Penedès Econòmic 54

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Núm. 54 - Abril 2016

Els hiverns càlids i les pluges anecdòtiques fan trontollar alguns sectors de l’economia pàg. 4

Més expositors i activitats a la Fira BlauVerd, que creix cap a la Plaça del Port pàg. 6

Nou impuls a la marca Penedès Marítim que vol créixer pel Baix Penedès i el Garraf pàg. 10

Entrevista a Josef Ajram Tares Trader, esportista i escriptor pàg. 20-21

L’alta fidelització dels expositors esdevé l’essència de les Fires de Maig pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

Abril - 2016

L’ANÀLISI

Les Fires de Maig han fidelitzat gairebé un 14% d’expositors més en cinc anys Amb un 80% d’estands que any rere any repeteixen, les fires vilafranquines han consolidat els darrers cinc anys sectors com l’automoció i serveis

maquinària agrícola (6%).

Pel regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Joan Manel Montfort, “les Fires de Maig són un magnífic aparador per a qualsevol expositor que hi sigui present, ja que el fet que hi passin més de 50.000 visitants té un impacte mediàtic que no tindria amb cap més instrument”. Però quin rendiment n’extreu cada sector? Cada sector és un món i cada empresa ho és més. Segons Montfort, “és un espai perfecte per presentar alguna novetat del seu catàleg de productes; fidelitzar relacions amb clients i captar-ne de nous; una oportunitat única per donar-se a conèixer quan fa poc que és a Vilafranca; i la millor forma de guanyar visibilitat quan no s’està en una zona comercial amb alta freqüència de

Lídia Oñate

Les Fires de Maig de Vilafranca es caracteritzen per la seva diversitat, la qualitat dels productes i la participació de la ciutadania, però també per l’alta fidelitat dels seus expositors. Cada any es confirma la tendència d’uns sectors cada vegada més compromesos amb les fires vilafranquines. En total, durant aquest últim lustre, els expositors que han repetit any rere any han augmentat un 13,86%, passant de 101 empreses l’any 2011 a 115 l’any passat, i ja representen el 79% del total.

Els darrers cinc anys el 25% dels expositors més fidels pertanyien al sector de l’automoció, seguit de les entitats (21%), els de l’equipament de la llar (19%), els del sector serveis (11%) i els de la

pas”. També destaca que des de fa temps “assistir a les Fires de Maig és un senyal de prestigi, de fer marca, a més de mostrar el compromís amb la ciutat”.

Però l’alta fidelització dels expositors és un factor que pot jugar en contra de les Fires de Maig, ja que només el 20% són de nova entrada. En aquest sentit, Montfort considera que “la fidelització és clarament una virtut i no un perjudici, ja que els mateixos expositors s’esforcen cada any per presentar un estand al més atractiu possible per tal de captar l’interès dels visitants”.

I quin és el grau de satisfacció dels expositors? Si bé molts repeteixen, els anys de crisi els han passat factura fins al punt de replantejar-se la seva participació. Segons les dades de valoració de 2015, per quatre de cada deu exposi-

tors els resultats obtinguts van ser superiors als d’edicions anteriors, mentre que un 30% afirmava haver-se mantingut i un 24%, que havia empitjorat. La resta no va respondre l’enquesta.

L’automoció, el sector més fidel per excel·lència

Repeteixen en els últims 5 anys Entitats

Automoció

Procedència dels més fidels Vilafranca

Barcelona

62%

Asso

Fira a La Cuini V l de

Exte

ria

uinà

Maq

a Plaçl vi de

13% 4%

ri Audito ió) c a (form

Resta del Penedès

13% Altres 18%

Nombre d’expositors Fidels

EL Sector més fidel

s

ion ciac

Equipaments llar

25% 21% 19% Maquinària agrícola 6% Serveis 11%

Baix Penedès

rior

El sector més fidel és el de l’automoció, que ja reserva amb temps el seu espai per tal de garantir una bona mostra dels seus productes. Des d’aquest sector es considera les Fires de Maig un petit saló de l’automòbil, ja que s’hi podran veure les novetats de l’any en vehicles de pràcticament totes

Automoció

Any 2011

101

Any 2015

115

ola agríc

Satisfacció amb els resultats DEls sectors comerç i serveis ció

mo

eis Serv

o Aut

Millora

40% erç

Com

Igual

30%

Inferior

24%

N/C

6%

Inversió mitjana per sectors i mides Automoció

Esce

nari

€ m2

1.800€ 176m2

Font: Ajuntament de Vilafranca

Maquinària agrícola

1.176€ 173m2

Serveis

Altres

1.020€ 700€ 35m2 24m2

Penedès Econòmic

Abril - 2016

3

L’ANÀLISI les principals marques del mercat. L’any passat, per exemple, van ser presents 12 concessionaris amb 14 marques. Tot i que el públic majoritari que ve a les Fires de Maig ho fa per curiositat, conèixer les novetats o simplement passejar pels diferents estands, pel sector de l’automoció és una gran oportunitat de venda. L’any passat en el marc de les Fires de Maig es van vendre un total de 115 vehicles, una xifra que durant les properes setmanes va arribar als 150. “Aquesta és una dada que dubto que es doni en gaires fires i és un rotund exponent que les Fires de Maig tenen una potència comercial molt elevada”, afirma el

regidor Montfort.

El sector dels serveis, i en especial del comerç, pateixen més que altres per mantenir una forta i continuada presència a les Fires de Maig. La seva modesta facturació per invertir en un espai suficient i la manca de prou personal per mantenir la botiga i l’estand alhora dificulten la seva participació. Tanmateix, entitats com l’Associació de Comerciants i Botiguers Centre Vila busquen facilitar la presència del petit comerç amb iniciatives com el concurs Rasca i Guanya amb Centre Vila, que donava la possibilitat de guanyar diferents premis, entre ells un cotxe.

TASTOS GASTRONÒMICS I DE VINS A LES FIRES Any 2011

2.900

Any 2015

4.000

Els germans cuiners Torres faran el pregó de les Fires de Maig

El sector revelació dels darrers anys ha estat el de la gastronomia. Va començar amb una modesta presència de vins de la DO Penedès, que més endavant va complementar-se amb un petit servei de restaurant. Actualment, ja compta amb una àmplia oferta d’estands, als quals se sumarà la segona edició de la Fira de la Cuina del Vi, una aposta per unir la gastronomia

amb l’enoturisme i potenciar el Penedès com a destinació turística. En aquest espai, s’hi fan ponències, maridatges i tastos, a més d’una masterclass orientada a professionals a càrrec de xefs de prestigi. Enguany, els germans Torres seran l’atractiu principal de la Fira, que espera reunir l’assistència de gairebé mig miler de persones al llarg dels tres dies firals.

Joan Manel Montfort, regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca

“Gaudir de tants expositors fidels a les Fires de Maig ho considero un privilegi” Olga Aibar

Les Fires de Maig podran mantenir el seu atractiu amb un 20% de rotació, és a dir, noves entrades d’expositors?

Sí, perfectament. La fidelització la veiem clarament com una virtut, no com un perjudici. La renovació la porten a terme els mateixos expositors, que cada any s´esforcen per presentar un estand al més atractiu possible per captar l´interès dels visitants. A la majoria de fires de Catalunya el veritable problema és la manca d´expositors. Per tant, gaudir

“QUE EN TRES DIES ES VENGUIN 150 VEHICLES DEMOSTRA QUE LES FIRES DE MAIG TENEN UNA GRAN POTÈNCIA COMERCIAL” d´un 80% de fidelització considero que és un autèntic privilegi.

Actualment, el pavelló menys fidel és l’exterior. Per quin motiu? Què hi ha previst que s’hi situï aquest any?

Segons convé, un sector pot estar un any a fora i l’altre dins.

A fora s´hi posa qui per preu ho tria o pel tipus de negoci, com ara jardineria o energies renovables... Però és molt variat. Aquest any hi tindrem:

entitats , alimentació, energies renovables, jardineria, serveis auxiliars d´automoció, instal·lacions energètiques...

Un dels espais firals que més ha canviat al llarg dels darrers anys ha estat el de comerç i serveis. En quina línia han evolucionat els expositors?

Cal tenir en compte que la botiga o el petit comerç sempre és i serà el que tindrà més dificultats per assistir a les Fires. En primer lloc perquè una modesta xifra de negoci necessàriament comporta que hagis de mirar molt més on destines els diners. I acudir a les Fires suposa un esforç econòmic més elevat que el d´empreses amb més volum de facturació. I en segon lloc, sovint parlem de negocis familiars i amb poc personal.

Disposar de prou persones per atendre l´estand i, a més, la botiga sempre suposa un problema.

Caldria deixar de parlar de l’espai de comerç perquè, en certa manera, tot és comerç. I també hi ha serveis. Enguany s’ha reduït el nombre de serveis d’assegurances (de 5 ha passat a 3) i s’ha incrementat el percentatge de boti-

gues.

Des de l’Ajuntament, quin tipus d’orientació proporcioneu als expositors per tal de captar clients?

Fem formació cada any sobre què fer abans, durant i després de la fira en diferents aspectes: atenció al client, promocions especials de fires, decoració d’estands... Enguany, la formació se centrarà en l´ús de les xarxes socials per promocionar-se.

L’any passat va incrementar-se de l’1 al 14% el nombre de persones que afirmaven tenir una previsió de despesa o intenció de compra major de 500 euros. Aquesta xifra podria seguir la tendència a l’alça?

Són dades extretes d´una enquesta que cal contextualitzar.

D’una banda, la simple millora econòmica ja comporta que les respostes siguin més positives, i, per tant, creiem que continuaran a l´alça. Però també cal tenir present que el públic majoritari ve per curiositat, conèixer, comparar, trobar novetats, o, simplement, per passejar, potser sense una intenció prèvia de comprar.

El més important és l´efecte posterior de l´impacte econòmic que genera, que és molt difícil de valorar o quantificar. Una dada que coneixem i que sí que és clara, immediata i objectiva és la xifra de vehicles venuts a les Fires. Que en només tres dies es venguin 150 vehicles és una dada que dubto que es doni en gaires fires i és un rotund exponent que les Fires de Maig tenen una potència comercial molt elevada.

4

Penedès Econòmic

Abril - 2016

ACTUALITAT

Els efectes del canvi climàtic cada cop influeixen més en l’economia local Comerços, allotjaments turístics i agricultors són alguns dels principals afectats pel canvi de la meteorologia, cada any més alterable Lídia Oñate

Pocs han estat els dies de fred hivernal que s’han registrat aquest primer trimestre al Penedès-Garraf, una situació que també s’ha produït a la major part de Catalunya. Cada any es fan més notoris els efectes del canvi climàtic. Hiverns que no arriben, primaveres que s’allarguen fins al juny, estius de temperatures extremadament altes per la zona, i tardors que sorprenen en plenes compres de Nadal.

Josep Gol, responsable de l’anàlisi meteorològic de l’Institut Ca-

talà de la Vinya i el Vi, ubicat a Vilafranca del Penedès, comenta que “aquest any el canvi climàtic s’ha aguditzat molt i l’hivern ha estat molt suau”. S’ha donat el cas que alguns ametllers havien florit al desembre, un símptoma de les conseqüències de temperatures elevades a l’hivern. “Aquest context en el qual ens trobem altera el cicle vegetatiu de les plantes, en especial, en la seva fase d’hivernació i brotació”, explica Gol, que de seguir així no podran sobreviure perquè “no arrencarà la floració necessària”.

Al nostre territori, en gran part de secà, la quantitat de dies de

Les vinyes d’Ordal, el Massís del Garraf i el Montmell, les primeres en patir el canvi climàtic La vinya és un cultiu amb gran capacitat per resistir les inclemències del temps, però els augments de temperatures continuats i la manca de pluges pot acabar afectant a llarg termini algunes varietats i vinyes. “Les zones que més pateixen són les de sòls menys profunds com els Costers d’Ordal, el Massís del Garraf i els Costers del Montmell, mentre que les conques del Foix i de l’Anotenen sòls més profunds per guardar millor l’aigua”, explica Josep Maria Albet i Noya, propietari del celler Albet i Noya de Sant Pau d’Ordal i president de la DO Penedès.

Alguns cellers com Freixenet i Torres han optat per experimentar amb altres zo-

nes, de més altitud, i varietats diferents, ja que si segueix augmentant la temperatura mitjana la vinya podria arribar a perdre els seus aromes i la seva qualitat. Segons Albet i Noya, “els canvis climatològics que tenim s’emmarquen dins la normalitat històrica, però amb un avançament de la maduració i més estrès tèrmic a causa de la sequera, que afavoreix la producció de grans vins negres”. Tanmateix, reconeix que s’ha reduït la producció per manca de disponibilitat d’aigua, un problema que “caldrà resoldre com fan a Austràlia i Sud-Àfrica, on reserven aigua per moments de necessitat”.

precipitacions gira entorn els 70 dies, però el darrer any no es va arribar ni tan sols als 60 de mitjana. Les temperatures van marcar rècords el mes de maig, quan

va entrar una massa d’aire càlid.

Sant Pau d’Ordal (35,9ºC), El Montmell (35 ºC) i Canyelles (33 ºC) van assolir les puntes màximes de l’Alt i Baix Penedès, i el

Garraf, respectivament. Pel que fa a l’estiu, va mantenir-se càlid amb mitjanes altes. Aquest any, però, l’abril està sorprenent per les freqüents precipitacions, que pràcticament no havien aparegut en tot el que portem de 2016.

Tanmateix, no es descarta que les temperatures pugin amb virulència passat l’episodi de pluges.

Segons Gol, amb els anys “s’accentuaran els microclimes”, que es poden traduir en tempestes fortes i puntuals en zones concretes com la calamarsada que es va produir el mes de març, que va causar diversos accidents a l’autopista AP-7 al seu pas pel Penedès.

El comerç veu difícil vendre el seu estoc abans de rebaixes si continuen els hiverns càlids

El bon temps dóna ales al sector turístic, que ja prepara la temporada estiuenca

Els últims anys alguns comerciants ja han apuntat que cal establir uns períodes diferents de rebaixes, ja que consideren que tant les d’hivern com les d’estiu arriben massa aviat i no disposen de temps per donar sortida a la temporada amb els preus que pertocarien. Les associacions de comerciants tant de Vilafranca del Penedès com de Vilanova i la Geltrú organitzen diferents jornades comercials per donar sortida a l’estoc existent després del període de rebaixes, però sovint coincideixen amb l’arribada de la calor a l’estiu o del fred a l’hivern.

Tant el passat mes de febrer com la Setmana Santa, que enguany va caure a finals de març, l’ocupació als allotjaments rurals, càmpings i hotel va augmentar gràcies en part a les bones temperatures registrades.

L’ocupació en ple hivern va créixer un 20,61% a la província de Barcelona (sense comptar la comarca del Barcelonès), mentre que els dies festius de Setmana Santa, els establiments hotelers del Garraf i l’Alt Penedès van experimentar uns increments del 10,93% i del 6,66% de l’ocupació, respectivament.

Tanmateix, des del càmping Vilanova Park, de Vilanova i la Gel-

Per reduir el risc de quedar-se amb massa estoc o malvendre’l, algunes botigues com Studio Vilafranca han optat per avançarse a la moda de la següent temporada. “Cada any la venda s’endarrereix molt, però a mitjan hivern ja tinc roba de primaveraestiu i a l’estiu a l’inrevés. És la manera d’allargar la temporada i poder vendre bé”, comenta la seva propietària Gemma Mussons. En el cas dels proveïdors, molts acostumen a treballar sota demanda i és difícil aconseguir que portin el mateix producte durant el que quedi de temporada.

trú, el seu director financer Albert Carrió, no ho atribueix tant a la bona climatologia, sinó a la tendència a l’alça del turisme, que any rere any va millorant els registres. En el seu cas, afirma que el món del càmping de la costa com el seu “ja fa temps que ha notat força moviment de persones que vénen pel sol i la platja, però també per la seva proximitat amb Barcelona per poder fer escapades.” Les seves perspectives de cara aquest any són optimistes ja que l’ocupació prevista fins ara ja arriba al 60% i espera completar-la en temporada alta com ja va aconseguir l’any passat. “El 2015 va ser un any molt bo, no només per mi, sinó arreu de Catalunya i Espanya”.

Abril - 2016

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Abril - 2016

ACTUALITAT

La Fira BlauVerd s’avança un mes i creix en espai i expositors La Fira del Mar i del Medi Ambient de Vilanova i la Geltrú se celebrarà el 7 i 8 de maig amb l’objectiu de ser un referent a Catalunya Lídia Oñate Aquesta serà la seva segona edició, però la Fira BlauVerd de Vilanova i la Geltrú ja mostra el seu potencial com a punt de referència en els àmbits mediambientals, científics i de gestió del litoral. Amb moltes més activitats i 78 expositors repartits en 94 carpes, el 7 i 8 de maig obrirà les portes la Fira del Mar i del Medi Ambient, que s’avançarà un mes respecte l’any anterior. Enguany també creixerà en espais, que es repartiran com l’any passat per la Rambla de la Pau, però també per la plaça del Port, ja que l’espai havia quedat petit. La fira serà inaugurada el dissabte 7 de maig pel conseller de Territori i Sostenibilitat de Catalunya, Josep Rull.

L’extensa programació de BlauVerd està destinada tant a científics i professionals del medi natural i marí, però també a la ciutadania en general, ja que existeix una àmplia oferta d’activitats de caire lúdic i informatiu. La fira s’estructurarà a partir de diferents eixos temàtics. Aquests seran l’espai de l’energia i la mobilitat sostenible, l’ecoturisme, bio salut, alimentació saludable, arquitectura sostenible, artesania, Estació Nàutica a la plaça del Port, nàutica, associacions, organitzacions i institucions. Entre les activitats lúdiques destacades sobresurten

el circuit per provar vehicles elèctrics, el Clean up Day (jornada neteja litoral), els tallers mediambientals, els batejos de vela i submarinisme, les demostracions de rescat aquàtic amb gossos, les portes obertes de salvament marítim, o les jornades gastronòmiques. Cal citar també La Marató de l’Energia, un espai a la rambla de la Pau on els ciutadans podran resoldre els seus dubtes amb la facturació energètica amb tècnics especialistes.

la fira s’ubicarà a la rambla de la pau i enguany també a la plaça del port En el marc de la Fira BlauVerd, la Jornada de Governança Litoral celebrarà una segona edició el 5 de maig al matí a la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú.

