Penedès Econòmic 36

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

Núm. 36 - Setembre 2014

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I DEL GARRAF

Els joves a l’atur i sense ocupació anterior ja representen un 20% al Penedès-Garraf

La majoria de botigues de cigarretes electròniques tanquen al Penedès i Garraf

pàg. 8

pàg. 11

Els nous operadors d’empreses vinícoles reobren el mercat del raïm, fins ara en poques mans pàg. 2-3

La Nit del Turisme i el Comerç de Vilanova premia empreses i establiments del sector

Entrevista a Joaquim Gay de Montellà

pàg. 14

pàg. 16-17

President de Foment del Treball Nacional

2

Penedès Econòmic

setembre 2014

L’ANÀLISI

A la cerca d’un mercat del raïm més competitiu L’entrada de nous compradors han obert una esquerda a l’anomenat “segrest del mercat” del raïm per part de les grans empreses del vi i del cava O. AIBAR - L. OÑATE La batalla de preus del raïm segueix ocupant i preocupant el sector agrari, que veu escapar-se una altra verema, novament a causa dels preus, que consideren insuficients per mantenir els conreus de vinya i poder “guanyar-se la vida”. Aquestes són les paraules amb les quals la Unió de Pagesos reivindica una alça dels preus del raïm, que al territori de la Denominació d’Origen Penedès (juntament amb la part de DO Cava al Penedès) segueixen per sota de la majoria de DO de la resta de Catalunya amb un preu mitjà de 0,367 euros. L’entrada de nous operadors com el del celler Jaume Serra, sota el paraigua de J. García Carrión, i el Celler del Foix, fan entreveure un nou mercat de preus del raïm, més competitiu i en consonància amb les demandes dels pagesos, que veuen trontollar el que ells anomenen “segrest dels mercat” per part de les tres grans empreses del sector.

Els costos de raïm perden rellevància El raïm és la part més visible de tota ampolla de vi i cava, però any rere any va perdent importància quan desgranem els costos de sector. És el que denuncien des d’Unió de Pagesos, que des de finals dels anys 90 han experimentat una davallada del percentatge que representa el cost

de la matèria primera en relació amb els costos d’elaboració i els de comercialització. Segons Joan Santó, responsable del sector de la vinya i el vi d’Unió de Pagesos, “abans els tres tipus de costos tenien el mateix pes, però actualment la meitat se’n va a comercialització, el 38% a elaboració i un 12% és el que es destina a la matèria primera, el raïm, que és ínfim comparat amb el cost de l’ampolla sencera”. La lluita dels preus no és nova, però cada anyada es manté en peu de guerra el món de la pagesia que veu difícil obtenir beneficis. Aquesta

UNIÓ DE PAGESOS ALBIRA UNA REVALORITZACIÓ DEL PREU DEL RAÏM EN ELS PROPERS ANYS verema la mitjana de preus per quilogram se situa entre els 0,25 i 0,35 euros. “Aquests preus no ens permeten mantenir les explotacions, per això cada vegada hi ha més pagesos que ho deixen estar, però n’hi ha alguns que ja no poden”, explica Santó, que afegeix que “qui vulgui un vi excel·lent haurà de posar els preus que li pertoqui”.

Des del departament de viticultura de Bodegues Torres comenten que el preu del raïm s’ha mantingut elevat i estable, fomentant sobretot el raïm de qualitat. Així, per exemple, les varietats del Penedès com l’Ull de llebre, Merlot Merlot i Cabernet Sauvigquilograms (el 43% 0,337€ 5.826.942 del total de varietats blanques) * non, es paguen a 0,56 €/kg, 0,6 €/kg i 0,6 €/kg respectivament (raïms d’entre 13,5 i 14 graus), mentre que el raïm Ull de llebre 0,353€ 3.172.380 quilograms (el prèmium es paga un 15% 23% del total de varietats blanques) * per sobre d’aquesta tarifa. A Freixenet, el preu al qual es paguen enguany les varietats Cabernet Sauvignon tradicionals penedesenques 0,325€ 3.055.283 quilograms (el 22% és de 0,34 €/kg. En el cas del total de varietats blanXarel·lo ques) * 0,309€ 7.367.336 quilograms (el 29% de Codorníu, no han volgut del total de varietats blanques) * facilitar-nos cap preu per “política d’empresa”, segons Macabeu afirmaven les fonts consultaquilograms (el 0,309€ 6.937.018 27% del total de varietats des pel nostre mitjà. blanques) * Tot i això, el “segrest del mercat” per part de les grans Parellada empreses del vi i el cava que quilograms (el 23% 0,309€ 6.052.861 del total de varietats blanques) * denuncien des del sindicat s’està esquerdant a causa de l’entrada de nous grups de cellers que compren quantitats cada vegada més grans.”Les dinàmiques del sector són canviants i comença a * Quantitats enquestades per la Fundació Parc Tecnològic del Vi - Vitec haver-hi mercat”, comenta Santó.

En el cas dels cellers petits, que complementen la seva producció, Nosaltres, com a cooperativa, amb els diners que obtenim, els el preu arriba fins als 0,40 i 0,45 funcionem d’una manera diferent paguem i fem el manteniment i €/kg. a la resta d’empreses perquè no les inversions necessàries a la cooA Covides, els preus, segons comprem el raïm, sinó que venem perativa”. Per aquest motiu, les apuntava el president, Joan Mar- el vi que elaborem amb el raïm liquidacions i el tancament dels cè, “depenen del mercat del vi. que ens porten els nostres socis i, resultats econòmics sempre por-

Preus per varietats D.O. Penedès i D.O. Cava (Blancs-2013)

Preus per varietats D.O. Penedès i D.O. Cava (Negres-2013)

Xarel·lo

Cabernet Sauvignon

Sauvignon Blanc

Garnatxa negra

Parellada

Merlot Monastell

Moscatos

Pinot Noir

Macabeu

Samsó

Gewürztraminer

Sumoll

Garnatxa Blanca

Syrah

Chenin Blanc

Ull de Llebre

Chardonnay

D.O. Penedès D.O. Cava

0,0€

0,10€

0,20€

0,30€

0,40€

0,50€

0,60€

0,70€

0,80€

D.O. Penedès D.O. Cava

Total

Total Font: Fundació Parc Tecnològic del Vi - Vitec

Trepat

0,90€

0,0€

0,10€

0,20€

0,30€

0,40€

0,50€

0,60€

0,70€

0,80€

0,90€

Penedès Econòmic

setembre 2014

3

L’ANÀLISI Preu mitjà per denominació d’orígen (en euros el Kg) Cooperativa

Empresa

-

0,421

Catalunya

0,321

0,429

Cava

0,318

0,340

Conca de Barberà

0,383

0,431

Costers del Segre

0,297

0,458

Empordà

0,236

0,379

Montsant

0,498

0,864

Penedès

0,265

0,367

Pla de Bages

0,618

0,627

Priorat

1.090

1.516

Tarragona

0,215

0,335

Alella

Terra Alta

0,323

0,305

Vi de Taula

0,252

0,278

ten un cert retard. Marcè explicava, per exemple que, “al juliol vam tancar l’exercici de l’any passat i aquest el tancarem el juliol vinent i, durant els mesos de gener o febrer comencem a liquidar als socis el resultat del raïm que han aportat a la cooperativa”.

Actualment, Covides té uns 600 socis, els quals entren la collita de forma íntegra. L’any passat van collir 26 milions de quilos però la previsió per enguany és

Preus del raïm a Catalunya (en euros el Kg)

2007

2011

0,303 Empresa

36,2%

0,338

0,289

2013

2011

0,337

0,227

2012

Evolució del preu mitjà per denominació d’origen (en euros el Kg)

Font: Fundació Parc Tecnològic del Vi - Vitec

0,233

14,5%

0,351

0,200

2010

17,6%

0,391

0,263

2009

El Priorat encapçala la llista de DO que més paguen pel raïm

0,420

0,282

2008

que la collita sigui un 15% inferior. El preu del raïm l’any passat va oscil·lar entre els 20 i els 25 cèntims d’euro i enguany es preveu que estigui a l’entorn dels 22, en funció de com acabi la collita.

Segons apuntava Marcè, abans de 15 dies, estarà collida tota la Parellada, a la qual seguiran el Xarel·lo i el Cabernet.

Distribució dels costos de les explotacions vinícoles

Cooperativa

L’estudi Preu percebut del raïm de vinificació pels viticultors a Catalunya l’any 2013, realitzat per la Fundació Parc Tecnològic del Vi - Vitec, deixa palès que la DOQ Priorat és, amb diferència, la que més diners destina a la matèria primera amb un preu que arriba als 1,516 €/kg, mentre que la DO Terra Alta se situa al capdavall de la taula abonant 0,305 €/kg, un preu similar al del Penedès (0,367) i de l’Empordà (0,379).

0,409

12,5% 10,5%

8,7%

0,389 Mà d’obra contractada

Amortització

Altres

Productes de protecció dels cultius

Costos mecanització

Treballs de tercers i lloguer de maquinària

Els cellers perfeccionen els vins amb nous elements decoratius Un dels elements distintius que més passions aixequen en el món del cava és precisament la placa de cava. De col·leccionistes sempre n’hi ha hagut, però des de fa uns anys els cavistes i detallistes en general han fet un pas més enllà i han optat per elaborar els dissenys més arriscats i creatius.

Actualment hi ha diferents tècniques que permeten elaborar plaques de cava a un preu assequible i amb bons resultats com la litografia (per aconseguir grans quantitats a preus econòmics) i la tampografia (més utilitzada per a produccions mitjanes), però el gran canvi ha vingut de la mà de la tecnologia digital, que permet reduir la producció de plaques de cava i obtenir-les a un preu més assequible, a

més de guanyar en versatilitat i rapidesa. Entre les grans novetats del sector per aquest any es troba la placa imantada d’iPlack, una evolució del producte que l’empresa sadurninenca Lligats Metàl·lics Sàbat va llançar al mercat fa dos anys i que permet personalitzar cada placa de cava a partir de 60 unitats.

El sector vinícola no para de reinventar-se i fruit d’aquest procés es troben les ampolles serigrafiades o aquelles que permeten tenir acabats mates, sòlids, translúcids o amb efecte ceràmic per fer encara més especial el vi o cava.

4

Penedès Econòmic

setembre 2014

ACTUALITAT

L’alimentació, la nàutica i l’automoció s’apressen per estar a la Fira de Novembre El Conseller de la Presidència, Francesc Homs, inaugurarà la fira, que, enguany trasllada el sector alimentari a l’Eixample de Mar

LÍDIA OÑATE Gairebé la totalitat dels sectors de l’alimentació, la nàutica i l’automoció tenen el seu espai contractat a la Fira de Novembre de 2014, fet que demostra el gran interès que desperta aquesta fira multisectorial, una de les més rellevants de Catalunya. En el cas de l’empresa, el comerç, serveis i promoció de ciutat, el percentatge de contractació ronda el 60% i és previst que en el proper mes acabi de tancar-se tot l’espai.

Enguany la fira, que se celebrarà del 7 al 9 de novembre, manté la superfície de l’any anterior, d’uns 70.000 m2, tot i que patirà algunes redistribucions d’espais.

Entre les més notòries es troba la de l’apartat d’alimentació, que es traslladarà al carrer de l’Any dels Negats, a l’Eixample de Mar. Això deixarà lliure un major espai a la rambla Principal i a la rambla de la Pau, fet que permetrà dedicar més espai a l’empresa i el comerç, que darrerament han augmentat notablement. Actualment, la contractació segueix oberta a les

oficines de PIVSAM i al web de la Fira (www.firadenovembre. cat).

L’ALIMENTACIÓ ES TRASLLADARÀ A L’EIXAMPLE DE MAR PER GUANYAR ESPAI L’espai gastronòmic estarà situat a la plaça de la Vila al cos-

tat de l’associació de comerciants Viu Comerç. Aquesta nova formulació de la zona gastronòmica està organitzada des de la Fira Temps de Vi. Així mateix la part més propera al Mar de la rambla de la Pau es dedicarà en exclusiva a la Nàutica. Val a dir que diumenge es manté la trobada de puntaires al passeig del Carme i es crea una acció amb globus aeroestàtics. La zona lúdico esportiva que l’any passat es va situar a la rambla de Lluís Companys es trasllada a l’entrada de la Fira al passeig Marítim.

El conseller Francesc Homs inaugurarà la Fira de Novembre La Fira de Novembre de 2014 tindrà com a convidat d’honor el Conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, que inaugurarà la fira el divendres 7 de novembre.

Aquest és un dels certàmens més amplis i de gran importància del territori català, no només pel que fa a superfície, sinó també pel nombre d’expositors, que arriba als 250 i l’afluència de visitants, que l’any passat es calcula que va arribar a les 140.000 persones.

El grup empresarial d’alta tecnologia InKemia duplica les seves instal·lacions a Vilanova i la Geltrú El grup empresarial de pimes d’alta tecnologia, InKemia, ha anunciat que duplicarà les seves instal·lacions a Vilanova i la Geltrú després d’haver finalitzat la integració formal del laboratori ASLAB, que va adquirir el passat mes de juliol. D’aquesta manera, amb l’adequació d’un nou laboratori adjacent a l’actual, es duplicarà l’espai productiu disponible actualment a la IUCT (la divisió de coneixement d’InKemia) a la capital del Garraf.

Segons fonts del grup empresarial, la posada en funcionamet

de la nova inversió està prevista per a la segona meitat d’aquest quatrimestre. Amb ella, es reor-

LES NOVES INSTAL·LACIONS ES POSARAN EN MARXA EN ELS PROPERS MESOS ganitzaran les activitats tècniques entre les diferents seus, es maxi-

mitzarà la capacitat productiva i l’eficiència dels serveis que ofereix. InKemia, fundat el 1997, està orientat al desevolupament i explotació de nous productes, processos i tecnologies per a empreses dels sectors biotecnològic, farmacèutic i químic.

Amb aquesta inversió, InKemia preveu concentrar tota l’activitat tècnica d’anàlisi microbiològic que actualment està distribuïda entre els laboratoris de Mollet del Vallès i Vilanova i la Geltrú.

D’aquesta manera, “s’augmentarà la capacitat productiva, dedicada

Les noves instal·lacions es troben al carrer de la Fassina, 4

també a l’anàlisi alimentari i al desenvolupament d’aliments funcionals i complements dietètics, fet que permetrà estalviar despeses i generar sinèrgies”, tal com

expliquen des del grup empresarial. La seu de Vilanova, es constituirà com una nova unitat de negoci de la IUCT dins de l’àmbit de la salut i l’alimentació”.

setembre 2014

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

setembre 2014

ACTUALITAT Èric Enguita, CEO i cofundador de l’empresa Artcava

“Les millors idees i projectes acostumen a sorgir quan surts del teu entorn habitual” El nou projecte d’aquest jove emprenedor, Remus, ja ha començat amb una prova pilot al mercat català OLGA AIBAR Èric Enguita (Vilafranca, 1983) és enòleg, CEO i cofundador de l’empresa Artcava d’Avinyonet del Penedès i impulsor de diferents projectes i negocis. Es defineix a si mateix com “un boig del vi”. Innovador i creatiu, està entossudit a trencar rutines per apropar el cava al consumidor.

Tècnic superior en Indústria alimentària i en Gestió comercial i màrqueting, està diplomat en Ciències Empresarials. Bachelor of science in business administration i té un diploma de postgrau en direcció de màrqueting.

Ha rebut diversos premis de la Jove Cambra de Vilafranca, de l’ADEG i de la Mancomunitat Intermunicipal Penedès Garraf per diferents projectes.

En un dels articles que publiques habitualment a Penedès Econòmic vas afirmar que calia renovar les persones que estan al capdavant d’institucions com l’Acadèmia de Tastavins, la Confraria del Cava, l’Associació Vinícola Catalana, la DO Penedès, etc. per donar pas als joves.

Creus que els cal una renovació d’idees i projectes?

Sí, és imprescindible. Fa molts anys que estan els mateixos al capdavant, cosa que suposa un fre a l’evolució d’aquestes entitats i institucions. Recentment, per exemple, l’ADEG, l’Associació d’Empresaris del Garraf i del Penedès, va renovar el seu president i la junta directiva, i la mitjana d’edat dels seus membres ha baixat molt. L’altra patronal, la UEP, la Unió Empresarial del Penedès també va fer el mateix.

Això significa que hi ha moviment i noves idees. Els relleus generacionals al capdavant dels organismes és massa lent.

Potser no hi ha candidats adients per substituir-los. És dificil trobar candidats, perquè és una aposta arriscada i perquè tothom té la seva feina, i el fet de liderar una institució o entitat suposa un esforç afegit pel nombre d’hores que hi has de

dedicar. Tanmateix, si es valora el que pots aprendre i aportar i es posa tot plegat en una balança, compensa. Cal buscar l’equilibri i arriscar-se. Actualment hi ha joves sobradament preparats que estan a l’atur i a l’espera de rebre una oportunitat per demostrar el que val. Existeix tota una generació estancada a la qual cal buscar una sortida.

Un estudi recent de la FAD assenyala que s’ha produït un canvi de tendència entre els joves, que han passat de ser anomenats “ni-ni” a valorar l’esforç, el treball, la tenacitat i el talent.

Hi estàs d’acord?

I tant! No tots els joves són el que algú va batejar com a “ni-ni”, persones que no tenen interès ni ganes de treballar ni d’aprendre; al contrari, crec que molts joves estan demostrant que volen preparar-se de cara al futur.

Però molts d’aquests joves marxen fora perquè aquí no veuen futur o sortides laborals.

