Penedès Econòmic 31

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I DEL GARRAF

Núm. 31 - Març 2014

Gairebé el 70% dels pisos ja es compren sense la necessitat d’hipotecar-se pàg. 15

Les agències de viatges recuperen els turistes previsors de cara a aquest estiu pàg. 21

El cava va facturar més l’any passat, tot i que es van vendre menys ampolles pàg. 25

Entrevista a Josep González i Sala President de PIMEC pàg. 16-17

El món de l’esport viu la seva pròpia revolució fora dels gimnasos pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

març 2014

L’ANÀLISI

L’esport es revitalitza a l’aire lliure, mentre que els gimnasos perden adeptes El negoci de l’esport viu un moment dolç gràcies als valors saludables i socials que s’han vinculat a la seva pràctica, cada vegada més estesa O. AIBAR - L. OÑATE Cada cop és més freqüent veure gent caminant o fent esport a l’aire lliure. I és que la pràctica esportiva és terapèutica i ajuda a superar ansietats, pors, estrès i d’altres malalties associades al ritme de vida i a la situació econòmica que vivim. La tradició d’anar al gimnàs, però, sembla que va decaient si ho comparem amb la gran varietat d’activitats que tenen lloc a l’aire lliure i que sumen aficionats dia a dia. El pàdel, el running o el ciclisme són alguns dels exemples més freqüents, que tenen èxit no només per l’activitat física, sinó per la seva vessant social.

El pàdel, el segon esport més practicat a Espanya Un dels esports que ha viscut un gran revulsiu i un gran creixement en els darrers temps és el pàdel que ha arribat a esdevenir l’esport més practicat a Espanya després del futbol. Molta gent s’ha apuntat a la moda i la majoria s’ha equipat per a poder jugar amb asiduïtat. Des de Pàdel Center Penedès, el director esportiu, Raúl Balladárez, explicava que “aquest esport no estava molt explotat a la comarca i no hi havia massa jugadors. Ara hem creat una escola que funciona molt bé i que està donant bons resultats”.

Actualment tenen uns 200 socis i uns 1.500 usuaris registrats. Segons apuntava, “la nostra és una instal·lació exclusiva d’aquest tipus d’esport, fet que ens diferencia de la resta. A més tenim moltes pistes cobertes i això facilita la pràctica de l’esport durant

tot l’any”. El director esportiu explicava que “el que l’ha fet més popular és que és un esport en el qual és molt fácil començar a jugar i que enganxa”.

Al Complex Aquàtic de Vilafranca també n’estan satisfets.

Les dues pistes de pàdel porten ja vuit mesos de funcionament i s’han donat 6.469 usos, que suposen una mitjana de 810 usos mensuals. Èxode d’usuaris als gimnasos per l’increment de l’IVA Els gimnasos han viscut un procés més complicat perquè, arran de la crisi i de l’increment de l’IVA del 8 al 21%, molts usuaris es van desapuntar o van optar per canviar els horaris. Al Complex Aquàtic de Vilafranca es va produir una baixada d’uns 600 abonats, quedant-se en una xifra de 2.900 abonats actius respecte dels 3.500 de mitjana dels darrers anys. Davant d’aquesta davallada, segons ens explicava la regidora d’Esports, Anna Doblas, “es va replantejar l’oferta i es van plantejar diferents accions com la introducció de diferents promocions al llarg de l’any, noves modalitats d’abonament, permetre el canvi de modalitats i introduir noves activitats i serveis per fer més atractiva l’oferta als ciutadans”. Amb aquestes mesures, es va aconseguir incrementar els abonats fins a les 3.280 persones i s’està aconseguint mantenir la tendència a l’alça. Per això, esperaven recuperar la mitjana

d’abonats en poc temps.

Al gimnàs Squash 21 de Vilafranca, Ferran Méndez, explicava que “hem notat una baixada d’usuaris perquè la gent es mira molt les despeses que realitza.

Molts no tenen feina i hi ha molta gent que només corre”. Aquest fet també va obligar el gimnàs a fer promocions trimestrals, fer preus especials al migdia i en hores amb menys demanda i diversificar l’oferta. El mateix ha passat a la majoria de gimnasos.

Al gimnàs Miró de Vilanova i la Geltrú el seu propietari explicava que han hagut d’abaixar preus perquè “aquí hi ha dos gimnasos municipals i, per a nosaltres, els preus que tenen són una competència deslleial”.

La Zumba, la nova moda en aeròbic Una altra disciplina que està triomfant darrerament és la Zumba, una activitat aeròbica que utilitza passos i música similars als ritmes llatinoamericans. Al gimnàs Stil Fitness de Vilafranca, un dels centres que la realitza amb un monitor oficial, Francesc Póvez explicava que “aquesta és una activitat que té un públic molt definit, principalment dones a qui els agrada ballar, i que està tenint una progressió espectacular”. Al seu centre tenen unes 20 persones per classe. Però a banda d’aquesta nova modalitat, Póvez també defensava la importància de l’activitat esportiva en general i d’anar als gimnasos, que actuen alhora com a clubs socials: “amb l’esport

et trobes bé amb tu mateix, coneixes gent i et socialitzes. A més, per cada euro que inverteixes en salut, en recuperes quatre en medicaments”. A l’ED’s Espai d’sport i salut, situat a Vilafranca, també programen activitats

LES ACTIVITATS LÚDIQUES COM LA ZUMBA RECUPEREN SOCIS ALS GIMNASOS lúdiques i de ball, que són un èxit entre els seus inscrits. “La Zumba és una activitat molt equilibrada, que et reverteix en la forma física i l’estat piscològic”, explica la seva directora, Regina Esclasans.

El secret de la fórmula és

“la connexió amb el client, que s’ho passi bé i que les coreografies siguin creatives”, afegeix, tot i que també recomana fer pilates i tonificació per a aquelles persones que vulguin guanyar en qualitat de vida i benestar. En el cas dels esports amb una alta exigència física i tècnica, com podrien ser el running i el tennis, aconsella fer una bona preparació física, ja que poden sorgir lesions, algunes de les quals de gravetat.

El ciclisme, un dels esports clàssics, continua en un bon moment, tot i que no es compren tantes bicicletes com anys enrere o de menys import, i els ciclistes seleccionen més les curses a les quals s’apunten. Segons ens explicava Lluís Pons de Tot vici en bici, “les inscripcions a algunes curses no són barates i, per això, alguns ciclistes opten per inscriure’s a menys”.

Penedès Econòmic

març 2014

3

L’ANÀLISI El valor afegit de l’esport en el benestar físic i emocional A “L’Estudi del practicant esportiu”, realitzat pel clúster de la indústria catalana de l’esport, Indescat, s’analitza com són i com seran les persones que fan esport a Espanya. En aquest estudi, el 13% dels enquestats no es poden imaginar la seva vida sense esport, que el viuen des d’una vessant de superació dels propis límits (repte) o de diversió (social), mentre que el 18% reconeix que la pràctica esportiva s’ha convertit en una obligació més del dia a dia. El psicòleg Xavier Montaner, del Gabinet Psicologia Vilafranca, afirma que “actualment hi ha molta gent conscient que l’esport és molt útil per oxigenar la ment enmig d’una societat molt accelerada”. En aquest sentit, Montaner creu que és una ajuda a la teràpia piscològica, però “sempre i quan es prengui com un valor afegit en la teva vida i no com un mitjà per alliberar tensions”. Els beneficis per al cos es poden traduir

de moltes maneres: millor circulació de la sang, augment de la comunicació amb els amics, parella o família, o estar més a gust a nivell personal. “El benestar físic i emocional és molt important, però ens hem adonat que hi ha persones que fan esport com a mecanisme d’evasió dels seus problemes i això és perjudicial perquè es poden produir lesions i no suposar cap benefici personal”, explica Montaner, que recomana “practicar l’esport de forma conscient buscant la connexió amb el valor”. Tot i així, cada cas és especial i no sempre recomanen l’esport. “A vegades és simplement trobar un espai per a tu mateix i fer coses tan òbvies com anar a caminar amb les persones que estimes. Estem acostumats a anar en pilot automàtic i ens oblidem de viure”, sentencia.

El pàdel i el running revifen les vendes de material esportiu Si hi ha dos esports que han pres embranzida durant el 2013 són precisament el pàdel i el running. La febre pel

joc de la raqueta s’ha traduït en vendes arreu de les botigues de material esportiu, tant del Penedès com del Garraf. Des de la botiga Decathlon de Sant Pere de Ribes afirmen que el material de raqueta, ciclisme i running té molta sortida, sobretot a nivells d’iniciació. El fet de situar-se

ES PREVEU QUE LES VENDES D’EQUIPAMENT DE PÀDEL ES DISPARIN A L’ESTIU prop de la platja també ajuda a vendre més material nàutic de cara a l’estiu, a més de vestimenta per a banyar-se. Tot i així, a

Decathlon les temporades estan molt marcades i a l’hivern és molt habitual l’oferta d’equipament de muntanya i esquí.

A Intersport Olaria també han notat un increment de vendes d’equipament per jugar a pàdel, que ja rivalitza amb el futbol com a esport que genera més interès entre els clients. Segons ens ha explicat Daniel Olivé, encarregat de la botiga de Vilanova i la Geltrú, “els que comencen a practicar l’esport van a Decathlon, però si volen especialitzar-se vénen a nosaltres perquè tenim més opcions de marca i una gamma més completa de productes”. De cara a l’estiu, preveuen que “es dispari l’interès pel pàdel, però també el running i el futbol, per la celebració del mundial” .

El tradicional esport de córrer, rebatejat com a running, ha suposat una nova entrada d’aire nou en els establiments d’esports

especialitzats. Eloi Martí, propietari de la botiga Espai Running de Vilafranca, ens comenta que el seu és un dels sector que està més en auge actualment perquè “cada vegada es convoquen més curses i la gent té més interès”.

En el cas de l’equipament, el calçat és el producte on es fa més despesa, però també s’inverteix en roba transpirable, ulleres o rellotges. Respecte a la competència de grans franquícies com Decathlon, Martí no tem que això pugui afectar el seu negoci. “Per mi és un aliat perquè m’arriben nous aficionats a l’esport. És cert que ells poden competir més amb els preus, però jo tinc material de més bona qualitat, transpiració i confort. Així, si algú vol pujar el nivell o aprofundir en el running, vénen a la meva botiga. D’alguna manera, Decathlon ha democratitzat l’esport en general”, explica Martí.

46%

Un de la població (12-70 anys) es consideren esportistes actius, mentre que un 13% no són esportistes. Aquest volum d’esportistes actius es preveu que s’incrementi un 10% durant els propers anys, arribant al

56%.

Entre els actius, s’han identificat els següents segments de practicants esportius que evolucionaran cap a un increment dels grups més actius: Repte:

13%

Social:

28%

No es poden imaginar la seva vida sense esport: si no el poden practicar de la manera que estan acostumats, se senten buits, malhumorats, tristos... Viuen l’esport des d’una vessant de superació dels propis límits (repte) o més de diversió (social).

Es preveu un increment del pes d’aquest grup en el futur, superant el 50%.

Culte al físic:

18%

Manteniment necessari

14%

Fer esport es converteix en una obligació més del dia a dia: tot i que no es mostren tan exigents, el seu cos desenvolupa una rutina i uns hàbits que acaben essent Claus pel seu benestar, per conservar la línea (culte al físic) o per motius més relacionats amb la salut (manteniment necessari).

En el futur es preveu que aquest grup perdi pes sobre el total.

Oci:

14%

13%

El principal eix motivador és la diversió, el lleure o la consciència, però el fet de pensar en practicar esport de manera més freqüent perd el punt lúdic per convertir-se en una obligació. Això, per tant, els desmotiva i els frena, tant a nivell lúdic (oci), com d’obligació (conscència tranquil·la).

En el futur es preveu que aquest grup perdi pes sobre el total.

MOSTRA: Estudi Qualitatiu: 12 Entrevistes Etnogràfiques - 2 Mini Focus Groups l Estudi Quantitatiu: 800 entrevistes online Font: INDESCAT, estudi realitzat per Creafutur

Consciència tranquil·la

4

Penedès Econòmic

març 2014

ACTUALITAT

Els EROs assolen l’Àmbit Penedès en els últims sis anys amb 1.318 casos L’Alt Penedès és la gran damnificada amb 9.250 afectats pels Expedients de Regulació d’Ocupació, el 12% dels quals va perdre la feina LÍDIA OÑATE

 Expedients de regulació d’ocupació per comarques

Els anys de crisi econòmica han estat convulsos amb retallades de plantilla de grans empreses i anuncis d’Expedients de Regulació d’Ocupació que afectaven centenars de treballadors. A l’informe Impactes de la crisi a Catalunya 2013, el sindicat de Comissions Obreres ha fet balanç de la situació que s’ha viscut a tot el territori català entre 2008 i 2013, un període en el qual s’han tramitat fins 21.548 expedients, que han afectat a 441.441 persones.

EL 6% DELS EROS A CATALUNYA SÓN D’EMPRESES DE L’ÀMBIT PENEDÈS Les comarques de l’àmbit Penedès anaven capejant com podien la crisi, però algunes no han pogut fer front a les dificultats econòmiques i han hagut d’estirar dels ja coneguts (i temuts) EROs. El 6,09% de tots els tramitats a Catalunya, s’han produït a l’àmbit penedesenc. Els EROs anunciats per les empreses Ceràmiques del Foix i Uniland, entre d’altres durant el 2013, han con-

 Incidència dels EROs a les comarques

Incidència EROs sobre empreses (%)

Núm. EROs per comarca

vertit l’Alt Penedès en la comarca que més pateix aquest tipus de mesura empresarial. Al llarg dels darrers sis anys s’han aprovat 418 expedients, que han afectat fins 9.250 treballadors. D’aquests, a l’11,86% se’ls ha rescindit el contracte, al 9,36% se’ls ha reduït la jornada horària i a la resta, el 78,78%, se’ls ha suspès temporalment el contracte. Pràcticament succeeix el mateix a l’Anoia, amb un lleuger pes en el cas de les reduccions en detriment de les suspensions temporals de contracte (72%). Al Garraf les empreses

més de 551

de 4,65% a 9,00%

de 201 a 550

de 3,31% a 4,55%

de 51 a 200

de 2,16% a 3,30%

de 0 a 50

de 0% a 2,15%

han optat més per la reducció horària (el 15%) que per la rescissió de contracte (8%). Un cas a part és el del Baix Penedès, on les empreses han preferit rescindir el contracte d’un de cada cinc treballadors. Només un 65% han suspès temporalment el contracte.

Les demarcacions del Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat i Vallès Oriental són les més afectades amb diferència, ja que són les comarques on es concentra el gruix de l’activitat empresarial a Catalunya. Entre les quatre concentren el 58% dels

expedients presentats i no desistits del total d’expediens presentats en territori català durant el període analitzat.

La febre dels EROs sembla que comença a apaivagar-se, si més no a nivell català, ja que en el darrer any van disminuir tots els EROs dels diferents sectors econòmics, a excepció de l’agricultura, que va augmentar un 14,7%.

Garraf i Baix Penedès, primeres en pèrdua de pes econòmic El Garraf i el Baix Penedès encapçalen la llista de comarques ca-

talanes que més Valor Afegit Brut (VAB) ha perdut entre 2008 i 2010, amb un retrocés del 7,43% i el 6,06%, respectivament. Entre les deu primeres també es troben l’Alt Penedès (-5,14%) i l’Anoia (-4,45%), en sisena i desena posició. Segons CCOO, les comarques amb major decreixement són les que també reuneixen més pes econòmic i industrial i, per consegüent, més probabilitats d’ERO. Per això, no és estrany que a la mateixa llista es trobin els vallesos, Oriental i Occidental, el Maresme i el Baix Llobregat.

on s’ha incrementat l’atur han estat Albinyana, Sant Jaume dels Domenys i el Montmell.

A la comarca del Garraf, amb una taxa d’atur del 17,17% i 13.373 parats, la baixada més sig-

nificativa l’ha protagonitzat Olivella (-4,50%) i Sitges (-3,28%), mentre que només s’ha produït un lleuger increment de persones desocupades a Canyelles (0,69%) i Cubelles (0,8%).

La baixada de l’atur es nota més al Penedès que a Catalunya Després d’anys amb febrers en vermell, aquest 2014 l’atur ha donat una treva, i ha disminuït un 1,88% a l’Alt Penedès, un 1,78% al Garraf i un 1,17% al Baix Penedès. Totes aquestes xifres superen amb escreix la mitjana catalana (-0,68%) i espanyola (-0,04%), fet que es converteix en un senyal encara més positiu. En nombres absoluts, a Catalunya hi ha 629.586 persones a l’atur, mentre que a Espanya n’hi ha 4.812.486, segons les dades del Servei de la

Mancomunitat Penedès-Garraf.

Els mesos d’hivern acostumen a ser difícils per l’economia, per això des de l’administració es veu amb bons ulls que no només hagi baixat l’atur, sinó que també hagi augmentat la contractació.

