Penedès Econòmic 48

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 48 - Octubre 2015

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Els jutjats del Vendrell i de Vilanova, protagonistes de dos casos mediàtics

L’economia de l’Alt Penedès segueix decreixent a diferència de les altres comarques

pàg. 4

pàg. 8

El sector dels videojocs, en ple creixement també al Penedès i el Garraf pàg. 2-3

La Fira de Novembre de Vilanova d’enguany estrena un nou espai: el Saló del Carnaval pàg. 14

Entrevista a Rosa Huguet Sugranyes Presidenta de la Mancomunitat PenedèsGarraf pàg. 16-17

Gamma Discovery Sport. Consum combinat (l/100km) des de 4,9 fins a 5,3. Emissions de CO2 (g/km) de 129 a 139. *Discovery Sport SE. PVP Recomanat des de 39.100 €. Inclou IVA, transport, impost de matriculació (IEMT) calculat al tipus general, descomptes de concessionaris i fabricant. Despeses de matriculació no incloses. Finançament ofert per FCA Capital España EFC, SAU. Preu promocionat en exclusiva per a unitats finançades amb FCA Capital España EFC, SAU segons condicions contractuals, amb un import mínim a finançar de 20.000 € a un termini mínim de 37 mesos i una permanència mínima de 24 mesos. El vehicle mostrat pot no coincidir amb l’ofertat. Oferta vàlida fins el 30 de novembre de 2015 a Península i Balears.

2

Penedès Econòmic

octubre 2015

L’ANÀLISI

El sector dels videojocs, un negoci que no coneix la crisi Amb els smartphones i les tauletes, els videojocs han trobat nous públics, des de nens petits fins a gent més madura Olga Aibar Els videojocs són una de les principals formes d’entreteniment a tot el món i una forma de negoci en ple creixement. De fet, a Catalunya es gasta el doble en videojocs que els diners destinats a música i cinema junts. Un estudi de l’escola de negocis EAE indica que a Catalunya s’inverteixen anualment 117 milions d’euros en la compra i el consum de videojocs, un 8% més que la mitjana espanyola.

Tanmateix, la gran competència amb els jugadors online, que tenen totes les novetats en un clic en els seus comptes personals i descomptes en les properes compres, fan que les vendes de videojocs hagin de ser molt centrades i agressives en les primeres setmanes del llançament d’una novetat.

Els jugadors online es multipliquen perquè poden jugar amb molts més jugadors, seguir

Els ingressos en el sector creixeran a l’entorn del 6’2% en els propers cinc anys

1. PlayStation 2 Llançament: Març del 2000 Companyia: Sony Vendes: 157,68 milions d’unitats

2. Nintendo DS Llançament: Novembre del 2004 Companyia: Nintendo Vendes: 154,82 milions d’unitats

3. Game Boy Llançament: Abril del 1989 Companyia: Nintendo Vendes: 118,69 milions d’unitats

4. Play Station (PS) Llançament: Desembre del 1994 Companyia: Sony Vendes: 104,25 milions d’unitats

Videojocs (AEVI).

Des de COV Games de Vilafranca del Penedès Xavier Llòria i Jordi Noto apuntaven que “els videojocs funcionen molt bé perquè tenen un mercat molt ample, que va des de gent jove a gent més gran”. A l’establiment tenen consoles, pero el que més venen són videojocs. Segons Llòria “hi ha molta competència amb les grans superfícies per les consoles, en canvi, els jocs tenen més sortida perquè tot i que molta gent jugui online, també vol tenir-los físicament, obrir-los i viure els jocs en el moment que es vulgui”.

Els jocs que més venen són els

de FIFA, Call of Duty o el Gran Theft Auto, jocs relacionats amb l’esport o la lluita. Aquests són, precisament, els que gerenen més moviment dins el mercat de segona mà. Franquícies com la de Game posen a l’abast una àmplia oferta d’articles seminous que tenen una gran sortida en el mercat.

A Vilanova i la Geltrú, des de la botiga CeX VNG, Xavier Soler ens indicava que les vendes al seu establiment tenen un bon ritme i que el seu públic potencial pel que fa a jugadors és de persones de més de 20 anys. Pel que fa als jocs que més han venut són el FIFA 16 i el Call of Duty i pel

que fa a les consoles, la reina és la Play 4.

Sergi Muñoz, de la botiga Àrea Games de Vilafranca del Penedès, que es va obrir a la ciutat l’any 1999, apuntava que “els videojocs són un mercat que sempre creix però les diferents maneres de distribució, sobretot la digital, amb les grans botigues online que s’han obert, fan que el negoci minvi”. Potser per aquest motiu a l’establiment han diversificat el negoci i venen jocs, accessoris, consoles i també material de música i vídeo. Muñoz afirmava que “ara juga tothom, fins i tot els nens i la gent gran. A qui li agra-

Els videojocs més venuts de la història

5. Wii Llançament: Novembre del 2006 Companyia: Nintendo Vendes: 100,52 milions d’unitats

6. Game Boy Advance (GBA) Llançament: Març del 2001 Companyia: Nintendo Vendes: 81,51 milions d’unitats

7. PlayStation 3 (PS3) Llançament: Novembre del 2006 Companyia: Sony Vendes: 80,63 milions d’unitats

8. PlayStation Portable (PSP)

l’evolució en els jocs que estan jugant els seus amics i gaudir d’una millor definició de les gràfiques, això sí, si es disposa d’un bon ample de banda i una televisió de grans dimensions i alta definició.

Una facturació creixent Els ingressos del sector creixeran a l’entorn del 6,2% en els propers cinc anys, cosa que suposarà una facturació de 67.560 milions l’any 2018. De fet, la Xina ja ha superat als Estats Units en consum de videojocs. Espanya és la cinquena potència d’Europa en consum, un increment que s’ha situat fins els 996 milions d’euros l’any 2014, cosa que suposa un augment del 6,8% respecte el 2013. Tanmateix, les vendes de software han baixat un 9,2, segons l’Associació Espanyola de

més TOP10 videoconsoles venudes de la història

Llançament: Desembre del 2004 Companyia: Sony Vendes: 80,24 milions d’unitats

Wii Sports

La col·lecció de cinc jocs d’esports, ha venut més de 82 milions de còpies, és de les més venudes.

Tetris

Super Mario Bros

Un clàssic i una font constant d’ingressos per a Nintendo.Ha venut més de 40 milions de còpies.

Aquest joc que es va desenvolupar l’any 1984 a la Unió Soviètica a partir de jocs de puzzles tradicionals, ha venut més de 170 milions de còpies. És dels jocs que més es venen o del qual es distribueixen més còpies. El joc ha resorgit ara en els dispositius mòbils.

Minecraft

Mario Kart Wii

Aquesta versió del personatge de Mario fent carreres de cotxes ha venut uns 35,3 milions d’unitats.

Aquest joc, desenvolupat per l’empresa sueca Mojang, que aposta per la construcció de civilitzacions i societats, ha funcionat molt bé. Des dels seus inicis, l’any 2009, va saltar del PC a les consoles i als dispositius mòbils. S’han venut al voltant de 50 milions de còpies.

9. Xbox 360 Llançament: Novembre del 2005 Companyia: Microsoft Vendes: 79,35 milions d’unitats

10. Nintendo Entertainment System (NES) Llançament: Juny del 1983 Companyia: Nintendo Vendes: 61,91 milions d’unitats

Penedès Econòmic

octubre 2015

3

L’ANÀLISI da jugar t’agafa de tot”.

Tot i que el públic és majoritàriament masculí, d’entre els 7 i els 35 anys, aproximadament, el sector femení està creixent a l’entorn del 45%. La simplicitat de les formes i la usabilitat han aconseguit captivar nous públics com mares que disposen d’estones de lleure curtes, infants o nostàlgics que volen recuperar la màgia dels seus videojocs preferits de quan eren nens.

Nous mercats Els mòbils han donat un nou impuls al sector, ja que cada cop es juga més a través dels smartphones i aquest fet ha originat nous models de negoci. També els grans fabricants estan millorant les prestacions de les con-

soles i dels videojocs, amb la qual cosa arriben cada cop a més població. Una mostra d’això és que s’ha produït un increment important en el nombre de jocs venuts per a PS4 (451,2%) i Xbox One (266,7%) així com per a Wii U (73,4%), PS Vita (24,5%) i DS3(8,2%) i s’espera que els ingressos en l’àmbit de les videoconsoles creixeran fins a una taxa anual del 4,9% d’aquí a 2018.

Els jocs més venuts Entre els jocs més venuts de la

història, en les diferents plataformes i suports mòbils, es troben el Tetris, el joc que més èxit ha tingut, tant entre els més petits com entre els grans i que ha resorgit amb força ara amb els dispositius mòbils. També el Wii Sports, del qual s’han venut més de 82 milions de còpies o el Super Mario Bros, que enguany celebra 30 anys i tot un referent entre els jugadors.

Les consoles més venudes Les consoles més venudes en els darrers anys són la PS4, que ha tingut una progressió espectacular de l’any 2013 al 2014, la XBoxOne i la Wii U. La PlayStation 4 va ser la consola que més unitats va vendre l’any 2014, fins i tot un mes abans d’acabar-se l’any. En tot l’any, la PlayStation 4 va vendre un total de 10.657.171 unidats. Pel que fa als resultats de la Xbox One es queden en les 4.984.220 unitats venudes al llarg del 2014. La que menys vendes va tenir és la Wii U que l’any 2014 va comercialitzar 2’2 milions d’unitats i un total de 7.597.422 consoldes des del seu llançament. El mercat de les consoles portàtils el continua encapçalant la 3DS de Nintendo i en segon lloc se situa la PS Vita.

La moda del Retrogaming COMMODORE AMIGA 500

L’Amiga 500 va ser un dels ordinadors més versàtils de la seva època (1987-1991).

NES (Nintendo Enterainment System) La NES va ser una consola domèstica avançada.

La moda del retrogaming Entre els jugadors que ara tenen entre 40 i 50 anys s’ha posat de moda darrerament el fet de reviure moments de la infantesa amb dispositius i emuladors que permeten jugar a jocs d’antigues consoles, aquells amb els quals havien gaudit, i també patit, hores fins que es carregaven.

Així, ja es pot tornar a jugar a jocs del ZX Spectrum de Sinclair, al Commodore Amiga o a la Nintendo Entertainment System (NES) i hi ha un gran mercat on line de venda d’antics dipositius.

En alguns casos el factor nostàlgia ha aconseguit crear una línia molt específica de negoci però amb un public fidel. Tot plegat, ajuda a donar una nova empenta a un sector de creixement sense fi.

ZX SPECTRUM 48

El ZX Spectrum 48 va popularitzar la informàtica domèstica. Va ser el primer “ordinador” que va arribar a moltes llars. No tenia disc dur i bàsicament servia per jugar.

Busca un profesional de confiança, competent i flexible?

Estem al seu servei. Des de sempre, hem realitzat un servei de primera qualitat a una gran varietat de clients.

El nostre personal qualificat i l’ús de productes adequats i respectuosos amb el medi ambient ens han permès triomfar en el sector. Li oferim una àmplia gamma de serveis de neteja en

indústries, comerços, habitatges i serveis de Consergeria.

MARCLEAN aposta per maquinària d’última generació, la qual permet aconseguir més bon rendiment, més eficàcia en els treballs, i també facilita la prevenció de riscos laborals i el respecte pel medi ambient.

Els nostres serveis: Neteja industrial - Grans superfícies - oficines i despatxos Locals - Primeres neteges d’obra - Garatges - Comunitats - Vidres - Consergeria...

C/ Amalia Soler nº 132 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 817 25 97 Fax: 93 169 42 64 marclean@marclean.net

4

Penedès Econòmic

octubre 2015

ACTUALITAT

Dos jutjats del Gran Penedès porten dos dels casos econòmics més mediàtics El jutjat número 1 del Vendrell s’encarrega del cas Petrum sobre comissions il·legals, i el penal de Vilanova i la Geltrú del cas de Leo Messi i el seu pare Olga Aibar Dos jutjats del Gran Penedès són protagonistes dels casos més mediàtics de les darreres setmanes. En concret, el jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 del Vendrell, porta el cas Petrum III que investiga presumptes cobraments a canvi d’adjudicació d’obra pública i el suposat pagament de comisions del 3% a Convergència.

El Vilanoví Josep Antoni Rosell ha estat detingut, I la Guàrdia civil ha escorcollat casa seva L’altre cas mediàtic és el que duu el jutjat penal de Vilanova i la Geltrú que s’encarregarà del judici contra Leo Messi i el seu pare, investigats per tres delictes fiscals.

El jove jutge Josep Bosch Mitjavila, del jutjat número 1 del Vendrell, s’encarrega des de l’estiu del 2012 del cas Petrum arran

d’una denúncia per corrupció a l’Ajuntament de Torredembarra per presumptes irregularitats en adjudicacions de contractes.

Les detencions que s’han produït per aquest cas han arribat ara fins i tot a Vilanova i la Geltrú, on viu el conseller delegat de l’empresa pública Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell.

Després de registrar les oficines de l’empresa ubicades a la Via Augusta de Barcelona el dimecres 21 d’octubre, la Guàrdia Civil va escorcollar casa seva, ubicada al carrer Olèrdola de la capital del Garraf. Rosell després de declarar a Tarragona, va passar a disposició del jutjat vendrellenc.

Entre els detinguts en aquest cas hi ha vuit directius d’empreses constructores . A banda de Rosell, els altres empresaris detinguts són Xavier Tauler de Colpisa, José Luis Gamero de Rogasa, Jordi Soler del Grup Soler, Antonio Garcia Bragado, de Tec 4, Sergio Lerma de l’empresa Oproler a Madrid i Josep Manel Bassols de la mateixa empresa a Barcelona, a més de Jordi Duran de la companyia Urbaser. En relació al cas, la Guàrdia Civil també ha detingut el tresorer de CDC, Andreu Viloca; el secretari del patronat de la CatDem, Carles del Pozo i l’administrativa de CDC Anna Benítez.

El cas Messi Pel que fa al cas Messi, el titular del jutjat d’instrucció número 3 de Gavà va obrir judici oral contra el futbolista argentí i el seu pare, Jorge Horacio Messi, per tres delictes contra la hisenda pública i el jutge assenyalava el jutjat del penal de Vilanova i la Geltrú com a òrgan competent per a la causa. Tanmateix, encara no hi ha una data tancada per al judici.

Tant l’instructor com la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat consideren que va ser el pare de Messi qui va idear l’entramat societari a l’estranger per tal de defraudar uns 4,2 milions d’euros en l’IRPF dels anys 2007, 2008 i 2009. Tan-

mateix, el jutge i Hisenda consideren, en contra del criteri de la fiscalia, que el futbolista coneixia aquestes operacions fraudulentes.

Fa uns mesos, la fiscalia i la defensa ja van demanar l’arxivament de cas, però l’Audiència de Barcelona afirmava que Leo Messi hauria d’haver sabut si els ingressos d’una de les seves societats que operaven a l’estranger eren “transparents o no” per a la hisenda pública espanyola.

Entre els països on radicaven les empreses que gestionaven els seus drets d’imatge, des que Messi era menor d’edat, destaquen Uruguai, Suïssa, Belice i Regne Unit.

El taller Diesel Penedès va ser l’amfitrió de la reunió regional d’Iveco Espanya Una vintena de responsables de postvenda va desplaçar-se als Monjos per veure la nova botiga de recanvis i accessoris redacció

El Penedès va ser el lloc escollit per celebrar la reunió regional del grup Iveco Espanya el passat 21 d’octubre amb motiu de la presentació de la nova botiga de recanvis i accessoris de Diesel Penedès, Taller Autoritzat d’Iveco, a Santa Margarida i els Monjos.

Més d’una vuitantena de persones de concessionaris i tallers de la marca van desplaçar-se a la zona

per veure la nova imatge de la botiga, però també per assistir a la reunió, que se celebra anualment a Barcelona i que, enguany, es va traslladar expcionalment al Penedès. El gerent de Diesel Penedès, Pere Lluís Martí, es mostra molt satisfet de la trobada, ja que “van venir una vintena de responsables de l’àrea postvenda de la marca, el doble que en les habituals, per conèixer les nostres instal·lacions.”

La jornada va començar al celler Vallformosa, a Vilobí del Penedès,

on es va desenvolupar la reunió, i després va seguir a la nova botiga, on els assistents van gaudir d’un dinar informal. Diesel Penedès va iniciar la seva trajectòria l’any 1992 i des de llavors el taller, format per 19 treballadors, ha guanyat diferents premis per part de la marca i ha estat pioner en diferents aspectes per haver estat el primer Taller Autoritzat en adaptar-se a la normativa ISO 9001 i en incorporar a la plantilla un comercial postvenda.

u Botiga de Dièsel Penedès (dalt) i reunió regional d’Iveco (baix)

octubre 2015

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

octubre 2015

ACTUALITAT CaixaBank obté un benefici de gairebé mil milions, un 57% més que el 2014

Banc Sabadell va guanyar 579,8 milions d’euros fins al setembre, un 59% més

redacció

redacció

Durant els nou primers mesos de 2015, CaixaBank va obtenir un resultat net de 996 milions d’euros, un 57,3% superior al del mateix període de l’any anterior. El resultat obtingut es basa en la fortalesa del negoci bancari, en la reducció de les dotacions per a insolvències i en la solidesa financera, segons apunten fonts de CaixaBank.

L’entitat, presidida per Isidre Fainé i el conseller delegat Gonzalo Cortázar, va reduir un 17,3% interanual el nivell de dotacions per a insolvències, xifrades en 1.375 milions d’euros. L’evolució trimestral de les dotacions per a insolvències (-46,4%) reflecteix l’esforç que s’ha fet

El grup Banc Sabadell ha conclòs els nou primers mesos de 2015 amb un benefici net de 579,8 milions d’euros, un 59,4% més que en el mateix període de l’any passat. Els comptes del grup ja inclouen l’aportació als resultats del banc britànic TSB Banking Group (TSB) des del passat 30 de juny. Aquest tercer trimestre s’ha caracteritzat per la bona evolució del marge d’interessos en un entorn de tipus baixos i pel bon comportament dels ingressos per comissions.

Aquests nous primers mesos de l’any, els costos s’han mantingut estables, la dinàmica comercial ha continuat millorant i també la concessió de crèdit,

el primer semestre per cobrir els riscos inherents a la cartera creditícia.

