Penedès Econòmic 40

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 40 - Gener 2015

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

L’IBI de Vilanova és el més car de les capitals de comarca de menys de 80.000 habitants

El 2014 acaba amb una bona dinàmica de vendes de pisos, que podrien encarir-se

pàg. 4

pàg. 7

El comerç online fa créixer els serveis de missatgeria i els desborda durant la campanya de Nadal pàg. 2-3

El programa Genera de la Fundació Pinnae concedeix 600.000e en crèdits el primer any pàg. 15

Entrevista a Ramon Novell Pujadas Gerent de Cafès Novell pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

gener 2015

L’ANÀLISI

La febre del consumisme online per Nadal revifa el sector de la missatgeria Les empreses de missatgeria han vist en el comerç online un revulsiu per aixecar les vendes, que havien caigut amb l’hegemonia del correu electrònic

Lídia Oñate Espanya ha estat un dels darrers països europeus en apuntar-se a la via online per realitzar les seves compres. La manca de confiança del consumidor en el canal online sembla que any rere any es va reduint i ja es pot considerar una línia de negoci no només viable, sinó essencial per a la gran majoria de comerços. En la darrera campanya de Nadal, moltes són les empreses que han vist incrementar les seves vendes amb el model d’e-commerce (comerç electrònic) com Zara, Fnac o El Corte Inglés, que aquest any ha augmentat un 60% les vendes online durant la campanya nadalenca.

Cada vegada que un sector irromp amb força, indirectament se’n beneficien d’altres com ho va fer en el seu dia el dels mobles amb l’augment de la construcció.

En aquest cas, els grans beneficiats del creixement dels e-commerce han estat les empreses de missatgeria, que en el darrer any han experimentat un nou increment en les comandes de paquets per enviar. En el cas de SEUR, amb oficina a Vilafranca del Penedès, l’augment ha estat del 15%, i consideren que la seva aposta pel canal online s’ha confirmat amb les bones xifres de vendes. En d’altres com MRW, el comerç online ja suposa el 60% del seu

negoci, i a Nacex l’increment de comandes els ha dut a ampliar la plantilla de treballadors.

La campanya de Nadal 2014 s’ha avançat dues setmanes Tradicionalment, la campanya nadalenca a Espanya dóna inici al desembre amb el conegut ‘pont de la Puríssima’, entre els dies 6 i 8, però l’arribada de noves festes comercials americanes ha acabat incidint el nostre país. Segons la tradició d’Estats Units, el darrer dijous de novembre se celebra el Dia d’Acció de Gràcies i aquella mateixa nit els

la campanya de nadal s’ha ampliat a cinc setmanes gràcies al comerç online comerços obren les seves botigues amb grans descomptes, el que ja es coneix com Black Friday, que se celebra l’últim divendres de novembre i que algunes botigues allarguen fins diumenge.

L’objectiu és fomentar les compres en un mes complicat en el qual els comerços facturen molt poc perquè la gran majoria dels

consumidors s’esperen que arribi el Nadal. Des de 2005, a més, se suma el Ciber Monday, el dilluns després del Black Friday i que se centra en el sector tecnològic. Segons l’empresa de transport de paquets MRW, amb delegació a Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, la campanya de Nadal acostuma a percebre’s el 9 de desembre, però aquest any l’han hagut d’avançar per l’alt nombre de comandes rebudes. “Ja havíem previst que la influència del Black Friday seria molt important i per això havíem entrenat els nous treballadors amb temps per abordar la campanya d’enguany”, explica Auxiliadora Carrero, gerent de MRW. Tot i això, l’auge de vendes online els ha acabat sorprenent, ja que “no havíem pensat que hi hauria tan desbordament de comandes”, afegeix. En el seu cas, ja fa anys que experimenten augments anuals a causa de la implantació dels comerços online.

“Fa quatre anys vam començar a veure que la tendència del mercat anava cap als serveis e-commerce.

Ara mateix, qui no tingui preparat el seu negoci online es quedarà enrere perquè això va creixent cada vegada més”, explica Carrero, que reconeix que moltes botigues físiques també disposen de versió online per tal de captar el màxim nombre de vendes. De la mateixa manera que s’ha avançat la campanya, des de MRW co-

menten que també s’ha allargat una setmana, ja que amb la celebració dels Reis Mags d’Orient a Espanya són moltes les comandes d’última hora que els arriben per entregar de forma urgent. Les cinc setmanes de campanya a ple ren-

els increments de comandes any rere any han generat nous llocs de treball diment els han sorprès molt, sobretot tenint en compte que l’any passat només van tenir moltes comandes de Nadal durant una setmana. De seguir aquest ritme, Carrero no descarta prendre decisions de cara al futur per prestar el millor servei possible especialitzant-se en el canal online. Entre elles destaca la de seguir ampliant la plantilla de treballadors.

Des de Nacex, empresa de transport urgent amb oficina a les tres capitals de comarca del Penedès i Garraf, expliquen que les comandes d’enviaments de paquets va cada any a més, ja que les vendes per Internet no paren de créixer, fet que els ha dut a contractar nous treballadors per

fer front a l’allau de paquets a enviar.

De la roba i les joguines a tot tipus de productes Les novetats que més bé van funcionar el passat Nadal en quant a cerques i compres online han estat els famosos “pals per a selfies”, que s’han anat popularitzant al llarg de l’any, així com els diferents tipus de wereables, és a dir, complements de moda per a aparells electrònics. A tot això, cal sumar els grans clàssics com són la roba, els perfums, les joguines i el vi, que encapçalen les llistes dels més venuts, juntament amb el pernil ibèric i els productes electrònics (tablets, càmeres fotogràfiques, llibres electrònics...).

Un dels productes estrella no només de Nadal, sinó de tot l’any, són els ja habituals àlbums de l’empresa Hoffman, que el client elabora a casa seva i l’envia a través del programa online perquè l’imprimeixi. Després és enviat al client a través del servei de missatgeria, que a la zona del Penedès i Garraf presten les empreses Tipsa i Envialia. “Tenim moltes comandes d’aquests àlbums, però durant el Nadal el repartiment de regals de tot tipus es multiplica per dos”, explica Daniel Umbert, delegat de la delegació de Tipsa a Vilafranca, que cobreix la zona d’Alt PenedèsGarraf. Per tal d’abarcar totes les

Penedès Econòmic

gener 2015

3

L’ANÀLISI comandes que els van arribar durant la campanya de Nadal, van haver de reforçar la plantilla amb diversos treballadors. Tot i així, Umbert explica que “el que dóna més beneficis és tenir clients propis que cada dia et proporcionin un volum de recollides fixes”. En aquest sentit, no confia tant en les campanyes de Nadal, perquè “són una època concreta i no et solucionen l’any”. Umbert afegeix que “a Tipsa oferim serveis d’enviament abans de 10h, abans de 14h, de 24 a 48h, i els serveis exclusius i personalitzats, amb els

quals oferim entregar el paquet el més aviat possible al destinatari”.

canvi de la botiga física a l’online que molts consumidors han decidit fer. Segons l’estudi realitzat per Xopie, empresa especialitzada en la creació de botigues online, les vendes per Internet durant la campanya de Nadal han augmentat un 132,5% en els darrers dos anys. Així, s’estima que la facturació per a les empreses que venen online hauria augmentat un 34% de 2012 a 2013 i un 41% de 2013 a 2014.

Pel que fa a l’import mitjà de la cistella de compra, en època nadalenca s’ha incrementat en 10

Les vendes per Internet augmenten un 132% en dos anys El Nadal és l’època de ple consumisme per excel·lència i, sovint, és difícil trobar tots els regals a les botigues físiques. La comoditat de comprar des de casa, evitant les aglomeracions típiques dels locals físics, la possibilitat d’adquirir els productes de moda o exclusius que potser encara no han arribat al nostre país, i els preus competitius són els principals motius del

Raons que pesen a l’hora de comprar: l Preus competitius l Varietat i oferta de productes l Productes sovint disponibles

únicament a Internet

l Comoditat de comprar des de

casa

euros l’últim any, passant de 75 a 85 euros. La penetració al mercat espanyol de plataformes com Amazon o Ebay també han contribuït a incentivar les vendes per als comerços espanyols que integren la seva botiga en aquests portals, fet al qual se suma la confiança dels usuaris a l’hora de comprar seguint diferents formes de pagament més segures. Segons aquest informe, les vendes internacionals de les botigues virtuals espanyoles han suposat un 7% del total de 2014, gairebé el doble que el 2013, quan van arribar a 4,5%.

4

Penedès Econòmic

gener 2015

ACTUALITAT

VILANOVA PARK, BEST CAMPING 2015

PRIORITATS FORMATIVES L’àrea de Formació de l’ADEG va realitzar al novembre un sondeig de prioritats formatives a les empreses. Pel que fa als sectors d’activitats, un 44,74% demana formació en l’àmbit del Comerç, mentre que un 28,95% tenen prioritats en tot allò que té a veure amb la Indústria i un 21,05% en el Turisme.

La Logística, amb un 14,47%, ocupa el quart lloc en l’escalafó sectorial, seguida per la Construcció, amb un 6,58%.

A l’hora de prioritzar les àrees formatives, destaca l’Anglès

(52%), seguit pel Desenvolupament personal (45%) i la Direcció de Persones (41%).

En un percentatge similar de preferències -fregant el 40% dels enquestats- es troben les accions formatives en Màrqueting, Informàtica de gestió i les Competències directives.

Vilanova Park ha rebut el guardó Best Camping 2015 per part dels dos automòbils clubs més importants d’Europa; l’ADAC, d’Alemanya que compta amb 18.000.000 de socis; i l’holandès ANWB amb 4.000.000 de socis. Al llarg de 2014 Vilanova Park va rebre 20.156 clients - famílies, el que equival a 64.492 persones, una dada una mica superior a 2013. Aquestes famílies van produir 530.380 pernoctacions, una mica menys que el 2013, amb 536.918.

Vilanova i la Geltrú, la capital de comarca amb l’IBI més car Vilafranca del Penedès és la segona més barata de les capitals d’entre 20.000 i 80.000 habitants y Rebut mig de l’IBI urbà de les capitals de comarca catalanes 695,59€ 556,99€

322,02€

348,32€ 352,56€

s t edè Olo Pen l e d nca

Vic

fra

Vila

386,60€ 392,79€

s

Vall

447,34€ 457,00€

488,75€

t rell lada eltrú eres ega end lobr Igua a i la G Figu L El V e nov liu d Vila t Fe San

resa

Man

Font: Ministeri d’Hisenda

Olga Aibar Vilanova i la Geltrú és la capital de comarca catalana de menys de 80.000 habitants amb l’IBI més car de Catalunya, amb 605,59 euros, gairebé la meitat que el de Vilafranca del Penedès, que és la segona comarca catalana més barata, amb un rebut mitjà de 348,32 euros, segons dades del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

Dels 50 municipis catalans amb una població situada entre els 20.000 i els 80.000 habitants, Sitges és el segon més car, amb un rebut mitjà d’IBI de 642,59 euros. Respecte a la província de Barcelona, Vilafranca del Penedès és la capital amb l’IBI més econòmic i Igualada ocupa la quarta posició. De la resta de municipis de l’àmbit del Penedès que apareixen a la llista, Calafell té

un rebut mitjà de 546,63 euros, Sant Pere de Ribes de 482,54 i el Vendrell de 447,34.

Una de les possibles explicacions a aquest increment es deu a l’elevat endeutament que té Vilanova i la Geltrú, que ha comportat un increment d’impostos, una situació similar a la de municipis com El Vendrell o Vic, que també tenen plans de sanejament. Altres explicacions d’aquestes diferències d’IBI, a banda de la població, segons apuntava a Penedès Econòmic el regidor d’Hisenda de Vilafranca del Penedès, Aureli Ruiz és que “les capitals de comarca presenten més serveis i, per aquest motiu, acostumen a tenir els IBI més alts”. Ruiz manifestava que les dades de l’Idescat “demostren que no som una ciutat cara i que els nostres impostos són equilibrats. A més, tenim moltes bonificacions per a les famílies amb menys recursos.

El que no podem fer és fer l’IBI progressiu, tal i com ens ha demanat moltes vegades algun grup polític municipal, perquè la llei no ho permet”.

Cada any es valoren els immobles estadísticament i s’aplica l’IBI en funció d’aquesta valoració. El rebut mig que paga cada ciutadà és el resultat de la divisió de la quota líquida (el valor de la vivenda sumat al tipus que aplica cada ajuntament, descomptant les bonificacions que s’estableixin) i el nombre de rebuts que s’emeten. El regidor d’Hisenda de Vilanova i la Geltrú, afegia que el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques va introduir fa dos anys un nou sistema que s’afegeix a l’adequació automàtica dels valors i que ha permès que, “en els darrers dos anys s’hagin disminuït un 32% els valors, un 15% l’any passat i un 17% enguany”.

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

Consultori legal

Les teves consultes a: laboral@assessoriagm.com

Sóc treballador autònom i m’estic beneficiant de la tarifa plana. Vull donar-me de baixa a finals de mes perquè estic preparant un nou projecte i vull estalviar despeses mentre el poso en marxa.

En dos mesos em voldria tornar a donar d’alta i no sé si surt més a compte pagar els dos mesos, o donar-me de baixa. Abans de fer res voldria saber si perdo el dret a beneficiarme de la tarifa plana si em dono de baixa.

La Tarifa plana per autònoms, no és més que una cotització reduïda a la seguretat social per part dels treballadors autònoms, i té com a resultat que actualment els nous emprenedors que es donen d’alta al regim, i que reuneixen els requisits, paguen bastant menys que el mínim actual de 261,84 euros. Aquesta reducció es variable i amb diferents trams i modalitats en funció de diversos factors (edat, sexe, tipus d’empresari, etc).

En funció de la seva edat i condicions, la seva reducció/bonificació té una durada que pot anar des dels 18 als 30 mesos i té l’avantatge que es pot reprendre en cas que hi hagi períodes de baixa en l’activitat, com es el cas que em planteja. Per tant en cas de baixa en el règim no perd el dret a gaudir de la tarifa plana, això sí, quan reprengui l’activitat la reducció serà per el període que li resti pendent.

La meva parella de fet vol treballar a la meva empresa, s’hauria de donar d’alta com a col·laborador familiar?

La Disposició addicional onzena de la llei 3/2012 de 6 de juliol, de Mesures Urgents per la Reforma del Mercat Laboral, reconeix les bonificacions per les noves altes causades en el règim especial per familiars col·laboradors de treballadors autònoms, amb expressa menció entre ells, a les parelles de fet, el que motiva que s’hagi plantejat un dubte interpretatiu, de si s’ha inclòs en el camp d’aplicació del RETA a les parelles de fet del treballador autònom que col·laborin amb ell en l’activitat. La TGSS ha vingut considerant que, a efectes d’enquadrament al Sistema de la Seguretat Social, el treball entre parelles de fet s’ha de considerar per compte aliena en base a la jurisprudència que hi ha sobre aquesta matèria. En conseqüència, no ha d’entendre’s modificat el camp d’aplicació del RETA pel fet que aquesta disposició es refereixi expressament a les parelles de fet. En quant no hi hagi una resolució judicial o administrativa que determini la seva inclusió.

Per aquest motiu, al ser considerat un treball per compte aliè haurà de fer-li contracte a la seva parella i cotitzar en el règim general

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

gener 2015

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

gener 2015

ACTUALITAT

AJUTS PER A INVERSIONS EN EL SECTOR DEL VI

ELS NOUS MODELS DE NAULOVER DESFILARAN A LA 080 BARCELONA L’empresa de moda medionenca Naulover presentarà la seva nova col·lecció a la passarel·la internacional 080 Barcelona Fashion, que se celebrarà al Museu Martím de la ciutat comtal el proper 4 de febrer.

Les models de Naulover mostraran els nous models de tardor i hivern, corresponents a la campanya de 2015-2016. Per a la pròxima temporada Naulover s’inspira en Lara, la protagonista de la pel·licula Doctor Zhiva-

go, del director de cinema David Lean, per vestir a una dona elegant i sofisticada.

Actualment, la firma de moda per a dones exporta el 20% de la seva facturació a països i el seu objectiu és arribar al 50% en els propers cinc anys.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha convocat els ajuts a les inversions per a la innovació i la millora de la producció i/o comercialització de productes vitivinícoles. Aquesta línia d’ajuts, que ascendeix a 224 milions d’euros a repartir entre tot l’Estat, s’emmarca dins el Programa de suport al sector vitivinícola per als anys 20142018, i està finançada íntegrament pel Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA).

CaixaBank va obtenir un benefici de 620 milions el 2014 Destaca l’evolució dels recursos de clients (13.467 milions, +5,2%), fins a assolir els 271.758 milions redacció

CaixaBank va obtenir l’any passat un benefici de 620 milions, el que suposa un augment del 96,3% davant dels comptes del 2013, que es van reformular després d’un canvi en la comptabilitat.

La millora de l’eficiència i la rendibilitat han estat les claus de la gestió de l’exercici, que s’han concretat en la intensa activitat comercial, que permet una elevada capacitat de generar ingressos (6.940 milions de marge brut, +9%), la reducció de les despeses recurrents en un 4,4%; el creixement del marge d’explotació recurrent (+18%) i les menors dotacions per a insolvències (48,4%).

Caixabank consolida el lideratge en el mercat espanyol Així, el grup presidit per Isidre Fainé ha aconseguit millorar els seus ingressos financers un 5,1%, fins al 4.155 milions, a causa principalment al menor cost del passiu. Pugen les comissions, que arriben al 1.825 milions (+3,7%) per l’augment de la comercialització dels productes fora de balanç. L’evolució dels ingressos i les despeses permet que el marge d’explotació arribi als 3.167 mi-

lions, un 18% més, sense considerar els costos extraordinaris del 2013 (839 milions) ni el nou registre comptable del Fons de Garantia de Dipòsits.

Els recursos totals se situen en els 271.758 milions, amb un augment durant l’any de 13.467 milions (+5,2%) i la quota de dipòsits se situa en el 14,5%.

CaixaBank s’ha mantingut com l’entitat líder del mercat espanyol amb 13,4 milions de clients i 5.251 oficines (no s’hi inclouen, el 31 de desembre de 2014, centres d’atenció al públic desplaçats, dependents d’una altra oficina).

La quota de penetració de particulars arriba al 27,6% (el 23,5% dels quals tenen CaixaBank com a primera entitat).

A més, el 2 de gener passat CaixaBank va formalitzar la compra de Barclays Bank SAU, que inclou el negoci minorista, la gestió de patrimonis i la banca corporativa de l’entitat britànica a Espanya. Aquesta adquisició permet millorar la posició competitiva de l’entitat en segments i

regions clau (s’estima augmentar en 60 punts bàsics la quota de penetració de clients).

Els recursos totals se situen en els 271.758 milions, amb un augment durant l’any de 13.467 milions (+5,2%). La quota de dipòsits se situa en el 14,5%. A més, destaca l’increment de l’estalvi a la vista i a termini, i l’augment significatiu dels recursos fora de balanç (fons d’inversió, plans de pensions i altres) de 8.480 milions, un 15,2% més. En fons d’inversió s’arriba a una quota del 15,3 (+120 pbs), i en assegurances d’estalvi i plans de pensions, del 20,6% (+86 pbs).

CaixaBank manté el lideratge en les quotes de mercat dels productes de finançament principals: total de crèdits (14,9%), hipoteques (15,9%) i factoring i confirming (18,4%). Pel que fa a la ràtio de morositat cau per quart trimestre consecutiu fins al 9,7% (-2 punts percentuals durant l’any), amb una forta reducció dels residus dubtosos de 5.255 milions (-21%).

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Penedès, intel·ligència eròtica A primer de màrqueting ens diuen que el posicionament és un dels pilars importants dins la promoció de qualsevol marca, conjuntament amb la resta de les “4 P” del màrqueting mix d’en McCarthy: Product, Price, Place, Promotion.

Si comencem parlant del preu, tenim un problema companys. Amb els preus actuals, s’associa els vins del Penedès amb els establiments Xinesos (si em permeteu aquesta comparació), i això ens posiciona molt malament, molta gent en pot comprar però tothom assumeix que la qualitat és la que és. Té solució?

Doncs sí, formació empresarial i en màrqueting del sector, i aquí la nova Wine Business School (antic ESCAVI) de Vilafranca tindrà molt a dir si el projecte finalment arranca. No dic que els vins del Penedès siguin d’una qualitat baixa, però els preus marquen un posicionament!

De producte poc en parlaré, tots sabem la qualitat que tenim, la tecnologia que s’aplica, el seguir les noves tendències: Vins ecològics, Vins d’autor, la biodinàmica... Per tant, donem per bo o molt bo el producte que fem (independentment del preu).