Per municipis, en només set d’altpenedesencs s’ha produït un creixement de l’atur, en especial a Font-rubí (+8,14%) i 93 parats.

Les Cabanyes i Puigdàlber és on més s’ha reduït la taxa d’atur, un 11,11% i un 10,81%, respectiva-

ment, tot i que són més destacables municipis amb més volum de població com els Monjos (3,84%), Sant Sadurní (3,23%) i Vilafranca (-2,18%). L’atur comarcal ha descendit fins a les 8.893 persones.

El Baix Penedès també ha trencat la dinàmica alcista i va acabar el febrer amb 137 parats menys a les llistes. En total se’n van registrar 11.596, la majoria dels quals es troben al Vendrell (4.668) i Calafell (2.644). Els únics municipis

març 2014

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

març 2014

ACTUALITAT

El crowdfunding, una alternativa al finançament tradicional Vinseum va aconseguir en 40 dies el finançament necessari per editar 2.000 DVD del documental Guinovart, l’art en llibertat OLGA AIBAR Una alternativa als models tradicionals de finançament per impulsar projectes o start-ups que està en ple creixement a Espanya i a la resta del món és el crowdfunding. Es tracta d’un mètode de finançament col·lectiu a través d’internet per idees, projectes i empreses. Aquest mètode s’ha convertit en una solució per a moltes iniciatives socials i per a empresaris i autònoms que volen fer realitat els seus projectes.

El crowdfunding té diferents variants: microdonacions (contribucions sense retorns), models basats en premis, el crowdlending (préstecs entre particulars i empreses) i l’equity crowdfunding (inversió a canvi d’accions).

El sistema de funcionament és senzill: una persona o col·lectiu presenta la seva idea en una web de crowdfunding, des de la qual els promotors marquen la quantitat mínima necessària per desenvolupar els seus projectes i són els internauters qui poden donar-los suport amb donacions dins d’un termini estipulat per la web.

Aquest negoci, que a Espanya mou uns 30 milions d’euros en projectes de diferent tipus, el 70% dels quals són de caire cultural o social, fins ara, no tenia cap tipus de limitació, i va ser regulat pel Consell de Ministres del 28 de febrer a través de l’Avantprojecte de Llei per al Foment del Finançament Em-

presarial. L’avantprojecte, que se centra en l’equity crowdfunding i el crowdlending, estableix un màxim d’un milió d’euros per projecte i els límits per a les aportacions individuals fixen un màxim de 3.000 euros per projecte i 6.000 en una plataforma per any. També es vol regular el sistema de micromecenatge a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el Banc d’Espanya. Aquests canvis han provocat diveres reaccions en el sector.

EL NEGOCI DE CROWDFUNDING MOU MÉS DE 30 MILIONS D’EUROS A ESPANYA Des de l’Associació Espanyola de Crowdfunding, constituïda el juliol del 2013 i que aglutina una quinzena de plataformes, el president, Xavier Olivella, explicava a Penedès Econòmic que, “a priori, ens sembla correcte perquè es vol omplir un buit legal que contempli la transparència i protecció a l’inversor. Només esperem que en la futura Llei de Mecenatge,s’inclogui una millor legislació i fiscalitat per a les actuals donacions, tant de tipus social com cultural, per cobrir els aspectes legals més impor-

tants requerits per a tot tipus de crowdfunding”. Tammateix, s’han criticat els límits establerts per al finançament col·lectiu per internet. Segons l’associació “és contradictori que existeixin límits tan petits per a inversors. Cal tenir en compte que no existeix en plataformes d’altres països un límit per inversor que no sigui un tope en funció dels seus ingressos i no té sentit establir-los tal com s’han proposat”.

També a Verkami es considera que aquest és un tema que calia regular però que el problema, segons apuntava Joan Sala, és que “el govern ho volia fer sense de-

manar l’opinió de ningú, fet que ha hagut de rectificar. Ara, fins al 28 de març, hi ha temps per a fer al·legacions”.

Precisament Verkami, una empresa familiar amb seu al Tecnocampus de Mataró (nascuda l’any 2010) és una de les plataformes més conegudes per finançar projectes originals i creadores independients del país. De fet, va ser la primera plataforma a Espanya d’aquest tipus i actualment ha aconseguit que 1.894 projectes s’hagin finançat a través de les contribucions de més de 230.000 persones. Segons Sala: “el que nosaltres fem és ajudar a impulsar

una altra manera de crear i consumir cultura; una manera amb la qual es crea un nou valor afegit, perquè es crea una relació entre els creadors i els mecenes i la gent se sent més seus els projectes”.

Per la tasca que desenvolupa, la plataforma va rebre a l’octubre del 2013 un dels premis World Summit Awards que les Nacions Unides atorguen per buscar l’excel·lència dels productes digitals i millorar la societat del coneixent. El premi destaca la innovació, la creativitat i la qualitat del contingut digital de Verkami com un dels millors a nivell mundial.

l’obra de Guinovart. Per això, es farà arribar a biblioteques, museus i centres de documentació relacionats amb l’art. Ara es treballa en la traducció a l’anglès i al

castellà de l’audiovisual. Un cop editat el DVD, es procedirà a oferir els retorns a les persones que han contribuït amb donacions per la campanya.

Un total de 79 mecenes van participar en la campanya, que tancà amb 4.445 euros Un dels exemples més recents d’un sistema de microfinançament que ha acabat amb èxit a les comarques del Penedès ha estat l’impulsat per VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. El museu va iniciar el 25 de gener una campanya de micromecenatge a través de Verkami per recaptar fons per a l’edició de 2.000 DVD del documental Josep Guinovart, l’art en llibertat, creat per Josep Puig Pareta i coproduït

per Magnètic Films, TVC i VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

Es necessitaven un total de 3.700 euros. Al final, després de 40 dies amb alguns alts i baixos, se’n van aconseguir 4.445, que van aportar 79 mecenes en quantitats entre els 10 i 300 euros. Per aquest motiu, des de Vinseum mostraven la seva satisfacció perquè “era la primera vegada que utilitzàvem una plataforma com aquesta i no sa-

bíem com sortiria tot plegat però ha funcionat. El que no sabem és què passarà a partir d’ara amb la nova regulació. Limitar a 3.000 euros la quantitat per projecte farà complicat que hi hagi campanyes per microdonacions. Tant de bo sigui una llei per organitzar el sector, no per tallar les ales als projectes del creadors”. L’objectiu principal de l’edició en DVD del documental era poder difondre a un màxim de persones el sentit de

Penedès Econòmic

març 2014

7

ACTUALITAT

El 2013 endarrereix la sortida de la crisi

 Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i dels centres de cotització

Baix Penedès

El pas de 2013 per les comarques del Penedès i el Garraf no ha estat tot el positiu què s’esperava.

Els reiterats anuncis de la sortida de la recessió del govern espanyol no han acabat de reflotar una economia debilitada a nivell local.

En el cas del territori penedesenc, ho ha estat més encara pels darrers cops d’efecte protagonitzats pel sector bancari i industrial. L’absorció de Caixa Penedès per Banc Sabadell feia presagiar moviments en el mercat laboral, que s’ha acabat traduint en 1.667 llocs de treball menys només en el sector de la mediació financera a l’Alt Penedès, segons les dades de l’Informe de Conjuntura Econòmica de l’ADEG, elaborat per la consultora Actíva Prospect. En el cas de la indústria, les retallades de plantilla també han escapçat mig miler de llocs de treball (503) a les tres comarques, a les quals cal sumar la mala maror dels Expedients de Regulació de l’Ocupació anunciats a Ceràmiques del Foix, la paperera SCA i Robert Bosch. El sector més nombrós, però, segueix sent el dels serveis, que ha perdut 1.885 llocs de treball entre el quart trimestre del 2012 i el 2013.

Per Xavier Cardona, que va presentar l’informe en el seu darrer acte com a president de l’ADEG, “la por profunda de fallida a nivell general sembla que l’hem superada, però el 2013 no ha anat massa bé perquè es va perdre novament

ocupació, tot i que la caiguda va ser inferior a la de 2012”. Per tal de corregir la situació, Cardona va reafirmar el paper de les petites i mitjanes empreses “que han estat oblidades pel govern i que no poden accedir al crèdit ni tenen els avantatges de les grans corporacions”.

Malgrat la pèrdua de massa assalariada, el gruix d’autònoms ha aconseguit resistir la crisi i augmentar lleugerament la seva proporció respecte a la resta de treballadors. A l’Alt Penedès el percentatge d’autonòms suposava el 20,2% a 31 de desembre de 2012, al Garraf, el 29,8% i al Baix Penedès, el 32,3%.

Una de les dades que més va remarcar Cardona va ser la taxa d’excedent laboral sectorial, és a dir, el percentatge de persones disposades a treballar en relació als llocs de treball localitzats a la zona. A l’Alt Penedès és on hi ha el més baix (26,5%), mentre que al Garraf és el 45,6% i al Baix Penedès, el 57,6%, és a dir, una de cada dues persones demanda un lloc de treball pel qual no hi ha oferta.

Per Cardona, la relació entre ocupació i atur està massa esbiaixada per realitzar un estudi profund sobre la realitat laboral, ja que part de la destrucció d’ocupació en alguns sectors no té una afectació en les dades d’atur.

“Moltes persones no han renovat l’atur un cop acabada la prestació i s’han buscat la vida creant economia submergida o trobant feina per si mateixos”, apunta.

Garraf

LÍDIA OÑATE

Alt Penedès

L’any de l’anunciada recuperació es va endur més de 4.000 llocs de treball dels sectors financer, industrial i serveis, però a finals d’any es va crear ocupació

Font: Informe de Conjuntura Econòmica de l’ADEG corresponent al 2013, elaborat per la consultora Actíva Prospect

8

Penedès Econòmic

març 2014

ACTUALITAT

Macson obre la 34a botiga de tot Pocs ajuts per a la Barcelona al cor del Penedès L’empresa de moda masculina ha escollit Vilafranca per ser “una població d’economia en alça”

renovació de tractors

REDACCIÓ

La cadena de roba masculina Macson es troba en plena expansió. Amb més de 50 botigues arreu d’Espanya, la firma de moda arriba a Vilafranca del Penedès aquest 28 de març per obrir una nova botiga, que serà la 34a de tota la província de Barcelona. Situada en un dels carrers més cèntrics, el de la Parellada, número 18, Macson disposarà de 140 m2, destinats a mostrar el bo i millor del seu disseny.

Des de 1942, Macson ofereix vestits d’home, camises, americanes, pantalons, jerseis i sabates per a vestir l’home més urbanita. Segons Domingo Obradors, director comercial de la marca, aquesta obertura s’emmarca en el “creixement sostingut que portarà nous establiments Macson a diferents punts de la geografia del

 La botiga de Macson a Vilafranca està al carrer Parellada, 18

país durant aquest any”. Fonts de la marca han confirmat a Penedès Econòmic que les properes obertures tindran lloc a Cartagena (Múrcia) i Sant Sebastià (País Basc).

Aquest esforç comercial va de la mà de la seva botiga online que ofereix un servei més complert i

que vol arribar a un públic més gran.

Fins ara, els establiments més propers de la firma estaven situats a Vilanova i la Geltrú, al carrer Sant Gervasi, 64, i a Sitges, al carrer Parellades, 3. Amb el de Vilafranca, ja n’hi haurà tres en tot el Penedès-Garraf.

La Fira del Vehicle d’Ocasió de Vilafranca incrementa l’oferta Disset concessionaris de vehicles, maquinària agrícola i caravanes exposaran més de 300 unitats

Unió de Pagesos considera que l’import dels ajuts per a la renovació de tractors de més de 15 anys que ha destinat el Ministeri d’Agricultura, segons el Reial Decret 147/2014 de 7 de març, és “del tot insuficient”.

L’import total previst a la convocatòria és de cinc milions d’euros, una quantitat amb la qual només es cobriria l’ajut a 556 tractors (si s’atorguessin els ajuts màxims, de 9.000 euros per tractor), segons fonts del sindicat.

Aquesta xifra representa menys del 4% de tots els tractors inscrits de més de 16 anys a tot l’Estat (17.231), segons dades del Ministeri. Només a Catalunya el nombre és de 1.223 dins d’aquest grup.

El Reial Decret de 2014 només estableix la quantia base de l’ajut en 70 euros per cavall de vapor (CV) i únicament es pot incrementar per categoria d’eficiència energètica tipus A (2.000 euros) o B (1.000 euros).

Especialitats Masdeu obre mercat al Japó

REDACCIÓ

El 5 i 6 d’abril, de 10 a 21h, se celebrarà una nova edició de la Fira del Vehicle d’Ocasió al recinte firal de Vilafranca, una cita clau ja que concentra en un mateix espai i en un cap de setmana, una amplíssima oferta.

Un total de disset concessionaris de vehicles, maquinària agrícola i caravanes, posaran a la venda més de 300 unitats revisades i garantides de vehicles de tot tipus: turismes, furgonetes, tractors, maquinària agrícola, autocaravanes, procedents de gerència, km0 i segona mà.

Com a novetat, enguany s’amplia l’espai de tractors i maquinària agrícola, ocupant també la zona exterior entre pavellons, per l’entrada de més concessionaris en aquest àmbit. La fira disposarà d’un espai infantil d’inflables

per a la canalla, així com un servei de bar.

Enguany s’ha canviat la imatge gràfica de la fira i es realitzarà una campanya publicitària En nom de l’Associació de Concessionaris de Vilafranca, Jaume Nicolàs apuntava que esperaven superar el resultat de les passades

edicions, en les quals es van tancar un 40% de les vendes, entre 120 i 130 vehicles. També va explicar que actualment es venen més vehicles de segona mà: “a Espanya, per cada cotxe nou que es ven se’n venen quatre de segona mà, quan anys enrere la relació havia estat de dos a un”.

Especialitats M. Masdeu, empresa fabricant de bases alimentàries per ser farcides ubicada a Puigdàlber, està realitzant un important esforç per obrir mercat a nivell internacional.

Per tal de reforçar aquesta estratègia va contractar els serveis de l’empresa de màrqueting i comunicació digital sadurninenca Social Mirror, amb la qual van portar a terme un redisseny del seu nou web amb un projecte de posicionament

en cercadors en llengua anglesa. Recentment, també han preparat l’entrada en el mercat japonès. Així, Social Mirror, en col·laboració amb l’equip de l’oficina d’Especialitats M. Masdeu al Japó, ha realitzat un projecte de posicionament en cercadors en aquesta llengua.

Una de les claus en aquest projecte ha estat l’adaptació dels continguts del web als usos i expressions habituals dels residents al Japó.

març 2014

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

març 2014

ACTUALITAT

El comerç vilafranquí tanca un nou any amb saldo positiu El petit comerç resisteix la crisi a l’Alt Penedès, tot i que el sector quotidià alimentari és molt volàtil  Moviment de comerços a Vilafranca

Altes

Baixes

LÍDIA OÑATE La temporada de primavera sembla haver començat amb un bon rerefons comercial. El 2014 va començar amb nou establiments més a tot Vilafranca, que en total van sumar 814, una xifra en sintonia amb els anys de bonança econòmica.

El sector quotidià alimentari segueix al capdavant en quant a moviments d’altes i baixes de comerços. Només en el darrer any es van obrir 24 de nous, d’un total de 64 altes, mentre que se’n van tancar 17, d’un total de 55 baixes.

Cal dir que aquest és un dels sectors més amplis on es troba la venda especialitzada com forns de pa, pastisseries, carnisseries, xarcuteries, fruiteries, plats preparats, gelats i torrons. En segon i tercer lloc trobem dos dels sectors que més abunden a les zones comercials. Es tracta dels dedicats a l’equipament de la llar amb 16 nous establiments i els dels equipaments de la persona, amb 14 més. En ambdós casos, el balanç és negatiu, ja que se n’han tancat 16 de cadascun. Aquesta inestabi-

litat és fruit del moment de crisi econòmica actual, que dificulta el manteniment dels negocis de qualsevol àmbit. Tot i això, des del Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca es mostren optimistes per aquest 2014. “Sabem que el petit i mitjà comerç està passant uns temps complicats, però crec que aquest any serà el de la revifada”, comenta la directora Pilar Yagüe.

ELS COMERÇOS D’ALIMENTACIÓ QUOTIDIANA SÓN ELS QUE MÉS HAN OBERT DURANT EL 2013 En ple mes de març, però, s’ha afegit una de les entrades de l’any amb l’obertura de la firma de roba masculina Macson, que des del Patronat de Comerç veuen “molt positiu perquè qualsevol negoci que sigui important i atractiu serveix de locomotora per a la resta de comerços”, explica Yagüe.

NAVE EN VENTA 2.350 m2 construidos Almacén y oficinas totalmente equipadas  Tres sectores independientes  Estanterías para Palets  4 puertas TIR Montacargas  Alturas: Planta Baja: 5,40m. - Planta 1ª: 4m.  