Jo vaig estar un temps a fora del pais, a Irlanda concretament, i per a mi va ser una experiència vital molt positiva. Va ser en un moment en què necessitava una aturada, un canvi, i el fet de sortir de la rutina diària i de veure altres realitats em va donar una nova perspectiva i em va obrir la ment.

Què vas aprendre d’aquella experiència?

A banda d’aconseguir distingir entre diferents cerveses (riu) vaig aprendre moltes coses de la manera de treballar i de pensar d’altres països. Sortir a l’estranger enriqueix molt i sempre és recomanable. Si ets una persona inquieta, això et duu a ser tafaner.

Cal ser tafaner, doncs?

Les millors idees sorgeixen quan surts de l’entorn habitual.

Ara bé, no entenc les persones que pateixen la coneguda com a síndrome postvacacional, cal desconnectar de la rutina diària però, per a mi, qui pateix aquesta síndrome és perquè ha desconnectat massa...

O perquè no tenen ganes de tornar a la rutina diària.

Jo crec que la feina no ha de ser rutinària. Cal trencar amb el paradigma laboral d’uns horaris fixes i inamobibles. La flexibilitat horària o per projectes dóna més innovació a l’empresa, un millor ambient laboral i a més, permet la tan reclamada compatibilitat laboral i familiar, un tema en què altres països d’Europa van molt més avançats. Sobre aquest tema he tingut moltes batalles a casa, però per mi és important. La gent més gran té encara gravada la mentalitat del treball en una fàbrica, quan les coses han canviat molt. Cal trencar la barrera dels horaris laborals.

ELS JOVES TENIM CLAR QUE A PARTIR D’ARA NO COBRAREM PEL QUE FEM, SINÓ PEL QUE SABEM Ens hem d’emmirallar més en els països del Nord d’Europa?

Sí, ens porten un gran avantatge. Els joves tenim clar que, a partir d’ara no cobrarem pel que fem, sinó pel que sabem. No és només una qüestió de formació, d’estar sempre al dia, sinó de tenir la ment oberta a tot, no només al sector en el qual et trobes o et mous. Altres països del Nord d’Europa tenen un sistema educatiu més avançat un sistema pedagògic més pràctic i familiar que et prepara més per al futur. Ens hem d’acostar més a aquesta manera d’educar i formar els alumnes, però encara ens falta molt.

Ets una persona emprenedora, un terme que està molt de moda darrerament. Què diries que caracteritza a un emprenedor?

La inquietud i les ganes d’aprendre i de fer realitat idees i projectes nous. Jo fa deu anys que emprenc, i en el decurs d’aquest temps he creat tres empreses i he posat en marxa un nou projecte que encara s’ha d’acabar de lligar.

Per a mi això és un bagatge important perquè de tot el que fas aprens, tant dels èxits com dels errors, ja que et donen eines per no repetir-los i tirar endavant.

Però la majoria no són emprenedors per vocació sinó per necessitat.

Sí, és la realitat i, en gran part, una conseqüència del sistema educatiu actual, a banda de la crisi econòmica que ens ha afectat a tots. El que és important és el fet d’emprendre, deixant de banda els motius pels quals ho facis mentre et serveixin per a tirar endavant i obrir-te nous reptes.

Vas guanyar un premi de la Mancomunitat Penedès Garraf amb el qual vas poder desenvolupar una idea de negoci. Com està actualment la iniciativa que vau presentar?

Remus és un projecte per importar barriques de roure colombià amb la idea de comercialitzarles aquí perquè creiem que poden tenir sortida en el nostre mercat.

En procedir dels Andes, en una zona amb molta més alçada i més pluja, la fusta de les botes tenen unes característiques específiques que les diferencia de la resta. La qualitat és semblant a les franceses, però mantenen millor l’essència del vi que contenen i li aporten nous aromes, un fet que és molt valorat en el sector.

Malgrat les traves burocràtiques i les dificultats inicials que hem tingut pel fet d’haver de tractar entre diferents països, l’empresa ja està constituïda i va començar a funcionar fa sis mesos i a donar els primers fruits. De moment hem fet la primera importació de barriques, que serviran per realitzar una prova de mercat que es farà a diferents punts de Catalunya per veure la sortida que poden tenir.

Abans parlaves d’un nou projecte al qual estàs acabant de donar forma. En què consistirà?

No puc donar massa informació al respecte perquè encara està en una fase molt inicial. L’únic

que puc avançar és que tindrà a veure amb els allotjaments, que es durà a terme al Penedès, que implicarà molta gent i que serà únic al sud d’Europa. Jo l’anomeno el projecte del milió d’euros.

La teva empresa, Artcava ha fet enguany deu anys. Com ho heu celebrat?

De cap forma especial. Considerem que no calia fer cap acte públic ni celebració extraordinària perquè cada any s’ha de celebrar.

Artcava va néixer l’any 2004, va evolucionar i l’any 2009, amb la crisi, es va produir un revulsiu.

Aleshores, vam fer un nou pla de màrqueting i vam veure que el futur estava en el turisme estranger perquè tenen un gran interès en l’enoturisme i disposen d’alt poder adquisitiu. Per això, vam orientar i enfocar els nostres esforços a aquest target de públic.

Què us diferencia de la resta de cellers?

Nosaltres oferim als nostres clients una experiència diferenciada, la d’elaborar el teu propi cava i endur-te’l ja preparat i etiquetat al teu gust, i aquest tipus d’experiències són molt valorades en altres països. Les dades ho demostren: el 80% dels nostres clients són d’origen extranger.

Amb una inversió zero en marca, distribució i comercialització, fem una venda directa a 35 euros l’ampolla, 360 dies a l’any.

L’enoturisme és bon negoci?

Ho pot ser si es fa bé. En la meva opinió, la típica visita que es realitza a un celler no aporta cap valor afegit. Cal oferir als clients experiències úniques i duradores, que els convidin a tornar a la nostra comarca. Tanmateix, encara són molt poques les empreses que entenen i treballen bé aquest concepte. Considero que hem d’eliminar l’“eno” i centrarnos en el turisme en general, que els nostres visitants ens coneguin i es quedin uns dies a la nostra comarca, que no té res a envejar a altres zones vitivinícoles que estan més de moda.

Penedès Econòmic

setembre 2014

7

ACTUALITAT

Caprabo trenca barreres amb els petits productors amb la campanya de proximitat Des del juny de 2013, la cadena de supermercats ha intensificat l’aposta pel producte fet a Catalunya LÍDIA OÑATE Des de fa poc més d’un any, la cadena de supermercats Caprabo està immersa en una de les campanyes més ambicioses: promocionar més de 1.700 productes de proximitat d’arreu del territori i esdevenir l’únic intermediari per aconseguir preus més competitius. Per fer-ho possible ha establert contactes amb centenars de poductors, especialment de petits, que són els que més dificultats es troben a l’hora de donar a conèixer els seus productes.

Amb 55 anys de trajectòria, la companyia de supermercats més antiga d’Espanya ha donat un gir al seu lema “Economia, varietat i qualitat” per recuperar els valors tradicionals del comerç i apostar per “la qualitat, la varietat i la proximitat”. En un entorn cada vegada més globalitzat, Caprabo ha decidit fer un pas cap al món local i apropar-se als productors catalans que elaboren productes

propis de la seva zona, principalment d’alimentació com són, per exemple, els embotits, l’oli, formatges, vins i caves, fruita, i verdura, entre d’altres.

Un dels principals temors dels petits productors és la dificultat

CAPRABO HA SELECCIONAT 14 DELS 87 PRODUCTES DEL PENEDÈS PER VENDRE ALS LOCALS DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA per cobrir la demanda de producte d’una cadena tan gran com Caprabo. “A vegades es pensen que no tindran prou capacitat per satisfer tot el volum de botigues,

però ja els diem que no han de patir per això, perquè Caprabo fa una selecció d’aquelles botigues que poden ser més interessants per a l’estoc del productor”.

Aquesta selecció s’acostuma a fer per zones pròpies o properes al productor, seguint el principi de proximitat per tal de captar l’atenció del consumidor, alhora que generar confiança envers el producte. En altres casos, segons explica Fernando Tercero, responsable de la campanya de proximitat de Caprabo, “el productor vol arribar a molts llocs per poder vendre el màxim possible, però cal seguir un ritme tranquil per consolidar els productes en una zona i avançar amb estabilitat, perquè sinó es pot produir cert desencant quan el productor veu que no es ven a tot arreu com s’esperava”. En aquest sentit, afegeix que “una part molt important de la campanya és la promoció i la tasca de donar a conèixer els productes als consumidors.

Per això, cal adaptar l’assortiment

 Nous productors del Penedès donats d’alta a Caprabo PRODUCTOR Josep Maria Raventós i Blanc Formatgeria Marvall, S.L. Manel Bundó Marquès Olis Bargalló, S.A. Pascual Solé Jorge Pere Lluch Molinari Cooperativa Agrícola Masia Puigmoltó, S.L. (Emendis) Explotaciones Sadurní Masia s.XV, S.L. Viñedos familiares

POBLACIÓ Sant Sadurní El Vendrell L’Arboç Avinyonet del Penedès La Bisbal del Penedès Font-rubí Llorenç del Penedès Llorenç del Penedès Castellet i la Gornal Begues (producció DO Penedès)

SECTOR Vins i caves Formatges Carns Oli Oli Vins i caves Vins i olis Vins i caves Vins i caves

Sant Sadurní

Vins i caves

AMB*

* Amb presència a les botigues de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Ventajas que ofrece MRW Burofax  Flexibilidad. Los usuarios tendrán la posibilidad de enviar desde un único burofax hasta grandes volúmenes a un único destinatario o a distintos.  Máxima integración tecnológica. Ponen a disposición de las empresas diferentes posibilidades para integrar la plataforma con su sistema en función de sus necesidades.  3 en 1. Ofrecen la posibilidad de integrar 3 formas de notificación certificada en una.  Se podrá enviar un burofax postal, electrónico o mobile al mismo tiempo a un mismo destinatario, asegurándose que su comunicación llegará con mayor probabilidad a su destinatario.  Facilidad y comodidad. Podrá contratar el servicio sin moverse de su oficina ya que todo el proceso se realiza via online. Además todos los documentos contratados quedarán custodiados durantre 5 años de manera que podrá disponer de ellos siempre que lo necesite.

902 300 400 www.mrw.es

 Control y seguimiento. Desde el primer momento y en tiempo real podrá realizar una monitorización de todos los envíos realizados a través de su área privada, conociendo así el estado de tus envíos o certificados de contenido.

 Fernando Tercero és el responsable de la campanya

de productes i anar fent de mica en mica”. L’espai és limitat, per això Caprabo estableix un marge de temps de sis mesos per avaluar l’acollida del producte per si cal canviar-lo o seguir apostant-hi.

En aquests casos, Caprabo exerceix un rol de conseller, no només per saber si cal seguir endavant amb el producte, sinó també per ajustar els preus. “La relació qualitat-preu ha de ser l’òptima i alguna vegada hem hagut de declinar alguna proposta perquè no crèiem que aquell producte concret tingués sortida a Caprabo”, comenta Tercero.

La cadena segueix realitzant entrevistes amb productors d’arreu del territori català i de cara el novembre presentaran la segona onada de productes de proximitat, amb la qual preveuen ampliar l’assortiment que hi ha fins ara. En el cas del Penedès, actualment hi ha a la venda 87 noves referències de productors agroalimentaris i de cooperati-

ves agràries, una xifra que augmentarà en els propers mesos. A més, alguns d’ells també tindran l’oportunitat d’arribar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona de la mà de Caprabo, ja que catorze referències de productes han estat seleccionats per vendre’s a les botigues d’aquesta zona, a més de la pròpia del productor.

Caprabo va iniciar la seva campanya amb productes de l’Empordà i va seguir amb els de les Terres de l’Ebre. Tot i que pràcticament ja ha abarcat la gran majoria de comarques, en el cas d’algunes com el Barcelonès, els dos vallesos o el Garraf, encara estan a l’espera de decidir per quins productes apostar. “La producció de certes zones no és tan rica i variada. Per això en aquestes es va decidir posar a la venda productes catalans i deixar per més endavant els contactes amb productors, tal com ha succeït amb el Garraf, on ja s’han encetat les negociacions amb productors.

Vilafranca del Penedès Tel.: 93 819 82 52 Fax: 93 819 82 48 Av. Ronda del Mar, 85 08720 Vilafranca del Penedès

Sitges Tel.: 93 894 84 97 Fax: 93 810 22 47 C/ De Les Costes, 22 Local 2 08870 Sitges

Sant Sadurní d’Anoia Tel.: 93 818 38 69 Fax: 93 818 37 18 C/ Vilafranca, 20 08770 Sant Sadurní D’anoia

Vilanova i la Geltrú Tel.: 93 815 19 60 Fax: 93 810 00 19 C/ Tigre, 31 08800 Vilanova i La Geltrú

Santa Margarida i els Monjos Tel.: 93 898 33 73 Fax: 93 818 69 89 C/ Catalunya, 68 08730 Santa Margarida i Els Monjos

El Vendrell Tel.: 97 766 80 95 Fax: 97 715 44 67 C/ Sant Vicenç, 27 43700 Vendrell

8

Penedès Econòmic

setembre 2014

ACTUALITAT

El mercat laboral dels joves segueix estancat i a l’espera dels pics estacionals La seva entrada al món laboral segueix endarrerint-se en el primer semestre de 2014 amb un 20% de joves a l’atur sense ocupació anterior  Contractacions globals de joves d’entre 16 i 29 anys 2.000

Alt Penedès

1.800

Garraf

1.678 1.541

1.600 1.400 1.200

1.198

800

1.022

1.010

1.080

1.000

734

600

671

830

828

767

884

854

905

703 790

700 587

589

580

400

641

‘14 ig Ma

‘14 ril Ab

‘14 rç Ma

‘14 er br

De

se

Ge

mb

ne

re

r ‘1 4

‘13

‘13 mb ve No

Oc

tub

re

e‘ br tem Se

re

‘13

13

3 t ‘1 os Ag

lio

l ‘1

3

200

Ju

Davant l’allau de dades estadístiques que mes a mes van sorgint sobre el nombre de parats, per sectors, poblacions, sexe o edats, comença a fer-se cada vegada més notori l’endarreriment de l’entrada al món laboral dels joves. Aquesta és una situació que es pot trobar a qualsevol lloc del país, sent realment preocupant si ens hi parem a pensar encara que sigui un instant. Al juny de 2014 hi havia inscrits a l’atur un 21% de joves d’entre 16 i 29 anys sense ocupació anterior al Garraf, mentre que a l’Alt Penedès l’última xifra de què disposa el Servei d’Iniciatives de la Mancomunitat Penedès-Garraf se situava en el 19% (març). A tot això cal sumar la baixa contractació de joves menors de 20 anys. Segons l’estudi Mercat laboral de joves, elaborat pel mateix Servei, només a 16 dels 33 municipis de les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf es van contractar joves d’entre 16 i 20 anys durant el primer trimestre. Aquest fet es va corregir en el següent trimestre en alguns d’ells, però encara es van mantenir sis municipis sense cap jove menor de 20 anys contractat i vuit només amb una contractació. Aquest fet pot semblar ‘normal’, ja que els joves acostumen a estudiar (i també gastar) durant aquesta etapa de la vida, però i els que no estudien? Resulta difícil justificar aquesta deixadesa, que ha desembocat en un sector juvenil que, en moltes ocasions, encara no s’ha estrenat al món laboral en plena vintena.

En els primers vuit mesos de l’any, es confirma l’estacionalitat del treball al Penedès-Garraf, que singularitza el sector dels joves de fins a 29 anys, amb pics alts de contractació al setembre (verema) i al juny-juliol (campanya de l’estiu), i molt baixos al febrer i desembre (quan la campanya de Nadal ja està coberta). Les principals professions que els situen al món laboral es troben a l’àmbit de la restauració i venda (molt accentuat al Garraf), al de tècnics i professionals, al d’operadors i muntadors, i al grup d’ocupacions elementals (més nombrós a l’Alt Penedès).

Fe

LÍDIA OÑATE

Font: Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf

L’Administració ha posat en marxa diverses accions per fomentar l’ocupació d’aquest sector d’edat, amb un èxit relatiu, ja que l’última paraula la té l’empresari.

Programes de Qualificació Professional Inicial (que seran substituïts pels nous Programes de Formació i Inserció) i Joves per l’Ocupació són els principals recursos per al sector juvenil, especialment menors de 25 anys, que ofereix, per exemple, el Servei d’Ocupació i Formació de Vilafranca conegut com La Fassina, als quals cal afegir altres serveis com El Club de la Feina (la borsa de treball i informació sobre les novetats dels serveis d’ocupació) o la Formació Ocupacional, que ja estan disponibles a

tots els parats, independentment de la seva edat. Des de la Fassina comenten a Penedès Econòmic que la demanda de les empreses més habitual és la “d’un bon treballador, que sovint qualifiquen com una persona puntual, que tingui uns hàbits de treball adequats, que sigui responsable, i que col·labori amb les tasques de la feina.” La formació, en aquest cas, queda en un segon pla, tot i que “sí és cert que ho valoren perquè els alumnes vénen amb moltes hores de preparació, però també et diuen que, si cal, ja li ensenyaran ells mateixos l’ofici”. Tot i la bona valoració que la majoria fan de l’experiència dels alumnes en pràctiques, molt poques empreses decideixen acce-

ptar-los en les seves plantilles. A tot això, se suma un dels desavantatges de l’actual situació econòmica: la manca de relleu, tant de jubilats com de persones de baixa mèdica. Moltes empreses opten per sumar esforços de la plantilla i que els treballadors assimilin les seves tasques.

