Penedès Econòmic 39

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Núm. 39 - Desembre 2014

Pel 2015, el sector del motor seguirà vinculant el seu creixement al pla PIVE pàg. 7

La factura electrònica serà obligatòria a l’Administració a partir del 15 de gener pàg. 14

La indústria del ciment: en producció de mínims a l’espera de permisos per valoritzar residus pàg. 15

Entrevista a Josep Lluís Bonet President de la Cambra d’Espanya i del Grup Freixenet pàg. 16-17

Les patronals del Penedès i Garraf avancen el futur de l’economia el 2015 pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

desembre 2014

L’ANÀLISI

Les patronals del Penedès i del Garraf ens desvetllen les claus del 2015 Lídia Oñate Economistes, empresaris de grans corporacions i fonts del govern han enviat missatges positius de cara el 2015, l’any en el qual s’ha de confirmar la recuperació de l’economia al nostre país. Per tal de copsar la realitat actual que es viu a les comarques del Penedès i Garraf, hem analitzat en un qüestionari de deu punts els diferents sectors de l’economia a través de les dues patronals amb presència al nostre territori. D’una banda, entrevistem a Isidre Also, secretari general de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf (ADEG), i de l’altra, a Francesc Simó, gerent de la Unió Empresarial del Penedès (UEP), que ens avancen el que ens depara el proper any.

Isidre Also, secretari general de l’ADEG

“L’afebliment industrial el podrem guarir si treballem de valent”

Com serà el nou any?

1 Aquest 2015 sembla el de la recuperació definitiva. S’estabilitzarà el creixement econòmic del país?

2 Quin/s sector/s seran claus en el proper any? I a les nostres comarques?

3 Les pimes han resistit grans dificultats com la manca d’accés al crèdit. Segons les informacions de la patronal, creieu que els bancs realment tornaran a obrir l’aixeta?

4 El sector industrial s’ha endut diversos cops durs durant aquest any amb diferents tancaments d’empreses. Anem camí de perdre múscul industrial?

5 Serà l’any de revertir aquesta situació?

6 El Garraf i el Penedès, com en moltes altres comarques, tenen un alt percentatge de sector serveis. Quins avantatges i mancances pot comportar a l’economia abocar-se a aquest sector?

7 L’enoturisme és un dels subsectors en auge de l’economia penedesenca. Hi ha tantes oportunitats de negoci com es potencia des dels agents institucionals?

8 Segons les estadístiques de PIB, el sector agrari és dels pocs que no només s’ha mantingut, sinó que també s’ha incrementat. Estem vivint en una etapa en què es revaloritza el producte i el treball fet al camp?

9 En què poden beneficiar-se comarques amb un alt component agrari com el Penedès?

10 Cada nou any se’ns concedeix demanar un desig.

Per quin es decantaria en aquest que començarà?

1 Tot fa pensar que el 2015 suposarà l’inici d’un cicle favorable per a la nostra economia.

Així es pot considerar si tenim en compte els indicadors de consum i la recuperació de la confiança per part de les empreses. La millora de l’accés al finançament pot afavorir aquest revifament. Per contra, l’economia europea en situació adversa, particularment dels nostres veïns francesos i italians, serà un llast per al nostre creixement, atès que afectarà les activitats exportadores.

ment progressiu en la capacitat i l’ànim per part dels consumidors locals i, en general, del país.

2 El baròmetre de les exportacions marcarà tendències, que esperem que no siguin del tot desfavorables. L’alimentació i el vitivinícola són dos sectors que, tot i el període de crisi, han espavilat les seves dinàmiques comercials en mercats exteriors. Paradoxalment, el primer semestre de 2015 podrien patir una certa contracció pel que fa a les exportacions. Així i tot, a l’Alt Penedès el motor alimentari continuarà creixent. Pel que fa al Garraf, el repte serà continuar en el mateix camí quant a la calaixera de serveis a persones, en els seus cinc apartats: turisme, comerç, lleure, cultura i sociosanitari. Cal dir que s’albiren certes amenaces; entre elles, la crisi instal·lada a França i Itàlia, cosa que es notarà en el turisme estranger. De manera favorable, però, cal preveure un incre-

4 En el cas de l’Alt Penedès, l’afebliment del sector industrial pot guarir-se si es treballa de valent, per part de les administracions locals i del mateix entorn empresarial. La comarca ha de ser conscient de quins són els seus factors competitius i els seus avantatges comparatius i ha de fer una aposta clara per la revitalització industrial. En el cas del Garraf, la qüestió és ben diferent i resultarà extremadament complicat aturar el declivi industrial.

Definitivament, sembla haver dimitit pel que fa a la indústria.

3 La tendència del darrer trimestre així ho demostra. Hi ha major disposició per part de les entitats bancàries, per bé que els criteris d’aprovació de les operacions continuen sent conservadors i, a voltes, arcaics. En tot cas, podem afirmar que avui el finançament és més accessible que ara fa un any; la qual cosa no vol dir que sigui més assequible.

5 El 2015 recuperarem part del somriure o potser riurem a estones; tampoc podem esperar gaire més perquè les ferides d’aquests darrers sis anys són profundes, des del punt de vista econòmic però també des del punt de vista

social. No podem parlar de revertir una situació sense pal·liar els desequilibris que se n’han derivat, sobretot l’increment de les desigualtats i la iniquitat.

6 Des de l’ADEG apostem per les activitats industrials i per aquelles altres que contribueixen de manera decisòria en l’equilibri econòmic de l’entorn. No sempre les activitats de serveis tenen aquesta capacitat d’aportar valors afegits. Som partidaris d’un teixit empresarial que requereixi coneixement i que multipliqui amb escreix les capacitats de les persones i alhora afavoreixi les seves trajectòries personals i professionals. Només així podrem retenir i fins i tot atraure ciutadans amb talent, competents i contributius.

7 No. No d’aquesta manera.

L’aposta per l’enoturisme hauria de sotmetre’s a examen i validar si estem en el bon camí, avaluar quin és el cost d’oportunitat i considerar què pot aportar a l’economia del Penedès. Aquest sector pot créixer en la mesura que les iniciatives empresarials siguin solvents i altament qualificades; no sembla aconsellable apostar per un segment d’activitat mentre predomini l’amateurisme i el mentrestant. En molts casos, l’exercici enoturístic s’esdevé com una activitat de complement i això fa que l’oferta no estigui prou orientada al client final.

8 Sí, tot i que caldrà veure fins a quin punt aquesta tendència ha estat un refugi. Sigui com sigui, l’auge de la indústria alimentària a Catalunya propicia un major dinamisme del sector agrari.

9 La preservació del paisatge exigeix alhora la promoció d’activitats que siguin capaces de mantenir-lo com un actiu per a la mateixa economia i per a l’entorn natural. La vitalització de l’activitat agrària allunya amenaces de característiques depredadores. Sens dubte, el sector agrari pot generar oportunitats per a la creació de noves iniciatives empresarials i, conseqüentment, llocs de treball, encara que siguin d’escassa qualificació.

10 Tenim el deure d’actuar amb afany i amb tots els recursos disponibles per tractar la desigualtat social i rehabilitar una part molt important de la nostra societat.

Penedès Econòmic

desembre 2014

3

L’ANÀLISI Francesc Simó, gerent de la Unió Empresarial del Penedès

“Hem d’enfocar el futur a la logística vinculada a la manipulació” Lídia Oñate 1 La visió que tenim se sustenta en la percepció que ens transmeten les nostres empreses.

Molt optimistes no són i tothom espera que el més difícil hagi passat. Les exportacions funcionen i s’estabilitzen, el mercat ja no segueix baixant i el consum sembla que ha remuntat. Encara és massa d’hora per afirmar que serà l’any definitiu de la recuperació.

2 El sector agroalimentari i automobilístic són els que més bé estan encarant la crisi. Destaquen les bones sensacions del sector del motor que ha aconseguit estabilitzar-se i créixer lleugerament.

Per la mida d’empreses, les pimes encara tenen dificultats per accedir al crèdit i moltes han tornat el que devien i es troben en una situació millor de liquiditat.

Per això, de cara el futur, les previsions de les pimes no són tant optimistes com les de les mitjanes i grans empreses.

3 Els bancs són molt conserva-

dors. Després de tot el procés de reestructuració, han decidit controlar més els riscos i han d’anar més amb compte. Les eines que eren alternatives i pensàvem que funcionaven com l’Institut Català de Finances són més lentes i menys eficients del que crèiem.

4 No només al Penedès, sinó

arreu de Catalunya s’ha perdut molta indústria i recuperar-la serà difícil. A més, la Catalunya industrial ara és molt menys potent. Fa uns anys hi havia la sensació de que Catalunya havia d’anar cap a una societat de serveis i es

va oblidar del sector industrial. I això es un pecat que pagarem car perquè no s’ha treballat suficientment el teixit empresarial industrial dotant-lo de bons polígons industrials, bones comunicacions, una administració àgil de tot el que és gestió d’empresa... Des de la UEP sempre hem lluitat perquè els polígons del Penedès siguin eficients i tinguin bons serveis, comunicacions i subministraments. I això, de moment, no s’ha aconseguit. Fa deu anys que defensem una concentració de sòl industrial que permeti reduir el nombre de polígons de la comarca a través de la creació de consorcis entre municipis per tal que es mancomunin els serveis i

“l’enoturisme té molt camp per recórrer, però no és la salvació del penedès” es puguin dedicar els recursos suficients per dotar-los dels millors serveis i integrar-los en l’entorn, alhora que es conservaria el patrimoni paisatgístic. No és lògic que només a l’Alt Penedès hi hagi més de cent polígons industrials perquè no és bo ni per les empreses ni els territoris, però de moment no veiem intencions de canvi per part dels ajuntaments.

5 Jo crec que no. En tots els anàlisis i estudis econòmics que he llegit apunten que recuperar la musculatura industrial que te-

níem abans de la crisi no serà possible, com a mínim, immediatament. Ni tampoc a mitjà termini. És molt complicat, per això hem d’enfocar el futur a altres línies de generació de riquesa. Una d’elles és la logística perquè Catalunya es troba en un punt estratègic a nivell de telecomunicacions i això s’ha de saber aprofitar, sobretot amb la inversió que pot suposar el corredor mediterrani. Potser no és gaire atractiu, però és un sector que s’ha de potenciar, però que no només es tracti el transport, sinó una logística vinculada a la manipulació per tal que sigui més eficient.

6 És molt perillós perquè quan

hi ha una crisi tot queda tocat. La visió que va haver fa uns anys que Catalunya havia de ser una societat de serveis i tecnologia s’ha vist que no ha estat acceptada. Tot i així, a nivell de serveis s’ha de treballar perquè hi ha molt de recorregut. A l’Alt Penedès hi ha l’enoturisme, al Garraf potser ha baixat una mica el sector hoteler i turístic, però hi ha alternatives que es poden seguir treballant, i al Baix Penedès, el turisme i l’enoturisme també tenen recorregut. Ara, gràcies a la inversió de les empreses comença a haver producte enoturístic, però encara no s’han aprofitat les potencialitats que ofereix el territori. Fins ara alguns cellers ho han vist com una segona activitat, però ja comencen a considerar-ho com una activitat paral·lela, que és com ha de ser, perquè té uns condicionants estratègics i comercials diferents. Els cellers han de ser capaços de generar una estructura diferent que permeti visitar la seva activitat i així rentabilitzar el

patrimoni de la pròpia empresa.

7 El sector privat és el que estructura el producte i el posa al mercat. L’administració el que ha de fer és ajudar en la promoció i difusió. La comercialització pot ser conjunta o privada, però si es fa juntament amb l’administració cal aprofundir-hi més i que aflori més producte. I això, només ho pot fer el sector privat. Si Vilafranca és la capital del vi hauria d’haver botigues especialitzades de vi, marxandatge, souvenirs... I el mateix passa amb Sant Sadurní, on molts visitants no saben que és la capital del cava.

Ara el sector del turisme s’ha segmentat molt i s’ha de saber explicar molt bé a cada perfil què podrà fer. Si això no ho treballes bé ho tens perdut. I després tenim Barcelona, on podem captar molts turistes. Ara bé, l’enoturisme no és la salvació econòmica del Penedès.

8 Hi ha un envelliment dels treballadors agrícoles, que pot afectar al futur si no es produeix

un relleu. Darrerament està destacant molt el concepte del km0, que va guanyant terreny. Tot i que no serà molt important a nivell econòmic, és positiu perquè pot generar llocs de treball. Juntament amb la revalorització del producte agrari cal remarcar la indústria agroalimentària, que està esdevenint una de les més potents de Catalunya actualment.

9 L’interessant de tenir una indústria agroalimentària com la del vi i el cava és que no es pot traslladar la producció i, per tant, fixa l’empresa al país i els llocs de treball. A més, des de fa uns anys està entrant una generació amb més coneixements tecnològics i estratègics.

10 A nivell pràctic, des de la UEP desitjaríem un bon desplegament de la fibra òptica, una actitud seriosa per part dels municipis davant els polígons industrials, un creixement significatiu del sector enoturístic, i que s’incrementi la capacitat col·laborativa entre empreses.

4

Penedès Econòmic

desembre 2014

ACTUALITAT

La polivalència al sector tecnològic i els idiomes, claus per a les professions de 2015 Després d’una campanya de Nadal positiva, arriba un any marcat per un mercat que cerca enginyers polivalents, comercials i empleats de logística Lídia Oñate El mercat laboral evoluciona any rere any i, amb ell, les professions. Com era d’esperar, el 2015 estarà marcat pels canvis que es produeixin al sector de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), així com el sector serveis, que segueix creixent arreu del país com a sortida laboral més habitual de les persones que han passat per l’atur. Segons expliquen des de l’Empresa de Treball Temporal (ETT) Eurofirms, amb oficina a Vilanova i la Geltrú, “la gran varietat d’especialització que requereix el sector de les TIC i el constant canvi tecnològic fa que sigui un sector permanentment deficitari pel que fa a professionals qualificats”. D’altra banda, “en un entorn en el qual el sector serveis cada cop creix més, la fi-

gura del comercial adquireix importància com a figura central del procés de negoci”. Així doncs, de cara l’any vinent, els professionals dels departaments de màrqueting i vendes seran una de les sortides laborals amb més oferta.

el perfil desitjat: enginyers amb habilitats tècniques i d’organització Tanmateix, les ETT preveuen tenir dificultats per satisfer les demandes de les empreses que cerquin enginyers polivalents per a petita i mitjana empresa, és a dir,

enginyers amb capacitat de dissenyar i, alhora, habilitat organitzativa. “La formació de les universitats fa que els titulats que surten siguin bons tècnicament, però no a nivell organitzatiu, de lideratge i de treball en equip. En un entorn de contenció de despesa, moltes empreses necessiten un perfil polivalent”, afegeixen des d’Eurofirms.

De l’àmbit administratiu, així com dels departaments de servei al client i exportació serà imprescindible tenir una bona habilitat comunicativa en diversos idiomes, comenten des de l’oficina de Randstad de Vilafranca.

En el cas de les professions més senzilles de cobrir, destaquen la de teleoperadors, venedors, mossos de magatzem, operaris i les del sector agrari.

Aflora la “generació zero” en els perfils que cerquen feina

El Garraf tanca un novembre amb poques millores en l’atur Els autònoms, en canvi, han augmentat el darrer any Lídia Oñate Malgrat la influència positiva que exerceix campanya de Nadal en el mercat laboral, l’atur ha empitjorat en la meitat dels municipis del Garraf i només s’ha reduït a Vilanova i la Geltrú. En total hi ha 12.405 persones a l’atur i la taxa d’atur a la comarca se situa en el 15,89%, molt més baixa que ara fa un any (17,70%).

A l’Alt Penedès, tanmateix, encadena dos mesos consecutius amb menys parats, que a finals de novembre eren 8.369. La taxa d’atur, situada en un 15,23%, també és menor que la de fa un any (16,56%). Els municipis amb una taxa d’atur més elevada són Torrelles de Foix (22,10%), Pontons (19,92%) i Sant Pere de Ribes (18,26%), mentre que els que tenen una taxa d’atur més baixa són les Cabanyes (9,13%), Vilobí del Penedès (9,47%), Torrelavit

(9,80%) i Sitges (9,90%).

Els autònoms recuperen els nivells de 2012 L’Alt Penedès torna a registrar més treballadors autònoms aquest 2014. En concret, el darrer any s’han incrementat un 1,42%, passant de 7.480 a 7.375 persones. D’aquesta manera, s’ha aconseguit trencar amb la tendència a la baixa que es va iniciar amb la crisi econòmica. Respecte fa dos anys, un total de tretze municipis de la comarca han superat els registres. Entre ells destaca el Pla

del Penedès (13,25%), la Granada (+8,86%) i Mediona (6,50%).

En el cas del Garraf, des de 2009 les estadístiques no han parat d’incrementar les seves xifres i a la comarca els treballadors autònoms ja ascendeixen a 10.053, un 6,2% més que l’any anterior.

A la majoria de municipis els increments han girat entorn el 5 i 6%, a excepció de Vilanova i la Geltrú (+1,24%), tot i que és on més treballadors hi ha amb diferència (3.842) per ser la capital comarcal, i Canyelles, on s’ha incrementat en un autònom (360).

Font: Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf

Des d’Eurofirms apunten a un nou sector de sol·licitants de feina, un col·lectiu que anomenen “generació zero”. Com a efecte de la crisi econòmica, “afloren els candidats amb formació universitària finalitzada a partir de 2008, però que cinc o sis anys més tard no han treballat en cap feina rela-

cionada amb la seva formació”.