 93 891 17 52

La caiguda del consum causa estralls en el petit comerç El petit comerç ha estat el model comercial que més ha patit el descens del consum el 2013.

Segons la Confederació de Comerç de Catalunya, les vendes de les empreses unilocalitzades (botigues que només tenen un punt de venda i que, per tant, no són cadenes), van caure un 5,5%, per sobre de l’índex general del sector, que va ser del 3,9%, i de la caiguda de vendes de les grans superfícies, que va ser del 4,4%.

L’any passat també va ser un mal any pel que fa a botigues tancades.

Fins a 2.245 locals comercials van baixar la persiana definitivament, que suposa el 40% dels 5.649 locals que s’han tancat durant tota la crisi. Aquest no ha estat pas el de la capital de l’Alt Penedès, que any rere any ha anat mantenint el nombre de baixes, amb lleugers repunts a l’alça, com el de 2012 (57 baixes i 65 altes), i a la baixa, com el de 2011 (31 baixes i 46 altes).

El volum de comerç torna als números d’abans de la crisi Han hagut de passar diverses temporades fins que el comerç de Vilafranca recuperés el volum de locals comercials d’abans de la crisi. El passat 31 de desembre el Patronat de Comerç va registrar 814 locals, una xifra superior a qualsevol any des de 2009, tot i que inferior a les de 2008, 2007 i 2006. És en aquest últim any, el previ a la crisi, quan més s’apropa la xifra, de 825 comerços.

Aquesta és una dada més que es recull en la llibreta de bons presagis per al 2014, l’any esperat de la recuperació, tot i que en certs aspectes encara ens fa patir.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Necessitem joves que estimin el que fan Pot semblar una cosa lògica per uns, o pot semblar una cosa poc important per altres, però des de la meva experiència veig que és una cosa totalment necessària.

Parlant amb uns i altres, a les classes que faig, a empreses que visito, m’adono que bona part de la gent jove que veig no estima el que fa, treballa per guanyar diners, però no estima la feina. Estudiants que estudien perquè és el que s’ha de fer, i treballen sense vocació o sense cap mena de motivació.

Quan estimes el que fas és quan realment ens sentim realitzats, ens falta mimar el clima a les empreses tant per als patrons com als treballadors, un clima multidisciplinar que en molts aspectes Déu n’hi do el que es treballa, però que abandona la part intangible de les emocions.

Estimar el que fas és vocació, i anem escassos d’això, molt escassos. Personalment, i més quan tu tens el teu propi projecte, la feina passa a ser part intrínseca de la teva vida personal. Molts emprenedors mai hem tingut la sensació del toc de campana, són les set i es hora de plegar, no, això no hauria de ser així. Molts dels que treballen per compte d’altres, tenen completament separada la vida labora i la vida personal, i ens equivoquem mirant-ho amb un prisma erroni; hem de ser capaços de fer que la vida personal sigui la laboral i viceversa, i no trobareu

cap emprenedor que digui que és un error, la qualitat de vida augmenta.

Torno a demanar una profunda reflexió sobre els horaris laborals i el clima laboral, que van lligats al fet d’estimar el que fas, totes les empreses que no depenguin d’una necessitat horària, haurien de fer mirar-se seriosament si no poden canviar el “status quo “ i començar a treballar per objectius i no per hores treballades, la qual cosa la veritat, no té cap sentit.

El mercat laboral, tal i com el coneixem, no és atractiu per al jovent, i menys actualment amb una sensació d’un futur laboral complicat, per tant, si els joves som el futur, tractemlos com es mereixen, fem atractiu el fet de treballar, no una obligació. Abandonem un pensament i unes formes del passat i fem un update general. Els horaris i les antiquades lleis laborals són les culpables.

I encara ara, no entenc que coi fan les patronals i els sindicats, estancats en uns pensaments casi pseudocolonials, alimentats pel propi sistema, que com amb la política existeix una desafecció envers ells, i que al final fan que els joves, no sàpiguen estimar el que fan. Bé, l’educació també tindria molt a dir en aquest aspecte.

L’any vinent quan siguem estat, m’agradaria un estat que tingués en compte fer les coses de diferent forma, perquè es l’única manera de tenir resultats diferents.

PENEDÈS ECONÒMIC

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

març 2014

11

ACTUALITAT

Les empreses d’alimentació i begudes del Penedès aposten per Alimentaria Una de les novetats serà un xou gastronòmic amb 50 estrelles Michelin OLGA AIBAR Un total de 38 cellers del Penedès i del Garraf seran presents a la Fira Alimentaria 2014, el Saló Internacional d’Alimentació i Begudes, sota el paraigües del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat.

D’altres hi seran amb estand propi, entre els quals hi ha Freixenet, Pinord, Bardinet, Agustí Torelló, Canals&Munné o Canals Nadal. També hi seran representades diverses empreses del sector de l’alimentació com la Granja, Casa Ametller o Cafès Novell.

La fira, que se celebrarà del 31 de març al 3 d’abril al Recinte de la Gran Via de Barcelona, esdevindrà un centre de negocis internacional per a tots els professionals de la indústria de l’alimentació i

begudes. Una cita obligada amb la innovació, les darreres tendències i la internacionalització del sector.

Alimentaria s’estructura en 14 salons especialitzats amb el més nou al seu sector: vins, carn, olis, restauració, begudes, dolços, productes ecològics, conserves, congelats. A més d’una àmplia oferta en especialitats com ara cocteleria, forn de pa, o pizza i pasta.

Hi exposen 3.800 empreses i hi són representats més de 50 països.

La gran novetat serà “The Alimentaria Experience”, que reunirà 50 dels millors xefs del moment. A més, s’estrena “Cocktail & Spirits”, amb demostracions dels millors bartenders, i repeteixen els espais de tast Vinorum, la Barra d’Olis d’Oliva Gourmet i “Espanya, el país dels 100 formatges” .

“The Alimentaria Hub” serà, un espai clau per als operadors de la

cadena agroalimentària a la recerca d’oportunitats de negoci.

En el marc de la fira, les empreses exposaran les principals novetats. En el cas de Freixenet, presentarà les del centenari. Per a commemorar-lo, Josep Ferrer Sala, President d’Honor, les seves germanes i els seus descendents han decidit crear una selecció especial de tres dels seus caves més emblemàtics. A la finca la Freixeneda, que ha estat recuperada com a celler, s’ha elaborat el vi la Freixeneda que també es presentarà a la Fira.

Josep Buján, el seu creador i director d’enologia de Freixenet, presentarà aquestes novetats el dia 31 de març a les 12:30h a l’estand Freixenet del recinte Gran Via al Pavelló 3 Nivel 0 Stand D 60.

D’altra banda, els visitants també podran veure les cent ampolles artístiques que la firma va enca-

rregar a un centenar d’artistes per a commemorar l’efemèride.

El president d’Alimentaria i de Fira de Barcelona, Josep Lluís Bonet, assegura que el saló “impulsa l’aliança entre alimentació, turisme i gastronomia, un trinomi amb un gran potencial de

creixement conjunt que ha de ser motor de recuperació de la nostra economia”. De fet, els tres sectors suposen el 25% del PIB espanyol i donen feina a més de 3 milions de persones, segons dades de la Federació d’Indústries d’Alimentació i Begudes (FIAB).

12

Penedès Econòmic

març 2014

ACTUALITAT

Bureau Vallée instal·la una botiga de 200m2 a Vilafranca La cadena francesa de material d’oficina ha ubicat al centre de la Vila un autoservei amb més de 6.000 articles de primeres marques a preus competitius LÍDIA OÑATE Un total de 230 botigues a França, Bèlgica, Luxemburg i Espanya; 120.000 metres quadrats de superfície comercial; 200 milions d’euros en vendes l’any 2011 i 25 anys d’experiència.

Aquestes són algunes de les xifres de Bureau Vallée, una cadena de grans superfícies especialitzades en papereria, mobiliari i material d’oficina, ofimàtica, informàtica i consumibles d’impressió, creada pel francès Bruno Peyroles. Divendres 28 de març va obrir en ple centre de Vilafranca un nou establiment en franquícia, propietat d’en Raül Jané.

Els propietaris de la nova botiga de la capital de l’Alt Penedès, Raül i Carme, han manifestat que “ens va seduir aquest projecte pel concepte, que és diferent a d’altres en el seu camp. Aquí oferim en autoservei primeres marques de gran qualitat a preus baixos.

En total són uns 6.000 articles referenciats en poc més de 200 metres quadrats de superfície”.

Ubicat en una zona on hi ha molt moviment comercial i d’oci, en ple centre de Vilafranca, Bureau Vallée té “més de 200 bolígrafs diferents, que es poden comprar individualment o en paquets, fins a impressores, ordinadors de taula, tablets, discos durs, smartphones, consumibles -en primeres marques i també marca blanca-, mobiliari d’oficina, arxivadors, folis, material per a manualitats, etc.

També assenyalen que “un dels punts forts és el que anomenem la Tornada al col·legi, que són les dues darreres setmanes d’agost i

la primera de setembre. Hi ha una zona habilitada dins l’establiment per a tot tipus de material escolar amb ofertes molt especials. Cal remarcar que, precisament, és l’època de més vendes de la companyia arreu”.

HI HAURÀ UN ESPAI PER A LA TORNADA A L’ESCOLA A FINALS D’AGOST I PRINCIPIS DE SETEMBRE Aquest és un dels motius que els ha dut a obrir ara, ja que es volen donar a conèixer i estar preparats per a la campanya de la tornada al col·legi. Per aquest motiu, han realitzat una important campanya de màrqueting, amb un fullet en el qual s’informava de l’obertura i

de les principals ofertes de llançament, i anuncis en premsa escrita i ràdio.

Els propietaris de la botiga vilafranquina comenten que els preus tan competitius que tenen són “pel volum de compra de la companyia. Cada establiment adquireix directament els productes als proveïdors, amb un preu negociat prèviament a principi d’any amb ells. A més a més, hem tingut ajuda tècnica per formació i implantació, tot i que el risc corre a compte nostre, com en tot negoci”.

Estan satisfets de la decisió presa d’obrir aquesta franquícia malgrat el context de crisi actual.

En aquest sentit comenten que “les principals oportunitats s’han de buscar en temps de crisi. Pot semblar agosarat perquè tens els interrogants de veure com anirà.

Ara bé, si creus en el projecte, com és el nostre cas, és fàcil identificar-t’hi i implicar-t’hi”.

El client de Bureau Vallée Vilafranca està entre el particular, l’autònom i la petita empresa.

Es poden cobrir totes les necessitats de les petites i mitjanes empreses, de tots els professionals autònoms i de tots els particulars de la comarca, ja que en un mateix punt de venda es poden trobar tots els articles, productes i serveis que es poden necessitar per a una oficina o per a l’estudi amb un gran estalvi de diners.

Sempre ofereix productes en promoció i ofertes molt atractives.

L’horari d’obertura al públic és de dilluns a divendres de 9.30 a 14.00 h i de 16.30 a 20.30 h. Els dissabtes, de 10.00 a 14.00 h i de 16.30 a 20.30 h.

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

Independència política i solvència financera Sense sobirania monetària, el nivell de vida dels pobles de la Unió Europea depèn de la seva renda i aquesta, de l’èxit de la seva producció als mercats .

I no es podrà solucionar el problema de l’atur si no hi ha un marc fiscal, laboral, financer i un clima social que sigui propici per generar nous emprenedors ja que els anteriors difícilment crearan més ocupació quan les seves plantilles, en una recessió com l’actual, estan infrautilitzades.

I perquè siguin viables les empreses i sorgeixin nous empresaris, els seus productes han de poder vendre’s, perquè sense això acabaran tancant.

Per això hem insistit que és la qualitat de la producció la que determina el nivell de vida dels ciutadans, el nombre i la retribució dels treballadors, assegura el finançament del denominat “estat del benestar” i, fins i tot, l’estabilitat i la satisfacció política de la població.

I reiterat el fet que “aquest país no canviarà fins que als seus habitants, i des del seu naixement, se’ls ensenyi que si volem tenir el nivell de vida i de serveis públics i prestacions socials dels finlandesos i dels alemanys, haurem d’estudiar i treballar com ells, encara que no necessàriament en la mateixa línia de productes”.

I com que és molt difícil ser competitius sense tenir dirigents competents, els ciutadans, si volen assegurar el seu futur, han d’escollir

gestors que afavoreixin polítiques econòmiques que ampliïn i millorin la qualitat de la producció i ajustin les despeses socials a la renda. Els pobles que gasten més del que produeixen necessiten finançament i ningú dóna préstecs als que no demostren que generen estalvi per retornar-los.

Sense tenir en la sang aquestes bases, els països estan condemnats a repetir les seves crisis i al risc de quedar seduïts per estafadors polítics que ofereixen solucions “sense esforç” per als problemes socials.

Són com els venedors de productes tòxics o fraudulents que van portar a la ruïna àmplies capes socials que es van adonar, massa tard, que la inversió només va oferir beneficis a qui la va col·locar.

I això que diem no té res a veure amb la política, prova d’això és que, aquestes mesures, les han aprovat representants de tots els colors polítics, encara que en les seves intervencions i programes anteriors van prometre el contrari (ex.

Grècia, Portugal, Irlanda, Itàlia, Espanya, França...).

Es veu que van entendre tard i amb menys cost personal que el dels seus votants que “als pobles insolvents la direcció política, el seu programa de govern i fins i tot els seus projectes de futur no els decideixen els seus ciutadans sinó uns altres que no participen en les seves eleccions, el vot dels creditors”

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

març 2014

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

març 2014

TRIBUNA UEP

La UEP reclama un pacte per revitalitzar els polígons Per al president de la Unió Empresarial, aquesta aposta és perfectament compatible amb l’activitat vitivinícola i la preservació del paisatge

REDACCIÓ

La Unió Empresarial de l’Alt Penedès (UEP) ha reclamat un pacte institucional per revitalitzar els polígons industrials de la comarca amb l’objectiu de fer-los més competitius.

Segons la UEP, aquesta aposta requereix, d’una banda, concentrar l’activitat industrial en zones ja qualificades per a aquests usos on l’impacte sobre el paisatge sigui mínim així com en les xarxes viàries més importants (AP-7, A7, N-340 i C-15) i, de l’altra, millorar-ne els accessos i els serveis per no perdre capacitat competitiva respecte a la resta d’oferta de l’entorn.

Un recent estudi de la Regió

Espai patrocinat per:

Metropolitana de Barcelona, situa l’Alt Penedès a la cua de les comarques que disposen d’uns polígons industrials més ben comunicats amb la xarxa de transports públics. Aquesta deficient accessibilitat als polígons és un dels problemes que fa més anys que s’arrossega i que la UEP ha denunciat en repetides ocasions perquè resta competitivitat a les empreses penedesenques.

El president de la Unió Empresarial del Penedès, Santi Carda, ha insistit que l’activitat industrial ha de ser necessàriament compatible amb l’activitat vitivinícola i el respecte pel paisatge, “un patrimoni que ha permès situar la comarca com una de les destinacions enoturístiques més visitades de tot l’Estat”, ha dit.

En aquest sentit, doncs, la Unió Empresarial insta les institucions públiques i privades a continuar vetllant per aquesta preservació del territori sense renunciar a la reactivació de l’activitat industrial, fent-ho a partir d’un model de creixement que aposti per la concentració en comptes de la dispersió de polígons.

La UEP traslladarà el seu posicionament a tots els ajuntaments de l’Alt i Baix Penedès en una sèrie de trobades que l’entitat ha programat amb tots els alcaldes.

Aquesta ronda de trobades amb els màxims dirigents polítics es va iniciar el passat dijous 22 de març amb l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull. A l’acte hi van assistir una trentena d’empresaris de la vila.

GEMMA SAUMELL Gerent de 4més4 Membre de la junta directiva de la UEP

Camins paral·lels Amb només dos anys de vida, a 4més4 no podem presumir de recorregut, però sí de coneixements. El nostre projecte —dirigit per dues dones— és molt jove, però hem crescut al si d’una empresa familiar amb més de 30 anys d’experiència al sector de les Arts Gràfiques.

I, amb aquesta experiència, ens hem especialitzat en la fabricació i distribució de plastificadores, sota la marca TAULER. Com passa amb moltes altres empreses catalanes, la posició de la nostra marca al mercat estranger és un dels nostres punts forts. Ho sabem, ho aprofitem i volem mantenir-ho en el futur.

Ens ha tocat viure en primera persona moments convulsos, moments de canvi en molts sentits. La societat, l’economia, les persones estan dibuixant una nova manera de veure i entendre el món. I, en aquesta nova perspectiva, sembla que la mirada de la dona hi té un paper més clar del que havia tingut fins ara. Aquest mes de març hem commemorat el Dia de la Dona Treballadora, en record d’aquelles que van morir tancades en una fàbrica per reivindicar els seus drets, uns drets que tenien no només com a do-

nes, sinó també com a persones.

