Penedès Econòmic 33

3r A

NI

VE

RS

PENEDÈS ECONÒMIC AR

I

Preu: 1,00€

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I DEL GARRAF

Núm. 33 - Maig 2014

Disset empreses de l’Àmbit Penedès premiades per l’ADEG a la Nit de l’Empresa pàg. 4

Les rendes baixes predominen al Penedès i Garraf, però Sitges trenca amb la tendència pàg. 6

L’excúpula de Caixa Penedès és declarada culpable per les pensions milionàries pàg. 25

Entrevista a Felip Puig i Godes Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat pàg. 16-17

El sector de l’agricultura ressorgeix per impulsar l’economia al Penedès

pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

maig 2014

L’ANÀLISI

El sector agrari tira amb força de l’economia a la zona del Penedès L’agricultura pot donar la sorpresa aquest estiu al Penedès amb un gran augment de vendes de tractors i la creació de més de 2.500 llocs de treball LÍDIA OÑATE A ningú se li escapa que la verema és un dels pilars per a l’economia d’un territori eminentment agrícola com és el Penedès. No només per l’època de collita, que pot allargar-se fins als tres mesos, sinó per tota l’activitat que es genera al seu voltant. Aquest 2014 va començar tímidament, però a mesura que van passant els mesos es van confirmant el que alguns intuïen: s’estan millorant les xifres de l’inestable 2013. Les darreres Fires de Maig de Vilafranca van suposar la constatació d’uns nous aires per al sector agrari.

Els diferents concessionaris de maquinària agrícola van apostar enguany per tenir més presència i, a dia d’avui, sembla haver-los reportat més alegries del que és habitual.

Més de 300 tractors nous el darrer any, un 24% d’augment Els tractors tornen a tenir sortida al mercat. Des del primer quatrimestre de 2013 s’han venut a Catalunya 308 tractors, fet que suposa un 24% més que l’any anterior. Segons Max Margalef, gerent de l’empresa de maquinària agrícola EMMS de Vilafranca del Penedès, “des de l’octubre a Espanya s’ha viscut una recuperació de les vendes, però a Catalunya ho hem començat a notar ara”. Tant és així que a les Fires de Maig es van arribar a fer comandes i contactes de venda molt avançats.

“L’agrícola no és un sector on es facin moltes vendes directes a les

fires, però aquest any s’ha generat una gran quantitat de sol·licituds i, realment, les perspectives són molt bones”. Sens dubte els mesos de juny i juliol seran claus per a la formalització d’aquestes operacions a la zona del Penedès.

De moment les comarques on més han crescut les vendes són el Segrià, el Montsià i les Garrigues, ja que el seu tipus de conreu comença abans. Malgrat que els tractors es troben entre els principals productes agrícoles, Margalef també preveu que augmenti la venda de maquinària petita més especialitzada, ja que “el viticultor cada vegada té més cura del mínim detall de la seva vinya”.

Les Fires de Maig també van servir d’aparador per a les novetats del sector. En el cas de Joan Cortida SA, que va tornar

a ser-hi després de tres anys, va presentar nous remolcs d’acer inoxidable i despampoladores.

El seu gerent, Joan Cortiada,

LA MILLORA DE LA QUALITAT HA AFAVORIT LA CREACIÓ DE MÉS LLOCS DE TREBALL DE VEREMADORS apuntava que, de cara a aquest any, “volem diversificar més els nostres productes en accessoris i portar més eines. Per això, estem en contacte amb diversos

proveïdors”. Una altra de les grans empreses del Penedès, Motor Albet, va tenir ocasió de mostrar una àmplia selecció de maquinària agrícola petita, la seva línia principal de negoci. Pere Albet, propietari de l’empresa, afirmava que “enguany el temps ens ha acompanyat i ha permès que les vendes s’hagin incrementat. A l’hivern i a la primavera ha plogut força i ha crescut l’herba, per això, el que més hem venut han estat desbrossadores, multicultors i motoaixades pels horts” i afegia que “de tractors grans en tenim, però no són el nostre fort. També tenim servei tècnic i molts clients vénen a arreglar-se els seus”.

La crisi econòmica, però, no ha arribat a totes les empreses. En el cas de Saher, Maribel Ferrer, del departament d’exportació, ha explicat a Penedès Econòmic

que “no hem notat la baixada de consum, sinó que la nostra llarga trajectòria ens ha permès mantenir-nos en el mercat. A més, des de fa un any tenim moltes vendes”. Saher, ubicada a Olèrdola, és una empresa familiar amb 40 anys de trajectòria en la fabricació de maquinària agrícola que, a base d’anar introduint nous productes i perfeccionant la qualitat, ha pogut mantenir el seu volum de vendes i incrementarlo al llarg dels anys. Actualment el seu mercat més important és tot Espanya, però cada vegada miren més a l’exterior, exportant a països colindants com França o Portugal, entre d’altres. Ferrer comenta que, fins al moment, s’està venent tota la gamma de productes, des de màquines de sulfatar i atomitzadors fins a cultivadors, entre molts altres.

Penedès Econòmic

maig 2014

3

L’ANÀLISI caves. I aquest objectiu també té el seu origen a la vinya. Noms propis com el de Josep Maria Albet i Noya, president de la Denominació d’Origen Penedès, han remarcat diverses vegades que el futur dels caldos penedesencs passa per la millora de la seva qualitat per tal d’incrementar-ne els preus. En aquest sentit, és cert que la reducció de la mecanització en certs processos com la collita o la poda per tal de tenir més cura de la vinya augmenta els costos, però cada vegada són més els cellers que opten per aquesta via per, més endavant, apujar el preu del vi o del cava. Al capdavall, es tracta d’una revalorització del producte. Des d’Unió de Pagesos, Josep Marrugat, representant del

el darrer trimestre, l’agricultura va ser capaç de crear 31.700 llocs de treball, una xifra que permet entreveure una certa millora, tenint en compte que els mesos de calor són més favorables a la contractació.

Entre les darreres dades que va donar a conèixer l’Enquesta de Població Activa (EPA) destaca que el sector de l’agricultura ha recuperat un 12,9% dels treballadors des de l’any anterior.

La millora de la qualitat repercuteix en els llocs de treball Des de fa uns anys molts cellers estan apostant per una millora de la qualitat dels seus vins i 3

2n

% d’atur a l’Alt Penedès % d’atur al Garraf

15,48%

6,07%

Contractacions

296 389

14,47%

5,90%

tr es

18,57%

Contractacions

6.409 8.778

1,43%

11,22%

57,68% 68,19%

59,14% 67,35%

18,58%

904 156

11,27%

Contractacions

68,13%

10,49%

323 302

14,45%

Contractacions

Contractacions

1.795 370

Contractacions

4.000 7.163

7,70%

573 57

1.324 2.803

Contractacions

824 285

18,83%

Contractacions

5.407 6.975

1,39%

5,93%

11,43%

3,92%

14

e‘

4,63%

1.152 427

14,4%

167 12

381 42

1,49%

Contractacions

57,57%

Contractacions

7,71%

11,91%

‘13

10,15%

4,77%

18,21%

57,06% 68,81%

tre

4.927 8.058

13

Contractacions

66,01%

10,17%

109 153

‘ tre

57,19%

2.386 174

Abril 2014

Contractacions

681 261

4,34%

Contractacions

978 34

12,20%

6,31%

0,93%

es

288 246

290 301

Contractacions

19,04%

5,05%

Contractacions Contractacions

1,17%

es

6,50%

Agricultura

Serveis

11,28%

16,15%

im

4,46%

5,92%

Indústria

11,36%

rim

Construcció

e ‘1 estr m i r t

sector de la vinya, veu amb bons ulls que se cerqui la qualitat i es generi més oferta de mà d’obra, però insisteix que “cal revisar els preus del quilogram de raïm, ja que fa anys que estan ajustats”.

Respecte a la collita d’enguany, no creu que es redueixi la quantitat de raïm, ja que gràcies als ajuts del Pla de reestructuració de la vinya, amb una dotació de 90 milions d’euros per a tot Espanya, s’ha incrementat la superfície de vinya. En els darrers deu anys el 50% dels ajuts a Catalunya s’han dedicat a vinyes joves, cosa que fa pensar que a la pràctica hi haurà més oferta, és a dir, “més producció i preus més baixos”.

L’objectiu serà arribar a cobrir el preu de cost, situat en 0,40 euros/ kg, tot i que l’any passat el raïm es va pagar a una mitjana de 0,30 euros/kg.

4t tr

% d’atur sense ocupació anterior a l’Alt Penedès % d’atur sense ocupació anterior al Garraf

trim 1r

L’agricultura lidera la contractació amb més de 2.500 llocs de treball Més enllà del que representa l’agricultura a les comarques del Penedès, amb l’Alt Penedès com a exponent principal on suposa el 4%, el que és notori és la gran capacitat que té per generar llocs de treball, encara que sigui en un temps molt determinat. En els mesos de menys activitat (majoritàriament els d’hivern) es produeixen unes 400 contractacions, però l’auge de la temporada arriba passat el mes d’abril amb prop d’un miler de contractacios. L’estiu, l’època clau per a la verema, dispara totes les estadístiques i arreu del Penedès-Garraf s’arriben a contractar més de 2.500 persones, que permeten cobrir la demanda de feina any rere any.

Segons explica Dúnia Ochoa, directora de l’oficina de Randstad, empresa de treballs temporals, “la previsió de contractació per a aquesta temporada es manté elevada, ja que fa molts anys que

la campanya de la verema mou moltes ofertes”. Els principals perfils que se cerquen són recol·lectors, per un termini que oscil·la entre un i dos mesos, i per a tasques de producció, per a tres i quatre mesos. Paral·lelament, el Servei de Foment de l’Ocupació de l’Ajuntament de Vilafranca, la Fassina, gestiona una borsa de treball especialitzada en veremadors, a través de la qual enllaça els viticultors que oferten llocs de treball amb les persones que en demanden.

Les perspectives són positives a Espanya, ja que malgrat haverse destruït ocupació entre els mesos de gener i març respecte

t 3r

Però l’àmbit especialitzat en la vinya no és l’únic que té una gran repercussió en el sector. L’empresa Metal·lúrgica del Penedès, situada a Pacs del Penedès i especialitzada en material per a l’enologia, ha mantingut les vendes, tot i que remarca que “en aquest moment els cellers estan a l’expectativa de rebre les noves subvencions de la Unió Europea”. El proper 15 de juny es faran públics els ajuts, fet que pot suposar un increment en inversions. El gerent de l’empresa, Joan Blanch, explica que fins ara “el que necessita canviar la maquinària la canvia, mentre que la resta s’espera a la subvenció”.

A diferència del Penedès, Blanch afegeix que en altres zones com “a València o la Manxa han canviat molts aparells”. El sector enològic també requereix innovació, per això des de Metal·lúrgica del Penedès han anat introduint novetats procedents d’empreses italianes i franceses.

4

Penedès Econòmic

maig 2014

ACTUALITAT

Disset empreses del Penedès i el Garraf, distingides per l’ADEG durant la Nit de l’Empresa L’acte va ser presidit pel conseller d’Economia i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig

Premis ADEG 2014 Premi ADEG 2014 en l’àmbit del Compromís Social Dins Garraf · Vilanova i la Geltrú “Per la seva tasca en la millora sociolaboral dels col·lectius més desfavorits, a través dels contractes d’inserció i la formació integral, per facilitar la seva posterior inserció a l’empresa ordinària” Premi ADEG 2014 en l’àmbit de la Comunicació Agència de Promoció de Turisme de Sitges “Pel Magazin de Turisme de Sitges, que té com a objectiu donar a conèixer l’oferta global turística del municipi.

El seu valor afegit està en la personalització del format, el valors de les imatges, la importància del calendari d’esdeveniments i la simplicitat de la informació” Premi ADEG 2014 en l’àmbit de la Internacionalització Durmi · Sant Pere de Ribes “Per la implementació a diferents països d’Europa i l’obertura d’una delegació a Marsella (França)” Premi ADEG 2014 en l’àmbit de la Nova creació Aloy Shop · El Vendrell “Per la transformació del comerç de tradicional i de proximitat en un comerç global, acompanyada d’una estratègia de singularització de l’oferta en el canal internètic” Premi ADEG 2014 a la Trajectòria corporativa Fundació Inform · Sant Pere de Ribes “Per la direcció i promoció del programa de simulació d’empreses SEFED amb l’objectiu de facilitar la inserció laboral i la millora contínua de les persones”

 Premiats de la Nit de l’Empresa de l’ADEG 2014

OLGA AIBAR En l’incomparable marc de la Finca Mas Solers de Sant Pere de Ribes, l’ADEG va celebrar el divendres 9 de maig la Nit de l’Empresa 2014, la cita anual de l’empresariat del Penedès i el Garraf. Durant la gala, a la qual van assistir unes 300 persones, es van lliurar els premis ADEG 2014, amb els quals es reconeix la trajectòria de les empreses del territori. En total, van ser 16 Ducs i una Estela.

L’acte va ser presentat i conduït per la periodista Núria Martí.

El programa es va iniciar al Saló del Celler amb un aperitiu de benvinguda i ambientació musical en directe mentre es podia admirar l’exposicio Art i Empresa. Seguidament, al Gran Saló Hispano Suiza, el president de l’ADEG, Jordi Solé, va donar la benvinguda als assistents. Tot seguit, van intervenir el president de CEVAL, Luís Ceia i el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà.

Un cop finalitzat el primer torn de paraules, es va lliurar el premi Anxanet a les Tecnologies de la Comunicació, que va ser per al Consorci Sanitari del Garraf.

Després de sopar, es van lliurar els premis Joves d’Empresa i Dona Estela Emprenedora a Ramon Esvertit, de J.Esvertit Corredoria d’Assegurances d’El

FELIP PUIG: “ESTEM SORTINT DEL TÚNEL PERÒ, UN COP EN SORTIM, L’ESCENARI NO SERÀ EL MATEIX” Vendrell, i a Laura González, de Reciclatges González de Vilanova i la Geltrú, respectivament.

En acabar, van intervenir el president de l’ADEG, Jordi Solé, l’alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Anna Gabaldà i va tancar l’acte el

conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig.

Solé, durant el seu discurs, va dir que “les empreses han de ser solidàriers però, en el fons, la millor ONG és la creació d’empreses”. Per la seva banda, el conseller Puig va parlar de la situació econòmica actual i va afirmar que “estem sortint del túnel, però cal tenir en compte que, un cop sortim, l’escenari no serà el mateix que al principi”. Tots dos van conincidir en què estem sortint de la crisi però d’una forma que encara no és efectiva al carrer.

L’acte va finalitzar amb el reconeixement d’aniversaris d’empreses i la proclamació i lliurament dels premis ADEG 2014.

Enguany, les empreses que han estat distingides pel 25è aniversari han estat les vilanovines Cegecop, Endutex Ibèrica, Grup Gestingral, Grup Quatre i Leonor Viçon, Instal·lacions Requejo, de Cubelles i JD Núñez, patentes i marcas, de Barcelona. També es va homenatjar Casa Gil, de Vilanova i la Geltrú pel centenari.

Premi ADEG 2014 en l’àmbit de la Cultura d’empresa Marcel·lí Ferrer i Garriga “Per la seva trajectòria com a promotor empresarial, especialment significada a l’empresa AKO Electromecànica, i per la seva contribució a la cultura emprenedora, que entre moltes altres conseqüències té reflex notable en la iniciativa ADEG Advising, de suport als nous emprenedors”.

Premi ADEG 2014 al mitjà de Comunicació en l’àmbit de l’empresa Penedès Televisió · Vilafranca del Penedès “Pel cobriment continuat de l’actualitat econòmica i per l’esforç palès en la difusió de l’activitat empresarial de l’entorn penedesenc” Premi ADEG 2014 en l’àmbit de Competitivitat i Premi especial Sage Autocars Mon Bus · Sant Pere de Ribes “Per l’adopció de directrius orientades a l’eficiència i la qualitat del servei, alhora perseverants en la innovació i l’esforç per la competitivitat” Premi ADEG 2014 en l’àmbit de la innovació i Premi especial “Mútua Penedès” Consorci Sanitari del Garraf “Pel nou sistema de doble calaix que ha permès alliberar els professionals d’infermeria de tasques logístiques per dedicar més temps a l’atenció dels pacients. S’ha incrementat així l’eficiència en la gestió automatitzada dels estocs, que ha permès un estalvi important”

Premi Jove Emprenedor 2014, a proposta i per veredicte del col·lectiu Joves d’Empresa Ramon Esvertit, de J. Esvertit Corredoria d’Assegurances · El Vendrell Premi Dona Estela Emprenedora 2014, a proposta i per veredicte del col·lectiu Dones d’Empresa i amb el patrocini exclusiu de l’Hotel Estela Barcelona Laura González, de Reciclatges González · Vilanova i la Geltrú Premi Anxanet a les Tecnologies de la Comunicació Consorci Sanitari del Garraf

 Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació

 Jordi Solé, president de l’ADEG

Penedès Econòmic

maig 2014

5

ACTUALITAT

La retribució variable i els avantatges fiscals de les retribucions en espècie Antoni Solé i Maria Torra van defensar el sistema en una conferència OLGA AIBAR Antoni Solé, consultor d’estratègia organitzativa, i Maria Torra, economista, assessora fiscal i mediadora d’assegurances, van exposar el sistema de retribucions variables i en espècie com una de les millors fórmules retributives que tenen les empreses per compensar i motivar els seus treballadors. Ho van fer en el decurs de la xerrada que es va fer el 7 de maig, sobre la Retribució Variable i Fiscalitat de les Retribucions en Espècie, organitzada per la Unió Empresarial del Penedès a la delegació del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics a Vilafranca.

En el mateix acte es va presentar el llibre Retribució Variable: noves tendències. Bases conceptuals i aplicacions pràctiques obsequiat a tots els assistents per Dracma, em-

presa dedicada a l’assessorament i assegurances. Solé va descriure els diferents tipus de retribució variable més habituals i Maria Torra va parlar de la fiscalitat de les retribucions en espècie.

Posteriorment, Torra va explicar a Penedès Econòmic que existeixen dues formes d’aplicar les retribucions en espècie als empleats: com un benefici social, que va a càrrec de l’empresa, i com una compensació flexible, que va a càrrec del treballador i s’imputa dins del salari. Segons explicava Torra, les retribucions en espècie tenen avantatges fiscals que donen més liquiditat a la butxaca de l’empleat “ara és un bon moment per aplicar aquest tipus de compensacions, sense ampliar costos salarials, beneficiant els treballadors”.

Entre aquestes retribucions, les més comunes són els tiquets res-

taurants, les ajudes per a formació o les llars d’infants, la millora dels equipaments informàtics, les assegurances mèdiques, els xecs-regal, els cotxes d’empresa i les stock options o accions d’empresa.

L’economista va explicar les premisses legals i fiscals que han de seguir els sistemes de retribució en espècie, tenint en compte el canvi de normativa del passat 22 de desembre de 2013, ja que, a partir d’ara, totes estan incloses dins de la base de cotització de la Seguretat Social. Així, va destacar quins són els béns i serveis més comuns que es consideren retribució en espècie i els avantatges principals de cadascun d’ells, donant exemples amb càlculs de l’aplicació de la retribució en espècie versus un augment salarial.

Entre els estalvis que suposa aquest tipus de retribució, apuntava que en l’exemple d’una as-

segurança de salut, l’empleat es pot estalviar 1.118 euros a l’any, uns 93 euros al mes i, si l’empleat te cònjuge i un fill, més de 2.500 euros a l’any. Tanmateix, l’economista apuntava que “hi ha poques Pimes que ho ofereixin, un fet que suposa una oportuni-

tat per a aquelles empreses que vulguin motivar els seus equips” i assegurava que hi ha moltes maneres de fer-ho, com “facilitar la conciliació laboral, el bon ambient a l’empresa, interessarse pel seu estat de salut o el de la seva família, etc”.

