Penedès Econòmic 37

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Núm. 37 - Octubre 2014

Entrem-hi reconeix el compromís social de quaranta empreses del territori pàg. 4

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, inaugurarà la Fira de Novembre pàg. 10

La venda online, la ‘nova’ línia de negoci dels restaurants del Penedès-Garraf pàg. 24

Entrevista a Neus Lloveras i Massana Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú pàg. 16-17

El caravàning convenç el nou viatger, seduït per la natura i la llibertat pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

octubre 2014

L’ANÀLISI

Empresari, administratiu, autònom, funcionari o professor d’entre 30 i 50 anys

Principals motius per iniciar-se en aquest estil de vida

Viatgen habitualment acompanyats per...

La família 58%

Per influència de la família

La parella

Es van iniciar viatjant amb tenda de campanya

47%

42%

El perfil del

Usuaris proce

44,6%

Es respiren aires de canvi en el sector del caravàning, que suma nous seguidors L’atractiu de llibertat i natura acaba per convèncer tant famílies com parelles i amics, que ara poden aprofitar les rebaixes del sector, que vol reduir estoc Lídia Oñate L’octubre va començar amb una de les cites que més pes està guanyant dins el sector de l’automòbil a Catalunya. El Saló Internacional del Caravàning, a Barcelona, va obrir les seves portes del 4 al 12 d’octubre amb més de 350 vehicles de 200 marques, una oferta que va sorprendre els més de 50.000 visitants que hi van passar. Per primera vegada es dedicava un espai a l’estoc que les diferents marques han anat acumulant amb el pas de la crisi, l’anomenat outlet. Aquesta ha estat una bona oportunitat per a aquell públic que no pot permetre’s fer una gran despesa o d’altres que cercaven alguna ganga aprofitant els preus low cost.

D’una manera o altra, els visitants van poder veure de primera mà les novetats del sector per a la nova temporada. En el cas de l’empresa Play Verd, de Vilanova i la Geltrú, una de les apostes del nou any ha estat la incorporació d’una claraboia de sostre panoràmica que va presentar la marca

Adria. “La finestra frontal de la caravana continua fins al sostre per donar una sensació de panoràmica enorme”, explica Pere Corominas, gerent de Play Verd.

Al llarg de les prop de dues setmanes que va estar obert el Saló es van mostrar els diferents models i prestacions noves que hi ha disponibles al mercat, a les quals cal sumar un ventall cada vegada més ampli de possibilitats per personalitzar les caravanes.

“

Tant caravanes com autocaravanes són demandades per igual. Les primeres van adreçades a persones amb ganes de viatjar que no volen establir-se enlloc i les segones són més per a una manera de viatjar lenta i pausada, amb estades fixes a algun càmping

”

Eva Feixas, d’M3 Caravaning

“Tenim models que permeten dissenyar al gust del client fins a 40 aspectes de la caravana, tant de l’exterior com de l’interior”, comenta Corominas. En el cas de l’empresa de remolcs Comanche, de les Cabanyes, un nou sistema de muntatge va ser la novetat que més va impactar els visitants, ja que “en un minut es pot muntar un remolc amb capacitat de fins a quatre persones”, detalla el seu gerent, Daniel Sánchez.

El perfil del caravanista, cada vegada més divers Per un motiu o altre, tots tenim en la nostra ment un perfil de caravanista. Aquesta imatge, que pot tenir tantes similituds com diferències amb la realitat, ha anat variant amb el temps i cada vegada són més les famílies o parelles que decideixen apostar per aquesta forma de viatjar.

Per Eva Feixas, de l’empresa M3 Caravaning, situada al polígon de

“

Les distribuïdores van entrar en aquesta crisi econòmica amb moltes caravanes per vendre i amb l’espai d’outlet s’ha intentat donar sortida a l’estoc per tal que no quedi obsolet i, així, puguin tornar a invertir en models nous.

”

Pere Corominas, de Play Verd

Sant Pere Molanta (Olèrdola), “el món del caravàning ha anat en augment en les últimes dècades. Moltes famílies i parelles han conegut una nova manera de fer vacances amb més llibertat i en contacte amb la natura”.

En aquest sentit, Corominas va més enllà i detalla dos tipus de perfils força comuns: “Una part important de clients són parelles d’entre 30 i 40 anys amb fills i un d’ells busca recordar l’experiència d’haver crescut al càmping amb els seus pares. D’altra banda, n’hi ha d’altres que, per recomanació d’amics, s’han endinsat en aquest món, primer llogant un bungalou i després comprant-se la primera caravana”. Tot i així, el sector treballa amb un client potencial molt ampli, que va d’entre els 25 als 65 anys.

Entre els principals atractius a l’hora d’optar pel món caravanista es troba la natura i la llibertat, a més de les vacances familiars, que es veuen potenciades per la gran quantitat d’activitats que es poden realitzar en els llocs on fer parada com “fer esports, banyar-te a la piscina, o menjar

“

La nova entrada de gent amant de la natura i la llibertat ha ajudat a que el sector es revifi. Si es continua millorant la imatge de viatjar en caravana o autocaravana, aquest creixement que hem començat a notar aquest any seguirà endavant.

”

Daniel Sánchez, de Comanche

Autoc

3

Penedès Econòmic

octubre 2014

3

L’ANÀLISI

caravanista Els motius dels recents aficionats són:

edents de tenda de campanya

caravanes

39%

Caravanes 26%

Es disparen els amants del

Busquen viatjar en llibertat i en contacte amb la natura caravàning. Un 40% s’ha iniciat en 80% aquesta activitat en els últims anys.

a l’exterior envoltat de natura”, comenta Feixas.

El preu es manté com un dels principals factors de compra La compra d’una caravana o autocaravana, com qualsevol vehicle, sol ser una decisió de molts factors. Segons l’experiència d’M3 Caravaning, “el més important pel comprador és trobar la distribució interior més adient per a les seves necessitats. Després té en compte el preu, la qualitat constructiva i l’equipament”. En el cas de Play Verd, “el preu és un dels aspectes que més es mira

amb la crisi, els compradors ara opten per caravanes més petites perquè la gent va justa. Abans de la crisi, el que més es venia eren caravanes grans perquè es buscava amplitud, però ara miren que els vagi a mida del que volen fer”, explica Corominas. Així doncs, de cara el 2015 preveuen que les vendes segueixin la tendència de “caravanes petites amb les quals puguin bellugar-se còmodament, i sense tant de luxe”.

Les vendes tornen a créixer, però lluny de les xifres de 2007 Aquest any les vendes s’han recuperat després d’un 2012 bastant més negre de l’esperat.

“Fa dos anys va ser un desastre absolut i aquest any les sensacions i la realitat és que hem millorat en general”, afirma Corominas, que també reconeix que “en els últims set anys hi ha hagut un parón tan gran que encara arrosseguem una davallada del 70% respecte el 2007”. La despesa més habitual encara no supera els 30.000 euros en caravanes, mentre que en el cas de les campers i les autocaravanes, el preu sol oscil·lar entre els 40.000 i 70.000 euros.

L’espai low cost va contribuir a generar més interès i moviment de compres per part dels visitants, alhora que va ajudar a les distribuïdores a reduir l’estoc acumulat per les poques vendes realitzades durant l’any anterior.

“L’outlet permet treure l’estoc i tornar a invertir en nous models, ja que, si no els vens, queden obsolets”, aclareix Corominas.

Per l’empresa Comanche, les novetats exposades van funcionar-los molt bé, fet que va incrementar les seves vendes entorn el 7%. “Si continuem apostant-hi i es milloren les instal·lacions i serveis de càmping el sector creixerà en els propers anys”, afirma Sánchez.

Per costos econòmics 40%

El destí dels caravanistes i autocaravanistes Turisme de proximitat, en la seva pròpia comunitat autònoma

Viatgen a l’estranger 31%

50%

Més d’un centenar de places per a autocaravanes a la zona del Penedès-Garraf Actualment, les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf compten amb 119 places destinades a autocaravanes que hi vulguin pernoctar, segons les dades del web “Áreas de servicio y pernocta para autocaravanas en España y Europa”. Estan distribuïdes per diferents municipis i cellers i caves, que, des de fa uns anys, també ofereixen un espai per acollir autocaravanes.

Fins al moment, aquesta aposta és força testimonial, ja que, per exemple, al web mencionat només hi ha quatre caves que disposin de places per pernoctar (d’un parell o quatre places), en concret a Subirats, Sant Pau d’Ordal i Lavern. “Les caves, per promocionar els seus productes, deixen un espai perquè les autocaravanes puguin estacionar”, comenta Francisco Jiménez, un autocaravanista que porta més de 15 anys fent ruta per arreu d’Europa. En el seu cas, troba a faltar places per a autocaravanes, no només al Penedès i Ca-

talunya, sinó a la resta d’Espanya.

“Cada poble hauria de tenir una àrea, encara que fos petita, perquè les autocaravanes puguin fer el canvi d’aigües”, comenta Jiménez, que ha tingut l’oportunitat de viatjar per diversos països europeus com França, Anglaterra o Alemanya, “llocs on l’oferta és molt més àmplia i hi ha més tradició de viatjar en autocaravana”.

Molts usuaris defensen que aquesta és una forma de vida que parteix d’una creença errònia al nostre país: que els viatgers en autocaravana no consumeixen. “És totalment fals perquè precisament la persona que viatja vol visitar llocs i fer turisme, també consumir”, afirma Jiménez. Des del passat 2012, Vilafranca disposa d’una àrea municipal per acollir autocaravanes, l’única d’aquest tipus a la zona del Penedès-Garraf, amb tots els serveis necessa-

ris. L’aparcament disposa de 10 places, però en moments puntuals com són la Fira del Gall o el Vijazz, l’espai s’amplia a l’aparcament del costat, destinat a vehicles en general, i s’hi poden reunir fins a una cinquantena d’autocaravanes. Segons fonts de l’ajuntament “són períodes que ja tenim previst reservar tot l’estacionament”. Tenint en consideració només l’espai per a autocaravanes, la mitjana més elevada es troba a la primavera amb unes deu o dotze, mentre que en ple estiu (juliol i agost) baixa fins a dues o tres per remuntar a les cinc o set de setembre, segons dades aproximades de la Policia Local. A l’hivern es manté en una mitjana d’entre quatre i cinc autocaravanes, tot i que “la tendència és clarament ascendent” en la majoria d’estacions, segons afirmen des del consistori.

4

Penedès Econòmic

octubre 2014

ACTUALITAT

Quaranta empreses participen al programa Junts trenquem el cercle!

La iniciativa, impulsada pel grup cooperatiu Entrem-hi, pretén donar oportunitats formatives i laborals a persones amb risc d’exclusió social Olga Aibar

Fèlix Miró

El grup cooperatiu d’entitats i empreses socials Entrem-hi va celebrar el dijous 23 d’octubre a l’auditori del Vinseum de Vilafranca del Penedès un acte de reconeixement a les empreses que participen al programa de suport i millora de l’ocupabilitat de persones en risc d’exclusió Junts trenquem el cercle!

L’objectiu és trencar el cercle viciós en el qual estan immerses aquestes persones i aconseguir millorar les seves capacitats professionals gràcies a un fons econòmic creat mitjançant aportacions d’origen privat.

El projecte va néixer fa un any en un context de crisi en què un important col·lectiu de persones ha vist empitjorar les seves possibilitats d’inserció dins del mercat laboral i la societat. Durant aquest temps, s’han beneficiat 51 persones en 47 accions formatives que han representat un total de 1.520 hores de formació pràctica i que han aconseguit una quinzena d’insercions al món laboral, a més de vuit ajuts socials a persones en risc d’exclusió.

L’acte va aplegar les empreses que conformen la xarxa, entre les quals Penedès Econòmic, els representants de les institucions que promouen el projecte juntament amb Entrem-hi (Ajuntament de Vilafranca, l’ADEG, la Fundació Pro Penedès i la UEP) i els tècnics que el desenvolupen. Xavier Se-

Empreses i entitats col·laboradores

nabre, tècnic de l’àrea d’atenció a les persones d’Entrem-hi, va actuar de mestre de cerimònies.

Després de visionar el vídeo Junts trenquem el cercle!, el gerent d’Entrem-hi, Juli Silvestre, va afirmar que el projecte “és un èxit pel compromís i la complicitat de les empreses. Sense la seva confiança, aquest no hagués reeixit”.

També els hi demanà que “ens feu de prescriptors per afirmar que és possible trencar el cercle”.

El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca, Joan Manel Monfort, va dir que “la responsabilitat social és un fet distintiu de les empreses. Hem

d’estar orgullosos perquè el Penedès és un exemple d’empreses sensibles en aquestes qüestions” i va vaticinar que aquesta original iniciativa es veu amb admiració i “segurament serà copiada per altres administracions”.

La directora de la Fundació Pro Penedès, Gemma Sivill, afegia que “aquest projecte és un Win to win perquè les persones amb risc d’exclusió hi guanyen però també les empreses, que tindran una persona formada”. Finalment, el president de l’ADEG, Jordi Solé, va afirmar que “en aquest temps, hem de reconéixer els valors dels empresaris, que tenen una visió

de 360 graus, estan compromesos amb la societat, l’entorn i les persones. Això és bo. Nosaltres aportarem el nostre granet de sorra en aquesta missió perquè la feina que deixen de fer no la farà ningú”.

Després dels parlaments, el secretari general de l’ADEG, Isidre Also, va presentar i introduir el ponent convidat a l’acte, el Dr. Oliver Alonso, catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB, que va fer una xerrada sobre la situació econòmica del país i del món. Finalment, es va fer un lliurament de diplomes a les empreses participants i una fotografia oficial.

l Ajuntament de Sant Cugat Sesgarriques l Albet i Noya l Associació Comerç Espirall l Associació Sant Adjutori l Autocam l Autoescola La Clau l Axa Tarrada Assegurances l Bonell Solsona (Ca la Madrona) l Brose l Cal Busquets l Cansaladaries i Xarcuteries Antòn l Casal Societat la Principal l Covides l El 3 de vuit l El Cargol l Emms l Espai Infantil l’Aneguet l FECA l Fruits de Bosc l Fusteria Leyso l Germinova l Gestinet l Gimnàs Merino l Güell l Hort al Plat l Joan Cortiada l Jounou l L’Hort de la Carmeta l La Granja l La Taverna del Vinseum l Motor Albet l Nou Sumape l Pastisseria Can Pardo l Penedès Econòmic l Perfumeria Palau l Plana Fàbrega l Rentat de Roba Juncosa l Roses Alsina l Seraf Penedès 2 l SuperNet l TIPSA l Xerigots

El catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Dr. Oliver va fer una detallada i extensa disertació sobre la situació econòmica general del pais. La seva visió era optimista perquè ja, d’entrada, va afirmar que “malgrat que la percepció social és que portem set anys de crisi econòmica, en aquests moments estem sortint de la doble V que hem viscut”. El Dr. va citar les dades de la darrera EPA del mateix dia que apunta-

va que a Catalunya s’han creat 70.000 llocs de treball, “unes xifres que des del 2010 no vèiem i, tot i que encara queda molt per a que el final de la crisi es palpi socialment, això no treu que estem creixent. Ara tot just estem sortint de la segona recessió, després de la primera que va crear Lehman Brothers”. L’estiu de l’any 2011 “ja començàvem a treure el cap quan va esclatar la crisi grega, fet que va suposar l’inici d’un tsunami que “ens va agafar a no-

saltres sense els deures fets. Calia fer reformes serioses i a Espanya ningú prenia decisions”. El Dr. Oliver confessà que “hi havia una autèntica por que Espanya sortís de l’euro, un fet que podia passar perquè és un país extraordinàriament endeutat i, si entrava en fallida, es produiria una crisi mundial perquè Espanya era massa gran per ser rescatada”. Molts inversors van sortir aleshores del país i, amb ells, 400.000 milions d’euros, fet que va suposar “un

Fèlix Miró

El Dr. Oliver creu que la situació econòmica comença a millorar a nivell general

col·lapse”. El que va solucionar la situació, “van ser les mesures econòmiques que es van prendre i la decisió del Banc d’Espanya d’obrir l’aixeta del crèdit, fet que va donar una tranquil·litat als mercats”. Segons Josep Oliver. el

final de la crisi se situa l’11 de desembre de 2012 quan un reputat periodista del The Wall Street Journal, Simon Nixon, va escriure que “l’euro està per quedarse gràcies a la voluntat política d’Alemanya”.

octubre 2014

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

octubre 2014

ACTUALITAT

La gamba vermella de Vilanova i la Geltrú es promociona en 37 restaurants La campanya “Gamba’t Vilanova!”, posa en valor aquest crustaci com un dels atractius gastronòmics de la ciutat i un atractiu turístic de qualitat Olga Aibar La gamba vermella de Vilanova i la Geltrú s’ha vestit de llarg per esdevenir la gran protagonista d’una campanya per promocionar la ciutat i un dels seus productes més emblemàtics: la perla del Mediterrani. Per a aconseguir-ho s’han organitzat una sèrie d’activitats que, durant dues setmanes, del 25 d’octubre al 9 de novembre, volen aconseguir atraure turistes interessats a provar i gaudir d’un dels referents de la gastronomia vilanovina.

En aquest objectiu s’hi han implicat els restaurants de la ciutat, la Confraria de Pescadors de Vilanova, l’estació nàutica, el mercat municipal, els comerços i l’Ajuntament, amb el suport dels mitjans de comunicació vilanovins. Tal com apuntava el president de l’associació Menja’t, Carlos Alcover, “volem que Vilanova s’impregni de gamba” i per això assegurava que “el múscul el dóna el Gremi de restauració”. Un gremi que resultarà clau en l’èxit de la campanya ja que el tast de la gamba als restaurants és el que farà que tornin a la ciutat.

Pel regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Gerard Figueras “aquesta campanya respon

a la necessitat de treballar entorn d’una marca de ciutat en què ens definim com a porta al Mediterrani”. Carlos Díaz, president de l’Estació Nàutica Vilanova destacava els “bons resultats que està donant el treball conjunt de tots els agents implicats en el desenvolupament de la campanya, però sobretot de la promoció de la riquesa i diversitat de la ciutat, que és l’objectiu final”.

El tret de sortida de la campanya va tenir lloc el dissabte 25 d’octubre a la plaça de la Vila amb la celebració de la Gamba Pop, el primer concurs de cuina popular, organitzat per l’associació Menja’t Vilanova i el Diari de Vilanova.

La campanya pretén arribar a la societat i que els ciutadans se la facin seva. Per això, s’ha impulsat un concurs de fotografia a les xarxes socials que implicarà tots els establiments associats a Viu Comerç. Els participants hauran de trobar gambes als aparadors dels comerços de la ciutat associats, fer-hi fotos i compartir-les a les xarxes socials. La clausura de la campanya es farà el diumenge 9 de novembre a la plaça de la Vila, a l’espai que tradicionalment ocupa Viu Comerç en el marc de la Fira de Novembre.

L’Estació Nàutica també oferirà activitats paral·leles. La més tradicional és la visita a la llotja

del peix acompanyada d’una degustació de gambes. Les noves són les sortides en llanxa ràpida o en veler per tal d’arribar al calador on les barques vilanovines pesquen les gambes, i veure el procés de captura en directe.