Aquesta mirada personal és la que volem fer créixer des de 4més4, a través del treball en col·laboració, de la de la suma d’esforços, d’un projecte empresarial que busca la satisfacció i el creixement personal dels que hi treballen i també dels seus clients. L’esperit de servei i utilitat ens obliga a superar-nos i millorar els nostres productes i aquests són els reptes que ens empenyen cada dia.

Però per créixer i millorar també necessitem suports. A vegades, suports tan evidents com el d’una administració que, malgrat els canvis evidents de cicle, continua funcionant al mateix ritme i en la mateixa direcció de fa anys; que continua allunyada de l’empresariat i que no té la capacitat suficient per construir ponts de diàleg o punts de trobada. Ens agradaria que aquest impuls que ens està portant a una nova mirada social i econòmica, una mirada més personal, més femenina també es reflectís en una administració més propera, capaç d’abandonar ja el camí en paral·lel per buscar punts de trobada. L’estarem esperant!

Penedès Econòmic

març 2014

15

ACTUALITAT

Comprar pisos sense fer hipoteca, una pràctica cada cop més estesa a Espanya La baixada de preus dels pisos i l’estalvi del cost de les taxacions i de la resta de despeses associades a una hipoteca són els principals motius Els notaris expliquen els passos a seguir en la compravenda d’un habitatge

OLGA AIBAR Només el 32,1% dels habitatges que es compren a Espanya es financien amb hipoteca, la meitat de les que es feien l’any 2007, segons dades del Consell General del Notariat.

La davallada dels preus dels pisos, l’estalvi en despeses com les taxacions, el notari o els interessos i comissions que suposa una hipoteca són alguns dels principals motius d’aquesta decisió. També ho són l’enduriment de l’accés al finançament per part dels bancs i el fet que, des de l’1 de gener de 2013, ja no es pot desgravar en l’IRPF per la compra d’una vivenda, a banda de la creixent entrada de compradors estrangers que no tenen problemes de finançament.

L’any 2013 els préstecs hipotecaris a Espanya van contraure’s en paral·lel a l’evolució de les compravendes. En total, es van realitzar 254.648 operacions, un 27,8% menys que l’any anterior.

En el quart trimestre de l’any, la contracció va incrementar-se un 35,8%. Pel que fa a l’import promig dels nous préstecs hipotecaris, va ser de 125.070 euros.

Segons les estadístiques notarials, l’any passat es van vendre a Espanya 296.989 vivendes, un 80% de les quals pisos i un 19,5% vivendes unifamiliars, cosa que va representar una caiguda interanual del 19,7%.

En els pisos, el descens més fort va ser en els nous (47,4%), mentre que en els de segona mà,

va ser del 4,2%. El preu mitjà del metre quadrat va ser de 1.242 euros, cosa que va suposar també una baixada del 8,6% respecte a l’any 2012.

Pel que fa a Catalunya, segons el Centre d’Informació Estadística del Notariat l’any 2013 es van vendre gairebé 44.600 ha-

LES COMPRES DE VIVENDES VAN CAURE L’ANY PASSAT UN 19,7% bitatges. Aquesta xifra va representar una caiguda interanual del 10%. El preu mitjà per metre quadrat va ser de 1.410 euros, la qual cosa va suposar també una baixada del 7% respecte al 2012.

Paral·lelament, les sol·licituds de préstecs hipotecaris han viscut

una caiguda continuada, amb una reducció del 31% en relació amb l’any anterior i amb un preu mitjà de 124.648 euros, un 5% menys que en 2012.

Montserrat Crespo, gerent de la immobiliària Vilallar Penedès, explicava a Penedès Econòmic que “es fan menys hipoteques que abans perquè els pisos han baixat molt de preu i, moltes vegades, és possible adquirir-los amb préstecs personals i l’ajuda de la família. D’aquesta manera, no depens tant del banc i s’estalvien els costos de la taxació i la hipoteca”.

També indicava que “fa uns anys, el 80% dels pisos que veníem es pagaven amb hipoteca i el 20% al comptat i ara és al revés”.

Tot i que la caiguda de vendes de l’any passat, al gener es va produir un canvi de tendència, la qual cosa indica una certa estabilització. La compravendas de vivendes va registrar un creixement interanual del 59,2% i els prèstecs per adquirir vivenda un 58,5%.

En vista de la forta inversió que suposa la compra d’un habitatge, el Consell General del Notariat recull en un tríptic informatiu el conjunt de passos habituals per a la seva adquisició: des de la redacció del contracte privat a l’escriptura pública, el pagament d’impostos i la inscripció en el Registre de la Propietat.

En el material editat s’inclou també un apartat específic sobre els préstecs hipotecaris, amb especial deteniment en els interessos i les clàusules que limiten la variació del tipus d’interès aplicable al préstec.

No signar cap document que no s’entengui, analitzar l’escriptura pública tres dies abans de la seva firma, tenir llibertat per elegir notari i vigilar amb els tipus d’interès “sòl” i “sostre” són alguns dels consells que es recullen en els més de 39.000 tríptics informatius “Què he de saber abans d’adquirir un habitatge? El notari l’assessora”, editats pel Consell General del Notariat i distribuïts pel Col·legi de Notaris de Catalunya, ja disponibles en les 368 notaries catalanes. És força comú que el venedor i el comprador realitzin un contrac-

te privat abans de fer l’escriptura pública, tot i no ser obligatori ni inscribible en el Registre. En aquest cas, els notaris recorden que no és ferm res sense tenir un assessorament jurídic adequat.

Si se signa un contracte privat, han de quedar clarament recollits els aspectes bàsics de l’acord, com el preu. En aquest sentit, els notaris adverteixen que no cal admetre que es fixi un preu inferior al real ni abonar quantitats que no quedin documentades.

La gran majoria de ciutadans opta per encarregar a un notari l’elaboració d’una escriptura pública de compravenda ja que, tot i que no és obligatòria llevat que es contracti un préstec hipotecari, aporta certesa i seguretat jurídica al comprador i venedor.

El notari ajusta l’escriptura a la legalitat vigent i, a més, dóna fe de les declaracions de les parts de manera que ningú pot negar allò acordat; l’escriptura és prova davant els tribunals.

En els fulls es desglossen les despeses que genera l’operació, des de les factures dels diferents professionals que puguin intervenir en el procés, als diferents impostos.

16

Penedès Econòmic

març 2014

L’ENTREVISTA

JOSEP GONZÁLEZ I SALA President de PIMEC

L’administració complica la creació de nous negocis” Josep González i Sala és el president de PIMEC, la patronal que representa les micro, petites i mitjanes empreses i els autònoms de Catalunya. PIMEC té socis individuals i més de 300 socis col·lectius, com gremis i associacions empresarials i és present en tots els fòrums de consulta i debat de l’Administració autonòmica, de l’Estat i d’Europa. passat ja vaig dir que cap al final del 2013 les coses millorarien.

Encara tenim grans riscos però també tenim grans detalls que fan pensar que millorarem.

GEORGINA ALTARRIBA

Josep González i Sala (Llimiana, Lleida, 1945) va cursar estudis d’Economia a la Universitat de Barcelona i està diplomat en alta direcció per l’IESE. Entre els anys 1973 i 1992, va ser el director general d’una important empresa multinacional americana del sector de l’automoció, Jurad Ibérica SA. Entre el 1994 i el 2007 va ser director i accionista majoritari de l’empresa de cablatge Furas, fins que part d’ella fou venuda l’any 2007 a l’empresa alemanya del mateix sector Leoni, amb la qual hi va seguir treballant a través de la societat Furas-Leoni. A partir de 2007, passà a dedicar-se al sector immobiliari a través de l’empresa Naus Piera.

A nivell patronal, fou president de Sefes, organització empresarial creada el 1976, fins que es fusionà amb PIMEC l’any 2007. Des de la seva creació, n’ha estat el president, càrrec per al qual ha estat successivament reelegit.

Les petites i mitjanes empreses, les PIMEs, han estat sempre la base de la indústria –i per tant de l’economia catalana-. De quina manera les ha colpejat la crisi?

Les ha colpejat molt perquè hi ha circumstàncies que aquesta crisi ha portat que s’ha castigat més les petites i mitjanes empreses que no pas les grans empreses.

Com per exemple la falta de crèdit. La falta de finançament s’ha agreujat molt més amb les empreses de mida petita, i no pas amb les grans empreses. Una empresa de mida petita en una crisi tan llarga, que ha durat sis anys, té menys capacitat d’aguantar que no tenen altres empreses més grans.

Quin és l’estat actual de les PIMEs a Catalunya?

Continuen tenint uns problemes com la falta de finançament, que encara no s’ha arreglat. Aquesta és una assignatura pendent de la qual espero que aquest 2014 en comencem a veure una millora.

De cara aquest nou any, hi ha unes expectatives bastant concretes sobre la millora del consum i de la producció d’aquestes empreses. També s’ha fet un procés d’internacionalització de les PIMEs que ha tingut molt èxit. Així doncs, crec que s’encara el 2014 amb millors expectatives que no pas el 2013 o els anys anteriors.

Per tant, vostè es optimista, oi?

Jo sóc optimista. De fet l’any

LA CRISI HA CASTIGAT MÉS A LES PETITES I MITJANES EMPRESES QUE NO PAS A LES GRANS

És fàcil transmetre aquest optimisme als empresaris?

Es pot dir que sí perquè aquesta és una sensació que les mateixes empreses viuen. Quan et trobes un empresari i li dius “–Escolta, com van les vendes?” I ell et diu: “Millor que l’any passat!”. Això vol dir que aquest home ja viu ell mateix l’optimisme. El que podem fer des de PIMEC és complementar les expectatives que l’empresari ja va agafant.

Quins són els subsectors que han sortit més afectats de la crisi: el tèxtil, el comerç, la indústria agroalimentària...?

El sector líder, sens dubte, en sortir-ne malparat és el de la construcció i tot el que és la indústria auxiliar de la construcció.

Pel que fa al sector tèxtil, ja és un sector que havia fet la seva evolució, que havia fet les seves caigudes, si més no abans del 2007, que és quan va començar la crisi.

I, per contra, jo crec que el sector alimentari no ha anat malament.

Aquest és un sector que ha sortit cap a l’exterior i l’any 2013 podem dir que ha estat un any de creixement per a ell.

No sempre es té prou en compte les microempreses i els autònoms. Aquests sectors viuen el mateix que les PIMEs? Les microempreses i els autònoms també han patit molt

Penedès Econòmic

març 2014

17

L’ENTREVISTA aquesta crisi i més o menys amb els mateixos problemes que hagi pogut tenir una empresa petita.

Han tingut una mortalitat tremenda. Molta. Jo crec que en aquest moment s’està recuperant, crec que en aquest moment creix el nombre d’autònoms. Per tant, estem en un procés d’una certa recuperació.

Això és positiu o és negatiu? La gent es fa autònoma perquè té ganes de fer-se emprenedor i trobar la seva pròpia feina o s’hi fa perquè directament no hi ha empreses que contractin?

Bé, s’ajunten les dues coses però jo crec que ho hem de mirar en el sentit positiu perquè vol dir neixen emprenedors i això és bona senyal. Quan una persona es troba amb el fet que ha plegat d’una empresa i pren la decisió de crear un nou negoci vol dir que no s’arruga i que decideix tira endavant.

Aquest concepte, el de l’emprenedoria, ara està molt de moda: es fan trobades i xerrades d’emprenedors a bars, locals de moda... Aquesta ‘moda’ és positiva? Creieu que realment aconsegueix crear noves empreses i nous llocs de treball?

El món dels nous emprenedors ha augmentat perquè hi ha una necessitat de tenir empreses i de que es posin en marxa activitats. Jo ho enfoco des d’un punt de vista positiu. Ara bé, hem de saber posar-ho en el seu lloc just. Per tirar endavant projectes fa falta, entre altres coses, finançament. Aquest és un handicap perquè tirin endavant molts emprenedors. També fa falta que l’administració no compliqui les coses. I, avui dia, podem dir que l’administració serveix més per complicar que no pas per agilitzar la creació de nous negocis. Parlem molt de la simplificació administrativa i això es queda amb paraules i no amb realitats.

Les PIMEs seran el factor que farà que Catalunya surti de la crisi?

Sens dubte. Les nostres PIMEs sempre han representat el 60 o el 70 % del PIB i de la creació de llocs de treball. Si algú té potencial per generar més llocs de treball si ara millorés la situació, no seran les grans empreses, seran les pimes. Per tant és la gran aposta. Moltes vegades no en som conscients i no apliquem les teràpies adequades que facin que aprofitem aquest gran potencial que tenen.

Quines són les vostres propostes per sortir de la crisi?

Primera, s’ha de tornar a donar finançament a les empreses. Aquesta és una assignatura pendent no de Catalunya, sinó d’Europa.

CAL TORNAR A DONAR FINANÇAMENT A LES EMPRESES I NO ATABALAR-LES

EL MÓN DELS NOUS EMPRENEDORS HA AUGMENTAT PERQUÈ HI HA NECESSITAT DE TENIR EMPRESES I QUE ES POSIN EN MARXA ACTIVITATS

Si no hi ha millora de finançament, difícilment reactivarem l’economia. Per tant aquesta és l’assignatura número 1. Una altra proposta és, com deia abans, que simplifiquem la vida de les empreses, que no les atabalem amb inspeccions, que no els atabalem amb exigències normatives, que fem les coses d’una manera que no siguem un obstacle sinó que siguem un complement, i sobre això l’administració hi té molt a dir.

Com ho fem per assegurar la PIME en un entorn cada cop més global?

De pimes n’hi ha a tot el món.

El teixit que genera més PIB i més activitat és el teixit de PIME a tots els països. És evident que hem de comptar amb la PIME per tirar endavant amb els projectes destinats a competir en els mercats globals. Aquí ja hem aprovat l’assignatura. En aquests anys en què el mercat interior ha estat aturat, les PIMEs han sabut sortir a l’exterior i avui tenim empreses de molt èxit amb uns plans d’expansió internacional francament molt meritoris. Ja sabem que tenim capacitat per competir en aquest mercat global.

La PIME ha sabut sortir, ha vist que a dins d’Espanya ja no podia vendre més i ha sortit a l’exterior.

No hem de tenir complexos, les nostres empreses poden vendre als mercats internacionals tan bé com pugui vendre un altre país. Després ens trobarem amb factors de competència que són difícils com els nivells de costos de mà d’obra o de mesures mediambientals. Aquests són efectes temporals i, a la llarga, el que funcionarà serà el nivell tecnològic de les empreses i el nivell de poder sortir als mercats internacionals.

En el moment de transició nacional actual quin paper ha de jugar el petit empresari català?

Les empreses, el que no han de fer és oblidar el dia a dia i han d’estar atents al que aquí s’anirà produint. Han de saber avaluar aquests processos, veure quines conseqüències o dificultats els durà, suposant que es produeixin.

Jo crec que encara estem en una fase prou d’inici com perquè no hagin de tenir un nivell de preocupació en cap sentit. El que els ha de preocupar és el dia a dia més que el procés que estem vivint. És un procés que té la seva evolució. S’ha demostrat que caigudes de vendes al mercat nacional s’han pogut compensar en sortides a l’exterior. De vegades ha passat allò de no hay mal que por bien no venga. Per tant, jo penso que no hi ha d’haver preocupació. Dediquem-nos a continuar portant les empreses i les coses ja aniran venint.

18

Penedès Econòmic

març 2014

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

INNOVACIÓ D’ORIGEN PENEDÈS

A

ra fa un mes, en aquest mateix Penedès Econòmic us exposava l’oportunitat que se’ns presenta amb la Capitalitat Cultural de Catalunya 2015.

L’escrit posava l’accent en la idoneïtat de dissenyar un calendari d’activitats d’horitzó XXI, en què també tinguessin cabuda les noves indústries culturals i creatives; sense preterir, és clar, les programacions de to més folklòric i de tota la vida.

Aquesta vegada us vull posar l’èmfasi en la Innovació, perquè suposa una altra onada d’oportunitats per al nostre reialme penedesenc.

Amb dades certes i contrastades, l’Alt Penedès és una comarca que patenta i que està al capdavant dels rànquings territorials pel que fa a la propietat industrial. Fa un parell de mesos, en aquest mateix periòdic, un article d’en Marc Barella en feia incís i ho palesava.

Si les nostres indústries autòctones, bona part de les quals són del sector alimentari, es mostren cada vegada més competitives i estan guanyant mercats arreu del món és perquè han empeltat la cultura innovadora en els seus processos de producció, però també en els aspectes operatius, de gestió i de planificació. També el vessant financer ha estat objecte d’abordatge innovador per a moltes de les nostres empreses, segurament perquè la necessitat desperta l’enginy.