No cal dir que la distribució (Place) també funciona, s’està exportant, estem en un emplaçament immillorable a nivell de comunicacions (només falta el corredor Mediterrani), a prop de Barcelona, amb grans empreses logístiques com Coral, Montserrat... per tant tots els canals de distribució estan més o menys controlats i són eficients.

Però ai! la promoció, aquí ens queda un mar sencer per recórrer. Igual que amb les polítiques de preus la formació avançada en administració d’empreses i màrqueting ens ajudaria a millorar-la, aquí també intervé una qüestió política i que

si jo hagués de començar per alguna cosa, seria per un eslògan! Perquè per alguna cosa es comença...

Si aquesta decisió la prenen els de sempre, surten eslògans com: Penedès, sol i vi (a qui coi es va pagar per fer això?). Quatre persones amb intel·ligència retòrica van treure: Penedès, l’origen del nostre vi, perdoneu però no respecta cap de les normes escrites per fer un eslògan. El d’Enoturisme Penedès és correcte però no impacta al consumidor: Enoturisme Penedès, l’aroma d’una terra. Total, que ja he vist ens alguns anys diversos eslògans i cap ha funcionat.

Uns dels eslògans més potents que he vist mai i que està relacionat amb el vi, es el de la Rioja, Rioja, la tierra con nombre de vino, simplement excel·lent, superb, no fa falta res més per transmetre quelcom.

Des de la meva humil opinió no em cansaré de dir que un dels que he sentit que més m’ha agradat ha estat: Penedès, les vinyes de Barcelona. Ho té tot!

Impacta, tirem de la marca Barcelona (que està posicionada com cultura, avantguarda, diversió, passió, innovació, gastronomia...) ens posiciona al mapa, ens diu que SOM vinya, per tant VI, es pot traduir molt fàcilment a qualsevol idioma, per tant és internacional, etc. En pot ser només un, però pensem amb l’eròtica del llenguatge i el màrqueting! Senyors polítics, alcaldes, president del CCAAP, presidents de la DO i del Consorci d’EnoTurisme, poseu-vos les piles!

Total, que hem de jugar amb aquesta intel·ligència eròtica per posicionar i promocionar el Penedès, amb quelcom que faci trempar!

Quan siguem grans, ja ens emanciparem, però ara per ara necessitem Barcelona en primer pla, i necessitem Catalunya en segon.

Penedès Econòmic

gener 2015

7

ACTUALITAT

El sector immobiliari desconfia d’un augment dels preus a curt termini El 2014 va marcar una tendència positiva en vendes, però no s’ha traduït en una revifada generalitzada dels preus, que encara estan per sota del seu valor Lídia Oñate Pel sector immobiliari aquest 2014 ha suposat un pas endavant d’ençà que es va iniciar la crisi, ara ja fa set anys. En la majoria de casos, els preus s’han acabat d’estabilitzar i ja es preveu que comencin a incrementar-se lleugerament. El sector encara es mostra precabut a l’hora d’avançar esdeveniments, ja que malgrat que el finançament pot haver millorat, les entitats financeres encara mantenen el seu predomini amb les vendes de pisos en millors prestacions.

En els tres primers trimestres de 2014 es van millorar les compravendes d’habitatges a la gran majoria de les localitats més poblades del Penedès i el Garraf, respecte el mateix període de l’any anterior, segons dades del Ministeri de Foment. A falta de tenir les dades del darrer trimestre, les finques immobiliàries que Penedès Econòmic ha pogut consultar, afirmen que la tendència de vendes a l’alça s’ha mantingut, i en alguns casos superat, en el darrer trimestre de 2014, fet que situa el darrer any com el de l’inici de la recuperació del sector, encara que tímidament. Les previsions de 2015 són consolidar les vendes i ajustar més els preus al seu valor real. Segons Manel Fernández, gerent d’Urbenorte a Vilafranca, “els preus actuals són irreals perquè es troben per sota del tall de cost de valor de l’immoble”.

En un futur proper, Fernández afegeix que “quan l’estoc s’acabi

difícilment podrem seguir amb aquests preus, ja que fins ara les entitats financeres estaven disposades a vendre per sota del preu del cost”. Aquest any s’ha començat a aturar la baixada del preu de l’habitatge, però algunes immobiliàries encara pateixen certes tensions amb propietaris d’immobles que volen vendre.

GRAN PENEDÈS Total transaccions compra-venda de pisos

Any 2014:

(1r, 2n i 3r trimestre)

2.226 Any 2013:

2.793 Any 2012:

2.819 Any 2011:

2.772 “Els costa posar els seus habitatges a preu de mercat i per això jo els dic que si realment volen vendre no poden posar un preu per sobre del valor de mercat”, explica Birgit Eggers, gerent de Fincas Armengol, al Vendrell.

De cara aquest any, s’espera que la demanda segueixi en aug-

ment i l’oferta es vagi reduint.

D’aquesta manera, a mig termini es podria donar una situació en la qual quedés en evidència la necessitat de reactivar la construcció d’habitatges. “Ara no es fa res d’obra nova”, explica Rosa Maria Soler, propietària de la immobiliària Soler Garraf, a Sant Pere de Ribes. “Els promotors tenen intenció d’iniciar noves construccions, però només serà possible si els bancs tornen a concedir préstecs. De moment, les entitats financeres encara disposen de borsa de pisos, que es va reduint de mica en mica”, afegeix. Aquesta situació, que es va tensant des de fa uns anys genera frustració a les finques immobiliàries, que consideren una “competència deslleial” perquè els bancs ofereixen facilitats de finançament amb les quals difícilment poden competir. “M’he trobat amb clients a qui neguen la hipoteca si no és del seu estoc de pisos i així costa molt competir”, comenta Max Jané, director comercial de Finques Penedès-Anoia.

Mentre les compravendes segueixen amb cert moviment, el mercat del lloguer sembla haver trobat el seu espai i ser una opció molt més considerada que abans de la crisi. “Hi ha molta gent que em pregunta directament per un pis de lloguer i ara mateix ens funciona molt bé perquè els preus són baixos i tenim poc estoc d’obra nova per vendre”, comenta Eggers. Actualment, un pis estàndard de tres habitacions oscil·la els 300 i 450 euros depenent de la zona.

y Compravenda d’habitatges. 2011-2014 2011

Alt Penedès

Avinyonet del Penedès 2 Cabanyes (Les) 5 Castellet i la Gornal 11 Castellví de la Marca 3 Font-rubí 2 Gelida 73 Granada (La) 7 Mediona 12 Olèrdola 16 Olesa de Bonesvalls 4 Pacs del Penedès 1 Pla del Penedès (El) 10 Pontons 1 Puigdàlber 3 Sant Cugat Sesgarrigues 3 Sant Llorenç d’Hortons 10 Sant Martí Sarroca 36 Sant Pere de Riudebitlles 5 Sant Quintí de Mediona 7 Sant Sadurní d’Anoia 70 Santa Fe del Penedès 0 Santa Margarida i els Monjos 77 Subirats 6 Torrelavit 6 Torrelles de Foix 2 Vilafranca del Penedès 253 Vilobí del Penedès 1 TOTAL 626

2011

Baix Penedès Albinyana Arboç (L’) Banyeres del Penedès Bellvei Bisbal del Penedès (La) Bonastre Calafell Cunit Llorenç del Penedès Masllorenç Montmell (El) Sant Jaume dels Domenys Santa Oliva Vendrell (El) TOTAL

7 147 58 27 24 3 393 148 8 2 10 25 26 375 1.253

Garraf

2011

Canyelles Cubelles Olivella Sant Pere de Ribes Sitges Vilanova i la Geltrú TOTAL

18 146 20 123 249 337 893

2012

2013

2014*

16 5 16 2 2 54 8 14 13 8 3 26 3 1 4 5 9 14 6 43 0 30 2 4 14 335 3 640

4 4 6 2 1 37 1 10 7 7 1 2 3 0 3 9 15 2 5 31 0 29 2 32 10 291 4 518

8 0 8 1 0 24 1 12 3 4 2 7 2 0 0 7 12 7 7 33 0 28 5 0 5 164 1 341

2012

2013

2014*

13 23 26 27 35 3 365 128 15 4 9 24 21 431 1.124

2012 28 140 55 147 352 333 1.055

16 34 21 21 26 2 390 146 16 3 7 12 19 460 1.173

2013 30 179 57 179 316 341 1.102

6 23 14 12 25 2 369 117 7 4 10 12 9 399 1.009

2014* 16 125 15 139 302 279 876

*2014 - 1r, 2n i 3r trimestre Font: Ministeri de Foment

Busca un profesional de confiança, competent i flexible?

Estem al seu servei. Des de sempre, hem realitzat un servei de primera qualitat a una gran varietat de clients.

El nostre personal qualificat i l’ús de productes adequats i respectuosos amb el medi ambient ens han permès triomfar en el sector. Li oferim una àmplia gamma de

serveis de neteja en indústries, comerços, habitatges i serveis de Consergeria.

MARCLEAN aposta per maquinària d’última generació, la qual permet aconseguir més bon rendiment, més eficàcia en els treballs, i també facilita la prevenció de riscos labo-

rals i el respecte pel medi ambient.

C/ Amalia Soler nº 132 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 817 25 97 Fax: 93 169 42 64 marclean@marclean.net

8

Penedès Econòmic

gener 2015

ACTUALITAT

La Generalitat distingeix un flequer vilanoví i un vilafranquí El vilanoví va guanyar el premi al millor jove artesà alimentari innovador 2014 i el vilafranquí fou finalista redacció

El flequer vilanoví Jordi Morera Ransanz, de L’Espiga d’Or, ha estat reconegut pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural amb el Premi al millor jove artesà alimentari innovador en la seva convocatòria de l’any 2014 i el vilafranquí Marc Parés ha guanyat un accèssit en quedar finalista.

A Jordi Morera Ransanz ja se li va atorgar l’accèssit d’aquest mateix premi en la convocatòria 2012. Pertany a una cinquena generació de flequers i destaca per la recuperació del forn de llenya de la família, la recuperació de peces de gran format i l’elaboració de pans de gustos autòctons amb ingredients de proximitat i de temporada, així com de pa amb IGP Pa de Pagès Català. Col·labora en el desenvolupament d’un nou ce-

real, el tritordeum, i participa activament en la difusió de la cultura del pa mitjançant el blog www. culturadelpa.com i la seva extensió en les xarxes socials. El passat mes de juny, va publicar el llibre Avui faràs pa. Pel que fa a Marc Parés, que pertany a una quarta

generació de forners, cal destacar el seu intens treball en el món dels ferments, creant ferments propis i col·laborant amb la Universitat. És un artesà que està convençut que el tracte personalitzat i singular és fonamental per comercialitzar el seu producte.

El fons nord-americà Oaktree compra l’hotel Dolce Sitges Assumeix el deute del seu principal creditor amb la intenció de buscar un comprador en dos o tres anys redacció

L’hotel Dolce Sitges ha estat adquirit per una subsidiària de fons gestionats per la companyia nord-americana Oaktree Capital Management, L. P. (“Oaktree”).

Inchydoney Partnership, el conglomerat irlandès propietari de l’hotel fins a finals d’any, i el nou propietari van ultimar les negociacions per a la venda a finals de l’any passat. El fons era el principal creditor de la societat propietària de l’establiment Hotel and Conference Centre Sitges, després d’adquirir l’any passat el crèdit de 46 milions d’euros que estava a mans d’Allied Banking Corporation.

El canvi en la propietat busca facilitar l’estabilitat financera, assegurar la continuitat de l’operació hotelera i aportar futures oportunitats per ampliar els serveis ofer-

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

El primer pas Una de les coses que intento que els meus col·laboradors entenguin des del primer moment és que, més enllà de l’acompliment d’una llei, fer una gestió correcta de la Protecció de Dades acaba generant altres dinàmiques positives en l’empresa que cal saber veure i aprofitar.

No podem mirar aquesta llei com un element obstaculitzador quan resultarà tot el contrari si l’enfoquem bé. Anem a potenciar el valor afegit que es deriva de fer les coses correctament! És normal, per no dir obligatori, que una tasca que dificulta el dia a dia, generi tensions entre departaments o companys o impliqui tràmits imprevistos cada cop que l’hem d’assumir, és una tasca que cal revisar. És un procediment tòxic i com més aviat l’eradiquem, millor ens anirà a tots. La gestió de dades no pot estar en aquesta situació. Seria un error entendre-la així.

Sovint la solució és simplement treballar amb previsió, fer una petita inversió prèvia en temps per pensar i detectar els passos a fer en el futur i, així, establir, per escrit si cal, la rutina òptima per fer front a aquesta contingència. Amb tota seguretat, minimitzarem els riscos d’errors i conflictes. Requereix una pausa, mirar al voltant i escoltar. Els canvis seran no-

tables si aprenem a mirarnos nosaltres mateixos de tant en tant des de darrere de la tanca. I si no podem o sabem, demanem ajuda, és clar. No és difícil.

Traslladem aquesta obvietat, que tothom assumirà com a tal, a l’adequació de la Llei de Protecció de Dades en qualsevol activitat social o econòmica. Si més no, al primer estadi. Per exemple, si normalment treballem amb proveïdors, emetem i rebem factures, tenim uns empleats i uns clients, oi que seria normal tenir les seves documentacions corresponents en calaixos separats? Millor que tenir-ho tot barrejat en una pila, segur.

Un primer pas per acomplir la Llei és, ni més ni menys, que endreçar els nostres fitxers. Tenir-los definits, separats i localitzats. Saber qui pot accedir-hi, qui pot gestionar-los i qui pot manipular-los.

I tot plegat, posar-ho en coneixement de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Si hi ha modificacions, s’informa. Això es fa un cop. No s’ha de pensar ni dubtar ni decidir res després. Si tothom sap què ha de fer quan es gestiona un arxiu, les coses flueixen, els temps es dedica a tasques importants del negoci. Començar a fer les coses bé és ben fàcil i des de la primera etapa ja ens ajuda a optimitzar el temps. Quin regal.

PENEDÈS ECONÒMIC tats als clients de Dolce.

L’hotel va presentar un concurs de creditors el setembre de l’any passat per les tensions financeres que patia en no poder fer front al deute que havia assumit. A banda d’aquests problemes, l’hotel funciona bé.

A partir d’ara, el fons impul-

sarà millores en el recinte, que es va inaugurar l’any 2004, i en dos o tres anys, buscarà un comprador que li proporcioni una bona rendibilitat. L’hotel Dolce Sitges, especialitzat en congressos i convencions, té 130 treballadors, 263 habitacions i una ocupació a l’entorn del 51%.

Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

gener 2015

9

ACTUALITAT

Banc Sabadell tanca el 2014 amb un 50% més de benefici net, assolint els 371,7 ME redacció

En tancar el quart trimestre de 2014, i un cop cobert el 133è exercici social, Banc Sabadell obté un benefici net atribuït de 371,7 milions d’euros, un 50% més que al final de l’exercici anterior.

Aquest resultat, aconseguit després de destinar 2.499,7 milions d’euros a dotacions i provisions, supera el que esperava el consens de mercat i és més elevat del que s’havia previst en el pla estratègic Triple per al primer any.

Banc Sabadell ha culminat l’any ben posicionat entre els bancs més solvents, amb quotes més elevades de negoci en els segments prioritaris, amb una marca més coneguda i reconeguda pel mercat i clarament focalitzat, en superar el triple repte d’incrementar els nivells de rendibilitat, transformar el balanç i posar les bases de la seva futura internacionalització en acabar el

trienni 2014-2016.

El 31 de desembre, els actius totals de Banc Sabadell i el seu grup van sumar 163.345,7 milions d’euros. Actualment, el crèdit a clients suposa prop del 75% de l’actiu total consolidat del grup.

El component amb més pes en aquest epígraf del balanç són els préstecs amb garantia hipotecària, que totalitzen 54.260,2 milions d’euros. La nova producció hipotecària ha augmentat un 69% interanual (1.753 milions d’euros).

El nombre d’operacions formalitzades ha crescut un 55% el mateix període mentre que el crèdit net a empreses ha crescut un 5,7% els tres darrers trimestres de 2014.

La ràtio de morositat sobre el total de riscos computables del grup, sense considerar els actius destinats a l’esquema de protecció d’actius (EPA) de Banco CAM, millora 146 punts bàsics els dotze últims mesos i se situa en el 12,17%.

Per primera vegada des que

va començar la crisi, l’entrada d’actius problemàtics s’ha anat reduint, trimestre rere trimestre de 2014. La ràtio de cobertura sobre el total d’actius dubtosos era del 50,3% el 31 de desembre.

Durant el 2014, la base comercial s’ha incrementat en 349.682 clients particulars i 95.927 clients empreses. Els clients que utilitzen els canals digitals han crescut notablement i els qui accedeixen mitjançant dispositius mòbils ja suposen el 42%.

Solvia s’adjudica la gestió de 42.900 actius de la Sareb Aquest quart trimestre, la Sareb ha adjudicat a Solvia la gestió d’una cartera de 42.900 actius, majoritàriament immobles, valorats en 7.000 milions d’euros. La distribució geogràfica dels immobles està concentrada a Catalunya, la Comunitat Valenciana, Andalusia i Madrid i la seva comunitat.

L’acord de servicing, que ha entrat en vigor aquest mes de gener de

2015, té una duració de set anys.

La Sareb ha tingut en compte especialment l’experiència de Solvia en migracions de carteres vinculades al sector immobiliari, cosa que garanteix que la planificació i l’execució de la migració dels actius de la Sareb es farà de la manera més eficient.

El 2014, la venda d’immobles al balanç a través de Solvia ha

arribat als 2.744 milions d’euros, amb un total de 16.172 unitats venudes, i havent superat en un 10,3% els objectius de vendes previstos per al primer any del Pla Triple. La cobertura sobre el total de l’exposició creditícia i la cartera d’immobles és del 13,1%, en tancar l’exercici de 2014, i es manté entre les més elevades del sistema financer espanyol.

10

Penedès Econòmic

gener 2015

ACTUALITAT

L’atur dóna una nova treva per Nadal al Garraf i a l’Alt Penedès El desembre va tancar amb 12.268 garrafencs i 8.356 altpenedesencs a l’atur, menys que al novembre redacció

L’últim mes de l’any ha estat força positiu en el mercat laboral.

Tant la comarca del Garraf com la de l’Alt Penedès encadenen diversos mesos consecutius amb davallades a les llistes de l’atur, fet que permet encetar l’any amb millors perspectives. Malgrat que aquests mesos les contractacions acostumen a incrementar-se, en el cas de l’Alt Penedès s’ha consolidat una petita tendència de tres mesos consecutius a la baixa en el cas de la taxa d’atur, que se situa en el 15,20%. D’aquesta manera, s’evidencia una lleugera millora del mercat laboral, a l’espera que els primers mesos de l’any es mantinguin les contractacions realitzades.

Entre els municipis amb una taxa d’atur més elevada es troben Torrelles de Foix (23,12%), el

Pla del Penedès (20,31%) i Sant Pere de Ribes (18.13%), mentre que a l’altra banda de la taula se situen Vilobí del Penedès (8,74%), Santa Fe del Penedès (9,28%), les Cabanyes (9,33%), Sitges (9,69%) i Torrelavit

(9,93%), tots ells amb menys del 10% d’atur entre la població activa.

A Catalunya, l’atur de desembre va disminuir fins els 575.948 parats, un 0,82% menys que el novembre.

L’Obra Social “la Caixa” destina 72.000€ a Nou Verd Les cooperatives vilafranquines són seleccionades en la convocatòria d’Inserció Sociolaboral 2014 redacció

L’Obra Social “la Caixa” ha concedit una ajuda de 72.000 euros als projectes Energia Social del Penedès i Junts Trenquem el Cercle de les entitats Nou Verd, SCCL i Nou Set, SCCL. Aquesta aportació correspon a la quarta convocatòria 2014 del Programa d’Ajudes a Projectes d’Iniciatives Socials que impulsa anualment l’Obra Social “la Caixa”. L’objectiu és oferir oportunitats als col·lectius en situació de vulnerabilitat social.

Els 36.000 euros que es destinaran al projecte Energia Social del Penedès permetrà generar ECOBIO, un additiu que es pot afegir al dièsel dels vehicles de la cooperativa, un total de 21 camions i furgonetes, i reduir un 50% els costos de consum de combustible de la cooperativa i generar

cinc llocs de treball i cinc espais de pràctiques per a persones amb transtorn mental de la comarca.

Els altres 36.000 euros es destinaran a crear un espai de pràctiques per apropar els beneficiaris a la realitat dels perfils professionals demandats per les empreses, a la vegada que es complementen

els seus itineraris professionalitzadors. La convocatòria d’Inserció Sociolaboral tindrà com a beneficiàries finals més de 25.300 persones de tot l’Estat que pertanyen a col·lectius de discapacitats, joves en risc d’exclusió social, aturats de llarga durada, immigrats i dones amb problemàtiques socials.