Tot i això, el perfil de persones majors de 50 anys que busquen feina s’ha incrementat. Molts d’ells són gent formada i amb una àmplia experiència en el seu sector, però “les empreses són reticents a incorporar-los per seva proximitat a la jubilació”.

desembre 2014

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

desembre 2014

ACTUALITAT ROSER COLOMÉ, de Globalider

“Tenim la qualitat europea amb el preu més competitiu” Amb només set anys de vida, la companyia d’exportació Globalider ha teixit una xarxa d’un miler de col·laboradors en 40 països Lídia Oñate L’any 2007 la promotora de negocis internacionals Globalider va començar la seva trajectòria especialitzada en preparar les empreses per exportar el seus productes, obrint mercats arreu del món.

Després de set anys, la companyia, ubicada a Algesires, disposa d’una xarxa de col·laboradors, formada per firmes i professionals de quaranta països d’arreu del món i 37 delegacions distribuïdes a tot el país, entre les quals es troba la de Barcelona, dirigida per la gerent territorial Roser Colomé.

Des de l’inici de la crisi les empreses han perdut la por a la internacionalització?

Com que Europa està aturada, hi ha la necessitat d’exportar i d’anar a buscar el client on sigui.

La majoria d’empresaris han intentat fer-ho mitjançant amics i coneguts, però n’hi ha molts que han fracassat perquè no s’ha fet un bon treball previ.

Les pimes del nostre país estan preparades per fer front als costos d’exportar?

Exportar suposa molts diners perquè necessites un director d’exportació, un export area manager i un comercial d’exportació.

En el cas de les pimes, l’equip es podria reduir a una sola persona, i disposar del contacte amb el col·laborador al país de destí. Però el més important és que l’ànima de l’empresa tingui clar que anem a vendre fora. Si l’empresari no està disposat a fer aquest esforç no cal que seguim perquè sempre trobarem un fre a l’exportació. Els empresaris estan molt acostumats a tenir una qualitat molt bona de producte, però no, sovint, no saben adaptar-lo als gustos i necessitats del client.

Des del govern s’incideix molt en la importància de vendre a l’exterior, però es posen a l’abast prou recursos perquè així sigui?

Sí, en els últims anys s’han

dedicat diferents ajudes. Abans d’exportar fem una prospecció de mercat per analitzar quin és el país idoni, els seus impostos i aranzels, els canals de distribució i veure si l’empresa serà prou competitiva. En aquesta prospecció també proposem les diferents ajudes a les quals poden acollirse, bé sigui de l’ICEX o la Generalitat de Catalunya, i els préstecs favorables dels bancs.

Moltes empreses, però, inverteixen en fires. El retorn en aquests llocs és rendible?

Anar a una fira és com anar a la discoteca, perquè no saps a qui et trobaràs. L’empresa va a vendre, però no sap del cert si trobarà

“Per exportar cal estar disposat a adaptar el producte als gustos i necessitats del client” prou clients o el distribuïdor que l’interessa. A Globalider preferim anar sobre segur i contactar amb els nostres companys de cada país per saber com hem d’abordar el projecte d’exportació, si cal adaptar el producte, quins són els canals de distribució més idonis i, llavors, vendre. Però no vaig a esperar si tindré sort en una fira concreta. Conec empresaris que han tingut diverses patacades i aleshores agafen por.

Les empreses valoren prou el xoc cultural al qual poden enfrontar-se?

Algunes no en són gaire conscients. Una vegada veiem en quin país encaixa el producte i contactem amb un col·laborador perquè pugui controlar la gestió, anem a vendre. Cal detectar abans si s’ha

u Roser Colomé és gerent territorial a Barcelona de Globalider

d’adaptar el producte perquè pot haver-hi molta diferència als països de fora d’Europa. Per exemple, els ganivets a la Costa d’Ivori han de ser molt més grans perquè la pesca a l’Atlàntic és de grans mides. O els paquets de llegums als països musulmans, que han de ser de 20 quilograms perquè amb 200 grams no poden alimentar les famílies de 20 o 30 membres.

Un client del país de destí s’entendrà molt millor amb una persona del mateix lloc, que entén els costums i l’idioma. Per aquest motiu, a Globalider potenciem molt la xarxa de col·laboradors.

El risc de fracàs és molt menor si l’empresari coneix els costums i tradicions del país de destí.

Aquesta xarxa de col·laboradors és el tret diferencial de Globalider?

Hi ha moltes més coses, però aquest és un dels factors. Nosaltres garantim l’èxit de l’exportació i, si no arribem a un mínim de vendes, retornem els diners. Per això, quan ens encarreguem del projecte d’una empresa, hem de tenir molt clar el nínxol de mercat.

L’assessorament es va mantenint o és només inicial?

La nostra feina és obrir mercat i entrar productes al país que s’ha seleccionat, així com gestionar una cartera de clients. Després de dos anys, l’empresari pot decidir seguir amb la nostra gestió o anar per lliure. Normalment, proposen seguir, però a altres països per tal d’obrir nous mercats. En el cas de les empreses grans, que disposen de departament d’exportació, la nostra intervenció sol ser puntual

per resoldre problemes concrets.

Els països emergents, com la Xina, l’Índia o el Brasil són molt atractius, però realment són tan profitosos com es diu?

Brasil té les fronteres molt tancades i s’han de pagar molts aranzels per accedir-hi. Nosaltres no garantim el procés de vendes perquè no hi tenim col·laboradors. A la Xina i a l’Índia sí que en tenim i acostumem a recomanar una adaptació del producte. A més, cal saber els impostos, aranzels i normatives a complir.

“les empreses ara exporten més per necessitat, per trobar el client on sigui” Enmig de la baralla de marques que hi ha en aquests moments, la del Penedès és prou forta per vendre a l’exterior?

El Penedès és una marca de prestigi, però en el cas vitivinícola, per exemple, el que marca la diferència és el preu perquè té molta qualitat, però de moment no es pot dir que superi el champagne.

Alguns dels principals mercats en expansió es troben a l’Àfrica subsahariana. Per què?

Darrerament s’ha descobert que aquestes zones són molt riques en minerals i petroli. I per extreure’ls necessiten infraestructures, carreteres, accessos, tecno-

logia... A més, és força còmode treballar-hi per nosaltres perquè tots aquests països havien estat colònies franceses. Per tant, no els és gens estrany la cultura i els costums francesos. Per això, els vins i formatges tenen una molt bona acceptació.

Però no resulta més complicat accedir a un mercat que, a simple vista, té més complicitat amb França?

El preu és el que els fa decidir.

En primer lloc, som europeus i la qualitat ja la valoren moltíssim perquè les normatives són molt més estrictes i això ho sap tothom. Un exemple molt clar és el de la llet, que només la volen d’Europa. El gust, però, és totalment diferent perquè té molt de gust de nata. De tot Europa, Espanya és el país més econòmic. El nostre avantatge és que tenim la qualitat europea amb el preu més competitiu.

Quan el mercat nacional es recuperi, les empreses reduiran l’exportació o mantindran la inversió feta?

Ara hem tingut la mala experiència de patir una crisi molt forta a tot Europa i això ha empès a buscar els clients on sigui. La crisi ens ha obert els ulls i hem vist que més enllà de la Unió Europea hi ha més clients i més demanda.

L’ideal per una empresa és tenir un parell o tres de punts de venda diferenciats per tal de mantenir les vendes. Si un d’ells afluixa, pots seguir amb l’altre perquè, realment, les compres fluctuen i si tens ben diversificats els punts de venda podràs mantenir un equilibri a l’empresa.

Penedès Econòmic

desembre 2014

7

ACTUALITAT

El sector del motor veu inviable seguir creixent el 2015 si no es renova el pla PIVE Les Cabanyes perd el lideratge de matriculacions de vehicles a les comarques del Penedès després de la marxa de BBVA Autorenting Lídia Oñate Fins aquest octubre l’Alt Penedès vivia un paradigma quan es tractava sobre les matriculacions que es realitzaven cada mes.

L’empresa de rènting BBVA Autorenting, situada a les Cabanyes, distorsionava (positivament) totes les dades, creant una imatge de gran dinamització econòmica del sector automobilístic. Res més lluny de la realitat. Ara que l’empresa ha decidit marxar, les matriculacions tornen a mantenir una línia similar a la resta dels municipis. En el passat mes de novembre, es van matricular dos vehicles a les Cabanyes, una xifra habitual a la gran majoria de la comarca. A l’octubre, però, les matriculacions ascendien a 124, d’acord amb els números que normalment presentava amb l’activitat de BBVA Autorenting localitzada al municipi. El canvi, doncs, ha estat molt notable, tot i que els concessionaris locals no consideren que en un futur els pugui afectar, ja que a l’hora de fer les estadístiques excloïen les dades de les Cabanyes. “No té cap incidència en la nostra activitat perquè els vehicles els compraven des d’altres llocs per a clients d’aquests llocs. Nosaltres ens centrem en les vendes de vehicles a particulars”, comenta Jordi Carbó, cap de vendes d’Autocam.

En els onze mesos analitzats de 2014, destaquen certs increments de matriculacions a les comarques del Baix Penedès i el Garraf,

y Lideratge de marques 2014 Alt Penedès Seat: 421

Baix Penedès

Seat: 99

Garraf

Renault: 284

365

84

137

319

81

130

302

72

117

258

69

92

Font: Gremi del Motor

amb màxims registrats als mesos d’octubre i novembre, com es pot apreciar al gràfic. En concret, al Baix Penedès es va produir un increment del 101,78% a l’octubre amb 113 matriculacions, una xifra que es va mantenir aproximadament el mes següent amb 104.

En el cas del Garraf, l’augment al mes d’octubre va ser menor (+31,45%), però significatiu, ja

que es va arribar a 163 matriculacions. El mes següent va ascendir novament, un 4,90%, per situarse en el punt àlgid de l’any: 171.

Els concessionaris de l’àmbit Penedès coincideixen en afirmar que durant el 2014, i en epecial en els darrers mesos, el mercat de l’automòbil s’ha revifat, tot i que alhora alerten de la seva debilitat.

“El Pla PIVE no és necessari, és

imprescindible”, afirma de forma contundent el cap de vendes de Renault, Fèlix Tutusaus. “El 90% dels vehicles que venem són amb pla PIVE i, probablement, si no hi fos hi hauria molta gent que s’esperaria”, afegeix. En el cas de Renault, els cotxes que més sortida han tingut aquest 2014 es troben en el segment mitjà i utilitaris, ja que “ara la gent no compra

el que vol, sinó el que necessita”.

El sisè Pla PIVE ha estat prorrogat fins a finals d’any amb l’objectiu de seguir donant bones notícies tant al sector com a l’Estat, ja que segons les patronals Anfac, Ganvan i Faconauto aquesta última edició ha permès substituir 175.000 vehicles vells per altres més segurs i eficients, alhora que “ha reforçat l’economia del país amb una generació de producció econòmica de gairebé 2.000 milions pel seu efecte multiplicador sobre altres sectors”.

Des d’Autocam, Carbó veu que la crisi també ha proporcionat oportunitats molt interessants per als compradors, ja que “des que tenim l’euro mai havíem tingut vehicles tan barats i ben equipats com ara”. Sens dubte, la tecnologia avança constantment i amb molta rapidesa, fet que ha generat canvis en els equipaments que incorporen els vehicles. “Fa uns anys els complements opcionals eren els coixinets elèctrics, la direcció assistida, el climatitzador, el control de velocitat... mentre que ara la majoria ja ho porten de base i el client ha d’escollir entre la connexió de l’smartphone amb el vehicle, el sostre de vidre o el GPS, per exemple.” A l’hora de comprar, però, destaca que el que més es valora no és només l’equipament, sinó “el bon compromís, la qualitat i el preu, és clar”. En el cas dels models més venuts, són rellevants els de gamma mitja com el Toyota Auris, el Fiat Punto, l’Skoda Fabia i Spaceback o el Kia Rio.

8

Penedès Econòmic

desembre 2014

ACTUALITAT

EL GRUP HINOJOSA REP DOS GUARDONS DE LA ATEF PELS SEUS ENVASOS L’empresa fabricant d’envasos de cartró ondulat Rafael Hinojosa, que diposa d’una planta a Pacs del Penedès, ha rebut dos premis en la XII edició del Concurs Nacional de Flexografia, organitzat per l’Agrupació Tècnica Espanyola de Flexografia (ATEF).

En concret, Hinojosa va rebre un primer premi a la categoria de Preprint Cartró Ondulat per “Cubibox”, un Bag in Box de 5 litres en el qual ha participat Onduflex, també del Grup Hi-

nojosa, qui ha realitzat el treball de preimpressió; i un tercer premi a la categoria de Cartró Ondulat Petit Format pel Bag in Box de 10 litres ‘Le Plaisir’.

En ambdós casos, s’ha valorat la qualitat de la impressió i la capacitat de promoció de la marca i el producte a través de la seva imatge, que és un element diferenciador al mercat actual.

José Manuel Aguiló, gerent de la planta de Pacs del Penedès, ha destacat la importància “de la implicació de tot l’equip per a la consecució d’aquests premis, especialment les àrees de disseny, producció i qualitat”.

SESSIÓ START A NEXES El passat 28 de novembre va tenir lloc al Centre de Serveis a les empreses Nexes de Sant Sadurní la primera sessió Start de la temporada per a emprenedors que volen obrir el propi negoci, per aconsellar-los durant la fase d’iniciació d’un projecte de negoci. A la sessió, a càrrec d’Èric Enguita, enòleg d’Art Cava, una cava creada per joves emprenedors molt vinculats a la terra i al vi, es va parlar de la necessitat de saber diferenciar-se, ser creatius i sortir de l’entorn habitual per generar idees innovadores.

La Diputació de Barcelona manté la inversió al Penedès-Garraf Els ajuntaments d’ambdues comarques rebran prop de 70 milions d’euros en inversions pactades al territori Lídia Oñate La Diputació de Barcelona seguirà omplint els buits que la Generalitat de Catalunya deixa any rere any des que va començar la crisi. En diferents ocasions, la Diputació ha hagut de fer front a pagaments que eren propis de la Generalitat, com és el cas de les beques menjador, i tot sembla indicar que de cara al proper any la Diputació mantindrà la línia de prestar ajuts als ajuntaments en àmbits com els serveis a les persones, que s’enduu la major partida del Catàleg de serveis, a més del desenvolupament econòmic i territori i sostenibilitat.

ELs consistoris de l’alt penedès rebran 44,2 meur i els del garraf, 25,1 A pocs mesos de les eleccions municipals de 2015, el president de la Diputació, Salvador Esteve, va aprofitar l’ocasió per fer balanç d’aquest mandat. El Garraf ha rebut més de 25 milions d’euros per a inversions al territori, 18,9 dels quals a través del Pla de Xarxa de Governs Locals, i 6,2 amb altres instruments de suport com el programa de Caixa de Crèdit local (un milió d’euros), el Pla extraordinari d’assistència financera local (4,3 milions d’euros) o el suport al transport escolar no obligatori

u El president Salvador Esteve presenta les inversions

(0,4 milions d’euros) que financen els consells comarcals. Pel que fa a l’Alt Penedès, s’ha invertit més de 44 milions d’euros, 28,82 dels quals a través del Pla de Xarxa de Governs Locals amb els diferents instruments de concertació com el Catàleg de Serveis (6,49 milions d’euros), les Meses de Concertació (14,7 milions d’euros) i altres programes complementaris com el suport a les inversions sostenibles i a la prestació de serveis (2,38 milions d’euros), o a la solvència financera local (1,79 milions d’euros). A més, en el mandat 2012-2015, s’han destinat 14,37 milions d’euros a altres instruments de suport.

Atenció a les persones i economia, eixos del Catàleg de serveis El nou Catàleg de serveis 2015 de la Diputació disposarà d’un pressupost de 54,5 milions d’euros, el 80% del qual està destinat a programes locals d’atenció a les persones i de desenvolu-

pament econòmic i foment de l’ocupació. Dels 214 recursos del Catàleg, el 29% es destina a l’atenció a les persones; el 28% a territori i sostenibilitat; el 24% al desenvolupament econòmic local; el 16% a presidència; i el 3% a hisenda, recursos interns i noves tecnologies. Els recursos de tipus tècnic, que inclouen la redacció de plans, projectes i informes en diferents matèries i el desenvolupament i manteniment d’eines informàtiques de suport al treball dels ens locals, representen el percentatge més alt de l’oferta amb un 52%. La resta són 60 recursos econòmics (el 28% del total) i 43 materials (el 20% restant).

A partir de l’oferta prevista al Catàleg, els ens locals presenten les sol·licituds, que es valoren tècnicament i, després, es procedeix a la concessió dels ajuts, amb caràcter general, en funció de la qualitat tècnica dels projectes locals i de la disponibilitat de recursos de la Diputació.

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

Aquest any Sí Properament arriba la nit de cap d’any; una nit màgica on la majoria de persones ens proposem desitjos per l’any que està a punt de començar. Si bé, està comprovat científicament que els propòsits d’aquesta nit es compleixen únicament en un 10%.

Això és degut a que les persones posem esperança en un temps millor. Tenim fe i confiança en que alguns aspectes de la nostra vida siguin diferents. Si bé, perquè es compleixi hem de posar molt de la nostra part. Hem de fer possible que aquesta il·lusió es converteixi en un objectiu i per tant en la nostra prioritat en centrar la nostra atenció en els propers dies, setmanes, mesos i possiblement anys.

Per poder realment aconseguir el que desitgem, no val únicament desitjar-ho, sinó que hem de seguir alguns passos, com creure possible que ho aconseguirem. Aquí aprofito a donarli una volta a la coneguda frase “querer es poder”, ja que únicament pel fet de voler-ho és insuficient. Voler i creure-ho possible és realment poder. Creure-ho possible és la benzina que ens ajudarà a enfocar-nos i donar-li un sentit diferent, passant d’un desig a alguna cosa per la que valgui la pena esforçar-nos.

Les persones actuem degut a una part conscient i una altra inconscient, a la que que fins ara se li ha donat poc espai i reconeixement. Està comprovat científicament que més del 80% de les decisions que prenem ho fem mitjançant la part del cervell que fun-

ciona de manera més automatitzada i que està governat pel nostre subconscient.