S’hi faran tres taules rodones a les quals assistiran representants d’arreu de Catalunya. Entre ells hi haurà Francesc Vidal, director del parc Natural de l’Ebre; Marc Marí, director del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter; Maria José Albadalejo,

gerent del Consorci Espais Naturals del Delta del Llobregat; els responsables de ports com David Ruiz (Palamós), Enric Martínez (Sant Carles de la Ràpita) i Margarita Díez (Vilanova i la Geltrú); i el director general de Pesca de la Generalitat, Francesc Benaiges.

Segons el regidor de Medi Ambient, Gerard Llobet, el futur de la Fira BlauVerd passa per “especialitzar-se en l’àmbit científic i mediambiental, ja que actualment n’hi ha molt poques”. Per assolir aquest objectiu, la fira vilanovina s’arrodonirà amb una programació de conferències que tindrà lloc al Campus Universitari de la Mediterrània. Destaquen La riquesa ornitològica d’aus marines a VNG, a càrrec de Vittorio Pedrocchi, doctor en Ciències

Biològiques per la UB; Capacitats del submarí científic Ictineu 3 homologat per a 1.000 metres i resultat de les primeres campanyes, a càrrec de Carme Parareda, enginyera en Topografia, cofundadora i administradora d’Ictineu Submarins SL i Pere Forés, dissenyador industrial i cofundador de l’Institut Ictineu Centre Català de Recerca Submarina; Les balenes com a indicadors de la riquesa de les Costes del Garraf, a càrrec d’Eduard Degollada, doctor en Veterinària i president de l’Associació EDMAKTUB; i Energies renovables marines. Del vent a l’Onatge, a càrrec de Daniel González, doctor enginyer de Camins, Canals i Ports i sots-director de Gestió del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC.

L’empresa riudebitllenca Decorporex va fabricar les roses de la Casa Batlló de Barcelona per la diada de Sant Jordi L’empresa Decorporex de Sant Pere de Riudebitlles, dedicada a l’escultura i decoracions tematitzades, va ser l’encarregada de fabricar les roses que van decorar enguany la façana de la Casa Batlló, un dels edificis més emblemàtics de Barcelona. El seu propietari Pep Ayora explica que l’encàrrec tenia certa complicació, ja que “es tracta d’un edifici que és patrimoni universal i havíem de vigilar de no malmetre’l. A més, el risc de pluja ens va obligar a bus-

car un material que no destenyís i no pesés gaire per si queia”. Finalment, van optar pel porexpan.

El resultat va agradar tant que va fer-se viral a les xarxes socials en qüestió d’hores. “Fins i tot van haver de tallar la via de Passeig de Gràcia diverses vegades”. En total van elaborar 1.275 roses.

Des de Decorporex estaven molt il·lusionats per aquest projecte, amb el qual esperen obtenir més ressò al país, ja que “treballem molt fora d’Espanya”.

VALENTÍ VA PARTICIPAR A LA FIRA DE MILÀ Valentí, fabricant de mobles i articles de decoració amb la seu central a Sant Pere de Ribes (fàbrica i Showrooms), va participar en la darrera edició de la Fira de Milà (I’saloni 2016) que va tenir lloc del 12 al 17 d’abril.

L’organització el va ubicar en el pavelló Luxury, de recent creació. Entre altres articles, es va presentar en primícia la col· lecció Alpha que va gaudir d’un alt nivell d’acceptació pels professionals del sector i pel públic.

SANT SADURNÍ A LA FIRA GOED GEOVEL LADIES Del 15 al 17 d’abril es va celebrar la Fira Goed Geovel Ladies Fair a la ciutat de Gant, Bèlgica.

L’ambaixadora de la Marca Barcelona, Maria Lavinia, junt amb alguns membres de la Diputació de Barcelona, van donar a conèixer la marca Costa Barcelona i el municipi de Sant Sadurní d’Anoia des d’un punt de vista turístic, per mitjà del CIC Fassina, l’Espai Xocolata Simón Coll i tres elaboradors de cava locals: Celler Vell, Cellers Most Doré i Cava Muscàndia. A la fira es van dur a terme diverses activitats molt participatives.

Abril - 2016

Penedès Econòmic

7

8

Penedès Econòmic

Abril - 2016

ACTUALITAT

CaixaBank amplia els seus productes a bars i restaurants

Banc Sabadell presenta Respostes Immediates

redacció

CaixaBank ha engegat el programa CaixaNegocis Restauració amb l’objectiu de donar suport als bars i restaurants del Garraf amb una proposta de servei especialitzada i iniciatives per a impulsar el consum local i els pagaments electrònics. La iniciativa s’emmarca dins del programa CaixaNegocis de CaixaBank, mitjançant el qual l’entitat financera reforça la seva relació amb els autònoms i les microempreses, i aporta solucions de gestió, finançament i protecció als professionals. A més, ofereix assessorament financer per part d’un gestor especialitzat.

La iniciativa CaixaNegocis Restauració també inclou promoci-

ons per impulsar el consum local i ajudar a fomentar els pagaments electrònics en el sector hoteler i restaurador. En aquest sentit, fins al 29 de maig CaixaBank, convidarà els 700 primers clients que facin durant la mateixa setmana

quatre pagaments de més d’1 euro amb el seu mitjà de pagament de CaixaBank o d’imaginBank a un àpat o consumicions per valor de fins a 10 euros a bars i restaurants del Garraf que operin el terminal TPV de l’entitat.

S’obre una línia de microcrèdits per a emprenedors penedesencs redacció

El Consell Comarcal del Baix Penedès i MicroBank han arribat a un acord per facilitar el finançament de projectes empresarials a través de microcrèdits. Els beneficiaris seran persones físiques i microempreses amb menys de deu treballadors i una facturació anual inferior als dos milions d’euros. Recentment, la presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès, Eva Maria Serramià, la directora de Màrqueting i Comercial de MicroBank, Núria

Danés, i el director de l’Àrea de Negoci de CaixaBank al Vendrell, Miguel Costa, van signar el conveni de col·laboració, que estableix una línia de finançament de

fins a un milió d’euros. Els sol· licitants podran optar a microcrèdits fins a un import màxim de 25.000 euros (amb un màxim del 95% de la inversió).

Banc Sabadell ha posat en marxa el Programa Respostes Immediates adreçat a micropimes, comerços i autònoms.

L’entitat facilitarà als seus 3.200 gestors comercials tauletes corporatives per poder prestar un servei més proper, ràpid i eficient als petits negocis de tot el país.

El gestor podrà concedir operacions financeres (préstecs, pòlisses de crèdit, lísing...) en la mateixa casa del client amb un límit de despesa.

D’aquesta manera, hi haurà una immediatesa en la resposta que es doni a les necessitats dels clients. Així, es podrà tramitar online obertures de compte, cotització i sol·licitud d’una asseguradora d’empresa, simulació i petició d’un finançament o disposar d’un terminal punt de venda (TPV) de comerços.

En el marc d’aquest programa, l’entitat ha creat el Compte Expansió Negocis Plus amb una sèrie d’avantatges com la remuneració a partir de 6.000 euros, gratuïtat en els serveis no financers, bonificació

mensual de l’1% de l’import d’emissió de nòmines i assegurances socials, ofertes preferents per a TPV o descomptes permanents en assegurances.

Manuel Ramon Fuertes, director de la Zona Vilafranca de Banc Sabadell, explicava que l’objectiu del banc és “portar l’oficina a sobre, que es puguin oferir pòlisses i tancar operacions in situ, allà on són els clients. Volem oferir-los més comoditat i proximitat”. Pel que fa al perfil del públic objectiu, se centraria en “comerços i empreses que facturin a l’entorn d’uns 300.000 euros a l’any”. Per això, considerava que “l’expectativa de negoci que s’obre és important”.

En el marc del compte Expansió Negocis Plus, Fuertes indicava que el servei Kelvin retail que s’ha incorporat recentment “és molt interessant perquè proporciona informació clau sobre l’activitat que generen els negocis dels clients. Entre altres coses, permet disposar de dades d’utilitat com on acostumen a comprar, el perfil d’edat, etc”.

Abril - 2016

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Abril - 2016

ACTUALITAT

Cubelles i Cunit prorroguen el Penedès Marítim fins el 2019 La marca impulsada pels dos municipis vol créixer i promoure accions conjuntes per al desenvolupament econòmic, local i turístic del territori Olga Aibar Els ajuntaments de Cubelles i Cunit han renovat el conveni del projecte Penedès Marítim fins al 2019. El nou conveni estableix que es definirà un nou pla estratègic i un pla d’acció on s’establiran les accions a realitzar de manera conjunta per a la promoció i dinamització del territori.

L’alcaldessa de Cunit, Montserrat Carreras, explicava que “la submarca Penedès Marítim va néixer l’anterior legislatura perquè els dos municipis tenim similituds de població i situació socioeconòmica i vam decidir unir esforços per donar cobertura a les actuacions turístiques i promocionals”. L’alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll, apuntava

Cubelles i Cunit volen recuperar els llaços que les unien fa Uns anys que el fet d’estar en dues províncies diferents i sota dues marques turístiques com Costa de Barcelona i Costa Daurada i al centre de dos grans pòls d’atracció com són Barcelona i Tarragona complicava les possibilitats de promoció

L’EMPRESA TAULER A LA FIRA ALEMANYA DRUPA Del 31 de maig al 10 de juny, l’empresa vilafranquina Tauler Laminating Tech se’n va a Düsseldorf (Alemanya) per assistir a Drupa, la fira més important del sector de la impressió gràfica a nivell internacional. La gran aposta de Tauler per Drupa és la pel·liculadora SmartB3 Matic, una solució de reduïdes dimensions pensada perquè la manipuli un únic operari, ideada especialment per a petites copisteries i impremtes. Amb la SmartB3 Matic, Tauler es llança a Drupa per establir nous contactes amb les empreses més representatives del sector de la impressió gràfica.

JORNADA SOBRE ELS PLANS FEDER 2014-2020

de dos municipis com Cubelles i Cunit. Per això, van crear aquesta submarca que, a partir d’ara, agafarà un nou impuls a partir de les aportacions econòmiques que s’han establert fins al 2019. En concret, els dos municipis aportaran 3.000 euros durant el 2016, 5.000 l’any vinent, 7.000 el 2018 i 9.000 el 2019, fet que suposarà 48.000 euros en 4 anys.

El primer projecte que duran a terme és la festa Penedès Marítim que se celebrarà el primer cap de setmana de juny al pont situat en el límit entre els dos municipis.

Consistirà en una fira de caire mariner amb parades de productes diversos, animació musical i se serviran degustacions de peix regades amb vi.

Les actuacions que es realitzin

en el futur es publicitaran en tríptics i a la pàgina web (www. penedesmaritim.cat), que properament es renovarà. També es donarà un nou impuls a l’app que servirà de tret de sortida a la campanya d’estiu.

Altres accions previstes són la creació de tres rutes i una guia de recursos. Segons explicava el regidor de Turisme de Cunit, Jaume Casañas, “en la reunió que vam mantenir fa un mes a la Masia d’en Cabanyes amb alcaldes i regidors de Promoció Econòmica de diferents municipis del Baix Penedès i del Garraf hi havia més municipis interessats a sumarse al carro de Penedès Marítim.

Per aquest motiu, es va proposar crear una comissió de treball turística del Penedès Marítim.

L’alcaldessa de Cubelles lamentava que “la línia dels límits provincials condiciona molt”.

En el mateix sentit es manifestava l’alcaldessa de Cunit, que afegia que “és una barrera real.

Administrativament és molt complicat”. Tanmateix, apuntava que “la voluntat és que Penedès Marítim vagi creixent per donar a conèixer els actius que tenim”.

El nostre producte és diferent d’altres paquets turístics. No som Salou ni Cambrils, estem al mig de ciutats amb una gran tirada i això ens pot deixar arraconats.

Cal que siguem més visibles”.

El regidor de Turisme, Comerç i Fires de Cubelles, Raül Mudarra, indicava que “hem d’aprofitar el que ja funciona a un municipi i projectar-ho arreu”.

L’Agència Pública d’Innovació Neàpolis va presentar el dimecres 6 d’abril la jornada ‘El nou FEDER 2014-2020. Finançament per a la innovació i la internacionalització territorial’.

La sessió de treball estava adreçada a representants de l’àmbit universitari i de recerca; empresarial; administració i ciutadania en general amb interès a assolir la projecció internacional de la seva activitat, dels projectes que desenvolupen i del territori. La regidora d’Innovació i TIC de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Ariadna Llorens i el vicepresident de l’ADEPG, David Andreu, van destacar els potencials de Vilanova i la Geltrú i del territori i la necessitat de la col·laboració entre els diferents sectors.

Penedès Econòmic

Abril - 2016

11

ACTUALITAT

Alimentària 2016 acaba amb un impacte econòmic de 170 milions d’euros Durant els quatre dies del certamen s’han realitzat 11.200 reunions de negoci entre expositors i compradors, un 12% més que l’any 2014 Olga Aibar La 40a edició d’Alimentària, el saló internacional de negocis per als professionals del sector de l’alimentació i les begudes, que es va celebrar del 25 al 28 d’abril al recinte firal de Gran Via de Barcelona, ha acabat amb xifres rècord.

L’esdeveniment ha aconseguit atraure visitants de 157 països, 16 més que el 2014, i 4.000 empreses expositores procedents de 78 països. El president de Fira de Barcelona i d’Alimentària, Josep Lluís Bonet, ha assenyalat que “l’esdeveniment es consolida com una gran plataforma per a l’exportació de la indústria alimentària espanyola, així com un important aparador de la innovació del

sector i les noves tendències que estan apareixent en el mercat “.

Durant el certamen ha tingut lloc una gran diversitat d’actes, presentacions, cates, conferènci-

El saló ha reunit 4.000 empreses del sector de l’alimentació es, festes i showrooms i s’han realitzat 11.200 reunions de negoci entre expositors i compradors, un 12% més que en la passada edició celebrada fa dos anys.

L’impacte econòmic a la ciutat

i a la seva àrea metropolitana, es calcula que és d’uns 170 milions d’euros. Pel que fa als visitants al certamen, han estat 140.000, dels quals 42.000 extrangers procedents de 140 països.

A un dels cinc salons de la fira, Intervin hi han participat enguany 800 empreses i s’ha iniciat amb força el Vinorum Think, un ambiciós programa de cates magistrals dirigides per reconeguts professionals i prescriptors de prestigi que ha tingut molta bona rebuda.

En aquest marc, s’han dut a terme diverses presentacions de producte en primícia per a clients i distribuïdors. Entre aquestes, el Freixenet Ice Cuvée Especial, i la darrera Cuvée de Prestige, el Garnatxa Subirat Parent. Ce-

llers Torres ha presentat el Sons de Prades, un chardonnay 100% elaborat a la Conca de Barberà, el

Viña Esmeralda 2015, el Bellaterra 2015, entre altres novetats.

També el whisky japonès Nikka.

12

Penedès Econòmic

Abril - 2016

ACTUALITAT

Banc Sabadell guanya 252 ME, un 44% més que l’any passat

Isidre Also, conseller delegat de NODE Garraf

Els resultats del primer trimestre consoliden la seva aposta per l’adquisició del banc anglès TSB redacció

El grup Banc Sabadell va tancar el primer trimestre de 2016 amb un increment del benefici net atribuït del 44,3%, fins als 252 milions d’euros, per sobre de les previsions del consens de mercat.

Sense considerar TSB, el benefici atribuït al grup puja a 190,3 milions d’euros, cosa que comporta un increment del 9%.

La ràtio de morositat del grup continua disminuint. Al llarg dels tres darrers mesos, s’ha reduït en 29 punts bàsics i els dotze darrers mesos la reducció puja a 418 punts bàsics, fins al 7,50% en termes de grup. Sense considerar TSB, la ràtio també es manté en un sol dígit i conserva la tendència a la baixa, fins al 9,45% el 31 de març de 2016, des del 9,86% de tancament de 2015.

Des del banc remarquen que els actius dubtosos van disminuir 670,2 milions d’euros durant els tres primers mesos de l’any i 3.188,8 milions en termes interanuals. Quant als actius problemàtics, es van reduir en 711,1 milions d’euros els tres primers mesos de l’any i en 3.054,9 milions en termes interanuals. En

tancar el primer trimestre de 2016, el saldo d’actius de riscos dubtosos es va situar en 11.674,1 milions d’euros i el de problemàtics en 20.867,5.

El mercat immobiliari es recupera amb un 85% més de vendes Segons Banc Sabadell, el mercat immobiliari espanyol viu un bon moment, com ho demostra el fet que els preus es recuperen a les zones on la demanda és elevada i les vendes s’incrementen.

Durant el primer trimestre, les unitats venudes van arribar a 4.025, un 85% més que el mateix període de l’any passat. En total, les vendes d’actius immobiliaris

HI Partners compra l’hotel Terramar de Sitges a la família Marcè La firma d’inversió hotelera convertirà l’establiment en un referent en turisme vacacional i de congressos redacció

HI Partners ha adquirit l’emblemàtic hotel Terramar de Sitges a la família Marcè per convertir-lo en un dels hotels de referència de Sitges per al client vacacional i d’esdeveniments i congressos.

La companyia d’inversió i gestió hotelera filial de Banc Saba-

dell vol dotar-lo d’una oferta gastronòmica i d’oci de primer nivell. L’hotel té actualment una categoria de quatre estrelles i disposa de 209 habitacions i àmplies zonae comuns exteriors i interiors dedicades a restauració i events.

La seva compra permet avançar l’estratègia de HI Partners de crear un portafoli hoteler en les millors places de vacances i urba-

entre gener i març de 2016 van ser de 805 milions d’euros, respecte als 329 milions del primer trimestre de 2015.

La transformació digital passa per Espanya i el Regne Unit Amb l’objectiu de situar l’experiència de client com a eix de l’estratègia de Banc Sabadell, l’entitat vol ampliar els seus serveis digitals com l’extensió de la firma digital a les empreses.