6

Penedès Econòmic

maig 2014

ACTUALITAT

Sitges trenca amb el predomini de les rendes baixes al Penedès La ciutat garrafenca és una de les poques ciutats catalanes on la classe alta és la més habitual LÍDIA OÑATE El 40,61% de la població de Sitges forma part de la denominada classe alta, mentre que a la resta de localitats que conformen el Penedès i Garraf aquest percentatge no supera el 31%. En el cas de la ciutat garrafenca, només un terç de la població és de l’anomenada classe baixa, fet que la situa entre una de les poques

LA DIFERÈNCIA PODRIA ELEVARSE A CALAFELL I VILAFRANCA, ON HI HA MÉS IMMIGRACIÓ ciutats catalanes on la classe alta supera la baixa. Aquestes dades formen part de l’estudi ‘Habits’, que va elaborar l’empresa de geomarketing AIS Group el 2011 per tal de definir el públic objectiu que poden necessitar les empreses a l’hora de preparar campanyes de màrqueting. L’última actualització de la seva base de dades només segmenta dues classes socials: alta i baixa, que vénen determinades per diversos factors, principalment relacionats amb el nivell d’ingressos i d’estudis. Per fer la classificació s’han pres de referència els estudis de mercat AEDEMO i ESOMAR, que examinen l’ocupació de la persona que aporta l’ingrés principal a la llar familiar, l’edat a la que va finalitzar els estudis i el nivell econòmic de la llar en base a la possessió de la família de deu béns de consum determinats.

Tenint en compte aquests barems, d’entre les sis ciutats principals a l’Alt i Baix Penedès i el Garraf, el municipi de Calafell és el que presenta una menor proporció de classe alta (24,35%), mentre que la classe baixa representa el 43,53% de la població i podria veure’s incrementada per la immigració, amb una de les taxes més elevades de la zona (17,49%). Vilafranca del Penedès registra dades molt similars, si bé

reuneix més llars familiars amb estàndards de classe alta.

A Sant Sadurní, en canvi, la classe baixa és més autòctona i arriba a suposar el 53% del total de la població analitzada per l’estudi, en el qual només apareix registrat un 7,1% d’immigració.

En el cas de Vilanova i la Geltrú i el Vendrell, els diferents grups socials es mantenen en les mitjanes de la zona: un 44% de classe baixa i el 30% d’alta. La immigració és l’únic grup dispar, ja que mentre a Vilanova és del 10%, al Vendrell suposa el 14%.

Des d’AIS Group remarquen que a les tipologies de l’estudi ‘Habits’ “no parlem de classes socials tal com s’associa habitualment a aquest concepte i al seu estil de vida tòpic. És a dir, no diem que la classe baixa sigui gent en la misèria i que la classe alta sigui de l’aristocràcia”. En aquest sentit, aclareixen que “els ingressos no són l’únic element a tenir en compte, sinó que el que ens fa determinar on se situa cada família és el binomi entre el nivell d’estudis del sostenidor principal de la família i la seva posició laboral”. D’aquesta manera, la informació que s’obtingui d’aquesta bases de dades permetrà situar les famílies en determinades posicions aptes per a la compra de certs productes.

SANT SADURNÍ ÉS L’ÚNIC MUNICIPI DE L’ÀMBIT PENEDÈS QUE SUPERA ELS 2.200€ DE RENDA FAMILIAR

 Distribució de la població segons la renda 934 hab. Llars de nova creació 2348 hab. Classe baixa semi-pensionistes 1280 hab. Classe baixa pensionista 2542 hab. Classe baixa parella pensionista

Vilafranca del Penedès 415 hab. Solitaris 1497 hab. “Amas de casa” i estudiants 1126 hab. Aturats 6339 hab. Immigrants

962 hab. Classe baixa sense fills 4454 hab. Classe baixa amb nens

1469 hab. Classe alta amb adolescents 2865 hab. Classe alta amb joves

1947 hab. Classe baixa amb joves 3532 hab. Classe baixa amb adolescents 971 hab. Classe alta pensionista

3175 hab. Classe alta amb nens 838 hab. Classe alta semi-pensionistes 735 hab. Classe alta sense fills

Sant Sadurní d’Anoia 763 hab. Classe baixa parella pensionista 265 hab. Classe baixa sense fills 2002 hab. Classe baixa amb nens

691 hab. Classe baixa amb joves 1604 hab. Classe baixa amb adolescents 369 hab. Classe alta pensionistes 250 hab. Classe alta semi-pensionistes 150 hab. Classe alta sense fills

244 hab. Classe baixa pensionista 666 hab. Classe baixa semi-pensionistes 314 hab. Llars de nova creació 131 hab. Solitaris 508 hab. Mestresses de casa i estudiants 297 hab. Aturats 860 hab. Immigrants 522 hab. Classe alta amb adolescents 1322 hab. Classe alta amb joves 1140 hab. Classe alta amb nens

Vilanova i la Geltrú 3706 hab. Classe baixa semi-pensionistes 1894 hab. Classe baixa pensionistes 3599 hab. Classe baixa parella pensionista 1782 hab. Classe baixa amb nens 8697 hab. Classe baixa amb nens

3713 hab. Classe baixa amb joves

2143 hab. Llars de nova creació 1222 hab. Solitaris 2794 hab. Mestresses de casa i estudiants 1910 hab. Aturats 6970 hab. Immigrants

3634 hab. Classe alta amb adolescents 4808 hab. Classe alta amb joves

6292 hab. Classe baixa amb adolescents 2184 hab. Classe alta pensionistes 1719 hab. Classe alta sense fills

7450 hab. Classe alta amb nens 1231 hab. Classe alta semi-pensionistes

Sitges 1296 hab. Llars de nova creació 1213 hab. Classe baixa semi-pensionistes 652 hab. Classe baixa pensionistes 1150 hab. Classe baixa parella pensionistes 535 hab. Classe baixa sense fills 1861 hab. Classe baixa amb nens

980 hab. Solitaris 1325 hab. Mestresses de casa i estudiants 818 hab. Aturats 3258 hab. Immigrants

952 hab. Classe baixa amb joves 1346 hab. Classe baixa amb adolescents 1264 hab. Classe alta pensionistes 1146 hab. Classe alta sense fills 528 hab. Classe alta semipensionistes

1614 hab. Classe alta amb adolescents 1899 hab. Classe alta amb joves 4958 hab. Classe alta amb nens

El Vendrell 1256 hab. Llars de nova creació 1445 hab. Classe baixa semi-pensionistes 699 hab. Classe baixa pensionistes 1747 hab. Classe baixa parella pensionistes 1167 hab. Classe baixa sense fills

792 hab. Solitaris 1482 hab. Mestresses de casa i estudiants 1588 hab. Aturats 5316 hab. Immigrants

5310 hab. Classe baixa amb nens 1670 hab. Classe alta amb adolescents 1689 hab. Classe baixa amb joves 3819 hab. Classe baixa amb adolescents 1287 hab. Classe alta pensionistes

2348 hab. Classe alta amb joves 3777 hab. Classe alta amb nens 761 hab. Classe alta semi-pensionistes 683 hab. Classe alta sense fills

Calafell

Sant Sadurní, entre les 33 ciutats amb una alta renda familiar A l’estudi també es recullen dades dels ingressos mensuals per família. El 2013, Sant Sadurní va ser la ciutat de tot l’àmbit Penedès amb uns ingressos més elevats, en concret, 2.281,71 euros, seguit de Sitges (2.197 euros) i Sant Pere de Ribes (2.1974 euros). Encapçalant la llista es trobava Sant Quirze del Vallès (2.730 euros).

798 hab. Solitaris 984 hab. Llars de nova creació 1109 hab. Classe baixa semi-pensionistes 577 hab. Classe baixa pensionistes 1440 hab. Classe baixa parella pensionistes 764 hab. Classe baixa sense fills

3199 hab. Classe baixa amb nens

1230 hab. Classe baixa amb joves 2300 hab. Classe baixa amb adolescents Font: Estudi “Habits” d’AIS Group

977 hab. Mestresses de casa i estudiants 809 hab. Aturats 4268 hab. Immigrants

960 hab. Classe alta amb adolescents 1189 hab. Classe alta amb joves 1915 hab. Classe alta amb nens 406 hab. Classe alta semi-pensionistes 443 hab. Classe alta sense fills 1028 hab. Classe alta pensionistes

Penedès Econòmic

maig 2014

7

ACTUALITAT

El projecte Reempresa dóna els primers fruits a Avinyonet del Penedès i als Monjos El Centre Àgora de Vilafranca ha iniciat 16 processos de negociació, mentre que Node Garraf de Vilanova i la Geltrú n’ha obert tres LÍDIA OÑATE En poc menys d’un any s’han tancat dos traspassos de negoci gestionats pel projecte Reempresa a l’Alt Penedès, amb seu al Centre Àgora de Vilafranca. El primer d’ells va ser a Avinyonet del Penedès fa uns mesos i el darrer aquest mateix maig, a Santa Margarida i els Monjos. En total, els dos moviments empresarials han suposat una inversió induïda de més de 100.000 euros, segons han informat fonts del Centre Àgora. El segon cas d’èxit va ser el traspàs de la botiga Esports David, situada a l’avinguda de

EL PRINCIPAL ESCULL PER ALS REEMPRENEDORS ÉS EL PREU DEL TRASPÀS Catalunya, 36, entre l’antiga propietària, Pepita Trias, i la nova propietària, Berta Agut. Després de més de 30 anys al capdavant de la botiga, la Pepita va deixar el negoci per jubilació, però la seva intenció era donar-li continuïtat.

“El meu fill viu al País Basc i no volia seguir amb l’empresa”, explica, “però jo volia que el continués algú altre, jove i, si fos possible, del mateix poble”. I així ha estat, perquè la Berta resideix

 La Berta i la Pepita, reemprenedor i cedent fan el traspàs

 La botiga, renovada, va inaugurar-se amb èxit el 10 de maig

als Monjos des de fa molts anys.

Procedent del sector financer, on treballava d’atenció al client, aquesta jove dels Monjos s’havia quedat a l’atur i tenia interès d’encarregar-se d’un negoci propi. “Mai m’havia plantejat muntar una botiga i no tenia gaire experiència, però sí moltes ganes”, comenta. Un dels frens amb què es troben molts emprenedors actualment és l’accés al crèdit. En el cas de la Berta, va haver de capitalitzat l’atur per poder formalitzar el traspàs. Segons ens ha explicat la Pepita, van establir contacte amb diferents interessats, però no es produïen acords, principalment per la quantitat econòmica del traspàs. “Era el més problemàtic, però la Berta em va fer una contraoferta i com que m’agradava el seu projecte vaig acceptar”, afirma.

el traspàs en bones condicions.

A aquest ‘problema’ cal afegir la manca de confiança, que va millorant al llarg de les reunions, i la manca de capital, ja que un traspàs d’empresa de certs sectors pot suposar una despesa important per al reemprenedor.

El 80% dels casos de cessió són per jubilació, tot i que n’hi ha d’altres per canvi de domicili o per decisió personal. Al llarg d’aquest primer any al Centre Àgora s’han atès 22 empreses cedents i 21 reemprenedors, d’entre els quals s’han iniciat 16 processos de negociació. En el cas del Node Garraf, amb seu a Vilanova i la Geltrú, s’han atès 20 empreses cedents i 15 reemprenedors.

De casos d’èxit encara no n’han pogut tancar cap, però tenen dos processos de negociació oberts i un de fallit.

El passat 10 de maig va inaugurar la botiga, que ha canviat de nom i ara es diu Sports Team, a més dels canvis que ha realitzat la Berta en el seu interior. “Volia personalitzar la botiga i decorar-la com a mi m’agradava”, afegeix.

El procés, però, no és fàcil, sinó que requereix assessorament personalitzat i una elaboració prèvia del pla d’empresa. En aquests passos la tasca que realitza el Centre Àgora és vital per dur a bon port casos d’èxit entre les empreses cedents i els reemprenedors.

“El més complicat és arribar a un acord econòmic perquè el cedent té un gran valor per la seva empresa i en canvi el reemprenedor el rebaixa”, explica el tècnic del Centre Àgora, Sergi Barjola.

Intentem que ambdues parts cedeixin una mica per tal d’acordar

Reempresa, un projecte d’èxit Reempresa és un nou model d’emprenedoria que té per objectiu principal establir mecanismes pels quals un nou emprenedor pren el testimoni en la gestió d’una empresa en funcionament, mitjançant la compra de la seva propietat per fer-la créixer sense haver de passar per la fase de crear-la des de zero.

El projecte Reempresa va néixer a finals de l’any 2011 amb la voluntat de crear i estructurar un mercat de la compra-venda de negocis petits a Catalunya. Des de llavors ha donat continuïtat a 180 empreses que tenien previst cessar la seva activitat, amb una inversió induïda de 8.897.035 euros. Fins al moment, el servei creix a gran velocitat: 13 reempreses d’èxit l’any 2011, 57 l’any 2012 i 101 l’any 2013.

8

Penedès Econòmic

maig 2014

ACTUALITAT

Internet frena la caiguda de telèfons fixes en poblacions mitjanes i grans Més d’un 60% de municipis del Penedès i Garraf tenen menys telèfons fixes que el 2007, deixant la mitjana en un telèfon per cada tres persones LÍDIA OÑATE Amb l’entrada dels mòbils, i sobretot els smartphones, el telèfon fix ha quedat relegat a un segon pla. Poques són les parelles joves que decideixen seguir amb la tradició familiar i col·locar un telèfon fix a casa. Els costos del manteniment de la línia telefònica, sumats als de la factura del ja tan necessari telèfon mòbil, fan que cada vegada més persones decideixin prescindir del terminal fix. Però l’arribada d’Internet, i la posterior entrada del mercat de les grans operadores de telefonia mòbil a les llars, ha evitat un degoteig constant que estava reduint a grans passes el mercat de telefonia fixa.

La necessitat d’una línia telefònica per on passar les dades de connexió a Internet generava un nínxol de mercat irresistible per a les operadores de telefonia mòbil. No és estrany, doncs, que els paquets integrals que reuneixen els serveis de mòbil, Internet i fix estiguin a l’ordre del dia i que hagin suposat un transvasament de clients per a les operadores més competitives amb el preu.

Però aquest patró només s’aplica, en la major part, en ciutats mitjanes i grans, de més població i infraestructures per facilitar l’arribada de les línies. És el cas de Vilafranca del Penedès, on s’han incrementat fins a un 19,6%, Sant Sadurní (+10,1%), Sitges (+5,8%), el Vendrell (+3,9%) i Vilanova i la Geltrú (+3,3%), segons l’anuari econòmic de “la Caixa”, que arriba fins el 31 de desembre de 2012.

Com a cas paradigmàtic trobem el Pla del Penedès, que malgrat la seva magnitud, amb poc més de mil habitants, ha incrementat un 11,3% els telèfons fixes i a finals de 2012 registrava gairebé un per cada dues persones.

Un telèfon per cada tres persones En 24 del 39 municipis de les comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès, els telèfons fixes s’han reduït en els darrers sis anys. Això suposa que només s’ha ampliat el mercat dels fixes en el 38,46% de municipis de la zona. La mitjana de telèfons fixes per càpita es va situar en 0,36, és a dir, un telèfon

per cada tres persones. Aquesta xifra està en sintonia amb ciutats mitjanes com Sant Boi de Llobregat (0,37), Mollet del Vallès (0,35) o Viladecans (0,35).

Vilafranca és la 8a gran ciutat catalana més ben comunicada Amb 6 telèfons per cada 10 habitants, Girona és la gran ciutat catalana més ben comunicada, com a mínim, telefònicament parlant. La segueix Barcelona, amb 5,4 i Manresa, amb 5,1, que completa el podi català. Entre les vuit primeres ciutats s’hi ha col·locat Vilafranca del Penedès que el 31 de desembre de 2012 va registrar 4,6 telèfons per cada 10 habitants, pràcticament un cada dues persones.

VILAFRANCA ÉS LA VUITENA GRAN CIUTAT CATALANA MÉS BEN COMUNICADA AMB GAIREBÉ UN TELÈFON CADA DUES PERSONES Una de les dades interessants que permet veure aquest anuari és l’evolució que s’ha produït en la telefonia fixa als municipis d’arreu de Catalunya des de 1996. En el cas del Vendrell, les línies han augmentat més d’un 45%, mentre que a Vilafranca ho han fet en un 42% i a Vilanova, un 32%.

La banda ampla al Penedès-Garraf: similar a les ciutats catalanes L’estudi de “la Caixa” també analitza les línies de banda ampla existents per habitant. En el cas del Penedès-Garraf, a Sant Sadurní i a Sitges és on més línies hi ha per persona (0,26). Sorprèn que a Sant Llorenç d’Hortons la xifra sigui la mateixa, ja que són diverses les dificultats geogràfiques que han de solventar les operadores. De la mateixa manera que en la telefonia fixa, la mitjana de les línies de banda ampla al PenedèsGarraf, situada en el 0,20, són similars a les de certes ciutats mitjanes com Cornellà de Llobregat (0,20), Santa Coloma de Gramenet (0,21) o Rubí (0,21).

 Evolució de les línies telefòniques a les capitals de comarca

Vilanova i la Geltrú

Vilafranca del Penedès

El Vendrell

Font: Anuari econòmic de “la Caixa”

Penedès Econòmic

maig 2014

9

ACTUALITAT

Banc Sabadell escull Vilafranca entre les primeres 5 ciutats de la seva campanya

REDACCIÓ

Banc Sabadell ha posat en marxa aquest mes de maig una campanya per dinamitzar durant tot l’any el sector del comerç i el consum a tot el país. La promoció es durà a terme a 39 ciutats i s’ha previst visitar porta a porta més de 35.000 establiments al llarg dels mesos pròxims. La iniciativa ja s’ha engegat a cinc localitats:

Castelló, Màlaga, Saragossa, Valladolid i Vilafranca del Penedès.

Els gestors comercials del banc contactaran amb tots els comerços per explicar-los la finalitat de la campanya. Eduardo Currás, sotsdirector general i director de Banca d’Empreses de Banc Sabadell, afirma que “amb aquesta iniciativa volem ser l’entitat de referència per al sector del comerç, de la mateixa manera que ja ho som en l’àmbit de les empre-

ses”. Segons l’entitat, han escollit les localitats que representen un territori històric i clau per al banc, entre les quals hi ha Vilafranca del Penedès. “El missatge que transmetem a tot arreu on anem és clar i directe: creure en cadascuna d’aquestes localitats és creure en el seu comerç”, afegeix Currás.

Els establiments que s’adhereixin a la promoció podran oferir als seus clients la participa-

ció en un sorteig, el premi del qual serà una targeta regal BS de 3.000 euros per bescanviar en els establiments que formin part de la campanya. El banc instal·larà unes urnes en aquests comerços perquè els clients hi puguin dipositar les butlletes. En total, se sortejaran targetes regal per un import pròxim als 120.000 euros.

Durant les primeres setmanes de campanya, diversos agents comercials han anat fent difusió sobre

segways (transportadors personals sobre dues rodes) per la Vila, fet que ha sorprès a les persones que passaven per la zona.

Una altra acció de la campanya serà la distribució, entre els clients del banc, de 400.000 bosses ecològiques amb un disseny exclusiu de Xavier Mariscal, que portaran un eslògan que posarà en valor el comerç local. Tot plegat s’acompanyarà amb una àmplia difusió publicitària.

10

Penedès Econòmic

maig 2014

ACTUALITAT

Pinnae ofereix petits crèdits a emprenedors penedesencs

DAVID SANS ACUÑA Advocat penalista de Juristes Grup

La Mancomunitat Penedès-Garraf serà l’entitat encarregada d’avaluar els projectes que els arribin

La presumpció d’innocència

LÍDIA OÑATE Els emprenedors de l’àmbit Penedès tindran una nova porta d’entrada de finançament per als seus projectes. La Mancomunitat Penedès-Garraf i la Fundació Pinnae han arribat a un acord de col·laboració que permetrà posar sobre la taula dels emprenedors una alternativa a la cerca de finançament. A través del Servei d’Iniciatives Econòmiques, la Mancomunitat avaluarà tots aquells projectes que els arribin, i prestarà l’assessorament necessari per a la viabilitat econòmica del projecte. El procés, si és aprovat, seguirà a Pinnae que, amb el suport del Fons Europeu d’Inversions, a través del programa Genera concedirà microcrèdits d’uns 25.000 euros (segons el projecte la quantitat pot variar) a un interès del 12%. L’objectiu

 Els presidents Pere Pujol (Mancomunitat) i Martí Solé (Pinnae)

és prestar el suport financer que l’emprenedor no pot obtenir a la banca tradicional, que exigeix massa garanties, pressionada per la conjuntura econòmica actual.

