dir que en general i en tots els aspectes de la nostra vida siguem “desastrosos”.

SERGI VALLÈS, PRESIDENT DEL CONSORCI TURÍSTIC Sergi Vallès és el nou president del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, després que fos nomenat al ple del cartipàs del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, el passat 30 de juliol. Vallès, conseller de Convergència i regidor de l’Ajuntament de Torrelles de Foix, va prendre el relleu de Santi Soler, alcalde del Pla del Penedès, qui va preferir deixar el càrrec per dedicarse més a fons al seu municipi.

Durant l’acte de traspàs, Soler va remarcar l’oportunitat que té el Penedès en l’àmbit de l’enoturisme com a eina estratègica capaç d’aportar valor al territori. Per la seva banda, Vallès va comentar que seguirà amb el pla de treball marcat amb l’objectiu de “poder fer que el Penedès estigui a l’agenda de llocs per descobrir i visitar, tant a nivell interior com internacional”.

APARCAMENT DE BICICLETES A GESTINGRAL L’empresa d’Assessoria, Consultors i Advocats, Gestingral, ha obert un aparcament de bicicletes per a clients situat a l’interior del local, al carrer de Sant Sebastià de Vilanova i la Geltrú. L’estacionament té un punt de càrrega per a bicicletes elèctriques i telèfons mòbils, a més d’una zona wifi oberta.

3.- Centrar-nos en el positiu. Tots tenim alguna cosa bona de la qual podem sentir-nos orgullosos; hem apreciar-ho i tenir-ho en compte quan ens avaluem a nosaltres mateixos.

4.- Fer-nos conscients dels èxits.

5.- No comparar-se.

Encara que ens veiem “pitjors” que altres en algunes qüestions, segurament serem “millors” en altres; per tant, no té sentit que ens comparem ni que, ens sentim “inferiors” a altres persones.

6.- Confiar en nosaltres mateixos, en les nostres capacitats i en les nostres opinions. Actuar sempre d’acord amb el que

pensem i sentim, sense preocupar-se excessivament per l’aprovació dels altres.

7.- Acceptar-nos a nosaltres mateixos. Amb les nostres qualitats i defectes, som, abans que res, persones importants i valuoses.

8.- Esforçar-nos per millorar. Intentar superar-nos en aquells aspectes de nosaltres mateixos amb els que no estiguem satisfets.

A mode de conclusió, i reprenent el sentit del relat, crec que sovint ens fixem en el que no tenim, sense valorar les coses que hi ha al nostre voltant.

Setembre 2015

Penedès Econòmic

23

24

Penedès Econòmic

Setembre 2015

EMPRESA

Neus Lloveras va obrir el primer Fòrum Empresarial de l’ADEPG Els empresaris de Vilanova i la Geltrú proposen la creació d’un parc tecnològic amb empreses amb valor afegit per reconvertir els polígons Olga Aibar L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, va obrir el dimarts 15 de setembre el nou Fòrum Empresarial de l’ADEPG, en el marc d’un esmorzar al restaurant Marejol amb la presència de més de trenta empresaris de la ciutat, El tema proposat era l’activitat econòmica a Vilanova i la Geltrú durant el pròxim quadrienni. El president de l’ADEPG, Jordi Solé, va introduir l’acte, patrocinat per Grup4.

Lloveras va parlar del pla estratègic de la ciutat que està elaborant l’ADEPG i que esperen tenir enllestit a finals d’any per coordinar-lo amb els projectes de govern a impulsar en la propera legislatura: “Aquest document ens permetrà començar a treballar en accions concretes a partir de les conclusions del Pla Estratègic”. També va explicar els quatre objectius del govern en l’àmbit de l’Ocupació i la Promoció Econòmica: enfortir el teixit econòmic de la ciutat, cercar solucions per les persones amb risc d’exclusió laboral, crear una major eficiència a l’administració i treballar de la mà amb el teixit econòmic de la ciutat. L’alcaldessa va lamentar el

fet que la situació econòmica de l’Ajuntament “condiciona i marca les prioritats que tenim perquè hi ha una urgència social que s’ha d’atendre i va assegurar que “és un tema que estem treballant perquè afecta el funcionament del consistori i l’economia”. Insistí en què “calen iniciatives que contribueixin a generar activitat i recolzar l’activitat industrial lligada al coneixement, la logística, el turisme, el comerç o la restauració.

Respecte als polígons de la ciutat, va explicar que l’Ajuntament està treballant en un projecte per instal·lar-hi fibra òptica perquè “és molt lamentable que avui encara tinguem els polígons així.

Aquesta serà la primera acció que volem impulsar”. Pel que fa a la logística, va reiterar que reclamarien la reducció o eliminació del peatge de la C-32 i que volien reordenar la façana marítima perquè “el Molí de Mar és una oportunitat”.

Un cop finalitzada la intervenció de l’alcaldessa, els empresaris li van preguntar i mostrar les seves inquietuds sobre diverses qüestions d’interès. Un dels temes va ser el hàndicap que suposa el cost del peatge de la C-32, que resta competitivitat a les empreses. També es va parlar de la im-

portància del port en l’economia local. Tomàs Garcia, de Bufet Grup 4, va afirmar que “cal potenciar el port perquè està deixat de la mà de Déu”. L’alcadessa va assegurar que aquesta és una aposta clara perquè una de les principals activitats de Vilanova i la Geltrú“.

En l’àmbit del turisme, Lloveras va recordar que recentment Vilanova havia obtingut el segell de destinació familiar i va assegurar que “ara tenim clar quin tipus de turisme i indústria tenim i necessitem, però encara hem de millorar moltes coses”. Celso Besolí, gerent de l’empresa A.T. Pròxim va preguntar com pensava solucionar l’Ajuntament la

Empreses amb ànima

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

Sabem què en pensen sobre l’empresa les persones amb les que treballem?