Ja fa uns anys que hi ha més demandants de feina que ofertes de treball i aquest desequilibri provoca, irremeiablement, que l’empresa alci els requisits ben amunt per tenir el millor professional possible, encara que la feina, en si mateixa, no ho requereixi. “L’empresari ara exigeix molt i no dóna tant a canvi. Per exemple, es busca un llicenciat en

economia, amb coneixements de comptabilitat i experiència al sector financer per a ser recepcionista.

Evidentment, farà altres feines, però amb el sou de recepcionista”, afirmen des de la Fassina.

Des de fa uns mesos els serveis d’ocupació i formació penedesencs col·laboren en un estudi endegat per la Mancomunitat que pretén detectar les necessitats laborals que tindran les empreses de la zona a mitjà i llarg termini, les possibles jubilacions futures i quins sectors esdevindran cabdals en la creació d’ocupació. L’estudi s’està enllestint i es preveu que abans d’acabar l’any esdevingui una eina de treball per augmentar les ofertes laborals actuals.

 Número de contractacions a joves segons l’àmbit professional

Garraf

Penedès 1 2 3 4 5 6 7 8 9

1 5 9

Ocupacions elementals 2 Operadors instal·lacions i màquines, i muntadors 3 Artesans, treballadors indústries i construcció 4 Treballadors act. agrícoles, ramaderes i pesques Treballadors restauració, personal i venedors 6 Empleats oficina comptables i administratius 7 Tècnic i professionals de suport 8 Professionals científics i intel·lectuals Directors i gerents

Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

Penedès Econòmic

setembre 2014

9

ACTUALITAT

L’exdirector de Caixa Penedès, Joan Caellas, assessor financer a Barcelona Forma part d’una societat que van fundar la seva dona i un antic company, malgrat estar inhabilitat per a treballar en el sector bancari durant un any OLGA AIBAR Joan Caellas, exdirector general del Grup Caixa Penedès i subdirector general del Grup BMN ara fa tres anys, és un dels impulsors d’una societat d’assessorament financer anomenada Capital Care Consulting Eafi SL, amb seu al Passeig de Gràcia de Barcelona.

L’empresa està inscrita en el registre oficial de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (C.N.M.V.) amb el número 139.

Es dedica a l’assessorament en matèria d’inversió, és a dir a la prestació de recomanacions personalitzades a un client, a petició d’aquest o per iniciativa de la societat, respecte a una o més operacions relatives a instruments

financers.

La van constituir la seva dona, Mariola Foix Llorens i el seu company de feina a Caixa Penedès, Xavier Bernal, el 7 de febrer d’enguany. Caellas no hi consta legalment però diverses fonts consultades pel nostre mitjà afirmen que estaria contractant personal i desenvolupant diverses tasques dins de l’empresa. Aquestes funcions les estaria desenvolupant malgrat estar inhabilitat per a treballar professionalment en el sector bancari durant un any arran de la sentència condemnatòria a cinc exdirectius de Caixa Penedès per les pensions milionàries que es van autoadjudicar, un fet, si més no, curiós.

Caellas va començar la seva trajectòria professional l’any 1987 a

 Joan Caellas, exdirector de Caixa Penedès

Peat Marwick International coma auditor júnior. Un any més tard, va ingressar a Caixa Penedès, on va ocupar diferents llocs de responsabilitat entre els quals destaquen, a partir de 1994, la direcció del grup assegurador i fons.

L’any 2002 va ocupar la direcció financera del Grup Caixa Penedès fins que, el desembre de 2007, és nomenat, per la mateixa entitat, director general adjunt.

Quan es va constituir el Grup BMN, fruit del SIP creat per Caixa Penedès, Caja Múrcia, Caja Granada i Sa Nostra, va entrar a formar part del Consell d’Administració de la caixa, de la Comissió Executiva i de la Comissió d’Inversions del Grup BMN, així com del Comitè de Direcció. A finals de febrer de

2011, va ser nomenat subdirector general del Grup BMN, càrrec que exercia conjuntament amb el de director general de Caixa Penedès. Va ser acomiadat pel Consell d’Administració de Caixa Penedès l’agost de 2011.

La relació entre Caellas i Bernal es va forjar a la caixa d’estalvis penedesenca, on van treballar junts. Bernal va ser director d’assegurances i fons de la companyia durant nou anys, del març de 2002 al gener de 2009, i des d’aleshores i fins a l’octubre de 2011 va ser director de Màrqueting. Posteriorment va treballar com a director d’estratègia del Banc Mare Nostrum (BMN) i en l’àrea de Màrqueting fins al novembre de l’any passat, fins que va ser acomiadat.

10

Penedès Econòmic

setembre 2014

ACTUALITAT

Els productors d’espigall inicien la cursa per aconseguir la IGP Els pagesos que planten aquest producte d’horta volen recuperar un dels productes insígnia del Garraf

Banyeres celebrarà la tercera Fira del Comerç L’Ajuntament organtiza aquesta mostra de productes propis per revitalitzar el comerç

LÍDIA OÑATE Tot i que fa uns dies va sortir a la llum la creació de l’Associació Espigalls del Garraf, els productors d’aquest cultiu d’horta ja fa gairebé quinze anys que promouen el que defineixen com “el producte estrella del Garraf ”. L’espigall, poc conegut fins i tot pels garrafencs, és una verdura provinent d’una varietat de col conreada a la zona de la comarca del Garraf anomenada també col brotonera. D’aquesta col en surten dues

UNA ASSOCIACIÓ DE DEU PAGESOS MILLORARÀ LES VARIETATS ACTUALS PER TROBAR UN MODEL A SEGUIR produccions (brotons i espigalls) segons l’època de l’any i el seu estadi de creixement. Els espigalls apareixen de gener a març quan la col comença a florir acompanyats de poques fulles però grosses i retallades, mentre que d’octubre a novembre es cullen els brotons

que són brots de la col amb molta fulla retallada.

L’Associació Espigalls del Garraf, formada per una desena de pagesos, s’han proposat aconseguir la Identificació Geogràfica Protegida (IGP), amb l’ajut de Node Garraf, Agència de Desenvolupament, que contribueix a consolidar la marca Xarxa Productes de la Terra-Garraf, entre els quals hi ha l’escarola perruqueta, la gamba de Vilanova, el cargol punxenc, el vi malvasia de Sitges i els vins del Massís del Garraf, a més de l’espigall.

Segons la presidenta de l’Associació, Montse Marcé, fa uns anys van començar a detectar que “cada vegada es coneixia

menys l’espigall, anava baixant en vendes i només la gent gran en tenia coneixement. Ens sabia greu perquè és el nostre producte, del Garraf, i volem recuperar-lo.”

Així doncs, amb el propòsit de conservar i impulsar el cultiu d’espigalls dins del Garraf, l’Associació es planteja com a objectiu millorar les varietats existents d’espigalls que es cultiven per tal de crear un espigall característic del Garraf, que serveixi de model per a tots els pagesos que el produeixin. A més, volen optimitzar les pràctiques culturals associades a aquestes i consolidar una marca de qualitat associada al producte i a la seva procedència.

Banyeres del Penedès celebrarà el diumenge 5 d’octubre, de 10 a 14h, la tercera Mostra de botigues i productes propis del municipi.

La fira se celebrarà a la plaça de l’Ajuntament on els establiments exhibiran els seus productes, i es podran tastar diversos plats artesans, tapes i vins. També es farà una troba-

da de plaques de cava i la quarta fira d’intercanvi i segona mà de Banyeres.

Entre les activitats organitzades a l’entorn de la fira, s’hi troben una visita guiada pel poble en carro que recorrerà els principals punts d’interès i un espectacle protagonitzat per un cavall que balla la Santa Espina.

Primer Centre Comercial Virtual de Calafell

El Gall del Penedès esdevindrà “la millor raça de l’Estat espanyol” amb l’aprovació de la IGP Anys després que s’iniciés el procés, l’Associació de Criadors de Raça Penedesenca pot celebrar que el Gall del Penedès esdevingui, en qüestió de mesos, en “la millor raça de tot l’Estat espanyol”, segons les paraules de la secretària de l’Associació, Maria Antònia Udina.

El departament d’Agricultura de la Generalitat va publicar fa uns dies al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) les bases de la Identificació Geogràfica Protegida, que estaran a exposició pública durant

un parell de mesos i, posteriorment, es crearà un consell regulador i es continuaran els tràmits a Brussel·les perquè s’atorgui la indicació definitiva. La del Penedès serà la segona IGP d’aus de l’estat, després de la del Prat de Llobregat.

Perquè els criadors de galls i gallines puguin catalogar el seu producte com a Gall del Penedès, caldrà que sigui de la varietat negra millorada, que destaca per un plomatge negre i la cresta vermella. A més, haurà d’incorporar a la seva

alimentació un 5% de granet de raïm, a banda de blat de moro i soja.

Els galls i gallines hauran de tenir una criança de, com a mínim, 98 dies i s’hauran de criar en un dels 73 municipis que hi ha dins l’àrea geogràfica protegida. El territori que agafa la IGP del Gall Penedès és “agosarat perquè em agafat el territori que engloba la Vegueria Penedès, amb 500 anys d’història”, reconeix Udina. Es tracta dels municipis de l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf, 25 municipis de l’Anoia i Rodonyà (Alt Camp).

L’Ajuntament de Calafell ha posat en marxa “Clica”, un projecte que pretén que els ciutadans puguin gaudir de diferents avantatges a l’hora de realitzar compres als comerços, tot impulsant les noves tecnologies i l’e-comerç. El projecte està impulsat pel consistori en col·laboració amb les associacions de comerciants Fòrum Calafell i Segur Centre, i amb el suport de Pimec Tarragona.

La regidora de Comerç, Olga Elvira, destacava que l’objectiu és “incentivar que els calafellencs no marxin del seu mu-

nicipi a l’hora de fer les seves compres”. El projecte suposa la creació del primer centre comercial virtual de Calafell, amb opcions reals de botiga electrònica. Per això, es crearà una pàgina web (www.clica. cat), amb informació i notícies sobre l’activitat comercial de Calafell. Des d’aquest web, els ciutadans del municipi es podran registrar com a usuaris per poder beneficiar-se de descomptes i ofertes, i també contindrà una zona privada de comunicació entre les empreses del municipi.

Penedès Econòmic

setembre 2014

11

ACTUALITAT

La majoria de botigues de cigarretes electròniques tanquen la persiana govern va intervenir i va elaborar una llei que prohibia el consum dels dispositius en alguns llocs i limitava la publicitat que se’n podia fer.

OLGA AIBAR Tal com ha passat amb altres franquícies i modes passatgeres, la bombolla de les botigues de cigarretes electròniques s’ha punxat. Un sector que estava en ple creixement fa tres anys ha caigut en picat en poc temps. I és que, fa tot just vuit mesos, a Espanya hi havia 3.500 botigues, de les quals actualment només en queden 400.

A les comarques del Penedès i el Garraf el fenomen no ha estat una excepció i els cartells de “es lloga” van començar ja fa un temps a proliferar arreu. Alguns dels negocis van tenir un escàs any de vida o, fins i tot menys. A Vilafranca del Penedès l’any passat van obrir set franquícies, de les quals només en queda una actualment, la de SinHumo, ubicada al carrer Vall del Castell. Casos semblants han passat a Vilanova i la Geltrú, Sitges i altres municipis de les comarques del Gran Penedès. I és que les promeses de beneficis ràpids i fàcils amb una escassa inversió -algunes cadenes oferien la possibilitat d’obrir-ne una per poc més de mil euros-, han xocat amb la realitat.

Les claus del declivi Els motius de la decadencia d’aquest negoci han estat diversos: les notícies negatives que s’han publicat al voltant dels e-cigarrets, especialment l’advertència de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que en desaconsellava l’ús per no haver-se provat la seva utilitat científicament. També el gran nombre d’establiments que es van obrir al mateix temps i els que ho van fer amb productes que no complien la normativa.

Segons l’Associació Nacional de la Cigarreta Electrònica (ANCE),

 Botigues cigarretes electròniques a Vilafranca Any obertura

Any tancament

De la Font, 11

2013

2014

Ferrers, 44

2013

2014

Nom com. establiment

Carrer

VAP STORE SMOKE QUALITY VAPOR TIME

La Cort, 47

2013

2014

LA CASA DEL CIGARRET ELECTRÒNIC

Parellada, 12

2013

2014

VAPURE

Sant Joan, 11

2013

2014

SMOKLAND

Sant Pere, 28

2013

2014

SIN HUMO CIGARRETS ELECTRÒNICS

Vall del Castell

2013

Obert

prop del 70% dels establiments dedicats a comercialitzar els vaporitzadors han abaixat la persiana.

Fins fa un any no existia cap regulació sobre aquest tipus de botigues a Espanya, fet que moltes franquícies van aprofitar per ferse un forat. Per aquest motiu, i en vista de la gran i ràpida proliferació d’aquest tipus de negoci, el

SinHumo, l’únic establiment que continua obert a Vilafranca Frederic Bruquetas va obrir, ara fa un any, una franquícia de l’empresa SinHumo que va tenir diferents ubicacions i que actualment es troba al carrer Vall del Castell, 20 baixos de Vilafranca del Penedès. Un establiment dedicat a la venda de cigarrets electrònics, l’únic que existeix actualment a la Vila. Explica que, abans d’obrir la botiga, va valorar la demanda que existia d’aquest tipus de cigarrets a la ciutat, als

barris i a la població en general.

Aleshores, va buscar un local cèntric i accessible. Assegura que els locals han tancat per diversos motius, el principal dels quals els alts lloguers que es paguen a locals cèntrics, la publicitat negativa que s’ha fet impulsada per les farmacèutiques, el govern i les tabacaleres, que tenien por de perdre una part de negoci i a la manca de coneixements d’alguns venedors.

Bruquetas ens explicava que “els cigarrets electrònics no són un substitutiu del cigarretes ni cap mètode per deixar de fumar.

Són una alternativa”. La majoria dels seus clients són persones que volen reduir l’hàbit i que resulti menys perjudicial per a la seva salut. El responsable de SinHumo explicava que “molts són gent gran, malalts de càncer o cardiovasculars que troben molt difícil deixar el consum a aquestes alçades. També gent jove que acostuma a fer esport i és fumadora i ara prefereix vapejar”.

Atomitzador El glicol de propilè produeix un vapor que sembla fum.

Aquest vapor s’inhala i és el que conté nicotina

Bateria Cartutx El cartutx conté glicol de propilè, aigua, gust de tabac, menta, fruita, menta, etc.

Llum

Cambra vaporitzadora Quan l’usuari inhala, un sensor detecta el fluxe d’aire, i escalfa un líquid que hi ha dins del cartutx, i es comença a vaporitzar Funcionament El cigarret electrònic s’alimenta amb una bateria recarregable i disposa d’un llum que simula un cigarret encès.

12

Penedès Econòmic

setembre 2014

ACTUALITAT

Els conductors retarden cada cop més la visita al taller

MONTSE ESTEVE CLAVÉ Advocada a InDret Advocats

Un estudi de la Fundació Mapfre revela que els defectes tècnics més habituals a Catalunya són pels pneumàtics, la il·lumniació i l’habitacle del motor  Deficiències dels vehicles segons el tipus de carburant Motors 30%

23%

Rodes/Pneumàtics 31%

Frens 22%

Il·luminació 24%

24%

27%

10% Cotxes gasolina

Cotxes dièsel

Font: Fundació Mapfre

REDACCIÓ

Catalunya és la comunitat autònoma amb menor nombre de vehicles amb defectes tècnics.

Aquesta és una de les conclusions de l’estudi que la Fundació Mapfre va presentar fa unes setmanes després d’un recull exhaustiu de dades arreu del país. Segons apunta l’informe Anàlisi de l’estat dels vehicles, fruit de 17.661 inspeccions voluntàries de vehicles, els turismes catalans presentaven menys defectes tècnics, “una característica pròpia de les regions que componen l’arc mediterrani i que es deu principalment al fet que els turismes que circulen per aquestes carreteres són més joves i tenen menys quilòmetres que els d’altres zones d’Espanya com la regió cantàbrica, on prop del 20% dels vehicles presenta quatre o més defectes”.

Pneumàtics, il·luminació i motor, els defectes més comuns A Catalunya, les deficiències més freqüents es troben en rodes i pneumàtics, seguit dels errors en el sistema d’il·luminació i l’habitacle del motor, principalment per nivells inadequats de refrigerant o d’oli. Tot i això, les despeses més habituals amb les quals es troben els tallers segueixen sent els manteniments del vehicle, els canvis de pastilles de frens, i les corretges de distribució, unes despeses que segueixen posposant-se excessiva-

ment en alguns casos. Segons Gerard Suriol, copropietari de Box Lloguer Penedès, de les Cabanyes, “la gent segueix apurant més. No ha canviat la tendència de la crisi.

A l’estiu sempre hi ha més feina, però tampoc hem tingut la que hauria d’haver-hi”. Suriol alerta del perill que això suposa, ja que “ens hem trobat amb corretges de distribució passadíssimies de quilòmetres que encareixen les reparacions si es trenca”. El seu taller, a més, disposa d’una alternativa: la del lloguer d’un box condicionat

ELS TALLERS PENEDESENCS ENCARA VEUEN POCA ACTIVITAT amb tot allò necessari per arreglar el vehicle. Fins al moment, han tingut bona acollida, tot i que la majoria dels clients l’usen per fer un manteniment senzill.