Aquest programa també té el suport dels consells comarcals de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf,

i properament s’espera que també del Baix Penedès.

Anualment la Mancomunitat rep uns 400 emprenedors, segons dades de l’entitat, que ja compta amb 25 anys d’experiència en matèria d’emprenedoria i assessorament en la creació de noves empreses.

Caprabo potenciarà la presència de productes Km0 del Penedès La cadena de supermercats catalana Caprabo va presentar recentment al local del carrer Jaume Balmes de Vilafranca el nou projecte per promocionar els productes de proximitat d’arreu del territori. En el cas de les comarques de l’Alt i Baix Penedès, Caprabo incorporarà 76 referències noves d’11 productors agroalimentaris i de cooperatives agràries.

Aquesta és una iniciativa en la qual ha treballat la cadena de supermercats durant el darrer any i que ha presentat en 12 ciutats catalanes, entre elles Vilafranca.

Segons ha explicat el director del projecte, Fernando Tercero, “l’objectiu és fomentar el coneixement i consum dels productes de proximitat de petits productors agroalimentaris, a més de contribuir a enriquir l’economia local de la comarca”. Segons fonts de la cadena de supermercat, s’han escollit productes de totes les comarques de Catalunya.

D’aquesta manera, a partir d’ara

Foto: Fèlix Miró

LÍDIA OÑATE

 El projecte es va presentar en un dels Caprabo de Vilafranca

cada Caprabo posarà a la venda referències d’un total de 1.700 productors sota un mateix segell, “Venda de proximitat”, que consisteix en crear un circuit curt de comercialització evitant el màxim d’intermediaris, ja que Caprabo en serà l’únic. D’aquesta manera, els preus podran ser més competitius.

Tot i que de moment només

s’introduiran 76 referències de productes nous del Penedès, la intenció és ampliar-ho en el futur. “Aquest és el punt de partida, però és un projecte de llarg recorregut”, explicava Tercero, que afegia que “costa comercialitzar productes de proximitat, que ara amb Caprabo tindran una visibilitat major, fet que repercutirà a l’economia local”.

La presumpció d’innocència és un dret que recull la Constitució i del que tots en gaudim però que massa sovint i de forma agosarada –perquè no dir-ho-, neguem a qui és imputat com a sospitós per la comissió d’un delicte. El seu contingut es pot condensar en l’afirmació que tothom és innocent fins que no es demostri la seva culpabilitat. Els efectes d’aquest principi es projecten en la necessitat d’absoldre a l’acusat davant la manca d’activitat probatòria de càrrec, activitat que sempre recaurà sobre l’acusació.

Connectat amb aquest principi, se’n desprèn un altre no menys important i que desplega els seus efectes en el moment en què el Jutge ha de valorar la prova practicada en el judici oral per decidir si condemna o absol a l’acusat, i que es concreta en l’obligació d’absoldre si la prova no ha estat concloent. Se’l coneix com a principi in dubio pro reo, que es pot traduir com que el dubte sempre beneficia a l’acusat. Aquest principi, tant poc comprès pels profans en la matèria i criticat des d’aquelles postures que sostenen que la llei només afavoreix al botxí i oblida a les víctimes, potser es podria copsar millor si recordéssim d’on venim, atès que abans de la promulgació de la vigent –i, també cal dir-ho, desfasada- Llei d’Enjudiciament Criminal, en cas de dubte sobre la culpabilitat de l’acusat, la llei permetia deixar el procediment penal obert indefinidament, convertint al sospitós en una mena d’acusat permanent, deixant els ciutadans sotmesos de per vida a una

situació d’inseguretat jurídica, temor i indefensió absolutament inconcebibles.

Per tant, aquest principi va venir a posar fre a algunes de les arbitrarietats que es cometien amb l’única finalitat d’arrencar la veritat als acusats. El revers d’aquest principi seria la idea que només pot ser condemnat aquell de qui s’hagi provat la seva culpabilitat més enllà de tot dubte raonable.

Tornant a la presumpció d’innocència, dèiem a l’inici d’aquest article que és un dret del qual tots en gaudim, però del qual ens oblidem massa alegrement: la majoria absoluta de la ciutadania sembla haver condemnat ja el duc de Palma sense que ni tan sols hagi conclòs la fase d’instrucció; qui no té clar ja que l’ex president de la Fundació Orfeó-Palau de la Música és culpable de tots els delictes dels que se l’acusa i d’uns quants més?

I què dir dels antics gestors de les caixes d’estalvis per als quals, gairebé, s’està reclamant pena de presó permanent no revisable?

Per tant, si volem ser curosos amb les garanties de l’Estat de Dret, excepte en aquells casos ja jutjats i amb sentència ferma (en els que, per tant, s’ha destruït ja el dret a la presumpció d’innocència dels acusats), l’únic que tindrem seran indicis de criminalitat, i davant d’aquests indicis el dret de tot ciutadà a la seva presumpció d’innocència roman incòlume, raó per la qual resulta blasmable, per injusta, l’estigmatització social i l’escarni públic a què massa sovint es sotmet a persones que ostenten la condició d’imputats, condició que ningú no pot assegurar que mai no arribarà a ocupar.

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

maig 2014

11

ACTUALITAT

El Garraf, amb Sitges al capdavant, potencia els rodatges com a via de negoci Des que va començar l’any Sitges ha acollit 24 rodatges, i ja s’ha convertit en una de les principals destinacions catalanes de productores per rodar LÍDIA OÑATE Comença a ser cada vegada més freqüent la presència de càmeres a Sitges, capital del cinema de trerror des de fa més de 45 anys gràcies al seu particular festival, que congrega milers de seguidors. Recentment l’ajuntament sitgetà va fer públiques les més de 700 peticions que ha rebut des de 2007 de productores que volen filmar a la ciutat. Només aquest any ja n’ha rebut més de 30 fins a l’abril, de les quals ja s’han fet 24 rodatges.

Amb aquest atractiu, Sitges ja ha entrat a formar part de les cinc destinacions catalanes que acull més rodatges i sessions fotogràfiques anualment, esdevenint tota una línia de negoci per a les arques municipals. En concret, hi ha una ordenança que defineix el preu públic de lloguer per a cada tipus de rodatge: cinematogràfic, publicitari o sessió fotogràfica.

Santi Roig, gestor de la Film Office de Sitges, comenta que “Sitges és un poble petit” i que, per tant, “l’equilibri és molt inestable, ja que cada setmana poden haver dos o tres rodatges en ple centre”. Els llocs més demandats són la platja del Garraf, el casc antic, el passeig marítim i l’espai de botigues. Per posar-hi ordre, l’Ajuntament ha establert diferents zones amb la seva corresponent tarifa que pot oscilar els 300 i 860 euros mínims per dia en la zona més cèntrica, en el cas dels

rodatges de cinema. La xifra pot ascendir als 1.400 euros mínims per dia si es tracta d’un rodatge publicitari en ple estiu, incloent els talls al trànsit si fos necessari.

Segons Roig, “el preu pot variar molt en funció dels requeriments de la productora, però intentem que hi hagi la menor afectació per als botiguers i turistes”. Entre les principals crítiques de les productores estrangeres està precisament el preu, ja que demanen que sigui gratuït rodar, si més no, en algunes zones. Entre les gravacions que s’hi han fet últimament destaquen els anuncis de grans marques reconegudes com BMW, HP o Carlsberg, i pel·lícules com Ismael (2013), 3 bodas de más (2012), Tengo ganas de ti (2011) o Dieta Mediterránea (2008).

La Masia d’en Cabanyes vol ser el set de Vilanova i la Geltrú El 2012 es van finalitzar les obres de rehabilitació de la Masia d’en Cabanyes, un edifici d’estil

datge 2013 Top set de ro 2.494 Barcelona: 108 L’Hospitalet: 98 Tarragona: 85 El Prat: 60 Sitges : 3.101 Total:

neoclàssic del segle XVIII propietat del Consell Comarcal del Garraf que actualment alberga el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes.

Des de fa un temps, a més, es pretén impulsar també com a seu per acollir rodatges de tota mena. Per dinamitzar aquest tipus d’activitat han difós un dossier creat especialment per captar rodatges, informant dels espais disponibles i de les tarifes corresponents. Per a fer-se una idea, les empreses i particulars que vulguin fer ús de tots els espais (Sala Alexandre de Cabanyes i galeria porticada, Sala de les Voltes i jardins) hauran d’abonar 207 euros per hora. En el cas de tractar-se de fotografies, són 84 euros. Aquests també són preus públics de lloguer, estipulats a les ordenances per tal de posar ordre a l’activitat. La tècnica de Patrimoni, Alba Tomàs, ha comentat a Penedès Econòmic que fins al moment han rebut peticions molt diverses com un anunci de Coca-Cola destinat al mercat rus, reportatges fotogràfics, espots publicitaris, col·laboracions amb escoles de cinema o professionals freelance que hi han realitzat reportatges de moda. “Hem de ser flexibles, ràpids i tenir capacitat de moure’ns a l’hora de gestionar-ho perquè és un món que va molt de pressa”, explica. En alguns casos els és difícil reunir els requisits necessaris com va ser el cas del film de Woody Allen Vicky Cris-

 La Masia d’en Cabanyes està ubicada al Camí Ral de Vilanova

tina Barcelona (2008): “busquen coses molt concretes i el que tenim no encaixa amb el que vol el director o la productora”, explica Tomàs, que afegeix que l’objectiu és “rebre més peticions perquè això generaria ingressos”.

LA MASIA D’EN CABANYES BUSCA CAPTAR NOUS RODATGES PER AUGMENTAR ELS INGRESSOS Els cellers també es preparen per acollir rodatges L’espai entre vinyes, caves o cellers és un dels escenaris màgics que sovint sol·liciten les produc-

tores que tenen entre mans projectes de documentals, espots publicitaris o, en algunes ocasions, pel·lícules que tenen una ambientació relacionada amb el món del vi. En el cas del Penedès, alguns cellers i caves han decidit obrir les seves portes per acollir rodatges. Un dels més recurrents és el de Freixenet, que deixa les seves instal·lacions de forma altruïsta, tant exteriors com interiors, sempre i quan no els impedeixi interrompre la seva activitat.

A Bodegues Torres posen a disposició diversos espais com el del celler Waltrud, la masia Mas Rabell, el centre de visites o el seu espai més representatiu del cinema, el celler Jean Leon, que havia estat propietat del cineasta que la va fundar, Ceferino Carrión. En el seu cas, els preus varien en funció de l’espai, els dies i les hores.

12

Penedès Econòmic

maig 2014

ACTUALITAT

MAS RODÓ I CASTELL D’OR VIATGEN A LA XINA

LA CONFEDERACIÓ DE COMERÇ I PASS BUSINESS TREBALLARAN JUNTS L’empresa vilafranquina Pass Business, situada a la plaça de la Vila, 6, i especialitzada en la venda i compra de negocis, franquícies i expansió de xarxes, va signar el passat 11 d’abril un conveni amb la Confederació de Comerç de Catalunya.

Amb aquest acord Pass Business actuarà com a proveïdora per als seus associats en la prestació de diversos serveis relacionats amb el seu àmbit. Entre ells s’inclou la venda i traspassos de negocis i

comerços, la compra de negocis (gestió i assessorament), la revenda de franquícies, l’expansió de xarxes, els serveis de franquícies i la seva expansió, i la recerca de finançament, a mida, vinculat al projecte que presenti l’empresari.

Una expedició formada per representants de 24 empreses agroalimentàries i encapçalada pel conseller d’Agricultura de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, van viatjar fins a Xangai per participar a les fires Sial Xina i B2B Shangai Export Alimentació i Begudes. Els sectors participants van des del cava i el vi fins a l’oli, passant pels productes làctics, torrons o embotits.

Entre ells es trobaven les vitivinícoles penedesenques Mas Rodó i Castell d’Or.

L’automoció recupera els anys d’esplendor a les Fires de Maig El 2014 s’han doblat les vendes de vehicles, tal com va vaticinar el Penedès Econòmic el darrer número LÍDIA OÑATE Les Fires de Maig de Vilafranca ja es veuen com l’avantsala de la recuperació econòmica a l’Alt Penedès. Aquest any l’automoció prenia el relleu del Saló de l’Automòbil de Barcelona, que se celebra bianualment, i el resultat ha sorprès un dels sectors més tocats per la crisi. En els tres dies firals, l’automoció ha aconseguit doblar la xifra de vendes de l’any passat i arribar a la centena de vehicles venuts, que se situa a nivells de 2007. Segons la regidora de Comerç i Turisme, Dolors Rius, aquest és “un bon indicador per veure que Vilafranca ja és una destinació d’automoció”.

ELS CLIENTS DE FORA DE L’ALT PENEDÈS JA REPRESENTEN EL 36% En l’edició d’enguany, precisament destaca l’increment dels clients de fora de la comarca, que ja representen el 36% (Igualada, Rubí, Sabadell...). Destaquen les vendes de vehicles de gamma mitjana i alta, un fet que l’alcalde Pere Regull atribueix a la confiança dels compradors. “La gent que té diners els torna a bellugar i això és bàsic per la recuperació econòmica”, afirma.

En el cas de la maquinària agrícola, l’altre gran sector de

les Fires de Maig i un dels més representatius al llarg de la seva història, ha aconseguit capgirar la situació dels anys anteriors. Segons Rius, tot i ser “un sector que tradicionalment no acostuma a vendre en el moment de les Fires, enguany alguns expositors sí que ho han fet i molts han aconseguit formalitzar moltes comandes”.

Sens dubte, les Fires són l’espai per vendre, però la gran majoria d’expositors aprofiten també per fer contactes. El 26% dels participants esperen formalitzar les vendes al llarg del proper mes, quan es preveu tancar el retorn de la seva presència a les Fires. La seva valoració és de 7,5 punts sobre 10, i només el 2% ha afirmat que no tornarà a les fires. “El 56% han complert les expectatives de negoci esperades i l’11% les ha superat”, dues dades que “ens donen molta empenta”, comentava Rius.

Pel que fa a l’afluència de visitants, es calcula una xifra si-

milar a la de l’any passat, unes 40.000 persones, en què segons l’enquesta efectuada a peu de carrer, augmenta un 12% els visitants de Vilafranca respecte a l’any passat. “La Fira té un públic fidel. Un 83% fa 5 anys que hi ve i la valora amb un 7,9, un notable alt”, deia la regidora.

L’espai restaurant també ha estat un dels grans encerts de l’edició de 2014 amb molta afluència de clients al llarg dels tres dies. En l’estand de la DO Penedès, a més, s’han venut 3.500 degustacions, 700 més que l’any passat. Entre les novetats, destacava el concurs “Qui en sap més d’enoturisme?”, en el qual han participat 150 persones i que, probablement, tindrà continuïtat l’any vinent.

La valoració dels visitants ha estat força satisfactòria amb una puntuació de 7,9 sobre 10. De cara a properes edicions, des de l’ajuntament es plantegen millorar l’atractiu del Pavelló de la Gamba.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Un nou model laboral Si volem millorar la productivitat, si volem treballadors més motivats, si volem una real conciliació familiar... s’ha d’apostar per un nou model laboral, sobretot pel que respecta als horaris laborals.

Fa temps que en parlo en diversos àmbits i amb diverses persones, i pràcticament en tots tinc la mateixa resposta: Això no és possible. Anem bé amb aquesta resposta! Detecto poques ganes de fer les coses de diferent forma, tot i que reconec que el fet que siguem llatins i que existeixen unes lleis que no ajuden, no ho faciliten. Tampoc ho fa fàcil el fet que hi hagi empresaris amb poques ganes de complicar-se la vida.

Per mi, repeteixo, per mi, no té sentit haver de treballar 8 hores al dia, 6 dies a la setmana. Des de l’experiència m’he adonat que no és productiu, que la gent en general només espera l’hora de plegar o que arribi divendres, ens encasellem amb unes rutines fatídiques que ens allunyen de la productivitat.

La idea és treballar per objectius, per projectes, o per un còmput total d’hores setmanals, i amb una total flexibilitat horària. Això suposa una major planificació per part dels empresaris, a alguns els fa mandra, però son els mateixos que es queixen. Entenc que en certs sectors no és possible, però sí en molts!

Es tracta només de trencar els esquemes, i estic convençut que funcionaria, i ho implementaré ens els projectes que estic arrencant, afavorint la creativitat

i la intraemprenedoria entre els col·laboradors.

Empresaris, sindicats, no ho veuen clar, i està clar, cap canvi és fàcil, i els drets i deures adquirits per part d’uns i dels altres es veurien convulsionants, sacsejats fortament i s’haurien de crear noves lleis i metodologies de treball.

Personalment ara em seria impossible treballar d’una altra forma de la que ho estic fent, que vol dir, treballant quan tinc feina, descansant quan baixa, trobant moments per a la creativitat (sempre fora del lloc de treball), i organitzant-me el millor que puc per fer-ho tot i fer-ho be.

La meva forma de fer és meva, i altra gent pot no entendre-la, però n’estic content i em permet estar treballant en diversos projectes empresarials simultàniament, col·laborant en diverses associacions i tenint temps per a mi i per als meus.

Donar llibertat total d’horari als treballadors serà el meu objectiu, tenint en compte les contres, com ara acomiadaments, selecció impecable i molta formació i pedagogia, filosofia i, com sempre, el meu toc rebel en tot el que faig!

Un dels meus somnis és poder arrencar la meva jornada laboral amb la sortida del sol, respectant la seva evolució al llarg de les diferents estacions de l’any.

Per als que sempre s’han excusat amb les lleis... si haguéssim de complir totes les lleis al peu de la lletra, aquest país no avançaria.

El problema el té l’estat, no la revolució.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

maig 2014

13

ACTUALITAT

Com es crea una cooperativa?

Els alumnes de tres centres escolars vilafranquins aprenen el sistema de funcionament a través del programa Cultura emprenedora a les escoles OLGA AIBAR Les escoles Pau Boada, Sant Elies i Montagut de Vilafranca del Penedès participen enguany en el programa Cultura emprenedora a les escoles que, per tercer any consecutiu, ha engegat el Centre Àgora de l’Ajuntament.

Els grups, que s’han constituït en cooperatives simulades, han elaborat diferents productes manufacturats que posaran a la venda el dissabte 31 de maig, de 9 a 14h, en el mercat, en parades situades a la rambla de Sant Francesc.

S’hi podrà trobar joies, fundes per a mòbils, portallapis, marcs de fotos, etc., tot elaborats amb paper reciclat, roba vella, diferents tipus de teixits i, fins i tot, ganxet, a preus que oscil·len entre els cinquanta cèntims i els vuit euros.

L’escola Montagut va ser pionera en aquesta matèria. Segons ens explicava la professora Gemma Massana, tutora de cinquè de primària, “aquesta és una proposta que ens va interessar molt perquè, durant tot el curs escolar, es treballen diferents valors: la creativitat, el diàleg, el treball en equip, la negociació, la capacitat de consens, etc.”.

Els alumnes van crear la cooperativa Business Mont. El primer pas que van fer va ser constituir l’equip directiu, format per un president, un vicepresident, una secretària i un tresorer. Tot seguit, es van elaborar uns estatuts, es va obtenir un CIF i els 34 socis (29 alumnes i cinc professors) van fer una aportació de quatre euros per poder adquirir el material necessari per elaborar els productes que vendria la cooperativa.