I és aquesta part, la que dicta de forma silenciosa el nostre comportament. Aquí és on estan enregistrades en forma de records totes les nostres emocions, experiències i creences. Per tant, és important conèixer si les creences que tenim ens afavoriran o no el procés d’aconseguir el que volem.

Podem tenir creences que ens estiguin limitant, com ara “no tinc prou temps per...” “no puc...” i d’altres que ens potenciïn com “confio amb mi i el meu equip per obtenir resultats”.

Per tant, alinear les creences subconscients amb els objectius que volem aconseguir és el primer pas per construir aquesta desitjada realitat. I posteriorment, desenvolupar els nous hàbits que faran que el canvi de comportament sigui sostenible en el temps.

Per tant, si tens nous plans pel 2015: -Defineix els teus objectius.

-Pren consciència si la teva manera de pensar recolza aquests objectius.

-Desenvolupa una mentalitat guanyadora i creences potenciadores.

-Desenvolupa els nous hàbits que et facilitaran aconseguir el que vols.

-Enfoca’t i siguis perseverant.

-Actua, actua i actua.

Amb enfoc i estratègia.

Finalment, celebra els teus èxits i tot el camí recorregut.

Per un feliç i exitós 2015.

PENEDÈS ECONÒMIC

www.penedeseconomic.com

desembre 2014

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

desembre 2014

ACTUALITAT

Els empresaris del Garraf volen més fibra òptica i menys peatges Així ho van manifestar en la trobada que van tenir amb representants del govern de Vilanova i la Geltrú

Olga Aibar La necessitat de fer encaixar l’oferta i la demanda laboral a la capital del Garraf, la dificultat de trobar persones preparades que vulguin treballar a les empreses de la comarca, l’elevat cost del peatge dels túnels del Garraf i les dificultats de connectivitat amb fibra òptica als polígons van ser les principals queixes i demandes d’una petita representació de les empreses de la ciutat durant la trobada que van mantenir amb membres del Govern municipal a principis de desembre.

En l’incomparable marc del restaurant La Cucanya, una vintena llarga de persones es van concentrar a l’entorn d’una taula per parlar dels principals problemes que afecten el dia a dia de les empreses i la manera en què el consistori podria ajudar-les a desenvolupar la seva tasca, millorar i créixer per tal d’enriquir el migrat teixit industrial vilanoví i aconseguir reduir el nombre d’aturats.

La iniciativa l’organitzava el mateix consistori conjuntament amb l’Associació d’Empresaris del Garraf i el Penedès, com a complement a les visites que han mantingut en els darrers mesos a la seu de diverses empreses de la ciutat per conèixer in situ les seves demandes, unes visites que van estar encapçalades per l’alcaldessa, Neus Lloveras, i el regidor de Promoció Econòmica, Gerard Figueras, acompanyats del secretari general de l’ADEG, Isidre Also i altres representants de la patronal.

Entre els presents es trobaven directius de les empreses Kuka,

Venca, Prysmian, Monocrom, Ako, ADQA, Redman, el càmping Vilanova Park, el Consorci Sanitari del Garraf i la UPC. El regidor de Promoció Econòmica, Gerard Figueras, va explicar que l’objectiu de l’activitat era intercanviar experiències. Neus Lloveras, per la seva banda, va mostrar la voluntat de col·laboració de l’Ajuntament, “la política de promoció econòmica ha de ser de la mà dels sectors econòmics. Des de l’Administració no requerim protagonisme, només hem de donar suport a les iniciatives que siguin capaces de generar activitat”. El president

els peatges continuen sent un “Mal major” per als empresaris de la comarca de l’ADEG, Jordi Solé Tuyà, per la seva banda, va afirmar que l’activitat s’havia organitzat amb l’objectiu “que us conegueu, per identificar oportunitats en el sentit mes ampli” i va manifestar la seva satisfacció per ajudar a “fer d’enllaç amb el consistori perquè les reivindicacions dels empresaris els puguin arribar”.

Els diferents representats de les empreses van debatre la necessitat de disposar de persones formades a la zona i com retenir-les. Va encendre el debat el representant de Redman que va apuntar que estava estudiant de traslladar una part de la seva activitat a Barce-

lona per trobar el perfil de treballadors que requereix i per reduir l’elevat cost dels desplaçaments cap a la ciutat, que actualment finança al 100%. El representant de l’Escola Politècnica de la UPC a Vilanova i la Geltrú va explicar algunes iniciatives que s’han dut a terme per evitar la fuga de talents i per fomentar la formació que requereixen les empreses de la comarca, com la programació de cursos específics realitzats per professionals. El president de l’ADEG, Jordi Solé, va afegir que “en relació a la resta de comarques catalanes, al Garraf hi ha una bona formació en Recursos Humans, però molt poc dinamisme. L’Administració hauria de fer quelcom al respecte”.

El representant de Venca va afirmar que el problema és que “no som prou lluny de Barcelona per ser diferencials” i el d’Ako va proposar crear més vivers d’empreses o parcs tecnològics.

Altres temes que també es van debatre van ser la necessitat d’aliances amb territoris propers com l’Alt Penedès o la manca de places hoteleres a la ciutat.

En aquest sentit, l’alcaldessa, Neus Lloveras, va assegurar que ja s’han solucionat les traves urbanístiques que han impedit fer realitat els projectes hoteleres que es volien impulsar però que ara es trobaven aturats per part dels seus impulsors. Pel que fa als peatges, un reiterat motiu de queixa per als empresaris, el secretari general de l’ADEG, Isidre Also, va apuntar que continuen sent “un mal major” i assegurava que “les empreses haurien de passar a l’acció, ser més punyents i més beligerants en aquest tema”.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Gestió del temps “He decidido lavar el coche. Al ir hacia el garaje veo que hay correo en la mesita de la entrada. Decido echar un vistazo a las cartas antes de lavarlo. Dejo las llaves del coche en la mesita, voy a tirar los sobres vacíos y los anuncios en el cubo de la basura y me doy cuenta de que está lleno. Decido dejar las cartas, entre las que hay una factura, en la mesita y llevar el cubo a vaciar en el contenedor. Entonces pienso que, ya que voy al contenedor, puedo pagar la factura con un cheque y echarlo en el buzón que está al lado del contenedor. Saco del bolsillo el talonario de cheques y veo que sólo queda uno.

Voy al despacho a buscar otro talonario y encuentro sobre la mesa la Coca-Cola que me estaba bebiendo y se me había quedado olvidada. Retiro la lata para que no se vierta sobre los papeles y noto que se está calentando, por lo que decido llevarla a la nevera.

Al ir hacia la cocina me fijo en que el jarrón de flores de la cómoda de la entrada está sin agua. Dejo la Coca-Cola sobre la cómoda y descubro las gafas de leer de cerca que he estado buscando toda la mañana. Decido llevarlas a mi escritorio en el despacho y, después, poner agua a las flores.

Llevo las gafas al despacho, lleno una jarra de agua en la cocina y, de repente, veo el mando del televisor.

Alguien se lo ha dejado en la mesa de la cocina. Me acuerdo de que anoche lo estuvimos buscando como locos: decido llevarlo al salón, donde debe estar, en cuanto ponga el agua a las flores. Echo un poquito de agua a las flores y la mayor parte se derrama por el suelo. Por lo tanto vuelvo a la cocina, dejo el mando sobre la mesa y cojo unos trapos para secar el agua. Voy hacia el recibidor tratando de recordar qué es lo que quería hacer con estos trapos.

Al final de la tarde el coche

sigue sin lavar, no he pagado la factura, el cubo de la basura está lleno, hay una lata de Coca-Cola caliente en la cómoda, las flores siguen sin agua, sigue habiendo un solo cheque en mi talonario, no consigo encontrar el mando de la tele ni mis gafas de cerca, hay una fea mancha en el parquet de la entrada y no tengo ni idea de dónde están las llaves del coche.

Me quedo pensando ¿cómo puede ser que sin haber hecho nada en toda la tarde haya estado todo el rato danzando y me encuentre tan cansado?” És un escrit de Francisco Javier Sancho, empleat de banca, del que segur ens arrenca un somriure i el pensament que la situació descrita, ens és totalment familiar en la nostra quotidianitat.

Realment, val la pena invertir 10 minuts diaris per saber on se’n van els altres 1.430. No? L’anomenada “gestió del temps”, pot tractar-se i consisteix bàsicament en tècniques per saber prioritzar les tasques en funció de la seva importància i urgència.

Teories i manuals de la gestió del temps, ens recomanen llistar i classificar les tasques en quatre grups que comporten una sèrie d’accions: 1.- Important i Urgent= SOLUCIONAR 2.- Important i No Urgent= RETARDAR 3.- No Important i Urgent= DELEGAR 4.- No Important i No Urgent = OBLIDAR Pot funcionar i pot ser per tant, una eina pràctica a posar en marxa.

Sigui com sigui, el més recomanable sempre serà prendre’ns uns minuts per pensar i ordenar prioritzant abans d’actuar. Sempre sense perdre els nervis, (controlant el temps), amb el “xino xano i sense parar” o “vistiéndome despacio que tengo prisa”.

Penedès Econòmic

desembre 2014

11

ACTUALITAT

Nou cas d’èxit de traspàs Nexes oferirà els seus d’empresa a Vilanova i la Geltrú serveis a Torrelavit

Un emprenedor seguirà el llegat de Marrugat AutoTècnic redacció

u Josep Subirana i Ramon Riera a la signatura del conveni

El Centre de Serveis a les Empreses Nexes de Sant Sadurní incorporarà en el seu àmbit d’actuació el municipi penedesenc de Torrelavit. Fruit de la voluntat de col·laboració dels ajuntaments, el passat 4 de desembre es va signar el conveni conforme Nexes també donarà servei de promoció econòmica a Torrelavit per tal

de satisfer les necessitats dels emprenedors i les empreses.

D’aquesta manera, la població de Torrelavit tindrà el centre de serveis a les empreses sadurninenc com a punt de referència. La presentació va anar a càrrec del regidor de Promoció Econòmica de Sant Sadurní, Josep Subirana, i de l’alcalde de Torrelavit, Ramon Riera.

Després de 42 anys al capdavant de Marrugat AutoTècnic, situat a Vilanova i la Geltrú, el seu propietari, Santi Marrugat, ha deixat el negoci per jubilació, i ha cedit el testimoni al nou propietari, Carles Joel Guardia, que continuarà el negoci amb l’objectiu de fer-ho amb la màxima professionalitat que el seu antecessor.

Aquest relleu s’ha produït amb el suport del Centre de Reempresa de Catalunya, que posa en contacte empresaris i emprenedors per traspassar petites i microempreses. Des de fa gairebé un parell d’anys es desenvolupa a través dels Serveis de Promoció Econòmica dels ajuntaments, conjuntament amb la Diputació de Barcelona i la patronal catalana Cecot.

Actualment, els serveis de Reempresa s’ofereixen a la comarca

u Carles Joel Guardia rep el relleu empresarial de Santi Marrugat

del Garraf mitjançant Node Garraf, Agència de Desenvolupament, on disposen de 21 cedents i 15 reemprenedors interessats en

adquirir un negoci. Fins al moment s’han iniciat quatre processos de negociació, entre els quals destaca l’èxit d’aquest últim.

12

Penedès Econòmic

desembre 2014

ACTUALITAT

TRENTA-NOU PROPOSTES PER AL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL DEL GARRAF

MESURES D’ESTALVI PER A COMERÇOS I COMUNITATS DE PROPIETARIS L’Auditori de Neàpolis va acollir el 2 de desembre una jornada sobre l’estalvi d’energia i diners, amb l’objectiu de proporcionar eines perquè comerços i comunitats de propietaris poguessin reduir l’import de la factura.

L’evolució del preu de l’electricitat i la seva repercussió en comerços i comunitats de propietaris, les possibilitats d’estalvi energètic que tenen els comerços, els passos a seguir per aconseguir que un comerç

sigui més eficient o l’estratègia de la rehabilitació energètica al Garraf, van ser algunes de les ponències que es van tractar.

A banda també es van presentar exemples reals d’auditories realitzades a comerços, establiments de restauració i edificis comunitaris.

El Pla de Desenvolupament Econòmic i Social del Garraf conté 39 propostes d’estratègies, accions i projectes articulades al voltant de quatre eixos: Paisatge, proximitat, connectivitat i competitivitat. El Pla l’han elaborat el Consell Comarcal del Garraf, NODE Garraf, Agència de Desenvolupament i la Universitat Politècnica de Catalunya, agents socioeconòmics del territori i ciutadans.

L’impacte econòmic de la Fira de Novembre és de 2,5 MEUR La despesa mitjana del visitant és de 23,7 euros per persona que, principalment, es destina a l’alimentació Olga Aibar L’impacte econòmic de la darrera edició de la Fira de Novembre a Vilanova i la Geltrú ha estat proper als 2,5 milions d’euros.

Això és el que afirma un estudi d’impacte econòmic elaborat per Ricard Rocosa, d’Interfase; Jaume Blanchart, de Publicom; i Manuel Vera d’Ubime que es va donar a conèixer el dimecres 17 de desembre a l’Ajuntament per part del regidor de Promoció Econòmica, Gerard Figueras i els autors de l’estudi.

Es tracta del primer estudi d’aquestes característiques que s’elabora a la capital del Garraf i

la fira ha tingut poca incidència fora de la comarca aportarà dades molt interessants a tenir en compte de cara a la planificació de futures edicions.

Entre elles, la procedència dels visitants, un 67% dels quals són de la mateixa ciutat, un 15% de la resta de la comarca, un 55% del Penedès i el 12,50% d’altres indrets, un fet que ha evidenciat l’escàs ressò que ha tingut la fira fora del Garraf.

L’estudi també revela que la despesa mitja del visitant de la Fira de novembre és de 23,7 euros per persona que, majori-

tàriament, van a l’alimentació i a la zona gastronòmica (42%), a la restauració local (14%), als expositors (9%) i a compres al comerç local (7%). Cada expositor té una despesa mitjana d’entre 1.000 i 3.000 euros per estand (51,76%). El 31,76% gasten menys de mil euros, el 9,41% entre 3.000 i 5.000 i el 7,06% més de 5.000 euros. Els sectors que més despesa fan a la fira són els de l’automoció i la promoció.

L’estudi afirma que la Fira té una capacitat per acollir, durant els tres dies, al voltant de 180.000 persones. Durant l’edició de 2014 van haver-hi 133.000 visitants, dels que més de 62.000 eren visitants únics. La mitjana de l’estada d’un visitant a la fira és d’un dia i mig.

La valoració global del recinte firal per part dels visitants és de 7,8 sobre 10. Pel que fa a la valoració global dels expositors sobre la Fira és de més de 6 sobre 10.

Aquest xifra de nombre d’assistents s’ha pogut obte-

nir gràcies a un nou sistema de comptatge impulsat per Ubime i Publicom, que ha consistit en posar vuit punts de control detectors de wi-fi que permeten capturar el nombre de mòbils que han passat per la Fira. Aquest sistema ha estat usat com a prova pilot, i tant les empreses promotores com Interfase, com a redactor del projecte, n’han destacat la fiabilitat. D’aquesta manera, han pogut saber, en tot moment i d’una manera força exacta, per on passava la gent, en quines hores, en quines botigues entrava, etc.

El regidor de Promoció Econòmica, Gerard Figueras, manifestava durant la presentació de les dades que “aquest estudi ens permet tenir dades fefaents del que suposa la Fira de Novembre per a Vilanova i la Geltrú. Ara disposem d’indicadors reals i ja no ens movem en el terreny de les suposicions. Totes aquestes dades ens serviran per poder seguir treballant en la millora constant de l’esdeveniment”.

JUDITH ANTOLIN PASTRANA Dissenyadora gràfica www.judithantolin.com

Què simbolitzen els colors de Nadal Feia temps que tenia ganes d’escriure sobre el significat i la simbologia dels colors, els colors envien missatges i produeixen efectes psicològics específics, i és per això que és tan important com s’utilitzen en la publicitat, el disseny gràfic o l’interiorisme, per exemple.

Coincidint amb les festes nadalenques parlaré dels colors de Nadal: els colors clàssics que relacionem amb el Nadal són el vermell i el verd, acompanyats del blanc i el daurat. El vermell del vestit de Santa Claus i de les baies d’hivern, el verd dels pins de Nadal i dels avets, el blanc de l’hivern i de la neu, i l’or lluent de les espelmes i els llums de Nadal, tots són colors usats tradicionalment per celebrar la temporada nadalenca. Cadascun d’ells representa el Nadal en tradicions religioses cristianes i en personificacions més modernes. ¿Per què aquests colors?

El vermell representa el foc i la sang, així com a l’amor diví i la generositat. El color verd simbolitza l’esperança, a més de la natura i la vida. El blanc evoca la puresa, alegria i il·luminació, mentre que la tonalitat daurada indica prosperitat i riquesa. Or, vermell i verd són diners, amor i salut, tots tres junts són els colors de la felicitat.

A més, el vermell i el verd són dos colors contraris o complementaris a la paleta de colors, fet que fa que combinin molt bé junts i que formin un conjunt agradable estèticament. ¿Què representa cada color?

EL COLOR VERMELL té un significat religiós en l’època nadalenca, ja que representa la sang de Jesucrist. El vermell simbolit-

za el foc i la sang, així com a l’amor diví i la generositat.

El vermell és el color dels colors, és el més enèrgic, el color del foc, la sang i la vida; per això tinc l’opinió que el vermell s’utilitza al Nadal per omplir de vida i alegria aquesta festivitat d’època hivernal (l’estació més freda i potser trista de l’any). Aquest és el color simbòlic de totes aquelles activitats que exigeixen més passió que raonament, és un color intens a nivell emocional; millora el metabolisme, augmenta el ritme respiratori i eleva la pressió sanguínia.