Joan Bages, gerent d’Automòbils Bages, de Sant Pere de Ribes, explica que el fet de portar al dia el vehicle està molt vinculat al tipus de conductor i la seva economia, i el model de vehicle. “Hi ha gent que és metòdica i fa la revisió anualment, i n’hi ha d’altres que fan servir molt el cotxe i necessiten tenir-lo sempre a punt”, comenta. Tot i així, reconeix que els encàrrecs es mantenen fluixos,

sovint per temes de frens, rodes, embragatges i corretges de distribució. Quan la feina escasseja i l’economia del client trontolla el que marca la diferència són els contactes i bones feines fetes. Per això, els tallers s’esmercen a oferir una bona feina i a preus competitius. “La gent va sobre segur.

Aquest gremi funciona molt per contactes”, apunta Bages. Però també es mouen per la seguretat que ofereix el propi concessionari oficial, que pateix un degoteig constant de clients a mesura que el vehicle va fent anys. Per aquest motiu, el cap del taller, Antonio Muñoz, afirma que “el conductor es pensa que la revisió és canviar l’oli i el filtre, però nosaltres fem molt més que això. Amb el manteniment complet revisem 35 punts diferents del vehicle i el que podem preveure ho intentem solucionar per evitar una avaria posterior”. A banda dels manteniments, les avaries electròniques i de motor són les que més els arriben, a banda dels desperfectes de la carrosseria causats pels xocs. En aquest cas, la majoria vénen sota el paraigües d’una assegurança. És el que passa també al Taller Àngel Abad de Sant Sadurní, especialitzat en xapa i pintura: “La tendència és a la baixa perquè tot i que el cotxe tingui bonys, si corre molts opten per deixar-ho estar”, explica el propietari del taller, Àngel Abad. Afegeix que encara hi ha “gent que té por a gastar i es mira al detall les despeses”.

La voracitat tributària d’Hisenda es pot frenar Hisenda no és infalible a l’hora de demostrar davant la justícia que les seves actuacions sobre els contribuents són ajustades a Dret. És per aquest motiu que no hem de deixar de batallar contra totes aquelles resolucions que com a contribuents afecten els nostres interessos legítims i que com a ciutadans tenim dret que siguin defensats i rectificats.

Els mateixos tècnics d’hisenda parlen de “voracitat tributària” i les estadístiques assenyalen que el TEA, òrgans administratius que depenen també del Ministeri d’Hisenda, estimen el 44% de les reclamacions contra els deutes, sancions i actes de l’Agència Estatal Tributària (AEAT), un percentatge que s’eleva al 66% en el cas de les hisendes autonómiques. Cal sumar aquelles reclamacions desestimades pels TEA i que posteriorment es recorren davant els tribunals de justícia, on també s’anul·len gairebé el 40% de les liquidacions tributàries impugnades en aquesta via contenciosa. Amb tot, encara que els tribunals de justícia estimen gran nombre dels recursos, tot just el 17,3% dels contribuents van a la via judicial.

Tant les empreses com els particulars mantenim un lligam constant amb l’Administració Tributària al llarg de l’any a través dels tributs als quals estem subjectes (IS, IVA, IRPF...) Si tot va bé, són tràmits més o menys senzills que els professionals realitzem sense cap dificultat. Però, què succeeix quan hisenda ens notifica requeriments o sancions respecte els quals no estem conformes o considerem improcedents o injustos? Quines eines ens ofereix el sistema per a lluitar-hi? El legislador ha dotat als ciutadans d’un règim de recursos i procediments de

revisió dels actes tributaris per fer-hi front.

En efecte, la Llei 58/2003 de 17 de desembre, General Tributària en el seu Títol V i el Reial Decret 520/2005 de 13 de maig, que la desenvolupa, preveuen la revisió en via administrativa dels actes tributaris.

De manera paral·lela al règim jurídic de l’Administració General, la llei preveu també en terreny fiscal un règim de recursos contra els actes de l’Adminstració Tributària que es substancien en un procediment especial de revisió; en el recurs de reposició, i com a via exclusiva de la matèria que ens ocupa, en les reclamacions econòmica-administratives davant uns òrgans específics, els Tribunals econòmics-administratius (TEA) constituïts a aquest efectes.

El procediment especial de revisió es pot articular, en funció del contingut de la resolució, a través de la declaració de nul·litat de ple dret; la declaració de lesivitat dels actes anul·lables; la revocació de l’acte tributari; la rectificació d’errors materials de fet o de dret i la devolució d’ingressos indeguts.

El recurs de reposició té carácter potestatiu i és previ a la via econòmica administrativa. La seva interposició no implica la suspensió automàtica de l’acte impugnat, excepte que es garanteixin davant l’òrgan que va dictar l’acte, el seu import, els interessos existents en el període de la suspensió i els recàrrecs exigibles en el moment de sol·licitar la suspensió.

Per la seva banda, les reclamacions econòmiquesadministratives tenen per objecte examinar la legalitat dels actes administratius de contingut econòmic regulats pel Dret financer i són pressupòsit necessari per recórrer en via judicial contenciosa-administrativa.

setembre 2014

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

setembre 2014

ACTUALITAT

L’ADEG POSA EN MARXA UNA XARXA CONSULAR

INICIACIÓ AL NEGOCI INTERNACIONAL

La Junta Directiva de l’ADEG acaba de designar els primers delegats de la nova xarxa consular empresarial al Gran Penedès. Els cònsols de l’ADEG són empresaris i directius amb afinitat al municipi en què tenen representació. És una figura representativa i participativa, per la qual cosa afavoreix una major presència de l’ADEG en tots els fòrums i esdeveniments promoguts en les diferents poblacions.

Ara per ara, s’han acreditat un total de 17 consolats.

Fundació Gas Natural Fenosa i la Cambra de Comerç de Barcelona organitzen una sessió d’iniciació al negoci internacional per facilitar informació bàsica i eines que puguin ser d’utilitat i facilitar la presa de decisions per localitzar clients a l’exterior.

La sessió tindrà lloc el dijous 2 d’octubre a les 9.30h a la delegació de la Cambra a l’Alt Penedès. És gratuïta amb prèvia inscripció al web de la Cambra.

El cònsol de l’ADEG a Cubelles, Xavier Navarro, va reunir-se el 17 de setembre amb José Manuel Écija, regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament del municipi per parlar sobre diferents temes.

Navarro va posar-se a disposició del consistori per consolidar la col·laboració del sector privat amb l’Administració.

Èxit de la 3a edició de la Nit del Turisme i el Comerç de VNG

 Autoritats i premiats en la 3a Nit del Turisme i el Comerç de Vilanova i la Geltrú

REDACCIÓ

Més de 120 persones van assistir el 21 de setembre a la tercera edició de la Nit del Turisme i el Comerç que va servir per fer balanç de la temporada d’estiu i per reconèixer empreses i establiments del sector.

Aquesta és una iniciativa conjunta del Gremi d’Hosteleria i Restauració, Viu Comerç, l’Estació Nàutica, l’associació de restauradors Menja’t Vilanova, l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès i el Garraf (ADEG) i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

El regidor de Promoció Econòmica, Gerard Figueras, va destacar la feina feta al llarg de tot l’any, especialment per tal de decidir “a on i amb quins productes anem a vendre Vilanova i la Geltrú a l’exterior”. L’alcaldessa, Neus Lloveras, va valorar també la feina que des de fa tres anys s’està duent a terme conjuntament amb els diferents gremis i associacions comercials i empresarials per planificar les accions de promoció de ciutat. En aquest sentit Lloveras va anunciar “un pas més enllà” i va fer pública la voluntat que aquesta mesa de treball tingui

“funcions més executives”.

L’alcaldessa feia referència a la futura constitució d’una entitat que aglutini tots els agents implicats en la promoció turística, comercial i de la ciutat en general. Segons va afirmar, “s’han dut a terme passos molt importants durant el darrers tres anys. Ara tenim un teixit comercial i turístic molt més important del que teníem. Ara és un moment molt interessant perquè comencen a haver-hi bons indicadors i cal aprofitar tota la bona feina que s’ha fet durant aquests anys. En aquest sentit, l’Ajuntament estarà sempre al costat i donant suport perquè ens espera un futur positiu”.

Per primer cop des de l’existència de la Nit de Turisme, enguany es va lliurar premis i reconeixements. Els guardons van distingir en primer lloc les aportacions en l’àmbit de la Innovació. Els tres finalistes van ser el restaurant El Local, el restaurant La Pepa Jaleo i el Solvi Hotel. El premi va ser per la botiga Bossinets.

En el reconeixement a la seva trajectòria, els establiments finalistes van ser el Càmping Vilano-

va Park, la base nàutica Roc Roi i Teixits La Rosa. El guardó se’l va endur Caserco “El càtering de Vilanova”.

En l’apartat de Comunicació els finalistes van ser Inedit Sneakers i Pliser, i el premi per La Daurada Beach-Club.

Un altre dels aspectes que es van premiar en la Nit del Turisme i el Comerç va ser la promoció de ciutat. El Càmping Vilanova Park, la Pastisseria Blanch i el Portal del Roc van ser finalistes i el màxim reconeixement va ser per Mon-Bus. Per finalitzar la nit, el jurat va fer una menció especial, que va ser per a l’Associació de Concessionaris del Mercat del Centre.

La Nit del Comerç i el Turisme es va dur a terme al restaurant la Cucanya. A l’esdeveniment hi van assistir diverses autoritats, entre els quals el vicepresident de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil, el diputat delegat de Desenvolupament Econòmic i Turisme, Ramon Riera i el vicepresident de les Estaciones Náuticas de España, Iván Alberto Campos. La presentació de l’acte va anar a càrrec del periodista i director de Canal Blau, Jordi Martí.

ROGER VILLANUEVA Co-fundador de Social Mirror Co-fundador de Think & Business

Tens una idea o tens la possibilitat de fer un negoci rendible?

Segur que si començo dient que ara és l’hora de ser emprenedors, que cap empresa valorarà els teus coneixements i per aquesta raó has de llançar la teva pròpia empresa, que ser el teu propi cap et farà lliure i que si tens més de 45 anys ningú et contractarà per què ets gran i t’has de donar d’alta autònom i anar a oferir els teus serveis... no serà el primer cop que ho has sentit.

Personalment estic d’acord amb moltes d’aquestes afirmacions i la prova d’això és que fa 3 anys vaig decidir deixar la meva nòmina per crear una empresa. Però també penso que actualment hi ha molta informació massa optimista sobre aquest tema i penso que s’està animant en excés que les persones prenguin aquesta opció com a salvació de tot.

Per la meva experiència he après que això no va de tenir una idea, fer un pla de negoci o business plan en què si hi ha un aspecte que no t’agrada el pots modificar amb un cop de ratolí, anar a que algú et validi el pla de negoci i amb aquesta validació demanar la capitalització de l’atur o demanar un préstec i començar a ferte ric.

Això va d’aconseguir clients que estiguin disposats a pagar diners per obtenir els teus productes o serveis i que amb aquest intercanvi guanyis diners.

Aquesta és la única validació real i objectiva que tindràs sobre si el que estàs oferint té sentit i aporta valor a algú.

Si aconsegueixes això, tot el temps i diners que hauràs invertit, el risc de sortir de la teva zona de confort, els comentaris de familiars, amics i coneguts desaconsellant que prenguis aquesta decisió, el fet d’arriscar aspectes que mai havies arriscat, etc., hauran valgut la pena, ja que et sentiràs recompensat per l’esforç i lliure per la decisió que has pres.

Però per aconseguir clients i que la teva idea es converteixi en un negoci rendible, a més de l’esforç i una mica de sort, és important PENSAR. M’estic trobant amb moltes persones i empreses que, un cop ja han fet certa inversió en temps i diners, després es comencen a preocupar de per què els seus productes o serveis no arriben al seu client potencial o per què ningú els compra o destinen el seu temps a millorar i millorar el seu producte o servei i no s’aturen a analitzar si realment els seus clients valoraran aquesta millora.

Des de fa un temps treballo amb una eina que s’anomena Business Model Canvas, que permet descriure, dissenyar, testejar, implementar i gestionar models de negoci al llarg del seu cicle de vida tenint en compte 9 blocs fonamentals (segments de clients, proposta de valor, relació amb els clients, canals, fonts d’ingressos, recursos clau necessaris, activitats claus, socis, estructura de costos). El gran avantatge que li trobo és que en el moment en què fas un taller amb aquesta eina amb empreses o emprenedors i has d’anar omplint cada bloc, s’aconsegueix extreure l’essència aprofundint en el que realment és important i desplaçant tot el soroll.

La meva opinió per a totes aquelles persones que en l’actualitat s’estan plantejant llançar una nova activitat, negoci, idea, etc., és que endavant, però sempre parant a pensar sobre a quins clients potencials es volen apropar i amb quina “proposta de valor” (serveis o productes) que sigui més interessant que la competència. Un cop tens aquesta idea clara, és cert que després t’hauràs d’adaptar, modificar, etc., però estic convençut que tindràs més possibilitats d’èxit d’aconseguir els teus objectius.

Penedès Econòmic

setembre 2014

15

TRIBUNA UEP

La UEP crea la comissió d’infraestructures i territori amb la voluntat d’afavorir l’activitat empresarial Serà un òrgan consultor i neix amb la vocació d’agrupar col·legis, entitats i professionals del sector urbanístic, mobilitat, infraestructures i activitats relacionades amb el territori La Unió Empresarial del Penedès (UEP) ha impulsat la creació de la Comissió d’Infraestructures i Territori del Penedès (CITEP), amb la voluntat de donar veu als professionals que treballen en els sectors relacionats amb les infraestructures, l’urbanisme, la mobilitat i els serveis.

Aquesta iniciativa és la punta de llança d’un projecte que permetrà aglutinar experts sota una plataforma capaç de detectar les mancances i necessitats de l’entorn empresarial i oferir als professionals una eina d’intercanvi d’idees i de foment de la cooperació entre diferents sectors. En aquest fòrum hi confluiran enginyers, arquitectes, advocats, economistes, entre altres, que analitzaran i proposaran actuacions concretes amb l’objectiu d’afavorir i facilitar l’activitat empresarial al Penedès.

La CITEP neix per esdevenir un referent de consulta per a qualsevol projecte públic o privat d’infraestructures que afecti les comarques del Penedès i es basa en la relació dels professionals per

generar coneixement i capacitat d’anàlisi de cada situació en el seu context particular.

El projecte forma part de la particular manera d’entendre les relacions entre l’administració i la societat que la UEP vol impulsar des dels valors de la cooperació i la recerca de sinergies que permetin fer avaluacions globals a partir de problemes particulars, trencant les barreres que sovint hi ha entre l’empresa i l’administració i amb les empreses de subministraments de serveis estratègics.

L’objectiu final de la nova comissió és que qualsevol tema relacionat amb les infraestructures, l’urbanisme, la mobilitat, els serveis, els subministraments, o la conservació del paisatge, entre altres, es pugui resoldre amb la col·laboració de la CITEP i l’ajuntament o administració corresponents. En aquests casos, la CITEP actuarà com a interlocutor o mediador, amb esperit constructiu, per aconseguir la millor solució per a totes les parts i per l’entorn.

El Pla Metall, una eina de participació a les fires internacionals La UEP s’integra en aquesta estructura amb la voluntat de fer créixer la internacionalització dels seus socis La Unió Empresarial del Penedès (UEP) s’ha integrat al Pla Metall, una plataforma que ofereix totes les facilitats per a la participació de les empreses en Fires Internacionals. Amb aquesta iniciativa, la UEP pretén afavorir la voluntat d’exportació o internacionalització que alguns dels seus

Espai patrocinat per:

socis han vist com una oportunitat davant l’actual context econòmic.

La pròxima missió comercial que organitza el servei de Promoció Internacional de Pla Metall, entre l’1 i el 6 de novembre, és als Estats Units (Filadèlfia, Chicago, Nova York). Els organitzadors ofereixen a les empreses participants

La necessitat d’avançar en les connexions de fibra òptica i el cost de les telecomunicacions, el deteriorament de les parcel·les del polígons industrials, l’estalvi i la gestió energètica, les subestacions elèctriques o les connexions amb la C-15 són alguns dels temes que la CITEP abordarà en el primer cicle de reunions d’aquest fòrum

de treball. Tanmateix l’anàlisi de les taxes i impostos, els serveis municipals que han de pagar les empreses i els beneficis que en reben a canvi, la normativa d’usos comercials, la normativa municipal sobre llicències d’obres vençudes o a punt de vèncer, la normativa sobre Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) de més de

40 anys, la normativa sobre la Certificació Energètica d’Edificis (CEE) Existents, o la conservació del paisatge vitivinícola, també són temes que entraran en aquest fòrum de debat, amb la voluntat d’aconseguir propostes factibles per desencallar els problemes que generen per a l’activitat econòmica, en molts casos.

una avaluació dels requeriments, informació sobre el mercat de destinació, els estudis de mercat disponibles, estadístiques de comerç exterior bilateral, informacions pràctiques sobre introducció en el mercat, i la recerca de contactes, d’acord amb el perfil seleccionat.

A més, des de Pla Metall les empreses participants també poden accedir a serveis d’agenda, planificació de reunions, coordinació logística, assessorament especialitzat i seguiment tècnic durant el viatge.

D’aquesta manera, la UEP pretén promoure els processos de contacte de les empreses del Penedès amb el mercat exterior, garantint condicions avantatjoses per als seus associats.

Pla Metall va néixer com un servei de promoció internacional del sector del metall però actualment

les missions i fires internacionals que organitzen també acullen empreses d’altres sector facilitant l’estructura organitzativa per a la participació en esdeveniments a l’exterior.