Una ciutat que s’inundarà durant uns dies d’històries, experiències i d’ambient. El preludi

de tot plegat va ser el Press Trip que es va organitzar el divendres 17 d’octubre per presentar a tots els mitjans de comunicació la Campanya de la Gamba de Vilanova 2014. El viatge consistia en una sortida en llanxa ràpida per descobrir on viu la Gamba de Vilanova i com es pesca, un dinar amb gamba de Vilanova al restaurant Peixerot i una visita a la llotja per conèixer com arriba la gamba acabada de pescar. Un viatge intrèpid i convuls que els informadors van gaudir amb es-

creix i que va omplir d’anècdotes el dinar en un dels referents gastronòmics de la ciutat.

Però les accions de promoció del crustaci no només s’han centrat a Vilanova i la Geltrú, sinó que la gamba també va sortir de la ciutat i es va donar a conèixer dins del Fòrum Gastronòmic Barcelona’14, on els cuiners dels restaurants La Cucanya i Genil van realitzar un taller sobre la Gamba i van elaborar un plat especial dissenyat per a l’ocasió perquè el provessin els assistents.

Penedès Econòmic

octubre 2014

7

ACTUALITAT

CaixaBank va obtenir un benefici de 466 ME, un 1,6% més que el 2013 Els ingressos del negoci bancari es consoliden amb un increment del marge d’explotació del 6,7%, sense sumar els costos extraordinaris redacció

CaixaBank, entitat presidida per Isidre Fainé i amb Gonzalo Gortázar com a conseller delegat, ha obtingut un resultat net atribuït de 466 milions d’euros durant els nou primers mesos de l’exercici 2014, un 1,6% més respecte del mateix període del 2013, quan diversos resultats extraordinaris –bàsicament, el registre de la diferència negativa de consolidació de Banc de València i els requeriments del Reial decret llei 18/2012– van impactar en el compte de resultats.

Aquests primers nou mesos de l’any, CaixaBank ha impulsat el seu negoci bancari, amb un creixement del marge d’explotació del 6,7% sense tenir en compte les despeses extraordinàries registrades el 2013, i ha mantingut el lideratge en banca a Espanya, amb una intensa activitat comercial que li ha permès mantenir elevades quotes de mercat en els productes i serveis principals.

El resultat atribuït al negoci bancari i d’assegurances, excloent-ne l’activitat immobiliària i les participades, puja a 1.037 milions d’euros. L’activitat immobiliària ha generat, en aquest període, pèrdues netes per un import de 742 milions d’euros.

A més, el 31 d’agost passat CaixaBank va acordar amb Barclays Bank PLC adquirir la societat Barclays Bank SAU, que gestiona el negoci de banca minorista, gestió de patrimonis i

banca corporativa de l’entitat britànica a Espanya. Amb aquesta operació, CaixaBank reforça el lideratge a Espanya en incorporar aproximadament 555.000 clients nous, principalment de banca minorista i banca privada i personal, uns actius de 21.600 milions d’euros, una xarxa de 271 oficines i 2.446 empleats.

Segons l’informe presentat per Caixa Bank, “el marge d’interessos arriba als 3.074 milions (+4,7%) per l’adequada gestió de l’estalvi minorista; les comissions se situen

la ràtio de morositat cau per tercer trimestre consecutiu en els 1.374 milions (+4,1%) per l’augment de la comercialització dels productes fora de balanç, i les despeses recurrents es redueixen un 6,1% per l’optimització de l’estructura del Grup i la consecució de sinergies”. Pel que fa al resultat atribuït al negoci bancari i d’assegurances, excloent-ne l’activitat immobiliària i les participades, puja el 30 de setembre a 1.037 milions d’euros.

Els crèdits concedits arriben fins els 51.600 milions CaixaBank manté el lideratge en les quotes de mercat dels productes de finançament principals:

total de crèdits (15%), hipoteques (15,8%) i factoring i confirming (17,9%). Per Caixa Bank “aquesta posició és el reflex del ferm compromís de suport als projectes dels clients i de l’enfortiment del teixit productiu”. Durant el 2014, l’entitat ha augmentat les operacions constituïdes un 14%, fins arribar als 51.600 milions d’euros en crèdits concedits.

Els crèdits sobre clients bruts pugen a 194.447 milions d’euros, un 6,2% menys fins al tancament del setembre del 2014 (-4,3% si es considera la cartera sana sense promotor). Els impactes principals en l’evolució continuen sent el despalanquejament generalit-

zat en el sistema i la reducció de l’exposició al sector promotor (21,9%, -4.370 milions).

A començaments de març del 2014 es va posar en marxa l’estratègia comercial CaixaNegocis, una nova estratègia comercial per reforçar la relació amb comerços, autònoms, professionals i microempreses, a la qual fins al setembre s’han adherit 214.046 clients nous. El mateix setembre es va posar en marxa AgroBank, una nova línia de negoci per reforçar el creixement en aquest segment amb l’especialització de prop de 400 oficines i una nova línia de finançament de 2.600 milions d’euros en crèdits pre-

concedits.

La ràtio de morositat baixa per tercera vegada fins al 10,48% La ràtio de morositat s’ha reduït per tercer trimestre consecutiu, amb una caiguda de 118 punts bàsics l’any, fins al 10,48%, per sota de la mitjana del sector (13,25% el mes d’agost), amb una cobertura del 58%. L’evolució està marcada per la forta reducció de saldos dubtosos de 3.925 milions, que permet compensar l’efecte del procés de despalanquejament. Aïllant l’impacte de l’activitat immobiliària, la ràtio de morositat se situa en el 6,5% (-13 punts bàsics).

8

Penedès Econòmic

octubre 2014

ACTUALITAT

La cultura dels incentius, un terreny per descobrir en les empreses locals Stress & Adrenalina, a Sant Sadurní, combina natura, activitats a l’aire lliure i motor per oferir experiències pensades per a equips d’empresa Lídia Oñate L’empresari sadurninenc Carles Celma és un dels pocs que s’ha atrevit a fer de la seva passió, el motor i la natura, un negoci capaç de perdurar en el temps aconseguint marcar la diferència.

Stress & Adrenalina va néixer el 2001, just uns mesos abans de l’atemptat terrorista de l’11 de setembre, fet que els va afectar força més de l’esperat, ja que el mercat americà es va estancar durant pràcticament un any.

Així doncs, malgrat que els inicis no van ser gaire prometedors, l’empresa s’ha anat fent lloc en un nínxol de mercat que, si bé no és gaire popular entre les empreses de tradició espanyola ni catalana, sí que ho és per a les estrangeres.

“Les empreses grans, que tenen la cultura dels estrangers, sí que contracten els nostres serveis, però amb l’inici de la crisi van començar a aturar-ho tot perquè no tenia sentit gastar-se els diners en festes i activitats lúdiques si havies de fer retallades”, explica Carles Celma, gerent de l’empresa sadurninenca. El seu principal mercat, però, es troba a l’exterior. Empreses d’arreu del món fan parada a la seva finca, situada a Sant Sadurní, envoltada de natura.

La seva activitat empresarial se centra en dos grans blocs enfocats a empreses. En primer terme, els incentius inclouen activitats de tot tipus, entre els quals destaquen les rutes en quads i l’experiència de pilotar un 4x4 per un circuit dissenyat expressament. “Les activitats estrella que ens diferencien de la resta són les

relacionades amb el motor, ja que pel tipus de vehicles que emprem i la meva trajectòria professional, el client sempre s’enduu una gran experiència i en surt satisfet”, comenta Celma, que, a més, ha estat pilot oficial de Porsche durant els anys 2007 i 2008 per participar al Rallye Transsyberia.

El team building, l’eina per motivar equips empresarials A la finca de Sant Sadurní, s’encarreguen de planificar tot tipus d’activitats adreçades a millorar les relacions entre els treballadors d’empresa o col·laboradors.

“A través d’activitats d’aventura els clients reforcen els vincles amb els seus “convidats”. Hi ha diferents formes de fer-ho, depenent del temps, el pressupost, els objectius o la climatologia”, afirma Celma, que considera imprescindible “tenir una bona organització, ser professional, tant tècnica com psicològicament perquè no hi hagi problemes, i tenir vocació perquè tractes amb el públic”.

Abans de les sessions, es prepara un argument sobre el qual treballar depenent de l’objectiu. Per això, es combina una part teòrica amb una de més pràctica, ja que “la gent ve a passar-s’ho bé”. El factor sorpresa cada vegada és més difícil i, d’alguna manera, obliga a ser més creatius. “Avui dia hi ha moltes coses a fer i la majoria dels que vénen han provat moltes coses. Per això, aquí tot el que fem és perillós i té el seu risc. Evidentment, busquem un equilibri entre les emocions i la seguretat perquè del que es tracta al final és que la gent surti amb un somriure”.

Fer atractiu el Penedès, un repte

y Carles Celma, gerent d’Stress & Adrenalina encara per assolir El client més habitual d’Stress & Adrenalina, com en moltes altres empreses, especialment del sector turístic, és estranger. Per aprofitar el màxim d’oportunitats possible, Celma és conscient que “la marca Barcelona és un dels ma-

“busquem un equilibri entre emocions i seguretat, ja que l’objectiu és que la gent surti amb un somriure” jors atractius no només d’Europa, sinó del món”. Per aquest motiu, entén que per aconseguir contractes d’empreses que vulguin passar un dia (o més) al Penedès és més senzill atraure’ls des de Barcelona que fer-los venir expressament “perquè no vindran”. En aquest aspecte, Celma es mostra molt crític amb la promoció del territori, que considera més aviat un problema intern que extern.

“No es tracta tant de donar-lo a conèixer, sinó de millorar el que tenim. Hem d’aconseguir fer maco el Penedès perquè a hores d’ara no ho és”, afirma Celma.

Tanmateix, aquest sadurninenc també intenta posar el seu granet de sorra i fer que el visitant s’endugui un petit tresor del Penedès amb ell. “M’agrada mostrar allò autòcton, el que no surt a les guies turístiques”, explica Celma, que veu indispensable aportar valor afegit a les visites dels grups d’empresa que els contracten. En funció del nombre del grup opta per una activitat o una altra. “La gent ve a veure coses maques i a menjar bé. Per tant, els duc per zones amb paisatges molt bonics, amb un component de risc perquè s’ho passin bé, i després els duc a un celler i un restaurant.

Això normalment sol funcionar molt bé, però d’altres prefereixen fer alguna cosa més senzilla com una paella en grup mentre riuen i fan equip”, afegeix. Com qualsevol empresa turística, segueix un esquema d’èxit, però és el client qui té l’última paraula. “El màxim objectiu és que la persona que em contracta quedi bé amb els seus perquè si no, això no funciona”, sentencia. Des de grups reduïts de quatre o cinc persones fins a grups de 200 o 300, Stress & Adrenalina és capaç d’adaptar la seva oferta d’activitats i aconseguir el repte plantejat pel client.

“Normalment qui em contracta té una idea predefinida, una emoció o una il·lusió per una activitat en concret. Jo sempre intento proposar alguna cosa pròpia de casa, de la terra. Del que es tracta és de

trobar l’equilibri de les coses. Per exemple, es poden fer coses simpàtiques com trepitjar raïm, que també pot agradar”.

Els particulars també hi tenen cabuda Tot i que els principals clients són les empreses pel volum de persones que gestionen i la quantitat d’encàrrecs que realitzen durant l’any, Stress & Adrenalina també està oberta a tot tipus de serveis per a particulars. Entre els més habituals destaquen les sortides en parella o grups reduïts en quad, les partides de paintball, o els circuits de Patrol o drift. En aquests últims casos, la majoria acostumen a ser homes a qui els agrada fer un pas més enllà i comprovar en primera persona l’adrenalina que suposa pilotar un vehicle en el seu punt àlgid de risc. “Pensa que en una corba es poden posar a derrapar a 250 km/h. És una experiència que si no tens un espai preparat per fer-ho i un pilot amb experiència, difícilment te’n sortiràs”, comenta Celma. En aquest sentit, un dels segments de negoci són les proves de vehicles que requereixen fer algunes empreses concessionàries per tal que els seus comercials puguin valorar el nou vehicle a vendre. “També organitzem esdeveniments per al sector d’automoció i ens desplacem al Circuit de Catalunya o altres si és necessari”, explica Celma.

Penedès Econòmic

octubre 2014

9

ACTUALITAT

El Punt d’Atenció a l’Emprenedor permetrà crear una empresa en 48h redacció

El Servei d’Iniciatives Econòmiques (SIE) de la Mancomunitat Penedès Garraf, ubicat a les dependencies de l’IMET de Vilanova i la Geltrú, ha estat habilitat com un nou Punt d’Atenció a l’Emprenedor (PAE). Aquest nou servei permet gestionar de forma telemàtica i, amb una única gestió, fins a 22 tràmits administratius. Mitjançant el nou PAE es pot crear una empresa en 48 hores, un tràmit que en cas de fer-se presencialment requeriria d’un termini força més llarg.

D’aquesta manera, no només s’agilitza aquest procés, sinó que el nou sistema de tramitació també té com a principal avantatge evitar els desplaçaments a les persones emprenedores i estalviar costos i temps. En un únic centre, es podrà crear una empresa i obtenir l’assessorament necessari per elaborar el pla d’empresa i

tramitar les altes corresponents.

Segons ha explicat el president de la Mancomunitat, Pere Pujol, “un cop han rebut l’assessorament sobre el pla d’empresa, des del mateix SIE, pugui crear la seva empresa donant d’alta l’activitat a

des que s’ha posat en marxa el nou servei s’han creat 22 empreses a la zona del penedès garraf la Tresoreria de l’Estat i a la Seguretat Social”. Aquest servei es va posar en funcionament de forma efectiva el passat mes de juliol i des d’aleshores s’han creat 22 noves empreses al Penedès - Garraf.

A la presentació del nou punt PAE va assistir el president de la Mancomunitat, el vicepresident de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil, el president de la Comissió del SIE de la Mancomunitat, Joan González, i la primera tinenta d’alcaldia i regidora d’Ocupació, Tecnologies i Societat de la Informació, Ariadna Llorens, qui ha reiteat que Vilanova i la Geltrú “aposta per una administració facilitadora que aporti les eines que promoguin una feina coordinada entre administracions, ajuntaments, Mancomunitat i Diputació perquè en 48 h es facin fins a 20 tràmits administratius”.

Per poder realitzar la tramitació des del PAE és necessari complimentar el Document Únic Electrònic (DUE) que permet tramitar les altes de les empreses a l’Agència Tributària i a la Seguretat Social, així com donar-se d’alta del compte de cotització per a autònoms. Posteriorment

u Llorens, Pujol, Civil i González, a la presentació del PAE

s’incorporaran altres tràmits relatius a les societats limitades i a les societats limitades nova empresa.

A la comarca del Garraf han esdevingut punts d’atenció als emprenedors les oficines de la Mancomunitat ubicades a l’IMET de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; al CIES Nivell 10 de Sitges; al centre Can Puig

de Sant Pere de Ribes i al Centre Social de l’Ajuntament de Cubelles. Mentre que a la comarca de l’Alt Penedès es pot fer aquesta tramitació al Centre Àgora de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, al SIE Vilafranca del Penedès; a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i a l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.

10

Penedès Econòmic

octubre 2014

ACTUALITAT

EL GOVERN DE VILANOVA I L’ADEG VISITEN VILANOVA PARK Una delegació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, encapçalada per l’alcaldessa, Neus Lloveras i el regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Gerard Figueras; i el secretari general de l’ADEG, Isidre Also, van visitar el 21d’octubre les instal·lacions de Vilanova Park, acompanyats pel gerent de l’establiment, Xavier Martínez.

Vilanova Park té una capacitat per a 6.000 persones, de les quals 3.000 poden estar allot-

INCENDI A L’EMPRESA DE MOBLES VALENTÍ

jades en diferents tipus de bungalows. És tracta d’un càmping de primera categoria que capta clients de tot Europa i que està obert durant tot l’any.

Les principals demandes de l’empresa són una millor connexió del transport públic de Vilanova Park amb la ciutat i l’arribada de la fibra òptica.

Un incendi va cremar el 16 d’octubre la nau de l’empresa de mobles Valentí (Concept Exclusivity Home S.A.) a la rambla del Garraf, al terme municipal de Sant Pere de Ribes. L’incendi, que estava concentrat a la segona planta de la nau, va afectar uns 1.300 m2 de superfície.

Va cremar matèria primera per l’elaboració de mobles i també producte acabat. La resta de planta, així com també la planta baixa, va quedar afectada pel fum i l’aigua de l’extinció.

La Fira de Novembre tindrà un estudi del seu impacte econòmic El certamen organitzarà 14 accions divulgatives al voltant de l’activitat econòmica durant una setmana Olga Aibar La Fira de Novembre de 2014, que se celebra entre el 7 i el 9 del mes vinent, ocuparà 66.000 metres quadrats, tindrà 252 estands i 226 expositors. La inaugurarà el conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, el divendres 7 al migdia.

Enguany la Fira de Novembre ha contractat els serveis d’una empresa per tal de dur a terme un estudi d’impacte econòmic del certamen. Segons el regidor de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Vilanova, Gerard Figueras, “finalment podrem esbrinar quin és el veritable impacte que té en l’economia local

Els comerços de la ciutat podran obrir el diumenge de la fira la Fira de Novembre, quin volum de diners genera, quantes persones ens visiten, quin són els seus interessos i quins són els sectors amb més preponderància”.

Entre les novetats d’enguany es troben la nova centralitat de la plaça de la Vila, amb la proposta de Viu Comerç, que consisteix en diferents desfilades i showrooms, i la de l’Espai Gastronòmic organitzat per PIVSAM i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú sota la ges-

tió de Temps de Vi. També el fet que els comerços de la ciutat que vulguin podran obrir el diumenge de Fira, i que el museus de la ciutat oferiran un 2x1 al preu de les seves entrades. L’escenari central de l’Eixample de Mar acollirà més de trenta actuacions, més de 60 activitats organitzades pels expositors als seus estands, i 14 accions divulgatives al voltant de l’activitat econòmica que es realitzaran al llarg de tota la setmana. Entre aquestes es troben el Pòrtic de la Fira, una conferència i col·loqui titulada Context econòmic, societat i empresa que es farà el 6 de novembre a les 19.30h a la Biblioteca del Museu Víctor Balaguer organitzada per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’ADEG. El mateix dia, de 9 a 16h, en el marc de Dones d’Empresa, es farà una jornada sobre Millora les teves vendes amb programació neurolingüística que impartirà Juanita Acevedo, formadora i coach professional.

També el dijous 6 de novembre a les 19h, a la seu del Col·legi d’Enginyers Tècnics industrials

(c/del Pare Garí, 91), s’oferirà una xerrada sobre els Beneficis de la certificació energètica: estalviant tothom hi guanya a càrrec de Pol Ansó i Gestingral Grup organitza pel divendres 7 de novembre a les 18.30h a la seu de la delegació de la Cambra de Comerç al Garraf (Rambla Principal, 7 de Vilanova) una sessió de formació gratuïta per als ciutadans interessats en conèixer els avantatges que ofereix la llei d’emprenedors.

Pel regidor de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Gerard Figueras, l’edició d’enguany de la fira és la “culminació del canvi de model d’organització que es va plantejar a l’inici del mandat d’aquest govern. En aquells moments varem recollir aportacions de tots els sectors i agents implicats i el resultat ha estat un èxit”.També afegia que “la Fira de Novembre té una clara vocació de capitalitat i lideratge. No hi ha hagut un simple canvi físic sinó que s’ha treballat en un canvi de model que s’ha consolidat”.

JUDITH ANTOLIN PASTRANA Dissenyadora gràfica www.judithantolin.com

Les tendències en packaging segons Hispack Des de fa dos anys, la indústria mundial del packaging creix un 3% anual i el 2016 arribarà als 820 bilions de dòlars segons un estudi de la consultora britànica Smithers Pira, i preveu que serà major per al sector del luxe (cosmètica i perfumeria, begudes i alimentació gourmet o joies).