Com a caps donem l’opció d’escoltar què tenen a dir les persones que inverteixen gran part de la seva vida amb nosaltres? Quant temps fa que no tenim una conversa informal amb alguna persona del nostre equip?

Comparteixo una anècdota real, que em permet introduir el tema sobre el que vull parlar: Una directiva es va incorporar a una empresa i al cap de pocs mesos a la posició va organitzar una

sessió outdoor o teambuilding per fomentar la cohesió de l’equip i la comunicació.

El fet sorprenent va ser quan enmig de la sessió es va fer participar a una persona madura a l’empresa, en el sentit que tenia força antiguitat. Aquesta persona es va quedar muda i emocionada quan se li va preguntar directament Com està? Aquesta senzilla pregunta va tenir un gran impacte en ella, i, quan es va refer, ens va dir que era la primera vegada que l’empresa s’interessava per ella.

manca de sòl industrial que hi ha a la ciutat.

Delfí López, gerent de Monocrom va incidir en la necessitat de reconvertir els polígons en parcs tecnològics i Sergi Marrugat d’AGGER en què s’hauria de promocionar l’eficiència energètica a través d’ajuts fiscals.

Finalment, a preguntes de Penedès Econòmic, Lloveras va parlar sobre la col·laboració intercomarcal i amb la resta de les comarques del Gran Penedès en projectes d’interès comú.

Lloveras reconeixia que “hi ha pocs projectes comuns. Primer hem d’organitzar-nos i buscar en què destaquem i què ens fa diferents”.

Segur que ara molts lectors poden estar esgarrifant-se de que passin coses així i possiblement estigui pensant “a la meva empresa no passa això”.

Be, m’atreveixo a dir que aquest fet és més comú del que ens pensem. I la gravetat del tema és: Què fa que s’arribi a aquesta situació?

Possiblement la resposta sigui per estar massa enfrascats en l’operativa diària, en els resultats i enfocats únicament amb la part de responsabilitat (qui ha de fer què). Sovint, solem veure a les persones de la nostra empresa com a recursos (mitjançant els quals arribarem als resultats empresarials), i no

DSV SOLUTIONS SPAIN OBRE UN CENTRE LOGÍSTIC A SUBIRATS L’operador logístic DSV Solutions Spain ha obert un nou centre logístic a Subirats. Es tracta d’una nau de 15.000 m2, ampliables a 30.000, que ha suposat la creació de 30 llocs de treball, que se sumen als 60 que es van crear amb les obertures d’altres dos centres logístics a Madrid i Barcelona a principis d’any. L’obertura ve propiciada pels bons resultats de 2014.

DIPLOMES DEL CURS DE MOSSOS DE MAGATZEM La Fundació Pro-Penedès va realitzar el 14 de setembre l’acte d’entrega dels diplomes del Curs de Mosso de Magatzem finançat per l’Obra Social “La Caixa”. Vint alumnes van rebre el diploma que els acredita per a realitzar tasques de recepció, ubicació, preparació i expedició de càrregues i descàrregues. La meitat han esta inserits laboralment i, d’aquests, el 25% han estat contractats com a Mosso de Magatzem.

com a persones, amb totes les seves inquietuds, pensaments i emocions.

D’aquí que cada vegada més es parli de canviar el nom “Recursos Humans” per altres més propers; he estat a empreses on existeixen les següent nomenclatures: “Departament de persones”, “Departament de persones i valors”, només per posar uns exemples.

Les empreses amb una bona gestió de persones, són les que s’interessen per les persones que la formen, inverteixen temps en comunicar-se, en saber com estan, què en pensen de la nostra empresa. Parlant amb elles és el que

farà que se sentin més compromeses i per tant, vulguin donar el millor de sí mateixes. Ja no pel que els hi diem que han de fer o pel sou a final de mes, sinó perquè se senten identificades i mogudes per la raó de ser de l’empresa, el nostre projecte, i això farà que obtinguin més bons resultats. Està comprovat que quan més motivades estan les persones millor treballen, i a l’inrevés.

Així doncs, és moment de plantejar-nos què podem aportar a la nostra gent per augmentar la confiança i en definitiva aportar ànima a la nostra empresa.

Penedès Econòmic

Setembre 2015

25

VINS&CAVES

Els propietaris de vinyes a les comarques del Penedès-Garraf es beneficiaran de 765.115,19 euros en ajuts per als plans de reestructuració i reconversió de la vinya. L’Alt Penedès segueix al capdavant del nombre d’ajuts, amb 170 beneficiaris, que podran renovar 195 hectàrees. Del Baix Penedès, 36 viticultors rebran 119.935,20 euros per les seves 36 hectàrees, mentre que al Garraf se’n beneficiaran només 6 amb un total de 6 hectàrees, per les quals rebrean 11.755,05 euros.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va fer efectiu el segon pagament el passat 25 de setembre de la campanya 2014-2015. En total, es destinaran 2,14 milions d’euros a les vinyes de 520 viticultors.

EL GRUP FREIXENET S’ADHEREIX A L’OMT El Grup Freixenet s’ha convertit en el primer grup bodeguer en el món en adherir-se a l’Organització Mundial del Turisme com a Membre Afiliat.

Aquest organisme s’encarrega de la promoció d’un turisme responsable, sostenible i accessible per a tothom. Del 12 al 17 de setembre a Medellín (Colòmbia) es va celebrar la 21a Assemblea General de la OMT, el marc on el Grup Freixenet es va adherir a un projecte internacional de la Xarxa de Turisme Gastronòmic en el qual l’enoturisme tindrà un pes important.