Aquesta plataforma s’ha creat amb del Centre Metal·lúrgic, la

Unió Empresarial Metal·lúrgica, la Unió Patronal Metal·lúrgica, la Unión Patronal Metalúrgica de l’Hospitalet y Baix Llobregat, amb la col·laboració de Fegmetall, APEMTA i FEMEL, i té el suport d’Acc10 Generalitat de Catalunya i de l’ICEX.

16

Penedès Econòmic

setembre 2014

L’ENTREVISTA

JOAQUIM GAY DE MONTELLÀ President de Foment del Treball Nacional

“Les empreses reclamen un entorn d’estabilitat i seguretat jurídica” Gay de Montellà va emfatitzar recentment davant dels empresaris de Madrid la gran millora econòmica que ha experimentat Espanya en els últims anys.

També va defensar un Pacte Institucional que reconegui la realitat nacional de Catalunya i en millori el finançament i l’autogovern, i va reclamar baixar la tensió entre Catalunya i Espanya. D’aquests temes n’hem parlat en l’entrevista.

OLGA AIBAR

Nascut el 1950 a Palma de Mallorca, llicenciat en Dret i diplomat en Direcció general d’empreses a IESE, és Conseller delegat del holding Estram S.L. des del 2005 en el qual s’engloben diverses empreses familiars. Anteriorment, va ser director general d’Abertis Logística, S.A. (2000-2005) i adjunt al director general d’Abertis Infraetructures S.A. (1999-2000), alhora que director comercial d’ACESA. Va treballar en el món de la banca durant 25 anys, els darrers 17 com a director regional del banc holandès ABN Amro Bank.

En l’àmbit institucional, a més d’exercir de president de Foment del Treball Nacional des del 2011, és vocal del comitè de la CEOE i presideix Ili logística Internacional.

També forma part del patronat del Monestir de Poblet, és vocal de la Junta Directiva de la Fundació Gaspar de Portolà i president de la confraria Serenísimo Capítulo del Vino.

Quan semblava que l’economia espanyola començava ja a repuntar, després de diversos trimestres de creixement, el darrer informe de l’OCDE és negatiu per aquest any i el vinent a nivell global. Això ha caigut com una gerra d’aigua freda? És cert. Els indicadors de l’economia espanyola confirmen una recuperació sòlida que, si es manté, consolidarà també la creació de llocs de treball. Però tenim el risc de l’evolució dels nostres socis comunitaris on trobem països molt importants, com França i Alemanya, en els quals s’ha frenat el creixement. Això afecta directament l’evolució de les exportacions, que ha estat un dels indicadors essencials i factor clau per l’inici de la recuperació de la economia espanyola i catalana.

La reactivació de l’economia espanyola ha sorprès per la seva contundència, no només per la demanda externa, sinó també per la demanda interna. En qualsevol cas, nosaltres hem de continuar treballant amb la seguretat que s’estan fent molt bé les coses. Empreses i famílies han fet un gran esforç de contenció i tenim així un país molt més competitiu que fa 8 anys. Les reformes fetes –i les que encara tenim pendents- contribuiran que la nostra economia continuï mostrant la capacitat de competir als mercats.

En quin estat d’ànim veu o creu que està l’empresariat català? Amb optimisme, incertesa,

recel? És un moment incert per tots els riscos que encara mostra l’economia europea, però no hem de caure en el pessimisme ni el recel. L’experiència ens demostra que tenim alternatives per créixer.

Des de Foment donem suport a que les empreses adaptin les seves estructures organitzatives amb la innovació i la internacionali-

LA REACTIVACIÓ DE L’ECONOMIA ESPANYOLA HA SORPRÈS PER LA CONTUNDÈNCIA, NO NOMÉS PER LA DEMANDA EXTERNA SINÓ TAMBÉ PER LA INTERNA tzació. És la recepta per guanyar mercats a l’exterior. I tot això ha d’estar gestionat amb una política de formació contínua i formació professional, de manera que les persones mostrin habilitats i capacitació tècnica per afrontar els grans canvis de la nova economia i dels models de negoci que ha transformat bona part dels sectors industrials del nostre país.

Per què a Foment eren en un principi reacis a l’anomenat “procés” i ara sembla que hagin canviat d’opinió?

Foment és una organització empresarial plural. Els nostres socis tenen les seves pròpies idees i nosaltres només hem buscat els eixos que compartim i que, jo resumiria, en el fet que les empreses, més enllà de les qüestions polítiques, reclamen un entorn d’estabilitat i seguretat jurídica. És el Parlament de Catalunya la institució que, mitjançant les majories parlamentàries, pren les decisions de l’àmbit polític. Foment del Treball no ha canviat d’opinió. Sempre hem donat el mateix missatge: diàleg, negociació i pacte. I des del principi, abans del setembre del 2012, hem dit que Catalunya necessita un nou model de finançament o Pacte Fiscal, després de 30 anys de solidaritat i lleialtat.

Després les coses han evolucionat amb una preocupant falta de diàleg entre el Govern de l’Estat i el de la Generalitat. Respecte al Dret a Decidir la nostra posició sempre ha estat la mateixa: estem a favor del dret a decidir, dins del marc legal.

En aquest sentit, per què els dirigents de les grans companyies catalanes o afincades a Catalunya no diuen en públic el que manifesten en privat sobre la possibilitat de la independència?

He sentit en moltes ocasions els directius d’aquestes grans empreses que ells mateixos tenen també entre els seus treballadors i els seus clients totes les opinions i fer, per tant, una declaració política no podria ser entès internament. Les empreses tenen molts problemes i han de ser molt responsables per tal de assegurar la seva continuïtat

Penedès Econòmic

setembre 2014

17

L’ENTREVISTA i la seva presència a tots el mercats que han conquerit amb tant d’esforç i sacrifici durant molts anys. Les dificultats de relació de Catalunya i Espanya és una qüestió política que requereix una solució política. Són els polítics els que han de resoldre el problema i no és just apuntar els empresaris per donar resposta a un problema que no han generat les empreses.

Nosaltres, com a patronal, hem procurat obrir ponts i facilitar els contactes, però lamentablement no ha estat possible, fins ara.

Des de la seva posició com a president de Foment del Treball Nacional, vostè com creu que acabarà la situació?

Confio que encara es trobi el camí de la negociació i el pacte, amb respecte, generositat i lleialtat. En aquest moment és important tenir clar que la política amb mirada de curt termini no arribarà enlloc i que buscar petites victòries tàctiques reduint el “contrari” no resoldrà els problemes de fons.

Catalunya mostra majories parlamentàries i, per tant, socials que reclamen canvis de relació amb l’Estat.

DES DE FOMENT ESTEM A FAVOR DEL DRET A DECIDIR, DINS DEL MARC LEGAL

Recentment han mort dos empresaris de renom i amb una trajectòria de gran prestigi com Emilio Botín o Isidoro Álvarez.

Ens podria fer una breu valoració sobre el que han suposat per a l’economia del país?

Són empresaris que han liderat dues grans empreses que són marques de creixement. Emilio Botín ha liderat l’expansió internacional del Banc de Santander i Isidoro Álvarez ha fet d’El Corte Inglés la principal marca espanyola de la distribució amb un reconegut sistema de qualitat i atenció al client.

Què li falta i què ens sobra a l’empresariat català?

El empresaris catalans sempre s’han definit per la seva capacitat de treball, per la visió per obrir nous mercats i innovar amb nous productes. Potser hem de veure si podem millorar la capacitat per establir aliances amb socis que ens ajudin a consolidar les empreses a l’exterior.

L’exportació és una de les sortides per a les empreses per poder sobreviure davant la situació econòmica que viu el país? És evident que sí, amb totes les precaucions per les qüestions que hem comentat abans. L’evolució de les principals economies europees apunten riscos i amenaces que poden afectar les exportacions i, per tant, el creixement. Però, insisteixo que tenim una situació de partida millor que la de fa set anys, una economia més competitiva i ara hem de treballar perquè també sigui més productiva. Malgrat que hem avançat en formació, tecnologia, infraestructures...el nostre sistema és encara ineficient i poc productiu.

La crisi ha castigat més les pimes que les grans empreses?

La crisi castiga a tots, però les grans empreses tenen estructures millor preparades per resistir. És a dir, la qüestió és si les empreses, grans o petites, estan dotades dels equips o de les eines per tal de buscar alternatives quan el consum i els mercats no acompanyen. Les empreses grans, en general, tenen més capacitat d’innovar i de sortir als mercats exteriors.

Els casos de corrupció que hem viscut en els darrers anys estan perjudicant la imatge tant d’Espanya com de Catalunya. Com es podria solucionar aquest mal endèmic del país?

Hem de treballar des de l’arrel, les actituds de les persones... no és un problema de governs, sinó de cultura de país. Hem de treballar de manera obstinada perquè només l’esforç i la feina ben feta, tingui prestigi social. I que, al contrari, les actituds corruptes i poc solidàries, no siguin ben considerades. No pagar impostos no pot estar permès i ha de ser castigat, tant si es tracta d’una gran corporació, un personatge públic, una institució o un ciutadà. Tots formen part del sistema i el comportament ètic ens afecta a tots per igual.

CATALUNYA ÉS UN GRAN ESPAI PER FER EMPRESA, PER INVERTIR I CREAR NOUS PROJECTES

Tothom culpa la falta de finançament com un dels elements principals de la falta de creixement econòmic i de consum. Vostè també hi està d’acord?

La crisi que hem patit els últims sis anys ha estat, essencialment, una crisi de finançament que ha afectat tots els àmbits: administració pública, empreses i famílies. El sanejament i la reforma del sector financer ha estat dura, però ja comença a sortir i les entitats financeres tornen de mica en mica a donar crèdit, si bé és cert que encara amb moltes limitacions perquè els índex de morositat encara són molt alts.

Malgrat això la confiança va tornant a poc a poc, es creen llocs de treball i augmenta el consum.

Com veu el futur econòmic a curt i a llarg termini?

Catalunya és un gran espai per fer empresa, per invertir i crear nous projectes. El futur econòmic, més enllà de tot el que nosaltres no podem controlar, serà el que nosaltres anem construint, sense complexos i tenint molt present que hem de ser innovadors, sortint al mercat internacional i fent molt bé tot allò que sabem fer: turisme, alimentació, automoció, audiovisual, etc.

18

Penedès Econòmic

setembre 2014

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

COM PODEM QUEIXAR-NOS DELS POLÍTICS SI ELS HEM ESCOLLIT NOSALTRES?

P

er què ens escandalitzem, ara, dels aeroports sense avions, de les autopistes sense vehicles i de tantes infraestructures inútils i no ho vam fer abans de la seva construcció, quan encara érem a temps d’evitar-ho?

Per què ens queixem de la falta de competència de tants dirigents polítics si acceptem el seu nomenament per exercir funcions per a les quals no estaven capacitats, sense fer cap crítica?

Per què els confiem la gestió dels nostres impostos i no vigilem la seva despesa?

Per què ens queixem de la corrupció generalitzada si permetem als polítics que guanyaven les eleccions que es repartissin l’Estat com un botí, com si estiguéssim a l’Edat Mitjana i no com als països democràtics avançats, en els quals es considera que l’Estat és de la societat i els polítics són servidors públics i gestors de diners aliens?

Per què no sospitem que els polítics poden tenir objectius egoistes i contradictoris amb els interessos generals i que aquesta tendència s’aguditza en societats poc diligents i madures que descuren el seu control?

Per què els seguim en els seus projectes i somnis, dels quals només ells es beneficien, sense exigir que ens aclareixin el camí, els riscos que poden recaure en nosaltres, la destinació final i el que ens costarà ja que, com s’ha

demostrat reiteradament, acabem sent els únics “paganos”?

Per què deixem que els veritables responsables del dèficit públic, de l’atur, de la ruïna de tantes institucions i sectors i de les deficiències dels serveis socials, encapçalin les manifestacions de protesta contra les mateixes?

Per què confiem que resoldran el greu problema de l’atur els que reiteradament han demostrat en les seves anteriors gestions que no ho van fer?

Per què han de portar bé la gestió pública de les empreses d’una economia els que no poden demostrar que hagin trio-

mfat en cap?

Quan aprendrem, d’una vegada, que la destinació econòmica d’una empresa i el futur dels seus treballadors i socis no depenen del repartiment de poder entre els apoderats, gerents i administradors, sinó de la qualitat de la producció? Algú confiaria en una empresa en la qual la principal preocupació dels seus gerents és la seva ambició personal i no la satisfacció dels seus clients?

Quan reservarem el nom de progressistes als polítics que fan progressar el nivell de vida dels seus pobles i no només el d’ells?

Els qui són més progressistes i volen més els seus pobles, els actuals dirigents veneçolans que omplen els carrers de grans munions, entre banderes i cants patriòtics, mentre deixen desabastides les prestatgeries dels seus ciutadans de béns i serveis necessaris i de llibertats fonamentals, o els discrets polítics xilens que no busquen enemics exteriors per als seus problemes perquè han conclòs que és el camí de l’esforç, de la qualitat educativa i la formació laboral i del compliment de les lleis i obligacions l’únic que pot fer realitat les promeses polítiques?

I, finalment, no és un bon moment per exigir als gestors públics i per a les situacions de malversació i apropiació de cabals públics, de negligència i incompetència greu i d’incompliment fraudulent de compromisos socials, un àmbit de responsabilitat semblant als quals ells apliquen als ciutadans?

Encara que, si davant els greus problemes econòmics i socials no reconeixem la nostra responsabilitat en l’elecció i en la vigilància dels gestors públics i descarreguem la nostra ira en els que hem escollit i els insultem indiscriminadament sense valorar-los la seva dedicació personal, que en molts casos és desproporcionada, els retirem la compensació econòmica que correspon a la seva veritable vàlua i ocupació i els exigim tanta responsabilitat. Estem segurs que estem aplanant el camí perquè en el futur es dediquin a la política els millors? No ens estarem equivocant novament?

Un dia, un amic alemany, alarmat pel nivell de corrupció i d’incompetència política nostra em va dir que a Alemanya saben que aquestes coses no passen per casualitat, i que es reprodueixen i amplien per la desídia i falta de diligència de la ciutadania i de les seves entitats socials més representatives. I em va deixar la següent recomanació: “En la política, la confiança és bona però el control és millor”.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

setembre 2014

19

EMPRESA

Hortànic: productes ecològics de qualitat directes al consumidor L’empresa vilafranquina exporta més de 200.000 calçots per temporada OLGA AIBAR “Lunch” de tomàquets i vins de la DO Penedès. No és un plat d’un restaurant de l’àmbit del Penedès sinó una de les interessants propostes que Hortànic-productes del meu hort va oferir el dimecres 27 d’agost al restaurant Bistronòmic de Vilafranca del Penedès.

“Un maridatge nou i ambiciós que casa els sabors d’un terrer amb identitats pròpies”.

D’aquesta atractiva manera definien els seus promotors l’acte que es va organitzar al conegut restaurant situat al barri de la Girada, que es va omplir de gom a gom. Els presents van poder gaudir dels “tomàquets amb gust a tomàquet”, tal com indicava una famosa campanya publicitària.

En concret, es van poder tastar les varietats de tomàquets “Pico Luce”, “Cor de Bou”, “Negre Carbó”, entre d’altres, maridats amb vins blancs Penedès i cava del celler Trias Batlle de Vila-

L’EMPRESA OFEREIX PRODUCTES DE PROXIMITAT DE QUALITAT A PREUS ASSEQUIBLES franca. L’acte va ser conduït per l’enòleg Josep Trias, que va amenitzar una vetllada inoblidable.

Uns esplèndids tomàquets

procedents de l’hort d’aquesta empresa ubicada a Vilafranca del Penedès i que va començar a caminar ara fa nou anys.

Els seus impulsors són tres joves penedesencs als quals uneix la passió per l’autenticitat dels gustos i textures de les verdures i hortalisses i que volen reivindicar el Penedès com un espai agrari des d’un punt ecològic mediterrani i recuperar-ne l’essència, les arrels que el defineixen i que el caracteritzen, més enllà de les barreres que uns i altres puguin posar. Es tracta de Marc Bargalló, Sílvia Ollé i Daniel Aguilera, tècnic agrícola, administrativa i comercial, respectivament de l’empresa.

Hortànic es va presentar en societat el març d’aquest any al restaurant Cigró d’or de Vilafranca i una setmana després a Bar-

PINTAT D’AUTOMÒBILS RETOLACIÓ MANUAL I COMPUTERITZADA

celona. Van començar fa quatre anys venent calçots per la zona del Penedès i la seva progressió va ser espectacular. Actualment ja els exporten a diferents països d’Europa i també es troben a la seva sala, d’elaboració pròpia.

Comercialitzen entre 200.000 i 250.000 calçots per temporada, a banda d’altres productes d’horta.

Bargalló explica que “el nostre objectiu és oferir un producte de qualitat, fresc, genuí i de proximitat”.

JAUME ESTELLÉ

NETEJA I DESEMBUSSOS

 Neteja i desembussos de tot tipus de canonades i desaigües.

C/. l’Alguer, 8 · Tel. 93 890 27 71 · Fax: 93 819 94 09 08720 Vilafranca del Penedès · giraltpintures@hotmail.com

 Manteniments periòdics de comunitats, naus industrials, magatzems i pàrquings.  Manteniments anuals.

ASSESSORIA JURÍDICA I ECONÒMICA

 Servei d’urgències 24h dia, nit i festius.  Tenim detector de traçats de canonades.  Neteges de pàrquings i inundacions.