Hispack ha identificat les grans tendències que defineixen el nou packaging.

El sector canvia a ritme trepidant pel que conèixer les últimes innovacions en materials i maquinària i avançar-se a les demandes del consumidor final és imprescindible per a les empreses usuàries d’envasos de qualsevol sector.

Hispack és la fira Europea més gran del sector de l’envàs i l’embalatge, es celebrarà a Barcelona l’abril de 2015.

Aquestes són les tendències segons els estudis d’Hispack: - Packaging verd. Ús de materials de fonts renovables, reciclables i biodegradables. S’implanten també fórmules de sostenibilitat globals per estalviar matèries primeres i energia en els processos de fabricació, per reduir el pes dels envasos, per reciclar i reutilitzar, buscant el menor impacte ambiental del packaging tot el seu cicle de vida, des el disseny a la valorització.

- Smart packaging.

Ampolles que canvien de color per avisar que la beguda està prou freda, bosses que conserven l’amanida més temps, o envasos que adverteixen si la carn ha caducat... La investigació d’envasos actius i intel·ligents segueix avançant i no deixarà de sorprendre’ns. Blisters que memoritzen quan es va consumir l’última pastilla i envasos que avisen amb un xiulet quan el plat arriba al punt de cocció òptim.

També entren dins la denominació Smart aquells en-

vasos amb noves funcionalitats, gràcies a aplicacions tecnològiques (RFID, NFC, codis QR/Bidi, etc), que garanteixen la traçabilitat en tota la cadena de subministrament, reforçant la seguretat i antifalsificació.

- Envasos llestos per utilitzar i accessibles.

Envasos individuals fornejables, kits d’amanides, begudes autoescalfables. Fàcil i ràpid de consumir, és el que demana el consumidor.

També s’imposen els packs accessibles, senzills d’obrir i adaptats a qualsevol target, amb especial atenció a la gent gran, un col·lectiu que cada dia guanya més pes en el mercat.

- Personalitzat. Els diferents perfils de consumidor (singles, parelles, famílies, etc) reclamen envasos adaptats a les seves necessitats. Per això, els productors de maquinària de packaging treballen per optimitzar i flexibilitzar els processos de producció d’envasos de diferents mides i dissenys. També creix la necessitat de personalització de missatges, queda clar que al consumidor li agrada veure el seu nom o els dels seus amics a la llauna i regalar ampolles exclusives.

- Multicanal. El pack és, cada vegada més, una plataforma que condueix al consumidor cap a la marca: la seva pàgina web, informació addicional, vídeos, promocions, jocs, etc. Es tracta d’una finestra valuosíssima per fer marca, aprofitant les noves tecnologies i utilitzant l’envàs com a espai publicitari.

- Comestibles. Ja s’estan utilitzant en vegetals recobriments comestibles antimicrobians que augmenten i millorar la seva conservació. Així s’allarga la vida útil dels productes i s’evita el malbaratament d’aliments i la producció de residus.

Més informació a www. hispack.com

Penedès Econòmic

octubre 2014

11

ACTUALITAT

El trànsit a l’eix Diagonal creix el 15% en quasi tres anys de funcionament

la via 14.468 vehicles de mitjana al dia.

9.000 cotxes de més

Quan la Generalitat va inaugurar la carretera, el desembre del 2011, va indicar unes previsions de pas de vehicles que si bé s’han acomplert en la majoria dels trams, en un altre, els de Vilanova-Vilafranca, encara està lluny d’assolir-se.

Segons les dades que es preveien, havien de passar pel tram entre Vilanova i Vilafranca 25.000 vehicles de mitjana al dia, una xifra que queda molt per sobre dels 16.516 automòbils que van circular per aquest tram el 2013.

Les dades per trams del 2013 fan referència als mesos de gener a octubre, ja que la Generalitat encara no ha tancat el novembre i el desembre, però tot i això no hauria de variar en quantitat, ni

molt menys assolir els 25.000 vehicles si es sumessin els dos últims mesos de l’any passat. Els 13 quilòmetres finals de l’eix, els que uneixen Vilanova i Vilafranca, i que connecten amb l’AP-7 i la C32, són els únics desdoblats. y Per trams

Mitjana 2013 (de gener a octubre) Vilanova-Vilafranca

16.516

Variant Vilafranca

11.087

Vilafranca-Igualada

13.228

Igualada-Manresa

6.990

Total ponderada

11.657

Sí que s’han assolit les previsions, i fins i tot s’han superat, en el tram entre Vilafranca i Igualada (la previsió era de 10.000 vehicles el dia i la mitjana de l’any passat és de 13.228) i en el que va

Agost

Setembre

d’Igualada a Manresa (la previsió era 6.000 i la mitjana del 2013 va ser de 6.990). Els dos trams tenen un sol carril per sentit. És a dir, que es dóna la casuística que la previsió no s’assoleix en l’únic tram desdoblat, i se sobrepassa en els que són d’un sol carril.

Una carretera cara

Segons les dades que el Govern va facilitar el dia de la inauguració de la carretera, la Generalitat acabarà pagant 1.399 milions d’euros per l’eix Diagonal, la qual cosa representa multiplicar gairebé per quatre el seu valor de construcció, que va ser de 368 milions d’euros.

La inversió la va assumir l’empresa concessionària de la nova infraestructura, que a partir del primer dia d’obertura aplica el cànon per cada vehicle que hi passa. A part del cost de cons-

10.491 11.387 Octubre

9.685 10.281

Juliol

9.738 10.895

Juny

10.598 12.007

Maig

13.068 13.607

Abril

13.261 14.468

Març

12.252 13.110 13.833

11.167 11.447 12.263

Febrer

2014

10.170 10.913 12.152

Gener

2013

10.545 10.977 11.518

2012

8.970 10.150 10.966

El trànsit a l’eix Diagonal (C15) ha crescut el 15% en dos anys i mig de funcionament. Si en el primer semestre del 2012 van passar per la via 10.243 vehicles diaris de mitjana, en els primers sis mesos d’enguany n’hi han circulat 11.791, la qual cosa representa un augment del 15,11%.

La mitjana d’automòbils experimenta el creixement més gran durant els mesos de calor, un fet que confirma la carretera, que uneix la Catalunya Central amb la Costa Daurada, com una via idònia per a l’estiu.

Les xifres facilitades pel departament de Territori i Sostenibilitat a aquest diari mostren com l’eix ha anat guanyant adeptes amb el pas dels mesos. L’augment del 15,11% correspon a la comparació de dades que s’acumulen per semestres (el primer del 2012 amb el primer d’aquest 2014), un creixement que es fa més gran si es compara el gener de 2012 (primermes sencer d’una via estrenada el 2 de desembre del 2011) i el juny d’enguany (darrer mes tancat). En aquest cas la crescuda és del 65% i passa de 8.354 cotxes a 13.833.

L’increment del 65%, però, és una dada que cal matisar, ja que si bés és real, és deguda sobretot a l’augment de persones del centre del país que utilitzen la via com la gran porta cap a les platges durant els mesos de calor, ja que el percentatge compara un mes de fred (el gener) amb un que es pot considerar ja estival (juny). A falta de saber les xifres d’aquest estiu, el pic més alt de vehicles s’ha donat fins ara el juliol del 2013, un mes en el qual van circular per

y Mitjana de vehicles al dia

8.354 9.670 10.015

redacció

Novembre

Desembre

trucció, l’empresa que té cura de l’eix també té l’obligació de ferne el manteniment. La concessió de 33 anys s’acaba el 2041.

Cinc consellers per una obra

L’eix Diagonal va ser una obra de país que es va aconseguir amb el treballl de consellers de diferent color polític. Algunes de les obres es van iniciar els anys 90 en l’etapa de l’actual president, Artur Mas, com a conseller de Política Territorial. Després hi van intervenir els consellers, també de Convergència i Unió, Pere Macias, que va susbstituir Mas en el càrrec, i Felip Puig, que va rellevar Macias. I en el període de govern tripartit el socialista Joaquim Nadal va recuperar el projecte. Finalment va ser l’exconseller convergent Lluís Recoder l’encarregat d’inaugurar l’obra.

12

Penedès Econòmic

octubre 2014

ACTUALITAT

Sabadell Negoci Agrari es presenta a la fira Fruit Atraction La vilafranquina Imma Ràfols és la directora d’aquesta nova unitat per a empreses agrícoles Olga Aibar En el marc de la fira Fruit Attraction de Madrid, es va presentar Sabadell Negoci Agrari, la nova unitat de negoci destinada a les empreses agrícoles i ramaderes. Amb la seva creació, el banc vol oferir un servei global i especialitzat als clients del sector primari.

La directora és la penedesenca Imma Ràfols, que té una trajectòria de més de 14 anys en el servei agrari, tasca que va exercir anteriorment a BMN i a Caixa Penedès, on va crear el Servei Agrari i va dissenyar, implementar, dinamitzar i fer el seguiment de les campanyes i productes del segment agrari: PAC, Agroseguro, Collita i Finançament Segment Agrari.

Ràfols afirma que “Sabadell Negoci Agrari neix amb l’experiència de qui coneix molt bé el món empresarial i de qui té el coneixement del segment i l’especialització i el valor afegit per entendre i oferir a cada perfil professional del camp el que realment necessita per afrontar el seu dia a dia”.

Ràfols indicava a Penedès Econòmic que “aquest és un sector que no té uns ingressos fixes, sinó que els obté en les collites, per tant se’ls ofereix uns préstecs com el Plantacions, amb una cadència més llarga, de dos a tres

anys en els quals al principi no han d’amortizar capital sinó que només han de pagar interessos, o el Leasing ramader, que permet a les explotacions ramaderes adquirir vaques lleteres a través de l’arrendament financer”.

En funció del tipus de client i les garanties que aporten es planteja la inversió a fer, els terminis i el percentatge d’inversió a finançar.

La trajectòria de Sabadell Negoci Agrari arrenca amb un volum de negoci superior als 1.460 milions d’euros i amb la intenció de convertir Banc Sabadell en el proveïdor financer de referència per als professionals del camp.

En l’últim any, el banc ha augmentat un 22% el seu volum de negoci i un 12% el finançament als projectes de l’activitat agrària.

Sabadell Negoci Agrari s’ha fixat

créixer en inversió creditícia un 37% fins al desembre de 2015.

La directora de Sabadell Negoci Agrari considera que “el lideratge del banc en les empreses, la suma del know how de les entitats integrades amb el que ja teníem i el recorregut de millora que ofereix el sector primari han permès fer un salt de qualitat en el nostre servei.” La nova unitat presenta un ampli catàleg de productes i serveis, així com un equip de professionals experts per cobrir els requeriments financers de les empreses del sector.

Espanya té un milió d’explotacions agràries i genera un volum de negoci superior als 43.000 milions d’euros. És el quart país d’Europa en producció agrària. Pel que fa a la comarca de l’Alt Penedès té unes 2.000 explotacions.

El president de l’ADEG, Jordi Solé Tuyà, ha estat nomenat nou patró de la Fundació Pinnae El patronat de la Fundació Pinnae va designar el 9 d’octubre, de manera unànime, Jordi Solé Tuyà, actual president de l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès (ADEG), nou patró de la fundació com a persona de reconegut prestigi.

El nou patró, que assumirà el càrrec durant els propers sis anys, té una destacada trajectòria en el món financer, associatiu i de l’emprenedoria.

Antoni Gistau explicava a Penedès Econòmic que “la Generalitat permet que tinguem un màxim de 15 patrons en base a unes quotes establertes. Tanma-

teix hi ha d’haver un equilibri entre els quatre grups que marquen els estatuts”.

Pinnae gestiona els recursos disponibles i els que pugui obtenir mitjançant la prestació de serveis d’assessorament o de promoció, i de manera especial, del foment de la inserció sociolaboral a través de l’autoocupació, l’emprenedoria i l’ocupació juvenil. Per a complir els objectius de la Fundació s’orienta en tres programes d’actuació: el programa Genera, el de Cohesió Social i el de Promoció Cultural.

Gistau indicava que “dels 27 països de la UE, només cinc enti-

tats estan validades per a realitzar programes de microfinances, una de les quals és Pinnae”. De moment, la fundació ja ha signat 40 operacions de microcrèdits .

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Mala sort? Bona sort? Qui sap...

Una història xinesa parla d’un vell llaurador que tenia un vell cavall per a cultivar els seus camps. Un dia, el cavall es va escapar a les muntanyes. Els veïns del vell llaurador s’apropaven per condoldre’l i lamentar la seva desgràcia, llavors el pagès els va replicar: - “Mala sort? Bona sort?

Qui sap...”

Una setmana després, el cavall va tornar de les muntanyes portant amb si una manada de cavalls.

Llavors els veïns van felicitar al pagès per la seva bona sort. Aquest els va respondre: - “Bona sort? Mala sort?

Qui sap...”

Quan el fill del llaurador va intentar domar un d’aquells cavalls salvatges, va caure i es va trencar una cama. Tothom va considerar això com una desgràcia. No així el pagès, es va limitar a dir: - “Mala sort? Bona sort?

Qui sap...”

Una setmana més tard, l’exèrcit va entrar al poblat i van ser reclutats tots els joves que es trobaven en bones condicions. Quan van veure el fill del llaurador amb la cama trencada el van deixar tranquil. ¿Havia estat bona sort?

Mala sort? Qui sap...

De l’ ancestral cultura oriental hem aprés que, tot el que a primera vista sembla un contratemps, pot ser

una oportunitat. S’utilitza molt aquest concepte, en aquests temps convulsos de crisi econòmica, de pèrdua de llocs de treball i de “obligades” actuacions emprenedores.

Certament, però, és bo i necessari fer l’exercici d’avaluar el que considerem contratemps que ens succeeixin i pensem en l’oportunitat que ens estan brindant. Res més ni menys que pensar en positiu davant de qualsevol adversitat.

Ja ho diu el refrany: “No hi ha mal que per bé no vingui”.

Ho diu també, Napoleon Hill en el llibre Pensi i feuvos ric: “Cada adversitat, cada fracàs i cada angoixa comporta la llavor d’un benefici equivalent o major”.

La sort és la conjunció de totes les situacions i condicions necessàries per a l’èxit.

Per descomptat que existeix l’atzar, la sort en els jocs i coses similars.

No obstant això, quan parlem sovint de sort, és en realitat d’èxit, de triomf i d’autorealització, res es dóna per casualitat. És el resultat d’inversió de temps, de recursos i d’intel·ligència, idees, riscos i fins i tot fracassos.

Res és producte de l’atzar.

Així és, la sort NO existeix, és un concepte imaginari i totalment abstracte. Qui sap...

T. 93 893 70 60

www.monbus.cat

octubre 2014

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

octubre 2014

ACTUALITAT

13 EMPRESES DEL PENEDÈS BUSQUEN COMPRADORS D’EUA Un total de tretze empreses del sector vitivinícola i alimentació del Penedès (onze de l’Alt i dues del Baix) van presentar el seu potencial agroalimentari a setze compradors d’Estats Units. Del 6 al 9 d’octubre, l’empresa pública Promotora d’Exportacions Agroalimentàries (PRODECA) va organitzar una missió inversa de compradors de vins i alimentació d’Estats Units amb l’objectiu de posar-los en contacte amb empreses catalanes

d’aquest sector. Durant aquests dies, 22 empreses vitivinícoles i 18 elaboradors d’alimentació van mostrar el seu ventall de productes per tal d’accedir al mercat americà i diversificar-se a nivell internacional.

Entre les empreses locals del sector del vi i del cava hi havia Alsina Sardà, Can Descregut, Canals i Munné, Casa Ravella, Caves Rosell i Formosa, Celler Jordi Lluch, Eudald Massana Noya, Excelling Food and Wines, Mont Marçal i Oriol Rossell. Del sector alimentari només hi va participar Bombons Cudié.

INTERNACIONALITZACIÓ PER A EMPRENEDORS La consultora vilafranquina Vinyals Associats ha organitzat un curs per a emprenedors interessats a internacionalitzar-se.

Es farà el 4 de novembre, a les 11h, a l’espai de coworking Taller Estruch (C/ Amàlia Soler, 5, de Vilafranca) i anirà a càrrec de la ponent Míriam Vera Vinyals.

Les places són limitades, per la qual cosa es recomana inscriure’s prèviament a través del correu electrònic vinyalsassociats@hotmail.com o el telèfon 609 331 870.

L’alimentària es perfila com la indústria de futur a l’Alt Penedès L’augment de les exportacions alimentàries i el declivi del paper i el tèxtil situen aquest sector al capdavant Lídia Oñate El pas de la crisi ha acabat de ratificar el que ja s’anava observant amb en els darrers anys. La indústria del paper i el tèxtil a l’Alt Penedès es troba en un declivi que no sembla tenir gaire més futur en una comarca on el sector alimentari cada vegada és més fort i presenta més bones xifres econòmiques. L’augment de les exportacions i les previsions de millora han generat més confiança de cara a la recuperació de la crisi i tot apunta que el proper any donarà més alegries. Aquesta va ser una de les conclusions que es va donar a conèixer en la reunió dels més de cinquanta representants empresarials, sindicals i polítics, que van participar a la jornada La revitalització industrial a l’Alt Penedès, el passat 2 d’octubre a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Penedès. El secretari d’Empresa i Competitivitat, Pere Torres, va ser l’encarregat de cloure l’acte.

Les intervencions van deixar palesa la conveniència d’oxigenar l’espai industrial a partir de l’activació del sòl i sostre industrial ja existent. La pèrdua de teixit industrial sempre és preocupant. Tanmateix, el president de l’ADEG, Jordi Solé Tuyà, afirma que “els sectors paperer i tèxtil han anat perdent pes a l’Alt Penedès des de fa molts anys, igual com ha passat també en altres zones, a causa del canvi d’hàbits de la societat i els processos de deslocalització. Aquests dos aspectes són difícils que es donin en el sector alimentari i, concretament,

en el sector vitivinícola. Per això, considerem que aquest sector es mantindrà i, fins i tot, creixerà en els propers anys”.

Altres aspectes rellevants en el debat van ser el dèficit de qualificació professional, la carestia pel que fa a la connectivitat per fibra òptica, les condicions del submi-

el repte actual és captar indústria de fora del país nistrament energètic i la necessitat d’explicar de manera eficaç els factors competitius de l’Alt Penedès a l’hora de retenir i atraure talent i inversions. En aquest sentit, el president de l’ADEG defensa que per “atraure talent cal oferir oportunitats professionals i qualitat de vida. I per atraure inversions cal oferir la possibilitat de desenvolupar projectes empresarials ren-

dibles, facilitar l’accés a recursos humans qualificats i simplificar els tràmits amb l’administració”.

Lluïsa Llop, vicepresidenta del Consell Comarcal, va comentar que “la política industrial és prioritària, però sempre buscant l’equilibri amb la resta de sectors econòmics. La indústria pot aportar ocupació estable i de qualitat”.

En el cas de la internacionalització, des de l’ADEG consideren que les empreses penedesenques estan preparades per competir en els mercats internacionals, tal com han anat fent en els darrers anys, com en el d’auxiliar de l’automoció o el sector vitivinícola. Però “el repte és captar indústria que vingui de fora”, afirmava Ramón Novell, gerent de Cafès Novell i vicepresident de l’ADEG. “Per tant, hem d’arribar als agents que busquen i recomanen ubicacions per a les indústries, mediar entre els agents i els propietaris dels terrenys i millorar els valors d’alguns dels nostres polígons”, afegia.