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

Els hàbits que ens ajudaran a ser més productius Els reptes i la complexitat amb la que ens trobem en la societat actual són de tal magnitud que el fet de ser efectius com a individus i com a organitzacions ja no és una opció, sinó una exigència de l’entorn.

Un repte dels professionals d’avui en dia és mantenir un nivell òptim de productivitat, donat el gran número de distraccions i interrupcions amb les que comptem en el dia a dia laboral.

Entenem la productivitat com el fet d’aconseguir el resultat que volem. Aquest punt no té res a veure amb el nostre nivell d’activitat diària, ja que sovint estem ocupats, i realment, el fet de ser productius no va tan lligat al fet d’estar actius, ni de fer o deixar de fer una acció concreta sinó que es tracta de desenvolupar hàbits.

Aquelles accions repetitives i automatitzades que ens portin a pensar, sentir i actuar d’una manera beneficiosa per nosaltres i alineades amb el que pretenem aconseguir.

Està comprovat que al final d’una jornada laboral considerada com a productiva, les persones augmentem la nostra sensació de benestar, i a l’inrevés, quan ens sentim poc productius generalment ens acompanyen sentiments negatius i de certa frustració.

Per tant, la productivitat, l’efectivitat personal i el benestar són aspectes molt relacionats entre ells.

Per poder diferenciar conceptes, entenem que es eficaç qui aconsegueix els seus objectius. És eficient qui aconsegueix els seus objectius amb el menor número de recursos. I és realment efectiu qui aconsegueix els seus objectius amb el menor número de recursos i alhora que té la capacitat per continuar aconseguint-los en un futur. O sigui, qui té desenvolupats uns hàbits que el portaran a viure la seva definició d’èxit.

El prestigiós Stephen Covey va nomenar “sentit comú organitzat” al conjunt d’hàbits que considerava

que tota persona altament efectiva haurà de tenir i els quals, els va plasmar en la seva reconeguda obra “Els 7 hàbits de la gent altament efectiva”, els quals son: 1) Sigui proactiu: Aquest concepte radica en prendre la responsabilitat de la nostra pròpia vida, entenent que la vida és producte de les nostres decisions i no tant dels condicionaments externs. Tothom té la capacitat de decidir les seves respostes davant qualsevol estímul i de centrar-nos en allò on podem aconseguir un impacte.

2) Comenci amb una finalitat en ment: Juntament amb l’anterior, és l’hàbit del lideratge personal. Assegura que quan tenim clar què volem aconseguir (Tenim una visió, missió o propòsit) això li dona sentit a la nostra vida i a totes les nostres accions.

Aquesta finalitat funciona com una brúixola interna.

3) Posi primer el primer: Consisteix en gestionar correctament el temps per aconseguir els nostres objectius. Hem de tenir el coneixement i la disciplina necessària per prioritzar i organitzar allò important, enlloc de deixar-nos emportar per l’urgent o prioritats dels altres.

4) Pensi en GuanyarGuanyar: Aquest és l’hàbit del benefici mutu, que consisteix en crear escenaris de negociació i acords en els que les diferents parts hi surtin guanyadores.

5) Busca primer entendre i després ser entès: Aquest és l’hàbit de la comunicació efectiva, que consisteix en escoltar amb empatia amb la intenció de comprendre, sense jutjar.

6) Busqui sinèrgies: És l’hàbit del treball en equip, on el tot és superior a la suma de les seves parts.

7) Millora contínua: És assumir la responsabilitat de la nostra salut física, mental, emocional i espiritual Desenvolupar aquests hàbits ens portarà a nivells d’efectivitat i excel·lència, amb un impacte positiu en el nostre benestar.

Penedès Econòmic

gener 2015

11

ACTUALITAT

La Xina, un mercat cada cop més atractiu per a les empreses del Penedès La capacitat de negoci del país i el gran nombre de potencials consumidors són dos dels principals al·licients per intentar provar sort al continent asiàtic Olga Aibar La Xina és un mercat emergent cada cop més atractiu per a les empreses de casa nostra. Juntament amb altres ciutats, s’està convertint en el centre del continent asiàtic i té aspiracions de creixement i de negoci espectaculars arreu del món. Per aquest motiu, són moltes les empreses que decideixen donar el salt al continent asiàtic i intentar ferse un forat en aquest complicat mercat però amb milers de consumidors.

La balança no és equitativa perquè les empreses xineses o els particulars i emprenedors que les obren aquí i que inunden el mercat amb els seus productes són majoria i tenen moltes menys dificultats per obrir negocis al nostre país que les que tenen les empreses catalanes que volen ferse un forat en qualsevol país del gegant asiàtic.

torres va apostar per la xina com a mercat emergent Als anys noranta A les comarques del Penedès i el Garraf, existeixen diverses empreses que estan treballant a la Xina, de les quals n’hem triat quatre com a exemple. Una de les més conegudes és Bodegues Torres. La companyia va apostar per la Xina com a mercat emergent a mitjans dels noranta. Miguel A. Torres, president del celler, va impulsar les primeres exportacions l’any 1993. Quatre anys després, es va constituir una joint venture amb un soci local, perquè així ho establia la llei i, segons apunten des de la companyia “era l’única manera de progressar al mercat”. Per això es va crear una petita planta d’embotellats però, a finals de 1999, els cellers Torres van obtenir la llicència de distribució i van crear la seva pròpia filial important a Xangai sota el nom de Shanghai Torres Wine Trading Co. Ltd, avui coneguda

com a Torres Xina. Malgrat les dificultats inicials, la família es va mantenir ferma en l’estratègia i 15 anys després, és una de les principals importadores de vi embotellat del mercat asiàtic. Des de l’any 2007, Baron Philippe de Rothschild és soci minoritari de Torres Xina.

Una altra de les empreses que van provar l’experiència del mercat xinès és Feedback, una agència de publicitat i màrqueting de Vilafranca del Penedès. El seu gerent, Albert Moreno, explicava a Penedès Econòmic que van començar la seva aventura l’any 2010 i que van contactar amb una agència de Xangai que realitzava els mateixos serveis que ells per tal d’unir-se i “tenir un peu a cada mercat i unir el millor dels dos móns”. Per a fer-ho possible, van fer una joint venture amb la idea d’ajudar a les empreses occidentals a introduir-se al mercat xinès. Tanmateix, després d’un temps de funcionament i de l’impuls de diversos projectes en comú, van comprovar que el

seu homòleg al país asiàtic els va copiar alguns serveis i els oferien ells pel seu compte als clients xinesos. Aquest fet els va dur a trencar les negociacions amb el seu partner després de tres anys i a haver d’abandonar el negoci que havien realitzat junts. Una de les principals lliçons que es van endur l’agència del treball al país és que “la Xina és un mercat

Feedback va crear una joinT venture amb una empresa xinesa amb moltes oportunitats però on és molt difícil de triomfar sense algú de confiança”.

El principal problema van ser les negociacions. “Mai saps si anaven bé perquè ells sempre et deien que sí i no sabies exactament a què et deien que sí”, as-

segurava Moreno. Tanmateix, el problema amb el qual es van trobar és que “hi ha molta saturació d’oferta i moltes empreses que volien obrir-se camí a la Xina no tenien interès en fer una inversió inicial per analitzar el mercat i veure si la seva oferta era viable, volien fer clients directament i això és un error en un mercat tan tancat com aquest”. A més, existeix un mercat online molt gran que funciona de forma diferent al d’aquí. Allà hi ha un portal anomenat Taobao, similar a l’ebay americà, que “té de tot. Allà la venda online està molt present i interioritzada a la societat”.

Com a balanç, Moreno assegurava que “va ser una gran experiència personal i tinc la sort que, al final, no he perdut diners”.

Una altra de les empreses que també ha fet una joint venture per a introduir-se al país és Cafès Novell. Dolors Novell explicava que “hem arribat a un acord amb un grup britànic que vol obrir cafeteries a la Xina sota la marca Escuma”. La botiga pilot xinesa

es va obrir fa dos mesos. Per això, afirmava que “tot plegat és molt incipient però tenim bons resultats”. La idea és obrir una trentena de botigues al país i, quan ja estiguin introduïts, “fer també la distribució del cafè als països de l’entorn”.

A TPC NetGrup, una empresa de consultoria ubicada a Vilanova i la Geltrú des de l’any 2006, Francesc Güell explicava que “fa tres anys vam iniciar una col·laboració a nivell de consultoria amb una empresa de vènding per mirar de participar en fires dels país i introduir-se a la Xina però si no tens ningú que conegui la cultura i la realitat d’allà, no és fàcil”. Güell assegurava que “fer negocis allà porta temps, és una qüestió de confiança de l’empresari xinès.

T’has d’adaptar a la seva manera de treballar. De vegades tanques més tractes en un sopar o fent unes copes que no en una oficina”. Per tal d’evitar malentesos, totes les comunicacions es fan en anglès i per escrit.

12

Penedès Econòmic

gener 2015

ACTUALITAT

Valliser estrena l’any amb etiqueta ecològica per obrir nous mercats L’empresa agroalimentària dedicada a l’elaboració de conserves de fruita, ubicada a Vilobí del Penedès, ha elaborat dos nous codonyats, el de xocolata i l’ecològic

u Sergi Fages i Isabel Gallardo

Lídia Oñate Els altpenedesencs Isabel Gallardo i Sergi Fages han donat la benvinguda aquest 2015 amb nous productes al seu catàleg de conserves de fruita, especialitzada en el codonyat. El certificat ecològic, que van rebre el passat setembre, els ha permès produir una nova línia de producte que els facilitarà l’entrada a nous mercats com l’alemany, molt exigent amb els productes alimentaris i fortament arrelat als ecològics. Valliser disposa de diversos productes al mercat com són el codonyat artesà, amb nous, amb fructosa i dolç de pruna, als quals cal sumar les dues novetats d’aquest any: el codonyat de xocolata i l’ecològic.

Fa quinze anys, Gallardo i Fages van decidir emprendre el seu propi camí, després de les seves trajectòries vinculades a empreses del sector, i fundar l’empresa Valliser, amb seu a Lavern. Fa dos anys van ampliar les seves instal·lacions a Vilobí del Penedès, on van traslladar les oficines, el magatzem i l’obrador.

Actualment, exporten el 20% de la seva producció a una catorzena de països, entre els quals es troba Anglaterra, França, Dinamarca, Irlanda, Estats Units, el Japó, Canadà i Finlàndia, entre d’altres. “Els productes de qualitat són agraïts i tenen molta sortida a l’estranger, ja que el producte

d’ibèric està molt ben posicionat”, explica Fages. “Hi ha productes com l’oli i el pernil salat que ens obren camí en aquests països, on es busquen productes de qualitat i una mica exòtics”. El codonyat és un producte molt arrelat a Espanya i la zona occidental de la Mediterrània, tot i que és originari d’Orient Mitjà. “Ens trobem que hem de fer molta divulgació per explicar què és i com es pot consumir”, explica Fages. En

El bon posicionament del producte ibèric afavoreix les vendes a l’exterior aquest sentit, afegeixen que hi ha un ampli ventall d’aplicacions ja que “el pots prendre amb dolç o salat, amb una crep, amb amanides, llegums, fer un gelat, flams...

Un dels nostres objectius és fer un llibre de receptes que reuneixi totes les possibilitats que ofereix el codonyat com complement o protagonista de molts plats”, explica amb il·lusió Gallardo. De moment, però, se centren en la producció, que en la gran majoria de vegades, és sota demanda.

La gran competència, precisa-

ment, la situen dins d’Espanya.

Des dels seus inicis, però, Valliser s’ha volgut distingir per produir un producte d’alta qualitat i artesà, fet que li permet reduir a la meitat la competència estatal i definir més acuradament el seu nínxol de mercat, centrat en botigues especialitzades o seccions gourmet. Tot i que participen en algunes fires sectorials i artesanes al llarg de l’any com la de Mercat de Mercats de Barcelona, Sitges, la Llacuna o Vilafranca, “el nostre fort és la xarxa de distribuïdors, que ens permeten arribar a molts més consumidors”. Com a novetat, també seran presents a la III Mostra de productes catalans d’El Corte Inglés fins el 21 de febrer.

De les fires destaquen “el contacte amb el consumidor final perquè et coneguin i et comentin què els sembla el teu producte”, explica Gallardo, que veu sovint que “la resposta és molt bona perquè el tasten i de seguida compren. Molts em pregunten com ho fem per fer-ho ells a casa”.

En algunes d’aquestes fires també han innovat amb altres sabors com el codonyat de cafè, amb produccions limitades, que els permet sorprendre el públic i provar diferents alternatives. “Es pot innovar amb molts sabors, però tampoc podem fer-ne molts perquè hem de veure la seva viabilitat al mercat. Allò que la gent coneix és el que té més sortida”, comenta Fages.

Roser Colomé castellví Gerent Territorial Barcelona Globalider

Exportes o internacionalitzes En plantejar-se la sortida als mercats exteriors, el primer que cal assumir és que exportar no és internacionalitzar.

Que un producte o servei es vengui fora d’Espanya no garanteix la seva maduresa en un canal de distribució estranger si no hi ha hagut un adequat procés d’internacionalització.

L’exportació ben feta dóna un resultat econòmic immediat i alegra cada telenotícies però la internacionalització racionalitza l’exportació a mitjà / llarg termini, permetent la vigilància dels mercats, l’anticipació i en definitiva garanteix la nostra activitat.

No es limita a obtenir alguna comanda esporàdica dels nostres clients en altres països.

Deu bons consells per internacionalitzar les nostres empreses: 1. Analitzar el punt de partida (sector d’activitat, producte i / o servei a exportar) i tenir clar on i per què es vol i pot arribar. En internacionalització no sempre voler és poder.

2. Conèixer la idiosincràsia del país de destinació, els seus costums, les seves demandes i les seves necessitats. En internacionalització la primera barrera és no conèixer el “llenguatge” del consumidor, encara que parli el nostre mateix idioma.

3. Adaptar el producte o servei a la nova destinació, no imposar fórmules, encara que hagin funcionat a casa nostra. També en internacionalització el client sempre té la raó.

4. Elaborar plans financers, de costos, de previsió i de viabilitat. A internacionalització si els comptes no surten a Espanya, tampoc sortiran a l’estranger.

5. Provar els productes o serveis i analitzar a la competència en el país de destinació. Enquestar, escoltar a l’importador, al distribuïdor, el consumidor; comparar i analitzar la competència, indagar en els mercats, verificar el que diuen. En inter-

nacionalització no s’ha de creure el que no es comprova.

6. Conèixer totes les barreres d’entrada, siguin o no aranzelàries; i dissenyar un pla de prevenció i control de contingències. En internacionalització més val aprendre dels errors i poder superarlos, de lamentar una greu pèrdua després d’un gran encert fortuït.

7. Elaborar un pla de comunicació i de màrqueting adequat al mercat de destí.

Cal presentar els productes o serveis, cal comunicar i ferho bé, amb adaptació cultural. En internacionalització el que no es dóna a conèixer no perdura, però el que erròniament es transmet es lamenta sense remei.

8. Implantar-se, estar present en el mercat de destinació o, almenys, tenir una representació adequada; els negocis a l’estranger es fan amb bons productes o serveis, però sempre amb cara, ulls i oïda. En internacionalització saber fer és tan important com saber estar.

9. Integrar fins a parlar el mateix idioma, el “llenguatge” del consumidor i la seva llengua materna. L’empresa ha de comptar amb interlocutors locals, no val la comunicació estandaritzada, sinó personal. En internacionalització l’idioma no és una barrera sinó una oportunitat.

10. Entendre una venda internacional com una venda local, fer només el que se sap fer bé, afegir el valor del coneixement, del servei postvenda, del control de qualitat, de la millora contínua als productes o serveis.

En internacionalització no és redundant afirmar que el mercat és el món.

La nostra Promotora de Negocis Internacionals posa la seva estructura al servei de la internacionalització de l’empresa catalana. Analitzarem de forma gratuïta les possibilitats d’internacionalització de la seva empresa i li fem una proposta garantint resultats per contracte.

Penedès Econòmic

gener 2015

13

ACTUALITAT

S’accentua la guerra de les hipoteques amb l’entrada de milions del BCE Les més rellevants: en fix Banc Sabadell al 3,5%, en variable Kutxabank amb l’1% i en fix/mixt CaixaBank des del 2,5 al 3% els deu primers anys Josep Barella Puig L’entrada de capital que a partir de març (60.000 milions d’euros mensualment entre el març del 2015 i el setembre del 2016) s’injectarà a l’economia europea gràcies a la compra de deute anunciada la passada setmana pel Banc Central Europeu (BCE) tindrà a casa nostra uns efectes que possiblement puguin beneficiar l’economia amb molt més crèdit i incidint molt concretament en la captació d’operacions d’actiu a llarg termini, dit d’una altra manera, el mercat de les hipoteques.

La crisi i el tancament de mercats va fer que l’operativa hipotecària a Espanya arribés a ser quasi nul·la. La nova entrada de diners fa que la banca es torni a plantejar amb alegria i amb molta empenta la nova situació, i més després de sis mesos continuats de créixer la formalització d’hipoteques.

Tots sabem que el negoci de la hipoteca és molt llaminer per a la banca, pel que comporta de vincular clients, nòmines, targetes, assegurances i un llarg etcètera que fa que el guany el tinguin més en els ingressos atípics que no amb l’operativa normal del diferencial de l’interès amb què signen l’operació.

El primers resultats d’aquesta petita guerra, segons els entesos,

ja ha fet que els abaratiments de l’oferta en el cas de les hipoteques rondi el 30% aproximadament.

Pràcticament quasi tota la banca ja ha actualitzat las condicions del seus productes, rebaixant significativament el diferencial que s’aplica sobre l’Euribor i altres com el Banc Sabadell aposten fort per la hipoteques a tipus fix.

Si a això li sumem la millora de l’economia espanyola, la caiguda dels preus dels immobles i la baixada de la morositat, pot fer que les entitats aprofitin al màxim per desfer-se d’immobles i, a més, per captar negoci i guanyar diners després d’uns anys de vaques magres.

Aquesta febre hipotecària a la baixa la va començar Bankinter, quan va crear la Hipotika, amb

una simpàtica campaya publicitària, que deien que portaven tant de temps que no donaven hipoteques que fins i tot “ens havíem oblidat de com se deien.”

Després del tret de sortida de Bankinter, les altres entitats no han volgut quedar-se enrere; si fa només un any la prima d’interès aplicada era de 2 punts més Euribor, avui hi ha entitats que estan fregant un diferencial d’1,5% en la compra d’habitatges i fins i tot Kutxabank s’atraveix a oferir-les a l’1%, això si, amb una sèrie de requisits molt difícils de complir.

El Banc Popular no ha volgut ser menys a sumar-se a aquesta tendència oferint a través de la seva filial online Oficina Directa, Euribor més 1,55%, També la setmana passada el BBVA va co-

municar a la seva xarxa d’oficines, la baixada del diferencial de la seva hipoteca bonificada fins al 1,60% sobre l’Euribor. El Banc Santander vol exportar a tot Espanya l’oferta que ja feia a Catalunya d’Euribor més 1,65%.

I, per la seva part, el Bankinter oferia Euribor més 1,70% i, en paraules de la consellera delegada del banc amenaçava: “Hi haurà una competència enorme, i nosaltres lluitarem per la nostra quota”. INGDirect 1,49%, Uno-e 1,50%, Banc Popular 1,59%, entre d’altres, fan que la gran oferta vagi canviant dia a dia per les diferentes entitats.

Quasi el 90% de les hipoteques a Espanya són del tipus variable i estan referenciades a la cotització de l’Euribor, però malgrat que el mercat avui sigui petit, només un 10 % de les hipoteques a tipus fix també irrompen en la batalla de guanyar quota de mercat.

Des del 16 de gener, el Banc Sabadell, aprofitant que tothom posa la seva imaginació sobre les variables, ofereix com a novetat la hipoteca a interès fix del 3,5% a l5 anys, 3,70% de 15 a 20 anys, 3,90% de 20 a 25 anys i la del 3,95% de 25 a 30 anys. Per a Roger Anfruns, delegat comercial de la zona Vilafranca del Banc Sabadell: “Volem ser el banc dels nostres clients, per això treiem aquetes hipoteques”.

Guia de Serveis

Per la seva part CaixaBank aposta per potenciar les hipoteques fix/mixt. Que depenent de la vinculació, pot anar des del 2,5 al 3% fix els deu primers anys i la resta s’aplica un 1,9% aproximadament, per Xavier Saumell, Director de l’Àrea de Negoci de CaixaBank a l’Alt Penedès “La hipoteca de tipus fix/mix busca transmetre un missatge de seguretat i tranquil·litat a tots els clients que contractin la seva hipoteca amb CaixaBank, en les actuals circumstàncies d’incertesa.

A hores d’ara, a curt termini tot sembla indicar que el preu de l’Euribor seguirà baix. A llarg termini ningú te la vareta per dir quina opció es millor: la fixa o la variable.