Pl. Francesc Macià, 2, 1r. Vilafranca. Tel. 93 817 22 28. Fax 93 890 44 57

Disponible  93 890 00 11

Mòbil: 687 43 68 22 - Fax: 93 890 51 77 Vilafranca del Penedès

20

Penedès Econòmic

setembre 2014

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

EL PORT DE CREUERS DEL PENEDÈS Que el port de Vilanova i la Geltrú arribi a ser un punt d’escala per a creuers turístics està molt lluny de ser una realitat, per molt que la politiqueria del tros s’entossudeixi a explicar el contrari.

Ens han passat per davant; primer, Palamós; després, Roses, i ara Sant Carles de la Ràpita. La Direcció General de Ports no ha estat mai favorable a l’activitat de creuers al port de la capital del Garraf. Des del principi va apostar per Palamós i va dictar que Vilanova fos un port d’estiba de mercaderies i que aquesta dedicació es conjugués amb les activitats pesqueres i de nàutica esportiva i de lleure.

Cal tenir en compte que els ports de Barcelona i Tarragona no són competència de la Generalitat i que per tant el nostre sistema portuari el formen bàsicament els altres quatre emplaçaments ja esmentats, entre ells, el de Vilanova. Per descomptat, hi ha d’altres marines rellevants, com és el cas de l’Ametlla i Cambrils, però aquestes estan dedicades bé a la pesca o bé a les embarcacions de petita eslora, habitualment de gaudi particular.

Els ajuntaments de Sitges i Vilanova i la Geltrú van instar NODE Garraf, l’agència de promoció econòmica comarcal, a encarregar un estudi que valorés les possibilitats del port de Vilanova com a punt d’escala de creuers turístics. L’estudi es va fer, farà cosa de dos anys (per cert, no

s’ha presentat mai en públic). El redactat de l’informe és prou clar i analitza els factors d’atracció del complex portuari.

Raons infraestructurals, com ara el calat, però sobretot arguments de mercat, com la proximitat al port de Barcelona, són barreres massa altes. Afegiu el fet ja comentat que els agents decisoris, particularment Ports de la Generalitat, no estaven ni estan per la labor i sumeu la condició anodina de l’entorn social, polític i econòmic del Garraf. Com a contrast, el port de Sant Carles de la Ràpita, que tampoc no ho tenia gens fàcil, ha aconseguit rebre trànsits de creuers perquè

ENS HAN PASSAT PER DAVANT; PRIMER, PALAMÓS; DESPRÉS, ROSES, I ARA SANT CARLES DE LA RÀPITA

tothom s’hi ha posat d’acord i han fet front comú, totes les institucions del municipi.

De l’estudi de la consultora Innova Management, sota la direcció de Rainer Brusis, no se’n desprenen bones expectatives.

El port de Vilanova i la Geltrú tindria opcions úniques com a receptor de creuers de petita eslora, per sota dels 150 metres, i amb prestacions d’alt nivell, amb una clientela escassa, selecta, de poder adquisitiu molt alt i alhora d’exigències categòriques. Les companyies que operen arreu del món amb trànsits d’aquestes característiques es poden comptar amb els dits d’un manxol.

Amb sort i després d’esmerçar tota mena d’esforços -ve a dir l’estudi- el port de creuers del Gran Penedès podria rebre un parell d’escales per temporada, potser tres, la qual cosa no assegura que els nautes passavolants acabessin posant un peu a casa nostra, atès que són escales d’un dia, dos com a màxim, i en un radi de 50 km hi tenim nombrosos atractius d’excursió i visita, parada i fonda. És a dir, s’endevina fàcilment que la repercussió econòmica seria ben eixuta i que no val la pena i que ni tan sols cal somiar-hi.

Encara més. Aquest dies Barcelona ha aplegat la Seatrade Med, que diuen que és la fira més important de creuers a la Mediterrània. El mateix web de la Generalitat informava que “el secretari d’Infraestructures i Mobilitat i president de Ports de la Generalitat, Ricard Font, acompanyat de l’alcaldessa de Palamós, M. Teresa Ferrés, l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, i l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martín, entre d’altres autoritats”, van presentar les noves ofertes de les destinacions turístiques i les noves eines promocionals de Costa Brava Cruise Ports i Delta Ebre Port. El comunicat de premsa que en fa referència és molt explícit pel que fa al neguit de Ports de la Generalitat i l’aposta estratègica i decidida per incrementar el potencial d’atracció dels nostres ports de creuers. Del port de Vilanova, no se’n parla; ni se’n parlarà.

Penedès Econòmic

setembre 2014

21

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Robotix Penedès: Robots al servei de l’educació El Rai Escofet, l’Eduald Crivillés, el David José, i el Roger Santó, han portat al Penedès una innovadora activitat educativa de Lego Education per al desenvolupament d’habilitats i competències del segle XXI. El que va néixer com a una inquietud per als seus propis fills, per a fer-ho servir com a joguina educativa, ha esdevingut un projecte amb bones perspectives d’implantació a les nostres comarques.

Explique-me, què és Robotix? És una activitat educativa que vol despertar l’interès de la ciència i la tecnologia en els alumnes a través d’una solució educativa on ells mateixos construeixen, programen i posen en marxa robots en una entorn molt motivador, divertit i treballant sempre en equip.

Es pot fer des de 1r de primària fins a 4t d’ESO i es pot fer com a activitat. Inicialment ens semblava que era una activitat molt puntual que podíem fer a l’escola Montagut que és on neix la idea, amb l’ajuda també del director del Sant Ramon, el Germà Ignasi, però de mica en mica hem vist que era una idea que podíem fer créixer a moltes escoles i en diferents formats i va ser en aquest moment que vam constituir la nostra empresa.

Què aporta aquesta metodologia? És una metodologia que permet fer, construir, descobrir com funciona, generar reptes. Mentre els nens i nenes i joves fan, alliberen la ment, fugen dels camins i solucions únics. Com que tot això ho aprenen en un context lúdic, perden la por a equivocar-se i a

fracassar. Entenen que moltes vegades és des de l’equivocació que es troba una bona solució.

Tots els components són de Lego i es comença pel més fàcil, programant engranatges i fent construccions simples. De mica en mica es va complicant.

I els primers passos que heu donat us fan pensar que Vilafranca i el seu entorn és un mercat atractiu i prou ampli?

La nostra estructura no és de moment molt gran, i hem fet una tasca molt important de donar a conèixer el projecte. També hem fet tallers al Casal que han fet possible que molts nens i nenes i joves coneguessin aquesta metodologia.

El resultat és que bona part de les escoles de Vilafranca, algunes de la comarca i també Igualada i Vilanova, ho hagin incorporat bé com a activitat extraescolar o bé com a activitat curricular.

N’estem molt contents. El repte és ara nostre d’organitzar i formar bé tot el professorat perquè doni una excel·lent resposta a l’expectativa generada Podríem dir que el vostre negoci és com una mena de franquícia?

Efectivament és una franquícia, però educativa. Utilitzem la metodologia de Lego Education, hem comprat el seu know-how, el material i la formació del nostre professorat. Venem també a través de la botiga online tot el material necessari per a la robòtica Quins motius us han portat a emprendre aquest negoci?

Han estat motius diferents en cada cas. Per a mi, és un projecte molt il·lusionant, des del punt de

vista pedagògic, sempre he estat vinculat a moviments educatius i m’agrada molt, (diu el David).

El Rai, impulsor del projecte, junt amb l’Eduald, fa més la part comercial i ens explica que feia temps que tenia ganes de tirar endavant algun projecte a ser possible, en l’àmbit educatiu i aquest reuneix tots els requisits.

L’Eduald és enginyer tècnic i li atrau molt tot el que té a veure amb la tecnologia, la recerca, les mesures... I el Roger Santó és professor i per tant molt motivat en el tema educatiu.

Resumint, en paraules de tots: les ganes d’engegar i fer coses, m’agrada solucionar reptes, volia alguna cosa més que la meva feina actual...

Què us fa por d’aquest negoci?

La veritat és que no és un negoci gens arriscat. Hem fet una inversió inicial en material de robots, però a partir d’ara anirem invertint en funció de les extraescolars que ens vagin contractant.

Possiblement la inversió més gran que hem fet ha estat en

temps de comercialització i demostració durant un curs. Ara en comencem a veure els resultats.

I quines perspectives de futur teniu?

En primer lloc consolidar el que tenim previst per aquest any.

Volem que funcioni molt bé, donar un bon servei i un molt bon nivell educatiu. És bàsic que els alumnes i pares surtin contents i que s’ho expliquin.

Però també veiem que és un tipus d’activitat i d’aprenentatge que es pot aplicar en altres àmbits com ara la psicologia, per exem-

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- La importància d’emprendre en equip, però vetllant que aquest sigui molt complementari.

2- L’opció d’engegar una franquícia, dóna l tranquil·litat de “comprar” el saber” d’altres persones que ja ho han pensat i provat abans.

3- Explorar bé sectors, (per exemple l’educatiu) amb la mirada oberta, no donant per fet que en aquell sector ja està tot inventat.

4- Que l’equip promotor tingui una veritable motivació, com veiem en aquest cas, de tirar endavant un negoci que és molt més que això, és una vocació per a un sector (en aquest projecte és l’educació)

ple, amb altres productes que també comercialitza Lego i que t’ajuda a expressar el que sents a través d’aquest material. Té moltíssimes aplicacions i cada dia n’hi veiem més: aplicacions que van des del coaching, fins a poder explicar la història, etc. És un projecte amb molta potencialitat.

Si haguéssiu de donar algunes recomanacions a persones que vulguin iniciar el seu negoci, què els dirieu?

Que hi posin “un parell de nassos” i no tinguin por, però alhora que s’ho mirin bé si el negoci té demanda en el lloc on el volen posar.

Una altra cosa que ens sembla molt important és triar les persones adequades per a un equip, la complementarietat és bàsica.

En el nostre cas, el fet que dos promotors tinguem ja feina, dóna una certa tranquil·litat, però alhora també fa que no hi puguem dedicar tot el temps que voldríem.

I l’altra cosa que ens sembla que cal tenir molt present és que el boca-orella hi fa molt i per tant cal tenir molta cura de fer les coses molt ben fetes.

22

Penedès Econòmic

setembre 2014

EMPRESA

Social Mirror impulsa una nova àrea de negoci Un Think & Business ofereix assessorament sobre models de negoci a emprenedors i empreses REDACCIÓ

Recentment ha nascut al Penedès una nova iniciativa que vol ajudar a emprenedors i empreses a consolidar els seus projectes empresarials. Es tracta de Think & Business, un projecte que ofereix assessorament sobre models de negoci, tant per a persones que volen inciciar el seu propi projecte com per a empreses consolidades.

Vuit de cada deu empreses no sobreviuen al seu primer any i, per això, és fonamental “dissenyar un bon model de negoci que ajudi a l’emprenedor a enfocar-se en allò realment important o modificar el negoci abans d’invertirhi diners”, afirmen els seus impulsors. Think & Business ofereix un programa de quatre sessions de treball presencial en les quals es defineix el model de negoci de

l’emprenedor o empresari mitjançant la metodologia “Business Model Canvas”, una eina de gestió i estratègica empresarial que permet descriure, dissenyar i inventar nous models de negoci.

El programa també inclou l’aprenentatge d’eines i recursos

per desenvolupar la creativitat i poder-la aplicar davant de diferents reptes i problemàtiques; així com la definició del client potencial, la importància de la cerca de nous mercats i diferents eines de màrqueting digital per donar-se a conèixer.

El fons de capital Springwater compra Miró per 4’5 MEUR L’oferta de la firma suïssa permet la continuïtat de 67 botigues de la cadena catalana i dels empleats REDACCIÓ

La cadena de electrodomèstics Establiments Miró té finalment un nou propietari: el fons de capital de risc Springwater que, en el darrer any, ja s’ha fet amb diverses empreses espanyoles, entre les quals l’empresa auxiliar Montajes Nervión (Monesa) o Unipapel.

L’administració concursal de la companyia, en liquidació des de febrer d’enguany, va refusar el 18 de setembre l’oferta de millora que havia fet Ideal Success i va adjudicar finalment els actius a Springwater en considerar que la seva era la millor oferta per als creditors i els treballadors. En concret, 4,5 milions d’euros, davant dels 600.000 euros de Nou Model i els 1,5 presentats per Ideal Success, totes dues en mans de directius de Miró. De la quantitat total oferta per Springwater,

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Observar per aprendre’n La inquietud sempre m’ha portat a millorar molts aspectes de la meva vida, seure en una plaça, observar l’entorn amb atenció, veure que es cou als llocs on viatjo, estar atent a tot el que es mou al meu voltant.

Una de les últimes experiències va ser al Marroc, que primer que tot he dir que em va sorprendre gratament, un islam obert a tothom, respectuós, i un país ple de contrastos i un territori turístic... I és aquí on vaig.

A part de les ciutats imperials de Casablanca, Rabat, Fes i Marràqueix, que ja s’entén que puguin ser més o menys turístiques, em va sorprendre la facilitat que tenen per gestionar el turisme al Marroc. Les Gorges del Todra, un espai natural al mig de milers quilòmetres de res, i que no són més que uns penya-segats altíssims però sense res més, però que hi trobes desenes d’autocars, uns tres restaurants amb una capacitat per uns 300 comensals, un parell d’hotels... I al Penedès no tenim quelcom millor?

Marroc està al voltant dels 10 milions de turistes estrangers, tant sols a Catalunya estem parlant d’uns 16 milions l’any 2013, i per al Penedès no hi veig cap Autocar! Tots sabem que aquí no som una destinació turística en si, però tampoc ho són les Gorges del Todra i n’està ple de turisme, però ep! Tenim Barcelona i Catalunya amb una capacitat de atraure turisme que seria l’enveja de molts

altres destins.

Fent una petita recerca per touroperadors i majoristes de fora, en cap sortida més o menys de qualitat s’hi inclou el Penedès com a possible visita, però si que inclou una ruta per l’Empordà i les seves vinyes, un altre cop estem fent quelcom malament.

Com ho podem fer tot plegat? És més o menys fàcil, primer que cadascú faci la seva, mirem-nos el melic primer, fem cadascú la nostra, un cop tinguem una oferta desordenada però diferenciada, de qualitat... Llavors els patronats corresponents ja faran la feina que han de fer, això si, no els hi demanem més amb les quotes que tots paguem, s’haurien de multiplicar els imports per x4 o x5, així només seria efectiu.

No em cansaré d’agrair la tasca del consorci d’Enoturisme Penedès, una gran feina i uns grans professionals al darrera, però no n’hi ha prou! Sembla que la feina que es fa no sigui suficient per falta d’inversió pressupostària, tots, agents públics i privats hauríem de posar-hi més de les nostres parts, però primer, abans que res, abans d’un euro més, fa falta oferta! I no només cellers i enoturisme, fa falta lligar la tradició, gastronomia, espais naturals, història i patrimoni... Tot això se’n diu turisme i aquí tenim un fil conductor boníssim com es el “Eno”, però alerta si seguim com ara, tot serà més “Ano”.

 Establiment Miró de Vilafranca

tres milions eren per la unitat productiva i la resta, per cobrir avals i càrregues de 67 botigues de la cadena. Aquesta última oferta asseguraria la continuïtat de prop de 500 empleats. El jutjat mercantil número 1 de Barcelona, encarregat del cas, no ha tingut en compte les al·legacions d’una

altra de les postores, Ideal Succes, que considerava que l’oferta de Springwater havia arribat fora de termini. El fundador de la cadena, Francesc Miró, afirmava en unes declaracions a la premsa que “es tracta d’una molt bona notícia perquè suposa garantir el futur de la marca i dels seus treballadors”.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

setembre 2014

23

EMPRESA

Lastpresent, l’app per convertir-se en tot un detallista Una parella de vilafranquins ha llançat al mercat la primera aplicació mòbil del país que permet anotar idees per a regals i fer llistes d’allò que volem que ens regalin LÍDIA OÑATE A finals de juliol va sortir al mercat Lastpresent, una nova aplicació per a dispositius mòbils especialitzada en llistes de regals. Creada per una parella d’emprenedors vilafranquins, en Pere Samsó i la Carme Ribas, l’app busca resoldre un dels problemes que ja ha esdevingut quotidià: trobar el regal idoni per a cada ocasió.

Amb una interfície senzilla i atractiva, Samsó creu que aquest és un inici prometedor, ja que “buscàvem una aplicació intuïtiva, que fos fàcil de fer anar i fins ara ha tingut bona acollida”. En aquesta primera fase, esperen consolidar una idea que va sorgir el novembre passat, just abans del Nadal. “Ens trobàvem fent les llistes de regals de cada any per a tots els familiars i a la Carme se li va ocórrer fer una aplicació on apuntar-te les idees de regals que et vénen durant l’any per tal que ho tinguis a punt quan ho necessitis”, explica Samsó. La llavor de la idea, però, va sorgir d’una inquietud emprenedora. Per a aquests vilafranquins, l’actual és un “moment de reestructuracions d’empreses,

retallades salarials i acomiadaments, en el qual veiem necessari buscar un pla b. Sempre ens havia atret muntar algun projecte per Internet i, després de donarhi voltes, vam veure que el camí estava en les aplicacions mòbils”, comenta Samsó.

Aquest projecte és un afegit a les seves professions. Enginyer químic i mestra, ambdós se senten atrets per les noves tecnologies i un bon punt de partida ha estat Lastpresent que, malgrat trobar-se en una fase embrionària, li preveuen

 Carme Ribas i Pere Samsó

un llarg recorregut. L’objectiu a curt termini és desenvolupar l’aplicació perquè pugui incorporar noves funcions socials, ja que actualment només és d’ús personal i sense opció de connexió online. Segons Samsó, “hem de madurar la idea, però no volem desvetllar res. Encara és aviat”.

