Penedès Econòmic 56

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Núm. 56 - Juny 2016

Segons l’Idescat, el 2026 la població activa només creixerà al Baix Penedès i al Segrià pàg. 12

El Banc Sabadell Vijazz Penedès assoleix els deu anys amb més jazz, espais i activitats pàg. 24

Es presenta el Cava de Paratge Qualificat per portar el cava a la màxima excel·lència pàg. 25

Entrevista a Javier de las Muelas Empresari del món del còctel que crea tendència al món pàg. 16-17

Els coachs, cada cop més cotitzats a les empreses per créixer en vendes pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

Juny 2016

L’ANÀLISI

El coaching laboral, una demanda cada cop més sol·licitada a les empreses S’incrementa l’interès per aquesta tècnica que permet assolir un major creixement en oportunitats i vendes

begoña Cartagena Psicòloga i Coach Professional 607304553 bego@bccoaching.net www.begoñacartagena.com Què li va motivar a fer-se coach?

De sempre m’ha interessat el desenvolupament de les persones. Això és el que em va portar a estudiar Psicologia i desenvolupar la meva carrera professional en l’àmbit dels recursos humans, treballant amb i per les persones. M’agrada dir que a través del coaching la vida em va donar una segona oportunitat l’any 2010 per dedicar-me realment a la meva passió: contribuir al benestar de les persones.

Quin és el perfil dels seus clients?

Treballo amb professionals i empresaris de pimes molt actius, que han de prendre decisions molt ràpides i que alhora no gaudeixen del seu temps. També col· laboro amb equips de grans empreses multinacionals per desenvolupar habilitats comercials i de forma individual amb programes que ajuden a guanyar claretat, enfoc, prendre decisions i desenvolupar l’autolideratge.

L’objectiu és incrementar l’eficiència i la productivitat a les empreses?

Sí, perquè la productivitat i l’eficiència de l’empresa depèn de les persones que la formen. Quan més productives siguin les persones, una empresa més eficient serà.

Quines tècniques o consells fa servir per aconseguir els objectius que es busquen?

Jo poso a la disposició dels meus clients més de vint anys d’experiència i investigació en el desenvolupament humà i professional, per què la persona arribi als seus objectius. Treballo amb diferents tècniques, especialment de transformació subconscient com el Mètode Integra pels grans beneficis que aporta.

Olga Aibar

Des de fa un temps, els serveis de coaching laboral estan proliferant arreu com una fórmula per superar obstacles i avançar en el desenvolupament professional, potenciar el talent, afiançar les relacions laborals, superar situacions o estats d’ànim negatius, i créixer en oportunitats i vendes, entre altres aspectes.

De fet, molts dels conflictes que es produeixen a les empreses són a causa d’una comunicació deficient entre persones o departaments. En aquest aspecte, la figura dels coachs serveix d’ajuda, ja que posen el focus en buscar la solució més adient als problemes.

Tal com apuntava Xavier Borràs, executive coaching & psychology a l’empresa vilafranquina Alta Visibilitat: “Un enfocament des del coaching facilita el canvi i l’evolució. Conec persones que encara espe-

ren que les coses passin, enlloc de fer elles mateixes que succeeixin. Jo sempre els hi pregunto: per quina raó hauries de rebre una bona notícia aquesta tarda?

un enfocament des del coaching facilita el canvi i l’evolució a les empreses N’has creat les circumstàncies?”

La coach Elena Trilla afegia que “el que fem és oferir eines a les persones perquè puguin millorar quelcom de la seva àrea professional o personal”. Una d’elles és la PNL (Programació Neurolinguística) una disciplina que estudia els processos mentals de les persones.

Què fa que una persona, davant d’una situació concreta, reaccioni d’una ma-

nera o altra? Per Elena Trilla, “la PNL et dóna moltes eines per treballar i ampliar o canviar la percepció de les persones. El fet de percebre diferent et fa actuar de forma diferent”.

Xavier Borràs hi afegia que l’energia per resoldre problemes ens debilita.

“Res canvia si no canvies primer tu i canviar no vol dir que perdis el que tenies. Cal pujar el nivell de resistència i complicar-se la vida perquè és la millor manera de gaudir d’ella”.

Per això indicava que “és important incorporar accions per fer constantment i convertir-les en un ritual propi perquè complir amb el que et proposes és quasi més important que el que et proposes”, per això assegurava que “cal aprofitar els beneficis de la plasticitat del nostre cervell”.

En el coaching d’equip el treball se centra en la feina de lideratge. Un coach pot ajudar a desbloquejar les accions que estan aturades

des de fa temps per falta de decisió o per no saber com fer-les front. L’objectiu és aconseguir la màxima sintonia entre el líder i l’equip per tal d’assolir la màxima eficiència i la cohesió de grup. La psicòloga i coach vilanovina Begoña Cartagena indicava que “es tracta d’obrir-nos a nous paradigmes, ser valents i deixar enrere hàbits coneguts que són ineficients”.

EL coaching està tenint una evolució molt ràpida, especialment a les grans empreses Sobre la seva feina, la coach executiu, Maite Piera afegia que “nosaltres transformem persones que transformen els seus negocis. I aquesta transformació la treballem des de

Quin retorn té envers la inversió que suposa?

Bona pregunta, ja que no sempre és fàcil aconseguir mesurar aquest punt, en funció dels objectius marcats.

El procés de coaching implica un canvi de mentalitat (intangible) que per poder valorar el retorn, ha d’anar vinculat a canvis de comportament (tangibles). Per posar un exemple, vaig treballar amb un client que el procés li va suposar augmentar un 235% les vendes d’una referència de producte, un cop resolt el bloqueig que l’impedia vendre.

diferents angles, treballant amb els propis directius i en projectes d’empresa per encarar reptes de futur”.

El coaching va començar a tenir un gran boom fa uns anys, quan es va convertir en una forma de negoci o d’autooupació amb cada cop més adeptes. Trilla explicava que “fa quatre anys que treballo en aquest món. Quan jo vaig començar hi havia un boom brutal, tothom era coach. De fet, a mi no m’agradava ni posar-ho a la targeta i en les properes no ho faré, perquè també faig altres coses com

formacions. Begoña Cartagena apuntava que “el coaching està tenint una evolució ascendent molt ràpida, especialment en les grans empreses. A les pimes encara els costa integrar aquestes pràctiques, la qual cosa és necessària per augmentar la consciència i afavorir canvis a nivell empresarial. Hi ha molta feina a fer en aquest sentit” i afegia que “crec que hem d’apostar per la felicitat en l’entorn laboral, ja que està demostrat que repercuteix positivament en el compte de resultats de l’empresa”.

Penedès Econòmic

Juny 2016

3

L’ANÀLISI Elena Trilla

xavier borràs

Maite piera

Executive & personal coach 609 908 939 e.trilla@elenatrilla.com www.elenatrilla.com

Executive coaching & psychology 607 08 48 73 nbb@altavisibilitat.com www.altavisibilitat.com

Executive coach 653 402 750 info@maitepiera.com www.maitepiera.com

Què li va motivar a fer-se coach?

Sempre he cregut en el talent de les persones, en la capacitat que tenim a l’hora d’assolir reptes. De vegades només ens fa falta saber utilitzar les eines que tenim a l’abast per treure el millor de les persones. I això és en el que sempre m’he enfocat durant la meva trajectòria.

Vaig ser la responsable de la banca electrònica i el Call Center de Caixa Penedès. El 2008 vaig fer un MBA que tenia un mòdul de coaching i, en aquell moment, em va donar moltes eines per poder liderar el meu equip. Més endavant, vaig fer el canvi per dedicar-me al desenvolupament de les persones en diferents sectors i entorn.

Quin és el perfil dels seus clients?

Col·laboro amb diferents empreses nacionals i internacionals realitzant. formacions, de lideratge, de motivació, de comunicació, d’habilitats directives. També treballo amb emprenedors que volen superar les pors i els obstacles que suposa tirar un projecte endavant, utilitzant la PNL i altres eines. Els faig processos de coaching perquè entenguin les seves emocions, les seves creences que els poden limitar i potenciar totes les seves fortaleses. Han de viure amb la incertesa que suposa adaptar-se al mercat. Les sessions les faig presencialment i també a través d’Skype.

Quines tècniques o consells fa servir per aconseguir els objectius que es busquen?

La clau és saber què es vol aconseguir. La nostra funció és ajudar a definir què volem aconseguir i en aquesta definició, l’important del coach és ajudar a especificar al màxim. Si l’objectiu és incrementar les vendes, cal definir en quin percentatge, per exemple, en quin temps, de quin producte. Quan més identificat estigui l’objectiu, més fàcil serà després fer un seguiment del que estàs aconseguint. Per això el coach acompanya en aquest procés. El temps depèn de cada cas.

Les sessions són personals o grupals?

Les formacions són grupals i les sessions de coaching són individuals a tots tipus de comandaments. El més important és analitzar en la primera reunió que és el que es vol aconseguir per definir el projecte. El que a m’agrada és tenir clars els objectius per assolir-los de forma eficient i eficaç.

Què li va motivar a fer-se coach?

Sóc un apassionat del món de l’empresa. Per la seva complexitat, el seu caràcter viu i dinàmic, fins i tot per les seves patologies, i em continuo formant en el procés de canvi de la cultura, la genètica i els trets de la personalitat de les organitzacions. El nostre equip mai ha considerat el coaching com una única formula, per a nosaltres és una tècnica, no una professió. També ens hem format i acreditat en diferents metodologies i eines o disciplines com la Psicologia organitzacional, i les neurociències aplicades.

Quin és el perfil dels seus clients?

Són clients que entenen que la principal eina competitiva de la qual disposen és un equip divers on es reconeixen les potencialitats a través de les contribucions diferenciadores. Treballen per un bon clima emocional, una cultura evolucionada i adaptada als nous reptes i on es toleren nivells de risc aprenent de les errades. Tant fa el sector, o si són grans o petits. Ens atrauen aquelles empreses amb un instint competitiu viu, conjuntat amb la insatisfacció constructiva necessària per voler progressar constantment i treballar per la seva expansió.

Quines tècniques o consells fa servir per aconseguir els objectius que es busquen?

M’agrada utilitzar una espècie de “provocació amb respecte” per acompanyar la persona a un següent nivell. No fem life coaching (personal) sinó que ens centrem en el d’empresa: aliniem la demanda del client amb l’estratègia de l’empresa. Actualment ens estem centrant en plans d’acció de millora d’equip com a sistema per facilitar reenfocaments i desenvolupar tot el seu potencial.

Quin retorn té envers la inversió que suposa?

Sense resultats el coaching no te cap mena de sentit. Ens sentim molt propers al coaching però no ens etiquetem directament com a coachs tot i tenir la formació adequada i portar molt temps practicant-lo.

Venim d’empresa, som gent d’acció i busquem resultats. Volem que els nostres clients vagin més enllà d’on es troben ara.

Què li va motivar a fer-se coach?

Jo crec que he estat coach des que m’he incorporat al món de l’empresa, però sense saber-ho. Durant una formació interna a Kellogg’s, em vaig formar com a coach intern ja al 2003 i, des d’aleshores, m’he seguit formant en les principals escoles d’aquí i també m’he homologat per la principal associació internacional de coaching: la International Coach Federation.

Quin és el perfil dels teus clients?

Empreses multinacionals o empreses en procés de canvi. Generalment, treballem en empreses on el nostre impacte pot ser important, on es cregui en el valor del canvi i en la importància del coaching com a transformació. Tenim clients globals, ja que oferim coaching en català, castellà, anglès, alemany i italià. Tenim molts clients de fora del nostre país.

Es tracta d’una professió cada cop més demandada per les empreses. L’objectiu és incrementar l’eficiència i la productivitat?

Sí, l’objectiu final és aconseguir resultats de la forma més eficient. Per això treballem colze a colze amb executius, parlant dels seus reptes personals a l’hora d’implementar accions o amb equips de treball que volen arribar a una nova etapa de desenvolupament.

Quines tècniques o consells fa servir per aconseguir els objectius que es busquen?

Jo utilitzo una metodologia enfocada a aconseguir resultats en l’àmbit empresarial. Els coachs no donem consells, ajudem a reflexionar.

Quin retorn té envers la inversió que suposa?

El retorn és molt important perquè és el mateix executiu el que canvia i el que implementa els canvis, perquè ell està convençut.

Quina creu que serà l’evolució del coaching a Espanya?

Crec que evolucionarà i es convertirà en una eina important pel desenvolupament directiu i també, crec que caldrà regular d’una forma més estricta la professió.

4

Penedès Econòmic

Juny 2016

ACTUALITAT

L’Hotel Subur de Sitges celebra el seu centenari El 20 desembre de 1916 va obrir portes el primer hotel de Catalunya construït per allotjar turistes Olga Aibar El 20 de desembre de l’any 1916 obria portes un dels referents hotelers de Sitges, l’emblemàtic Hotel Subur, el primer hotel de la costa catalana construït per allotjar turistes, un establiment que enguany celebra el seu centenari. Impulsat pel restaurador Josep Urgell, format en els millors restaurants francesos de Barcelona, i dissenyat per l’arquitecte Melcior Vinyals, es va construir en poc més de set mesos.

“Per aquest establiment hi van passar grans artistes com Santiago Rusiñol”, explicava Miquel Matas, en el decurs d’un dinar celebrat amb la premsa.

Tanmateix, en acabar la Guerra Civil va quedar completament inservible per les destrosses que s’hi van realitzar i la família promoto-

La Família matas arnalot edita un llibre i promou una exposició sobre l’hotel i l’hostaleria ra va haver de destinar 600.000 pessetes per a arreglar els desperfectes, inversió de la qual no es van recuperar del tot, motiu pel

Ruscalleda, estrella de l’Espai Dona del juny

qual els familiars del fundador es van haver de vendre l’hotel.

Segons relatava un dels actuals propietaris, Josep Maria Matas, “el meu pare el va comprar l’any 1955 i entre els anys 1962 i 1965 va impulsar una reforma integral: es van posar balcons a totes les habitacions i es va ampliar el nombre d’habitacions de les 50 originals fins arribar a les 95”.

Per commemorar el centenari, la família Matas Arnalot ha organitzat una sèrie d’actes que s’iniciaran el 10 de desembre. Aquell dia, al Saló d’Or del Palau Maricel, es presentarà el llibre Hotel Subur 1916-2016, 100 anys d’història, obra de l’economista Àngel Miguelsanz, cosí germà dels propietaris actuals. L’autor

Olga Aibar

La prestigiosa xef Carme Ruscalleda, responsable de cuina del restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar i premiada amb 7 estrelles Michelin, va ser la convidada del col·lectiu Dones d’Empresa en el marc d’una nova sessió del cicle Espai Dona. L’acte va tenir lloc el dilluns 13 de juny, a la tarda a la Masia d’en Cabanyes, després d’una visita a les instal·lacions.

Ruscalleda va ser entrevistada per Xavier Mestres, president de l’Institut Català de la Cuina, amb qui va protagonitzar un interessant i amè debat al voltant

Entre 20.000 i 25.000 persones van assistir a la primera edició de l’ExpoNadó, la Fira del Bebè que es va celebrar del 10 al 12 de juny a la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú. Es tracta de la primera exposició gratuïta i a l’aire lliure, dedicada al món de la futura mamà, el bebè i la infància fins als quatre anys.

Segons fonts de l’organització, molts dels expositors que hi han participat enguany han manifestat la intenció de repetir en properes edicions, mentre que d’altres ja han mostrat el seu in-

del món de la cuina. La cuinera també va explicar el nou i original concepte pictòric que aplica al disseny dels menús del seu restaurant. Sempre utilitza ingredients naturals i saludables, i a través de les seves il·lustracions, presenta com l’imagina al seu cap.

qual es podran veure materials i objectes antics de l’hotel Subur.

La mostra s’inaugurarà el 16 de desembre als baixos del Palau Miramar. Quatre dies després, el mateix dia de la fundació de l’hotel, es descobrirà una placa commemorativa a l’edifici i es farà un dinar. A l’acte es convidarà les autoritats locals i comarcals i també a representants de la Generalitat de Catalunya, entre altres institucions.