Un cop en marxa, es va dissenyar un logotip. Segons ens expli-

vava Aina Amador, responsable d’aquesta darrera part, “la dissenyadora gràfica Mireia Molins ens va fer un taller amb consells sobre com havia de ser un logotip (original, fàcil de recordar, que integri dos o tres colors, etc). Aleshores, vam crear el nostre, que combina els colors verd i blau en les lletres B i M”. Amb trossos de roba vella, i utilitzant el paper reciclat, van elaborar els seus productes, que vendran el dia 31, de 9 a 14h, a la rambla de Sant Francesc, al mateix temps que les altres dues escoles que participen en el projecte: l’escola Mas i Parera i Sant Elies.

El 20% del resultat de la recaptació es destinarà a Càritas Vilafranca i la resta, a una activitat lúdica, que encara han de decidir, de la qual gaudiran els membres de la classe.

Entre altres activitats realitzades durant el curs, els alum-

nes del Montagut van visitar els estudis de Ràdio Vilafranca per explicar el seu projecte, van assistir a la Jornada de l’emprenedor que es va fer a l’Auditori municipal i van ser rebuts el 19 de maig a l’Ajuntament per l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull. Els alumnes van aprofitar la trobada

per demnar-li permís per vendre els seus productes al mercat.

L’alcalde va valorar positivament la difusió de l’emprenedoria entre els joves: “Tenir un negoci propi vol dir estar en funció del client i ser creatiu i innovar per atraure’l.

En definitiva, cal donar un bon producte i un bon servei”.

14

Penedès Econòmic

maig 2014

TRIBUNA UEP

El conseller Puig emplaça el Penedès a liderar la promoció de l’enoturisme a Catalunya

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

Una llei que ens fa més lliures

La qualitat de servei i el valor afegit que pot oferir el Penedès són la clau que ha d’empènyer aquest territori a liderar l’impuls definitiu de l’enoturisme a Catalunya, segons va explicar el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, en el dinar col·loqui organitzat per la Unió Empresarial del Penedès (UEP) al celler Augustus del Vendrell el passat 22 de maig. Segons Puig, el fet que el govern de la Generalitat hagi triat l’enoturisme com la gran aposta d’aquest sector no és una casualitat i dóna sentit a la inversió que les empreses privades han de fer per garantir la qualitat de la seva oferta. “Si altres petits territoris ens han d’ensenyar com es fa l’enoturisme, és que el Penedès no va bé”, va afirmar Puig.

Segons el conseller, el sector turístic és un dels grans motors econòmics del país. Catalunya, amb set milions d’habitants, rep anualment uns 20 milions de turistes, en un moment en què

Foto: Taempus

REDACCIÓ

“la marca Espanya va de baixa, i Barcelona s’ha situat com un exponent de qualitat inqüestionable”. El conseller va recordar als empresaris, però, que Catalunya és un país de mosaic i que hi ha d’haver un lloc per a la indústria perquè “Catalunya serà industrial o no serà”. Aquesta idea juntament amb el fet que el país no pot deixar de creure en les grans infraestructures perquè

és gràcies a aquesta aposta que Catalunya i Barcelona tenen un lloc destacat en el mercat global.

El conseller va fer aquestes afirmacions després que el president de la UEP, Santi Carda, assegurés que la patronal treballa amb la idea de “sumar sinergies i buscar solucions per a l’empresari”, per sortir de la situació dura de la crisi i “començar a avançar cap endavant.”

La Unió Empresarial del Penedès (UEP) i la Fundació Pau Casals, han signat un conveni de col·laboració que té com a principal objectiu contribuir a la difusió del patrimoni i el llegat humà i musical de Pau Casals. La signatura del conveni, que va tenir lloc el 16 de maig passat, va anar a càrrec del president de la UEP, Santi Carda, i del director general de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo, que hi va assistir acompanyat de la directora del Museu Pau Casals del Vendrell, Núria Ballester.

Santi Carda va destacar el valor que representa el llegat de Pau Casals al Vendrell per al conjunt de l’oferta cultural i enoturística i va

Espai patrocinat per:

Foto: Taempus

Conveni de col·laboració entre la UEP i la Fundació-Museu Pau Casals del Vendrell

expressar el compromís de la UEP per fer d’aquest personatge universal un símbol del Penedès. Per la seva banda, Jordi Pardo va reivindicar la figura de Pau Casals com

a català universal i va convidar les institucions públiques i privades del país a utilitzar la projecció i reconeixement internacionals del músic per donar a conèixer Catalunya.

És possible imaginar-nos avui un món sense internet?

Un món sense mòbil? Fins i tot un món sense xarxes socials? En només vint anys, la intel·ligència humana ha estat capaç de descobrir en la tecnologia el principal instrument de comunicació global i convertir-lo en una eina imprescindible per a la nostra pròpia evolució.

Ningú no pot negar avui que Internet i les xarxes socials ens han fet i ens fan més lliures des del punt de vista individual i col·lectiu, però, al mateix temps, ens fan més vulnerables perquè el flux d’informació i la rapidesa de les comunicacions ens situen a tots i cadascun de nosaltres en el centre de les mirades, enmig d’un aparador que és el món. Qui no ha pecat mai una mica de vanitat i ha posat el seu nom al cercador d’internet per veure què hi ha penjat a la xarxa sobre ell? I molts cops un s’acaba sorprenent de les coses que hi pot arribar a trobar. Aquesta és la vulnerabilitat a la qual faig referència. Mentre aquesta revolució comunicativa s’ha imposat en la nostra vida diària sense gairebé adonar-nos-en, no hem estat capaços de dissenyar un escut que ens protegeixi de la seva permeabilitat. O, millor dit, sí que l’hem dissenyat però fins no fa gaire ens era pràcticament invisible. Parlo de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD), vigent des de l’any 1999.

Aquesta i el Reial Decret 1720/2007 pel que s’aprova el reglament de desenvolu-

pament de la LOPD tenen per objecte garantir i protegir, pel que fa al tractament de les dades personals, les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físiques, i especialment del seu honor i intimitat personal i familiar.

La LOPD garanteix una sèrie de drets a les persones físiques, titulars de les dades, com ara el dret a ser informat de quan i amb quina finalitat es tracten les seves dades personals, el dret a accedir-hi i, en cas necessari, el dret a la modificació o supressió de les dades o el dret a l’oposició al seu tractament. El dret a la protecció de dades és un dret en constant evolució i, per això, s’està debatent al Parlament Europeu un nou reglament que, sobre la base d’un marc comú a la UE, adapti la protecció de dades dels seus ciutadans a l’era digital.

La LOPD l’hem d’entendre, doncs, com una garantia per protegir la nostra intimitat, no pas com un simple instrument adoctrinador i sancionador. Sense aquesta llei som més febles davant la societat. Si hem estat capaços de posar la tecnologia al servei de la nostra intel·ligència també hem de ser capaços de posar-la al servei del nostre benestar i aquest benestar també passa pel respecte a la confidencialitat i a la integritat de la nostra persona. La LOPD, doncs, més enllà de fer-nos menys vulnerables, ens fa més lliures com a persones i aquest és un dret al qual ningú ens pot obligar a renunciar.

Penedès Econòmic

maig 2014

15

EMPRESA

Més de 100 anys i cinc generacions entre fils, agulles, botons i roba interior La Merceria Puig de Vilafranca rep la distinció d’establiment centenari de Catalunya de mans del president de la Generalitat, Artur Mas LÍDIA OÑATE Recentment, el president de la Generalitat, Artur Mas, va entregar els Premis a la Iniciativa Comercial i als Establiments centenaris de Catalunya, unes distincions de mèrit per la llarga trajectòria com és el cas de la Merceria Puig de Vilafranca. Fa 127 anys Josefina Florit i Tomàs Puig van decidir obrir una merceria en plena capital de l’Alt Penedès perquè la regentés la seva filla Francesca que, malauradament, només va poder fer-ho durant quatre anys. Des d’aquell moment, diversos matrimonis de la família s’han encarregat de la merceria fins a dia d’avui. Primer Antoni Puig i Dolors Guasch, i després Tomàs Puig i Anna Maria Montserrat. “Jo vaig trencar una mica amb la tradició perquè he estat propietària única. Des de fa uns anys, però, m’acompanya la meva filla”. L’Anna Benach, que des de petita vivia de prop el negoci, el tracte amb la gent, la disposició dels productes i, el més important: el dia a dia d’una botiga. “Sempre em deia que li agradava estar aquí amb els avis, que sempre li donaven feinetes, però no n’hi ha prou, sinó que has de mamar l’ofici”, afegeix la Mercè.

Més d’un segle dóna per a molt i per a canvis de tot tipus.

La merceria és una bona mostra dels canvis en una societat. En el cas dels productes, al comerç vilafranquí han optat per reno-

var contínuament el gènere i donar cabuda a les novetats que s’aglomeren mes a mes. “És molt difícil estar al dia, no pots badar mai. Per això ens informem dels nous productes a comprar i anem a fires perquè, si no et quedes enrere”, explica la Mercè. Amb els anys han ampliat els productes i actualment a la botiga es pot trobar des d’objectes tradicions de merceria, labors i gènere de punt fins a llenceria i complements.

“La gent ara s’interessa més per cosir. Es fan moltes labors i arranjaments de roba. A més, molta gent jove s’ha comprat una màquina de cosir per renovar peces de roba antigues”, comenta

“LA LLUITA DEL DIA A DIA ÉS EL QUE T’AJUDA A MANTENIR EL NEGOCI” l’Anna. Tot i això, les manualitats i els objectes de caprici com el ganxet, la mitja o el punt de creu s’han revifat i des de fa uns anys van guanyant adeptes. “Ara hi ha molta afició per fer manualitats, però també és veritat que els que comencen volen acabar ràpid i els has d’ensenyar que aquesta feina requereix paciència”, comenta Puig amb un somriure. Precisament un dels serveis que ofereix aquesta merceria vilafranquina és l’assessorament, tant per a pro-

ductes com per a la realització de peces de cosir. Segons explica la Mercè, “els joves sobretot busquen assessorament, és a dir, que els informis de com fer les coses i els orientis per saber cap a on decantar-se”. En aquest sentit, l’Anna reconeix que molts ja vénen assabentats del que han pogut aprendre a Internet, però “els has de guiar i ajudar una mica perquè a Internet no els ho expliquen tot”.

Un dels sectors que s’ha anat fent un lloc al llarc de les dècades és el de les comunions. Vestits per a nens i nenes, sabates i complements de tot tipus omplen la botiga, que compta amb

una planta baixa on disposen tot l’estoc necessari per a aquest esdeveniment.

Darrerament han proliferat les franquícies de llenceria i els punts de venda a centres comercials de marques concretes, una situació que ha fet trontollar alguns dels comerços tradicionals. En el cas de la Merceria Puig, la Mercè ens explica que si bé és cert que “amb la crisi el preu es mira més”, també ho és que “la qualitat i la procedència dels productes marquen la diferència”. Tant és així que, fins i tot, molts clients demanen que els productes siguin fabricats al país. “Es lluita molt per mantenir la qualitat perquè hi ha un

sector de clients molt interessat a tenir productes bons sobretot en la roba interior perquè no doni problemes com les al·lèrgies”.

Amb el guardó de la Generalitat es posa la cirereta a un dels comerços històrics de Vilafranca.

Per a la Mercè, recollir-lo “va ser molt emotiu perquè, a més, vam estar les tres generacions, la meva mare, la meva filla i jo”. Ara, el repte serà seguir la trajectòria com fins ara, una tasca feixuga perquè “requereix moltes hores i concentració per estar informades de tots els canvis i novetats”, però alhora “amable perquè és un tipus de botiga molt maca i hi treballem molt a gust”.

16

Penedès Econòmic

maig 2014

L’ENTREVISTA

FELIP PUIG I GODES

Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

“Necessitem empreses que estiguin cada cop més obertes al món” El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha estat aquest mes de maig a dos actes organitzats per les patronals penedesenques ADEG i UEP: la Nit de l’Empresa 2014 i un dinar-col·loqui amb empresaris del Penedès. Aprofitant aquesta circumstància, el vam entrevistar per parlar de diversos temes d’actualitat i d’interès del nostre àmbit que afecten les nostres empreses OLGA AIBAR

Felip Puig, (Barcelona, 1958) és enginyer de Camins, Canals i Ports i diplomat en Administració d’Empreses. Membre del Secretariat Permanent i del Comitè Executiu Nacional de CDC, ha estat secretari d’organització i secretari general adjunt. Actualment també és membre de la Comissió Executiva Nacional de la Federació de CiU. En l’àmbit institucional, ha estat director general de Serveis Comunitaris del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, va ser conseller delegat i president del Consell d’Administració d’ADIGSA, i secretari general del Departament de Benestar Social. L’any 1999, entrà a formar part del Consell Executiu com a conseller de Medi Ambient primer i després de Política Territorial i Obres Públiques i portaveu del Govern fins el desembre de 2003. L’any 2013 va ser nomenat conseller d’Interior i, actualment, ocupa la cartera d’Empresa i Ocupació.

En el seu discurs davant dels empresaris del Penedès i el Garraf, va afirmar que es veu la llum al final del túnel i que hi ha indicadors positius en la situació econòmica que donen peu a l’esperança. Creu que s’està produint un canvi de cicle?

Portem 10 mesos en els quals l’atur registrat ha disminuït respecte al mateix mes de l’any anterior. El darrer trimestre de l’any 2013 i el primer del 2014, segons l’EPA, Catalunya ha creat ocupació i des del mes de febrer s’ha incrementat l’afiliació a la Seguretat Social. Aquestes dades del mercat laboral confirmen les bones perspectives del sector exterior, que ha crescut un 4,1% el primer trimestre de l’any 2014 i del turisme estranger que ha crescut en el període gener-abril més d’un 10%. La recuperació encara és lenta i insuficient per superar els efectes de la crisi. No podem baixar la guàrdia respecte a la necessitat d’aprofundir en reformes estructurals de la nostra economia i caure en un excés de triomfalisme.

Tanmateix, la situació no tornarà a ser la mateixa que hi havia a l’inici de la crisi. Què cal fer perquè les empreses siguin més competitives?

Apostar per la internacionalització i la innovació. En el marc d’una economia global necessitem empreses cada cop més obertes al món i que assumeixin i promoguin una cultura inno-

vadora. La innovació, que vol dir produir nous i millors productes, però també millorar en processos, ha de ser el nostre factor clau de competitivitat en l’economia global. No podem descansar la competitivitat de les nostres empreses en costos laborals baixos, si volem un país que generi ocupació estable, ben remunerada i riquesa per poder mantenir i millorar l’estat del benestar.

NO PODEM BAIXAR LA GUÀRDIA RESPECTE A LA NECESSITAT D’APROFUNDIR EN REFORMES ESTRUCTURALS DE LA NOSTRA ECONOMIA La indústria ha fet veritablement els deures i s’ha modernitat i especialitzat com caldria, o encara hi ha molt camí per recórrer?

Una part important de la nostra indústria ha patit la crisi i ha afrontat processos de reestructuració que li han permès millorar la seva competitivitat i obrir-se a l’exterior. També hi ha un bon nombre d’indústries que no han pogut resistir els efectes de la crisi, però en termes generals tenim un bon teixit d’empreses industrials a

Catalunya i som referents en sectors com l’automoció, l’energia, la química, la metal·lúrgia, el tèxtil i en l’agroindústria que representa gairebé el 15% del total de l’activitat industrial. Estic convençut que disposem d’actius importants a nivell industrial i oportunitats que ens han de permetre créixer.

La indústria ha patit molt en els darrers anys i molts treballadors s’han quedat a l’atur. Quines polítiques penseu incentivar perquè el sector torni a nivells de fa uns anys?

El nostre paper ha de ser facilitar la inversió i el creixement de l’activitat industrial. El conjunt del país, i el Penedès-Garraf, disposen de bones infraestructures logístiques i de comunicació, mà d’obra qualificada i formada, un teixit d’empreses industrials i auxiliars, una bona estructura de recerca i coneixement que han de permetre atraure noves inversions i generar oportunitats de creixement. La nostra finalitat és propiciar les millors condicions per materialitzar els projectes industrials.

A la nostra zona hem tingut diversos casos d’empreses que deslocalitzen la producció a altres països. Què es planteja fer des de la Generalitat per evitar nous casos? És veritat que continuem tenint situacions d’empreses que, o bé en el seu moment no van fer els deures de reestructuració i ara estan patint les conseqüències, o bé que, com a conseqüència

Penedès Econòmic

maig 2014

17

L’ENTREVISTA d’estratègies globals, prenen decisions que ens afecten. Hem d’estar preparats per tenir la capacitat i la flexibilitat de salvar totes les empreses que puguin estar en risc i, a això es dedica la Generalitat de Catalunya, a trobar alternatives industrials o socis industrials o financers quan passen situacions com aquestes.

Altres sectors com el turisme o el comerç estan creixent amb força. Cal diversificar per créixer?

El sector turístic és un sector estratègic de l’economia catalana que aposta per un creixement més qualitatiu que quantitatiu.

Hem de poder diversificar l’oferta turística i posar en valor el nostre patrimoni històric i cultural, la gastronomia, el territori i el medi natural.

L’èxit del turisme de vacances i de Barcelona com a capital turística ens ofereixen una oportunitat de creixement. El comerç és dels sectors que més ha patit la crisi, atesa la caiguda del consum intern; des del mes de desembre ha començat a créixer tot i que moderadament. L’evolució del comerç a Catalunya ha estat menys dolenta que a la resta de l’estat, cosa que explica l’èxit del model de comerç català, avui amenaçat per la desregulació que impulsa el govern de l’estat.

Foto: Fèlix Miró

La desregulació comercial atempta contra el comerç català?

Totalment, el model comercial català és un model d’èxit que ha permès l’equilibri dels diferents formats comercials i aposta pel comerç de proximitat, el comerç urbà. Gràcies al comerç urbà, els centres de les nostres ciutats i viles són espai de trobada, de relació, d’activitat. El comerç és vida a la nostra ciutat.

El model comercial català garanteix una àmplia i diversa oferta comercial que beneficia al consumidor. La desregulació d’horaris i la llibertat d’establiment no té com a finalitat el benefici del consumidor, pretén canviar un model que funciona en benefici d’una part de l’oferta, els grans operadors comercials en resultarien beneficiats per damunt dels petits empresaris. La desregulació comporta un desplaçament de la demanda, no un increment de la mateixa.

Una de les principals dificultats amb les quals es troben les empreses, a banda del finançament, és la burocràcia que s’ha de fer a l’hora d’obrir un negoci.

Quines mesures s’han impulsat des de la Generalitat per a evitar-ho?

L’impuls de les lleis òmnibus va ser un primer pas de simplificació administrativa, positiu però insu-

ficient. Des del govern impulsarem una nova llei de simplificació administrativa que tindrà com a criteri general un canvi de model.

A excepció dels requeriments específics d’autorització que fixi la Unió Europea, el criteri general

L’ENOTURISME ÉS UNA APOSTA EN LA QUAL FA TEMPS QUE S’HI ESTÀ TREBALLANT serà la declaració responsable per part de les empreses i els tècnics de projecte. Passarem d’un model d’autorització prèvia a un model de supervisió i de confiança que ens aproximi als països del nord.

No reduim el nivell d’exigència, compartim la responsabilitat del compliment de la normativa entre empresa, tècnic i administració.

En el dinar-col·loqui de la UEP, ha anunciat que l’enoturisme serà “la gran aposta” del departament d’aquest any. Quins recursos s’hi destinaran i quants arribaran a la nostra comarca?

L’enoturisme és una aposta en la qual fa temps que s’està treballant, fonamentalment des de l’àmbit privat. Ara estem en condicions de fer una gran aposta per situar-nos, a nivell mundial, com una de les grans destinacions del turista que busca experiències en el món del vi i del cava.

Des de l’administració pública hem fet un estudi de la situació

EL MODEL COMERCIAL CATALÀ GARANTEIX UNA ÀMPLIA I DIVERSA OFERTA COMERCIAL QUE BENEFICIA EL CONSUMIDOR de l’enoturisme, l’oferta disponible i el potencial de creixement que hi ha; hem creat la taula de l’enoturisme com a espai de treball conjunt de tots els actors implicats i hem començat a prendre mesures de suport a la promoció i comunicació de les zones turístiques, com la propera senyalització de les diferents DO catalanes que formarà part d’un dels capítols als quals es destinarà part del Fons del Foment del Turisme (taxa turística). El que és impor-

tant és que les diferents mesures i propostes sorgeixen d’un treball conjunt entre els diferents actors i que tots sumem esforços en una mateixa direcció.