Prop de 40 expositors de cava i 10 de gastronomia participaran a la mostra, que oferirà moltes més activitats Lídia Oñate La Mostra de Caves i Gastronomia de Sant Sadurní, el Cavatast, ampliarà un any més la seva oferta d’expositors, que ja sumen 39 de caves (tres més) i 10 de gastronomia (un més). Del 3 al 5 d’octubre, se celebrarà la 19a edició, que tindrà com a complement un gran assortiment d’activitats, tant a la carpa a la Fassina de Can Guineu com als cellers d’arreu del municipi. La mostra s’ubicarà a la part alta de la Rambla Gene-

ralitat, que afavoreix la mobilitat i logística de la Fira, i continuarà amb els preus i la flexibilitat dels tiquets a l’hora de degustar productes de diverses gammes.

Aquesta edició posarà l’accent en l’enoturisme amb un estand de 27m2 dividit en tres àmbits: el de Catalunya, el de la marca Barcelona és molt més i el de Penedès i Sant Sadurní Capital del Cava.

En aquest cas, s’han organitzat activitats i visites a cellers per complementar l’assortiment de propostes d’oci. Durant el Cavatast es podran fer rutes en bicicleta

Fèlix Miró

LES VINYES DEL PENEDÈSGARRAF REBEN 765.000 €

Més enoturisme i comerç al 19è Cavatast de Sant Sadurní

elèctrica i de marxa nòrdica entre vinyes, visites a caves i també pel centre històric de Sant Sadurní.

Després de l’èxit del Cava Shopping Day, l’entitat comercial de Som Sant Sadurní n’ha organitzat la segona edició pel diumenge 4 d’octubre amb noves incorporacions de botigues, que ja sumen 29. Com a novetat, les botigues estaran obertes de forma ininterrompuda d’11 a 20.30h. Des de Som Sant Sadurní destaquen l’augment de participació al concurs d’aparadors amb un total de 26 comerços. Paral·lelament es durà a

La coronació de Carla Nieto com a Reina del Cava obrirà la 34a Setmana del Cava Olga Aibar La model i actriu catalana Carla Nieto, que agafarà el relleu de la nedadora de sincronitzada Ona Carbonell, serà coronada el dissabte 3 d’octubre a la plaça de l’Ajuntament de Sant Sadurní. La gironina, filla de l’exconsellera Marina Geli, ha participat a les sèries El síndrome de Ulises, Ángel o demonio, Porca misèria, Acusados i Cuéntame, i també al cinema a Café solo o con ellas, Rec 3 i Las 13 rosas.

Les novetats de la 34a Setma-

na del Cava es van presentar en un acte en el qual va assistir el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la

Generalitat de Catalunya, Jordi Ciuraneta, el president de la Confraria del Cava, Toni de la Rosa, el president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet, el de l’Institut del Cava, Jaume Gramona, l’alcalde de Subirats, Pere Pons, i l’alcaldessa de Sant Sadurní d’Anoia, Maria Rosell.

Durant la Setmana del Cava es dedicarà un congrés-simposi sobre joves i el consum de cava per analitzar la forma d’aproximarse a aquest públic. Es farà el 14 d’octubre a Sant Sadurní amb la voluntat de “trobar entre tots quines són les receptes per arribar

terme la 16a Mostra d’Artesans a la plaça Homenatge a la Vellesa.

Aquest serà el segon any que el Patronat de Turisme treballarà de forma conjunta amb la Confraria del Cava, que durà a terme una nova iniciativa en el marc del Cavatast. Es tracta de la barra solidària durant la Nit Jove del Cava, que se celebrarà el dissabte 3 d’octubre a partir de les 24h. Cal recordar que el Cavatast coincideix amb un dels principals actes de la Setmana del Cava, el de la coronació de la Reina del Cava, el dissabte a partir de les 19.30h.

més i millor als joves, i per ensenyar-los tota la cultura associada”, afirmava el president de la Confraria, Toni de la Rosa.

El conseller d’Agricultura, Jordi Ciuraneta, va anar més enllà i encoratjant el sector a treballar de forma unida, també en la projecció internacional: “arreu del món han de conèixer el cava, què vol dir i quines particularitats té”.

El president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet, va afirmar que una de les primeres tasques del Consell Regulador és “intentar unificar voluntats. És primordial que anem junts pel món perquè així tindrem més força. Hem de fer un esforç per incrementar el valor afegit del cava en imatge, prestigi, arribar als joves, i continuar amb el procés d’internacionalització del cava”.

26

Penedès Econòmic

Setembre 2015

VINS&CAVES PRESENTACIÓ DE LA 1a ANYADA DE KRIPTA D’AGUSTÍ TORELLÓ MATA

La 35a Mostra de Vins i Caves de Catalunya bat el rècord de cellers

Olga Aibar La 35a edició de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, que es va celebrar entre el 19 i el 24 de setembre al Passeig Lluís Companys de Barcelona, va batre, novament, el record històric de participació de cellers, amb un total de 81 de les 12 denominacions d’origen del vi català. També el rècord de visitants, amb més de 150.000 persones que van passar pel certamen al llarg dels cinc dies.

La mostra, organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a través de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) i la Promotora d’Exportacions Agroalimentàries (Prodeca), vol ser un aparador dels nous productes de les Denominacions d’Origen catalanes i, alhora, una forma d’introduir nous amants en la cultura del vi.

El director general de l’INCAVI, Jordi Bort, en feia una valoració positiva tant pel nombre de visitants com pel

Fèlix Miró

Hi van participar un total de 81 cellers de les 12 DO del vi català reconegudes i va tenir més de 150.000 visitants

de vins presents a la mostra, ja que es van poder tastar i escollir entre més de 120 referències.

Segons Bort “la mostra s’ha consolidat durant els darrers quatre anys com un referent del món vitivinícola que ens situa en el mapa internacional”.

A més, els vins es podien adquirir a la Botiga de la Mostra, gràcies al renovat acord assolit entre l’organització i Enomatic.