Més de 20.000 persones van visitar la primera fira ExpoNadó de Vilanova

redacció

Foto: ADEPG

explicava que “relato la història de l’hotel i de la hostaleria en general però també de la família fundadora, gràcies a la qual hem pogut saber moltes coses de la nostra pròpia història”. Al final de cada apartat dels vuit capítols de què consta l’obra, hi haurà un anunci d’una empresa centenària.

Un altre dels actes destacats del centenari serà una exposició sobre la història de la hostaleria relacionada amb la de Sitges, en la

terès per ser-hi presents el 2017.

La fira, que va ser inaugurada per l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, acompanyada de diversos regidors del consistori, va ser amenitzada pels personatges de la Patrulla Canina i d’altres com el

Mickey, la Minnie o l’Olaf de la pel·lícula Frozen, entre d’altres.

L’ExpoNadó es va cloure coincidint amb el concert del Club Súper 3 a la plaça de la Vila que també va tenir un bon nombre de públic.

Juny 2016

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Juny 2016

ACTUALITAT Ester Garcia Adrados, directora de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya i de la Wine Business School

“L’Escola d’Enoturisme de Catalunya neix amb la voluntat d’oferir formació a tot el territori” tema reglat per al Departament d’Ensenyament, amb cicles formatius, oferir formació per a persones que estan a l’atur (formació ocupacional), i per a les que estan treballant (formació contínua). Tots aquests procesos tenen uns camins que hem d’anar realitzant paral·lelament en relació a les administracions que els regulen, és a dir, ens hem d’homologar i acreditar en els diferents departaments de la Generalitat que es requereix, el d’Ensenyament i el de Treball, Afers Socials i Família, per poder impartir formació en les àrees que pensem que té l’enoturisme.

Estem avançant caminant amb ells a diferents velocitats, les que ens permeten en cada cas.

Olga Aibar El president de la fundació de la Wine Business School de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, i el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) van signar el 29 d’abril un conveni de col·laboració perquè l’escola de negocis del vi i el cava pugui impartir cursos universitaris. Es tracta d’un objectiu en el qual es treballava des de feia anys i que finalment s’ha fet realitat. A l’acte de signatura es va convidar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Una de les assistents més satisfetes era la directora de la Wine Business School i de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, Ester Garcia. Aquesta barcelonina afincada al Penedès des del 2007 ha estat més de 20 anys vinculada al món de la formació. També va ser gerent de l’Associació Catalana de Cases de Colònies, va portar la direcció d’un centre educatiu i va compatibilitzar diverses feines amb la direcció de la sala del restaurant Ú de les Gunyoles. A l’octubre de l’any passat, va assumir la direcció de les dues escoles vilafranquines.

ELABORAR EL PLA ESTRATÈGIC DE L’ESCOLA ERA IMPORTANT PER DEFINIR QUÈ VOLÍEM ACONSEGUIR

cats internacionals; Tècniques de produccció vitivinícola, Gestió i organització vitivinícola, i un Postgrau interuniversitari en Gestió d’empreses vitivinícoles.

Les classes començaran a partir de l’octubre.

Què suposa per a l’escola el conveni signat amb la URV? Permetrà que poguem impartir a l’escola postgraus i formació contínua relacionats amb el món de la viticultura. L’acord té una vigència de cinc anys prorrogables.

A banda de dirigir la Wine Business School, també regenta l’Escola d’Enoturisme de Catalunya. Com es gestionen dues escoles tan diferents?

Hi estic acostumada perquè ha he estat en altres feines on he hagut de combinar tasques.

Com a psicopedagoga, m’he dedicat sempre a la formació i a la gestió de projectes educatius, i en aquest a més hi havia una complementarietat del món del vi i del cava que coneixia perquè havia tingut relació en primera persona durant molt de temps.

Quins cursos s’impartiran i quan començaran?

De moment, s’han acordat realitzar cinc cursos: Sommelier professional, Exportació de vins i caves: posicionament en mer-

Quan es va crear l’Escola d’Enoturisme de Catalunya?

Es va crear a finals del 2013. L’equip de govern de l’Ajuntament de Vilafranca va fer un aposta per crear una esco-

la nova, sectorial i integral, que implica les àrees de formació que tenen a veure amb l’enoturisme.

L’any 2014 es va fer una jornada de presentació i, durant el 2014/15, es van fer formacions específiques per a cases de turisme rural. Aleshores l’escola ja tenia activitat, però no un pla d’acció estratègic. Així que una de les primeres coses que vaig fer va ser definir-lo i parlar amb el departament d’Ensenyament per saber què és el que podíem fer i el que no. Dins del pla estratègic és molt important definir què vols aconseguir perquè a cada objectiu puguis proposar accions concretes per assolir-los. Cal tenir clares les fites, perquè sinó, no pots anar caminat.

Quin és el seu objectiu?

Desenvolupar la Missió amb què es va crear l’Escola d’Enoturisme. Per això hem de poder realitzar formació vinculada a l’àmbit de l’enoturisme per a diferents col.lectius i en diverses tipologies de formació. Formació vinculada al sis-

Però la formació s’adreça a tot Catalunya.

Sí, l’escola neix amb aquesta voluntat de poder fer formació al territori de Catalunya. La seu està a Vilafranca, però la seva vocació és poder fer formació a tot el territori català i desplaçar-nos allà on calgui, on també tinguem activitat. És a dir, si hem d’anar a fer una formació a Costers del Segre o a laTerra Alta, doncs hi anirem. Fruit de la feina feta des de l’Ajuntament de Vilafranca des l’àrea de Formació i Ocupació, amb el SOC estem acreditats per poder impartir formació amb el nou programa de l’acord marc de serveis de formació professional per a l’ocupació de la indústria de l’hostaleria i del turisme. Actualment som centre acreditat per poder impartir els certificats de professionalitat de Sommelier, Promoció turística i informador local al visitant, i el de Creació i gestió de viatges i esdeveniments combinats.

Aquets cetificats són els que tenen més demanda?

Els dos primers són dos paquets de contingut que pensem que les persones que es dediquin a fer una part de promoció turística al territori li seran molt útils. Després vam apostar pel certificat de creació i gestió de viatges perquè ens permet que aquella persona pugui pensar en propostes que puguin interessar

als turistes.

Quin certificat obtenen quan acaben el curs?

Els alumnes quan acaben el curs poden obtenir el títol del departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat, que és qui emet el certificat de professionalitat. Són cursos molt complets, amb una estructura semblant, al voltant de 700 hores de formació, amb un mòdul de 90 d’anglès especialitzat en la temàtica de l’activitat, amb pràctiques en empreses, amb visites a empreses i projectes que aporten contingut propi, i amb un desenvolupament molt exhaustiu de la temàtica pròpia del contingut del curs.

Quins coneixements han de tenir els alumnes?

Per accedir als Certificats de Professionalitat han de tenir un cicle formatiu de grau superior o batxillerat. Per treballar a l’Enoturisme encara no hi ha una formació pròpia.

Per quin motiu?

De vegades l’activitat va per davant de la formació i l’acreditació. Per això l’Escola d’Enoturisme té la voluntat poder treballar amb les denominacions d’origen d’Espanya per poder crear aquest currículum d’enoturisme que no existeix i fer un cicle formatiu. Nosaltres ara estem treballant en diferents velocitats començant totes aquestes línies. També tenim la intenció d’acreditar-nos per poder optar a impartir formació contínua per al sector empresarial.

FINS ARA NO EXISTIA UNA FORMACIÓ REGLADA EN EL CAMP DE L’ENOTURISME Quant pot costar fer un curs d’aquest tipus?

Els certificats de professionalitat que estem impartint actualment a partir d’un contracte amb el departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, en el programa de l’acord marc, són gratuïts per als participants, ja que van destinats a persones que estan a l’atur.

Per als cursos de formació contínua podem fer paquets de 20 o 30 hores per a la gent que ja està treballant i vulgui millorar la seva formació.

Penedès Econòmic

Juny 2016

7

ACTUALITAT

Les Fires de Maig de Vilafranca generen 2ME

El tercer Àgora Pimes centra la mirada en la direcció estratègica Lídia Oñate

Durant els tres dies que van tenir lloc, les Fires de Maig de Vilafranca van generar un impacte econòmic de 2.001.307 euros arreu de la Vila i rodalies, segons les dades que ha donat a conèixer l’Ajuntament. Dels 55.196 visitants que van passar per la fira, el 43% procedien de fora de la Vila i, d’aquests, el 20% de fora de la comarca.

Enguany també ha augmentat el nombre de persones que han manifestat la seva intenció de comprar a la fira, que ha arribat a ser d’un 26%. L’alcalde

Pere Regull va remarcar que dels 178.000 euros d’inversió municipal, es va obtenir un retorn d’11 euros per persona, fet que demostra que “la fira mou molts diners”. El regidor de Promoció Econòmica, Joan Manel Monfort, destacava que, a nivell general, la fira va ser molt positiva, però “alguns expositors del sector serveis i comerç no van quedar del tot satisfets”. L’any vinent intentaran millorar en aquest aspecte i seguir buscant solucions per fer més atractiu el seu pavelló.

En el marc del tercer Àgora Pimes, la convenció de la micro, petita i mitjana empresa, es van tractar les tendències en direcció estratègica empresarial. Xavier Ferràs, degà de la facultat d’empresa i comunicació de la Universitat de Vic, va ser l’encarregat d’obrir la jornada després dels parlaments inaugurals. Durant la seva ponència va desgranar els quatre principis estratègics de futur com són “ser diferent i evitar la competència, ja que és molt difícil diferenciar-se i fer-ho per preu a la llarga és pitjor; evolucionar, ser lleuger i flexible per adaptar-se a l’entorn; i ser ambidextre per ser capaç d’explotar el core business i explorar les noves oportunitats.”

Ferràs també va aprofitar l’ocasió per alertar dels canvis tecnològics que transformaran encara més el nostre món actual. “A la

velocitat a què anem el cicle mitjà d’una empresa ara és de deu anys, fet que ens obligarà a anar saltant de projecte en projecte”, va comentar. Després de la conferència, els assistents a la jornada es van separar en els dos grups d’Àgora Praxis, que planteja casos pràctics de les empreses del territori. En aquesta edició es van tractar les eines i recursos competitius, d’una banda, i la gestió

estratègia, de l’altra.

La convenció va finalitzar amb la conferència del consultor estratègic Xavier Ybargüengoitia.

Durant els parlaments inicials el regidor de Promoció Econòmica, Joan Manel Monfort, va destacar la rellevància de l’Àgora Pimes, que “durant tres edicions ha promogut les pimes del territori i la cultura d’empresa, afavorint el debat i la interrelació”.

8

Penedès Econòmic

Juny 2016

ACTUALITAT

El Garraf entra per primera vegada al Top 10 de competitivitat de l’ADEPG El Baix Penedès avança tres posicions fins a la 16a posició a l’Índex ADEPG de Competitivitat Territorial i l’Alt Penedès es manté en 14a y Rànquing comarcal segons els àmbits analitzats a l’Index ADEPG

Lídia Oñate

El Garraf ha aconseguit fer-se un lloc entre les deu comarques amb més avantatges competitius de Catalunya. Segons l’Índex de Competitivitat Territorial de l’ADEPG, elaborat per la consultora Actíva Prospect, el Garraf, que ha millorat tres posicions respecte de l’any passat, mostra la seva fortalesa en l’accés als mercats de clients i proveïdors i accés a la informació; el volum de mercat i d’activitat; i la qualificació dels recursos humans i per a l’educació i la formació professional. Per contra, l’Índex ADEPG la suspèn en esperit emprenedor i dinamisme empresarial, d’una banda, i sostenibilitat social, de l’altra, per la seva taxa d’atur, si-

“El sector financer és l’únic a l’alt penedès que perd ocupació” tuada entre el 17 i 20% durant el 2015. David Moreno, director de l’estudi Índex ADEPG, va remarcar que el Garraf havia estat una de les comarques amb “millor projecció per haver passat de la 17a a la 9a posició” d’ençà que es va publicar la primera edició de

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

l’Índex. En aquest aspecte també va destacar el Baix Penedès, que els darrers dotze anys ha estat capaç de millorar posicions, passant de la 23a a la 16a el darrer any, la millor fins ara. En aquest cas, els seus punts forts se centren en innovació i desenvolupament tecnològic, però també en esperit emprenedor i dinamisme empresarial. Tanmateix, li resta millorar en diferents àmbits com la sostenibilitat social, la disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures, la sostenibilitat mediambiental i la qualificació dels recursos humans i per a l’educació i la formació professional.

L’Alt Penedès, en canvi, modera els seus avantatges competitius i a l’Índex 2016 manté la 14a po-

sició. Tot i que no excel·leix en cap àmbit, és una comarca estable amb un teixit empresarial més equilibrat amb bona diversificació sectorial. Segons Moreno, “la reestructuració del sector financer encara ocasiona acomiadaments i actualment és l’únic sector a la comarca que perd ocupació”. En relació al rànquing català, un dels seus punts forts són les infraestructures en transport i comunicacions, donades en gran part per la seva situació geogràfica enmig de Barcelona i Tarragona.

El Baix Llobregat torna al podi de l’Índex ADEPG El Barcelonès i el Vallès Occidental mantenen el lideratge al rànquing comarcal, malgrat perdre punts de competitivitat. El

Només per avui...

Tothom sap que per aconseguir els seus propòsits o objectius és necessària la constància i la disciplina.

Ara bé, com ho portem això? Quant fàcil ens resulta ser disciplinats? Fer allò que sabem que cal fer i deixar de posposar les coses?

Per les converses que mantinc amb clients i col· laboradors desenvolupar la perseverança pot convertirse en un gran repte.

Pot ser que d’entrada estiguem entusiasmats o il· lusionats en una fita i que a mesura que passa el temps ens sentim menys motivats,

sense tanta il·lusió i amb menys força per aconseguir allò que volem.

Això pot ser degut a la distància que hi ha entre el punt on som ara i on volem arribar. Si ho veiem molt lluny és fàcil que ens desmotivem i puguem llençar la tovallola. Aleshores perd sentit tot el temps i esforços que hàgim invertit en el projecte en qüestió.

Hi ha un recurs molt simple i poderós que ens pot ajudar a mantenir l’enfoc, desenvolupar la perseverança i nous hàbits per poder acostar-nos a allò que vo-

Baix Llobregat recupera la tercera posició mentre que el Segrià baixa del tercer al sisè lloc. Tal com explicava Moreno durant la presentació de l’estudi, les comarques de l’àmbit metropolità segueixen mantenint la seva hegemonia al capdavant de la llista. “En totes les 12 edicions de l’Índex les deu primeres posicions sempre han estat ocupades per comarques d’aquesta zona”, comentava. D’altra banda, la Terra Alta, el Priorat i el Pallars Sobirà, se situen entre les comarques menys competitives i empitjoren la seva situació respecte l’Índex 2015. “Retrocedeixen en termes competitius i s’allunyen encara més del model orientat a la producció de béns i serveis intensius en coneixement i tecnologia”, afegeix Moreno.

lem. Abans però, és convenient apuntar que per aconseguir els objectius ens hem de convertir amb la persona que ja gaudeix d’allò que tu vols. Per tant, en primer lloc, pregunta’t: Com és la persona que ja ha aconseguit el que jo vull? Quin tipus de persona necessito ser per aconseguir els meus objectius?

Un cop tenim clares aquestes respostes, és possible que, metafòricament parlant, ens trobem a sota d’una muntanya amb la mirada fixada en el cim.

Llavors hem de ser conscients sobre com veiem el trajecte. Podem ser del tipus

JORNADES DE SUPORT A LES NOVES EMPRESES La Mancomunitat Penedès Garraf i l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf van presentar fa uns dies les Jornades de suport a les noves empreses, una nova proposta que substitueix el programa Tertúlia a 5.

El nou format permet ampliar el nombre d’assistents i concentrar continguts en un sol matí.