Es parla sempre de turisme i de treballar conjuntament per establir sinergies, però el Penedès està dividit en dues províncies i dues administracions. Com es pot superar aquesta divisió provincial?

Estar en dues províncies diferenciades no ha de ser cap inconvenient perquè siguem capaços de dibuixar un projecte d’enoturisme Penedès amb una marca Penedès potent i de les més importants a Catalunya i d’Europa en aquests moments. Estem treballant amb la gent del Penedès, de l’Agència Catalana de Turisme, amb els patronats de les Diputacions de Barcelona i Tarragona i amb els diferents agents per fer un projecte global que superi aquestes divisions que crec que formen part del segle XX que no pas del segle XXI. En un mercat globalitzat, cal una major associació i col·laboració empresarial per tenir més presència i ser més forts al món?

Catalunya es caracteritza per una estructura empresarial pràcticament de petites i mitjanes empreses. La dimensió empresarial és un handicap per la internacionalització de l’activitat econòmica. Necessitem que les nostres empreses guanyin dimensió i siguin més competitives.

Aquest procés es pot estructurar pel creixement propi, l’adquisició d’empreses, però també per una col·laboració i treball conjunt entre empreses d’un mateix sector o de la cadena de valor que permeti guanyar dimensió i competitivitat per accedir de forma més eficient als mercats globals. La política de clústers, en la qual Catalunya ha estat pionera, busca aquest espai de col·laboració per generar sinergies en la formació, la innovació i la internacionalització.

Projectes com BCN World són una altra de les apostes del departament per diversificar el turisme?

El projecte BCN World és un projecte de govern i un projecte de país, que ens permetrà poder atendre un segment de mercat turístic que busca aquest tipus de centres turístics com a destinació, en qual hi ha joc i altres ofertes lúdiques. BCN World ha de ser un element de dinamització i de transformació turística com en el seu dia va ser, i avui encara ho és, Port Aventura, i una font important de creació d’ocupació. Estic segur que serà un bon projecte pel sector turístic i per l’economia del conjunt del país.

18

Penedès Econòmic

maig 2014

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

CANVI DE CICLE: UNA EXPLICACIÓ A L’INCREMENT DE PREUS EN EL SECTOR IMMOBILIARI

F

a més d’un any, vam publicar un article sobre el futur del sector de la construcció “I si estiguéssim sortint de la crisi?”, del qual vam treure la següent predicció: Crec que, aquest sector, és víctima d’una anàlisi i d’un tractament públic i financer manifestament millorable.

Al sector de la construcció a Espanya no se’l pot tractar com al d’altres països que van sofrir una altra bombolla immobiliària (ex.

Irlanda) ja que té altres perspectives de futur, més positives.

El sector immobiliari el dividiria en 2 zones, l’A i la B. Aquesta última comprendria els immobles que només interessen al mercat interior i l’evolució del qual dependrà de l’economia general.

L’A, agruparia els immobles que, a més de la demanda interior, té interès per als compradors exteriors, es podria anomenar “zona d’exportació”. Són espais geogràfics que tenen unes condicions atractives per als inversors internacionals, tant per a la jubilació o com a residència turística.

Per a aquests últims compradors, Espanya ofereix unes condicions excepcionals: un clima benigne, una oferta cultural, gastronòmica i paisatgística d’alt nivell, seguretat personal i jurídica, és un dels països més divertits i entretinguts d’Europa i té unes ciutats repartides al llarg d’aquesta zona que permet al jubilat o turista cobrir les seves necessitats personals amb una atenció de qualitat com, per exemple, l’assistència sanitària.

La inversió immobiliària genera altres efectes econòmics molt importants, com ampliar el nivell de consum local amb l’aportació de la renda dels nous residents.

La capacitat econòmica dels estrangers serà determinant per al futur econòmic dels diferents sectors empresarials de la zona.

I en procedir de diferents espais geogràfics i econòmics (generalment en expansió), garanteix una estabilitat en el consum que no li pot proporcionar la demanda interior, avui molt deprimida.

Per tant, és previsible, que l’interès exterior el tindrem assegurat si no canvien les circumstàncies i l’actual estoc d’habitatges s’acabarà venent, ja

que és un producte molt competitiu per a la inversió estrangera.

Aquest estoc està concentrat, en la seva major part, en l’eix mediterrani (Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia) i en altres zones d’interès internacional (com, per exemple, Madrid o Canàries).

Anem a veure com li ha anat aquest passat any al sector immobiliari d’Espanya. En el diari Expansión del 8 de desembre de 2013, Antonio Del Bosque Barbero i Ignacio García Queimadelos, van publicar en el seu sempre recomanable Pulso Inmobiliario l’article Primer síntoma del cambio de ciclo: La asimetría en la evolución de los precios, en el qual s’incloïen unes estadístiques per Comunitats coincidents amb les publicades, amb tant rebombori social, per l’INE però més completes ja que abarquen gairebé tot el període de l’esclat de la bombolla immobiliària.

Com podem observar, el creixement de preus està especialment centrat a la zona A, s’ha produït un canvi de tendència, des de principi de l’any 2013, per una demanda especialment activa dels compradors estrangers, amb percentatges cada vegada més creixents en el volum de compres d’habitatges.

En general, totes les Comunitats tenen una zona A i una B, de manera que, a la vegada, pot estar creixent de preus un 5% la primera zona i la segona decreixent un 4% però, si aquesta última té important quantitat de transaccions, la mitjana no reflectirà la realitat del mercat. Només les que tenen percentatges molt majoritaris en una o altra zona, com pot ser el cas de les Balears, la tendència es veurà més clara.

I com a conseqüència de la millora de les dades fonamentals de la nostra economia: reducció dels desequilibris del sector públic i exterior, sanejament del sector financer, increment de la confiança

internacional en la gestió política com a conseqüència del programa de reformes destinat a la millora de la competitivitat del sector productiu, estabilització de la destrucció de l’ocupació, retorn al creixement econòmic... Tot això ha contribuït a la reducció dels costos financers i al retorn del capital exterior a la nostra economia cosa que ha provocat que s’han sumat als qualificats grups d’inversió internacional esmentats en l’article referit a l’inici, nous inversors exteriors i fons internacionals que s’han interessat en immobles tant residencials com no residencials (oficines, hotels, centres comercials...).

Des de l’any 2007 la correcció de preus ha estat constant i pro-

funda i el mateix ha succeït amb la seva producció i és lògic que amb un estoc tan reduït la demanda estigui generant un increment de preus. I això que la demanda interna està paralitzada per una depressió injustificable.

Com és possible que en el 2007, a l’inici de la seva més greu crisi econòmica dels últims decennis, els espanyols estiguessin entre els més optimistes tenint el futur més negre i les pitjors dades en desequilibri comercial, endeutament i deteriorament de les finances públiques i actualment, que tot això s’està corregint d’una manera tan radical i sorprenent i que els analistes i els prestadors internacionals ens estan concedint un crèdit que ens van retirar fa ja bastants anys, som ara i no el 2007, els més pessimistes?

Alguna cosa ha de fallar en el nostre sistema educatiu, en la

qualitat i independència dels nostres mitjans d’informació i en definitiva, en la nostra societat, per explicar un error de diagnòstic així. Si, als optimistes compradors exteriors, se sumés una petita quantitat de pessimistes interiors aquest canvi podia arrelar. A això ajudaria la recuperació del crèdit interior a la producció d’habitatges i actius no residencials en zones en les quals l’estoc s’està esgotant i continuen amb una demanda creixent, la recuperació del patrimoni net de les famílies pel desendeutament, l’estalvi i l’increment dels índexs borsaris, la creació d’ocupació i el creixement del sector exportador de béns i serveis.

I, encara que sembli una broma, la vacunació de la societat contra els que anomenem “tàvecs de la crisi”. És un tipus de persones que només apareixen en les catàstrofes i no quan es poden evitar i es dediquen a atemorir la població i a entorpir les tasques de rescat i de reconstrucció i que tant protagonisme han tingut en la difusió de la depressió, en el consum interior i en les decisions d’inversió, especialment en el sector immobiliari. Sempre he pensat que, si abans de la crisi, només un 5% d’ells s’hagués mobilitzat contra ella, haurien construït un dic infranquejable.

La reactivació del sector sobre bases més sòlides, ja que té com a funció l’atendre una demanda creixent i solvent a les zones en el qual la reserva s’està esgotant, pot constituir-se en un factor fonamental per a la resolució de l’alta taxa d’atur i els desequilibris del sector públic i per millorar la solvència dels agents econòmics, de les famílies i les entitats financeres, atès el seu paper de motor de l’economia.

Per apreciar el marge de creixement convé comparar que a Espanya, amb un mercat històric (excloent els anys del boom) entorn dels 300/325.000 habitatges

anuals, en el 2006 es van iniciar 760.179 habitatges i en aquest any passat, segons les últimes estimacions, amb prou feines arribaran a 40.000. A Catalunya, el 2006 es van iniciar 127.117 i en aquest últim 2013 no s’espera que superin els 3.200.

Si es produís un creixement sostenible en la construcció, canviarien les dades del PIB, de la desocupació, de la recaptació fiscal i de la Seguretat Social, distribuint la seva expansió en un ampli ventall d’activitats econòmiques interiors. N’hi ha prou de recordar la dada que vam emprar en un article anterior proporcionat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, quant a la construcció catalana, que en els anys 2006/7 representava entre un 10/13% del PIB i en el 2011 només representava entre un 1 i un 2%.

En la discussió social provocada amb la difusió de les primeres dades positives sobre el creixement de preus per l’INE, va ser constant la preocupació per si això podria generar una altra bombolla immobiliària com la que vam sofrir el decenni passat, però crec que les condicions financeres, socials i fins i tot polítiques ho dificulten.

En primer lloc, faria falta que els mercats financers ens concedissin un altre bilió d’euros, també necessitaríem el que anomenem el “triangle perfecte d’irresponsabilitat social”, que anava des dels dirigents polítics als més humils treballadors, poques vegades trobarem un país en què tanta gent, i al mateix temps, no estiguessin en el seu lloc i d’això, alguna cosa haurem après i finalment, el que els nostres prestadors i controladors ens permetessin una altra disbauxa.

Veig més que, amb la reducció de l’oferta i al no haver ampliat el nombre d’unitats a la venda, la demanda provoqui en aquestes zones un creixement de preus.

Llavors comprovaran els nostres “desconfiats” compradors interiors, quan hagin de pagar els habitatges, com costen tant els que quedin com els que en l’època del pessimisme generalitzat compraven els “optimistes” exteriors (i els nostres millor informats conciutadans) per veure el renéixer del Mediterrani.

Penedès Econòmic

maig 2014

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Atrezzo: Una alumna, una artista!

L’Alba Quirós és una artista de 24 anys que projecta un nou concepte d’acadèmia de dansa. En els darrers 7 anys ha treballant en un gimnàs i a través d’un procés d’autoconeixement i de fixar-se en el seu propi procés de formació, arriba a la conclusió que vol tenir la seva pròpia escola.

Arriba a un acord amb els propietaris de Grangela i creuen idees, inversió i talent. Uns posen la infraestructura i l’Alba la direcció sota els seus principis i valors.

Què és Atrezzo?

Són tots els decorats que entren dins d’un musical, tot allò que dóna vida a un espectacle, si no hi ha atrezzo, resulta pobre...

Aquesta és la inspiració que m’ha portat a posar nom a l’escola.

Un concepte que va més enllà d’un gimnàs o d’una escola de dansa... és una escola per formar artistes que puguin cantar, o ballar, o fer teatre o interpretar.

La meva inspiració són els musicals...

Tu poses la idea i els propietaris de Grangela hi posen els diners? Què creus que han vist en tu?

Vull pensar que han vist professionalitat en el ball, una idea de negoci diferent del que avui existeix a Vilafranca, i sobretot molta il·lusió.

Creus que hi ha molta gent que vulgui arribar a ser artista a casa nostra?

Pensa que formarem en tots els estils de ball, i per a totes les edats. El ball no està limitat a una edat i encara menys es limita a l’objectiu de voler ser un o una professional del ball. A la nostra comarca, n’hi ha molta de gent

que balla, el que passa és que cada estil té la seva acadèmia.

A Atrezzo et podràs formar en contemporani, clàssic, jazz musical, jazz-funk, Hip Hop, old school, comercial dance, salsa, merengue, bachata, flamenc, balls de saló, country, dansa del ventre, hells (ball femení).

Ets molt jove, quina és la teva trajectòria i què et porta a donar el pas d’iniciar Atrezzo?

De fet, vaig començar a ballar als 16 anys. Després de l’ESO, vaig fer un mòdul d’administratiu.

Aleshores feia competició en aeròbic, però no vaig aprendre a ballar fins que em vaig apuntar a un gimnàs aquí a Vilafranca. De mica en mica vaig passar de rebre classes a donar-ne, sense parar mai d’aprendre. Als 19 anys començo amb el Hip Hop. Per formar-me vaig haver d’anar a Barcelona on vaig fer l’aprenentatge de tots els diferents estils de Hip Hop i on em van acreditar per poder donar classes.

Vilafranca no té cap espai que et permeti créixer en aquestes disciplines, més enllà de practicarho com a hobby.

T’ha costat que el teu entorn entengués que volies ser artista?

No és fàcil... Quan acabes l’ESO sembla que el que calgui fer és un batxillerat. Jo em sentia artista des de petita, però com passa moltes vegades, em sentia una mica exclosa.

A mi m’agradava cantar i ballar, però fins que no vaig fer 13 any era una nena amb molt poca energia. Però també he de dir que els meus pares sempre van creure en mi i em van ajudar molt. Ells i també una professora de l’escola que en lloc de dir-me pel meu

nom, em deia “Artista”. Encara li ho agraeixo avui.

Veient la teva experiència, què recomanaries a uns pares que tinguin un fill o una filla que vol o li agrada molt ballar i cantar ?

Malauradament massa vegades pensem que si són massa alts o massa baixos o massa prims o massa grassos, no podran destacar en aquella disciplina.

Al voltant del ball hi ha moltes limitacions i frustracions que després s’acaben traslladant a la vida adulta.

Jo crec que el més important és ajudar-los que no se sentin limitats. I això s’aconsegueix primer creient en ells i després, amb la formació i la pràctica.

Per tant, als pares i mares els diria que si tenen un nen o una nena que li agrada ballar, cantar o actuar... Que li ho potenciïn perquè no se sap el que pot arribar a fer...

Tornem a la teva escola a Vi-

lafranca, parlem-ne una mica més... Com funcionarà, com serà...?

Es caracteritzarà perquè hi haurà un equip de professorat que són professionals en la seva disciplina. Tot ells tenen companyia, dirigeixen grups i poden fer espectacles professionals.

A banda d’això preparem grups per poder competir, sobretot en Hip Hop, no tots els balls tenen trobades de competició.

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- La importància d’ajudar els més joves a descobrir la seva passió i habilitat; d’ambdues coses en pot sortir un projecte empresarial.

2- En un moment en el qual es tant difícil l’accés al crèdit veiem un exemple d’algú, molt jove, que ha aconseguit trobar un inversor. Amb professionalitat, una idea original i amb potencial i molta il.lusió podem trobar línies de finançament.

3- La pròpia experiència, font d’inspiració per a noves idees: Sovint el fet de fixar-nos en el propi procés d’aprenentatge ens dóna peu a descobrir mancances i oferir productes o serveis, que no existeixen en el mercat.

4- Joventut, professionalitat, passió, idees, atreviment, suport de l’entorn i un somni, poden ser el coctail que fructifiqui en una nova empresa.

No serà una escola convencional, intento fusionar coses que a Vilafranca ja funcionen amb noves modalitats de funcionament que he vist a altres llocs com per exemple Barcelona.

Escola, formació, professional i competició.

L’objectiu és acreditar la formació depenent dels estils...

Examinarem aquí.

El meu objectiu és que el funcionament de l’escola estigui organitzat en base a horaris molt flexibles, amb classes molt variades.

Quan els nens i nenes arriben a l’adolescència, sovint els costa continuar practicant perquè la rigidesa dels horaris no els és compatible amb els seus estudis i acaben abandonant.

Quan veurem funcionar l’escola i on està situada?

L’escola estarà al carrer JV Foix. Comptarem amb una sala gran de 150 m2, amb un terra homologat per al ball i amb moltes possibilitats de creixement si funciona bé.

Com veus el futur Alba?

Amb molta il·lusió, dirigint una escola on hi hagi constantment activitats als matins, als migdies, a les tardes i als vespres. I també durant els caps de setmana, oferint master class, tallers específics, cursos, amb professorat molt professional que vindrà per a l’ocasió.

I una mica més enllà, veig una escola en la qual les persones que vulguin fer carrera professional, podran formar-se, entrenar, examinar-se i titular-se a Atrezzo.

Això serà possible si aconseguim homologar algunes coses i que el professorat pugui venir a examinar-se a casa nostra.

20

Penedès Econòmic

maig 2014

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

ÀGORA PIMES, PER EXEMPLE

L

’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i l’ADEG organitzen la 1a Convenció de la petita i mitjana empresa al Penedès i el Garraf. Àgora Pimes és el nom d’aquesta jornada que s’ha emplaçat al Centre Àgora, dimecres 4 de juny, i que s’ha gestat amb el propòsit, sempre compartit, de promoure un espai de relació, intercanvi i coneixement per a empresaris i directius de Pimes.

El programa està dotat de continguts d’interès per als professionals de la gestió, que durant tot el matí podran optar per una de les dues sessions que es proposen, bé l’Àgora Gestió o bé l’Àgora Acció; la primera, més relacionada amb l’operativa de l’empresa, abordant les qüestions fiscals, laborals, financeres i de gestió del personal, i la segona, embrancada en les qüestions estratègiques, com ara la internacionalització, les tecnologies o el màrqueting.

A l’endemig de la jornada, a l’Hotel Sol i Vi, tindrà lloc un dinar de treball amb el director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, amb format de ponència i col·loqui i amb la intenció de debatre al voltant dels nous corrents d’industrialització; tota una declaració d’intencions per part dels organitzadors.

A la tarda, Àgora Pimes oferirà una exposició de casos a càrrec de representants d’empreses del Penedès i el Garraf, en tres tandes. En primer lloc, tres empreses del sector alimentari, Cafès Novell, Bombons Cudié i Vilarnau.

Després, tres empreses alineades pel fet d’oferir serveis a d’altres empreses, com és el cas LaVola, Monocrom i In Via. Finalment, tres empreses orientades al consumidor final, Casa Ametller, WiFi Penedès i SIA Biosca. En conjunt, nou empreses de casa nostra que ens explicaran el seu itinerari més recent i les seves expectatives de creixement.

En el decurs d’aquesta convenció de Pimes, la primera d’unes quantes més -n’estic convençutes preveu la participació d’uns 40 ponents, tots ells vinculats al territori. Això té a veure amb l’objectiu de promoure la interrelació i el coneixement d’un mosaic professional i empresarial de genètica autòctona, com les millors varietats que és capaç de

L’AJUNTAMENT DE VILAFRANCA I L’ADEG ORGANITZEN LA 1a CONVENCIÓ DE LA PETITA I MITJANA EMPRESA AL PENEDÈS I EL GARRAF

germinar aquest tros de món que és el Gran Penedès.

Quan us ho explico no deixo de pensar en un aspecte força rellevant, com ho és l’organització d’un esdeveniment empresarial de manera conjunta i amb un contrasegell publicoprivat.

L’ajuntament vilafranquí i la primera organització empresarial del Penedès i el Garraf han treballat colze a colze en la realització d’un projecte que ha de servir de llavor per a successives experiències compartides.