EL VERD és el símbol de la natura, la joventut i l’esperança de la vida eterna que Jesucrist ofereix. Un arbre de Nadal sol ser un arbre de fulla perenne, també és un símbol de la vida eterna; el verd és símbol de la vida en el sentit més ampli, referit a tot el que creix i és saludable. El verd és un color que transmet tranquil·litat, pau, alegria, sentiments positius i que connecta amb la natura i la terra.

EL BLANC també és el símbol religiós de “llum, puresa, alegria i glòria”. Les esglésies cristianes utilitzen sovint el blanc com a color litúrgic del Nadal, així com l’or. A més en molts països de l’hemisferi nord, la temporada de Nadal coincideix amb el blanc hivern. El blanc és el color de la llum, el bé, la veritat, la puresa i la perfecció, L’OR és sinònim de llum solar i radiació. Les antigues celebracions paganes d’hivern se centraven en el sol d’or en un temps de freda foscor. Els llums de Nadal, les espelmes i l’estrella damunt d’un arbre de Nadal poden recordar als cristians l’estrella que els Reis Mags van seguir per trobar el nen Jesús.

desembre 2014

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

desembre 2014

ACTUALITAT

QUARTA NIT EMPRESARIAL DE SANT SADURNÍ

SET PIMES DEL GRAN PENEDÈS DISTINGIDES PER BONES PRÀCTIQUES DE RESPONSABILITAT SOCIAL Set empreses del Gran Penedès entre una vintena de tot Catalunya, han rebut un reconeixement per la seva Responsabilitat Social per part de Respon.cat.

Es tracta d’Agromillora (Subirats), Coral Transports & Stocks (la Granada), Vallformosa (Vilobí), la pastisseria artesana La Granja (Olèrdola), la Fundació Ave María (Sitges), el restaurant La Cucanya (Vilanova i la Geltrú) i Taxis Igualada.

L’acte de lliurament va tenir lloc el 15 de desembre a la Casa Llotja de Mar i va ser presidit pel conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. El president del Consell de Cambres, Miquel Valls, va afirmar que “cal avançar en la Responsabilitat Social com un atribut del país”.

SOM Sant Sadurní va celebrar el 28 de novembre la quarta edició de la Nit empresarial. Els premis a les empreses destacades en comerç, indústria, serveis i emprenedoria van ser per la Pastisseria Carafí, Codorniu, Clínica Veterinària Sant Sadurní i Centre d’Ayurveda Sattva.

Freixenet va ser distingida com a empresa destacada en Responsabilitat Social Empresarial pel projecte 100 Bombolles solidàries lligat al seu centenari, entre d’altres actuacions.

La factura electrònica serà obligatòria a l’Administració Els pagaments a proveïdors de l’Administració pública es realitzaran online a partir del 15 de gener Olga Aibar A partir del 15 de gener de 2015, totes les factures que s’adrecin a l’Administració Pública hauran de fer-se obligatòriament mitjançant factura electrònica segon estableix la Llei 25/2013 de 27 de desembre d’impuls de la factura electrònica i de creació del registre comptable de factures en el Sector Públic.

Les factures han d’estar confeccionades en el format estàndard facturae i signades electrònicament. Per aquest motiu, cal disposar d’un programari informàtic o aplicatiu que generi factures electròniques i una signatura o

la majoria d’empreses encara no fa servir les efactures certificat digital reconegut. Per generar les factures amb aquest format públic es disposa de diversos mecanismes que es poden consultar a la pàgina web de les administracions competents.

A Vilafranca del Penedès s’han adaptat els sistemes informàtics municipals gràcies a una subvenció de 300.000 euros provinents dels fons FEDER amb la qual s’han pogut adquirir nou programari i maquinari i formar el personal encarregat de realitzar les factures. El regidor de l’area de

Serveis Centrals i Organització de l’Ajuntament de Vilafranca, Aureli Ruiz, apuntava que “aquest és un pas més en el procés d’implantació de la signatura electrònica. El de la factura electrònica també serà gradual. De moment tindrà poca repercussió perquè moltes empreses petites no utilitzaran aquest sistema en no disposar de certificat digital o un programari adient però a l’Administració i als proveidors els anirà molt bé perquè el procés de validació i pagament serà més ràpid”. Actualment el temps de mitjana de la liquidació dels pagaments a tercers per part de l’ajuntament vilafranquì és d’entre 30 i 40 dies, un temps que podria disminuir amb el nou sistema. Ruiz apuntava que “és molt difícil que tots els pagaments es facin via factura electrònica però la majoria sí perquè tenim els sistemes preparats per a fer-ho possible”.

La meitat dels tràmits municipals es poden fer per Internet (volant d’empadronament, llicèn-

cies d’obres o d’ocupació de la via pública, inscripcions a activitats, etc.) i només una vuitantena es fan manualment. L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ja fa dos anys que utilitza el sistema Facturae amb èxit i, tot i que el volum de factures electròniques encara no és molt alt, no arriba ni al 20%, consideren que la majoria de proveïdors del consistori ja el coneixen i les grans empreses l’utilitzen de forma habitual.

Per tant, fonts del departament d’intervenció apuntaven que “de mica en mica, l’aniran implantant la resta d’empreses”.

El consistori disposa d’una bústia de lliurament al seu web per tal de poder desar-hi la factura electrònica i consultar el seu estat. També el portal web www. b2brouter.net, adherit al servei e.FACT, permet generar i lliurar les factures en format facturae i consultar-ne el seu estat. Així mateix, ofereix la possibilitat que el propi portal signi electrònicament les factures sense cap cost.

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

TTIP Lliure comerç EUR - USA i la oligarquia Que existeix una oligarquia a l’estat és obvi, que aquesta mou els fils i ens fa ballar com titelles també ho sabem, però el que realment preocupa no és la seva existència, impossible d’evitar, sinó la seva absoluta via lliure per desregularitzar-ho tot i tenir via lliure per fer i desfer a canvi d’un enriquiment fora de tot abast.

Com pot ser sinó que a Espanya hi ha més rics que fa 6 anys? Com és que els més rics encara són més rics i hi ha més pobres? Com és que no ens assabentem de res quan aquests fan canvis legislatius, normatius? Què penseu que van fer PP-PSOE amb la reforma Express de la constitució, la mateixa que diuen que no es pot tocar?

Fa 30 anys, l’oligarquia era una oligarquia espanyola, i també catalana, però ara, ja ho tenim a nivell d’Europa, o almenys allà s’han ajuntat per fer de lobby i obrir la caixa de trons del TTIP, l’acord de lliure comerç entre Europa i Amèrica del Nord.

Poca cosa en sabem al respecte, perquè interessa que es sàpiguen poques coses, però la falta de transparència ja és un element prou interessant per saber per on van els trets.

També sabem sobre dos organismes que es crearan si s’aprova l’acord (que s’aprovarà), un és un ens regulador anomenat: mecanisme de “Solución de

Diferencias entre el Estado y el Inversor (ISDS)”, on els inversors podran demandar els estats per canvis normatius o legislatius, al final és cedir al Capital el poder dels estats, mala història... També sabem del “Consejo de Compensación Regulatoria“, una mena de “laissez faire, laissez passer” (“deixeu fer, deixeu passar”), on es decidirà gairebé tot sense l’implicació dels Estats.

Es tracta d’afavorir uns pocs, aquestes mesures preses afavoriran interessos molt particulars a costa dels interessos generals, i jo pensava que es tractava d’anar al revés per sortir de la conjuntura actual.

Mai els rics havien concentrat tanta fortuna, i la seva avarícia els farà continuar concentrat els diners, per que salvant les distàncies, els diners són com l’energia, no es destrueixen sinó que es transformen o concentren.

Tant se fa, fem el que fem, ja tenen prou poder com per fer el que els hi vingui de gust, tapem-nos els ulls, orelles i nas (fa pudor tot plegat), i anem il·lusionantnos amb el comerç just i el comerç de proximitat, però no ens enganyem.

Les persones, el medi ambient i la democràcia abans que els beneficis i els drets de les corporacions i les oligarquies.

Ahhh això si, bones i laiques festes a tots els lectors, fins al pròsper any vinent.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

desembre 2014

15

ACTUALITAT

La indústria del ciment pateix per la poca producció de les plantes catalanes La planta d’Uniland, als Monjos, produeix al 62%, mentre que Vallcarca (Sitges), només ho fa en un 10% per mantenir els drets d’emissió de CO2 y Consum de ciment a Catalunya

Lídia Oñate

Quilograms per habitant i any 1965

Recentment, la patronal Ciment Català va anunciar unes dades colpidores sobre l’embat de la crisi econòmica durant aquests anys al nostre país. El consum per càpita de ciment a Catalunya ha caigut a nivells anteriors a 1960, quan la població era la meitat de l’actual. En concret, es consumeixen 176 quilograms per càpita, la meitat de fa cinquanta anys, quan se’n consumien 335. La patronal Ciment Català, que agrupa les sis fàbriques que tenen a Catalunya Portland Valderrivas, Molins, Cemex i Lafarge, atribueix la reducció de la producció al fet que la Generalitat ha deixat d’invertir en infraestructures, ja que el consum per càpita a Catalunya és un 36% menor que el de la resta d’Espanya. Segons fonts consultades de Portland Valderrivas, en el proper any es preveu que la producció millori entre un 3 i 7% i esperen que a Catalunya encara més, ja que la minsa producció en el territori català “està penalitzant el creixement anual a Espanya”.

A causa d’aquesta caiguda del consum que s’ha anat agreujant durant els anys de crisi, Portland Val-

1975

1985

1995

2005

2015

1.113

355 176 u Fàbrica d’Uniland a Santa Margarida i Els Monjos

derrivas va decidir tancar la planta de Vallcarca i concentrar tota la seva plantilla a Catalunya a les seves instal·lacions d’Uniland, a Santa Margarida i els Monjos, en la qual hi ha uns 130 operaris treballant. Segons fonts de Portland Valderrivas, actualment la de Vallcarca només obre durant unes setmanes per produir un 10% de la seva capacitat per tal de no perdre els drets d’emissions de diòxid de carboni, que les cimenteres poden comptabilitzar com a beneficis.

Les exportacions de ciment es mantenen a l’alça Com en molts altres

sectors, el del ciment ha aconseguit compensar, en certa manera, la poca demanda nacional amb les vendes a l’estranger. Segons l’associació empresarial Oficemen, el 53% de la producció de ciment a Espanya es ven a l’exterior i amb gairebé nou milions de tones, el país s’ha erigit com l’exportador líder a la Unió Europea. Tot i això, altres competidors com Tunísia o Egipte estan minvant el potencial d’Espanya, ja que fora de la Unió Europea perd competitivitat a causa de l’elevat preu de l’energia al país.

Fins al moment, però, les exportacions han estat la

Font: Ciment Català

salvació del sector, que té parada una de les sis plantes que hi ha a Catalunya i ha passat d’una plantilla global de 4.000 empleats l’any 2007 a només una mica més d’un miler. En el cas de la fàbrica d’Uniland, actualment es produeix el 62,5% de la seva capacitat, d’1,6 milions de tones. D’aquest percentatge, 700.000 tones es destinen a Catalunya i 300.000 tones a l’exterior.

Incinerar residus per compensar la caiguda de consum La indústria del ciment s’ha hagut de reinventar davant la caiguda del consum,

que no es preveu que es normalitzi fins l’any 2025.

Tot i així el sector descarta assolir la producció anterior a la crisi, quan es van registrar 1.113 quilograms per habitant i any. Una de les sortides per la qual aposten les diferents plantes del país és la incineració de residus per utilitzar-ho com a font energètica. Des de les cimenteres creuen que aquesta és una molt bona opció, tant per la indústria mateixa com les fàbriques d’altres sectors, ja que permet “valoritzar els residus i aprofitar tot allò que aniria directament a un abocador”, afirmen fonts de Portland Valderrivas. En

aquest sentit, esgrimeixen que “mentre a Europa la valorització de residus ja suposa un 70%, a Espanya només arriba al 15%”. Un dels cavalls de batalla és la gran oposició ciutadana, ja que no es veu amb bons ulls aquesta activitat per suposar “un risc pel medi ambient i la salut de les persones”, afirmen des del Moviment contra la incineració a Uniland. Tant Portland Valderrivas com en altres empreses del sector, estan a l’espera que arribin permisos dels ajuntaments on se situen les plantes cimenteres, sense els quals no poden dur a terme la valorització de residus.

16

Penedès Econòmic

desembre 2014

L’ENTREVISTA

JOSEP LLUÍS BONET FERRER

President de la Cambra de Comerç d’Espanya i del Grup Freixenet

“La recuperació va bé, si no l’espatllen raons alienes a l’economia” El president de la nova Cambra de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació d’Espanya és un ferm defensor de la internacionalització, que considera una condició clau i imprescindible per a les empreses per a poder sobreviure i créixer en un mercat que cada cop és més global. Freixenet és un clar exemple d’èxit en aquest aspecte, fet que pot servir de referent a altres.

Olga Aibar

Josep Lluís Bonet (Barcelona, 1941), està doctorat en Dret amb excel·lent “Cum Laude” per la Universitat de Barcelona i va rebre el premi extraordinari de Doctorat 1976/1977. Va exercir com a professor titular d’Economia Política i Hisenda Pública de la facultat de Dret de la mateixa universitat entre els anys 1984 i el 2012.

Presideix el Grup Freixenet des del març del 1999, el Consell d’Administració de Fira de Barcelona des del 2004, l’Asociación de Marcas Renombradas Españolas des del 2002, de l’Associació per al Foment del Desenvolupament Agroalimentari des del 2002, d’Alimentària des del 2000, de Fira 2000 des del març del 2004 a l’abril del 2014 i de l’Associació de Desenvolupament de la Dieta Mediterrània, entre molts altres càrrecs.

Ha rebut diverses distincions, entre les quals la Medalla al Mèrit en el Comerç del Ministeri d’Economia i Competitivitat i la Clau de Barcelona.

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va afirmar recentment que la crisi s’ha acabat. Què en pensa vostè?

Jo no tinc cap dubte que la recuperació va per bon camí i que ja està en marxa, el que passa és que la crisi té molts serrells i les persones que estan a l’atur ho passen molt malament. Per tant, mentre aquesta gent no treballi, encara estarem en crisi. El que passa és que la recuperació es veu clarament. Jo tinc la sort de presidir la Fira de Barcelona, que és un observatori sensacional de tota l’economia, i allà s’hi veu la recuperació en tots els sectors.

Tots repunten. Naturalment no arriben a on estaven el 2006 però tots van a l’alça. Hem entrat en un cercle virtuós i esperem que no s’espatlli per raons estranyes, alienes a l’economia.

Quin creu que han estat els factors clau perquè Espanya hagi superat la crisi?

Perquè el govern actual ha fet reformes que s’havien de fer, perquè el poble espanyol ho ha entès i les ha acceptat, tot i que a ningú li agrada patir una devaluació interna però, si veus que s’ha de fer, s’ha de fer. La tercera pota ha estat el sector exterior. Les 500 grans empreses, més les 5.000 que van darrera, han ajudat a que l’exportació espanyola hagi aguntat el tipus en el moment en què s’ha caigut tot. Això ha estat importantíssim. La quarta raó és el turisme, que ha estat el maná

durant la crisi. Una altra raó és Europa, sense la qual no ens hauríem ensortit. Jo no entenc com hi ha gent ara que posa en qüestió Europa.

Què ha significat per a vostè que l’hagin escollit com a president de la nova Cambra de Comerç d’Espanya?

Jo he acceptat aquest càrrec, que és un honor, amb una actitud de servei, que és la que he tingut tota la meva vida, tant a casa

He acceptat aquest càrrec amb actitud de servei. Mentre Pensi que puc aportar quelcom pel bé comú, ho faré meva com a fora. Mentre pensi que puc aportar quelcom en bé del comú, ho faré. Si veig que no, no ho faré. Però en aquest moment crec que sí que puc. El que he fet sempre és traslladar una certa conceptualització del que és el món i del que s’ha de fer.

Jo he col·laborat intensament amb el meu oncle, Josep Ferrer, que ha estat el protagonista de l’epopeia de Freixenet, i amb els meus cosins, germans i tota la família i, quan m’han demanat que ho fes fora, també ho he fet i veig que Alimentària ha funcionat, la

Fira de Barcelona també i ara espero que la Cambra d’Espanya funcioni bé.

Una cambra que s’ha renovat i ampliat. Quines són les prioritats que s’ha marcat?

La Cambra d’Espanya ha heretat el que feia el Consell Superior de Cambres però és nova perquè li han donat una nova potència que jo veig com un encert, en un moment d’una gran oportunitat. Això ho dic perquè el marc real que tenim és global, aquest és el camp de joc, en conseqüència, què s’ha de fer? Adaptar-te a la globalització i progressar dins d’aquest marc.

I com s’hauria de fer?

Amb la internacionalització. Espanya té una gran sort: hi han hagut 500 empreses al país, grans i mitjanes, i alguna petita, que han fet els deures, s’han posicionat al món, i això és molt important per a un país. També unes 5.000 o 10.000 empreses estan en la trajectòria però, sobretot, el principal és que hi ha un gran canvi de mentalitat i actitud a les pimes que han fet a causa de la crisi, que els ha demostrat que s’han d’adaptar a la globalització.

Això vol dir que aquestes empreses ja han parat de fer la feina?

No, continuarem, perquè el món és molt gran. Quin és el PIB espanyol al món? Un 1’80%, el que vol dir que hi ha molta feina a fer.

Freixenet té la fortuna d’estar a tot el món i en posició d’un cert lideratge i, tanmateix, considero que encara podem recórrer molt de camí.