Un gegant de referència com és Torres, que es pot dir que sempre ha innovat i que no li ha anat pas

malament, està fent una aposta valenta per la sistematització de la innovació en el seu cosmos corporatiu. Un altre, potser més modest però que confesso que em té el cor robat, és La Granja, un exemple de superació constant a base de la perseverança en la recerca de nous productes, fins i tot, a vegades, anticipant-se als hàbits dels consumidors. Avui està proveint algunes de les cadenes de distribució més llamineres d’Europa.

El mateix podríem dir d’altres empreses alimentàries que ens les sentim nostres, com Especialitats M. Masdeu, Bombons Cudié, Cafès Novell, Casa Ametller, Simón Coll, Hillbó i tantes altres. També podem presumir en altres sectors

L’ALT PENEDÈS ÉS UNA COMARCA QUE PATENTA I QUE ESTÀ AL CAPDAVANT DELS RÀNQUINGS TERRITORIALS DE LA PROPIETAT INDUSTRIAL

dins dels quals tenim líders de segment, com és el cas de Gràfiques Varias i Gràfiques del Foix.

Tampoc no ens podem oblidar, és clar que no, de la innovació implantada en el gran sector vitivinícola, amb aplicacions científiques i de transferència tecnològica que són referència en el món del vi i el cava.

La llista continuaria fins reunir unes dues-centes empreses penedesenques que són cada vegada més competitives, no pas perquè hagin reduït els costos fins a l’anorèxia i hagin escanyat els seus treballadors, sinó perquè han buscat l’eficiència en les prestatgeries de la innovació i l’han inoculat en allò que se’n diu l’ADN de la

companyia. Se l’han cregut, la innovació.

Com a resultat, això que tenim a l’Alt Penedès no ho té tothom, creieu-me.

Vet aquí que l’adoberia més propera també excel·leix en els mesters de la innovació. Barcelona acaba de ser designada com a capital europea de la Innovació, i això és molt dir. No ens hauria de passar per alt el fet que la nostra metròpoli -la mateixa que ens engoleix inexorablement, segons la prosa dels més fatalistes- lideri la llista de ciutats innovadores, sobretot quan innovar vol dir ser més eficient, més atractiva, més competitiva i quan, de retruc, ofereix més i majors oportunitats acadèmiques, professionals i de benestar als ciutadans de la regió, de tota la regió.

Si tot això que tenim al Penedès ho sabéssim conjugar i ho féssim convergir amb el mascaró de proa de la innovació, que avui és Barcelona, se’ns caurien moltes etiquetes de rèmora atàvica i pujaríem un esglaó en la lliga de la competitivitat. De la mateixa manera que les instàncies polítiques promouen -o ho pretenen, o diuen que ho faran- la vitalització de la indústria, també seria bo que embastessin la innovació com a segell d’origen. La creació d’una Agència Penedesenca de la Innovació, de vocació transversal i intenció vertebradora, més enllà dels sectors i més enllà dels localismes, seria una eina extraordinària per la projecció del territori. Què dieu?

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

març 2014

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

El Josep Ma Caballero, enginyer de telecomunicacions, després de treballar durant anys en diferents multinacionals (Samsung, Sony, Ficosa, Learn) decideix, per iniciativa pròpia, emprendre un projecte arrelat al territori. Es forma a la politècnica de Madrid en l’aplicació de les TIC i l’electrònica a l’agricultura.

Engega Tamic, SL, una empresa situada al Centre Àgora de Vilafranca que ofereix sistemes, equipaments i tècniques avançades de mesura i control per a l’agricultura.

Un bon dia, decideixes dir prou a les multinacionals i optes pel camí de l’emprenedoria.

Què t’hi empeny?

Quan estàs en una multinacional veus molt d’aprop el perill d’una deslocalització. Tenia molt clar que volia emprendre algun projecte arrelat aquí. La intuïció, el fet de veure algunes necessitats no cobertes, de fixar-me en alguns canvis d’hàbits bastant generalitzats, de veure i conèixer algunes apostes que s’estan fent a d’altres llocs, neix la idea de Tamic.

Quins són aquests canvis que t’han portat a trobar una oportunitat de negoci?

L’aposta cada dia més creixent de l’agricultura ecològica, o el fet que el consumidor doni importància i valor, no només al producte final, sinó a tot el procés d’elaboració, la voluntat de consumir cada dia menys fitosa-

nitaris... Tot això porta a haver de fer un ús molt més eficient i intel·ligent dels recursos. I per aconseguir aquesta eficiència, cal recollir dades i elaborar-les.

Vols dir que recollint dades en una finca es poden arribar a estalviar l’ús de fertilitzants?

I tant! És una tècnica que es coneix des de fa ja 20 anys, però que s’aplicava a parcel·les grans.

Ara, i gràcies a les noves tecnologies, amb molta menys inversió, es poden arribar a agafar dades en parcel·les molt més petites.

La inversió que cal fer en equipaments per recollir aquestes dades té el retorn de la reducció de la despesa directa (en recursos hídrics, fitosanitaris i fertilitzants) i també, és clar en la reducció de la despesa ambiental.

Qui són els potencials clients del teu producte?

Són sobretot petits i mitjans cellers que tenen una producció de gran valor i que no disposen d’una enginyeria pròpia. Ara mateix estem fent unes proves pilot a Parató.

Tamic ofereix els seus serveis només a la vinya?

No, no només; de fet estem estudiant com aplicar un sistema de mesura per fer el seguiment dels embotellats, i poder garantir tota la traçabilitat del producte.

Hi ha molt camí per recórrer en tot aquest camp.

Amb el poc marge que hi ha

avui a la viticultura, sembla difícil que es puguin fer aquestes inversions.

Hem de tenir en compte que el 10% de l’ingrés que genera una vinya, se’n va en la despesa amb fitosanitaris. Amb les xarxes de recolecció de dades i processament aconseguim un estalvi del 30%, vol que que un de cada tres tractaments es pot deixar de fer.

El retorn de la inversió és relativament ràpid.

Esteu instal·lats al Centre Àgora. Quina part del procés hi feu allà?

Nosaltres ens dediquem al dis-

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- La formació: és una font de coneixement que ens pot fer descobrir noves oportunitats de negoci i que moltes vegades ens dóna seguretat per explorar nous camins.

2- L’audàcia d’intentar-ho : Veiem en aquest cas, que, malgrat disposar d’una feina, el Josep Ma opta per iniciar un camí nou però que té a veure amb la seva voluntat d’impulsar un projecte arrelat al territori.

3- Guanyar-se la confiança: quan entrem en un sector nou, és necessari un temps no només per donar-se a conèixer, sinó sobretot per guanyarse la confiança dels potencials clients.

4- Fer xarxa: Moure’s en els entorns on es mou el sector, facilita la creació de la xarxa necessària per començar. En aquest cas, Tamic, s’ubica al Centre Àgora, lloc de trobada per excel·lència del sector vitivinícola penedesenc.

5- Un cop més la família : també el Josep Ma destaca que és el suport fonamental del canvi, possiblement si desapareix és que ja no fem coses noves.

seny de la instal·lació, pròpiament la instal·lació i el manteniment. Tenim un proveïdor que ve del món de la medicina que és qui ens subministra tots els equipaments necessaris.

Han adaptat tot el seu coneixement i tecnologia al sector de l’agricultura perquè hi ha vist una oportunitat.

Has trobat suport en el territori?

La veritat és que no podria tirar endavant aquest projecte sense el suport en recerca d’algunes universitats com ara la Rovira i Virgili, la Universitat de València i Barcelona i també la Politècnica de Madri, així com l’INCAVI i la Fundació Triptolemus.

Quina valoració fas de la teva aposta?

Tinc 43 anys i tenia moltes ganes d’intentar aquest camí... volia provar el fet de començar un projecte des de zero. No ha estat un camí fàcil: la formació a Madrid durant tot un any, el camí llarg de l’elaboració del projecte, els primers passos.... però em sento molt content de fer el que realment vull fer.

20

Penedès Econòmic

març 2014

ACTUALITAT

SUPORT PER AL FOODEX

EXITOSA TROBADA ANUAL DE DONES D’EMPRESA L’associació Dones d’Empresa, nascuda ara fa sis anys de la mà de l’ADEG, va celebrar el divendres 14 de març la seva trobada anual a la Masia Torre del Gall de Sant Cugat Sesgarrigues.

L’àpat, al qual hi van assistir 89 persones, va tenir com a ponent central la dibuixant i ninotaire catalana Pilarín Bayés.

La presidenta de Dones d’Empresa, Cristina Mestre, va afirmar que “hem de fer comunitat i unir les nostres facultats per continuar transformant la

realitat”. Bayés va afirmar que l’havia il·lusionat molt que l’haguessin convidat perquè “sempre m’he considerat l’antiempresària número 1”.

En el decurs de la nit, es va lliurar el premi Dones d’Empresa 2014 a Montse Vila, directora comercial d’Eix Diari.

Quatre empreses de l’Alt Pene dès van rebre el suport del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) per participar a la fira Foodex, que se celebrava a Tòquio del 4 al 7 de març. Es tracta del Saló Internacional d’Alimentació i Begudes més important de Japó, adreçat exclusivament al públic professional. Les empreses que hi van participar van ser Especialitats M. Masdeu, els caves Canals & Munné, Covides i Masia Puigmoltó.

La Casa del Mar, seu europea d’una acadèmia d’emprenedors La iniciativa, que es vol iniciar l’any vinent, crearà més de 200 llocs de treball directes i indirectes REDACCIÓ

El holding català Corporación Financiera Valora ha adquirit la masia Casa del Mar, ubicada entre els termes municipals de Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, per instal·lar la base europea de l’acadèmia internacional d’emprenedors School of Life.

School of Life té com a objectiu desenvolupar i impulsar nous talents que puguin canviar el món.

Amb seu a Wynwood (Miami), la seva filosofia es basa en la comunitat global d’emprenedors que es connecten per compartir idees.

UN HOLDING HA COMPRAT LA MASIA I HI INVERTIRÀ 4 MILIONS D’EUROS Fundada per l’empresari i emprenedor brasiler Ricardo Bellino, l’acadèmia té com a president honorari Nolan Bushnell, conegut per ser el fundador d’Atari i el primer cap directe d’Steve Jobs.

School of Life organitza també el programa de televisió Finding the next Steve Jobs que escull cada any 11 emprenedors de tot el món que passaran 111 dies treballant i desenvolupant idees, amb l’objectiu d’aconseguir un guanyador, que rebrà la inversió necessària per desenvolupar el seu projecte. La idea és seguir

el mateix format del reality show americà per produir, juntament amb Medialuso, filial de Mediapro, una versió espanyola del programa amb la Masia Casa del Mar com a escenari.

L’acadèmia vol iniciar la seva activitat a la masia Casa del Mar durant la primavera de 2015. La iniciativa crearà més de 200 llocs de treball directes i indirectes.

El holding preveu una inversió total de més de 4 milions d’euros, entre l’adquisició, restauració i adequació dels espais de la finca.

La finca, que està catalogada i era propietat de la immobiliària de Banc Sabadell, Solvia, es troba en un avançat estat de degradació, des de la darrera intervenció, realitzada l’any 2008.

La compra de la masia Casa del Mar suposa el primer pas per a la instal·lació de School of Life a Barcelona, amb un projecte inspirat en el programa de formació d’esportistes de la Masia del F.C. Barcelona.

Durant la resta de l’any, la seu europea de School of Life acolli-

rà un hotel boutique. A les seves instal·lacions tindrà lloc un calendari d’actes culturals, d’innovació, art i disseny, així com grans esdeveniments que reuniran els més importants emprenedors del món, del perfil de Mark Zuckerberg, Donald Trump o Richard Branson. Actualment s’està estudiant la possibilitat d’instal·lar 13 bungalows per a l’estada dels emprenedors.

Els impulsors de School of Life a Espanya són el holding Corporación Financiera Valora juntament amb l’emprenedor brasiler Ricardo Bellino, soci de Donald Trump i de John Casablancas, fundador d’Elite Models, l’agència de models més important del món.

Corporación Financiera té diverses activitats empresarials, estructurades en les divisions Financera, Immobiliària i Private Equity. És propietat de l’empresari Albert Ollé, fundador de la Fundación Valora, que desenvolupa activitats d’ajuda a la infància en situació vulnerable en països en vies de desenvolupament.

MARTÍN CABALLERO Economista a InDret Advocats

La reforma fiscal que necessitem El govern està preparant una reforma fiscal que ha d’entrar en vigor l’1 de gener de 2015. Com a guia, la Comissió d’Experts per a la reforma tributària, ha elaborat un informe de 436 pàgines amb 125 propostes, concretades en 270 mesures de canvis impositius.

Entre les propostes del informe podem trobar, la idea de translació de part de la càrrega tributària des de la imposició directa (renda, societats, successions, ...) i cotitzacions socials, a la imposició indirecta (IVA) i mediambiental (hidrocarburs, electricitat,...).

A l’informe podem destacar propostes com; la reducció del tipus impositiu nominal de l’impost de societats; la supressió de l’impost sobre patrimoni; l’eliminació immediata de l’impost sobre operacions societàries i gradualment del de transmissions patrimonials; reducció del tipus mínim i màxim de l’IRPF, aquest últim mai hauria de superar el 50% i un tipus impositiu únic sobre la base de l’estalvi coincident amb el mínim actual; pel que fa a l’IVA reducció dels béns i serveis que tributen al 10% passant a tributar al 21%.

La globalització està provocant que els països més desenvolupats, en la recerca per atreure la inversió empresarial i potenciar la creació d’ocupació i el creixement econòmic, redueixin els impostos que graven els beneficis empresarials, mentre que els impostos indirectes que graven el consum segueixin una evolució paral·lela però en sentit contrari. Caldrà veure com implementa el govern espanyol aquests ajustos tan necessaris, de manera que faci la nostra economia més eficient, però no menys justa socialment.

El que no trobo en el informe dels experts, és una proposta que faci que l’IVA deixi d’aplicar-se en les transaccions entre empreses i es limiti únicament a les operacions amb el consumidor final, no veig motius ni explicació al

mecanisme de translació de l’IVA, a part de finançar a l’estat a càrrec de les empreses sense pagar interessos.

L’informe dels experts trobem propostes encertades, com eliminar deduccions de l’impost de societats, i compensar aquestes amb la reducció de tipus de l’impost, dic que em semblen encertades perquè va en la direcció de reduir la complexitat i perquè les deduccions moltes vegades provoquen que les decisions empresarials d’inversió, es vegin influïdes per motius d’estalvi fiscal, més que per qüestions estrictament d’estratègia empresarial.

Es simplifica el càlcul de la base imposable d’alguns impostos, però li falta una clara defensa en la simplificació del sistema tributari en el seu conjunt. La competitivitat de l’economia espanyola, figura en els últims llocs dels països industrialitzats quant a la complexitat dels sistemes tributaris, la qual cosa es reflecteix en el temps i recursos que necessiten les empreses per a la preparació i pagament dels impostos.

El nostre sistema fiscal ha arribat a convertir-se en excessivament complex, unes vegades perquè l’impost intenta adaptar-se a cada situació particular dels contribuents, i unes altres per l’estructura territorial de l’Estat. Com a mostra de com s’ha anat complicant el nostre sistema tributari. Si comparem l’evolució en l’extensió de les lleis que han regulat l’impost sobre la renda de les persones físiques, trobem que la Llei 44/1978 té unes 10.100 paraules; la Llei 18/1991 unes 38.000; la Llei 40/1998 unes 40.000 i la Llei 35/2006 unes 80.005... Sense paraules.

Aquest informe està fet a mida perquè el govern faci els canvis al sistema tributari, però es farà una autèntica reforma que suposi el canvi a un marc tributari estable, que garanteixi la seguretat jurídica, que simplifiqui les càrregues formals i que fomenti l’activitat econòmica?

Penedès Econòmic

març 2014

21

ACTUALITAT

Tornen les reserves de viatges amb antel·lació per a les vacances d’estiu Els turistes recuperen la tradició de programar amb temps l’estada de vacances i deixen les ofertes d’última hora per a les escapades LÍDIA OÑATE Any rere any sembla que els diferents sectors econòmics van retrobant sensacions dels bons temps i van deixant enrere les vaques magres de la crisi. El del turisme nacional n’és un dels exemples aquest 2014. Si bé el sector portava els darrers anys fent promocions d’última hora i apurava fins l’últim dia per tancar els viatges, enguany els turistes del país s’han mostrat més àvids i han matinat per aconseguir les millors ofertes de cara a l’estiu.

Tot i que pugui semblar d’hora, moltes agències del Penedès ja tenen tancades moltes reserves, en especial a Estats Units, el Japó i països exòtics com Cambodja o l’Índia, on la celeritat pot garantir un estalvi d’entre el 30 i 50%.

Sílvia Rodríguez, de Viajes El Corte Inglés a Vilafranca, comenta a Penedès Econòmic que “l’any passat era un ‘ja veurem com avança tot’ i aquest any es nota que la gent té més ganes de viatjar encara que sigui un cap de setmana llarg, un pont o un viatge de tres dies”. Les principals reserves de Setmana Santa giren entorn a aquestes possibilitats.