No és veritat que no ens puguem entendre si hi ha voluntat de ferho i si hi ha prou generositat per part d’uns i altres. Acompassar els tempos i conjugar les maneres de fer no és fàcil, és cert, però l’esforç que s’hi ha esmerçat per convergir

en un mateix propòsit s’ho val. En aquest sentit, des de l’ADEG vull fer un reconeixement exprés als professionals del Centre Àgora i, per extensió, a l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Estan per la labor. No cal parlar-ne més.

També estan per la labor els mitjans de comunicació a l’hora d’informar de l’actualitat econòmica i empresarial; alguns d’ells també des del sector públic, com és el cas de Penedès Televisió, que acaba de rebre un Premi ADEG tot just per la seva tasca divulgativa al voltant de l’economia i les empreses del Penedès. Aquest mateix guardó, l’any passat, el recollia la família Barella per aquest Penedès Econòmic que teniu a les mans i que mai els ho acabarem d’agrair com cal.

I encara més mitjans, no pas amb la intenció de no deixar-me’n cap, sinó amb l’obligació sentida de reconèixer unes maneres de fer i d’informar del tot sol·lícites amb la gent d’empresa. Posem que estem parlant de La Fura, El 3 de Vuit, Eix Diari, Diari de Vilanova i Canal Blau TV, també del Cargol!, i, tant o més, de les emissores locals Ràdio Maricel, Ràdio Sant Sadurní, Ràdio Vilafranca i Canal Blau FM. En aquestes quatre ràdios l’ADEG hi té diferents espais de divulgació per parlar de les empreses de l’entorn, qui són, què fan i com ho fan.

Fixeu-vos quants models de compartició i de bona entesa.

Aquesta també és una bona manera de fer país.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

maig 2014

21

EMPRESA

El programa Genera, bona pràctica europea La Fundació Pinnae va rebre una delegació de Fejér Enterprise Agency

La Fundació Pinnae va rebre el 20 de maig una delegació de l’entitat microfinancera hongaresa Fejér Enterprise Agency amb l’objectiu de compartir amb aquesta entitat l’intercanvi de coneixements i bones pràctiques.

La Fundació Pinnae forma part de la European Microfinance Network (EMN), ins-

titució basada a Brussel·les, i que reuneix les millors entitats microfinanceres d’Europa.

La EMN ha considerat que el Programa Genera reuneix totes les característiques dels programes de bones pràctiques europeus i que la seva difusió dins la xarxa, pot ajudar a la millora d’altres entitats membres.

Els establiments Schlecker es transformen en Clarel

El Grup Dia ha iniciat a les comarques del Penedès i el Garraf la transformació de les botigues Schlecker a Clarel, una nova marca de cura personal i de la llar.

El motiu del canvi és que la cadena de supermercats espanyola va adquirir l’any passat la xarxa de botigues a Espanya i Portugal, un total de 1.130 establiments, per uns 70 milions d’euros. Ara el grup vol donar un aire nou a les botigues i ampliar els punts de venda.

La companyia espera poder tenir 2.000 punts de venda

en els propers cinc o sis anys.

L’objectiu és obrir entre 150 i 200 botigues cada exercici.

Algunes botigues ja han tancat per fer reformes i el canvi d’imatge i d’alguns productes, tot i que la majoria es mantindran. D’altres els faran al llarg d’aquest any o del vinent.

El grup de distribució Dia va aconseguir l’any passat un benefici net de 144,9 milions d’euros, un 46% més que l’any anterior. Els ingressos s’han incrementat fins als 8.579 milions, amb un creixement de vendes del 6% a Espanya.

SEGURETAT PER A LES EMPRESES A L’ESTRANGER

PROJECTE ACCELERA EL CREIXEMENT

La Guàrdia Civil va realitzar el 13 de maig una jornada a la seu de Foment del Treball sobre seguretat per a empreses amb interessos a l’estranger.

L’objectiu era realitzar una acció de conscienciació dirigida a empreses amb projecció internacional per millorar el tractament de la pròpia seguretat interna així com fomentar els coneixements tècnics i pràctics dels empresaris que operen en el mercat internacional. Entre les ponències que van oferir

S’ha obert la segona edició del projecte Accelera el Creixement, que coordinen la Diputació de Barcelona i PIMEC. L’objectiu és ajudar 50 Pimes de la província de Barcelona a impulsar el seu creixement. Està adreçat a Pimes de més de tres anys de vida, amb almenys tres treballadors, que tinguin el seu centre de decisió a la demarcació de Barcelona, amb vocació internacional i amb voluntat d’invertir en el seu creixement. Més informació al 93 817 11 69.

experts del cos, es trobava el Programa Plus Ultra l’objectiu del qual és posar a disposició de les empreses el potencial de la Guàrdia Civil per ensenyar autoprotecció als expatriats i per a recolzar les seves necessitats de seguretat, tant a Espanya com a fora del país.

Josep Lluís Bonet presidirà la Cambra de Comerç d’Espanya REDACCIÓ

El govern central proposarà el president de Freixenet i del Fòrum de Marques Famoses, Josep Lluís Bonet Ferrer, com a president de la nova Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació d’Espanya, que substituirà el Consell Superior de Cambres.

La Cambra de Comerç d’Espanya, que haurà d’estar constituïda abans del 31 de gener del 2015, serà responsable del desenvolupament del Pla Cameral d’Internacionalització, que es renovarà i aprovarà anualment el Ministeri d’Economia i Competitivitat. A més, s’encarregarà del nou Pla Cameral de Competitivitat, que inclourà el conjunt de les activitats i funcions públiques que han de desenvolupar les Cambres en suport a la competitivitat de les empreses espanyoles, especialment de les Pimes, en col·laboració amb totes les cambres espanyoles.

Bonet, que també és president de Fira de Barcelona, va acabar l’abril la presidència de Fira 2000, la societat que es va crear per gestionar la construcció del recinte firal de Gran Via ubicat a l’Hospitalet de Llobregat.

El president de Freixenet compatibilitzava les dues presidències des del 2004, si bé una vegada que les instal·lacions de l’Hospitalet s’han conclòs, s’ha considerat

que ja no té sentit que segueixi desenvolupant els dos càrrecs.

Així, a finals de mes, és previst el nomenament del seu substitut a la presidència de Fira 2000, que podria ser el director general de Patrimoni, de la Generalitat de Catalunya, Salvador Estapé.

El canvi en la presidència també anirà acompanyat d’una renovació de part del consell d’administració.

Una escola d’Escalada guanya els premis Creajove 2014 L’Escola d’Escalada de Vilafranca, un projecte d’Albert Català, Roger Masegosa, Pere Pascual i Mònica Jiménez, ha guanyat la dotzena edició dels premis Creajove en la categoria de Millor projecte empresarial.

El jurat va valorar la viabilitat del projecte, el seu caràcter innovador i la previsió de contacte amb una àmplia xarxa d’entitats relacionades

amb l’escalada i l’excursionisme. El premi és una tablet, un smartphone i un xec formatiu per valor de 100€.

Pel que fa a la categoria d’Idea més creativa, el jurat ha repartit el premi entre dues propostes: la funda de mòbil amb butxaca ideada per les alumnes de 4t d’ESO del Col·legi del Carme-Sant Elies Anna Batlle, Mar Ros, Laia Moreno i Eli-

senda Sánchez; i el telèfon Mec 4ep /4bp adaptat per a gent gran o persones amb dificultats de visió, ideat per la Marta Moreno, alumna de Batxillerat de l’IES Gelida. El premi a la Idea més creativa consisteix en un xec ofimàtic de 250€.

Enguany es van presentar 119 candidatures als premis, 103 en la categoria d’idea més creativa i 16 en la de millor projecte empresarial.

22

Penedès Econòmic

maig 2014

EMPRESA

Consultors de Banca Personal, assessorament a prop del client Disponibilitat, professionalitat, confidencialitat i discreció són els punts forts d’aquesta figura OLGA AIBAR Consultors del Banc Mediolanum van presentar el 14 de maig a l’hotel Casa Torner i Güell de Vilafranca l’entitat i la figura del Consultor de Banca Personal, un especialista d’assessorar els clients i ajudar-los a planificar les seves finances. Segons Joaquim Estévez, Group Manager del banc, “la funció d’un consultor és escoltar les necessitats dels clients i planificar els seus estalvis. Es tracta d’un professional expert en finances que els coneix bé i els atèn allà on es trobin”.

El consultor realitza una exhaustiva anàlisi de les seves característiques personals i financeres, de la seva tolerància al risc i dels seus objectius d’estalvi i, en funció de les seves necessitats, planifica els seus estalvis. La confiança i la comoditat del servei és essen-

cial. L’estratègia d’assessorament del consultor de banca personal es basa en una relació propera i de confiança amb el client. Així, es fa un seguiment permanent amb reunions regulars per mantenirlo informat de com aprofitar els canvis de mercat per millorar la

seva rendibilitat. Es tracta d’un servei que no va lligat als horaris rígids d’un banc, i que està a diposició del client ho necessiti.

Els Consultors de Banca Personal són professionals inscrits al registre d’Agents del Banc d’Espanya.

L’ADEG celebra al juny la segona setmana de l’Empresa La Marató de l’ADEG, l’Àgora Pimes i la 9a Jornada de Turisme d’Empresa seran les principals activitats REDACCIÓ

Del 2 al 8 de juny, l’ADEG ofereix diverses activitats que tenen com a primer objectiu la interrelació entre els empresaris i directius del Penedès i Garraf.

El 3 de juny se celebrarà a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú la tercera edició de la Marató de l’ADEG. Fins a una trentena d’empreses disposaran de 6 minuts per presentar el seu negoci a altres empresaris i directius.

El 4 de juny se celebrarà l’Àgora Pimes, una jornada tècnica adreçada a empresaris i directius de la petita i mitjana empresa.

La sessió, que ha estat organitzada conjuntament per l’ADEG i l’Ajuntament de Vilafranca, tindrà lloc al Centre Àgora.

L’objectiu és promoure la participació i el protagonisme de les pimes del territori, exposar

les novetats en matèria normativa, tendències i oportunitats de mercat; així com conèixer models casuístics per part d’empreses del mateix entorn. Alhora, aquesta primera convenció ha de servir d’espai de promoció i impuls de la Cultura d’Empresa, en clau de proximitat i d’interrelació.

El 6 de juny tindrà lloc la 9a Jornada de Turisme d’Empresa amb itinerari per empreses del Gran Penedès. En el decurs de les visites, els assistents podran conèixer les instal·lacions, els codis d’atenció i servei als clients o bé els processos de producció de les quatre empreses amfitriones.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

“Les metes en la vida”: Missatge a l’emprenedoria Nadie alcanza la meta con un solo intento, ni perfecciona la vida con una sola rectificación, ni alcanzar altura con un solo vuelo. Nadie camina la vida sin haber pisado en falso muchas veces.

Nadie recoge cosecha sin probar muchos sabores, enterrar muchas semillas y abonar mucha tierra. Nadie mira la vida sin acobardarse en muchas ocasiones, ni se meten en el barco sin temerle a la tempestad, ni llega a puerto sin remar muchas veces.

Nadie siente el amor sin probar sus lágrimas, ni recoge rosas sin sentir sus espinas. Nadie hace obras sin martillar sobre su edificio, ni cultiva amistad sin renunciar a sí mismo. Nadie llega a la otra orilla sin haber hecho puentes para cruzar. Nadie deja el alma lustrosa sin el pulimento diario de la vida.

Nadie puede juzgar sin conocer primero su propia debilidad. Nadie consigue su ideal sin haber pensado muchas veces que perseguía un imposible. Nadie conoce la oportunidad hasta que esta pasa por un lado y deja ir. Nadie encuentra el pozo del placer hasta caminar por la sed del desierto.

Pero nadie deja de llegar, cuando se tiene la claridad del don, el crecimiento de

la voluntad, la abundancia de la vida, el poder para realizarse y el impulso de sí mismo. Nadie deja de arder con fuego dentro sin antes saber lo que es el calor de la amistad. Nadie deja de llegar cuando de verdad se lo propone.

Si sacas todo lo que tienes y confías en ti, esfuérzate, ¡porque lo vas a lograr!

Magnífica reflexió de Jaime Lopera Gutiérrez y Marta Inés Bernal Trujillo, matrimoni colombià, dedicat a la motivació i entrenament d’empreses.

Certament, en molts dels “casos de màrqueting” que he tingut ocasió d’estudiar, es dóna la constant dels importants entrebancs abans d’obtenir el resultat. És una constant en moltíssims exemples de marques i/o projectes empresarials, que finalment han vist la consecució dels seus èxits.

En alguns casos fins i tot, l’èxit és fruit de la casualitat i de l’atzar.

No obstant això, tinguem clar que l’èxit de qualsevol projecte no arriba per si sol. És fruit del treball, de la constància, de la passió que invertim i... sobretot, de l’habilitat i la força de enfrontar-nos als molts entrebancs que certament té el camí.

T. 93 893 70 60

www.monbus.cat

Penedès Econòmic

maig 2014

23

EMPRESA

El mercat de les “gangues” madura amb l’arribada de nous competidors La zona del Penedès-Garraf veu créixer un sector cada vegada més diversificat i amb més demanda, tot i tenir menys tradició que a Europa LÍDIA OÑATE El mercat dels productes de segona mà, sovint coneguts com a “gangues”, s’ha revaloritzat en els últims anys. Tant sigui per la crisi econòmica o per la il·lusió que desperta anar a mirar productes rebaixats de preu, el cert és que a la zona del Penedès-Garraf cada vegada és més habitual trobar grans magatzems de productes usats de tot tipus.

A diferència del que alguns puguin pensar, el mercat de segona mà ha evolucionat molt i actualment ja reuneix un ampli ventall de productes de molts sec-

EL BOCA-ORELLA I LES SUBHASTES DE PRODUCTES, ELS MILLORS RECLAMS PER ATRAURE CLIENTS tors diferents (mobiliari, electrodomèstics, articles de decoració, remolcs, antiguitats, hostaleria, oficina...) i de qualitats molt variades. Jordi Ravetllat, propietari de la botiga “2a. mà”, situada al carrer de Sant Roc, 6, de Vilanova i la Geltrú, explica que no hi ha un producte més venut que l’altre, sinó que depèn del que necessiti la gent: “des d’armaris,

prestatgeries fins a rentadores o frigorífics”.

Amb més de 15 anys d’experiència, l’empresa Mercaxollo va ser una de les primeres en establir-se a l’Alt Penedès. Actualment se situa al quilòmetre 2 de la carretera entre Vilafranca i Sant Sadurní, tot i que també disposa d’una altra botiga a Manresa, on es va fundar. El seu propietari, Alfons Sabaté, afirma que la crisi no ha ajudat a augmentar vendes, malgrat que els productes siguin més econòmics: “amb la crisi no hi ha més compradors, sinó que arriba més gent que vol vendre”.

Però no tot el que li porten és acceptable. “Fa molts anys que m’hi dedico a anar cada matí en busca de nous productes de segona mà, però el que em porta la gent moltes vegades són andròmines

que ni ells mateixos volen tenir a casa”, explica. Per aquest motiu, tot i la revifada d’aquest sector, Sabaté creu que encara no té el prestigi d’altres països europeus, que “tenen més cultura del mercat de productes de segona mà”.

Afegeix que “no acostumen a guardar les coses a les golfes com fem aquí, sinó que quan ja han fet ús del producte i no el necessitaran més, el venen. De la mateixa manera que després compren un altre producte, de segona mà també, però per a un altre ús”. En aquest sentit afegeix que s’ha trobat en algunes situacions conflictives per part de clients que critiquen l’estat d’alguns productes.

“Només els demano que valorin la meva mercaderia perquè sempre pot haver-hi una persona a qui li pot interessar. A vegades he

hagut de fer fora gent per faltar el respecte”, afirma.

Un dels casos més controvertits és el de la roba i el calçat, un segment de productes que no es veuen amb tant bons ulls a l’hora de comprar-los. “La gent té massa manies i això a Europa no passa tant”, comenta Sabaté.

En els últims anys, les botigues de productes de segona mà han augmentat, però des d’algunes empreses amb trajectòria com Mercaxollo critiquen l’intrusisme i l’oportunisme al qual han de fer front. “Hi ha molta gent que no està preparada i no tenen ni idea de portar un negoci”, afirma Sabaté, “però cal saber estar-hi i dir que no a productes que difícilment tindran sortida”.

El boca-orella és una de les eines de màrqueting que més bé funcionen, però també els grans cartells a peu de carretera. Per la botiga “2a mà” és un dels reclams que més bons resultats els està reportant, ja que hi ha molt de trànsit a la zona. Aquesta estratègia, però, la combinen amb d’altres com els flyers o les bosses de paper amb les quals s’embolcalla el pa.

Per Mercaxollo un dels millors reclams han estat les subhastes de diumenge, on es donen sortida a productes a través d’un mètode que encara fa més divertida la compra. “Fa vuit anys que vam començar a fer-ne cada diumenge, però ara hem optat per convocar només una al mes, el primer diumenge, que anomenem Subhasta Loca Loca y Barata”, explica Sabaté.

Els Mossos inspeccionen botigues de compravenda d’objectes de segona mà

L’intrusisme que pateix el sector ha despertat les alertes dels Mossos d’Esquadra que en aquest darrer mes han impulsat una campanya d’inspeccions en establiments de compravenda d’objectes de segona mà. L’operatiu es va realitzar a les comarques del Garraf, Alt Penedès, Baix Llobregat i la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat. Aquestes inspeccions han anat adreçades a incrementar el control registral de les operacions de compravenda d’objectes comprovant qui ven objectes als establiments, els contractes de compra i venda, així com contrastar els objectes que són a la venda al públic. Durant la campanya s’han realitzat 22 inspeccions del conjunt de 63 establiments censats a la Regió Policial Metropolitana Sud. Es van revisar 1.643 contractes de compravenda i es van identificar 82 persones.

Del total d’inspeccions fetes en 7 d’elles es va iniciar un expedient sancionador, segons han informat els Mossos d’Esquadra.

24

Penedès Econòmic

maig 2014

EMPRESA

SAT SOLANA DE FOIX, PREMI AL MILLOR RAMADER DE L’ANY

DONES D’EMPRESA ES PRESENTA A SITGES L’associació Dones d’Empresa de l’ADEG es va presentar el 23 de maig al Palau Maricel de Sitges, en el marc de la jornada “Dones, empresa i creativitat”. Durant l’acte, presidit per l’alcalde de Sitges, Miquel Forns i al qual hi van assistir més de 120 persones, la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, va pronunciar la conferència “Dones, empresa i creativitat”, en la qual va explicar les dificultats que havia viscut de jove per estudiar i arribar a la posició

que ocupa actualment.

També es van poder escoltar les experiències de quatre empresàries viscudes en el seu dia a dia. La presidenta de l’entitat, Cristina Mestre, va donar les gràcies per l’interès dels assistents en l’acte de l’associació.

L’explotació SAT Solana de Foix, de Torrelles de Foix, ha guanyat el premi al Millor Ramader de l’Any en la categoria de menys de 2.000 litres diaris de llet.

També ha rebut el guardó al medi ambient en la quarta edició dels Supplier Awards de Danone Iberia per l’excel·lència global de les seves finques, la qualitat de la seva matèria prima i la millora contínua de les seves instal·lacions.

La Formació Professional Dual s’implanta al Penedès - Garraf Set centres educatius incorporaran la FP Dual, i alguns d’ells ja tenen contactes amb empreses LÍDIA OÑATE Set dels centres de Formació Professional de l’Alt Penedès i el Garraf faran un pas més enllà en aquest tipus d’ensenyament. Amb la incorporació de l’anomenada FP Dual, combinaran la teoria amb les pràctiques remunerades i una major implicació de les empreses.

A l’Alt Penedès, els tres instituts de Vilafranca estan preparant els nous cursos, tot i que de moment l’IES Eugeni d’Ors és l’únic que ja disposa de contactes amb empreses per tal que acullin alumnes dels cicles d’Administració i Finances i de Comerç i Màrque-

FINS ARA HI HA 13 EMPRESES I 2 ORGANISMES PÚBLICS IMPLICATS EN LA FP DUAL D’AMBDUES COMARQUES ting. A Sant Sadurní, l’Escola Intermunicipal del Penedès també ha confirmat que aviat signarà un conveni per tal que alumnes del cicle d’Administració i finances puguin fer les pràctiques a Sant Llorenç d’Hortons i Subirats.