Penedès Econòmic

desembre 2014

17

L’ENTREVISTA Hi ha bastant presència catalana a la nova junta. És lògic perquè, en la internacionalització de l’economia espanyola Catalunya és lider i, per tant, ha d’anar davant. Jo ja he parlat amb molta gent de tot Espanya i crec que hi ha una bona oportunitat. Si les grans empreses que formen el nucli dur de la Cambra d’Espanya, més les cambres (una xarxa cameral imponent formada per 88 dins d’Espanya, 38 fora), treballen juntes, en una mateixa direcció, hi ha una gran oportunitat. Seria una llàstima que això no s’aprofités. Per això crec que s’han de fer esforços per fer-ho.

Com penseu ajudar l’empresari a la internacionalització?

L’important és que tingui la determinació de sortir. Això no és gens fàcil, malgrat els recursos i els coneixements dels que ja han sortit abans, el suport dels funcionaris, que són gent preparada que poden ajudar molt si realment s’hi dediquen, les ambaixades, les cambres de l’exterior...

Si tot això es posa en actitud d’ajudar a l’empresari, que té moltes dificultats quan ha decidit sortir, i els bancs l’ajuden, podran tenir èxit en el seus projectes. Jo no concebeixo un mercat que no sigui global ja. Per què Freixenet és el líder? Perquè ha vist la globalització abans que ningú i ha fet la internacionalització.

Foto: Fèlix Miró

Sembla que hi hagi un complex d’inferioritat a Espanya perquè tenim empreses i bancs importants a l’exterior i molts consideren que tenim poc pes. És un dels països més avançats del món, no el número 1 però estem dins dels països més avançats.

Que hi ha corrupció i institucions que fallen és evident però és del millor que hi ha al món.

Abans parlava de l’atur. Un dels que més preocupen és el juvenil, que arriba al 50% i un dels objectius de la Cambra d’Espanya és la FP dual, que segueix el model alemany. Ens hem d’emmirallar més en aquest país?

Evidentment sí, a més ja s’ha practicat. La Seat, a Martorell, ho està fent. Què s’ha de fer? Traslladar això a tot Espanya. És un exemple a seguir, que tenim da-

mostrar que era possible i que podíem guanyar i que el vi espanyol al món no tenia cap possiblitat.

Per tant, hi ha moltes lliçons que es poden extreure d’una trajectòria com la que ha fet Freixenet en aquests cent anys. En Josep Ferrer volia conquerir el món i el va conquerir amb un producte, el cava, que té la millor relació qualitat-preu del món i ho va fer amb un gran esforç i corrent molts riscos.

Hi Ha moltes lliçons que es poden extreure d’una trajectòria com la de freixenet

Quan vostè va començar a Freixenet als anys seixanta, en quina posició estava l’empresa?

Venia un milió d’ampolles, era la segona empresa del sector, a una distància enorme respecte a la primera, que era 25 vegades més gran que Freixenet. Era una empresa amb una potència descomunal, que és el que s’ha desenvolupat. El Carta Nevada ja existia però no era el producte principal. Va ser una manera de saltar la barrera que s’havia de saltar i va tenir un gran èxit. Hi ha gent que deia que això seria el final. Josep Ferrer va ser molt valent, es va jugar el físic. Si el Carta Nevada no hagués triomfat, no sé què hagués passat.

vant. Hi ha una cosa que jo sempre dic i que m’entenen moltes vegades malament. Els joves han de marxar per completar la seva formació, mínim un o dos anys.

Si estem dient que estem en un marc global, les empreses han de sortir a vendre. Això ho faran els que estiguin preparats, dominin els idiomes, etc.

Un dels hàndicaps d’Espanya és l’escàs domini de l’anglès i d’altres idiomes.

Jo pertanyo a una generació que no va aprendre l’anglès. El senyor Josep Ferrer, que ha sigut l’impulsor de l’emergència del cava al món, ho va fer amb aquest tipus de limitacions, el que vol dir que el més important no és saber l’idioma sinó és volguerho fer i posar els mitjans. Ara bé, també s’ha de dir que si es coneix l’idioma tens molt avantatge, té més facilitats.

Ens ho hem de creure més.

La meva teoria és que Espanya i Catalunya mai han estat com ara. Amb problemes i gent que ho passa molt malament, i que se l’ha d’ajudar o procurar que trobin feina el més aviat possible però, des del punt de vista col·lectiu, és el millor moment de la història. Per això no entenc com pot ser que es vulgui trencar això.

EN josep ferrer volia conquerir el món i HO VA FER amb un producte: El cava i amb molt d’esforç

És evident que una part de l’empresariat català no veu amb bons ulls les tesis sobiranistes.

Per què només vostè i el senyor Lara han fet pública la seva posició al respecte?

Jo crec que la gent té dret a fer i dir el que vulgui. Si un vol estar callat, calla i si un vol parlar, parla i diu el que pensa sempre que sigui dintre d’un ordre, legítimament, amb respecte als demés i amb tolerància.

Vostè amb 25 anys era director comercial de Freixenet. Quina era la situació i quines diferències hi havia respecte avui?

Jo vaig començar aquí quan tenia 23 o 24 anys. Aleshores deien que era impossible progressar al mercat espanyol i nosaltres vam demostrar que era possible amb el Carta Nevada per davant i una revolució a la comunicació.

També deien que era impossible la internacionalització i vam de-

Vol dir que sense Carta Nevada, Freixenet no seria el que és avui?

Jo diria que sí però després va venir el Cordón Negro i altres productes. Tanmateix, les peces clau de l’èxit han estat la cohesió familiar, la qualitat, la innovació, la internacionalització, l’esforç i el sentit del risc calculat i sobretot la marca. A Freixenet la idea de marca ha estat importantíssima, l’ADN de l’empresa. Avui dia un dels grans actius al món de Freixenet és la marca.

Què és més difícil de portar un gran buc com Freixenet o una petita cava?

L’important no és la mida sinó que es poden superar les dificultats i, tant el gran com el petit, poden guanyar. Jo aconsellaria a tots que mirin el que han fet els que s’han situat i que vagin a Alimentària i aprofitin els contactes comercials amb totes les empreses del sector. Només en la darrera edició es van fer més de 10.000 entrevistes d’aquest tipus.

L’eslògan de l’anunci de Nadal “per cent anys més junts” va tenir una certa polèmica. Tem un boicot als seus productes?

La possibilitat sempre hi és però les dades de vendes que tenim fins ara són positives, així que la campanya de Nadal la tancarem molt bé. A més, jo considero que anem millor junts que separats.

Per què brindaria pel 2015?

Per la pau, l’estabilitat i la prosperitat de tothom.

18

Penedès Econòmic

desembre 2014

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

EL NOSTRE RÈGIM AUTONÒMIC: UN CAMÍ EQUIVOCAT (I part 2)

S

obre aquest tema considero recomanable la lectura dels següents apartats de la defensa del procés d’unificació extrets de l’exposició que van fer els representants de Convergència i Unió i del Partit Nacionalista Basc en suport del Tractat de Maastricht al nostre Congrés dels Diputats, als inicis de la tardor del 1992: ROCA i JUNYENT: “Europa és, segueix sent, ha de seguir sent i ha de ser explicada com a tal, un projecte il·lusionant. No és simplement, com he dit un capritx, és una necessitat que condiciona, que hipoteca en certa manera les possibilitats de progrés i el futur de cadascun dels països europeus i per a Espanya de manera molt singular.

Espanya no té projecte alternatiu a l’europeu. He llegit en diverses ocasions en aquestes últimes setmanes la defensa de l’existència d’altres projectes alternatius. Doncs bé, no diuen la veritat o com a mínim s’equivoquen molt greument.

L’únic projecte de futur per a Espanya passa per Europa”. “...Europa com a projecte econòmic, com a àrea de llibertat i progrés, com a espai de convivència i estabilitat no podia seguir desenvolupant-se sense un salt qualitatiu que avancés en el camp de la seva pròpia construcció política. Això és el que representa Maastricht”.

ANASAGASTI OLABEAGA: “El nostre grup interpreta el Tractat de la Unió Europea com una porta oberta al que ha de ser Europa si realment vol estar a l’altura del progrés, del futur i dels desafiaments que té davant seu. Per aquest motiu no ens agraden els nacionalismes exacerbats de l’Estat-nació que impedeixen la construcció europea, perquè hi ha nacionalismes de l’enfrontament (i aquest no és el nostre), hi ha nacionalismes de l’expulsió (aquest tampoc és el nostre), hi ha també nacionalismes del teatre, de la galeria i tampoc és el nostre...”

En unificar el tipus de canvi amb els països que millor competitivitat oferien i alhora, eli-

minar les barreres aranzelàries i tècniques que permetien controlar la circulació de béns, era vital reforçar la maquinària productiva nacional per no destrossar el nostre futur.

Si no milloràvem la qualitat i conteníem els preus de la producció, cada vegada tindríem més dificultats per mantenir les vendes al mercat mundial.

I des d’aquesta base, les reformes surten soles: reconvertir el sistema educatiu fent-lo més rigorós i de major qualitat tècnica per proporcionar treballadors més qualificats, reduir els costos del proveïment energètic, racionalització de la política d’infraestructures, incentivar la millora de la productivitat i reduir l’absentisme laboral, potenciar la generació d’emprenedors, únics que poden crear nova ocupació, amb una millora en el marc legal empresarial, ajudar al sector exportador i sobretot, dirigir els recursos financers, fonamentalment a les activitats productives.

I per a les zones de més qualitat productiva que els proporcionava un superàvit comercial i amb això una major renda, tenien un repte fonamental, el fet de mantenir i si és possible ampliar la seva llista de clients.

Per això, el 1995, vam publicar a Expansión (¿Cómo se pueden querer a las empresas sin estimar a sus clientes?) el següent:

“Si la renda de les zones més florents provenia fonamentalment del mercat espanyol i es devia al fet que aquest es trobava protegit de la competència exterior, no entenc com els seus representants polítics no estiguin cuidant les relacions amb el consumidor nacional amb l’objecte que aquest els continuï sent fidel, sinó per qualitat i preu, per solidaritat nacional i interès comú, des del moment que va començar el desmantellament de la protecció nacional i comunitària.

Si l’anterior resulta increïble, molt més greu és el fet que introdueixin factors d’animadversió que poden acabar amb l’empobriment de les seves respectives comunitats.

Si la clientela és la que determina la facturació, amb això la renda i l’ocupació, qualsevol acció que la redueixi, suposa una traïció als interessos del seu poble. És indubtable que, donada la productivitat en aquest país de la manipulació dels instints, obtindrà el que ho faci una bona rendibilitat electoral i, tal vegada, li asseguri un lloc en la vida pública però a costa de l’ocupació i la renda dels ciutadans que, com sempre, seran els últims a assabentar-se de l’engany i els més perjudicats.

Si aquestes actituds acaben arrelant, els productes locals es trobarien, en un moment que

han de competir sense barreres amb empreses més competitives, amb una barrera forjada al seu propi país, el desafecte de la seva clientela tradicional.” (Vilanova i la Geltrú, 1 de Març de 1995).

El sistema autonòmic (que si es reconverteix ens sembla tan fonamental com la resta d’administracions), tal com va evolucionar, sense ordre ni control, s’ha acabat convertint en un sistema obsolet, ineficient, ruïnós per als ciutadans i font d’escàndols continuats en aflorar, sense descans, tot tipus de casos de balafiament de recursos, de corrupció i d’incompetència en bona part de la nostra geografia.

A això ha contribuït el comportament de bona part dels mitjans que han estat ocultant els seus defectes i la deriva contradictòria amb el gran compromís històric que va assumir Espanya.

De tant en quan trobem rajos de llum en el nostre particular drama, fins i tot en els mitjans que no havien estat especialment crítics amb aquest procés. Per exemple, el periòdic El País, el dia 25 de juliol passat va publicar una editorial Menos regiones en el qual, en relació a la reforma territorial de França, exposava una visió molt propera al que pensa gran part del sector empresarial i de la ciutadania. En reproduïm la conclusió final: “Les regions franceses són fruit d’una operació de descentralitza-

ció que amb prou feines ha desenvolupat afinitats identitàries.

Les seves funcions consisteixen a intervenir i ajudar al desenvolupament econòmic, construir i mantenir edificis per a ensenyament secundari o gestionar el turisme i els transports. Els seus 80.000 funcionaris són una xifra molt modesta comparada amb el milió llarg d’empleats públics que depenen de les autonomies a Espanya, que sí que constitueixen un important nivell polític-administratiu.

Salvant aquesta i altres distàncies, la iniciativa de Valls ha d’estimular el debat sobre la reforma pendent a Espanya per eliminar la duplicació d’estructures i funcions de les Administracions públiques i adaptar la grandària i la despesa de l’Estat a l’organització territorial de les autonomies i de la pròpia UE.” És normal que França i Itàlia quan s’han vist abocades a equilibrar els seus comptes públics, han dirigit la seva mirada a la reducció del cost d’uns sistemes autonòmics de reduïda dimensió i Espanya, que estava prop de la fallida, no es plantegés una profunda reconversió? Encara que, cal reconèixer que algunes autonomies sí que han entès el veritable interès dels seus pobles i estan en això. És la millor manera de preparar-se davant un futur incert.

N’hi haurà prou amb que els tipus d’interès del nostre deute públic comencin a remuntar i ho faran més intensament quan major sigui la nostra inestabilitat política i la desconfiança exterior, perquè comprovem els seus efectes sobre les prestacions socials i els nostres serveis públics.

En aquest possible escenari, quan amb l’elevació dels costos financers es redueixin els recursos necessaris per atendre les atencions fonamentals (pensions, desocupació, sanitat, educació...) no és aventurat preveure que les retallades i sobretot si la tisora procedeix de l’exterior, es dirigiran preferentment (com ha passat en altres països amb l’estructura municipal) al nostre costós sistema autonòmic.

Penedès Econòmic

desembre 2014

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Un petit negoci a Sant Llorenç d’Hortons Aquesta és una entrevista feta a tres joves que, vistes les dificultats de trobar feina, i vista una necessitat en el seu poble de Sant Llorenç d’Hortons decideixen emprendre l’aventura d’obrir un Kebab pizzeria per emportar. No és una entrevista que vulgui posar de relleu l’originalitat d’una idea. Vol posar èmfasi en l’actitud de tres joves que, amb no poques dificultats, intenten buscar una sortida que és laboral però que també és vital.

L’Eric té 19 anys i estudia un grau mig d’electrònica els matins a Igualada, l’Antoni té 21 anys, i va estudiar fins a 4t d’ESO i ha anat compaginant diferents feines, algunes amb contracte i d’altres sense i el Jordi en té 25 i només ha treballat fent de repartidor de paquets i d’instal·lador d’alumini.

mes. Fins ara els joves com nosaltres, si volem consumir aquest tipus de menjar hem de marxar fora del poble. De fet els nostres amics ens pregunten cada dia que quan obrim...

Que us diuen els vostres companys quan els expliqueu que voleu emprendre un negoci?

Ens diuen que és una bona idea, ens diuen que “a saco!” Ja tenen moltes ganes que obrim, però no només els joves, fins i tot els “iaios” del poble estan contents. Ens coneixen de tota la vida i els agrada que obrim un negoci a Sant Llorenç.

Per què us decidiu a obrir el Kebab a Sant Llorenç?

(L’Eric s’explica) A l’institut ens van demanar que féssim un treball de muntar una empresa.

Vam pensar en alguna necessitat que tingués el poble de San Llorenç i de seguida vaig veure que encara que el poble és petit, només hi ha dos bars i cap d’ells ofereix menjar per emportar. Així que vaig pensar que era una bona idea.

Quan va estar escrit li vaig explicar al meu amic Antoni i també al meu cosí Jordi. Les nostres mares ens van donar molt suport.

Què és el que us ha resultat més difícil?

Les nostres mares ens van ajudar a buscar el local i també a fer el pla d’empresa.

I va ser ella la que em va ensenyar a fer els kebabs abans que morís ara fa poc. És per ella també que vull obrir-lo (ens diu serenament l’Antoni que ha perdut la mare fa pocs mesos).

Des del Consell Comarcal ens han donat molt suport però inicialment el banc estava disposat a deixar-nos els diners i al final es va fer enrere. Després vam contactar amb la gent de Pinnae que també en un primer moment (quan hi vam anar amb les mares i nosaltres, no vam ni parlar) ens van dir que no.

Després hi vam anar tots sols, i finalment Pinnae ens ha fet confiança.

Què hi vendreu en el vostre local?

Doncs kebab, pizzes, entrepans calents i freds, etc. farem diferents promocions cada final de

L’ajuda que més valoreu és l’econòmica?

Sense els diners no podíem obrir, però el que ens ha donat més força és que ens hagin fet

confiança. A més ens han ajudat a analitzar millor el projecte, a obrir-nos i a adornar-nos de le necessitats del nostre entorn.

Com heu previst organitzarvos i repartir-vos la feina?

Com que volem obrir moltes hores, sobretot durant el cap de setmana, doncs ens repartirem les estones de ser-hi. A més com que ho portem a domicili n’hi ha un de nosaltres que ha de fer el repartiment.

Sabem que al començament serà molt dur i que treballarem per mirar de cobrir les despeses, però que difícilment tindrem un sou. Però si tenim molta feina serà un bon senyal, no ens espanta haver de treballar molt, és justament el què volem.

Volem també aprofitar que tenim hort per fer servir en el nostre establiment quants més productes naturals i frescos millor.

I si mireu endavant, com us imagineu el futur?

Home, imaginem que anirà bé, sinó ja no començaríem. Estem molt il·lusionats. A més al voltant de Sant Llorenç hi ha moltes urbanitzacions que tampoc no tenen cap servei i que si ho fem bé, segur que vindran al nostre establiment. Potser fins i tot se’ns queda petit el local i podem bus-

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Trobar una necessitat: Descobrir un problema o una necessitat no coberta del teu entorn és una de les principals fonts d’idees de negoci.