Tot i així, ha avançat a Penedès Econòmic que, de cara a finals d’any, sortirà una actualització de Lastpresent.

A la cerca de finançament, proper pas El món de les noves tecnologies està en plena efervescència, però també és un sector que requereix inversions continuades. De moment, Samsó i Ribas seguiran apostant per l’aplicació, tot i que saben que tard o d’hora hauran d’establir un pla de finançament. “És cert que tenim en marxa diverses opcions com la publicitat o els business angels, però encara estem valorant cap a on decantar-nos per tal que l’aplicació sigui rendible i puguem continuar desen-

volupant noves versions”, afegeix Samsó. De moment tenen clar que volen mantenir la seva gratuïtat.

Sobre la competència, Samsó comenta que van veure un nínxol de mercat a Espanya, ja que és

“EN UN MOMENT EN EL QUAL ES REESTRUCTUREN PLANTILLES I ES RETALLEN SOUS, VEIEM NECESSARI BUSCAR UN PLA B” “la primera aplicació de llistes de regals per a tot l’any, ja que existeixen algunes de monotemàtiques només per Sant Valentí o per Nadal. En el cas d’Apple, sí que n’hi ha alguna, però per a Android no. Així que no vam veure cap que s’ajustés a la idea que teníem ni que donés les prestacions que volíem”.

Lastpresent, una aplicació per gestionar idees per regalar L’app permet també que l’usuari pugui anotar de forma fàcil i simple qualsevol idea que se li acudeixi per regalar o perquè li regalin, mentre passeja pel carrer i mira un aparador o mentre escolta la televisió o llegeix una revista. Només ha de fer-li una foto i anotar-ho a Lastpresent. Aquesta és una opció que agradava particularment als seus creadors, ja que ajuda ràpidament a detectar l’objecte de regal.

L’aplicació facilita que es puguin getionar tres grans grups de forma simple i fàcil. D’una banda, un apartat d’idees (un lloc on afegir idees per regalar o que et regalin), un altre de regals fets (regals que l’usuari hagi realitzar per a celebracions i contactes), i, per últim, regals rebuts (regals que l’usuari ha rebut anualment de celebracions i contactes).

Actualment, l’app està disponible de forma gratuïta a l’Apple Store i a Google Play, els dos grans mercats del sector dels dispositius mòbils.

24

Penedès Econòmic

setembre 2014

EMPRESA

L’ADEG proposa revitalitzar el sector industrial del Penedès Els responsables dels Consells Comarcals i dels ajuntaments estan preocupats pel declivi del sector REDACCIÓ

Els ajuntaments del Penedès i el Garraf estan preocupats pel declivi de l’activitat industrial que s’ha produït en els darrers temps, preocupació a la qual s’hi ha sumat l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEG).

Per aquest motiu, el Consell Comarcal i l’ADEG faran el dijous 2 d’octubre una sessió de debat al voltant de La revitalització industrial a l’Alt Penedès.

Obriran l’acte el president del CCAP, Francesc Olivella, el president de l’ADEG, Jordi Solé i el director de zona de Banc Sabadell a Vilafranca del Penedès, Manel Fuertes. Tot seguit, intervindran Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs i David Moreno, investigador i analista de la consultoria Actíva Prospect. En el debat hi partici-

paran Lluïsa Llop, vicepresidenta del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i presidenta de l’Àrea de Promoció Econòmica; Joan Manel Montfort, regidor de Promoció econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès; Francesc Rica, secretari general de la

UGT a l’Alt Penedès; Albert Rodríguez, delegat de CCOO a l’Alt Penedès i Ramon Novell, vicepresident de l’ADEG. La cloenda anirà a càrrec de Pere Torres, secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya i Francesc Olivella.

L’empresa torrellenca Sisa tancarà en els propers mesos Els propietaris estudien vendre-se-la davant de les dificultats financeres que pateix des de fa temps OLGA AIBAR L’empresa de Torrelles de Foix Sisa, dedicada a la fabricació de filats industrials, podria tancar les portes en els propers mesos.

El motiu són les dificultats financeres que pateix l’empresa des de fa anys a causa de la crisi del sector tèxtil i la forta competència d’altres països com la Xina, una situació que els va portar l’any 2009 a presentar un concurs de creditors. L’empresa, que es va fundar l’any 1952, té oficines a Barcelona i planta al municipi penedesenc, on hi han treballat diverses generacions de torrellencs.

Actualment la plantilla la formen 48 persones.

Fa unes setmanes, la direcció va explicar als empleats la situació i els seus possibles efectes. Segons el delegat de CCOO de l’empresa, Manel Rodríguez, en l’assemblea

de treballadors que es va realitzar el dimarts 23 de setembre, es va explicar que s’iniciarien les negociacions per tal de facilitar la sortida progressiva del personal.

Tanmateix, segons apuntava a Penedès Econòmic el responsable financer, la intenció inicial seria vendre-la a un tercer per a

facilitar-ne la viabilitat i la continuïtat.

La majoria d’empleats tenen entre 45 i 63 anys i porten més de 20 anys a l’empresa.

De moment, el diumenge 21 de setembre van visitar-la els directius d’una antiga empresa proveidora.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Endavant amb els projectes!

Hi havia una vegada... un ciutadà que vivia al costat d’una carretera on venia unes boníssimes mandonguilles amb pa. Estava molt ocupat i per tant no s’assabentava de les notícies, no sentia la ràdio, no veia la televisió i no llegia els diaris i per descomptat no tenia internet a casa per poder veure-les aquí.

Va llogar un tros de terreny, va col·locar un gran cartell on anunciava la seva mercaderia, a més cada vegada que passava algú cridava: - “Compri delicioses mandonguilles calents!!”.

I la gent les comprava.

Cada vegada més i més...

Va augmentar l’adquisició de pa i carn. Va comprar un terreny més gran per poder ocupar-se millor del seu negoci. Va treballar molt i el seu negoci va créixer tant que va disposar que el seu fill deixés la Universitat on estudiava Ciències Empresarials per ajudar-lo.

No obstant això, va passar una cosa important. El seu fill li digué: - “Pare, no escoltes les notícies, ni llegeixes la premsa econòmica? Estem patint una greu crisi. La situació és realment dolenta; pitjor no podria estar“.

El pare va pensar: - “El meu fill estudia a la Universitat, i està informat.

Llegeix la premsa, veu la televisió, escolta la ràdio... llavors sap el que diu “.

Va comprar doncs menys

pa i menys carn. Va treureel cartell anunciador, va abandonar el lloguer del terreny per així eliminar despeses i ja no va anunciar les seves riques mandonguilles amb pa.

Les vendes van anar disminuint cada dia més, i més... després d’un temps, el negoci estava realment afectat. Llavors va anar a parlar amb el seu fill: - “Tenies raó fill meu”, li va dir al noi. “Veritablement estem patint una gran crisi”.

Està clar que si ens deixem atemorir per les situacions que ens envolten, de tal manera que donem per fet que anem a fracassar, això serà el que succeeixi.

Sense prova, assaig i possiblement error, no hi ha evolució.

Certament, la “psicosi” col·lectiva que envolta aquesta crisi, ha fet molt de mal. Ha estat en gran mesura, i d’entre moltes altres conseqüències, causa del fre en el consum.

Ser optimistes ens fa pensar en guanyar, creure en el nostre projecte ens farà pensar que guanyarem i això serà el que succeeixi. Cal buscar el no fàcil camí per arribar a la meta, ser constants i no perdre la il·lusió. No hem de renunciar a experimentar, a deixar volar la imaginació, a ser creatius, amb prudència però sense por.

T. 93 893 70 60

www.monbus.cat

Penedès Econòmic

setembre 2014

25

VINS&CAVES

TAST DE VINS HISTÒRICS EN EL CENTENARI DEL CELLER JANÉ VENTURA El celler Jané Ventura va reunir més de 200 persones, entre clients, distribuïdors, premsa i amics, alguns procedents de diversos països europeus, en l’acte central de la celebració del centenari de la fundació del celler i la seva vinculació al món del vi.

L’esdeveniment, que es va celebrar el dilluns 15 de setembre, va tenir com a escenari la Finca Mas Vilella, una masia catalana situada a la Bisbal del Penedès, propietat de la família.

9 VINS DE TORRES REBEN LA MÀXIMA DISTINCIÓ A L’INTERNATIONAL WINE GUIDE

L’acte es va iniciar amb unes paraules de benvinguda a càrrec de Gerard Jané, quarta generació, enòleg i actual gerent del celler Jané Ventura, i del seu pare Benjamí Jané Ventura, generació anterior que va apostar per elaborar vins de qualitat, embotellats i sota una denominació d’origen.

El concurs Internacional Wine Guide 2014 ha concedit a nou vins de Torres les distincions més altes del certamen, concretament quatre Grans Ors per a Milmanda 2011, Perpetual 2011, Grans Muralles 2006 i Reserva Real 2009, i cinc Medalles d’Or pels blancs Waltraud 2013, Jean Leon Vinya Gigi 2012 i Fransola 2012, i els negres Salmos 2011 i Mas La Plana 2009.

TREPAT DE FREIXENET, EL MILLOR ESCUMÓS ROSAT DEL MÓN Dos cuvées de Prestige de Freixenet, Elyssia Gran Cuvée i Trepat, van obtenir a l’agost sengles medalles d’or i una tercera va ser guardonada amb plata, Casa Sala Freixenet en el concurs organitzat pel famós periodista i editor de Christie‘s, Tom Stevenson.

Trepat de Freixenet, va ser a més nomenat el millor Cava Rosat i va passar a disputar la gran final en competència amb

els altres vins escumosos rosats del món amb homòloga nominació. Després de l’últim tast va resultar triomfador aconseguint un tercer guardó, el més important: “World Champion Greatest Value Sparkling Wine”.

Creat per l’enòleg Josep Buján el 1998 va ser el primer cava elaborat amb la varietat Trepat originària de la Conca de Barberà.

La nedadora Ona Carbonell Freixenet va celebrar serà la Reina del Cava 2014 100 anys de cava i art

El restaurant Dos Cielos de Barcelona va acollir la presentació dels actes de la 33a Setmana del Cava OLGA AIBAR

Enmarcat en els actes del centenari de Freixenet, Le Méridien Ra Beach Hotel & Spa del Vendrell va acollir el divendres 26 de setembre un exclusiu acte organitzat per les caves sadurninenques sota el lema de “Cent anys de cava i art”.

A l’acte hi van assistir el president d’honor de Freixenet, Josep Ferrer; el president de la companyía, Josep Lluis Bonet, i el seu director de comunicació, Pere Bonet, així com els artistes Emilia Castañeda, Josep Cruañas, Benet Sarsanedas, Lluis Roura, Jordi Andreu Fresquet i Jordi Rollan.

Tots sis van lliurar una obra col·laborativa a Freixenet amb motiu del seu centenari que ha estat pintada durant quatre dies a l’hotel davant de la sorpresa dels clients. El promotor de la iniciativa artística, Jordi Rollan, va destacar que els tots els artistes que hi han participat volien fer “una cosa especial” amb motiu dels cent anys de Freixenet, i que tots ells van estar d’acord en pintar un quadre de grans dimensions que han pintat conjuntament.

El procés de creació ha estat, si

més no, curiós ja que, durant uns dies el hall de l’hotel s’ha transformat en un improvisat estudi dels sis artistes catalans.

L’obra final que n’ha resultat serà penjada “a un lloc d’honor a les caves”, segons va anunciar el president de la companyia, Josep Lluís Bonet. Bonet va qualificar el quadre com a “magnífic” i “una gran obra”.

UN QUADRE PINTAT PER SIS ARTISTES ES PENJARÀ A LES CAVES També va manifestar que el que més ha agradat a Freixenet és “l’afecte demostrat pels artistes”.

L’acte va ser introduït pel periodista i escriptor gastronòmic Julià Peiró que va cedir posteriorment la paraula als artistes participants. Els sis van mostrar-se satisfets d’haver pogut contribuir amb la seva obra al centenari de Freixenet.

El restaurant Dos Cielos dels germans Sergio i Javier Torres, ubicat a l’Hotel Melià Barcelona Sky, va acollir el dijous 25 de setembre la presentació del programa d’actes de la XXXIII Setmana del Cava, que començarà el 2 d’octubre i s’allargarà fins el 26.

En el decurs de l’acte es va donar a conèixer la notícia més esperada: qui seria la Reina del Cava 2014. Es tracta de la capitana de l’equip espanyol de natació sincronitzada, Ona Carbonell, que ha estat escollida pels seus mèrits com a esportista i per representar l’esforç, un dels quatre valors que el president de la Confraria del Cava, Toni de la Rosa, assenyalava per destacar aquest producte.

Els altres noms propis de la festa del cava, seran el periodista Quim Masferrer, que representa “la popularitat”, la dissenyadora

 Moment de la presentació del cartell de la Setmana del Cava

Roser Capdevila que figura “la creativitat” i el pintor Miquel Barceló que “encarna la universalitat, igual que el cava”, segons paraules del cavista.

Respecte als actes de la XXXIII Setmana del Cava, destaca, com a

novetat, un Simposi d’Enoturisme País del Cava que es celebrarà el dimarts 14 d’octubre, el sopar i la cursa solidària que es fa entre Vilafranca i Sant Sadurní, el ral·li de cotxes d’època i la festa jove del cava.

La Mostra de Vins i Caves de Catalunya bat el seu rècord històric amb 73 cellers participants Els organitzadors de la XXXIV Mostra de Vins i Caves de Catalunya, que es va celebrar entre el 20 i el 24 de setembre al passeig Lluís Companys de Barcelona, s’han mostrat satisfets perquè es va batre el rècord històric de participants, un total de 73 cellers de les 12 denominacion d’origen catalanes, un 16% més que l’any

anterior. Durant la fira es van realitzar més de 100.000 tasts de les més de 600 referències que els cellers participants van oferir als clients. Entre els més sol·licitats es trobaven el tast de caves amb Medalla d’Or, que va tenir lloc el 22 de setembre, i el de vins guanyadors del concurs de la DO Penedès 2014, que s’oferí el dia 23.

26

Penedès Econòmic

setembre 2014

VINS&CAVES

El Cavatast encara la majoria d’edat amb nous canvis Amb un gran ventall d’oferta de caves i gastronomia, la fira estrenarà una copa de més tamany i volum

LÍDIA OÑATE Sant Sadurní és a punt de celebrar una gran fita només reservada pels municipis que han sabut treure el millor del seu potencial. La mostra de caves i gastronomia, coneguda com el Cavatast, se celebrarà el 3, 4 i 5 d’octubre arribant aquest any a la 18a edició. La simbòlica majoria d’edat arriba en un moment que segueix sent delicat, però amb bones perspectives que el sector cavista aconsegueixi revifar-se i, sobretot, reinventar-se. Durant aquesta trajectòria, la fira ha deixat de ser un simple aparador d’uns quants caves per esdevenir una àmplia mostra de grans productes, que, a més de tastar-se,

AQUEST ANY HI PARTICIPARAN 36 EXPOSITORS DE CAVA I 9 DE GASTRONOMIA es poden adquirir a la Botiga del Cavatast. A tot això cal sumar la iniciativa d’alguns cavistes que aprofiten l’ocasió per presentar els seus nous productes. En total, hi participaran 36 expositors de cava i 9 de gastronomia, entre restaurants, xarcuters i pastissers.

Durant la presentació del Cavatast, el regidor de Turisme i Comerç Jep Bargalló, va explicar que “es mantenen els tres eixos que hem anat consolidant, és a dir, que el CIC Fassina sigui el pal de paller de la fira, on hi passin co-

ses contínuament; que els cellers participants obrin les seves portes als visitants, per oferir-los el millor de cadascun d’ells; i el treball transversal i de xarxa que el Patronat de Turisme està fent amb Som Sant Sadurní, la Confraria del Cava i tots els participants a la fira”. Precisament, aquest treball conjunt amb la Confraria és una de les novetats d’aquest any, ja que segons les paraules de l’alcladessa Maria Rossell, “per primera vegada hem treball de forma coordinada per tal que la Setmana del Cava i el Cavatast en un futur puguin mostrar-se com un sol esdeveniment”. És la festa del cava, i cada nova edició, la fira es va ampliant a nous espais. Les caves obren les seves portes per mostrar-les al públic, alhora que també per realitzar-hi tallers, tastos i activitats.

Com a centre de tots els actes se situa el CIC Fassina, el que ha de seguir al capdavant com a seu de tots els cavistes, disponible per a fer tot tipus d’actes relacionats amb el protagonista de la fira i, per extensió, de la vila sadurninenca: el cava.

Entre els grans canvis d’enguany es troba una nova copa de degustació, que serà de major tamany i volum per tal de millorar l’experiència de tast, especialment els de més criança.

La fira serà inaugurada el proper 3 d’octubre, de la mà del sommelier César Cànovas, actualment cap de restauració de l’Escola CETT i Brand Ambassor i sommelier de Monvínic, després d’una àmplia trajectòria i d’aconseguir diversos premis i guardons a concursos i competicions de sommeliers.

Les plaques de cava, ara també imants de nevera

L’empresa sadurninenca Lligats Metàl·lics Sàbat, a través de la seva línia de productes iPlack, presentarà durant el Cavatast una innovació en el món de les plaques de cava: el porta plaques imantat. Es tracta d’una peça de plàstic amb la forma del buit que deixa una placa de cava que duu un imant incorporat en el seu interior. Així, les plaques es queden subjectes a la peça i es poden imantar a la nevera, evitant també possibles ratllades.