Pel que fa a l’oferta alimentària que acompanyava el tast, consta-

va d’una proposta de productes de proximitat com embotits, formatges, conserves de peix, torrons i coques dolces i salades.

La Mostra va repetir la iniciativa del barret solidari, que consisteix en oferir al públic visitant barrets al preu d’un euro la venda dels quals es destina cada any a una causa solidària. Una iniciativa per impulsar valors de solidaritat, aquest cop amb el propòsit d’ajudar en la lluita contra el càncer.

El viticultor penedesenc Joan Esteve, és escollit nou president de JARC Barcelona redacció

El viticultor penedesenc Joan Esteve, afincat a Sant Llorenç d’Hortons, ha rellevat Isabel Vidal al capdavant del sindicat JARC de Barcelona, qui havia estat la presidenta durant els darrers set anys. Ara, Esteve seguirà la línia de treball encetada de Vidal, centrada en apropar al màxim l’organització als agricul-

tors i ramaders catalans. “El gran repte des de JARC Barcelona és potenciar les dues oficines territorials que tenim a Catalunya: Vilafranca del Penedès i Vic”, explicava Esteve a Penedès Econòmic. En aquest sentit, el sindicat preveu ampliar la plantilla de tècnics en ambdues oficines abans de finalitzar l’any per tal de proporcionar més atenció i serveis als viticultors i ramaders de la zona.

De cara el proper any es plante-

gen també donar més suport en obres i reformes, ja que “hi ha moltes granges que requereixen una intervenció”.

En el cas del sector de la vinya, Esteve esperava una millora substancial dels preus que, comenta, “no s’ha produït perquè la mitjana de preu del raïm era d’uns 32 i 35 cèntims el quilogram i no 40 com havien dit alguns. Aquest preus encara són massa justos i això no pot ser”.

Escàndols made in Germany

Marc barella hernandez Director Penedès Econòmic Economista

La fins ara imparable locomotora europea, l’economia alemanya ha basat el seu avanç en el motor. Les conseqüències de l’escàndol dels sistemes fraudulents de control d’emissions contaminants de Volkswagen poden ser imprevisibles. El sector suposa un 14% del PIB i dóna treball a 700.000 alemanys. Prop d’un terç de l’economia germànica gira entorn a aquest sesctor.

El cas de Volkswagen no és l’únic que en els últims anys ha posat en entredit

la reputació de la indústria alemanya i la fama del país teutó, amb vocació social en contraposició al model anglosaxó. Hi ha un reguitzell d’escàndols que apunten a la seva indústria.

El de Volkswagen ha estat l’últim eslabó. Un d’ells va ser el de l’enginyeria germànica Siemens. El 2008 la firma va admetre que havia construït una estructura de suborns a tot el món per aconseguir contractes.

Entre els països en els quals Siemens va pagar per emportar-se contrac-

tes figuraven Rússia, Israel, Veneçuela, Argentina i Bangladesh. La companyia alemanya va desemborsar uns 1.400 milions d’euros per multes d’Estats Units i Alemanya i acords judicials.

El deteriorament de la reputació de la indústria alemanya també va esquitxar recentment una de les seves aerolínies. L’últim cas abans del de Volkswagen va ser el de l’aerolínia Lufthansa. Un accident aeri als Alps de la seva filial de baix cost, German Wings, es va saldar amb 150 morts.

La investigació de la Fis-

La família Agustí Torelló Mata presentarà el dijous 8 d’octubre la primera Gran Anyada Kripta.

Es tracta d’una reserva especial de 3.588 ampolles de l’anyada 2006 que, amb nou anys de criança, constitueix un dels caves més exclusius. Una anyada de la qual només en podran gaudir 3.000 persones al món.

Un euro de cada ampolla gran anyada Kripta es destinarà a la lluita contra la pobresa infantil que promou Sor Lucia Caram.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 47 - Setembre 2015 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Xavier Vallès El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

calia francesa va detectar que el pilot de l’avió, Andreas Lubitz va provocar l’accident a causa de les seves tendències suïcides.

Les crítiques a l’aerolínia es van centrar en el fet que Lubitz havia superat els controls psicològics de Lufthansa, que no va detectar cap anomalia en el seu pilot. Des que va succeir l’accident d’avió el mes de març, el valor en borsa de l’aerolínia s’ha enfonsat un 13%.

Un altre dels escàndols més famosos va ser el del Deutsche Bank. Una investigació va descobrir

que Barclays, UBS, City Group, JP Morgan y Deutsche Bank van manipular els tipus d’interès interbancaris de l’Euríbor, Líbor i Tíbor.

Per aquest motiu, les autoritats nord-americanes i britàniques van imposar aquest any una multa de 2.320 milions al banc alemany.

Podríem seguir, i omplir pàgines i pàgines d’escàndols, no tantes segur com en el cas d’Espanya o dels països mediterranis, però com diríem en castellà: En todas partes cuecen habas.

Penedès Econòmic

Setembre 2015

27

VINS&CAVES

Juvé & Camps ha presentat l’anyada 2011 del cava Reserva de la Familia, un Brut Nature amb un mínim de 36 mesos de criança a l’ampolla i elaborat a partir del “most flor” de raïms Macabeu, Xarel·lo i Parellada.

La Collita 2010 del Reserva va ser valorada com el millor cava amb la Gran Medalla d’Or en el Concours Mondial de Bruxelles 2015 i la millor puntuació a la seva categoria a la Guia de Vins OCU 2015.

PREMI CARTAVÍ INTERNACIONAL PER AL RESTAURANT SOCARRAT En el marc de la 35a Mostra de Vins i Caves de Catalunya, organitzada per l’Incavi, el restaurant Socarrat de Nova York va rebre la placa del premi Cartaví Internacional 2015 de mans de Valentí Roqueta, president de l’Associació Vinícola Catalana (AVC), i Jordi Bort, Director General de l’Incavi. El premi va ser el colofó d’una setmana de visites a cellers de l’AVC, on es va donar a conèixer de primera mà els vins i caves catalans a un grup de prescriptors i restaurants nord-americans.