Des de CaixaBank remarquen la bona evolució dels indicadors de la qualitat de l’actiu, amb un nou descens de la ràtio de morositat al trimestre, fins a situar-se en el 8,7%. Les provisions arriben als 10.584 milions d’euros, amb una ràtio de cobertura del 55%.

La intensa activitat comercial s’ha vist reforçada per

la incoporació de Barclays Bank, SAU, que ha impulsat el creixement del marge d’interessos (+7,6%), els ingressos per comissions (+11%), els crèdits sobre clients (+6%) i els recursos de clients (+6,5%), suposat un augment d’ingressos del 15%. Amb els resultats d’aquest trimestre, CaixaBank manté la seva posició com una de les entitats més solvent del sector financer espanyol i europeu.

Harinera Vilafranquina, líder del sector, va facturar 405 milions el passat exercici redacció

El grup Harinera Vilafranquina, líder del sector de la producció de farina i derivats a Espanya, va facturar durant el passat exercici 405 milions, un 11% menys que el 2013. Segons fonts de la companyia, amb seu a Vilafranca del Penedès, aquesta baixada és conseqüència del descens del preu mig de venda anual, provocat per la disminució del cost mig anual de la matèria primera.

El negoci fariner està molt lligat a l’evolució del preu dels cereals, fet que provoca que els marges del grup registrin fluctuacions al

ritme que marquin les matèries primeres.

El grup descarta que el 2014 fos un any negatiu, ja que considerant les unitats físiques, la diferència en vendes entre els exercicis 2013 i 2014 va ser “poc significativa en no superar-se ni l’1% globalment”.

De cara aquest any, Harinera Vilafranquina confia que sigui millor que l’any passat.

Actualment, el grup és un dels majors fabricants d’Europa amb tres grans centres industrials a

L’ajornament de la mesura que havia anunciat el president del Govern central, Mariano Rajoy, per passar alguns dies festius a dilluns o divendres i evitar els anomenats “macroponts”, permetrà que el 2016 es produeixi un dels fenòmens més esperats per a

ja s’havia anticipat durant la primera meitat de l’any.

Al tancament de setembre, els recursos de clients al balanç sumaven 129.927,2 milions d’euros, que suposen un increment interanual del 33,5%.

Aquest trimestre s’ha fet palès una acceleració en el creixement dels préstecs a pimes i els préstecs hipotecaris, que avancen a bon ritme amb un 29,5% més d’operacions el darrer any.

Jornada sobre nous mercats per a la internacionalització redacció

Santa Margarida i els Monjos, Cadis i Arévalo (Àvila), amb una capacitat diària de 5.000 tones, a més de la seu central a Vilafranca, on es troba la direcció, els serveis centrals i el laboratori d’investigació i experimentació.

El 2016 serà l’any dels ‘macroponts’ amb el de desembre al capdavant redacció

sobretot en l’àmbit de les empreses. La morositat ha caigut fins al 8,51%.

El marge d’interessos continua mantenint una tendència positiva gràcies als menors costos de finançament i a la fortalesa de la generació d’ingressos del banc. Les provisions totals en tancar el mes de setembre se situaven en 1.955,2 milions d’euros. El ritme de dotació s’ha reduït notablement, gràcies al que

Experts en internacionalització van protagonitzar el dilluns 26 d’octubre al CIC La Fassina una jornada sobre Nous mercats i noves oportunitats per a la internacionalització. L’acte estava organitzat pel servei Nexes de la Regidoria de Promoció Econòmica i Ocupació de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i l’ADEPG. Hi van intervenir ponents de diverses empreses exportadores de la zona, com Globalider Barcelona, Vinyals Associats, Nemhi o Integralaw que van valorar els avantatges de destinacions

com França, Mèxic, Senegal, Colòmbia, Cuba, Alemanya o Hongria. També hi van participar representants d’institucions especialitzades en el sector com ACCIÓ, ICEX; el Departament d’Internacional de la Cambra de Comerç, així com de la Direcció Regional de Banc Sabadell.

molts ciutadans: el “macropont” de principis de desembre, en el qual s’aglutinen festes i ponts en una setmana. Aquest és l’exemple més notori del que volia evitar el govern, ja que afecta directament a la producció de sectors de la indústria als quals els resulta massa costós aturar la maquinària. No és el cas del sector turístic, que veu amb bons ulls les festivitats que es puguin alinear amb caps de setmana o ponts. El calendari de 2016 tindrà 12 dies laborables que seran festius arreu de l’Estat, vuit dels quals seran comuns a totes les comunitats autònomes. Els festius

a Catalunya (sense afegir les festes locals) seran el divendres 1 de gener (Cap d’Any), el dimecres 6 de gener (Reis), el divendres 25 de març (Divendres Sant), el dilluns 28 de març (Pasqua), el dilluns 16 de maig (Pasqua Granada), el divendres 24 de juny (Sant Joan) el dilluns 15 d’agost (L’Assumpció), el dimecres 12 d’octubre (Dia de la Hispanitat), el dimarts 1 de novembre (Tots Sants), el dimarts 6 de desembre (Dia de la Constitució), el 8 de desembre (Immaculada Concepció), el diumenge 25 de desembre (Nadal) i el dilluns 26 de desembre (Sant Esteve).

Penedès Econòmic

octubre 2015

7

ACTUALITAT

L’acomiadament d’una empleada de Mercadona, ratificat com a improcedent La gerent de la secció de peixateria d’un supermercat de Vilafranca va ser acomiadada l’any 2013 per regalar un llucet que havia de ser llençat Olga Aibar El cas de la gerent de la secció de peixateria d’un supermercat Mercadona de Vilafranca del Penedès que va ser acomiadada el 5 d’octubre de 2013 per regalar a una clienta un llucet que s’hauria tirat a les escombraries ha arribat fins al Tribunal Suprem, que l’ha ratificat com a improcedent.

Mercadona la va acomiadar, després de treballar-hi durant 19 anys, en considerar que havia incomplert l’article 34 del conveni col·lectiu que prohibeix “l’apropiació indeguda dels productes destinats a les escombraries o a la promoció”. Tanmateix, un jutjat del Social de Barcelona va considerar l’acomiadament

improcedent en entendre que no hi va haver cap robatori, ni furt, malversació o apropiació indeguda. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ratificar posteriorment la sentència. Aleshores l’empresa va interposar un recurs de cassació per tal que el Tribunal Suprem unifiqués doctrina al·legant que hi havia una sentència sobre un cas similar al Tribunal Superior d’Andalusia en el qual el tribunal va acceptat com a vàlid l’acomiadament.

Tanmateix, el Tribunal Suprem les considera diferents perquè a Andalusia l’acomiadada havia regalat sis quilos de carn a un client i ho havia intentat ocultar anotant que havia retirat la carn per no ser apta per a la venda.

Per aquesta raó, considera que les

circumstàncies que es van valorar eren diferents. Segons la Graduada Social i Auditora Sociolaboral Esther Garcia “l’empresa devia haver sancionat a la treballadora per escrit o aplicat un altra mesura disciplinar abans d’acomiadarla perquè, potser havia desobeït als seus superiors, però no hi havia hagut robatori com a tal, i davant una possible reincidència en els fets, valorar l’acomiadament disciplinari”. L’advocat vilafranquí Carlos Jaén afirmava també a Penedès Econòmic que “la sanció no procedia perquè les faltes greus no poden ser sancionades amb un acomiadament, que només es realitza en casos de faltes molt greus. Hi ha d’haver una proporció entre la falta i la sanció que s’aplica i, en aquest cas, no ha

estat així”. Des de Mercadona asseguren que acataran la sentència i que la imdemnitzaran. L’import està dipositat en un compte co-

rrent judicial des del moment en què el supermercat va recórrer i ara, en esgotar totes les vies legals, es farà efectiu.

8

Penedès Econòmic

octubre 2015

ACTUALITAT

L’Alt Penedès és la quarta comarca que va seguir decreixent el 2014 El Garraf i el Baix Penedès, en canvi, encaminen l’economia amb creixements del PIB del 2,33 i 0,97%, respectivament Lídia Oñate La comarca de l’Alt Penedès no acaba de sortir de la crisi que pateix des de fa uns anys, agreujada per la reestructuració del sector bancari. Segons l’Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya Caixa, el Producte Interior Brut (PIB) de l’Alt Penedès va contraure’s un 0,03%, situant-se com la quarta comarca que més va decréixer el 2014, darrere del Tarragonès (-0,53%), Terra Alta (-2,37%) i Ribera d’Ebre (-7,22%).

Malgrat que el creixement és negatiu, ho és en menor mesura que el 2013, quan el PIB va caure un 0,91%. Així doncs, els més optimistes podrien veure una tendència a l’alça, cap a la sortida de la crisi, tot i que la realitat és que a dia d’avui l’Alt Penedès segueix amb una economia afeblida.

Per la seva banda, el Garraf i el Baix Penedès mantenen la tendència a l’alça que ja es va iniciar el 2013, quan van aconseguir incrementar el PIB en un 0,97% i un 1,99%, respectivament. Enguany, el Garraf ha esdevingut la

La producció industrial va expandir l’economia a la comarca del Garraf durant el 2014 de la mà de les manufactures (+4,87%), malgrat el resultats negatius de l’energia (-0,34%).

Les millores de la indústria (+3,23%) i dels serveis (+0,75%) van aconseguir superar les caigudes de la construcció i el sector primari al Baix Penedès, que va sumar un nou avenç el 2014.

La mediació financera va seguir malmetent el sector serveis (-0,97%) a l’Alt Penedès, que malgrat les millores de la indústria (2,21%) i la construcció (+0,62%) no ha aconseguit créixer.

Bufen temps de canvi...

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

Estem vivint un moment apassionat, des del punt de vista que s’està produint un despertar de la conciència a tots els nivells.

Res tornarà a ser igual, ni a nivell polític, ni social, econòmic… sembla que tot el que hem conegut fins ara estigui caient per obrir pas a una transformació, a una renovació, amb la conseqüent incertesa que tot canvi comporta.

Precisament la incertesa ens espanta perquè no podem tenir control sobre el que desconeixem. I és cert que les persones ens sentim més segures amb el que coneixem encara que ens pu-

guem sentir insatisfets.

Per donar pas a aquesta nova etapa és necessari superar la por al canvi. Ja saps aquella dita “más vale malo conocido que bueno por conocer”. Ens hem d’obrir també a reconèixer les nostres errades i aprendre d’elles. Aquest moment comporta coherència personal i humilitat per acceptar tot allò que no estem fent bé.

Aquesta manera de pensar trenca totalment amb el que estem acostumats i que sol passar a les empreses: poca tolerància a les errades, amagar-les, i fer el que se sol dir coloquial-

y El creixement del PIB comarcal Evolució interanual, en percentatge.

Alta Ribagorça

3,94

Garrigues

3,88

2014

2013

-3,85 2,02

Baix Llobregat

3,80

0,43

Vallès Oriental

3,53

1,08

Osona

3,41

2,35

Baix Camp

3,37

Baix Empordà

3,36

Cerdanya

3,21

Pallars Sobirà

3,09

Garrotxa

3,08

1,29 1,52

-3,28 3,11 0,83 -3,89

15a comarca on més s’ha augmentat el PIB, fins a un 2,33%, mentre que el Baix Penedès ha aminorat la marxa rebaixant l’increment fins al 0,97%.

El seu creixement econòmic durant el 2014 va venir donat pels increments dels sectors de la indústria (+3,23%) i dels serveis (+0,75%), tot i que podria haver estat superior si no s’haguessin produït les davallades al sector primari (-6,11%) i la construcció (-0,83%).

En el cas del Garraf, la indústria (+4,85), en especial les produccions manufactureres, els serveis (+2,00%) i el retorn de la construcció (+1,54%) han acabat per remuntar amb prou força, superant amb escreix la baixada del sector primari (-2,45%), poc significatiu a la comarca.

Segons l’Anuari, la recuperació econòmica es va iniciar la segona meitat de 2013 i enrere ha quedat la crisi. A Catalunya el creixement del PIB va ser de l’1,52%, una xifra que van superar 24 de les 41 comarques catalanes. Destaquen l’Alta Ribagorça (3,94%), les Garrigues (+3,88%) i el Baix Llobregat (+3,80%).

Font: Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya Caixa. 2014

ment tirar pilotes fora.

Aquest comportament és fruit d’un patró de perfeccionisme que ens fa caure en paranys danyins tant per nosaltres mateixos com per les persones qui ens envolten. I això pot provocar gran toxicitat en els equips, famílies i la societat en general. És el moment de prendre conciència, de saber què ens empeny a pensar, dir i fer tot el que fem, és el moment de deixar caure les màscares de l’egocentrisme, la superioritat, l’orgull… i donar pas a la coherència, la humilitat, la contribució… A aportar valors a la societat i especialment a un mateix. Perquè és el moment de refer-nos, reinven-

tar-nos com a societat, però abans, com a persones. Tot canvi comença per un mateix. Trobar el sentit de la nostra vida és el que la fa plena i alhora ens fa fugir de viure per únicament sobreviure. És el moment de prendre les regnes de la nostra vida, de decidir què volem i cap a on volem anar i quan ho tinguem clar moure’ns cap allà.

Aquest moment demana proactivitat i valentia per qüestionar-nos a nosaltres mateixos, qüestionar la nostra manera de pensar i avançar amb pasos ferms tot i la incertesa del moment. Les circumstàncies en que ens trobem són fruit de la nostra mentalitat, en el sentit que “l’exterior

Selva

2,67

Alt Camp

2,57

Vallès Occidental

2,57

Bages

2,40

1,70

Garraf

2,33

0,97

Maresme

2,33

Pallars Jussà

2,30

Pla d’Urgell

2,10

1,87

Noguera

1,96

1,61

Segarra

1,87

Montsià

1,77

Pla de l’Estany

1,76

Alt Urgell

1,64

-0,86

2,35 0,56

-0,01 -2,55

4,61 1,37 0,81

Segrià

1,52

-0,64

Catalunya

1,52

-0,48

Ripollès

1,41

Baix Ebre

1,23

Alt Empordà

1,19

Baix Penedès

0,97

Priorat

0,93

Conca de Barberà

0,88

Anoia

0,87

-0,26

Berguedà

0,82

-0,85

Solsonès

0,77

Barcelonès

0,68

Urgell

0,59

Val d’Aran

0,20

Gironès

0,01

0,77 -1,82 1,19 1,99 0,31 2,90

0,75 -1,46 -0,25 -0,17 -2,17

-0,03

-0,91

Tarragonès

-0,53

-1,25

Terra Alta

-2,37

Ribera d’Ebre

-7,22

Alt Penedès

-1,32 -2,33

és un reflex del nostre l’interior” per tant, la nostra particular mirada de les coses ens ha portat on som ara. I, per canviar aquestes circumstàncies ens ajudarà replantejarnos les creences sobre nosaltres mateixos, la nostra empresa, la societat, el que és possible i impossible… Així que prenguem la responsabilitat que ens demana el moment actual, treiemnos la vena dels ulls i comencem a prendre la responsabilitat d’un mateix.

Agafem-nos la crisi com una oportunitat per ser autèntics amb nosaltes mateixos. Tenim molt a guanyar com a persones, empreses i societat.

octubre 2015

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

octubre 2015

ACTUALITAT

Freixenet encara la campanya de Nadal amb optimisme i preveu superar les vendes

S’inaugura una cabina de biomassa a Vilarnau

Les noies de la gimnàstica rítmica seran les bombolles de l’anunci de Nadal d’aquest any Josep Ma. Roca “Mantenir el tres per cent de creixement global que marquen les dades al setembre” va marcar-se com a objectiu Pere Bonet, l’home visible de la família Freixenet durant l’acte de presentació de l’anunci de Nadal 2015.

Un anunci en el qual el protagonisme tornarà a ser coral, ja que les escollides han estat les noies de l’equip espanyol de gimnàstica rítmica. L’aposta és mot similar a la que feu Freixenet fa uns anys escollint l’equip de natació sincronitzada.

Freixenet va bé. Els caves i vins del grup mostren un creixement en les vendes d’un 3% al llarg d’aquest any en les dades del mes de setembre. Les vendes per Nadal són les més importants de l’any i és on el grup és juga que el color dels números sigui blau o vermell. Pere Bonet es mostrava optimista. “El vi escumós està de moda, arreu del món es ven més cada cop i nosaltres, com a líders mundials en el mètode d’elaboració tradicional, ho estem notant”. Les marques Carta Nevada i Cordón Negro són les més venudes per l’empresa, especialment a l’estranger, segons

Bonet. A preguntes de la premsa especialitzada, Pere Bonet va reconèixer que “el boicot no existeix, i si hi és no s’ha notat”. De fet, Freixenet considera que “el boicot de fa deu anys va servir de vacuna i ara és més mediàtic, hi ha soroll, però no es nota en les nostres vendes”.

L’equip de gimnàstica rítmica donarà la cara enguany amb l’anunci en què Freixenet bolca totes les seves expectatives per a la potent campanya de Nadal.

“Esperem tenir una resposta com la que hi va haver amb les noies de la sincro, possiblement una de les campanyes amb més èxit i, sobretot, amb més implicació popular”. Pere Bonet creu que les medallistes en el Mundial d’Stuttgart i que seran olímpiques a Río de Janeiro seran unes

Smart Tax, la nova hisenda Es comencen a sentir veus de com funcionarà la nova hisenda catalana, de la mà de Joan Iglesias (principal arquitecte d’aquesta nova generació fiscal), que ens proposa un sistema Smart Tax o traduït a idioma de carrer, “fiscalitzar segons la bondat dels contribuents”.

Fins ara tots el ciutadans i empresaris estem acostumats al control i vigilància, i una mica tots ens sentíem pressionats per no ser delinqüents fiscals.

Com podrem passar d’un sistema tipus autocràtic (control i vigilància) a un sistema col·laboratiu (bona fe del

contribuent)?

Quan llegeixes o comentes amb els teus amics el sentit d’aquest sistema intel·ligent de fiscalització, tots ens ve al cap la típica: Nosaltres som llatins i això és impossible. I segurament tinguin part de raó, i que no es podrà aplicar el mateix sistema exacte que tenen a Dinamarca per exemple.

Crec que s’hauria de segmentar els tipus de contribuents en 3 tipus: Els que per ètica paguen i declaren tots els impostos, al voltant del 80% de la població (segons el Ministeri d’Hisenda Espanyol); un segon grup: els que busquen el petit frau o la trampeta al·legal,

ambaixadores ideals per al seu producte. De fet, la campanya tindrà una col·laboració amb les gimnastes més enllà del mes i mig de campanya, tant a nivell de col·laboració econòmica com en les diferents sinèrgies que es creïn. A nivell estètic, les possibilitats d’un esport col·lectiu que es fa en sec produirà imatges mai vistes, segons els creatius que estan preparant l’anunci. La gravació es farà en estudis especialment preparats per evitar lesions a les noies i es presentarà a finals de novembre per encetar la campanya a primers de desembre.