2- L’entorn educatiu, pot fomentar l’emprenedoria: No és la primera vegada que sentim que la vocació emprenedora es descobreix a l’escola, quan algun professor/a parla de l’emprenedoria i els dóna eines perquè pugin experimentar amb la creació d’un projecte.

3- Entitats que donen suport: veiem en aquest cas com dues entitats del territori han acompanyat aquests joves en el seu camí d’obrir el seu propi negoci. No és només una qüestió de finançament sinó un procés d’assessorament i suport personal especialment per a la gent jove 4- Projectes que motiven: Tampoc és la primera vegada que sentim emprenedors que surten d’una situació de molt desànim gràcies a pensar i tenir un projecte engrescador entre mans.

car-ne un de més gran.

Ara, com que no tenim gaire diners, hem buscat un espai molt petit i tota la maqunària és de segona mà. Mica en mica, si ens va bé, anirem millorant.

Teniu molts companys sense feina?

Sí, molts, i molts estan molt desanimats, sense ganes ni de treballar ni d’estudiar.

I vista la vostra experiència que els diríeu?

La veritat és que en això nostre hi ha hagut moments en què ha estat com un infern. Però els diríem que si no trobes feina, no et desanimis. Nosaltres també n’estàvem molt de desanimats fins que vam decidir obrir el negoci, i aleshores el cap ja només pensa en això. És molt important trobar una cosa que t’agradi i quan l’has trobat no rendir-te encara que sigui difícil i hi hagi molts entrebancs. Quan el banc ens va dir que no volien donar-nos els diners ens vam desanimar molt.

Però la família, el Consell Comarcal i Pinnae ens han ajudat.

20

Penedès Econòmic

desembre 2014

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

Els plens de les taxes i altres discerniments

A

diferents ajuntaments de la nostra demarcació els respectius plenaris han acordat la “congelació” de les taxes per a l’exercici 2015.

Per molt que ens ho vulguin argumentar i per molts pretextos que s’exposin, aquest mirament per part dels alcaldes i regidors no té res a veure amb una sobtada sensibilitat davant la situació que pateixen els ciutadans i les empreses contribuents; tot just ara quan els indicadors apunten a la recuperació econòmica i quan tot fa pensar que l’any vinent es notarà aquesta reviscolança.

Els grups polítics preparen el trajecte electoral i ja s’empolainen per a les eleccions municipals del proper mes de maig. Aquest i no cap altre és el motiu que uns quants consistoris hagin decidit no augmentar els tributs i els preus del serveis municipals en els seus plens d’ordenances.

Si, des del punt de vista racional i d’acord amb la normativa, una taxa és la repercussió del cost real d’un servei entre els usuaris, com s’entén que tot just aquesta tardor, i no tant les precedents, ens puguem permetre relaxar el barem tarifari? Quin escandall justifica aquesta vènia?

Un es pregunta fins a quin punt des de les municipalitats es menysté la capacitat intel·lectual dels ciutadans i de quina manera en els escons s’instal·la la creença que la població pateix una imbecil·litat endèmica.

També és ara quan s’arrangen carrers i voreres i s’endrecen parcs i jardins que durant tot el quadrienni han estat ignorats, per molt que els ciutadans n’hagin patit les conseqüències. També veurem com els propers mesos de gener i febrer s’esporgarà l’arbrat, que no ha vist tisora des de fa anys i panys, per molt que els plataners i altres espècies hagin blasmat els

pobres jardiners.

Com se’n diu, d’aquesta actitud?; estratègia electoral, potser?, demagògia de via estreta, tal vegada? I un es pregunta fins a quin punt l’elector ho té en compte a l’hora de dipositar el paperet a la urna. Que no en té, de memòria, la gent del poble?

Els darrers anys de sequera i vaques magres no semblen haver estovat la generositat dels nostres governants tant com l’oportunisme electoralista. És ara quan els nostres edils s’afanyen a mostrar-se magnànims i obren la farmaciola de la indulgència tot acaronant la gepa dels contribue-

nts.

Perquè els coneixem, sabem que no hi ha mala intenció entre la classe política; ans al contrari, hi ha ganes de fer-ho bé, en general. En tot cas, hi ha un dèficit de discerniment pel que fa allò que és tempestiu i allò altre que és oportú; saber quan toca i quan no toca. El que no toca és actuar a corre-cuita i a batzegades, amb legitimitat però sense una mínima condícia.

Els plens de les ordenances, com els plens dels pressupostos, haurien d’estar presidits pel seny i fonamentats en les xifres reals, quan no per les prioritats i les carències

paleses per la ciutadania. Els plens de les taxes no haurien de ser un instrument de la municipalitat a mans d’interessos partidistes.

Encara més. Enmig d’aquestes i d’altres vel·leïtats, resulta que en alguns consistoris ara emergeix la moda dels anomenats pressupostos participatius, en què suposadament els circumstants de la població hi poden dir la seva, però no del tot ni segons en què, no fos cas que s’haguessin d’alterar els privilegis d’uns i altres.

La manera de fer política local també mereix una revisió a fons.

Els decisors s’han d’adaptar a les situacions i fins i tot avançar-se als fets. Cal gestionar els recursos de tots amb finalitat comuna, amb independència del calendari electoral, que només interessa a una minoria.

Des dels ajuntaments cal procurar que les activitats empresarials es puguin desenvolupar en entorns proclius i alhora cal declinar les ordenances per estimular la promoció de llocs de treball, per atraure inversions, per retenir talent i per créixer de manera equilibrada, amb equitat i compromís.

Aquestes haurien de ser les prioritats.

I així quatre anys més.

PINTAT D’AUTOMÒBILS RETOLACIÓ MANUAL I COMPUTERITZADA

C/. l’Alguer, 8 · Tel. 93 890 27 71 · Fax: 93 819 94 09 08720 Vilafranca del Penedès · giraltpintures@hotmail.com l l l l l l l

Assessoria i Serveis en Protecció de Dades

Barcelona Berga Girona Manresa Tarragona Vic Vilafranca del Penedès T. 931 934 001 www.aislopd.com twitter@aislopd

Informe #gratuit de situació per la seva empresa-negoci, mencionant #alvostrecostat #penedèseconomic

info@passbusiness.com 93 818 04 57 www.passbusiness.com

Traspassos I VENDA de negocis franquIcies Gestors de finques Finançament DE circuLANT Ronda de Mar, 53, local Vilafranca del Penedès

606 22 01 92

Fax: 93 817 53 82

www.sommoblesoficina.com - info@sommoblesoficina.com

Penedès Econòmic

desembre 2014

21

ACTUALITAT

Les comarques del Garraf i del Baix Penedès pagaran menys per la C-32 La tarifa entre Sitges i Calafell s’ha reduït un 36% des de l’any passat, tanmateix, des del Baix Penedès es continuarà reivindicant la gratuïtat Olga Aibar Una de les més llargues i antigues reivindicacions dels residents i dels empresaris de les comarques del Garraf i del Baix Penedès, la reducció dels peatges de la C-32, serà, finalment, una realitat a partir de l’1 de gener.

Segons va anunciar el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, el dijous 18 de desembre des de Mataró, s’aplicarà un nou sistema de peatge virtual en aquesta via que preveu el pagament dinàmic mitjançant el teletac o ViaT, el que permetrà pagar per quilòmetre real recorregut. Per tal de fer-ho possible, s’instal·laran nous arcs detectors als accessos a l’autopista.

Les noves reduccions s’aplicaran en els recorreguts interns entre Cubelles i El Vendrell, amb el peatge de Calafell inclòs, i se sumaran als descomptes que ja s’apliquen actualment per nombre de viatges, vehicles compartits i de baixa emissió.

Així, un vehicle amb teletac que circuli entre Sitges i Calafell pagarà a partir d’ara 2,45 euros, 40 cèntims menys, el que suposa un 14% menys respecte al que es pagava fins ara. Des del 2013, la tarifa en aquest mateix tram s’ha reduït un 36%.

El conseller Vila va afirmar que “som conscients que estem reparant una injustícia” en referència al greuge que suposa per als residents del Garraf i el Maresme.

Tanmateix, des del Baix Penedès es continuarà reinvidicant la

gratuïtat de la via perquè no hi ha una alternativa ràpida per als desplaçaments interns. I és que les reduccions en els peatges no redueixen el nombre d’usuaris de la C-31, una via que travessa nu-

clis urbans com els d’El Vendrell, Calafell i Cunit i que és molt més perillosa per a un volum tan gran de vehicles que la C-32.

Per aquest motiu, aquestes poblacions creuen que el que el lito-

ral de la comarca necessita és que aquesta via ràpida sigui gratuïta.

Els ajuntaments del Baix Penedès consideren que han de continuar reunint-se amb la Generalitat per a demostrar que la C-32 ha de ser gratuïta. Fa uns dies, el president del Consell Comarcal i alcalde de Calafell, Joan Olivella manifestava la seva disconformitat perquè en altres llocs hi ha trams gratuïts, fet que suposa un greuge que al Baix Penedès no n’hi hagi.

La de la C-32 és la mateixa situació que la N-340 i l’AP-7 ja que no existeix una alternativa gratuïta i la carretera està saturada. A banda de la nova tarificació, a la C-32 s’iniciaran obres de millora per part de les concessionàries Aucat i Invicat. Entre aquestes, es troba la instal·lació de barreres acústiques a Sitges.

22

Penedès Econòmic

desembre 2014

EMPRESA

Una ginebra feta a Vilafranca lluita al mercat de gamma alta Dos emprenedors han creat Ginraw, una beguda innovadora inspirada en la ciutat de Barcelona redacció

Concentrar l’essència de la ciutat de Barcelona en una ampolla de ginebra. Aquesta és la tasca que dos emprenedors catalans, Lluís Jáuregui i Roger Burgués, es van proposar a l’hora de crear Ginraw, la primera ginebra inspirada en Barcelona. “El producte final és una combinació de la tradició i la modernitat que caracteritza aquesta ciutat”, expliquen els seus creadors. Per això, Ginraw mescla la destil·lació tradicional del ginebró en un alambí de coure amb la destil·lació a baixa temperatura d’ingredients botànics mediterranis frescos (com llimona o llorer) amb altres d’exòtics (com fulles de llima ‘kaffir’, cardamom negre i llavors de coriandre) per crear aquesta ginebra de gamma alta.

La producció de Ginraw, que ha començat amb un primer lot de 5.000 ampolles numerades indi-

u Lluís Jáuregui i Roger Burgués amb ampolles de Ginraw

vidualment, es fa exclusivament en una destil·leria de Vilafranca del Penedès. Burgués i Jáuregui, fundadors i directors generals de Ginraw, es van conèixer fa anys treballant plegats en una multinacional i sempre van somniar a tirar endavant un projecte empresarial propi, que finalment ha

cristal·litzat en Mediterranean Premium Spirits. Els dos socis van detectar una oportunitat de mercat en el món dels destil·lats de gamma alta, on combinen experiència professional, tant pel que fa en el camp de les begudes alcohòliques com en els productes de luxe.

Aldi amplia la seva xarxa de botigues a Vilanova i la Geltrú El nou establiment tindrà una superfície de 1.000 m2 i generarà 12 nous llocs de treball a la ciutat redacció

La cadena d’alimentació alemanya Aldi va obrir a principis de desembre un nou establiment a Vilanova i la Geltrú, ubicat a la Ronda Ibèrica, 69. El nou supermercat disposa d’una superfície de més de 1.000 m2 i 112 places d’aparcament. A la inauguració va assistir l’alcaldessa Neus Lloveras, juntament amb el responsable d’expansió d’Aldi, Alexandre Pagès, que va destacar la importància que aquesta obertura té per a l’empresa i va expressar la seva confiança en l’acollida que tindrà entre els vilanovins.

Aquesta obertura s’inscriu dins del pla de desenvolupament d’ALDI a Catalunya, on ja compta amb 50 establiments, 26 dels quals a la província de Barcelona. La seva entrada al mercat

u Neus Lloveras i Alexandre Pagès a la inauguració de la botiga.

espanyol es va produir l’any 2002 i en la actualitat hi té més de 250 establiments. Amb el nou supermercat generarà 12 nous llocs de treball a Vilanova.

La botiga té un ampli assortiment

de productes en les categories d’alimentació, drogueria, higiene i basar. Més de 1.400 productes frescos, envasats, ecològics i tant de proveïdors locals, nacionals com internacionals.

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

No menyspreïs les teves dades Acostumem a ser molt curosos a l’hora de cedir les nostres dades personals a una empresa. Si ens ho demanen, volem tenir clar quin ús se’n farà i esperem que un cop acceptem la cessió, la seva gestió serà seriosa i professional. Això passa quan rebem la petició d’un altre, ara bé, i si som nosaltres els que posem les nostres dades sobre la taula d’algú per iniciativa pròpia? Hauríem d’actuar de la mateixa manera.

Algú dirà, home, ningú no va cedint les seves dades a empreses o associacions, normalment les dónes quan algú t’ho demana per a alguna finalitat. No obstant, sí hi ha un cas paradigmàtic que sovint podem veure pel carrer i pel qual hauríem d’estar preparats: el lliurament d’un currículum vitae.

Malhauradament, la situació és bastant comuna els darrers temps. En una conjuntura de crisi i alts nivells de desocupació, les persones que estan a la recerca de feina miren de tornar a incorporar-se al mercat laboral amb diferents estratègies, ja sigui el tradicional boca-orella o bé optant als diversos processos de selecció a què pot aspirar directament a través d’una organització, per una empresa de selecció de personal, de treball temporal o via portals de recerca de feina a internet.

Fins aquí, el normal és que sent processos formals, el

lliurament d’un currículum ja contempli un avís legal sobre la cessió de la informació personal que es diposa a realitzar.

Ara bé, posem-nos en el cas d’una persona que ha imprés 10 currículums, els porta en una carpeta i busca per un carrer o polígon industrial empreses a les quals presentar la seva autocandidatura. Deixar un paper on hi figuren bàsicament dades personals de gran rellevància no hauria de ser un fet anecdòtic.

Una i altra part n’han de ser conscients del que suposa i actuar en conseqüència.

Aquella empresa que recepciona currículums, complint la Llei orgànica de Protecció de Dades, ha de tenir un arxiu inscrit a l’Agència de Protecció de Dades a tal efecte. I lògicament, actuar com correspon quant a l’emmagatzament, accés i ús d’aquella informació.

El normal és que disposi d’un formulari de recepció de currículums que la persona que el lliura hauria de signar acceptant la cessió de dades que està fent. És una bona pràctica de l’empresa que facilita la gestió interna d’aquests casos. I com que la llei implica a totes dues parts, fóra bo saber que si dónes la teva informació a algú per iniciativa pròpia, també és teva l’obligació de vetllar pels teus drets i exigir que se t’informi per escrit de la recepció i tractament que se’n farà.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

desembre 2014

23

EMPRESA

Jordi Busquet: “El mutualisme català es caracteritza per la seva gran solvència” La Federació de Mutualitats de Catalunya va celebrar la primera trobada de mutualitats el 29 i 30 d’octubre a les instal·lacions de Vallformosa Olga Aibar Jordi Busquet és el president de la Federació de Mutualitats de Catalunya, federació que va celebrar els dies 29 i 30 d’octubre, a les instal·lacions de Masia Vallformosa, la primera trobada de mutualitats catalanes. A l’acte hi van assistir més d’un centenar de persones.

Quin era l’objectiu de la primera trobada de mutualitats?

Fomentar la relació i el coneixement entre nosaltres per tal de tenir més força i fomentar la nostra visibilitat a l’exterior. La meva intenció era transmetre la idea de la necessitat que totes les mutualitats hem de treballar conjuntament per tal de fer del mutualisme català un sector més fort i competitiu dins de l’economia catalana.

A quines conclusions es van arribar?

Es van crear vuit grups de treball, tres dels quals ja s’han reunit per tirar endavant els projectes proposats. Un d’ells és reforçar la marca mutualitats catalanes. Des de la Generalitat també s’han ofert a treballar plegats. Hem mantingut diferents reunions amb ells per avançar en aquest aspecte.

Pel que fa a la jornada del dia 30 es va centrar en el paper de les mutualitats dins de l’economia social i com hauríem de col·laborar per fer-la créixer.

Per quan és prevista la següent trobada?

En farem una cada any i seran itinerants per tot Catalunya.

l’espanyola està a l’entorn del 200%. Som entitats sense ànim de lucre que acumulem petites bases de resultats per tal de tenir marge de solvència. El nostre objectiu és donar als nostres clients cobertures excel·lent a preus raonables. Tenim més de 260.000 mutualistes i donem cobertura a més de 400.000 persones, cosa que ens permet tenir un actiu de més de 1.000 milions i donar feina a unes 3.000 persones.

Quan es va fundar la Federació de Mutualitats de Catalunya i des de quan n’és el president?

La Federació de Mutualitats és una entitat centenària que ha rebut la Creu de Sant Jordi. Fa un parell d’anys es va produir un canvi en l’estructura de la junta.

Aleshores, es va decidir fer un canvi a la presidència, que vaig passar a assumir, per donar una nova empenta a l’entitat.

A banda de presidir la Federació de Mutualitats de Catalunya, és el director de Previsora General-Mútua Penedès. Quants mutualistes té actualment?

I com es vol aconseguir?

Nosaltres som els únics representants del mutualisme català.

Tenim molta força aquí però, a la resta d’Espanya hi ha molt poca presència de mútues. És un tema d’economia social, que es concentra a Catalunya i al País Basc. Per això volem créixer i col·laborar amb altres mútues.

Actualment s’està elaborant un projecte de llei que permeti la creació de grups de mútues per unir forces i capacitat financera.

Sí, s’està redactant un avantprojecte de llei que preveu, de cara a l’any vinent, la possibilitat de fer grups de mútues, fet que ens donaria molta més força. Es podrà crear una entitat que funcionarà com un grup en el qual hi participaran les mútues interessades. Cal cooperar per competir.