PREMI SIAL INNOVATION PER AL YOLIGUR DE CASAAMETLLER L’empresa penedesenca Casaametller ha guanyat el premi internacional d’Innovació Sial Innovation París 2014 en la categoria de productes làctics i formatges. Ho ha fet amb el Yoligur, el primer iogurt desnatat del mercat en el qual se substitueixen els greixos saturats de la llet per oli d’oliva, cosa que aconsegueix un producte més saludable, cremós i amb un 0% de greixos animals. El producte ha estat seleccionat d’entre més

de 1.700 propostes. El Yoligur té cinc varietats que van des del tradicional sabor original fins a quatre combinacions inèdites de trossos de fruita: figues amb farigola, préssec amb caqui, taronja amb magrana i poma amb pera i canyella. Aquest producte es podrà comprar a les botigues a partir del 3 de novembre.

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Lockout català Tot pinta que la roda del hàmster continuarà voltant amb el procés d’autodeterminació i independència de Catalunya, malauradament tenim davant un interlocutor ase que no accepta cap negociació tal com s’estan fent les coses. És l’hora dels fets, de les decisions i de la política, la societat civil ja hem fet prou.

Només hi haurà una forma en què l’estat espanyol reaccionarà a negociar, proclamant la independència i després negociant-la, Espanya deu un bilió d’euros (el seu PIB) i aquest ens demanarien el 24% negociant un cop independents, però si no es vol negociar, la llei internacional diu que el deute es queda al país, es quedaria al Regne d’Espanya, cosa que el faria entrar en fallida econòmica.

A més, tot just mentre escric aquest article, sonen veus que impugnaran el nou 9N, quin gran aliat el govern espanyol! Com es pot impugnar quelcom que no existeix? Tenen por?

Tant cagats estan amb el procés? En qualsevol curs de tècniques de negociació això seria un d’aquells elements per arraconar l’adversari. Anem fent passos...

Està clar que algun dia,

s’haurà de desobeir, proclamar la independència no és possible via legalitat, però quina seria la millor manera de desobeir? Penso que un lockout català faria la feina de pressió i ressò internacional, els empresaris hauríem d’aturar el país, tancar ports i aeroports, trens i totes les vies de comunicació entre França i Espanya. Això faria mal als qui manen per sobre dels governants, i aquesta és la clau!

Sigui com sigui, estem molt a prop d’assolir la plena llibertat de Catalunya, i a més d’un se li quedarà la boca oberta i no se n’hauran adonat que ja som independents. No esperaven una unitat social ni política tan gran com la que tenim, una societat bolcada i ara falten els empresaris, que n’estic segur que menys aquest 1% de multinacionals, la resta, el 99% format per micropimes i pimes aturarien els país per un bé comú.

Gràcies Rajoy, mai ningú ha pogut assolir una unió social, política i empresarial tan forta a Catalunya en bé de la independència i, vatua l’olla, l’assolirem gràcies a Espanya, qui ho diria... Es l’hora de la política amb majúscules, és l’hora de la valentia, és l’hora dels adéus.

Penedès Econòmic

octubre 2014

15

TRIBUNA UEP

La UEP liderarà la divulgació i implantació de la iniciativa per a la reforma horària al Penedès Ara és l’hora és una iniciativa popular que pretén fomentar el diàleg, la conversa i la reflexió amb l’objectiu de generar un consens ampli social i polític que permeti presentar estratègies concretes de transformació reals en matèria de polítiques del temps al Parlament de Catalunya, a la Generalitat i als governs locals. L’objectiu és trencar amb l’herència del “desarrollismo” imposat pel franquisme i equiparar els horaris laborals als dels països més avançats.

Fabian Mohedano, impulsor de la plataforma Ara és l’hora per a la Reforma Horària, serà l’encarregat dimarts 11 de novembre d’exposar els fonaments d’aquesta iniciativa que s’ha marcat l’any 2014 com l’any clau per aprofundir en el canvi social que ha de suposar l’adaptació de Catalunya a l’horari europeu.

La UEP es va adherir el mes passat a la plataforma que pretén fer possible la conciliació de la vida laboral amb la vida personal i familiar i, sobretot, amb la vida social. La UEP és la primera entitat penedesenca que se suma a aquesta iniciativa.

A gairebé tot Europa, l’horari laboral és de 9 a 5, parant un màxim d’una hora per dinar a meitat de la jornada. A l’Estat espanyol –i a Catalunya també-, però, és habitual que els treballadors s’aturin dues hores per dinar i que les seves jornades s’allarguin fins a les 7 o les 8 del vespre. El resultat és que els catalans i espanyols el 2011 van treballar una mitjana de 277 hores més que els alemanys, segons dades de l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE) a partir d’estadístiques de l’OCDE, que situen la mitjana d’hores treballades a l’Estat espanyol durant

el 2011 en 1.690 hores, davant les 1.413 hores d’Alemanya. També treballem més que la mitjana de Finlàndia, Suècia, Regne Unit o Àustria. Però tot i treballar més hores i allargar més la jornada laboral, la productivitat no és més gran que en cap d’aquests països. Al contrari, tot fa pensar que la productivitat és inversament proporcional a la durada de la jornada.

Diferents estudis acrediten que la implantació de la jornada continuada, com ja fan moltes empreses exclusivament a l’estiu, augmenta la motivació, redueix l’estrès, estimula l’optimització del temps i ensenya als empleats a planificar. I, en conseqüència i com argumentari més important per a les organitzacions, eleva la productivitat i rendibilitat, relacionades amb el cost i el temps res-

pectivament.

En aquest sentit, la Unió Empresarial del Penedès ha decidit adherir-se a aquesta plataforma i liderar al Penedès la divulgació i implantació d’aquesta reforma horària, convençuda

que no només contribueix a millorar les condicions de vida de les persones sinó que aporta també un major grau de productivitat i competitivitat per a les empreses.

La conferència de Fabian

Mohedano serà el dimarts 11 de novembre a les 9.00h del matí a la delegació del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació (plaça del Penedès, 3. 4a planta.

Vilafranca del Penedès).

El Penedès i l’Anoia ja coordinen actuacions a través de la Comissió d’Infraestructures i Territori del Penedès (CITEP) Vilafranca del Penedès.- Tot just un mes després de la constitució de la Comissió d’Infraestructures i Territori del Penedès (CITEP) ja s’han iniciat les primeres accions en coordinació amb la Comissió d’Urbanisme i Mobilitat de l’Anoia (CUMA), impulsada des de la Unió d’Empresaris de l’Anoia. Les dues comissions han començat a analitzar les necessitats de l’entorn empresarial de les dues comarques. El president i la secretària general de la CUMA

Espai patrocinat per:

van assistir a la primera reunió de la CITEP amb l’objectiu d’aportar l’experiència que els aporta els anys de funcionament.

Algunes de les fites aconseguides des de la Comissió de l’Anoia són la revisió dels IBI d’alguns municipis de l’Anoia, la supervisió del cablejat de fibra òptica a la ciutat d’Igualada, i el seguiment d’una subestació elèctrica a la Conca d’Òdena. En aquest moment, la CUMA ha esdevingut un partner necessari per al món empresarial

de la comarca de l’Anoia.

La CITEP està composada pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Vilanova i la Geltrú, el Col·legi d’Economistes, Arquitectes, empreses industrials, professionals especialitzats en Telecomunicacions, TIC i energia, ambientòlegs i paisatgistes, advocats, representants d’API i en coordinació amb el Centre

d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPVi).

Des de la Comissió del Penedès s’ha començat a treballar en temes relacionats amb la situació d’alguns polígons industrials considerats estratègics al Penedès, el

cablejat de fibra òptica, el subministrament d’energia, el paper de les administracions locals en un entorn tan competitiu com l’actual i el manteniment i conservació del paisatge vitivinícola del Penedès.

16

Penedès Econòmic

octubre 2014

L’ENTREVISTA

NEus lloveras i Massana Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú

“Vilanova vol ser la porta al Mediterrani de la Catalunya central” Del 7 al 9 de novembre se celebrarà la Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú, un gran aparador i un termòmetre de l’activitat comercial de la ciutat. Un certamen que, com sempre, atraurà milers de visitants vinguts d’arreu. Sobre la fira, el port i els principals eixos estratègics de la legislatura li hem preguntat a l’alcaldessa de la capital del Garraf, Neus Lloveras.

Olga Aibar

Neus Lloveras i Massana (Vilanova i la Geltrú, 1963) és alcaldessa de la ciutat des de l’11 de juny de 2011. Des de l’any 2003 està vinculada a la política local en incorporarse a l’equip de qui en aquell moment era el cap de llista de Convergència i Unió, Esteve Orriols.

El març del 2009 l’executiva municipal de CiU va nomenarla cap de llista de la formació.

Des d’aleshores i fins al 22 de maig de 2011, va compaginar la seva tasca professional com a directora financera de la cooperativa AKO Electromecànica S.C.C.L. amb la vessant pública. Durant la seva trajectòria al capdavant d’AKO, l’empresa va passar de tenir dotze empleats a comptar amb quasi un centenar de treballadors.

Cap a mitjans dels anys 90 es va diplomar en Direcció Financera a EADA de Barcelona.

La Fira de Novembre d’enguany canviarà alguns espais. Quines seran les principals novetats?

El principal canvi serà en l’alimentació, que es traslladarà a l’Eixample de Mar, fet que permetrà ampliar els espais a les rambles Principal i de la Pau. Aquesta és una fira multisectorial, una mostra del teixit econòmic; per això hem cregut que era millor reservar la rambla per a empreses i expositors. El que es vol potenciar no és que es vengui molt, sinó que la fira sigui un gran expositor de l’activitat econòmica de la ciutat i a la comarca.

Heu notat un major interès de les empreses de ser presents a la fira?

A la ciutat s’ha produït un increment de les altes d’empreses, han pujat lleugerament els autònoms i hi ha un moviment d’emprenedors molt important, per això hem notat que hi ha negocis que necessiten començar a promocionar-se. El que fem des de l’Ajuntament és posar totes les facilitats per tal que les empreses puguin aprofitar aquesta fira per donar-se a conèixer. L’entrada d’expositors és bona, hi ha moltes empreses que volen apuntar-se a la fira. Això és positiu perquè vol dir que s’estan movent coses, tot i que a un ritme molt suau.

Quin sector és el que té més presència o està creixent més?

El dels serveis. Una fira com la nostra és més adient per a expositors del sector del comerç perquè els seus clients són els últims

usuaris. La indústria no, però també estem treballant molt perquè el sector industrial es mogui.

La Fira de Novembre és un aparador de l’activitat econòmica de la ciutat i de la comarca

La nàutica també té cada cop més espai a la fira.

En la primera Fira de Novembre que vaig organitzar vam fer un pas important: vam saltar la barrera de la carretera, de la via del tren, i vam allargar la fira fins a Baix-a-mar per simbolitzar que Vilanova i la Geltrú s’obre al mar.

A aquesta zona dediquem una gran part a l’activitat nàutica, que és un sector important també a la ciutat. El mar és un eix estratègic que tenim per potenciar la ciutat econòmicament; és indispensable per al turisme, el comerç, la restauració i la indústria. Vilanova vol ser la porta al Mediterrani de la Catalunya central. Per això, volem aprofitar tot el potencial que ens ofereix el mar.

L’Ajuntament vol liderar el projecte per a aconseguir que el port de Vilanova sigui un punt d’entrada per a creuers turístics, un fet durament criticat per l’ADEG que ho considera “fer volar coloms” perquè Ports de la Generalitat no ho contempla.

Portar els creuers està costant.

Hi ha hagut tota una sèrie de malentesos i crec que ara ho estem reconduint. Això ha estat un projecte que s’ha portat des de la comarca tenint en compte que Sitges és una marca turística potent i Vilanova té el port. El problema d’un projecte gestionat comarcalment és que, de vegades, un per altre, no s’acabava de concretar. Ens fa l’efecte que no

Penedès Econòmic

octubre 2014

17

L’ENTREVISTA s’ha fet el seguiment suficient que requeria. Per això, ho liderarem des de Vilanova i farem aquest últim esforç que creiem que és el que falta. Això no vol dir que hagi de ser un projecte que ens aporti molts ingressos, però pel camí aconseguim posicionar el port de Vilanova com un port interessant i donar a conéixer la comarca del Garraf. Falta acabar de concretar, fer el pas final. Ja hem contactat amb Ports de la Generalitat i tenim cites concretades amb una companyia de creuers per parlarne.

De quins aspectes del Pla d’Acció Municipal que s’han tirat endavant se sent més satifeta?

El fet de posicionar Vilanova i la Geltrú com a ciutat turística i promocionar el nostre port arreu de Catalunya han estat dos dels punts clau d’aquesta legislatura.

Això, de retruc, ha anat molt bé per al comerç, que ha augmentat força arran de l’obertura de la C-15. Tenim molts visitants de Manresa i del Penedès i això va molt bé. Ens falta acabar de fer el pas de ser reconeguts com a ciutat turística i que això s’acabi de consolidar.

El de Vilanova es podria definir com un turisme familiar?

Estem treballant molt el concepte turisme familiar i esportiu, relacionat amb la nàutica. Són els sectors en els quals ens sentim més còmodes com a vilanovins i que volem potenciar. Un turisme relacionat també amb la cultura perquè Vilanova té molt de patrimoni i molta festa. Això no vol dir que l’activitat industrial que ja tenia la ciutat històricament s’oblidi. Estem molt a costat de la universitat, hem treballat amb empreses d’alt valor afegit i això ho potenciarem però, ara per ara, és un sector petit i que dóna feina a poca gent. El tant per cent més important d’ocupació és el sector serveis i és aquí on volem que es moguin coses per fer baixar la taxa d’atur de la ciutat.

Fèlix Miró

Si voleu atraure més turistes, no hauria d’incrementar-se l’oferta hotelera de la ciutat?

Estem intentant captar inversió i mirant d’obrir més places hoteleres a la ciutat, perquè tenim una oferta hotelera molt minsa. Tot i així, a Vilanova hi ha més places d’allotjament que a Sitges perquè tenim el càmping Vilanova Park, que pot arribar a allotjar 6.000 persones. El que necessitem ara són més places hoteleres.

Però aquest és un tipus de turisme molt determinat.

El del càmping és un turisme de qualitat, és un càmping d’alt nivell però aquest tipus de turista es mou poc. Hem tingut molts

contactes amb empreses hoteleres perquè hi ha una parcel·la fantàstica al final del passeig de Vilanova i estem ajudant els propietaris a buscar empreses que hi puguin estar interessades. Els espais hi són, però falta que trobem un inversor que aposti per Vilanova i la Geltrú.

posicionar vilanova com a ciutat turística i promocionar el port a Catalunya han estat dos dels punts clau de la legislatura

La reforma del passeig marítim i de la plaça del Port és un dels projectes que més polèmica ha generat a la ciutat i que es va fer visible amb pancartes als balcons.

La nostra intenció en aquest projecte era urbanitzar la plaça del Port, que és propietat de Ports de la Generalitat i passar d’una zona industrial a una lúdico-comercial. Per fer-ho possible, calia convèncer Ports de fer la inversió, i la Diputació de Barcelona que aportés part dels fons necessaris.

Tanmateix, un cop convençuts, ens vam trobar que hi havia molts ciutadans que van mostrar-se contraris al projecte.

Quins motius esgrimien?

Moltes persones afirmaven que mai se’ls havia consultat com a ciutadans què s’havia de fer allà.

Aleshores, vam decidir fer una aturada en el projecte i iniciar un procés participatiu i un concurs d’idees. El que ens ha xocat i ens ha causat un disgust és que, a les dues sessions de participació ciutadana que vam convocar, només hi van assistir unes vuitanta persones, un fet que no s’acaba d’entendre si es queixaven de no poder dir la seva.

Estem intentant captar inversió per obrir més places hotelereS a la ciutat

I quin és el següent pas?

Ara, amb les aportacions rebudes hem elaborat un informe que servirà de base per al concurs d’idees que duran a terme els experts i que es tornaran a explicar i a debatre, un cop elaborades. El procès trigarà uns tres mesos. Això vol dir que, al febrer, podríem tenir els resultats. Tot plegat, però, ha fet endarrerir molt un projecte que creiem interessant per a la ciutat i que quedarà per a més endavant.

Quins projectes quedaran pendents de cara a la propera legislatura?

Una de les accions que no es podrà tirar endavant aquesta legislatura, per manca de consens polític, és un vial a la zona de l’Ortoll, situada al final del passeig de Vilanova. Aquesta és una zona tancada, que no té sortida, i la nostra intenció és obrir-ne una.

Sabem que té molta vegetació i és un pulmó de la ciutat, però Vilanova i la Geltrú té molts problemes de mobilitat i aquests mai es resoldran del tot fins que no hi hagi una entrada i una sortida clares de la ciutat. Aquest fet és clau, fins i tot per temes de seguretat.

18

Penedès Econòmic

octubre 2014

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

2014, UN BON ANY PER DEMANAR PRÉSTECS?

F

a uns dies, i amb motiu de la signatura d’un préstec per a emprenedors ICO a 7 anys, vaig mantenir una conversa amb el client sobre si era més convenient formalitzarlo amb interès fix o variable.

Li vaig comentar que una vegada vaig publicar un article sobre quin tipus d’interès tindríem en el futur, en el periòdic Expansión i en el qual donades les dificultats de la previsió d’una dada que depenia de tantes variables, havia arribat a la conclusió que, quan algú em preguntava sobre què faria en el futur el tipus d’interès, el més raonable era contestar-li que “digues-me el futur i et diré el tipus d’interès”.

El tipus d’interès dels països és com la nota per als alumnes.

Si féssim una classificació comprovaríem que els països que tenen els tipus d’interès més baixos són els que presenten millors registres en les seves dades econòmiques i més qualitat en el seu sistema productiu.

A mesura que empitjoren els resultats de les seves economies les monedes han de cobrir aquest desfasament de qualitat amb interessos superiors que compensin el risc del tipus de canvi.

En un món tan complex i tan mancat d’informació independent i solvent i amb tanta manipulació interessada, crec que és un dels criteris més fiables per mesurar l’evolució de les economies nacionals i la qualitat dels seus sistemes econòmics.

Si en els últims temps ens hem beneficiat d’una reducció de la prima de risc no ha estat per casualitat sinó perquè, la nostra política econòmica, estava seguint un curs assenyat encara que tingui imperfeccions i insuficiències. Però els costos són incomparables als que hauria ocasionat un camí equivocat.

El fet de caminar per la direcció correcta és el que ha provocat que les entitats internacionals i els mercats financers hagin canviat d’opinió sobre el

nostre futur.

I és que, dins de la Unió Europea, els països ja no poden cobrir els seus compromisos amb emissió de moneda. Estan en una situació semblant a les famílies i les empreses.

Les famílies que gasten més (com és el nostre cas) del que ingressen necessiten finançament i ningú presta a qui no demostra que té capacitat d’estalvi o patrimoni que n’asseguri la devolució.

De manera que, podem intuir la resposta del director d’un banc al qual sol·licitem finançament per resoldre el nostre dèficit, “que tornem quan sigui a l’inrevés, en el moment que ingressem més del que gastem”, ja que el problema li passaríem a ell.

Davant d’aquesta situació, la família té 2 opcions: o redueix el seu nivell de vida al dels seus ingressos o eleva la renda familiar amb noves aportacions dels seus membres. El normal és que faci les 2 coses alhora, analitzarà l’estructura de la despesa familiar i començarà la poda del que

el tipus d’interès dels països és com la nota per als alumnes

és innecessari i alhora, investigarà totes les possibilitats per ampliar la renda conjunta.