Les xarxes socials agafen cada cop més protagonisme en les campanyes promocionals de l’empresa sadurninenca per la seva globalitat, la interacció amb els possibles clients i elseu baix cost.

i, finalment, els delinqüents fiscals, i caldria tenir mesures per a cada segment. És cert que si el 80% de la població tenim gairebé solucionat el problema, però també té tota la pinta que el 20% restant pot suposar el 80% de frau fiscal.

Tot plegat també xoca amb les noves eines i plataformes d’economia col·laborativa, que són un gran problema a l’hora de fiscalitzar-ho, que bé incentiven d’alguna forma que la gent particular declari aquests guanys, o bé també fan una hisenda col·laborativa, que no és res més que tots siguem inspectors fiscals, el que si que està clar que aquest nou sistema col·laboratiu està arribant i

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Jordi Ciuraneta, va inaugurar el passat 16 d’octubre la nova cabina de biomassa de Caves Vilarnau, de Sant Sadurní.

Amb aquest sistema des de les caves preveuen obtenir de forma més ecològica un 22% de l’energia total que consumeixen les Caves Vilarnau, fins ara xifrada en 25.000 litres de gasoil. El resultat de l’obtenció d’energia calorífica sostenible i lliure de fums s’utilitzarà en els circuits d’aigua destinats a l’esterilització de materials i línies d’embotellament, neteja de filtres, barriques o estabilitzadores dels vins base, així com els circuits de calefacció de les instal·lacions de la cava.

A l’acte va assistir el gerent de Vilarnau, Damià Deàs; el president del Grup Fernández Byass, Mauricio González; i l’alcaldessa de Sant Sadurní, Maria Rosell. González va

és incipient, però té tota la pinta que ve per quedar-se.

Per tant, crear una nova hisenda adaptada als nous temps és molt important, ara bé, ha de ser una hisenda justa, adaptada als ingressos de cadascú (no entenc encara com jo pago el mateix d’autònoms com l’Amancio Ortega), o com fer que els qui treballem per l’administració no hàgim de pagar l’IRPF si no hem cobrat les factures. Primer fer-la justa, i després, si, fer-la intel·ligent, fins i tot que pugis anar entrant factures emeses i rebudes a una aplicació mòbil i que un cop aquesta sigui pagada o cobrada ja et generi l’import fiscal a pagar (IVA i IRPF) i t’ho desgravi al

expressar la seva il·lusió per aquest projecte, que entronca amb els valors de les caves sadurninenques, conscienciades amb el medi ambient, però també amb la innovació constant: “És important que siguem curosos amb l’entorn natural i, sobretot, si es pot recuperar la inversió com és el nostre cas, que tenim previst amortitzar la caldera en els propers 3 anys”.

El gerent Damià Deàs explicava que “aquest és un granet de sorra més per tancar el cercle de la sostenibilitat per tal que la natura segueixi proporcionant-nos un bon producte” i va animar els presents a seguir en aquesta línia, que arrodoneixen amb campanyes com la de foment del suro natural “ Tu recicles, Vilarnau transforma”.

En el projecte inaugurat hi ha participat Covides, Nou Verd, el Clúster Innovi, Codorníu, la Generalitat i la Unió Europea a través del projecte Life “Vinyes per calor”.

moment, així almenys no hi ha problemes cardíacs quan presentes els models trimestrals.

Estic parlant per parlar, i mirant-ho des d’un prisma jove, de com jo personalment voldria pagar el meus impostos. Ja que igual que quan una llei no és justa, estic disposat a saltar-mela , si els impostos fossin justos els pagaria tots fins a l’últim cèntim. I acabo lligant aquest tema amb com funcionen moltes coses a l’era digital que ens trobem, pay-per-view, pay-per-click, lloguer per hores, pagar només pel que necessites (sistema molt interessant) si es pogués traduir al nostre “fisco”.

Però clar, a Espanya ara

volen fer un FP de Tauromàquia, els noms més posats als nounats son José y Maria, i Martin McFly al venir del passat s’ha trobat amb Jordi Hurtado tal i com era el 1985. No cal dir res més, no?

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Penedès Econòmic

octubre 2015

11

ACTUALITAT

El Museu del Ferrocarril rebrà 1’9ME de Foment per a reformes

Els canvis fan una Fira de Santa Teresa més lluïda

redacció

redacció

El Ministeri de Foment destinarà 1,9 milions d’euros a rehabilitar i condicionar el Museu del Ferrocarril de Catalunya, situat a Vilanova i la Geltrú.

El Director General de la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols, Alberto García Álvarez, i el Secretari d’Estat d’Infraestructures Transport i Habitatge, Julio Gómez-Pomar, van signar el divendres 16 d’octubre el conveni que farà possible aquesta inversió a càrrec de l’1’5% cultural.

En una primera fase de les obres es durà a terme la recuperació completa de la gran nau central, datada del 1881, que actualment està en desús. També es farà la rehabilitació dels tres dipòsits d’aigua de locomotores de vapor, que presentaven signes d’erosió i

La Fira de Santa Teresa del Vendrell està en ple procés de transformació i, a la vista dels resultats d’enguany, va per bon camí. Del 9 al 12 d’octubre, la fira vendrellenca va obrir les seves portes per mostrar els atractius de cada sector. Enguany es van estrenar amb èxit alguns dels canvis plantejats com la transformació de l’espai.

Aquest 2015 es va traslladar el sector de l’alimentació i el Mostraví a la Rambla i es va apostar per tenir més presència del sector de les noves tecnologies. Segons el regidor de Promoció Econòmica, Kenneth Martínez, “amb la concentració de la Fira es vol integrar al centre tots els sectors presents per tal de promocionar la vila i el seu comerç”. Durant els quatre dies firals es va regis-

trar una important afluència de visitants a la vila. “El bon temps ens va acompanyar”, comentava Martínez, que ja mira cap a les properes edicions en les quals vol “reinventar la Fira i potenciar la capitalitat del Vendrell”. Des del sector de l’automoció estan satisfets d’aquesta edició, que va superar la de 2014, que ja va suposar una millora. “Anem sortint de la crisi i la gent té més interès i predisposició a mirar les coses, sense por a comprar”, comenta Ingrid Mercadé, membre del Gremi d’Automoció de Tarragona.

que seguirà les línies en el disseny de l’espai cowork de la tercera planta. La regidora d’Innovació i Tecnologies de la Comunicació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Ariadna Llorens, explica que les obres per adequar la planta baixa “ja han començat i estaran finalitzades abans que acabi l’any”.

Actualment unes 160 persones treballen diàriament en aquest edifici sense comptabilitzar la UPC, que té una estructura variable, segons fonts de l’Ajuntament.

En total, hi ha més de 80 coworkers i 15 empreses públiques i privades a l’Agència Pública d’Innovació. Quant a l’àmbit d’insfraestructures i suport tecnològic, Ariadna Llorens destaca “la importància tecnològica que té Neàpolis que és capçalera de

la fibra òptica i el punt des d’on parteix aquesta xarxa cap a edificis i institucions claus per a la ciutat, com l’edifici judicial, les llars d’infants municipals o la UPC”.

Aquest entorn tecnològic és també un centre d’activitat basat en el coneixement, afegeix la regidora, “amb la celebració de més de cinc congressos internacionals i tallers i conferències a l’entorn del Campus Universitari de la Mediterrània”. En aquest sentit, Llorens qualifica l’Agència Pública d’Innovació com un “centre neuràlgic d’activitat tecnològica i de societat del coneixement”.

L’adequació d’aquest nou espai té un pressupost de 143.000 euros, finançat en un 25% pel propi Ajuntament, i la resta per la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

deterioració i que requerien una actuació urgent. La licitació de les obres a la gran nau es preveuen realitzar durant l’any vinent. La intervenció d’aquesta nau contempla el reforç d’estructures, la reconstrucció de façanes i revestiments, operacions de rehabilitació i restauració en matèria de seguretat i salut, a més

d’actuacions d’urbanització, obra civil i edificació. Segons la directora del Museu del Ferrocarril, Pilar Garcia “l’execució de les obres permetrà impulsar definitivament el procés de musealizació de les instal·lacions de l’antic Dipòsit de Locomotores de vapor de Vilanova i la Geltrú, iniciat fa 25 anys”.

L’edifici de Neàpolis es culmina amb un espai de viver d’empreses tecnològiques redacció

A finals d’aquest any Neàpolis disposarà d’un nou espai de viver d’empreses de base tecnològica i creativa (TICC) a la planta zero.

Actualment l’Agència Pública d’Innovació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú té ocupat un 87% de l’espai (7.000 m2) dedicat a empreses, emprenedors i organitzacions públiques i privades, del total de 8.000 m2 que té l’edifici. Amb la posada en marxa d’aquesta segona fase del cowork, Neàpolis tindrà la plena

ocupació de l’espai destinat a activitat econòmica i emprenedoria. Aquest espai acollirà fins a set

noves empreses d’entre 3 i 5 treballadors en un espai diàfan per afavorir el treball col·laboratiu

12

Penedès Econòmic

octubre 2015

ACTUALITAT

Empresaris i agents socials del Garraf exigeixen planificació i una marca forta Insten a l’administració a definir quin camí ha de seguir el territori i a aplicar més recursos per tal de no perdre potencial i talent a les empreses

Olga Aibar Empresaris, agents socials i representants polítics i institucionals de la comarca del Garraf van debatre sobre les oportunitats i els factors clau de l’economia del territori i quines accions cal dur a terme per revitalitzar-la.

L’acte, organitzat per l’ADEPG i el Consell Comarcal del Garraf sota el títol Visions tàctiques per al despertament econòmic del Garraf, es va celebrar a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú el 15 d’octubre.

La primera taula es deia Apunts i paradoxes d’una economia comarcal i va anar a càrrec de Frederic Ràfols, gerent de la Mancomunitat Penedès-Garraf i del secretari general de la UGT al Garraf, Francesc Rica, moderats per Albert Tubau, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs. Ràfols va incidir en les

diferències entre les dues comarques. Una de les més significatives és que l’Alt Penedès té 3’1 empreses per habitant mentre que el Garraf en té 2,6. Segons explicà, aquesta diferència es deu al fet que l’Alt Penedès està basat en un sector agrari que va impulsar la creació d’una classe empresarial més emprenedora i generadora d’empreses, mentre que el Garraf és un terreny més abrupte amb un sòl més car i amb una tradició més industrial.

Seguint el fil d’aquest argument, Francesc Rica assegurà que “el despertar del Garraf es farà si el Penedès es desperta amb força perquè el Garraf no té prou massa crítica perquè vinguin gaires empreses. Cal treballar plegats per no perdre oportunitats”.

Les dues taules següents van tractar sobre l’entorn empresarial i l’atractivitat i retentivitat que té el Garraf en aquest sector. Els ponents van ser Delfí

Esperit d’Equip “La propera tardor, quan vegis les oques emigrar dirigint-se a un lloc més càlid per passar l’hivern, observa que volen formant una “V”, una “V” curta.

Pot ser interessant saber que la ciència ha descobert per què volen en aquesta forma.

S’ha comprovat que, quan cada ocell bat les ales, produeix un moviment en l’aire que ajuda a l’ocell que va darrere d’ell.

Volant en “V”, l’esbart complet augmenta el seu poder, almenys un 71%

més que si cada ocell volés sol.

Cada vegada que una oca surt de la formació, sent immediatament la resistència de l’aire, s’adona de la dificultat de fer-ho sol i ràpidament torna a la formació, per beneficiar-se del poder del company que va endavant.

Quan el líder de les oques es cansa, passa a un dels llocs de darrere i un altre oca pren el seu lloc. Les oques que van darrere grallen per encoratjar els que van davant per mantenir la velocitat.

Finalment, quan una oca

López, director general de Monocrom, Eduard Brull, conseller delegat del Grup Qualitat i Albert Puig, director general d’Intermèdia GdC, moderats per Francesc Güell, vicepresident de l’ADEPG. Tot seguit, van pren-

Els empresaris consideren que la marca garraf no està endreçada ni és prou potent com a atractiu dre el relleu Joan Anton Matas, president del Grup Matas Arnalot, Josep Lluís Ibáñez, gerent del Consorci Sanitari del Garraf i Carlos Cano, director general de Canopack, moderats per Antoni

es posa malalta o cau ferida per un tret, dues oques surten de la formació i la segueixen per ajudar-la i protegir-la.

Es queden acompanyant-la fins que estigui novament en condicions de volar o fins que mori i, només llavors, els dos acompanyants volen al seu esbart o s’uneixen a un altre grup.” És el relat d’un autor desconegut, d’un fet real al qual he titulat ràpidament i sense dubtar com “esperit d’equip”.

Els dos factors principals per construir i mantenir un grup exitós i d’alt rendiment, consisteixen a tenir les metes en clar i afegir di-

Mansilla, cònsol de l’ADEPG. Les dues taules van incidir en la idea que cal realitzar una planificació estratègica de la comarca. Eduard Brull apuntava que “cal fer una aposta valenta i tenir un lideratge públic ferm que ens indiqui el camí a seguir. També els empresaris ens hem de comprometre i cooperar més”. En aquest mateix sentit, Albert Puig afirmà que, “s’ha de fer una marca potent del territori i gestionarla com a tal. Les marques més potents del món són topònims que ens aboquen sensacions. La del Garraf no està endreçada i no desperta les sensacions que hauria de provocar i això s’ha de fer des del sector públic i el privat”.

El debat va continuar en el mateix sentit. Joan Anton Matas va afirmar que “la classe política hauria de planificar a llarg termini i no dedicar-se només a la gestió del dia a dia”. Per a Matas “aquest és el gran deure

versitat.

Els gerents han de tenir metes i expectatives definides per als equips de treball abans de fomentar l’esperit de grup.

En tenir les metes establertes es millorarà la comunicació dins del grup, es reforçarà el compromís i es crearà una harmonia i un sentit compartit de responsabilitat.

Per assolir aquests objectius de manera més eficaç, l’equip de treball ha de comptar amb diverses personalitats i habilitats. Les diferents personalitats equilibren la dinàmica grupal i faciliten la pluja d’idees.

Les fortaleses d’alguns in-

pendent”. Matas explicà que la comarca és atractiva per als nous emprenedors. És difícil que vinguin gran empreses a la recerca de talent. El talent no és un gran ocupador de persones però pot portar valor afegit”. El gerent del Consorci Sanitari del Garraf afirmava que “el sector sanitari és la principal empresa de la comarca i la que més ocupació dóna”. Finalment, Carlos Cano va apuntar que “el principal problema que tenim és que algunes empreses que busquen enginyers qualificats no els troben fàcilment dins de la comarca”.

Tot seguit, es va debatre sobre els motius per muntar una empresa al Garraf, a càrrec de responsables de l’Incasòl i d’ACCIÓ. La jornada va acabar amb les aportacions dels alcaldes del Garraf que van apuntar les diferents tàctiques d’estimul a les economies locals que estan impulsant als seus municipis.

tegrants compensaran les debilitats d’uns altres.

La sinergia grupal es produeix quan l’esforç col·lectiu del grup és superior a la suma dels esforços individuals.

Abandonant aspectes d’empresa i, referits a un aspecte més global i humà, crec que si nosaltres tinguéssim la intel·ligència d’una oca, ens mantindríem un al costat de l’altre donant-nos suport i acompanyant-nos.

Si féssim realitat l’esperit d’equip, si malgrat les diferències poguéssim conformar un grup humà per afrontar tot tipus de situacions, si entenguéssim, el veritable valor de l’amistat

i si fóssim conscients del sentiment de compartir, la vida seria més simple i agradable i l’esforç seria menor en els problemes i els moments més difícils.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

octubre 2015

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

octubre 2015

ACTUALITAT

La Fira de Novembre celebrarà 25 anys de la seva recuperació

La Cambra distingeix sis empreses del Gran Penedès redacció

El certamen estrenarà un nou espai, el Saló del Carnaval, que tindrà una part comercial i una lúdica redacció

La Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú arriba enguany al 25è aniversari des de la seva recuperació. S’inaugurarà el dia 13, ocuparà una superfície de 65.000 m2, acollirà a 250 expositors i espera superar la xifra de 180.000 visitants de l’edició anterior.

El regidor de Promoció Econòmica i Projecció Exterior, Gerard Figueras, explicava que el nivell de contractació de la fira ja ha assolit el 100%. L’espai gastronòmic enguany se situarà a la plaça de la Vila i estarà sota l’organització del Gremi d’Hostaleria i de Menja’t Vilanova. “Les dues associacions volen presentar diferents sessions de showcooking per mostrar com es cuinen diversos plats de cuina vilanovina al llarg dels tres dies de la fira. Viu Comerç seguirà mantenint la seva proposta a la plaça de la Vila.

El pressupost de la Fira de Novembre és de 300.000 euros dels quals l’Ajuntament n’aporta 60.000. L’estudi que es va rea-

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

Consultori legal Les teves consultes a: laboral@assessoriagm.com

litzar l’any 2014 afirma que la ciutat rep un impacte econòmic de 2,5 milions d’euros durant aquest tres dies. Enguany la fira presenta una important novetat: la creació del Saló del Carnaval.

Es tracta d’una carpa de grans dimensions que estarà situada a la rambla Principal a l’alçada del teatre Principal. El Saló tindrà dues parts diferenciades. La primera, més etnogràfica, estarà dedicada als carnavals convidats de Vinaròs, Altsasu, Torelló i Reus, a més del de Vilanova i la Geltrú que actuarà com a amfitrió.

A més de poder veure elements molts interessant d’aquests car-

Vull establir-me per compte propi i voldria saber si podria recuperar l’atur que em queda si l’activitat no funciona com espero.

La llei 31/2015 modifica i actualitza la normativa en matèria d’autoocupació i s’adopten mesures de foment i promoció del treball autònom i de l’Economia Social, de la que faré un resum dels canvis més rellevants d’aquesta i altres matèries que han entrat en vigor aquest 10 d’octubre: 1) Es podrà capitalitzar íntegrament la prestació en un pagament únic per iniciar una activitat emprenedora (Abans solament podien capitalitzar el 60% si eren majors de 30 anys).