Es repeteixen les destinacions clàssiques per a aquesta època com les ciutats europees de Roma, París o Londres, però guanyen adeptes les opcions de sol i platja.

L’endarreriment de la Setmana Santa ha ajudat a omplir les reserves d’hotels i allotjaments a

Estem al seu servei. Des de sempre, hem realitzat un servei de primera qualitat a una gran varietat de clients.

El nostre personal qualificat i l’ús de productes adequats i respectuosos amb el medi ambient ens han permès triomfar en el sector. Li oferim una

peu de platja a les Illes Balears, la Costa Brava o les Illes Canàries.

Entre les primeres destinacions que es mantenen cada temporada segueixen els creuers, cada vegada més nombrosos, i Disneyland Paris, que tot l’any és una opció molt demandada per les famílies.

El client online deixa els últims detalls per a l’agència Malgrat que l’arribada d’Internet ha suposat una competència ferotge dins el sector turístic, les agències de viatges físiques ho veuen més aviat com una oportunitat a l’hora de tancar una reserva. “No hi ha tanta diferència de

LES AGÈNCIES DE VIATGES VEUEN AMB BONS ULLS QUE EL CLIENT VINGUI INFORMAT DES DE CASA preu i el client sap que som professionals, que li oferim el millor i en cas d’algun problema pot recórrer a nosaltres”, explica Cristina Almirall, gerent d’Over Panda, a Vilafranca. En la seva oficina, ja fa setmanes que han tancat moltes reserves per a l’estiu, algunes fins i tot per Nadal, i per això afegeix a dir que “cal afanyar-se si es vol aconseguir un bon preu”. Es tracta de viatges de llarga distàn-

cia que acostumen a allargar-se entre uns 10 i 15 dies.

A Viajes El Corte Inglés també reconeixen la millora que els ha suposat el negoci online per a la seva agència. “Internet ens ha anat de meravella perquè el client ve amb més informació i les coses clares.

Llavors nosaltres els assessorem.

Per això dic que no ens ha anat a pitjor”, comenta Rodríguez.

Tot i així, els clients que ja han rastrejat les ofertes per Internet també poden suposar un repte per les agències. “El client té més informació i sap el que vol. Alguns, fins i tot, ens vénen amb el preu que han vist al web perquè no els enganyin”, explica Olga Gutiérrez, de l’agència Halcón Viajes del Vendrell. Sens dubte, el punt diferencial està

àmplia gamma de serveis de neteja en indústries, comerços, habitatges i serveis de Consergeria.

MARCLEAN aposta per maquinària d’última generació, la qual permet aconseguir més bon rendiment, més eficàcia en els treballs, i també

facilita la prevenció de riscos laborals i el respecte pel medi ambient.

en l’assessorament i l’orientació que els agents de viatges siguin capaços de donar com “saber què visitar, on s’han d’adreçar quan siguin allà, per on no han de passar...”, afegeix Gutiérrez.

En el cas de Viajes El Corte Inglés el repte és doble, ja que per aquest 2014 l’empresa s’ha proposat mantenir el lideratge de les agències de viatges físiques i ampliar-lo a Internet. “Estem potenciant molt el web per oferir l’avantatge de promocions i reserves online i l’atenció personalitzada a l’agència física”, afirma Sílvia Rodríguez.

Un dels canvis que han anat vivint amb la implantació d’Internet en pràcticament totes les llars són les reserves per correu electrònic.

“Tenim clients que ens fan arribar

consultes per e-mail i en tramitem les reserves”, explica Almirall, que també admet que la presència al web els ha ajudat a arribar a turistes de fora de Catalunya.

El pressupost trenca la tendència a la baixa i s’amplia Moltes agències van percebre el 2013 una nova baixada en els pressupostos dels viatges, una tendència que es repetia amb els anys, però tot indica que aquest 2014 s’ha trencat, si més no, en algunes localitats. “Aquest any, de moment, hem notat un increment i sembla que la gent té més ganes de gastar els diners.

I això ho demostra el fet que s’estan fent moltes reserves amb més previsió que abans”, comenta Rodríguez.

22

Penedès Econòmic

març 2014

EMPRESA

Penedès Econòmic ha entrat a formar part de l’APPEC L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català ha triplicat el nombre d’associats en cinc anys REDACCIÓ

Penedès Econòmic s’ha incorporat a l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), una entitat gremial que agrupa els editors de publicacions en català d’informació general i especialitzada que tenen una distribució i difusió dins de l’àmbit català.

En la darrera reunió de la junta de l’APPEC es va decidir acceptar la candidatura del mensual, en complir els requisits necessaris per formar d’aquesta xarxa de publicacions catalanes. Aquests són: ser una publicació escrita en català, d’un mínim de 16 pàgines A4 o equivalent, en suport paper o informàtic, no pertanyent a cap ens de l’administració pública o òrgan oficial d’un partit polític i amb una difusió d’àmbit general.

L’APPEC es va fundar l’any

1983, i en els darrers cinc anys, ha passat de 50 revistes associades a 150, un rècord en la història de les publicacions en català.

EL MENSUAL S’INCORPORA A UNA XARXA FORMADA PER 150 CAPÇALERES CATALANES Dos dels grans projectes de l’APPEC són el Quiosc.cat i el Quiosc.cat digital. El primer és una gran mostra de revistes itinerant que presenta arreu dels Països Catalans les publicacions que formen part de l’APPEC. El Quiosc.cat afavoreix la promoció i difusió del sector de la indústria cultural de les publicacions. Pos-

teriorment, es va crear el Quiosc digital, amb motiu de l’aposta de l’APPEC per les noves tecnologies. Actualment són presents en aquest quiosc digital un total de 35 capçaleres. Entre altres activitats, l’APPEC celebra un cop l’any la Nit de les Revistes, una festa en el decurs de la qual es lliuren els Premis APPEC

Robert Bosch vol vendre’s la planta de Castellet i la Gornal El motiu que al·lega la companyia és una reducció del volum de comandes i els elevats costos REDACCIÓ

L’empresa alemanya Robert Bosch vol vendre’s la factoria de Castellet i la Gornal, dedicada a la producció d’eixugavidres per a vehicles, per “l’elevada competitivitat de l’entorn i la reducció del nombre de comandes”.

Segons fonts de l’empresa, la factoria, amb una plantilla d’uns 400 treballadors, es troba “en un entorn molt difícil” per la “pressió competitiva existent a Europa i pels costos en aquest segment de mercat”, fets que han provocat un “volum de producció baix”.

Per aquest motiu, Robert Bosch està analitzant, “des de fa mesos”, les “possibilitats de millorar la competitivitat de la planta d’una forma sostinguda” i, en aquest context, estudiaria la venda a un tercer que “podria millorar la competitivitat del centre amb la

seva producció adiccional i permetre la viabilitat de la planta”.

Per la seva banda, des d’UGT es considera que els treballadors d’una factoria amb la trajectòria de la de Robert Bosch a Castellet “mereixen un altre tractament per part de la companyia” i demanen

una negociació amb els representants dels treballadors per a buscar una sortida alternativa.

Segons Pedro Giménez, “temem que darrere aquesta venda hi hagi intenció que sigui una altra empresa qui acomiadi el personal o fins i tot tanqui la planta”.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Compartir enriqueix Hi havia una vegada... un filòsof d’Orient, que va explicar als seus deixebles la següent història: Uns homes havien quedat tancats, per error en una fosca caverna on no podien veure gairebé res.

Va passar algun temps i un d’ells va aconseguir encendre una petita torxa.

Però la llum que donava era tan escassa que, tot i així, no es podia veure res. A l’home, però, se li va ocórrer que, amb la seva llum podia ajudar que cada un dels altres calés la seva pròpia torxa, i així, compartint la flama amb tots, la caverna es va l’il·luminar.

Un dels deixebles preguntà al filòsof : - Què ens ensenya, mestre, aquest relat ?

I el filòsof va contestar : - Ens ensenya, que la nostra llum continua sent foscor si no la compartim amb els altres. I també ens diu que compartir la nostra llum, no l’esvaeix, sinó que, per contra, la fa créixer .

Magnífic conte d’autor desconegut que en la primera lectura del qual vaig pensar escriure sobre el fet que “la unió fa la força”... ...Crec que l’essència del conte, i del que realment podem extreure és el fet de compartir, en un concepte ampli.

Compartir ens enriqueix

en lloc de fer-nos més pobres.

Els moments més feliços són aquells en què hem pogut compartir experiències i treballar per a un fi comú amb amistats, amb la família, en el nostre treball i en la vida en general; aportant la nostra llum per il·luminar a tots els que passen pel nostre costat.

Centrats en l’entorn laboral, el fet de compartir informació o la manera de fer una cosa, ens enforteix professionalment davant els altres i adquirim així credibilitat amb els qui ens envolten (companys, clients, proveïdors...).

He conegut molts bons professionals, o potser no tan bons, que els costa compartir, ensenyar a fer quelcom. Es quelcom habitual en el mon de l’empresa. Una actitud poc proactiva que ens mostra una personalitat feble, de por i inseguretat.

Por i inseguretat a potser, perdre el lloc de treball, guardant-se per si mateixos informació o, maneres de fer, es creuen “imprescindibles”, més “forts”, i equivocadament, més “segurs”.

El mon laboral d´avui, busca caràcters oberts, empàtics i proactius, Actituds obertes, en definitiva, són més valorades que les pròpies aptituds per a qualsevol lloc de treball.

T. 93 893 70 60

www.monbus.cat

Penedès Econòmic

març 2014

23

EMPRESA

Marclean Penedès, deu anys d’un servei de neteja professional i proper L’empresa, que ofereix els seus serveis al Penedès i el Garraf, ha crescut un 23% en el darrer any i disposa actualment de 63 treballadors

OLGA AIBAR L’empresa Marclean Penedès, ubicada al carrer Amàlia Soler, 132, de Vilafranca, farà el 28 de març al celler Mas Tinell un sopar amb tots els seus treballadors i col·laboradors per celebrar el seu 10è aniversari. Deu anys oferint un eficaç i professional servei de neteja a indústries, oficines, edificis i comunitats de propietaris, així com de consergeria industrial, principalment a les comarques del Penedès i del Garraf.

El seu impulsor, Manel Ángel Ruiz, mostrava la seva satisfacció per l’evolució que ha tingut l’empresa durant aquest temps ja que, ”després d’uns començaments difícils, han arribat a tenir 63 treballadors i un creixement d’un 23% respecte al 2012”.

Ruiz ho té clar: “el nostre objectiu és donar un bon servei i, per fer-ho, has d’estar a prop d’on són els teus clients, per ser

sempre a punt quan et necessiten”. De fet, aquest va ser un dels revulsius del seu negoci ja que, altres empreses de neteja, van optar per oferir els seus serveis a la província de Barcelona mentre que, amb la crisi, moltes de les grans

“EL NOSTRE OBJECTIU ÉS DONAR UN BON SERVEI I, PER FER-HO, HAS D’ESTAR A PROP D’ON SÓN ELS TEUS CLIENTS” empreses van acabar establint-se als polígons de la nostra comarca i demanant els serveis de neteja a les empreses d’aquí, com Marclean Penedès.

Ruiz assegurava que “sempre he

tingut clar que el Penedès tenia molt de potencial i el temps m’ha donat la raó. Tanmateix, encara lluitem per tenir més presència”.

Les empreses del sector de l’automoció són alguns dels seus principals clients, però també altres com Línea Hogar, Cartronatges Penedès o Flak. La majoria dels seus clients els han mantingut durant aquests anys i ja en tenen més de 120 fixos i un centenar de comunitats de veïns.

Qualitat i un bon preu, un tracte familiar i proper i uns treballadors de total confiança són algunes de les principals claus de l’èxit del negoci. Segons indicava, “el perfil dels treballadors és el més important, perquè les empreses confien en tu i et donen les claus de les seves oficines i habitatges, per això els seleccionem amb cura”. Per a Ruiz és important la imatge que donen: “malgrat que la imatge del sector de la neteja en aquest país està molt devaluada, els nostres treballa-

dors són educats, correctes, van uniformats i fan un servei molt eficient”.

Marclean disposa de maquinària de darrera generació amb la qual aconsegueix un alt rendiment i una gran eficàcia en els treballs que realitza. També

tenen el reconeixement de tres ISO, la 9.000 (de qualitat), la 14.000 (del medi ambient) i la 18.000 (prevenció de riscos laborals). Les empreses interessades en els seus serveis poden consultar la seva pàgina web: www. marclean.net.

24

Penedès Econòmic

març 2014

EMPRESA

62 ESTABLIMENTS DEL GARRAF, RECONEGUTS PER LA QUALITAT TURÍSTICA

DAVID AGUSTÍN, ASSESSOR DEL CONSELL NACIONAL DE JOVENTUT

Un total de 62 empreses i serveis turístics del Garraf han obtingut el 2013 el distintiu de qualitat SICTED. Entre els distingits, destaquen les platges (20), seguides dels hotels i apartaments (7), les oficines de turisme (5), els restaurants (5) i els càmpings (4).

El diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona, Ramon Riera, va lliurar les distincions el passat 13 de març a Vilanova i la Geltrú, acompanyat de

L’actual president de la Jove Cambra Internacional de Vilafranca va ser escollit membre de l’Equip d’Assessorament Econòmic a la 36a Assemblea General Ordinària del Consell Nacional de Joventut de Catalunya, celebrada el passat 15 de març al Centre Cívic de les Cotxeres de Sants. L’Equip d’Assessorament Econòmic del CNJC es compon de tres membres, escollits entre les entitats de ple dret del Consell. El mandat és de dos anys.

l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el president del Consell Comarcal del Garraf, Juan Luis Ruiz.

El mateix acte va servir per presentar els resultats de les enquestes de turisme EDDETUR a nivell de la marca Costa Barcelona.

L’empresa Granier obrirà noves botigues de pa a Europa La cadena vilanovina ja té 172 botigues a Espanya, i dóna feina a més de 2.000 persones REDACCIÓ L’empresa vilanovina Granier, dedicada a la venda de pa i rebosteria, ha començat el seu procés d’expansió. Després d’obrir una botiga a Miami, en breu s’instal·larà a Roma i, més endavant, ho vol fer a altres països europeus.

La cadena ja té 172 botigues a Espanya, i dóna feina a més de 2.000 persones. El seu responsable d’operacions, David Parera, assegura que la clau del seu èxit és “tenir un bon producte a bon preu” perquè el client “percep que hi ha un equilibri just i repeteix”.

LA MARCA GRANIER FACTURA 80 MEUR A L’ANY L’origen de Granier es troba al centre de Vilanova i la Geltrú, on el seu president i fundador, Juan Pedro Conde, en va obrir la primera botiga.

El Director d’Operacions de la companyia, David Parera, apunta que “tenim un mercat bastant madur a Espanya i creiem que aquest model de negoci pot triomfar a fora”. Per això, avança que en un parell de mesos obriran una botiga a Roma. “I si veiem que tenim èxit continuarem apostant pel desenvolupament exterior”, diu. Per fer-ho ja pensen en llocs com Londres, França, Portugal,

Mèxic i el Marroc. Des de fa uns dies, la botiga de Granier a Miami, als Estats Units, ja està plenament operativa.

El Director d’Operacions de Granier considera que la seva marca és un “concepte més avançat de forn de pa”. Això ho explica amb el fet que tenen centenars de productes exposats, 52 varietats diferents de pa i múltiples ofertes de productes de rebosteria. Juan Pedro Conde “ha estat tota la vida dedicant-se al món del pla”, explica Parera i, fa quatre anys, que va voler expandir aquest model de negoci a partir de franquícies amb la seva marca.

En total, ja tenen 152 franquícies i 20 botigues pròpies. Les xifres del grup són notables: La marca Granier, que engloba el centenar d’empreses franquiciades, factura 80 milions d’euros a l’any, 25 dels quals són de l’empresa matriu.

“Per 1,50 euros és possible que bereni una família”, detalla el seu director d’Operacions. Granier, a

banda de la botiga de pa, també compta amb espai de cafeteria a la majoria dels seus locals, tots ells situats en carrers cèntrics i transitats de ciutats catalanes.

Darrerament l’empresa ha obert establiments a Madrid i a les Illes Canàries, on també instal·larà una fàbrica de producció.

La primera fàbrica dels productes Granier es troba en un polígon industrial de Vilanova i la Geltrú. De fet, els seus responsables precisen que el 100% del capital inicial d’aquesta companyia té l’origen a la capital del Garraf. En aquesta planta el seu director, el forner Miquel Esquerrà, explica que aquí s’elaboren tots els tipus de pa que es venen a Granier.

En aquest magatzem és on creen el producte. A banda, l’empresa també té una panificadora a Madrid i en breu n’obrirà una altra a les Canàries. En aquests espais es controla la matèria prima i se supervisa el procés artesanal d’elaboració de la massa i de la prefermentació del pa.