Això és el que els organismes exteriors, mercats financers i fins i tot les agències de qualificació estan valorant del nostre canvi de comportament.

I aquesta és la direcció que, recentment i davant els mateixos problemes, han iniciat dos grans líders progressistes veïns.

Quan Valls, a França, planteja la congelació de pensions, la reducció de les despeses sanitàries i les prestacions socials i l’eliminació de regions (de 22 a 13) i alhora es bolca en la promoció del sector empresarial amb reduccions de la imposició empresarial i les càrregues socials, no ho fa perquè s’hagi convertit en un enemic de la classe treballadora sinó per ajustar el nivell de la despesa pública al de la producció del país.

I en la mateixa direcció està portant al seu país, Itàlia, un dels personatges més interessants de l’actualitat política europea, Renzi, amb la pro-

posta de reduir els impostos als ciutadans amb menor renda i amb un conjunt de mesures per dinamitzar l’economia i les empreses. I per compensar aquesta reducció de recursos públics, aprova una sèrie de disposicions per retallar la burocràcia i l’abolició d’entitats i càrrecs públics que considera d’escassa utilitat social.

Aquest programa, a molts els xocarà que sigui aprovat per un grup polític que ha estat el veritable triomfador de les eleccions europees, amb el 40’8% de vots i que integra les grans agrupacions històriques, com el Partit Comunista, la Democràcia Cristiana i el Partit Socialista i que es defineix progressista i de centre-esquerra: flexibilitat laboral (extensió de les pròrrogues dels contractes temporals), reducció d’impostos a les empreses, simplificació de la creació de societats i reducció i reconversió de les regions.

El què em crida l’atenció és com ho justifica, Renzi. Del traspàs a l’Estat d’una sèrie de competències que havien estat transferides a les regions diu el següent: ”no és acceptable que enmig de dificultats econòmiques les regions es transformin en microestats que creuen governar-ho tot. Amb la reforma del Títol V de la Constitució no hi haurà més conflictes entre regions i Estat”. O com ho explica el prestigiós Ministre d’Economia, Padoan: “l’eliminació de les províncies a més de reduir costos ofereix un avantatge en matèria de simplificació, …sovint les funcions burocràtiques són totalment inútils i quan no nocives”.

El fet que el nostre debat polític no estigui centrat en les propostes d’aquest nou i jove polític és una altra mostra de la manca de preparació, maduresa i responsabilitat de bona part dels nostres mitjans d’informació, personatges públics i fins i tot partits polítics.

Quan és el que més brillantment ha vençut als moviments populistes en una societat en la qual

Penedès Econòmic

octubre 2014

19

OPINIÓ tenien una gran implantació.

Per a ell (en una entrevista publicada en El País, el 30/5/2014), això constitueix un repte “si fem reformes creïbles el populisme no tindrà futur”.

De les seves manifestacions es dedueix que Itàlia té el problema en el seu interior, la responsabilitat de la crisi està al seu país i no a Europa i en la competitivitat de la seva economia i en el mal funcionament del seu Estat. “Per a mi Alemanya no és l’enemic és un model. Quan penso al mercat de treball, en l’eficiència de l’administració pública, veig un model. L’ajust de fons a Europa ha d’estar centrat, no només sobre l’austeritat, sinó també sobre el creixement.

Creixement, ocupació i reforma aquest és el nostre objectiu. A mi m’interessen més els llocs de treball que els llocs de poder”.

En aquesta entrevista avançava unes paraules: “Europa convé però no convenç. Ara hem de convèncer la gent que Europa convé”, les quals completaria posteriorment, el 2 de juliol, al Parlament Europeu. ”Sense creixement Europa no té futur, i per a això el veritable desafiament és retrobar l’ànima d’Europa, el sentit profund d’estar junts”.

També són conscients que l’aplicació d’unes mesures tan importants no tenen resultats immediats, per aquest motiu Padoan avançava que “els problemes d’Itàlia són en gran mesura d’abast estructural i es remunten a abans de la crisi i les mesures estructurals, per definició, tenen la major part dels seus efectes en el mig termini, és a dir com a mínim dos o tres anys”. Espero que no els paralitzi l’experiència que aquest tipus de reformes acostuma a tenir efectes electorals a curt termini.

Podran aguantar els seus ciutadans i fins i tot els seus propis companys de partit i sindicals aquest temps per verificar el compliment de les promeses de Valls o Renzi o es deixaran seduir pels que anomenem “chiringuitos polítics” que ofereixen solucions sense esforç per als problemes socials i que són com els venedors de productes fraudulents que van portar a la ruïna, en la gran crisi última, a àmplies capes socials que es van adonar massa tard que la inversió només va oferir benefici personal al que els va enganyar?

Crec que pocs dubtarien que aquesta visió de Valls i Renzi és la via assenyada i raonable per

Ningú presta a qui no demostra que té capacitat d’estalvi o patrimoni que N’asseguri la seva devolució

sortir d’una greu crisi i això és el que hem vingut fent en els últims temps a Espanya.

Si aquesta gestió canviés de rumb per l’aparició en la vida pública de noves propostes polítiques oposades a aquest procés: eliminar les retallades i la despesa pública ineficient i sense un programa que incentivi de manera més radical la capacitat productiva, els prestadors considerarien que tenen un greu problema amb aquest país amb un endeutament tan enorme.

A partir d’aquesta situació d’angoixa dels mercats i institucions financeres, el tipus de la nostra prima de risc s’aniria elevant a nivells insospitats ja que el nostre deute del sector públic no ha parat de créixer i la direcció del país estaria en altres mans i amb altres principis.

Amb l’elevació dels tipus d’interès quedarien reduïts els recursos per als serveis públics i les prestacions socials fonamentals amb el que l’ajust d’aquests seria més intens.

Si a més triomfen els que proposen que no pagaran els préstecs, ho tenim clar. Perquè hi ha una cosa pitjor que no poder pagar un préstec, el que facis exhibició que no el pagaràs.

Ja no ens aprovaran cap nou

PINTAT D’AUTOMÒBILS RETOLACIÓ MANUAL I COMPUTERITZADA

préstec ni les renovacions dels anteriors i segurament ens aniran exigint la seva devolució.

L’ajust ja no el faran els nostres polítics que han de cuidar a la seva clientela sinó els prestadors exteriors que tindrien una altra preocupació major que l’electoral.

Segurament, a partir de la mateixa nit de les eleccions, els ciutadans comprovaran que no només la seva economia, sinó també el seu sistema polític, passaran inevitablement al control dels seus creditors, com els va passar, entre d’altres, als grecs.

I llavors, sofrirem el que hem assenyalat reiteradament que “als pobles insolvents, la direcció política, el seu programa de govern i fins i tot els seus projectes de futur, no els decideixen els seus ciutadans sinó uns altres que no participen en les seves eleccions, el vot dels creditors”.

Així doncs, li vaig comentar que per evitar riscos, i ja que som tan imprevisibles, era més prudent demanar el préstec a 7 anys que a un any encara que l’interès baixés al 3 i escaig.

Però, per no preocupar-lo, no em vaig estendre en els anteriors temors perquè, potser, no es compleixen.

JAUME ESTELLÉ

NETEJA I DESEMBUSSOS

w Neteja i desembussos de tot tipus de canonades i desaigües.

C/. l’Alguer, 8 · Tel. 93 890 27 71 · Fax: 93 819 94 09 08720 Vilafranca del Penedès · giraltpintures@hotmail.com

w Manteniments periòdics de comunitats, naus industrials, magatzems i pàrquings. w Manteniments anuals.

ASSESSORIA JURÍDICA I ECONÒMICA

w Servei d’urgències 24h dia, nit i festius. w Tenim detector de traçats de canonades. w Neteges de pàrquings i inundacions.

Pl. Francesc Macià, 2, 1r. Vilafranca. Tel. 93 817 22 28. Fax 93 890 44 57 l l l l l l l

Assessoria i Serveis en Protecció de Dades

Barcelona Berga Girona Manresa Tarragona Vic Vilafranca del Penedès T. 931 934 001 www.aislopd.com twitter@aislopd

Informe #gratuit de situació per la seva empresa-negoci, mencionant #alvostrecostat #penedèseconomic

info@passbusiness.com 93 818 04 57 www.passbusiness.com Traspassos I VENDA de negocis franquIcies Gestors de finques Finançament DE circuLANT

Mòbil: 687 43 68 22 - Fax: 93 890 51 77 Vilafranca del Penedès

20

Penedès Econòmic

octubre 2014

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

Regidors de Promoció Econòmica

U

n savi dels nostres dies, un docte de la cosa política i alhora tecnòleg, va ser interpel·lat per un dels seus discents en relació amb el terme “governança”, paraula que no trobareu al diccionari però que, això malgrat, empatolla més d’un discurs de la politiqueria.

Què és la “governança”, professor? –gosava preguntar l’alumne, encara no sé si a gratcient o amb la ingenuïtat d’un universitari acneic.

El mestre, després d’una estona consirosa i fins i tot delectant-se amb el cavil·lar de la seva resposta, com si requerís una sobredosi flegmàtica abans de proclamar la solució, va adoptar una mena de ralentí desmenjat mentre teixia una definició d’emergència: “La “governança”... la “governança” és allò... allò que fa que... que les coses funcionin”.

El jove deixeble, sorprès per l’aparent vacuïtat de la frase i encara mastegant la parvitat amb què havia respost el docent, va acabar per gargotejar la definició escoltada a la part inferior esquerra d’un din-a-quatre, per si de cas.

Va fer bé, l’estudiant, de registrar la parida. Poques vegades s’haurà definit millor un mot foraster, vocabulari extramurs.

M’apunto l’ocurrència del professor, del tot socorredora: “... allò que fa que les coses funcionin”.

Procuro cercar al DIEC una pa-

raula que pugui aparellar-se en idèntica semàntica (ja m’havia passat fa uns quants anys amb el mot “sostenibilitat” i tampoc me’n vaig sortir).

Ara que s’esgota el quadrienni de les nostres inefables municipalitats, i que en cosa de vuit mesos sabrem qui manarà a cada tros, és oportú recordar a les il·lustríssimes autoritats i egregis edils que, posats a triar, preferim una bona “governança” que un mal govern.

Els ciutadans sospirem per uns equips de govern que “facin que les coses funcionin” i no tant per una colla de passavolants que ho emmerden tot cada vegada més, ara els uns ara els altres, amb aquella tornada massa enquistada de “qui dies passa anys empeny” o aquella altra de “qui fa el que pot no està obligat a més”. Els contri-

buents frisem per tenir gent capaç de fer la “governança” dels nostres municipis.

I escric això i penso en els regidors de Promoció Econòmica, que són els que acostumo a tractar com a interlocutors, per la part que em toca. La llista d’incapaços -sempre bones persones, això sí- que m’he trobat pel camí en aquests darrers vint-i-cinc anys podria omplir l’aparador d’una cotilleria.

Poques vegades el titular de la regidoria de “Promoció” té el perfil adequat, coneix l’entorn empresarial i sap el mosaic econòmic de la població. Senzillament, no està preparat per a assumir l’encàrrec, i prou bé que ho sap, però la golafreria del poder s’imposa. Hi ha excepcions, per descomptat.

Sovint m’he trobat amb regidors que han de malbaratar els tres primers anys de mandat per

fer-se una idea dels mecanismes de la realitat econòmica que els envolta i per constatar la perversitat del joc consistorial -allò que els ciutadans mai acaben de descobrir, per sort-. Els inicis són sempre complicats i cal començar per guanyar-se l’acceptació dels funcionaris i del conjunt del personal laboral, pas facile! Si ho aconsegueixen, només els queda un any de mandat i dos terços d’aquest any l’han de dedicar a la següent campanya electoral... i així ens va la promoció econòmica dels nostres pobles, pedanies i llogarrets.

No ho tenen fàcil, els regidors encarregats de la dinamització econòmica. A més, no tenen massa pressupost i el poc que tenen la majoria de vegades està destinat a aquelles partides anomenades “finalistes”; és a dir, que no poden

fer res imaginatiu ni poden dedicar recursos a propostes innovadores; han de concentrar-se en altres mesters, com ara fer bona cara a tothom i assistir a les rutinàries accions promocionals, les mateixes de tots els anys, i encara gràcies.

Caldria que els nous governs municipals es prenguessin seriosament la promoció econòmica i hi destinessin persones competents i recursos pertinents. Ens hi juguem molt en aquesta parcel·la de “governança”. Al capdavant, necessitem homes i dones que entenguin el món de l’empresa, que parlin el mateix idioma i que anhelin la competitivitat de les seves respectives localitats.

Els propers quatre anys resultaran excepcionals i veurem gestarse moltes oportunitats. Les municipalitats hauran d’estar amatents si volen endegar estratègies a mig i llarg termini. És un bon pretext per treballar plegats, regidors i empresaris, per fer que les nostres viles siguin atractives per a les inversions i per a les persones amb talent.

Cal que es tingui en compte l’empresa com a epicentre de l’activitat i com a generadora de valors afegits per al conjunt de la societat. Aquesta hauria de ser la consigna dels propers quatre anys i els regidors de Promoció Econòmica ho haurien de tenir com a lectura obligada, a la seva tauleta de nit.

Penedès Econòmic

octubre 2014

21

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Junts trenquem el cercle!

El Quadern de l’emprenedor d’aquest mes vol mostrar un exemple d’emprenedoria col·lectiva i social. Tots els valors del fet d’emprendre al servei d’una bona causa que és la inserció laboral i la formació.

Entrem-hi és una agrupació de cooperatives que té 14 anys i que, a través de les seves activitats genera llocs de treball per a persones amb algun tipus de discapacitat (preferentment trastorn mental) o amb risc d’exclusió social.

L’experiència d’aquests anys i les dificultats del moment van fer que un grup de professionals, entre els quals hi ha la Carina i el Xavi a qui entrevistem, busquessin una nova manera d’apropar el món laboral a persones que, per diferents circumstàncies, se’n sentien del tot excloses.

Quins és el significat de “Junts trenquem el cercle!”?

L’experiència ens deia que moltes persones que es trobaven en una situació social i laboral molt complicada, quan s’incorporaven en alguna de les cooperatives d’Entrem-hi, aconseguien millorar la seva situació, no només laboral, sinó sobretot personal.

Però quan el període de contractació finalitzava, sovint es tornava a la situació anterior. Una mena de cercle viciós que és el que hem volgut trencar amb aquest projecte. D’aquí ve el nom.

La solució passava per acostar-nos molt més a les empreses i saber quines són les seves necessitats i alhora, treballar des del projecte personal de les persones que acudeixen a nosaltres, posant molt èmfasi en la formació tant des del punt de vista de la professió com de les competències.

Què heu aconseguit en aquest any de durada del projecte?

Hem aconseguit que 40 empreses se sumin al projecte. Hi hem arribat des de la confiança, ens coneixen i saben de la raó de ser d’Entrem-hi. Però el seu paper ha estat clau. Cadascuna d’elles s’ha compromès a aportar 200 euros per crear un fons de formació que permeti finançar les mancances formatives de les persones beneficiàries que participen del projecte. També el seu compromís en oferir-los llocs de pràctiques per a períodes de 80 hores i alhora les mateixes empreses han participat en la formació dels usuaris, fent xerrades i visites per fer més fàcil el coneixement del món laboral.

Una experiència molt positiva per a tots els que formem part d’aquesta xarxa.

(Pregunto a la Carina) Quin canvi ha representat per a vosaltres, com a professionals, treballar en aquest projecte?

Possiblement, el canvi més important ha estat ser capaços de posar-nos en la pell de l’empresa i no només de la persona que s’està formant. La nostra professió fa que sovint creem un vincle molt fort amb les persones amb qui treballem. Els ritmes, de les empreses, el seu dinamisme, la forma de treballar, tot plegat ha estat un bon aprenentatge que crec que ha repercutit en la formació posterior i en poder guiar millor les persones que es volen ocupar. Crec que el projecte ens ha ajudat a adaptar-nos molt més a les exigències de l’entorn.

I què ensenyeu exactament?

Quin és el projecte formatiu?

Quines són les competències clau?

Cada alumne, en funció del seu propi projecte i també de les necessitats de l’empresa tria un camí o un altre, però hi ha unes

competències necessàries per a tots que passen per ajudar-los a ser més flexibles, a despertar la seva motivació per aprendre, el seu dinamisme, constància i l’ esforç... L’experiència ens ha demostrat que més que el currículum i el coneixement, pot l’esforç, el saber escoltar i sobretot el tenir ganes d’aprendre. Quan les persones que vénen aprenen a posar el focus de tota la seva energia en intentar millorar ells mateixos i no pas en voler canviar l’entorn o lamentar-se d’ell, és quan es produeix el canvi més significatiu.

Pel que esteu explicant, el que voleu aconseguir és canviar “actituds” i això és possible?

La formació personalitzada, el fet de donar-los recursos, que vegin que el mercat laboral no està tan lluny ni és tan inaccessible com ells havien imaginat, ajuda molt a aquest canvi. El treball a partir de tot el grup i el fet de que durant 6 mesos puguem estar colze a colze en aquest procés millora de forma considerable l’actitud, sempre tenint present que cal entendre el moment vital d’aquella persona.

A quantes persones heu arribat i quins han estat els resultats?

51 persones s’han beneficiat del “Junts trenquem el cercle!” dels quals n’hi ha 15 que han aconseguit treballar. Però és clar que una de les finalitats és la inserció, però no és pas l’única. Tots ells s’han apropat al mercat laboral i ha estat com si els destapessin els ulls. Es produeixen canvis molt importants, abandonen el discurs victimista i deixen de pensar que només poden treballar d’allò que havien fet tota la vida, creix enormement la confiança en ells mateixos i es produeixen canvis en els seus propis entorns. Realment veuen la formació com una eina de millora personal.

Hi hem arribat bé perquè ja ens coneixen de relacions comercials (com a clients o com a proveïdors) o perquè ens han ajudat les associacions empresarials ADEG i UEP que han tingut un paper molt important.

Depenent dels candidats que tinguem, aniran més bé en un tipus d’empreses o unes altres, però en sembla un factor clau, el fet que tinguin sensibilitat pels projectes socials.

Arrel de la celebració del primer any del projecte, hem fet un vídeo que demostra molt bé aquesta sensibilitat http://vimeo.com/109900211

I en el cas de les empreses, quins requisits, a banda dels que ens heu mencionat a l’inici, penseu que han de tenir? Com hi heu arribat?

Quin és el futur de “Junts trenquem el cercle!”?

Doncs a partir de tot el que hem après introduir millores.

Però ens sembla clau mantenir el vincle que hem creat amb les empreses, augmenta-ne el nombre, afinar més en les formacions i incorporar l’empresa des del minut zero de la formació perquè ens ajudi a afinar molt més en els itineraris formatius de les persones.

Aquesta es una experiència d’intraemprenedoria, una manera d’il·lusionar-se i il·lusionar des de dintre d’una organització. Observar, pensar, millorar, aplicar i avaluar i tornar a començar. Així es trenquen cercles.

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- La força del grup, que és gran en qualsevol situació formativa, en el cas de persones amb més dificultats, acaba éssent un factor clau.

2- Reinventar-se és possible, possiblement és un dels grans aprenentatges que fem tots en aquest projecte.

3- Si no ho fem en xarxa no funciona és un projecte on es posa de manifest la força d’unir esforços i objectius empreses, entitats, professionals i persones.

4- Tenir ganes d’aprendre és el motor del canvi.

