Penedès Econòmic 23 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

Núm. 23 juny 2013

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

L’endeutament dels ajuntaments de l’Alt Penedès augmenta un 5% en l’últim any

El certiﬁcat energètic és obligatori per vendre o llogar un pis des de l’1 de juny

pàg. 6

pàg. 7

El Rebost Solidari reclama més ajudes perquè les reserves estan sota mínims pàg. 2-3

La tornada de dones i joves amb estudis a les terres familiars ressuscita la pagesia pàg. 11

ENTREVISTA a Joan Amat i Pedro Bonet Candidats a la presidència del CR Cava pàg. 16-17

Penedès Econòmic

juny 2013

L’ANÀLISI

Un miler d’infants vilafranquins reben ajuts per poder menjar L’arribada de l’estiu agreuja la situació de moltes famílies que es queden sense beques de menjador i, per tant, han de recórrer al Rebost Solidari o a la Creu Roja perquè no disposen d’un àpat diari equilibrat. O.AIBAR - L.OÑATE Emergència social. La greu situació que pateixen moltes famílies vilafranquines i penedesenques, s’agreujarà en acabar-se el curs escolar, ja que molts nens no tindran assegurat almenys un àpat equilibrat diari. Una situació que clama de l’actuació urgent de les institucions, que es veuran desbordades davant del creixement exponencial de la petició d’ajudes. Les famílies que no puguin accedir a unes colònies o a un casal d’estiu hauran de recórrer a altres mitjans per poder alimentar els més menuts. Per tal d’evitar una situació crítica, la Creu Roja a l’Alt Penedès posarà en funcionament un nou projecte que substituïrà les beques de menjador només durant el període de vacances d’estiu, una targe-

 Població que ha rebut ajuts del Rebost Solidari

201 (8,7%)

ta especial amb la qual les famílies podran comprar aliments. Segons dades de l’entitat, actualment donen aquest servei a 85 infants de Vilafranca i comarca. Un dels serveis que de ben segur també augmentarà la seva activitat durant l’estiu serà el Rebost Solidari. Aquest és un recurs que es va crear el 20 d’agost de l’any passat sota el nom d’Associació Ressò (Recursos Socials Solidaris) i que aglutina set entitats de Vilafranca que treballen en la distribució d’aliments a famílies necessitades. Des de l’Associació Ressò, alerten que les reserves estan sota mínims, perquè s’han hagut de comprar molts aliments per poder abastir tota la demanda. El motiu és que encara no està solucionada tota la burocràcia necessària perquè el Banc d’Aliments pugui fer més aportacions al Rebost.

El vicepresident, Manuel Medialdea, explicava a Penedès Econòmic que actualment atenen unes 681 famílies, el triple que ara fa un any. Contràriament al que molta gent es pensa, el 90% dels usua-

EL REBOST SOLIDARI ATÉN 681 FAMÍLIES VILAFRANQUINES ris són veïns de la vila de tota la vida, i només 44 no tenen papers i arriben derivats per les tècniques de la Creu Roja. Les donacions d’aliments, tot i que han augmentat, no són suﬁcients. Actualment, es fan uns 90 lliuraments alimentaris per dia, de dilluns a dijous,

lliuraments que s’han vist incrementats en gairebé un miler en només un any, ja que han passat de 2.871 entre els mesos de gener i desembre de 2012 a 3.837 entre gener i l’abril d’enguany. El sistema de les entregues és molt discret i efectiu per tal de digniﬁcar al màxim la situació dels afectats. Les persones necessitades d’ajuda vénen derivades des dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Vilafranca, que fan una exhaustiva valoració dels casos i lliuren un carnet als usuaris amb uns punts que poden bescanviar per aliments en un dia i hora concrets, dos cops al mes. D’aquesta manera, no es creen cues. Cada aliment, té una puntuació i cadascú pot agafar el que més li interessi en funció de les seves pròpies reserves i necessitats, com si es tractés d’un supermercat. Tanmateix, des

de l’associació s’insisteix que “no pretenem que les recollides siguin la compra setmanal, sinó un ajut complementari a la compra de la família, tot i que cada vegada hi ha més gent que tot el que tenen per menjar ho reben del Rebost”. Els aliments més necessaris són la llet, el peix enllaunat, els cigrons, la mongeta seca, fruites i verdures. Els proveïdors actuals són el FEGA (Fons Espanyol de Garantia Agrària), el Banc dels Aliments de Barcelona, Creu Roja Alt Penedès, els supermercats Carrefour Olèrdola, La Granja, Consum Vilafranca i Coaliment Vilafranca. Actualment, el Rebost Solidari té prop de 40 voluntaris, un nombre insuﬁcient per a totes les tasques i horaris d’obertura del servei. Per això, des de l’Associació Ressò fan una crida a la col·laboració ciutadana, tant en l’aportació d’aliments,

 Rànquing dels 10 productes més demandats al Rebost Solidari de Vilafranca 1. Llet 2. Llauna tonyina 3. Pasta 4. Tomàquet conserva

776

(33,4%)

1.344

(57,9%)

5. Arròs 6. Oli 7. Ous

Adults De 2 a 18 anys De 0 a 2 anys Font: Rebost Solidari de Vilafranca

8. Galetes 9. Sucre 10. Farina Font: 4t. Informe “L’impacte de la crisi en la infància i l’entorn escolar” de la Creu Roja. Dades 2012

 Població infantil sota el llindar de la pobresa de l’estudi de la Creu Roja

Penedès Econòmic

juny 2013

L’ANÀLISI com econòmica o de voluntariat. El número de compte de Ressò és el 0133-0466-84-4200000640. Per fer de voluntaris, cal apuntarse a les instal·lacions del Rebost, a l’Avinguda del Garraf, 18. La Creu Roja va atendre un 30% més d’infants altpenedesencs La crisi econòmica està afectant greument les famílies, en especial, els infants. La Creu Roja a l’Alt Penedès en va atendre 1.200 l’any 2012, un 30% més que el 2011, a través de projectes especíﬁcs per al col·lectiu com ara els kits de suport social per a nadons, material i roba per a la tornada a l’escola, el suport a l’alimentació a les escoles o la campanya de joguines. Actualment, els infants ja representen més de la tercera part dels beneﬁciaris dels projectes d’ajuts bàsics adreçats a les famílies que desenvolupa Creu Roja, una dada

més que preocupant per l’entitat, que recentment ha elaborat el quart estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de Creu Roja, titulat L’impacte de la crisi en la infància i l’entorn escolar. El 77,7% de les famílies enquestades, totes en situació de vulnerabilitat i usuàries de Creu Roja, no poden cobrir les necessitats d’escolarització dels fills, com el material o les sortides escolars. Disposen d’uns ingressos de 550 euros de mitjana i el 68% dels pares es troben a l’atur. Una altra de les conclusions que més alarmen des de Creu Roja és el 70% de les famílies que tenen dificultats per garantir una alimentació saludable als seus infants. L’estudi remarca que aquests indicadors són conseqüència directa de la crisi, ja que el 40% dels enquestats afirmen que mai havien necessitat cap ajut abans de 2010.

 Afectació de la crisi a la infància a Catalunya

Mireia Sàbat: “És molt important com els pares fan entendre la situació als ﬁlls” Mireia Sàbat (Vilafranca, 1985) és llicenciada en Educació Social i actualment treballa com a tècnica d’Intervenció Social a la Creu Roja de l’Alt Penedès. La crisi està demostrant la seva part més ferotge i els infants són un dels col·lectius que més la pateixen. Des de Creu Roja teniu contacte directe, malauradament, amb aquesta realitat. Quina és la situació actual? La situació s’ha agreujat i que hi ha molts infants que estan patint la crisi, no només quant a recursos econòmics, sinó també en comparació a la resta d’alumnes de l’escola ja que no poden dur la mateixa roba o menjar el mateix. En el darrer any Creu Roja a l’Alt Penedès va atendre 1.200 infants, un 30% més que el 2011. Alguns d’ells han vist com ha canviat completament la situació a casa seva i els seus pares no els poden atendre correctament com donar-los una alimentació saludable, tres àpats al dia o comprar els llibres d’escola. I com ho porten els pares? Els pares es troben amb dilemes. Alguns prefereixen amagar la situació perquè els nens no pateixin tant, i d’altres que, tot just el contrari, volen fer-los partíceps i els expliquen que no poden comprar certes coses com el Bollycao, una marca de roba determinada o la consola de videojocs. Ara bé, això pot suposar massa responsabilitat en edats que potser no caldria. Estem tornant a la divisió de classes? És molt important el paper de les famílies: com ho fan entendre als nens i què prioritzen en la seva vida. Cada família és un món. Si no pots tenir una Nintendo no la tinguis. Ens trobàvem en un punt en què ja no sabíem si una Nintendo era una necessitat o t’havien creat socialment aquesta necessitat. Al ﬁnal és un problema de valors. Segons les dades dels enquestats per Creu Roja a Catalunya, el 77% no poden cobrir les necessitats de l’escolarització, tenen uns ingressos de mitjana de 550 euros i el 68% dels pares es troba a l’atur. En comparació a Catalunya, la nostra comarca està millor o pitjor?

Font: 4t. Informe “L’impacte de la crisi en la infància i l’entorn escolar” de la Creu Roja.

No t’ho puc dir amb seguretat perquè les dades s’han extret d’unes enquestes fetes arreu de Catalunya, però ha de ser molt similar. La percepció que tinc, però, es correspon amb les dades generals. No pot estar massa esbiaixada perquè correspon als usuaris que ja estem atenent. Quines mesures s’estan treballant per assegurar l’alimentació dels infants aquest estiu? A l’estiu començarà un nou projecte per donar continuïtat l’alimentació saludable, ja que a l’estiu els infants necessiten

“AUGMENTARAN ELS INFANTS AMB NECESSITAT DE BECA PER AL MENJADOR” menjar i els recursos de les famílies són els mateixos. Proporcionarem una targeta especial que es podrà utilitzar a l’hora de fer la compra en una cadena de supermercats amb la qual Creu Roja ha arribat un acord. Hauran de portar un rebut perquè puguem controlar la compra de productes. S’està comprovant que la manca d’una dieta equilibrada afecta el rendiment escolar. S’està truncant el futur d’aquests nens? Crec que encara és molt d’hora per dir de quina manera repercutirà en el futur. No fa gaire Espanya era un país que recollia fons per a altres països d’Àfrica i Sud-amèrica. Quan es va començar a capgirar

aquesta situació? Quan tothom negava la crisi, Creu Roja es va anticipar i el setembre de 2009 van començar els kits d’aliments i de suport escolar. A partir d’aquí ha anat evolucionant el tipus d’ajuda i ha crescut el nombre de projectes. Actualment, qui més qui menys està rebent algun ajut, subsidi o pensió. Ens estem tornant una societat subsidiària? Crec que hi ha una mica de tot. Hi ha un tipus de persona que s’ha trobat en aquesta situació i no vol estar-hi i, per tant, no li agrada; i per altra banda, hi ha gent que va fent mentre pugui tenir casa i rebre menjar. Com més temps estàs inactiu més et costa activar-te. Per això és molt important seguir fent activitats quan et quedes a l’atur. Quines són les prioritats de Creu Roja en el cas dels adults? El lloguer, les despeses d’habitatge i els deutes que se’n deriven, que són les prioritats bàsiques en el cas dels adults, ja que es permeten més la mala alimentació per prioritzar altres coses. Quines previsions teniu de cara el setembre? Segur que augmentaran els casos, per això seguirem amb les beques. Intentarem assumir tants casos com sigui viable econòmicament. Però això depèn també de socis, donacions, empreses... Hi ha més sensibilitat ciutadana ara? De tant en tant hi ha empreses que col·laboren donant productes o fent campanyes. En el cas dels socis, a la comarca han augmentat lleugerament i ja en tenim uns 2.800.

Penedès Econòmic

juny 2013

ACTUALITAT

L’Alt Penedès recupera el múscul competitiu perdut durant la crisi La comarca es col·loca 11a dins el rànquing de competitivitat a Catalunya i lidera les de l’àmbit penedesenc, que perden posicions respecte al 2011 LÍDIA OÑATE Corren aires nous per a la comarca de l’Alt Penedès. El darrer Índex ADEG de Competitivitat Territorial va situar-la a les portes de les deu comarques més competitives de Catalunya, una de les millors posicions que ha ostentat d’ençà que es va crear l’estudi ara fa una dècada. L’Índex ADEG, elaborat per la consultora Actíva Prospect, està conformat per 45 indicadors desagregats en l’àmbit comarcal que s’agrupen en deu dimensions, les dues primeres centrades en la sostenibilitat del model de desenvolupament dels territoris i les altres vuit en les condicions de competitivitat (factors de producció, avantatges distributius i condicions de la demanda). D’aquests indicadors, l’Alt Penedès destaca en els serveis de suport empresarial, les infraestructures de transport i comunicacions, la innovació i el sistema ﬁnancer (és la 2a comarca catalana amb més oferta), però suspèn en la sostenibilitat mediambiental i social, sobretot pel

que fa a l’impacte i la valorització dels residus fruit de l’activitat industrial. El president de l’ADEG, Xavier Cardona, es va mostrar satisfet de la millora de posicions de l’Alt Penedès, que ascendeix de la 13a a la 11a plaça, i conﬁa que aquesta serà una de les comarques que sortirà abans de la crisi econòmi-

LA DISPERSIÓ DEL MERCAT INTERN MINVA L’ATRACTIU PER ESTABLIR-SE A L’ALT PENEDÈS

immobiliària i l’especulació de les seves costes. Aquest fet pot explicar que el Baix Penedès se situï enmig de la taula, tot i estar entre Barcelona i Tarragona, un fet que Cardona veu preocupant pel “gran desequlibri entre ocupació residencial i activitat productiva de la comarca”, cosa que li està costant la recuperació econòmica alhora que li resta competitivitat. Des del punt de vista dels avantatges distributius, l’Alt Penedès presenta una situació molt favorable a la implantació d’activitats econòmiques que vulguin estar a prop del mercat català, espanyol i europeu. La seva proximitat als principals eixos viaris com l’AP-7

 Índex ADEG 2003-2012 ca ja que “la seva economia està molt diversiﬁcada i els sectors es retroalimenten, sobretot els de la indústria i serveis”. En aquest sentit, Cardona va recordar que l’atur no ha tingut tant d’impacte a l’Alt Penedès com en les seves comarques veïnes, el Baix Penedès i el Garraf, situades en 24a i 13a posició, molt afectades per la crisi

i l’AP-2, a les quals cal sumar l’Eix Diagonal, augmenta el seu atractiu i facilita la connexió amb els mercats. Tot i així, presenta força desavantatges d’accés a les infraestructures de transport marítim, aeri i ferroviari d’alta velocitats. D’entre les tres comarques que abarca l’ADEG, l’Alt Penedès és la que registra una major renda per càpita (32.000 euros), seguida del Garraf (22.500 euros) i el Baix Penedès (19.000 euros). A l’estudi també es proposen millores de competitivitat. En el cas de l’Alt Penedès, el suport al desenvolupament de serveis empresarials avançats i de serveis R+D+I ha de ser un dels elements claus

a treballar en el futur si es vol potenciar un ecosistema innovador. A més, també apunta a reforçar les estratègies de concentració espacial de les activitats econòmiques que permetin fer-les emergir. A aquests consells cal sumar els relacionats amb la formació, ja que la comarca registra una de les taxes d’escolarització als 17 anys més baixes de Catalunya (menys del 65%). Per això, suggereix reforçar el sistema de formació professional inicial, més vinculat al sector empresarial. El Barcelonès es manté en primer lloc de l’Índex, seguit del Vallès Occidental i el Baix Llobregat, que repeteixen al podi.

juny 2013

Penedès Econòmic

juny 2013

ACTUALITAT

Els ajuntaments de l’Alt Penedès es van endeutar un 5% més durant el 2012 El deute dels ajuntaments va ascendir fins als 41 milions d’euros. Mediona és el municipi amb el deute per càpita més elevat de la comarca LÍDIA OÑATE Ens trobem a les portes d’una nova llei de Governs Locals que qüestiona les competències que poden assumir els ens locals i comarcals que, des de l’impacte de la crisi, estan en el punt de mira de les retallades. Precisament és la sobrecàrrega de serveis un dels punts candents al qual s’enfronten els ajuntaments que, ja fa temps, van deixar de rebre les habituals partides pressupostàries per part de l’administració autonòmica i central. Aquest fet ha dut molts ajuntaments a endeutar-se cada vegada més sense poder garantir els serveis dels quals s’han d’encarregar. L’Alt Penedès va encetar el nou any amb un 5,09% més de deute que l’any anterior. El 31 de desembre de 2012 els ajuntaments de la comarca reunien 41.190.000 milions d’euros de l’anomenat deute viu, representat per valors i crèdits no comercials que indiquen la ràtio d’endeutament que suporta un consistori. Així doncs, en un any

SANT CUGAT SESGARRIGUES ÉS L’ÚNIC MUNICIPI QUE HA EIXUGAT EL SEU DEUTE VIU els ajuntaments altpenedesencs es van endeutar prop de dos milions d’euros més, ofegant una mica més el seu marge de maniobra per oferir els seus serveis i continuar amb la seva activitat diària. Davant aquesta situació, el president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Francesc Olivella, manté la seva opinió que “els serveis es poden prestar tots”, tant des del municipi com des del Consell Comarcal, ja que “només és un tema de disponibilitat econòmica. Si no es dota econòmicaments, difícilment es podrà prestar el servei”, afegeix. Hi ha municipis que pateixen més que altres per oferir els serveis, però a dia d’avui, Olivella ens ha aﬁrmat que els serveis obligatoris s’estan realitzant tots, encara que no descarta que es replantegin al-

guns aspectes per tal d’optimitzar recursos i estructures com seria “l’existència de Mancomunitats i Fundacions en un mateix territori amb competències delegades dels consistoris” i que serà revisat per la nova llei de Governs Locals. En el cas dels municipis petits, el Consell Comarcal s’encarrega de Benestar Social, Transport escolar, l’Escola de Música de l’Alt Penedès, Seguertat i altres projectes que s’estan iniciant en els àmbits de l’ocupació, promoció turística i noves tecnologies. Menys del 15% dels municipis tenen un deute viu zero Sant Cugat Sesgarrigues ha estat l’únic municipi capaç d’eixugar el seu deute viu. En aquesta línia, cal remarcar el sanejament ﬁnancer de tres municipis de la comarca. Són els casos de Font-rubí, Pacs del Penedès i Torrelavit, que tant el 2011 com el 2012 van mantenir el seu deute viu a zero. Tanmateix, també cal destacar l’esforç dels 16 ajuntaments que han aconseguit millorar les seves ﬁnances en el darrer any i reduir el seu deute. De tots ells destaquen Avinyonet del Penedès, que l’ha disminuït un 46,80%, Subirats (-44,19%) i Vilobí del Penedès (-37,25%). Però retallar el deute no és una tasca senzilla. En sis dels 27 municipis que conformen l’Alt Penedès, el deute absolut ha augmentat respecte del 2011. Sobresurt el cas del Pla del Penedès, que abans no en tenia i que ara deu 368.000 euros. En aquesta línia creixent, se situa Castellet i la Gornal, amb un increment del 118,03% i Castellví de la Marca amb un deute un 39,87% major en l’últim any. És habitual que les capitals de comarca siguin els municipis més endeutats en relació als seus homòlegs comarcals a causa de la seva població, més elevada, i els serveis que té delegats. Ara bé, en el cas de Vilafranca cal matisar l’augment del seu deute en relació al total de la comarca. Si bé el 2011 el deute viu de l’ajuntament vilafranquí representava el 46,47% del total a l’Alt Penedès, un any més tard ha passat a ser més de la meitat (50,46%). Sis municipis superen els 500€ de deute per càpita La situació és força alarmant en

certs municipis altpenedesencs, que sobrepassen els 500 euros de deute per habitant, una xifra que ascendeix ﬁns els 842,84 euros en el cas de l’ajuntament de Mediona. Els municipis més endeutats acostumen a ser aquells amb un major nombre d’habitants, tot i que existeixen certes excepcions com Mediona, ja que en el cens de 2012 es van comptabilitzar 2.348