Ja sigui fixa o variable, la guerra de les hipoteques està oberta, motiu pel qual abans de signar una hipoteca és imprescindible mirar el gran ventall d’ofertes que hi ha al mercat, ja que de ben segur que el resultat entre unes i altres ens farà estalviar molts diners.

Això sí, sense oblidar de mirar i estudiar amb gran deteniment les contrapartides o vinculació com ells diuen, que ens demanarà el banc, que a vegades fan que l’interès sigui només un “ganxo”, per aconseguir un client que passarà 20 o 30 anys amb la seva nòmina, vises, assegurances, etc. lligat amb l’entitat bancària.

PINTAT D’AUTOMÒBILS RETOLACIÓ MANUAL I COMPUTERITZADA

C/. l’Alguer, 8 · Tel. 93 890 27 71 · Fax: 93 819 94 09 08720 Vilafranca del Penedès · giraltpintures@hotmail.com l l l l l l l

Assessoria i Serveis en Protecció de Dades

Barcelona Berga Girona Manresa Tarragona Vic Vilafranca del Penedès T. 931 934 001 www.aislopd.com twitter@aislopd

Informe #gratuit de situació per la seva empresa-negoci, mencionant #alvostrecostat #penedèseconomic

info@passbusiness.com 93 818 04 57 www.passbusiness.com

Traspassos I VENDA de negocis franquIcies Gestors de finques Finançament DE circuLANT Ronda de Mar, 53, local Vilafranca del Penedès

606 22 01 92

Fax: 93 817 53 82

www.sommoblesoficina.com - info@sommoblesoficina.com

14

Penedès Econòmic

gener 2015

ACTUALITAT

+COMPETITIVITAT

ENTREM-HI ORGANITZA EL PRIMER SPEEDDATING A L’ADEG DE VILAFRANCA Dotze usuaris de la cooperativa Entrem-hi de Vilafranca del Penedès que realitzen itineraris d’inserció dins del projecte de millora de l’ocupabilitat “Junts Trenquem el Cercle” i tres empreses del territori: Cafès Novell, Brose i Futureco Bioscience van participar el 28 de gener en una jornada d’Speeddating empresarial que va tenir lloc a la seu de l’ADEG. Els usuaris van poder fer entrevistes breus per convèncer

els empresaris que eren bons candidats per aconseguir un lloc de treball. Posteriorment, els empresaris van comentar le simpressions recollides.

L’objectiu de la jornada era que els parcitipants poguessin fer front a entrevistes laborals amb èxit.

La Unió Empresarial del Penedès (UEP), conjuntament amb els ajuntaments de Vilafranca del Penedès i Santa Margarida i els Monjos, va presentar el dimecres 28 de gener +Competitivitat, un programa de suport a les empreses per millorar la seva competitivitat. La trobada va aplegar una trentena de representants d’empreses i professionals de Vilafranca i dels Monjos, als quals Ricard Rocosa, director del programa, va donar algunes claus per millorar la competitivitat de les seves empreses.

L’Eina renova els plans d’ocupació amb 350 noves places El SOC ha concedit 1,1 milions d’euros a l’Eina per desenvolupar cursos per a persones a l’atur redacció

El Servei d’Ocupació i Espai Empresarial de l’Eina, del Vendrell, iniciarà el 2015 amb una forta aposta per combatre el fort atur que hi ha a la capital del Baix Penedès, que afecta a més de 4.300 persones. Enguany l’Eina desenvoluparà programes subvencionats pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per valor d’1,1 milions d’euros, finançats pel Fons Social Europeu.

Segons el regidor d’Ocupació, Kenneth Martínez, es podran beneficiar unes 350 persones dels cursos programats, juntament amb els 40 contractes que hi ha previst que es formalitzin a través dels plans d’ocupació i per a la contractació de tècnics.

Fins al moment s’han contractat 15 persones i s’espera que per Setmana Santa i abans de l’estiu se’n contractin més.

En el cas de la formació ocupacional, que busca potenciar altres capacitats a les persones que es troben a l’atur, estarà adreçada als sectors d’idiomes, atenció al públic, turisme, logística i magatzems. Pel que fa als idiomes, el catàleg formatiu es complementarà amb sis cursos de llengües estrangeres (anglès, francès i rus) per millorar les competències lingüístiques, sobretot en els sectors de l’hostaleria i el turisme, del qual se’n podran beneficiar uns 70 parats. A aquest cal sumar els tallers d’informàtica, destinats a 70 dones a l’atur, la Casa d’Oficis d’Imatge i so, adreçada a 8 joves amb títol de l’ESO, i

plans d’ocupació per a 15 places (10 peons de neteja, 4 peons de manteniment i 1 dinamitzador comercial).

A tot això, cal sumar els quatre mòduls formatius dirigits a 70 joves desocupats d’entre 16 i 24 anys que, a més de la formació bàsica, podran accedir a un període de pràctiques en empreses amb possibilitat de seguir amb un contracte subvencionat en els sectors de l’hostaleria, l’automoció i la logística.

L’Eina Empresarial també gestionarà una subvenció, de 17.000 euros, per al projecte de suport a la captació d’inversions a la comarca, anomenat “Missió inversa”. Es dedicarà a fer visites pel territori, en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Tarragona i empresaris del sector logístic de la zona d’Holanda i Bèlgica, per tal d’aconseguir una nova implantació empresarial al Baix Penedès aprofitant la proximitat del port tarragoní.

Els parats del Baix Penedès creen un servei d’atenció domiciliària A la comarca del Baix Penedès hi ha un total de 16.523 persones majors de 65 anys, de les quals es calcula que un 28% necessita algun ajut per a la realització de les activitats de la vida diària.

Aprofitant aquest nínxol de mercat, el col·lectiu de parats del Baix Penedès, que actualment ja compta amb més de 300 associats, ha creat un servei d’atenció domiciliària per donar feina a les persones del mateix col·lectiu.

La intenció és oferir una atenció domiciliària integral feta a mida de cada necessitat, a més d’oferir serveis de neteja a comunitats de veïns i oficines, de reparació i electricitat a la llar, o de cangur.

El col·lectiu compta amb una borsa de treball pròpia on hi ha professionals qualificats i amb una llarga experiència en el sector.

En un futur, la idea és que el projecte s’emancipi del col·lectiu i es constitueixi com a cooperativa.

TANCA LA PASTISSERIAFORN CAN LLORENS DE VILANOVA I LA GELTRÚ L’1 de febrer tancarà portes l’històric forn vilanoví Can Llorens, ubicat a la plaça Lledoners, un establiment que tot just l’any passat celebrava el seu centenari.

El conegut pastisser Antoni Garcia Llorens es jubila a causa de la difícil situació econòmica per la qual passa l’empresa a causa de la disminució de les vendes i a la forta competència.

Els tortells de Sant Antoni que es van poder adquirir pels Tres

Tombs van ser els darrers que es van poder adquirir. Entre les seves especialitats, destacaven els currotacos, les coques de Sant Joan cremades, les glòries de Vilanova o el semifred de nata, crema i pinyons torrats Geltrú acabat amb una xocolata amb l’escut geltrunenc.

Roger Villanueva Co-fundador de Social Mirror Co-fundador de Think & Business

El dependent d’un negoci online Des de la nostra empresa ajudem a persones a aconseguir més vendes amb la seva botiga online, però abans d’això tot comença més o menys així: Contacta amb nosaltres una persona que ha llançat la seva botiga online que ens comenta que no aconsegueix els ingressos que esperava i ens pregunta què pot fer.

Un cop iniciem la reunió ens adonem que tot i que saben que una botiga física s’ha de tenir oberta 5 o 6 dies a la setmana, endreçada, amb una bona ubicació i personal eficient per atendre els clients, pensen que muntar una botiga online no requereix del mateix.

Pel que en els millors dels casos, dediquen 1 hora al dia a enviar els productes als seus clients i fer un “compartir” a la seva pàgina de Facebook.

Per nosaltres muntar un negoci online significa: pensar quin segment ocuparàs dins del mercat i com et diferenciaràs de la competència, escollir l’eina tecnològica més adequada, pensar com estructurar la informació pel teu client potencial, fer un projecte de posicionament en cer-

cadors, realitzar accions de marketing i comunicació, complir amb els compromisos que has adquirit amb el teu client i per suposat, no descuidar-se del dependent.

En l’actualitat el “dependent” d’una botiga online són eines que ens permeten saber quantes i quines persones han arribat a la nostra web, per quins productes s’han interessat, quins han comprat, quins continguts han llegit etc.

Un cop tens aquesta informació, pots de forma automàtica mitjançant l’enviament d’emails realitzar les accions comercials que faria el “dependent” de la botiga física com: oferir a aquestes persones concretes productes complementaris als que ha comprat, ampliar la informació del producte pel que s’han interessat, premiar als clients més fidels o que recomanen a altres clients la nostra botiga etc.

Així doncs abans d’iniciar un negoci online, pensa que com tot negoci, requerirà que li dediquis esforç, temps i certa inversió amb unes plataformes que t’ajudaran molt en la teva gestió diària.

Penedès Econòmic

gener 2015

15

ACTUALITAT

Una xarxa per generar noves oportunitats socials i laborals El programa Genera de la Fundació Pinnae ha concedit 600.000 euros en crèdits que han ajudat una seixantena de persones a iniciar el seu negoci Olga Aibar Oportunitats. Això és el que dóna el Programa Genera de la Fundació Pinnae. Ho saben molt bé la Clàudia Patrícia Martínez, que ha impulsat un centre de bellesa i estètica a Guardiola de Font-rubí, l’Aldo Nelson, que ha obert La Nonna a Sant Pere de Ribes o l’Anna Maria i el seu fill Jonatan, que van posar en marxa a l’estiu un bar-restaurant a les Roquetes anomenat El Rincón de Taboo. El programa basa la seva estratègia en el desenvolupament d’eines de suport com la formació, l’acompanyament mitjançant el voluntariat i les mi-

crofinances.

En l’any que porta en funcionament, s’ha aconseguit una cinquantena de beneficiaris directes i uns 200 indirectes, la participació d’una vuitantena de voluntaris i s’han concedit gairebé 600.000 euros en crèdits. Marcel Abbad Sort és el responsable del programa Genera. Va començar a col·laborar amb la Fundació Pinnae fa dos anys, quan li van proposar encapçalar un programa d’inserció social i promoció de l’emprenedoria. Abbad explica que “l’estratègia del programa es basa en una estructura formada per diferents agents que treballen en l’èxit de la persona i que generen oportunitats que poden ser

Estètica Clàudia La Clàudia Patrícia Martínez és la responsable del centre d’estètica i benestar que duu el seu nom, que va obrir l’any 2006 a la carretera Santamaría, 2 de Guardiola de Font-rubí i que va reobrir fa uns mesos. És una esteticista amb una dilatada experiència, tant a Colòmbia com a Catalunya. Va estudiar en el centre de capacitació Cristina Sorli, a Barcelona, i va assistir a diferents cursos d’especialització i seminaris.

La Clàudia va fer l’any passat un pla d’empresa a la Mancomunitat Penedès-Garraf on la van adreçar a la Fundació Pinnae per tal de poder obtenir el suport per poder

impulsar el seu negoci.

Va recórrer a la Fundació Pinnae perquè “els bancs no apostaven per mi” i perquè havia de començar de zero i no disposava de recursos suficients per a fer la inversió necessària per a adequar el local amb el material necessari.

Ara, disposa d’una bona cartera de clients i, tot i que treballa en hores prèviament concertades, no l’importa treballar els diumenges, si la necesiten. Ofereix tractaments facials i corporals, drenatge linfàtic, reflexologia podal, massatges, depilacions, fotodepilació, cavitació, presoteràpia, radiofreqüència, micropigmentació, maquillatge, manicura i pedicura i spa.

en forma de diners o de desenvolupament d’habilitats i acompanyaments”. Els actors que hi participen són entitats conveniades que confirmen que la persona que opta al microcrèdit és vàlida, que té una bona idea i viable. Es tracta d’ONG, fundacions o entitats de base, ajuntaments, consells comarcals, mancomunitats, oficines locals d’ocupació. La persona s’adreça a la seva seu, on li fan una entrevista per valorarla, es comprova la viabilitat del seu projecte i l’entorn on es vol ubicar. Segons Abbad, “de vegades, no es dóna un sí a la primera perquè es comprova les habilitats de la persona i, si falta formació o altres elements per desenvolupar

u Marcel Abbad, responsable del programa Genera

correctament”. La tercera eina del programa és el voluntariat, que acompanya i dóna suport els beneficiaris. Els voluntaris són “una peça clau” perquè “no hi ha cas sense voluntari. El programa posa al servei de la societat una sortida a una demanda de valors que hi ha latent com és la solidaritat, el compromís i l’esforç”.

Pel que fa al microfinançament les condicions dels préstecs que atorga Genera són d’un màxim de 25.000 euros a tornar en quatre

El Racó del Taboo Jonatan Luque i Anna Maria Aguilera van obrir El Racó de Taboo el 26 de juny de l’any passat.

Es tracta d’un bar-restaurant ubicat al carrer dels Almogàvers, 29 de les Roquetes. El nom és un homenatge al grup de batukada en què toca Jonatan, Taboo percusión.

Ell i la seva mare, que és cuinera des de fa molts anys, van pensar en obrir una hamburgueseria però, el banc on tenien la hipoteca, no els volia concedir cap crèdit més perquè el fill, que era l’impulsor, no tenia cap nòmina i era molt jove. Aleshores, van preguntar a l’ajuntament del municipi sobre les ajudes que podrien obtenir per obrir un negoci

i allà els van adreçar a la fundació Pinnae. A la fundació, van explicar el seu projecte i el van veure viable, així que van recórrer diferents locals i van escollir-ne un que estava en un carrer peatonal, amb molt de moviment de gent jove. Era un bar ampli, amb una cuina gran i barbacoa. Allà va començar tot. A l’estiu, van treballar moltes hores “va arribar a ser estressant”, confessen, però n’estaven satisfets perquè el negoci funcionava. Ara a l’hivern el nombre de clients ha baixat per això tanquen més d’hora. De cara a l’any vinent ja han decidit fer vacances al setembre per poder descansar i recuperar forces.

anys. Abbad explica que les característiques del microfinançament són “les que estableix la Unió Europea”. Genera té la Garantia del Fons Europeu d’Inversions (FEI) que s’ha compromès amb el programa fins el 2020.

El 16 de febrer se celebrarà a Vilafranca una reunió entre usuaris, entitats i empreses participants en el projecte Genera, voluntaris i representants del FEI per fer balanç i explicar les oportunitats que ha generat el projecte.

La Nonna L’Aldo Nelson és el propietari de La Nonna, un establiment de venda de pasta fresca artesanal situat al carrer Nou, 48 de Sant Pere de Ribes. El van animar a obrir-lo els seus amics. Segons explica, “jo sempre amassava pasta a casa i, un dia els amics em van dir que per què no muntava una pizzeria. Ho vaig pensar, però de pizzeries n’hi ha unes quantes al poble així que vaig optar per fer una cosa diferent”. Va adreçar-se a la Mancomunitat Penedès Garraf, on va elaborar un pla d’empresa, i va assistir a una trobada d’emprenedors de l’ADEG Advising i es va animar a obrir un negoci. Tanmateix necessitava

finançament per a iniciarlo. Per això, i després de rebre la negativa d’alguns bancs, es va adreçar a la Fundació Pinnae, de la qual havia sentit a parlar a l’ADEG Advising, que van escoltar la seva idea, la van valorar, i la van validar. Amb el crèdit que va obtenir, a tornar en quatre anys, va buscar un local, el va reformar amb l’ajuda d’amics i familiars, i va adquirir una màquina que fa 70 tipus diferents de pastes. Elabora tot tipus de pastes de diferents sabors, que combina experimentanti, fins i tot, les fa personalitzades, al gust del client. “La pasta és tot un món i la farina és la clau de l’èxit perquè és el que li dóna la qualitat”.

16

Penedès Econòmic

gener 2015

L’ENTREVISTA

Ramon Novell Pujadas Gerent de Cafès Novell

“La tassa de cafè perfecta és la que més li agrada a cadascú” L’empresa Cafès Novell va néixer l’any 1958 en una pastisseria del carrer de la Cort de Vilafranca del Penedès. En un principi, el cafè era un producte afegit que ha acabat esdevenint la base d’un pròsper negoci que factura més de dinou milions d’euros. Ara l’empresa té 150 treballadors, una vintena de franquícies i diverses delegacions a diferents punts del món. recordo que, quan era petit, venia la gent a comprar cafè. Teníem el molinet i es molien 50 o 100 grams i els clients se l’enduien en bosses.

Olga Aibar

Ramon Novell Pujadas (Vilafranca del Penedès, 1967), casat i pare de dos fills, és l’actual gerent de Cafès Novell, una empresa familiar que va néixer l’any 1958 en una pastisseria situada al bell mig de Vilafranca del Penedès.

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, (1985-1990), es va incorporar a l’empresa familiar en finalitzar la carrera.

Des del 2011 i fins al 2013 va ser president del Gremi de Catalunya de Torrefactors de cafè i actualment és el vicepresident del Associació d’Empresaris del Garraf i del Penedès (ADEG).

Cafès Novell té actualment tres marques: Cafès Novell, Il Caffé i Filosofia Q, la darrera de les quals és un cafè responsable que representa actualment el 70% de la producció.

Com és per a vostè la tassa de cafè perfecta?

La que més li agradi a cadascú.

L’important és comprar i servir bons cafès. Nosaltres fem dues cates de cafè cada setmana abans d’adquirir-lo i, com tot, la pràctica et fa acabar coneixent bé el producte. Actualment tenim tres marques: Cafes Novell com a motor, Il Caffé com a marca més elitista i italinitzada, que ens funciona molt bé per a determinats clients i per a l’exportació, i Filosofia Q, una marca exclusivament de cafè just.

El tast de cafè és com el dels vins? És molt similar perquè s’ha de notar el gust i la persistència en boca del cafè, però el que es busca són els seus defectes. Les cates són a cegues i les realitzen sempre les mateixes persones perquè, d’aquesta manera, ens entenem més ràpidament. De fet, utilitzem un llenguatge que ens permet definir els sabors d’una manera pràctica per arribar a un consens.

El seu pare era pastisser. Què li va fer canviar de vessant de negoci?

El meu pare i el meu avi tenien una pastisseria al carrer de la Cort, la Pastisseria Novell, però el meu pare volia provar altres coses, experimentar amb altres productes. Primer ho va fer amb les peladilles i després va començar a torrar cafè i el venien al detall. Jo

el tast de cafè és similar al dels vins però el que es busca són els seus defectes

Vostè va créixer sentint l’olor de cafè.

Sí, uns anys més tard, quan vam obrir l’antiga fàbrica del carrer Oviedo fèiem moltes d’aquestes bosses de 50 grams perquè, en un origen, el negoci era vendre a les botigues, però quan va arribar el boom de les grans superfícies, molts d’aquests petits adroguers i botigues de barri van desaparèixer i vam haver de buscar nous clients. Paral·lelament ja anàvem també a l’hostaleria i ens vam quedar només amb aquesta part.

Però també veneu cafeteres i càpsules a les llars.

Arribem a les llars a través de les càpsules, no a través de les bosses, tot i que també en tenim, però només per a quatre llocs concrets i ja està. En el sector de l’hostaleria les estem incorporant en cafeteries amb consums baixos perquè aporta regularitat i el cafè surt bé, com el de les màquines professionals. Pel que fa al sector domèstic, aquest és un mercat més difícil per a nosaltres perquè has de vendre la màquina al client i això suposa una gran inversió, cosa que frena molt els creixements. Ara tenim un tipus de càpsula biodegradable pròpia i el nostre proper projecte és incorporar per a les llars una segona càpsula compatible amb les Nespresso, amb el mateix cafè de l’hostaleria i, a més, feta de material compostable. Una nove-

Penedès Econòmic

gener 2015

17

L’ENTREVISTA tat per abans del segon semestre d’enguany.

Quin percentatge de negoci suposa la part de vènding?

El vènding ha crescut molt tant a les empreses com a les fàbriques, però en aquestes últimes, si es vol donar un bon servei i ser propers per resoldre qualsevol eventualitat, has de tenir un mercat més local que el de l’hostaleria. S’ha d’estar alerta a les màquines cada dia i, per tant, tens un àmbit geogràfic sempre més limitat. El vènding profesional avança molt ràpid,i es produeixen moltes innovacions tecnològiques i, en aquest sentit, crec que tenim una empresa puntera, en què incorporem aquestes millores dia a dia.

coneguin bé la nostra filosofia i la sàpiguen transmetre i això no és fàcil. Suposa un temps de desplaçament, estada i consolidació al lloc que cal tenir en compte.

Cada ciutat i cada comunitat és diferent i necessita el seu temps.

Volem fer una càpsula Compatible amb les màquines nespresso

La distribució la feu bàsicament a Espanya o també a l’exterior?