2) Es podrà compatibilitzar l’activitat com nou autònom amb el cobrament de la prestació per atur amb un límit de nou mesos. (Abans

navals, també es podrà assistir a xerrades, taules rodones i tallers que es faran al Teatre. L’altra vessant del Saló del Carnaval, més comercial, estarà dedicada a les industries i comerços relacionats amb la festa, des de disfresses, bijuteria, màscares, tèxtil i viatges.

Per la regidora de Cultura de l’Ajuntament vilanoví, Teresa Llorens, el saló servirà per accentuar el paper de referent que la ciutat té al voltant d’aquesta festa a Catalunya:”El Saló servirà per posar en valor la vessant econòmica que té el Carnaval i que no disposa enlloc d’un escenari com el que proposem”.

solament podien els menors de 30 anys).

3) Tots els autònoms que cessin la seva activitat podran reprendre la seva prestació d’atur fins cinc any després d’haver-la interromput, sempre que s’acreditin causes econòmiques o organitzatives per el tancament (abans aquesta mesura s’aplicava solament a menors de 30 anys Els majors de 30 anys tenien un termini de 24 mesos).

Amb aquesta mesura en primer lloc s’amplia el col·lectiu de beneficiaris de treballadors per compte propi de la prestació d’atur que podrà capitalitzar el 100% de la seva prestació per destinar-la a la inversió necessària per l’activitat, a l’eliminar la franja d’edat que hi havia anteriorment. En segon lloc s’elimina la barrera d’edat existent a la data d’entrada en vigor de la llei que im-

Tres empreses de l’Alt Penedès i tres del Garraf van ser guardonades el 28 d’octubre per la Cambra de Comerç de Barcelona en el marc del Dia de la Cambra, que celebrava la dinovena edició.

A l’Alt Penedès han estat reconegudes Vins i Licors Espinach, pels seus 75 anys d’activitat i Electricitat Ocaña i Fleer Española pel seu 50è aniversari. Pel que fa al Garraf, Albà Íntim per 75 anys d’activitat; Casa Marisol i Serra

Experiència Inmobiliaria, amb 50 anys. Un total de 147 empreses de la demarcació de Barcelona van rebre el guardó que atorga la Cambra de Comerç de Barcelona en reconeixement al seu esforç i consolidació en el temps.

Nostrum inaugura nou local a Vilafranca del Penedès redacció

La cadena de menjar precuinat Nostrum inaugurarà el dimarts 3 de novembre un nou local al carrer General Prim, 4 de Vilafranca del Penedès. El penedesenc Jordi Garreta s’ha fet càrrec de la franquicia que permetrà oferir als clients plats frescos, 100% naturals, a preus d’entre 1 i 3 euros.

Els plats es podran endur a casa o consumir al local, que estarà obert de dilluns a dissabte de 8 a 21h i els diumenges de 12 a 16h.

Segons Garreta va decidir aga-

pedeix compatibilitzar la prestació d’ atur amb el treball per compte propi per un temps determinat, i que té com finalitat ajudar al professional a l’inici de la seva activitat. En tots dos casos, a més, s’adopten mesures per evitar-ne un ús fraudulent.

I finalment s’amplia el període de suspensió de la prestació per atur en aquells supòsits en els que es realitzi una activitat per compte pròpia amb l’objecte d’evitar que la proximitat de la data d’extinció de la prestació d’atur per superar els terminis de suspensió previstos legalment condicionin a l’hora de mantenir l’activitat en aquells supòsits en els que puguin existir dubtes sobre la seva viabilitat.

4) Els autònoms que gaudeixen de la Tarifa Plana podran contractar treballadors sense perdre aquest dret.

far la franquícia perquè “em va resultar un projecte atractiu per invertir-hi perquè considero que és un negoci de futur. A Vilafranca hi pot haver una demanda important perquè no hi ha molta oferta d’aquest tipus”.

5) La Tarifa Plana ja no es calcularà aplicant un percentatge a la base mínima.

Serà de 50€ fixes durant els sis primers mesos (anteriorment s’aplicava el 80% de reducció a la base mínima).

D’aquesta manera es podrà conèixer la quantia a pagar sense fer-la dependre de les possibles modificacions en les bases i els tipus de cotització durant el temps en que es pugui gaudir de la mesura.

6) Els TRADE (Autònoms Econòmicament Dependents) podran contractar a un treballador que els pugui substituir en determinats casos, per poder conciliar la vida familiar i professional (Anteriorment els TRADE no podien contractar treballadors).

7) Es manté la bonificació del 50% en la quota d’autònoms durant 18 mesos als familiars col·laboradors

que a més ara gaudiran del a més del 25% en els següents 6 mesos.

8) Els autònoms amb discapacitat gaudiran de la Tarifa plana fixe de 50€ durant el primer any d’activitat, mantenint un 50% de bonificació en la quota durant els 4 anys següents (Anteriorment la bonificació era del 50% de la quota durant 5 anys) 9) Els supòsits de Tarifa Plana especialment protegida s’estenen, al marge de l’edat, a persones amb discapacitat i víctimes de la violència de gènere i terrorisme.

10) S’ofereix la possibilitat de realitzar una aportació al Capital Social de qualsevol tipus d’entitat mercantil de nova creació, podent fer servir la capitalització de la prestació per cobrir les despeses de constitució.

octubre 2015

Penedès Econòmic

15

16

Penedès Econòmic

octubre 2015

L’ENTREVISTA

rosa huguet sugranyes

Presidenta de la Mancomunitat Penedès-Garraf

“Tothom percep que el 2016 encara tindrem més activitat econòmica” La canyellenca Rosa Huguet s’ha estrenat aquest mes al capdavant de la Mancomunitat Penedès-Garraf, un ens al qual té molta estima pel valor i servei que dóna als 33 ajuntaments que la conformen. Inquieta de mena, Huguet viu amb passió tots aquells detalls que fan possible que el seu poble, Canyelles, hagi esdevingut capital nadalenca, i que ara podrien també marcar una nova etapa de la Mancomunitat just a les portes de la sortida de la crisi Lídia Oñate

Rosa Huguet Sugranyes (Barcelona, 1961) és alcaldessa del municipi de Canyelles. Formada en economia, relacions internacionals, acció social, assessora tècnica i immigració i amb estudis en polítiques europees, combina la feina d’alcaldessa amb la direcció de l’escola de Dansa Teresa Carulla. La seva experiència en política municipal es va iniciar l’any 1997, quan va ser escollida regidora. El 2003 va entrar a formar part del govern fins que al 2011 va ser nomenada alcaldessa de Canyelles.

Huguet combina l’actual mandat amb la presidència de Node Garraf, la vicepresidència segona del Consell Comarcal del Garraf i les tasques com a consellera nacional de Convergència Democràtica de Catalunya. Des del passat 2 d’octubre va afegir al seu dia a dia la presidència de la Mancomunitat Penedès-Garraf que, per primera vegada des de la seva creació el 1981, serà exercida per una alcaldessa.

Acaba de prendre possessió del càrrec al capdavant de la Mancomunitat Penedès-Garraf. La seva presidència comportarà canvis?

Considero que hem d’aprofitar tots aquells projectes de qualitat que duu a terme la Mancomunitat i mantenir-los perquè sense el servei que presta difícilment molts ajuntaments podrien tirar endavant en molts aspectes com la recollida d’escombraries i reciclatge, el control i cura dels animals o projectes d’emprenedoria.

Ara estem en un procés en el qual fem un recull de tot el que s’ha fet fins ara per anar endavant amb més força i energia.

Tenim previst obrir un portal on quedin clares les adjudicacions, projectes i serveis que duem a terme per donar a conèixer el que fa la Mancomunitat i quedi demostrada la seva importància i eficiència en fer les coses.

Amb la crisi la Mancomunitat s’ha vist forçada a facilitar crèdit a emprenedors per contribuir a l’economia local. Iniciatives com la de Mancomunitat Finança i la de Genera, amb Pinnae, tindran continuïtat a llarg termini?

Crec que s’ha après molt durant aquest anys i encara que aquesta crisi desaparegui només es posarà en valor tot allò que hagi obtingut un resultat. No tirarem res endavant que no hagi assolit l’objectiu. Els projectes mai han

de ser continuistes si no tenen resultats perquè s’han de retre comptes i saber si realment tenen fiabilitat i suport per part dels municipis. Per aquest motiu, amb aquesta auditoria que fem a la Mancomunitat veurem que si alguns projectes estan poc treballats no continuaran endavant.

Hem de corregir els errors que hi

“s’ha après molt durant aquest anys de crisi i quan desaparegui només es posarà en valor allò que hagi obtingut un resultat” hagi dins de la Mancomunitat, però no per il·legalitats, sinó per irregularitats. I això és gràcies al gran equip que m’acompanya amb uns treballadors molt implicats que creuen en l’entitat.

S’ha de potenciar allò que dóna resultat.

No resultaria ser competència deslleial?

Queden molts anys perquè es pugui plantejar això perquè encara hi ha moltes persones que no tenen a l’abast el crèdit. I són precisament els serveis de la

Mancomunitat els que han ajudat a emprenedors i autònoms a tirar endavant els seus negocis perquè creiem en els projecte.

Però en cap cas seria competència perquè a la vista està que han tancat molts bancs.

Quants emprenedors ha ajudat la Mancomunitat fins ara?

Moltíssims. Són més de 25 anys oferint aquest servei. Fem moltes accions d’assessorament perquè durant els anys de crisi hi ha hagut un augment de persones que s’han quedat sense feina i han decidit muntar un negoci.

La Mancomunitat els ha ajudat a fer el seu pla d’empresa sense cap cost.

Però no tots els projectes tenen fiabilitat i futur. Per això, la Mancomunitat també ha de vetllar perquè canviïn formant part del procés d’assessorament des del principi.

El setembre l’atur va incrementar-se a les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf. De cara el 2016 es preveu un alleujament en les llistes de l’atur? És cert que l’economia ha donat una sorpresa perquè ha pujat dos punts més del que es preveia. L’atur sempre acostuma a ser més alt al setembre per l’estacionalitat de l’ocupació, però tot i així tothom percep que en aquest país encara tenim possibilitats de tenir més activitat econòmica i millores respecte l’any anterior. És possible que el 2016 aquesta tendència segueixi sent positiva.

Penedès Econòmic

octubre 2015

17

L’ENTREVISTA Amb la millora de l’economia moltes empreses, tant privades com públiques, també podran incrementar els seus pressupostos. En el cas de la Mancomunitat, en què s’invertiria més?

Principalment en millorar els nostres serveis. Durant els propers sis mesos farem una aposta per recuperar projectes que havien quedat aturats amb la crisi econòmica. Serien els exemples de les castracions d’animals per controlar colònies, l’àmbit energètic per posar en valor la innovació i les energies renovables, també les noves tecnologies per fomentar una bona connexió a Internet per a les empreses, i millores en la recollida selectiva de la brossa, entre d’altres.

Ara ens trobem en un moment il·lusionant en el qual podem recuperar projectes que havien quedat aturats i de començar-ne de nous. Tenim ganes d’anar endavant amb nous projectes i consolidar encara més el que és vital per a tots els ajuntaments com són els serveis mancomunats.

En el cas de la fibra òptica, que ha de ser una inversió privada, quin és el paper que ha de jugar la Mancomunitat?

El de mediador en l’àmbit de recursos entre l’empresa privada i els ajuntaments. Si donem suport a les empreses, també serem presents en la reivindicació de la necessitat de la fibra òptica. Tard o d’hora s’haurà de posar sobre la taula el projecte perquè arribi a tots els municipis i aquell dia la Mancomunitat hi serà perquè els pobles tinguin igualtat d’oportunitats.

Com a alcaldessa de Canyelles, va comentar que el seu municipi pot ser un motor econòmic dins de la comarca del Garraf.

Hi ha molts motors econòmics per descobrir a la nostra zona? És cert que darrerament han sorgit moltes fires i en aquest aspecte Canyelles va ser dels primers municipis en iniciar un procés de fires petites durant l’any que permetien fer promoció econòmica. Llavors es criticava la despesa econòmica que suposava, però després vam demostrar que permetia donar vida a un municipi petit i oferia moltes possibilitats als comerços, restauradors i entitats del poble.

Del que es tracta és de fer petits esdeveniments (concerts, fires, actes culturals...) perquè són els que fan vida social i promouen l’economia.

Nosaltres hem optat per una línia de molta qualitat, de cuidar el que fem i que tingui un resultat social perquè si t’equivoques costa molt que torni la gent.

Bon exemple és la Fira de Santa Llúcia, a la qual ve gent d’arreu de Catalunya, però també de

França que volen veure l’àmbit nadalenc.

Des de la Mancomunitat, aquesta línia de fires també es vol potenciar per tal que cada municipi tregui el millor que té?

Crec que hi ha bons tècnics de promoció econòmica en l’àmbit municipal i moltes persones han

“són els petits esdeveniments els que fan vida social i promouen l’economia als pobles” après que cal donar a conèixer el producte local perquè això és el que ens dóna valor. I si aquestes iniciatives s’alien amb empresaris, restauradors i àrees de turisme es guanya en potencial.

El món local encara té molt a dir per a reactivar l’economia?

Realment ha estat el món local el que ha ressorgit quan no hi havia recursos perquè hi ha voluntariat social i iniciativa pròpia. Tenim una imaginació terrible per trobar la manera de fer les coses sense diners. A Canyelles la nostra força és el voluntariat social perquè les persones creiem en fer jornades tan importants com la fira nadalenca o la trobada gastronòmica.

Carreteres com la C-15 escurcen distàncies entre els principals pols econòmics, però alhora deixen al marge els pobles pels quals passen. El progrés

“amb l’obertura de la c-15, els pobles de pas han d’aixecar el cap i buscar iniciatives que permetin atreure visitants” econòmic fa prevaldre la llei del més fort?

Canyelles és un dels pobles més afectats perquè som un poble de pas que ha deixat de ser-ho i que ara hem de buscar un motiu pel qual la gent decideixi venir.

Per això, els pobles de pas hem

d’aixecar el cap i buscar iniciatives que ens permetin atraure visitants.

Qualsevol evolució té un càstig i en aquest cas ha estat així. Hem millorat la comunicació viària, que és positiu pel comerç i les exportacions, però perjudica als pobles petits, que queden aïllats si no tenen la fortalesa suficient i el coneixement per saber on és i generi un atractiu que el faci únic. Tots els pobles tenen quelcom patrimonial, iniciativa o un entorn natural especial per ser un punt d’atracció. Ningú ens portarà res a taula, sinó que hem de ser nosaltres mateixos els que hem de crear la importància perquè ens vinguin a veure. A Canyelles, per exemple, treballem tot l’any per fer la fira nadalenca i per això potenciem els treballs artesans.

La Mancomunitat permet alleugerir els pressupostos de la majoria de municipis petits mancomunant serveis, però alhora també els demana que hi contribueixin. Amb la crisi ho han pogut fer tots sense excepció?

Durant la passada legislatura es va oferir un pacte de pagament ajornat per tal que tots els municipis poguessin anar al seu ritme a l’hora de pagar a la Mancomunitat. Molts municipis ho van tenir complicat i estem contents d’haver-ho pogut solucionar.

Però aquests casos deixen en entredit la viabilitat dels municipis més petits?

El problema que tenen no és per fer front a la quota de la Mancomunitat, sinó que els ajuntaments porten un bagatge molt dur perquè no reben les partides de pressupost que li pertoquen de la Generalitat amb la celeritat que caldria. I quan arriben, ja tenen tant deute acumulat que es fa impossible fer front als serveis. Però això ha estat el problema de finançament que ens ha dut aquesta crisi i que patim tots. Les partides estan pressupostades, però hi ha retards en els pagaments.

En comarques amb un gran nombre de municipis com és el cas de l’Alt Penedès, seria més eficient unir alguns municipis?

La base de la Mancomunitat té un sentit perquè fa possible que tots els municipis puguin pagar tots els serveis. Es tracta que els ajuntaments més gran ajudin els més petits.

La identitat pròpia de cada un dels municipis va més enllà de la viabilitat econòmica. Crec que el sentiment de poble està molt arrelat, sobretot en les poblacions més petites. Per això, és tant important mancomunar serveis.

18

Penedès Econòmic

octubre 2015

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

ESPANYA ÉS, ACTUALMENT, UN PAÍS CORRUPTE? SEGONA PART: “A mi sempre m’havien ensenyat que era fonamental per a una democràcia tenir una premsa independent, solvent i honesta”

E

n l’article que vam publicar anteriorment Per què no ens vam assabentar de la crisi? ens vam queixar que, després del dimarts negre del sector immobiliari a la Borsa, el 14 d’abril del 2007, els mitjans internacionals més importants, van destacar el final del nostre procés especulatiu. Tot això, amb anterioritat a la crisi immobiliària d’EUA d’agost del 2007 i a la financera de l’últim trimestre del 2008.

Per això, en el primer article sobre quan sortirem de la crisi que vam publicar en diferents mitjans, durant el 2008 ja vam dir que “abans de la crisi immobiliària d’EUA, teníem una crisi pròpia que es va ocultar, per interès o per ignorància, per part dels mitjans d’informació generals.”

No obstant això, en el mateix 2007, el percentatge de ciutadans que creia que la situació econòmica era bona, va aconseguir un 65% i va arribar a 83 punts sobre 100, la puntuació sobre la nostra autoestima (quan devíem tot el que compràvem) i el 2013, quan amb un enorme esforç, vam començar a sortir de la crisi amb el reconeixement i el respecte dels mateixos mitjans, agències, organitzacions internacionals que ens criticaven el 2007, el percentatge anterior havia descendit del 65 al 4% i el de la nostra valoració, ara, a 53 punts (BIERIE). Per contra el 2014, quant a la seva valoració exterior, Espanya ocupava el lloc 16 amb 64 punts (Country Rep Trak 2014) o 6’9 sobre 10 en BIE (Instituto Elcano).

Alguna cosa deu fallar en el nostre sistema educatiu, en la qualitat dels nostres mitjans d’informació i en definitiva, en la nostra societat, per explicar tal error de diagnòstic, que per cert, va portar a la ruïna i a la desesperació a tantes famílies. Quants desnonaments s’haurien evitat si

el consumidor hagués comptat amb una millor informació o percepció de la crisi!

Però aquesta diferència entre la percepció social de la crisi i les dades objectives de l’economia, també s’han donat quant a la corrupció.

Si el gruix de la crisi es va generar en la bombolla especulativa i la percepció social era mínima, un 1% fins el 2009 (dos anys després de la seva desaparició) i actualment és màxima, quan les dades objectives la desmenteixen, és evident que els nostres mitjans també ens deuen una explicació d’aquesta enorme diferència.