També es realitzen torns oberts de paraules i espais de networking. L’objectiu és optimitzar esforços i respondre millor a les necessitats actuals d’orientació dels nous emprenedors. Així, s’ofereix als ajuntaments on el Servei d’Iniciatives Econòmiques té atenció la possibilitat de seleccionar els continguts de les jornades per adequar-los a les inquietuds i necessitats dels emprenedors dels seus municipis.

ELECCIONS PER ESCOLLIR PRESIDÈNCIA DE L’ADEPG La Junta directiva de l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès i el seu president Jordi Solé i Tuyà, han convocat eleccions per escollir nova presidència de l’entitat. Es poden presentar propostes de candidatura fins el proper 6 de juliol. S’ha designat un comitè electoral que farà seguiment del procés i vetllarà pel compliment dels estatuts i del reglament de règim intern. El calendari electoral podria cloure amb la sessió assembleària prevista per al 25 de juliol.

de persones que s’aclaparen i comencen a bufar només mirar-la o en canvi, entusiasmats i amb ganes de començar a pujar-la.

Si ens enfoquem molt en el moment en què hi arribem al cim voldrà dir que estem massa enfocats en el futur, podem sentir angoixa i fins i tot passar per alt oportunitats que ens ofereix el recorregut.

La meva recomanació per fer el camí més portable és deixar de dir: “A partir d’ara he de... (fer esport), o (fer règim) o (ser més organitzat)…” ja que aquesta frase conté molta obligació i també bones intencions, i

normalment es queda amb això, amb intencions.

Et convido a posar en pràctica la següent frase: “Només per avui…” Mira aquests exemples. Només per avui faré règim o Només per avui em saltaré el règim o Només per avui faré totes les trucades pendents o Només per avui…

Com acabaries la frase?

Aquesta frase és molt poderosa perquè estimula el compromís a curt termini mantenint-te enfocat i motivat en els petits assoliments que vas aconseguint.

Què et sembla poder desenvolupar la perseverança només per avui?

Juny 2016

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Juny 2016

ACTUALITAT

El Garraf vol treure profit de les més de 100 ha de sòl i sostre industrial disponibles Un estudi sobre els polígons industrials elaborat per Node Garraf exposa que actualment la comarca disposa de 76 solars i 409 naus en desús, el 40% de l’espai ocupat per polígons Lídia Oñate La comarca del Garraf té actualment molt camí per recórrer en matèria d’activitat econòmica als polígons industrials, ja que només el 60% es mostren actius.

Recentment l’Agència Node Garraf va presentar un informe de l’estat i disponibilitat dels polígons d’activitat econòmica de la comarca, en el qual es constata l’enorme potencial que el territori té a les mans. En l’actualitat, disposa de més de 100 hectàrees de sòl i sostre industrial en desús, distribuïts en 76 solars i 409 naus. Sant Pere de Ribes és el municipi amb més oferta disponible, ja que només registra un 22,36% d’ocupació.

L’estudi apunta que la comarca disposa de fins a 14 parcel·les que superen

els 10.000 m2 i un total de 30 solars d’entre 2.500 i 10.000 m2. Tot i que l’oferta a nivell de dimensions es força àmplia, predominen les naus disponibles petites, d’uns 500m2, que suposen un 60% del total a causa de la forta presència del sector terciari, principalment del comerç i serveis, en detriment dels sectors industrial i constructor. D’aquesta tipologia s’han registrat fins a 238 naus a la venda o en règim de lloguer. En el cas de les naus mitjanes, amb mides que oscil·len entre els 500 i 2.000 m2, n’hi ha un total de 152, mentre que les grans, d’entre 2.001 i 5.000 m2, arriben a les 17. Per últim, hi ha disponibles quatre naus de dimensions que superen els 5.000 m2. L’estudi alerta de l’envelliment que han patit molts dels 18 polí-

y Empreses als PAE. Per sectors d’activitat. 2015

y Ocupació del sòl als Polígons d’Activitat Econòmica (PAE). 2015

gons de la comarca. El 62% té més de 20 anys i només un 5,16% té menys de 10 anys. Aquesta circumstància en dificulta la dinamització, ja que alguns d’ells han caigut en desús després d’haver passat una fase de precarietat i posterior obsolescència. La majoria presenten força mancances en serveis bàsics, que

des de Node Garraf, consideren una de les assignatures pendents a treballar per iniciar el camí cap a la indústria 4.0. Un dels serveis que més preocupa a les empreses dels PAE són els TIC, en concret, l’accés a la banda ampla d’Internet mitjançant la fibra òptica.

Però també cal millorar els serveis d’infraestruc-

y Disponibilitat de sòl industrial als PAE. 2015

tures com la qualitat dels vials i les instal·lacions (il· luminació, gas, aigua...), que es mostren deficients en alguns polígons com el de Roquetes V i La Plana, de Vilanova i la Geltrú. Els més moderns, en canvi, són Torrent de Santa Magdalena i la Bòbila, també de Vilanova, i les Salines de Cubelles.

El nou conseller delegat de l’Agència Node Garraf, Isidre Also, va comentar que aquest és un procés que cal abordar per etapes per tal de traslladar amb èxit l’oferta al mercat, però “els municipis també han de fer els deures i incorporar serveis als polígons.” Per guanyar en competitivitat, els preus del metre quadrat de sòl industrial han patit importants reduccions durant els darrers anys i actualment el preu mitjà se situa entorn dels 250 euros/m2, per sota de la mitjana catalana i gairebé la meitat que el 2011. El responsable de l’estudi, Ramón Llenas, afegia que “aquest és un preu d’oferta i les operacions reals generalment es tanquen entre un 15 i 30% per sota, fet que rebaixaria els preus a uns 180-215 euros/m2”.

y Superfície sòl als PAE (m2). 2015

p Font: Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) de la comarca del Garraf. Abril 2016

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Matrix a l’espanyola Hem de comprendre que la gran majoria dels espanyols són encara part del sistema. Hem de comprendre que la gran majoria de la gent no està preparada per al canvi. Molts d’ells són inerts, tan desesperadament depenents del sistema i la comoditat que lluitaran per protegir-lo.

La pastilla blava per Espanya i la pastilla vermella per a Catalunya i el País Basc. Uns volen “l’estatus quo” els altres el canvi.

Uns ja han desconnectat

(més valents tot i les incerteses), els altres ja els hi està bé la corrupció (més val dolent conegut que la incertesa).

Malauradament i sense faltar el respecte a ningú o directament si, sembla que no s’ha escarmentat suficientment i s’ha votat per una majoria de gilipolles... (perdoneu però no he trobat altre adjectiu). No s’ha trencat amb la transició ni s’ha apostat per una regeneració. Fa pena, fa mal, fa angúnia, tristesa, fàstic...

Les noves generacions per sort, entre que alguns ja hem desconnectat i altres que han entès la situació som l’única esperança.

A poques hores de conèixer el resultat de les eleccions generals, alguns amics meus no independentistes, ja han fet “click” i tot i no creure en la independència sí que veuen com pot ser l’única eina per trencar i fugir de la situació de l’estat espanyol. I com aquell que diu, “no hay mal que por bien no venga”, fins i tot ens anirà bé el resultat al congrés d’Espanya.

A tot això, he mirat

de fer un exercici neutre d’anàlisi dels resultats, i agafis per on ho agafis, no ho entenc... tot el mapa d’Espanya en blau excepte les dues Gàl·lies (Catalunya i País Basc), tot desprès de les escoltes del MINISTRE D’INTERIOR (si, si en MAJÚSCULES), la corrupció, un candidat a president amb un nivell intel·lectual ja no zero, sinó negatiu, amb unes polítiques errònies, purament de dretes... QUÈ M’HE PERDUT? Alguna cosa no sóc capaç de veure, hi ha alguna cosa darrera, “l’establishment”? L’Ibex

35? (això no seria greu), o possiblement un nivell electoral-cultural general a Espanya molt i molt inert? (això seria molt greu). És que no té cap mena de sentit... veure el mapa tot del color blau del PP fa FREDOR! és més, FA POR! En fi, tot i els mals, la situació política continua sent prou interessant, almenys per mi: El procés, el Brexit... no deixa de ser tot inestable, i això fa tremolar el sistema i m’agrada que tremoli...

La caça de bruixes tot just comença.

Juny 2016

Penedès Econòmic

11

12

Penedès Econòmic

Juny 2016

ACTUALITAT

El Baix Penedès i el Segrià, les úniques comarques on creixerà la població activa fins el 2026

y Previsions de població activa a mitjà termini

El Penedès serà una de les zones no metropolitanes amb un major increment de persones en edat laboral y Taxa d’activitat de la població activa al Gran Penedès

Lídia Oñate La població activa patirà un retrocés generalitzat en un horitzó a mig termini amb un decreixement del 0,3% a Catalunya respecte els màxims aconseguits el 2011, segons l’informe Projeccions de població activa 2015-2051 elaborat per l’Idescat. D’entre totes les comarques, només el Baix Penedès i el Segrià experimentaran augments anuals del 0,1% durant el període 2011-2026, tal com apunta l’informe. Aquestes xifres contrasten amb l’anterior etapa d’estudi, compresa entre el 2001 i 2011, quan es va produir un creixement anual mitjà de la població activa arreu de Catalunya. Les tres comarques del Gran Penedès van superar la mitjana catalana, situada en un 2,6%, durant aquesta dècada. En concret, les persones de 16 o més anys que treballen o estan disponibles per

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

incorporar-se al món laboral van incrementar-se en un 5,7% al Baix Penedès (el màxim a Catalunya), un 4% al Garraf i un 3,6% a l’Alt Penedès.

Segons apunta l’informe, en el curs dels anys vuitanta i noranta

ENTRE 2001 I 2011 ON MÉS VA CRÉIXER LA POBLACIÓ ACTIVA A CATALUNYA VA SER AL BAIX PENEDÈS (5,7%) del segle XX, l’oferta autòctona de mà d’obra a Catalunya va tenir un augment sense precedents per l’entrada en l’edat activa de les generacions nascudes als anys setanta, però sobretot per l’augment de la participació de les

dones al mercat de treball. En la primera dècada del segle XXI, el boom migratori procedent de l’estranger va intensificar el creixement de la força de treball que residia a Catalunya, que l’any 2011 va fregar els quatre milions de persones. Posteriorment, però, va començar a disminuir fins arribar als 3,80 milions el 2014. De cara el futur, es preveu que la població activa continuï disminuint fins el 2017, tot i que després creixerà lentament fins a situar -sela població activa en un 3,93 milions l’any 2030, tot i que seran 159.959 persones menys que el 2011. En l’horitzó 2050, però, la població activa se situarà per sota dels 3,7 milions.

En el cas del Gran Penedès, cap al 2026, hi haurà 77.723 persones que compliran els criteris de població activa, un 0,3 menys; 56.915 a l’Alt Penedès, un 0,1% menys; i 54.749 al Baix Penedès, un 0,1% més que el 2011.

El valor del silenci Hi havia una vegada...

Una nena que caminava amb el seu pare quan aquest, de sobte, es va aturar en un revolt del camí. Després d’un breu silenci li va preguntar: - “A més del cantar dels ocells, què sents Marta?”

La nena va parar, agusant les orelles. Després d’uns segons va respondre: - “Papa, estic sentint el soroll d’una carreta que s’acosta.”

- “Molt bé - va respondre el seu pare -. Tens raó, s’està acostant una carreta buida.“ La Marta, sorpresa, va

preguntar al seu pare: - “Com saps que és una carreta buida si encara no l’has vist?”

Llavors el pare va respondre: - “És molt fàcil saber quan una carreta està buida, pel soroll que fa. Com més buida està la carreta, més gran soroll fa. “ La Marta es va convertir en adulta i sempre que veia una persona interrompent una conversa i parlant massa de si mateixa, de manera inoportuna o violenta, o presumint del que posseïa, tenia

p Font: Idescat

En el cas de la redistribució territorial, en l’horitzó 2026 no es preveuen canvis significatius en la distribució territorial respecte de la situació actual. A la comarca del Barcelonès hi residirà el 30,2% de la població activa catalana, a la resta de l’àmbit metropolità ho farà el 33,7% i a la resta de comarques no metropolitanes, el 36%. Entre aquests, destaca el creixement de població activa que resideix al Penedès i a Ponent.

Pel que fa a la composició per

la impressió de sentir la veu del seu pare dient: - “Com més buida està la carreta, més gran és el soroll que fa.”

El refranyer ho expressa molt bé: “Qui té boca s’equivoca” o “Por la boca muere el pez” en castellà. I vol dir bàsicament que parlar massa pot ser nociu.

Pot donar-se el cas que la por a relacionar-se o, no saber com fer-ho, impedeixi fer silenci i el que produeixi és atordir l’altre amb paraules buides de contingut que només aconsegueixen allunyar.

edats de la població activa, l’Idescat també apunta que disminuirà el nombre i el pes relatiu de la població de 25 a 54 anys, que forma el gruix majoritari, i en paral·lel augmentarà en tota probabilitat el pes de la població activa major de 55 anys. D’altra banda, la ràtio entre població activa i població jubilada (mesurada com el nombre d’actius per cada inactiu major de 65 anys) disminuirà perquè la segona creix a un ritme més ràpid que la primera.

Les persones poden arribar a ser més preuades pels seus silencis que per les seves paraules, perquè saben escoltar. El silenci pot ser més eloqüent que qualsevol paraula. Per exemple, en una situació límit el silenci és el que confirma el desenllaç.

Els grans moments exigeixen silenci per poder estar atents, no distreure i concentrar-se en els significats.

Els cultes religiosos per exemple, són silenciosos perquè només en silenci està el sagrat; l’espai entre els pensaments; la nostra interioritat; l’eternitat i l’ésser

veritable.

El silenci és l’antítesi de la paraula, però, a causa de la gran importància que té en la comunicació humana, fa que parla i silenci siguin complementaris. El silenci no és renúncia, sinó contenció, pausa, reflexió i o prudència. El silenci és eloqüent ja que n’hi ha que diuen més que mil paraules.

Les coses superficials són sorolloses, una carreta buida per exemple, per destacar perquè estan buides de contingut; en canvi, el que és essencial i veritable roman en el silenci.

Juny 2016

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Juny 2016

EMPRESA

Les empreses inverteixen més en l’anàlisi de dades per retallar els costos energètics La companyia vilafranquina OpenDomo ha desenvolupat una plataforma a través de la qual els consultors energètics busquen com reduir-los EAM, juntament amb un grup d’empreses del sector d’eficiència energètica a nivell europeu.

Aquest és un projecte de quatre anys que se centra en la rehabilitació d’edificis residencials, en concret, dels d’habitatge públic, que representen un 12% dels immobles europeus i tenen un gran índex de millora. Actualment s’estan executant tres projectes més a les ciutats de Padiham (Regne Unit), Treviso (Itàlia) i Landskrona (Suècia). L’objectiu

Lídia Oñate Ja fa uns anys que les empreses van fixar-se com a prioritat retallar els costos. En el punt de mira es van situar els energètics, un dels principals esculls que han de fer front dia a dia per l’elevat preu de l’energia al nostre país.

En paral·lel, han anat proliferant empreses i professionals que ofereixen els seus serveis com a consultors energètics per tal de detectar on es produeixen els majors consums d’energia i de quina manera es pot reduir el cost de la factura. L’empresa vilafranquina OpenDomo és una de les companyies que s’encarrega de facilitar el camí als consultors, que reque-

Ajustar la potència i seguir un bon protocol de tancament, principals mesures d’estalvi reixen una plataforma a través de la qual obtenen les dades de consum de les empreses. “Nosaltres oferim una solució per ajudar el seu client a estalviar”, explica Elisabet Cuenca, gerent d’OpenDomo. Amb aquest sistema i les mesures adients, les empreses po-

den arribar a estalviar entre un 20 i 30% del consum energètic. Des d’OpenDomo han fixat en quatre els nivells de solucions a l’empresa: validació de factures; monitorització del comptador de la companyia; fer submesures de la temperatura, l’aigua, llum i gas, entre d’altres; i l’automatització.