22

Penedès Econòmic

octubre 2014

EMPRESA

Reconeixement a la trajectòria d’empreses del Penedès-Garraf

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

redacció

La Casa Llotja de Mar de Barcelona s’ha tornat a vestir de gala per retre homenatge a totes aquelles empreses que aquest any fan un aniversari rellevant (50, 75, 100, 125, 200, 250 i 300 anys).

En aquesta edició, quatre empreses de d’Alt Penedès han rebut la placa commemorativa: Freixenet S.A (100 anys); Construcciones i Explanaciones Gras, Covides i Equipaments Sia Biosca fan cadascuna 50 anys d’activitat pública. De la comarca del Garraf, ha estat l’empresa Casa Gil Alimentació qui ha rebut la placa commemorativa pels seus 100 anys d’activitat.

El marc ha estat el tradicional Dia de la Cambra, que enguany ja arriba a la seva divuitena edició, i en el que 100 empreses de la demarcació de Barcelona han rebut el guardó que atorga la Cambra de Comerç en reconeixement al seu esforç i consolidació en el temps.

Enguany, de totes les empreses i institucions premiades, destaca

Al teu costat

u Els empresaris reben els guardons, a Barcelona

el 300è aniversari de J. Vilaseca, el 250è de la ja citada Reial Acadèmia de Ciències i Arts i el 200è de d’Embotits Solà.

El president de la Cambra, Miquel Valls, ha destacat que “el teixit empresarial català està basat en la tradició, però també en la innovació i les ganes de millorar, peces clau en les empreses que avui guardonem”.

L’acte ha comptat amb la inter-

venció del president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Ramon Pascual. La cloenda de l’acte ha anat a càrrec del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, que ha destacat que “les empreses guardonades projecten la identitat de la nostra economia i s’han sabut adaptar a les noves situacions, èpoques, riscos, tecnologia, amb esforç i amb valor de compromís”.

L’ADEG Advising homenatjarà empresaris i tècnics municipals El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, presidirà l’acte d’homenatge a Sitges redacció

La iniciativa ADEG Advising, promoguda des del Servei d’iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès Garraf i l’ADEG, celebra el seu cinquè aniversari amb la voluntat d’homenatjar tots els professionals experts que han participat en aquests darrers anys.

Uns 35 empresaris i 17 tècnics de les dues comarques rebran un reconeixement públic en l’acte que tindrà lloc el 31 d’octubre a partir de les 13h a l’Hotel Dolce Sitges. Després de l’homenatge, tindrà lloc un dinar-col·loqui que estarà presidit pel conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell.

El projecte ADEG Advising va néixer el 2009 de la mà de l’empresari Marcel·lí Ferrer, amb

u Andreu Mas-Colell

la voluntat de “mentalitzar a diferents estaments de les comarques del Penedès i el Garraf (famílies, escoles, instituts, FP, UPC i administracions públiques) de la necessitat de promoure la cultura de l’esforç i del risc, per tal d’aconseguir un planter d’empresaris ètics amb capacitat

de crear empreses”.

Des d’aleshores, més de trenta empresaris consolidats i de diversos sectors econòmics, alguns jubilats i altres encara en actiu, formen part de la cartera de persones que ajuden altruistament a nous emprenedors que, alhora, han estat assessorats pel Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès Garraf.

Per aquest motiu, ara se’ls ha volgut agrair la tasca realitzada al llarg de tot un lustre. Aquests empresaris han participat durant aquest temps en les “tertúlies a 5”, una sèrie de xerrades sobre diferents temes (comptabilitat, xarxes socials, bonificacions, descomptes i avantatges als quals poden optar autònoms i nous empresaris, etc). En el decurs d’aquests cinc anys s’han fet gairebé 200 sessions d’orientació, en les quals han participat més d’un miler de nous emprenedors.

M’agrada escoltar les persones quan parlen dels seus projectes professionals. I m’ho passo molt bé quan veig entusiasme i passió pel que fan. Em demostren que apart de fer les coses que han de fer, aporten un plus personal que em captiva.

Són els professionals o les empreses als quals hom no té dubte en convertir-se en clients seus si s’escau, perque ja intueixes que la seva promesa de valor està feta amb cura i honestedat.

Quan sóc jo qui parla, estant amb ells, de seguida veig que estem en sintonia.

Jo els explico a què em dedico, com ajudem les empreses, les acompanyem diria amb més exactitud, i no acostumen a preguntar “però a mi em cal complir la Llei de Protecció de Dades?”... No, no ho pregunten perque ja saben que al seu funcionament diari, el respecte per les persones amb qui treballen és quelcom inherent. Potser la mecànica de compliment de la LOPD no és perfecta normativament, d’entrada, però quan parlen d’atenció al client, de gestió de proveïdors o de recursos humans tenen clar que, com a persones que hi ha darrera, els hi ha de dedicar un tractament adequat.

No tinc cap dubte que d’aquesta atenció a les persones, els professionals i les empreses en treuen profit al marge de quin sigui l’àrea operativa del seu negoci. Qui no vol ser atès amb respecte i correcció en un comerç, per exemple?

Segurament serà un dels motius principals per continuar visitant-lo i anant-hi a comprar. Dit d’altra forma, qui comença per posar el focus en respectar-te com a persona, no ha fet el primer pas ja per guanyar-se la teva predisposició a, com a mínim, a escoltar-lo?

La Llei Orgànica de Protecció de Dades és una llei de gran valor per a les persones, una llei que ens fa més lliures a tots, una garantia dels nostres drets personals a l’honor, la intimidad i la privadesa. Per això, quan algú a qui tinc davant m’està explicant que tot això tan important per a mi com a individu és tingut en compte quan ens relacionem en l’àmbit professional, atorgo immediatament un punt de valor extra a la seva manera de fer. Que aquests valors de respecte a les persones impregni el seu dia a dia és una gran victòria per a tots.

Potser hauria de ser el normal, però no és així, no són pocs els casos de sancions per incompliments greus de la LOPD. Tinc clar que s’ha de saber veure la moneda des d’altra cara perquè he comprovat en nombroses ocasions que aquells que saben alinear la Llei amb el seu dia a dia, perquè no cal cap revolució per complirla, guanyen en competitivitat. Ofereixen diferenciació i atenció, d’entrada; però a més el seu engranatge intern és suau i permet una òptima gestió del temps del seu nucli de negoci.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

octubre 2014

23

EMPRESA

Amadeu Pujol: “Estem satisfets del que hem aconseguit en aquests 25 anys” Olga Aibar L’assessoria Gestingral Grup de Vilanova i la Geltrú ha arribat a un quart de segle i ho ha celebrat amb diversos actes al llarg de l’any.

Quins són els origens del grup?

L’empresa es va constituir l’any 1989. Aleshores érem tres socis però un va marxar poc després i l’altre després de deu anys. L’any 2002 es va crear la marca comercial actual que engloba diferents societats: GG Advocats, Gestingral Assegurances, Consultors de Direcció empresarial i Gestingral Assessoria. Els nostres àmbits d’actuació principals són tres: el comerç, els serveis i els professionals (enginyers, dissenyadors gràfics, etc.).

Quina és la vostra tasca?

Assessorem autònoms, emprenedors i empreses, però també oferim serveis jurídics i asseguran-

ces. Estem enfocats a les empreses, però també especialitzats en els emprenedors. Cada mes oferim xerrades gratuïtes d’orientació sobre l’IVA, l’IRPF, la constitució de societats, etc. També en fem d’individualitzades. Creiem que és important que, en el moment en què es gesta l’embrió d’una empresa, es creï una relació de confiança amb el nostre grup i que els clients surtin satisfets dels consells que els donem. També els expliquem la importància d’una bona comunicació per arribar al mercat objectiu. Fem un acompanyament gerencial a l’empresa perquè sàpiga el que ha de fer en cada moment. Si podem ajudar a començar negocis, estarem retornant el que la societat ens va donar al seu moment i ajudant al desenvolupament econòmic del país.

Quines dificultats existeixen a l’hora de muntar un negoci?

La legislació espanyola hauria d’ajudar molt més els emprene-

dors. Tenim un Estat excessivament normatiu que presenta moltes traves burocràtiques i administratives que obliguen a retardar les obertures de negocis, que poden trigar de dos a tres anys a iniciar-se, un fet contraproduent. Considero que la reforma estructural més necessària és la de l’administració pública.

Fins que això no s’entengui, seguirem encallats. Ara sembla que hi ha una voluntat d’establir una finestreta única, però tot és molt incipient.

Quants clients heu fet al llarg d’aquest quart de segle?

Més de 2.000, i en els últims 12 mesos hem fet més d’un centenar de clients nous. Hem notat que hi ha més activitat econòmica de petit format, moltes vegades en l’àmbit de l’autoocupació però aquest és un bon indicador que permet dir que veiem la llum al final del túnel.

Quines activitats heu organitzat per celebrar 25 anys?

u Amadeu Pujol, administrador de Gestingral Grup

La primera va tenir lloc el 3 de juliol i va consistir en una jornada econòmica titulada Emprefutur. cat, que es va celebrar al restaurant La Cucanya i incloïa tres taules rodones protagonitzades per destacades personalitats, entre les quals, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls. L’acte central va ser el 18 d’octubre a la nostra seu i vam

tenir la sort de poder tenir-hi el conseller Puig. Si mirem enrera, estem satisfets del que hem aconseguit en aquests 25 anys. Vam començar sense masses recursos, però amb molta il·lusió i, durant aquest temps, han treballat per l’empresa més d’un centenar de persones, amb una permanència de més de sis anys. Actualment en som una vintena.

(tant treballadors com clients) la confiança rebuda durant tots aquests anys.

Durant la jornada es va presentar un vídeo commemoratiu del 25è aniversari de Gestingral.

El conseller d’Empresa i Ocupació assisteix a la celebració dels 25 anys de Gestingral Unes 200 persones, entre personalitats, clients, treballadors i extreballadors, van visitar les instal·lacions de Gestingral al carrer Sant Sebastià, 18, de Vilanova i la Geltrú, durant l’acte de celebració del 25è aniversari de l’empresa.

La jornada va estar presidida pel conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, que va visitar les

instal·lacions i va tallar un pastís fet especialment per a l’ocasió.

Durant l’acte va estar acompanyat per l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i l’administrador de Gestingral, Amadeu Pujol.

En el torn de parlaments, el conseller d’Empresa i Ocupació va felicitar Gestingral pels seus 25 anys. També va destacar “la importància” que la recuperació

econòmica que s’observa a Catalunya es pugui estabilitzar per tornar a generar “confiança” en empreses i treballadors. L’alcaldessa de Vilanova també va destacar “la confiança” que transmet Gestingral com l’element decisiu perquè l’empresa vilanovina hagi arribat als 25 anys.

Per la seva banda, Amadeu Pujol va agrair a totes les persones que han passat per Gestingral

Ventajas que ofrece MRW Burofax l Flexibilidad. Los usuarios tendrán la posibilidad de enviar desde un único burofax hasta grandes volúmenes a un único destinatario o a distintos. l Máxima integración tecnológica. Ponen a disposición de las empresas diferentes posibilidades para integrar la plataforma con su sistema en función de sus necesidades. l 3 en 1. Ofrecen la posibilidad de integrar 3 formas de notificación certificada en una. l Se podrá enviar un burofax postal, electrónico o mobile al mismo tiempo a un mismo destinatario, asegurándose que su comunicación llegará con mayor probabilidad a su destinatario. l Facilidad y comodidad. Podrá contratar el servicio sin moverse de su oficina ya que todo el proceso se realiza via online. Además todos los documentos contratados quedarán custodiados durantre 5 años de manera que podrá disponer de ellos siempre que lo necesite.

902 300 400 www.mrw.es

l Control y seguimiento. Desde el primer momento y en tiempo real podrá realizar una monitorización de todos los envíos realizados a través de su área privada, conociendo así el estado de tus envíos o certificados de contenido.

Vilafranca del Penedès Tel.: 93 819 82 52 Fax: 93 819 82 48 Av. Ronda del Mar, 85 08720 Vilafranca del Penedès

Sitges Tel.: 93 894 84 97 Fax: 93 810 22 47 C/ De Les Costes, 22 Local 2 08870 Sitges

Sant Sadurní d’Anoia Tel.: 93 818 38 69 Fax: 93 818 37 18 C/ Vilafranca, 20 08770 Sant Sadurní D’anoia

Vilanova i la Geltrú Tel.: 93 815 19 60 Fax: 93 810 00 19 C/ Tigre, 31 08800 Vilanova i La Geltrú

Santa Margarida i els Monjos Tel.: 93 898 33 73 Fax: 93 818 69 89 C/ Catalunya, 68 08730 Santa Margarida i Els Monjos

El Vendrell Tel.: 97 766 80 95 Fax: 97 715 44 67 C/ Sant Vicenç, 27 43700 Vendrell

24

Penedès Econòmic

octubre 2014

EMPRESA

Els restaurants potencien la venda a domicili via online Locals del Garraf, i alguns del Penedès, han optat per tenir presència en portals web que concentren oferta gastronòmica d’arreu del país i l’estranger

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

Consultori legal

Les teves consultes a: laboral@assessoriagm.com

Tinc una empresa familiar de personalitat jurídica (S.L.) i a finals d’any puc jubilar-me.

Com a administrador no tinc clar si ho puc seguir sent o si he de deixar el càrrec.

Lídia Oñate

oferir més servei sempre es troba entre els nostres objectius”.

Que el món d’Internet ofereix moltes possibilitats no és nou, com de la mateixa manera que no és nou la venda de menjar a domicili. Però des de fa uns anys han començat a proliferar portals web que cada vegada concentren més restaurants i locals gastronòmics que busquen potencials clients en el seu entorn. Exemples com Just Eat, La nevera roja o Food2u demostren que el sector segueix buscant noves fórmules per captar clients, encara que aquests no s’apropin al local mateix.

Ricardo Slapkov, gerent del restaurant de gastronomia japonesa Sushi Lounge, explica que “malgrat la crisi, intentem adaptar-nos al moment”. Des de 2012 tenen local a Vilanova i la Geltrú i des de la capital del Garraf donen servei a tota la comarca, a excepció de Canyelles. “Intentem fer tot el que podem i estigui a les nostres mans per tal que el client ens conegui”, comenta Slapkov, que durant aquest temps ha obert la porta a tot tipus d’ofertes, descomptes, esdeveniments locals i ha emprat eines digitals com les que ofereix el web TripAdvisor.

“Els comentaris que ens deixen alguns clients ens ajuden a crear confiança de cara a altres usuaris.

En el nostre cas, fins i tot tenim gent que fa la comanda online i ve des de Vilafranca del Penedès o Segur de Calafell a recollir-la”, afirma. De cara a un futur, Sushi Lounge podria arribar a noves àrees, ja que “expandir-nos i

Les nits, moment clau de les comandes Un dels grans atractius de fer les comandes per Internet és l’ampli horari de recepció, ja que no és necessari tenir una persona a l’altre costat del telèfon. Els restaurants consultats per Penedès Econòmic coincideixen a afirmar que el vespre-nit és la franja preferida per als usuaris per fer les seves comandes. “Sempre estem actius, però sí és cert que tenim

els locals busquen arribar a nous clients gràcies al gran trànsit dels portals web de gastronomia menys demanda al migdia i molta més a la nit”, comenta Maite Soriano, gerent del restaurant Red Bar, amb local a Sitges. “En molts casos els clients són persones que treballen a Barcelona i quan arriben a casa volen tenir el sopar fet”, afegeix Soriano, que, a vegades, escolta el tren de fons durant la trucada. De moment, el seu radi per repartir cobreix tots els principals municipis del Garraf, però en els propers mesos vol reforçar la seva presència a Vi-

lanova i la Geltrú amb l’obertura d’un nou restaurant. Per Soriano, la via online no és nova per al seu restaurant, ja que “fa anys que estem visibles a Internet”. En el seu cas, el portal Just Eat és el que més bons resultats li presenta, ja que “hi ha molts clients estrangers que arriben a la població i no coneixen res. Per això recorren a portals d’aquest tipus”.

Poca presència a l’Alt Penedès Els restaurants acostumen a incloure la seva carta a les seves respectives pàgines web, però, de moment, no són gaires els que decideixen fer un pas més enllà i promocionar-se en portals web d’abast nacional com els mencionats a l’inici d’aquest article. És el cas de l’Alt Penedès i, en menor mesura, al Baix Penedès, on costa més trobar oferta suficient per escollir si vols fer una comanda a través d’Internet. En aquestes zones, els portals web d’aquest tipus no són de gaire ajuda, ja que els restaurants penedesencs encara no han fet una aposta en ferm.

Per posar un exemple, en tot l’Alt Penedès només hi ha tres restaurants (tots pizzeries a Vilafranca i un d’ells a Sant Sadurní) que ofereixin aquesta opció en algun dels tres grans portals web consultats amb servei al nostre país (Just Eat, La nevera roja i Food2u).

En el cas del Garraf, només a Vilanova n’hi ha 16, i a Sitges, 14, una oferta que repercuteix en la resta de la comarca i que supera, amb escreix, la del Baix Penedès, on podem trobar 6 restaurants que s’ofereixen al Vendrell i un a Calafell.

No seria obligatori el cessament del càrrec pel fet de jubilar-se, podrà seguir sent administrador sempre que es modifiqui el tipus d’administració declarada als estatuts i es passi d’administrador únic a una forma col·lectiva o mancomunada, ja que ha d’haver-hi un administrador donat d’alta al RETA. També seria convenient emetre certificat d’empresa especificant que vostè farà funcions d’administrador a títol gratuït i que no obtindrà rendiments de l’empresa de la seva funció com a administrador. A més, per tal de no caure en la incompatibilitat del gaudiment de la seva pensió de jubilació, les seves funcions de direcció hauran de limitar-se a dictar instruccions directes i criteris d’actuació a les persones que tinguin encomanada la gestió i administració de l’empresa.

Sóc empresari i voldria contractar el meu fill. La meva consulta seria saber si puc fer-li el contracte indefinit de Tarifa Plana per poder gaudir de la bonificació.

Entre d’altres col·lectius no serà d’aplicació la tarifa plana a les contractacions que afectin el cònjuge, ascendents, descendents i altres parents per consanguinitat o afinitat, fins al segon grau de l’empresari o de qui tingui el control empresarial. Com a exempció si podran gaudir de la tarifa plana les contractacions dels fills de l’emprenedor o autònom que dirigeix l’activitat, sempre i quan siguin menors de 30 anys. En el cas de majors de 30 que tinguin problemes per incorporar-se al mercat laboral, com algun tipus de discapacitat també es veurien beneficiats per la bonificació. Per tant podrà contractar-lo amb aquesta modalitat o no en funció de l’edat i característiques del seu fill.

Esther Garcia Mancebo Graduada Social Núm de col·legiada 4.034

Gestió Integral: Fiscal, laboral, gestió administrativa, jurídic, laboral i civil, assegurances, tràmits de Trànsit C/ Torrelles de Foix, local 8 08720 Vilafranca del Penedès Tel i Fax 93 890 28 32 Mòbils 610 05 35 61 - 608 79 27 00

laboral@assessoriagm.com fiscal@assessoriagm.com esthergarcia@assessoriagm.com

Penedès Econòmic

octubre 2014

25

VINS&CAVES

Els Premis Vinari 2014 ressalten la qualitat dels escumosos del Penedès amb cinc guardons d’or Lídia Oñate Nascuts amb la voluntat de donar a conèixer els millors vins de Catalunya, els Premis Vinari de 2014 van reconèixer 57 vins i caves del Penedès-Garraf, cinc dels quals van rebre un Vinari d’Or. A diferència de l’edició anterior, tots ells han estat escumosos: Muscàndia Reserva Brut Rosé Pinot Noir (millor cava rosat), Pere Olivella Galimany Brut 2012 (millor escumós jove), Mim Natura Brut Reserva 2010 Vins el Cep (millor reserva), Giró Ribot

Mare Gran Reserva 2008 (millor Gran Reserva) i Freixenet Casa Sala Brut Nature 2005 (millor escumós d’Antigues Reserves).