En un article publicat el 7 de febrer del 2014 per Astrid Barrio No és la corrupció que vivim, sinó la que sospitem destacava que “en aquella mateixa setmana les dades publicades per la Comissió Europea ens permeten afirmar que Espanya és el país europeu on hi ha més distància entre la corrupció percebuda i la realment soferta.

El primer Informe Anticorrupció de la Unió Europea ha posat de manifest que els espanyols són els ciutadans europeus que se senten més afectats per la corrupció.

La mitjana de la UE se situa en el 26%, mentre que Espanya aconsegueix el 63%.

No obstant això aquestes dades contrasten fortament amb els índexs de victimització. Només el 8%, el mateix percentatge que el del conjunt d’europeus, responen afirmativament en ser preguntats sobre si han viscut o han estat testimonis d’un cas de corrupció”.

Aclarir aquesta contradicció és enormement important per a la consolidació del sistema democràtic, el respecte als governants i

als funcionaris, el compliment de les obligacions ciutadanes, per a la confiança i la qualificació internacional, l’atracció de les inversions i la generació de nous llocs de treball, per al finançament exterior i el seu cost... Fins i tot, aquesta falta de rigor informatiu, en deslegitimar el sistema democràtic forjat en un complex i exteriorment admirat procés de transició, ha obert les portes a grups amb principis polítics predemocràtics i solucions econòmiques obsoletes, pròpies dels sistemes polítics del tercer món referits en l’article anterior, que han portat als pobles on s’han aplicat a la misèria, a la falta de llibertats i als

llocs més alts de corrupció.

Aquesta confusió sobre els orígens de la nostra crisi i de les seves conseqüències econòmiques i socials pot ser letal per al futur del país que pot retornar a una altra gran crisi, aquesta vegada de manera definitiva, donat el volum del nostre deute públic i privat.

Com explicava el Catedràtic d’Economia Santiago Carbó en un article Els missatges entre línies del FMI publicat en El País, el 9 de juny passat “El FMI deixa el missatge que hi ha dues formes mitjançant les quals Espanya la pot pifiar: la dolenta -no fer més reformes- i la pèssima -revertir les reformes recents-”.

Si Espanya està en la mitjana, amb la reforma del marc legal en relació a la transparència de

l’activitat pública i la penalització de la corrupció, l’incentivament de la independència i la celeritat de la justícia i de la policia, el control de la selecció de funcionaris i de la discrecionalitat dels polítics, les polítiques anticorrupció de la UE (ex. GRECO...) i el despertar de la consciència ciutadana sobre aquest tema, anirem millorant progressivament.

Encara que en col·lectius tan enormes sempre hi haurà persones que se surtin del guió.

Crec que és una falta de sentit comú el pensar que, en tan pocs anys de rodatge, Espanya aconseguirà en aquest camp (com en el de l’economia o gestió pública) el nivell de països amb major cultura i experiència democràtica que el nostre.

Però, si aquests casos continuen sortint en les primeres planes dels periòdics com la notícia més important del dia, la percepció de la corrupció s’anirà reduint lentament, encara que les dades objectives ens apropin a Dinamarca.

I, finalment, quant a la condició de “l’existència de mitjans de comunicació actius” crec que tenen un gran repte per recuperar la credibilitat social.

Perquè, si està acreditat que la percepció de la corrupció va relacionada amb la seva cobertura mediàtica, per què no la van denunciar en el període central de la mateixa? Va ser per interès o per ignorància? Com ens convenceran que la ignoraven quan tothom la coneixia? Si hi ha periòdics que són incapaços de dedicar ni un petit percentatge de la seva primera pàgina a la corrupció del “partit amic” seguiran denunciant la corrupció

quan aquest partit accedeixi al poder? La denúncia de la corrupció té per finalitat evitar-la per a la ciutadania o reduir la quota de vots de l’enemic polític? I si l’amic és un incompetent denunciarà la incompetència o intentarà ocultar-la o emmascarar-la buscant-li un enemic exterior on dirigir les ires de la societat?

Si eren mitjans d’informació…

Per què no van informar als seus seguidors dels riscos, per evitar que la crisi els afectés tan greument? Quantes portades i textos van dedicar a la incompetència de la gestió econòmica, a la falta de liquiditat del sector empresarial, a la ruïna que provocaria l’esclat del boom immobiliari, a la sobrevaloració dels immobles, a l’irresponsable creixement de la despesa pública i de les inversions inútils quan a partir del 2007 es col·lapsa una font fonamental d’ingressos, la construcció, i especialment en l’àmbit autonòmic (més de 195.000 funcionaris) i municipal (ex. Plan E 12.110 milions, 22.900 funcionaris), a les decisions econòmiques purament electoralistes o a la falta de reformes que milloressin la competitivitat de l’economia, que van ser la base dels nostres actuals problemes?

Davant tal desinformació, trobem a faltar una autocrítica en els nostres mitjans que van participar-hi. Com deia García Montalvo: “Als EUA als opinadors que el 2005 parlaven de cercle virtuós i que el Dow Jones arribaria als 36.000 punts, els han eliminat.

A Espanya, aquesta gent que el 2006 deia que tot era perfecte, avui explica com sortir de la crisi”.

Potser, la diferència obeeixi al fet que els propietaris del sector als EUA continuen pensant que la funció principal del periodisme és la d’oferir als seus lectors una informació independent, solvent i honesta.

Penedès Econòmic

octubre 2015

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

La Balança El Pep i la Montse vénen de famílies de botiguers. Fins no fa gaire temps els pares de la Montse regentaven una botiga de queviures al carrer del Cid. El Pep ha treballat més de 20 anys al sector de la banca, però fa un temps va prendre la decisió personal de fer un canvi. Volien engegar un negoci amb sentit, una botiga tradicional on el compta és el què s’hi ven, el com es ven i també i sobretot a qui i com compren els productes que es troben a la botiga. El menjar saludable i el tracte amb els seus clients i els seus proveïdors són els valors essencials de La Balança.

Una botiga que es troba al Carrer Sant Pere, 10, de Vilafranca del Penedès.

No és una franquícia...

Busquen els productors i millor preu possible dintre del que és just.

Tots dos teniíeu una feina i decidiu emprendre aquest negoci.

Per què? Què us impulsa a ferho?

Feia molt temps que tenia un repte o un objectiu, digues-li com vulguis, d’obrir el meu propi negoci. Em semblava que ara era el moment, tinc una edat en que puc fer-ho. Així que vaig començar formant-me en diferents àmbits relacionats amb l’emprenedoria. A banda d’això a Barcelona vaig entrar en contacte amb una llançadora i allà vaig aprendre sobre l’economia social i les oportunitats que genera, no només d’obrir un nou negoci, sinó de crear empreses que sigui justes i aportin un valor a la societat. Em va semblar que aquest era el camí. Si fos només per un tema econòmic no hauria deixat el banc. Volia alguna cosa més...

Per què La Balança, Montse?

Sempre he estat de cara al pú-

blic, en diferents àmbits, en temes de reclamacions dels client, venent mobles, en una perruqueria, etc.

Escoltant la gent s’aprèn molt... hi ha una constant en moltes converses en el sentit que hem perdut, com a societat, el sentit de les coses.

Hi ha un repartiment molt injust de la riquesa, s’ha perdut el menjar d’abans, els estudis demostren que algunes malalties tenen una relació directa amb la mala alimentació... tot un seguit de coses que ens van empènyer a pensar en la possibilitat de tornar a trobar aliments de veritat, una mena de “tornar enrere”.

Es tracta de fer l’opció d’ anar a comprar aliments saludables però que te’ls puguis permetre sabent l’origen de les coses i d’on venen.

La Balança fa bona la dita que podem sentir darrerament de que tots els aliments que trobem avui però que les nostres àvies no els reconeixerien, no són ben bé bons aliments.

Què hi podem trobar exactament, doncs, a La Balança?

No és una dietètica ni un lloc on venguem complements nutricionals, ni medicaments... És simplement una botiga per alimentar-te de forma sana, natural i racional, i a un preu just.

Tenim fruita, verdura de cultiu ecològic i del Penedès, també llegums, fruits secs, etc. La idea és que es pugui fer una compra íntegra.

Els nostres productes no han passat per càmera, nosaltres mateixos anem a buscar-ho a casa del pagès que ho conrea.

Ens explicaves, Pep, que et va captivar el concepte de l’economia social. En quin punt

el vostre és un projecte que entra en aquesta categoria? És un camí, un nou repte. Tenir, per exemple, una part de producció pròpia que alhora contribueixi a alguna causa social. La Balança encara és molt jove i s’ha de consolidar, però aquesta podria ser una lína de creixement que per a nosaltres tindria molt sentit.

Si haguéssiu de definir quines són les vostres fortaleses, quines destacaríeu?

Potser el fet que com que volem fer aquesta funció de “botiga de barri” és important que siguem bons coneixedors de Vilafranca.

Algú ens deia, per què no obriu a Vilanova. Nosaltres pensàvem que no se’ns hi havia perdut res allà i que justament a Vilafranca hi ha molta gent que ens coneix, i això ens sembla un valor en un establiment com el nostre.

Una altra podria ser el fet de vendre poc aliment processat i de creure’ns molt la nostra pròpia filosofia. Això, amb la proximitat amb el client, ens sembla que s’acaba transmetent.

Hi ha un altra cosa que també és molt interessant i és que aprenem cada dia dels nostres propis clients, i alhora això fa que po-

guem recomanar a d’altres persones solucions que venen d’aquest aprenentatge Els vostres projectes de futur passen per aquesta possibilitat de col·laborar en un tema d’economia social?

Aquest pot ser un, també el fet de ser un punt de l’Ecoxarxa per a la recollida de cistelles de fruita i verdura ecològica i potser més endavant, si tot va bé, obrir algun altra punt de venda en una altra zona de Vilafranca.

Què ha estat el més difícil d’engegar aquest projecte?

Doncs la decisió a fer el pas. La decisió de deixar les dues feines

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Trobar sentit al que fas: tirar endavant un negoci que vagi més enllà del fet estrictament econòmic, dóna sentit i per tant força per començar i perseverar 2- La formació és una font d’aprenentatge però també d’inspiració . És essencial formar-se per aprendre però sobretot per tenir l’estímul necessari per buscar i trobar noves idees 3- Estar convençut del que vens. Creure fermament en les bondats del que ofereixes és la millor de les garanties per convèncer els teus clients 4- Noblesa i agraïment. De vegades pensem que emprendre és qüestió només d’habilitats i d’oportunitats i en canvi hi tenen molt a veure valors fonamentals. En el cas del Pep i la Montse, la noblesa i l’agraïment.

que teníem. Però és un projecte que no pot liderar una persona sola. Si volem pomes, per exemple, truquem i ens cullen les pomes, però per donar un bon preu, les hem d’anar a buscar.

Aquest treball directe amb el productor aporta molt valor, però alhora comporta molta feina.

Quines habilitats diríeu que són clau per tirar endavant un projecte?

La capacitat de superar obstacles potser és de les més importants. Es tracta d’una actitud.

N’hi ha i molts, d’obstacles, i per tant és necessària l’actitud de no rendir-se.

Unes altres habilitats serien la valentia i l’alegria, tenir, en definitiva, un esperit positiu.

També cal estar convençut del que vens i ser noble en la venda, no prometre coses que no pots garantir.

També i en relació amb els diners, crec que és necessari tenir un cert pulmó financer per poder aguantar els primers mesos quan s’ajunten tantes despeses de cop, tot i havent fet una inversió prudent.

I per últim crec que cal ser agraïts. Nosaltres hem de donar gràcies a una cosina que va obrir un punt de venda molt semblant al nostre a Sant Boi. Veure-la i també el seu suport, ens va ajudar a tirar endavant.

20

Penedès Econòmic

octubre 2015

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

Universitat d’empresa, aquí

A

mb el nou curs acadèmic hem de celebrar el començament dels dos postgraus que ja s’imparteixen al Penedès i el Garraf, de la mà de l’Escola de Direcció d’Empresa i amb el segell de la Universitat de Vic. D’una banda, el postgrau en Direcció Estratègica i Emprenedoria per a Pimes s’està impartint al Molí de Mar, a Vilanova i la Geltrú. D’una altra, el postgrau en Negocis Internacionals s’està realitzant al Centre Àgora, a Vilafranca del Penedès. Tots dos cursos marxen paral·lels i acabaran entre maig i juny de l’any vinent.

En tots dos casos, cal valorar la perseverança de les institucions que els han portat a terme, però també cal posar l’accent en la col·laboració rebuda per part dels respectius ajuntaments, sense la qual la producció d’aquests cicles acadèmics potser no hauria estat possible. Els ajuntaments de Vilafranca del Penedès i de Vilanova i la Geltrú ho han volgut i han fet el pas necessari. Aquests dos programes podrien tenir continuïtat en successives edicions, de manera que es podrien consolidar com a oferta de complement universitari.

A partir del mes de febrer de 2016, aquesta vegada amb la insígnia de la Universitat Politècnica de Catalunya i també amb producció de la mateixa Escola de Direcció d’Empresa, el Centre Àgora aplegarà un tercer postgrau, especialitzat en Logística Integral i Supply Management.

Serà una nova fita en el currículum universitari de l’entorn. És més, pujarem un nou esglaó en l’escalinata de la cultura d’empresa a les nostres comarques.

Apropar la universitat a l’empresa fa que la nostra regió granpenedesenca sigui més atractiva i de major retentivitat per als negocis i el talent. L’etiqueta universitària és un factor competitiu de primer ordre.

Ara com a primícia, també us puc dir que l’EDE està liderant un projecte que ens ha de portar una nova disciplina universitària.

Tot just d’aquí a un any, el Molí de Mar de Vilanova i la Geltrú podria ser la seu dels nous estudis de Geografia Portuària. Aquesta branca acadèmica no existeix al país i busca el seu àmbit de notorietat entre tot el sistema de ports secundaris de la regió euromediterrània i de la resta d’Europa. Des de totes les ciutats

dos postgraus ja s’imparteixen al Penedès i el Garraf, de la mà de l’Escola de Direcció d’Empresa

portuàries, empresaris, directius i professionals dels sectors públics i privats podrien trobar una formació universitària de referència exclusiva.

Aquestes iniciatives afloren des de l’Escola de Direcció d’Empresa, de la mateixa manera que, a més, s’estan programant cursos monogràfics i cicles de gestió operativa i estratègica per a empresaris i directius de Pimes.

Impulsada per l’ADEPG, des de maig de 2012, l’EDE manté una singladura ferma i un rumb inequívoc vers la cultura d’empresa.

El mateix Programa de Direcció de Pimes, considerat com el mascaró de proa de la programació, acaba d’inaugurar la seva novena edició i ja són més d’un centenar i mig els executius que han cursat aquest curs d’actualització competencial.

Si contemplem el nostre pati de veïns des de la globalitat i tenim en compte la tradició universi-

tària i alhora l’oferta ja existent, tenim l’oportunitat de conjugar tres realitats: el pal de paller històric, com ho és el campus de la Universitat Politècnica de Catalunya; la consolidació de la Universitat Rovira i Virgili i la proximitat de la Universitat Central de Catalunya, dins la qual trobem la Universitat de Vic. Fins ara, no es pot dir que el binomi universitat i empresa hagi reeixit en les seves conseqüències, segurament perquè s’ha insistit més en la transferència tecnològica que no pas en la compartició de coneixement i experiències. La formació universitària en rang de coproducció podria suposar un nou estadi en les relacions entre la institució acadèmica i el món de l’empresa.

No ens hauria de fer mandra desenterrar la concepció de la triple hèlix per molt que avui dia es consideri desmodada. Al Penedès i al Garraf, tots tres estaments, universitat, sector públic i empresa, han de conjurar-se fins a orquestrar un trident capaç de superar les endèmies d’un territori acadèmicament gregari, empresarialment vicari i políticament sucursalista.

Una estratègia majúscula d’aquest Gran Penedès podria ser, sí, la creació d’un consell intercomarcal per a la formació universitària, amb factura publicoprivada i amb participació dels tres consells comarcals, els ajuntaments, les universitats i les organitzacions empresarials.

Com si res.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

octubre 2015

Penedès Econòmic

21

22

Penedès Econòmic

octubre 2015

EMPRESA

El reciclatge de cartutxos de tinta guanya mercat amb els particulars L’empresa Cartutxos x Impressora, de Vilafranca, subministra cada vegada més cartutxos reciclats per ser més econòmics i ecològics Lídia Oñate Amb un mercat tan competitiu com el dels consumibles d’impressora, el reciclatge ha aconseguit entrar amb força i guanyar-se la confiança de particulars, autònoms i petites i mitjanes empreses, que ho veuen com una opció a mida de les seves necessitats. El seu baix cost i uns resultats prou solvents per a impressions quotidianes han acabat superant el sector de les marques origianls. A mesura que les còpies s’enduien part del pastís, empreses com HewlettPackard (HP) van posar traves als seus competidors per dificultar el funcionament de les seves màquines amb cartutxos aliens.

Aquest, però, no és el cas dels cartutxos reciclats, que mantenen l’envàs del fabricant, però es reomplen de tinta d’altres fabricants. La bona acollida respon a factors eminentment econòmics, ja que el preu es pot reduir entre un 50 i 90%, però també per una creixent conscienciació mediambiental. “Cada vegada ens demanen més producte reciclat i menys d’original”, comenta Montse Rafecas, propietària de la botiga Cartutxos x Impressora, de Vilafranca del Penedès.

L’alternativa del reciclatge ha

u Montse Rafecas, propietària de Cartutxos x Impressora

estat el desencadenant d’aquest canvi, que ja suposa el 70% de les seves vendes. Tot i això, els cartutxos originals suposen més de la meitat de la seva facturació, ja que són més elevats de preu i en alguns casos encara segueix sent la millor opció. “És cert que són més cars perquè pagues l’envàs, la

Port Insegur Moltes gràcies, Max Schrems. Aquest agraïment públic és el mínim que puc fer amb aquesta persona que ens ha ajudat a ser una mica més lliures.

En l’àmbit personal ens ha situat a tots els ciutadans europeus en una altra estadi de protecció i privacitat, però és que en el professional ens ha donat a tots els consultors en protecció de dades una empenta excepcional.