“El primer que cal fer és revisar la facturació de la llum perquè hi acostuma a haver molts errors com la potència contractada”, comenta Cuenca. En aquest aspecte veu necessari fer una bona anàlisi de les potències a través de les corbes de càrrega, que permeten conèixer quin és el màxim de potència que necessita l’empresa i durant quins moments es fa servir. “Si es tracta d’un excés de potència molt puntual no surt a

compte demanar més potència de l’habitual, sinó pagar una penalització”, argumenta. Aquesta mesura, sumada a un bon protocol de tancament que asseguri que durant les hores de tancament de l’empresa tots els aparells estan correctament apagats, ha fet estalviar més del 20% en algunes empreses. Entre els seus principals clients, destaquen l’administració local, “que té un potencial de millora molt alt”, i les empreses multipunts, és a dir, cadenes de botigues, forns de pa, supermercats... Segons Cuenca, “encara que gastin poc a cada punt, a nivell global de negoci el resultat pot ser important”.

Actualment, la majoria dels clients dels seus consultors es localitzen a Barcelona, Madrid i

Sevilla, però també operen a l’estranger amb projectes a l’Argentina, Colòmbia, Xile i Portugal, entre altres països. “A Espanya hi ha molta competència al nostre sector i volem fer força en altres mercats”, comenta Cuenca, que afegeix que “el volum de negoci que podem aconseguir aquí és petit i per això preferim apostar per països com Anglaterra, on el nivell de vida (i de negoci) és més alt”. De cara al futur, l’objectiu és ampliar els clients al Penedès i obrir una branca de consultoria energètica que pugui ampliar el negoci també a nivell domèstic.

OpenDomo s’incorpora a un projecte pioner d’abast europeu L’octubre de l’any passat OpenDomo va iniciar el projecte DRE-

Amb l’anàlisi, les empreses poden arribar a estalviar entre un 20 i 30% de consum energètic és reduir fins a un 75% el consum d’energia (davant del 40% que és l’habitual en aquests casos). De moment, però, només s’ha realitzat la fase inicial, que ha inclòs la visita a les tres localitzacions.

“Ara començaran a posar els primers elements mesuradors per tenir registrades les dades, tant d’abans com de després, i així poder-ho avaluar”, explica Cuenca.

Un cop finalitzat el projecte DREEAM, els membres que hi han participat intentaran buscar potencials clients on aplicar-ho a la resta de països.

El vilafranquí Antoni Massanell farà de president en funcions de CaixaBank durant unes setmanes Olga Aibar El vilafranquí Antoni Massanell, vicepresident de CaixaBank des de juny de 2014, podria actuar de president en funcions de l’entitat d’estalvis durant aproximadament un mes, el temps que pot trigar l’autorització formal del BCE del nomenament de Jor-

di Gual com a president del banc.

Així ho apuntaven diversos mitjans en els darrers dies, tot i que fonts del banc asseguraven desconèixer aquesta dada.

Antoni Massanell (Vilafranca del Penedès, 1954) va exercir diversos càrrecs a la Caixa d’Estalvis i de Pensions de Barcelona “la Caixa” des del 1971 fins el juny de 2011. També és president no

executiu de Cecabank, conseller de Telefónica, SA, i conseller de Sareb, entre altres càrrecs.

El consell d’administració de CaixaBank es va reunir el 30 de juny a la tarda per acceptar la renúncia d’Isidre Fainé com a president i vocal del consell. En aquest mateix consell, amb l’edició d’aquest mensual ja tancada, s’havia de sotmetre a consideració

del consell les propostes de la comissió de nomenaments de Gual com a conseller i president.

Tanmateix, el nou líder del banc no tindrà cap funció executiva. A la pràctica, el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, passarà a ser la màxima figura executiva de l’entitat financera i Fainé, de 73 anys, continuarà com a home fort, ja que presidirà la Fundació

Bancària La Caixa i el hòlding Criteria Caixa.

Penedès Econòmic

Juny 2016

15

EMPRESA

Caprabo obre la primera de les CaixaBank reuneix experts del seves noves benzineres al Vendrell món del vi per analitzar el futur Els propers dos anys preveu invertir 4 milions d’euros en deu benzineres que implantarà arreu de Catalunya

del sector vitivinícola redacció

Lídia Oñate

Caprabo vol reprendre la seva línia de negoci centrada en estacions de servei. El 2006 va vendre les 37 benzineres que tenia dins la seva xarxa d’establiments comercial i fins ara no s’havia proposat revifar un negoci que complementa les vendes fetes al supermercat amb promocions i venda creuada. La primera de les estacions de servei va començar a funcionar el passat mes de maig a Comaruga (el Vendrell), al costat del supermercat Caprabo ubicat a la N-340. A més de distribuir gasoil A i gasolina Súper95, disposa de dos punts de càrrega per a vehicles elèctrics o híbrids, fet que la converteix en la primera benzinera Ca-

prabo d’incloure’ls de tot Catalunya. La cadena preveu invertir quatre milions d’euros en una desena de benzineres els propers deu anys, entre les quals n’hi ha una al Baix Penedès, ja oberta, i una altra per construir a l’Alt Penedès (tot i que encara no han confirmat la població).

Segons Jordi Lahiguera, director d’expansió de Caprabo, “volem posicionar-

nos amb un preu econòmic i gasolina d’alta qualitat”.

Per fer-ho, Lahiguera reconeix que hauran de reduir el seu marge de beneficis, però insisteix que “l’objectiu és fidelitzar els nostres clients”. Caprabo estima que les futures gasolineres registrin unes vendes superiors als tres milions de litres anuals i tinguin un flux circulatori d’uns 100.000 vehicles a l’any.

Més de 300 persones vinculades al món del vi es van reunir el passat 10 de juny a la Jornada AgroBank El futur del sector vitivinícola, un fòrum de trobada i debat entre professionals i experts del món del vi que van analitzar les noves tendències i les perspectives de futur d’aquest sector estratègic per a l’economia. La jornada, que es va celebrar en el CaixaFòrum de Barcelona, va ser presidida per Juan Antonio Alcaraz, director general de CaixaBank; Carlos Cabanas, secretari general d’Agricultura i Alimentació del MAGRAMA; Salvador Puig, director del INCAVI; i Jordi Nicolau, director territorial de CaixaBank a Barcelona.

A la trobada professional van assistir Rafael del Rei, director general de l’Observatori Espanyol del Mercat del Vi, i Juan Park, director de recerca de Wine Intelligence, que van fer ponències sobre les noves tendències i oportunitats als mercats internacionals del vi. El programa també va incloure una taula rodona protagonitzada per Mireia Torres, directora de R+D+I del grup Torres i directo-

ra dels cellers Jean Leon i Torres Priorat; Tom Mata, director general de les Caves Recaredo; i Quim Vila, propietari de Vila Viniteca.

A través d’aquesta iniciativa, CaixaBank materialitzava el seu suport a un sector en constant canvi i innovació. L’entitat, a més, acaba de signar un acord amb el Banc europeu d’Inversions pel qual destinarà 200 milions d’euros per finançar el sector.

16

Penedès Econòmic

Juny 2016

L’ENTREVISTA

JAVIER DE LAS MUELAS

Empresari del món del còctel que crea tendències al món

“Hi ha un còctel per a cada moment, depenent de la companyia”

Javier de las Muelas va néixer a Barcelona l’any 1955. És empresari i està considerat un creador de tendències en el món de la gastronomia i més concretament en la creació dels còctels, que l’han fet conegut des de l’atalaia del Dry Martini Còctel Bar, del qual és propietari des de l’any 1996 en què el va adquirir directament al seu fundador, Pere Carbonell, amb qui treballava.

Va recollir el llegat del que era una martineria, ja que només s’hi servien Dry Martinis, combinat del qual s’havien preparat, a finals de l’any 2015, un total d’1.055.958 copes... I cada cop que els clients en demanen un la suma va creixent.

Està considerat un dels més distingits mixologistes del món.

Imparteix cursos, fa conferències en fòrums gastronòmics i escoles de negocis. Col·labora amb mitjans de comunicació impresos i audiovisuals. És fundador del famós bar de còctels Gimlet, un complement del Dry Martini.

A més, realitza consultories i fa assessorament estratègic per a grans companyies del món de l’oci mundial, amb algunes de les quals s’ha aliat per crear espais en els seus luxosos hotels.

Des de The Academy s’ha convertit en una referència mundial dels còctels i les begudes.

A Catalunya ha col·laborat molt especialment amb Freixenet, creant amb alguns dels seus caves diferents còctels.

Javier de las Muelas és un home difícil d’abordar. Les seves ocupacions el tenen donant voltes pel món i quan és a casa, a Barcelona, les seves empreses li demanen molta dedicació, a més del temps que dedica a cuidar del que és el seu món: The Academy. Un espai, al costat del Dry Martini, l’establiment des del qual ha teixit la seva fama i, sobretot, ha irradiat la seva manera d’entendre el món de la cocteleria i la gastronomia Josep Maria Roca Empresari exitós, col·labora amb empreses penedesenques del món del cava i el vi, especialment amb Freixenet, per a qui ha creat una col·lecció de còctels. Al 2012 va inaugurar el Cavatast on va dir “fem còctels amb cava, ens acostem a la modernitat”.

Aquesta col·laboració amb Freixenet, plasmada en diferents folletons, ha col·locat el cava en el món del còctel de la mà del català que n’és un dels principals ambaixadors. “Amb Freixenet he treballat de consultor i de col·laborador en la creació de còctels de cava amb productes de la casa. En les empreses amb que treballo, m’agrada que les relacions siguin llargues, de temps, que puguem conèixernos i connectar súper bé. Ha estat així amb les famílies Ferrer i Bonet, que treballen per donar valor al cava en una companyia que és a gairebé 150 països del món, que porta anys exportant i obrint mercats arreu, amb el que això significa de treball i dedicació” Per Javier de las Muelas, la relació amb la gent és important, la química que s’estableix amb aquestes persones ha de ser especial . “La gent del món del vi, de la D.O. que sigui, Priorat, Rioja, Ribera... sempre és bona gent. Clar que cadascú treballa

a la seva manera perquè entenen l’elaboració de manera diferent”. Reconeix que també ha tingut bona relació amb les famílies de Gramona, Juvé & Camps o Raventós. Creu que el cava ha de fer molt camí encara.

“El champagne és una marca i està en un gran nivell al món, dir el contrari no té sentit. Té molt valor i molta qualitat, però el cava també té el seu ni-

DES DE LA SEVA INAUGURACIÓ I FINS L’ANY PASSAT S’HAVIEN SERVIT 1.055.958 DRY MARTINIS AL SEU ESTABLIMENT vell i durant els últims anys els productes que s’elaboren han arribat a un nivell més alt i per això surten a fora”.

L’empresari creu que els francesos saben vendre molt bé, la seva marca: van ser els que van fer primer aquest producte i tenen avantatge. “Són dos móns diferents i cadascú busca el seu espai en els mercats. Però és cert que falta una mica saberlo vendre. La gent d’aquí és de la que té més valor pel que està fent, amb més dinàmica

i més valor de negoci. És gent del camp que surt a vendre i ho fan força bé, però han de lluitar amb els italians amb el seus espumantes què saben vendre l’hòstia i els francesos que per ser els primers costarà molt superar-los”.

Els seus còctels de cava aporten valor a aquesta feina. Com també pot ajudar els vins. També hi ha grans còctels amb vins.

“Hi ha grans clàssics. Ara per exemple està de moda els sprits.

D’origen eren un vi amb aigua amb gas i a la llarga és amb cava, un espumante i estan súper de moda en el món. La sangria és un còctel perquè en pots fer amb vi negre o el que vulguis (vi blanc o cava). La sangria és el còctel espanyol més important, el fem molt als nostres establiments de l’Àsia.

Se serveix en una gerra i és per compartir i això li dóna unes característiques especials”.

La història pública, que és poca perquè és una persona molt gelosa de la seva intimitat, comença quan es posa al front del Dry Martini per capgirar tota la filosofia del local, que només servia aquesta beguda en exclusiva, i per fer-lo servir d’excepcional trampolí internacional. “El Dry Martini és un martini sec, que no és un martini extra dry de la marca Martini. És una copa de ginebra -a països d’Amèrica o Anglaterra posen vodka- amb unes carícies de vermut sec (dry

Penedès Econòmic

Juny 2016

17

L’ENTREVISTA o extra dry). En la combinació perfecta hi ha la màgia del que és el rei del còctels. És com l’ou ferrat i les patates fregides, o la sopa d’all o de ceba, no hi ha gat amagat i si et passes amb el vermut l’has pifiat, o si no està molt fred no serveix, com tantes coses”.

Javier de las Muelas no serveix còctels als seus locals. “Fa molts anys que només faig copes per als amics. No ho trobo a faltar. Vaig estar set o vuit anys fent-los, però el valor està per damunt. És un ofici, però el que m’interessa és poder crear experiències, ambients, sensacions”. Pensa que és el molt més important perquè els bars “formen part de les vides de les persones. La primera història d’amor sorgeix quedant per prendre alguna cosa i has de saber triar el bar que és l’església i el barman que és el sacerdot i també el còctel que has de prendre. És una litúrgia i els bars són esglésies. Quan em donen les gràcies i els preguntem, em diuen que els meus bars formen part de la seva vida. Això és el que ho fa important”.

Possiblement per això ha creat una marca pròpia: Dry by Javier de la Muelas, que llueix en els seus establiments, però també en totes les aliances que ha fet arreu del món, des dels Paradores de Turismo fins a grans companyies hoteleres mundials.

Els seus són establiments per

LA SANGRIA FETA AMB VI O CAVA ÉS EL CÒCTEL ESPANYOL MÉS IMPORTANT QUE HI HA gaudir amb la parella i les bones companyies “i també amb un mateix”, afegeix. “A vegades un necessita aquesta intimitat per poder parlar amb tu mateix. És el que tenen els nostres bars, aquesta màgia, i és com entrar en el líquid amniòtic dins de la mare.

Amb tot, Javier de las Muelas no s’està de fer l’advertiment que toca. “Cal beure sempre amb intel·ligència, “dime como bebes i te dire quien eres”. És un tema personal. Està bé una copa, més no és necessari. L’alcohol té les seves característiques que determinen el que està bé o no. Per a un estat d’ànim és una mala companyia una copa amb base d’alcohol”.

L’empresari té molt clar que “hi ha un còctel per a cada moment, depèn de la companyia, depèn on estiguis, si estàs a Tòquio o al costat del mar a Ai-

guablava, que et ve més de gust una sangria o si estàs a Brasil alguna “batida de cachassa”.

Depèn amb qui estiguis i no depèn de l’estat d’ànim perquè si depèn d’això, vas malament.

Has de ser respectuós amb tu mateix”.

El món de la cocteleria està de moda. És viu. “Hi ha moltes cocteleries i hi ha molts llocs on fan còctels. Ara, amb la moda del gin tònic, sembla que si no fas còctels no ets ningú.”

El gin tònic, explica “ha estat un moviment femení, un long drink, una beguda llarga. Diuen que a les dones els agraden els alcohols dolços i no és veritat.

La dóna ha posat el gin tònic en el mercat”.

N’hi ha de tradicionals que mai no passen de moda. El cuba libre –rom amb coca cola-, el raf o gin coke –ginebra amb coca cola-...

“són coses del passat, però encara se’n beuen. A mi m’agrada fer-ho amb un Bacardi blanc i amb un daurat, tres quarts d’un un quart de l’altre... i tot amb coca cola i ja està bé... Però és molt personal, cadascú ha de beure allò que li agradi més”.

A Javier de las Muelas el que realment li agrada és investigar sobre aquest món: “m’agrada fer famílies de còctels i treballar cercant una sèrie de idees. La cocteleria es basa en dos principis que són ciències: la química, pels ingredients que s’hi barregen o no i s’ha de saber què es pot barrejar i què no. I les matemàtiques per l’exactitud amb que s’han de fer les combinacions i preparar les receptes. El que la gent vol és tornar a beure el que ja ha tastat i per això s’ha de fer amb la màxima exactitud”.

Dry by Javier de las Muelas, la marca en la que es basa tot el seu imperi

Quan el 1996 va adquirir el Dry Martini al seu mestre Pere Carbonell, Javier de las Muelas tenia molt clara la seva visió del món de la cocteleria que l’ha dut a col·locar aquest establiment set anys seguits en la llista de World’s 50 best Bars, un honor que només altres sis bars al món han aconseguit i essent l’únic espanyol.