El grup suma ja 3,4 milions de clients digitals, el 85% de les transaccions ja es porten a terme per canals remots i l’aplicació Sabadell Mòbil registra més de 15 connexions cada mes per client.

nes d’Espanya a partir dels actius procedents de la gestió de l’Deute. Actualment, la companyia gestiona 850 milions de deute hoteler de Banc Sabadell. A més, compta amb 500 milions d’euros de capacitat inversora a través de l’aliança d’empreses constituïda amb Starwood Capital.

HI Partners invertirà 450 milions d’euros en els propers tres anys per transformar i incrementar el valor dels seus hotels, una xifra que serà finançada per Banc Sabadell en la primera fase.

HI Partners compta actualment amb 21 hotels i un equip directiu que acumula una dilatada experiència en el mercat d’inversió hotelera amb més de 1.000 milions d’euros d’inversió agregada. L’objectiu principal de la companyia és invertir els actius de vacances de 3 estrelles superior i 4 estrelles de més de 200 habitacions ubicats a les principals àrees turístiques d’Espanya.

El Consell Plenari de l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf ha acordat el nomenament d’Isidre Also com a conseller delegat de l’entitat. Also és secretari general de l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès, des de 1991. La seva formació acadèmica i experiencial es fonamenta en les relacions públiques, la gestió d’organitzacions, la comunicació institucional i la planificació estratègica.

Also explicava a Penedès Econòmic que “és afalagador que hagin pensat en mi per a aquesta nova responsabilitat.

Ara hem de recuperar les expectatives que es van generar i

prioritzar els recursos i objectius en una única diana”.

Els propers mesos, el nou executiu de NODE Garraf treballarà de manera compatible en la direcció de l’organització empresarial i en la del consorci comarcal. Amb aquest nomenament, els membres que composen el Consell Plenari de l’Agència de Desenvolupament proposen una nova etapa en la qual hauran d’accentuar-se les directrius per a les quals es va crear aquesta eina de dinamització econòmica comarcal. La industrialització, la promoció turística, la innovació i la internacionalització seran quatre parets mestres del nou pla de treball.

La directora de Turisme de la Generalitat, a Vilanova Muro anima els empresaris a expulsar qui fomenti el “turisme de borratxera” La directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Marian Muro, va reunir-se amb una trentena de representants de l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEPG) el 21 d’abril al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú en el marc del Fòrum ADEPG. Muro va demanar als empresaris que “expulsin” de les patronals i associacions gremials aquells establiments que fomentin el ‘turisme de borratxera’. Muro considera que cal “posar fre” a aquest tipus de turisme i ha insistit en què la Generalitat ja ha decidit fer fora de l’Agència Catalana de

Turisme qualsevol empresa que es posicioni com a reclam per a touroperadors d’aquestes activitats.

Muro va animar els empresaris a ser “valents per preservar Catalunya com a destinació turística de qualitat i contribuir a que la seva imatge no es vegi perjudicada”.

Abril - 2016

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Abril - 2016

ACTUALITAT

Conforama obre nova botiga a El ferri BlueCat uneix les Roquetes, la quarta catalana Sitges amb Barcelona L’establiment, ubicat a La Rambla del Garraf, té 3.500 m2 i donarà ocupació a seixanta persones Olga Aibar Conforama, la marca europea per a l’equipament de la llar, va inaugurar el 27 d’abril la seva quarta botiga a Catalunya, ubicada al parc d’oci i comercial de La Rambla del Garraf, a les Roquetes (Sant Pere de Ribes).

El nou establiment té una superfície de 3.500 m2 i generarà 60 llocs de treball directes, el que es tradueix en un total de 290 a Catalunya, entre el personal de botiga i l’equip de la seu central al Prat de Llobregat.

Amb aquesta nova obertura es consolida la presència de conforama a la província de barcelona L’objectiu és apropar les seves propostes d’equipament i decoració de la llar a les comarques del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès. A més, a través d’aquesta nova botiga, la vint-i-vuitena de la firma a Espanya, es consolida la presència de Conforama a la província de Barcelona, ja que

Consultori legal

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M Les teves consultes a:

laboral@assessoriagm.com

s’afegirà als establiments que té oberts a Catalunya: els de Sant Boi de Llobregat (2013), Sabadell (2012) i Badalona, aquesta darrera inaugurada l’any 1995.

A l’acte d’inauguració hi va assistir el president de Grup Steinhoff, Bruno Steinhoff, el president del Grup Conforama, Alexandre Nodale; el director general de Conforama Internacional, Tonino Pereira, i el director de la nova botiga, José Manuel Carrasquilla. També hi va ser present l’alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Abigail Garrido.

Pereira afirmava que “estem entusiasmats amb aquesta obertura a Sant Pere de Ribes ja que reforçarà la nostra presència en el mercat català ia la zona nord-oest de la província de Barcelona, on

He rebut sanció de l’INEM per no haver enviat un certificat d’empresa d’un treballador.

Voldria saber si la sanció és correcta i el termini de prescripció de la mateixa ja que han passat diversos anys des de la baixa del treballador a l’empresa.

L’Ordre TIN/790/2010, de 24 de març, per la que es regula l’enviament de les dades del certificat d’empresa al Servei Públic d’Ocupació Estatal per mitjans electrònics estableix que les empreses i demés subjectes obligats a lliurar-lo hauran de fer l’enviament el mateix dia

encara no teníem presència.” En aquest mateix sentit, Pereira va afegir que “aquestes noves obertures són només un exemple de la ferma aposta que està duent a terme Conforama pel mercat espanyol, on volem consolidar-nos com actors claus en el sector de la decoració i l’equipament de la llar.”

El grup, el més gran actor de mobiliari per a la llar a Europa, disposa d’una xarxa de 285 botigues, 204 de les quals a França i 81 a nivell internacional, en concret a set països europeus: Espanya, Suïssa, Portugal, Luxemburg, Itàlia, Croàcia i Sèrbia. Actualment tenen 13.400 empleats.

Les vendes de Conforama van arribar als 3.226 milions d’euros en l’exercici de 2014/2015.

en que es produeixi el cessament, suspensió o reducció de la relació laboral o, en tot cas, al dia següent en que el treballador ho sol·liciti a l’empresari. És obligatori fer l’enviament del certificat per mitjans electrònics a partir del dia 1 de juliol de 2010, quedant a partir de l’1 abril 2013 suprimida l’exempció prevista per a empreses que tinguin menys de 10 treballadors, mantenint-se l’excepció de l’exclusió de l’obligació de trametre el certificat d’empresa per a aquells treballadors d’empreses que per la seva activitat

L’empresa Bluemar Ferries ha unit Barcelona i Sitges per mar amb un servei de ferri, el BlueCat, que enllaça les dues poblacions amb viatges d’aproximadament 30 minuts.

Aquesta és una aspiració que fa més d’un parell d’anys que treballen els promotors i que ara, finalment, s’ha fet realitat.

El govern municipal es mostra satisfet amb la iniciativa per cridar l’atenció dels creueristes que arriben a Barcelona, però també confia en atraure els visitants d’estades curtes a la capital catalana i l’àrea metropolitana.

El viatge inaugural va tenir lloc el divendres 15 d’abril.

Hi van assistir diverses autoritats, entre les quals l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, el subdirector del Port de Barcelona, Alex García, la sotsdirectora general de Ports i Aeroports, Rosa Maria Busquets, la primera Tinent d’Alcalde i regi-

fixa discontínua o temporal tinguin diversos períodes d’activitat o inactivitat o successius contractes temporals dins el mes.

El Reial Decret Legislatiu 5/2000, de 4 de agost, pel que s’aprova el text refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social, al seu art.

22.6 considera com a infracció greu “No entregar al treballador en temps i forma, quants documents siguin necessaris per a la sol·licitud i tramitació de qualsevol de les prestacions, inclòs el certificat d’empresa, o la no transmissió del certificat, en el cas de sub-

dora de Promoció Econòmica, Turisme i Platges de Sitges, Aurora Carbonell, el president del Port de Sitges Aiguadolç, Albert Beltran, acompanyats dels inversors i enginyers del projecte. El viatge va començar a l’Estació Marítima de les Drassanes de Barcelona, des d’on salpa el ferri sense incidents. Tanmateix, la tornada va ser més ràpida i amb mala mar, fet que va provocar el mareig de diversos viatgers, entre els quals la regidora sitgetana.

En període de temporada baixa hi haurà quatre viatges diaris en cada sentit, mentre que entre el 15 de maig i el 15 d’octubre se’n faran sis. El cost dels bitllets és de 17 euros pel viatge d’anada, i de 29 si s’opta per comprar l’anada i tornada.

S’oferiran diferents descomptes per a passatgers amb necessitats especials, nens, grups i residents del Garraf i l’Alt Penedès.

jectes obligats o acollits a la utilització de sistemes de presentació per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics conforme al procediment establert”.

La sanció de referència, es regula a l’art. 7 del Reial Decret 928/1998, de 14 de maig, pel que s’aprova el Reglament General sobre procediments per la imposició de sancions per infraccions de l’ordre social i per els expedients liquidadors de quotes de la Seguretat Social: “ 1.

Les infraccions a l’ordre social prescriuen als tres anys comptats des de la data de la infracció, a exempció

que siguin en matèria de Seguretat Social en que el termini de prescripció es de quatre anys, i en matèria de prevenció de riscos laborals en que prescriuran a l’any les infraccions lleus, als tres anys les greus i als cinc anys les molt greus, d’acord amb la seva legislació específica.”.

Per tant la inspecció de treball pot sancionar per incompliment de l’art. 22.6 de la LISOS i el termini de prescripció al meu entendre seria de tres anys des de la data de la baixa d’afiliació del treballador.

Abril - 2016

Penedès Econòmic

15

16

Penedès Econòmic

Abril - 2016

ACTUALITAT

Els ajuts a la cooperació cauen un 70% al Penedès-Garraf en 4 anys y Inversió en cooperació a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf

Lídia Oñate Des de fa uns dies Intermón Oxfam, amb la col·laboració de Lafede.cat - una federació de 116 ONG catalanes i entitats de cooperació per al desenvolupament-, han posat a l’abast un portal de transparència titulat realitatajut. org, que pretén fiscalitzar els ajuts a la cooperació a Catalunya. En total, el portal ha analitzat 15.000 projectes que s’han impulsat a nivell català entre el 2007 i el 2014.

Tots ells sumen un pressupost de 466 milions d’euros, segons dades obtingudes del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació i del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

Des de l’organització consideren que el pressupost global de la Generalitat, els ajuntaments i les universitats - els tres àmbits administratius que analitza el webha caigut un 80% els darrers sis anys. Una situació que també s’ha produït a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el

Garraf, que el 2010 van invertir 512.912 euros en projectes de cooperació internacional, una xifra que va disminuir un 70,53% just quatre anys més tard, quan es va registrar una inversió de 151.171 euros. Tanmateix, durant el període analitzat només sis de 47 municipis de tot el PenedèsGarraf van fer alguna inversió en cooperació i d’aquests, tres l’han mantingut al llarg dels anys. Es tracta de Sant Sadurní, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú que el darrer any del període, el 2014, van invertir en projectes de

Mans Unides com el de desenvolupament sostenible a Colòmbia i Equador; d’Equalmón com la xarxa d’escoles a Al Hoceima (el Marroc); o també ajuts d’emergència per als desplaçats a causa de Boko Haram (Camerún), la situació de crisi humanitària a la franja de Gaza o els afectats pel virus de l’Ebola.

Tant l’Ajuntament de Barcelona com la Diputació de Barcelona acostumen a encapçalar les llistes de les administracions que més ajuts aporten a la cooperació. El 2007 la suma de les dues equivalia

a més de la meitat del total local català, però el 2014 ja va assolir el 75%. Parant atenció a les diputacions en concret, només Barcelona va seguint apostant per aquest àmbit el 2012 i 2013, mentre que el 2014 s’hi va afegir Girona amb una inversió molt menor que en altres anys.

Més enllà de la ciutat comtal, trobem ajuntaments que han realitzat aportacions importants a la cooperació internacional com Terrassa (mig milió anuals) i Mataró (més de 300.000 euros anuals), ambdós des de 2007.

y Inversió en cooperació a Catalunya. Per diputacions provincials

SOM SANT SADURNÍ LLIURA ELS PREMIS DE LA 5a NIT EMPRESARIAL En el marc del Mirador de les Caves, Som Sant Sadurní va celebrar el passat 15 d’abril la 5a Nit empresarial. Cada any s’ha anat consolidant com un punt de trobada per impulsar la cooperació i estimular les sinèrgies dels diferents sectors econòmics, però també per premiar la feina ben feta d’empreses, col·lectius i persones de l’àmbit local.

Com a novetat d’enguany, es va atorgar un nou premi en la categoria d’enoturisme, que va lliurar-se a Cal Blay per posar en valor el conjunt de les seves iniciatives als restaurants Cal Blay Vinticinc i Mirador de les Caves. Les empreses destacades en comerç, indústria i serveis van ser Electrònica Mirambell, caves Vilarnau i Sky School, respectivament.

El premi a l’emprenedoria va anar a mans de Marc Subirats pel seu restaurant Taps de Suro, mentre que el premi en responsabilitat social va ser per la Farmàcia Anna Ferrer.

La modista Dolors Munné va rebre el reconeixement a la trajectòria professional mentre que Jaume Roig, del restaurant La Perla, va recollir el reconeixement d’empreses de més de 50 anys.

Per últim, Som Sant Sadurní va atorgar el guardó ‘Sadurninenc de l’any’ a Òscar Jiménez per la seva experiència de superació personal.

Font: El portal realitatajut.org, que ha extret les dades del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació i del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

Pensar amb el cor Quin ús sol fer-se del cor en el món empresarial? Serien diferents les decisions si les preguéssim des del cor? Com de diferents?

Hi ha un múscul, un perfecte òrgan del cos humà que està associat a l’amor.

I em pregunto què passaria a la societat si les decisions les preguéssim més des d’aquesta part que des del conegut raonament.

Sí, estic parlant del cor, d’aquest òrgan que està comprovat que té neurones pròpies i que funciona com un cervell, amb més de

40.000 neurones i transmissors.

Generalment sol premiar el pensament racional, objectiu, basat en dades, anàlisi… i poc sustentat en l’impacte emocional que les nostres decisions poden tenir en els altres.

I realment, què vol dir pensar amb el cor?

Sota el meu punt de vista és deixar de posar el focus en nosaltres mateixos i posar-lo en els altres. Es tracta de preguntar-nos: quina contribució fa la nostra empresa a la societat? A qui

servim? I aquí que quedi clar que em refereixo a liderar és servir.

Per mi això ho canvia tot.

Deixar de pensar en els objectius propis (i que consti que sóc una defensora de tenir objectius definits i per escrit; ja que ens aporten claredat, guia i focus). Si bé, si ens centrem massa en aquests objectius, ens apeguem al resultat i és molt probable que el propòsit inicial sobre el que els vam definir, hagi perdut sentit. És l’hora d’enfocar-nos en l’aportació que fem als altres mitjançant els nostres serveis o productes. Es tracta de posar el focus en

els altres abans que en nosaltres mateixos. Això és el que permetrà humanitzar les organitzacions. Aportar valor no únicament als socis inversors sinó a tots els membres de l’organització, ja siguin els propis treballadors, col·laboradors, clients, proveïdors… en definitiva tothom que treballi amb mi i per a mi. Aquest és el primer pas que permet crear una empresa conscient i coherent amb els valors que aporta.

Pensar amb el cor, és comunicar-nos de persona a persona i no amb el rol o càrrec que s’ocupa a l’organigrama. És aportar valor

cap a la persona que tenim al davant, fent el possible per ajudar a resoldre-li un problema (aquell pel que estiguem qualificats) i pensar en termes de guanyar-guanyar.

Malauradament, aquestes practiques –que poden ser molt òbviespoden ser tota una descoberta en una societat empresarial que sovint desconeix els seus propis valors, on hi ha evidències de manca de coherència i on hi ha un reclam d’ètica i congruència entre les persones i els negocis, entre el que es diu i es fa.

Abril - 2016

Penedès Econòmic

17

18

Penedès Econòmic

Abril - 2016

ACTUALITAT

Més de la meitat d’empresaris de l’ADEPG veu millores en l’economia En un context d’estabilitat de preus de venda, el 67% dels empresaris confien a incrementar la facturació durant els propers mesos y Claus de la primera Enquesta de Clima Empresarial de l’ADEPG

Lídia Oñate Com veuen els empresaris del Penedès-Garraf la situació econòmica actual? I la del seu negoci? A diferència d’altres anys, les valoracions són més positives a nivell general i un 58% dels empresaris ja va experimentar millores en el seu negoci respecte de l’anterior trimestre. Segons les dades obtingudes de l’Enquesta de Clima Empresarial elaborada per l’ADEPG, l’optimisme va més enllà i pràcticament el 68% espera que el proper trimestre la facturació augmenti. Aquestes enquestes formen part del nou projecte que ha posat en marxa l’entitat empresarial, que analitzarà l’estat d’opinió dels agents empresarials en relació amb el context i amb l’expectativa dels seus respectius negocis.

D’aquesta primera enquesta, corresponent al primer trimestre de 2016, se’n desprèn que només el 3% qualifiquen la situació actual del seu negoci com a “dolenta”, mentre que més d’un 38% la consideren “bona”. Quant al nombre d’empleats, gairebé tres de cada deu empresaris han ampliat la seva plantilla i sols un 6% va decidir acomiadar treballadors. La resta, l’ha mantingut estable. De cara al proper trimestre,

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

PUIGDEMONT ASSISTIRÀ A LA 25A NIT DE L’ADEPG El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, serà el primer convidat a la 25a Nit de l’Empresa, que tindrà lloc el proper 29 d’abril a l’Hotel Melià Sitges. El programa de La Nit inclou la proclamació i entrega dels Premis ADEPG, així com del Premi Estela Emprenedora, promogut per Dones d’Empresa, i el guardó al Jove Emprenedor, a proposta de Joves d’Empresa.