DAVID SANS ACUÑA Advocat penalista de Juristes Grup

El projecte de reforma del Codi Penal Des del minut u de la presa de possessió del seu càrrec, l’actual Ministre de Justícia semblava decidit a escometre una intensa activitat legislativa orientada a codificar matèries que han estat històricament disperses en infinitat de disposicions legals, a aprovar lleis sobre matèries que seguien regulades per normes decimonòniques i, finalment, a introduir reformes profundes en moltes de les ja vigents.

D’entre les primeres mesures esmentades, cal destacar un monumental Codi Mercantil de prop de 1900 articles que introdueix matèries sobre les quals hi havia un buit legal, com els contractes electrònics.

D’entre les segones, el Codi Processal Penal, amb el qual es pretén canviar de dalt a baix una centenària Llei d’Enjudiciament Criminal que demanava a crits una reforma profunda des de feia temps, projecte que sembla que no hi haurà temps de tramitar dins la legislatura vigent.

Finalment, d’entre les terceres, sobresurt el Projecte que modifica el Codi Penal i que ja ha arribat a les Corts, cosa que permet albirar que en uns mesos estarà aprovat. Aquesta reforma, al marge dels aspectes més mediàticament visibles, com la nova mesura de presó permanent revisable, molt qüestionada des de sectors jurídics per constituir una veritable cadena perpètua encoberta que pot plantejar seriosos dubtes en quant a la seva constitucionalitat, en matèria de delinqüència econòmica cal fer esment de les següents novetats: es flexibilitzen les exigències de supervisió interna

de les persones jurídiques de petites dimensions, s’introdueix una ambiciosa modificació del comís per tal de fer més eficaços els instruments per a la recuperació d’actius de procedència delictiva, que es concreta en tres modalitats: el comís sense sentència, el comís ampliat que permet comissar béns o efectes procedents d’altres activitats delictives diferents de la que sigui objecte d’investigació i, finalment, el comís de béns de tercers a qui poden haver estat transferits béns del responsable del delicte, si els que figuren al seu nom resulten insuficients. Igualment, resulta interessant la nítida diferenciació que s’introdueix entre les delictes d’administració deslleial i d’apropiació indeguda en la modalitat de distracció de diners, els contorns dels quals havien quedat molt desdibuixats des de la coneguda sentència del cas Argentia Trust. O les antigues insolvències punibles, que es desdoblen en conductes d’obstaculització o frustració de procediments executius i d’insolvència.

S’introdueix una nova secció dedicada als delictes de corrupció en els negocis i, molt important, la manca d’implementació de programes de corporate compliance (o compliment) que des de 2010 havia operat com una circumstància atenuant de la responsabilitat de les persones jurídiques, esdevé ara una obligació.

Per cert, ni una paraula sobre la reforma d’una Llei d’Indult que data de 1870, mesura de gràcia la concessió de la qual no requereix ser raonada i que, per tant, és percebuda com a arbitrària.

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

març 2014

25

VINS&CAVES

El sector del cava va facturar més l’any 2013, tot i expedir menys ampolles JOSEP MARIA ROCA El món del cava mostra una molt bona salut que van saber transmetre perfectament les paraules i la cara de Pere Bonet, el president del Consell Regulador del Cava. En la seva primera compareixença per explicar els números del sector, Bonet va explicar que la mínima pèrdua en el nombre d’ampolles expedides es va compensar amb escreix amb l’augment de la facturació global de les empreses associades. Per Bonet, 241,3 milions d’ampolles venudes (un 0,77% menys) i unes vendes de 970 milions (un 1,63% més) són “unes xifres excel·lents per una economia que porta ja set anys de crisi”.

Les empreses del cava van registrar una facturació de 970 milions d’euros el 2013, un 1,63% més respecte a l’any anterior, i van expedir (col·locar a les prestatgeries) 241,3 milions d’ampolles, un 0,77% menys. Econòmicament, en un any encara de crisi que ja es perllonga durant set exercicis, les xifres “són satisfactòries”, segons va qualificar Bonet.

EL BOICOT AL CAVA ES CONSIDERA TOTALMENT SUPERAT En quant a la pèrdua d’ampolles venudes, el mateix president del cava va acabar traient ferro a un descens que té una raó clara: el comportament de les vendes al Regne Unit, país que va comprar 5 milions menys d’ampolles de baix preu, ja que a les empreses

cavistes no els va interessar el preu mínim que oferien els distribuïdors. Tenint en compte que el descens global del sector és d’1,9 milions d’ampolles, el mateix Bonet va exclamar que “hauríem d’obrir una ampolla per a celebrar-ho”. Els números del cava mostren una mínima davallada al

970 MILIONS FACTURATS I 241,3 MILIONS D’AMPOLLES VENUDES SÓN LES XIFRES DEL CAVA 2013 mercat intern, menys de quatrecentes mil ampolles de diferència (un 0,47%) que des del Consell es considera atribuïble a la crisi.

Les xifres del mercat europeu vénen llastrades pel comportament al Regne Unit que, amb tot, només mostra 1,8 milions menys d’ampolles venudes, cosa que suposa augments significatius a Alemanya, Bèlgica o França.

Pel que fa a la resta del món, el cava continua creixent per onzè any consecutiu després de vendre 350.000 ampolles més.

I és que el cava, a més, surt reforçat si es compara amb la seva competència, especialment el champagne, els números del qual mostren una davallada que no indiquen els que presenta el cava.

Les vendes a l’exterior han augmentat i el cava és, amb diferència, el vi escumós més venut al món. A nivell interior, el cava és el producte del sector vitivinícola amb més projecció tant nacional com internacional.

Espanya (81,8 milions d’ampolles) és on més cava es beu. El segueixen Alemanya (40,2), Regne Unit (29,9), Bèlgica (27,2), els Estats Units (17,8) el Japó (7,7) i França (5,4) fins a un total de 134 països. Els deu principals països suposen un 87% del total de les exportacions.

A l’espera de les zones qualificades de cava El sector del cava està molt atent a la tramitació per part del govern central de la Llei de Denominacions d’Origen i Indicacions Geogràfiques protegides d’àmbit supra autonòmic.

Aquest projecte ja té l’informe favorable dels Serveis Tècnics de la Comissió Europea i, segons Fernando Brugaz, director general d’indústria Alimentària del Ministeri d’Agricultura, és a punt d’enviar-se al consell d’Estat per a la seva posterior remissió al Consell de Ministres.

En aquest text, la DOP Cava ha aconseguit introduir en el text, una sol·licitud per tal que es creï un marc per emparar a aquells operadors que elaborin vins procedents de vinyes ubicades en

paratges identificats. D’aquesta manera, els elaboradors podran fer ús de la designació “qualificat” en l’etiqueta, la presentació i la publicitat d’aquest producte

específic.

Per Pere Bonet, aquest punt permetrà donar un plus a molts productes que eleaboren les empreses cavistes.

“Estabilitat i unitat ens permetran progressar”

una distribució ben feta i la gran i extensa gamma de què disposa l’harmonia (maridatge)de la beguda amb la major part de les gastronomies del món”.

En aquest primer any al front del Consell, Pere Bonet reitera les “ganes i il·lusió del sector. El cava es basa en empreses familiars que tenen més resistència per millorar el patrimoni. Sóm un món sòlid.

Intento que tots treballem en la mateixa línia perquè cal estabilitat i unitat per a progressar. Hem de treballar en això”.

Per a Pere Bonet, “el cava ha de lluitar per millorar el seu prestigi, per gaudir d’una imatge sòlida que permeti augmentar el seu preu i amb ell el valor afegit de benefici per a l’elaborador que podrà així invertir, investigar i innovar per disposar d’un pla de màrqueting que faci créixer les nostres empreses”. Aquesta, segons el president del Consell, és una de les tasques que s’ha imposat la seva junta: “treballarem per aconseguir aquest objectiu de millorar el preu i el prestigi”.

El Consell Regulador del Cava treballa en la creació d’un equip dedicat a la promoció de la marca al món. “Volem que sempre se’n parli”, diu Pere Bonet. Per al president, les claus de futur del cava són

Pere Bonet

President del Consell Regulador del Cava

26

Penedès Econòmic

març 2014

VINS&CAVES

El sector vinícola s’uneix contra Les caves Codorníu un possible gravamen del vi El ministre d’Agricultura descarta aplicar un impost sobre el vi tal com recomana un informe d’experts

LÍDIA OÑATE Un informe de la Comissió d’Experts per a la Reforma del Sistema Tributari Espanyol ha encès totes les alertes d’un dels sectors estrella del Penedès. La proposta d’aplicar “un impost molt reduït sobre el vi”, equiparant-lo amb el que ja està vigent a França, ha indignat els cellers i caves, que ho veuen com un pal a la roda “en un moment en el qual el sector comença a agafar volada”, tal com comenta Josep Maria Albet i Noya, president de la Denominació d’Origen Penedès.

El passat 21 de març, la Federació Espanyola del Vi (FEV) va debatre l’assumpte durant l’Assemblea General, a la qual va assistir el ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, que va descartar un gravamen sobre el vi, contradint el que havia proposat la pròpia Comissió. Des de la FEV consideren que en un dels principals països productors de vi és “incoherent” que es vulgui aplicar aquest impost en un dels majors països productors de vi, ja que acabaria revertint en el producte final. A més, veuen una “manca de rigor” en els arguments donats: “per corregir els efectes externs

negatius derivats del consum.”

Segons ha explicat el president de la Denominació d’Origen Penedès, Josep Maria Albet i Noya, “aquesta no és la primera vegada que es vol aplicar aquest impost”, que troba injustificat, ja que “el vi i el cava no són els grans causants dels problemes ocasionats per l’alcohol” com les addicions o l’incivisme, sinó altres begudes amb major grau d’alcohol.

Joan Gil, president de l’Associació Vinícola Catalana, ha afirmat que estaran “a l’aguait” sobre el que es dugui a terme, tot i que confien en la unitat del sector per convèncer el govern.

Torres, el celler més admirat segons Drink International El celler penedesenc és el primer d’Espanya i d’Europa de rebre aquesta distinció

es connecten a BCN

Caves Codorníu juntament amb l’empresa d’autobusos sadurninenca Hillsa han posat en funcionament una línia d’autobusos directes que enllacen Barcelona amb les seves caves i el poble de Sant Sadurní. Amb una durada d’aproximadament 45 minuts, aquesta línia pretén donar servei tant als estrangers que visiten Barcelona, com a totes aquelles persones que desitgin viure l’experiència Codorníu:

viatjar als orígens del cava, conèixer els seus edificis modernistes obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, així com la tradició d’un celler amb més de cinc segles d’història.

Els autobusos sortiran de dilluns a divendres des de Barcelona a les 9h des de tres parades situades en llocs estratègics de la ciutat comtal. Per tornar, els visitants disposaran de quatre busos entre les 13.40 i les 19.30h.

Els Nous Penedès es presenten a Palma

REDACCIÓ

Cellers Torres ocupa la primera posició del rànquing de les marques vinícoles més admirades del món (World’s Most Admired Wine Brand) que elabora la revista britànica Drinks International.

Després d’ostentar la segona posició en el rànquing mundial –i la primera en el rànquing europeudurant els últims tres anys, Torres ha aconseguit obtenir enguany la màxima distinció a nivell mundial, convertint-se en el primer celler d’Espanya i d’Europa que rep aquest guardó.

Entre les deu marques més admirades es troben nom tan prestigiosos com Casillero del Diablo, Château Latour, Tignanello, Penfolds, Château d’Yquem, Château Margaux, Cloudy Bay, Guigal o Vega Sicilia.

Aquest rànquing és el resultat

d’una enquesta realitzada entre més de 200 professionals vinculats al món del vi, entre compradors, sommeliers, periodistes i Masters of Wine, a qui se’ls demana que tinguin en compte una sèrie de criteris a l’hora d’emetre el seu vot.

El director general dels cellers

Torres i membre de la cinquena generació, Miquel Torres Maczassek, es mostra extremadament orgullós i honrat de rebre aquest guardó: “Volem expressar el nostre agraïment no només als membres del jurat, sinó també als nostres fidels seguidors d’arreu del món”.

El 17 de març es va celebrar la XV edició de l’acte ‘Viu els Nous Penedès’ a Palma de Mallorca. A l’acte hi van passar prop de 325 persones, provinents del sector de la restauració, comerç, sumillers…

En total van ser 14 cellers els que van participar en aquest acte, on es va poder gaudir de 121 referències d’entre vins blancs,rosats, negres, dolços

i escumosos. La propera parada de la ruta de presentacions tindrà lloc el proper 7 d’abril a Girona a l’Hotel AC Palau Bellavista, una de les ciutats incorporades com a novetat aquest any. Es podrà comptar amb la participació de 28 cellers, que donaran a conèixer les novetats dels vins d’enguany als professionals del sector de tota la província.

Penedès Econòmic

març 2014

27

VINS&CAVES

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Els viticultors de la vinya experimental elaboraran cava REDACCIÓ

Més optimisme que pessimisme El passat 24 de març es van fer públics els resultats de l’enquesta de situació econòmica que periòdicament realitza el Col·legi d’Economistes de Catalunya. Una enquesta que es va dur a terme entre el 6 de febrer i el 5 de març i en la qual vam participar prop de 1.000 economistes.

Entre les conclusions de l’enquesta m’agradaria destacar-ne unes quantes que fan que veiem cada vegada més a prop la llum del final del túnel.

Un 47,5% dels economistes que va contestar a l’enquesta creu que la situació actual de l’economia catalana és igual que la de fa un any, mentre que un 30,3% opinem que és millor i un 21,6% considera que és pitjor. Es corrobora el canvi de tendència de les darreres enquestes, orientat, en un primer moment, cap a una moderació de les expectatives negatives i, posteriorment, cap a un increment d’aquelles que apunten a un estancament i, sobretot, cap a un augment significatiu de les positives. Així, s’observa que el percentatge d’economistes que estimem que la situació ha millorat en comparació a fa un any s’incrementa en 8,7 punts en relació a l’enquesta passada del mes de novembre, alhora que els que opinen que

és la mateixa puja en 2,5 punts. En sentit contrari, es redueix la proporció dels que pensen que la situació és pitjor en 11,4 punts.

Aquests són els resultats més positius assolits per l’enquesta des que va començar la crisi. D’altra banda, cal esmentar que es tracta de la primera vegada en la història de l’enquesta en què el percentatge de respostes que indica una millora supera al de les que apunta un panorama més negatiu.

Comentar també que un 58,4% dels col·legiats considera que l’economia de Catalunya no experimentarà canvis en el primer quatrimestre (gener-abril) d’enguany, mentre que un 33,3% (entre els quals jo m’incloc) anticipem una millora i un 8,2% creu que es produirà un empitjorament. Així, el canvi de tendència iniciat fa uns mesos, i corroborat per la present enquesta, sembla que es consolidarà en els propers mesos i, fins i tot, experimentarà una millora. En comparació amb la consulta passada del mes de novembre, s’observa que creix el percentatge d’economistes que preveiem una millora, alhora que disminueixen les proporcions d’aquells que anticipen un estancament o un deteriorament.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 31 - Març 2014 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado Marga Ciscar i Diego Bautista

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Fa uns anys, un grup de viticultors de l’Alt Penedès va decidir endinsar-se en el món de la vinya experimental per millorar-ne el conreu. El Grup d’Explotacions Vinícoles del Penedès, amb 40 anys en actiu, és l’encarregat de realitzar els diferents treballs i proves als terrenys cedits per l’Ajuntament d’Olèrdola, situats al Fondo de les Moreres de la Fin-

ca de la Muntanyeta, i que ocupen una extensió de 9.000 m2.

El president del Grup, Jaume Pons, de Vilobí del Penedès, explica que des de fa dos anys elaboren vi de la varietat de souvingon blanc. L’any passat van fer un vi dolç i un de sec, però enguany han començat a elaborar cava. Per conèixer el resultat caldrà esperar un any, però pel que fa al vi sec expliquen que aquest any és més àcid del que va ser l’any passat.

Pons comenta que la vinya ex-

perimental permet als pagesos fer proves també en àmbits vinculats amb aquest conreu com la poda o la maquinària. Per això, el Grup, que depèn del Departament d’Agricultura, agraeix la predisposició de l’Ajuntament, ja que “la cessió permet fer uns treballs experimentals que en una vinya particular seria impossible”.

Fins ara han pogut fer proves en quatre parcel·les diferents, que s’especialitzen en la producció integrada i la viticultura ecològica.

28

Penedès Econòmic

març 2014

TECNOLOGIA

Llegendes urbanes d’Internet Ja sabem que tu no ets dels que envies els típics i pesats missatges en cadena que circulen per Internet i t’arriben a través del correu electrònic, WhatsApp, SMS, etc. Però segurament sabràs que existeixen i sabràs que molta gent del teu voltant també ho fa. Per estrany que sembli, encara hi ha gent que creu en aquestes coses. Tu no, és clar.