Tanmateix, això no ens hauria de

fer perdre la identitat. Cal fer una bona gestió però també conservar l’ànima.

Quantes mútues hi ha a Catalunya?

Actualment 37 i a la trobada n’hi van assistir 24. Algunes són molt petites i no podien deixar la feina per venir a la reunió. El mutualisme sorgí en un moment

en què l’Estat no podia donar cobertures com les de salut, enterraments, etc. i es va decidir fer alguna cosa perquè, entre tots, poguéssim aconseguir els millors serveis al millor preu.

Què caracteritza el mutualisme català?

La seva gran solvència, ja que la mitjana supera el 775% quan

Tenim més de 25.000 subjectes protegits i un marge de més d’un 500% de solvència. Previsora General, actualment, és el resultat de la fusió de Mútua Penedès, orientada a les persones i que engloba els àmbits sanitari, d’autònoms i de vida, amb Previsora General, dedicada a les empreses. Amb la fusió vam guanyar quota de mercat. Previsora General té més presència a la resta de l’Estat i Mútua Penedès, a Catalunya. Ara un 60% dels nostres mutualistes són de l’àmbit català i un 40% de fora de Catalunya.

En quina posició es troba Previsora General-Mútua Penedès respecte a la resta de mútues?

Som líders a Catalunya en la vessant asseguradora. La nostra prioritat se centra primer aquí i després a la resta d’Espanya.

24

Penedès Econòmic

desembre 2014

EMPRESA

El segon Esclat ja ha obert les portes a Vilafranca del Penedès El supermercat, ubicat a l’avinguda de Tarragona, té una sala de vendes de 2.330 m2 de superfície

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

Consultori legal

Les teves consultes a: laboral@assessoriagm.com redacció

Després de 25 anys de l’obertura del primer establiment Esclat a Vilafranca del Penedès, el grup Bon Preu va obrir el dimecres 3 de desembre el segon establiment Esclat de Vilafranca del Penedès, ubicat a l’avinguda Tarragona, 132-142.

L’establiment compta amb una sala de vendes de 2.330 metres quadrats amb totes les seccions habituals de producte fresc: fruiteria, carnisseria, peixateria, xarcuteria, formatgeria i fleca amb productes d’elaboració pròpia.

També té un secció de basar, una zona infantil i un pàrquing per a vehicles amb 250 places.

Hi treballen una setantena de persones. La inauguració, que va tenir lloc el dimarts 2 de desembre al vespre, va omplir el supermercat de treballadors de Bon Preu

de diferents punts de Catalunya.

També hi eren presents diversos representants del consell de direcció d’Esclat, entre els quals el director general i el vicepresident, Joan i Josep Font, el director de l’establiment vilafranquí Josep Enfiso, la cap de zona, Carme

Vendrell i la regidora de Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Vilafranca, Dolors Rius. Aquesta última va recordar, i agrair, l’aposta realitzada per Esclat al municipi perquè “va ser la primera superfície comercial que va obrir a la Vila ara fa 25 anys”.

Deu empreses de Vilanova al projecte de l’Economat Social El teixit industrial vilanoví s’implica en la iniciativa que, a partir del febrer, acollirà el banc de queviures redacció

Una desena d’empreses de Vilanova i la Geltrú participen en el projecte de l’Economat social, que, a partir del mes de febrer, ha d’acollir el nou banc de queviures de la ciutat sota un nou model que pugui desenvolupar-se amb més amplitud.

L’aportació de 6.700 euros demostra el compromís social de les empreses vinculades, i se suma al conveni previ de cessió del local del carrer del Recreo que l’empresa Prysmian va cedir a l’Ajuntament.

L’Economat és un projecte de ciutat que, segons explicava la regidora de Serveis Socials, Blanca Albà, “no s’hauria pogut tirar endavant sense la col·laboració público-privada. Esperem que serveixi d’efecte crida per a noves col·laboracions”. El 10 de desem-

Fa tres mesos que treballava amb contracte indefinit en una empresa i recentment m’han despatxat, segons l’empresa per no superar el període de prova, que segons contracte que vaig signar era d’un any i segons el conveni d’empresa per la meva categoria es de dos mesos de durada. Puc reclamar l’acomiadament?

Pel que em planteja entenc que el contracte de treball a que es refereix es l’“indefinit de suport als emprenedors” que té un període de prova d’un any de durada. Tot i el recurs d’inconstitucionalitat plantejat, i els arguments legals, que serien molts, per haver declarat la seva inconstitucionalitat no ho ha considerat així la majoria del ple del Tribunal Constitucional, que ha avalat aquest, i altres punts de dubtosa constitucionalitat de la reforma laboral, per tant aquest període de prova en aquest tipus de contracte en particular estaria dintre de la legalitat. Fora d’aquest tipus de contracte si estarà subjecte al que disposi el conveni col·lectiu d’aplicació. Ara bé, aquesta mateixa setmana el jutjat del Social 1 de Toledo ha declarat improcedent el període de prova d’un any previst per la reforma laboral 2012 per el denominat “contracte indefinit de suport a l’emprenedor” per considerar que constitueix una violació a la Carta Social Europea que, en ordre de jerarquia normativa, se situa per sobre de la llei nacional, i mes enllà de la restitució del dret de la treballadora, i de la quantia d’indemnització, la sentencia declara il·legal el període de prova d’un any i se suma a les altres dues sentències ja emeses amb els mateixos fonaments jurídics, si bé aquestes dos són anteriors a la ST del Constitucional. Per tant hi ha

fonamentació jurídica per poder reclamar l’acomiadament.

Estic jubilat i tinc una mica de vinya a la que em voldria dedicar ara que disposo de temps. Em pregunto si podria perdre la prestació pel fet de treballar-la i obtenir rendiments.

La Disposició Addicional Trigèsima de la llei 27/2011, d’1 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat social regula la complementarietat d’ingressos amb la pensió de jubilació en el següents termes: s’incorpora l’apartat 4 a l’article 165 de la llei de la seguretat social que disposa que el cobrament de la pensió de jubilació serà compatible amb la realització de feines per compte pròpia sempre que els ingressos anuals no superin el salari mínim interprofessional en còmput anual (9.034,20€ per al 2014) i que qui realitzin aquestes activitats no estaran obligats a cotitzar per les prestacions de la seguretat social i per tant no generaran nous drets sobre les prestacions de la seguretat social.

La llei 28/2011 de 22 de setembre per la que es procedeix a la integració del Règim Especial Agrari de la Seguretat Social al règim general disposa que és compatible la realització de tasques agràries que tinguin caràcter esporàdic i ocasional en la forma que es determini reglamentàriament.

Encara no s’ha produït aquesta regulació reglamentària, per tant serà compatible sempre que l’activitat sigui per compte pròpia i no superi aquest nivell d’ingressos. Puntualitzar que no fa falta estar donat d’alta com a treballador autònom però si a hisenda, en concepte d’activitats professionals.

Esther Garcia Mancebo Graduada Social Núm de col·legiada 4.034

bre es van signar els convenis amb les empreses que han participat en el meceneatge: AKI bricolatge, Bon Preu, Casa Marisol, Disquatre, Fustes Vilanova, Metatècnica, Materials de Construcció del Garraf SCCL, Multillum, Petits locals VNG i Sicofire.

Blanca Albà va agrair a l’ADEG

per la col·laboració en la recerca de mecenatge, i també Càritas, que ha assumit el repte de tirar endavant aquest projecte. L’alcaldessa, Neus Lloveras, va dir que “volem treballar perquè tothom pugui sortir-se’n de manera autònoma.

I en aquest objectiu, el món empresarial hi té molt a dir”.

Gestió Integral: Fiscal, laboral, gestió administrativa, jurídic, laboral i civil, assegurances, tràmits de Trànsit C/ Torrelles de Foix, local 8 08720 Vilafranca del Penedès Tel i Fax 93 890 28 32 Mòbils 610 05 35 61 - 608 79 27 00

laboral@assessoriagm.com fiscal@assessoriagm.com esthergarcia@assessoriagm.com

Penedès Econòmic

desembre 2014

25

EMPRESA

Les primeres bótes de roure dels Andes es comercialitzen des del cor del Penedès Un projecte inèdit impulsat per l’empresa Remus Barrels, forjada per quatre emprenedors, té com a objectiu vendre mil unitats en dos anys Olga Aibar El jove emprenedor penedesenc Èric Enguita, impulsor de diversos projectes empresarials, va crear juntament amb tres socis més, Pol Alcázar, John Edwar, el seu soci colombià, i un inversor barceloní, Remus Barrels (www. remusbarrels.com) un nou negoci relacionat amb bótes de roure produïdes a la zona Nord dels Andes.

El que caracteritza i diferencia aquestes bótes és la seva elaboració a una zona situada a gran alçada (a més de 2.500 metres), amb un clima tropical fred i sense es-

Les bótes tenen un preu inferior a les franceses amb la mateixa qualitat tacions i una major pluviometria, fet que atorga a la fusta unes característiques úniques que fa que mantinguin molt l’essència dels vins i que aquests adquireixin un sabor a fruites tropicals (banana, pinya, etc.) mentre que els que utilitzen roure francès són més especiats i els americans acostumen a tenir un regust a vainilla.

Segons assegurava Enguita “els vins procedents de les bótes de Remus Barrels són més suaus que

els americans, que acostumen a tenir un sabor en boca més fort i marcat, i encaixen perfectament amb vins de criança i base de primer any (blancs) i també de segon any (negres). Tenen nous aromes però mantenen l’essència del vi”.

La majoria del roure que s’utilitza per conservar vins tranquils és americà, en un 80% dels casos, seguit del francès i de diferents països de l’est d’Europa.

El tipus de fusta que s’utilitza en aquests casos és molt diferent. El

roure de la zona nord dels Andes, procedent de boscos salvatges de més de 200 anys d’antigüitat, té un gra més dens i fi que fa que s’assembli més a la fusta francesa en qualitat, però amb un cost inferior. Aquest és l’avantatge amb el que vol jugar Remus Barrels ja que el preu de la bóta se situa a l’entorn dels 650 euros, quan el francès se situa entre els 900 i els 1.000.

Les bótes procedents dels Andes van arribar al Penedès fa un mes.

Actualment hi ha 70 unitats disponibles amb les quals volen fer el primer test de mercat a la zona de Catalunya i també a diverses DO espanyoles.

Amb una inversió inicial de prop de 38.000 euros per les primeres unitats i un retorn esperat de facturació de 65.000 euros el primer any, Èric Enguita es mostra convençut de la seva viabilitat per diferents factors, principalment perquè “la relació qualitat/preu de les bótes de Remus és

més competitiva i perquè és un projecte innovador, del qual no existeixen precedents a la resta del món”. Els impulsors del projecte, guanyadors del premi Mancomunitat Finança consistent en 12.000 euros, asseguren que les barriques tenen totes les garanties perquè segueixen els protocols de fabricació, torrat i assecat del món. El projecte empresarial de Remus Barrels preveu la confecció de més de 200 bótes de cara al 2015 i un miler d’aquí a dos anys.

26

Penedès Econòmic

desembre 2014

VINS&CAVES

MILMANDA 2012 DE TORRES, DOS ORS MUNDIALS

Milmanda 2012, la nova anyada del vi blanc icona 100% chardonnay de Cellers Torres, ha rebut dues medalles d’or als concursos internacionals Chardonnay du Monde i Global Master de The Drinks Business.

Aquesta és la primera vegada que Milmanda aconsegueix l’or en el prestigiós certamen

francès, que en la seva 21 edició va premiar únicament dos vins espanyols amb la màxima distinció, d’entre 800 vins de 40 països diferents. Considerat per la família Torres com la seva petita joia de la Conca de Barberà, Milmanda continua sent, gairebé 30 anys després de la primera anyada de 1985, un vi de gran complexitat i elegància, elaborat a la finca del Castell de Milmanda, que data del segle IX.

BLANC TRADICIÓ, EL NOU VI DE CAN FEIXES

Després de quatre anys de fer diferents vinificacions, Can Feixes ha presentat aquest mes de desembre el seu nou vi, que sota el nom de “Blanc Tradició”, passa a completar la família de vins blancs del celler.

Es tracta d’un cupatge d’un 80% de Xarel·lo i un 20% de Malvasia de Sitges, procedents de les vinyes del “Serral” i

de la “Sort” respectivament, conreades de manera ecològica cercant maximitzar l’equilibri amb l’entorn. El “Blanc Tradició 2013” s’ha elaborat a partir d’una doble selecció de raïm procedent de les vinyes de la finca dels Huguet de Can Feixes, ubicada entre Cabrera i Mediona a la part nord i interior del Penedès.

Aquest vi surt al mercat amb una producció limitada de 6.650 ampolles.

El Grup Freixenet desembarca a Barcelona amb l’espai Tannic redacció

El grup Freixenet va inaugurar ahir Tannic, el primer espai gastronòmic que obre a Barcelona i fora de la seu central a les caves de Sant Sadurní d’Anoia. Pretén ser un projecte pioner per instaurar tant a Espanya com a l’estranger diversos punts de trobada amb l’univers Freixenet.

Pedro Ferrer, conseller delegat del grup, ha explicat que el nom de l’espai s’inspira en els tanins del vi, responsables d’afegir “complexitat al producte final” i “elements beneficiosos per a la salut”. Tannic està situat al passeig Sant Joan Bosco, 41, i en els seus 90m2 d’espai agrupa més de 150 productes de las 21 bodegues del grup repartides en 3 continents i dedica una zona a les ‘enoexperiències’ que proposa des de viatges, fins a tasts o maridatges. El primer establiment de Freixenet ha suposat una inversió de 250.000 euros i el grup preveu

Director Penedès Econòmic Economista

Arribades aquestes dates, són moltes les empreses que expressen els seus desitjos de cara al 2015 i el Penedès Econòmic no ha volgut ser menys.

El Nadal és una data en la qual solem reunir-nos a menjar amb la família, amb els amics, amb els companys de treball, etc.

També és una data en la qual pensem en la quantitat de calories de més que ingerim i per descomptat és la típica data en la qual ens fem la promesa que en acabar les festes començarem a fer dieta.

Els bons propòsits de primers d’any s’han convertit en un tòpic que poques ocasions portem a la pràctica. Encara que n’hi ha molts m’agradaria recordar-vos els més habituals: deixar de fumar,

fer esport, estudiar anglès o fer algun altre curs, llegir un llibre per mes, visitar més sovint els familiars, estalviar per un viatge o les vacances. Aquests només són els habituals.

Però n’hi ha més. Hi ha una gran quantitat de bons propòsits que ens ronden tots els anys en arribar el Nadal i el cap d’any.

Des de la redacció del Penedès Econòmic volem compartir amb tots vosaltres un desig molt especial. Desitgem que el 2015 arribi carregat d’il·lusions, però no només això, desitgem molt més. Us animem a convertir aquests propòsits i il·lusions en oportunitats per seguir millorant i aconseguir l’èxit, sigui quina sigui la definició que li doneu vosaltres a la paraula èxit.

u La família Ferrer, propietària de Freixenet, a Tannic

que en facturi 100.000 en el seu primer any d’obertura al públic.

En cas que el balanç del proper any fos positiu, Freixenet ampliaria la seva presència a Barcelona amb una segona botiga, en una zona més turística.

La proposta es completa amb una selecció de productes gourmet com el caviar Nacarii (Val d’Aran), el formatge Dehesa de

los Llanos d’Albacete, el pernil 5J de Jabugo (Huelva), la xocolata Amatller de Sant Sadurní, els fumats i foies de Martiko (Navarra) o les patates Torres de Dosrius.

A l’espai també s’organitzaran de forma periòdica tasts i maridatges, presentacions de productes, tallers i activitats associades al món del vi i el seu entorn cultural.

L’empresa de licors Bardinet de Gelida vol mostrar les seves destil·leries i caves als enoturistes L’empresa especialitzada en l’elaboració de begudes espirituoses Bardinet SL de Gelida, distribuïdors de marques tan populars com Ron Negrita, Rom Pujol o Gin Giró, s’ha incorporat com a soci a la Unió Empresarial del Penedès (UEP). Fa uns dies, diversos components de la junta directiva de la patronal han visitat les instal·lacions de l’empresa acompanyats del director general, Jean-Paul Bouyat i el

Marc barella hernandez

subdirector general, José Martí.

Bouyat va destacar el compromís de l’empresa amb Gelida i el territori i va anunciar que estan estudiant la possibilitat d’integrar-se a l’oferta enoturística mitjançant l’organització de visites a les destil·leries i a les Caves Monsarra, propietat també del grup, a Torrelles de Foix.

Amb prop d’un centenar d’empleats a tot Espanya –a la planta de Gelida hi treballen

una vintena de persones– i amb més de 700 referències al mercat, Bardinet elabora a la planta de l’Alt Penedès més de set milions d’ampolles a l’any de Ron Negrita, el producte més emblemàtic de la marca que es destina íntegrament al mercat espanyol.

L’empresa amb seu al polígon de Can Valls de Gelida forma part del grup francès La Martiniquaise i té destil·leries arreu del món i prop de 400 empleats.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 39 - Desembre 2014 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Marga Ciscar i Xavier Vallès

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Membre de:

Penedès Econòmic

desembre 2014

27

VINS&CAVES

Freixenet en el Top 10 de vins escumosos El Freixenet Casa Sala 2006 i l’Anna de Codonríu Blanc de Blancs Reserva Brut han estat distingits en el Top 10 dels millors vins escumosos del món segons el concurs Effervescents du Monde.

En la dotzena edició d’aquest prestigiós concurs també s’ha distingit amb una medalla d’Or al Freixenet Elyssia Gran Cuvée i amb medalles de plata a l’Elyssia Pinot Noir, el Vintage Reserva Brut Nature 2011, el Freixenet Mia Delicate & Sweet Moscato Rosado i el Vega Medien Brut Rosé. També van rebre medalles de plata els cellers Codorníu, Pere Ventura i Vallformosa.