A més, s’entregaran els ducs de reconeixement a les empreses i entitats associades que enguany commemoren un aniversari prou assenyalat. Per segon any consecutiu, es donarà a conèixer l’Empresa de l’Any 2016, el Gran Premi ADEPG. EL MERCAT DEL CENTRE VILANOVÍ FA 75 ANYS

la intenció és seguir amb la mateixa ocupació, tot i que un 29% preveu fer noves contractacions.

Després d’uns anys durs de crisi, les empreses comencen a desfer el camí de les retallades per tornar a invertir. En el cas dels empresaris del Penedès-Garraf, gairebé la meitat (42%) afirma que en el primer trimestre de 2016 van augmentar la seva in-

versió. De cara als següents tres mesos, un terç dels enquestats tenen intenció d’incremenar l’esforç inversor, mentre que el 62% opta per mantenir-la.

Pel que fa als preus de venda, la percepció de consolidació pren força, ja que més del 77% dels empresaris del Penedès-Garraf afirmen que es mantindran i el 19% que augmentaran.

Vinyes lliures Tinc clar que l’article d’aquest mes posarà nerviós més d’un, però és un tema que crec que val la pena començar a tractar-lo, agafar el toro per les banyes i començar a generar debats.

La situació de les denominacions d’origen vitícoles comença a ser preocupant i comencen a sorgir iniciatives que a poc que sàpiguen comunicar-les correctament faran trontollar les bases de les DO existents, per molt que els seus dirigents treguin pit i es facin els forts.

Vinyes lliures és una petita associació d’agricultors re-

bels que no volen saber res de regulacions, normatives ni d’encaixar uns vins a una zona determinada. El seu nom ho diu tot, vins fora de DO, i estan obtenint uns resultats excepcionals.

Un clar exemple és un viticultor i elaborador que té una vinya de la varietat Marselan, no permesa per la DO Penedès (però que desenes de pagesos la tenen registrada com a Garnatxa), aquesta varietat és un creuament de Garnatxa i Cabernet Sauvignon que obté la potència aromàtica de la Garnatxa i els antocians

L’ADEPG aposta per conèixer el clima empresarial del territori El think tank de l’ADEPG ha dissenyat una mostra representativa del teixit empresarial del territori, després de seleccionar un marc d’empresaris i directius que respondran de forma trimestral un total d’onze preguntes relacionades amb l’actualitat, el trimestre anterior i el futur.

(color) del Cabernet. Resulta que hi ha desenes d’hectàrees de Marselan (oficialment Garnatxa) i la DO no permet la seva utilització, quan els resultats són molt interessants i com no, una novetat al mercat.

Poca creativitat és pot generar, pocs nous nínxols de mercat es poden buscar amb el “corsé” que suposa la legislació de les DO, si a part, sumem la poca eficiència comunicativa de DO’s com la Penedès (que no ens coneix ni déu) el còctel és interessantíssim per a un “marquetià” com un servidor.

Analitzant les bondats i les debilitats d’estar o no en

El Mercat del Centre de Vilanova i la Geltrú celebra aquest any el seu 75è aniversari amb un programa farcit d’actes i propostes englobat dins la campanya Mercat és Vida. Entre ells destaquen l’edició d’un nou facsímil del llibre El Mercat de Vilanova i la Geltrú, de M. Carme Barceló, i la publicació d’una segona part a mans de Xavier López. A més, es farà una fira d’un viatge en creuer per a dues persones valorat en 3.000 euros, i es faran xerrades amb exalcaldes i persones relacionades amb el mercat i la seva remodelació, entre molts altres actes.

una DO, i la balança no es decanta clarament cap a un costat si parlem a nivell macro del propi territori, però el que diríem a nivell micro, la balança sí que es decanta per treballar sense estar inscrit a cap DO. Molt haurien de canviar aquests consells reguladors per millorar-ne coses, DO Penedès i encara més DO CAVA, ho tenen negre a mida que avanci el S.XXI, i les noves generacions (no oblideu que ho volem TOT) comencin a sortir del letàrgic cretaci.

Vinyes Lliures de Barcelona, obriria les portes a la creativitat agrícola, a sortir-se de legislacions del segle IXX, i amb la poteèn-

cia d’un “storytelling” per a petits micro-cellers i aquesta unió comunicativa, que no normativa, faria posar en peu d’alerta més d’un responsable de les DO. Tot avança sense aturador cap a un món neoliberal (tal com és la natura), i quan més lligams normatius existeixin més complicat serà diferenciar-nos, la paradoxa és interessant: tenim DO per regular un producte elaborat en un territoriment específic, però que no fa que es diferenciï suficient en un mercat global, heus ací el dilema. VINYES I ENÒLEGS LLIURES!

Penedès Econòmic

Abril - 2016

19

ACTUALITAT

Cunit obre el camí de la “revolució tecnològica” amb el 1r Congrés Localtic El trader i esportista Josef Ajram va apadrinar la primera edició del congrés dedicat a les tecnologies de la informació i comunicació a nivell local Lídia Oñate Durant dos dies, Cunit va convertir-se en la capital penedesenca de les tecnologies de la informació i comunicació especialitzades en l’àmbit local. El 21 i 22 d’abril van ser les dates escollides per celebrar aquesta primera edició a l’Hotel Sand Cunit Suites, que va tenir un padrí d’excepció com és el trader i esportista Josef Ajram, autor de diversos llibres, entre els quals destaca ¿Dónde está el límite? (2010), Ganar en bolsa es posible (2013) i, el seu darrer, El pequeño libro de la superación personal (2016). Ajram va ser l’encarregat d’obrir el torn de ponències amb una conferència en la qual va parlar de la seva experiència professional i vital, tant en el

món de la Borsa i les finances com del que ha après com a esportista, escriptor i usuari de les xarxes socials. Sobre aquest darrer aspecte, Ajram va destacar que “amb la comunicació he aconseguit el màxim de difusió possible amb els menors recursos i el menor temps disponible”. Tanmateix, s’afanyava a afegir que no tothom està preparat per enfrontar-se a les crítiques destructives de certs usuaris de les xarxes socials. “Hem de ser conscients que posem el que posem algú sempre ens criticarà”, comentava. Per Ajram, però, ara “l’atenció al client ha de ser exquisida perquè gràcies a les xarxes socials té més poder que mai”.

Sobre el món de l’empresa, va remarcar que el més important és la força del treball en equip i el grau d’implicació que prengui

cadascú. En aquest sentit, afegia que al llarg de la seva trajectòria havia pogut detectar dos tipus de figures: “els que comencen i no saben si estaran a l’alçada i els líders. Als primers, se’ls ha d’exigir compromís i als segons, saber gestionar la humilitat per baixar algun esglaó i adaptar-se a l’equip.

Si localitzem el potencial del nostre equip arribarem lluny, mentre que si contínuament li demanem més del que pot donar, acabarem generant frustració”.

Durant la presentació de la primera edició de Localtic, l’alcaldessa de Cunit, Montserrat Casulleras, explicava que amb aquestes ponències volen enfilar el “camí cap a la revolució tecnològica” que fa uns anys van començar, introduint canvis en el telèfon, que va passar d’analògic a digital.

“Això ens va permetre fer un estalvi econòmic per invertir en altres coses. Per això fem aquest congrés, per explicar i compartir experiències en el món de les TIC”.

El congrés va reunir el suport de diferents ens com la Generalitat i la Diputació de Barcelona, però

també dels consorcis Localret i AOC, a més d’empreses com Espublico Gestiona, que ja ha implantat noves tecnologies a 2.800 ajuntaments, entre els quals es troben els penedesencs Cunit, la Bisbal del Penedès i Olesa de Bonesvalls.

20

Penedès Econòmic

Abril - 2016

L’ENTREVISTA

JOSEF AJRAM TARES Trader, esportista i escriptor

“La borsa m’ha ensenyat a saber perdre i a eliminar horaris” Caracteritzat pel seu estil trencador, ple de tatuatges i amb jaqueta de cuir, el trader Josef Ajram ha impressionat milers de persones amb les seves paraules, tant sobre el món de la borsa com de l’esport. Fa uns dies vam tenir ocasió de conversar amb ell a Cunit, en el marc del primer Congrés Localtic, i ens va quedar clar que, si hi ha un límit, “no sabem on està, però sí on no està”.

Lídia Oñate

Josef Ajram Tares (Barcelona, 1978) és trader a la borsa espanyola, i ho compagina amb les seves facetes d’esportista i escriptor durant el seu temps lliure. Té estudis universitaris d’Administració i Direcció d’Empreses i la seva especialitat és el day trading (comprar i vendre molts paquets d’accions durant un mateix dia).

Com a conferenciant, Ajram imparteix cursos d’iniciació a la borsa. El 2009 va crear Where is the Limit, empresaclub que té més de 800 socis a Espanya i diverses delegacions. També ha publicat diversos llibres de motivació personal com ¿Dónde está el límite?

(2010), La solución. El método Ajram (2011), No sé dónde está el límite, pero sé dónde no está (2012), Ganar en bolsa es posible (2013) i El pequeño libro de superación personal (2016).

A més, és un atleta amateur que participa en curses de resistència. Ha finalitzat diversos ironmans i ha estat el primer espanyol de finalitzar l’Ultraman de Canadà i Hawaii.

És fill de pediatres, un sirià i una catalana. Com va arribar a interessar-se tant pel món borsari?

Tal era la meva inquietud per saber com funcionava la borsa que el 1996 vaig obrir un compte de valors, just havent fet 18 anys. La meva primera inversió va ser un desastre, però ja em va atrapar.

Tenia molt clar que de gran m’hi volia dedicar. No tenia cap precedent a la família, però els meus pares em van deixar fer.

Vaig començar la llicenciatura d’Administració i Direcció d’Empreses, però no tractaven el món de la borsa i vaig decidir deixarho per aprendre pel meu compte.

El 1999 era impossible sense ser allà mateix. Per això, vaig entrar directament a la borsa. Sempre dic que no sóc economista ni sé de borsa perquè és molt global, sinó que jo sé del mercat de la borsa espanyol. Amb 21 anys el que vaig entendre és el poder de l’especialització. Jo volia ser molt bo en una cosa molt concreta.

I al final ho va aconseguir.

Treballava totes les hores que podia perquè tenia vintipocs anys i havia fet el meu somni realitat.

Cada dia treballava 16 hores i havia deixat de banda l’esport fins que un amic em va fer adonar que el meu somni no era treballar tant, sinó compaginar la borsa i l’esport. Llavors em va plantejar una fórmula que va canviar la meva vida: que en comptes de treballar 16 hores, dormir 6 hores i tenir 2 hores per mi, tingués

8h per cada cosa perquè el màxim al qual podràs aspirar a la vida és a ser propietari del 33% d’ella.

Si tens sort a la vida treballaràs 8 hores al dia, si tens molta sort dormiràs 8 hores al dia i, com a molt, allò a què podràs aspirar és dominar un terç de la teva vida.

I donant-li voltes em vaig adonar que havia de fer-me autònom. La borsa m’oferia les tres coses que

que un dels grans mals de la societat actual són els horaris. Tinc 22 persones al meu equip i cap té horaris, sinó tasques a realitzar. Si una persona és eficient i productiva acabarà la seva feina i tindrà temps per ser feliç. Prefereixo tenir gent que treballi un número limitat d’hores i em doni el seu 200% que no tenir gent que treballi al 70% durant tot el dia.

“delegar en el teu equip és un exercici de valoració del capital humà perquè estàs confiant en el seu talent”

I d’aquí treu el temps per fer tantes coses?

El meu món és la borsa i quan tinc temps faig altres coses, com l’esport. Això és gràcies al meu equip, que em permet delegar en ells i compatibilitzar moltes tasques. Això fa que la gent es pregunti com puc fer tantes coses. Delegar en el teu equip és un exercici de valoració del capital humà perquè estàs confiant en el seu talent.

necessitava per muntar un negoci: emprendre amb una inversió controlada, tenir despeses fixes molt controlades i mobilitat, és a dir, poder fer la meva feina des de qualsevol lloc del món. Així no era esclau del meu despatx.

Amb quin aprenentatge es queda de la borsa?

La borsa m’ha ensenyat moltes coses, però dues d’elles són a saber perdre i a eliminar horaris. A la nostra vida no ens han ensenyat mai a saber perdre, però quan fas una inversió borsària has de respondre quant estàs disposat a perdre. Guanyar és molt fàcil, però et diferencies de la resta quan saps perdre. En el segon cas, trobo

En els seus llibres parla de trobar els límits. El nostre físic és finit, però la nostra ment pot arribar a ser il·limitada?

La ment és la que et fa parar.

Si podem anar desenvolupant aquest exercici mental i enganyar d’alguna manera el nostre cos seria fantàstic. Perquè al final la ment és la que et fa tirar endavant, ser constant o creure que pots aconseguir-ho.

Quan vaig culminar el meu primer ironman vaig aprendre que m’havia marcat un objectiu, havia estat constant durant nou mesos i em vaig creure capaç d’acabar aquella cursa. Si era capaç de traslladar-ho al meu negoci podria assolir tot allò que em proposés.

Penedès Econòmic

Abril - 2016

21

L’ENTREVISTA La clau va ser enganyar la ment i anar donant-li premis a mesura que anava complint petites fites per arribar a l’objectiu final.

L’èxit i el fracàs depèn només de l’esforç i no tant de l’atzar o l’oportunitat?

Ens podem comprar un número de loteria i que ens toqui o no.

Això és atzar, però aconseguir treure una empresa endavant i que un equip de treball funcioni ho atribueixo molt més a la disciplina. L’èxit és molt perillós perquè relaxa, i si et relaxes, perds. Per això, hem de ser conscients que hem de fer les coses bé, però no pensar que les coses sortiran bé perquè si. El fracàs també l’hauríem d’eliminar del nostre vocabulari. La gent no es pot sentir fracassada. Hem patit una crisi dura? Sí. Hem fracassat?

No, perquè llavors no hi ha cap futur. Un fracàs és un game over.

Hem d’aprendre de l’error i tirar endavant. La gent ha de localitzar en què vol ser bo, veure si és rendible i a partir d’allà treballar i tenir molta constància.

I suposo que creure en un mateix.

Sí, abans que marcar-se un objectiu i ser constant, el primer és creure’s capaç d’assolir-ho. Si no, no hi arribarem. A nivell empresarial passa el mateix. Tant és l’objectiu de vendes marcat perquè si no visualitzem els objectius no ho assolirem. Un altre dels grans problemes que tenim a nivell social és pensar que quan una cosa no ens surt és perquè hem tingut mala sort. Cal ser autocrítcs, ja que, per exemple, quan les coses surten bé no pensem que hem tingut bona sort. Per això, és important analitzar els errors. Com diu l’activista i advocat Ralph Nader, “el teu millor mestre és el teu últim error”. La probabilitat que ens equivoquem és alta. Hem d’estar preparats, controlar els riscos, aprendre a perdre i obtenir un aprenentatge.

Però en el cas del networking sí que l’oportunitat pot jugar un paper rellevant per contactar amb la persona idònia.

Però tampoc hem de viure pensant que un àngel de la guarda ens salvarà. Primer has de fer un exercici d’honestedat i veure si el teu projecte és rendible. Si és així, no t’hauràs de preocupar de l’àngel de la guarda perquè ell vindrà a tu. La gent que fem negocis ens busquem oportunitats.

Tant les seves conferències com els llibres tenen un alt component de coaching, gràcies en part a la seva experiència en l’esport.

Sí, faig de coach, però sense buscar-ho. No ho he estudiat i tampoc pretenc ser coach, però evidentment, quan te’n vas a córrer

al desert 80 quilòmetres i estàs sol, obtens un coneixement que després pots aplicar a la teva empresa. És una manera d’aprendre coses que no t’ensenyen, sinó que experimentes tu mateix. Sí que és cert que els meus llibres han sorgit en un moment en el qual la gent necessitava rebre missatges, refrescar-se i recuperar confiança. Les persones que hem sabut ensortir-nos-en més o menys bé d’aquesta crisi hem servit d’inspiració i ajuda a altra gent.

“EL MÀXIM QUÈ POTS ASPIRAR ÉS A SER PROPIETARI D’UN TERÇ DE LA TEVA VIDA” S’esperava ser tant mediàtic?

La veritat és que és una sorpresa, perquè no ho busco. Vaig començar a explicar coses fa onze anys al meu blog i després van venir les xarxes socials, que m’han ajudat a tenir contacte amb moltes persones d’arreu de Catalunya, però també d’Espanya i de molts altres llocs. En general ho trobo molt positiu i, per mi, és una satisfacció personal el fet que hi hagi gent que hagi llegit el meu llibre i l’hagi motivat i ajudat a entendre el món de la borsa.

La comunicació m’ha permès obtenir la major difusió amb els menors recursos i en el menor temps possible. Per això és molt interessant aprofitar les noves tecnologies, explicar i respondre.

Però això també comporta perills.

Milers de persones poden parlar de tu i, alguns d’ells, molt malament per qualsevol motiu. Hem de ser conscients que diguem el

“en termes d’estricta economia, la recuperació ja és una realitat des de fa temps encara que les famílies no ho notin” que diguem ens criticaran. Estem preparats per assumir les crítiques destructives? Si no és així, millor que no tinguem presència a les xarxes socials.

Però avui dia gairebé cap empresa important es resisteix a tenir presència a les xarxes socials.

En el cas que la meva empresa

estigui representada a les xarxes socials, l’atenció al client ha de ser exquisida perquè el client té el poder ara més que mai. Abans, si estava descontent es queixava i ara escriu un tweet, un post al Facebook i potser fa una foto de l’empresa per penjar-la a l’Instagram. La capacitat actual de queixa d’un client és brutal. Aleshores, cal molta precaució si l’empresa està a les xarxes. Però cal recordar que tot i que el potencial de les xarxes sigui molt gran és vital el cara a cara amb el client, és a dir, el tracte humà.

Acabarem sortint de la crisi?

Hi ha tres tipus de recuperació econòmica. Nosaltres ja n’hem assolit dues de tres. La primera recuperació després d’una crisi és la financera: que la prima de risc hagi baixat, que els tipus d’interès siguin accessibles, que realment les borses pugin... La segona recuperació és la macroeconòmica: que el producte interior brut pugi, que les exportacions s’incrementin, que la taxa d’atur disminueixi... I tot això està passant.