NOMÉS QUATRE MUNICIPIS TENEN EL SEU DEUTE VIU A ZERO habitants, una població lluny de ser important per la quantitat de deute acumulat. Gelida, Olèrdola, Sant Sadurní, Torrelles de Foix i Vilafranca són la resta de municipis més endeutats per càpita i que superen, de lluny, el deute mitjà dels altpenedesencs, situat

en 387,66 euros. Per la seva banda, d’entre els municipis que tenen deute contret, Sant Martí Sarroca i la Granada són els que registren una xifra de deute més baix de la comarca amb 4,38 i 10,75 euros, respectivament. Torrelles de Foix retalla el seu deute un 16,46% D’ençà de la crisi, Torrelles de Foix havia patit tensions de tresoreria any rere any. Els conﬂictes polítics no ajudaven i el 2009 la Diputació de Barcelona va proposar un pla de sanejament que, segons fonts del consistori, mai s’ha arribat a aplicar. L’equip de govern ha reestructurat serveis del municipi, ha apujat certs impostos com la recollida de la brossa i està retornant part del deute contret. Actualment, l’ajuntament de Torrelles de Foix té pendent d’amortitzar 1.745.080,76 euros, una suma dels diferents crèdits amb entitats bancàries que s’aniran tancant en els pro-

pers anys. Les tensions de tresoreria van obligar l’equip de govern a retallar en obres i despeses fins al punt que avui dia la majoria de despeses com el casal d’estiu o fires locals són a cost zero. Amb l’ajut de l’Administració, l’Ajuntament torrellenc ha pogut accedir a un crèdit per valor de 3.484.308,16 euros de l’Instituto de Crédito Oficial (ICO) per pagar les factures pendents. A dia d’avui, ja s’ha retornat 1.438.677,36 euros, una quantitat que es va rebaixant mes a mes, segons ens ha informat la regidora d’Hisenda, Sira Carbó, que destaca que ara mateix “Torrelles és un dels pocs municipis que paga entre 30 i 60 dies”. Aquest any, a més, han inclòs una partida de pagament de factures d’anys anteriors per valor de 23.000 euros, deixant un deute de 70.000 euros a rebaixar en els propers anys. La intenció del govern local és ampliar la partida el proper setembre amb una modificació de pressupost i, així, cancelar més deute.

 Deute viu dels ajuntaments de l’Alt Penedès. 2011-2012

Font: Ministerio de Economía y Hacienda

Penedès Econòmic

juny 2013

ACTUALITAT

El certificat energètic, una nova eina obligatòria per llogar o vendre un pis Des de l’1 de juny, els propietaris de pisos que vulguin vendre o llogar un immoble hauran de tenir un certificat d’eficiència energètica OLGA AIBAR Des de l’1 de juny, qualsevol propietari que vulgui llogar o vendre un immoble, necessitarà un certificat d’eficiència energètica. Amb aquest document es pot conèixer quin és el comportament energètic d’un edifici o habitatge i com es pot millorar per tal que aquest consumeixi menys energia (aigua calenta sanitària, calefacció, refrigeració). D’aquesta manera, es pot reduir l’import de les factures del gas, la llum i l’aigua. Com en el cas dels electrodomèstics, s’estableix una qualificació de l’edifici, de l’A a la G, en funció del consum energètic de l’immoble. El certificat, que tindrà una validesa màxima de 10 anys, l’ha de tramitar el propietari de l’immoble, que és qui ha de contractar el tècnic per fer l’estudi i emetre el document. El preu varia en funció dels metres quadrats de l’edifici, de l’antiguitat i de

les tarifes del tècnic que el realitzi. Tot i que no hi ha un preu estàndard oﬁcial, les fonts consultades per Penedès Econòmic calculen que el cost està entre els 150 i els 250 euros. Un cop fet, l’haurà de registrar a l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), en el cas de Catalunya, tasca que pot

ES CALCULA QUE EL COST DEL CERTIFICAT ESTÀ ENTRE ELS 150 I ELS 250 EUROS fer el propietari o bé el tècnic. D’aquesta manera, es disposarà d’informació estadística sobre les característiques d’eﬁciència energètica del parc d’habitatges. La majoria dels immobles estaran en els nivells més baixos de la taula, entre la E i la G. De fet, el mateix ediﬁci on s’ubica l’ICAEN no ha

LES CLAUS

Sebastià Robles, enginyer industrial, Enginy Group Millorar l’eficiència energètica d’un edifici no és fàcil. Sobretot si aquest edifici ja està construït i el que cal és reformar-lo. I més que res perquè hi ha unes normes inicials de disseny que resulten força difícils de complir en la majoria dels casos. És el cas de l’orientació de la façana cap al sud per aprofitar al màxim l’energia solar o el manteniment d’una certa distància entre edificis que permeti que uns no es facin ombra als altres. Però, al marge d’això, hi ha actuacions que, en major o menor mesura, poden resultar abordables i que poden contribuir a millorar l’eficiència energètica: -Millorar l’embolcall aïllant de l’edifici, especialment a les zones per les quals aquest perd més energia (terrats, finestres, patis de llums...). - Millorar el sistema de calefacció i subministrament d’aigua calenta, tant en els aspectes de

aconseguit la màxima qualificació (A o B). Aquest certificat s’aplica per donar compliment a la directiva europea sobre emissions de CO2, que estableix l’obligatorietat d’informar el consumidor que vulgui comprar o vendre un immoble de quin consum té. En altres països d’Europa, com França o Alemanya, ja fa anys que aquesta directiva es compleix i els usuaris n’estan satisfets perquè els permet un estalvi considerable i, a l’hora de llogar o comprar pisos, consulten la qualificació energètica que tenen per saber quant els costarà el manteniment. A més, aquests països tenen importants subvencions per millorar l’eficiència energètica de les llars. Tanmateix, la seva entrada en vigor a Espanya ha produït una certa polèmica i un allau de crítiques perquè es produeix en plena crisi econòmica, fet que porta a pensar que és una forma més de treure diners o de donar feina a un sector que s’estava ofegant,

QUÈ ÉS EL CEEE?

la pròpia eficiència dels propis sistemes com en l’aïllament i aprofitament dels recursos -Millorar la climatització amb incorporació de sistemes més o menys actius, tant d’aprofitament de les hores de sol per acumular calor com de protecció contra les radiacions calòriques no desitjades mitjançant mecanismes d’ombra o de refrigeració natural. - Millorar l’eficiència dels sistemes d’il·luminació mitjançant la utilització de bombetes de LED o de baix consum i sistemes similars. - Incorporar mecanismes més o menys automàtics de regulació de la gestió de l’energia - Recórrer en la mesura que sigui possible a les energies autogenerades i en especial a les renovables.

És un document que certifica energèticament els edificis existents en la seva totalitat o bé una part d’un edifici (pis o local). Des de l’1 de juny de 2013 és obligatori per a tots els immobles existents que es venguin o lloguin. QUI ESTÀ OBLIGAT A DEMANAR-LO? Els propietaris d’un edifici o d’una part (pis o local). En queden exclosos edificis d’ús industrial, de menys de 50 m2 útils o amb ocupacions inferiors a 4 mesos. QUI EL POT EMETRE? Un tècnic certificador que estigui en possessió de la titulació acadèmica i un professional habilitat per a la realització de projectes d’edificació.

un fet que lamenten les persones que s’encarreguen de realitzar la certiﬁcació. Les comunitats autònomes hauran de controlar que la informació dels certiﬁcats es correspon amb les condicions reals dels immobles. El registe serà també un element necessari per tal de poder optar a les ajudes econòmiques que la Unió

Europea posarà a disposició dels propietaris per millorar el nivell d’eficiència energètica dels seus immobles. L’obtenció del certificat d’eficiència energètica donarà dret a la utilització de l’etiqueta energètica que serà facilitada per part de l’ICAEN en format digital, tant al tècnic certificador com al promotor o propietari.

David Delgado, arquitecte ddvarquitectura Un dels objectiu de la certificació d’eficiència energètica és informar els propietaris o promotors sobre les característiques energètiques dels seus habitatges o edificis. El certificat és dut a terme per un tècnic habilitat que ha de visitar l’immoble per prendre mides i dades de les caracterítiques i dels materials i sistemes contructius utilitzats. A l’estudi s’elabora el certificat on s’inclouen les dades preses i es calcula l’eficiència energètica mitjançant mètodes i software autoritzats pel ministeri d’indústria. Després s’envia a l’organisme competent de cada comunitat autònoma, que emet l’etiqueta energètica. El temps necessari per fer aquests passos és de menys d’una setmana. La gent té por que aquesta informació els obligui a fer obres al seu pis, però no hi ha cap obligació. El que sí que hi ha són subvencions per poder-les

realitzar, si es vol. La realitat del nostre país és que els edificis contruïts abans del 1980 tenen un concepte de “ruïna energètica”, és a dir, que la majoria consumeixen molt i obtindran les lletres més baixes en eficiència energètica (F o G). En canvi, a altres països com França aquest sistema fa anys que funciona i la majoria dels usuaris el consulten. En aquests països, tant als aparadors de les agències immobiliàries com als portals d’internet, apareixen les etiquetes energètiques com una característica més de l’habitatge o local. Per a la nostra empresa, la certificació energètica és un producte més que oferim als nostres clients i que, de fet, ja fèiem en el cas d’habitatges nous.

Penedès Econòmic

juny 2013

ACTUALITAT

L’atur a l’Alt Penedès torna a nivells d’octubre i se situa en 9.042 persones Després de vuit mesos de pujades, el nombre de parats recula fins a deixar una taxa d’atur del 16,41%, un 3,38% menys que el mes d’abril Atur a l’Alt Penedès. Maig 2012-2013 012 ig 2 Ma 751

y Jun

2 201 ost 3 g A .43

2 201 iol Jul 920

2 201

796

bre tem

201

05 8.6

bre ctu

2 201 bre m 7 ve

201

033

9.0

bre sem

201

90 9.1

2 r ene

201

4 .35

rer Feb

201

rç

83 9.3

201

4 .37

ril

201

58 9.3

Per demarcacions:

Per sectors

Desocupats i variació al maig

Variació de desocupats al maig L’atur a Catalunya Girona

56.898

-3,58%

Lleida

31.235

Maig 2013:

642.166

Agricultura

Variació mensual

-14.829

L’atur a Espanya

-5,98%

Maig 2013:

Barcelona

481.679

4.890.928

-1,77%

Desocupats sense cap prestació

Tarragona

72.354

(abril del 2013)

-2,79%

Contractes signats

al maig (variació mensual)

186.596

(12,77%)

LÍDIA OÑATE Hem hagut d’esperar a la temporada primaveral-estiuenca per anunciar una baixada de l’atur a l’Alt Penedès. Tot i que a nivell català ja feia tres mesos que el nombre de parats anava reduïntse mes a mes, a la comarca només es va aconseguir reduir en 16 persones la xifra de persones desocupades que ja ascendia a 9.358. Sembla que corren aires nous en el mercat laboral com constaten les darreres dades del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat PenedèsGarraf. El darrer dia de maig es van registrar 9.042 parats, un 3,38% menys que a l’abril. Amb l’arribada de l’estiu és habitual experimentar baixades de persones a l’atur, però és important remarcar el nombre de parats que passaran a ingressar un sou: 316, i que ho faran generant activitat econòmica. En el conjunt de Catalunya, el nombre de persones inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) l’últim dia del mes de maig va ser 642.166 persones, cosa que suposa una disminució de 14.829 desocupats en relació amb el mes anterior, el -2,26%. La contractació a l’Alt Penedès ha despertat força més tard que a

Afiliats a la Seguretat Social (maig del 2013)

Catalunya, on fa tres mesos que descendeix el nombre de parats. En concret, des del passat febrer, quan el nombre de persones desocupades va tocar un nou sostre històric amb 665.176. La caiguda de l’atur registrada a Catalunya és la segona més rellevant dels últims cinc anys de la crisi. De moment, el maig del 2010 segueix sent la disminució més signiﬁcativa de l’atur en aquest període amb un retrocés de 18.920 persones, el -3,19% en relació amb el mes anterior.

TOT I EL DARRER DESCENS DE L’ATUR, HI HA MÉS PARATS ARA QUE FA UN ANY A només cinc municipis de l’Alt Pendès augmenta l’atur El descens de la taxa d’atur del darrer mes s’ha generalitzat a tota la comarca, amb només cinc excepcions: Puigdàlber, Torrelavit, Santa Fe del Penedès, Mediona i Gelida. En la majoria d’aquests municipis els petits canvis en les llistes de parats tenen molta incidència a causa de la seva baixa po-

-98.265

-79

Construcció

-45

Sense feina prèvia

-5

-3,38%

16.367.013

blació. Aquesta és una casuística molt habitual a la comarca, però cal remarcar els municipis que han aconseguit reduir l’atur de forma considerable, que són Sant Cugat Sesgarrigues (-12,50%) i Font-rubí (-11,46%). Però no podem obviar les xifres preocupants que presenten alguns municipis penedesencs amb taxes d’atur superiors al 18%. Són els casos de Pontons (18,79%), Vilafranca (19,05%), Santa Margarida i els Monjos (19,85%) i Torrelles de Foix (24,10%). D’aquesta llista ja ha saltat Sant Quintí de Mediona, que ha aconseguit passar d’una taxa del 22% al 17,90% en tan sols uns mesos. Cada vegada són menys els municipis que obtenen una taxa d’atur per sota del 10%. Malgrat les bones xifres de maig, a hores d’ara només un municipi compleix amb aquest requisit: Torrelavit. S’hi apropa les Cabanyes (10,36%), que en el darrer mes ha reduït un 8,77% l’atur. Lleida és la demarcació catalana on més ha baixat l’atur El nombre de persones registrades a les llistes del SOC durant el maig va sumar 31.235 persones a la demarcació de Lleida, un 5,98% menys que el mes anterior. La segueix la demarcació gironina amb 56.898 parats

-104

Indústria

9.042

240.628

-134.660

42 9.0

-83

(el 36,63% de la població)

Variació mensual

013

ig 2

Serveis Alt Penedès

Variació mensual

Total

(-3,58%) i la tarragonina amb 72.354 (-2,79%). Barcelona tanca la llista de demarcacions, amb una reducció de l’atur més dissimulada (-1,77%) amb 481.679 parats menys. Tot i les bones xifres que ha experimentat el mercat laboral en el darrer mes, cal esmentar que respecte al mateix període de l’any

SANT CUGAT SESGARRIGUES I FONT-RUBÍ SÓN ELS MUNICIPIS ON MÉS HA BAIXAT L’ATUR anterior ha empitjorat, ja que totes les demarcacions registren més parats a les llistes que al maig de 2012. En el cas de la nostra comarca, l’atur és un 3,32% més alt ara que fa un any, quan es van registrar 8.751 parats. El maig, un mes propici per trobar feina El maig és un mes on la contractació per afrontar la temporada d’estiu es dispara. De fet, si s’agafa la sèrie històrica del comportament de l’atur a Catalunya

-316 des del 1996, quan comença la sèrie estadística del Ministeri per comunitats, només hi hagut a Catalunya dos mesos de maig on l’atur ha pujat, el 2008, just en el començament de la crisi, amb 5.860 aturats més, i el 2001 amb un increment de la desocupació de 462 persones. En el cas d’Espanya, el nombre d’aturats s’ha quedat el mes de maig en 4.890.928 persones, cosa que ha suposat una disminució de 98.265 persones, una reducció en termes relatius de l’1,97%. Aquesta caiguda de l’atur en xifres absolutes és la caiguda més important de l’atur que s’ha registrat en un mes de maig a l’estat espanyol des de l’any 1996, quan comença la sèrie històrica en termes estadístics homologables. Una de cada tres persones a l’atur no té cap prestació En relació a les persones que estan a les llistes del SOC i que estan cobrant algun tipus de prestació contributiva, subsidi o renda activa d’inserció, a Catalunya de les 656.995 persones a l’atur el passat abril, 416.367 cobraven algun tipus de prestació (el 63,37%). Les xifres de càlculs de prestació són les del mes d’abril perquè el Ministeri facilita l’estadística en relació amb el mes anterior a la publicació de l’atur.

Penedès Econòmic

juny 2013

ACTUALITAT

El fenomen de les pàgines web amb descomptes irromp en el comerç local LÍDIA OÑATE El comerç local ha trobat un aliat de luxe per encarrilar la sortida de la crisi. Els portals web de compra online ofereixen una via de foment no només del comerç, sinó també de serveis, oci i restauració. Es tracta d’aparadors d’ofertes i promocions que basen el seu atractiu en els descomptes que els clients puguin obtenir online de productes de comerços físics. En el darrer mes, s’han posat en funcionament diverses plataformes d’aquest tipus a l’Alt Penedès amb un objectiu en comú: vendre oportunitats de compra. A diferència d’altres empreses com Grupalia, Atrápalo o Privalia, dedicades als descomptes de productes de marca a nivell nacional i internacional, la novetat dels projectes que han sorgit a la nostra comarca és l’objectiu de fomentar el comerç de proximitat, en especial, el penedesenc.

Els creadors de la iniciativa www. promos.cat, dos penedesencs, aﬁrmen que la gran diferència de la seva plataforma respecte a la resta és la facilitat d’ús i el disseny intuitiu. La majoria de pàgines web d’aquest tipus opta per vendre directament l’oferta a través d’un compte bancari amb Paypal, targeta de crèdit o dèbit.