El creixement ha estat constant. Primer l’Speakeasy, un restaurant temàtic sobre la Llei Seca en el que havia estat magatzem del Dry Martini, una incursió en el món de la gastronomia que no era nou per a ell.

El remat fou al 2011 amb la creació de The Academy, un espai enganxat als altres locals que és la seva factoria, el lloc on treballa amb el seu equip i que dedica al desenvolupament del talent amb masterclass exclusives i workshops de formació. Transformat en Academy Bar Kook de la mà de Carles Tejedor és tan-

mateix una proposta gastronòmica que integra la filosofia del Dry Martini i l’Speakeasy.

Darrerament, ha obert les portes a col·laboracions a la resta de l’estat i al món. Ha obert espais a Londres, Madrid (el Dry by Javier de las Muelas at the Gran Melià Fènix), Sant Sebastià, Palma de Mallorca i també a Bali amb Four Seasons Hotels & Resorts, a Singapur o a Tailàndia, amb el renovat One Ninety.

L’Euro Star Amancio López que estrena el The Corner by Javier de la Muelas és a Còrdova, Barcelona, Munic, Berlín i “obrim amb un concepte que està prou bé.”

També ha generat una aliança amb els Paradors de Turisme d’Espanya que treballarà sota la marca Paradores y Javier de las Muelas i que ha començat al Restaurant Còctel Bar Mar i Vent d’Aiguablava, a Begur, al qual seguí el Dry Snow Restaurant & Còctel Bar d’Arties, a Baqueira.

18

Penedès Econòmic

Juny 2016

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

EN EL 10è ANIVERSARI DE L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA: 2006/2016 “L’educació financera... es tracta d’una poderosa arma de coneixement per a una millor organització personal i per a una major consideració i participació crítica en el futur propi i el del país... que augmenta la nostra exigència amb nosaltres mateixos i amb els que ens governen” (Santiago Carbó, El País 06-10-2015) 1) LA NOSTRA GRAN CRISI VA SER ANTERIOR O POSTERIOR A LA DELS ESTATS UNITS?

S

i preguntem als nostres conciutadans, que s’alimenten informativament pels canals tradicionals, sobre l’origen de la nostra crisi econòmica, una part contestaria que tot procedeix de la crisi immobiliària dels Estats Units que es va generar a l’agost de 2007, però trobarem, sens dubte, molts més que ens respondran que prové de la gran crisi financera internacional que es va desenvolupar en l’últim quadrimestre de 2008, i que sorgint, també, del mateix país es va globalitzar, sorprenent a tots els dirigents polítics del món, sense exclusió.

No obstant això, no va ser aquesta l’experiència que vaig viure des de la meva talaia professional.

Jo tenia el costum d’ordenar i llegir els estudis que m’enviava Metrovacesa sobre la conjuntura de l’Economia Nacional i Internacional. En ells, hi havia un apartat sobre l’evolució del mercat d’habitatges, elaborat pels Registradors de la Propietat d’Espanya.

En el número 19, corresponent al mes d’abril de 2007, vaig comprovar que el nombre de vendes d’habitatges es va reduir en el 2006. El declivi es va agreujar en el segon semestre fins a arribar a una xifra final d’un 7,2% per a tot l’exercici.

L’any 2007 els descensos es van anar accentuant, fins a concloure l’any amb una caiguda total d’un 13,93%.

En l’índex del nombre d’hipoteques elaborat per l’INE, la baixada es va anar intensificant d’una manera extraordinària i partint d’un sostre, en el 2006, d’1.896.515 hipoteques, la qual cosa suposa una mitjana mensual de 158.043, quan arribem a agost de 2007 i

esclata la crisi als Estats Units, el nombre d’hipoteques havia descendit un 43%, fins a 90.000.

A la fi de 2007 havien tancat la meitat d’agències immobiliàries no seria perquè portaven gairebé dos anys amb una gran recessió de vendes i no pels 3 o 4 mesos anteriors, des de la crisi dels Estats Units?

En les eleccions de març, el nombre d’hipoteques havia caigut un 55% fins a la xifra de 70.000.

Quan la crisi financera internacional esclata, al setembre de 2008, el nombre d’hipoteques i vendes d’immobles estava sota mínims. L’enfonsament es va produir anteriorment. A partir d’aquest moment, el nombre d’hipoteques es manté entre una franja de 50/60.000, amb la peculiaritat que un bon nombre d’operacions no són per finançar

EL PES DE LA CONSTRUCCIÓ A ESPANYA TENIA 3 VEGADES MÉS INCIDÈNCIA QUE EN ALTRES ECONOMIES DEL NOSTRE ENTORN

compravendes (que continuen descendint durant l’any 2009, un 24,9%) sinó per assegurar l’impagament i la mora de gran nombre de clients de les entitats financeres, a part de les dacions de pagament per amortitzar crèdits anteriors.

En la nostra opinió, sobre nosaltres van coincidir dues crisis, una anterior, pròpia i previsible i una altra posterior, internacional i més difícil d’anticipar.

La primera va ser conseqüència de la falta d’adaptació de l’economia espanyola al canvi de cicle econòmic.

El creixement espanyol dels anteriors anys va estar basat en un model en el qual el pes de la construcció tenia 3 vegades més incidència que en altres economies del nostre entorn.

Aquest creixement es va sostenir en una forta entrada de

capital exterior col·locada en crèdits aprovats sense els criteris de solvència i professionalitat tradicionals.

La demanda va créixer no perquè la població va incrementar proporcionalment la seva renda, sinó per les facilitats que el sistema financer va donar als compradors, tant en termini com sobretot en quantitat i enmig d’un conjunt de previsions que després comprovaríem que eren falses (Exemple que “el preu de l’habitatge mai baixa”).

I tot va acabar en el segon semestre de 2006, amb la disminució de la inversió creditícia provocada per la reducció del flux exterior, a causa de la pèrdua de confiança en l’economia espanyola dels mercats internacionals Crec que, quan es va veure que no podia continuar l’economia fent més cases que tinguessin sortida per a una demanda solvent, la política econòmica havia d’haver-se concentrat en la promoció de coses (béns i serveis), a fi de mantenir la producció, la renda i l’ocupació i fins i tot el nivell d’ingressos públics.

Calia potenciar el sector productiu fent un gran esforç perquè es constituís una alternativa per a un sector de la construcció, sobredimensionat i prop d’un ajust, incentivant el seu finançament i tots els processos de reducció de costos i millora de la qualitat, intentant assegurar la competitivitat arruïnada per la revaluació de l’euro sobre el dòlar, l’increment del diferencial d’inflació en relació als països competidors de la zona euro des de la seva introducció i pel dèficit de qualitat en tants sectors que afecten la producció (exemple infraestructures, educació tècnica, recerca, marc legal empresarial i laboral, energia...).

Penedès Econòmic

Juny 2016

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Duran y Galan, una marca de cava i d’altres begudes El Yahya Ighaddouran, el Mohamed Ighaddouran i el Cristian Trinidad són tres joves llicenciats, en ADE dos d’ells i un tercer enginyer, especialitzats en el sector del cava i també en la gestió de diferents negocis. Són molt joves però la seva faceta viatgera, la motivació de tenir un negoci propi i les ganes de treballar els han portat a descobrir un munt d’oportunitats que volen transformar en projectes. El que avui us presentem ha vist la llum aquesta setmana, malgrat ha estat “envellint” com el seu cava en els darrers anys.

Cadascú ha treballat en el sector del cava i en direcció d’empreses i també tenen experiència en negocis de degustació. “Jo ja portava temps volent fer el meu propi cava...Treballo a Caves Monsatrell. Vaig organitzar visites a Pepsico”.

Parlo amb un dels tres emprenedors, en Yahya. D’on neix la teva idea de fer el teu propi cava?

He treballat molts anys a les caves Monastrell, on he après molt i m’han ofert moltes possibilitats. Allà he organitzat moltes visites i col·laborat amb molts projectes. Feia temps que tenia ganes de tenir el meu propi cava i diversos factors han fet possible que ara sigui real.

Vaig convèncer el meu amic i el meu germà i ens vam animar.

L’experiència de viatjar per diferents països com ara Turquia, l’Índia, el Nepal, Taiwan o Indonèsia, em va fer adonar de moltes coses. Ara fa uns anys vaig deixar la feina i vaig fer de “motxillero”.

Vaig estar 4 mesos d’aventura i

també el meu germà ha voltat molt i després de fer el seu màster té ganes també d’obrir un negoci. Veiem una oportunitat important de vendre cava i altres begudes a nous països.

Què has après en aquesta etapa viatgera que et pugui servir pel teu negoci?

Buff, moltes coses, la manera de tractar amb la gent, per exemple. Aquí som molt tancats. Els països àrabs són molt més oberts en la idea del comerç, són molt comerciants... També m’ha permès detectar mancances que tenen aquests països i que nosaltres podem cobrir.

Ets musulmà però no ets practicant. Sobta que emprengueu un projecte justament vinculat a la venda de cava i d’altres begudes. T’ha generat algun problema?

Hi ha moltes persones en els països àrabs que els agrada beure alcohol i com que no són practicants poden fer-ho. Ho vaig veure a Catar i aquest any al Marroc, a Casablanca també.

Són ciutats molt cosmopolites i obertes. A més, hi ha també tot un altre públic que és la gent que és d’aquí però que per motius laborals viuen a països àrabs. Realment hi ha mercat.

Aquí no he trobat dificultat... primer genera sorpresa, però la veritat és que sento més estima que rebuig.

D’on et ve el teu coneixement de l’enologia?

El meu padrastre treballa a Freixenet i jo vaig estudiar eno-

logia. A més des de fa molts anys que treballo a les caves Monastrell. Un lloc on m’han fet molta confiança, en els moments més complicats de crisi econòmica vaig compaginar altres feines per poder seguir col·laborant-hi.

Ara hem trobat una forma de vincular-me a l’empresa, organitzo visites i hi tinc el meu propi cava. Es una col·laboració que ens beneficia a tots dos.

gràfica, fotografia, la web, la presència a les xarxes...

Això de fer cava no s’improvisa, quan vas començar?

Vaig fer el meu primer cava fa 10 anys i me’n vaig reservar algunes ampolles. Les feia per consum propi. De mica en mica vaig anar veient que la idea de tenir el meu propi cava anava en ferm.

Fa ja un temps que vam iniciar els tràmits per legalitzar-ho tot, des d’aquesta setmana que tenim ja la S.L. Ara estem fent tota la imatge

Què ha estat el més difícil d’aquest procés?

El més complicat és agafar la decisió i tirar endavant, vèncer la incertesa, gastar-te un diners, la decisió, etc.

El que m’ha ajudat més ha estat la confiança amb el meu cap, també els seus consells. Et sents tan inexpert en el món de l’empresa, i això que jo vaig estudiar ADE. També el meu germà ha estat un gran puntal.

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Mirar més enllà , descobrir possibilitats i oportunitats més enllà dels llocs on estem acostumats a mirar, això és font d’oportunitat.

2- La col·laboració basada en la confiança. Són molts els emprenedors que aconsegueixen establir una relació de confiança amb altres persones que esdevenen clau per engegar el seu negoci.

3- Fora tabús. Sovint nosaltres mateixos ens creiem que no podem tirar endavant per un o altre condicionant. Aquest creença ens limita i impedeix que ho intentem.

4- Les fites les marques tu. El Yahya fa aquesta reflexió per l’esport, en l’emprenedoria és exactament el mateix.

Quins reptes us plantegeu a mig termini?

Obrir mercat a Àsia, començarem venent aquí, però l’objectiu és obrir mercat allà.

L’any passat vam anar allà: vam anar a fires, vam conèixer preguntant i vam fer un petit estudi de mercat.

Volem tastar bé el producte aquí per atrevir-nos a donar el pas.

Si haguéssiu de donar algun consell a algun emprenedor que vulgui engegar el seu projecte, què li diríeu?

Sobretot que sigui descarat i que no tinguin ni vergonya ni tabús. Sempre hi ha alguna cosa nova per oferir, alguna cosa que no fa ningú.

Ets, a més, un molt bon esportista. Què t’ha aportat l’esport?

Moltes coses, col·laboro a l’Escola Inter municipal del Penedès i faig arbitratges i coordino activitats per a nens. He après a organitzar i coordinar equips. Però sobretot l’esport m’ha ensenyat a autosuperar-me, a no rendir-me a entendre que no hi ha límit, que les fites te les marques tu i que la motivació ve de dintre.

Això a l’empresa m’és molt útil.

20

Penedès Econòmic

Juny 2016

OPINIÓ

Grup d’Opinió de l’ADEPG

E

l grup d’opinió de l’ADEPG ha volgut treballar sobre el TTIP, el tractat de comerç i inversió que estan promovent la Unió Europea i els Estats Units, per tal de donar el punt de vista propi sobre aquesta qüestió; un punt de vista pensat des de les empreses del nostre territori i des de la PIME. Hi ha moltes coses que no se saben del TTIP, però de ben segur que n’hi ha una amb què tothom està d’acord: la manca d’informació. Hi ha qui diu que aquest dèficit informatiu té la intenció d’ocultar la naturalesa del tractat i hi ha qui diu que és la discreció que tota negociació necessita. El que és segur és que la manca de debat no diu gran cosa a favor de la transparència i la qualitat democràtica del procés.

El grup d’opinió de l’ADEPG ha portat a terme un sondeig en-

La PIME i el TTIP

tre els empresaris de l’associació i ha pogut comprovar que el 80% dels empresaris tenen poc coneixement del TTIP, més aviat gens.

Això posa de relleu que una qüestió que pot definir el nostre mercat d’una manera tan notable és desconeguda per la gran majoria dels empresaris. És necessari el debat, i la perspectiva de la PIME

A la vista de la importància d’aquest assumpte i del desconeixement que hi ha entre els empresaris, hem arribat a la conclusió que és important conèixer aquesta qüestió de manera més profunda.

El tipus de debat que volem és sense apriorismes ni posicions ancorades. Ha estat difícil accedir a informació sobre el TTIP, si bé és cert que la UE n’ha pu-

blicat algun fulletó explicatiu, i encara més accedir a persones que en tinguessin prou coneixement com per explicar-lo en algun tipus de fòrum organitzat per l’ADEPG. Per això, en lloc de poder parlar de com és el TTIP, només podem parlar de la necessitat que aquest sigui debatut i, sobretot, que el debat es faci també des de la perspectiva de la petita i mitjana empresa, perquè hi ha la sospita que aquests tipus de tractat sovint són dissenyats per les grans corporacions i per empreses que no tenen una vinculació especial amb el territori. Demanem que es tingui en compte el teixit empresarial propi del nostre país, conformat sobretot per empreses de mides petita i mitjana i implantades arreu del territori.

L’ADEPG demana a la UE més

informació i transparència en la negociació d’aquest tractat. En primer lloc perquè es puguin defensar els interessos de les nostres empreses, i per tant de la nostra economia, però també per poder preparar les nostres empreses de cara a afrontar aquest repte.

Desconeixem els termes de l’acord però estem segurs que caldrà estar amatents i vetllar perquè aquests siguin suficientment profitosos per a les empreses, així com ho ha de ser per als ciutadans. És discutible que l’acord sigui favorable a les PIMES ja que tot sembla indicar que s’està pensant en les grans corporacions amb implantació a banda i banda de l’Atlàntic.

En definitiva, massa interrogants i incerteses com per fer valoracions objectives que ens permetin a les empreses prendre decisions o fer plans de futur.