La gala del lliurament dels premis va tornar a tenir lloc a l’Auditori de Vilafranca del Penedès, el passat 10 d’octubre, després d’un llarg procés de selecció i elecció dels vins guardonats. En total, enguany van participar 783 referències, inclosos els vermuts, que es van presentar al concurs procedents de dotze Denominacions d’Origen de Catalunya. El vi Mil·lenium 2011 del Celler Xavier Clua va ser designat com

a millor vi català, així com també va rebre el Vinari d’Or en la categoria Vi negre de Criança i el Vinari d’Or Especial de la DO Terra Alta. El Premi Monvínic a la Trajectòria Personal en el Món del Vi va ser atorgat a Josep Lluís Pérez Verdú (Alacant, 1936).

Els ecològics fan despuntar el Penedès Més de la meitat dels premis que es van concedir en l’àmbit ecològic van ser per vins i caves elaborats a la zona del Penedès. En concret, dels nou guardons lliurats, cinc van ser per a cellers penedesencs com el

d’Albet i Noya (en la categoria de millor blanc jove pel seu Xarel·lo Clàssic 2013); Finca Viladellops (en la categoria de millor vi blanc de pas per fusta pel Xarel·lo XXX); Mas Comtal (millor escumós rosat pel Mas Comtal 20 Aniversari Brut Nature 2012); Vins el Cep (millor reserva per Mim Nature Brut Reserva 2010); i Celler Vell (millor gran reserva per Estruch Brut Nature Gran Reserva).

Els Vinaris Especials de la DO remarquen els guanyadors En el cas dels premis especials per a cada Denominació d’Origen,

de la del Penedès cal destacar el Xarel·lo Clàssic 2013 d’Albet i Noya, que es va endur el Vinari d’Or Especial; el Duc de Foix Rosat 2013 de Covides, que es va emportar el Vinari de Plata Especial; i el Montargull Xarel·lo Barrica 2013 de Caves Miquel Pons, que va rebre el Vinari de Bronze Especial.

Pel que fa a la DO Cava, els premiats van ser Muscàndia Reserva Brut Rosé Pinot Noir, de Muscàndia, que va rebre el Vinari d’Or Especial; Giró Ribot Mare Gran Reserva 2008, de Giró Ribot, que va rebre el de Plata Especial; i Mim Natura Brut Reserva 2010 de Vins el Cep, al qual se li va concedir el Vinari de Bronze Especial.

Quant a la DO Catalunya, va ser guardonat el vi Habitat Blanc 2012, de Bodegues Torres amb el Vinari de Plata Especial.

Premis Vinari 2014 - Penedès i Garraf Premis Vinari 2014 · Or Millor Escumós Rosat - Muscàndia Reserva Brut Rosé Pinot Noir, DO Cava Millor Escumós Jove - Pere Olivella Galimany Brut 2012, DO Cava Millor Escumós de Reserva - Mim Natura Brut Reserva 2010 Vins el Cep, DO Cava Millor Escumós de Gran Reserva - Giró Ribot Mare Gran Reserva 2008, DO Cava Millor Escumós d’Antigues Reserves - Freixenet Casa Sala Brut Nature 2005, DO Cava Premis Vinari 2014 · Plata Millors Blancs Joves - Albet i Noya Xarel·lo Clàssic 2013, DO Penedès

Millors Blancs de pas per Fusta - Finca Viladellops Xarel·lo XXX 2012, DO Penedès - Jean Leon 3055 Chardonnay 2013, DO Penedès - Montargull Xarel·lo Barrica 2013 Caves Miquel Pons, DO Penedès Millors Rosats - Duc de Foix Rosat 2013 Covides, DO Penedès - Pere Punyetes 2013 VARIAS, DO Penedès Celler Batea, DO Terra Alta

Millors Escumosos Rosats - Castell d’Or Cossetània Brut Rosat, DO Cava - Freixenet Trepat Brut 2012, DO Cava - Giró Ribot AB Origine Rosé, DO Cava - Pere Olivella Galimany Brut Nature 2012, DO Cava - Rimarts Brut Nature Reserva 2011, DO Cava Millors Escumosos de Gran Reserva - Rexach Baqués Brut Imperial 2010, DO Cava - Rexach Baqués Brut Nature Gran Reserva 2009, DO Cava - Rimarts Gran Reserva 2010, DO Cava Millors Escumosos d’Antigues Reserves - Agustí Torelló Mata Kripta 2006, DO Cava - Gran Codorniu Xarel·lo Finca La Nansa 2007, DO Cava - Torelló 3D by Custo Barcelona, DO Cava Premis Vinari 2014 · Bronze Millors Blancs de pas per Fusta - Atrium Chardonnay 2012 Miguel Torres, DO Penedès - Les Cerveres 2012 Oriol Rossell, DO Penedès

Millors Rosats - Albet i Noya Pinot Noir-Merlot Clàssic 2013, DO Penedès - Barthomeus Rosat 2013 - Petjades 2013 Torelló, DO Penedès Millors Negres de Criança - Heretat Sabartés Negre 2012 Sumarroca, DO Penedès Millors Escumosos Rosats - AT Roca Rosat Reserva 2012, DO Penedès - Llopart Microcosmos Rosé Brut Nature 2009, DO Cava - Llopart Rosé Brut 2011, DO Cava - Mas Comtal 20 Aniversari Brut Nature 2012, DO Penedès - Vilarnau Brut Rosat 2012, DO Cava Millors Escumosos Joves - Grau Dòria Brut 2011, DO Cava - Maria Casanovas Brut de Brut 2012, DO Cava - Maria Rigol Ordi Brut Nature 2011, DO Cava - Mas Candí Segunyola 2010, DO Cava - Parellada i Faura Brut Nature 2012 Cellers Carol Vallès, DO Cava Millors Escumosos de Reserva - Giró Ribot Avant Brut Reserva Barrica 2011, DO CavaVinaris de

Millors Escumosos d’Antigues Reserves - Agustí Torelló Mata Magnum Brut Nature Gran Reserva 2007, DO Cava - Cava Guilera Agosarat Brut Nature Gran Reserva 2004, DO Cava - Muscàndia Reserva Brut 2011, DO Cava - Sumarroca Brut Reserva 2011, DO Cava Millors Escumosos de Gran Reserva - Jaume Giró i Giró Montaner Gran Reserva Brut Nature 2008, DO Cava - Marquès de Gelida Gran Selecció Brut Nature Gran Reserva 2009 Vins el Cep, DO Cava - Vilarnau Gran Reserva 2010, DO Cava - Rovellats Gran Reserva Masia S.XV Brut Nature 2005, DO Cava Premis Vinari 2014 · Producció Ecològica Millor Blanc Jove - Albet i Noya Xarel·lo Clàssic 2013, DO Penedès Millor Blanc de pas per Fusta - Finca Viladellops Xarel·lo XXX 2012, DO Penedès Millor Escumós Rosat - Mas Comtal 20 Aniversari Brut

Nature 2012, DO Penedès Millor Escumós de Reserva - Mim Natura Brut Reserva 2010 Vins el Cep, DO Cava Millor Escumós de Gran Reserva - Estruch Brut Nature Gran Reserva 2009. Celler Vell, DO Cava Premis Vinari 2014 · De la Denominació d’Origen Vinari de Plata Especial - Habitat Blanc 2012 Miguel Torres DO CAVA Vinari d’Or Especial - Muscàndia Reserva Brut Rosé Pinot Noir Vinari de Plata Especial - Giró Ribot AB Origine Rosé Vinari de Bronze Especial - Mim Natura Brut Reserva 2010 Vins el Cep DO PENEDÈS Vinari d’Or Especial - Albet i Noya Xarel·lo Clàssic 2013 Vinari de Plata Especial - Duc de Foix Rosat 2013 Covides Vinari de Bronze Especial - Montargull Xarel·lo Barrica 2013 Caves Miquel Pons

26

Penedès Econòmic

octubre 2014

VINS&CAVES

EL PENEDÈS, ENTRE ELS ORS DE MUNDUS VINI

ES CONSOLIDEN ELS TASTOS EXPRÉS DE QALIDÈS

JANÉ VENTURA: 100 ANYS DE TERRA I PAISATGE

La Denominació d’Origen Penedès ha recollit 8 dels 323 vins d’Espanya que van ser reconeguts al Mundus Vini, un dels concursos líder a nivell mundial organitzat per l’editorial especialitzada en vi, Meininger Verlag. En concret, es van guardonar els vins de Mas la Plana 2010 (Torres), Reserva Martí 2007, 2008 i 2009, La Milana 2009 i Lignum Negre (Albet i Noya), Petit Verdot 2012 (Jean Leon) i Llopart Vitis 2012 (Caves Llopart).

La segona edició de l’Speed Tasting Qalidès va tornar a sorprendre els assistents per l’originalitat de l’experiència i la mostra de grans vins rosats i negres del Penedès. Més de 150 persones van gaudir a la Fàbrica Moritz d’una nova manera de transmetre “l’experiència del vi” cap a un sector més jove, tot combinant la música i el dinamisme per presentar un vi en sis minuts. L’acte va comptar amb la gastronomia del xef estrella Michelin, Jordi Vilà.

Un grup de periodistes especialitzats en premsa gastronòmica, vinícola i lifestyle van poder gaudir el 27 d’octubre d’una jornada amb la família Jané Ventura per commemorar el centenari del celler. La jornada es va iniciar amb una visita al celler del Vendrell que data del 1933 i que és la seu social de Jané Ventura. Tot seguit es van dirigir a la finca Mas Vilella (La Bisbal del Penedès), on es fa la criança en bótes. En acabar, es va fer un tast de vins i caves històrics i experimentals.

Marc barella hernandez Director Penedès Econòmic Economista

La corrupció: un obstacle al creixement i la competivitat

La Confraria del Cava investeix catorze nous membres La Confraria del Cava Sant Sadurní ha sumat aquest mes catorze nous membres. El pintor mallorquí Miquel Barceló va ser investit Confrare d’Honor d’enguany, juntament amb Roser Capdevila, il·lustradora i autora del cartell de la XXXIII Setmana del Cava; Quim Masferrer, humorista i pregoner de la XXXIII Setmana del Cava; Julio Salinas, exjugador del F.C. Barcelona; Aina Clotet, actriu; Maite Fandos, tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona; Salvador Capdevila, president del mercat de La Boqueria de Barcelona; i Eduard Pujol, director de RAC 1, que van ser investits Confres de Mèrit.

D’altra banda, la Jove Confraria del Cava va investir els membres del CE Noia Freixenet, flamants guanyadors de la copa de la CERS i de la Intercontinental, com a Confrares d’Honor. A més, es van investir Ester Bachs, coordinadora de Vadevi.cat; Núria i Aina Prosa, d’Icònic Barce-

Fotos: Fèlix Miró

Redacció

lona; Mònica Ramírez, redactora en cap de Vinos y restaurantes; Víctor Falguera, enginyer agrònom i reconegut científic, i alcal-

Llegir un diari últimament significa trobar de 5 a 10 pàgines dedicades exclusivament a casos de corrupció.

La corrupció és un tema molt complex que no només es relaciona amb el desviament de recursos o l’assignació de sobrepreus a les compres del govern, sinó que té a veure amb una llarga llista de conductes, d’accions i omissions d’els qui conformen els poders executiu, legislatiu i judicial en els seus diferents nivells. La corrupció està present quan s’utilitza un càrrec públic amb finalitats privades, quan existeix tràfic d’influències, quan els legisladors cobren quotes a polítics locals per gestionar recursos per a les seves obres i projectes, quan es cometen suborns, quan els servidors públics estan relacionats amb el crim organitzat, quan els governants que han comès les més terribles atrocitats no posen un peu a la presó, perquè els membres de la classe política tenen un pacte d’impunitat i es protegeixen els uns als altres.

Em sembla que és el moment perquè els ciutadans

exigim als legisladors i als partits polítics un debat seriós i profund sobre el combat a la corrupció que inclogui l’anàlisi crítica del disseny institucional actual i com haurà de modificarse per impedir les facilitats de violar la llei sense ser castigat per això; que les instàncies encarregades de sancionar a els qui cometen actes de corrupció no estiguin subordinades als polítics locals, als autonòmics o fins i tot al president del govern, sinó que puguin actuar de manera autònoma; que s’estipuli un nou règim de responsabilitats per als servidors públics perquè els qui desviïn recursos o els utilitzin de manera inadequada no només siguin inhabilitats per ocupar altres càrrecs públics, sinó que se’ls obligui a rescabalar el dany causat.

En cas de no posar remei i de no buscar una solució al problema, el mal govern i la corrupció afectarà negativament al creixement econòmic del nostre país, a la seva competitivitat i tindrà un impacte negatiu de la nostra imatge vers als inversors estrangers.

de d’Albatàrrec; i Zhou Mengxin, cuinera xinesa i guanyadora del V concurs Internacional de Tapes de Valladolid.

PENEDÈS ECONÒMIC

Neix Juvé & Camps La Capella 2005, un cava elaborat només amb xarel·lo El celler penedesenc Juvé & Camps estrena un nou cava, La Capella 2005, procedent d’una sola vinya de xarel·lo, amb un terrer excepcional i un potencial d’envelliment únic de més de vuit anys. Segons fonts del celler, aquest és “un projecte ple d’il·lusió que aprofundeix en l’essència del cava Gran Juvé.

Estructura, complexitat i una

frescor sorprenent són els senyals d’identitat d’aquest excepcional cava Gran Reserva Brut Nature”.

Destaquen les notes de madures i alhora de fruits blans. La Capella és un vinyer de 7,21 hectàrees de xarel·lo plantada l’any 1972 sobre sòls calcaris de textura franca, situada als quatre vents a la part més alta de la propietat d’Espiells.

El raïm es verema a mà.

Núm. 37 - Octubre 2014 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Marga Ciscar i Xavier Vallès

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Membre de:

Penedès Econòmic

octubre 2014

27

VINS&CAVES i volem que sigui especial”. Per aquest motiu, l’espot es rodarà a les caves de l’empresa a Sant Sadurní quan es quadrin les agendes dels artistes i el director Kike Maíllo, que ja va dirigir la parella a Tú y yo, migmetratge en el qual Valverde era protagonista i que va servir com a carta de presentació de l’últim àlbum del cantant.

“El que faran és nou per a ells”, va dir Bonet. “Hi haurà molta música, molt ball i el tradicional brindis”, va afegir. Tampoc faltaran les típiques bombolles Freixenet, una marca de la casa i peça clau d’un anunci que és esperat tots els anys i que es podrà veure a “totes les teles” a partir del pont

Freixenet aposta per Bisbal i Valverde a l’espot de Nadal Amb l’elecció del cantant d’Almeria i l’actriu madrilenya espera seduïr el mercat interior aquestes festes Josep Maria Roca Pere Bonet, responsable de comunicació del grup Freixenet va anunciar, en l’acte de presentació de l’espot nadalenc 2014, que l’empresa esperava aquest any un lleuger augment de les vendes a Espanya. La presència del cantant David Bisbal i l’actriu María Valverde en l’anunci ha d’ajudar a complir aquesta previsió, ja que són els protagonistes de la mar-

ca en uns anuncis que signarà el prestigiós director Kike Maíllo, director de la premiada Eva. Que el grup arrossegui un augment de les vendes a l’Estat de l’1% aquest any convida a “ser optimistes. L’any és positiu, de manera discreta, però ho és”. Pere Bonet no tem un possible boicot del cava. “És cert que les vendes van baixar des del 2005 fins ara; però quina part és culpa del boicot i quina de la crisi que ha castigat la demanda tant del mercat

interior com dels nostres principals importadors? És difícil saberho, però el fet ens preocupa relativament”. Una bona campanya de Nadal ajudaria Freixenet a recuperar els números positius al mercat espanyol. És en aquest sentit que Pere Bonet va posar especial èmfasi en destacar el talent, la professionalitat i la popularitat dels dos personatges escollits per fer l’espot de 2014. “És l’anunci del brindis que tancarà el nostre centenari

La DO Penedès guanya quota de mercat i incrementa un 25% les vendes d’ampolles A l’espera de saber els resultats d’aquest tercer trimestre de l’any, la Denominació d’Origen Penedès ha assolit un dels seus objectius principals: guanyar més quota de mercat.

En termes generals, el número d’ampolles Penedès venudes aquest primer semestre ha augmentat en un 25,37% respecte el primer semestre de 2013. En concret, a Catalunya, on es concentra el 59% de les vendes totals, les vendes s’han incrementat un 33,39%.

A la resta d’Espanya, que suposa un 10,60% de la quota de mer-

cat, han augmentat un 19,55% i a la resta de països d’arreu del

l’augment més important s’ha produït a catalunya, fins a un 34% més que el 2013 món, que representen el 30,40%, s’ha venut un 11,86% més.

En el cas del mercat exterior, els cinc primers mercats on es concentren les vendes són Alemanya, Suècia, Canadà, Estats Units i Finlàndia. En tots ells les vendes han millorat respecte l’any anterior, en especial a Finlàndia, on les ampolles de la DO Penedès han crescut un 56%.

El segueix de prop Alemanya (+17%), Canadà (+14%), els tres països que més confien en el producte penedesenc i on s’han produït majors revifades. De cara el proper any, la previsió és que aquesta tendència continuï a l’alça.

l’espot serà dirigit per kike maíllo, autor de la premiada eva, que ja havia treballat amb els dos protagonistes de la constitució. Enguany, però, la presentació de l’anunci no va ser una sorpresa, ja que “Radio Makuto ha encertat aquest cop”, digué un contrariat Pere Bonet que reconeixia que el secretisme tradicional de la marca enguany havia fallat.

Al mercat exterior, les coses també van bé per a Freixenet que ha vist créixer el seu percentatge en vins escumosos a França. “Superem el champagne en alguns segments. Els francesos han descobert que fem un bon producte i el nostre preu és molt competitiu en els temps que corren”, va sentenciar Pere Bonet.

El celler Terra de Marca estrena el seu primer monovarietal de xarel·lo

El celler Terra de Marca, de la Múnia, va presentar fa uns dies el seu primer vi monovarietal de xarel·lo fermentat i criat en bóta. Es tracta de l’Ur 2012, un vi procedent d’una vinya vella de xarel·lo, que va fermentar amb els llevats naturals de la vinya durant tres mesos llargs, amb una criança posterior amb les seves mares fins al mes d’abril.

La presentació del vi va anar acompanyada d’un maridatge de formatges proposat per Xerigots, i de xocolates proposat per Godiva Barcelona. Abans de l’acte, Raimon Coll, responsable del celler, va explicar les particularitats del vi als assistents.

Després de fer una breu nota de tast, va destacar les dificultats que comporta elaborar un vi per primera vegada, i l’alegria de poder, finalment, “compartir-lo amb tota la gent, després d’haver-lo respirat i patit dia a dia, bóta a bóta”.

El gener d’aquest any, el celler també va donar a conèixer el primer vi monovarietal de xarel·lo de la mateixa vinya fermentat i criat en un ou de ciment, el Solitud 2012.

28

Penedès Econòmic

octubre 2014

TECNOLOGIA Què podem trobar a la Deep Web? La Deep Web és un compendi d’il·legalitats en el seu conjunt.