UN DELS OBJECTIUS ÉS FOMENTAR EL COMERÇ DE PROXIMITAT En el seu cas, el consumidor només ha d’imprimir el cupó i pagar pel producte directament a l’establiment. Fins al moment tenen pensat dedicar-se principalment a oci, restauració i serveis, tot i que no tanquen la porta a

altres empreses. Una altra de les plataformes que ha entrat amb força, en especial a Vilafranca, ha estat Vila Shopping (www.vilashopping.cat), que vol incloure un ampli ventall de serveis, comerços, restauració i oci amb promocions i descomptes. Aquest portal es va començar a gestar fa tres mesos, quan els seus impulsors van tenir la idea mentre passejaven pel centre. “Veiem que al comerç local li costava tirar endavant. Tenien bones ofertes, però t’havies de desplaçar”, explica l’administrador del web, Antonio Morón. Per aquest motiu, van decidir donar visibilitat a les oportunitats comercials a través del web i poder-les adquirir online. Per reforçar la promoció de les ofertes, els usuaris poden escollir l’opció de rebre butlletins setmanals amb diverses propostes de productes rebaixats. En qüestió d’un mes, més d’un centenar d’establiments, entre els quals hi ha comerços, empreses

 El portal web “Promos.cat”

de serveis, cellers i restaurants, s’han adherit a algun dels portals d’ofertes que s’han obert com Promos.cat, Vila Shopping, 100x100 Penedès o Món Penedès. Per als creadors de Promos.cat aquesta és una oportunitat per a les empreses, ja que “poden utilitzar el portal per incentivar les vendes durant les setmanes de temporada baixa o, simplement,

fer-la serveir com una eina per donar a conèixer ofertes i grans descomptes puntuals, nous productes o promocions”. Encara queda decidir com es traduirà la implicació del comerç, però “la intenció és oferir el màxim de promocions possibles perquè els usuaris coneguin el portal i entrin regularment a cercar ofertes de proximitat”.

Penedès Econòmic

juny 2013

ACTUALITAT

AFFINITY PETCARE DELS MONJOS ACOMIADA 13 TREBALLADORS

JOSEP AMETLLER, DE CASA AMETLLER, REP EL PREMI JOVE EMPRESARI 2012

L’empresa Aﬃnity Petcare, antiga Gallina Blanca Purina, ha acomiadat 13 dels 170 treballadors que hi ha actualment a la planta situada a Santa Margarida i els Monjos. Segons el seu Comitè d’empresa “aquesta és la primera vegada en els 50 anys d’història de la planta que es pren una mesura d’aquesta trascendència”. L’acomiadament es va aplicar per raons objectives i amb l’objectiu d’externalitzar part dels serveis logístics per re-

El penedesenc Josep Ametller, fundador de l’empresa de productes alimentaris Casa Ametller, ha estat reconegut amb el Premi Jove Empresari 2012 que entrega anualment l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) al millor jove empresari català de l’any. Ametller, que va recollir el premi de mans del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, es va imposar a Enric

duir els costos de l’empresa, han informat fons del Comitè, que nega que hi hagi “raons econòmiques per adoptar aquesta mesura, ja que existeixen altres fórmules per continuar millorant en competitivitat i optimització de recursos sense haver d’externalitzar serveis”.

La web, el primer pas dels turistes que visiten el Penedès Les visites a la pàgina web del Patronat de Turisme de Vilafranca han augmentat un 34% el darrer any LÍDIA OÑATE El perfil de turista que escull el Penedès per fer turisme opta cada vegada més per informarse prèviament a Internet. Només en el darrer any el web del Patronat de Turisme de Vilafranca (http://turisme.vilafranca.cat) va rebre prop de 7.000 visites més, mentre que l’Oficina Municipal de Turisme ha vist disminuir-ne fins a les 5.200 persones (587 menys que el 2011). Les noves tecnologies són una realitat, però any rere any es consoliden com la porta d’entrada, no només d’estrangers, sinó dels visitants més pròxims. Tant és així que des del Patronat van decidir apostar per arribar a més públic inclo-

UNS 3.600 VISITANTS VAN GAUDIR DE LES RUTES GUIADES PER VILAFRANCA ent l’idioma alemany a la pàgina web, que actualment també està disponible en anglès i francès, a més del català i el castellà. Les nacionalitats que més ens visiten són força variades, però destaca la presència d’alemanys, anglesos, italians i francesos. En els darrers anys també ha crescut l’interès dels russos, que dins del rànquins de visites segons el país, ocupen la sisena posició. En aquesta llista també se situa Es-

 Web del Patronat de Turisme de Vilafranca

tats Units entre els tres primers, per darrere de França i Espanya. Les rutes guiades per Vilafranca és un dels grans atractius de la capital penedesenca. Al llarg de 2012, més de 3.600 persones van realitzar alguna de les diferents activitats que s’organitzen: com ara les rutes medieval i modernista, o les visites al campanar i a la basílica de Santa Maria. Un dels esdeveniments que va generar més aﬂuència de visitants va ser el Vijazz, amb 681 persones que van participar de la cultura i patrimoni arquitectònic de Vilafranca. El 55% procedien d’altres poblacions de Catalunya, el 20% de l’Alt Penedès, el 15% de la resta de l’Estat i el 10% últim, d’altres països. Junt amb el festival jazzístic, la Festa Major també és un dels pols d’atracció de visitants, que fora dels dies de festa opten per veure els diferents elements que conformen la més

típica a la Casa de la Festa Major. A tot això, cal sumar el nou equipament del Vinseum, que ha esdevingut el museu de referència de la comarca amb la darrera rehabilitació. Recentment van sortir les dades de visites de les rutes del vi arreu d’Espanya, amb la del Penedès al capdavant. En total, pel territori penedesenc van passar 435.908 persones, el 26% de les quals van visitar també Vilafranca. Un dels potencials turístics són els mateixos cellers, molts dels quals organitzen activitats enoturístiques que ajuden a incrementar el nombre de turistes a la comarca. Bodegues Torres és el màxim exponent de Vilafranca, amb 111.758 visitants gràcies al seu Centre de Visites a Pacs, seguit de l’Heretat Mas Tinell amb 450; Caves Mascaró, amb 402; Pinord Vins i Caves, amb 250; i, per últim, Caves Castell de Perelada, amb 83.

Baulenas, de la Clínica GMA, i a Màrius Rossell, de l’empresa d’ecommerce Trilogi. AIJEC ha atorgat aquest guardó pel treball de Josep Ametller, de 39 anys, en un projecte que va iniciar el 2001 amb l’objectiu de fer arribar al màxim de clients possibles tot el valor atresorat durant anys en l’explotació agrícola familiar. Casa Ametller compta actualment amb 68 botigues d’alimentació saludable per tot el territori català, prop de 3.000 hectàrees de camp de cultiu per tot Espanya i un

miler de treballadors. El 2012 va facturar més de 58 milions d’euros i les previsions per aquest 2013 són acabar l’any amb 75 botigues i uns 72 milions de facturació.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Hakuna Matata Viu i sigues feliç. Avui parlaré de coaching des d’una humil i personal perspectiva. Fa poc que duc a terme, com a professor, unes classes per a gent a l’atur, on alguns viuen una situació personal en el llindar de l’exclusió social, famílies desestructurades: matrimonis trencats, joves sense esperança professional, en definitiva, situacions que des d’un altre punt de vista molts cops no veiem, i ulls que no veuen... altres pensem que són minoritàries o residuals, però no cal anar gaire lluny, perquè cada vila i ciutat malauradament n’estan plenes. Em demanaven que els ensenyés tot el que sé sobre vins, per poder obtenir un certificat de professionalitat en serveis de restaurants, i així ho he fet, però la meva sorpresa ha estat que al final, els vaig demanar que em diguessin amb què s’havien quedat. La resposta va ser sorprenent per mi, res sobre vins, tan sols un parell de frases que els vaig comentar un dia: “Res és massa important en aquesta vida com per estar tant preocupats” i “Els éssers humans ens fa autèntica por morir, que és l’única cosa que no podem evitar, tota la resta es pot evitar”. Aquestes van ser les conclusions del que més se’ls havia quedat

del curs. A partir d’aquí la meva reflexió va més enllà. Penso que potser des de l’escola, a primària, secundària, als cicles formatius, es podrien començar a donar les bases d’una nova forma d’entendre la vida, on els diners són un mitjà, però mai són un objectiu; el compartir ha d’estar per sobre del competir, explicar que la societat ens voldrà portar cap al sistema que la regeix, però que hi ha alternatives. És evident que la conjuntura és molt adversa per molta gent, la mateixa que segurament no tenia estudis i treballava a l’obra per quantitats ingents de diners, que van portar en molts casos a hipoteques estratosfèriques que t’encadenaven a una entitat bancària. Ara la solució passa en part, per acceptar la culpabilitat d’un mateix, però també a entendre que sí que es pot! Que es pot canviar, que es pot lluitar, i que tornarem a vèncer! Simplement, això no vol dir fàcilment, canviar de prisma de com veiem les coses, que ens deixem de preocupar-nos i ens posem a ocupar-nos de les nostres vides, encara a dia d’avui ens preocupem de coses que ni tan sols sabem del cert que passaran, quin sentit té? Viu i sigues feliç.

Penedès Econòmic

juny 2013

ACTUALITAT

L’entrada de dones i joves a la pagesia regenera el camp, fins ara en l’oblit La connexió a Internet i les dificultats econòmiques per modernitzar les explotacions són els principals esculls als quals s’enfronta el món rural LÍDIA OÑATE En temps difícils es posa en valor allò que tenim més a l’abast i al que, fins llavors, no havíem parat gaire atenció. Aquesta és una realitat a la qual molts joves i dones s’han enfrontat en els darrers anys. La majoria van marxar dels seus pobles buscant un futur millor, preparant-se a la universitat i obtenint un lloc de treball allunyat dels camps. Alguns ho van aconseguir i s’han quedat a l’atur i d’altres, sense sort, no han obtingut ni la seva primera feina. Aquesta situació els ha esperonat a tornar a les terres familiars, uns per rendició, però d’altres per voluntat pròpia. Des del sindicat d’Unió de Pagesos, darrerament han observat un increment de joves que han tornat a casa a fer-se càrrec dels camps dels pares. La pierenca Maria Rovira, presidenta de la Cambra Agrària de Barcelona, explica que abans de la crisi “hi havia moltes terres que s’havien quedat orfes perquè els pares havien incentivat als seus fills a marxar perquè allà no hi havia futur”. La crisi ha capgirat aquell futur, que ha esdevingut un present més agrícola que no pas industrial o constructor. “Aquest canvi, però, no és senzill”, alerta Rovira. “Tothom parla de retornar al món rural com si fós tan fàcil”, afegeix,

però el cert és que està mancat d’un bon transport públic, accés a les noves tecnologies i ajudes per fer front a la modernització de les terres. Tot i així, s’han donat casos de joves amb ﬁlls que han fet l’esforç i s’han traslladat a zones rurals per realitzar el seu somni o treballar la terra per obtenir un sou. Junt amb els joves, les dones també s’han llançat a l’aventura rural. Tot i que sempre hi ha hagut moltes dones vinculades al sector agrícola, Rovira diu que molt poques han fet el pas de donar-se

“LES DONES QUE S’INCORPOREN AL MÓN RURAL HO FAN AMB LES IDEES MOLT CLARES” d’alta a la seguretat social agrària o encarregar-se personalment d’una explotació agrícola. Ara bé, sí és cert que amb la crisi ha percebut un lleuger moviment en aquest sector de la població, especialment joves que decideixen optar per aquest camí. “Les dones que s’incorporen ho fan amb estudis i les idees clares del projecte, dos punt claus per tenir un futur

d’èxit”, comenta Rovira, que no dubta en afegir que “són més agosarades i capaces de reinventar-se i pensar en coses noves”. Rovira explica que “el pagès és un món molt masculí, per això vam decidir fer un club social amb el nom de pageses.cat”. El portal és obert també a homes, però van creure necessari posar el nom en femení per generar més conﬁança entre les dones. ”La formació i la informació a través del web és clau per les dones, ja que tenen moltes obligacions i responsabilitats familiars que els impedeix

sortir més o fer les activitats que desitjarien”, comenta Rovira, que veu molt positiva la bona acollida que ﬁns ara ha tingut el portal. Un dels aspectes formatius que està canviant el món de la pagesia que coneixíem és el de la compra online. Molts pagesos tenen diﬁcultats per col·locar els seus productes al mercat o arribar a zones que per la seva distància és pràcticament impossible. A través d’Internet, alguns pagesos venen cistelles de productes i mantenen contacte amb el seu client. És en aquest aspecte on el món pagès

troba una de les principals barreres per evolucionar el sector: l’accés a la banda ampla, tota una odissea a les zones rurals. Rovira explica que “des de la Unió de Pagesos batallem per disposar d’aquestes eines perquè no pot ser que haguem de viure aventures per connectar-nos a Internet. Ha de ser més fàcil comunicarse”. Aquest factor és indispensable, no només per incrementar vendes, sinó també per millorar la competitivitat d’un sector que tradicionalment ha estat a la cua de les noves tecnologies.

mits a l’expansió del terreny vinícola i se supervisarà a qui es concedeixen els drets d’explotació, adreçats principalment a viticultors en actiu i nous. Tanmateix, García lamenta que la nova PAC perpetuï els problemes de fons, ja que es continuaran atorgant

ajuts per dimensió de terreny i no per producció. Amb la futura retallada de les partides per a ajudes, a causa de la reducció de les contribucions dels països, els més perjudicats seran els ramaders, que requereixen més terreny per a pastures.

El sector de la vinya tem perdre les ajudes per reposició de terres i abancalaments El sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG) van alertar fa uns dies dels canvis que podrien patir els pagesos catalans amb les noves normatives del Ministeri d’Agricultura i la Política Agrària Comuna. Ho van fer a través d’una xerrada informativa al Centre Àgora de Vilafranca, a la qual van assistir Isabel Vidal, Cap Sectorial de la Vinya i el Vi de JARC, i Alejandro García, homòleg a la COAG i vicepresident del Comitè Con-

sultiu del Vi de la UE. Una de les preocupacions del sector de la vinya és la determinació del Ministeri a eliminar les ajudes per a reposició de terres i abancalaments (preparar els terrenys erms per conrear-los), incloses al Pla de Reetructuració i Reconversió de la vinya, actuacions que Vidal considera “necessàries per millorar la mecanització de les nostres explotacions”. Per a la campanya 2011-2012, l’Alt Penedès va rebre 464.577 euros en ajudes per un territori de 128,92 hectàrees. En total, es van destinar 1.219.346 euros a Catalunya. Segons les da-

rreres informacions de JARC, “el Ministeri sembla estar estudiant la possibilitat d’incorporar almenys l’ajut per a abancalaments, gràcies a les nostres pressions”. Durant la xerrada també es va informar del nou sistema d’autoritzacions que podria entrar en vigor el 2016 i que mantindria el control de les plantacions de vinya des del Ministeri. Des de les JARC veuen alarmant una liberalització de les plantacions, tal com demanen els lobbys a nivell europeu, ja que “l’especulació acabaria trencant el mercat”. Amb les autoritzacions es posaran lí-

Penedès Econòmic

juny 2013

EMPRESA

Agromillora incorpora Nazca Capital al seu accionariat El fons inverteix 20 milions d’euros al pla d’expansió internacional de l’empresa subiratenca REDACCIÓ

Agromillora, l’empresa multinacional de la família subiratenca Sumarroca, especialitzada en producció d’arbres in vitro per a la indústria agrícola, ha ampliat un 40% del capital per a donar entrada en l’accionariat a Nazca Capital, un dels fons de capital de risc líders a Espanya. L’objectiu de la companyia és reforçar l’expansió internacional als mercats d’Amèrica i el Mediterrani, on es comercialitzaran noves varietats i productes. En aquests moments, Agromillora està present a deu països, té cinc laboratoris de multiplicació amb uns 500 empleats, i ven el 60% de la producció fora d’Espanya. El nou pla estratègic preveu arribar a una facturació de 65 milions d’euros el 2016 amb una gran empenta del mercat exterior, que

 Hivernacle d’Agromillora a Subirats

suposarà un 70% del volum de negoci. La companyia, fundada el 1986, va arribar l’any passat a unes vendes de 28 milions, amb creixements anuals del 15% en els últims dos exercicis, gràcies a l’expansió internacional. Agromillora és la més petita de les empreses del grup Sumarro-

ca, del qual formen part Emte, GeneralLab (ara grup Labco) i Teyco. L’empresa va néixer quan Carles Sumarroca va voler plantar presseguers a la ﬁnca de Subirats i va comprovar que les tècniques d’empelt estaven desfasades. Aleshores es va començar a industrialitzar el procés.

L’empresa Continental Trade 2000 obre portes a Vilafranca L’empresa comercialitza productes fitosanitaris, adobs i materials per a l’emparrat de la vinya OLGA AIBAR L’11 de juny es van inaugurar les les instal·lacions de Continental Trade 2000, una empresa de nova creació proveïdora de fitosanitaris, adobs i material per l’emparrat de la vinya, ubicada al carrer La Múnia, 76, del polígon industrial Domenys I de Vilafranca. En el camp dels fitosanitaris, Continental Trade 2000 és representant de Sapec Agro, una de les principals empreses del sector, i distribuïdora de Cepsa i indústria Química Key, i, en el camp dels adobs, d’Eurochemp Agro. Paral·lelament als adobs i fitosanitaris, Continental Trade 2000, ofereix també tot tipus de solucions per a l’emparrat. L’empresa ofereix, entre els seus serveis complementaris, l’entrega dels productes a casa del client, la

 Moment de la inauguració de l’empresa vilafranquina

possibilitat de recollir-los directament a les seves instal·lacions, un servei d’assessorament davant qualsevol pregunta de sanitat vegetal o fertilitat i la cessió de les diferents eines per a la plantació de vinya. L’acte d’inauguració va comptar

amb les intervencions de Josep Anton Rosell, gerent de Continental Trade 2000, de responsables de Sapec Agro i del president de l’Acadèmia de Tastavins Penedès, Joan Tarrada. També hi va assistir l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Flexibilitat Hi havia una vegada... un lleó que tenia gana, i veient una ocasió per menjar, va preguntar a l’ovella com era el seu alè. I l’ovella va respondre la veritat, dientli que molt pudent. El lleó, fingint-se llavors ofès, li va donar un fort cop al cap i la va matar dient: - Aquí tens! perquè no has sentit vergonya d’ofendre el teu rei. Ara rep això! Després va preguntar el lleó el mateix a la cabra, és a dir, si el seu alè feia bona olor. I la cabra, veient com de malament ho havia pres amb l’ovella, li va contestar que el seu alè era meravellós i feia molt bona olor. Llavors el lleó li va pegar un fort cop al cap i la va matar exclamant: - Aquí tens! perquè m’has adulat amb falsedats. Ara pren això! I després va fer aquella mateixa pregunta a la guineu, demanant-li com tenia l’alè. Però la guineu es va allunyar d’ell, recordant el mal que els havia anat a les altres i li va contestar: - De bona fe, senyor, li dic que no puc respondre a la seva pregunta, ja que em trobo refredada i res percebo del seu alè! I així es va escapar del lleó. I els altres animals que es van posar al perill, sense profit van morir, ja que no van saber evadirse i allunyar-se de la resposta.