Per posar-nos en antecedents, Max Schrems, ciutadà austríac, va de-

mandar la xarxa social Facebook per no garantir la protecció de dades personals de manera efectiva arran de les revelacions del programa d’espionatge massiu del govern dels Estats Units fetes per l’exanalista de l’agència de seguretat nacional nordamericana, Edward Snowden. Com que les dades eren traspassades d’Europa als Estats Units, on Facebook té els seus servidors, allà quedaven sota un control inferior a les exigències europees.

Ara li han donat la raó.

marca i la garantia, però depèn de les necessitats de cada client i el tipus d’impressora que faci servir perquè algunes no permeten l’ús de cartutxos reciclats”, afegeix.

Amb cinc anys d’experiència al capdavant de l’empresa, Rafecas coneix de prop aquest mercat, que defineix com “molt canviant

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea acaba d’invalidar l’acord subscrit entre la Unió Europea i Washington que des de l’any 2000 ha permès a centenars d’empreses, multinacionals com Facebook, Apple o Amazon, emmagatzemar i processar als Estats Units les dades personals dels seus clients.

Vaja, que les transferències de dades realitzades en els últims 15 anys s’han fet sense garanties suficients, amb un marc legal, el Safe Harbor, o Port Segur, que ara queda desautoritzat per la Justícia europea.

Aquesta bomba de sentència ha tret a la llum

i competitiu”. Per aquest motiu, afirma que “t’has de diferenciar com puguis perquè o funciones bé o tanques”. En el seu cas, el seu factor diferencial es troba, no només en el preu, sinó també en l’assessorament i el servei post-venda, que ha de ser ràpid i àgil, ja que els clients acostumen a venir amb més urgència que calma quan es tracta d’impressions que, sovint, els corre pressa. “Has d’adaptar-te amb rapidesa al que et demanen, ja que cada client té unes necessitats diferents i l’has d’assessorar el millor possible”, comenta Rafecas, que també es dedica a la venda d’impressores.

“Tothom busca imprimir el més barat possible i amb bon resultat. Per això és molt important conèixer bé l’oferta del mercat i recomanar a cada client la impressora idònia, en funció del seu ús i exigència perquè no és el mateix una impressora per a un estudiant que una per a un dissenyador gràfic”, matisa Rafecas. La tendència del reciclatge va a l’alça en molts sectors com el dels cartutxos, gràcies en part als al·licients per recuperar part de la inversió feta amb la compra del producte (un euro per cartutx d’HP en aquest establiment vilafranquí), sinó també pel component ecològic que suposa tornar a fer servir l’envàs del producte.

pública una de les recomanacions que més sovint els consultors en protecció de dades hem de batallar, convèncer el client que el software que fa servir és una peça clau en el seu tractament de dades personals i que tot allò gestionat, allotjat o custodiat fora de la Unió Europea és un risc incontrolable. I perdre el control sobre unes dades de les quals ets el Responsable no és un plat gaire agradable d’empassar-se. És cert que hi ha plataformes magnífiques, és clar.

I admeto que dir-li a algú que no faci servir Mailchimp, per exemple, sembla una recomanació amb

UN MAPPING PENEDESENC GUANYA AL BERLIN FESTIVAL OF LIGHTS

L’estudi de producció audiovisual penedesenc Sínoca, especialitzat en mappings, va ser guardonat amb el segon premi del jurat al Berlin Festival of Lights, un dels festivals de la llum més reconeguts a nivell internacional, que es va celebrar del 9 al 18 d’octubre.

La riudebitllenca Sílvia Isach, propietària de Sínoca, va recollir el premi, valorat en 3.000 euros, per haver fet el mapping titulat Berlin, Die Symphonie, sobre l’art i la cultura de la capital alemanya, que va ser projectat a la porta de Brandenburg.

Per l’artista aquest reconeixement a la seva feina és “tot un orgull”. Els finalistes per als millors mappings presentats procedien de sis països d’arreu del món, i Isach en va ser l’única representant nacional. La riudebitllenca destaca que “el suport de projecció ha estat immillorable, la porta de Brandenburg, un símbol de llibertat a l’any en que se celebra el 25è aniversari de la reunificació alemanya”.

poques possibilitats d’èxit. És gratuïta fins a 2.000 registres, molt fàcil per a no experts en disseny, amb opció de gestionar bases de dades molt completes, amb anàlisi d’enviaments...

Genial. Hi havia un però i és que les dades marxaven a algun lloc dels Estats Units i la seva legislació en protecció de dades és més laxa que l’europea. El Port Segur era el procediment per guardar-se les esquenes i s’ha demostrat que era més un acte de fe que un compliment efectiu, perquè se suposava que els Estats Units garantien un nivell adequat de protecció de les dades personals transferi-

des.

Ara ens costa menys fer veure aquest buit. Gràcies ciutadà Max.

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

Penedès Econòmic

octubre 2015

23

TRIBUNA UEP

El Club RRHH UEP organitza un seminari sobre motivació Una quarantena de directius d’empreses i responsables de recursos humans van participar el dijous 22 d’octubre en un seminari sobre motivació organitzat pel Club RRHH UEP. La trobada, que es va celebrar a la sala d’actes del celler Masia Vallformosa, a Vilobí del Penedès, va ser dirigida per la coordinadora del Club RRHH UEP, Yasmina Ortiz, que va destacar que una bona

comunicació entre la direcció i els treballadors i el coneixement de la situació personal de cada persona són les claus principals de la motivació a la feina. Yasmina Ortiz va afirmar que la millora de la retribució dels treballadors influeix en la motivació però no és l’únic estímul. “Moltes vegades una bona paraula en un determinat moment, o una felicitació en un altre, tenen un efecte molt més

La UEP convida els millors experts per parlar de màrqueting i vendes La Unió Empresarial del Penedès ha encetat aquest mes d’octubre un cicle de conferències-taller sobre màrqueting i

vendes. Els millors experts del sector explicaran els secrets i les millors estratègies. Tots els socis de la UEP hi poden participar

motivador que no la millora del sou”, va assenyalar la coordinadora del Club RRHH UEP. Els assistents, majoritàriament directors de recursos humans, van explicar algunes experiències personals i van coincidir que la complicitat amb els treballadors i la cohesió de grup són igualment peces clau per motivar els treballadors. En aquest sentit, van destacar que el fet de compartir èxits o fracassos

marca un estil de lideratge que fomenta la cohesió d’equip i van concloure que les empreses han de cuidar més els talents i la capacitat d’iniciativa dels treballadors

com a font de motivació. Els participants en el seminari van tenir l’ocasió de visitar les instal·lacions del celler i la cava de Vallformosa i tastar alguns dels seus productes.

gratuïtament prèvia inscripció, i per als no-socis, el preu per conferència és de 15€. La primera sessió va tenir lloc el dimarts 27 d’octubre i va tractar sobre les Estratègies Comercials, a càrrec de Jordi Montserrat, wine business consultant i exdirector internacional de màrqueting de Bodegas

Miguel Torres, i Jordi Ventura, director d’Estratègia i Pedagogia.

La segona sessió serà el dijous 19 de novembre i tractarà sobre com vendre valor quan el client vol preu i anirà a càrrec de Víctor Moliner, professor d’Estratègia, Màrqueting i Vendes a EADA. La tercera sessió està programada per

al dimarts 1 de desembre i anirà a càrrec de Francisco M. López, enginyer de gestió per la Facultat de St. Louis de Brussel·les i expert en màrqueting i gestió, que explicarà les claus per incrementar la rendiblitat comercial en mercats altament competitius, estancats o en recessió.

Espai Socis XAVIER JIMÉNEZ, enginyer tècnic industrial Oferim tot tipus de serveis d’enginyeria industrial a Vilafranca del Penedès. Des de la redacció del projecte, seguiment i control d’obra, certificat final i tramitació de la documentació als organismes competents.

Tramitem la legalització de la instal·lació elèctrica, permís d’obres i llicència ambiental de indústries o nous establiments, així com ampliacions i/o trasllats.

LIBERDÚPLEX, impressió i enquadernació de llibres

Tramitació i legalització d’aparcaments privats d’ús col·lectiu.

Redacció de projectes antiincendis i plans d’emergència. Redacció de memòria per la inscripció d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió segons la instrucció 10/2005.

Realització informes pericials. Fitxa tècnica per legalitzar vehicles o ciclomotors.

Coneix-nos www.xavierjimenez.com

Liberdúplex fa més de cinc dècades que és líder en la impressió i enquadernació de llibres. Oferim una àmplia gamma de serveis d’impressió. Formem part del Grupo Editorial Prensa Ibérica i disposem d’un centre de produció de 30.000 m2. La nostra experiència és una garantia d’eficàcia i qualitat.

Llibre de tapa dura, de butxaca, fullets, revistes corporatives, catàlegs

MÚTUA GENERAL DE CATALUNYA, assegurances de salut de qualitat… A Liberdúplex, la nostra àmplia capacitat de producció ens permet oferir als nostres clients tot tipus de formats d’impressió de llibres i alres publicacions. Treballem a mida de les necessitats del client. La nostra planta de producció es troba al polígon industrial Torrent Fondo de Sant Llorenç d’Hortons. Si vols saber més de nosaltres, visita’ns a www. liberduplex.com.

Quadre mèdic amb centres de renom que inclou els equips mèdics de prestigi que hi treballen.

Cobertura de pròtesis que inclou totes les pròtesis d’implantació interna i preveu les que puguin aparèixer com a resultat dels avenços científics i tecnològics. Cobrim íntegrament la tècnica LASIK per a la cirurgia dels defectes de la refracció de l’ull.

Hospitalització en qualsevol centre del món, fins a un màxim de 42.000 €,

per a tractaments especials que no prestin cap dels nostres centres concertats.

A diferència d’altres companyies, l’ozonoteràpia i l’acupuntura estan cobertes.

Cobertura d’assistència en viatge amb validesa a tot el món.

Espai Mútua, un nou concepte d’oficina que permet gaudir als mutualistes, sense cap cost, de múltiples activitats. Descobreix els noustres serveis i les nostres ofertes a www. mgc.es.

24

Penedès Econòmic

octubre 2015

EMPRESA

Patates Piqué aprofita la moda del vermut amb l’atractiu mediterrani L’empresa vilanovina busca posicionar-se al mercat català com les patates gurmet amb arrels mediterrànies, de qualitat i proximitat Lídia Oñate Amb el mar Mediterrani com a centre de seva estratègia d’empresa, Patates Piqué va iniciar fa cinc anys la seva trajectòria per erigir-se primer com ‘les patates de Vilanova’ i, més endavant, com les patates casolanes de qualitat i proximitat arreu de Catalunya. La seva matèria primera, patates de la varietat àgria conreades arreu del litoral mediterrani, i els seus valors alineats amb la cultura mediterrània han aconseguit fer-se un lloc entre vermuteries, cellers i establiments especialitzats que cerquen un producte més gurmet i exclusiu. Actualment, distribueixen les patates Piqué a més de 400 establiments, una xifra més alta que la prevista al seu pla d’empresa cosa que evidencia la bona acollida que està tenint la seva proposta. “És un producte que ha agradat molt, no només per la seva qualitat, sinó també pel concepte mediterrani”, explica el gerent de l’empresa, Marcel Ferré, qui destaca que “l’èxit es troba en una cosa tan senzilla com anar a fer una cervesa i unes patates després de la feina o en un descans, perquè aquesta és la màgia que volem transmetre”.

Durant els primers anys l’empresa vilanovina, que s’engloba dins el grup de Vilanova Cafès, va centrar-se en la

u Marcel Ferré, gerent de Patates Piqué, de Vilanova i la Geltrú

comarca del Garraf per tal de ser reconegudes a casa, Vilanova i la Geltrú, però de mica en mica s’ha anat fent un lloc a l’àrea metropolitana de Barcelona fins arribar a Tarragona. De cara a aquest any volen consolidar-se al Bages, l’Anoia i Lleida, i arribar a noves zones com les de Girona i les Terres de l’Ebre per tal de completar el mapa geogràfic català. Aquesta expansió és fruit d’una acurada selecció dels seus clients per saber quins poden ser “els millors prescriptors de

la nostra filosofia i valorin la nostra diferenciació, ja que hi ha molts establiments que van únicament per preu”. En aquest sentit, Ferré explica que els establiments que subministren han d’apreciar la qualitat del producte, l’exclusivitat, la quantitat de les bosses i el disseny atractiu dels expositors, uns aspectes que a “aquells que van només per preu els és indiferent”.

Actualment Patates Piqué té a la venda dues línies de bosses de patates (les clàssiques i les inno-

vaadores de pebre sobre flor de sal) i una de cotnes, una oferta que s’arrodoneix amb diversos productes típics per fer el vermut com escopinyes, olives, musclos, ventresca i cloïsses. A més, potenciaran l’acompanyament amb una salsa Piqué, una de clàssica per a les escopinyes, però apta per a la resta de complements de vermut. “El moment del vermut està a l’alça totalment”, subratlla Ferré, “i no només les tapes tradicionals, sinó també s’està recuperant el vermut com a beguda”. En resposta al retorn d’aquesta moda, l’empresa vilanovina ha llançat al mercat el seu propi vermut Piqué, pensat per completar aquests petits àpats distesos. El gerent Marcel Ferré remarca que “som fabricants de patates, però com que estem venent un concepte d’aperitiu ens trobem que hi ha uns productes clàssics per acompanyar”. Per tal d’oferir una assortiment ampli de productes complementaris compten amb un fabricant de conserves que els permet oferir una línia d’aperitiu completa sota la mateixa qualitat i concepte de la línia Piqué. D’aquesta manera aconsegueixen incrementar la facturació, alhora que capten més clients, ja que “els hostalers prefereixen unificar proveïdors, és a dir, que un de sol els proporcioni el màxim de productes que necessiten”. En aquest cas, aquesta sinèrgia tam-

TPP, TTIP, noves àrees de lliure comerç entren en joc

Roser Colomé castellví Gerent Territorial Barcelona Globalider

Austràlia, Brunei, Canadà, Xile, Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Perú, Singapur, EUA i Vietnam acaben de tancar un acord per liberalitzar el comerç i les inversions i crear així una àrea de lliure comerç, una idea que es va plantejar per primera vegada fa més d’una dècada i mitja.

L’Acord d’Associació Transpacífic (TPP, segons les seves sigles en anglès) abasta a un

conjunt d’economies que suposen el 40% del PIB mundial, i suposa el primer èxit tangible en l’estratègia de Barack Obama del gir al Pacífic, que consisteix a centrar la política nordamericana a la regió en la qual es decidirà el poder al segle XXI, en detriment d’Europa, Xina i Orient Mitjà.

Aquest és el major acord de lliure comerç en què s’ha embarcat Estats Units des que fa 20 anys va entrar

en vigor el NAFTA, format per aquest país, Canadà, i Mèxic.

Washington, que ha estat el principal impulsor de l’acord, ho veu com una iniciativa més política que econòmica ja que, al cap i a la fi, al voltant del 90% dels llocs de treball als EUA no es veuen afectats pel comerç internacional, segons una estimació de Peter Petri, del Think tank Peterson Institute For International Economics.

bé els permet reduir els costos de distribució, molt elevats pel repartiment exclusiu de bosses de patates, però més assequibles amb el de les llaunes de conserva. “Intentem optimitzar-ho tot al màxim”, afegeix Ferré.

Un dels factors diferencials amb els quals volen posicionarse com la millor opció per als restauradors són els suports per als productes de la gamma Piqué. “Treballem amb fusta natural per tal que les caixes que proporcionem tinguin un aire a les caixes antigues dels pagesos, tenim un expositor gran, també de fusta, i un altre de forma allargada en el qual les bossess s’aguanten per pinces”, explica Ferré. En el cas de les vermuteries i botigues especialitzades, la gamma d’expositors es combina amb alguns displays per a les taules en el qual proposen maridar les patates Piqué amb vi, cava o cervesa, i així potenciar el consum. “Són detalls que ens fan diferenciar-nos de la competència i fan que el client senti que ens preocupem perquè pugui vendre més. És divertit i de moment està agradant molt”, comenta Ferré.

A través de l’eslògan “Soles o acompanyades?” també busquen trencar barreres i adaptar el consum de les patates a l’actualitat.

“Cada vegada és més tendència el factor single, és a dir, la llibertat de viure i gaudir de les coses sol. Per això ho hem volgut remarcar a l’eslògan”, subratlla.

Entre els projectes que estudien de cara a llarg termini, se situen les joint ventures amb marques de renom amb les quals comparteixen valors i filosofia.

Segons Ferré “som una empresa petita i familiar i és difícil que ens escoltin a la primera. Per aquest motiu intentem coincidir en esdeveniments com el festival Vida, en el qual vam combinar les patates amb la cervesa d’Estrella Damm”.

A més, podria servir de model, fins a cert punt, per al TTIP, un acord similar que està sent negociat entre els EUA i la UE, i en el qual el Govern d’Obama ha mostrat bastant menys interès que al TTP. El TTIP encara no s’ha aprovat, ni tan sols es coneixen els termes exactes del seu abast, però el Tractat Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (TTIP), l’acord que ha de facilitar el lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (UE), ja ha generat multitud de reaccions contràries. La darrera i més sonada, la de l’Ajuntament

de Barcelona, que aquest divendres s’hi declarava formalment en contra amb els vots de Barcelona en Comú, ERC i la CUP. El que formalment és una declaració institucional demana que sectors com l’educació, la sanitat o els serveis socials restin al marge de les competències del tractat, alhora que clamin per a la suspensió de les seves negociacions.

El principal temor és que la liberalització redueixi les regulacions que protegeixen els treballadors i els estàndards de qualitat europeus.

Penedès Econòmic

octubre 2015

25

EMPRESA

Bona acollida de La Central, l’enoteca més completa i gran de l’Alt Penedès L’establiment, que aglutina un bar, una vermuteria i una botiga de vins, ha esdevingut un autèntic lloc de trobada al polígon Domenys I de Vilafranca

Olga Aibar Bar, vermuteria i botiga de vins, tot en un. Així és La Central, l’enoteca més gran i completa del Penedès, ubicada al carrer de la Múnia, 26, al polígon Domenys I de Vilafranca del Penedès, que va obrir portes a principis de setembre i que ha esdevingut un indret de trobada per als penedesencs.

Un lloc de pas, tranquil, amb fàcil aparcament i terrassa, ideal per fer un bon vermut els caps de setmana amb familiars o amics.

La botiga disposa de més de 700 referències diferents de tot tipus.