Fa dos anys vam començar un pla internacional i, de fet, ja en fa quatre que vam obrir una delegació a Milà, on hi ha tres persones treballant. Després va arribar la de Miami, on també tenim una persona allà que està per tres anys. Ara volem anar a Anglaterra i consolidar França, on ja tenim algun punt. També tenim un petit distribuidor a Portugal i una joint venture per montar coffee shops a Hong Kong i a la Xina. A Hong Kong hi ha ja botigues i la tercera l’han d’obrir en breu.

En què es basa aquesta filosofia?

En la qualitat i un bon servei.

Nosaltres fem un tipus de venda moderna. No ens conformem en anar a una cafeteria o restaurant i deixar allà la bossa de cafè, sinó que els ensenyem a fer un bon cafè o un caputxino, fet que els permetrà fer més negoci i els clients marxaran més contents.

Nosaltres no venem cafè, sinó solucions de negoci. Si al client li agrada el que li serveixes i com ho fas, tornarà, encara que hagi de pagar més, perquè li ofereixes un valor afegit, un nivell de qualitat superior que és el que la gent vol i aprecia. Aquesta manera de servir està associada a un màrqueting determinat i acurat que acaba d’arrodonir la nostra filosofia.

Allà s’obre un gran mercat.

Sí, un mercat amb possibilitats inmenses. De fet, les primeres botigues han funcionat molt bé i hi ha un pla d’expansió per col·locar en tres anys trenta o quaranta botigues i, quan el model ja estigui per franquiciar, ho farem. Està molt bé obrir botigues, però la idea és fer allà la distribució de cafè. Aleshores sí que es multiplicaria tot.

Foto: Fèlix Miró

A Itàlia no deu ser fàcil introduir-se.

La nostra idea és que si ells venen aquí, per què no hem de vendre nosaltres a Itàlia? Nosaltres estem venent el mateix cafè i la gent està contentíssima. Una altra cosa és que allà tenen la fama, però hi ha qui ho fa molt bé, però hi ha qui ho fa molt malament, com aquí. A Itàlia fan el cafè més curt i quan el serveixen allà sembla que sigui fantàstic i aquí aquest mateix cafè curt sembla poca cosa. És més una qüestió mental, el mite que s’ha creat o la idea que tenim del cafè italià, que la realitat.

Quan de temps requereix consolidar una nova delegació?

El projecte és de dos anys. Has de pensar que desplacem la nostra gent al punt escollit, que no els contractem en origen perquè volem persones formades, que

Què va aportar a l’empresa l’entrada de la nova generació en el negoci?

Va ser un procés gradual. Jo vaig integrar-me a l’empresa l’any 1990, després va entrar el meu germà i la darrera a sumar-s’hi va ser la meva germana. El pare de mica en mica es va anar retirant però participa de les decisions de l’empresa. Té un dels quatre vots.

El que més ha canviat crec que és el concepte del negoci ja que ens hem obert al món. Ja no ens limitem a un mercat més o menys proper, sinó que tenim clients a diferents països. Quan veus això tot canvia. Ens va ajudar molt el nostre director comercial, que ens va obrir nous camins i noves possibilitats de créixer, sense oblidar les nostres arrels ni la nostra filosofia.

El nostre objectiu és que els nostres clients augmentin la facturació gràcies al cafè

La formació és clau.

Sí, el nostre objectiu és que els nostres clients augmentin la seva facturació gràcies al cafè i, per això, és tan important la formació.

Cada setmana tenim a l’empresa grups de clients o d’escoles que vénen a fer cursos de reciclatge a l’aula que vam obrir fa uns anys.

Allà els ensenyen a servir un bon cafè, a fer dibuixos a la llet, a fer una bona crema, etc. Són cursos molt ben valorats i apreciats.

Quan vau començar us imaginàveu que l’empresa arribaria a créixer tant i ser com és ara?

No. Si pensem que l’any 1992 teníem 25 treballadors i ara en tenim 160, comptant les delegacions que hem obert a diferents indrets, la progressió ha estat molt gran. Ara l’estructura és diferent i hi ha una gran flexibilitat i mobilitat dels nostres empleats.

18

Penedès Econòmic

gener 2015

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

UNA INTERPRETACIÓ SOBRE L’ORIGEN DELS NOSTRES PROBLEMES ECONÒMICS I SOCIALS

“

Abans de la crisi immobiliària d’Estats Units, Espanya tenia una crisi pròpia que es va ocultar, per interès o per ignorància, per gran part dels mitjans d’informació general.”(¿Cuándo saldremos de la crisis? 28 de mayo de 2.008, Notarios y Registradores).

Quan iniciem el camí cap a la unitat de mercat ja destaquem els riscos d’aquest procés. Era com quan un es planteja presentar-se a unes dures oposicions o participar en una competició d’elit, ja sap el que ha de fer i el que li passarà si no té una preparació suficient.

En unificar el tipus de canvi amb els països que millor competitivitat oferien i, alhora, eliminar les barreres aranzelàries i tècniques que permetien controlar la circulació de béns, era vital reforçar la maquinària productiva nacional per no destrossar el nostre futur.

Si no milloràvem la qualitat i conteníem els preus de la producció, cada vegada tindríem més dificultats per mantenir les vendes en un mercat cada vegada més globalitzat.

Per a això, el programa era clar i inevitable. Calia donar preferència a l’economia com a motor, no solament de la renda comuna, sinó, també, dels ingressos públics, de l’ocupació per a la població, de la garantia per a la viabilitat de l’estat del benestar i fins a l’estabilitat política i social.

I des d’aquesta base les reformes surten soles: millorar el sistema educatiu fent-lo més rigorós i de major qualitat tècnica per proporcionar treballadors més qualificats, reduir els costos del proveïment energètic, la racionalització de la política d’infraestructures, en matèria laboral simplificar i fer més atractiva la contractació, incentivar la millora de la productivitat i reduir l’absentisme, potenciar la generació d’emprenedors, únics que poden crear nova ocupació amb una millora en el marc legal empresarial, ajudar el sector exportador i sobretot, dirigir els recursos financers, fonamentalment a les activitats productives.

La nostra crisi , com la de Portugal i la de Grècia, tenien un origen semblant: el fet d’accedir, a cos, a un mercat molt competitiu sense haver preparat els ciu-

TOT VA ACABAR QUAN EL 2006 VA DEIXAR DE RAJAR EL CRÈDIT EXTERIOR tadans ni al seu sistema econòmic per a aquest repte històric.

Ni es van fer les reformes fonamentals per millorar la capacitat productiva, ni es va adaptar

l’Estat en tots els seus vessants a la nova situació política supranacional ni els ingents recursos procedents dels fons comunitaris i dels mercats financers, en un moment d’excés de liquiditat i reduïts tipus d’interès, es van dirigir a la consolidació d’una estructura empresarial moderna sinó van ser, en la seva major part, balafiats en consum públic i privat desmesurat, despesa pública ineficient i en inversions de discutible utilitat social (i quan no directament objecte d’extracció particular o partidista, com després es va comprovar).

“Ens endeutàvem per viure millor, no per ampliar la nostra capacitat productiva de la qual

haurien de fluir els recursos per fer front al deute i això acaba sent autodestructiu.” (Joaquim Muns) Cada país, a més, va tenir els seus desvaris particulars, el nostre va crear una estructura autonòmica sense ordre ni control ni justificació racional, que va desenvolupar un sistema ineficient contrari els principis comunitaris i inviable econòmicament, per la seva desproporcionada dimensió i font de tot tipus de balafiaments i corrupcions i també vam generar un boom immobiliari que, en els seus moments més expansius (2005) va arribar a produir tants habitatges com França, Alemanya i el Regne Unit junts.

I tot això va finalitzar quan el 2006 (no a finals del 2008) va deixar de rajar el crèdit exterior.

I al final, vam acabar contagiats de greus problemes comuns: els dèficits creixents de totes les administracions, el sobreendeutament tant públic com privat, la falta de competitivitat de les economies que va provocar desequilibris històrics en el sector exterior, el creixement dels costos salarials per sobre de la seva productivitat i de l’atur a uns límits escandalosos, la falta d’eficiència de les administracions de l’Estat, tot això potenciat per un general desconeixement de les obligacions que suposava el fet de ser membre d’un nou sistema polític molt més exigent.

Penedès Econòmic

gener 2015

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Noubit Serveis Informàtics: Començar de zero i la força de l’entorn El Xavier es va instal·lar al Penedès fa encara no dos anys.

Es va formar com a informàtic especialitzat en sistemes microinformàtics i xarxes. Les pràctiques li van permetre entrar en una empresa on s’hi va quedar durant 7 anys i on va aprendre i créixer professionalment. Quan arriba al Penedès, decideix, amb convicció, tirar endavant el seu propi projecte.

No coneix ningú i busca entorns empresarials on instal·larse... Es decideix per Nexes a Sant Sadurní d’Anoia, l’espai d’acompanyament a emprenedors i cowork de l’ajuntament.

Què és Noubit Serveis Informàtics? És un servei tècnic i informàtic, una consultoria TIC. També fem disseny i programació de pàgines web (SEO, SEMP i posicionament de les webs).

El meu objectiu és oferir un servei que es caracteritzi per la proximitat i per la confiança, busco la part humana de l’assessorament informàtic, encara que el meu servei sigui un servei tècnic.

M’agrada explicar molt bé i de forma clara en què ha consistit l’avaria, si hi ha hagut algun error en la utilització, de quina manera es pot evitar en un futur, etc. Penso que el client ho agraeix.

Per què et vas instal·lar a Nexes a Sant Sadurní?

Quan vaig aterrar al Penedès, no coneixia ningú. Em va semblar que un espai de cowork establiria relació amb altres professionals, podria començar a construir la meva pròpia xarxa, em sentiria més acompanyat... I

així ha estat. He trobat molt caliu humà i un entorn professional que m’ha ajudat molt.

Allà mateix em van suggerir que presentés el meu projecte al concurs CREAJOVE i en la darrera edició en vaig quedar finalista. Jo estava tan capficat en la meva pròpia feina i en tirar endavant el projecte que no veia res més. Ells m’han ajudat a conèixer moltes més possibilitats.

En un espai com aquest, a més, els primers companys són els altres coworkers, i això et dóna molt suport.

Sembla que el teu sector, l’informàtic, és generador de llocs de treball. Per què optes, d’entrada quan t’instal·les al Penedès, per la creació d’una empresa?

El 2013 era, possiblement, el moment més difícil per trobar feina. No m’imaginava venint a viure a un lloc nou i quedar-me parat. Així que no vaig estar més de 4 mesos entre que se’m va acabar el contracte i l’inici de la meva activitat. Això em va permetre poder capitalitzar l’atur i fer la poca inversió inicial (no van ser més de 3.000 euros) que demana el meu projecte, i tirar endavant.

Em considero una persona amb molta iniciativa.

Suposo que el fet que la meva activitat es pugui començar amb poca inversió, que em sentia preparat i que no volia quedar-me quiet, van fer que em llencés.

T’ho imaginaves, quan vas acabar la teva formació, que acabaries muntant el teu negoci?

Quan surts d’estudiar ho veus molt lluny, però crec que fins que no domines la feina i t’hi trobes

còmode, pots donar el pas i veus com ho pots desenvolupar. Quan treballes per compte d’un altre i vas prenent iniciatives i veus que surten, se’t comença a despertar la curiositat per emprendre.

Els pares sempre m’han educat en la importància del treball i de “buscar-me la vida”, els estius, ja d’estudiant, em movia buscant feinetes per guanyar alguns diners.

Ara, de petit sempre estava entre maquinetes. A primària hi havia un director a l’escola que li agradava molt la informàtica i que ens oferia moltes possibilitats per estar entre ordinadors.

I de cop t’adones que el hobby esdevé professió i això ja és perfecte. Però no només en la informàtica sinó en qualsevol entorn Parlem una mica més del teu

negoci. A qui l’adreces? Per on has començat a obrir camí?

Els meus primers clients estan a Vilafranca, a Sant Sadurní i també a Lleida (antics contactes de quan hi vivia).

I tinc més clients particulars que no pas empreses. El perfil amb qui més m’agrada treballar és el de l’emprenedor.

D’emprenedor a emprenedor. És molt fàcil treballar-hi perquè l’entusiasme inicial amb que un comença, s’encomana. Veus néixer i créixer un projecte i et sents orgullós de que, per exemple, tu hagis contribuït a fer la pàgina web. Em satisfà molt...

Mirem endavant, cap a on creus que anirà la teva empresa en el futur més proper?

Ara mateix tinc moltes ganes d’obrir camí en tot el tema de

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Treballar des d’un cowork: els emprenedors que tenen un tipus d’activitat que es pot desenvolupar des d’una taula de despatx, coincideixen en ressaltar la importància de fer-ho en un espai compartit on se senten més acompanyats, personal i professionalment.

2- Quan el hobby esdevé professió tot és més fàcil: Un cop més en veiem un exemple en que la passió per allò que tant t’agrada, es tradueix en entusiasme i energia per tirar endavant una empresa.

3- Ser un bon professional en algun àmbit, no et converteix en un bon comercial:I aquesta és una de les parts més importants de l’empresa.

Formar-se en aquest àmbit i en buscar i trobar estratègies de venda esdevenen factors clau.

4- L’entorn, i capacitat de relació: veiem un exemple molt significatiu de com una persona que no coneix res d’un territori, s’envolta d’un entorn que l’acompanya i amb la seva pròpia capacitat de relació, és capaç de teixir, mica en mica, la seva xarxa de contactes que fan possible tirar endavant un projecte.

webs i posicionament i oferir serveis en aquesta línia. Cada vegada hi haurà més persones que vendran per internet, és clarament una tendència. El mercat va derivant cap aquí.

Què ha estat el mes difícil de tot el procés?

Buf, el que em costa més és la part comercial. Anar a buscar clients no és fàcil...

Jo sé molt bé com executar la meva feina, però això no em fa un bon comercial. Què li dius, per exemple a un possible client perquè canviï de proveïdor.

Xavier, ets ambiciós, què et fa por en el teu negoci?

Arrisco però amb prudència.

Si hagués arriscat més potser hauria durat 6 mesos.

Em fa por no ser capaç de fidelitzar els clients. Costa molt aconseguir-ne de nous i el repte és fidelitzar-los. Intento volcarm’hi al 100%.

Si un client no torna sempre penso que he fallat en alguna cosa.

20

Penedès Econòmic

gener 2015

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

El vol gallinaci

V

ilafranca del Penedès s’acaba d’estrenar com a capital catalana de la cultura. En aquest 2015 els elements materials i intangibles del patrimoni cultural penedesenc han de ser protagonistes.

Llegeixo al web www.ccc.cat que “la Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior.”

Banyoles va ser la primera capital cultural, l’any 2004, i l’han succeït cronològicament Esparreguera, Amposta, Lleida, Perpinyà, Figueres, Badalona, Escaldes-Engordany, Tarragona, Ripoll, Barcelona i, enguany, Vilafranca del Penedès. Continuaran Vic, Reus i Manresa. Per cert, no he llegit res pel que fa a les candidatures que podrien presentar dues viles d’extraordinària identitat cultural com ho són Sitges i Vilanova i la Geltrú. No m’estranya, però. Per tan poc, no s’hi posen; i per gaire més, tampoc.

Cal felicitar l’ajuntament vilafranquí per aquest nou repte, compromís ensems, que comporta la capitalitat cultural. També cal avisar, però, que l’oportunitat és majúscula i cal envolar-la amb ambició. Estar a l’escenari permet

exhibir-te però també mostrar les carències.

Vilafranca del Penedès s’ha de mostrar com una ciutat del segle XXI, promotora d’esdeveniments, dinamitzadora d’un teixit associatiu animós i divers, però també avantguardista, moderna, tecnològica, posada al dia, orientada al progrés, amatent a les noves tendències. Si no som capaços d’aprofitar aquesta capitalitat cultural per projectar-nos com una ciutat pròspera, haurem fet un viatge amable en autobús i, gaire més, un vol gallinaci, com aquells que ens relatava en Josep Pla. El relat cultural de la ciutat ha de tenir en compte la festa, les tradicions, el catàleg artístic i patrimonial, però també s’ha d’arborar la modernitat, tot just en el moment en què emergeixen, trepidants i crepitants, les anome-

Estar a l’escenari permet exhibirte però també mostrar les carències

nades “indústries culturals i creatives” (als puritans no els agrada això d’indústries, potser perquè hi entreveuen fum per tot arreu).

Avui, aquest nou sector d’activitat és un dels més efervescents quant a iniciatives empresarials i creació de llocs de treball. Les dades ens indiquen que a França l’aportació dels nous mesters culturals al producte interior brut ja supera la contribució que en fa el sector de l’automoció.

Més que mai, avui dia parlar de cultura és parlar de produccions, siguin públiques, privades o compartides. Per tant, el binomi ineludible de la cultura és l’empresa.

Em fa por que això no es tingui en compte i que aquest any de capitalitat cultural es polaritzi en les instàncies de la municipalitat, amb l’anuència de bona part de les entitats que -potser perquè no

tenen alternativa- seuen a la platea del clientelisme, quan no al galliner.

La cultura ja no s’escriu des dels areòpags consistorials -encara que aquests en siguin promotors i massa sovint paguin la festa- ni tampoc s’hauria de circumscriure en una llotja de vassallatge i conventualitat. Així, la programació d’esdeveniments arran de l’any cultural no hauria de ser aliena a l’empresariat de la rodalia. La gent d’empresa sempre ha estat vinculada a les actituds expressives i la creativitat, i n’ha estat impulsora i protectora; tot i que, no poques vegades, només hagi estat convidada a l’hora de postular el seu patrocini o la donació a canvi de res.

Seria desitjable que aquest any tan especial per a la cultura vilafranquina, i per a la mateixa ciutat i per al seu entorn, també s’aprofités per apropar els pols de la cultura i de l’empresa i promoure noves complicitats, en benefici d’uns i altres. Quin altre maridatge pot donar majors satisfaccions?

Des de les organitzacions empresarials podem contribuir a aquest nou escenari, entre altres coses perquè fer-ho vol dir empènyer en la mateixa direcció i donar suport al nou segment d’activitats empresarials que tenen el seu pal de paller en la cultura i les arts, i que en els propers anys liderarà l’economia del coneixement i la creativitat.

En el seu dia l’ADEG es va oferir, ara fa més d’un any. De res.

Penedès Econòmic

gener 2015

21

TRIBUNA UEP

La UEP i Acció Preventiva Europreven Catalunya fomenten la prevenció de riscos laborals a les empreses del Penedès L’increment de l’accidentabilitat al 2014 en gairebé tots els sectors i l’enduriment de les inspeccions de treball previstes per aquest any han fet que la Unió Empresarial del Penedès (UEP), amb la col•laboració de l’empresa Acció Preventiva Europreven Catalunya, promoguin la iniciativa Aula Preventiva. Aquesta iniciativa pretén informar a empresaris, directors de RRHH i gestors d’empreses de les últimes novetats preventives, així com proporcionar eines, coneixements i habilitats per poder exercir la seva tasca preventiva des de la responsabilitat, el coneixement i l’eficàcia. Intentant, en tot moment, crear una tendència cap a l’accidentabilitat 0, optimitzant, a la vegada, les seves partides pres-

supostàries.

L’Aula Preventiva és una forma de conscienciar a les empreses del Penedès de la importància de treballar, segons ens indica la llei, en unes bones condicions a més de millorar la percepció del risc per part de les mateixes.

Les responsabilitats de la direcció i de la cadena de comanament enfront un accident, les fases de l’optimització de la inversió preventiva, els intangibles de la prevenció en l’empresa o instruments econòmics per la gestió preventiva, són, entre d’altres, alguns dels temes que es tractaran en aquestes sessions i tallers.

L’augment de l’accidentabilitat L’increment de l’accidentabilitat

en les empreses al llarg del 2014, especialment en el sector industrial i en el de serveis, ha estat una de les conseqüències de la recessió econòmica que ha patit Catalunya. Les partides pressupostàries de les empreses s’han vist afectades i, la destinada a prevenció de riscos laborals, no s’ha escapat d’aquetes retallades. Un altre factor que ha contribuït a l’augment de l’accidentabilitat ha estat la disminució de treballadors en les empreses. Els ratis de personal s’han vist reduïts i, fruit de disposar de menys efectius, han deixat d’invertir en formació contínua i en el correcte control i seguiment de l’aplicació dels coneixements assimilats en les mateixes. Les empreses han prioritzat la productivitat, per davant de la formació en prevenció.

La guerra de preus que estan protagonitzant els serveis de pre-

Els socis de la UEP poden tramitar les cèdules d’habitabilitat i les certificacions energètiques en condicions avantatjoses

Francesc Simó, gerent de la UEP, i Sebastià Jané, president de la delegació del Col·legi d’Aparelladors, en un moment de la firma del conveni.