Tres empreses del Gran Penedès van ser presents al Barcelona Degusta Es tracta d’Olivas La Abuela, de Vilanova i la Geltrú, Arte-Sano de Cunit i Shopibeer de Vilafranca del Penedès Olga Aibar Dues empreses del Garraf i una del Penedès han participat enguany al saló Barcelona Degusta que es va celebrar al recinte Montjuic de Fira de Barcelona entre el 24 i el 27 de setembre. Es tracta d’Olivas La Abuela de Vilanova i la Geltrú, la fleca i pastisseria Arte-Sano de Cunit i Shopibeer de Vilafranca del Penedès.

El certamen va tancar la cinquena edició amb més de 28.000 visitants que van poder gaudir de la zona de venda de produtes per a la confecció de rebosteria creativa però també de les més de 90 activitats i demostracions culinàries que s’hi van realitzar, a les quals hi van assistir més de 6.000 persones. Precisament un dels principals atractius de la mostra eren les demostracions realitzades per 27 cuiners de renom entre els

quals Joan Roca, Carme Ruscalleda, Nandu Jubany, els germans Torres, Carles Abellán, Carles Gaig o Ada Parellada.

Segons l’organització, Alimentaria Exhibitions, en l’èxit de l’afluència de públic hi va influir la coincidència amb les festes de la Mercè i l’impuls dels nous espais del saló com l’espai de rebosteria creativa Bcn&Cake i l’àrea de cata de cerveses artesanes Degusta Beer Festival.

Mor el viticultor Benjamí Jané Ventura als 81 anys

Codorníu reuneix més de 400 familiars en un dinar

Benjamí Jané Ventura, propietari del Celler Jané Ventura del Vendrell va morir la matinada del 14 de setembre a casa seva als 81 anys d’edat. Les exèquies van tenir lloc el dia següent al migdia a l’església del Vendrell. A la cerimònia de comiat hi van assistir nombroses personalitats del món vitivinícola del Gran Penedès així com del món de l’esport. I és que a banda de la seva reconeguda tasca empresarial al capdavant de les centenàries caves que va fundar el seu avi, Josep Jané Giró, Benjamí Jané era tam-

Codorníu, l’empresa familiar més antiga d’Espanya i 17a del món, va viure el 19 de setembre una jornada històrica en reunir al seu celler modernista de Sant Sadurní d’Anoia a les cinc branques que conformen la família

Raventós. Més de 400 familiars s’hi van congregar per conèixer de primera mà la nova estratègia global de la companyia, que farà créixer les seves marques per tot el món i per fer-se la tradicional fotografia familiar.

les emissions d’abast 3, que són les traspassades pels proveïdors de matèria primera i material auxiliar (aigües amunt) i la distribució (aigües avall). Segons

Miguel A. Torres: “Les emissions d’abast 3 suposen més del 80% de la nostra petjada de carboni.

Ja estem treballant amb els viticultors i elaboradors, però també necessitem la implicació dels proveïdors de material auxiliar, especialment d’envàs i embalatge. Per incentivar els proveïdors, Cellers Torres va anunciar l’entrega de reconeixements anuals, per part d’una comissió independent, a aquelles empreses que demostrin la major reducció de la petjada de carboni; la millor proposta d’ecodisseny pel seu potencial de reducció de CO2; i la millor inversió en tecnologia puntera per reduir emissions.

bé molt conegut i apreciat en la vessant esportiva i cultural. Va ser jugador de futbol i també el primer capità de l’equip de hoquei vendrellenc i fundador del Club Tennis Vendrell.

Cellers Torres redueix la petjada de carboni El celler penedesenc incentiva també els seus principals proveïdors per a reduir-la redacció

En una reunió mantinguda recentment al Penedès, el president dels Cellers Torres, Miguel A. Torres, va demanar als seus principals proveïdores de vidre, cartó, paper, suro, alumi-

La mateixa Barcelona Degusta apuntava que el 86% dels visitants van manifestar “estar satisfets” amb l’experiència en el saló, i més del 80% recomanaria la fira a tercers.

Al certamen hi van ser presents representants dels Tastavins Penedès a l’Espai PenedèslBcn i de la DO Penedès a l’estand de Turisme de la Diputació de Barcelona, amb tastos maridats amb la gastronomia local.

Jorge Andreu

JUVE & CAMPS PRESENTA L’ANYADA 2011 DEL CAVA RESERVA DE LA FAMÍLIA

ni i destil·lat que auditin la seva petjada de carboni i estableixin un pla d’inversió per implementar mesures que millorin l’eficiència en els seus processos i el desenvolupament de propostes d’ecodisseny.

Cellers Torres ha reduït, des del 2008, la seva petjada de car-

boni en un 10% en tot el seu abast, és a dir, tenint en compte les emissions de la pròpia activitat (abast 1), les emissions indirectes per electricitat (abast 2) i

28

Penedès Econòmic

Setembre 2015

TECNOLOGIA

El restaurant fantasma El diari A Tavola va decidir crear un restaurant fals al Llac Garda, fins convertir-lo en el restaurant més ben valorat per TripAdvisor

u Molts restaurants italians, després de descobrir-se l’enganyifa, han decidit renunciar a ser presents al TripAdvisor

Josep Barella Moniga del Garda és una petita localitat turística situada al Llac de Garda, freqüentada en la seva majoria per turistes alemanys i holandesos atrets, potser, per l’aroma del seu típic vi rosat, el chiaretto. És un poblet realment acollidor; té poc més de 2.000 habitants i al seu casc antic hi ha un castell, molt bé conservat, amb més de 10 segles d’història. Per la seva banda, TripAdvisor és un gegant de la xarxa. Un gran lloc web americà en el qual es poden consultar tot tipus d’informació referides a hotels, restaurants, vols... totes generades per les opinions dels usuaris de la pàgina que, suposadament, han visitat prèviament els llocs abans de penjar els seus parers.