S’hi pot trobar des dels caves més propers i coneguts fins als grans champagnes francesos. Caves joves, reserves i grans reserves; rosats, blancs i de postre. A l’apartat de vins, existeixuna gran varie-

tat i diversitat de vins catalans i d’altres denominacions d’origen espanyoles juntament amb un petit racó d’internacionals. També hi ha una secció amb destil·lats,

La Botiga disposa de més de 700 referències de tot tipus amb una gran quantitat de ginebres, brandis, whiskys, orujos, licors d’herbes, digestius, etc. per a tots els gustos i a preus molt assequibles.

Altres atractius de la botiga són les conserves selectes de reconegudes marques com Espinaler o

La Catedral, formatges, embotits, pernils de gla, i un gran ventall de productes de vermuteria, entre altres reconeguts articles A més, properament es podran agafar els vins o caves de la botiga i consumir-los al moment, gràcies a un refredador d’ampolles que s’instal·larà a l’establiment.

La botiga obre de dilluns a dissabte de 10-20.30h i els diumenges de 10-15h i el bar de dilluns a dissabte de 7-20.30h i els diumenges de 8-15h. El telèfon de La Central és el 938 17 02 48.

Al bar es pot gaudir d’esmorzars de forquilla, tapes, entrepans, plats i menús i, els caps de setmana, se serveixen vermuts. Es pot triar entre el popurri senzill format per escopinyes, olives, patates i vermut, el popurri mitjà (també amb cloïsses, navalles i seitons) o el popurri La Central,

per a quatre persones, format per escopinyes, cloïsses, navalles, olives, seitons, patates i vermut per 8,50 euros.

La Central vol complaure els seus clients més exigents. Així, té previst crear un club de clients on

els diferents elaboradors podran presentar el seus productes directament al consumidor final a través de tastos i xerrades. També es promocionaran diferents ofertes de la casa a través de les xarxes socials.

26

Penedès Econòmic

octubre 2015

VINS&CAVES ELS JOVES I EL CAVA

Freixenet i Codorníu entren en una nova pugna comercial online El Grup Freixenet llença la plataforma Club Cuvée i, alhora, Codorníu publica les dades de facturació del seu portal redacció

Freixenet i Codorníu han entrat en una nova lluita comercial, ara en una nou canal en creixenet: el de l’e-commerce. I és que en el mateix moment en què Freixenet presentava la seva nova plataforma digital, el Club Cuvée (www.clubcuvee.com), Codorníu comunicava les xifres

de facturació del seu portal, que situava en més de 500.000 euros acumulats en els tres anys de vida.

La nova plataforma online de Freixenet engloba les característiques i productes dels 23 cellers que el Grup Freixenet té a sis països dels tres continents.

Es tracta de les referències més exclusives del grup. Segons Pere Ferrer, CEO del grup, “el Club

reflecteix la dimensió mundial del Grup i l’apropa al client, que té l’oportunitat de conèixer iniciatives poc conegudes i reservades als més experts”.

Així, a la plataforma es poden trobar receptes per harmonitzar amb els vins, caves i champagnes del Club, informació sobre novetats, premis i reconeixements de cada celler, llançament de nous productes, entrevistes pe-

Les vendes de caves creixen un 9% al mercat interior gràcies als premium redacció

El sector del cava ha continuat creixent enguany, tot i la incertesa política dels darrers mesos.

Les dades de les expedicions del cava del primer semestre de l’any mostren una tendència positiva, de més d’un 1% a escala global, destacant un 9% en el mercat interior. Aquest creixement potenciat pels caves de gamma alta s’ha experimentat, principalment, en la distribució tradicional: restaurants, botigues especialitzades i hotels, on

els caves reserva han augmentat un 11,7% assolint la xifra de 9,39 milions d’ampolles i els gran reserva un 22,6% (1,85 mi-

lions d’ampolles).

Segons el president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet, “el cava premium no té rival”. En

riòdiques amb personatges de referència del sector, viatges tematitzats al voltant del vi i rutes i experiències.

Pel que fa a Codorníu, el seu web té 15.000 seguidors i un dels seus principals atractius és que es poden personalitzar les ampollles de cava Anna de Codorníu. També es pot accedir a edicions limitades del grup i a marques que només es poden comprar online.

l’àmbit exterior, es produeix una lleu recuperació motivada per països com França, on s’ha incrementat el consum en un 12%.

Pel que fa a països tercers, els Estats Units creixen notablement fins a arribar al 15%, situant-se com a quart mercat mundial per al cava, així com el Canadà, que creix un 16%.

Les dades relatives als caves premium posen de manifest tant la recuperació econòmica com el treball dut a terme per les empreses elaboradores i el mateix Consell Regulador quant a la promoció dels caves premium tant en l’àmbit nacional com internacional i molt vinculats a la gastronomia. És el cas dels Cava Experience, que el Consell Regulador ha organitzat a diferents ciutats, entre altres accions.

L’home més ric del món

Marc barella hernandez Director Penedès Econòmic Economista

L’empresari gallec Amancio Ortega s’ha convertit en la major fortuna del món, per sobre del fundador de Microsoft, Bill Gates, almenys durant unes hores. Segons dades de la revista nord-americana Forbes al tancament del dijous 22 d’octubre, el fundador de l’imperi tèxtil Inditex, matriu de Zara, va arribar a un patrimoni de 79.600 milions de dòlars (70.650 milions d’euros), per sobre dels 78.100 milions de dòlars de Gates,

amb el que es va convertir en el primer espanyol en aconseguir aquest estatus.

Per a valorar quina és la persona més rica del món, la revista americana realitza a diari una valoració de béns immobles i d’altres societats, a més de participacions en empreses cotitzades, per tant la forta revalorització o caiguda en les borses de gegants com Inditex o Microsoft poden fer variar el rànquing en només unes hores, que és el que va succeir amb Or-

tega i Gates.

Amancio Ortega va tenir el primer contacte amb el sector tèxtil als catorze anys, quan va començar a treballar com a dependent en dues botigues de roba.

El salt com a empresari es va produir l’any 1963.

Llavors, exercia la seva activitat com a fabricant de peces de vestir sota el nom de Confecciones Goa. No va ser fins passats 12 anys (1975) quan Zara va obrir la seva primera botiga al públic al centre

La Confraria del Cava Sant Sadurní, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili, va organitzar el 7 d’octubre, la segona edició del Simposi-congrés Internacional de la Setmana del Cava, que tractava sobre la relació dels joves amb el cava.

La jornada, es va fer al CIC Fassina de Sant Sadurní d’Anoia.

Durant la jornada Martí Torrellardona, enòleg graduat per la URV, va presentar les conclusions d’un estudi que avalua quins són els hàbits de consum dels joves universitaris.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 48 - Octubre 2015 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado i Xavier Vallès El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

de La Corunya. L’èxit del local, que comercialitzava roba de dona, home i nen, va portar a Ortega l’any 1977 a instal·lar les seves primeres fàbriques de Zara a Arteixo. Zara va donar el salt internacional el 1989, amb l’obertura de la seva primera botiga a Nova York. Un any després arribava a París. Després de la seva fita internacional, van venir els llançaments i les compres de noves firmes sota el grup Inditex: Pull & Bear (1991), Massimo Dutti (1991), Bershka (1998), Stradivarius (1999), Oysho (2001),

Zara Home (2003) i Uterque (2008).

El cas d’Ortega ens ensenya com una persona sense estudis, que va deixar l’escola als 13 anys, ha passat de vendre bates i barnussos en un poblet de Galícia a ser, ni que sigui per unes hores, la persona més rica del món. Aquí tenim un clar exemple que ens hauria de servir a tots per no perdre la il·lusió i tenir fe en nosaltres mateixos, doncs amb esforç, dedicació i constància tot és possible.

Penedès Econòmic

octubre 2015

27

VINS&CAVES

VALLFORMOSA LLIURA ELS DINERS RECAPTATS AL 7è SOPAR SOLIDARI

Cinc medalles d’or per als vins del Penedès als premis Vinari 2015 La DO Cava va rebre quatre Vinaris d’Or i la DO Penedès un, mentre que el Gran Vinari d’Or va ser per a un vi de la Conca de Barberà

La presidenta del Grup Vallformosa, Queta Domènech, va lliurar el 8 d’octubre al president de l’Institut Català d’Oncologia, Josep Maria Vilà, i al president d’Ampert, Joan Ríos, els 24.107 euros recaptats en el 7è Sopar Solidari que es va celebrar al celler el 10 de juliol.

Del fons obtingut, 19.286 euros serviran per finançar el projecte de pantalles informatives de l’ICO i els 4.821 euros restants es destinaran a finançar el projecte d’Ampert per al transport dels pacients des del seu domicili fins al centre Duran i Reynals, on seran tractats.

UNES 10.000 PERSONES VAN ASSISTIR A LA MOSTRA DE VINS DE SITGES

Olga Aibar Els vins del Penedès van rebre cinc premis d’or en el decurs de la tercera edició dels premis Vinari 2015 que es van lliurar el divendres 9 d’octubre a l’Auditori de Vilafranca. L’acte, presentat per Xavier Graset i Txe Arana, va reunir els millors professionals del sector del vi català.

La DO Cava es va endur quatre Vinaris d’Or: el Grau Dòria Brut 2013 entre els Escumosos Joves, el Marta Passió Reserva 2012 de les Caves Canals Canals en la categoria d’Escumosos Rosats; el Rimarts Brut Nature Gran Reserva 2011 entre els Escumosos Gran Reserva i, en la categoria d’Escumosos antigues reserves es va imposar Guillem Carol Gran Reserva Millenium 2006 de Cellers Carol Vallès.

Pel que fa a la DO Penedès, l’or

va ser per a Sumarroca 2011 en la categoria de Negres de Criança.

El Gran Vinari d’Or 2015, que distingeix el millor vi català, va ser per al Vermell de Peguera 2013 del celler Clos de Peguera.

Aquest vi també va rebre el Vinari d’Or en la categoria de Vins Negres Joves i el Vinari d’Or Especial de la DO Conca de Barberà. Els més de 70 tastadors que van puntuar a cegues els vins

participants van reconèixer la seva originalitat en recuperar un estil de vi tradicional. Finalment, el premi Monvínic a la trajectòria Personal en el Món del Vi va ser per al veterà Ramon Roqueta Roqueta.

Premis Vinari 2015 - Penedès i Garraf

L’actriu Pastora Vega va ser la pregonera d’enguany de la 54a Festa de la Verema de Sitges, patrocinada per Cellers Torres que enguany va tornar a coincidir amb el festival de cinema.

El diumenge, 11 d’octubre, es va celebrar el popular concurs de trepitjadors de raïm, presentat per l’humorista Pep Plaza, i tradicions catalanes com el pesatge de la pubilla i de l’hereu o un concert d’havaneres amb brandi cremat, en una plaça de la Fragata plena de públic.

La Mostra de Vins va rebre unes 10.000 persones.

El PRESIDENT DEL BARÇA VISITA LES CAVES AGUSTÍ TORELLÓ MATA El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i el directiu del club Jordi Moix, van visitar el diumenge 18 d’octubre amb les seves famílies les caves Agustí Torelló Mata, de Sant Sadurní d’Anoia. Després de visitar les instal·lacions d’Agustí Torelló Mata i conèixer el nou àudiovisual enoturístic, van fer un dinar privat.

Premis Vinari 2015 · Or Millor Escumós Jove - Grau Dòria Brut 2013, DO Cava

Millor Escumós de Gran Reserva - Rimarts Brut Nature Gran Reserva 2011, DO Cava Millor Escumós d’Antigues Reserves - Guillem Carol Gran Reserva Millenium 2006 Premis Vinari 2014 · Plata Millors Blancs de pas per Fusta - Gramona Sauvignon Blanc 2014, DO Penedès

Millors Escumosos Rosats - Cossetània Brut Rosa, DO Cava - Marquès de Gelida Pinot Noir 2012, DO Cava Millors Negres de Criança - Segura Viudas Mas d’Aranyó 2011, DO Catalunya - Torres Habitat Negre 2013, DO Catalunya Millor Escumós Jove - Cossetània Brut Rosa, DO Cava - Pere Olivella Galimany Brut 2013, DO Cava - Vilarnau Brut Nature Ecològic 2012, DO Cava Millor Escumós de Reserva - Codorníu Reina María Cristina Blanc de Noirs 2012, DO Cava - El Mas Ferrer Brut Nature Reserva 2012, DO Cava - Juvé & Camps Milesimé 2011, DO Cava - Mim Natura Brut 2011, DO Cava

Millors Escumosos de Gran Reserva - Pere Ventura Maria del Mar 2011, DO Cava - Rimarts Reserva Especial Chardonnay 2010, DO Cava - Segura Viudas Cava Brut Vintage 2010, DO Cava - Sumarroca Núria Claverol, DO Cava Millors Escumosos d’Antigues Reserves - Freixenet Casa Sala Brut Nature 2006, DO Cava - Gran Codorníu Gran Reserva Xarel·lo 2009, DO Cava - Jaume Giró i Giró Selecte Gran Reserva Brut Nature 2008 Premis Vinari 2015 · Bronze Millors Blancs de pas per Fusta - Jean Leon 3055 Chardonnay 2014, DO Penedès - Les Cerveres 2012, DO Penedes - Marquès de Gelida Clot del Roure 2013, DO Penedès Millors Rosats - Jean Leon 3055 Rosé 2014, DO Penedès - Parató Pinot Noir Rosat 2014, DO Penedès - Varias Pere Punyetes 2014, DO Penedès Millors Negres Joves - Barthomeus Negre 2013, DO Penedès - Marquès de Gelida Negre Selecció 2013, DO Penedès Millors Escumosos Rosats - Giró Ribot AB Origine Rosé 2013,

DO Cava - Jaume Giró i Giró Pinot Noir 2012, DO Cava - Martínez Rosé 2013 de Cava Rimarts, DO Cava Millors Escumosos Joves - Fèlix Massana Ràfols Brut Nature 2012, DO Cava - Grau Dòria Brut Nature 2012, DO Cava - Pere Mata Cupada nº14 2012, DO Cava - Torre del Veguer Marta 2013, DO Penedès Millors Escumosos de Reserva - Giró Ribot Avant Brut Reserva Barrica 2011, DO Cava - Oriol Rossell Brut Nature Reserva 2012, DO Cava - Vilarnau Brut Reserva 2012, DO Cava Millors Escumosos de Gran Reserva - Mas Comtal Cuvée Prestige Joan Milà 2011, DO Penedès Millors Escumosos d’Antigues Reserves - Gran Codorníu Gran Reserva Chardonnay 2009, DO Cava - Nadal Gran Reserva Brut Nature 2008, DO Cava - Rovellats Gran Reserva Brut Nature 2008, DO Cava - Rovellats Gran Reserva Masia s.XV Brut Nature 2007 Premis Vinari 2015 · Producció Ecològica Millor Blanc de pas per Fusta - Gramona Sauvignon Blanc 2014,

DO Penedès Millor Negre de Criança - Torres Habitat Negre 2013, DO Catalunya Millor Escumós Jove - Vilarnau Brut Nature Ecològic 2012, DO Cava Millor Escumós de Reserva - Mim Natura Brut 2011, DO Cava Millor Escumós de Gran Reserva - Mas Comtal Cuvée Prestige Joan Milà, DO Penedès Premis Vinari 2015· De la Denominació d’Origen DO CAVA Vinari d’Or Especial - Marta Passió Reserva 2012 Vinari de Plata Especial - Trobat Brut Rosat 2014 Vinari de Bronze Especial - Rimarts Brut Nature Gran Reserva 2011 DO PENEDÈS Vinari d’Or Especial - Sumarroca Bòria 2011 Vinari de Plata Especial - Gramona Sauvignon Blanc 2014 Vinari de Bronze Especial - Jean Leon 3055 Chardonnay 2014 DO CATALUNYA Vinari d’Or Especial - Segura Viudas Mas d’Aranyó 201 Vinari de Plata Especial - Torres Habitat Negre 2013 Vinari de Bronze Especial - Freixenet la Freixeneda 2011

28

Penedès Econòmic

octubre 2015

TECNOLOGIA

El mòbil, el nou estri de cuina Si som 2.0 en tot, per què no aprofitem l’oportunitat de fer la nostra vida més fàcil a través de les aplicacions mòbils? Per això us portem un recull de les millors apps per cuinar, anar a comprar, sortir a prendre una copa o planejar un sopar romàntic. Quina s’adapta millor a tu?

Josep Barella

Qui havia dit que el mòbil no servia a la cuina? Ens poden ajudar a triar plats, a cuinar-los, a menjar més sa, a fer la llista de la compra, o fins i tot, els podem fer servir com una balança. preferits, establir cerques en funció del tipus de cuina que desitgem (light, d’autor, per països...), així com compartir les nostres pròpies creacions.

Epicurious Més de cinc milions de descàrregues i 30.000 receptes la converteixen en una de les millors aplicacions de cuina. Permet crear llistes de la compra, compartir per email, Facebook o Twitter les

The Whole Pantry Es tracta d’una app revolucionària, ja que intercala receptes saludables amb alguns consells per mantenir una vida sana. Està especialment pensada per a les persones que segueixen una dieta vegetariana, ja que si segueixes aquest tipus d’alimentació, sabràs que de vegades resulta complicat innovar amb receptes saboroses que treguin el màxim potencial a les fruites i verdures.

My Fitness Pal Aquesta aplicació ens permet calcular quantes calories ens mengem al dia. Té una gran base de dades d’aliments (al voltant de 5 milions). Serveix per organitzar les teves dietes amb un calendari que et diu quantes calories consumeixes i pots agregar-hi amics i coneguts. A més, pots elaborar diverses rutines d’exercicis per ajudar-te a mantenir-te en forma.

Lluny queden aquells dies en què les receptes s’apuntaven en un quadern amb anelles. O quan, camí del súper, ens adonàvem que ens havíem oblidat d’agafar la llista de la cuina que havíem estat escrivint tota la setmana. I això sense recordar quan ens refiàvem de l’opinió de només un conegut a l’hora de reservar taula en un restaurant. Tot això són coses amb un regust vintage del qual només ens queda el record.

Si vols estar a l’última pel que fa a les apps de cuina, aquí et deixem la nostra selecció.

Canal Cocina Es tracta de l’app de receptes en espanyol més descarregada del món, amb gairebé un milió d’usuaris. Ofereix la possibilitat de consultar més de 21.000 receptes (unes 2.000 en vídeo), guardar a favorits els nostres plats

a 4 hores.

nostres elaboracions preferides o obtenir la informació nutricional de tots els plats que preparem.

Està disponible en 8 idiomes.

Una altra app recomanable és ‘Mis recetas’.