Faula de Francesc Eiximenis (escriptor franciscà del S-XIV) La flexibilitat és la principal capacitat per adaptar-se ràpidament a les circumstàncies, els temps i les persones, rectificant oportunament les nostres actituds i punts de vista per aconseguir una millor convivència i entesa amb els altres. No s’ha d’entendre com un “cedir” sempre per evitar conflictes. Ser flexibles no vol dir deixar-se portar i ser condescendents amb tot i amb tots. Significa aprendre a escoltar i a observar amb atenció tot el que passa al nostre voltant per aprofitar la riquesa que guarda cada persona, cada ambient, cada nou coneixement i experiència, sense aferrar-nos al nostre propi judici i opinió. Avui a les empreses, hi ha la necessitat de reinventarse ràpidament, fer sovint “mans i mànigues” per poder sobreviure en temps difícils. Cal posar-ho tot en qüestió, productes i serveis per ser competitius i diferents. Es requereix ser proactius i àgils independentment de l’estructura que tinguem. L’empatia, l’anticipació i, la creativitat són eines o ingredients indispensables per afrontar aquesta capacitat de flexibilitat amb èxit.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

juny 2013

EMPRESA

Del hobby de casa al negoci empresarial La costura ha donat un gir a la seva trajectòria i avança cap al món empresarial per omplir un nínxol de mercat: el dels aficionats al patchwork LÍDIA OÑATE Pocs coneixen l’origen trist de l’expansió del que avui dia coneixem com a patchwork. El treball fet amb retalls de roba ha esdevingut tot un èxit en el món de la costura, tant que cada vegada és més habitual trobar parades de productes fet amb la tècnica del patchwork o botigues que s’hi dediquen. Però d’on ve el pat-

chwork? No és nou això de cosir teles per fer-ne una de nova. Els egipcis ja havien fet el seu camí en aquest tipus de costura. Però és el patchwork “modern”, el que ha proliferat avui dia, él més proper a nosaltres. La necessitat de les classes socials més desafavorides en temps de la Guerra Civil americana, ara fa 150 anys, va empènyer moltes famílies a aproﬁtar les camises dels homes combatents de la família per fer-ne cobrellits.

Així va néixer, puntada a puntada, pedaç a pedaç, una tècnica que ha esdevingut una icona de la costura. En l’actualitat, Houston ha esdevingut el bressol del patchwork. Milers d’especialistes es reuneixen any rere any a la International Quilt Festival (Fira de Patchwork) on s’exposen les grans novetats del sector, cada vegada més exigent i original. La seva tècnica ha evolucionat tant que actualment

podem trobar els objectes més inversemblants fets amb patchwork. Els productes més recurrents són les vànoves o cobrellits, però els seguidors d’aquest hobby també es dediquen molt al món de la infància fent peluixos, accessoris, mantes i tot tipus de detalls per al nadó i els seus complements. Entre els adults també destaquen els moneders, bosses de mà, necessers i altres complements d’ús personal o decoratiu. Com a curiositat, les vànoves elaborades pels Amish, una comunitat cultural que han fet de la seva religió un mode de vida auster i ancorat en els segles XVII i XVIII, aïllats de tot indici de modernitat, són de les més preuades pels fans

del patchwork. Algunes persones, ﬁns i tot, han arribat a pagar ﬁns a 3.000 euros per un cobrellit, una xifra només apta per als més entusiastes. Sens dubte la mà d’obra artesana i els teixits d’alta qualitat conformen un valor afegit accessible per uns pocs.

Vilabors, tot un centre especialitzat en el món del patchwork a Vilafranca

El món de la costura atreu cada dia més adeptes, bé per passatemps o necessitat

Carolina Carrillo i Mercedes Rodriguez compartien l’aﬁció pel patchwork a Veneçuela. Després d’uns anys vivint a Vilafranca, van decidir apostar per aquesta activitat, més per hobby que per negoci, i actualment ja porten dos anys d’obertura del Vilabors, el seu racó on, a més de vendre teles i objectes de patchwork, també ofereixen cursos per ensenyar aquesta pràctica de costura. El secret de l’èxit del patchwork, segons Carrillo, és “la capacitat de fugir de la realitat”. Per això, sovint és recomanat a les persones amb problemes de depressió, ansietat o estrès. “Com que passen tant de temps cosint, retallant o dibuixant, tenen el cap aquí i no pensant en els problemes o la crisi”. A Vilabors, situada al carrer de la Font, 36, hi ha diferents grups de cursos de patchwork. Tots ells estan formats per dones amb edats molt diverses que van dels 25 als 80 anys. Segons Carrillo, el patchwork té una repercussió molt important en l’autoestima de la dona: “quan acaben un producte se senten tan realitzades que els augmenta la conﬁança en elles mateixes i miren la vida d’una altra manera”. Fins al moment, han començat a oferir cursos per a adults, però no descarten fer-ne també per a infants en un futur. Vilabors va començar com una botiga petita i modesta al carrer dels Ferrers, plena de colors i teixits, i des de fa unes setmanes s’ha convertit en tot un centre de costura especialitzada en patchwork amb diferents espais: mostrador, botiga i aula.

Les merceries i botigues de teixits són un bon termòmetre de l’interès que està generant la costura en els darrers dos anys. D’ençà de la crisi, hi ha cada vegada més persones que opten pel fil i l’agulla, bé sigui per passatemps o per necessitat. La Merceria Rosa de Vilafranca porta més de 50 anys dedicada al sector, al qual ha anat incorporant productes per als clients, cada dia més exigents. “Sempre hem tingut tot tipus de productes i intento estar sempre al dia en colors, teles, fils...”, explica Glòria Mata, la propietària d’aquesta botiga que ja porta tres generacions darrere el mostrador. No és estrany que el temps lliure dels ciutadans, arran de l’atur creixent, sigui un dels factors de l’increment d’activitats costureres com el patchwork. “Amb l’atur hem percebut un major interès pel món de la costura, en especial el patchwork, però no només per entreteniment, sinó per fer les seves millores en la roba, bé per arreglar-la o incloure-hi detalls personalitzats”, afegeix Mata. Les labors més demandades són la mitja i el ganxet, que han experimentat una revifada en els últims anys. El retorn de la llana i l’estil vintage han ajudat a recuperar aquest tipus de costura. Precisament a la Merceria Rosa, fins i tot, organitzen cursos per a aquells que vulguin aprendre o millorar la seva tècnica. Per als més menuts els tapissos es mantenen com el producte estrella per iniciarse a la costura com una de les manualitats proposades des de l’escola. Més endavant, alguns d’ells opten per fer el pas al punt de creu, per al qual es requereix més tècnica.

Penedès Econòmic

juny 2013

EMPRESA

Atreure empreses als polígons de Vilafranca a través d’un web El servei de Promoció Econòmica crea una pàgina i un catàleg amb tota la informació dels polígons OLGA AIBAR Atreure empreses als polígons de Vilafranca i promocionar-ne els atractius. Aquest és el principal objectiu principal del web http:// poligons.vilafranca.cat creat pel Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca. Tal i com ens explicava el regidor, Joan Manel Montfort, la pàgina recull tota la informació sobre l’estat i situació dels 7 polígons (ubicació, m2 disponibles, percentatge d’empreses, espais industrials en venda i lloguer i dades de contacte de l’agència immobiliària que els gestiona), d’una forma senzilla i pràctica. D’aquesta manera, Vilafranca es singularitza i es diferencia d’altres municipis que no disposen d’aquest tipus d’informació. Al web i als catàlegs que s’editaran per lliurar aquesta informació a les ﬁres i esdeveniments on la vila sigui present també s’aporten cinc raons per triar Vilafranca (situació, presència en les futures infraestructures clau per les empreses, serveis, vocació emprene-

 Imatge d’un dels polígons ubicats a Vilafranca

dora i qualitat de vida). Entre la diversa informació d’interès que s’hi pot trobar, s’explica que als principals polígons industrials de Vilafranca hi ha ubicades 160 empreses. Els que més en tenen són el de l’Estació de Mercaderies i les Fonts i el dels Domenys II. Principalment els polígons industrials de Vilafranca disposen d’empreses dedicades al sector comercial i de serveis, tot i que en alguns es caracteritzen per acollir més activitats purament industrials o del sector logístic.

El preu mitjà d’una nau de compra és de 680 euros i el de lloguer és d’uns 290 euros al mes. Pel que fa al preu del m2 d’un solar industrial sense ediﬁcar és de 190 euros/m2. Al web i el catàleg són el resultat de l’Estudi estratègic dels polígons de la vila elaborat l’any 2010, en el qual es feia una diagnosi de les mancances i principals necessitats dels empresaris, una de les quals era disposar d’una informació clara i ordenada sobre aquesta temàtica.

Servisimó, concessionari oﬁcial Volkswagen i Audi a Igualada Davant la manca momentània de concessionari oficial Audi i Volkswagen al Penedès, Servisimó, concessionari oficial de Volkswagen i Audi d’Igualada, Tàrrega i Mollerussa, ofereix les seves instal·lacions, per fer tota classe de reparacions, verificacions i revisions d’ambdues marques. A Servisimó tenim cura del teu vehicle amb professionals formats per la marca, tenim en compte tots els detalls per mantenir als nostre clients satisfets. Tenim tot l’equip humà i tècnic necessari per deixar a punt el teu Volkswagen o Audi. Disposem de taller propi de xapa i pintura, alineats de direcció i reparació de pneumàtics, a banda de tenir un complert taller de mecànica per poder treballar amb la màxima qualitat en les reparacions i manteniments del teu vehicle. També tenim per a tu àmplies exposicions per a què puguis gaudir de les últimes novetats de les nostres marques i la millor selecció de vehicles usats amb la certificació d’Audi Selection Plus. Vine a descobrir tot el que et podem oferir. També ens pots trobar a Tàrrega: Av. Barcelona, 19 - Tel. 973 31 34 06 i a Mollerussa: Pol. Gold Park - Tel. 973 60 29 63.

Tel. 93 805 21 17 Fax: 93 805 42 31 Carrer Alemanya, 32 · 08700 Igualada

JOSEP BARELLA PUIG Editor jbarella.blogspot.com

Emprenedors i autònoms En l’actualitat cada dia s’empra més la paraula emprenedor en detriment de la paraula autònom. Al meu modest entendre hi ha una gran diferència entre els dos conceptes. L’emprenedor és una persona que emprèn una activitat moltes vegades empès per les circumstàncies, i que potser en la seva vida mai li havia passat pel cap aquesta possibilitat; i que, a la més mínima oportunitat de trobar una ocupació fixa, estable i ben remunerada, abandonarà el que havia emprès. L’autònom és diferent, la paraula ja ho defineix: que per si sol sap buscar-se la vida, bé o malament (que quedi molt clar), però prefereix la incertesa de poder guanyar molt o guanyar poc a tenir un salari assegurat. Vostè que preferiria? Ser una animal de corral que cada dia té assegurada la seva ració de pinso o ser una animal de bosc que no té assegurat el seu menjar però tant pot passar-se un dia sense menjar com caçar una gran peça i poder fer un gran àpat durant diversos dies? En la resposta trobarem qui pot estar més predisposat a ser autònom. Aquest és l’espirit de l’autònom. Aquest esperit ara es vol ensenyar i fomentar per les diferents administracions. Crec que és un esforç vàlid, podem ensenyar a les persones a afrontar les situacions però a tenir aquesta filosofia de la vida, ho veig molt difícil. Dit això, no pensin que els autònoms són superhomes, solament són persones que els agrada treballar al seu aire i sense lligams a l’hora de prendre decisions, sense horaris rígids i que creuen que el futur el dirigeixen ells. Aquest extrem el podríem discutir molt; el futur no el dirigeix ningú i menys ara

amb la crisi tan esfereidora que ens ha tocat viure, tot i que sempre hi ha un però: no podem dirigir el nostre futur, però si escollir la forma de com podem afrontar-lo. Una de les grans altres diferències entre l’autònom i l’empendedor, és que el segon si aconsegueix triomfar en el que ha emprès no dubtarà a vendre l’empresa i fer un bon “pelotazo”. Això un autònom és gairebé impossible que ho accepti, ja que l’empresa és ell i l’orgull més gran que tindrà és que els seus fills continuïn el negoci que ell va començar i va tirar endavant amb tant sacrifici i esforç. Com poden apreciar són dues formes molt diferents de veure el món dels negocis. Això sí, un autònom és com el Rambo, està preparat i entrenat per a la supervivència en les condicions més extremes. Això no ho dic com un afalac ho dic mes bé com una crítica. Els autònoms moltes vegades estan preparats per a la supervivència, però poques vegades preparats per a triomfar; aquests són només uns escollits. Un altre tret característic i diferenciador entre autònoms i emprenedors, és que els segons no dubten a buscar “partners” a l’hora de començar la nova aventura, gairebé mai emprenen una activitat individualment. Per la seva banda l’autònom és més individualista. No voldria en aquest article, ni de bon tros, enaltir a uns en detriment dels altres, només he intentat explicar des del meu punt de vista les diferències que aprecio entre autònoms i emprenedors. Dit això només em queda animar a ambdós ha lluitar per a tirar endavant aquest país i a posar la màxima obstinació en aconseguir-ho, perquè voler és poder.

Penedès Econòmic

juny 2013

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Sínoca, creativitat i producció visual d’una jove La Sílvia és una jove de 27 anys llicenciada en belles arts i amb una gran passió per la fotografia i els audiovisuals. Va treballar en un estudi fotogràfic a Vilafranca del Penedès, però aviat va veure que el seu camí era emprendre el seu propi projecte. Ara fa escassament un any i mig crea Sínoca (www.sinoca.cat) un estudi fotogràfic, de reportatges artístics i espectacles en vídeo. La Sílvia, en la seva presentació, m’explica que fa també de videojockey, paraula del tot nova per a aquesta entrevistadora. Ens expliques que fa un especialista en això? El discjockey punxa música, jo “punxo” vídeos. El videojockey fa una composició i combinació de vídeo a temps real interactuant amb la música i transmetent sensacions i ritme en una sessió en directe. La imatge és tan important com el so. El públic es converteix en part integral i real d’un sistema comunicatiu al qual es dirigeix directament a ell. També fas video mapping, que és? El video mapping és una tècnica de projecció de vídeo que pot convertir gairebé qualsevol superfície en una pantalla de vídeo dinàmic tenint-ne en compte la seva morfologia. S’acostuma a fer sobre façanes, i el resultat és molt impactant i espectacular. L’espectador s’involucra en una vivència virtual única i queda seduït pel moment i l’experiència. Dóna molt bons resultats. Potser el referent que més va donar a conèixer aquesta tècnica és el

que es va fer l’any passat sobre la Sagrada Família. Aquest any n’he pogut fer als ajuntaments de Viladecans i Rubí, i un al Museu d’Esplugues, i properament a ﬁnals de juliol a Sant Pere de Riudebitlles. Has fet algun espectacle d’aquest a casa nostra? N’he fet algun per al festival VIDET al Palau Baltà, i també vaig fer-ne un sobre la Basílica de Santa Maria per al Ball de foc del 2011 amb molt bona acollida. Els ajuntaments, museus, festes majors, esdeveniments especials, són moments on es pot aplicar aquesta tècnica. Però ara estic explorant la possibilitat d’aplicar-la a temes d’enoturisme perquè pot donar resultats molt suggerents i sorprenents que estic segura que agradaran molt a les empreses del sector de la comarca. Ets molt jove, com ho vas fer per començar? Em vaig comprar un equip propi de projecció de segona mà. I he trucat a moltes portes per oferir el meu servei que és molt nou. El 2011 vaig fer el meu pla d’empresa al Centre Àgora, vaig llogar un estudi i vaig començar. En tenia moltes ganes i crec que això és el que em va donar la força. Això i el fet de que des de casa m’han donat suport. El pare sempre ha estat autònom i per tant ho ha viscut i ho ha entès. Això no vol dir que no li faci por. Parlem de pors, què és el que et fa més por de tot aquest procés? Fa patir el fet de pensar que potser

no sortirà prou feina. Els inicis no són gens fàcils, primer et sembla que el teu producte agradarà a tothom, però mica en mica vas veient que no surt tota la feina que voldries.

www.sinoca.cat

I com afrontes aquestes pors, què fas per vèncer-les? Jo estic convençuda que voler és poder, i el que faig és treballar, treballar molt. I encara que el que més m’agrada és fer video ma-

pping, també sé que he d’oferir altres productes que potser avui per avui encara tenen més sortida. En l’àmbit del vídeo, els reportatges, els vídeos publicitaris,

Què podem aprendre d’aquesta experiència? 1- La innovació esdevé clau quan engeguem un projecte : l’experiència de la Sílvia ens demostra la importància de tenir un producte molt nou i innovador, com pot ser el video mapping, però no per això deixar d’oferir productes menys innovadors que permetin anar treballant mentre aconseguim obrir mercat amb productes nous. 2- La importància de l’entorn familiar: quan hem viscut aprop experiències de persones que han fet el procés d’emprendre projectes, resulta més fàcil donar el pas. 3- Constància i paciència esdevenen valors fonamentals en qualsevol projecte emprenedor, més si el que tenim entre mans és una proposta que incorpora molta novetat. 4- Quan fem una feina que ens agrada molt, hi acostumem a dedicar molt temps, perquè és necessari, però sobretot perquè disfrutem fent-la 5- Una de les habilitats més necessàries per a un emprenedor és la de l’organització: es fa imprescindible aprendre tècniques que ens ajudin a millorar la gestió de totes les tasques que porta implícites, el fet d’engegar un projecte.

ARCHITECTURAL MAPPING

els vídeos d’actes, els muntatges i les produccions, i en el camp de la fotograﬁa fer books, reportatges de noces, infantils, i un llarg etcètera. Sílvia, explica’ns, què és el que et costa més? Sense cap dubte, el que més em costa és organitzar-me bé, organitzar el meu temps. Acabo treballant moltes hores i, com que m’agrada molt, no trobo mai el moment d’acabar, quan estàs “enganxada” no pots parar. I quan hi ha dates d’entrega aleshores és un continu... Malgrat això, el balanç és molt positiu. No m’imagino ara treballant per compte d’un altre Què recomanaries a un jove que senti el cuquet de voler emprendre un projecte? Li recomanaria que ho intenti, però també li diria que no és fàcil, de fet és un moment molt difícil. I sobretot, que pensi en un projecte que aporti innovació, que sigui fresc, que incorpori les noves tecnologies i que no esperi que ningú el vingui a buscar, cal sortir a vendre. Però, sobretot, li recomanaria que sigui molt constant i que hi posi molta, molta paciència.