Gràcies a l’acord que ha arribat la patronal penedesenca amb la delegació del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació Les empreses i els seus treballadors i professionals associats a la Unió Empresarial del Penedès ja poden tramitar l’obtenció de cèdules d’habitabilitat o certificats d’eficiència energètica més ràpidament i a un preu especial gràcies a l’acord que ha arribat la UEP amb la delegació del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona.

L’acord també inclou la inspecció tècnica d’edificis i els corresponents visats que s’han d’obtenir per poder acreditar aquests tràmits. Es tracta, doncs, d’una mena

de finestreta ràpida on els associats a la UEP podran acudir per obtenir aquests certificats de manera més ràpida i a un preu avantatjós.

Les sol·licituds s’hauran de tramitar a través de la UEP, que serà qui contactarà amb el tècnic-aparellador que hagi d’intervenir en cada cas.

Les cèdules d’habitabilitat que es podran tramitar en aquestes condicions corresponen a la segona ocupació d’habitatges plurifamiliar o unifamiliar, i els certificats d’eficiència energètica es divideixen en dos tipus: per habitatge individual plurifamiliar i locals fins a 50 m2; i per habitatges unifamiliars i locals de més de 50 m2.

L’acord entre la UEP i la delegació del Col·legi d’Aparelladors es va signar el passat dijous 15 de gener.

venció i la lluita per la supervivència d’algunes empreses ha estat un altre motiu que ha influït en l’augment de l’accidentabilitat.

Aquest fet ha provocat una disminució de temps de dedicació per atendre amb eficiència als clients amb informes tècnics de qualitat.

Crisi en el sector de la prevenció Un elevat nombre de Serveis de Prevenció han tingut que tancar i uns altres trontollen al límit de l’abisme amb importants forats econòmics. Molts SPA (Servei de Prevenció Aliè) han hagut de fusionar-se per sobreviure i, la majoria, han retallat en el seu ràtio de tècnics. Aquest fet s’ha traduït en una baixada de la qualitat dels serveis de prevenció de riscos laborals que ha repercutit en una conseqüència nefasta per a les empreses: l’augment de l’accidentabilitat.

Segons conclusions extretes de l’estudi que Acció Preventiva Europreven Catalunya va realitzar a finals del 2014, les empreses no reben la implicació desitjada per part del tècnics dels SPA en quant a hores i nivell d’atenció.

D’altra banda, l’especialització dels tècnics en certs sectors és un valor afegit que cada cop és més difícil de trobar. Això comporta que les empreses no obtinguin unes formacions que es centrin

en la problemàtica real del treballador o l’empresa per falta de coneixements específics. Aquesta carència també es notòria en les revisions mèdiques.

Per últim, la flexibilitat d’horari d’un SPA i la rapidesa de resposta són els factors més importants i més valorats per les empreses a l’hora de la contractació d’aquest tipus de servei.

Xavier Pladevall Molina Gerent d’Acció Preventiva Europreven Catalunya Més de 25 anys d’experiència.

Director Tècnic en ECA i Bureau Veritas, Assessor en matèria de Prevenció de Riscos Laborals d’Abertis, Hydro, Sapa, Flexngate, Laboratorios Zambón, E-Dreams entre altres empreses nacionals i internacionals.

Web: http://www.apeuropreven.com

L’empresa de licors Bardinet de Gelida, nou soci de la UEP Les destil·leries que elabora el popular Ron Negrita estudia incorporar-se a l’oferta enoturística del Penedès L’empresa especialitzada en l’elaboració de begudes espirituoses Bardinet de Gelida, distribuïdors de marques tan populars com Ron Negrita, Rom Pujol o Gin Giró, s’ha incorporat com a soci a la Unió Empresarial del Penedès (UEP). Diversos components de la junta directiva de la patronal van visitar a final d’any les instal·lacions de l’empresa acompanyats del director general, Jean-Paul Bouyat i el subdirector general, José Martí. Bouyat va destacar el compromís de l’empresa amb Gelida i el territori i va anunciar que estan estudiant la possibilitat d’integrar-se a l’oferta enoturística mitjançant l’organització de visites a les destil·leries i a les Caves Monsarra, propietat també del grup, al terme municipal de Torrelles de Foix. En aquest sentit, el director general de Bardinet espera que la seva incorporació a la UEP els permeti intercanviar informació i experiències amb altres empreses que ja es dediquen al

sector de l’enoturisme.

Xavier Montoliu i Queta Domènech, vicepresidents de la UEP, van destacar que amb la incorporació de Bardinet a l’organització empresarial no només enriqueix el gruix de socis sinó que reforça el perfil multisectorial de la patronal i el seu compromís amb el Penedès. La resta de membres de la junta de la UEP que van assistir a la visita són Jordi Ventura i Layla Guendouz, tots dos vocals, i Francesc Simó i Àngels Duran, gerent i responsable de la relació amb les empreses.

Amb prop d’un centenar d’empleats a tot l’Estat espanyol –a la planta de Gelida hi treballen una vintena de persones– i amb més de 700 referències al mercat, Bardinet elabora a la planta de l’Alt Penedès més de 7 milions d’ampolles l’any de Ron Negrita, el producte més emblemàtic de la marca que es destina íntegrament al mercat espanyol. L’empresa amb seu al polígon de Can Valls de Gelida forma part del grup francès La Martiniquaise i té destil·leries arreu del món i prop de 400 empleats.

22

Penedès Econòmic

gener 2015

OPINIÓ

MARTÍN CABALLERO Economista a InDret Advocats

LA NOVA REFORMA FISCAL QUEDA CURTA

L

a reforma fiscal plantejada pel govern i que va entrar en vigor el dia 1 de gener de 2015, suposa que el Sr. Montoro per fi es tregui el vestit de Xèrif de Nottingham, arrencant monedes d’aquells que han sobreviscut a la crisi, per, finalment, alleujar la càrrega dels contribuents en uns 9.000 milions d’euros, segons estimacions del propi govern.

Malgrat l’alleujament esmentat, la reforma fiscal s’ha quedat curta i no sembla ser la reforma fiscal per al creixement i l’ocupació, ja que un dels canvis que se li exigien des de tots els fòrums acreditats, era la devaluació fiscal a través de la reducció de cotitzacions socials. Devaluació que, quan per fi vingui, ha de suposar un increment de la nostra competitivitat, atraient la inversió i estimulant la demanda exterior, per crear l’ocupació necessària que activi la palanca del cercle virtuós, transmetent-se a la demanda interna, a la reducció de la despesa pública social, i incrementant els ingressos impositius, arreglant així els desequilibris que ha provocat la crisi econòmica.

La reforma es porta a terme a través de les noves lleis 26 i 27/2014, per les qual es modifica l’IRPF i es crea un nou Impost de Societats.

Es tracta d’una reforma fiscal en dues fases. Una primera que s’aplicarà des del dia 1 de

gener de 2015 i una segona, a partir l’1 de gener de 2016.

En el més nou de la reforma fiscal podem identificar: En l’IRPF: Es redueixen els trams des dels actuals set a cinc, així com els tipus marginals aplicables. El tipus mínim passa del 24,75% al 20%, el 2015, i al 19%, el 2016. El tipus màxim de gravamen passa del 52% al 47%, el 2015, i al 45%, el 2016.

Quant a la tributació de l’estalvi s’elimina l’exempció dels primers 1.500 euros de dividends i es redueixen els tres trams de la tarifa, de manera que fins a 6.000 euros baixarà la tributació del 21% al 20% el 2015, i al 19% el 2016.

Des de 6.000 fins a 50.000 euros: el tipus baixa fins al 22% el 2015 i al 21% el 2016.

A partir de 50.000 euros, el tipus de gravamen se situarà en el 24% el 2015, i en el 23%, el 2016. D’altra banda, a partir de 2015 totes les plusvàlues s’integraran en la base de l’estalvi, amb independència del període de generació, deixant d’estar penalitzades les plusvàlues a menys d’un any que fins ara s’integraven en la base general tributant al tipus marginal màxim.

Com a novetat, s’inclou l’exempció de les plusvàlues derivades per a majors de 65 anys de la transmissió de qualsevol bé

del seu patrimoni si el seu destí és la constitució d’una renda vitalícia que complementi la pensió.

Pel que fa a les retencions als treballadors autònoms amb caràcter general, passarà del 21% al 19% el 2015 i al 18% en 2016. En particular, i des del juliol passat, és del 15% per a aquells rendiments íntegres dels quals l’any anterior hagin estat inferiors a 15.000 euros i representin més del 75% de la suma de rendiments del treball i

aMB lA REFORMA ES MODIFIQUEN L’IRPF, LA LLEI D’IVA I ES CREA UN NOU IMPOST DE SOCIETATS d’activitats econòmiques. També se simplifica el règim d’estimació objectiva (mòduls), amb efectes des de l’1 de gener de 2016 i es rebaixa el llindar d’exclusió. Amb caràcter general passa de 450.000 a 150.000 euros d’ingressos i de 300.000-150.000 de despeses.

En el cas d’activitats agrícoles, ramaderes o forestals, el llindar d’exclusió passa de 300.000 euros d’ingressos a 250.000 euros d’ingressos. S’exclouen també

les activitats que facturin menys d’un 50% a persones físiques i les activitats a les quals s’aplica el tipus de retenció de l’1% com les de fabricació i construcció.

En l’Impost de Societats: Com a grans novetats s’estableixen les reserves de capitalització empresarial i d’anivellament. La reserva de capitalització s’estableix com a incentiu a l’estalvi empresarial, permetent una minoració en base impositiva del 10% del benefici o 1 milió d’euros anual, mitjançant la dotació d’una reserva indisponible, sense que sigui necessari invertir en actius de l’empresa. Aquesta reserva substitueix la deducció per reinversió de beneficis que desapareix després de la reforma.

I per a les PIMEs, s’estableix una vella reivindicació: una reserva d’anivellament de la base imposable, que permet estalviar part dels seus beneficis, per fer front a possibles pèrdues futures.

Aquesta reserva d’anivellament permet minorar el 10% de la base imposable, anticipant en el temps l’aplicació de les futures bases imposables negatives o bé si no hi hagués bases imposables negatives en aquest període, permet diferir en cinc anys la tributació de la reserva constituïda.

D’altra banda es rebaixa el tipus de gravamen general, que passa del 30 al 28% el 2015 i al 25%

el 2016, mantenint-se per a entitats de nova creació en el 15% per al primer període impositiu en què obtinguin una base imposable positiva i el següent.

D’aquesta manera s’equipara el tipus de gravamen general amb el de la petita i mitjana empresa.

Se suprimeix la deduïbilitat fiscal de les pèrdues per deteriorament dels elements patrimonials, mantenint exclusivament per a les existències i els crèdits i partides a cobrar. Igual que en l’IRPF, s’elimina l’actualització monetària aplicable al valor d’adquisició per calcular els beneficis obtinguts en la transmissió d’immobles.

Així mateix, deixa de considerar una liberalitat la retribució satisfeta als administradors per les seves funcions d’alta direcció i altres funcions desenvolupades d’acord a un contracte laboral amb l’entitat. Finalment, es manté la restricció a la deduïbilitat de les despeses financeres netes en el 30% del benefici operatiu.

Amb aquesta reforma no s’estimula com s’esperava l’augment de la competitivitat exterior de la nostra economia. Per això, no seria estrany que, en un futur proper, es fes una nova reforma en aquest sentit i és canviés el finançament del nostre sistema de Seguretat Social, es reduissin les cotitzacions socials i desplacessin el seu finançament a altres figures impositives com l’IVA.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

gener 2015

23

EMPRESA Alejandro Campos, director gerent de Paradigma Energías Renovables Ibérica

“No sabem encara si les calderes de biomassa són el futur o una moda” Amb més de 20 anys d’experiència al sector energètic, Alejandro Campos ha liderat fins ara la implantació de la filial alemanya Paradigma a Espanya, ubicada a Vilanova i la Geltrú i especialitzada en sistemes ecològics de calefacció

Lídia Oñate Ja fa cinc anys que l’empresa d’origen alemany Paradigma Energías Renovables Ibérica, SL, que forma part del Grup Ritter, va entrar al mercat espanyol, on ha introduït la seva experiència com a especialista en sistemes ecològics de calefacció. Actualment, té filials a sis països diferents, entre els quals es troba Espanya, concretament ubicada a Vilanova i la Geltrú, des d’on gestiona tots els projectes al país.

Dels darrers encàrrecs, destaquen els sistemes solars tèrmics a l’Hospital de Sant Joan de Déu

(Manresa), als centres esportius d’Ordino (Andorra) i Sagnier (El Prat de Llobregat), al Mercat del Guinardó (Barcelona), a l’hotel spa Niwa (Madrid) i el magatzem Telecom Portugal (Lisboa).

A on s’instal·len més sistemes d’energia tèrmica actualment?

De tots els captadors solars que s’instal·len al món, la Xina representa el 85% del mercat perquè no té gas ni petroli, mentre que Europa és el 8%, la Índia un 1,8%, Turquia un 1,3%, i Estats Units un ínfim 0,5%, entre altres. En el cas d’Espanya, s’estan instal·lant en equipaments grans de nova construcció com hospitals o hotels, però també en edi-

ficis que es rehabiliten.

Com és posible que a països com Alemanya o Àustria hi hagi molta més superfície ocupada per captors solars que a Espanya, que té més hores de sol?

Als països com Alemanya o Finlàndia, per exemple, el gas és més car, la gent té més diners i les cases són més grans. A Espanya es va especular molt amb el preu dels terrenys i això ha fet que la majoria d’habitatges siguin petits i no requereixin sistemes d’aquest tipus. A més, la radiació solar que tenim aquí és més alta. A l’hivern és d’uns 400 watts, però a l’estiu es triplica fins als 1.200 watts. Com que la climatologia

és bastant agradable, a excepció d’algunes zones, el consum és menor. I si això li sumes que l’accés al gas és més econòmic i la instal·lació no requereix tan d’espai, el sistema d’energia solar tèrmica ja no és tan rentable.

De quina despesa estaríem parlant per una família?

En l’àmbit domèstic és complicat amortitzar una inversió d’un bon sistema d’energia solar tèrmica que sigui eficaç a l’hivern i que també doni suport a la calefacció, perquè ascendeix a uns 10.000 euros. El que està més de moda ara són les calderes de biomassa, però passa el mateix. Una bona caldera, que incloguin l’opció de modular la flama i s’autorenti , ja ascendeix fins els 7.000 euros. El que es comercialitza més, però, són les de 3.000 euros, que són grans estufes de biomassa, no calderes.

Amb l’astella de fusta i la llenya no es pot regular la flama, costa encendre-ho, has de netejar-ho i no el pots apagar immediatament.

Per això, es va inventar el pèl·let, que ja permet modular la flama insuflant més o menys oxigen, i produeix molt poca cendra.

Cada vegada están més en boga els sistemes de calefacció ecològics com les calderes de pèl·lets i les de condensació de gas. De quina manera canvien el nostre dia a dia?

La majoria de calderes que s’instal·len són les de condensació de gas, que a les grans ciutats, sol ser una gran per tot un edifici.

Les alternatives d’aquells que no disposen d’instal·lació de gas són les bombes de calor amb electricitat o les calderes de biomassa, que porten més problemes i que no sabem fins a quin punt poden ser el futur o una moda.

Però per quin motiu s’està fomentant tant?

Aquí, ho estem fent tot al revés. Al nord d’Europa produeixen pèl·let perquè aprofiten les restes de la indústria fusterera. A més, el govern estableix uns requisits es-

trictes per produir-ne com tenir cura de la tala d’arbres, la distància de subministrament, i la despesa mínima de la maquinària per fer pèl·let de qualitat. En canvi, a Espanya s’està produint pèl·let sense talar els boscos, que estan sobrepoblats i suposa un perill mantenir-los sense desbrossar. I com que no hi ha demanda, s’està fomentant. Per tant, actualment s’està donant el cas que al nostre país exportem pèl·let quan, precisament, al nord d’Europa consideren que a una distància major d’uns 150 quilòmetres no resulta rentable subministrar pèl·let. La gent ara compra calderes de biomassa, però les econòmiques, que són les que generen cendra i no funcionen de forma adequada. A la llarga, acabarà farta i tornarà a consumir gas o gasoil si es mantenen els preus tan baixos que hi ha en aquest moments.

Cap a on anirà el sector a curt termini?

Ara els governs estan ajudant a les companyies elèctriques i de gas perquè l’Estat està molt endeutat. I qui pot contribuir a pagar els deutes són aquestes empreses d’alta rendibilitat, que són les que tindran els beneficis que els permetrà pagar impostos.

Les bombes de calor són els sistemes que s’instal·len més sovint perquè el seu procés és reversible, fet que els permet oferir fred o calor, depenent de l’època de l’any. Funcionen amb electricitat, en comptes de gas o gasoil, i per això a vegades es diu que és una energia renovable. Com que a les empreses elèctriques els interessa que el promotor ho instal·li al seu bloc de pisos, li donen més facilitats i aquests acaben optant per la bomba de calor que no pas l’energia solar, que no té ajudes ni suport de l’Estat. En una economia arruïnada no es poden donar subvencions per energies renovables, així que en aquests moments l’electricitat i el gas són els combustibles més emprats.

24

Penedès Econòmic

gener 2015

EMPRESA

L’ADEG CONVOCA ELS PREMIS ADEG 2015

JOAQUIM GAY DE MONTELLÀ, NOU VICEPRESIDENT DE LA CEOE El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, assumirà una de les vicepresidències de la patronal CEOE. Les altres les ocuparan el president de la patronal madrilenya Ceim, Juan Pablo Lázaro, el de la patronal valenciana Cierval, José Vicente González i la que ocuparà el president de Cepyme, Antonio Garamendi.

D’aquesta manera, Rosell torna els suports que va obtenir de Catalunya i València, ja que

els vots de Foment del Treball i els de Ceim van ser claus en la victòria de Rosell davant del seu rival, el president de Cepyme, Antonio Garamendi, en les disputades eleccions que van tenir lloc el passat 17 de desembre.

Ja s’ha obert el termini perquè les empreses i entitats associades a l’ADEG puguin proposarse com a candidates als Premis ADEG o proposar la candidatura d’altres empreses o organitzacions de les nostres comarques.

Entre les novetats, destaca els guardons convocats respectivament pels col·lectius Dones d’Empresa i Joves d’Empresa.

Els interessats en proposar candidatures ho poden fer a l’espai www.adeg.cat/premis abans del 27 de febrer.

L’empresa vilanovina Infantium rep 1,5 milions d’euros de la UE L’ajuda permetrà desenvolupar una aplicació per estimular l’aprenentatge i entreteniment dels nens Olga Aibar Infantium, una start-up nascuda a Barcelona l’any 2011 però domiciliada a Vilanova i la Geltrú, ha rebut una ajuda d’1’5 milions d’euros de la Unió Europea destinada a finançar el pla de negoci vinculat a un projecte innovador, Infantium 2.0, que es desenvoluparà en els propers dos anys.

L’ajut forma part del programa Instrument Pime, que s’emmarca en l’Horitzó 2020, l’estratègia europea d’impuls a la investigació i la innovació.

desenvolupen jocs educatius que permeten veure el progrés dels nens Impulsada per Karen Márquez, Dani González i Joaquin Grech, Infantium es dedica a crear aplicacions que estimulen l’aprenentatge i l’entreteniment dels nens. Les aplicacions utilitzen la tecnologia al núvol per a registrar el rendiment dels usuaris i fer-ne un seguiment.

Infantium és la primera startup europea en utilitzar la tecnologia adaptativa d’aprenentatge en aplicacions educatives. L’empresa desenvolupa minijocs en espanyol dedicats a l’aprenentatge i a l’entreteniment dels més petits,

amb un sistema de continuació que permet donar a conéixer als pares la progressió dels seus fills i oferir-los consells. En finalitzar cada etapa, l’aplicació estableix una valoració personal de les habilitats que s’han millorat i les debilitats de l’usuari. Per a fer-ho possible, compten amb el suport d’un grup de recerca i investigació de Lleida i de la Universitat Autònoma de Barcelona, tant de neurociència com psicologia cognitigva, que s’encarreguen d’“aportar noves dades als models de reconeixement de les emocions dels infants a través de sensors biomètrics, reconeixement de veu i visió per computador”, segons explicava Karen Márquez, directora general de l’empresa.

Aquestes dades “aquests models d’aprenentatge poden ajudar a col·legis i institucions a entendre millor les capacitats úniques que tenim, a reconéixer les emocions i motivacions dels alumnes i a superar el fracàs escolar”. El vilanoví Daniel González, director tècnic, afegia que “la nostra intenció és crear el tutor més intel·ligent del

món, que pugui prendre decisions igual que una persona i que pugui arribar a substituir-la”. El projecte Infantium 2.0 es començarà a desenvolupar a partir del maig.