Adrià a casa El seu reclam no pot ser més atractiu: elabori a casa els plats que menjava cada dia l’staff del que va ser el millor restaurant del món: el Bulli. Per a això, conté 31 menús diferents de tres plats cadascun, encara que el més interessant és l’ajuda que ofereix per organitzar-nos a l’hora de planificar els plats, fer la compra i elaborar les receptes.

Recetario Villy Una aplicació per a la cuina molt completa amb milers de receptes on, a més, els usuaris poden registrar-se i pujar les seves pròpies receptes, per la qual cosa el número i diversitat augmenta cada dia. Conté diferents categories (tradicional, microones…) en les quals pots realitzar cerques per ingredients o per receptes. Disposa, a més, d’un apartat de xarxes socials gràcies al qual tindràs la possibilitat de compartir les teves receptes amb el món sencer.

Qué cocino hoy?

Aquest mostrari de receptes resulta ideal per als dies en els quals

no tens ni idea de què cuinar.

Què cuino avui? et facilita receptes de cuina en funció dels ingredients que tinguis a la nevera o al rebost, i ho fa buscant als millors portals gastronòmics de la xarxa i amb més de tres mil receptes offline. Les receptes són en la seva majoria bastant senzilles, amb fotos i vídeos que t’explicaran la seva elaboració pas a pas.

Food Planner Food Planner és una aplicació que proposa programar i controlar els teus àpats diaris. Pots utilitzar les teves pròpies receptes o importar-les, organitzar-les per determinar el tipus de menjar al qual pertanyen, separar-les per grups o determinar les seves hores adequades. Food Planner disposa, a més, d’una llista de la compra i dóna la possibilitat de compartir les dades entre diferents dispositius.

Mixology Mixology és un tipus de receptari diferent que et servirà si vols acabar de lluir-te amb els teus convidats, perquè es tracta d’una aplicació per fer còctels i preparar begudes. Tens unes 8.000 receptes, ni més ni menys, però no et tornis boig mirant-les totes, ja que disposa d’un cercador en funció dels ingredients que tinguis a casa. Còctels, copes, begudes

calentes, sense alcohol… busca l’apartat que més t’interessi per acabar bé un menjar.

Nestle Postres Els més xocolaters trobaran el seu autèntic paradís amb aquesta app. La multinacional de l’alimentació Nestle és la ‘culpable’ que el nostre smartphone quedi totalment ‘xocolatajat’, amb centenars de receptes de postres perfectament explicades a través de vídeotutorials. L’app destaca per tenir un interface d’usuari elegant i senzill, a més de tenir una gran quantitat de postres molt fàcils de preparar.

Cocktail Flow El sector dels combinats premium és un altre dels ‘triomfadors’ actuals dins del món de la gastronomia. Està completament traduïda al castellà, té una interface molt colorista, i s’actualitza periòdicament amb infinitat de nous combinats.

Kitchen Timer Aquesta útil aplicació et proporciona el típic rellotge amb compte enrere de cuina, amb un modern disseny que va canviant d’acord amb les estacions de l’any.

Hi pots configurar les alarmes per canviar el so o la vibració o per si és un desdejuni sorpresa. Et pot avisar des d’uns pocs segons fins

Supertruper Fer una llista de la compra abans d’anar al supermercat és el millor que podem fer. L’experiència ens diu que si no tenim una llista amb tot el que volem comprar, acabarem gastant el doble i omplint el carro de coses que ni tan sols ens fan falta. Però, com hem dit abans, la llista de la compra escrita en un tros de paper ja no és una opció viable perquè sempre se’ns oblida a casa. Per això, et proposem que et descarreguis aquesta aplicació que no solament ens permet fer una llista de la compra, sinó que a més podrem saber en quin supermercat sortirà més econòmica.

How fresh is your fish How fresh is your fish és una aplicació (gratuïta) que dóna totes les pistes necessàries per descartar els peixos menys frescos a través del Mètode de l’Índex de Qualitat (QIM). L’aspecte dels ulls, la pell, la textura i l’olor són les claus a tenir en compte per saber-ho i amb l’ajuda d’aquesta app sembla molt més fàcil escollir amb èxit.

Kitchen Stories Gràcies a aquesta app, la cuina serà el lloc on vols estar. Amb inspiradores i fàcils receptes, i una plataforma per compartir-les, l’app et dóna la companyia perfecta culinària per al dia a dia.

Diamond Scale Converteix el teu telèfon o tablet en una balança de precisió.

S’ha de calibrar amb algun pes concret i seguir amb atenció les instruccions d’ús que el desenvolupador proporciona. Per a objectes petits és sorprenentment precisa.

Penedès Econòmic

octubre 2015

29

LLIBRES

Trucs i eines de fàcil apliació per treure-li el major profit al teu negoci

Aumentar las ventas ¡Es fácil!

Marcos Álvarez PROFIT EDITORIAL 11,95€

Aumentar las ventas ¡Es fácil! proposa convertir qualsevol persona que treballa en un comerç en tot un professional de la venda. Per a això, descriu un mapa de ruta estructurat de la següent forma: si capacitem i mantenim motivats els nostres venedors serem molt més eficients en els nostres processos de venda, i oferirem un millor

servei als nostres clients, la qual cosa ens donarà uns millors resultats per al nostre negoci. En definitiva el que busca el llibre és incrementar les vendes de qualsevol negoci, dominar les estratègies de màrqueting més eficaces del sector retail, motivar els venedors, incorporar eines (Coaching, KPI’s, PNL) per optimitzar resultats

Un llibre ben documentat per entendre el rescat de Bankia

Bankia confidencial Nicolás Menéndez DEUSTO 17,95€

El 9 de maig de 2012 José Ignacio Goirigolzarri assumeix la presidència de BFA-Bankia, l’endemà passat de la dimissió de Rodrigo Rato. La seva arribada suposa la nacionalització de la quarta entitat financera del país, la petició d’un rescat públic de 19.000 milions d’euros, la desaparició de les antigues caixes d’estalvis i la im-

posició de pèrdues milionàries a desenes de milers d’inversors i estalviadors.

Nicolás Menéndez Sarriés, un dels majors investigadors del cas Bankia, et desvela en aquest llibre les seves grans troballes després de més de dos anys de recerca i al voltant d’un centenar d’entrevistes i testimoniatges amb persones que han vis-

Com guanyar diners per internet venent articles de segona mà

Vivir de la compra venta Javier González AMAZON MEDIA 9,87€ 2,99€ (e-book)

No t’agrada treballar per a uns altres? Creus que no tens habilitats per guanyar-te la vida per tu mateix? Guanyar diners et sembla una tasca estressant?

Si és així, aquest llibre t’ajudarà a entendre com pots millorar la teva vida d’una manera que està a l’abast de qualsevol. No és immediat però si és senzill i amb les indicacions adequades es pot

accelerar el procés de viure de les teves vendes per internet.

Es tracta d’un llibre dirigit sobretot a persones que tenen un treball per compte d’altres però el sou del qual se’ls queda una mica just per arribar a final de mes, a aturats que no tenen treball però volen aprendre sobre activitats pràctiques que els reporti una mica de be-

de vendes, utilitzar les paraules adequades i el poder mental per generar majors vendes, trobar solucions ràpides i resultats garantits, conèixer millor el client i generar una forta connexió amb ell.

Marcos Álvarez ha dedicat els temps de crisi a buscar omplir el got sense importar-li si estava mig ple o mig buit. Des de fa anys, inspira cada dia venedors de les millors empreses comercials del país (incloses diverses de l’IBEX35) mitjançant el seu mètode CREAR

que ajuda persones i organitzacions a crear el seu propi futur i a obtenir resultats extraordinaris de tot tipus; un mètode que pot resultar igual d’útil tant per millorar les vendes com per complir els teus somnis. És economista, MBA i màster en Direcció de recursos humans. A més està certificat com coach executiu i d’equips per la International Coaching Federation (ICF) i com màster en PNL per The Society of NLP (Richard Bandler).

cut el procés des de dins: com es va arribar a aquesta situació insostenible, quins interessos econòmics i polítics hi havia darrere de les decisions que es van prendre, quines probabilitats hi ha que els ciutadans recuperin el capital invertit i moltes altres qüestions espinoses que fins ara havien quedat a l’ombra.

Després de dos anys de minuciosa recerca, ha aconseguit estirar els fils de la teranyina i dóna al lector la possibilitat d’exercir el seu dret constitucional a re-

bre informació veraç, encara que els seus descobriments no siguin del gust de tots.

Nicolás Menéndez és periodista d’Economia i Finances en el periòdic digital SABEMOS, i anteriorment a 20minutos.

Ha estat seguint el cas Bankia des del primer dia i ha investigat les entranyes del que ha estat el major rescat bancari d’Espanya. Ha anat publicant el resultat d’algunes de les seves perquisicions en el seu blog Un cuento corriente.

nefici econòmic i a tota la gent que li agradaria ser l’amo de la seva vida i començar una activitat que li permeti guanyar-se la vida per si mateix i anar de menys a més.

L’autor fa anys que compra i ven objectes en diferents portals de compravenda per internet. Coneix els mitjans, les pàgines i les estratègies. El que funciona i el que no funciona.

No descobriràs trucs màgics ni secrets d’iniciat que ho canvïi tot de la nit al dia. L’autor et

mostra una metodologia molt seriosa que funciona per a tots els mercats i per a qualsevol tipus de venedor online: novell, mitjà i avançat. És la mateixa metodologia que usa l’autor en les seves vendes per internet.

El que si et garanteix l’autor és que seguint els seus consells aconseguiràs guanyar diners per internet. Poc o molt, això dependrà de les teves ganes de posar en pràctica l’après. Si no poses en pràctica aquests consells no aconseguiràs res, això segur.

30

Penedès Econòmic

octubre 2015

història

ponche caballero estrena ampolla en el seu 185 aniversari Ponche Caballero renova la imatge de la seva icònica ampolla coincidint amb el 185 aniversari del naixement de la marca. Un format més actual i manejable d’un dels licors més reconeguts del nostre país, que desvetlla en la seva etiqueta part de la seva recepta secreta

M

antenint intacta la seva recepta original, Ponche Caballero renova la imatge de la seva icònica ampolla coincidint amb el 185 aniversari del naixement de la marca, descobrint un nou format més actual i modern, sense perdre el caràcter únic que el va convertir en un dels licors més reconeguts del nostre país.

Quan parlem de Ponche Caballero ho fem tenint sempre molt present el color plata de l’ampolla que des dels anys 40 ve caracteritzant a la marca, la qual embolicava les ampolles una a una en paper de plata en honor a les tradicionals ponxeres. Tres dècades més tard, l’any 1969, Ponche Caballero es convertiria en la primera marca a nivell mundial que aconseguiria metal·litzar industrialment la seva ampolla, aconseguint un prestigi inigualable dins i fora de les nostres fronteres.

La marca llança aquesta tardor una nova ampolla més moderna, elegant i manejable, que permetrà als consumidors seguir gaudint del licor genuí de sempre,

però amb un envàs adaptat als nous temps. L’origen del ponx es remunta a l’antiga Pèrsia, on elaboraven una beguda similar a l’actual anomenada “panj”, en català “cinc” en referència al nombre d’ingredients que utilitzaven: aguardent, sucre, llimona, aigua i te. Més tard, la Companyia Britànica de les Índies Occidentals introduiria aquesta beguda en les seves colònies i, a partir del segle XVII, el consum de ponx s’expandiria per tot el món occidental, ajustant-se la seva recepta als gustos de cada país.

Sis generacions han anat rellevant-se al capdavant de la firma familiar des de l’any 1830, quan el fundador, José Cabaleiro do Lago, d’origen gallec, fusiona a Chipiona la tradició de les queimades gallegues amb els licors i productes de la zona del Puerto de Santa María, creant així un producte únic elaborat amb una recepta secreta que es conserva fins avui.

Tot i que que la fórmula de Ponche Caballero és un secret familiar des de fa gairebé dos se-

gles, la companyia sí que ha desvetllat, i inclòs en l’etiquetatge de la nova ampolla, els cinc botànics que marquen el sabor únic de la seva recepta, arribats al Puerto de Santa María des de tots els racons del món: pell de les millors taronges andaluses, canyella de Sri Lanka, vainilla de Mèxic, clau de Madagascar i nou moscada provinent d’Indonèsia.

Amb aquesta nova ampolla, la marca fa a més una ferma aposta per donar a conèixer al públic nacional i internacional les diverses possibilitats que Ponche Caballero té al món de la coctelería, apostant per agradables i originals receptes a força d’aquest licor.

Ponche Caballero en xifres En aquest recorregut de gairebé dos segles, el grup ha anat creixent mitjançant adquisicions i aliances amb altres grans del sector, i posant des del principi les seves mires al mercat exterior. Ja l’any 1870 va començar a exportar a Anglaterra i Amèrica amb un servei que feia la ruta Chipio-

na-Buenos Aires.

La companyia no aixeca el peu de l’accelerador i el seu pla estratègic a tres anys se cimenta en l’adquisició de marques, la col·laboració amb altres firmes nacionals i internacionals del sector i el llançament de productes innovadors, tant propis com de tercers. Amb aquests pilars, Luis Caballero, S.A. vol assentar el seu futur desenvolupament per créixer un 20% en el proper trienni, segons informen fonts del grup. La companyia va obtenir un benefici d’1 milió d’euros el 2014, amb unes vendes de 54 milions d’euros, un 2% superiors a les de l’any anterior, segons l’avanç de tancament d’exercici, a l’espera que la junta d’accionistes ratifiquin els comptes. El repunt del negoci s’ha basat en el braç internacional, “que ha compensat amb escreix la lleu contracció del mercat espanyol”, assenyalen les fonts.

L’exportació suposa el 54% de la facturació de grup i Estats Units aporta la meitat de la porció exterior del negoci. Un altre

20% correspon al Regne Unit, un 5% a Alemanya i el 25% restant es reparteix entre 50 països, principalment, de Centreeuropa, nòrdics, Escandinàvia i Àsia. Altres destinacions rellevants on la companyia està realitzant major esforç inversor són Holanda, Bèlgica, Canadà, Japó i Xina, així com en alguns països d’Àfrica.

Luis Caballero és l’únic celler que cria vins a les tres ciutats que formen el triangle del Sherry: Jerez, El Puert de Santa María (on té la seva seu) i Sanlúcar.

La compra de quatre marques històriques de Domecq -La Ina, Botaina, Viña 25 i Río Viejol’any 2008 és una de les seves fites més importants. Destaquen també les incorporacions al grup dels cellers Emilio Lustau, Viña Herminia a la Rioja i Destilerías de Cazalla, que elabora a la Serra de Sevilla aguardents i el licor de guindes Miura. Un dels últims passos més significatius ha estat la joint venture amb Vega Sicilia i CVNE per potenciar la seva presència a l’àrea dels Estats Units.

Penedès Econòmic

octubre 2015

31

VIATGES

Sud-àfrica, una destinació d’enoturisme a l’hemisferi sud Parada obligatòria a l’hivern en turisme enològic, hi destaquem la qualitat dels seus vins i l’espectacularitat dels seus paisatges

SUD-ÀFRICA Capital: Pretòria (seu administrativa), Ciutat del Cap (seu legislativa) i Bloemfontein (seu judicial) Idioma: Anglès, afrikaans i 9 llengües de la família bantu

redacció

Població: 52.981.991 habitants

El país està situat a la part més austral d’Àfrica, i hi trobem zona de vinyes situades prop de l’àrea de la costa, influenciada pels oceans Atlàntic i Índic. La majoria d’aquestes zones gaudeixen d’un clima mediterrani, amb intensa llum solar i calor seca.

Així no és estrany que el paisatge porti al cultiu de la vinya i a l’elaboració de grans vins.

La història dels vins sudafricans es remunta a la data de 1659. El prestigi dels seus vins l’explica molt bé Constantia que va ser considerat un dels millors vins del món. Els cellers van estar des dels seus inicis concentrats al voltant de Ciutat del Cap. Avui dia, Sud-àfrica gaudeix d’una important indústria que competeix amb les zones vitivinícoles més prestigioses.

Superfície: 1.219.912 km2

La història dels seus vins El fundador de Cape Town, Jan Van Riebeeck, va produir el primer vi del qual se’n té registre, el 1685. El celler Constantia Estate va ser fundat per Simon Van Der Stel. El seu vi ràpidament va gaudir de bona reputació, però va ser Hendrik Cloete, qui va donar veritable fama al vi de Constantia. Amb posterioritat els britànics van començar a marcar el destí de la zona, exportant a Gran Bretanya la majoria de la producció. Producte de l’aïllament que va produir l’Apartheid, durant el segle XX els seus vins van captar poca

Moneda: Rand (ZAR) Clima: És sec amb temperatures moderades; a la costa les pluges són més abundants Economia: És la més potent i important d’Àfrica, ja que acapara quasi el 25% del PIB del continent

atenció internacional, però a finals dels 80 i principis dels 90, amb la fi de l’Apartheid, ve el renaixement dels vins sud-africans.

El país compta en l’actualitat amb una superfície plantada de poc més de 100.000 hectàrees i una producció que ronda els 600 milions de litres, dels quals exporta aproximadament la quarta part.

El recorregut d’un viatge enològic Un viatge a Sud-àfrica ha de començar amb una parada a Paarl per realitzar un tast de vins a Waterford. Aquest lloc és conegut pels seus originals tastos de vins acompanyats de xocolates.

Tot seguit, cal anar cap a Stellenbosch, la segona ciutat més antiga, on es crea la varietat de cep sud-africà “Pinotage”. És un

lloc amb encant per la seva situació, a les espatlles de les muntanyes de Hottentots Holand.

La visita es completa amb una

passejada per admirar les seves cases d’arquitectura tradicional “CapeDutch” de parets blanques i sostres de palla. I cal no deixar-

se un àpat al restaurant Tokara, distingit pel seu celler i els tastos que s’hi organitzen.

Ciutat del Cap n’és la cocapital, presidida per la “Table Mountain” on s’hi arriba en funicular i s’hi pot gaudir de les meravelloses vistes que es divisen des d’aquest punt estratègic com la ciutat i la badia. Hout Bay és el punt de partida a les visites dels paisatges més espectaculars de la punta del continent africà com són la colònia de pingüins de Simon’s Town i els jardins botànics de Kirstenbosch. De visita obligada és també Roben Island, on es troba la presó on va estar Nelson Mandela durant 18 anys.

La resta de la visita es pot completar amb un safari fotogràfic a la Reserva d’Entabeni i a les Cascades Victòria, exemples de la immensitat del continent africà.