El problema és el que ens toca a nosaltres, que és la recuperació microeconòmica, és a dir, que les famílies percebin un major poder adquisitiu, que tinguin més accés al crèdit per poder consumir...

I aquesta és la que està costant més. Però en termes d’estricta economia la recuperació ja és una realitat des de fa temps, encara que hi hagi famílies que no ho estiguin notant.

Quan es tracta l’economia, per què ven més parlar de previsions negatives que positives?

Aquest és un misteri, és a dir, que els mitjans prefereixin publicar notícies negatives a positives.

Vostè ha dit en una de les seves conferències que la suma d’un equip és superior a la suma de les individualitats. L’alta competitivitat de la nostra societat frena la cohesió dels equips?

En un equip acostuma a haver-hi dos tipus de figures. Aquell que s’inicia, que se sent intimidat i que pot pensar que no té el talent suficient per estar a l’alçada de l’empresa; i el líder.

Al primer se li ha de demanar compromís, mentre que l’altre necessitarà gestionar la humilitat.

La tasca de les empreses és localitzar el 100% de l’equip per saber quant pot donar realment perquè si demanes més generaràs frustració i l’equip acabarà abandonant.

Recordo que un amic em va dir una frase que em va encantar: “a la teva empresa has de fitxar porcs i no gallines perquè quan menges uns ous amb pernil salat el porc s’involucra i la gallina participa”.

Per això és important localitzar persones que s’involucrin amb el projecte i l’empresa.

22

Penedès Econòmic

Abril - 2016

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

CORRUPCIÓ, INCOMPETÈNCIA, IMMADURESA I IRRESPONSABILITAT “Sempre és més fàcil fer manifestacions que resoldre els problemes dels manifestants”

L

legeixo aquest 1 de març, notícies preocupants sobre el descens de la inversió exterior a Espanya i no només això, a El Confidencial del 4 de març, Carlos Sánchez es fa ressò de la deterioració de la confiança interior: la industrial, la del consumidor, la del comerç o la de comandes en la indústria.

L’anterior coincideix amb els avisos que, des de diferents mitjans, ens emeten els seus economistes més rellevants, com Santiago Carbó a El País, Juan Velarde a l’ABC, Daniel Lacalle a El Confidencial, Lorenzo B. de Quirós a El Mundo, Juan Ramón Rallo a Voz Pópuli... Molts d’ells ja ens van avisar de la gran crisi del 2008 quan l’entorn informatiu oferia interpretacions injustificables. Ja no podrem dir que els nostres economistes no ho van advertir.

També són semblants els informes de les agències de qualificació més reconegudes i dels organismes internacionals com el FMI, l’OCDE o la Comissió Europea, que són els mateixos que ja ens van alertar de l’anterior, sense que els féssim cas.

Per exemple, per a la Comissió Europea “és essencial evitar una desacceleració de la política de reformes a curt i a mitjà termini, perquè Espanya està encara lluny de la zona d’estabilitat fiscal i segueix tenint desequilibris flagrants” estant exposat a “riscos derivats de fluctuacions de la confiança al mercat, a causa de l’elevat deute”.

Moody’s va rebaixar el 19 de febrer “de positiva a estable la perspectiva del conjunt d’Espanya com a conseqüència del menor impacte esperat de les reformes econòmiques i la seva desconfiança sobre les decisions polítiques a futur”. Això es pot llegir al final de La Vanguardia del 25 de febrer de 2016 i no a les seves preferents pàgines. Com ens va passar durant la gran crisi, que la gent estava més al cas dels vestits de Camps que dels informes alarmants dels analistes internacionals, que són decisius

per determinar la solvència del país i el cost i el volum del crèdit.

En aquest moment, 3/3/16, els bons a 10 anys tenen per a Espanya un interès de 1,55% (prima de risc 136), Portugal 2,83% (P.R. 265) i Grècia, el 10,01% (P.R. 982). Els dirigents polítics també tenen diferents primes de risc que el seu sobrecost recau sobre els seus pobles. Aquest és un altre dels problemes d’una gestió incompetent, n’hi ha molts més.

No obstant això, bona part dels nostres mitjans estan dedicant la seva atenció, de manera preferent, al repartiment del protagonisme i els llocs públics entre els polítics com si això fos el que més interessa als votants però no en la denúncia de la falta de solucions viables als problemes bàsics de la població i la gravíssima incapacitat gestora dels dirigents electes. Això és el que és escandalós, no els “gestos” que ocupen, com sempre, les primeres pàgines mentre el més important cal buscar-ho a l’interior. No veig en els programes de govern mesures que puguin millorar el nivell de vida dels ciutadans: fer créixer la competitivitat de l’economia, incentivar la creació d’ocupació en el sector productiu, base de

l’equilibri de les finances públiques i del sosteniment de l’Estat del benestar i reduir la despesa pública ineficient. I dins d’això, ens preocupa que estiguin descurant la reconversió del nostre règim autonòmic a les funcions que li quedaran quan conclogui el procés d’unificació política.

Això ho han entès els veïns progressistes Valls i Renzi, però els nostres encara estan en la cultura de gestió pública de fa un segle.

Amb l’aprovació del Tractat d’Estabilitat, 25 Estats signataris es van comprometre a una coordinació de les polítiques econòmiques a la zona euro i a evitar un dèficit públic excessiu per salvaguardar l’estabilitat de la zona euro.

Aquest tractat vincula plenament els països que han adoptat l’euro des de la seva ratificació (12, entre ells Espanya) i va entrar en vigor l’1 de gener de 2013. Suposa una autèntica revolució quant al control de la gestió pública que quedarà enormement condicionada.

“La situació pressupostària de les administracions públiques de cada Part Contractant serà d’equilibri o de superàvit (Títol

III. Pacte Pressupostari)”.

Països, com el nostre, amb percentatges de deute públic superiors al 60%, es veuran obligats a fer un esforç superior en la reducció de despeses i en la implantació de millores estructurals per incrementar la competitivitat i el creixement de la seva producció i amb això, aconseguir una situació de superàvit dels seus comptes.

La gestió dels compromisos assumits i fins a l’emissió de deute públic estan sotmesos al control del Consell de la Unió Europea, de la Comissió Europea i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i s’estableix un règim de sancions econòmiques per als incomplidors.

Quan es calibra el repte que suposa per als gestors públics i ho compara amb el nivell de preparació i el comportament actual de molts dels nostres polítics, ocupats en batalles partidistes i en problemes que només a ells obsessionen i el tractament de bona part dels mitjans que han acabat a especialitzarse en escàndols, temes trivials i d’entreteniment i, amb total passió, en l’enjudiciament de personatges públics i especialment de

polítics “enemics”, estomacats sense cap tipus de prevenció ni de garantia, en lloc de proporcionar una solvent informació als seus clients que els permeti defensar-se de l’inquietant futur i comença a témer que Espanya té un problema de corrupció, que segurament acabarà resolentlo, però hi ha a més uns altres, d’immaduresa, irresponsabilitat i incompetència, que trigaran una mica més.

El curiós és que, si els “nous representants” promoguts per la frivolitat de gran part dels nostres mitjans, per la seva tan evident ineptitud, ens portessin a una altra gran crisi serien aquestes empreses les primeres a assaborir la ruïna (com els va passar en l’anterior). Tot això si no són substituïts o eliminats pels que van promocionar amb tanta alegria, perquè els milloraven els índexs d’audiència. Ara bé, sempre podran excusar-se de com ens podien avisar d’una desgràcia tan gran si van ser incapaços d’anticipar la seva pròpia.

Aviat comprovarem que “el gran problema” de molts dels polítics no era “l’ajust” al fet que ens obligaven els compromisos internacionals i la nostra precària situació financera, sinó la Unió Europea. El control i la reducció de la despesa pública inútil, l’eliminació de la corrupció pública, la racionalització de l’administració, el compliment de la lleis i els compromisos socials i el respecte pels drets i llibertats ciutadanes no és “l’habitat” preferit per a aquest tipus de gestors i, com a final: “Un conegut a qui li vaig lliurar el llibre recopilatori d’articles que vaig redactar des de l’inici de l’anterior gran crisi ¿Cuando saldremos de la crisis?, em va comentar que, si s’haguessin assabentat del seu contingut, molts no s’haurien arruïnat. Li vaig confessar els meus dubtes que haguessin fet cas. Amb el temps he constatat que aquest país no reacciona ni després de viure l’experiència de caure per una gran cascada”.

Abril - 2016

Penedès Econòmic

23

24

Penedès Econòmic

Abril - 2016

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEPG

La promoció econòmica comença als municipis

L

a normativa laboral i el marc econòmic fiscal no depèn dels consistoris.

Com a molt, els ajuntaments poden clenxinar determinades ordenances i proposar estímuls en forma de bonificacions a determinades taxes. I poca cosa més. En general, allò que afecta als impostos locals té poc marge de maniobra, o no tant com es voldria per sanejar els malbarataments dels governs anteriors (perquè sempre en tenen la culpa els que estaven abans). A més, avui dia (els malaptes diuen allò de “a dia d’avui”) les finances municipals estan sotmeses a criteris cada vegada més restrictius.

Els regidors semblen tenir les mans lligades i no poden fer altra cosa que gestionar les engrunes pressupostàries. Vet aquí que la capacitat inversora de les nostres municipalitats és irrisòria, tret que s’afanyin per promoure l’activitat econòmica.

Com es pot promoure l’activitat econòmica des de les municipalitats? Afavorint la iniciativa i el creixement empresarial. No hi ha cap altra fórmula, que no sigui delictiva.

La meva dedicació professional em dóna molts privilegis, perquè em resulta enriquidor i delerós conversar amb alcaldes i decisors locals. D’ells, n’aprenc molt i de l’experiència dels uns adés goso aconsellar els altres. Si els alcal-

des es reunissin per intercanviar experiències i anhels, en comptes de discutir el preu de les crispetes, si ells i elles s’escoltessin, també n’aprendrien molt, a partir dels parers i els neguits dels seus col·legues.

Em declaro expert en això d’escoltar i auscultar les municipalitats. Em declaro ensems admirador dels regidors i regidores que fan la seva feina i que senten entusiasme per canviar les coses i millorar les condicions de vida

necessitem regidors i, a la seva vora, tècnics amb visió de futur, que alcin la mirada

dels ciutadans. He après que cadascú, en la seva mesura i en raó al seu discerniment, procura fer tant com pot per activar l’economia de la seva població, per afavorir l’activitat empresarial i la creació de llocs de treball; perquè la majoria -sigui del color que sigui- està preocupada per les taxes d’atur i per la mortaldat dels negocis.

I com es pot afavorir la iniciativa i el creixement empresarial, des dels ajuntaments? Toca ge-

rundis! Analitzant els factors de competitivitat i els avantatges comparatius del municipi; detectant les palanques de retenció d’activitat; imantant el talent i les inversions; conjugant les oportunitats d’atracció de negocis; escampant i germinant les llavors de l’emprenedoria; movent-se al costat de la gent d’empresa; visitant-los i rebent-los; procurant les relacions amb empresaris i directius, amb inversors i financers; propiciant espais adequats per a la radicació d’indústries i establiments comercials (això no vol dir posar-hi coworks, si us plau!, però d’això ja en parlarem un altre dia); participant en fòrums i esdeveniments empresarials; posant-ho fàcil i fent-ho fàcil. No hi ha cap altra fórmula.

I això es pot fer des dels municipis? I tant que sí. Només necessitem regidors i, a la seva vora, tècnics amb visió de futur, que alcin la mirada dels quefers quotidians per projectar el devenir de la seva vila, que caiguin en la certesa que el futur depèn d’aquells que han de prendre decisions, d’aquells que estan preparats per a prendre-les i sobretot d’aquells que s’atreveixen a decidir. Necessitem actors de la política local que siguin capaços i que facin seva la cultura del risc i de l’esforç, que no és res més que la cultura d’empresa.

Com si res.

Abril - 2016

Penedès Econòmic

25

26

Penedès Econòmic

Abril - 2016

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Antònia Bonell, il·lustradora D’una afició a una possible professió?

A l’Antònia sempre li ha agradat dibuixar, des de petita que ho fa. A COU va descobrir la geologia. Havia de triar, com tants joves, entre estudiar Belles Arts o Geologia. En aquell moment que havia d’optar pel que semblava que tenia més sortides professionals i era “més seriós” (en paraules d’ella expressant el que sentia en aquell moment).

Explica després: “Va ser un error i amb el temps he descobert que el que porto dins és dibuixar” Mai no va arribar a treballar com a geòloga. En un dels campaments va tenir una lesió que la va portar a una operació i llarga recuperació, es va desconnectar d’aquesta professió i es va posar a treballar a l’empresa familiar.

Ens dius que sempre t’ha agradat dibuixar, com reprens aquesta afició?

El fet de tenir una malaltia greu et fa replantejar moltes coses i aquesta en va ser una. Gràcies a la malaltia vaig descobrir que volia temps per a mi.

L’Eva Sans, amiga il·lustradora, em va recomanar que anés a l’Escola de la Dona, una escola d’adults de la Diputació de Barcelona que ofereix, entre altres Ensenyaments d’Art i Creació i ofereix coneixements en diferents disciplines artístiques com ara la il·lustració.

I quan passa això de ser una afició i comença a ser una professió?

Una amiga va confiar en mi perquè li dibuixés tot el seu projecte i a partir d’aquí vaig fer una primera participació al FIRART

2010. Vaig anar tenint petits encàrrecs i després se’m va acudir fer un conte de la Festa Major. Li vaig presentar la proposta al Ramon Nadal i va tirar endavant.

I un conte et va portar l’altre?

Havia de buscar algú que hi posés text. Jo ja coneixia la Quima com a mestre de l’escola Estalella, sabia que li agradava molt escriure i li ho vaig proposar.

Ens vam avenir i van sortir de seguida altres projecte. El següent era un projecte sobre la mateixa malaltia que porta per nom “La mare està malalta”. Ens va resultar difícil per l’emoció que ens generava escriure sobre això. Ens vam assessorar molt. No volíem amagar ni volíem disfressar res.

Però estem molt contentes del resultat.

I després d’aquesta experiència passeu a l’autoedició?

Efectivament, vista l’acceptació del conte de la festa major, vam veure que en calien molts més.

Vam engegar una nova col·lecció que ens vam autoeditar: “La colla espardenya”, un grup de nens que els van passant aventures durant la festa major. En cada llibre, a banda de la colla espardenya, hi apareix una peça de la festa major.

Són històries divertides i amenes per a nens i nenes a partir de 3 anys, amb lletra lligada i de pal per facilitar la lectura.

Però perquè us decidiu per l’autoedició?

El projecte era senzill i ens semblava que podíem fer tot el procés. El fet de poder tenir un

primer punt de venda a Ca la Madrona també ens va ajudar a prendre la determinació, ens ha facilitat, d’alguna manera la primera comercialització. Vam fer una presentació en els actes previs de la Festa Major i va tenir molta acceptació. N’estem molt contentes. Cada any en volem treure’n un. I quan fas col·lecció, un porta a vendre l’altre. És possible guanyar-se la vida amb l’autoedició i la il·lustració?

No és fàcil i vol molta paciència. Un exemple, vam anar a París a la Fira del llibre a vendre el llibre de “la mare està malalta”. Havíem fet la traducció al francès. Allà no va sortir res, però vam agafar els contactes i vam enviar propostes.

Ara mateix un dels contactes ens ha respost... Ha estat un procés llarguíssim, de més de dos anys.

Quins projectes tens?

Doncs estic en un que presentarem al molt bonic i que no encara.

de futur

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

tar el que vols transmetre, però com que m’agrada no em representa un esforç. El que de veritat és difícil és entrar en el mon professional. De vegades hi ha la percepció que la il·lustració és quelcom molt altruista i no es fàcil guanyar-s’hi la vida, en això del dibuix hi ha una mena de sensació que és una feina que no té valor econòmic.

Però tots sabem que venent llibres no et guanyes la vida...

Tenen molt poc marge i caduquen molt ràpidament.

1- Una afició , com hem vist en altres ocasions, pot ser l’inici d’una oportunitat professional o de negoci. És imprescindible però formar-se.

2- Plantejar-se nous reptes . Veiem en aquesta experiència com el camí ha estat repte a repte, pas a pas. Cada cop un pas més endavant i és així com es construeix trajectòria.

3- Mai no és tard. Quantes vegades no pensem que el tren ja ha passat i que ja no som a temps de perfeccionar una afició o una habilitat per a la qual tenim traça natural. L’Antònia és un exemple de perseverança.

4- El moments difícils obren portes . Hi ha circumstàncies a la vida que ens tiben a fer un canvi de rumb. Escoltar-los i estar atents a allò que ens agradaria ens encoratja a iniciar nous projectes.

Si algú aficionat a la il· lustració ens llegeix i tingués ganes de provar a dedicar-s’hi, què li recomanaries?

El primer de tot que es formi.

Jo vaig anar, com he dit a l’Escola de la Dona i ho recomano molt. L’Ingansi Blanch que dirigeix t’anima molt, mentre aprens, a més tens molts projectes, exposicions, i pots participar en concursos....

També li dirira que ho fessin, que no es talli que ho intenti i que si té algun projecte que es “pategi” totes les editorials per presentar-se i, si sap resistir, alguna cosa sortirà.

nou llibre setembre es pot dir

Què ha estat el més difícil de tot el procés?

La il·lustració no és difícil, em ve molt de gust fer-ho, però potser el que costa més és represen-

Penedès Econòmic

Abril - 2016

27

ACTUALITAT

L’espectacular Alfa Romeo 4C, a Vilafranca

Sitges crea un espai d’entrevistes exprés per generar ocupació Lídia Oñate

Aquest mes va arribar al concessionari Daytona de Vilafranca un dels vehicles més exclusius que actualment es pot trobar a la zona del Penedès-Garraf. L’espectacular línia de l’Alfa Romeo 4C és un dels grans atractius d’aquest vehicle, però també les seves prestacions i el fet d’haver estat fabricat de forma artesanal, i per encàrrec, a la fàbrica italiana de Maserati. Amb un preu que gira entorn els 75.000 eu-

ros, el concessionari vilafranquí confia vendre’l abans de les Fires de Maig de Vilafranca, que se celebraran del 20 al 22 de maig i en les quals tenen previst exposar-lo encara que ja l’haguessin venut. Segons el cap de vendes d’Alfa Romeo a Vilafranca, Carles Pérez, “el perfil del comprador és força concret: persones d’un poder adquisitiu alt que vulguin un vehicle exclusiu pensat per a ocasions especials.”