Penedès Econòmic

juny 2013

L’ENTREVISTA

JOAN AMAT SOLÉ

Candidat a la presidència del Consell Regulador del Cava

“El Consell Regulador del Cava ha d’elaborar un pla estratègic amb les prioritats de futur” OLGA AIBAR Què el va motivar a presentar-se a les eleccions al Consell Regulador? Després de dotze anys sense celebrar-se eleccions al si del Consell, estem vivint uns moments de canvi. Per una banda, tenim una crisi de consum que està afectant especialment a Espanya i per una altra, la necessitat de revaloritzar la marca Cava a tots els mercats. Per tot plegat, tenim per davant grans reptes per assolir. Però per això, crec que primer és important buscar la unitat del sector. Quins són els eixos principals del seu programa? El primer pas que cal fer és elaborar un pla estratègic del sector amb les prioritats a seguir en els propers anys. Tal com deia, cal millorar el posicionament de la marca Cava en els mercats internacionals, potenciar les marques pròpies dels elaboradors i aconseguir una valorització del sector productor i que aquest participi també en els beneﬁcis per tal que es pugui guanyar bé la vida. Una de les seves propostes estrella és el trasllat de la seu del Consell Regulador a Sant Sadurní. Sí, la Casa del Cava hauria de ser a Sant Sadurní, que és el seu lloc natural com a capital del cava. A més, és on està el Centre d’Interpretació del Cava. Penso en un Consell Regulador modern, amb noves instal·lacions, sales de cata equipades per rebre professionals, mitjans de comunicació, etc. que ajudi a difondre una imatge del cava com un vi de prestigi i de qualitat. Si surt escollit, què canviaria respecte al funcionament del Consell? El Consell Regulador ha d’estar al servei de tot el sector, per això, cal revisar-ne l’estructura. És imprescindible, per exemple, que es doni màxima difusió al cava, per tant, caldria crear un gabinet intern de premsa i de relacions públiques. D’altra banda, m’agradaria millorar el sistema de informació, en general. Crec que és important que els cavistes estiguin informats dia a dia de tot el que fa el Consell i que a més, puguin tenir accés regularment a les dades estadís-

tiques del sector per poder preparar millor les seves estratègies comercials. També crec que cal una major transparència i que el Consell estigui present a tots els actes que s’organitzin de promoció del cava, tant a nivell nacional com internacional. Les vendes de cava al mercat interior fa anys que cauen. Què s’hauria de fer per canviar aquesta situació? El mercat nacional fa anys que no creix, s’han de crear elements d’estímul que ens facin sortir d’aquesta situació, perquè sempre ha estat el nostre mercat de referència. Amb la crisi de consum que estem vivint en aquests moments, no és fàcil, però hem de sembrar per quan superem aquesta etapa tan difícil. Jo diria que una de les tasques prioritàries i, alhora molt encoratjadora, és la de fomentar el consum de cava entre la gent jove. La diversitat en el cava és tan gran, que podem dir que hi ha un cava per cada moment i ﬁns i tot per a cada edat. Com es podria recuperar la imatge i el prestigi del cava en els mercats? Crec que primer hem de pensar com volem afegir valor al nostre producte i aconseguir explicar-ho. Per això crec que és molt important deﬁnir estratègies de comunicació als mercats que considerem més importants. El Cava, en realitat, és un gran desconegut als mercats internacionals i tenim una gran tasca per fer com a sector. Les marques fan la seva feina, i la fan molt bé, per cert, però crec que també cal estar presents als mercats com a sector. Què el diferencia de la candidatura de Pedro Bonet? El fet d’haver estat treballant tant en una empresa gran com en una de mitjana, m’ha ajudat a tenir una visió molt completa de les necessitats i les estratègies diferents que poden existir, però també dels punts en comú, que són molts. També considero que puc aportar equilibri i moderació, tot i estar representant i defensant els diferents interessos. A més, també penso que he demostrat una sensibilitat especial envers el sector viticultor, al qual s’ha de tenir molt en compte si volem que el Cava sigui considerat realment com un vi escumós amb qualitat i prestigi.

Foto: Fèlix Miró

Entre els principals eixos de la candidatura d’Amat a la presidència de l’ens es troben millorar el posicionament de la marca Cava en els mercats internacionals, potenciar les marques pròpies dels elaboradors i aconseguir una major valorització del sector productor.

Joan Amat (Sant Sadurní d’Anoia, 1946) és el president de l’Institut del Cava i de la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a la comarca, vicepresident de les caves sadurninenques Raventós i Blanc, i exalcalde de Sant Sadurní.

Penedès Econòmic

juny 2013

L’ENTREVISTA

PEDRO BONET FERRER

Candidat a la presidència del Consell Regulador del Cava

“Cal buscar la unitat del sector, que anem tots en la mateixa direcció per sumar i no dividir” Bonet té clar que el primer que hauria de fer el futur Consell Regulador del Cava és fixar uns objectius clars que puguin ser compartits entre elaboradors i productors, per tal de tirar endavant el sector de forma coordinada i conjunta. OLGA AIBAR

Pedro Bonet (Barcelona, 1946) és llicenciat en Ciències Econòmiques. Director de Comunicació del Grup Freixenet des de fa més de 25 anys, és conseller de les empreses del Grup i presideix una d’elles, Champagne Henri Abelé. Els darrers vuit també ha presidit la Confraria del Cava.

Per què s’ha presentat a la presidència del Consell Regulador del Cava? M’ho van demanar des de l’empresa perquè considerem que les grans marques han de liderar el sector i han de mostrar la part prestigiosa del cava, retornar-li el seu pes especíﬁc. Ha deixat la Confraria del Cava per optar a la presidència del Consell. Li ha costat prendre aquesta decisió? Sí, després de vuit anys de treball, la sortida de la Confraria ha estat un moment complicat, i més quan acabava de renovar el càrrec per quatre anys, però no em semblava bé estar-hi quan, a la seu del Consell, es discuteixen temes que l’afecten directament. La presidència de la Confraria és una etapa més de la meva vida. Tanmateix, no he deixat del tot aquest món, ja que encara vaig a alguns actes de la Confraria. El darrer va ser l’assistència a una acte internacional que es va fer al sud de França, on em vaig posar el barret per darrera vegada. Quins són els principals eixos del seu programa? Buscar la unitat del sector, anar tots en la mateixa direcció per tal de sumar i no dividir. Crec que és important que sapiguem on volem anar i com aconseguir-ho. Després, ja s’entrarà en els temes i els detalls més urgents i concrets. Si la persona que surti escollida no aconsegueix tenir un Ple del Consell unit, tot serà més complicat. Diverses empreses han sortit recentment de la DO Cava per passar a la DO Penedès. Li preocupa aquest fet? No, perquè les empreses que han sortit de la DO Cava no tenien un pes especíﬁc molt important, tot i que hi ha hagut alguna que ha fet molt de soroll mediàtic. Aquestes empreses saben que baixar del vaixell representa perdre la Champions perquè la marca Cava té un sector potent al darrere, de primera categoria. A més, és més difícil vendre als clients dient que són caves especials, diferents de la resta, que anar a la Xina, a Europa o a Amèrica i tenir a l’ampolla l’etiqueta DO Cava, que t’homologa com

la màxima categoria de vins a la UE, i és una garantia. Darrerament s’ha parlat molt de la zonificació i de posar un cognom diferenciat a cada cava. Què en pensa? Aquest és un tema complex, que hem de debatre en profunditat al Consell perquè, segons una sentència del Tribunal Suprem, tots els que estem a la DO Cava fem cava, independentment de la zona en la qual estem; per tant, establir categories i diferenciacions és difícil. Ja veurem com acaba perquè és un tema que s’ha de parlar. Què s’hauria de fer per intentar millorar les vendes de cava al mercat interior? Tots esperem que aquest mercat es recuperi perquè és més fàcil vendre a Cadis que a Copenhaguen, però darrerament passa al revés. Estem immersos en una batalla mundial del vi; tammateix, el nostre competidor no és el que tenim al costat sinó, entre d’altres, el món digital, per exemple. Les famílies mitjanes retallen abans en productes com el nostre que en ordinadors, mòbils o tablets. Aquesta és la veritable lluita, fer que el cava sigui més desitjable. Caldria incentivar més la cultura del vi entre els joves? A Espanya no s’ha sabut fer una bona comunicació de les virtuts del vi i el cava perquè, actualment, el consum de vi és irrisori, mentre que el d’altres begudes com la cervessa o la ginebra és molt més elevat. El problema no és el preu perquè, tot i que una cervesa és molt més barata, la ginebra no ho és. Tanmateix, ara es beu molt més cava que abans, s’ha fet un recorregut important, però no és suficient ni pel pagès ni per les empreses, que estan patint per la situació actual. Què el diferencia de la candidatura d’Amat? Les idees i objectius són més o menys els mateixos perquè tots dos volem el millor per al cava. Potser la diferència principal està en que ell vol situar la Casa del Cava a Sant Sadurní i jo això no ho faria ara. Crec que hem de destinar els diners a obrir nous mercats per al cava que no pas en edificis, però això no vol dir deixar caure Can Guineu.

Penedès Econòmic

juny 2013

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

LA SOLUCIÓ DE L’ATUR I ELS EMPRENEDORS (PART 4) “No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix... la veritable crisi és la crisi de la incompetència. L’inconvenient de les persones i els països és la mandra per a trobar sortides i solucions” *

om hem vingut reiterant des que vam publicar el primer article sobre la solució de l’atur, el 7 de març de 1988, “la creació d’ocupació en les economies modernes va lligada especialment a l’afloració continuada de noves empreses, petites i mitjanes. Aquestes utilitzen més intensament mà d’obra i amb la generació de beneficis, es van capitalitzant. En conseqüència, la generació d’ocupació no la realitzen els que són empresaris sinó els que no ho són i decideixen ser-ho, ja que els avenços tecnològics ofereixen suficients mitjans als antics empresaris per incrementar la producció sense que ho facin les seves plantilles” La Kauffman Foundation va publicar un estudi sobre el període 1997 al 2005 als EUA que revelava que durant aquest termini les empreses de 5 anys de vida van crear més de 3 milions d’ocupacions a l’any, mentre que les grans multinacionals van destruir un milió de llocs de treball. Però per aconseguir una bona collita d’estímuls empresarials cal que, a la vegada, es donin una sèrie de condicions: que l’emprenedor confiï que, amb el seu esforç, pugui aconseguir una compensació econòmica adequada, que hi hagi un clima social favorable a l’emprenedoria, que tinguin els seus projectes un finançament suficient, que tingui un règim laboral àgil, flexible i que no el porti a la ruïna si ha de tancar la seva aventura empresarial pels seus alts costos, que es corregeixi la morositat tant del sector privat com del públic, que tinguin suport, agilitat administrativa i un bon tractament fiscal en el sector públic... I hi ha d’haver un equilibri en les mesures, no tindrà efecte la rebaixa de 100 euros en l’inici si es manté el cost de 10/20.000 euros, en l’extinció d’una relació laboral o

si tenen tancat l’accés al ﬁnançament. És com un microclima per a la generació de bolets. En el Pirineu plou habitualment, però només germinen si es donen, a la vegada, tot un conjunt de factors. I això, allí, ho sap tothom. En situacions de recessió, el problema s’agreuja ja que les empreses que encara funcionen tenen la capacitat infrautilitzada i els creixements del 1,5 al 3% poden absorbir-los amb la mateixa plantilla, tret que hagin fet un ajustament laboral dràstic i el marc legal ho incentivi i no ho impedeixin les innovacions tecnològiques. En l’actual situació de recessió, els principals actors per crear ocupació, són els nous emprenedors. I tenim actualment una oportunitat que pot facilitar la germinació de noves activitats econòmiques. Ignacio de la Torre, en un treball publicat en El Conﬁdencial, el 20 de desembre de 2012, ”España emprende”, recordava que els grans start ups dels EUA com Microsoft, no van sorgir en l’expansió econòmica dels 80, es van formar en la formidable

EN L’ACTUAL SITUACIÓ DE RECESSIÓ ELS PRINCIPALS ACTORS PER A CREAR OCUPACIÓ, SÓN ELS NOUS EMPRENEDORS

recessió dels 70, en les quals les firmes informàtiques com IBM i Hewlett Packard van acomiadar milers d’enginyers i van deixar de contractar en universitats. El dilema per a aquest talent en atur era: o autoocupat o desocupat. L’emprenedoria no es conrea en els anys bons sinó en els dolents. Per aprofitar tot el talent i afavorir la viabilitat futura d’aquestes empreses, el pla d’emprenedors no hauria de tenir limitació d’edat, ja que, molts empresaris amb productes d’èxit han hagut de tancar per circumstàncies externes, com la falta de finançament i la insolvència dels seus clients, i entre ells del sector públic. Les mesures que es van prenent creiem que estan en el camí correcte i no difereixen de les que fa més de 25 anys van prendre fins els dirigents comunistes i socialistes per a recuperar el creixement i la competitivitat, tal com consta en l’article de 1988. L’atur i la crisi no són catàstrofes d’origen exterior que colpegen els pobles capritxosament, com intenten convèncer a pobles ingenus els dolents gestors polítics i els grans manipuladors de

la informació, sinó que són fruit d’errors en la gestió pública i de manques socials. Per aquest motiu roman vigent la següent conclusió d’un treball que vaig realitzar sobre la crisi del petroli, a la vista que els resultats econòmics dels països no es corresponien amb la seva quota de participació dels recursos energètics: ”No va haver-hi una crisi especíﬁcament d’energia que va incidir en els països consumidors, sinó una crisi que es va acarnissar en societats dirigides per polítics incompetents i mancats de pragmatisme, en pobles sense esperit de treball i amb escassa preparació i en models de producció intensius en gestió pública o poc competitius, obsolets per donar resposta adequada als problemes econòmics que se’ls van plantejar”. La tècnica de desplaçar la responsabilitat a l’exterior, en la qual molts mitjans han demostrat una alta competitivitat, ha facilitat que els errors de gestió en l’economia no s’hagin corregit adequadament perquè les reformes no s’han basat en un diagnòstic correcte i això és el que ens ha passat amb l’expansió de la bombolla immobiliària, i en gran part dels últims anys, en els quals es van desenvolupar sense control les dues causes de gran part dels nostres problemes: la utilització partidista dels recursos públics i de la política econòmica. El programa de pagament a proveïdors del sector públic (27.000 milions d’euros el 1r any) ha estat fonamental per dotar de liquiditat i salvaguardar el tancament de tantes empreses afectades per la morositat pública, i aquest any (2.684 milions d’euros) estarà condicionat a l’obligació de les administracions públiques de pagar en un termini màxim de 30 dies. El fet d’assegurar el ﬁnançament del sector productiu de PIMES

Penedès Econòmic

juny 2013

OPINIÓ i autònoms amb una inversió de 45.000 milions d’euros per als propers 4 anys o el conjunt de mesures en favor dels emprenedors preses el febrer passat (RDL 4/2013) i les més recents d’aquest 26 d’abril últim, també ajudaran a millorar la solvència i el finançament empresarial. Una gran notícia que va passar, altra vegada, desapercebuda per a gran part dels mitjans generals, encara que no per als d’economia, va ser la publicada pel diari econòmic Cinco Días, el 4 d’abril últim i d’una manera rellevant: ”La City londinenca (Barclays, HSBC, RBS) i fins i tot alguna d’EUA (Bank of America, Merrill Lynch, Citigroup) estava reobrint les seves línies de finançament al sector financer espanyol. Abans ho havien fet la gran banca francesa (Société Générale, BNP Paribas) i, entre altres bancs alemanys, el Commerzbank”. Aquesta obertura ha permès que les grans empreses de l’IBEX 35 hagin aconseguit emetre en el primer trimestre d’aquest any 27.500 milions d’euros pagant interessos, de vegades, inferiors al Tresor, (Mercados, 29 d’abril de 2013). Tot això és conseqüència dels evidents progressos en la reducció del dèficit públic, en la reforma bancària i en les correccions dels desequilibris exteriors que ells han de considerar importants per determinar la solvència d’un país. Aquest canvi tan positiu d’actitud, que demostra una confiança en el futur del nostre país (un prestador normalment no presta al que tem que no li retornarà els diners), ha de respondre que aquestes entitats financeres no han d’indagar el nostre estat de l’economia en els tertulians i opinadors interiors, potser perquè, el no haver-se assabentat aquests de la bombolla immobiliària ni de les reformes estructurals que necessitava el país durant tants anys per resoldre l’atur i els seus desequilibris econòmics, han de pensar que estan més capacitats per a la trivialitat i l’escàndol que per a descriure amb solvència els temes importants. Encara que després del seu paper amb el tema dels tratges de Camps (quantes portades, editorials i textos van dedicar a aquest tema mentre es comercialitzaven les preferents, s’aprovava el Plan E, creixia l’ocupació i continuava la despesa en el sector públic mentre augmentava l’atur en el sector privat, es desmantellava el sector industrial, començaven els desnonaments…) fins i tot en això, han demostrat la seva incompetència. Una altra font de creació d’ocupació, la constitueix la millora del marc competitiu de l’economia nacional en relació

a altres països. En l’actual situació de globalització, les empreses s’instal·len o desinstal·len segons les condicions més favorables que ofereixi cada país per a la seva pròpia producció. És vital, doncs, si es vol afavorir la implantació de noves empreses en el nostre país, que anem eliminant les deficiències que redueixen l’atracció exterior. En l’anterior article vam analitzar els greus problemes de la fragmentació legal del mercat interior. A més, en l’últim rànquing de la competitivitat (2012/13), elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial, destaquen com el major llast: la rigidesa del mercat laboral, la reduïda productivitat, l’escassa flexibilitat i el cost dels salaris (lloc nº 133 dels 144 països), la ineficiència de l’administració, la

manca d’inversió en investigació, desenvolupament i innovació, els impostos i les dificultats dels joves per iniciar la seva carrera laboral. També les dificultats per frenar el dèficit públic i l’increment del deute públic han donat lloc a una desconfiança dels mercats financers i, amb això, s’ha reduït la capacitat d’accedir al finançament exterior i a l’elevació del cost financer. Les reformes del mercat de treball i la maduresa dels sindicats i treballadors han estat claus per a la consolidació de les inversions en sectors tan importants i motrius com per exemple l’automòbil. I, finalment, la creació d’ocupació dependrà que als nous emprenedors se’ls ofereixin un tipus de contracte laboral més atractiu per als seus treballadors.

Nota Final: * Aquesta frase està atribuïda a Albert Einstein i encapçala un text molt reproduït. Per als que no el tinguin, a partir d’aquí, viureu una experiència apassionant sobre la crisi. “No pretenguem que les coses canviïn, si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir a les persones i països, perquè la crisi porta progressos, la creativitat neix de l’angoixa com el dia de la nit fosca. És de la crisi que neixen la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi se supera a si mateix sense quedar superat. Qui atribueix la crisi als seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més

els problemes que les solucions, la veritable crisi és la crisi de la incompetència. L’inconvenient de les persones i els països és la mandra per trobar sortides i solucions. Sense la crisi no hi ha desafiaments, sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonia; sense crisi no hi ha mèrits És en la crisi on aflora el millor de cadascun, perquè sense crisi tot vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la, callar en la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d’això, treballem el nostre talent i les nostres habilitats per trobar solucions, acabem d’una sola vegada amb l’única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la”.