La resta de centres d’FP a la comarca estan en vies d’incorporar als nous cursos la modalitat dual i estan establint contactes amb empreses interessades.

En el cas del Garraf, hi ha dos

centres que ja tenen avançades les negociacions amb empreses. Es tracta de l’institut Joan Ramon Benaprès de Sitges, que implantarà la FP Dual al cicle de grau mitjà de Cuina i Gastronomia (30 alumnes) i l’institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas de Vilanova i la Geltrú, que ho farà als cicles de grau superior de Sistema de Telecomunicacions i Informàtica (16 alumnes i 6 empreses implicades) i d’Edificació i Obra Civil (10 alumnes i 3 empreses implicades), i de grau mitjà, que és el de Transport i manteniment de vehicles de material rodant i ferroviari. En aquest cicle 25 alumnes podran beneficiar-se d’un conveni amb Renfe. Segons Melcior Arcarons, director general de Formació Professional del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, es tracta d’un “cas emblemàtic perquè fins ara no hi havia cap centre que disposés de les instal·lacions i equipaments necessaris en l’àmbit ferroviari”.

La FP Dual es va presentar fa uns dies a ambdues comarques per informar sobre el procés i esvair dubtes. Segons la directora de Serveis Territorials d’Ensenyament a Barcelona comarques de la Generalitat, Montserrat Llobet, amb aquesta modalitat “l’alumne s’implica molt més perquè es veu com un treballador més dins de l’empresa, tot i que estigui en formació”. En el cas de l’hoteleria i el turisme “va molt més bé per combinar els estudis amb les pràctiques, ja que els horaris són més lliures. No és obligatori fer-les de setembre a juny i en horari escolar com les pràctiques d’altres estudis”.

La FP Dual inclou l’opció de fer pràctiques amb beca formativa o contracte laboral, remunerat amb el Salari Mínim Interprofessional.

La durada del contracte podrà ser d’un a tres anys, i les empreses de fins a 250 treballadors podran bonificar-lo amb un 100% de la quota de la seguretat social.

FRANCISCO TORTOLERO Advocat a InDret Advocats

El govern espanyol modifica la llei concursal per facilitar la renegociació amb els creditors El 8 de març va entrar en vigor el Reial decret Llei 4/ 2014, de 7 de març , pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració de deute empresarial.

Després d’haver atès les exigències que plantejaven els «deutors més vulnerables», els deutors hipotecaris, i d’adoptar mesures destinades a beneficiar a tota mena d’empreses i als empresaris autònoms en la Llei d’Emprenedors, i un cop «feta la necessària reestructuració del sector financer» , el govern ha considerat oportú abordar la «reestructuració viable del deute empresarial», mitjançant «la millora del marc legal preconcursal dels acords de refinançament».

La nova mesura «extraordinària i urgent» s’adreça a facilitar els acords preconcursals i de refinançament que evitin el concurs de creditors , superant les «rigideses» que en aquests aspectes presenta la normativa concursal i preconcursal.

El deute de les empreses arriba al 130% del Producte Interior Brut, el que suposa aproximadament de 1,3 billions d’euros. Aquest altíssim endeutament està posant en perill la viabilitat de moltes empreses, que no poden fer front al pagament del seu deute el que arrossega la recuperació

de la economia i suposa un element d’alt risc en els balanços bancaris.

Així, una de les modificacions, entre d’altres, és l’article 5 bis de la Llei Concursal que permet que la regla de la paralització o suspensió d’execucions singulars contra el deutor es produeixi des del moment en que es presenti al jutjat competent per a la declaració de concurs la comunicació que s’han iniciat negociacions per arribar a un acord de refinançament, per obtenir adhesions a una proposta anticipada de conveni o per arribar a un acord extrajudicial de pagaments.

Per tant, la normativa ens estableix fórmules de refinanciació i recapitalització que, per un costat, incentiven que la banca converteixi deute en capital, i per altre, que s’arriben a acords de quitas i aplaçaments que no poden impedir ni obstucalitzar acreedors disidents.

En definitiva, amb la nova regulació, l’efecte previst pel Govern és, que el deute empresarial es redueixi almenys en un 10%, el que suposaria 130.000 millions, encara que fonts del Ministeri de Economia es mostren esperançadores en que «sigui superior» per reduïr el termini de recuperació i reasignar els recursos de capital i treball als sectors més eficients.

NAVE EN VENTA 2.350 m2 construidos Almacén y oficinas totalmente equipadas  Tres sectores independientes  Estanterías para Palets  4 puertas TIR Montacargas  Alturas: Planta Baja: 5,40m. - Planta 1ª: 4m.  

 93 891 17 52

Penedès Econòmic

maig 2014

25

EMPRESA

Frau de Rumasa en la venda de Montesquius El fiscal acusa la família Ruíz Mateos d’estafat a Hisenda 1,3 milions d’euros

L’excúpula de Caixa Penedès és declarada culpable Pagès, Troyano, Caellas i Abella evitaran la presó després de reconèixer els fets i retornar els diners REDACCIÓ

La justícia investiga la família Ruíz Mateos per un presumpte frau a Hisenda durant la venda dels cellers Montesquius a Sant Sadurní. Segons el fiscal, Pablo i Alfonso María Ruiz Mateos no van consignar les quantitats d’IVA que van cobrar en l’operació de venda d’immobles i maquinària del celler a la societat Arvicatarey.

El fiscal especial de delictes econòmics de Barcelona, Pedro Ariche, ha demanat tres anys de presó per a Pablo i Alfonso María Ruiz Mateos Rivero que haurien estafat a Hisenda d’1,3 milions euros.

Presumptament, la família Ruiz Mateos hauria fet ús d’un testaferro rus com a administrador únic de la societat.

El Penedès tornarà a ser a Barcelona del 6 al 9 de juny

El jutge de l’Audiència Nacional José María Vázquez Honrúbia ha condemnat “in vocce” als exdirectius de Caixa Penedès Ricard Pagès, Manuel Troyano, Joan Caellas i Santiago Abella a dos anys de presó, en el cas de Pagès, i un any a la resta, per administració deslleial i per adjudicar-se 31,6 MEUR en indemnitzacions.

En l’escrit que va llegir als condemnats, el jutge afirmava que tots quatre van tenir una actuació “maliciosa i insidiosa” que es pot considerar “subespècie del delicte d’estafa” i que va ser “enganyosa per a la societat”. Segons va afirmar, “vostès han infringit els deures essencials de fidelitat de tot administrador”, ha dit, “i no han seguit la diligència d’un empresari honrat o un representant lleial”. Segons el jutge, tots quatre van “burlar els controls

 Els quatre exdirectius acusats durant el judici

mínims” de l’entitat per “abusar” de la societat. El jutge ha acatat l’acord al qual prèviament havien arribat l’acusació particular del Banc Mare Nostrum (BMN) i les defenses pel qual els quatre acusats i els hereus de Jaume Jorba han reconegut els fets davant el jutge i ja han ingressat a BMN els

diners que van cobrar, a més de renunciar a cap futur dret, a canvi d’una rebaixa de les peticions de condemna perquè no haguessin d’entrar a presó. Finalment, Ricard Pagès, Manuel Troyano, Joan Caellas i Santiago Abella han llegit una declaració escrita davant el jutge.

El Cercle d’Economia de Sitges reuneix Rajoy, Mas i de Guindos La XXX Reunió del Cercle debatrà diverses propostes per enfortir la indústria, el creixement i l’ocupació OLGA AIBAR

Els barcelonins tindran l’oportunitat de tornar a tastar i a conèixer el Penedès del 6 al 9 de juny en el decurs de l’esdeveniment “El Penedès a Barcelona”, organitzat per l’Acadèmia Tastavins del Penedès.

Per segon any consecutiu, aquest esdeveniment es durà a terme al passeig Joan de Borbó, i consistirà en un fira de vins amb més de 300 referències, exposicions d’imatges dels municipis del Penedès i la mostra Un Penedès de museu. Durant tot el cap de setmana es podrà

gaudir d’un complet programa de mostra del folklore festiu d’aquestes comarques. Entre les diverses activitats organitzades es realitzaran ballades de gegants, actuacions castelleres i de les escoles de música del Penedès. L’expresident Jordi Pujol inaugurarà la fira el dissabte 7 de juny a les 13h, acompanyat dels alcaldes de l’Àmbit Penedès. Dos dies abans, el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, inagurarà la sala de tast permanent a Barcelona Espai Penedès, que es troba al carrer Montaner.

La XXX Reunió del Cercle d’Economia de Sitges, que enguany portarà per lema “Guanyar el futur”, se celebrarà del 29 al 31 de maig a l’hotel Melià Sitges. Hi seran presents destacades personalitats polítiques, entre les quals el president el Govern, Mariano Rajoy; el de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas; el ministre d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, i el líder de l’oposició i el del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba.

De l’àmbit empresarial, destaca la presència de directius com Antoni Brufau (Repsol), Marc Puig (Puig), Amancio López (Hotusa), Juan Antonio Alcaraz (CaixaBank), Josep Piqué (OHL) o Rosa García (Siemens). També reunirà els principals líders econòmics

 Auditori de l’hotel Melià Sitges

del país, així com destacats experts internacionals, que en les diferents sessions en les quals participaran tractaran sobre qüestions tan diverses com la creació de llocs de treball, el finançament

de les empreses, la reindustrialització de l’economia o la revolució energètica. La Reunió del Cercle també inclourà diverses sessions en les quals analitzarà la situació política actual.

26

Penedès Econòmic

maig 2014

VINS&CAVES

Els vins de la DO Penedès estrenen sala de tast a Barcelona L’Acadèmia Tastavins del Penedès inaugurarà el 5 de juny l’Espai Penedès per captar públic barceloní

Dues medalles d’or per a J. Miquel Jané i Torres Els vins de la DO Penedès, premiats al concurs mundial de sauvignon de Bordeus

LÍDIA OÑATE L’Acadèmia Tastavins del Penedès ha avançat que el 5 de juny és la data escollida per inaugurar la sala de tast de vins de la denominació d’origen Penedès, que se situarà al carrer Muntaner, 21.

El local disposa de 110 m2 en una planta baixa ubicada en un enclavament cèntric i amb bona visibilitat. Amb aquest espai, el president de l’Acadèmia, Joan Tarrada, veu tancat el triangle perfecte per a la promoció dels vins penedesencs, juntament “amb el Banc Sabadell Vijazz, que apropa el consumidor al territori, i “El Penedès a Barcelona”, que porta el territori on es troba el consumidor potencial més proper, que són els barcelonins”.

L’objectiu de la sala de tast és promocionar el Penedès a través dels seus vins i la seva cultura, però Tarrada remarca que “no

 Tarrada presentant l’Espai Penedès, a Vilafranca

serà una botiga de vins, però en el futur no descartem sumar la restauració i la venda de productes gastronòmics típics del Penedès”.

De moment, l’espai acollirà restauradors als matins, de 10 a 12h, que rebran cursos sobre els vins del Penedès; i tastos, maridatges i activitats diverses a les tardes,

adreçades al públic general. La seva capacitat és d’unes 30 persones. Segons Tarrada, preveuen arribar a 3.000 restauradors al llarg de l’any. A més, la intenció és obrir la sala a altres esdeveniments culturals penedesencs com la Festa Major de Vilafranca o la Fira del Gall.

Kripta, d’Agustí Torelló Mata, el millor escumós per l’AEPEV

Els vins Miquel Jané Sauvignon Blanc 2013, de la Bodega J. Miquel Jané, i Torres Fransola 2013, de Bodegues Torres, ambdós de la Denominació d’Origen Penedès, van obtenir la Medalla d’Or en la cinquena edició del Concours Mondial du Sauvignon, que va tenir lloc els dies 11 i 12 abril 2014 a Bordeus i al qual van

participar 751 vins procedents de més de 20 països.

Aquesta és la segona vegada que guanya la medalla d’or el monovarietal Miquel Jané Sauvignon Blanc. És un vi de muntanya que, segons el celler penedesenc, “es caracteritza per aromes de fruites tropicals, i en el paladar és sedós i ben estructurat”.

Visita dels Templers de la Serra de Banyuls al Penedès

L’Associació Espanyola de Periodistes i Escriptors del Vi també premia Kripta per ser “l’escumós més votat” REDACCIÓ

L’Associació Espanyola de Periodistes i Escriptors del Vi ha distingit un any més el cava Kripta el premi com a millor vi escumós 2013 d’entre una selecció final de més de 300 escumosos. El passat dilluns 11 de maig, Agustí Torelló Mata, el fundador de la bodega, va recollir el triple premi en un acte fet a Mallorca: millor escumós de l’any 2013, premi especial Ritz també al millor escumós i premi al vi més votat per tots els periodistes espanyols.

Amb aquest triplet de premis, Kripta segueix marcant el prestigi d’Agustí Torelló Mata, fidel a la tradició varietal del cava: Macabeu, Xarel·lo i Parellada procedent de vinyes velles del Penedès.

La seva evocadora forma d’àmfora de l’ampolla transporta

 Àlex Torelló Sibill amb una ampolla de Kripta

al món del vi heretat de Roma i l’al·legòrica etiqueta que va plasmar l’artista Rafael Bartolozzi confabula Mediterrani, ceps i bellesa clàssica.

Aquest any, a més, Kripta ha

estrenat el coupage de certificació ecològica. Tot i això, caldrà esperar un mínim de cinc anys per degustar aquesta primera obra personal del celler de la mà de l’Alex Torelló, el fill enòleg de la casa.

La Confraria del Cava Sant Sadurní va investir el passat 10 de març el president dels Templers de la Serra de Banyuls, Joan Miquel Parcé, nou Confrare de Mèrit de l’entitat.

L’acte es va fer a la seu de la Confraria a Torre-ramona i va aplegar una vuitantena de persones, entre les quals hi havia membres de la Confraria del Cava i dels Templers de Banyuls, però també d’altres confraries bàquiques del país com els Tastavins Penedès i el Consilium Vinourm Tarraconensium.

Abans de la investidura, els Templers i la resta d’integrants de les entitats bàquiques van ser obsequiats amb una actuació dels gegantons dels 7 Savis de Grècia, que formen part de la Festa de la Fil·loxera.

Parcé va declarar estar orgullós d’entrar a formar part d’una entitat que promociona el cava. Per arrodonir l’estada al Penedès, els prop de quaranta Templers van visitar les instal·lacions de la Confraria, els cellers de Freixenet i Torelló, i el Centre d’Interpretació del Cava de Sant Sadurní.

Penedès Econòmic

maig 2014

27

VINS&CAVES

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

S’acaba la prórroga de la SEPA El passat 1 de febrer va entrar en vigor la nova Zona Única de Pagaments en Euros, també coneguda per les seves sigles en anglès: SEPA (Single Euro Payments Area), Aquesta afecta comptes bancaris, transferències i a altres operacions bancàries. No obstant això, els legisladors europeus van aprovar la proposta de la Comissió Europea per concedir un període transitori addicional de 6 mesos (fins a l’1 d’agost de 2014). Tot i aquesta perllongació, des de l’1 de febrer es deixa discrecionalitat a les entitats de crèdit perquè segueixin o no acceptant operacions en els formats tradicionals.

El motiu d’aquesta prórroga, segons el Banc Central Europeu, és minimitzar qualsevol possible risc d’alteració de pagaments per a consumidors i empreses, a causa del retard que porta la transició cap a aquest nou format de pagament i a la poca adaptació per part dels usuaris.

L’objectiu de la Zona Única de Pagaments, que afecta 34 estats, més de 500 milions de persones i uns 20 milions de companyies i administracions públiques, és que ciutadans i empreses, puguin fer i rebre pagaments en euros en les mateixes condicions bàsiques, drets i obligacions amb independència

de la seva ubicació física, i que l’operació sigui o no transfronterera.

Els nous instruments de pagament SEPA, càrrec directe esquema bàsic (CORE) i càrrec directe esquema empresarial (B2B), ofereixen a empreses i particulars un sistema de cobraments i pagaments exactament igual al d’Europa, de manera que es puguin gestionar amb la mateixa facilitat, seguretat i cost, tant dins de les nostres fronteres com al mercat europeu. Així, a nivell d’empresa, es permet reduir també de manera signficativa els terminis de devolució.

Per tot això, els instruments tradicionals -fitxers N19, N32 i N58 i també els rebuts en paper- se substitueixen pels càrrecs directes SEPA, vàlids per gestionar-los en qualsevol dels 34 països adherits (els 28 estats de la Unió Europea, més Islàndia, Liechtenstein, Noruega, San Marino, Suïssa i Mònaco).

En definitiva, aquesta prórroga podríem dir que es deu al fet que no es van fer els deures a temps; per tant, haurem de posar-nos les piles en aquests dos mesos que ens queden per no caure en el mateix error el proper 1 d’agost, ja que en aquesta ocasió el termini ja s’ha dit que no es perllongarà.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 33 - Maig 2014 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado i Marga Ciscar

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Brussel·les distingeix 25 vins del Penedès al 20è concurs mundial La DO Cava va ser la més llorejada amb 18 premis.

La DO Penedès en va recollir 6 i la DO Catalunya, 1

REDACCIÓ

Un total de 25 vins i caves del Penedès han estat distingits al Concurs Mundial de Brussel·les, que enguany ha celebrat el seu vintè aniversari. Aquest és un dels certàmens de referència pel que fa a competicions internacionals del vi. Del 2 al 4 de maig va tenir lloc a Bèlgica l’entrega de medalles de 2014. La Denominació d’Origen

Cava es va endur 18 medalles, entre els quals van destacar Canals & Munné, amb dues d’or per Gran Reserva Brut i el Reserva de l’Avi 2010 i tres de plata, Masia Vallformosa, amb quatre (totes de plata), i Codorníu, amb tres (una d’or per a Raimat Chardonnay Brut i dues de plata), seguit de Mont Marçal Vinícola (dues de plata) i Castell d’Or (una d’or per a Arboç 1919 Brut i una de plata), i Covides amb una de plata.

En el cas de la Denominació d’Origen Penedès, sis van ser els guardons de plata que es van distingir, procedents de la Masia Vallformosa (2), Maset del Lleó, Josefa Roig Recasens, Cavas Canals & Munné i Castell d’Or. Per últim, sota el paraigües de la Denominació d’Origen Catalunya va ser premiat novament el celler Maset del Lleó pel seu vi Syrah Crianza 2011, que va rebre una medalla de plata.

Més de 40 expositors de DO’s participen a la fira Temps de vi Del 30 de maig a l’1 de juny, Vilanova i la Geltrú acollirà una fira amb més de 40 expositors REDACCIÓ

Vilanova i la Geltrú acollirà, del 30 de maig a l’1 de juny, la fira Temps de vi 2014. Hi seran presents més de quaranta expositors provinents de la majoria de les DO de Catalunya, que ocuparan una superfície de 12.000 metres quadrats a la rambla Principal.

Entre les activitats organitzades es troben tallers de desgorjat, tasts, maridatges i actuacions musicals. Enguany es multiplicaran el nombre de tastos que s’hi oferiran, que passaran dels 24 de l’any passat a més de 30, i també se’n faran a alta mar, a bord de diferents vaixells, tant el dissabte 31 de maig com diumenge 1 de juny. Les principals novetats seran la creació d’un espai infantil permanent durant els tres dies i la presència del ral·li de cotxes clàssics País del Cava, que finali-

tzarà el seu recorregut a la capital del Garraf. Altres atractius seran el concert acústic que oferirà el grup Mishima al Teatre Principal el diumenge 1 de juny.

La fira la inaugurarà el 31 de maig l’escriptora i periodista Empar Moliner. Durant l’acte públic de presentació, que va consistir

en un pioner tast de vins naturals del Penedès, presentat pel periodista Ramon Francàs i l’enòleg Oriol Guevara, els organitzadors del certamen es mostraven satisfets per les perspectives que la fira ofereix enguany, i esperaven la presència d’un gran nombre de públic.