Per a fer-ho possible, contractaran quatre o cinc persones més que se sumaran a les vuit que conformen l’equip.

L’empresa va començar a despuntar durant la celebració del VIIè campus SeedRocket, un concurs d’emprenedors que es convoca anualment, on van aconseguir el finançament necessari per a començar el projecte.

En la primera convocatòria del programa, que ese va obrir l’estiu passat, set companyies catalanes van aconseguit ajuts de 50.000 euros dins de la fase 1 del programa. En la fase 2, destinada a finançar el pla de negoci, només quatre empreses catalanes van rebre subvencions. A banda de Infantium, les altres tres han estat Promaut (robòtica), ubicada a Sant Boi de Llobregat, Eodiss Systems, (tractament tèrmic), establerta a Vilafant, i M2M Cloud Factory (Internet), a Barcelona.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

La perfecció no existeix... o si?

Hi havia una vegada...

En Nasrudín que conversava amb els seus amics a la casa de tè i els explicava com havia emprès un llarg viatge per trobar la dona perfecta amb qui casar-se. Els deia: - Vaig viatjar a Bagdad, després d’un temps vaig trobar una dona formidable, atenta, intel·ligent, culta d’una gran personalitat.

Van dir els seus amics: - Per què no et vas casar amb ella?

- No era completa, -va respondre Nasrudín-, després vaig anar a El Caire, allà vaig conèixer una altra dona certament fabulosa; bella, sensible, delicada, afectuosa.

- Per què no et vas casar amb ella? Van dir els amics.

- No era completa -va respondre novament Nasrudín-, llavors vaig anar a Samarcanda, allà per fi vaig trobar a la dona dels meus somnis; enginyosa i creativa, bella i intel·ligent, sensible, culta, delicada i espiritual.

- Per què no et vas casar amb ella? -van insistir els seus amics.

- Doncs saben per què, ella també buscava un home perfecte. És un petit relat tradicional Sufí, sobre una eter-

na i utòpica recerca de l’home.

Hi ha diverses teories sobre la perfecció. La majoria però coincideixen a dir que la perfecció no existeix. D’acord, no existeix la dona ni l’home perfecte, la feina perfecte, l’empresa perfecte, ni les situacions o condicions perfectes...

Ara bé, encara que sigui utòpic, és natural que davant qualsevol tasca o decisió busquem la més aproximada al que entenguem per aquest concepte.

Per això, els homes hem après a prendre decisions assumint alguna vegada riscos a la força, perquè si esperéssim el moment i les condicions perfectes, potser no decidiríem o escolliríem mai res!

En la majoria d’ocasions, hauríem d’utilitzar llavors, en lloc del perfecte, “l’ideal”, “el més idoni”, “el més favorable”, o simplement: “el millor”.

Hi ha però, una manera de girar la truita o el concepte: En acceptar que ets perfecte, a acceptar que tots som perfectes tal com som... ja no hi haurà necessitat de buscar la perfecció tan lluny.

Nasrudín ja no hagués tingut que viatjar tant per acabar solter.

T. 93 893 70 60

www.monbus.cat

Penedès Econòmic

gener 2015

25

VINS&CAVES

“Quan entres al món de la biodinàmica, recuperes la capacitat de percebre” El celler Eudald Massana Noya aplica el coneixement biodinàmic que han acumulat nou generacions pageses i que se centra en les forces del cosmos Lídia Oñate Eduald Massana Noya és un dels cellers penedesencs que aposta més fort per la biodinàmica, entesa més com una forma de vida i d’entendre el conreu de la vinya que com una oportunitat de negoci. El seu propietari, Eudald Massana Noya, que forma part de la novena generació de pagesos, dóna nom a aquest petit celler, situat al bell mig de Subirats, dins el nucli de Sant Pau d’Ordal. Amb una extensió de 30 hectàrees de vinya, repartides entorn la masia i les instal·lacions del celler, Massana elabora vins i caves elaborats amb el fruit d’anys de coneixement ancestral.

“Jo no em dedico a l’agricultura ecològica perquè pensi que posant-ho a l’etiqueta vengui més, sinó perquè realment hi crec i

que sempre s’havia fet i que s’està perdent.” Tot i que sembli un concepte nou, ara que molts vinaters han decidit apostar per aquest tipus d’elaboració, la biodinàmica és una tècnica que tant avis com rebesavis ja empraven. “La Lluna, els planetes i les diferents forces del cosmos tenen una influència especial en el nostre entorn. Per això és molt important que les entenguem i aprenguem quan és millor fer una tasca, ja que ens pot beneficiar o perjudicar en molts sentits.”

La terra del Penedès, majoritàriament calcària, reuneix moltes pedres amb fòssils que evidencien temps passats, en els quals el Penedès formava part del mar.

Aquest tipus de terra, tan característica, proporciona la frescor que identifica els vins blancs i caves penedesencs. En el cas d’Eudald Massana Noya, es conreen les va-

“la saviesa dels pagesos fa anys que s’està perdent amb tanta industrialització” només puc arribar a entendre el cultiu de la vinya d’aquesta manera”, explica Massana, que l’any 1995 va iniciar el seu propi camí al capdavant del celler.

Massana comenta que “des de petit tenia molt clar que jo volia ser pagès. M’agradava explorar i volia aprofundir en la biodinàmica, recuperar el treball de pagès

rietats de vi blanc Macabeu, Parellada, Xarel·lo, Muscat, Chardonnay i Viogner i les de vi negre Cabernet Sauvignon, Merlot, Ull de llebre, Marselan, Pinot Noir i Petit Verdot.

“Per mi la vinya ho és tot. És allà on hem de vigilar més”, comenta Massana, mentre mira el camp ple de vinyes acabades de

u Eudald Massana Noya, a les vinyes del seu celler a Sant Pau d’Ordal (Subirats).

podar. Durant el temps de collita, el celler es revoluciona amb entrades continuades de raïm, escollides minuciosament per l’enòloga.

“Gràcies a la maquinària pròpia podem seleccionar quines varietats de raïm collirem i quina quantitat. Aquesta llibertat també ens fa anar de corcoll perquè podem tenir molts tipus de vi diferent”, comenta somrient. Durant tot el cicle de la vinya, la lluna i els coneixements del cosmos, molts d’ells reunits en el llibre El Llunari, són posats a la pràctica en aquest petit celler subiratenc per tal que tot surti de forma satisfactòria. “El que fem és un gra de sorra enmig del desert perquè

Unió de Pagesos nega raons de mercat per justificar la caiguda del preu en origen del vi de taula i el raïm Unió de Pagesos va alertar fa uns dies de la davallada dels preus en origen del vi de taula a Catalunya i a la resta de l’Estat en els últims mesos, que actualment se situen al voltant de 2,9 euros/ hectograu per al negre i de 2 euros/hectograu per al blanc. La cotització del vi negre és ara un 38% més baixa que a l’agost del 2013, mentre que la del vi blanc ho és un 58%, segons dades del ministeri d’Agricultura.

hi ha moltes més coses que ens influeixen i no ho sabem”, sentencia. Abans, en temps del seu avi, aquesta influència era superior, ja que eren les eines de treball amb les quals comptava el món de la pagesia. Segons Massana “els valors han canviat. Ara tot és més fàcil i sovint trobes més tècnics que pagesos als camps. Per això dic que la saviesa dels pagesos s’està perdent. Amb una ullada i sense cap mitjà tecnològic, els pagesos sabien què li passava a la vinya”. I afegeix que “ara, en canvi, ens hem industrialitzat i estem perdent la capacitat de percebre les coses naturals. Quan entres en el món de la biodinàmica, afines

els teus sentits i recuperes la capacitat de percebre”.

Ara bé, aquest viticultor també és conscient de la importància de tenir un bon producte entre mans, ja que “per molts vins ecològics que facis, si no agraden, no en vendràs cap. Per això, el meu objectiu és fer gaudir les persones amb els meus vins i caves.” Actualment, el celler produeix 120.000 ampolles a l’any, una xifra que ja el convenç per tal de tenir un major control de l’elaboració i la comercialització. El 40% de la producció s’exporta a 14 països arreu del món, entre els quals destaca el Japó, Estats Units, Bèlgica i Holanda, entre d’altres.

Per al sindicat, la causa d’aquests preus baixos del vi de taula, que representa una mitjana del 60% del volum de tot el vi elaborat a Espanya, és, en part, conseqüència de la posició de domini que exerceix la gran indústria, ja que en el mercat no es donen circumstàncies objectives perquè s’hagin reduït tant. A més, el plantejament de la destil·lació obligatòria per a un volum determinat de producció per part del Ministeri el passat estiu, tot i que no es va arribar a aplicar, es va aprofitar per marcar la tendència de mercat a la baixa per part de l’agroindústria, afavorit per la falta de transparència

dels mercats i la desinformació que provoca el retard de diversos mesos en la publicació de les dades del Ministeri. Per això, Unió de Pagesos demana al ministeri d’Agricultura més agilitat a l’hora de fer públiques les estadístiques, amb l’objectiu que el sector de la vinya i el vi tingui un coneixement realista de la situació de campanya. A més, demanen “un desenvolupament i una aplicació eficaços de la Llei de millora de la cadena alimentària per contrarestar la posició dominant de l’agroindústria, així com prioritzar la inversió, promoció i comercialització de suport vitivinícola.

26

Penedès Econòmic

gener 2015

VINS&CAVES

TAST A CEGUES PER PARELLES AL RESTAURANT MAREJOL DE VILANOVA

JUVÉ I CAMPS PRESENTA A MADRID FUSIÓN EL CANVI A CAVA ECOLÒGIC

El restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú, amb la col·laboració de la Regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Consell Comarcal del Garraf, i la fira Temps de Vi, ha convocat, per al dilluns 9 de febrer a les 19h, la segona edició d’un concurs de tast a cegues per parelles.

El restaurant del passeig de Ribes Roges ha decidit enguany elevar el nivell del concurs amb

Les caves Juvé & Camps de Sant Sadurní d’Anoia presentaran el proper dimarts 3 de febrer a les 12h al Centre del Vi d’EnofusióMadrid Fusió (Palau Municipal de Congressos) la conversió que han realitzat a agricultura ecològica. Ho faran en el decurs d’una cata de grans caves, en concret del Brut Nature de la bodega: Reserva de la Familia Magnum 2010, Gran Juvé & Camps 2008, Milesimé 2009 i blanc de Noirs 2011.

tres premis, consistents en vals per adquirir vins de Vila Viniteca per valor de 1.550 euros.

El primer premi està dotat amb 800 euros, el segon amb 500 i el tercer amb 250. Les parelles interessades a participar poden fer la seva inscripció al telèfon 93 815 56 82.

Els vins de Cellers Torres excel·leixen a les guies de 2015 El celler penedesenc aconsegueix situar 24 vins amb més de 90 punts a set guies vinícoles de referència redacció

Cellers Torres, situat a Pacs del Penedès, ha rebut excel·lents puntuacions per als seus grans vins a les principals guies espanyoles de 2015, publicades recentment. En concret, ha aconseguit situar 24 vins a la franja dels 90 als 100 punts a set guies vinícoles de referència. Dos d’ells, el Grans Muralles 2006 i Milmanda 2011, tots dos de la DO Conca de Barberà, han obtingut per primera vegada una puntuació de 99 punts sobre 100, un èxit de gran dificultat en el sector vinícola.

A més, tres dels vins icona de Torres, Mas La Plana i Reserva Real, de la DO Penedès, i Perpetual, de la DOQ Priorat, han rebut una molt bona valoració per part de cinc guies, tres de les

quals els han atorgat 98 punts.

D’altra banda, el vi Altos Ibéricos, el Rioja que Cellers Torres elabora, va guanyar la medalla d’or al certamen Rioja Masters 2014, organitzat per la publicació especialitzada The Drinks Business i es postula com a líder ab-

solut en la seva categoria. Segons publicava al número de desembre la reconeguda revista britànica, l’anyada de 2012 d’aquest vi, de elaborat amb la varietat Ull de llebre, encapçala la llista de 25 criances amb l’únic or que ha concedit el jurat en aquesta categoria.

Mor el cavista vilafranquí Josep Masachs Painous redacció

El cavista vilafranquí Josep Masachs i Painous va morir el 20 de gener a causa d’una llarga malaltia. Les exèquies, que van tenir lloc el dijous 22 a la basílica de Santa Maria, van aplegar una bona representació del sector vitivinícola.

Conegut pel seu caràcter alegre i comercial, Masachs va ser vicepresident de la Confraria del Cava de Sant Sadurní i un dels

fundadors. També va ser vocal d’UVIPE i de l’Associació Vinícola Catalana.

La família Masachs ja es dedicava al cultiu de la vinya a finals del segle passat en la seva finca de Vilafranca del Penedès. El seu avi,

Josep Masachs Llorach, va fundar Caves Masachs en l’última dècada dels anys vint, elaborant cava de forma absolutament artesanal i amb una producció limitada, destinada, bàsicament, al consum familiar i als seus amics. Posteriorment, Josep Masachs Juvé, va continuar la labor començada pel seu pare sota el mateix prisma de producció molt limitada i artesanal.

Durant els anys 1977 i 1978, Josep i Joan Masachs agafen les regnes de l’empresa.

Marc barella hernandez Director Penedès Econòmic Economista

2015 un any esperançador Quan va esclatar la crisi cada dia hi havia un degoteig de notícies dolentes; ara, en canvi, succeeix tot el contrari i la majoria d’indicadors econòmics que es publiquen fan pensar que estem començant a arrencar. Tot i així, des de molts sectors, es volen maquillar els bons resultats que apareixen, sobretot quan fan referència al mercat del treball. M’explico. Fa uns anys quan es destruia ocupació es deia que era degut a les males polítiques adoptades. Quan es va aconseguir baixar l’atur es deia que baixava, però que no es creava ocupació.

Ara, quan es crea ocupació, es diu que els contractes són temporals i precaris. I m’atreveixo a dir que quan millori el tema dels contractes es dirà que és normal que millori perquè ja fa molts anys que dura i que un dia o altre això havia de canviar.

Amb això no vull dir que tot siguin flors i violes perquè el rastre del pas de la crisi encara és molt evident però la realitat és aquesta.

L’economia espanyola va créixer un 1,4% al llarg del 2014, el seu primer repunt després de sis anys sense creixement, després que en l’últim trimestre de l’exercici pugés un 0,7%, dues dècimes més del que ho va fer en el trimestre anterior.

Si mirem les previsions d’aquest 2015, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), l’economia espanyola creixerà un 2% aquest any, tres dècimes més que a l’octubre, i situa així Espanya al capdavant de les grans economies de la zona euro. Pel 2016, l’organisme deixa sense modificacions les projeccions espanyoles en un 1,8%, en l’actualització del seu informe de Perspectives Econòmiques Globals, publicat a Pequín. De fet, el creixement d’Espanya és especialment destacat si es compara amb les estimacions realitzades per a la zona euro, que l’FMI rebaixa a l’1,2% aquest 2015 i l’1,4% el proper any, dos i tres dècimes menys de l’anticipat.

Com a conseqüència, Espanya encapçalarà l’expansió dins de les grans economies de l’euro per davant fins i tot d’Alemanya, la gran locomotora regional. El país teutó veu reduïdes les seves previsions de creixement a l’1,3% el 2015, dues dècimes menys; i a l’1,5% el 2016, tres dècimes per sota del previst a l’octubre.

Dit això, només em fa por una cosa i és que tot s’animi de tal manera que faci que perdem la mèmoria i tornem a caure ens els errors que es van cometre en l’època en la qual tot es basava en la construcció.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 40 - Gener 2015 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Marga Ciscar i Xavier Vallès

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Membre de:

Penedès Econòmic

gener 2015

27

VINS&CAVES

Pere Guilera renuncia a la presidència de Pimecava per motius de salut Olga Aibar El president de Pimecava, Pere Guilera, ha anunciat la seva renúncia al càrrec per motius de salut. El relleu, però, no serà immediat sinó que es produirà a l’estiu, un cop se celebrin les eleccions a la patronal cavista. Guilera portava un any i mig en el càrrec.

Guilera va aprofitar per parlar de diferents temes d’actualitat.

El president de Pimecava va criticar durament l’Incavi ja que considera que “no està treballant pel cava i ignora la seva realitat” en referència a diversos “oblits” respecte al sector cavista com el fet de no convidar-los al programa de promoció turística de l’oli i del vi en el qual hi participen Sardenya, Israel i Catalunya, o no convidar els empresaris a la pre-

sentació del Pla director urbanístic d’enoturisme català, celebrat al Vinseum de Vilafranca. També va criticar la senyalització turística que està duent a terme a la zona

“L’Incavi ignora la realitat del cava”

Pere Guilera

President de Pimecava

perquè “després d’anys de debatre com hauria de ser el disseny, no hi ha cap icona representativa del cava, es posen moltes senyals que no caldrien. A l’administració li falta molt de sentit comú”, asse-

gurava. A més, criticava que en el pla “els empresaris del sector no hi han pogut participar i no n’han estat informats”. Sobre aquest Pla també creu inviable que estigui elaborat el febrer de l’any vinent.

Pel que fa a la proposta que va realitzar el Consell Regulador del Cava de la possibilitat d’una fusió entre l’Institut del Cava i Pimecava, assegurava que “mentre que jo sigui president de Pimecava, no hi haurà fusió. Les dues institucions tenim molt bones relacions però no contemplem la fusió”. Guilera també va felicitar el Consell Regulador per la seva aposta pels caves Premium: “són un repte important perquè representen el 14% dels caves que es venen al mercat, uns 35 milions d’ampolles. A partir d’ara, les vendes de cava seran exitoses si aconseguim que es venguin més caves Premium, aquest

Foto: Fèlix Miró

Assegura que, mentre que ell sigui president de la patronal de pimes del cava, no hi haurà cap tipus de fusió amb l’Institut del Cava

u Xavier Nadal, Pere Guilera i Ramon Canals

sí que serà un baròmetre de la situació”. Finalment, va criticar el Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès perquè “ara que s’han reformat els estatuts era

l’oportunitat perquè les empreses hi poguessin participar però han desestimat la nostra proposta.

Nosaltres creiem que haurien de canviar la direcció tècnica”.

Mireia Torres seguirà Els vins catalans avancen els de la Rioja en vendes a Catalunya presidint Qalidès Les onze Denominacions d’Origen catalanes també aconsegueixen millorar vendes al mercat espanyol redacció

Mireia Torres continuarà al capdavant de l’associació Qalidès, Terrers del Penedès, acompanyada de l’actual equip format per Joan Huguet a la secretaria, i Xavier Gramona, a la tresoreria. Per majoria absoluta, els membres de l’associació van votar per renovar la presidència de Torres per un període de dos anys.

Com a projecte intern més important, s’ha renovat el web, en el qual es va adaptar tota la

informació online dels cellers, per adreçar-la tant a entusiastes del vi, com per als professionals del sector.

Entre els reptes de Qalidès, destaquen les iniciatives per donar a conèixer l’entitat i els cellers que en formen part tant als consumidors, com a professionals de l’hostaleria i la restauració. Amb les darreres incorporacions de Mas Candí i Parés Baltà ja són 14 els cellers que conformen Qalidès.

Els vins catalans estan recuperant el terreny perdut. Segons les dades de consum relatives al període de novembre de 2013 a 2014, els vins catalans són líders al mercat de Catalunya, assolint una quota de mercat de gairebé el 34% amb un increment de 3,8 punts percentuals respecte el mateix període de l’any anterior. Aquestes dades, procedents dels estudis Nielsen, confirmen una tendència alcista els darrers cinc anys, passant d’un valor de 27,8%, l’any 2008, a 33,7% del període indicat. En el cas dels vins de la Rioja, que predominaven a Catalunya el 2008 amb una quota de mercat del 36%, ara es troben per sota dels vins catalans, situant-se en 32,6%.

Pel que fa al mercat interior del vi amb Denominació d’Origen

(DO), el conjunt de les onze DO catalanes augmenten la seva participació un 0,3%, assolint una xifra del 6,71%, la qual cosa les situa en el 5è lloc del rànquing estatal. Segons el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, “Aquestes da-

des confirmen que la presència dels vins produïts per les onze Denominacions d’Origen de Catalunya manifesten una tendència de creixement i consolidació i que progessivament van assolint les quotes de mercat que els correspon per la seva tradició i qualitat”.

28

Penedès Econòmic

gener 2015

TECNOLOGIA

Recordes quan vas apagar el mòbil (voluntàriament) per última vegada?

Josep Barella Som addictes als telèfons mòbils? Si observem la totalitat de la població no podem afirmar que això sigui així, però si ens centrem en els joves, prenent les dades que ha publicat Tuenti Mòbil en col·laboració amb IPSO, podem estar segurs que el país té molts individus que no podrien viure sense el seu telèfon intel·ligent.