Penedès Econòmic

juny 2013

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

L’ALT PENEDÈS MILLORA POSICIONS COMPETITIVES

’ADEG acaba de publicar l’Índex de Competitivitat territorial. Aquesta és la novena edició d’un estudi anual que analitza fins a quaranta-cinc indicadors que són decisoris per a l’evolució econòmica i l’activitat empresarial d’un determinat marc geogràfic. Els indicadors seleccionats en la formulació de l’informe tenen a veure amb factors competitius i, alhora, es tenen en compte els aspectes de sostenibilitat. D’acord amb l’anàlisi prèvia i després de determinar, un per un, els dèficits, les vulnerabilitats, els punts forts i els potencials de cada territori, l’Índex ADEG classifica les quaranta-una comarques catalanes segons el seu nivell de competitivitat. Una comarca més competitiva voldrà dir que té més opcions de creixement equilibrat i de respondre a les necessitats dels seus residents, bé siguin ciutadans o bé siguin empreses. El rànquing de les comarques catalanes està encapçalat de manera destacada pel Barcelonès. Completen les cinc primeres posicions, per aquest mateix ordre, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Tarragonès i el Gironès. Tot plegat, un pòquer previsible atès que, d’una banda, es tracta dels entorns partícips del melic metropolità i, d’una altra, són les demarcacions que apleguen les capitals de província; per tant, les comarques amb major dinamisme empresarial i amb una disposició

de recursos i infraestructures més rellevants. L’Alt Penedès és la comarca més competitiva de la vegueria penedesenca, en el lloc 11è de la classiﬁcació, seguida molt a prop pel Garraf, en la posició 13à. De fet, el Garraf ha perdut un nivell en relació amb l’any passat perquè tot just s’ha vist superada per l’Alt Penedès, que ha remuntat dues rengleres. Trobem l’Anoia en l’equador del rànquing, en el 21è lloc, i el Baix Penedès, en la posició 24a. Aquest informe anual de competitivitat, elaborat per la consultora Actíva Prospect i patrocinat per La Caixa, focalitza de manera expressa la diagnosi de les economies granpenedesenques. En aquesta edició del nostre Penedès Econòmic podeu llegir la informació, ben destil·lada per part de l’equip de redacció.

Vull posar l’accent en el quadre de mèrits i demèrits que s’emmarquen per a l’Alt Penedès. En els vuit factors de competitivitat, el posicionament és aquest: 6è en disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures; 7è en infraestructures de transport i comunicacions; 7è en innovació i desenvolupament tecnològic; 15è en disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica; 17è en accés als mercats de clients i proveïdors i accés a la informació; 20è en volum de mercat i d’activitat; 23è en qualiﬁcació dels recursos humans i recursos per l’educació i la formació professional i 26è en esperit emprenedor i dinamisme empresarial. Quant als factors de sostenibilitat -sempre en relació amb el conjunt de les 41 comarques catalanesocupem el lloc 14è en indicadors de sostenibilitat social i, aler-

ta!, el lloc 35è en els indicadors d’equilibri mediambiental. L’Índex ADEG argumenta que a l’Alt Penedès un dels elements clau de la competitivitat és l’elevada diversiﬁcació de l’economia i l’existència d’una demanda exigent de serveis i béns intensius en coneixement i tecnologia. Per aquest mateix motiu, en l’Informe de Conjuntura Econòmica que també publica l’ADEG, tots els trimestres i des de 2005, sovint es reitera en el parer que, tot i la recessió, la nostra comarca ha reaccionat no tan negativament, millor que la mitjana catalana, pel que fa a la destrucció de llocs de treball i el tancament d’activitats empresarials. Sí que ens ho hauríem de fer mirar en el punt més feble del nostre model de desenvolupament. Aquest no és altre que l’assignatura mediambiental, sobretot pel que fa

a l’impacte i la gestió dels residus fruit de l’activitat Industrial. En aquest apartat, l’Alt Penedès suspèn de manera alarmant. Des de la perspectiva social, el model econòmic altpenedesenc afavoreix majors oportunitats laborals i millors condicions de treball que altres comarques catalanes. Ara bé, hi ha una condició excepcional que hauria d’atraure l’atenció dels nostres polítics locals, com és el baix nivell de qualiﬁcació professional de la població. Aquest aspecte negatiu també té a veure amb un altre tant o més preocupant, com és el baix grau d’actitud emprenedora. L’Índex ADEG de Competitivitat no fa més que posar damunt la taula, a l’abast de tothom, una diagnosi basada en les dades i l’observació quantiﬁcada de tots els elements que hi intervenen, no pas inspirada en percepcions o intuïcions. Els nostres polítics ara tenen indicis certs i versemblants de com estan les coses i poden adquirir un major criteri a l’hora de prioritzar les seves polítiques socials i d’impuls econòmic; només cal que s’ho llegeixin, si ho volen. També els nostres empresaris tenen una òptica més precisa del seu entorn i poden participar en la seva millora competitiva. Això és feina de tots, uns i altres. Podeu consultar tot l’Índex ADEG a http://www.adeg.cat/cat/indicadors_pdf/Index12.pdf

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

juny 2013

EMPRESA

Punt TV, una dècada de projectes de comunicació audiovisual de qualitat Els productes realitzats per la productora s’han emès a tot el món OLGA AIBAR La productora vilafranquina Punt TV complirà 10 anys el proper 1 d’octubre. Una dècada de treballs de qualitat, elaborats ﬁns al més mínim detall per Jordi Escofet i Jordi Aymerich, tot i que ningú és profeta a la seva terra. Una màxima que Punt TV coneix molt bé, ja que ha treballat per a productores de cinema de renom com Paramount o Sony Pictures, fent promoció de doblatges, i ha emès programes i documentals per grans cadenes de televisió com Eurosport, Fox, La Sexta, Antena 3 o TV3, tot i que també realitza treballs puntuals per a canals de proximitat com Penedès TV, Canal Blau o la Xarxa de TV locals. Punt TV és una empresa global, especialitzada en comunicació audiovisual, formada per un

El programa Economia i Empresa busca nous patrocinadors

equip de professionals amb una dilatada experiència, de més de 20 anys, en comunicació corporativa, publicitat, realització televisiva, animació 2D i 3D, xarxes socials i mitjans de comunicació. L’empresa ha participat en campanyes publicitàries d’empreses com Peusek, Moulinex, BMN o l’Obra Social de Caixa Penedès, realitza mappings audiovisuals (una innovadora tècnica que consisteix en interactuar amb l’arquitectura a través de les faça-

Obre la primera peixateria automàtica Fa poc més de tres setmanes, els habitants de Sant Quintí de Mediona es van llevar amb un nou concepte de botiga al costat de les seves llars. Es tracta d’una peixateria amb servei autòmatic de venda. Obre les 24 hores i ofereix peix envasat i fresc al mateix preu que a la Peixateria Carme, que subministra el producte i s’encarrega del funcionament del servei. La impulsora d’aquesta màquina, la primera a la nostra comarca, és Maria Roig, que ha importat la idea de Sant Pere de Ribes, on residia ﬁns fa mig any. “La peixateria només obre als matins i moltes persones no tenien la possibilitat de comprar peix en aquelles hores”, explica Roig. Per aquest motiu, va decidir instal·lar una màquina expe-

nes dels ediﬁcis, projectant imatges que s’acompanyen amb efectes musicals), o museïtzacions d’espais d’interès cultural i arquitectònic. Esdeveniments que no deixen ningú indiferent i que han dut a terme en joies arquitectòniques com l’Alcàsser de Còrdova, una sorprenent realització que podeu consultar a la web www. punttv.net, o els treballs realitzats també en el mercat medieval d’Eivissa i la Festa Major de Sant Quintí.

El programa Economia i empresa, de Penedès TV, va néixer el 16 d’octubre de l’any 2008 amb l’objectiu d’informar sobre temes comarcals d’interès professional i les iniciatives que desenvolupen les empreses penedesenques. En una primera etapa, patrocinada per l’Associació d’Empresaris del Penedès i Garraf (ADEG), es van emetre una vuitantena de programes, ﬁns el 24 de juny de l’any 2010, coordinats pels periodistes Carles Gala i Eva Gallego. Posteriorment, es van realitzar una desena de programes més amb recursos propis. Després de realitzar alguns canvis organitzatius i de funciona-

ment, el 27 de gener d’aquest any es va iniciar una nova etapa, sota la realització de Punt TV, que ha permès fer una nova tanda de 23 episodis del programa, en un format més reduït i actual. Tanmateix, aquests ﬁnalitzaran el 30 de juny i, de moment, segons ens explicava el director gerent de l’emissora, Josep Alsina, “la continuïtat del programa al setembre no està garantida per manca de patrocinadors”. Un fet que lamentava perquè “és un producte televisiu molt interessant que ens ha permès oferir una visió optimista de les empreses del Penedès.

La risoteràpia i el bhangra, garants de salut del cos i ment El centre Ítaca de Vilafranca ofereix tallers per saber canalitzar l’estrès i millorar les relacions personals LÍDIA OÑATE

nedora que estigués tot el dia de servei. D’altra banda, Roig aﬁrma que “m’agrada innovar, sóc molt inquieta i no em vull rendir davant la situació actual”. Des de la seva posada en funcionament ha tingut molt bona rebuda, ens comenta Roig, que l’ha sorprès que en cap de setmana no es vengui tant com entre setmana: “suposo que es tracta d’un canvi d’hàbits al qual la gent s’ha d’acostumar”.

La salut juga un paper cabdal en les nostres vides. Sense ella no hi ha res i això ho saben al centre Ítaca de Vilafranca. Darrerament, i amb l’agreujament de la crisi, han augmentat els casos d’estrès i depressió. Les exigències de la feina o la seva absència han dut moltes persones a realitzar activitats que acabin amb el seu malestar. Ítaca porta 12 anys de treball en el sector de la psicologia educativa, i alhora ha desenvolupat un seguit de tallers adreçats al món dels adults. El bhangra i la risoteràpia són els més demandats perquè “ens permeten alliberar la tensió d’una forma divertida i amena”, ens explica la directora del centre, Eva Antonio. El bhangra és una dansa índia que s’usava per invocar el Sol i, així, tenir bones collites.

 El centre Ítaca està situat al carrer del Sol, 20, de Vilafranca

Actualment, s’ha importat el seu ball, ple d’exercicis de toniﬁcació que posen en activitat els músculs del cos i segreguen l’adrenalina necessària per sentir-se millor després. Antonio desmenteix el tòpic d’elitisme que tenen les sessions de risoteràpia, ja que a les

seves classes vénen tot tipus de persones de professions molt diverses. El centre Ítaca disposa de quatre aules on realitza activitats de psicomotricitat, repàs, atenció pedagògica i tractament personalitzat, tant individual com en família.

Penedès Econòmic

juny 2013

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

MALDITAS EMOCIONES

stos días me ha sorprendido (o quizás no tanto) ver un montón de tuits hablando de la genialidad del nuevo anuncio de Coca Cola. Se trata de uno en el que se anima a la gente a ir a los bares y lo hace de un modo muy emotivo. No hay que olvidar que el canal de Hostelería y Restauración es uno de sus principales canales de comercialización y quizás esto tenga algo que ver con el asunto. Una vez más Coca Cola consigue hacer de un modo genial algo que domina perfectamente, hacer ingeniería emocional mediante la publicidad para conseguir sus objetivos. Ahora utiliza nuestros recuerdos y vivencias en los bares, otras veces utiliza a jubilados y otras a bebés y otras hace referencia al paro o incluso nos enseña a vender a nuestra madre. Coca Cola es grande porque sabe vender bien su producto y no me refiero a la bebida marrón sino a una supuesta felicidad de silicona con una estética entre Tommy Hilfiger y Cine de Barrio. Y en este entorno de pensamiento positivo narcotizante en que vivimos, su mensaje entra sin enterarte y el resultado es el mismo que el de la bebida, no te quita la sed de felicidad y además engorda emocionalmente. Bravo Coca Cola. No me entiendas mal. Me gusta Coca Cola, me gustan sus bebidas y me gusta la empresa, pero detesto que me digan lo que tengo que hacer, especialmente si lo hacen de un modo tan subliminalmente descarado. Pero lo que hace Coca Cola no es más que una utilización inteligente de la tendencia Flower Power llevada a la máxima potencia en dospuntocerolandia. A estas alturas acepto mi posicionamiento de Mr. Scrooge dospuntocero. Podría pensarse que estoy en contra de las emociones o de los sentimientos pero no es así. De lo que estoy en contra es de la manipulación o de la utilización interesada (o a veces involuntaria) de los resortes mentales. Pero como es algo que no se puede evitar, al menos trataré de mantener mis escudos deflectores a la máxima potencia. Autores como Kurt W. Mortensen en su libro El arte de influir

mos a hacer daño?” cuando nadie critica a nadie (salvo que seas un famoso que mete la pata en Twitter)? Identidad. ¿No estamos en los Social Media y formamos parte del grupo para sentir que somos parte de algo (el ya clásico “es que está todo el mundo”? Vergüenza. ¿No has dejado de decir lo que piensas o de defender aquello en lo que crees porque consideras que los demás van a pensar que es una tontería? O algo peor ¿No has dicho algo que no piensas o has defendido algo en lo que no crees porque te da corte que piensen que no eres “uno de los nuestros”?

DETESTO QUE ME DIGAN LO QUE TENGO QUE HACER, ESPECIALMENTE SI LO HACEN DE UN MODO TAN SUBLIMEMENTE DESCARADO

Irresponsabilidad. ¿No es genial poder hacer y decir cualquier cosa y perderte en la “masa” sabiendo que no eres tu sólo/a sino que es algo que dice “todo el mundo”?

en los demás te explican qué teclas mentales debes tocar para alterar la voluntad de los demás. Y esto no es algo que utilice sólo Coca Cola. En realidad, lo dospuntocero en particular y la vida “real” en general está lleno de ejemplos en los que lo emocional afecta a tus decisiones. Piensa en estas situaciones en las que tus creencias han jugado un papel relevante. Pena. ¿No ha sido una mezcla de lástima y caridad lo que te ha impulsado a hacer clic en un “Me Gusta” en Facebook en Colchones López o en Recauchutados Toledo aunque no sepas ni siquiera si existen? Magnanimidad. ¿No te has sentido mejor cuando has retuiteado un eslogan defendiendo la última causa o idea bonita que ha surgido como trending topic? Poder. ¿No te has sentido poderoso cuando desde tu atalaya tecnológica te has “atrevido” a atacar a los que mandan sabiendo, eso si, que no se van a enterar? Egoismo. ¿No hay algo de interés en seguir, aceptar o responder a alguien esperando que si tu lo haces, los demás se verán “obligados” a hacer lo mismo? Miedo. ¿No estamos viviendo la versión dospuntocero del chiste “Doctor ¿verdad que no nos va-

ESTOY EN CONTRA DE LA MANIPULACIÓN O DE LA UTILIZACIÓN INTERESADA DE LOS RESORTES MENTALES

Supongo que podría seguir enumerando factores emocionales que pueden llevarnos a comportarnos como otros quieren que lo hagamos pero preﬁero que seas tú quien lo pienses (pero no porque te lo diga yo, haz lo que te de la gana). Creo que en el entorno profesional y empresarial se han utilizado mucho estos resortes emocionales para mantener tranquilo al rebaño, desde el contrato psicológico hasta el cuento del compromiso pasando por el miedo a perder el empleo. ¿No es mosqueante esa obsesión repentina por la Felicidad en el Trabajo?. Creo que nos iría mucho mejor profesionalmente si no mezclásemos lo emocional con lo racional. Pero supongo que esa es una de las consecuencias de dejar la función de muchos departamentos de R2H2 en manos de psicólogos en lugar de emprededores. Ya termino. Creo que la Marca Personal es una combinación de elementos racionales y emocionales pero del mismo modo que es un error mentir sobre cuestiones objetivas y medibles es una terrible idea manipular los sentimientos y creencias. Aunque como vemos constantemente, quienes lo saben hacer bien, consiguen buenos resultados.

Penedès Econòmic

juny 2013

VINS&CAVES

Tres vins del Penedès van ser

Nou agermanament de la Confraria del Cava premiats a La Nariz de Oro

El sumiller Jofre Tarrida, d’una botiga de vins i licors del Prat de Llobregat, ha estat el guanyador de 2013

REDACCIÓ

Quaranta membres de la Confraria del Cava Sant Sadurní van assistir a l’acte d’agermanament que es va fer entre aquesta entitat i els Templers de la Serrade Banyuls. L’acte, que va tenir lloc a mitjan juny a Mas Reig, seu social de Banyuls, va aplegar al Rosselló un bon nombre de confrares de diferents confraries bàquiques franceses.

A més de l’agermanament entre aquests dos col·lectius, durant la visita de la confraria sadurninenca a Banyuls també es van investir membres dels Templers l’expresident de la Confraria, Pedro Bonet i Ferrer, i l’actual president, Antoni de la Rosa i Torelló. Entre els actes a Banyuls destaca la visita a un celler i un dinar entre les dues entitats agermanades.

Cinc distincions de prestigi per a Pinord

El vi Fransola 2011 de bodegues Torres va ser guardonat amb el primer premi de la categoria de vins blancs del XXII certamen La Nariz de Oro 2013, mentre que els escumosos Gramona III Lustros G Rva 2005, de Caves Gramona; i Juvé & Camps Millesimé 2008, de Juvé & Camps; van ser distingits amb la primera i tercera posició a la categoria de vins escumosos. La ﬁnal de La Nariz de Oro d’enguany va tenir lloc el passat 15 de juny a l’Hotel Silken Puerta de América de Madrid. Aquest és el concurs de sumillers amb el que es reconeix el millor nas del país, capaç d’identiﬁcar cinc begudes (vins o altres) que se serveixen en una copa negra per no donar cap pista. El sumiller Jofre

 David Martínez, guanyador de la prova de Bodegas Torres

Tarrida es va erigir com el ﬂamant guanyador de 2013. Tarrida és el sumiller de Cal Pere Tarrida, una botiga familiar de vins i licors situada al Prat del Llobregat. Com a colofó a la participació de bodegues Torres, es va crear fa tres anys “Harmonia i Servei del Vi”. Aquesta és una prova de gran

intensitat, ja que els sumillers la realitzen davant el públic i pretén realçar la importància del treball que ha de saber fer un bon sumiller. El guanyador de la prova de l’edició d’enguany va ser David Martínez, d’El Velero de Sitges, que podrà gaudir d’un viatge per les bodegues Torres d’Espanya.

L’Associació Vinícola Catalana mira cap als mercats exteriors L’entitat s’ha fixat com a repte per als propers anys obrir vies de comercialització a nivell internacional REDACCIÓ

Fins a cinc vins ecològics Pinord han obtingut grans distincions del Jurat de 2013 de l’International Organic Wine Award, una de les competicions internacionals més prestigioses del món. En concret, el jurat va destacar el vi +Natura Negre Ecològic amb la distinció “Top Gold” (Gran Or); el vi Diorama Chardonnay amb

la d’Or; el vi Clos de Torribas Blanc i el cava Marrugat +Natura Ecològic amb la distinció de Plata; i el vi + Natura Blanc Ecològic, que va obtenir un diploma. Per Pinord aquests reconeixements refermen el valor de la seva aposta per l’ecologia feta durant els últims anys, el que l’ha situada entre les bodegues més premiades d’Europa.