28

Penedès Econòmic

maig 2014

TECNOLOGIA

Les tablets, en hores baixes Les possibilitats que ofereixen els nous phablets, els telèfons amb grans pantalles i de gamma alta, estan fent trontollar el mercat de les tablets JOSEP BARELLA Fa uns dies es van donar a conèixer els resultats del primer trimestre de 2014 d’Apple. Tot i l’èxit en general de la companyia, hi havia una ombra: la davallada en les vendes dels iPads.

Però les dades de tot el segment demostren que no és un problema exclusiu de la companyia de la poma. Les vendes, a nivell mundial, de tablets s’estan estancant.

Segons la consultora IDC, el creixement en unitats del mercat en el primer trimestre de 2014 ha estat de només un 3,9 per cent respecte al mateix trimestre de l’any passat. Aquest estancament té molt a veure amb el descens en vendes d’Apple que ha venut 16,4 milions d’iPads, un 16% menys d’unitats que el mateix trimestre de 2014. Apple ha volgut sortir al pas d’aquestes informacions, assegurant que aquest descens és a causa d’un excés d’inventari causat per les elevades vendes del trimestre anterior en el qual va vendre 26 milions de tablets.

LES VENDES D’iPADS HAN CAIGUT UN 16,1% EN NOMÉS UN ANY Fins i tot Tim Cook, CEO d’Apple Inc, va explicar que sense el desequilibri d’inventari, la xifra real de vendes hauria suposat només un petit descens pel que fa al mateix trimestre de 2013. No obstant això, el problema, que no és solament d’Apple, sinó que el de les tablets sembla ser un mercat que no creix com s’esperava i no solament en unitats. Així, per exemple, Samsung ha passat de

8,5 milions d’unitats a 11,2 milions d’unitats “posades al mercat” (que no signifiquen vendes a clients finals) i encara que això significa un creixement del 17%, el fabricant coreà ha estat oferint tablets com a regal si es comprava algun dels seus smartphones de gamma alta, cosa que es creu que ha pogut fer créixer la xifra de tablets “distribuïdes”.

EL 60% DELS USUARIS QUE COMPREN UN iPAD SÓN NOUS Per si això fos poc, la majoria de la resta de fabricants han tingut descensos, com l’escandalós d’Amazon, les vendes del qual han baixat un 47% pel que fa al mateix trimestre de 2013. Altres fabricants com Asus van baixar un 2,8% i Lenovo, tot i créixer més d’un 200%, encara suma una xifra de vendes de 2,1 milions d’unitats, molt lluny dels gegants del sector, Apple o Samsung. Les dades de vendes també presenten certs problemes, ja que en la categoria ‘altres’ s’hi inclou tot el que s’assembli a una tablet, des dels productes més econòmics com les tablets de joguina per a nens fins als dispositius de gamma alta com les tablets Surface 2 de Microsoft. No obstant això, aquests “altres” amb 17,2 milions d’unitats distribuïdes, s’estima inferior a la xifra real de vendes de l’iPad, cosa que significa que la tablet d’Apple aconsegueix millors vendes realitzades que tot el que aquest conjunt de fabricants és capaç de “posar al mercat”, que no signifiquen vendes realitzades.

La conclusió més immediata és

(*) en milions

que Apple, tot i la creixent competència, segueix liderant clarament el mercat, però es tracta d’un mercat que s’està estancant ràpidament. Més del que podia semblar. I un dels motius es troba en la ràpida maduració del sector de les tablets. Fa un o dos anys molts usuaris en van comprar una, més que res pel que significa de novetat. Van voler navegar, veure pel·lícules, jugar o consultar el correu i usar apps. Aquests usuaris, encara no necessiten renovar-la, perquè les velles encara estan en bon estat i les noves no presenten suficients novetats com per canviar-les. Això explica les dades que ofereix Apple, que

Per descomptat, l’altra teoria és que la popularitat dels phablets està desplaçant ràpidament les tablets, ja que molts usuaris troben en aquests grans smartphones la combinació que necessiten de telèfon i tablet i no necessiten, per tant, un segon dispositiu. Tot sembla indicar que és una qüestió econòmica. La compra d’un pha-

blet pot ser més cara que la d’un smartphone, però la veritat és que és més econòmica que la de comprar un smartphone més una tablet, el que porta molts usuaris a comprar un dispositiu que sigui capaç de trucar, connectar-se a Internet, que tingui una pantalla considerable, i que a més es pugui transportar fàcilment.

ACTIVITATS PRINCIPALS

SMARTPHONE vs. TABLET Públic d’smartphone

Públic de tablets

LES TABLETS COMPRADES DURANT EL BOOM DE FA DOS ANYS ENCARA NO NECESSITEN SER REEMPLAÇADES

90,5% enviar textos

73,9% cerques a Internet

83,4% fer fotos

73,6% enviar emails

77,8% enviar emails

67,5% xarxes socials

67,1% consultar el temps

66,3% jugar

diu que més del 60 per cent dels usuaris que compren un iPad són nous usuaris i no renovacions.

Encara que les xifres de moment no són alarmants, sí que és cert que en determinades regions els grans telèfons, el que es coneix com phablets amb pantalles de fins a 6 polzades, tenen molt més èxit. A Corea del Sud, per exemple, el país natal de la companyia que fabrica el Samsung Galaxy Note 3, els usuaris ja prefereixen comprar un phablet a una tablet amb pantalla de 7 o 8 polzades.

Segons sembla, aquesta tendència s’expandirà a la resta de països.

65,3% xarxes socials

64,6% consultar el temps

58,7% cerques a Internet

58,8% llegir notícies

52,9% jugar

51,5% compartir fotos/vídeos

51,2% accés a mapes

51,2% llegir llibres

49,2% llegir notícies

50,9% mirar vídeos

48,0% escoltar música

49,8% compres online

Penedès Econòmic

maig 2014

29

LLIBRES

Un dels millors llibres sobre la crisi segons el The New York Times

Y la música paró ALAN S. BLINDER DEUSTO 22,50€

La crisi financera i la subsegüent recessió econòmica ens obliguen a preguntar-nos què podem i hem de fer per tal que aquestes acabin. Així mateix, i atès que de ben segur en un futur proper sofrirem altres crisis financeres, estem obligats a preguntar-nos si ens hi enfrontarem en millors condicions gràcies al que hem après

en l’àmbit econòmic i polític d’aquesta crisi, o, per contra, ens oblidarem ràpidament de tot això.

Aquest llibre dóna resposta a ambdues preguntes i, així mateix, planteja i respon les següents qüestions: • Com ens vam ficar en aquest garbull i com en sortirem?

• En què van encertar, els qui

Com protegir els teus estalvis davant d’una nova crisi mundial

Código Rojo J. TEPPER I J. MAULDIN DEUSTO 19,95€

Código Rojo explica de manera senzilla però detallada de quina manera s’ha arribat a la situació actual de deute extrem, quines polítiques econòmiques s’han aplicat per pal·liar la crisi que sofrim des de 2008 i quines nefastes conseqüències han tingut aquestes polítiques.

A més de donar una visió detallada de la situació global,

explicant detingudament com treballen els bancs centrals, i com això ens afecta a tots. Tepper i Mauldin posen l’accent en l’entorn europeu, amb especial atenció al cas espanyol amb el capítol «España: los peores reguladores de la galaxia», en el qual despullen les polítiques financeres espanyoles i ens adverteixen de les conseqüències que tenen

Com evitar els setze errors més comuns a l’hora d’obrir una botiga

¿Por qué fracasé con mi franquicia?

JUAN LUÍS MIRAVET PROFIT 14,85€

Llibre d’ajuda per a totes aquelles persones que estan pensant a obrir una botiga o franquícia en forma d’autoocupació però que no tenen experiència.

Estàs pensant a obrir una botiga o negoci? Tens ja una idea o prefereixes obrir una franquícia d’una marca ja coneguda i exitosa? T’apassiona la idea però no saps com fer-ho ni per on

començar? Tens por a cometre els errors del principiant?

Aquest és l’únic manual del mercat escrit per algú que ha viscut en primera persona el procés d’obrir una botiga sota la fórmula de franquícia.

Es tracta d’una guia pràctica sobre els errors més habituals i com evitar cometre’ls. Podria dir-se que aquest llibre res-

van dissenyar les polítiques i en què es van equivocar?

• Per què els èxits de les polítiques implantades van suscitar sonores veus de desaprovació?

• Què queda per fer per sortir d’una vegada per sempre de la crisi?

• Quan podem preveure una nova crisi?

• Què hem après d’aquesta amarga experiència?

• Quines reformes han d’implementar-se per evitar una altra catàstrofe com la viscuda aquests últims anys?

Alan S. Blinder, professor d’economia de la Universitat de Princenton, columnista del The Wall Street Journal i vicepresident de la Reserva Federal entre 1994 i 1996, explica en aquest llibre els elements que van desencadenar la crisi financera de 2007. Per a això, i amb un llenguatge amè i exempt de complicacions tècniques, analitza les causes que van deslligar la tempesta perfecta i els dèficits de regulació dels mercats financers que van permetre engendrar la catàstrofe.

en la nostra societat en general i en els nostres estalvis en particular.

No abaixis la guàrdia, no et creguis tot el que t’expliquen, ens adverteixen Tepper i Mauldin.

Davant la situació mundial de crisi que estem vivint, de la qual ara asseguren els governs que estem sortint, cal estar més atent que mai.

Tepper és llicenciat en Econòmiques i Història per la Universitat de Carolina del Nord i màster en Història Moderna

per la Universitat d’Oxford. Va ser el fundador de Variant Perception, un grup d’investigació macroeconòmica, així com de Demotix, un lloc web de periodisme ciutadà que posteriorment va vendre a Corbis.

Mauldin és el president de Mauldin Economics, una editorial especialitzada en economia i finances que publica Thoughts from the Frontline, un butlletí d’inversió de referència i el de major projecció internacional del món financer.

pon punt a punt a “Tot el que m’hauria agradat saber abans d’obrir la meva tenda però no em vaig atrevir a preguntar!”

Es tracta del primer manual pràctic escrit per algú que va obrir una botiga amb entusiasme i il·lusió però va fracassar per cometre errors clau de principiant.

Miravet és llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense. Ha ocupant diversos llocs de responsabilitat a Círculo de Lectores, Salvat i RBA.

Actualment és director de Big Rights, consultora especialitzada en la gestió de continguts editorials i audiovisuals, i té com a clients a grups editorials, diaris, productores i televisions.

Apassionat pel món de les botigues, el 2012 va decidir diversificar la seva activitat i va obrir a Barcelona una botiga d’una popular franquícia de gelat de iogurt. El seu enorme entusiasme no va evitar que l’aventura acabés en un estrepitós fracàs en tan sols 8 mesos.

30

Penedès Econòmic

maig 2014

HISTÒRIA

Gairebé 4.000.000.000 d’euros Aquesta és la xifra astronòmica dels ingressos que es poden haver generat amb la venda de prop de 400 milions de Cub de Rubik, la joguina més popular de la història, que aquest any celebra 40 anys LÍDIA OÑATE L’etern Cub de Rubik ha arribat aquest any a l’escandalosa edat de 40 anys, una fita d’elogiar no només per la seva llarga trajectòria, sinó per la salut amb la qual arriba, mantenint-se com un dels referents d’entreteniment clàssic amb milions de seguidors arreu del món. El cub més famós del món va néixer el 1974 a Hongria. A Espanya era l’època del Cinexin, els Juegos Reunidos Geyper, l’Scalextric o el mític Exin Castillos. Totes aquestes joguines van allargar amb èxit la seva presència a les llars fins ben entrada la dècada dels 2000, però poques poden presumir d’haver venut més de 400 milions d’unitats.

Als anys 80 l’empresa Ideal Toys comença a comercialitzar el Cub de Rubik Tot i que el primer prototip del ‘cub màgic’ va prendre vida el 1974, no va ser fins a la dècada dels 80 quan va travessar fronteres per conquerir les ments de tots els àvids de trencaclosques. L’empresa Ideal Toys va ser l’encarregada d’exportar el producte, amb el consegüent canvi de nom: de Cub Màgic (Magic Cube) al Cub de Rubik (Rubik’s Cube). Des d’aquell moment, la joguina no només va ser la més

venuda, sinó també la més imitada.

La febre pel Cub de Rubik ha arribat a tal extrem que es creen versions per a mestres del joc. La pròpia empresa va crear el 4x4x4, anomenada La venjança de Rubik, i el 5x5x5, conegut com El Cub del Professor, als quals es va sumar el 2x2x2, El Cub de Butxaca. Més endavant, el 2008,

van sortir a la venda les versions del 6x6x6 (V-Cube 6) i el 7x7x7 (V-Cube 7), ja només aptes per als més avançats. Tot i així, han anat apareixent cubs amb més cares com els de l’empresa Shenshou, que va llançar al mercat a principis de 2012 cubs de 8x8x8 i 9x9x9.

El número de “Déu” es queda en 20 moviments El de Rubik és un cub de sis cares, cada una de les quals és d’un color diferent i està formada per nou cubs més petits. L’objectiu del joc és aconseguir, una vegada s’han mesclat tots els colors, col·locar els cubs petits de forma que cada una de les cares torni a ser d’un sol color. Aquest joc

matemàtic ha originat múltiples estudis per determinar la quantitat de combinacions possibles que poden adoptar el Cub de Rubik.

El número més acceptat ha estat el 43.252.003.274.489.856.000 de posicions diferents al cub de 3x3x3. Tanmateix, la xifra que

“Si ets curiós, trobaràs trencaclosques al teu voltant. Si ets decidit, els solucionaràs.”

ERNÖ RUBIK

L’hongarès Ernö Rubik és un dels pocs creadors de joguines que s’ha fet famós per un dels seus fills, el Cub de Rubik. Nascut el 13 de juliol de 1944 a Budapest, Rubik va començar la seva trajectòria en el món artístic com a escultor, arquitecte i dissenyador. A mitjan de la dècada de 1970 treballava al Departament de Disseny d’Interiors a l’Acadèmia d’Arts i Treballs Manuals Aplicats i va ser al 1974 quan va tenir la idea de construir un cub de peces intercanviables. Tot i que inicialment va pensar en construir un cub de 2x2, va optar pel de 3x3, ja que en aquest últim els centres quedaven fixes. Generalment s’afirma que el cub va ser creat com una eina escolar per a ajudar els estudiants a entendre els objectes tridimensionals, però el propòsit real era resoldre el problema estructural de moure les parts independentment sense que el mecanisme sencer s’ensorrés. Rubik no es va adonar que havia creat un trencaclosques fins que va mesclar el seu cub per primera vegada i va intentar tornar-lo a la posició original.

més expectació genera és la coneguda amb el sobrenom del “Número de Déu”. és a dir, el número mínim de moviments mitjançant els quals es pot resoldre el Cub de Rubik. El 2007 un grup d’investigadors dels Estats Units van assegurar que el Cub de Rubik es podia completar amb 26 moviments, però el 2010 un altre grup d’investigadors, aquesta vegada treballant amb l’ajut del buscador Google, van demostrar que el veritable “Número de Déu” era 20.

Un repte per a qualsevol seguidor del ja històric cub.

La trentena: la segona joventut del Cub de Rubik Després d’inundar les llars familiars de molts països, el Cub de Rubik va tornar a entrar amb força a l’univers de les joguines, cada any més competitiu. El seu retorn, però, no només ha estat gràcies a la seva imatge ‘retro’, sinó que ha anat acompanyat d’innovacions i nous ‘germans’ que han convertit el món de Rubik en tot un èxit de vendes una altre vegada. A la dreta incloem els productes disponibles actualment com el Rubik’s Snake, més adreçat al públic infantil, el clauer de Rubik (en format de 2x2 o 3x3), o el Cub de Rubik 5x5x5, una de les versions oficials més avançada del joc. La diversificació del negoci del Cub, sumat a l’ampli marxandatge (samarretes, tasses, xapes...) ha acabat convertint una senzilla idea d’un joc en tot un gegant de l’entreteniment.

ELS SECRETS DEL TRENCACLOSQUES MÉS FAMÓS DEL MÓN NÚMERO DE DÉU. Número mínim de moviments amb els quals es pot resoldre el cub de Rubik.

43.252.003.274.489.856.000. Número de combinacions possibles que pot adoptar el Cub de Rubik de 3x3x3.

RÈCORD DE 5,5 SEGONS. Aquest és el temps rècord amb el qual l’holandès Mats Valk va resoldre el Cub de Rubik el 2013.

EL MÀXIM ÉS 11. És mecànicament possible dissenyar cubs de fins a 11x11x11. En dimensions més grans, el cub passa a ser una esfera.

Penedès Econòmic

maig 2014

31

VIATGES

Praga, la ciutat de les cent torres Compta amb nombrosos racons màgics que el visitant descobreix a mesura que passeja pels diferents barris plens d’història REDACCIÓ

Praga és com la història feta ciutat. El visitant s’hi sent com passejant per les pàgines d’un atles d’història, unes vegades pel capítol dedicat al segle XIV, unes altres pel del XVIII. Goethe va definir Praga com la ‘més bonica joia de la corona del món’. Gairebé mil anys abans, el mercader hebreu-jueu Ibrahim Ibn Jacobla la va descriure com una ‘vila de pedra i calç’.

Dibuixada en el centre de Bohèmia, aquesta ‘ciutat museu’ va tenir dues èpoques arquitectòniques daurades: un període gòtic sota el govern de l’emperador Carles IV (del Sacre Imperi Romà) i un altre de barroc durant la contrareforma dels Habsburg.

Al segle XVIII la cultura txeca va ser oprimida, per la qual cosa els dos principals arquitectes barrocs d’aquesta època van ser dos alemanys: Christopher i Kilian Dientzenhofer.

La ciutat té múltiples rostres en els quals es perceben tant la

PRAGA País: República Txeca Idioma: Txec Població: 1.262.106 habitants Superfície: 496 km2 Moneda: Corona txeca (CZK) Clima: Situada en el cor d’Europa central, té un clima continental amb hiverns molt freds i estius suaus.

Economia: La indústria, que ocupa a gairebé un terç de la població activa, i el turisme, són dos dels sectors més dinàmics de l’economia txeca.

seva història mil·lenària com una sorprenent capacitat de modernització. Praga és una ciutat que conserva tota la seva esplendor i bellesa, tot i haver estat una de les últimes ciutats a ser alliberades pels aliats després de la Segona Guerra Mundial i a pesar, també, del socialisme real, monumental i anodí que va durar prop de 40 anys. Aquest miracle ha estat possible gràcies a l’esperit lliure del poble txec que ha sabut mantenir els seus costums i la seva cultura més enllà dels avatars històrics.

Aquest profund respecte per la llibertat s’aprecia en el caràcter dels txecs i en la seva manera de relacionar-se amb els visitants del

Punts de venda del VILAFRANCA DEL PENEDÈS

seu país, l’alegria i animació són patents en les diferents celebracions que tenen lloc al llarg de l’any, i també és palès en la seva cultura, els festivals de música que van des del jazz a les peces clàssiques (funcions de teatre que inclouen innovadors avanços en els quals no existeixen les barreres idiomàtiques o drames txecs), el cinema que projecta pel·lícules estrangeres subtitulades en txec entre d’altres. Per tant, els amants de les arts troben en aquesta ciutat un veritable paradís cultural. Les localitats se solen esgotar ràpidament per la qual cosa convé reservar-les amb bastant antelació, es pot fer en les agències de viatges i

en les pròpies taquilles del lloc on tingui lloc l’esdeveniment.

Una contundent gastronomia i la deliciosa cervesa txeca contribueixen a augmentar l’encant d’un país que, sens dubte, mereix la pena ésser recorregut. A tots aquests atractius cal unir el de la meravellosa natura de la República Txeca en la qual es poden contemplar paratges de gran bellesa, muntanyes nevades, llacs naturals, boscos mil·lenaris, valls plenes de flors d’animats colors i una fauna rica i variada. Deixa’t atrapar i submergeix-te en el somni que tant Praga com la resta del territori de la República Txeca produeix.

PENEDÈS ECONÒMIC

· Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

SANT SADURNÍ D’ANOIA · Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA · Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75