El Centre d’Iniciatives Econòmiques Nivell 10 de Sitges ha encetat un nou cicle d’entrevistes exprés, emmarcades dins el programa “Sitges, cara a cara”, que duu a terme conjuntament amb l’ADEPG i el Gremi d’Hostaleria de Sitges. El cicle neix amb l’objectiu de proporcionar a les empreses diversos perfils professionals com a possibles candidats per a les seves vacants en un espai de temps curt. Les empreses i persones participants disposen de cinc minuts per entrevistar-se.

Durant els tres primers minuts els aspirants al llocs de feina han d’exposar la seva candidatura i en els darrers dos minuts, les empreses poden fer les preguntes que considerin.

Segons la regidora de Promoció Econòmica, Aurora Carbonell, amb aquesta metodologia “aportem un benefici per a les empre-

u L’Edifici Miramar s’ubica al carrer Davallada, 12, de Sitges

ses del territori, ja que estalvien temps en la gestió de la selecció de personal perquè en el temps que triguen a llegir un currículum aconsegueixen informació que un paper no ofereix”.

El cicle inclou tres jornades sectorials, que tenen lloc a l’Edifici Miramar. La primera d’elles es va fer el 26 d’abril i estava centrada

en l’hostaleria i el turisme, mentre que les dues següents estaran relacionades amb la formació i el temps de lleure (26 de maig), i els serveis a les persones, a les empreses i el comerç (7 d’octubre). Tant candidats com empreses interessades de les comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès han d’inscriure’s al CIES Nivell 10.

28

Penedès Econòmic

Abril - 2016

TRIBUNA UEP

“Energia positiva, la manera intel·ligent d’estalviar”, la nova campanya de la UEP per ampliar el grup de compra conjunta d’energia La Unió Empresarial del Penedès (UEP) ha posat en marxa la segona fase d’una campanya per ampliar la composició del Grup de Compra Conjunta d’Energia i obrir la porta a totes les empreses i professionals del Penedès interessats a reduir la factura energètica.

Sota el lema “Energia positiva, la manera més intel·ligent d’estalviar” la UEP ofereix a totes les empreses l’elaboració gratuïta i sense compromís d’una simulació personalitzada per comprovar el cost de l’estalvi que proporciona la contractació de l’electricitat i el gas a través de la patronal penedesenca. El Grup de Compra Conjunta d’Energia UEP es va crear l’any passat gràcies a l’impuls d’un grup d’empreses associ-

ades a la UEP que van descobrir que comprant l’energia de manera col·lectiva es podien aconseguir estalvis anuals de fins el 25% en el consum de gas i electricitat depenent del tipus de tarifa contractada. L’11 de febrer passat, la UEP va organitzar una subhasta a través de l’empresa BioQuat Con-

sultoria Energètica i Mediambiental SL on es van licitar cinc lots de les diferents modalitats de tarifa i d’energia (gas i electricitat) segons el perfil de consum, que inclouen empreses de diferents sectors econòmics: vitivinícola, manufacturer, químic, farmacèutic, R+D, industrial i de transformació, en-

tre altres. Els cinc lots van ser adjudicats a tres comercialitzadores: Aura Energia SA, Nexus Energia SA i Catgas Energia SA. En total la UEP té contractats 115 milions de quilovats (115 GB) fins el 31 de desembre de 2017, fet que garanteix que les empreses integrades al Grup de Compra Conjunta d’Energia tenen garantit una tarifa fixa i sense sorpreses fins a final de l’any que ve. Actualment prop d’una cinquantena d’empreses del Penedès ja formen part del grup, tot i que algunes estan pendents de la resolució del termini de permanència amb la seva antiga empresa proveïdora per ser membres de ple dret i beneficiar-se de l’estalvi. El president de la UEP, Santi Carda, assenyala que l’objec-

tiu del Grup de Compra Conjunta d’Energia és “aconseguir que les empreses del Penedès puguin reduir de manera sensible els costos del consum energètic, una de les principals matèries primeres de l’activitat econòmica de les nostres comarques”. Segons Carda, “si aconseguim preus més justos ajudem les nostres a empreses a ser més competitives i això enriqueix econòmicament el Penedès i proporciona oportunitats reals en el mercat laboral”. L’objectiu del Grup de Compra Conjunta d’Energia és integrar quantes més empreses millor, estiguin o no associades a la UEP, per consolidarse com una alternativa de serveis energètics més assequible i gestionada pels propis consumidors.

Espai Socis MIDAS VILAFRANCA Reparació i manteniment integral de l’automòbil (revisió oficial, manteniment, climatització, canvi d’oli, pneu-

màtics, frens, filtres, bateria, tub d’escapament, corretja de distribució, etc). També oferim serveis addicionals com cessió de

vehicle de cortesia, recollida i entrega del vehicle i servei d’ITV. Tots els associats a la UEP gaudiran d’un descompte del 10% en tots els serveis (excepte pneumàtics), revisió

SOCIAL MIRROR

nals mitjançant el diseny i l’execució d’estratègies a internet en línia amb la consecució dels seus objectius. Treballem per ser un referent de la comunicació i la conversa entre les orga-

es diu a la xarxa, definint una estratègia en xarxes socials, gestionant la presència en xarxes socials dels nostres clients i dissenyant i construint pàgines webs i blocs tenint en compte el

posicionament en cercadors (SEO). Apostem pel marketing de continguts i pel llenguatge audiovisual i aprofitem l’email-marketing per incrementar l’impacte dels missatges comunicatius. A

més, oferim formació a mida en marketing digital per a les organitzacions i professionals que ho necessitin. Socis UEP 15% de descompte. www.socialmirror.es

cipal, taxes, permisos i autoritzacions d’obres i legalitzacions d’activitats; medi ambient i expropiacions. Dret laboral especialitzat només per em-

preses. La primera visita será gratuïta i es farà un descompte als associats a la UEP, segons l’assumpte. El nostre despatx es troba situat a l’avinguda

Tarragona, 16 2n 2a de Vilafranca del Penedès.

Per contactar amb nosaltres: 938 902 194 o a través del web www.batllecasanovas.cat

són ben senzilles i de fàcil compliment, la qual cosa no vol dir que sovint hi hagi motius per esgarrifar-se amb determinades actuacions.

Primera: Consentiment.

Sempre, per a qualsevol comunicació publicitària hem de tenir l’autorització expressa del destinatari. Segona: gestionar la base de dades de manera unitària i actualitzada. Les baixes o oposicions rebudes han de fer-se efectives i en cap cas tornar a enviar informació a qui prèviament l’hagi rebutjada. Això passa quan tenim un arxiu a l’ordinador, un ERP centralitzat i un sof-

tware d’e-mailing però no estan coordinats... massa marge per a l’error. Tercera recomanació: en la mateixa campanya de comunicació no es pot ocultar la identitat del remitent i s’ha d’habilitar tant un via perquè l’usuari pugui d’una forma fàcil, directa, senzilla i gratuïta donar-se de baixa. Quarta: atenció als enviaments massius i les còpies ocultes. És seriós. Facilitar dades personals a tercers, com és una adreça electrònica, sense el seu consentiment pot generar molts maldecaps. I cinquena: si mai us decidiu a comprar una base de dades, exigiu contractualment

que compteu amb l’autorització dels destinataris per poder fer-ho i enviarlos-hi les comunicacions i determinar exactament la responsabilitat sobre el tractament de les dades.

Atenció, vull donar per suposat (i sé que m’equivocaré) que llançar-se a l’e-mail màrqueting és un pas posterior al fet que aquella base de dades que tractem està registrada a l’AEPD en el marc d’una correcta implantació de la LOPD dins l’empresa... i és per això que l’àrea comercial o de màrqueting afronta aquestes accions de comunicació.

Som una companyia especialitzada en marketing i comunicació digital. Ajudem a empreses, institucions i professio-

nitzacions i el seu públic, incorporant la monitorització i escolta activa del que

BATLLE & CASANOVAS ADVOCATS Assessorament jurídic en matèries de dret civil i dret mercantil.

Contractes. Dret ban-

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

cari (clausules abusives i swaps). Dret administratiu: planejaments urbanístics; hisenda muni-

E-mail màrqueting legal Si em permeteu, aquest cop faré una barreja de dos camps professionals que m’ocupen i m’apassionen i que tot sovint s’interrelacionen entre ells en el dia a dia de la majoria d’empreses. Parlo de la protecció de dades i el màrqueting; i en aquest cas, concretament, dels newsletter o e-mail màrqueting.

Molts experts destaquen com darrerament hi ha una renaixença del newsletter, format que ens va captivar en els inicis de la popularització d’internet i que amb l’aparició de la web 2.0 i

les xarxes socials havia anat perdent pistonada. La immediatesa, la connectivitat permanent i la interacció no sempre són la millor solució per arribar a l’usuari i, ara, el newsletter com a eina de consum d’informació més pausada i personalitzada recobra força.

Al marge de qüestions estètiques i de contingut que no vénen al cas, explotar l’email màrqueting requereix tenir molt present els drets dels usuaris en matèria de tractament de dades personals. Les recomanacions que faig en aquest sentit

de seguretat gratuïta en efectuar qualsevol servei, i preus especials en pneumàtics. Pack especial per als associats que vulguin que els efectuem el manteniment de la seva flota de

vehicles amb unes condicions immillorables pel que fa a: gestió, agilitat i preu. Contacteu-nos al 936766880-686464319 o visita el web www.midas.es

Abril - 2016

Penedès Econòmic

29

30

Penedès Econòmic

Abril - 2016

ACTUALITAT Joan Manel Montfort, regidor de Promoció Econòmica i Ocupació de l’Ajuntament de Vilafranca

“El teixit comercial de Vilafranca és viu i dinàmic i ha aguantat força bé la crisi dels darrers anys” El cinquè tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vilafranca valora molt positivament que cada any s´obrin, de promig, unes cent-cinquanta noves activitats a la Vila la rambla de Sant Francesc com el de Cal Rondina, uns pàrquings que són de pagament i que es troben al centre i als quals hi hauríem d’afegir les dades dels aparcaments gratuïts que tenim als altres barris de la vila.

Olga Aibar Diversos comerços van tancar en els darrers mesos al centre de Vilafranca, un fet que va causar una certa preocupació entre els comerciants i la ciutadania.

També a l’Ajuntament?

El fet que vagi coincidir el tancament de diversos comerços a principis d’any és absolutament normal. En qualsevol zona comercial viva i dinàmica hi ha rotació de comerços. De fet, a finals de gener o principis de febrer és l’època en la qual es produeixen més tancaments perquè un comerciant, quan vol tancar un establiment, aprofita l’època de Nadal per fer caixa i després les rebaixes per treure gènere. També han coincidit diverses jubilacions i les obres de millora que es realitzen en alguns negocis.

Quin és el balanç del nombre d’obertures i tancaments de comerços a la vila?

Hi ha un balanç positiu anual del nombre de comerços. De fet, el promig d’un comerç que tanca al centre fins que se signa un nou contracte és d’uns vint dies. És

En qualsevol zona comercial viva i dinàmica del món hi ha rotació de comerços cert que la crisi ha castigat durament els comerços i la venda s’ha resentit, i que hi ha coses a millorar, però a l’ajuntament som optimistes amb la situació del comerç de la vila. En els darrers anys les inversions s’havien endarrerit perquè la situació econòmica no les permetia. En canvi ara hi ha molts comerços en obres,

Un altre dels handicaps són les fugues de clients perquè molts vilafranquins i penedesencs van a comprar roba a Vilanova i la Geltrú o a Barcelona.

Vilanova és un 50% més gran que nosaltres i té molta més oferta. Tanmateix, si et passeges per la Parellada veus que hi ha unes quantes franquícies que també són allà. En el passat s’havia discutit sobre si era bo que les franquícies se situessin al centre de la vila o no. Jo crec que és bo perquè revitalitza, ve gent nova, que porta aires nous i noves tendències i aquesta idea la compartim també amb les associacions de comerciants.

això vol dir que hi ha dinamisme. Si en ple boom econòmic hi havia 836 comerços i ara 816, vol dir que el teixit comercial a Vilafranca ha aguantat bé.

Un dels inconvenients pot ser l’elevat preu dels lloguers de locals ubicats a carrers tan cèntrics com la Parellada o el seu entorn?

Si els preus dels lloguers són alts és perquè hi ha mercat, és a dir, gent disposada a pagar-los.

Nosaltres no entrem en aquesta qüestió perquè és un tema entre particulars. El que sí que podem fer és facilitar que s’instal·lin alguns tipus de comerços.

Considero que el problema principal no és tant el preu, sinó la dificultat de trobar espais prou grans per atraure franquícies que necessiten molts metres. Actualment n’hi ha algunes instal·lades

a la vila, però d’altres han buscat llocs alternatius.

No vénen perquè no troben espai o perquè no arribem al número d’habitants que consideren necessari per a ser rendibles?

Per les dues coses. Moltes franquícies es marquen el límit mínim de 50.000 habitants sense tenir en compte que som capital de comarca. A Vilafranca vénen a comprar moltes persones del Penedès i de diversos municipis de l’entorn, un fet que haurien de tenir més en compte les franquícies perquè superem els 106.000 clients potencials. Una dada que indica la vitalitat comercial que tenim és que els pàrquings de la vila cada cop creixen més en nombre d’usuaris. Si ens comparem amb altres aparcaments de Catalunya, els nostres creixen a l’entorn d’un 6,45%, tant el de

Què es podria fer per incentiva que en vinguessin més?

Una de les coses que hem fet és una trobada de marques de franquícies amb gent amb ganes d’obrir un negoci. Aquest tipus de trobades les volem continuar fent perquè hem comprovat que funcionen.

En els darrers anys ha crescut l’interès en assessorar-se per constituir una empresa?

La situació econòmica ha creat interès a les persones que ja tenien inquietuds i que han cregut que ara era un bon moment per a poder-los fer-realitat. Tanmateix, aquest fet no s’ha reflectit tant en la constitució del nombre d’empreses, que continua al voltant d’unes setanta a l’any, però sí en consultes, dubtes, assessoraments, etc. Les empreses tenen una vida útil molt curta. El 50% no va més enllà dels quatre anys de vida a nivell general, un fet que ens preocupa. Algunes es recondueixen cap a altres branques i, per tant, qui és emprenedor

continua en altres projectes però sí que ens preocupa que continuin actives. Per això en fem un seguiment, especialment les que estan al viver d’empreses del centre Àgora.

En quin sentit?

Fem molts temes de formació, d’ajuts al desenvolupament, el creixement, la promoció, internacionalització, etc. Moltes de les empreses que ajudem a crear continuen amb nosaltres en qüestions d’aquest tipus. De fet, hem detectat que hi ha mancances en formació, especialment en el sector del vi i l’enoturisme, i que cal adaptar-la a les necessitats de les empreses i del territori, per això estem tirant endavant les escoles Wine Business School i l’Escola d’Enoturisme de Catalunya.

Les dades de l’atur sembla que comencen a ser més positives en els darrers anys. Creu que continuarà aquesta tendència?

Vilafranca i el Penedès en general és un territori molt estable a nivell d’economia. El problema és que la crisi ens va arribar molt tard. A la vila ens va afectar especialment l’any 2013 amb la desaparició de Caixa Penedès, que donava molts llocs de treball directes i indirectes. Aquest tancament va coincidir amb una sèrie de tancaments i d’Expedients de

Vilafranca i la comarca En general és un territori molt estable a nivell d’economia Regulació d’Ocupació importants d’unes 100 persones cadascun a 4 o 5 empreses a la vila que ens va col·locar per sobre de la mitja de Catalunya. Ara, tot i que estem per sobre de la mitjana de Catalunya, estem millorant.

Quin és la taxa d’atur que té actualment la Vila i la comarca?

A Vilafranca la taxa és del 16,71%, el 14,86 a la comarca i el 14,54% a Catalunya. L’últim any vam aconseguir decrèixer la taxa a Vilafranca un 12,6% en passar d’un 19,40% el desembre del 2015 a un 16,95% a desembre 2016. Tanmateix, encara queda molt per fer, sobretot en els col·lectius amb més dificultats d’inserció laboral. En això estem treballant especialment des de l’Ajuntament de Vilafranca.

Abril - 2016

Penedès Econòmic

31

32

Penedès Econòmic

Abril - 2016

GASTRONOMIA

La família Albà i Noya reobrirà el restaurant Peixerot a finals d’estiu Olga Aibar El restaurant Peixerot de Vilanova i la Geltrú reobrirà a finals d’estiu amb nous propietaris: la família Albà i Noya.

Aquesta coneguda nissaga vilanovina, formada per quatre germans-la Núria, la Montserrat, la Natàlia i el conegut actor i director Toni Albà-va signar fa unes setmanes el contracte de compra-venda de l’establiment que van adquirir a la família Clavé, propietària de part de les instal·lacions.

Tanmateix, encara queden alguns serrells per tancar, entre els quals la cessió de la marca per part del darrer

propietari, Jordi Mestres.

La intenció dels nous propietaris és que el Peixerot torni a ser el referent gastronòmic de la ciutat que era fa uns anys.

El restaurant Peixerot, datat del 1918, era un dels més tradicionals de Catalunya de cuina marinera. El seu prestigi i la reputació de la seva cuina li va valdre aconseguir un premi Nacional de Gastronomia.

Ara iniciarà una nova etapa, un cop finalitzin les obres de restauració i adaptació, que s’allargaran uns tres mesos, aproximadament. Segons explicava la responsable de comunicació, Natàlia Albà, “tenim molta feina a fer però

la nostra idea és recuperar l’essència del Peixerot, que era tot un referent en la seva època. Volem fer-ho bé, per això no tenim cap pressa per tornar a obrir.

Ho farem quan estigui tot al nostre gust”. Tam-

bé apuntava que, tot i que l’establiment conservarà la imatge tradicional marinera, tindrà un aire nou i “el nostre caràcter”, tot i que encara hem de definir el tipus de producte que oferirem als nostres clients”.