En el marc del Castell de Peralada, l’Associació Vinícola Catalana (AVC) va celebrar la seva Assemblea General, que en els darrers anys s’ha convertit en una trobada empresarial del sector. En aquest moment l’AVC compta amb 155 ﬁrmes adherides de les quals, el principal grup és el d’elaboradors i embotelladors de vins tranquils, que ja representa el 85% de la comercialització total de vi català amb un potencial de 100 milions d’ampolles de vi embotellat (tant de mercat interior com exterior). Durant l’assemblea es van detallar les activitats de l’Associació, que ha iniciat una important tasca orientada a facilitar a les empreses obrir vies de comercialització en els mercats exteriors. En aquest sentit, des del nou Departament de Dinamització Exterior,

aquest any ja s’han realitzat diverses activitats com la Missió Inversa del Cartavi Internacional, que premia amb una estància a Catalunya a dos restaurants de Washington amb millor representació de vins catalans; un Showroom i un seminari de vins Catalans a Zurich. Pels propers mesos s’està preparant una Missió Inversa de Prescriptors de Canadà i una

Missió Comercial a la Xina. L’Associació també té en compe entre els seus principals projectes donar un major impuls als Premis Cartavi, que des de l’anterior edició va incorporar la participació del consumidor, proposant els restaurants que demostrin una major sensibilització i presència envers els vins catalans a les seves cartes de vins.

Penedès Econòmic

juny 2013

VINS&CAVES EL 109 GRAN RESERVA 2002 DE LOXAREL, PREMIAT AL DECANTE WORD WINE El celler Loxarel acaba de recollir el primer guardó pel 109 Gran Reserva Brut Nature 2002, el vi escumós que va ser motiu de discussió a la seu de la Denominació d’Origen Cava. En concret, el 109 Gran Reserva ha obtingut la màxima distinció dels Decanter World Wine Amars, el regional Trophy (Best in show), en la categoria de vins escumosos del 2013. Aquest és un vi novedós, elaborat en un 95% de xarel·lo i

amb 109 mesos de criança. Ha sortit al mercat amb les seves pròpies mares, sense desgorjar, unes particularitats que l’ha convertit en únic. Tant, que s’ha erigit guanyador per davant de 14.362 vins de 52 països.

PLATA PER A CAVAS HILL

DIMARTS QALIDÈS

El cava Rosat 1887 Brut, de Cavas Hill, ha estat reconegut amb una medalla d’argent a la darrera edició del certamen internacional Monde Selection. Es tracta d’un concurs anual en el qual el jurat tasta uns 3000 productes, provinents de més de 80 països. El Rosat 1887 de Cavas Hill és un cupatge de les varietats garnatxa (60%) i monastrell (40%) amb notes de fruita vermella madura i un fons de criança molt equilibrat.

Els dimarts s’han convertit en una cita obligada a la Taverna de Vinseum de Vilafranca gràcies als “Dimarts Qalidès”, un cicle impulsat per l’associació Qalidès, Terrers del Penedès, formada per 12 cellers i presidida per Mireia Torres. En aquest cicle el públic assistent té l’oportunitat de conèixer els vins de Terrer, els més singulars de cada celler. El cicle es va inaugurar el 28 de maig amb un tast impartit per l’enòleg del celler Jean

Leon, Xavier Rubires, farcit d’anèdotes relacionades amb la història singular del celler. Cada sessió esdevé una veritable Masterclass sobre vins, que tindran continuïtat el propers dimarts d’aquest estiu amb les sessions singulars de cada celler membre de Qalidès.

Aquest estiu es maridarà cava Freixenet i la gamba vilanovina El celler Can Pasqual de Gelida proposa un viatge en el temps

LÍDIA OÑATE Freixenet i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú han iniciat una important campanya gastronòmica de promoció de la ‘Gamba de Vilanova’. Durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre es duran a terme un seguit d’activitats gastronòmiques i lúdiques, encaminades a oferir experiències úniques i diferenciades als amants dels productes de qualitat. La ‘Gamba de Vilanova’ tindrà una imatge pròpia i una notable campanya de difusió. Les accions més destacades són els tastos a peu de barca, on es podrà degustar la gamba maridada amb una copa del cava de gamma alta de

Freixenet (D.S.) mentre un pescador desvetlla tots els secrets sobre la captura d’aquest crustaci, però també s’han preparat singulars sopars de gala a la llotja del peix, centrats en la gamba i amb acom-

panyament musical al mateix lloc on se subasten. La campanya també inclourà unes jornades gastronòmiques amb la gamba vilanovina i el cava D.S. de Freixenet com a protagonistes.

El Penedès promociona els seus atractius a la costa barcelonina L’esdeveniment “El Penedès a Barcelona” va reunir milers de visitants al passeig Joan de Borbó de Barcelona durant el cap de setmana del 14 al 16 de juny. Van ser tres dies intensos durant els quals el Penedès i els seus atractius van ser els protagonistes. Tot i que no s’han fet públiques les dades oﬁcials de venda de tiquets, es calcula que es van vendre uns 8.000, una xifra pròxima als 10.000 tiquets previstos necessaris per amortitzar la despesa. Des de l’Acadèmia Tastavins Penedès, impulsor de la iniciativa, fan una valoració

Foto: Fèlix Miró

REDACCIÓ

positiva de l’esdeveniment, ja que les activitats que s’hi van fer van tenir molt bona acollida. Els visitants van poder tastar més de 240

referències de vins en una de les mostres amb una oferta més àmplia de Catalunya. En total, es van fer més de 10.000 degustacions.

El celler Can Pasqual de Gelida ha potenciat un dels seus valors més preuats: el de la seva història. Amb cinc segles a les seves esquenes, la casa de pagès dels Pasqual dóna la benvinguda amb un atractiu poc habitual als cellers: el d’un museu que recorre la història del celler a la vegada que transita pel món vitivinícola i les seves etapes. “La idea és explicar el món de la casa de pagès, que procedeix de les antigues vil·les romanes, molt vinculada al territori penedesenc”, explica Noemí Vilaseca, responsable de comunicació i projecte enoturístic de Can Pasqual. Tot i que l’actual ﬁnca està formada per 45 hectàrees de vinya, antigament la casa de pagès estava envoltada de cultius molt diversos per disposar de recursos que la permetessin ser autosuﬁcient. Així, no era pas d’estranyar que en aquesta extensió de terreny els visitants encara puguin veure restes dels culius d’antany com oliveres, ametllers, fruiters o

petits horts. Junt amb la visita a peu de camp, el celler Can Pasqual ofereix una visita cap a l’equipament museogràﬁc que planteja un viatge per la història del vi i la casa, a través d’eines antigues i acompanyat d’un tast del seu vi. Aquesta és una iniciativa que se suma a les moltes altres que

EL VISITANT RETROCEDIRÀ FINS ALS INICIS DEL CELLER, 500 ANYS ENRERE ha engegat Can Pasqual, algunes d’elles en col·laboració amb l’Ajuntament de Gelida. “Aquest és un municipi amb un entorn molt variat, amb el riu que el travessa, i on es conserva molt de patrimoni”, explica Vilaseca. Per mostrar-ho Can Pasqual programa dues rutes per les masies de Gelida.

Penedès Econòmic

juny 2013

VINS&CAVES

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Brots d’esperança No voldria començar l’article afirmant que ja tenim els brots verds aquí i que la crisi ja s’ha acabat, però sí que voldria començar comentant les paraules del president de Caixabank, Isidre Fainé, el qual va assegurar en l’assamble general de la CEOE del passat 18 de juny que ha arribat l’hora de canviar el discurs i d’acceptar l’optimisme des del realisme. Segons Fainé l’economia espanyola està arribant a un període d’inflexió que es reflectirà en què, en el que queda d’any, hi haurà senyals positius i els dubtes s’aniran esvaint, cosa que permetrà que Espanya torni a ser un país de grans oprotunitats. Asegurava també, que en els últims quatre anys s’han corregit els desequilibris econòmics que frenaven l’economia, la reforma laboral ha permès una millora de l’eficiència de les companyies i s’ha avançat molt amb la reforma financera. Deixant de banda les paraules de Fainé, altres dades positives que ens poden donar petites esperances són referents al dèficit comercial, el qual va arribar als 5.690,2 milions d’euros en els quatre primers mesos de l’any, cosa que suposa un descens del 59,4% respecte al mateix període de l’any anterior. Aquest resultat va ser conseqüència de l’augment del 7,5% de les exportacions i

el descens del 3,5% de les importacions. Una altra dada és que en els mesos de març, abril i maig del 2012 l’atur registrat va créixer en 2.024 persones, mentre que en els mateixos mesos d’aquest any ha baixat en 149.244, sent així el major descens en un mes de maig de la sèrie històrica. I la prima de risc que està ara a 300, per què no se’n parla? Un terme que desconeixia el 99% de la població però ocupava les cinc columnes de les portades dels diaris i obria els telenotícies quan estava a més de 600 punts. També podria mencionar la reducció del dèficit públic en uns 22.000 milions d’euros o que els matrimonis augmenten per primera vegada des de l’any 2004, però no m’allargaré més. Amb tot això no vull dir que la crisi s’hagi acabat ni molt menys, només dir que sembla que es donen els condicionants per a estar esperançats. El que més em preocupa del tema és aquest estat d’ànim o d’opinió en voler negar sistemàticament tota notícia positiva sobre l’economia, sembla que sàpiga greu que los coses comencin a millorar en alguna aspectes. Conscients de que només són xifres, esperem que aquestes bones dades econòmiques puguin ser rebudes com a nous brots d’esperança.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 23 - juny 2013 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado i Marga Ciscar

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Es dupliquen les mostres de vins escumosos per a la Guía Peñín La sortida de cellers de la DO Cava per anar a la DO Penedès comença a generar preocupació al sector REDACCIÓ

La sortida de Caves Loxarel de la Denominació d’Origen Cava per desavinences amb els requisits d’elaboració, seguit de la marxa de Raventós i Blanc, Mas Comtal i Mas Bertran ha engrandit l’escletxa entre la DO Cava i la DO Penedès. Cada vegada hi ha més cellers que opten per canviar de DO. L’equip de catadors de la Guía Peñín ha percebut un augment de més del doble de mostres de vins escumosos. En total, en els dos dies que van ser a Vilafranca, a mitjan d’aquest mes, van catar 350 vins, 24 dels quals eren escumosos. L’any anterior només eren una onzena. El director de la Guia Peñín, Carlos González, que està en contacte amb els elaboradors, aﬁrma que hi ha certa expectació en el món vinícola pel traspàs de certs cellers de la DO Cava a la DO Penedès, tot i que creuen que encara és d’hora per vaticinar futurs moviments. “A dia d’avui,

les grans marques tenen clar que volen quedar-se a la DO Cava perquè els surt més rendible, però no descarto que en un futur puguin canviar de DO”, comenta González. Un dels punts forts de la DO Penedès i que s’està intentant potenciar any rere any, és la varietat xarel·lo, originària del Penedès i la més estesa al nostre territori. González troba positiu que

s’aposti per aquesta varietat, però alerta del perill que comporta si no es treballa bé, ja que això pot fer minvar la qualitat. “Durant el primer any d’elaboració el xarel·lo és auster en aromes, i no és ﬁns el segon o tercer any quan comença a guanyar en expressió”, explica. Per aquest motiu, recomana als elaboradors “manejar-la molt curosament”, si vol aconseguir un bon vi monovarietal de xarel·lo.

El celler Miquel Pons estrena una línia de cava solidari LÍDIA OÑATE El món vinícola és cada dia més conscient del seu entorn, tant mediambiental com social. Una prova d’aquest canvi són les iniciatives solidàries que estan emprenent diversos cellers com el de Miquel Pons. El seu gerent, Pere Pons, va signar recentment un acord de col·laboració amb Magda Nos, presidenta de l’organització Namlo Europa per destinar una part dels beneﬁcis de la seva producció de cava a projectes solidaris. Una part del preu de la nova línia de cava es destinarà als projectes de Namlo Europa al Nepal. En concret, a la reconstrucció d’una escola per als nens de la població de Khamdenu, a uns 35 kms de Pokhara. Per fer aquesta obra, es necessitaran uns 20.000 euros, ja que es vol reconstruir un

 El gerent Pere Pons, i Magda Nos, presidenta de Namlo Europa

ediﬁci de quatre aules que forma part d’una escola per a 400 nens de ﬁns a 15 anys. El cava solidari de Miquel Pons és un Brut Nature de tiratge especial, un cupatge de Macabeu, Xarel·lo i Parellada, amb una criança mínima de 18 mesos. Es presentarà en un estoig de tres

ampolles, amb una etiqueta negra i amb tres plaques distintives d’edició exclusiva que incorporen imatges del projecte d’escola a Khamdenu i el logotip de l’ONG Namlo Europa. Es podran adquirir a un preu de 18 euros, 6 dels quals seran destinats al projecte educatiu de Namlo.

Penedès Econòmic

juny 2013

LLIBRES

Reﬂexions del creador i president de Tuenti, la popular xarxa social

El futuro lo decides tú ZARYN DENTZEL CONECTA 16,90€

Zaryn Dentzel no és un emprenedor habitual. Amb vinti-nou anys pot aﬁrmar que sap el que és l’èxit. Fa sis anys va començar, juntament amb un grup d’amics, una aventura empresarial que arribaria a consolidar-se com la major xarxa social espanyola: Tuenti. El seu recorregut vital tampoc és molt comú. Nascut en el si

d’una família liberal californiana, viatja amb quinze anys a Espanya, concretament a la localitat extremenya de Cabeza del Buey, per aprendre espanyol. A l’acabar els seus estudis als EUA i després d’una iniciativa empresarial que no va prosperar, torna a Espanya de nou i crea, al costat de Félix Ruiz, Joaquín Ayuso, Adeyemi Ajao i Kenny

La reforma del sistema econòmic en el marc de la crisi global

El informe Stiglitz JOSEPH STIGLITZ RBA 22,00€

L’informe, escrit per Joseph Stiglitz en col·laboració amb diversos experts en economia de tot el món i apadrinat per les Nacions Unides, posa l’èmfasi en la necessitat de prendre mesures urgents a nivell internacional (i no solament local) per evitar que la present crisi econòmica mundial acabi aguditzant les diferències entre les

economies desenvolupades i les economies menys desenvolupades. Extremadament crític amb les polítiques econòmiques neoliberals que han imperat en els mercats en els últims decennis, incideix en la necessitat de prendre mesures destinades a recuperar l’economia evitant la desregulació i les retallades en àrees sensibles per al desenvo-

Guia pràctica de comunicació per a emprenedors i per a empreses

!Que se entere todo el mundo! J. ROMERO I M. AGUILAR EMPRESA ACTIVA 9,00€

En els temps de crisi que ens ha tocat viure, les diﬁcultats per accedir al món laboral són immenses. Les plantilles de treball són cada vegada més reduïdes i l’input econòmic de les empreses descendeix vertiginosament. Avui més que mai els emprenedors adquireixen un paper rellevant en la nostra societat. Tenir una idea innovadora és

fonamental per fer-se un forat entre la població activa. Però com podem donar a conèixer els nostres projectes? ¡Que se entere todo el mundo! és una guia essencial per a tots els emprenedors i empreses que vulguin fer-se visibles entre el gran ﬂux d’informació que corre diàriament per la xarxa. Romero i Aguilar, dos

Bentley, Tuenti. El llibre recull les vivències d’aquests anys, des de la seva visió de l’educació i l’aprenentatge tant als Estats Units com a Espanya, la seva experiència empresarial fallida, la creació de Tuenti i els seus consells per a joves emprenedors. Tuenti és una xarxa social d’internet a la qual només es pot entrar amb invitació, creada l’any 2006. Està disponible en castellà, català, basc, gallec i anglès. Permet xerrar, enviar

missatges i compartir fotos i vídeos. És un dels llocs web més visitats d’Espanya, segons el portal d’internet Alexa. En el mes d’abril del 2011, Tuenti tenia 10,7 milions d’usuaris. Permet a l’usuari crear el seu propi perﬁl, afegir altres usuaris com amics i intercanviar missatges. L’actual propietari de la companyia és Movistar, que després d’unes negociacions, va aconseguir el 85% de l’empresa per una xifra aproximada de 70.000.000 d’euros.

lupament de les societats. Stiglitz, articulista en el primer número del Penedès Econòmic, és un economista i professor nord-americà que ha rebut la Medalla John Bates Clark i el Premi Nobel d’Economia (2001). És conegut per la seva visió crítica de la globalització, dels economistes de lliure mercat (a qui anomena “fonamentalistes de lliure mercat”) i d’algunes de les institucions internacionals de crèdit com el FMI i el Banc Mundial. El 2000

Stiglitz va fundar la Iniciativa per al diàleg polític, un centre d’estudis de desenvolupament internacional amb seu a la Universitat de Columbia i dirigeix l’Institut Brooks per la Pobresa Mundial de la Universitat de Manchester. Considerat com un economista neokeynesià, Stiglitz va ser durant l’any 2008 l’economista més citat del món i el 2012 va ingressar com a acadèmic a la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres d’Espanya.

distingits professionals de la comunicació, ensenyen les claus perquè la transmissió de les nostres idees tingui un major recorregut i abast. Aquesta obra és una manual imprescindible perquè els nostres projectes adquireixin certa notorietat i seguiment en els mitjans de comunicació. Ens ensenyen les eines primordials per a vendre un producte sense necessitat d’invertir una gran suma de diners. La informació existent en la xarxa és tan extensa que és

necessari conèixer les tècniques bàsiques per a destacar entre la multitud i poder tirar endavant els nostres objectius. Marta Aguilar és una periodista amb experiència en gabinets de premsa de companyies multinacionals i pimes. Juanma Romero va ser director de Los Desayunos de TVE i en l’actualitat dirigeix el programa Emprende. Romero és considerat un dels deu millors professionals de la comunicació a Espanya pel Top Ten Business Experts.