Juny 2016

Penedès Econòmic

21

22

Penedès Econòmic

Juny 2016

TRIBUNA UEP

DKV i Cheque Gourmet-Up Spain, noves empreses patrocinadores de la UEP Directius de les dues multinacionals i el president de l’organització empresarial, Santi Carda, signen un conveni de col·laboració DKV, multinacional d’assegurances especialitzada en el sector de la salut, i Cheque GourmetUP Spain, companyia de suport a les empreses en matèria de menjar i el benefici social i fiscal que se’n deriva, s’acaben d’incorporar com a empreses patrocinadores de la Unió Empresarial del Penedès. El president de la UEP,

Santi Carda, el director de DKV a Barcelona, Josep Benedicto, i

La religiosa i activista social sor Lucía Caram, protagonista de la Nit Empresarial 2016 La popular monja dominica i activista social d’origen argentí i resident a Catalunya Sor Lucía Caram serà la principal protagonista de la Nit Empresarial 2016

que la UEP organitza el dijous 14 de juliol al restaurant el Mirador de les Caves. A partir del lema “Nous temps, nous paradigmes” a l’entorn del qual girarà la cin-

el director regional d’UP Spain, Manuel Muñoz, van segellar a princpi de juny l’acord amb la signatura d’un conveni d’un any de durada renovable.

Tant DKV com Cheque Gourmet-Up Spain tenen intenció de donar a conèixer els seus serveis a les empreses associades a la UEP i obrir-se mercat al conjunt de les quena edició de la trobada empresarial, Sor Lucía Caram parlarà de solidaritat, responsabilitat i empresa. Com a gest d’agraïment per la seva participació, durant el sopar es recolliran fons per la Fundació Rosa Oriol impulsada per la religiosa i que té com a finalitat l’ajuda als col·lectius de persones més vulnerables.

comarques del Penedès. La UEP ha posat a disposició de les dues companyies la seva infraestructura per dur a terme jornades, cursos i tallers que permetin conèixer millor el seu producte. DKV i Cheque Gourmet-Up Spain ofereixen serveis en benefici de les empreses, autònoms i els treballadors: la primera amb una àmplia oferta d’assegurances mèdiques dirigides a fomentar els hàbits saludables; i l’altra enfocada a serveis de suport a les empreses i els treballadors en tres àmbits: menjar (Cheque Gourmet), guarderia (Cheque Educainfantil) i el transport públic col·lectiu (Cheque Trasporte).

La majoria d’aquests serveis ofereixen tant a l’empresari com al treballador interessants avantatges fiscals i socials. A partir d’ara, la imatge corporativa d’aquestes dues companyies serà present en tots els actes públics que organitzi la UEP, inclòs els mitjans de comunicació interns com la newsletter setmanal.

El president de la UEP, Santi Carda, ha agraït públicament el suport d’aquestes dues multinacionals i ha refermat el compromís de la UEP per apropar als seus associats tots aquells productes del mercat que suposin un benefici per a l’empresa i els seus treballadors.

El sopar de la Nit Empresarial 2016 serà també el marc on es

lliuraran els guardons dels Premis UEP 2015 a les millors iniciatives empresarials. L’acte de lliurament el presidirà el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, intervindrà en l’acte a través d’un missatge institucional enregistrat especialment per a l’ocasió.

Espai Socis AEMOL CONSULTING Som una empresa dedicada a l’aplicació de la LOPD (Llei Orgànica de Protecció de Dades,

15/1999) des dels seus inicis l’any 2002. Té més de 15.000 clients de tots els sectors d’activitat i més

AFFINITY PETCARE Affinity és una empresa amb més de 50 anys d’experiència en la fabricació de nutrició animal. Som

líders en alimentació per a gossos i gats a Espanya, cinquens a Europa i sisens al món. Formem part del

AIP CONSULTORS Som una assessoria i consultoria vilafranquina que ens dediquem

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

a temes laborals, fiscals i comptables. Us assessorem en matèria de LOPD (Llei

Horror, hem perdut les claus!

Si mai us heu trobat en aquesta situació, o en una de similar, estarem d’acord que resulta desconcertant i angoixant comprovar que en qüestió de segons quedes absolutament venut per una cosa tan poc important a priori com una simple clau.

Pot ser una pèrdua anecdòtica o pot tenir conseqüències tremendes. Si te n’has adonat ràpidament, algú tenia una còpia i tornes a casa per solucionar amb el manyà l’incident, no passarà d’unes hores, com a màxim, de cert neguit i

prou. Si pel contrari, ens hem deixat la clau al pany, triguem a ser-ne conscients, és una casa on anem molt poc però hi guardem coses de gran valor... potser que el desastre arribi a cotes molt desagradables.

Ens serveix aquest exemple per visualitzar una de les qüestions més importants de la Protecció de Dades com és l’obligació del Responsable del Fitxer de vetllar per la seguretat i integritat de les dades que gestiona amb tots els mitjans possibles. De vegades,

de 85 professionals en 30 centres en tot el país. Registrats a l’Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (INTECO) com a Consultors i Audi-

tors de Seguretat, registrats com a entitat organitzadora d’activitats formatives en la Fundació Tripartida, homologats per ANTECO. Els nostres serveis se

centren de forma prioritària en l’adequació de la entitat a las exigències de la LOPD i la seva normativa de desenvolupament. www.aemol.com

Grup Agrolimen, un dels grups més importants d’Espanya en gran consum, amb importants marques en cadascuna de les categories on té presència. Els

més de 1.100 professionals que formem Affinity, desenvolupem la nostra feina i passió des de la seu central de Barcelona, a les oficines de París, Milà o São Paulo.

A més, tenim 4 fàbriques per abastir els més de 20 països on som presents, una d’elles a Santa Margarida i els Monjos. www. affinity-petcare.com.

Orgànica de Protecció de Dades), estrangeria i subvencions. Avantatges per a empreses associades a la UEP: 15% de descomp-

te en la implantació de la Llei de Protecció de dades i 15% de descompte per auditar o revisar l’adaptació a la nova llei. Ens trobareu

al carrer Migdia de Vilafranca del Penedès. Telefon 93 819 90 93 i a la nostra pàgina web www. aip.es.

fins i tot en nivells d’empresa en què semblaria inaudit, la custòdia de la informació deixa veure moltes llacunes.

I és un tema molt greu.

Per dues raons. Primera, pel que fa estrictament a la protecció de dades personals, tenim una obligació envers les persones que ens han cedit les seves dades de tractar-les amb cura i professionalitat, d’acord amb les finalitats per a les quals ens han donat consentiment. Per simple respecte a aquestes persones, que a més són clients, contactes, proveïdors, etc. hem de garantir el seu dret de priva-

citat i posar tots els mitjans perquè no hi hagi cap fuga o pèrdua d’informació que els perjudiqui.

La segona raó, un cop més, de sentit comú i fins i tot de pura subsistència del negoci: si no vetllem per la seguretat i integritat de la informació que tractem a l’empresa i, per un motiu determinat, aquella informació es perd, queda inaccessible o mutilada, pot ser que una empresa trontolli? I si no pot restaurar la informació, podrà continuar la seva activitat? O quant de temps necessitarà per tornar a funcionar? Es pot perme-

tre una crisi així?

Les recomanacions que la LOPD fa al respecte de la seguretat de les dades, d’altres aspectes de la llei igualment extrapolables a la gestió integral de l’empresa, són una invitació a ser conscients de la importància que té avui en dia la custòdia de la informació, els procediments de còpies de seguretat, els espais físics adequats, amb limitacions d’accés, fins i tot en localitzacions diferents...

Amb tot això ordenat, una crisi pot ser inevitable al 100%, però serà solucionable.

Penedès Econòmic

Juny 2016

23

GASTRONOMIA

Torres perd l’exclusiva del nom ‘Corona’

La xarcuteria i pernileria Gracia desembarca a Vilafranca Lídia Oñate

Aquest mes de juny la cervesa Corona, del grup mexicà Modelo, ha pogut posar fi a l’excepció espanyola de la seva marca, que fins ara era coneguda com a Coronita arreu del país. Des que va començar la seva expansió internacional, Modelo no havia pogut comercialitzar la seva cervesa amb el nom de Corona dins del territori espanyol, ja que fins ara pertanyia a Cellers Torres, que ja havia llançat al mercat el seu

vi Coronas. La família Torres tenia registrada aquesta marca des de 1907 per a una beguda alcohòlica, així que l’alternativa va ser operar a Espanya sota la marca Coronita.

Amb el canvi de nom, l’empresa multinacional AB Inbev, propietària del grup Modelo, espera augmentar les vendes d’un dels seus productes més destacats al nostre país. Actualment, aquesta cervesa és present a 180 països.

Xarcuteries Anton aposta per la venda online Lídia Oñate L’empresa vilafranquina Xarcuteries Anton ha encetat aquest mes una nova etapa. Els quatre germans Esteve-Juménez van presentar els passats 10 i 11 de juny la imatge renovada de l’empresa i la pàgina web, que a partir de l’1 de juliol incorpora l’opció de comprar online. Aquest és un pas

en ferm cap el futur que la segona generació de l’empresa, creada el 1949 per Ton Esteve, ha volgut fer per adaptar-se a les noves demandes dels clients. “El nostre compromís és clar, la qualitat del producte a la botiga serà la mateixa que quan arribi a casa del client”, explica el director d’operacions Carles Mirabent. Actualment, Anton disposa d’una xarxa d’11 botigues al Penedès i el Garraf.

La xarcuteria i pernileria Gracia ha obert aquest mes de juny un nou establiment al territori del Penedès-Garraf. Fa cinc anys Pepe Torrevejano, veí de Vilafranca i nebot del fundador de la marca Gracia, va decidir iniciar la seva pròpia branca de negoci Gracia obrint una botiga a Vilanova i la Geltrú i ara ha apostat per una segona botiga situada a Vilafranca del Penedès. “Estem encantats d’estar aquí perquè era el que volíem des de feia temps”, comenta Torrevejano. L’empresa Gracia va néixer fa més de 50 anys de la mà d’una família d’aragonesos que es van establir a Barcelona. Des de llavors molts dels seus familiars han obert nous establiments, que actualment conformen una xarxa de més de 30 botigues a Catalunya.

A la nova botiga ubicada al carrer dels Ferrers, 2, de Vilafranca es podran trobar una gran varietat de productes de la terra com ara les llonganisses d’Organyà i Berguedà, el fuet secallona de Camprodon, els bisbes i botifarres de

l’Arboç o de l’Alt Empordà, i formatges de tot tipus entre els quals destaca el formatge de cabra de pastor artesà La Frasera. També ofereixen productes d’importació com el pernil dolç i la mortadel· la italians, i formatges francesos i suïssos, entre altres. També disposen d’un ampli assortiment d’embotits, alguns dels quals sobresurten per la seva originalitat com ara el bisbe blanc amb trompetes de la mort; pit i cuixa de gall d’indi amb espinacs, panses i pinyons, poma i ceba caramel·litzada o als cinc pebres. Segons Torrevejano, “ens agrada sorprendre amb nove-

tats i embotits delicatessen, ja que els darrers anys també s’estan potenciant els nous sabors”.

Com a producte estrella, no podia faltar el pernil. A Gracia tenen tota la representació del porc ibèric, blanc i Duroc del territori espanyol, amb les quatre varietats de pernil ibèric amb denominació d’origen reconegudes per la Unió Europea: Guijuelo, Jabugo, Los Pedroches i Dehesa de Extremadura. “Els oferim tant en sobres envasats al buit ja preparats com en peces senceres o mitges, que sempre surt millor de preu. A més, per encàrrec també podem desossar la peça i preparar-la en sobres, fet que permet mantenir el producte amb unes altes condicions de conservació”, aclareix Torrevejano.

El món del pernil ha anat en auge i bona prova d’això és el nombre en augment de noves botigues especialitzades. “Som conscients que hi ha competència, però nosaltres tenim productes de qualitat adaptats a totes les butxaques i al millor preu, ja que el fet de compartir proveïdor amb la resta de botigues Gracia ens permet ser més competitius”, afegeix.

24

Penedès Econòmic

Juny 2016

VINS&CAVES

El 10è Banc Sabadell Vijazz Penedès vol batre rècords Amb nous espais, més gastronomia i noves estrelles del jazz, el festival musical dels vins penedesencs busca superar els 50.000 visitants de 2015

Lídia Oñate Un total de 41 cellers i caves del Penedès portaran les seves millors referències de vins i caves a l’espai de tast del Festival Banc Sabadell Vijazz Penedès, que enguany celebrarà el seu 10è aniversari. Any rere any, la gran festa dels vins i el jazz ha anat creixent fins aglutinar en un sol cap de setmana més de 50.000 visitants a Vilafranca del Penedès. A la present edició, que tindrà lloc de l’1 al 3 de juliol, l’objectiu serà mantenir el nivell de qualitat i incrementar encara

més les propostes de maridatges i activitats entorn el festival i satisfer les expectatives dels visitants, molts dels quals vénen de fora del país per fer parada al cor del Penedès.

Nous espais pel 10è aniversari En el marc del desè aniversari, s’estrenaran nous espais. Entre ells destaca l’Espai Cava, al claustre de Sant Francesc. Serà un espai solidari dedicat a la música jazz protagonitzada per dones del nostre territori dins el cicle Elles i el jazz. Els beneficis aniran destinats a l’associació vilafranquina contra

el càncer de mama.

També hi haurà l’Espai Lounge Vallformosa a la Rambla de Nostra Senyora, un indret on reposar i gaudir d’una proposta jazzística de la mà de DJs de renom. Per últim, s’estrenarà la plaça Food&Jazz: deu propostes gastronòmiques de la mà de deu foodtrucks acompanyades de música jazz de petit format que anirà rotant a l’escenari que hi haurà a la mateixa plaça.

Oferiran menjar mexicà, brasiler sense gluten, coques i empanades, menjar sense al·lèrgens, gelats i granissats, cuina tradicional catalana, pasta i pizza, creps, entre-

pans, i tapes.

Aquest any, la sala de tast Ametller Orígen acollirà diversos maridatges amb truites, pernils i formatges, entre d’altres, a càrrec del cuiner Isma Prados. A la sala de tast TRESC hi haurà més maridatges amb productes selectes com anxoves, foie i sushis.

Dee Dee Bridgewater i Richard Bona, caps de cartell A la 10a edició del Banc Sabadell Vijazz Penedès pujaran a l’escenari dues figures destacades del món del jazz: l’americana Dee Dee Bridgewater i el camerunès Ric-

hard Bona. La guanyadora de tres Grammys presentarà el seu darrer treball Dee Dee Featfer’s, un tribut commovedor a Nova Orleans en el 10è aniversari de l’huracà Katrina.

Amb la formació Mandekan Cubano, el cantant, compositor, baixista i líder de la banda, Richard Bona, presentarà un concert de fusió amb un repertori impregnat de música africana tradicional cubana.

Ibrahim Maalouf serà l’encarregat de clausurar l’edició 2016 amb un concert purament instrumental sobre el seu darrer treball Red and Black Light. Durant els tres dies de festival s’hi sumaran artistes internacionals com Manu Katché i GoGo Penguin, i nacionals com WOM Trio i Eva Fernández Gropu, entre altres.

Carles Puigdemont i Artur Mas, al desè Vijazz La d’enguany és una edició especial i una bona mostra n’és l’assistència de grans personalitats del món polític i institucional. El dilluns abans de l’inici del festival, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, va ser investit Acadèmic d’Honor dels Tastavins Penedès en el marc del sopar inaugural del 10è Banc Sabadell Vijazz Penedès. Puigdemont va manifestar el “gran honor” que suposava aquesta investidura i va lloar la trajectòria i el paper dels Tastavins durant els seus 50 anys d’activitat. Una feina, va dir, que “dóna valor, sentit i orgull de país ja que és irrepetible”.

L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, serà l’encarregat d’inaugurar l’edició d’enguany, divendres 1 de juliol a la tarda.

El públic de la Nit dels Xarel·los El Festival VinyaSons torna amb creix un 25% respecte el 2015 més música, gastronomia i vi redacció

La vuitena edició de la Nit dels Xarel·los, que va tenir lloc el passat dissabte 18 de juny al Claustre de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès, va ser tot un èxit de públic, ja que el nombre d’assistents va incrementar-se un 25% respecte a l’edició anterior.