En la nostra època puntuar-ho tot és més que una moda, es tracta d’una tendència que ho ha inundat tot. En gran part és gràcies

a internet i a la xarxa en la seva vessant participativa que volem tenir-ho tot taxat. Una persona

El restaurant fantasma va posicionar-se com el millor valorat de la ciutat per sobre d’altres que tenien més de 300 opinions val a Twitter el nombre de seguidors que té, una cançó en Spotify la xifra d’escoltes assolides i un restaurant val a dia d’avui la puntuació que els usuaris donin d’ell

en plataformes com TripAdvisor.

Però les coses no són com semblen i al colós d’Internet li van colar un gol d’aquells que fan mal i triguen a oblidar-se. Segons el rànquing de TripAdvisor, el millor restaurant d’aquesta petita població italiana era una taverna coneguda com La Scaletta. Una petita taverna que tenia com a especialitat el tiramisú de fum i que sortia victoriós de cada paladar turístic que es decidia a tastar-lo.

Però el restaurant, perfecte en la seva aparença i líder del rànquing de TripAdvisor, solament tenia un problema: mai no ha existit.

El periòdic gastronòmic A Tavola es va proposar demostrar que les opinions generades pels usuaris i publicades en aquesta web, que influeixen directament en la classificació verificada per l’empresa, podrien ser falses. I, el que encara és més greu: un restaurant podria arribar a ser número 1, sense haver existit mai.

El diari de la localitat va crear un perfil fals de la fonda a TripAdvisor i va començar a publicar ressenyes favorables amb la puntuació més alta per al comerç hostaler que, en poc temps, es va situar a la primera posició del rànquing dels més de 30 restaurants que té la població.

L’objectiu de l’experiment era posar en evidència la facilitat per enganyar el sistema de valoració del lloc web i demostrar que els seus responsables no realitzen les revisions que garanteix el seu reglament.

El periòdic va publicar, al llarg d’un mes, un total de 10 comentaris positius per La Scaletta des de diferents comptes d’usuari i,

després d’un temps, el restaurant va ser declarat per TripAdvisor com el millor de la vila, superant fins i tot altres locals del poble valorats també de forma positiva pels visitants d’aquest web i amb molts més anys d’experiència. El sorprenent és que en unes setmanes el restaurant fantasma va arribar a posicionar-se com el millor valorat de la ciutat per sobre d’altres que tenien més de 300 opinions. Això es deu al fet que Tripadvisor premia la novetat per sobre de la qualitat com a forma de negoci.

L’engany es va destapar solament quan el diari va voler. TripAdvisor no s’havia adonat de l’estafa, fins que el propi diari va publicar un article destapant tota la trama i deixant al descobert les mancances de l’empresa nordamericana. El resultat: restaurant

eliminat de la xarxa i comunicat del lloc web arran del succeït. ‘És un experiment bastant irrellevant per crear una falsa llista de crítiques o comentaris amb les quals intentar caçar-nos. Portem rastrejant comentaris des de fa més d’una dècada, i tenim molta experiència a distingir el que és un comportament normal d’Internet del que no. Així és com detectem el frau’, va declarar la pàgina després del succeït, negant al mitjà de comunicació italià qualsevol oportunitat d’establir contacte amb ells.

Tot i ser una enganyifa, la veritat és que La Scaletta i el seu tiramisú de fum van viure, encara que solament fos per un temps, el somni de ser reconegut com el millor restaurant del poble. Això sí, al poble, ningú coneix els seus amos ni els ha vist mai.

La pàgina de viatges més important del món Fundada el 1990, TripAdvisor, Inc., s’autoproclama com la pàgina de viatges més important del món, amb més de 60 milions de membres i 170 milions d’opinions d’hotels, restaurants, atraccions i altres negocis relacionats amb els viatges.

Amb la seu central a Needham, Massachusetts, la companyia té un valor de 1.246 bilions de dòlars i 2.793 treballadors.

u Captura de pantalla d’Internet, que mostra La Scaletta com el restaurant més ben valorat de la població italiana

u Captura de pantalla d’Internet on es pot observar la nota que obtenia el restaurant per part dels seus usuaris

Penedès Econòmic

Setembre 2015

29

LLIBRES

Tècniques eficaces de relaxació per millorar el rendiment en el treball

Yoga para ejecutivos Alejandra Vidal PROFIT EDITORIAL 14,95€

Companyies com Google, Roche, L’Oréal, Ikea i General Mills ofereixen classes de ioga als seus directius i empleats des de fa anys, perquè està demostrat que el ioga és una tècnica infalible per frenar els destructius efectes que l’estrès provoca en executius (pèrdua del son, falta de motivació o depressió, etc.) i incideix direc-

tament sobre el seu rendiment i la seva efectivitat en la presa de decisions.

L’empresa moderna requereix directius i empresaris equilibrats, líders que tinguin un control efectiu de les seves ments i de les seves emocions i que mobilitzin els altres a través d’una visió àmplia i estratègica.

Lacalle, Ontiveros i Torres: un debat plural sobre l’economia espanyola

Hablando se entiende la gente Lacalle-Ontiveros-Torres DEUSTO 17,95€

Aquest llibre no pretén resoldre tots els problemes de l’economia espanyola. No busqueu receptes màgiques perquè no les trobareu. No existeixen.