juny 2013

Penedès Econòmic

juny 2013

HISTÒRIA

125 anys de l’Exposició Universal de Barcelona D’entre els més de dotze mil expositors presents a l’Exposició Universal n’hi havia un total de 25 de la comarca de l’Alt Penedès MARC BARELLA L’organització de l’Exposició Universal a Barcelona va ser el punt culminant d’una llarga i venturosa evolució en la societat catalana del segle XIX, que després dels desastres polítics i econòmics del XVIII començava una nova etapa de progrés i prosperitat que feia veure el futur amb optimisme. El certamen va ser projectat inicialment per al 1887, però el retard en l’organització de l’esdeveniment va provocar passar-lo a l’any següent, data que fins i tot va ser una mica ajustada per concloure-la satisfactòriament, però a l’estar prevista pel 1889 una nova exposició a París no es va poder endarrerir més. Tot i així, l’Exposició va ser un èxit, gràcies a la feina ben feta de la junta directiva, que va saber difondre amb intel·ligència la idea del projecte per tot Europa i Amèrica, creant una sèrie de delegacions en diverses ciutats, tant d’Espanya com de l’estranger. També van arribar a Barcelona des de 1886 nombroses comissions estrangeres, especialment de periodistes interessats en l’organització de l’esdeveniment. L’Exposició es va desenvolupar en un recinte de 450.000 m2 que englobava la superfície des de l’Arc del Triomf (construït com a entrada al recinte), el Parc de la Ciutadella, el zoològic, i part de l’actual Estació de França, fins al lloc on avui se situa l’Hospital del Mar, a la Barceloneta. El preu de l’entrada era d’una pesseta, i hi havia abonaments de 25 pessetes per entrar durant tota l’Exposició. Va ser oberta al públic el 8 d’abril de 1888, amb la presència de les autoritats barcelonines i una benedicció efectuada pel bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albosa. No obstant això, la inauguració oficial va tenir lloc el 20 de maig de 1888 i va ser presidida pel rei Alfons XIII -que llavors tenia dos anys-, la reina regent Maria Cristina, la princesa d’Astúries Maria de la Mercè, el president del govern Práxedes Mateo Sagasta i l’alcalde de Barcelona Francesc Rius i Taulet. Altres personalitats assistents a l’acte van ser: el duc d’Edimburg, el duc de Gènova, els prínceps Eduard de Gal·les i Rupert de Baviera, els ministres

de la Guerra, Foment i Marina, el Capità General Marquès de Peña Plata, i diputats, senadors, membres de l’Ajuntament de Barcelona i delegacions diplomàtiques. Durant el transcurs de l’Exposició, a més de tot el que s’exposava en el recinte firal, es van celebrar nombrosos actes i esdeveniments públics, festes, concerts, representacions teatrals i operístiques, desfilades militars, processons religioses, curses de cavalls i altres esdeveniments esportius, actes culturals (els Jocs Florals d’aquest any es van celebrar en el Palau de Belles Arts), i altres celebracions. Amb motiu de l’Exposició també es va aprofitar per fer millores a la ciutat, com per exemple la cons-

trucció del passeig i l’estatua dedicats a Colom, la construcció del Palau de la Justícia en el passeig Lluís Companys, la urbanització del Parc de la Ciutadella, un nou moll (actual Moll de la Fusta), les Golondrines del port i la il·luminació elèctrica als primers carrers de Barcelona (la Rambla, el passeig de Colom o la plaça de Sant Jaume). L’esdeveniment va ser un èxit indubtable, amb un total de 12.223 expositors i una aﬂuència de públic de 2.240.000 visitants. El certamen va demostrar una gran capacitat organitzadora per part de les autoritats i les institucions i empreses públiques i privades de la ciutat comptal, i va assentar

les bases d’una ciutat moderna i integrada amb Europa, a l’alçada de les grans ciutats que havien celebrat exposicions ﬁns a aquell moment. Econòmicament també va ser un èxit: 5.624.657 pessetes de despeses, enfront de 7.657.000 d’ingressos. Dels més de dotze mil expositors, vint-i-cinc eren de l’Alt Penedès. D’aquests en destaquen: - Manuel Raventós i Domènech, propietari de Can Codorniu, va ser el gran impulsor de l’elaboració de cava a la vila, una tasca iniciada pel seu pare, Josep Raventós i Fatjó, l’any 1872. Va participar en la fundació de les revistes Resumen de Agricultura i L’Àpat i va col·laborar, entre

d’altres, a La Comarca del Noya, La Veu de Catalunya i El Poble Català i va ser tresorer del Congrés Vitícola del 1898, que es va celebrar a Can Guineu, la casa pairal de Marc Mir i Capella. El 1907 va ser elegit diputat a Corts pel districte Valls-Montblanc en la candidatura de Solidaritat Catalana. - José Baltà Rodríguez de Cela, perit químic i doctor en ciències físicoquímiques, va ser professor i director a l’Escola d’Enginyers de Terrassa durant més de 30 anys (1904-1936) i va publicar diverses obres com el Compendio de electroquímica y electrometalurgia o La fotografía práctica, la seva altra gran aﬁció.

Penedès Econòmic

juny 2013

HISTÒRIA

- L’exdiputat provincial José Álvarez-Cuevas y Lacassaigne, casat amb María de Alarcón y CanoSandoval (qui va ser presidenta de la Conferència de Sant Vicenç de Paül de la parròquia de Betlem) i mort el 27 de desembre de 1929. - Francisco Rovira Nadal i Juan Rovira Esteve, pare i ﬁll respectivament, els qual van ser premiats en el certamen de l’Exposició

Universal per els seus vins i aiguardents. - El vilafranquí José Sirera, fabricant de premses de vi, nòries i maquinària en general, ubicat a l’Avinguda de Barcelona número 6, el qual tenia reials privilegis d’invenció concedits per Amadeu I i Alfons XIII. La clausura de l’Exposició va tenir lloc el 9 de desembre de 1888,

iniciada amb un Te Deum oficiat a la Catedral, seguit d’una comitiva oficial que es va traslladar des de l’Ajuntament fins al recinte firal, on es va celebrar l’acte final de l’esdeveniment, en el Palau de Belles Arts, amb diversos discursos llegits per l’alcalde Rius i Taulet i el comissari i el secretari de l’exposició, Manuel Girona i Carles Pirozzini respectivament.

2095. Jaime Guitar Vallès. Vilafranca del Penedès. Dues bombes sistema fafeur ---------------------------------------------------------------------------2111. José Sirera. Vilafranca del Penedès. Màquines agrícoles ---------------------------------------------------------------------------2116. José Sirera. Vilafranca del Penedès. Màquina agrícola (Nòria) ---------------------------------------------------------------------------2163. José Sirera. Vilafranca del Penedès. Foneria i construcció de premses, nòries, i altres màquines amb reials privilegis d’invenció ---------------------------------------------------------------------------2176. Manuel Raventós. Sant Sadurní d’Anoia. Dosificador de licors, invenció del fabricant ---------------------------------------------------------------------------2178. Eudaldo Sabater. Vilafranca del Penedès. Una premsa de ferro ---------------------------------------------------------------------------2333. Simeón Llobet Matosas. Sant Pere de Riudebitlles. Baietes de llana ---------------------------------------------------------------------------2346. José Paradeda. Sant Sadurní d’Anoia. Llibres i material d’ensenyament ---------------------------------------------------------------------------2406. Luis Álvarez Verdaguer. Vilafranca del Penedès. Vins ---------------------------------------------------------------------------2407. José Álvarez Lacassaigne. Castellví de la Marca. 12 ampolles de vi ---------------------------------------------------------------------------2410. Juan Amich. Vilafranca del Penedès. 12 ampolles de vi ---------------------------------------------------------------------------2417. José Balta Rodríguez de Cela. Vilafranca del Penedès. 12 ampolles de vi ---------------------------------------------------------------------------2475. Antonio Colomé Balto. Vilafranca del Penedès. Vins ---------------------------------------------------------------------------2490. José Doménech Comas. Sant Sadurní d’Anoia. 6 ampolles de vi ranci ---------------------------------------------------------------------------2498. Jaime Esteve Bertran. Vilafranca del Penedès. Licors i vins ---------------------------------------------------------------------------2531. Antonio Jané. Vilafranca del Penedès. Vins ---------------------------------------------------------------------------2554. Manuel Massana Vendrell. Sant Pau d’Ordal. 6 ampolles de vi i 6 de xarop de cireres ---------------------------------------------------------------------------2588. Mateo Parellada. Subirats. 12 ampolles de vi ---------------------------------------------------------------------------2614. Manuel Raventós. Sant Sadurní d’Anoia. 204 ampolles de vi escumós ---------------------------------------------------------------------------2634. Juan Rovira Esteva. El Pla del Penedès. Aiguardents ---------------------------------------------------------------------------2635. Francisco Rovira Nadal. El Pla del Penedès. Vins ---------------------------------------------------------------------------3066. Manuel Massana. Sant Pau d’Ordal. Lligacames ---------------------------------------------------------------------------3499. José Paradeda. Sant Sadurní d’Anoia. Treballs dels alumnes ---------------------------------------------------------------------------3500. José Puig Fontbernat. Vilafranca del Penedès. Escola Pública. Treballs dels professor i dels alumnes ---------------------------------------------------------------------------3504. José Baltà Rodríguez de Cela. Vilafranca del Penedès. Un manuscrit sobre falsificacions dels vins

Penedès Econòmic

juny 2013

TECNOLOGIA

Ara sí que arreglem el mòbil La crisi, la desaparició de programes de punts, la dependència i els contractes de llarga durada van fer que les reparacions de telèfons mòbils augmentessin un 100% al 2012 JOSEP BARELLA Cada vegada és més habitual trobar llargues cues de gent als taulells de reparacions de les botigues de mòbils. Les raons que indiquen els especialistes són, fonamentalment, la crisi, el fet que les companyies de telèfon obliguen a signar contractes de permanència de major durada i que ja no s’ofereixen terminals nous al realitzar les portabilitats. Tres de cada deu avaries es deuen, principalment, al trencament de la pantalla. I és que els mòbils són molt esmunyedissos i poden caure en llocs insospitats. Segons un informe realitzat per la companyia Movilquick, l’últim any s’ha disparat la reparació d’smartphones al nostre país. En concret, el 2012 es va doblar el nombre de reparacions. Encara que la crisi i la poca qualitat dels equips són els motius pels quals es podria pensar en l’augment de les reparacions, segons Raúl Cuadrado, director general de la cadena, no s’atribueix només a aquests factors. “Fa uns anys a la gent li era igual. Llençava el mòbil espatllat al calaix i en demanava un altre amb els programes de punts. Preferia canviar-lo. Avui, però, la gent vol reparar el seu mòbil perquè en aquest aparell ho porta tot: és la seva vida i la seva oﬁcina”, explica Cuadrado. “No només no volen un altre terminal, sinó que volen que els l’arreglem immediatament perquè no poden viure sense ell”, sentencia. De fet, aquesta evolució en la dependència de l’usuari cap al seu mòbil també s’ha donat per les pròpies característiques dels terminals i l’auge de les pantalles tàctils ha portat múltiples avantatges, però també s’ha convertit en un autèntic maldecap per a molts, per la fragilitat dels equips. “Abans podien espatllar-se les tecles, però avui el 70% de les reparacions són pel trencament de la pantalla”, indiquen des de Movilquick. Aquest tipus d’arranjaments són els que més triguen i els més cars. Mentre que les avaries per problemes de programari es poden

reparar en poc més de dues hores, el canvi d’una pantalla trencada pot portar ﬁns a 2 o 3 dies en funció del model i suposarà a la butxaca de l’usuari un desembors d’uns 90 euros. No obstant això, tal com assenyala Cuadrado, en el cas d’Apple o Samsung “l’arranjament puja ﬁns els 120 euros”. Ambdues marques són les que més reparacions generen, si bé es deu al fet que són les marques que tenen la major quota de mercat. En concret, Apple és la marca que més reparacions acapara amb un 37%, mentre que el 17,4% dels arran-

jaments són de mòbils Samsung. Gran part de l’explicació a aquests percentatges es basa en el fet que el fabricant de Cupertino només té mòbils de gamma alta, com l’iPhone. Això porta els usuaris a estar més preocupats per reparar els seus equips ja que el compensa més fer-ho que adquirir-ne un altre per l’alt cost que té. Per la seva banda, Nokia i Blackberry també apareixen entre els fabricants amb més terminals reparats, amb un 12 i un 10% respectivament. Les avaries gairebé sempre provenen per una mala caiguda, un ús deﬁcient per part de l’usuari i, en menor mesura, pel desgast que sofreixen aquests dispositius. La gent cada vegada passa més hores al dia enganxada al mòbil, i aquest desgast també és la causa d’un gran nombre de reparacions. Per últim, el botó d’engegar-lo i

apagar-lo també s’espatlla sovint. La causa principal rau en el fet que quan el dispositiu es queda penjat el premem més fort del normal i moltes vegades de forma repetida. En conjunt, les reparacions als terminals de telefonia mòbil es van incrementar el 2012 en un 100% a Espanya respecte a l’any anterior, amb un total d’unes 240.000 reparacions. D’acord amb l’estudi, el 26% de les avaries es produeixen en el programari del dispositiu, mentre que els danys a la pantalla acaparen el 70% dels casos. Aquest fet és especialment destacable en els smartphones de nova generació, en els quals les pantalles han passat a ser tàctils. Abans s’espatllaven les tecles. Ara s’espatllen les pantalles. Per la seva banda, el 4% restant es deu a problemes en els ports de connexió i els botons d’encès i apagat. A més, segons MovilQuick, el 30% de les avaries procedeixen d’altres serveis tècnics o manipulacions inadequades. La firma ha precisat que, a causa d’això, l’import mitjà de la reparació s’incrementa en un 40%. L’estudi revela que les reparacions fora de garantia van créixer un 15% respecte el 2011, a causa, principalment, de l’augment de la durada en els contractes de permanència dels diferents operadors. Per comunitats autònomes, Catalunya i Madrid encapçalen el nombre de terminals reparats, mentre que Castella-la Manxa i Extremadura són les que menys utilitzen els serveis tècnics. Una solució a les reparacions es troba en el mercat de segona mà, que està en un fort creixement i, amb els temps que corren, resulta molt còmode comprar-se en telèfon usat que es trobi en perfectes condicions per fins i tot la meitat de preu. El problema apareix quan l’anterior propietari del mòbil s’ha oblidat d’esborrar-ne el contingut. No és gens inhabitual trobar en un telèfon usat llistats de contactes i fins i tot àlbums de fotos de gent despullada. Per això, cal eliminar tot rastre personal en la memòria del mòbil per si es vol vendre’l.

Com conservar millor el teu mòbil (ara que ja no els regalen) Els telèfons mòbils són objectes complexos, cars i delicats, però el seu ús continu tendeix a diluir les cures necessàries. Les companyies de telefonia han deixat de regalar-los, així que ara s’imposa la precaució, bona pràctica i, si és necessari, la reparació abans que l’usar i llençar. 1. Bateria. No carregar el mòbil fins que l’aparell ho indiqui. Sol donar un avís quan està amb el 5% d’energia. No cal desendollar-lo fins que no s’hagi acabat de carregar. En cas contrari, a la llarga, la bateria establirà un nou màxim i mínim de capacitat diferent a l’original i, per tant, la seva durada serà menor. 2. Humitat. Submergir el mòbil per complet és fatal. Encara així, té opcions de sobreviure si es repara en un termini de 24 a 48 hores. Graus inferiors d’humitat també són nocius. Els dies de pluja no és convenient treure el telèfon, i menys encara si està en funcionament. Tampoc és recomanable usar el telèfon a la cambra de bany. El vapor d’aigua, a la llarga, danyarà als circuits. 3. Cops. Protegir-lo amb fundes és fonamental. Les millors són les rígides amb tapa, seguides de les de silicona, les de gel i, finalment, les poc recomenables fundes de tela. 4. Esgarrapades. Els plàstics protectors protegeixen de taques dactilars i esgarrapades, però, compte, no contra els cops. No fan immune d’impactes a la pantalla. 5. Saturar la memòria. Recomanable l’ús recurrent de memòria externa a través de targetes de memòria. El telèfon ha de funcionar amb el mínim indispensable de memòria, amb les aplicacions i recursos que vénen d’inici, res introduït per l’usuari. Així evitem saturar-lo, causar la seva lentitud i originar un ús incorrecte a causa de la ‘desesperació’ de l’usuari. 6. Actualitzacions. Les actualitzacions del programari del telèfon, per a millorar el seu rendiment amb més potència, són perilloses encara que es disposin de coneixements tècnics. A l’instal·lar-lo, és molt probable que el nou programari entri en conflicte amb l’aparell, doni error i no es pugui sortir de la pantalla d’inici. L’única solució és fer un reset de l’aparell i, per tant, esborrar tot el contingut que no s’hagi guardat en una targeta de memòria externa. 7. Aplicacions. Les aplicacions de les botigues oficials (Google Play o Apple Store) no són nocives perquè ja estan filtrades. No obstant això, instal·lar aplicacions per camins no segurs comporta riscos que poden afectar al programari del telèfon i obligar a fer-hi un reset. 8. Aprenents de tècnics. No obrir el telèfon per intentar reparar-lo si no es tenen coneixements tècnics. Molts mòbils que tenien un problema han acabat plens de problemes a l’intentar-lo arreglar el propi usuari. Internet és una font de coneixement, però mal canalitzada pot ser fatal.

Penedès Econòmic

juny 2013

VIATGES

Malta, el país més petit de la UE Amb 7.000 anys d’història, les illes malteses estan totalment impregnades de cultura i patrimoni REDACCIÓ

La República de Malta és un país insular membre de la Unió Europea, densament poblat, format per un arxipèlag i situat en el centre del mar Mediterrani, al sud d’Itàlia, a l’orient de Tunísia i al nord de Líbia. A causa de la seva situació estratègica, ha estat governat i disputat per diverses potències al llarg dels segles. Des de l’any 1964 és independent i el 2004 es va adherir a la Unió Europea, esdevenint així el país més petit de la unió. Malta és l’illa més gran i el centre cultural, comercial i administratiu, i la ciutat de la Valletta n’és la capital. A Malta podràs descobrir 7.000 anys d’història que encara estan molt vius actualment. Podràs abarcar els mil·lennis i descobrir multitud de sorprenents elements. Allà on vagis, els paisatges i l’arquitectura de les illes et proporcionaran un espectacular teló de fons. El seu colorit és sorprenent: les pedres de color mel contrasten amb el blau intens del Mediterrani. Les illes malteses han estat descrites com un gran museu a l’aire lliure. El que les converteix en úniques és que una gran part del seu passat està visible encara avui en dia. Aprofundeix en la misteriosa prehistòria de les illes, segueix el camí que va recórrer Sant Pau o contempla el lloc on els Cavallers de Sant Joan van defensar la cristiandat. Malta és un lloc ideal per a les teves vacances. Amb el sol lluint gairebé tot l’any, podràs gaudir de la vida a l’aire lliure. En tot just 48 hores, i en una dis-

tància d’un o dos quilòmetres, podràs practicar un nou esport, embarcar-te en un creuer per les illes i visitar els llocs històrics més importants, i encara et quedarà temps per submergir-te en la seva vida nocturna. Aquest és el gran avantatge de passar les vacances a Malta. Les illes d’aquest petit país ofereixen una gran varietat de va-

cances especialitzades per als que desitgin aprendre una habilitat nova, descobrir la història o simplement posar-se en forma. Si t’agraden els esports, Malta te n’ofereix una gran varietat, tant per als esportistes experimentats com per als principiants.

MALTA Capital: La Valletta Idioma: Maltès i anglès Població: 420.000 habitants Superfície: 316.000 km2 Moneda: Euro (EUR)

La Valletta

Clima: És temperat mediterrani amb hiverns plujosos, però poc marcats, i estius secs i càlids. De fet, només hi ha dues estacions, la qual cosa atreu molts turistes, especialment durant els mesos estivals. Economia: Depèn del comerç exterior (servint com a port de transbord per als bucs), de les manufactures (especialment electròniques i tèxtils) i, en gran mesura, del turisme.

Malta té instal·lacions dedicades a la salut i balnearis en hotels de luxe i clubs esportius. Tant en les zones marítimes com a l’interior es poden practicar activitats que van des de l’escalada ﬁns al senderisme relaxat. Per a canviar de ritme i d’entorn pots escapar-te a les illes germanes de Gozo i Comino. Dos llocs idonis per a la pràctica d’esports aquàtics com el snorkel, la immersió o el windsurf . Allà podràs gaudir d’altre tipus de vacances i relaxar-te en el lloc més tranquil del Mediterrani.

Punts de venda del VILAFRANCA DEL PENEDÈS

PENEDÈS ECONÒMIC

· Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

SANT SADURNÍ D’ANOIA · Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA · Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75