La proposta, organitzada pel restaurant vilafranquí El Gat Blau amb el patrocini de la DO Penedès, té per objectiu fomentar el xarel· lo, la varietat autòctona del nostre territori i de la DO Penedès, i la gastronomia de la zona. Tot plegat, maridat amb bona música, enguany a càrrec del Duet

VinyaSons, el festival de música als cellers, una proposta que inclou concert, espectacle, tast de vins i gastronomia, ha aconseguit en només quatre edicions situar-se com una de les propostes més esperades de la temporada musical d’estiu. De l’1 de juliol al 5 d’agost hi haurà concerts a cellers de diferents denominacions d’origen. Enguany el festival ha fet un salt cap a altres DO, com l’Empordà i el Priorat, que se sumaran a la del Penedès i Alella. Entre les novetats més rellevants destaca la seva aposta gastronòmica, que s’ha reforçat gràcies a

Fèlix Miró

Olga Aibar

Guitar By Leo & Xavi Díaz i bon ambient.

L’acte va comptar amb la col·laboració d’aquells cellers de la DO Penedès que any rere any elaboren vins monovarietals de xarel·lo, els quals han esdevingut un referent a les cartes de tots els restaurants. Des de les vuit del vespre i fins

més enllà de mitjanit, es van poder tastar les noves propostes de xarel·lo dels cellers participants, que en aquesta edició eren: Albet i Noya, Nadal, Martí Serdà, Colet Viticultors, Can Descregut, Castell de Pujades, Oriol Rossell, Pinord, Trias Batlle, Jean Leon i Sumarroca.

uns menús elaborats pel xef català Ferran Sogorb, cap de cuina de l’Escola d’Hostaleria, Turisme i Indústries Alimentàries de Barcelona, maridats amb els vins de cada celler.

Durant el festival actuaran grups com Quartet Mèlt, que presentarà el seu últim disc Maletes; Celeste Alías & Cordes, que home-

natjà els cantants llatinoamericans amb l’espectacle Aquellos ojos verdes; el so flamenc i cubà de Las Migas; Anna Alàs i Albert Guinovart; i el duo català de folk, jazz i música catalana, format per Gemma Humet i Pau Figueres, entre altres.

La programació del festival es pot consultar al web www.vinyasons.com.

Penedès Econòmic

Juny 2016

25

VINS&CAVES

Neix el Cava de Paratge Qualificat per reivindicar l’excel·lència del producte La presentació internacional de la nova marca es va fer el 13 de juny en un brillant acte al Palau de la Música Catalana que va comptar amb la presència de sommeliers de prestigi

Olga Aibar El Palau de la Música Catalana va acollir el dilluns 13 de juny la presentació del Cava de Paratge Qualificat, una nova categoria premium que inclourà aquells caves elaborats amb raïm procedents d’un paratge determinat com excepcional per les seves condicions climatològiques o geològiques.

Durant la presentació, dirigida per la periodista Pepa Fernández,

el president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet, va explicar els requisits que han de complir aquests caves, entre ells una edat mínima de la vinya de 10 anys, un rendiment màxim de 8.000 quilos per hectàrea i una verema manual. Segons Bonet, “el Cava de Paratge Qualificat neix per situar el cava en la punta de la piràmide qualitativa del vi” i “per fer justícia a la qualitat d’aquest escumós”. El subsecretari d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Jaime Haddad,

va destacar que el Cava de Paratge Qualificat representa “un esglaó de qualitat més per a un dels elements més significatius de la nostra cultura” i contribueix a situar el cava “en el lloc que es mereix”.

En la mateixa línia, la consellera

d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, va assegurar que aquesta nova categoria “és un pas ferm que ajudarà a prestigiar encara més els nostres vins i caves”.

Durant l’acte hi van participar

experts nacionals i internacionals del sector del vi com la Master of Wine Lenka Sedlackova; el Millor Sommelier d’Espanya en Cava, Guillermo Cruz i la prestigiosa sommelier alemanya, Yvonne Heistermann.

Els taps de rosca, cada cop més Èxit de la IV Xarel·lada utilitzats en vins joves i frescos al Penedès Marítim Olga Aibar

redacció

Al món s’elaboren actualment més de 6.000 milions d’ampolles de vi amb tap de rosca, és a dir més d’un 20% de les ampolles en porten. Aquest tipus de tap és la forma més moderna per tancar les ampolles. A més, té efectes positius sobre el gust, la qualitat, la comoditat i la sostenibilitat.

Monvínic va acollir el 9 de juny la presentació de la ponència “Feu un gir de 360º i descobriu els avantatges dels tancaments d’alumini”, una campanya llançada pels principals fabricants europeus d’aquest tipus de taps.

El nom ve perquè un simple gir aconsegueix que un deliciós món de sabors i aromes s’obri a noves i interessant perspectives. I és que els taps d’alumini, a banda de ser fàcils d’obrir, tenen molts avantatges respecte als de suro: protegeixen de contaminacions, preserven aromes, sabors i la

El Passeig Marítim de Cunit va acollir el dissabte 25 de juny la IV Xarel·lada al Penedès Marítim, l’única Festa del Xarel·lo a tocar del mar. Aquest és el quart any que el municipi oferia un espai de trobada de vins de la varietat Xarel·lo acompanyats d’un bon tast dels restauradors del municipi. Hi van participar 11 cellers: AT Roca, Castellroig, Celler Mas Candi, Clot de les Soleres, Esteve i Gibert, Finca Vilallops, Jané Ventura, Oriol Artigas, Partida Creus, Sircus i Torre del Veguer.

També hi van participar L’Arrosseria, Pizzeria Mistral, Ronsito Gastrobar, Bar Travesas-Casa Carmiña da Castañeira, Forn i Pastisseria Casas i Forn i Pastisseria Vilamajó.

La iniciativa va néixer l’any 2012 de la mà de la sommelier cunitenca Carme Garcia juntament amb la regidoria de Turis-

frescor dels vins, tenen una bona relació qualitat/preu i es reciclen, un fet en el qual van incidir durant la presentació. Tant el director d’operacions del grup Vichy Catalán, Toni Renart. com la directora de qualitat del Grup Freixenet, Mónica Pacheco, van explicar les seves experiències amb els tancaments d’alumini en la producció de les seves aigües “premium” i dels seus caves i vins tranquils, respectivament.

Aquesta darrera va apuntar que

aquests tancaments s’utilitzen en la majoria dels vins rosats i a la resta de productes joves i frescos adreçats a l’exportació com el Mia. Espanya és el segon mercat del grup per unitats tapades amb tancaments d’alumini, amb 36,6 milions d’ampolles el 2015.

Durant el 2015 es van distribuir 16,1 mil milions de tancaments d’alumini a Europa en el sector d’alimentació i a Espanya 352 milions, dels quals la meitat es van destinar a aigües.

me i Patrimoni de l’Ajuntament de Cunit. La Xarel·lada se celebra a la vora del mar, precisament amb la voluntat de promocionar el vi com a producte autòcton de la regió del Penedès que combina interior i costa.

Jaume Casañas, regidor de Turisme i Patrimoni, de l’Ajuntament de Cunit explicava que “apropar el vi a la vora del mar és una bona manera de mostrar la realitat del Penedès, dels atractius i potencials tant de l’interior com de la zona marítima” i afegia que “la Xarel·lada de Cunit és ja un lloc de trobada referent”.

26

Penedès Econòmic

Juny 2016

VINS&CAVES

La cinquena edició de la fira Temps de Vi va superar els 55.000 assistents a Vilanova Durant els tres dies de la fira es van vendre 6.700 copes, es van superar les 40.000 degustacions i es van fer 600 tastos Olga Aibar La cinquena edició de la Fira Temps de Vi de Vilanova i la Geltrú, celebrada del 3 al 5 de juny, va tornar a batre rècords, fet que la consolida com un dels esdeveniments anuals imprescindibles del món del vi.

Segons càlculs de l’organització, més de 55.000 persones van tastar els vins i caves dels 40 cellers que van ser presents a la fira. En total es van vendre 6.700 copes i es va superar el sostre de les 40.000 degustacions.

Un dels promotors de la fira, Carles Carbonell, apuntava que “estem molt contents perquè va venir molta gent, però també

perquè els cavistes ens van dir que el públic preguntava i s’interessava més pels productes”.

Els assistents a la Fira van poder conèixer els vins de la localitat convidada de Mérignac, emparats sota la Bordeaux AOC, i van participar en una acció solidària per recaptar fons per a l’Economat de Vilanova i la Geltrú. Pel que fa la presència d’un celler de fora de Catalunya, Carbonell apuntava que “intentarem que cada any hi hagi un celler d’un altre país perquè els visitants puguin tastar productes de fora i valorar la qualitat dels nostres productes”.

Al voltant de Temps de Vi es van convocar més de 50 activitats paral·leles per fomentar el coneixement i gaudi de la cultu-

ra vinícola i l’enogastronomia.

Una de les que va tenir més èxit van ser els tasts en velers, que van assolir una ocupació del 100%. Per aquest motiu, els organtizadors preveuen que, de cara a l’any vinent, es doblarà el nombre de sortides.

Més de 600 persones van viure l’experiència del tast, en els diferents formats programats, que es van realitzar en indrets com la Casa Olivella o els restaurants, La Treva, Ceferino, o Marejol, entre d’altres. Enguany va destacar la modalitat de tast prèmium del Marejol, que amb Ferrer Bobet i Castell d’Encús, i amb escumosos del món de Freixenet, van registrar un ple absolut per gaudir de productes gran qualitat.

PENEDÈS ECONÒMIC

Més de 600 persones als La segona Cimera del Tastos i Maridatges Nadal Xarel·lo acull 35 cellers

Núm. 56 - Juny 2016

Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella

Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Xavier Vallès

Fèlix Miró

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com

Nadal treurà pròximament al mercat el Gran Salvatge Rosé Brut 2013. El nou cava rosat en format Màgnum que es va presentar en societat en el marc de de la dotzena edició dels Tastos i Maridatges, que va reunir prop de 600 persones entre els dies 3 i 6 de juny. La presentació del nou cava es va fer amb un tast-maridatge amb maduixes ecològiques del Maresme acabades de collir a la finca que l’empresa Maduixes. cat té a Sant Pol de Mar. Entre dissabte i dilluns es van fer diversos maridatges, en els quals van participar un centenar de per-

sones cada dia. La fira Tastos i Maridatges de Nadal s’ha consolidat com un dels esdeveniments enogastronòmics de referència del Penedès. La mostra va aplegar aquest any una vintena d’expositors d’arreu del país que hi van presentar els seus productes.

Tots els tastos servits pels expositors es van maridar amb una selecció de vins i caves Nadal: els vins blancs secs Nadal X Blanc i Nadal X Vermell i els caves Nadal Brut Nature G.R. 2009, Salvatge Brut G.R. 2011 i Salvatge Rosé Brut R. 2012 i el premium RNG Brut G.R. 2008.

L’Ermita de Santa Maria de Foix va tornar a ser l’escenari d’una singular trobada professional al voltant de la varietat xarel·lo. La segona edició de La Cimera del Xarel·lo va acollir el dilluns 17 de juny 35 cellers i elaboradors que oferiren els seus vins, caves, clàssics i ancestrals, elaborats únicament a partir de la varietat xarel·lo.

La Cimera del Xarel·lo és un lloc de trobada entre professionals del sector: elaboradors, sommeliers, periodistes, botigues especialitzades, restaurants, etc., per debatre sobre la varietat

i tastar algunes de les seves múltiples interpretacions. Amb més de 95 referències de productes 100% xarel·lo, aquesta segona edició va superar els 400 professionals. Tots els cellers van donar a degustar xarel·los elaborats 100% amb aquesta varietat, però interpretats de diferent manera (joves, envellits en barrica, caves, clàssics, ancestrals, ecològics, biodinàmics, naturals, dolços...

Enguany, a més a més, i a causa de la gran demanda existent, es va reorganitzar l’espai gastronòmic, per acollir tres nous elaboradors.

redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Juny 2016

Penedès Econòmic

27

28

Penedès Econòmic

Juny 2016

VINS&CAVES Mireia Torres, Directora I+D+i de l’empresa Cellers Torres

“És positiva la inquietud per recuperar el patrimoni vitícola previ a la fil·loxera” Olga Aibar El projecte de recuperació de varietats el va iniciar Torres fa més de 30 anys. Quins eren els objectius principals?

A banda de recuperar el patrimoni vinícola de Catalunya, l’objectiu principal era poder elaborar a mitjà-llarg termini vins d’una alta qualitat amb aquestes varietats per tal de donar-les a conèixer als diferents mercats.

Tornar a les arrels, a l’autenticitat dels ceps originaris, pot fer incrementar les vendes dels vostres productes?

Està clar que avui en dia una part dels consumidors demanen

L’objectiu és elaborar vins d’alta qualitat amb varietats ancestrals aquest tipus de vins mes ‘autòctons’ sobretot al mercat nacional. És una part minoritària però va ‘in crescendo’.

Quins coneixements obteniu dels pagesos sobre els ceps i varietats que busquen?

Rebem tot tipus de trucades: des de gent que ha heretat una vinya i que no sap res de viticultura, gent que passejant pel camp o bosc ha trobat un cep, i també fills o néts de viticultors que conserven encara ceps plantats pels seus avis. Alguns, pocs, recorden el nom amb el què s’anomenava al cep. L’única informació que normalment obtenim és el lloc originari de trobada del cep i alguns et diuen, si són viticultors, com es comporta a nivell productiu.

Els experiments són a cegues o guiats?

Tenim a l’equip una experta, la Montserrat Torres, que juntament amb un ampelògraf de Montpeller que s’ha especialitzat

en varietats catalanes, són qui fan les prospeccions des dels inicis. Una vegada s’arriba a la conclusió que és una varietat desconeguda, es certifica mitjançant anàlisis de ADN per la tècnica de microsatèl·lits.

Es tracta de varietats resistents a les altes temperatures i la sequera. Les impulseu també per lluitar contra els efectes del canvi climàtic?

Sí, l’adaptació al canvi climàtic és un requisit imprescindible per a tenir una bona maduració i, com a conseqüència, poder fer un bon vi. Nosaltres creiem que mes del 90% de la qualitat d’un vi et ve de la vinya.

Altres

cellers

penedesencs

també estan experimentant amb les varietats. A altres països també s’està fent?

A nivell català, sabem que hi ha d’altres cellers no tan sols del Penedès, sinó també a Catalunya en general, que hi estan treballant amb varietats ancestrals.

Creiem que és molt positiu que hi hagi aquesta inquietud per recuperar el patrimoni vitícola previ a la fil·loxera.

Respecte altres països, treballem amb ampelògrafs de reconeixement internacional, que estudien varietats desconegudes arreu del món. No sabem de projecte concrets perquè normal-

Els pagesos catalans han col·laborat molt en aquest projecte ment són particulars. A nivell mediterrani, hi ha una associació anomenada Wine Mosaic que encoratja a la preservació i a la promoció de varietats originals de la conca mediterrània. (http:// www.winemosaic.org).

Les varietats ancestrals que esteu recuperant podrien arribar a superar les foranes a Ca-

Garró

Querol

Cellers Torres lidera un mètode científic basat en la reproducció in vitro de diverses varietats de vinya recuperades d’abans de la Fil·loxera per comprovar si es poden reintroduir a Catalunya i veure si són vàlides per fer vi.

La garró és la primera varietat negra de baixa productivitat. Es va localitzar per primera vegada a les terrasses del Garraf a mitjans dels anys 80. A principis dels anys 90 es va plantar a la Conca de Barbarà. Després d’un llarg procés d’aclimatació, va passar a formar part de la primera anyada de Grans Muralles (1996).

Selma blanca

Moneu

Gonfaus

A la finca d’Aiguaviva dels Torres, al Massís del Montmell, els viticultors de l’empresa van descobrir una varietat blanca pre-fil·loxèrica l’any 2000. Després de les anàlisis pertinents, el 2014 aquesta varietat es va reintroduir en el mateix lloc on va ser trobada. Els seus vins tenen matisos vegetals i lleugerament especiats.

Aquesta varietat va ser recuperada el 1998 prop de Querol, a la comarca de l’Alt Camp. El seu nom fa referència al “Coster de Moneu”, situat al sud de la població. És una varietat molt resistent a la sequera que Torres ha plantat a la finca lleidatana de L’Aranyó i que s’ha reintroduït aquest any a la del Castell de la Bleda.