El que sí persegueix és contribuir a crear el clima social de llibertat de pensament i respecte que pot permetre que brollin les solucions que el país necessita. Daniel Lacalle, Emi-

lio Ontiveros i Juan Torres han volgut mostrar que es pot generar aquest clima sense massa dificultat i amb independència de la llunyania que pugui haver-hi entre els diferents punts de vista. Els únics requisits indispensables per afrontar amb èxit les grans dificultats de la nostra economia són voluntat de diàleg i desig de comprensió.

Amb constància, confiança i sacrifici aconseguiràs tot el que et proposis

De oficinista a finisher Carlos Llano ALIENTA 14,95€

Carlos Llano compagina el seu treball en una entitat bancària amb l’esport d’ultradistància.

En les curses en les quals ha participat i acabat, l’Ultraman de Canadà, el Gobi March, l’Atacama Crossing o la Marathon des Sables, ha viscut situacions límit i ha après valors que poden aplicar-se tant a l’empresa com a la vida. Valors

com controlar el diàleg intern, la confiança en un mateix, la pèrdua de la por al fracàs o la recompensa de la constància.

La mala sort va fer que es trenqués el lligament creuat anterior i el menisc jugant un torneig de futbol sala a la universitat. Després de dues operacions de genoll, i com a part de la rehabilitació, va començar

En aquest llibre, Alejandra Vidal t’anima a actuar, a posar en pràctica exercicis i eines que et permetran augmentar el teu rendiment, però que, sobretot, contribuiran que portis una vida més completa i feliç.

No és un llibre per llegir-lo i després guardar-lo en la prestatgeria: és una guia amb la qual aconseguiràs aprofitar, dia rere dia, tot el teu potencial professional i personal.

Si no has practicat ioga abans, no et preocupis: en la segona part del llibre trobaràs més

de quaranta postures explicades pas a pas, amb variacions i recomanacions per facilitar la seva realització.

Alejandra Vidal és periodista, coach i professora de ioga certificada. Des de l’any 2011 imparteix classes de comunicació organitzacional i de publicitat a l’escola de negocis ESERP. És la responsable de Corporate Yoga Espanya, a través del qual porta el ioga a les empreses i realitza classes, seminaris i tallers per a executius i professionals (www.corporate-yoga.es).

Hablando la gente se entiende rebutja els falsos debats d’etiquetes i reconeix l’essencial de les idees, sense partir de la base que sempre és l’altre el que està equivocat, ni abordar amb simplicitat les qüestions complexes. Quines mesures econòmiques necessita Espanya? En aquestes pàgines hi ha tres propostes molt diferents i només una certitud: si tots els espanyols afrontéssim les diferències amb la cordialitat, amb el respecte i amb

la disposició a la trobada amb que els autors han abordat les seves, Espanya seria, sense cap dubte, el país prosper amb el qual tots somiem.

Els autors: Daniel Lacalle és economista i gestor de fons d’inversió, Emilio Ontiveros Baeza és catedràtic d’Economia de l’Empresa a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i fundador i president d’AFI i Juan Torres López és catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Sevilla.

a córrer per enfortir la musculatura i poder tornar a jugar a futbol. Va començar entrenant vint minuts durant tres dies a la setmana, a poc a poc es va anar enganxant i al poc temps ja s’havia convertit en el seu estil de vida i corria pràcticament tots els dies de la setmana.

Aquests elements han estat fonamentals perquè una persona com en Carlos, sense qualitats extraordinàries i que als catorze anys pesava vuitanta-sis quilos, hagi aconseguit completar de-

safiaments impossibles.

Aquest llibre conté les claus per arribar tan lluny com et proposis. Amb ell aprendràs que el camí és llarg i està ple d’obstacles. Entendràs que hi haurà vegades que voldràs rendir-te i que no pots pensar en una altra cosa que en llançar la tovallola. Però comprendràs que el gran desafiament és aconseguir donar el millor de tu cada dia i que quan el teu esforç és màxim, la paraula fracàs no existeix.

30

Penedès Econòmic

Setembre 2015

història

El mític Citroën DS Tiburón fa 60 anys L’actual DS5 és l’hereu del mític vehicle presentat al 1955 Josep Ma Roca El Gran Palais de París, seu del Saló de l’automòbil de la capital francesa -el més esperat del calendari anual- va ser l’escenari de la presentació d’un cotxe avançat al seu temps per disseny i tecnologia: el Citroën DS, que el món automobilístic espanyol ha conegut com Tiburón per la seva vessant esportiva. Un vehicle que van lluir celebritats com Jackie Kennedy i que el general Charles de Gaulle va convertir en oficial quan fou president de França.

El Citroën DS va ser nomenat “deessa” pels francesos, ja que les lletres D i S en l’idioma gal es pronuncien “de” i “esse” i com “voiture” (cotxe en francès) és femení anomenar-lo “déese”, deessa, era fàcil. Però també va tenir altres noms abans de rebre el definitiu, a l’Argentina, per exemple, se’l va conèixer com el “Citroën sapo”.

El que va impactar als visitants de l’Expo parisenca aquella primavera del 55 va ser l’aparença, el seu disseny futurista i pels avenços en estàndards automobilístics de l’època en el camp de la conducció, la seguretat i la frenada. Un atemptat amb metralleta al president De Gaulle va ser la millor propaganda en sortir-se’n el xofer per l’estabilitat que va demostrar del cotxe malgrat tenir les rodes punxades i el xassís foradat. En els primers quinze minuts d’Exposició ja es van fer 643 comandes, que al final del dia ja eren 12.000. Durant els 20 anys en què es va fabricar se’n van vendre 1,5 milions d’unitats.

El disseny del Tiburón és obra de l’enginyer italià Flaminio Bertoni, amb un cop de mà en les següents generacions a partir del segon any del francès Robert Ofron, responsable del frontal bifar. La seva feina es va valorar més quan se li va concedir el premi com a tercer millor cotxe del segle XX. El 18 de desembre de 1999, l’escarbat de Volkswagen i el Mini de Morris van ser considerats millors; però s’ha de tenir en compte que del cotxe francès

no es va vendre ni una dècima part d’unitats que del seus competidors. El golf de Volkswagewn i el Porsche 911 van ocupar la quarta i cinquena plaça. Això sí, la revista Classic & Sports Car va considerar-lo el cotxe més bonic de la història.