El 67.4% dels enquestats reconeix que mai apaga el telèfon mòbil voluntàriament, i només ho fan quan es queda sense bateria, perquè no tenen més remei. De fet, el 74.4% de la mostra enquestada afirma no apagar mai el mòbil o no saber exactament quan va ser l’última vegada que ho va fer, cosa que evidencia la integració dels smartphones i dispositius mòbils en la vida quotidiana de les persones. Una integració cada vegada major i més natural en tots els àmbits del dia a dia.

En aquest sentit, l’operador mòbil també va preguntar, a peu de carrer, si recordaven quan van apagar el seu mòbil per última vegada i, per a sorpresa de molts, gairebé ningú recordava la data exacta.

D’altra banda, la funcionalitat de silenciar el telèfon ha estat fonamental des que aquests dispositius existeixen i, a dia d’avui, segueix sent molt important, si s’ha de jutjar per les dades que llança l’enquesta: tan sols un 6.6% no silencia el seu telèfon i un 94.4% ho silencia, a la feina o a classe (74%) o sempre (19,3%).

I, parlant de silenciar el telèfon, el 72.2% dels enquestats afirmen fer-ho quan van a veure algun espectacle, el 19% directament l’apaga i només un 8.8% li baixa el volum, però ni el silencia ni l’apaga En relació a la bateria del mòbil, la gran majoria dels enquestats (68%) deixa clar que la bateria li dura un dia (68.0%) o fins i tot menys (18.4%), enfront del 0.9% que indica que li dura tres dies o més, probablement perquè el seu telèfon no deu tenir connexió de dades.

El perfil de l’usuari enquestat per aquest estudi es connecta diàriament a internet des del seu smartphone o tablet amb pla de dades o tarifa plana (84.7%), passa més de 30 minuts xatejant (57%)

o en xarxes socials (53.5%) i tot just envia SMS o veu pel·lícules al dispositiu mòbil.

El que no podem evitar és afirmar que l’arribada de les noves tecnologies ha portat beneficis a la vida diària de les persones.

Els ciutadans viuen en societats intel·ligents on l’accés a la comunicació i a les notícies és molt fàcil, trencant així l’aïllament social. No obstant això, també

l El 74% afirma no recordar quan va ser l’última vegada que el va apagar o no deixa que s’apagui mai. l El mòbil sempre silenciat a la feina o classe ho fan un 93% dels enquestats. En esdeveniments i espectacles un 9% declara que ni l’apaga ni el posa en silenci. l El 99% dels enquestats indica que la bateria de l’smartphone no li dura més de 2 dies.

hi ha altres conseqüències que provoquen altres efectes, com la pèrdua dels lligams reals entre les persones a causa del canvi dels costums tant d’adults, joves com nens. Al metro, al tren, sempre hi ha persones que tenen a la mà un dispositiu mòbil amb el qual es connecten a internet, sobretot, per tenir accés a les xarxes socials.

De fet, segons dades publicades i recollits per Som Sinapsis, agència digital especialitzada en el desenvolupament de negocis a Internet, un 42% d’adults utilitzen diverses xarxes socials per connectar amb amistats, família i parella. Però, s’està atrofiant la capacitat de les persones per relacionar-se amb els altres?

L’ús de les tecnologies pot ser beneficiós per conèixer gent nova i relacionar-se sempre que no es

caigui en l’abús i la dependència, cosa que provoca una pèrdua de la capacitat humana per relacionar-se i establir contactes reals socials amb altres persones.

“Enfortir el vincle afectiu i social de forma real amb els altres és imprescindible per poder compartir sentiments i emocions sense que per això s’hagi de caure en la dependència de les noves tecnologies”, expliquen des de Sinapsis Però, com no pot ser d’una altra manera, totes les novetats i addiccions comporten riscos. Parlar de noves tecnologies i salut, a més de ser un tema seriós, és un tema complicat. No es tracta només de les, arxiconegudes abans, ones o com afecta o no afecta el wifi a la nostra salut, segons un estudi aparegut a la revista Surgical Technology International i escrit pel cirurgià lumbar Kenneth Hansraj, els nostres hàbits quan fem servir dispositius mòbils poden ser nocius per al nostre cos. Mirar la pantalla dels nostres smartphones és una de les activitats més freqüents que realitzem durant el dia. Segons aquest document, aquest moviment a simple vista innocus, suposa a la llarga la possibilitat de comportar problemes lumbars seriosos.

L’estudi de Hansraj afegeix que com més inclinem el cap cap endavant per visualitzar la pantalla, més tensió exercim sobre la nostra columna.

D’aquesta manera, si el cap humà pesa entre 4 i 5 quilos, quan la inclinem, la nostra columna està suportant ni més ni menys que una tensió de 27 quilos per cada 60 segons que duem a terme aquesta tasca. Amb tot, segons afirma el doctor en una revelació a la qual no és massa difícil arribar, la mesura per evitar aquests problemes lumbars és inclinant els braços cap amunt en lloc de moure el cap cap a baix.

Pot semblar una informació sense gaire interès, tot i això, és freqüent veure problemes físics seriosos sorgits en oficines pel llarg temps dedicat davant d’un ordinador. A més, en les albors de la revolució industrial ningú parlava sobre els problemes respiratoris que produeix l’extracció de carbó i actualment sabem que en són molts. En un futur tindrem la mateixa sensibilització amb les noves tecnologies.

Penedès Econòmic

gener 2015

29

LLIBRES

Full de ruta per passar d’una dreta conservadora a una de liberal

Por una derecha liberal Lorenzo Bernaldo de Quirós DEUSTO 17,95€

A Por una derecha liberal l’economista i politòleg Lorenzo Bernaldo de Quirós argumenta que l’única dreta capaç de convertir-se en un motor de la llibertat individual i del creixement econòmic és una que assumeixi els principis del liberalisme clàssic.

Des d’aquesta òptica realitza una anàlisi de com estem, re-

ferint-se a l’existència d’un Estat que no fa el que ha de fer i que fa massa coses que no hauria. Al mateix temps descriu les causes del desencantament de la ciutadania amb la política i els motius que expliquen l’auge de propostes i solucions populistes.

Un Estat de tots ha de ser bel·ligerant contra qualsevol

Jordi Sevilla explica els errors que van conduir Espanya a l’abisme

Seis meses que condujeron al rescate Jordi Sevilla DEUSTO 16,95€

Novembre de 2011. El PP guanya les eleccions per majoria absoluta i Rajoy confia en que la seva victòria retornarà la confiança als mercats. Sis mesos després, la prima de risc es dispara fins a triplicar-se. Espanya viu el seu pitjor malson econòmic en dècades i la troika imposa al nostre país dures retallades i un rescat per a les en-

titats financeres.

Què va passar en aquests primers mesos de govern de Rajoy perquè les coses es posessin tan malament per a Espanya, quan semblava impossible anar a pitjor? Aquesta és la pregunta a la qual dóna resposta Jordi Sevilla en aquest llibre imprescindible per entendre la crisi que, a poc a poc, anem deixant enrere.

Com aconseguir l’èxit professional usant l’esport com a eina

De Gandía a la Casa Blanca Rubén Figueres PLAZA & JANÉS 14,90€

De rentar plats en una cafeteria a assessorar a Barack Obama en la seva reelecció: l’increïble viatge de Rubén Figueres des de la seva Gandia natal a la campanya demòcrata per a les eleccions nord-americanes.

El meu nom és Rubén Figueres Alario. Vaig néixer a Gandia en el si d’una família treballadora i als 24 anys vaig marxar

als Estats Units per provar sort i millorar el meu anglès. Vaig arribar a Chicago sense treball, sense visat, amb molt pocs estalvis i sense conèixer a ningú, però gràcies a la meva passió per l’esport vaig aconseguir l’èxit personal i professional. Quan vaig arribar allí vaig creure que res em faria tan feliç com trobar una ocupació en una de les

tipus d’opressió i de privilegi, aplicant els principis de llibertat i d’igualtat davant la llei en lloc d’acceptar passivament un ius singulare que dóna immunitat a les grans organitzacions o promou mesures que premien als més forts i castiguen als més febles.

Així mateix, l’autor aposta per restaurar l’Estat de dret i solucionar l’ancoratge de Catalunya en l’Estat i, per a això, la solució no passa per recentralitzar l’Estat, sinó per conformar un model de federalisme compe-

titiu.

Lorenzo Bernaldo de Quirós és president i soci de la consultora Freemarket Corporative Intelligence, especialitzada en estratègia i operacions. És també acadèmic del Cato Institute, una institució d’investigació en polítiques públiques i un think tank que defensa els principis de la llibertat individual, la limitació de l’Estat, els mercats lliures i la pau. És director també de la Fundació Internacional per a la Llibertat, presidida per Mario Vargas Llosa.

Per a Jordi Sevilla, ministre d’Administracions Públiques en el primer gabinet Zapatero, el PP va fer una pèssima gestió dels assumptes nacionals, i aquesta pèssima gestió va ser percebuda per les autoritats comunitàries i pels mercats financers que van reaccionar amb desconfiança.

El lector té entre les seves mans una obra clau per entendre el moment més delicat de la nostra història recent. Una obra fonamental que posa, negre so-

bre blanc, els errors polítics que van situar a Espanya prop del precipici.

Jordi Sevilla Segura, és economista de l’Estat per oposició.

Ha estat diputat en tres legislatures, secretari de política econòmica de l’Executiva del PSOE des del 2000 fins al 2004, portaveu d’economia al Congrés dels Diputats i ministre d’Administracions Públiques entre 2004 i 2007. Actualment és Senior Councellor de PricewaterhouseCoopers.

grans empreses de publicitat del món. Em vaig esforçar molt i vaig treballar en gimnasos, en cafeteries, en hotels... tot per aconseguir el meu objectiu.

No obstant això, quan ho vaig aconseguir, no vaig trigar a adonar-me que no m’agradava formar part d’un sistema de treball que no tenia en compte a les persones, els seus gustos, les seves necessitats o el seu temps lliure. En l’actualitat sóc el propietari d’Alario Group, la principal agència de publicitat per al

mercat hispà a Chicago. Treballo unes 5 hores al dia i dedico la resta de la jornada a les meves passions. Faig molt esport, toco la bateria, escric guions de cinema i passo tot el temps que puc amb la meva dona i els meus fills. Gaudeixo de cinc mesos de vacances a l’any per escapar del fred de Chicago i recorro el món a la recerca d’emocions. Aquest és el meu major èxit: poder fer el que realment m’agrada i és important per a mi. Sentir-me lliure.

30

Penedès Econòmic

gener 2015

història

LES PRIVADES CELEBREN L’ANY QUE TVE VA PERDRE EL MONOPOLI El Govern de Felipe González va concedir tres llicències, dues en obert (Antena 3 i Telecinco) i una altra de pagament (Canal+)

M

ayra Gómez Kemp havia presentat el 1989 les campanades menys vistes de la història fins que van arribar les de Canal Sur. Va ser a Antena 3, que el 25 de desembre d’aquell any havia començat amb les seves emissions en proves. La cadena tenia per davant un mes d’ajustos.

El 25 de gener de 1990 a les vuit de la tarda, Miguel Ángel Nieto tornava a saludar als espectadors (ho havia fet el dia de Nadal) amb un curt discurs donant pas a Carrascal. “No podem demanar perdó per no estar a tot Espanya. El Govern no ens deixa”, avisava Nieto sobre la poca cobertura nacional de la nova cadena. A José María Carrascal l’havia trucat Luis Ángel de la Viuda per dir-li que Manuel Martín Ferrand, fundador d’Antena 3 Radio i Antena 3 TV, volia que presentés un informatiu. “Manolo està boig”, va ser el primer que va sortir de la boca de Carrascal, tal com aquest explicava a Las caras de la noticia. Però Manolo, un periodista dels d’abans, sabia el que tenia entre mans.

Havien passat quatre mesos des de la concessió. El 25 d’agost, el Govern de Felipe González (encara que el PSOE s’oposava l’any 82 a les televisions privades) concedia les tres primeres cadenes que acabaven amb el monopoli de TVE durant més de 30 anys. Dues eren en obert i una de pagament: Antena 3 TV, Telecinco i Canal Plus. Dues candidates es van quedar fora, Univisión (Grupo Zeta, que el 1992 es faria amb Antena 3) i Canal C, encapçalada per 25 empresaris catalans. Antena 3 (Grup Godó, Antena 3 Radio i Prensa Española) va ser la primera a fer la sol·licitud. A Telecinco hi era llavors l’ONCE, el Grupo Anaya i FinnivestMediaset de Berlusconi). Canal Plus era Prisa. Deixant aquesta apart pel seu propi contingut minoritari, els primers temps d’Antena 3 i Telecinco treuen els colors a qualsevol. El terme televisió basura es comença a utilitzar amb el naixement de les privades.

Contínues fallades Roberto Arce recorda a Las caras de la noticia, el documen-

Hablemos de sexo. Però també No te rías que es peor.

u Félix Bayón, Esmeralda Velasco, Manuel Martín Ferrand i José María Carrascal d’Antena 3 tal de Canal+, les contínues fallades dels informatius en els seus inicis. “No hi havia dia en què no es rebobinés un vídeo en directe”. Això a part de que no entressin els vídeos que tocaven o s’apagués l’estudi. “Antena 3 va néixer amb molta ambició informativa, però es va passar de frenada. Telecinco, que va sortir després, va ser més cautelosa”, reconeix Arce. Telecinco no va començar les seves emissions fins al març. En el negociat dels informatius, Entre hoy y mañana, idea de Luis Mariñas, que va introduir els comentaris en les notícies, va ser el més destacat.

Respecte a la resta de la programació, una ullada al 1990 és fer un cop d’ull a un tipus d’infern televisiu que no convé oblidar. Però sí convé apuntar el que Jordi Costa escriu en Mondo Bulldog: “La telebasura no és

una degeneració del llenguatge televisiu en la seva necessitat de satisfer el mínim comú denominador del gust del públic, sinó una alternativa possible -i rendible- davant l’extenuació dels formats convencionals. L’aparició de les cadenes privades, amb la consegüent multiplicació d’estímuls televisius, va accelerar el desgast de l’ortodòxia televisiva i va propiciar la recerca de noves opcions: quan tot (o gairebé tot) s’ha provat, sorgeix la necessitat del grau zero”. O sota zero.

A Telecinco, Valerio Lazarov va posar a les Mama Chicho a Tutti Frutti, un programa estrenat el 1990 va arribar a tenir a l’any següent a la gran Esperanza Roy de presentadora. Com l’ONCE era accionista de la cadena, també va començar el Telecupón. Al principi el pre-

sentaven Silvia Marsó i Andoni Ferreño, però va haver d’arribar Carmen Sevilla perquè provoqués algun interès.

A Antena 3, Nieves Herrero, després de treballar amb Hermida a TVE, va aconseguir el seu propi programa: De tu a tu.

El d’Alcàsser no va ser el pitjor.

També de 1990 és Y ahora Encarna, el gran fracàs d’Encarna Sánchez. Va comprovar que la televisió no era la ràdio. Però encara menys sort van tenir Alfredo Amestoy i José Antonio Plaza amb Un país de locos, que s’havia presentat com un espai de reportatges divertits sobre les pròpies contradiccions de la vida del país. Va arribar a les dues emissions. La cadena va explicar la seva desaparició: “No aconsegueix la qualitat exigida per Antena 3 TV”. Alhora, a TVE, es va estrenar aquest any

Primera privada capdavantera Antena 3 va tenir en l’any 1990 un 9,1% de quota de pantalla. El 1994, amb un 25,7% de share, es va convertir en la primera televisió privada a ser capdavantera d’audiència a Espanya (també va ser la primera d’Europa que es posava per davant d’una cadena pública en informatius). Telecinco aconseguiria el lideratge amb el canvi de segle. Aquest 1994 va ser per a Antena 3 l’any de Confesiones, El coraje de vivir (incunable de Lola Flores) o el programa d’humor Genio y figura, on vam veure a Chiquito de la Calzada per primera vegada i també a Paz Padilla. Antena 3 va ser pionera en altres coses. Manuel Campo Vidal va moderar el 1993 el primer debat electoral entre dos candidats a president del Govern: Felipe González i José María Aznar. Antena 3, llavors amb Telefónica d’accionista majoritària, també va ser la primera privada a comprar els drets d’un Mundial de Futbol, el del 2002 i al costat de Vía Digital.

A Telecinco cal atribuir-li (o no) la popularització del polígraf (La máquina de la verdad), dels talk shows (Hablando se entiende la gente i Hablando se entiende la basca) o del karaoke.

Així com les diverses denominacions de joves de bon veure que animaven els programes (les Cacao Maravillao, les Mama Chicho o les noies Chin-Chin de Ay, qué calor). I si amb Entre hoy y mañana havia inaugurat l’informatiu d’autor, amb Goles son amores i Manolo Escobar va inaugurar el resum futbolístic d’autor. A Antena 3 cal retreure-li la Teletienda. El 1991, la cadena de Sant Sebastián de los Reyes va estrenar Farmacia de guardia. Quant a ficció internacional, el 1992 va emetre Picket Fences (i Chicago Hope el 1995). Telecinco va estrenar Twin Peaks el novembre de 1990. Aquest any no tot va ser terrible.

Encara que trobem a faltar joies vintage (perquè la basura si és vella no fa olor), la televisió ha evolucionat a millor. El Poli Deluxe és superior a La máquina de la verdad.

Penedès Econòmic

gener 2015

31

VIATGES

Mèxic, molt més que platges, ruïnes i deserts La major part del territori mexicà es caracteritza per la presència de muntanyes, a excepció dels estats del nord, on predominen els deserts redacció

Mèxic és la terra on tot és possible, on la ficció es torna pura realitat i la realitat pura ficció. I és que Mèxic és un país nascut d’innombrables existències i miratges. Amb un passat indígena i amb un present mestís, el seu futur i les seves possibilitats pertanyen al món de la imaginació.

Qui viatja a Mèxic realitza un viatge al món de la ficció. Mèxic no és solament platges i ruïnes, són també colpidors deserts, altes muntanyes, blaus mars, captivadores illes, ciutats colonials o rius i selves, on l’aventura és la nota característica. Tots ells, elements de realitat; el perfecte quadre per als mítics costums de les seves gents, on la vida i la mort presideixen cada escena diària. El resultat d’aquesta estranya trobada és una apoteosi de lluentors per sorprendre l’ull i commoure l’esperit. Mèxic és la diversitat per excel·lència, el punt de trobada entre la realitat i la ficció.

MÈXIC Capital: Ciutat de Mèxic Idioma: Espanyol i 89 llengües indígenes Població: 119.426.000 habitants Superfície: 1.964.375 km2 Moneda: Peso mexicà (MXP) Clima: La situació geogràfica del país l’ubica en dos àrees ben diferenciades, separades pel tròpic de Càncer Economia: És la primera potència d’Hispanoamèrica, la segona de Llatinoamèrica i la tercera economia de major tamany de tot Amèrica

Un exemple d’això és el Dia dels Morts, un dia en què es ven a les fleques “pa de mort” i calaveres de sucre i xocolata, a més d’instal·lar-se preciosos i elaborats altars en cada llar amb ofrenes per als que els van precedir. Perquè cada esperit torna a la terra, atret per les aromes i sabors del que en la vida li venia més de gust. Per guiar-lo, des de la tomba fins a la casa, es traça un caminet amb “flors de mort”.

Els cigarrets habituals, el guisat i la fruita preferida i ampolles de pulque, mezcal o tequila, esperen il·luminats per les espelmes. És aquesta la realitat, res de ficció, pura veritat.

Punts de venda del

A Mèxic no existeix el temps per a l’avorriment o el tedi, i les possibilitats d’entreteniment són infinites. El país ofereix una rica i variada gamma de possibilitats per entretenir l’esperit i el cos.

Activitats per als qui els agrada participar i per als qui gaudeixen contemplant. De qualsevol forma us garantim que Mèxic és sinònim d’excitació, d’activitat i d’alegria.

Com no podia ser d’una altra manera, a Mèxic gaudirà d’excel·lents platges. Més de 9.000 km. de costes, abastant quatre grans extensions aquàtiques, fan de Mèxic un paradís i un dels llocs més importants

quant a platja es refereix.

Existeixen platges per a tots els gustos (des d’aigües tranquil·les fins a aigües amb un important onatge), així com instal·lacions turístiques per a totes les butxaques, des de les típiques cabanyes amb sostres de palapa, fins a les construccions més modernes.

Si en aquesta travessia a la diversitat, al color, a la imaginació, a la música, al dolç, al picant i al sorprenent univers de possibilitats que significa Mèxic, creua vostè la frontera entre realitat i ficció, no s’alarmi i segueixi al peu de la lletra el consell del refrany que diu: Para todo mal mezcal y para todo bien también.

Penedès Econòmic SANT SADURNÍ D’ANOIA

Vilafranca del penedès · Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

Sant PERE DE RIUDEBITLLES · Llibreria JO.BE: C/ Nou, 73