Els pagesos i consumidors finals se les senten seves o les veuen com un fenomen exòtic?

Haig de dir que l’interès que mostren els pagesos i viticultors catalans no l’hem trobat igual a la resta d’Espanya. Hi ha molta curiositat i moltes ganes de col·laborar per a recuperar aquest patrimoni català i és un gran orgull per a tots el poder contribuir en aquest projecte. Els viticultors d’on són originàries les varietats les senten com si fossin una filla.

Per aconseguir varietats òptimes i amb interès enològic es necessita temps i inversió. Quin retorn té aquesta pràctica?

No és un projecte amb una finalitat de fer diners a curt o mitjà termini. La inversió i els recursos que hi posem no els recuperem al treure els vins. Passen molts anys fins que les varietats estan aprovades i es té prou vinya plantada per a elaborar una certa quantitat de vi. Aquest projecte és una inversió per a la viticultura catalana del futur.

La troballa d’un altre cep antic el setembre de 1998 a Querol, va permetre la recuperació de la varietat que va adoptar adoptar el nom de la localitat on va ser descoberta. És de les poques varietats conegudes que és del tot femenina. Els seus vins són intensos i afruitats i presenten notes de llorer i fruita confitada.

Jordi Elias

Toni Galito

Reproducció de varietats in vitro

talunya?

Potser sí, però jo ja no ho veuré en aquesta vida... La burocràcia que hem de passar per tenir una varietat acceptada és enorme, i des que trobem el cep fins que podem elaborar un vi passen tranquil·lament més de 20 anys, això sent optimista!

Aquesta varietat es va trobar l’any 1998 a Santa Eulàlia de Puig Oriol, a la zona del Lluçanès. Es tracta d’una varietat poc productiva i resistent a la sequera. Segons els tècnics de Torres, és molt probable que sigui una nova varietat femenina. La gonfaus, com la moneu, està plantada a la finca de L’Aranyó.

Penedès Econòmic

Juny 2016

29

LLIBRES

Petites pistes que ens adverteixen de les noves i grans tendències

Small Data Martin Lindstrom DEUSTO 18,95€ i e-book 9,99€

En un món obsessionat per crear noves tendències, el gurú del comportament neurològic del consumidor Martin Lindstrom ha desenvolupat un mètode per aconseguir el que tota empresa anhela: entendre els desitjos més profunds dels seus clients i convertir-los en productes, marques o negocis innovadors.

Contractat per les principals multinacionals del món, Lindstrom observa unes trescentes nits a l’any els consumidors en les seves pròpies llars.

I és que, com si d’un Sherlock Holmes modern es tractés, entrant en els seus dormitoris i rebuscant en les seves neveres, Lindstrom va acumulant petites dades sobre el dia a dia dels

Treu el màxim partit als canvis i sigues la millor versió de tu mateix

Morder el hielo Lluís Soldevila PROFIT EDITORIAL 16,95€

A mesura que passen els anys, tendim a veure els canvis no voluntaris amb por, com si s’acostés una tempesta de conseqüències imprevisibles. Quan ens ofereixen una nova oportunitat professional, li donem mil voltes, valorem repetidament els pros i els contres, consultem amb els nostres amics i familiars, sempre buscant, en el fons,

l’opinió o el motiu que ens faci tirar endavant. Necessitem que algú ens confirmi que estem procedint de manera responsable. Tot canvi implica un repte, enfrontar-se amb situacions o circumstàncies inesperades.

Mossegar el gel implica tenir una actitud guanyadora, la que necessiten les persones que flueixen amb els canvis i els tre-

Una forma objectiva de veure i comprendre els mercats financers

Las Ondas de Elliott Matías Menéndez PROFIT EDITORIAL 19,95€

Existeix una visió distorsionada sobre la inversió als mercats financers, motivada moltes vegades per falses receptes miracle per fer-se milionari i un enfocament com si es tractés d’un joc d’atzar. La realitat de la inversió als mercats financers és completament diferent i, sens dubte, no es tracta d’una qüestió atzarosa. És possible fer

un seguiment dels moviments presents del mercat i pronosticar els futurs amb certa exactitud, ja que dins del caos que representen, existeix un ordre. La Teoria del Caos, la geometria fractal i el principi de les Ones d’Elliott ens permeten trobar aquest ordre, que, juntament amb l’ajuda d’uns indicadors tècnics, eliminen la subjectivi-

seus amfitrions.

Una observació que gairebé sempre el porta a descobrir un desig no satisfet o no identificat que acaba formant els fonaments d’alguna cosa nova. Perquè, com ell mateix assegura, el desig es manifesta d’una forma o una altra centenars de vegades al dia amb incomptables cares i aparences.

Small Data, en el qual Lindstrom ens explica com advertir petites pistes que ens anuncien grans tendències, combina la literatura de viatges

amb la psicologia forense i les històries detectivesques, i està destinat a convertir-se en un llibre de lectura obligada per a tot aquell que desitgi entendre millor els factors que impulsen la compra d’un consumidor.

Martin Lindstrom és pioner en el camp del màrqueting, el branding i de la psicologia de consum, i està considerat el gurú del comportament neurològic del consumidor. El 2009, la revista Times el va incloure entre les cent persones més influents del món.

uen partit, els qui no es posen límits i lluiten per superar-se i aconseguir els seus objectius.

Quan es presenta un canvi, sigui voluntari o imprevist, cal passar a l’acció des del minut ú. No sempre podem triar les situacions amb les quals ens trobem, però sí podem decidir com enfrontar-nos-hi. Aquest llibre t’ofereix les eines que necessites per perdre la por al canvi, perquè t’autoconneguis, perquè tinguis l’actitud positiva necessària per passar a

l’acció i, en definitiva, perquè el canvi sigui sinònim d’oportunitat i també d’èxit. Amb aquest llibre, veuràs que els canvis no sempre et porten a arrossegar-te pel terra. Mossegar el gel depèn de tu!

Lluís Soldevila és enginyer superior en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya i Diplomat per IESE, professor d’ESADE i col·labora amb diversos mitjans de comunicació com TV3, RAC1, Cadena SER i 8tv.

tat fins ara existent.

Després d’anys d’exhaustiva recerca i estudi, Matías Menéndez ha reunit en aquest llibre les pautes necessàries i reals per realitzar una òptima gestió del capital i del risc, així com les regles que han de seguirse per operar reeixidament als mercats.

Matías Menéndez és analista i inversor independent del mercat de divises des del 2002.

Anys d’estudi sobre les Ones d’Elliott li han permès resoldre

el problema de la subjectivitat que comportava aquest principi i reformular-ho dins de la perspectiva de la geometria fractal. Va ser Fx Analyst per una de les empreses capdavanteres a nivell mundial en el servei d’anàlisi basada en Ones d’Elliott.

Actualment exerceix tasques de Sènior Market Analyst i Fx Trader Instructor a la CDEA d’Alacant, on resideix, i Retail Manager per a una multinacional.

30

Penedès Econòmic

Juny 2016

història

60 anys del contenidor que va revolucionar el tràfic marÍtim Els podem trobar de colors i en tots els molls del món, potser enmig d’una carretera o fins i tot condicionats com a celler i fins i tot com a cases en un paratge industrial

E

l 26 d’abril del 1956, l’Ideal X, un buc petrolier reconvertit, va salpar del port de Newark (Nova Jersey) a Houston, Estats Units, transportant 58 caixes metàl·liques sobre la seva coberta. Malcom MacLean, un avesat empresari de transport per carretera nordamericà de 43 anys d’edat, havia fixat els elements fonamentals del transport multimodal a partir d’unes caixes metàl·liques de deu metres de longitud, superposables a diversos nivells gràcies a una armadura reforçada i proveïdes de peces angulars foradades que tant permetien ser transportades sobre la carrosseria dels camions com la seva manipulació i estiba en el pont de vells petroliers.

Ja no feia falta pujar els tràilers complets al vaixell. N’hi havia prou de desmuntar les caixes metàl·liques dels camions i hissar-les a bord. El contenidor vi-

atjava en el vaixell i el tràiler es quedava a terra. Limitat durant la seva primera dècada a les costes nord-americanes, el transport de mercaderies per mitjà de contenidors es va expandir a la fi dels 60 i, més tard, es va globalitzar fins a convertir-se en el que constitueix avui la base del comerç mundial.

Amb motiu del 60 aniversari de l’entrada en funcionament del primer contenidor, la companyia iContainers.com, transitari i operador logístic online de transport, ha realitzat un informe especial que aborda la seva història i dimensió econòmica.

Normalització En els primers anys, després de la seva invenció, cada naviliera

construïa els seus propis contenidors. No obstant això, a partir del 1965, la ISO (International Standard Organisation) va desenvolupar una norma única sota la qual havien d’estar construïts tots els contenidors destinats al transports de mercaderies.

Aquesta directriu estableix una normalització en aspectes com el disseny, la capacitat de càrrega i les dimensions, i classifica els contenidors en funció de les seves mesures i de la seva capacitat. Els més utilitzats mesuren 20 peus (uns 6 metres) i pesen unes 30,5 tones. La capacitat de càrrega d’un contenidor normalitzat de 20 peus es mesura en TEUs. A l’hora de transportar-los, van apilats en files verticals i tots han d’anar identificats amb un codi d’11 dígits alfanumèrics.

El transport d’aquests contenidors ha transcendit més enllà dels mitjans marítims i actualment són utilitzats també en transport aeri, ferroviari o terrestre.

Tràfic mundial Mentre l’economia mundial encara sofreix els efectes de la crisi el transport de mercaderies mitjançant l’ús de contenidors segueixen augmentant any rere any. El tràfic mundial va augmentar un 2% el 2015 i es va situar en 651,1 milions de TEUs. En el cas d’Espanya, segueix també augmentant les mercaderies en trànsit així com les importacions i les exportacions, situant-se el volum de tràfic al voltant de 13 milions de TEUs. A nivell global, el tràfic de contenidors mou un negoci de més de 300.000 milions de dòlars a l’any, dels quals prop de 45.000 corresponen solament a l’activitat transitària, que s’encarrega de realitzar

la intermediació entre les empreses navilieres i la resta d’operadors de càrrega.

Flota especialitzada La flota mundial de bucs portacontenidors se situa actualment en 6.118 unitats actives en serveis de línia amb una capacitat total conjunta de 20.621.346 TEUs, segons dades d’Alphaliner d’aquest maig.

Una de les tendències més importants que s’observen és la construcció de bucs cada vegada més grans, que propicien l’abaratiment de les exportacions i les importacions a gran escala.

Així, bucs com el MSC Oscar, considerat com el major del món amb 395 metres d’eslora i capacitat per transportar un total de 19.224 TEUs permet transportar a l’interior dels contenidors 39.000 cotxes, 4,8 milions de bicicletes, o 96 milions de parells de sabates.

Ports El major tràfic marítim de contenidors al món, i també el creixement del calat i la capacitat

dels bucs portacontenidors, està obligant les autoritats portuàries de tot el món a escometre importants obres d’infraestructures amb la finalitat d’augmentar la capacitat dels seus ports. Actualment el port amb major tràfic de contenidors del món és Shanghái (Xina).

Al llarg del passat any van passar per les seves instal·lacions més de 35 milions de contenidors. Europa ocupa un important lloc en el moviment de contenidors. Els 17 ports més importants del continent van moure durant el 2014 prop de 75 milions de contenidors, un 13,9 % del total.

Espanya La situació geogràfica privilegiada de la Península Ibèrica propícia que els ports espanyols siguin clau en el transport internacional. El port de València va ser el que més contenidors va moure el 2015, amb un total de 4.615.196 TEUs, un 3,90% més que el 2014.

Algesires va gestionar 4.515.768 de TEUs, un 0,89% menys que el 2014, i Barcelona, per la seva banda, 1.953.282 TEUs (3,17%),

mentre Las Palmas va moure 899.877 TEUs (-7,94%) i Bilbao 627.301 TEUs (-0,57%). En relació a aquestes dades, cal assenyalar que el 83% per cert de les importacions arriben al nostre país per aquesta via, mentre que el 60% de les exportacions surten també en contenidors per mar.

El futur Segons iContainers.com, el transport mundial de contenidors va créixer el 2014 un 5,3%, gràcies a la reactivació en els trajectes comercials a l’àrea Pacífic i entre Àsia i Europa. Les millores de les economies nord-americana i europea han afavorit un augment del transport de contenidors del 7,5% i del 6,3%, respectivament.

La previsió per al 2016 i 2017 és que la flota mundial creixi entre un 5% i un 6%, i que augmenti així el tràfic de TEUs a tot el món, la qual cosa afavoriria la consolidació d’aquest tipus de transport.

Algunes dades semblen indicar que el volum de transport internacional de mercaderies creixerà fins a quatre vegades més fins a l’any 2050.

Penedès Econòmic

Juny 2016

31

VIATGES

L’Índia, un país de castes L’Índia és un país que no deixa indiferent i que difícilment pot descriure’s en paraules. Ni tan sols en imatges. És necessari viatjar per ell, viure’l i sentir-lo per fer-se una idea redacció

L’Índia és fascinant. La terra on conviuen nombroses ètnies i diferents cultures en entorns naturals de gran bellesa, captiva i sedueix, com un delicat amant, tot aquell que la visita.

Des dels nevats cims d’Himàlaia fins a les valls fèrtils de l’interior passant per les intricades jungles i els daurats deserts, els paisatges indis són bells. A aquesta inusitada bellesa s’uneix una fauna única al món amb misteriosos tigres, impressionants rinoceronts d’una sola banya, búfals, lleons asiàtics, panteres, milers de cèrvols i milions d’aus que solquen els cels durant l’època de migració. A més, l’Índia compta amb paradisíaques platges de sorra fina i illes verges d’aigües transparents que fan les delícies dels amants del mar.

Hindús, musulmans, jainistes, sijs, cristians i molts altres fidels de diferents creences conviuen en una societat multiracial oferint

ÍNDIA Capital: Nova Delhi Idioma: Hindi i anglès Població: 1.210.193.422 habitants Superfície: 3.287.595 km2 Moneda: Rupia índia (INR) Clima: La seva situació geogràfica li permet tenir zones tropicals i sub-tropicals, zones temperades i zones alpines Economia: Hi ha des d’activitats agrícoles tradicionals en petits pobles i artesania, fins a una gran diversitat d’indústries i serveis moderns

un espectacle que, almenys, resulta sorprenent als ulls occidentals. Turbants i saris de brillants colors, temples, mesquites, esglésies, palaus, pelegrins que es banyen en aigües sagrades mentre les pires funeràries cremen al seu costat, basars amb vida pròpia replets dels més variats productes, festivals i cerimònies que se celebren cadascun dels mesos de l’any, tot això embolicat en una hospitalitat, amabilitat i simpatia que caracteritza el poble indi.

Són aquests els elements que fan que els estranys entrin, sense percebre-ho ni sentir-ho, a formar part d’aquest misteriós mosaic.

La societat índia contínua vi-

vint d’acord amb el rígid sistema de castes en el qual cada persona està inclosa en un grup d’acord amb el treball que realitza per a la societat. Tanmateix aquesta classificació s’ha tornat més flexible en l’actualitat, ja que és impossible mantenir-la en els temps moderns, en els quals per exemple tothom es barreja en els transports públics. No obstant això, en el si de les famílies encara es manté, posant especial cura en l’intercanvi d’aliments, l’elecció dels matrimonis o la situació de la majoria de les dones índies.

L’Índia és un veritable paradís per als amants de les compres.

En aquest país es poden adquirir multitud de productes de tot tipus a preus més que raonables, en realitat, molt barats, això sí, és necessari regatejar en els basars i li aconsellem que s’ho prengui com un joc.

Les artesanies són els articles més preuats. Destaca la indústria tèxtil per la seva bona qualitat, les catifes de Caixmir, les joies o els articles en cuir com maletes, cinturons, bosses i calçat compensen els dissenys tradicionals amb l’excel·lent qualitat.

No ho dubti i deixi’s atrapar per aquesta màgica fascinació que solament l’Índia és capaç de provocar.