Burger King, KFC i Viena obriran establiments a Vilanova redacció

Tres establiments de menjar ràpid, Burger King, Kentucky Fried Chicken i Viena, obriran aquest estiu establiments a Vilanova i la Geltrú. El primer s’ubicarà al costat mateix del McDonald’s, a un solar proper a la ronda Europa i els altres dos se situaran un al costat de l’altre, entre la ronda Europa i l’avinguda Eduard Toldrà.

Segons ens explicava el regidor d’Urbanisme, Habitatge i Medi Ambient, de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Gerard

La setena edició de la Ruta “Sitges Tapa a Tapa” ha servit 90.000 tapes, 30.000 més que l’any passat, un fet que demostra l’interès creixent dels visitants per aquesta activitat.

Enguany hi han participat 36 establiments que van oferir les seves millors tapes acompanyades d’un quinto o canya de cerve-

sa Estrella Damm. Entre les novetats d’eguany hi havia tapes sense gluten o vegetarianes, una iniciativa que va ser ben rebuda. Un dels membres del jurat, Guillermo Nefke, explicava que “enguany hi ha hagut un nivell més alt en la qualitat, la presentació, la cocció i el concepte del que ha de ser una tapa”.

El Maig Gastronòmic canvia de format

Llobet, els propietaris han escollit aquesta zona perquè “disposa d’una bona comunicació i accés directe a la zona de platja, d’equipaments i la zona

Els tres establiments han escollit la zona propera a la ronda europa comercial de la ciutat”.

Les obres de construcció ja estan força avançades.

Les de Burger King han estat les més visibles ja que per a poder construir-lo

Moritz patrocina les jornades gastronòmiques de Cubelles L’Ajuntament de Cubelles ha arribat a un principi d’acord amb l’empresa cervesera Moritz mitjançant el qual la companyia patrocinarà dos esdeveniments de promoció del municipi.

El “Sitges Tapa a Tapa”dobla racions

Per una banda, la marca Epidor de Moritz esdevindrà la beguda oficial de les V Jornades Gastronòmiques i la II Mostra de Tapes de Cubelles, que s’ha de celebrar el mes de novembre.

s’ha hagut d’enderrocar prèviament l’edifici que hi havia a l’antic edifici d’El Triangle. El nou equipament, de 1.638 m2, constarà de diverses plantes.

Tindrà un aforament per a

327 persones i 40 a la terrassa. El KFC tindrà 309 m2 útils, un aforament interior de 132 persones i 70 a la terrassa i el Viena 356 m2 útils, 92 d’aforament interior i 79 a la terrassa.

De l’altra, Aigua de Moritz patrocinarà al mes d’octubre una nova proposta lúdico-cultural que es donarà a conèixer properament.

L’empresa catalana contribuirà econòmicament al desenvolupament d’ambdós esdeveniments, ideats per reforçar la promoció turística de Cubelles.

L’acord es va concretar el

dilluns 11 d’abril durant una visita de l’alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll, a la Fàbrica Moritz de Barcelona, ubicada a la Ronda Sant Antoni. El representat de la companyia, Joan Cano, es va mostrar satisfet de tancar aquesta col·laboració amb Cubelles, un municipi a qui la coneguda empresa atorga un gran potencial.

El novè Maig gastronòmic de Sant Sadurní, suprimirà el Mercat Gastronòmic per diverses activitats en establiments de la vila. Hi participaran 12 restaurants que oferiran menús especials; 13 botigues d’alimentació, que prepararan delicatessens, i altres establiments, que organitzaran deu ta-

llers, tastos i actes diversos. A més, se sortejaran dos paquets d’escapades gastronòmiques de cap de setmana a Sant Sadurní entre aquells que comparteixin l’esdeveniment a Facebook i quatre delicatessen entre els que facin alguna compra amb la targeta client de Som Sant Sadurní.

Abril - 2016

Penedès Econòmic

33

34

Penedès Econòmic

Abril - 2016

VINS&CAVES

MÉS ECOLOGIA AL CELLER EUDALD MASSANA NOYA

El segon MicroVi atrau més de 1.600 visitants a Avinyonet del Penedès Durant tres caps de setmana es van oferir diversos tastos de vins singulars als cellers i indrets més emblemàtics Olga Aibar La segona edició de MicroVi, va atraure més de 1.600 visitants entre el 8 i el 24 d’abril a Avinyonet del Penedès.

L’acte amb més assistents va ser la mostra de petits cellers a la qual hi van assistir 900 persones, un nombre que gairebé dobla els assistents de l’edició

de l’any passat. La WineFest va concentrar 250 persones i la caminada popular un centenar. Els tastos de vins que es van celebrar al llarg de les tres setmanes, van tenir 320 assistents (30 el tast de vins naturals, 40 el maridatge de vins i caves d’Avinyonet del Penedès, 110 el de sumolls i 140 el de vins del Massís del Garraf).

Pel que fa al tast d’olis, hi van participar quaranta persones.

A la mostra de l’Arboçar trenta-vuit cellers van posar a disposició dels assistents el tast lliure de 140 vins, un fet que va atraure a molts aficionats del vi, fins i tot d’altres països, com un grup d’enoturistes suecs que van ser els primers a gaudir de la mostra.

El canvi d’horari, amb obertura a les 18h i tancament a les 22h, va permetre als assistents de gaudir del millor vi amb unes tem-

peratures magnífiques.

L’alcalde d’Avinyonet del Penedès, Oriol de la Cruz, feia una valoració positiva del certamen que “ha ajudat a posar el nostre municipi al mapa de molts visitants” i apuntava que aquest fet esperona l’Ajuntament a “seguir apostant per un format més que consolidat dins el calendari turístic de l’Alt Penedès”.

Mas Llagostera enceta una nova etapa enoturística

“El molí de vent”, el centre d’enoturisme de Miquel Pons

La masia Mas Llagostera, dedicada al turisme rural des de 2010, va inaugurar recentment una nova sala d’activitats enoturístiques pensada per completar l’oferta que es fa des dels hotels, restaurants i cellers. Amb capacitat per entre 70 i 100 persones, permet fer reunions d’empresa, tastos, presentacions i esdeveniments en un espai aïllat envoltat de vinyes i bosc. La inauguració de la sala Mas Llagostera Experience, ubicada a la Bisbal del Penedès, va tenir lloc el passat 19 d’abril. Més de 150 persones van gaudir de diverses activitats entre

El celler penedesenc Miquel Pons vol transformar la seva finca “El molí de vent” en un nou pol d’atracció de l’enoturisme al Penedès. El projecte inclou la construcció d’espais per a fer trobades empresarials i de grups, un petit museu de la vida rural, una botiga, un petit restaurant i, a mitjà termini, un allotjament de turisme rural. També és previst crear un club de degustacions i s’oferirà la possibilitat de llogar l’espai per a actes especials.

Situada a només 400 metres del celler, al costat de l’estació de Renfe de la Granada, la finca “El

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

les quals hi havia una ruta teatralitzada, un safari fotogràfic, un tast de vins i caves, i un monòleg.

Pel secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Joan Aregio, “Mas Llagostera completa l’oferta de turisme interior i del vi que hi ha actualment al Penedès”.

Generositat invisible Hi havia una vegada… dos germans, un solter i un altre casat, tenien una granja amb sòl fèrtil que produïa abundant gra, que els dos germans es repartien a parts iguals.

Al principi tot anava perfectament. Però va arribar un moment en què el germà casat va començar a despertar-se sobresaltat cada nit, pensant: “No és just. El meu germà no està casat i s’emporta la meitat de la collita; però jo tinc dona i cinc fills, de manera que, a la meva ancianitat, tindré tot el que necessiti. Qui tindrà cura del meu pobre germà quan si-

gui vell? Necessita estalviar per al futur molt més del que actualment estalvia, perquè la seva necessitat és, evidentment, més gran que la meva”.

Llavors s’aixecava del llit, anava sigil·losament on residia el seu germà i abocava al graner d’aquest un sac de gra.

També el germà solter va començar a despertar-se a les nits i a dir-se a si mateix: “Això és una injustícia. El meu germà té dona i cinc fills i s’emporta la meitat de la collita; però jo no he de mantenir a ningú més que a mi mateix. És just que el meu pobre germà, que la neces-

molí de vent” té una situació privilegiada. És la primera plantació de vinya que es veu a l’entrar al poble des de la carretera C-15.

Actualment, la seva producció anual és de 200 tones de raïm de les varietats Xarel·lo, Macabeu i Ull de Llebre.

sitat és més gran que la meva, rebi el mateix que jo?”

Llavors s’aixecava del llit i portava un sac al graner del seu germà.

Un dia es van aixecar del llit al mateix temps i van ensopegar un amb un altre, cadascú amb un sac de gra a l’esquena.

Molts anys més tard, quan ja havien mort els dos, el fet es va divulgar. I quan els ciutadans van decidir erigir un temple, van escollir per a això el lloc en què tots dos germans s’havien trobat, perquè no creien que hi hagués en tota la ciutat un lloc més sant que aquell.

Preciós conte d’Anthony de Mello sobre la generositat hu-

El celler Eduald Massana Noya ha començat un projecte de subtitució de tots els pals punters i mitjos de la seva finca per pals fets amb fusta d’acàcia i castanyer. El seu objectiu és fer una viticultura 100% ecològica i respectuosa amb els ceps i l’entorn natural. La majoria de pals que s’empren al Penedès estan fets amb fusta de pi i d’eucaliptus procedents d’altres països i, per consegüent, han de ser tractades químicament perquè puguin aguantar la humitat de la terra.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 54 - Abril 2016 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Xavier Vallès El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

mana. I és que no hi ha res més enriquidor per a un mateix que fer una “bona obra”, per petita que sigui i sense necessitat que sigui difosa.

La generositat és un valor de la personalitat caracteritzat per ajudar els altres d’una manera honesta sense esperar obtenir res a canvi. Es pot considerar doncs, com un tret de bondat entre les persones.

S’associa normalment a l’empatia com acció de “posarse al lloc de l’altre”, a l’altruisme i la solidaritat.

La generositat no només està associada als diners o al material. Un individu pot ser generós amb el seu temps i dedicar-se a tasques solidàries,

sense demanar res a canvi.

Cuidar un malalt, netejar un bosc o acompanyar un ancià són accions que també formen part de la generositat.

Ja ho he destacat en alguna altra ocasió però considero que les generacions més joves estan molt sensibilitzades amb aquests temes, segurament perquè estan vivint anys complicats i difícils per a molts en el seu entorn més proper.

Fruit d’això és, la proliferació de l’associacionisme i les ONG. Es pot dir que la generositat busca el bé comú de la societat i que afortunadament és practicada pels més joves.

Penedès Econòmic

Abril - 2016

35

VINS&CAVES

Cellers Torres ha llançat al mercat el nou ‘clàssic mediterrani’, el Viña Esmeralda Rosé. De color rosa pàl·lid, amb reflexes ataronjats, el nou vi rosat de Torres fa gala de la feminitat i elegància de la marca, que amb el seu nom evoca el color del mar i li afegeix un toc de sensualitat per dotarlo de glamur.

NADAL CREA UN CAVA D’HOMENATGE AL SEU FUNDADOR Caves Nadal, del Pla del Penedès, va presentar fa uns dies el nou cava Gran Reserva, RNG 10, que el celler de Torrelavit ha elaborat en homenatge al seu fundador, Ramon Nadal Giró. Amb aquest producte, Nadal assoleix una important etapa del procés de redefinició de l’estratègia empresarial iniciada l’any 2010. Aquest serà un dels productes més emblemàtics del celler i per aquest motiu l’ampolla anirà acompanyada d’un packaging especial amb base blanca que permetrà distingir-la de la resta de referències de la marca.

NEIX EL CARRO GROS 2013 D’ORIOL ROSSELL

El celler penedesenc Oriol Rossell va donar a conèixer recentment el seu vi negre, El Carro Gros 2013, elaborat amb les varietats syrah, cabernet sauvignon i merlot.

L’acte de presentació va tenir lloc a la finca de Cal Cassanyes, a Castellet i la Gornal, al qual van assistir-hi diversos representants del sector del vi.

Els Tastavins Penedès són distingits amb Juvé & Camps acull amb la prestigiosa Creu de Sant Jordi èxit la 2a trobada Magnificat El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va lliurar el passat 26 d’abril la Creu de Sant Jordi a 27 personalitats i 13 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més específicament, en el pla cívic i cultural.

Entre elles hi havia l’acadèmia Tastavins Penedès, que celebra el seu 50è aniversari, esdevenint l’acadèmia bàquica més antiga del sud d’Europa. El seu president, Joan Tarrada, va recollir aquest reconeixement, un

Jordi Bedmar

TORRES PRESENTA EL NOU CLÀSSIC MEDITERRANI

dels més importants que atorga la Generalitat de Catalunya. L’acte va tenir lloc al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Aquest és un any especial

pels Tastavins Penedès, que celebraran el 10è Banc Sabadell Vijazz Penedès, que recentment ha renovat el conveni de patrocini amb Banc Sabadell fins el 2019.

La trobada professional Magnificat, Del terroir a la copa va celebrar amb èxit la seva segona edició el passat 26 d’abril amb la participació de més de 1.000 persones de grans cellers internacionals de vins i destil·lats.

L’esdeveniment, organitzat per la distribuïdora Primeras Marcas i Juvé & Camps, va tenir lloc al seu celler d’Espiells de Sant Sadurní d’Anoia. Durant la jornada es van dur a terme cates històriques i un showroom permanent de

tots els cellers participants en el qual els vinaters van presentar una gran selecció i novetats dels seus vins i destil·lats.

L’acte també va reunir la presència especial d’una selecció de prestigiosos Châteaux de Burdeus.

Estrella Morente, investida per la Confraria del Cava

Més de 400 professionals es reuneixen a Màlaga per tastar els Caves Premium

La Confraria del Cava va celebrar el passat 17 d’abril una nova Investidura Primaveral, que, com a novetat, es va organitzar coincidint amb el Saló Premium que el Consell Regulador del Cava va celebrar a Màlaga. L’acte va tenir lloc a l’Hotel Barceló de la ciutat andalusa i va tenir com a protagonista la cantautora Estrella Morente, una de les veus destacadaes del flamenc, que va ser investida Confrare de Mèrit de la Confraria. Més de vuitanta persones van assistir

El Consell Regulador del Cava va reunir més de 400 professionals de la restauració, botigues especialitzades, sommeliers, bloguers i mitjans de comunicació el passat 18 d’abril a l‘Hotel Barceló de Màlaga. L’objectiu de la trobada era donar a conèixer i ampliar els coneixements sobre els Caves Prèmium, Reserva i Gran Reserva entre els prescriptors d’Andalusia. Aquest és el quart saló celebrat després dels de Barcelona, Madrid i Palma de Mallorca.

El Saló Cava Premium

a l’acte, en el qual també van ser investits Luís Manoja, president dels Sumillers de Màlaga; Antonio Jesús Pérez Reina, director de la Guia Akatavino; els periodistes Pablo Amate i Enrique Bellver; i Manuel Balanzino, sommelier i xef.

va ser inaugurat pel president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet; Damián Deas, representant de l’Institut del Cava i Josep Elías, de PimeCava. Bonet va destacar la importància que té per al sector parlar del cava “des d’una perspectiva diferent, més enllà del brindis i de la celebració”. Considera que aquest tipus de trobades són “una oportunitat per fer pedagogia sobre aquests caves, que són vins molt especials.”

Així mateix, Bonet va explicar la rellevància que

té aquest saló a Màlaga pel sector, ja que “és un mercat òptim per ensenyar els Caves Premium pel potencial turístic que té la ciutat”.

Els visitants van tenir l’oportunitat de degustar més de 150 marques de Caves Reserva i Gran Reserva.

Vallformosa crea etiquetes de vi amb una performance

Freixenet ICE surt al mercat per captivar els joves

Torelló Llopart i Vallformosa Grup miren a Alemanya

Les caves Vallformosa de Vilobí del Penedès trauran aviat al mercat els vins Cultivare, de Domènech Vidal, una marca que el grup vol vincular d’una forma directa amb la cultura. Aquest vi tindrà dues vessants: el blanc, 100% xarel·lo de 2013, i el negre, elaboral amb sumoll i samsó de 2012. Són vins especials i elaborats de forma artesanal. Per això, les etiquetes també seran especials, ja que seran creades a través d’una performance artística única protagonitzada per la ballarina vilafranquina Olga Álvarez i el músic Manuel Marín.

Freixenet acaba de llançar al mercat espanyol Freixenet Ice, un cava elaborat amb un chardonnay, a més de les varietats clàssiques. El director de comunicació de la companyia, Pere Bonet, i el nou enòleg, Manel Quintana, van explicar durant la presentació a la Fira Alimentària que el públic objectiu són els joves, a qui “volem enamorar”.

Se serveix amb gel i en copa de còctel, acompanyat de menta, aranja o cogombre. El prestigiós cocteler Javier de las Muelas ja ha dissenyat alguns dels còctels per a Freixenet ICE com el Summer Ice.

Els cellers penedesencs Torelló Llopart i Vallformosa Grup, guanyadors de l’Experiència BASF en Vinya-Catalents Caves 2015, van gaudir el passat 15 d’abril d’una trobada comercial amb cinc importadors de vi d’Alemanya.

D’entre tots ells destacava la participació de Marc-Oliver Heilos, responsable de compres de la botiga especialitzada en vi que BASF té a Ludwigshafen, seu central de l’empresa a Alemanya.

Amb aquesta trobada BASF va brindar l’oportunitat de comercialitzar els seus vins als cellers guanyadors del concurs, que es va celebrar el passat mes de juny a Sant Sadurní d’Anoia. En total hi van participar 23 cellers productors de cava de l’Alt i Baix Penedès, dels quals van sortir premiats el Gala Reserva 2012 de Vallformosa (categoria Brut Nature) i el Torelló Special Edition Brut Reserva 2011 de Torelló Llopart (categoria Brut).