La vessant esportiva forma part també de la història mítica del Tiburón. En dues ocasions, 1959 i 1966, va guanyar el Ral·li de Monte Carlo; però també va vèncer als de Còrsega, 1000 Llacs, Portugal i Marroc. La seva presència a l’Àfrica va despertar un interès inusitat entre indígenas que es queden meravellats en

veure un cotxe que sembla tombar-se a descansar quan s’acaba l’etapa. Els pilots se sorprenen de veure una multitud congregada al voltant del cotxe totes les matinades rendint culte a aquell nou ésser viu que al ver que, segons ells respirava. El motiu era el so del retorn del líquid de la suspensió al vas d’expansió pel pes del cotxe apagat.

El DS continua essent un dels icones de l’automobilisme francès del segle XX. Popular pel seu èxit comrcial i esportiu, així com pel seu protagonisme en el cinema en moltes pel·lícules. En l’actualitat, el protagonista de la

sèrie el Mentalista usa també un DS 5 de la nova gamma.

A mitjans de l’any 2014, Citroën va recuperar el DS. Ho va fer convertint-lo en una marca pròpia, però independent dintre del grup. El DS 5 és l’hereu del Tiburón, tot i que l’estètica jo no és la mateixa, el seu disseny avançat i la seva tecnologia punta que s’han emprat en la seva configuració final li atorguen amb mereixement aquest títol. I també en la nova modernitat de la marca independent l’esport tindrà el seu pes específic amb la creació d’una divisió esportiva anomenada DS Performance, que tindrà al seu

càrrec l’equip DS Virgin Racing en la incipient Fórmula E. Seixanta anys desprès, el Tiburón és un mite i una peça de col·leccionista molt cobdiciada.

Però el seu successor és dins una marca nova i pròpia que sorgeix amb l’objeciu de perpetuar l’esperit avantguardista i per a traslladar el glamur i el luxe francesos al món dels automòbils.

Fidels al que ha estat la seva història i al llegat del passat, els seus models actuals es distingeixen pel disseny, la tecnologia punta, el confort dinàmic i el seu refinament comprovable fins i tot en els més petits detalls.

Penedès Econòmic

Setembre 2015

31

VIATGES

Les illes de la Provença Les Illes d’Ieras són un arxipèlag format per tres illes dins del municipi d’Ieras, Pòrcaròlas és la més important, al departament de Var a la costa mediterrània de França redacció

Enfront d’Ieras (en francès: Hyères), a la regió de ProvençaAlps-Costa Blava, al sud-est del país europeu de França, es troben les illes salvatges de Pòrcaròlas (en francès: Porquerolles), Port-Cros i Llevant. L’illa de Port-Cros, declarada parc nacional, alberga una fauna i una flora excepcionals. Entre la platja de la Palud i la roca de Grates, es pot recórrer una sendera submarina proveits d’aletes, ulleres i tub. Un recorregut ideal per descobrir la riquesa del medi marí mediterrani! L’illa de Llevant és famosa pel seu centre naturista.

L’illa de Pòrcaròlas, la major i més occidental de les tres compta amb precioses senderes per a ús dels caminants i els afeccionats a la bicicleta tot terreny.

Posseeix uns 7 km de llarg per 3 km d’ample, amb cinc petits sistemes de muntanyes. La costa sud està plena de penya-segats, i en la costa nord es troben el port

ILLES D’IERAS (îles d’Hyères) País: França Regió: Provença - Alps - Costa Blava Població: 200 habitants Superfície: 12,54 km2 Moneda: EURO (EUR) Clima: Es caracteritza per estius secs i calorosos, amb temperatures mitjanes per sobre dels 22 ºC i hiverns humits i plujosos, amb temperatures suaus Economia: La principal i gairebé única font d’ingressos és el turisme de platja

i les platges de Notre Dame, la Courtade, i la Plage d’Argent.

L’abundància de platges de sorra i de cales farà les delícies dels estiuejants. Pel que fa a les platges i cales, destaca la cala de l’Oustaou-de-Diou (la casa de Déu), que va ser anomenada així per ser l’únic refugi de la costa sud en cas de tempesta.

Senderisme i passejos estan garantits i hi ha diverses rutes que recorren l’illa. De la mateixa forma podem recórrer l’illa amb bicicleta de muntanya, ja sigui la nostra o una de llogada a la mateixa illa. El submarinisme és una altra manera de veure l’illa,

la seva costa i els seus fons. Evidentment la pesca està prohibida ja que ens trobem en un parc nacional, però la caça fotogràfica és totalment lícita.

Una altra activitat que barreja cultura i esport, esplai i tranquil·litat són les visites guiades per les construccions militars de Pòrcaròlas. Aquestes visites guiades recorren els forts de la illa, així com el patrimoni animal i natural del Parc Nacional. Entre els forts, destaca el Fort de Grand Langoustier, que pertany a la institució pública que vetlla per la cura de les costes franceses. Va ser res-

taurat l’any 1998. Un altre fort molt interessant és el de SainteAgathe, construït en el segle XVI i reconstruït després que el comandant del lloc deixés conquistar l’illa, de forma curiosa el 1793.

Per arribar a la illa el millor és dirigir-se al port d’Ieras o a la Tour Fondue, localitat situada a la península de Giens. El trajecte dura 20 minuts. La companyia TLV-TVM s’encarrega del transport i també realitza circuits per les illes. Per a més informació sobre els vaixells i trajectes consultar la pàgina http://www.tlv-tvm.com/