Pel que fa als Clàssic Penedès, l’Argila Brut Nature Reserva

de Mas Bertran també va rebre una plata.

En aquesta ocasió, el Concurs va comptar amb la participació de vins de 24 països i es van lliurar un total de 202 medalles (35 Or, 167 Plata).

Durant les jornades del 19 al 20 de novembre al Liceu Le Castel de Dijon, més de 100 experts internacionals van avaluar un total de 606 mostres.

El palmarès està marcat per una forta diversitat internacional. El primer dels Top 10 és enguany un xampany rosat, el Chassenay d’Arce - Confidences Rosé Brut, fet que demostra el reconeixement que els escumosos rosats estan obtenint al món.

Covides clou el 50è aniversari regalant una auca als seus socis La cooperativa va tancar l’any amb la trobada anual de socis que va ser presidida pel conseller Puig redacció

Les instal.lacions de Covides a Sant Sadurní van acollir, el diumenge 14 de desembre, la tradicional trobada de socis i la presentació del vi i l’oli novell Duc de Foix. Hi van assistir unes 1.500 persones a l’esmorzar.

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va presidir l’acte que servia de cloenda de les activitats de celebració del 50è aniversari de la cooperativa. També hi va assistir l’alcaldessa de Sant Sadurní d’Anoia, Maria Rosell, que va acompanyar el president de Covides, Joan Marcé, durant l’esmorzar i la visita a les caves, diferents directors generals i representants del sector vitivinícola penedesenc. Marcé va recordar que, en el dinar de l’aniversari, que es va celebrar el 27 d’abril, li va de-

manar al president de la Generalitat, Artur Mas, que es modifiqués la normativa de cooperatives per permetre la continuïtat com a socis dels pagesos jubilats, una reivindicació a la qual el conseller Puig va respondre que la nova normativa sí que ho contemplarà. Puig va reconéixer que “una trajectòria de tant de temps ha estat gràcies a l’aposta constant per la innovació i per la internacionalització” de

l’entitat. Durant l’acte es va presentar la nova collita dels vins Duc de Foix. Els assistents van rebre com a obsequi de record l’Auca del 50è aniversari de Covides, un calendari amb il·lustracions de Roser Vallverdú i text de Miquel Lleixà. Una altra novetat que es va anunciar és el nou disseny de la seva marca Casteller que explicarà els diferents castells que hi ha a través de les seves pinyes.

28

Penedès Econòmic

desembre 2014

TRIBUNA UEP

La UEP vol reforçar al 2015 el seu paper d’intermediació entre empresa i administració pública

u Trobada amb els alcaldes

La Unió Empresarial del Penedès (UEP) reforçarà l’any 2015 el seu paper d’intermediari entre l’empresa i l’administració pública amb l’objectiu d’impulsar l’activitat econòmica amb el suport dels ajuntaments. Així ho ha anunciat el president de la UEP, Santi Carda, després de fer balanç del seu primer any al capdavant de l’organització empresarial i de confirmar que aquest any que ve la UEP continuarà organitzant trobades dels empresaris i professionals amb els diferents alcaldes del territori amb la finalitat que coneguin de primera mà les propostes i preocupacions del sector.

Entre els objectius prioritaris de la UEP per al 2015 destaquen també l’organització de la segona edició de la Setmana de l’Enoturisme, a l’estiu, la creació d’un front comú entre el sector públic i privat per aconseguir el cablejat de fibra òptica als principals polígons del Penedès i l’impuls d’acords estratègics de col·laboració amb altres organitzacions del territori com el que es van signar aquest 2014 amb la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) i la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA).

El president de la UEP s’ha mostrat satisfet per la feina feta en aquest primer any de mandat i ha volgut agrair especialment la feina que s’ha impulsat des de la junta executiva i la gerència de l’organització empresarial, al mateix temps que ha fet balanç de les principals accions que s’han dut a terme aquest 2014.

Aquestes són les 10 accions més destacades que ha dut a terme la UEP durant el 2014:

Trobades amb els alcaldes Durant aquest 2014 la UEP ha iniciat un cicle de trobades amb alcaldes per apropar les preocupacions i propostes dels empresaris a l’administració pública i plantejar solucions conjuntes. Durant el 2014 s’han celebrat reunions amb els alcaldes de Vilafranca, el Vendrell i Sant Sadurní i continuarà a altres municipis durant el 2015.

Acords estratègics amb altres organitzacions La UEP va signar a principi de juny un conveni de col·laboració amb la Confederació d’Empresaris de la Província de Tarragona (CEPTA) per impulsar conjuntament la presència de les dues organitzacions al Baix Penedès i coordinar accions conjuntes.

Dies més tard, el president de la UEP va signar a Igualada un conveni similar per reforçar els llaços de col·laboració amb la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA).

Santi Carda creu que aquesta línia s’ha de continuar treballant al llarg del 2015 per buscar acords de col·laboració amb altres organitzacions que també actuen al territori.

Impuls de la Taula d’Enoturisme L’abril de 2014, la UEP im-

pulsa la creació de la Taula de l’Enoturisme que aplega entitats públiques i privades amb l’objectiu de coordinar i promocionar l’oferta enoturística del Penedès i donar veu als empresaris del sector.

Dinar amb el conseller d’Empresa, Felip Puig La UEP va organitzar a final de maig un dinar-col·loqui amb el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, que va aplegar més d’un centenar d’empresaris de l’Alt i Baix Penedès al celler Avgvstvs Forvm del Vendrell.

Puig va emplaçar els empresaris penedesencs a liderar l’oferta enoturística de Catalunya.

1a. Setmana de l’Enoturisme “Viu Penedès” La UEP va organitzar entre el 21 i el 27 de juliol la primera edició de la Setmana de l’Enoturisme “Viu Penedès” amb l’objectiu de mostrar al món l’àmplia oferta de cellers, espais enogastronòmics i centres culturals i esportius del Penedès (Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia). Més de 3.000 persones van participar en més d’un centenar d’activitats gratuïtes o a preus reduïts que van organitzar una vuitantena de cellers i espais col·laboradors (concerts, tastos i

u Sopar empresarial i premis UEP

maridatges, visites a cellers, activitats infantils, passejades per les vinyes, etc). La UEP vol consolidar la Setmana de l’Enoturisme com una de les activitats de referència de l’oferta estiuenca del Penedès i convertir-la en una plataforma de promoció de l’oferta enoturística.

Sopar Empresarial i Premis UEP El 24 de juliol, en el marc de la primera Setmana de l’Enoturisme, es va celebrar als jardins de la Masia Vallformosa de Vilobí del Penedès una nova edició del Sopar Empresarial que va aplegar més de 200 persones i va ser presidit per la vicepresidenta del Govern de Catalunya, Joana Ortega. Durant l’acte es van lliurar els Premis UEP a les millors iniciatives empresarials i enoturístiques. Les empreses guardonades aquest 2014 van ser Simón Coll, Idiada, AkzoNobel Packaging Coating, Fundació Santa Teresa del Vendrell, Feca, Quiprocalt, Caves Llopart, Boteria Torner, Casa Ametller, Freixenet, Caves Bohigas, Caves Vilarnau, Celler Avgvstvs Forvm, Finca Viladellops i l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Dret a Decidir La UEP va ser el mes de març la primera organització empresarial del Penedès que va anunciar la seva adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. A final d’octubre, va portar a Vilafranca el coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol.

Independentment del sentit del vot de cadascun dels associats, la UEP defensa i defensarà el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur polític a través d’una consulta legal i reconeguda internacionalment.

Conferències divulgatives Al llarg del 2014 la UEP ha organitzat diverses conferències per divulgar temes d’actualitat i d’interès per als associats. D’entre totes cal destacar la de la reforma horària que va pronunciar el coordinador de la plataforma Ara és l’hora, Fabián Mohedano, i la presentació del llibre “La gran mentira de la economía” del popular economista Gonzalo Bernardos, que va aplegar prop d’un centenar de persones a la Masia Vallformosa. Per al 2015, la UEP ja està treballant en la programació d’un nou cicle de conferències sobre te-

u Dinar amb el conseller d’Empresa, Felip Puig

Acords amb empreses per oferir avantatges als socis El mes de març, el president de la UEP, Santi Carda, i el director general de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo, El dia de Sant Jordi, van signar un conveni de col·laboració amb l’objectiu que la UEP contribueixi a la difusió del patrimoni i el llegat humà i musical de Pau Casals. El dia de Sant Jordi, la UEP també va signar un conveni de col·laboració amb la comercialitzadora d’energia elèctrica Sunair One Energy amb l’objectiu d’oferir als socis de l’organització un estalvi en la factura energètica així com en el control del consum real. I a principi de juny va subscriure un conveni amb el Banc de Sabadell a través del qual els socis es poden acollir a condicions avantatjoses en alguns dels productes que ofereix l’entitat bancària.

Adhesió al Pacte Nacional pel

mes d’actualitat i proximitat.

Creació de la Comissió d’Infraestructures i Territori La UEP va impulsat la creació de la Comissió d’Infraestructures i Territori del Penedès (CITEP), amb la voluntat de donar veu als professionals que treballen en els sectors relacionats amb les infraestructures, l’urbanisme, la mobilitat i els serveis. En aquesta comissió hi ha representants del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Vilanova i la Geltrú, el Col·legi d’Economistes, a més d’arquitectes, empreses industrials, professionals especialitzats en Telecomunicacions, TIC i energia, ambientòlegs i paisatgistes, advocats, representants d’API, i en coordinació amb el Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPVi).

Penedès Econòmic

desembre 2014

29

LLIBRES

Aborda problemes de la complexa relació entre dret i xarxes socials

Derecho y redes sociales Artemi Rallo i Ricard Martínez CIVITAS EDITORIAL 65,00€

En els últims anys el fenomen de les xarxes socials s’ha consolidat com una realitat social quotidiana, i amb això el conjunt de problemes jurídics que comporta. En aquesta evolució poden apuntar-se diversos elements significatius. Des d’un punt de vista purament estadístic és obvi que es tracta d’un fenomen de masses que

s’ha estès a tota la població. A més l’àmplia oferta de serveis permet a l’usuari prendre decisions atenent a la seva edat (Habbo, FiZZiKid, Tuenti, Google+, o Facebook), a les seves aficions (Bottletalk, Fotolog, Flickr, Mis Recetas), a qüestions professionals (Linkedin) o a l’exercici de la llibertat d’expressió (Twitter).

Recomanacions per satisfer les necessitats dels sectors d’activitat

Marketing sectorial Jaime Rivera i Mencía de Garcillán ESIC 25,00€

Quan un directiu ha de prendre decisions de mercat, quanta influència exerceix el sector econòmic on opera la seva empresa? La resposta és senzilla: molta. Per aquest motiu, considerem l’àmplia utilitat d’aquesta obra. Existeixen molts autors que escriuen sobre temes de màrqueting general, però encara són pocs els que

ofereixen guies per adaptar-se als canvis en la dinàmica competitiva dels diversos sectors econòmics.

Així, el màrqueting sectorial estudia les accions desenvolupades per les empreses pròpies de cada sector i dirigides a un consumidor específic. El supòsit en el qual es basa aquest tipus de màrqueting és que cada sector

La revolució de Wall Street contra els qui manipulen el mercat

Flash boys Michael Lewis DEUSTO 19,95€

En el gratacel One Liberty Plaza de Nova York, Michael Lewis va conèixer un grup de persones procedents de grans bancs, importants borses financeres i firmes especialitzades en operacions d’alta freqüència. Molts han renunciat als seus sous milionaris per declarar la guerra a Wall Street. Denuncien que uns pocs manipulen el mercat

per al benefici propi. I no pensen rendir-se fins que retornin la llibertat i la justícia. Són els Flash boys.

Aquest llibre descriu com és Wall Street en l’actualitat: la dels nous tipus d’intel·ligència i creativitat financeres; la dels ordinadors, programats per comportar-se de forma impersonal com un programador mai

Al mateix temps que creixia l’oferta de xarxes i el nombre d’usuaris, s’ha produït el desembarcament en les xarxes de mitjans de comunicació, empreses i fins i tot administracions públiques.

D’alguna manera, empresa, marca i producte s’apropen a la via pública i conversen amb el consumidor final, l’escolten i tenen en compte les seves preferències per decisions futures.

D’altra banda, els mitjans de comunicació integren l’espectador en la notícia i el

converteixen en part activa com a tertulià de 140 caràcters, entrevistador en xats en directe i fins i tot en font de primera mà que proporciona imatges i opinió en temps real des del cor de la notícia.

En l’àmbit de les administracions públiques -i també de la comunicació política-, les xarxes socials i singularment Twitter, constitueixen d’una part un enorme tauler d’anuncis, però també una potent eina al servei del debat públic i experiències de democràcia directa.

té unes característiques concretes, un públic objectiu diferent i una demanda pròpia de productes i serveis. Així mateix, s’assumeix que en els sectors existeix una gran rivalitat entre empreses que ofereixen productes i serveis pràcticament idèntics. Per això, la pràctica i aplicació del màrqueting sectorial pot ajudar al fet que els directius aconsegueixin que el client percebi la seva oferta com a exclusiva. Un altre exemple és el màrqueting polític, últimament

molt lligat a les xarxes socials, on els líders intenten entaular contacte directe amb la població per tractar de conèixer les seves impressions i promoure converses per conèixer les seves necessitats socials. Per tant, se suggereix que els directius treballin de manera més activa aquest tipus de màrqueting perquè permetran que les seves empreses puguin triomfar atès que poden oferir el seu producte/servei de manera ràpida, innovadora i diferencial.

ho faria; i la de les persones que arriben a Wall Street per trobarse amb una realitat molt diferent de la que imaginaven.

Lewis il·lumina els racons més foscos del món financer, amb elevat risc per a la nostra pressió arterial. Per què, si vostè té qualsevol contacte amb el mercat, encara que només sigui un pla de pensions, aquesta història li està ocorrent.

No obstant això, Flash boys és una lectura edificant. Aquí trobarà persones que han conser-

vat la moral i han defensat els seus valors en un món on no es paga per a això, que han percebut una injustícia i que estan disposats a anar a la guerra per arreglar-la.

Michael Lewis, és un escriptor i periodista financer que ha passat de ser un autor de referència per al sector econòmic a un dels assagistes més importants a nivell global. És autor també de The blind side, Moneyball, Boomerang o El póquer del mentiroso.

30

Penedès Econòmic

desembre 2014

història

LA PLAYSTATION COMPLEIX 20 ANYS Sony celebra l’aniversari de la seva consola amb el llançament d’una edició especial de la PS4 que ja s’ha esgotat

E

l 3 de desembre de l’any 1994, Sony, l’empresa responsable del walkman, va començar a vendre al Japó la seva consola de sobretaula, la PlayStation. Feia front als grans rivals Nintendo i Sega.

Ja han passat 20 anys d’aquest llançament i Sony ja s’ha posicionat com un dels majors «jugadors» en el sector dels videojocs.

Aquesta primera consola no va arribar a Europa i als Estats Units fins gairebé un any després. Els jugadors en aquests continents van haver d’esperar fins al mes de setembre del 1995 per poder adquirir la consola.

“L’arribada de Sony a l’àrea de les videoconsoles no es va produir de cop: va ser un procés llarg i gradual que condueix a l’alliberament de la PlayStation el 1994”, explica Alexis Blanchet, investigador de l’Institut d’Investigació del cinema i l’audiovisual i professor de la Universitat Paris-III Sorbonne Nouvelle.

Abans del llançament de la PlayStation, Sony ja havia temptejat la indústria dels jocs, ja que proporcionava el processador d’àudio de la Super Nintendo. De fet, va treballar en una extensió d’aquesta consola abans

que Nintendo li donés l’esquena i el substituís per Philips.

Al desembre del 1994, Sony va oferir una consola a l’avantguarda de la tecnologia, pensada en la potència dels gràfics. Aquest primer intent va ser un èxit, amb més de 100 milions de consoles venudes.

Blanchet apunta que Sony va

LA PS4 JA HA VENUT MÉS DE 100 MILIONS DE CONSOLES EN EL SEU PRIMER ANY

armar una gran campanya de comunicació que va posar els videojocs a l’altura d’una «cultura emergent», a la mateixa alçada de la música i el cinema.

El 2002 Sony va llançar la PlayStation 2, que també va tenir una molt bona acollida, aconseguint més de 150 milions d’unitats (fins el desembre del

2012). La PlayStation 3, llançada el 2006, va tenir majors dificultats al mercat i va aconseguir vendre més de 80 milions de terminals. En l’actualitat, la PlayStation 4, que acaba de complir el seu primer any, lidera el mercat.

“En cada generació, Sony ha tractat de portar una innovació en les seves màquines per marcar la diferència: amb la primera PlayStation van ser els jocs en CD; amb la PlayStation 2 en DVD; i en la PlayStation 3 el reproductor de Blu-ray. En la 4 es creu que serà el núvol”, va explicar Laurent Michaud, cap del departament d’electrònica en responsable de l’electrònica de consum en l’Institut Idade.

Sony Computer Entertainment Inc. (SCEI) va anunciar a principis de desembre una nova edició especial de la PlayStation 4 commemorativa del 20 aniversari de la consola. L’edició 20 aniversari, que ja s’ha esgotat en pocs dies, tenia una edició limitada a 12.300 unitats a tot el món, xifra que reflectia la data de llançament de la consola original, i tenyia la consola i els accessoris del color original grey, les quals estaven empaquetades en una caixa commemorativa especial.

y PlayStation 1

y PlayStation 2

y PlayStation 3

y PlayStation 4

y PlayStation edició 20 aniversari

y PS Vita

desembre 2014

Penedès Econòmic

31