JOSEP BARELLA La majoria d’aquests enganys es difonen per correu electrònic i moltes vegades tenen com objectiu recaptar adreces de correu actives, ja que qui reenvia els missatges acostuma a no prendre la precaució d’utilitzar l’opció d’enviar-los amb còpia oculta, de manera que les adreces de la seva agenda apareixen totes visibles i cauen fàcilment en mans dels spammers.

Tindràs 10 anys de mala sort si no reenvies aquest correu a 10 dels teus contactes. Atreveix-te a trencar les cadenes d’Internet!

Entre les pistes que et poden ajudar a detectar un bulo es troben detalls com que hi manca la data per ser més atemporals i poder circular més temps per Internet, no tenen signatura, i utilitzen un esquer per atreure l’atenció com desgràcies, injustícies, multes,

etc., que és el que fa que molts reenviïn els missatges als seus contactes pensant que, si de cas, “val més prevenir”. Però hauries de parar uns segons i pensar realment en el tipus d’informació que estàs reexpedint... És probable que les notícies que has enviat portin força temps circulant per la xarxa, motiu pel qual és senzill contrastar la seva veracitat. Una simple recerca a Internet pel títol del missatge pot ser suficient. Per exemple, si ets un usuari de l’aplicació mòbil Whatsapp, segur que has rebut un missatge igual o semblant a aquest que surt en aquesta imatge:

Si s’analitza detingudament el missatge, és possible veure que el text conté frases sense molt sentit com “Quan ho facis la llum es tornarà blava”. Però de quina llum parla? En els missatges de Whatsapp no hi ha cap cercle de cap color! A més, en el text hi ha errors ortogràfics que ens poden fer sospitar. En aquest exemple, amb una petita reflexió queda més o menys clar que es tracta

d’un bulo, però en altres casos no és tan evident.

Quan rebis un missatge el contingut del qual et resulti dubtós, el més assenyat és, abans de reexpedir-lo sense més entre els teus contactes, contrastar la informació en fonts oficials o de confiança.

Queda clar que tots sabem de quin tipus de correus estem parlant, però la pregunta més evident és ‘qui els comença a difondre i per què?’. Realment resulta molt difícil saber qui està al darrere i les motivacions poden ser molt diferents. Des d’una persona que decideix jugar amb l’enginyeria social amb el propòsit d’experimentar i divertir-se fins a competidors de l’empresa que volen danyar la seva imatge i saturar les seves infraestructures per beneficiar-se’n.

En el cas dels bulos que es difonen per correu electrònic també surten beneficiats els spammers (delinqüents que envien correus escombraries o publicitat) ja que els permet capturar adreces de correu actives; es formen cadenes de missatges i com que poca

PISTES QUE ET PODEN AJUDAR A IDENTIFICAR ‘BULOS’ No tenen data perquè siguin intemporals i puiguin circular tant temps com sigui possible per Internet.

No tenen signatura. És a dir, suposadament són anònims. No se sap qui els ha posat en circulació.

Utilitzen un esquer per captar l’atenció i despertar sensibilitats: pors, desgràcies, injustícies, multes, pagaments, etc. Aquest factor alarmant fa que molts internautes els reenviïn als seus contactes ‘per si de cas és veritat’.

Tenen una petició de reenviament per tal d’assegurar-se la propagació i persistència en el temps.

No citen fonts oficials o citen fonts imprecises la identitat dels quals no es pot comprovar.

Malgrat que siguin falses, solen tenir elements verosímils i inquietants, que aporten certa credibilitat.

Alguns empren noms de grans companyies per causar més impacte entre els receptors del missatge.

gent utilitza l’opció CCO (còpia oculta) quan reenvien un correu electrònic, aquest s’envia a multitud d’adreces de correu que després ells utilitzen per a altres finalitats fraudulentes. També hi ha gent que diu que són creats per les pròpies companyies de telefonia mòbil, de cara a augmentar el consum que fem d’Internet amb els telèfons mòbils, cosa que ens obliga a contractar tarifes superiors amb més capacitat per tal de no quedar-nos sense Internet ja el primer dia del mes.

Què cal fer quan es rep un correu d’aquestes característiques?

El més important és no reenviarlos als teus contactes sense abans comprovar la veracitat del missatge. En cas de ferho, assegura’t de fer

ús de l’opció CCO del correu electrònic perquè les adreces dels teus contactes no siguin visibles.

No descarreguis fitxers que puguin venir adjunts en el correu, podrien estar infectats amb algun codi maliciós. En tot cas, abans d’obrir-los hauries d’analitzar-los amb una eina antivirus. No facis clic en possibles enllaços que incloguin el missatge abans de comprovar que no et duen a un lloc web maliciós amb un analitzador d’enllaços. Finalment, aplica el sentit comú i no reenviïs missatges sense cap ni peus. Si participes en la propagació de mentides, generant alarma social i saturant i molestant els teus contactes, danyaràs la teva credibilitat i per extensió la teva reputació.

Penedès Econòmic

març 2014

29

LLIBRES

Tècniques de consultoria aplicades al rendiment de persones

Éxito se escribe con “A” LLUIS SOLDEVILA PROFIT 14,85€

A través del DAFO Personal, aquest llibre provoca el canvi que necessites per convertir-te en la millor versió de tu mateix, tant a nivell personal com a nivell professional.

Les millors pràctiques són tècniques que han demostrat resultats superiors i que s’utilitzen com a punt de referència. Podria fer-se el mateix a nivell

personal? La resposta és SÍ ja que molta gent aconsegueix consistentment assolir tot el que es proposa. Aquest llibre pren com a punt de partida la definició d’objectius i es fixa en com ho fan les organitzacions, seguint amb el DAFO Personal (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats) com a eina d’autoconeixement. Es tracta

Hem superat la recessió, però quan es notarà en l’economia real?

¿Adiós a la crisis?

EDWARD HUGH DEUSTO 17,95€

Edward Hugh, l’economista britànic que va entreveure la dura crisi institucional de la zona euro abans que saltessin totes les alarmes, alerta ara que Espanya està en un moment crític de la seva història. El país és a punt de creuar el seu límit de resistència i ancorar-se en un estancament de llarga durada a l’estil japonès, amb poca

creació d’ocupació i amb molts espanyols condemnats a buscar el seu futur a l’exterior.

Per evitar-ho, hem de fer nous esforços perquè la càrrega més important dels sacrificis, com per exemple la proposta de devaluació interna del FMI per a Espanya, no recaigui només sobre una part de la població, particularment els joves. Així

Un model pas a pas per aplicar la teva estratègia de marca personal

Marca personal para Dummies ANDRÉS PÉREZ ORTEGA CEAC 18,95€

Ho vulguis o no, tothom es forma una opinió dels altres, fruit de l’observació. O no et fixes tu en la imatge, l’actitud, el llenguatge i les accions de la gent? Si en comptes d’ignorarho, decideixes aprofitar aquest fenomen perquè parlin de tu com tu vols i deixar una petjada positiva i duradora (una bona marca personal), benvin-

gut al món del personal branding. A través d’aquest procés descobriràs i analitzaràs el que et defineix, per comunicar-ho eficaçment i, d’aquesta manera, aconseguir ocupar un lloc privilegiat en el record dels altres.

Per aconseguir-ho hem de ser capaços de dissenyar el nostre propi pla de posicionament.

Amb la lectura del llibre podràs

d’un full de ruta cap a l’èxit, i es basa en alguna cosa tan potent com la Llei de l’Acció, que les seves tres ‘A’ guiaran el lector en el camí de l’èxit, a força de tècniques, qüestionaris, fórmules, lleis i alguns ingredients secrets, com l’epíleg de Pau Garcia-Milà o la incorporació de música per a cada capítol (a través de QR).

L’autor del llibre, Lluís Soldevila, és Enginyer Superior en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya i Diplomat per IESE. Ha desenvo-

lupat la major part de la seva carrera professional a Deutsche Bank Group, liderant diferents projectes internacionals en 7 països. Ha estat director de GFT en l’oficina de Nova York. Actualment col·labora amb ESADE des de 1999 com a Professor del Departament de Direcció de Sistemes d’Informació i en altres escoles de negocis nacionals i internacionals. Així mateix, col·labora amb diversos mitjans de comunicació com TV3, RAC1, Cadena SER i 8tv.

mateix, han de posar-se en pràctica mesures que ajudin a incrementar les exportacions i tornar a produir aquells béns que abans es fabricaven a Espanya i ara s’importen. Segons ell, amb una taxa de natalitat que en breu ni compensarà la mortalitat i un saldo migratori negatiu, les pensions espanyoles estaran amenaçades amb un descens constant si no es posa fre immediat a tres problemes conjunturals: el declivi demogràfic, l’emigració de jo-

ves i professionals, i la falta de creixement econòmic.

Sense caure en dramatismes sensacionalistes, Hugh ens revela amb dades fidedignes que les alarmes estan sonant i que molt pocs volen sentir-les. En conseqüència, és el moment d’aprofundir en les reformes i de no deixar-se portar per l’autocomplaença i el discurs triomfalista de “el pitjor ja ha passat”. Si desitges saber amb exactitud on estem, aquest és el teu llibre.

aprendre a: • Descobrir qui ets i quins atributs vols associar a la teva marca personal.

• Utilitzar el networking i les xarxes socials per difondre la teva marca.

• Evitar els errors més comuns en la gestió de la marca personal.

• Aprofitar les múltiples aplicacions d’aquesta disciplina.

Andrés Pérez Ortega, és Llicenciat en Química i MBA per ICADE. Durant 15 anys

va treballar en el desenvolupament de productes i marques per a empreses com REPSOL, Quaker Oats o Carrefour, però des de 2004 es dedica al desenvolupament de models de personal branding i a l’assessoria de professionals i directius d’empreses. És autor de tres dels llibres sobre gestió de marca personal més venuts a Espanya (Marca Personal, Expertología i Te van a oír) i col·laborador habitual del Penedès Econòmic entre d’altres.

30

Penedès Econòmic

març 2014

HISTÒRIA

Cent anys de la primera ampolla de Freixenet REDACCIÓ

Freixenet celebra enguany el centenari del llançament al mercat de la primera ampolla amb la seva marca, cent anys de les primeres passes dels seus creadors, Pere Ferrer i Dolors Sala, que, al 1914, van refundar l’empresa “Casa Sala”, canviant els vins tranquils pels escumosos.

El pòrtic d’aquesta celebració va ser el brindis pel centenari que es va realitzar a l’espot de Nadal.

Però quins van ser els orígens de la marca? L’empresa vitivinícola familiar “Casa Sala”, fundada el 1861 per Francesc Sala Farré, produïa i comercialitzava els seus vins en un mercat de clientela de la zona, a Barcelona i exportava una bona part de la seva producció a Amèrica del Sud. El seu fill, Joan Sala Tubella, va seguir amb el negoci i, després del casament de la seva filla, Dolors Sala Vivé amb Pere Ferrer Bosch, començava el negoci del cava, el 1914. Pere Ferrer Bosch era fill de La Freixeneda, finca del segle XIII situada a la comarca.

La primera innovació va consistir a replantar les seves vinyes únicament amb varietats blanques autòctones per elaborar un vi escumós com el més preuat dels champagnes. Les primeres proves van ser un èxit i ràpidament es va procedir a la producció de gran volum i a triar el nom de la marca amb qual cosa es comercialitzaria. El ventall de noms era molt divers: “Teixidor”, “Petillán”, “Castell d’Ordal”, o “Cuvée Reservée”, i un últim que estava relacionat amb l’origen familiar, “Freixenet”, diminutiu de Freixeneda i sobrenom amb el qual era conegut ell mateix a la zona.

Un cop escollit el nom, Ferrer va crear una xarxa de representants per tot el territori espanyol, al mateix temps que iniciava l’increment de notorietat de la marca amb una propaganda innovadora als mitjans de l’època.

Després dels primers resultats en l’àmbit nacional, va repetir l’operació als principals països consumidors: Gran Bretanya i Suïssa. La Guerra Civil Espanyola i la II Guerra Mundial van alentir el desenvolupament de l’empresa. Tanmateix, el 1941 va llençar el que, amb el temps, es convertiria en un dels seus productes estrella, el cava Carta

Nevada.

La incorporació de Josep Ferrer va representar un punt d’inflexió i l’arrencada imparable de la marca tant en l’àmbit nacional com en l’internacional. Ell va posar al dia de les instal·lacions, revitalitzar l’organització comercial i anunciar Freixenet a TVE. Durant la segona meitat dels seixanta, comença a col·laborar amb ell Josep Lluís Bonet i Freixenet es

llençava a la conquesta del mercat espanyol.

El 1974, sortia al mercat un nou cava, Cordón Negro, que suposava una segona revolució en el sector, i que és actual líder en exportació, present en més de 140 països. Aleshores va començar una expansió que no s’ha aturat i que portaria al Grup Freixenet a mitjans dels 80, al lideratge mundial de tots els vins escumosos elaborats segons el mètode tradicional.

En aquesta època s’implanta en altres zones vitivinícoles del món.

Així, avui dia, el grup vitivinícola està integrat per 18 cellers a les millors zones vitícoles de tres continents.

Penedès Econòmic

març 2014

31

VIATGES

Romania, el país del comte Dràcula El mar Negre, el delta del Danubi, els Carpats i Transsilvània són les principals atraccions turístiques de Romania REDACCIÓ

ROMANIA

Romania té una població propera als 22 milions d’habitants dels quals el 43% viu en zones urbanes. Bucarest, la capital, acull prop de 2,3 milions de persones i és amb diferència, la ciutat més poblada, seguida de les ciutats de Brasov, Timisoara, Iasi, Cluj-Napoca i Constanta, totes elles amb no menys de 300 mil habitants.

Des del cor dels Carpats es despleguen, en totes les direccions, impressionants paisatges que conformen Romania, el petit país llatí on la vida transcorre enmig de fascinants rumbs, ambients i llegendes. Des de les seves belles platges del mar Negre passant per les valls de Bucovina fins a l’impressionant espectacle del delta del Danubi, una de la majors reserves naturals d’Europa i que abarca més de 3.000 quilòmetres quadrats.

Un viatge per Romania constitueix un viatge al passat, una odissea als temps de l’Edat Mitjana. Quan es visiten els pinto-

Capital: Bucarest Carrer Covaci a Bucarest

Idioma: Romanès Població: 21.848.504 habitants Superfície: 238.391 km2 Moneda: Leu romanès (RON) Clima: Té un clima continental amb estius càlids i llargs hiverns amb abundants pluges i neu Economia: És un dels principals productors i exportadors de productes agrícoles d’Europa.

Té jaciments de gas natural i petroli, però no per cobrir la totalitat de la demanda. El país està obligat a importarlos, principalment de Rússia

rescs pobles de la regió de Transsilvània, bressol de la llegenda i mite del comte Dràcula, l’esperit es veu esglaiat per la força de la història d’un passat que es fa present. Els famosos monestirs amb pintures al fresc, glòria i orgull del patrimoni romanès, són el millor exemple. Però Romania no és només història, passat o llegenda, sinó que és, a més, sinònim de museus, d’exquisida arquitectura, de majestuoses esglésies, d’ancestrals tradicions, de precioses platges, de cèlebres spa o balnearis on reposar el cos, les idees i l’esperit o de paradisos naturals com el de la zona del delta del Danubi, però sobretot, de gents multiracials que han fet de la vida i l’existència una perpètua

Ajuntament de Bucarest

millor és la seva capacitat per conservar i preservar els seus costums, els seus balls, els seus objectes utilitaris, la seva música i les seves cançons que romanen gairebé inalteradas des de fa centenars d’anys. Malgrat les contínues invasions, han sabut conservar la seva identitat.

En general els romanesos són gent hospitalària, que sap del sofriment i de la solidaritat, raó per la qual solen fer amistats de forma molt ràpida. El seu tímid somriure és tan sols la punta de l’iceberg d’una profunda alegria.

La frase publicitària de l’oficina de turisme que resa en tots els fullets i que diu: “arribi com a turista i sortirà com a amic”, no dista molt de la realitat.

Castell de Bran

Punts de venda del VILAFRANCA DEL PENEDÈS

celebració, una eterna festa.

I quan cau la nit, Romania es transforma en una suau festa, on els bars, discoteques i cafeteries acullen tothom per delectar-lo amb música, ambients acollidors i espais propicis per a la xerrada i la trobada.

Romania ha viscut en els últims anys importants canvis per tots coneguts. Aquests canvis i moviments es perceben als carrers de Bucarest, als barris de les petites ciutats i a les zones rurals. El colorit que va faltar durant més de mig segle, per la presència del comunisme, esclata per tots els racons del país en una constant bullícia.

Respecte als habitants de les zones rurals, el que els defineix

PENEDÈS ECONÒMIC

· Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

SANT SADURNÍ D’ANOIA · Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA · Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75