36

Penedès Econòmic

Abril - 2016

TECNOLOGIA

El consum global de videojocs a Espanya va superar els 1.000 milions d’euros el 2015 En total, el sector va facturar 1.083 milions d’euros, un 8,7% més que el 2014. El consum físic va ser de 791 milions d’euros i l’online de 292. Els espanyols van gastar l’any passat 334 milions d’euros en consoles Josep Barella

L’EVI, l’Associació Espanyola de Videojocs, ha fet públiques les dades de consum del sector dels videojocs a Espanya durant 2015. El sector va facturar 1.083 milions d’euros, davant dels 996 milions de 2014, la qual cosa suposa un augment del 8,7%. La venda física es va situar en 791 milions d’euros (font GfK), mentre que l’online va obtenir un valor estimat de 292 milions d’euros, segons Gametrack – ISFE-.

Així, la indústria del videojoc segueix consolidant la seva posició com una de les primeres d’oci audiovisual i interactiu al nostre país.

Pel que fa al mercat físic, es tracta d’una xifra lleugerament superior a la de l’exercici 2014, quan les vendes es van situar en 755 milions, amb la qual cosa el sector incrementa el seu nivell de vendes i manté la tendència positiva iniciada l’any passat.

Segons les dades publicades per l’Associació Espanyola de Videojocs (AEVI), els espanyols van gastar l’any passat 334 milions d’euros en hardware, un 11,2% més que el 2014 i 104 milions d’euros en perifèrics, un 15,4% més que en l’anterior exercici.

Per la seva banda, les vendes físiques de programari el 2015 es van situar en 352 milions d’euros, cosa que suposa un mínim descens del 3,3%.

Tenint en compte el nombre d’unitats venudes pel canal físic, el hardware augmenta un 7% amb 1.182.000 de consoles comercialitzades el 2015, mentre que el programari, amb 8.965.000 videojocs físics venuts, experimenta un lleuger descens del 8,8%, encara que es compensa per l’augment de les vendes en

y Hardware: vendes de consoles

digital. D’altra banda, la venda de perifèrics i accessoris va augmentar un 9,2% amb 4.855.000 unitats respecte a les 4.444.000 unitats venudes el 2014.

Les consoles de nova generació (PS4, Xbox One i Wii O) segueixen consolidant-se al mercat, la qual cosa ha permès que el segment de consoles de sobretaula experimenti un creixement durant 2015 en unitats (820.000, un 9% més) i, especialment, en volum de negoci (278 milions d’euros, un 14% més). Per la seva banda, el segment de portàtils experimenta un increment en unitats venudes (362.000, un 2,2% més) encara que descendeix en valor (56 milions d’euros, un 3,4% menys).

Quant a jocs per plataforma,

y Vendes per consoles

s’ha mantingut l’increment en el nombre de jocs venuts per a PS4 (109%) i Xbox One (56%), així

y Vendes de software (videojocs)

com per a WII O (28%). En el rànquing global, PS4 va liderar en les vendes de programari, tant en unitats venudes com en valor.

Quant a la tipologia de programari per a consola, els jocs tra-

dicionals segueixen sent els líders del mercat i suposen el 67% de totes les unitats venudes.

Segons les dades del Gametrack elaborat per ISFE (Interactive Software Federation of Europe), el valor estimat del consum online de videojocs el 2015 va ser de 292 milions d’euros, entre apps (dispositius mòbils) i la resta de plataformes online. De tot el global online, els videojocs adquirits des de dispositius mòbils (apps) haurien representat un valor estimat de 123 milions d’euros, mentre que el valor estimat de consum des de la resta de plataformes i serveis online de distribució es va situar en uns 169 milions d’euros. Si es compara amb el 2014, quan el valor global del consum online es va situar en 241 milions segons el Gametrack, l’increment hauria estat del 21%.

y Vendes per segment de negoci (milions d’euros)

Penedès Econòmic

Abril - 2016

37

LLIBRES

El llibre necessari per a qualsevol que vulgui crear la seva empresa

Crea tu propia empresa Marta Grañó PROFIT EDITORIAL 12,95€ i e-book 4,99€

Ho tens clar. Vols crear la teva pròpia empresa, treballar en el teu projecte i perseguir el teu somni. Segur que no és un impuls, que ja fa temps que dónes voltes a la teva idea, com estructurar-la i, a més, saps a qui interessarà el que tu proposes.

No obstant això probablement tens dubtes sobre quins són els passos que cal donar per enge-

gar la teva pròpia organització.

Marta Grañó, experta en emprenedoria, t’explica de forma detallada quins són els tràmits que cal complir i resol els dubtes habituals que sorgeixen a l’hora de posar-se a la feina: Cal donar-se d’alta com a autònom? Quin tipus d’empresa necessites? Com és la primera visita a Hisenda? Quins són

Tot allò que has de saber per treure profit a les teves finances diàries

Planifica tu economía personal y familiar David Igual PROFIT EDITORIAL 16,95€ i e-book 4,99€

Aquest llibre de l’editorial Profit ofereix un enfocament pràctic i independent del funcionament dels serveis financers per conèixer els seus mecanismes i alternatives i ajudar a una decisió més eficaç sobre qüestions quotidianes com l’elecció d’un banc com a proveïdor financer, la selecció i organització de comptes

bancaris, el finançament per a l’adquisició de l’habitatge, el crèdit personal i el finançament del consum, les targetes bancàries, la planificació financera d’inversions i estalvis, la previsió de la jubilació i la banca a distància.

La digitalització portarà els consumidors a ser, cada vegada més, els amos de les seves

La determinació com a clau per desenvolupar el potencial humà

¿Y si realmente pudieras?

Pilar Jericó ALIENTA EDITORIAL 14,95€ i e-book 7,99€

A tots ens vénen bé certs canvis.

Sabem que ens convé començar una dieta o aprendre anglès o bé aspectes més personals com canviar de carrera professional, deixar una relació, crear un entorn de treball millor o deixar d’enfadar-nos per ximpleries.

Tots tenim llistes de somnis pendents. La teoria la sabem; no obstant això, passa el temps

i seguim com si res. La por, la comoditat, les lleialtats ocultes o la nostra pròpia educació ens porta a quedar-nos en el mateix lloc.

Doncs bé, ja és hora de fer el pas! Podem aconseguir-ho, perquè comptem amb una força poderosa: La nostra determinació. Vam néixer amb ella i el que fa falta és despertar-la

els tràmits fiscals, municipals i laborals? Has de registrar la teva marca? Quan cal obrir un compte bancari? És possible agilitzar aquests passos?

Aquest llibre és la guia que tota persona emprenedora estava buscant i que per fi el tenim a la nostra disposició.

Marta Grañó és llicenciada en Administració i direcció d’empreses i MBA per ESADE, Màster en Auditoria i Control de Gestió per la Universitat de Lleida i Màster en Gestió Ambiental per la Universitat

de Barcelona. Des de 2011 compagina l’activitat docent a ESADE com a col·laboradora acadèmica i tutora en assignatures d’Entrepreneurship amb el seu treball de recerca de Doctorat sobre Educació i Iniciativa Emprenedora. Amb això, pot investigar i adquirir coneixements en aquests àmbits que li permeten col· laborar amb persones i institucions per potenciar l’esperit emprenedor a través de cursos, conferències, articles i publicacions.

pròpies decisions financeres, de manera que serà imprescindible tenir elements d’ajuda perquè puguin escollir les opcions més oportunes o per negociar amb els bancs les millors alternatives. Tots aquests aspectes no es poden deixar a tercers i han de formar part de les decisions familiars, igual que altres aspectes com la salut o l’educació.

David Igual és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de

Barcelona i Màster en Direcció i gestió de Màrqueting per ESADE. Té experiència professional en entitats financeres amb responsabilitats en màrqueting, comunicació financera i productes. És professor col·laborador de la BSM-Universitat Pompeu Fabra Idec en diferents programes nacionals i internacionals. També ha estat i és conferenciant i ponent en esdeveniments sobre finances i comunicació de reconegut prestigi.

per ser nosaltres mateixos, per aconseguir els nostres somnis i per prendre decisions que se’ns resisteixen.

Pilar Jericó, experta en desenvolupament personal i professional, t’ajudarà a aconseguir-ho d’una manera senzilla, amena, amb exemples inspiradors i propers, i amb una metodologia que ha estat testada en milers de persones, alumnes i lectors seus.

L’autora d’aquest llibre, Pilar Jericó, és doctora en Organit-

zació d’empreses i Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials. Ha realitzat estudis d’especialització en estratègia a Harvard University, en el Comportament Organitzatiu en UCLA (USA) i en la Università di Firenze (Itàlia). És consultora i coach en desenvolupament del talent i lideratge i autora de diversos llibres d’autoajuda, tant de ficció com no ficció: No miedo, Poderosamente frágiles o Héroes cotidianos, entre d’altres.

38

Penedès Econòmic

Abril - 2016

història

TUPPERWARE CELEBRA EL SEU 50 ANIVERSARI A ESPANYA Mig segle després de la seva creació Tupperware s’ha reinventat cap als productes per cuinar en el microones o el forn i en els utensilis de cuina, a més de la conservació

T

upperware Brands Corporation, companyia capdavantera en solucions innovadores per a la cuina i la llar, celebra el seu 50 aniversari a Espanya. La companyia comença la seva marxa la tarda del 14 de febrer de 1966 a Madrid, quan un grup de dones va ser convidat a la primera demostració nacional de productes nous que aviat revolucionaria les formes d’emmagatzemar, conservar i transportar els aliments existents fins al moment.

Va haver-hi un gran acolliment dels productes plàstics de Tupperware per part dels consumidors, com el Tazón Maravilla patentat el 1946 pel seu fundador, Earl Silas Tupper, perquè gràcies als tancaments hermètics s’aconseguia expulsar l’aire sobrant i els beneficis de conservació eren fantàstics. Aleshores, els productes Tupperware eren un nou concepte: el públic no estava acostumat a l’ús de recipients de plàstic i no entenia del tot com manipular el revolucionari tancament hermètic, per això, al començament dels anys 50 del segle XX, Brownie Wise es va convertir en la primera dona que va proposar el sistema de venda directa a domicili, que va néixer amb el nom de Festes Tupperware, famoses reunions on amics i familiars s’ajuntaven en una casa per realitzar un esdeveniment social amb demostració dels productes.

El mercat espanyol de Tup-

perware continua recollint èxits i ha estat capaç d’adaptar-se als temps i canvis en els estils de vida del consumidor espanyol. Actualment, les Festes Tupperware s’han convertit en autèntiques “experiències culinàries” on els assistents poden interactuar amb els productes, familiaritzantse amb cadascuna de les seves qualitats i beneficis que els ajudaran a preparar receptes i aliments deliciosos, mentre gaudeixen d’una vivència única, entretinguda, agradable i enriquidora.

Líder indiscutible en el seu sector Tupperware és pionera al mercat del màrqueting relacional i roman en aquesta posició des de fa més de 65 anys a tot el món.

La seva presència a Espanya durant les últimes cinc dècades ha estat demostrada per l’èxit assolit en la venda dels seus productes i, la qual cosa és més important, pel compromís de les persones que dipositen la seva confiança en la marca i tot el que té per oferir.

D’aquesta forma, Tupperware s’ha convertit en una de les firmes més populars i roman en el

“Top of Mind” del consumidor, ja que és reconeguda per un 87% dels espanyols i els seus productes estan avui presents en les llars de més de 18 milions d’habitants del nostre país.

Quant a les línies de producte, s’ha produït una autèntica revolució. Les més clàssiques, com les de conservació en frigorífic i congelació, amb prou feines suposen un 20% aproximadament del total de les vendes i han estat superades per productes més sofisticats i innovadors, com les línies enfocades a cuinar tant en el microones com en el forn convencional, així com les de rebosteria, utensilis de cuina, preparació o taula.

Així, destaquen amb força línies de producte tan avantguardistes i funcionals com Microcook, per a receptes sanes en poc temps, o Microvapor 101º, per cuinar al vapor, ambdues especialment dissenyades per al microones. També prenen protagonisme altres línies que han suposat un abans i un després en la història de la cuina, com a Ultra Pro, que permet cuinar i servir en el mateix recipient, que és apte tant per a forn convencional com per a microones, frigorífic i taula; o la línia Xef Seriïs Pure, bateria de cuina d’alta gamma per realitzar diferents tipus de cocció en el mateix recipient i sense necessitat de retirar la tapa.

La qualitat i disseny dels productes Tupperware queda reafirmada pels nombrosos premis internacionals i reconeixements rebuts, que inclouen el Premi Pro-K pel producte de l’any 2014 per a la línia Frigosmart; el Premi al disseny German Design Award 2014 per la Qualitat del seu dis-

seny als Bols Azahar, i 2015 al Servet Abatible; Premi IF 2014 al disseny del Servet Abatible; Premi Red Dot 2014 a la Picadora Fusion Master, Olla Microexprés i Servet Abatible; Premi Green Good Design 2014 a la Sandvitxera amb divisions; o Premi Focus Open 2014 Silver als Coberts per a pasta, entre d’altres.

Oportunitat per créixer com a professional Més que la comercialització de productes per a la llar i cuina, Tupperware és una empresa que ofereix una oportunitat perquè aquells que vulguin desenvolupar el seu propi negoci puguin dur a terme una trajectòria professional enriquidora. El pla estratègic de la carrera és una oportunitat que s’ofereix per impulsar la professionalització en el sector a través de l’escola de negocis de Tupperware, que va des del perfil de Consultor, al de Cap de Grup i el de Distribuïdor, que són capitanejats per directors regionals de vendes del grup.

Amb la missió global de Tupperware Brands anomenada Chain of Confidence, Tupperware busca impulsar la carrera professional de les dones a tot el món, permetent la seva independència financera i canviar les seves vides oferint-los oportunitats i la possibilitat d’ampliar el seu cercle de relacions personals.

El compromís de la companyia no es limita als negocis, ja que també està implicada en la intervenció directa a l’entorn de les comunitats. Tupperware Brands ha donat a conèixer recentment el seu paper com a membre fundador del Consell Assessor de les Nacions Unides per al lideratge

de les dones en el sector privat, moment en què el seu President i Director Executiu, Rick Goings, va explicar que “el compromís de les Nacions Unides per promoure a les dones en l’àmbit econòmic global està perfectament alineat amb el model de negoci únic de Tupperware. Ajudem a les dones proporcionant-los formació empresarial, orientació i suport per superar les barreres que s’interposen en el seu camí. El nostre model desbloqueja el potencial de la dona, una mesura de gran utilitat tant per al negoci com per a les comunitats”.

Tupperware Brands té una força de vendes independent de 3,1 milions de persones, repartida per gairebé 85 països.

Antonio Gil és el visionari inspirador que està darrere d’èxit de Tupperware a Espanya, com a Director de Tupperware per a Espanya i Portugal: “Per celebrar els 50 anys de presència a Espanya, és imprescindible reconèixer els extraordinaris esforços de la nostra gent i del nostre equip, el creixement del qual és fruit de la combinació d’unes relacions interpersonals de qualitat que, sens dubte, són la clau de l’èxit de la nostra marca”.

Tupperware, en xifres El 90% de la força de vendes són dones,

encara que cada vegada hi ha més homes entre els venedors de la companyia.

3.000.000 de consultores autoritzades venen els productes Tu-

pperware en més de 100 països de tot el món.

Cada 2,5 segons es produeix una ‘Tupperware party’a tot el món

103 milions de consumidors, participen

en una demostració de productes cada any.

Penedès Econòmic

Abril - 2016

39

VIATGES

Xipre, cruïlla de cultures Pocs llocs concentren aspectes tan heterogenis entre si: les platges, entre les més netes i caloroses d’Europa i les muntanyes on els turistes i locals practiquen esports d’hivern redacció

Hereva d’una història llegendària i exòtica, l’illa de Xipre condensa al seu territori la influència de tres continents: l’europeu, l’asiàtic i l’africà. La seva gent, el seu territori, els seus costums, el seu menjar, tot està disposat per ser apreciat amb sorpresa. Amos d’un caràcter receptiu i afable, els xipriotes semblen gaudir la visita dels estrangers. Terra de contrastos en els seus paisatges i amos d’una riquesa cultural històrica, l’herència grega i turca es deixa sentir en les seves tradicions amb particular estil.

Les innombrables construccions d’herència grega i turca constitueixen veritables tresors nacionals. També es poden trobar mostres fefaents de la mitologia grega en construccions i obres escultòriques. Es troben també nombroses esglésies i monestirs d’estil colonial.

A Xipre es pot comprar de tot, especialment les reproduccions en miniatura de les riqueses ar-

XIPRE Capital: Nicòsia Idioma: Grec i turc Població: 1.141.166 habitants Superfície: 9.250 km2 Moneda: Euro (EUR) Clima: És mediterrani, amb predomini de la sequedat i amb uns canvis d’estacions molt marcats: estius calorosos i assolellats hiverns suaus Economia: El turisme, els serveis financers i el transport són parts importants de la seva economia

tístiques del país. Es poden adquirir també les artesanies de la regió, tèxtils, joieria, vins i records de les zones costaneres. Els artesans solen fabricar veritables belleses elaborades en vímet, or i plata.

Els xipriotes són gent de costums formals; per això és una descortesía fer sonar innecessàriament la botzina d’un cotxe en recórrer els carrers. Estan molt acostumats a l’hora de la migdiada que la realitzen entre la 1 i les 4 de la tarda. L’amabilitat és tret característic del poblador de la zona; físicament s’assemblen

molt als grecs, dels quals han heretat també el caràcter jovial unit a la majoria dels cognoms. Es diu que els vilatans pateixen de “philoxenia”: amor a l’estranger, per la cordialitat amb què se’l tracta. Conviuen també a la illa comunitats turcxipriotes musulmanes i minories maronites, armènies, catòliques i protestants.

Són molt respectuosos dels seus costums religiosos, així que s’ha de guardar cautela a l’hora de vestir quan es visita una església o monestir.

Encara que és un país molt modern a les zones urbanes, a

l’interior la gent encara segueix vivint en llogarets tradicionals, on moltes famílies estan acostumades fins i tot a fabricar el seu propi vi.

La majoria dels habitants parla grec o turc, encara que no hi ha problemes per comunicar-se en anglès, que és un idioma bastant estès a la regió.

La població és de poc més d’un milió d’habitants, dels quals, 130.000 es troben en la part nord, ocupada militarment pels turcs des de 1974, constitueix una zona inaccessible per als turistes.