Així, s’hi poden trobar tècniques detallades de hackers i crackers, pirateria de tot tipus, compra de drogues toves, productes falsificats, medicaments prohibits o controlats, teories de

Què hi ha a la Deep Web? Ens pensem que ho sabem tot d’Internet. Però només podem accedir, de forma legal, a un 4% de la informació que hi ha a la xarxa. La resta, és fosca. Molt fosca.

Josep Barella Venda de drogues, tràfic d’òrgans i, sobretot, pederàstia.

Aquests són els trending topics del món de la Internet profunda, un mercat negre en el qual es pot comprar i vendre de tot.

També conegut per Internet profunda, Internet invisible, Deepnet, Invisible Web, Dark Web o Hidden Web, la web profunda és tot aquell contingut de la xarxa que no forma part de l’Internet superficial, és a dir, les pàgines a les quals no es pot accedir a través dels cercadors. Per

Riscos reals d’entrar a la Deep Web.

a fer-nos una idea, l’Internet que coneixem, el que podem accedir des de qualsevol ordinador, està format per uns 8 bilions de pàgines. Sembla molt. Però no ho és.

Es tracta només del 4% de les coses que hi ha penjades a la xarxa.

El 96% és amagat, inaccessible des dels ordinadors o cercadors usuals. Els cercadors no poden accedir-hi per diverses raons. La principal és que estan escrits en format no indexable i per accedir-hi és necessària una contrasenya, dos obstacles insalvables per als cercadors.

El costat més pervers de l’ésser humà té el seu lloc dins de la

Dark Net (o Dark Web), una part encara més fosca de la deep web, a la qual els simples usuaris no poden accedir amb Google o Yahoo. És necessari un cercador diferent, anomenat TOR (The Onion Router), que va néixer al Laboratori d’Investigació Naval dels Estats Units, creat com una forma de crear comunicacions segures per als militars. TOR està estructurat en nodes o capes (el seu símbol és una ceba vermella), de manera que l’usuari va saltant d’una a l’altra, emparat per una capa de xifrat que impedeix que el servidor de destí conegui la seva IP, un fet que permet, a

priori, garantir-ne l’anonimat.

Les adreces d’aquesta part d’Internet no són noms convencionals. Estan formades per una barreja de lletres i números en aparença sense sentit. Això es deu al fet que són cadenes de caràcters generades automàticament (diferents cada vegada que s’hi vol accedir) a partir d’un servei ocult de la xarxa TOR. Tampoc acaben en .htm o .html sinó que tenen l’extensió .onion (ceba, en anglès).

Per a la majoria de persones, l’accés a la Deep Web es traduiria en una experiència esgarrifosa.

Les fotografies que s’hi poden

la conspiració i documents secrets filtrats (com els de Wikileaks), contractació de hackers o crackers, venda de documents oficials i passaports, etc. Però la part més fosca de la Deep Web, l’anomenada Dark Web, és un catàleg dels horrors, on es poden trobar drogues dures, armes de foc, documents oficials falsificats, informacions robades de targetes de crèdit o altres mitjans de pagament, manuals de fabricació d’explosius, contractació d’assassins professionals, blanqueig de diners, sexe amb cadàvers, execucions, tortures, amputacions d’òrgans, pornografia infantil, assassinats, violacions reals, tortures, experiments mèdics aterridors, compravenda de persones o òrgans, etc.

trobar són de situacions inimaginables per a la gran majoria dels mortals.

Fins i tot hi ha una espècia d’Ebay de corrupció, drogues i armes, que es venen com si es tractés d’una ‘tenda de sabatilles’, emprant una moneda que s’anomena Bitcoin. Pots cercar quines armes vols, els calibres, les bales, el tipus de munició que necessites, el tipus d’arma i tu la compres tranquil·lament.

Els usuaris realitzen el pagament com a clients, i si han rebut un bon tracte i l’arma o la droga estaven bé, poden puntuar el venedor.

Pot ser MOLT perillós entrar en aquesta part oculta d’Internet. No et prenguis aquest avís a la lleugera o correràs tot tipus de riscos. Des que el teu PC s’infecti o alguna cosa pitjor fins que persones despietades siguin capaces d’identificar-te. La web profunda està també plagada d’agències policials o governamentals, serveis d’espionatge, etc. que tracten de seguir el rastre i identificar a qui entra en molts dels seus continguts. De vegades ho aconsegueixen i de vegades no, però més val posar-te en la pitjor opció. Mai donis informació personal de cap tipus a cap pàgina que visitis. Ni comparteixis qualsevol altra dada que permeti identificar-te a tu o al lloc on et trobes. No descarreguis res. I si et sembla que pots estar descarregant quelcom, desconnecta Internet. No entris en pàgines normals mentre navegues per la Internet profunda. Mai obris el teu correu, facebook o busquis informació sobre coses properes a tu, com persones, llocs, empreses, etc. Evita SEMPRE entrar en pàgines amb continguts il·legals. Encara que ho facis només per curiositat. No donis per descomptat que el teu anonimat està garantit. La navegació per la web profunda es fa amb Tor, un navegador especial que encripta les comunicacions i oculta la teva IP. Però no és impossible que així i tot pugui arribar a identificar-te per exemple l’FBI. Si entres en aquestes pàgines t’exposes que l’endemà tinguis la policia a la porta de casa teva. No series el primer que li passa això.

Penedès Econòmic

octubre 2014

29

LLIBRES

Ens explica l’origen del liberalisme i quines són les seves grans famílies

Las tribus liberales María Blanco DEUSTO 17,95€

En el liberalisme no existeix una única doctrina ni una sola escola. El pensament liberal es ramifica en diferents tribus ideològiques, en ocasions aparentment enemistades, que fan del seu enteniment un objecte esmunyedís per a la majoria de les persones. María Blanco creu que, si el liberalisme és percebut per la gent corrent

d’una manera tan equivocada, els liberals estan sent còmplices, per supèrbia, d’aquesta confusió. La comunicació és, sens dubte, una batalla que el liberalisme no ha sabut guanyar. Fins ara...

Aquest llibre ens ofereix una descripció de les tribus liberals a través d’un recorregut per no iniciats en el pensament

Com aconseguir que els diners no siguin una finalitat sinó un mitjà

Dinero. De fin a medio Christian Felber DEUSTO 17,95€

Difícilment pot dir-se que el sistema monetari actual va ser traçat per un geni o va sorgir a partir d’un pla general. Més aviat ha anat desenvolupant-se pas a pas durant segles o fins i tot mil·lennis i ha degenerat en un monstre molt complex.

El resultat final és una font d’enriquiment per a uns pocs, alguna cosa així com un casino

i un bufet lliure per als que tenen informació privilegiada, és a dir, els especuladors.

Segons Christian Felber, part del problema és que els representants elegits en democràcia estan tan influïts pels interessos més poderosos, sorgits de dins del sistema monetari capitalista neofeudal, que no estan disposats a canviar les regles del joc

365 claus i reflexions per augmentar les vendes de la teva botiga

Objetivo: vender más Jacinto Llorca Mayol GESTIÓN 2000 17,95€

L’autor d’aquest llibre exposa un conjunt de 365 aspectes que qualsevol establiment de venda al públic ha de tenir presents, però que tots nosaltres (perquè tots som clients en un moment o un altre) sabem que en moltes ocasions són eludits per diferents motius.

Segons el parer de l’autor, la clau per al bon funcionament

d’un comerç són les persones.

Per això, sent el client el motor que fa funcionar la tenda, en aquesta obra és precisament ell el protagonista, doncs sense consumidor no existeix comerç possible. Però en el llibre també es posa en relleu a l’altre actor fonamental: el venedor.

Un venedor satisfet amb la manera en què l’empresa entén

econòmic liberal. En ell, es derroquen els mites amb què sovint es menysprea el liberalisme filosòfic, polític i econòmic, i que han calat en part de la població.

En els últims anys ha començat a brollar entre els joves un interès creixent per la doctrina liberal. L’autora es pregunta si es tracta d’una moda efímera o és una actitud pròpia d’iniciats en la matèria, per concloure que potser hi hagi una part de la joventut que necessiti nous camins polítics per on caminar.

Potser hagi arribat l’hora d’una alternativa liberal real per al segle XXI. María Blanco González és doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Complutense de Madrid, i professora d’Història de les Doctrines Econòmiques i d’Història Econòmica a la Universitat CEU San Pablo.

L’autora compagina la docència amb la investigació i també dedica el seu temps a difondre la seva ideologia en diversos mitjans de comunicació.

actuals de forma decisiva. Per això, la construcció del nou ordre monetari ha de ser una tasca cooperativa que escometi tot el poble sobirà.

L’objectiu d’aquest llibre és, per tant, aconseguir un ordre monetari democràtic que augmenti la llibertat de tots a través de la igualtat d’oportunitats i garanteixi l’estabilitat del sistema, la distribució equitativa i la sostenibilitat. Com més democràtic sigui el sistema, ens diu Felber, abans es correspondrà

amb els valors fonamentals de la societat, que no són uns altres que la dignitat humana, la llibertat, la solidaritat, la justícia i la sostenibilitat.

Christian Felber, nascut a Salzburg el 1972, va estudiar filologia hispànica, psicologia, sociologia i ciències polítiques a Madrid i Viena. És professor associat des del 2008 a la Universitat d’Economia de Viena, ponent, ballarí de dansa contemporània, escriptor i autor de diversos best seller.

la seva funció diària, atendrà al client amb major interès i, en conseqüència, les vendes s’incrementaran.

El tema de cada dia acaba amb una reflexió suggerida que recull una pregunta la resposta de la qual podrà conduir-te a millorar la teva botiga, les condicions dels treballadors, atreure nous clients i, en últim terme, augmentar els beneficis del teu negoci.

Jacinto Llorca Mayol, amb estudis de filologia anglesa,

sociologia i màster en Direcció de Màrqueting i Gestió Comercial per ESIC Business & Marketing School, és conferenciant, consultor internacional, professor en escoles de negocis i universitats corporatives, a la vegada comparteix habitualment continguts sobre màrqueting, gestió comercial i management en el seu blog, jacintollorca.com. És autor de Como vender más en tu tienda en una semana, també publicat per Gestión 2000.

30

Penedès Econòmic

octubre 2014

història

EL SEAT IBIZA ARRIBA ALS 5 MILIONS D’UNITATS FABRICADES

N

o fa molt parlàvem del 30 aniversari del SEAT Ibiza, un dels models que per nombre d’unitats venudes, pels anys que porta al mercat, per les generacions creades i per ser capdavanter de vendes, ha aconseguit ser un mite de l’automoció espanyola.

Poc més de 30 anys han passat des que SEAT mostrés l’Ibiza per primera vegada, en el Saló de l’Automòbil de París de l’any 1984. El seu primer producte després del divorci amb FIAT i casualment és juntament amb el 600 un dels models més populars de la marca.

Fa uns dies vam rebre la notícia que aquest model havia aconseguit ja els cinc milions d’unitats produïdes des del 1984. Una xifra rodona que no s’aconsegueix tan fàcilment. Per celebrar-ho s’ha fet una foto-homenatge per recordar aquest dia tan assenyalat.

En la fotografia que presideix aquest article podem veure un grup de treballadors de la fàbrica de Matorell, amb les seves respectives samarretes commemoratives amb un cinc imprès, posicionats adequadament per formar un cinc gegant.

Sota ells ens trobem a Jürgen Stackmann, president del Comitè Executiu de SEAT; Andreas Tostmann, vicepresident de Producció; Stefan Loth, di-

rector de la fàbrica de Martorell; Mercedes Álvarez, directora de Producte del SEAT Ibiza, i Matías Carner, president del Comitè d’empresa. I en els seus laterals dos SEAT Ibiza vermells, el de l’esquerra un flamant Ibiza de primera generació i el de la dreta, el model que actualment s’està fabricant, un quarta generació.

LA FÀBRICA DE MARTORELL PRODUEIX DIÀRIAMENT 700 UNITATS DEL SEAT IBIZA

El Seat Ibiza s’ha convertit en el cotxe espanyol més venut i exportat de la història. Cal tenir en compte algunes dades, dels 5 milions d’unitats fabricades, el 70% d’elles (3,5 milions d’unitats) s’han venut fora de les nostres fronteres. Aquest model es comercialitza en 75 països diferents i és un model popular no solament a Espanya, sinó també a la resta d’Europa. Itàlia, França, Alemanya, Regne Unit, Portugal i Mèxic són els mercats més importants del turime es-

y SEAT Ibiza. 30 anys d’història

El SEAT Ibiza va iniciar el seu rodatge el 1984 i encara avui, el dia que compleix 30 anys, segueix estant de rigorosa actualitat. Navega per la línia del temps, i descobreix els moments més importants i l’evolució del cotxe més emblemàtic d’Espanya.

1984. Neix l’Ibiza Neix el primer SEAT Ibiza com a resultat d’una combinació imbatible: el disseny del dissenyador de cotxes italià Giugiaro,

la carrosseria de l’especialista alemany Karmann i els motors System Porsche.

1988. SEAT Ibiza SXI Arriba el primer Ibiza amb cognom i clara vocació esportiva; el SEAT Ibiza SXI. Amb un motor 1.5 i 100 CV, tot un antecessor per als actuals CUPRA i FR. 1992. Cotxe oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 SEAT va ser patrocinador oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona

panyol més venut i exportat.

Actualment, SEAT produeix 700 unitats diàries d’aquest utilitari en la factoria de Matorell.

En la línia de muntatge interve-

nen 700 robots d’última generació i dóna treball a gairebé 1.600 persones.

Sempre és positiu aquest tipus de notícies. Només ens falta

desitjar a SEAT que en un futur puguem explicar en el Penedès Econòmic que estan de nou de celebració per fabricar l’Ibiza 10 milions.

92, triant a l’Ibiza com el cotxe representatiu de l’esdeveniment i aconseguint que la seva fama, ja important de per si mateix, creixés encara més.

primeres versions, l’Ibiza III llança els primers models Ecomotive i FR per seguir liderant el seu segment. És el primer SEAT Ibiza equipat amb llums de xenó i sistema de seguretat ESC. També es va introduir una estètica més atractiva, marcada per l’agilitat.

pament de seguretat, relació preu-producte i els seus consums ajustats.

1993. Segona generació SEAT passa a formar part del Grup VW i s’aprecia un salt de qualitat en els acabats, en equipament i sofisticació mecànica.

Fabricació espanyola amb motors alemanys TDI. 1996. El primer SEAT Ibiza CUPRA El primer Ibiza CUPRA arriba al mercat amb el motor 2.0 de 150 CV, oferint un extraordinari rendiment i una imatge tremendament esportiva. El seu nom procedeix de l’abreviatura dels termes Cup Racing.

2002. Tercera generació Després de l’èxit de les dues

2008. Quarta generació L’Ibiza d’última generació incorpora el disseny més avançat amb tres carrosseries diferents: l’Ibiza SC amb una dosi extra de passió en disseny esportiu, l’Ibiza ST familiar i l’Ibiza 5 portes. I ofereix la tecnologia més avançada com un motor amb desactivació de cilindres o el canvi DSG de 7 velocitats. Imbatible.

2009. “Cotxe Juvenil” a Espanya El SEAT Ibiza Sport Coupé va guanyar el premi “Cotxe Juvenil 2009”, per la seva estètica, equi-

2012. Nou disseny i última tecnologia Disseny encara més dinàmic, gràcies a elements com el nervi central del capó, les noves òptiques davanteres i posteriors que incorporen tecnologia LED, i els nous FR, que amplien la seva gamma de motors.

Aposta per la tecnologia, amb elements avançats, com el motor amb desactivació de cilindres, el canvi DSG de 7 velocitats i el SEAT Portable System.

2014. Ibiza 30 aniversari Arriba l’Ibiza 30 aniversari com a commemoració dels 30 anys d’història del cotxe que ha marcat època a Espanya. I arriba amb l’últim en tecnologia i en disseny per seguir fent història.

Penedès Econòmic

octubre 2014

31

VIATGES

Sud-àfrica, un país amb molts atractius turístics Hi podem trobar reserves naturals, platges paradisíaques, modernes ciutats, pobles recòndits, esplèndids paisatges, etc. redacció

El país més meridional del continent africà condensa als seus territoris una incomparable bellesa natural i els avantatges i infraestructures de ciutats desenvolupades i cosmopolites.

Flora i fauna conserven paisatges de somni en reserves naturals i muntanyes per explorar, mentre a les seves platges de sorra es barregen les aigües de dos oceans, l’Índic i l’Atlàntic. En extensíssimes àrees verdes, com el famós Parc Nacional Kruger, conviuen elefants, rinoceronts, kudus, zebres i lleons. En les seves aigües balenes australs i taurons blancs.

Compta amb prop del 10% del total d’espècies vegetals, aus i peixos del món.

La dolçor del clima fa agradable qualsevol experiència a l’aire lliure, així com l’àmplia oferta gastronòmica i enològica asseguren al visitant la possibilitat de gaudir de merescuts descansos després d’activitats d’aventura.

La seva rica herència històrica

SUD-ÀFRICA Capital: Pretòria (seu administrativa), Ciutat del Cap (seu legislativa) i Bloemfontein (seu judicial)

Ciutat del Cap

Idioma: Anglès, afrikaans i 9 llengües de la família bantu Població: 52.981.991 habitants Superfície: 1.219.912 km2 Moneda: Rand (ZAR) Clima: És sec amb temperatures moderades; a la costa les pluges són més abundants Economia: És la més potent i important d’Àfrica, ja que acapara quasi el 25% del PIB del continent

i cultural han convertit el país en la Nació de l’Arc de Sant Martí, sent la diversitat la seva essència més característica. Gràcies a la varietat dels seus contrastos, Sudàfrica són molts móns en un de sol, oferint un infinit nombre de diferents activitats i experiències en un únic viatge.

A les ciutats es pot comprar qualsevol cosa. Els productes més buscats són carteres de cocodril, diamants i altres pedres precioses.

Per comprar alta costura hi ha nombroses boutiques. Existeixen també botigues d’antiguitats amb mobles d’estil anglès i holandès i nombrosos objectes de joieria, mapes antics i altres curiositats.

Punts de venda del

Es tracta d’un país conscient del seu enorme valor turístic que ha sabut créixer a passos de gegant. Tant la xarxa hotelera com les seves infraestructures de servei aconsegueixen satisfer els viatgers més exigents, convidant a gaudir del millor d’Àfrica en un entorn tranquil i segur no exempt d’exotisme i aventura. Molt a veure, fer i experimentar.

El major inconvenient que suposa fer turisme a Sud-àfrica és aconseguir visitar tot el que el país ofereix en un breu període de temps. Per treure el màxim partit a la teva estada el millor és informar-se i planejar una visita que tingui en compte els teus gustos

i preferències.

Un viatge romàntic o en família, relax, esport, fotografia, turisme solidari o d’aventura…

Sud-àfrica té de tot i per a tots: Busseja amb taurons, descobreix la màgia de la Table Mountain, fes un Safari en el famós Kruger, cata els millors vins a Capi Winelands, explora la bellesa de la Ruta Jardí i el llegat de Mandela.

Tant si véns durant la teva lluna de mel, com si viatges en família, amb amics, o pel teu compte, és important que no deixis escapar l’oportunitat de crear l’aventura perfecta fent coses que t’agradin, gaudint de cada segon del teu viatge.

Penedès Econòmic SANT SADURNÍ D’ANOIA

Vilafranca del penedès · Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

Sant PERE DE RIUDEBITLLES · Llibreria JO.BE: C/ Nou, 73