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Un any del centre comercial de la Girada Falta prop d’un mes perquè es compleixi el primer aniversari de l’obertura del centre comercial de la Girada. La veritat és que si fem balanç d’aquest primer any podem dir que ha estat un èxit en majúscules. Tothom coincideix que dóna gust anar a comprar i sortir a passejar amb la família.

Ja no et trobes ningú que et comenti que va a comprar a Barcelona o que va al cinema a Vilanova. Petits, joves, grans, tots es queden aquí. És més, parlant l’altre dia amb uns vilanovins em comentaven que quan caminen pel centre comercial de la Girada sembla que ho facin per la rambla de Vilanova ja que no paren de saludar gent. Vilafranca s’ha transformat en la capital del Gran Penedès.

Aparcament gratuït, cobert, tot tipus de botigues, franquícies, restaurants, cafeteries, tot són avantatges. A més, una altra cosa de la que els vilafranquins n’estan molt contents són els centenars de llocs de treball que s’han creat amb el nou centre comercial i els que es crearan en el proper any ja que la setmana passada es va confirmar el que fins ara eren rumors: el projecte d’ampliació ha es-

tat aprovat.

Malauradament, em vaig despertar i vaig veure que tot això era massa bonic per ser realitat, simplement es tractava d’un somni.

L’any passat, en el Penedès Econòmic del mes d’octubre, criticava, en aquesta mateixa secció, que el tipus de centre comercial projectat, amb contenidors tipus naus industrials, semblava més el polígon de Sant Pere Molanta que no pas el centre comercial tipus l’Illa que ens havien venut al principi. Ara, en canvi, el que criticava en aquell moment, un any després i veient el centre comercial que tenim (una nau del Mercadona) estaria encantat de tenir el que tenen els olerdolencs.

Tal com vaig apuntar, les pressions polítiques i/o comercials de certs establiments van fer efecte.

No entraré en valorar si la culpa és d’uns o dels altres o de tots dos, però la veritat és que per culpa dels interessos de quatre ens hem de perjudicar la resta.

A vegades, en certs temes, sembla que visquem més en la Vilafranca de l’època medieval que no pas en la Vilafranca oberta i moderna pròpia del segle XXI.

Rimarts treu al mercat un cava rosat especial

La cava familiar i artesana Rimarts treurà al mercat, coincidint amb el Cavatast, un nou cava rosat elaborat amb garnatxa i pinot noir. Aquest cava neix com a homenatge al fundador de Rimarts, Ricard Martínez de Simón, pare dels actuals propietaris Ricard i Ernest. Es tracta d’un cava jove (entre els 9 i 12 mesos de criança), que durà una etiqueta especial, sota el nom de Martínez.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 36 - Setembre 2014 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Marga Ciscar i Xavier Vallès

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Membre de:

Penedès Econòmic

setembre 2014

27

VINS&CAVES

Pelegrí es compromet a garantir la viabilitat del projecte “Vinyes per calor“ L’objectiu és aprofitar la biomassa sobrant provinent de la poda de vinyes del Penedès OLGA AIBAR El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Josep M. Pelegrí, va mostrar el seu suport al projecte “Vinyes per calor” que ha estat subvencionat pel projecte LIFE de la Unió Europea després d’una reunió del comitè de govern celebrada a Vilafranca i es va compro metre a garantir-ne la viabilitat.

L’objectiu del projecte, que es va iniciar al juny i que finalitzarà el novembre de 2016, és promoure l’aprofitament de la biomassa sobrant provinent de la poda de les vinyes del Penedès per generar energia calorífica i de refrigeració als cellers, reduir les emissions de CO2, abaratir la factura de l’energia i generar nous llocs de treball.

La iniciativa la impulsen un consorci format per l’Ajuntament

de Vilafranca, que actua de coordinador, Covides, que garanteix el subministrament de la biomassa, la cooperativa d’iniciativa social i centre especial de treball Nou Verd, que gestionarà la biomassa i Innovi, el clúster de les empreses del vi i el cava, que en serà el principal consumidor. Pelegrí va felicitar l’Ajuntament per la iniciativa per diferents motius: per la col·laboració entre el sector públic i el privat, perquè és una acció vinculada a la sostenibilitat i a la reducció d’emissions, per la “idoneïtat” en l’elecció dels socis i perquè és un projecte vinculat a l’estalvi. Segons afirmà “el govern s’ha compromès a intentar donar viabilitat al projecte, que s’incorporarà al pla de calderes de biomassa de Catalunya, fet que li permetrà beneficiar-se de futures aportacions econòmiques”.

A banda de Covides, també s’hi han implicat els cellers Codorniu i Vilarnau, que formen part

Torres China incrementa un 10% les vendes al país

del clúster Innovi. El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilafranca, Josep Maria Martí explicava que les calderes de biomassa també donaran calor i fred a una sèrie d’equipaments del barri de la Girada.

Per a fer-ho possible, s’ha creat un prototip, pioner a Europa, que aprofita la prepoda de la verga i que estarà ja disponible aquest hivern. En els propers mesos, es recolliran les primeres vergues que es destinaran a les calderes de biomassa. El president de Covides, Joan Marcè, afirmava que aquest “és un projecte novedós i ambiciós amb objectius mediambientals i de rendibilitat econòmica perquè permetrà un major aprofitament de les vergues i suposarà uns majors ingressos i menors despeses per als pagesos, el que incrementarà la rendibilitat de la comarca”.

Pel que fa a l’impacte en llocs de treball, el gerent de Nou Verd,

Juli Silvestre, apuntava que “permetrà obrir una nova línia de negoci que donarà ocupació a persones amb malalties mentals i amb risc d’exclusió social”. De moment, donarà feina a cinc persones però es preveu que en un futur n’ocupi una quinzena, a mesura que es vagi absorvint una major recollida de vergues.

Aquest fet “reforçarà l’economia verda del territori, ja que s’hauran d’instal·lar i netejar noves calderes de biomassa, fet que repercutirà en l’increment de l’ocupació de la comarca”.

El projecte té un pressupost global de gairebé 1,3 milions d’euros dels quals seran subvencionats per la Unió Europea.

Somni d’Aran s’ha convertit en la beguda oficial de la vall Un cava elaborat a Sant Sadurní d’Anoia se serveix en tots els actes, festes i presentacions de la vall REDACCIÓ

Quan es compleixen 15 anys de la seva fundació, Torres China es consolida com la segona importadora de vins embotellats més important de la Xina.

La filial més gran del Grup Miguel Torres, amb una facturació de 25 milions d’euros al 2013, ha experimentat un creixement del 10% de les seves vendes en valor durant el primer semestre d’aquest any, en un entorn de fortes caigudes de les importacions de vi que afecten al sector en general com a conseqüència de les mesures d’austeritat del govern

xinès. Malgrat això, Torres China torna a créixer després d’aconseguir mantenir les seves vendes al 2013, a diferència de la majoria d’importadors.

En concret, el gegant asiàtic és un dels principals mercats de Mas La Plana, un dels vins més emblemàtics dels cellers Torres, mentre que el seu vi icònic Sangre de Toro és l’única marca espanyola que figura aquest any al rànquing de marques més valorades pels consumidores xinesos que publica la revista asiàtica Food, ocupant la posició 17.

Un cava elaborat a Sant Sadurní d’Anoia, Somni d’Aran, s’ha transformat en beguda oficial de la vall aranesa.

El Consell General d’Aran es va interessar pel producte, un reserva ecològic elaborat amb les varietats tradicionals del Penedès, que va patentar el penedesenc Joan Marquès l’any 2010. Després de tastar-lo, i donat que a la vall no tenien un cava propi per als esdeveniments que celebraven, li van proposar que es pogués convertir en el cava oficial que s’utilitzaria a tots els actes, festes i presentacions. Així, el que havia de ser un cava en honor a la seva filla Aran, es va transformar en un negoci.

Tot i que la producció és molt limitada, d’entre 2.000 i 3.000 ampolles anuals, l’èxit de la seva

iniciativa el va dur posteriorment a treure una nova marca: Instint, que va presentar a la fira Alimentària de Barcelona i que va ser tot un èxit. De moment, sota aquesta nova marca s’ha elaborat un vi

negre, un cava tradicional i un vi rosat que acaba de sortir al mercat i que exporten principalment als països nòrdics, on són molt apreciats els caves ecològics, a través d’una assessora d’exportacions.

28

Penedès Econòmic

setembre 2014

TECNOLOGIA

Divuit motius per no usar el mòbil en un sopar No fa gaire vaig anar a sopar a un bon restaurant amb cinc amics.

Excel·lent menjar i millors còctels. En un moment del sopar, just abans de les postres, vaig mirar al meu voltant i, sorprenentment, els sis comensals estàvem consultant els nostres smartphones. Sí, admeto que jo també. Em va resultar patètic.

Dormir amb el mòbil: Un estudi alerta sobre els hàbits abans de dormir Ens passem una mica menys d’un terç de les nostres vides dormint. És normal, doncs, que donem una importància cabdal al nostre son. Segons una infografia creada per Big Brand Beds amb dades de Pew Research, Sleep Foundation i notícies de diversos mitjans de comunicació, les noves tecnologies no són les millors aliades per aconseguir tenir un descans plàcid. Aquest estudi porta a terme diferents consideracions interessants que a continuació citem. El 60 per cent de les persones d’entre 13 i 64 anys experimenta algun tipus de problema en dormir i l’ús de la tecnologia just abans de ficar-se al llit és el pitjor aliat per a aquesta gent. D’altra banda, el 95 per cent de la població utilitza un dispositiu tecnològic almenys una hora abans d’anar al llit. No estem parlant de problemes fútils ja que la falta de son està relacionada amb malalties cardiovasculars, la depressió, l’obesitat i la diabetis. L’estudi considera a més que el 95 per cent de les persones d’entre 18 i 29 dorm amb algun dispositiu mòbil enganxat al seu lloc de descans. Més problemàtic és encara la conducta d’un 50 per cent de la població que estant al llit desperta, respon als missatges que li arriben ja amb la llum apagada.

JASON GAY WALL STREET JOURNAL Encara que no hi ha dubte que el mòbil (lamentablement) forma una part important de les nostres vides, caldria establir algunes normes d’ús als restaurants. Aquí suggereixo algunes idees: 1. La regla d’or: no permetre que ningú, repeteixo, ningú, consulti el mòbil durant un sopar.

2. Si s’enxampa algú mirant el telèfon durant el sopar, la primera persona que s’adoni podrà consultar el mòbil de l’infractor durant un minut i així successivament.

3. Si algú col·loca el mòbil sobre la taula, haurà de posar-lo cap per avall i no tocar-lo. Si el cambrer demana que algú mogui el mòbil per col·locar algun plat, el propietari de l’aparell podrà mirar-lo durant un màxim de 30 segons.

4. Només els pares que hagin sortit i deixat els fills a casa amb una cangur poden mirar el mòbil, però amb una condició: que els fills tinguin menys de 9 anys i que la cangur acabi de sortir de la presó.

5. Si la cangur truca i els pares responen, tots els comensals po-

dran mirar el seu mòbil durant tres minuts.

6. Si un comensal pregunta a la resta si pot enviar un missatge ràpid, la resta haurà de votar si li deixen o no. Si decideixen que sí que li ho permeten, la resta també tindrà dret a enviar un missatge ràpid.

7. Si es descobreix que una persona ha enviat dos missatges, la resta podrà enviar-ne tres.

8. Si algú s’assabenta d’alguna anècdota graciosa de Facebook, haurà de compartir-la amb la resta de persones que, al seu torn, també podran consultar els seus comptes de Facebook per buscar quelcom divertit.

9. No es permet penjar fotos del sopar a l’Instagram. Ja està passat de moda.

10. Estarà prohibit anar al bany amb el mòbil. Si s’enxampa algú fent-ho, tots els comensals podran consultar els seus telèfons fins que la persona torni del bany.

11. Està prohibit amagar el mòbil al bany, al més pur estil Corleone a El Padrí.

12. Si en un moment de la conversa sorgeix un dubte que pot resoldre’s mirant Google, es permetrà que un dels comensals consulti el cercador.

13. La persona que consulti Google i trobi la resposta podrà mirar el seu correu i els seus comptes de Facebook i Twitter durant dos minuts.

14. Prohibit mirar el mòbil sota la taula, ja seria el súmmum!

15. Es poden ensenyar fotos dels bebès recent nascuts o de noces durant un màxim de 3 minuts. Si hi ha algú que no tingui un nen ni hagi assistit a unes noces, se li permet agafar el mòbil i consultar Tinder, l’aplicació per a lligar, durant 90 segons.

16. Si algú treu el seu mòbil per ensenyar fotos de les seves vacances a Escòcia per practicar golf, la resta podrà veure un episodi de Joc de Trons, això sí, amb discreció.

17. Si hi ha un fanàtic d’un equip que no es resisteix a consultar el resultat d’un partit, la resta podrà veure des del mòbil les últimes tafaneries del Sálvame Deluxe.

18. Quan el sopar hagi acabat i hàgim de tornar a casa, podrem utilitzar el mòbil per buscar a Über algú que ens apropi a casa.

Mentre expliquem què és Über a la resta d’assistents, aquests podran jugar a Candy Crush durant dos minuts.

Les xarxes socials poden canviar l’estat d’ànim

Facebook pot deduir quan començarà l’amor

Polítics, empresaris, esportistes... tots ells donen un valor preeminent a les xarxes socials.

Guanyar vots, clients o fans és la major motivació d’aquests perfils pel que fa a utilització de plataformes com Facebook o Twitter.

No obstant això, a l’aire sempre planeja la mateixa pregunta: Fins a quin punt influeixen les xarxes socials en, valgui la redundància, la societat? Recentment el diari The Guardian va publicar un informe en què s’estableix l’impacte de les xarxes socials en l’anomenat “efecte dòmino”.

Les xarxes socials són una palestra ideal des de la qual llançar les nostres idees i opinions. L’article del prestigiós diari considera que una actitud pessimista o un comentari trist es pot difondre amb rapidesa, amarant tots els nostres contactes amb el mateix estat d’ànim. Un grup d’investigadors, després d’analitzar més de 1.000 milions d’estats d’ànim d’1 milió d’usuaris de Facebook, des del 2009 fins el 2012, ha dictaminat que un missatge negatiu afecta de manera directa en els contactes primaris de la xarxa social.

Així, segons el doctor en medicina genètica i ciència política de la Universitat de San Diego, James Fowles, l’impacte d’una publicació negativa genera una mitjana d’1,29 missatges extres mentre que la publicació d’un missatge positiu genera un registre d’1,75 missatges addicionals.

El veritable poder de les grans corporacions de la xarxa és la quantitat ingent d’informació que atresoren i els estudis que això els permet fer. Carlos Duick, un científic de dades de la major xarxa social del planeta, va descobrir fa alguns mesos que era possible predir quan sorgiria l’amor entre dues persones analitzant les dades que el portal creat per Zuckerberg ofereix. La que en el futur serà parella, s’incrementa de manera lenta però sostinguda el nombre de missatges enviats fins arribar a la xifra de 1,67 diaris.

Llavors es produeix la unió.

Donada aquesta data, l’inici de la relació, i en els següents 85 dies es produeix un descens dràstic dels posts que la parella s’envia fins a arribar a la xifra de 1,53 diaris. Segons Duick això es deu al fet que la parella vol passar més temps junts. Per dur a terme aquest estudi Facebook no va haver de dur a terme grans desplegaments de poder tecnològic. Únicament amb analitzar els posts d’aquells que durant 200 dies canviessin el seu estat de “solter” a “té una relació” va poder dictaminar que la majoria de parelles es comporten de la mateixa manera.

Penedès Econòmic

setembre 2014

29

LLIBRES

Crea un negoci, allibera el teu temps i viu del que t’apassiona

El emprendedor digital CARLA DELGADO PLATAFORMA 16,00€

Poques persones es plantegen viure d’allò que realment els agrada. No obstant això, avui dia és possible desenvolupar un projecte que no requereixi molts recursos i que ens permeti guanyar-nos la vida fent el que ens apassiona si sabem aprofitar totes les eines que Internet proporciona per projectar la nostra idea.

La lectura d’aquesta obra t’ensenyarà de forma senzilla a utilitzar els diversos canals online per compartir els teus coneixements amb el món. Al mateix temps, aprendràs a generar ingressos passius creant productes i serveis digitals que et permetin subsistir i coneixeràs els errors que convé evitar en iniciar-nos com a em-

Costos i beneficis d’una Catalunya independent segons Sala i Martín

És l’hora dels adéus?

XAVIER SALA I MARTÍN ROSA DELS VENTS 16,90€

Amb un estil directe, clar i contundent, Sala i Martín ens fa una radiografia de quina ha estat la situació econòmica i política dels darrers anys i de quin pot ser el futur de Catalunya.

Totes les preguntes que ens fem sobre la possible independència queden contestades en aquestes pàgines. Un llibre imprescindible per a tots els que avui es

pregunten si realment ha arribat l’hora dels adéus.

Partint d’aquest punt de vista, Sala i Martín ens diu: «Al llarg del llibre que esteu llegint intentaré comparar els costos i els beneficis econòmics d’una hipotètica Catalunya independent amb els costos i els beneficis econòmics d’una hipotètica permanència a Espanya.

Jenaro García i com va enganyar tothom durant tant de temps

Gowex, la gran estafa PEDRO CALVO MARTINEZ DEUSTO 17,95€

Jenaro era el model. L’exemple.

Valent, agosarat, lluitador. Havia fet de Gowex i de la seva xarxa de connexions gratuïtes a Internet una història d’èxit.

El seu negoci estava present en més de noranta ciutats d’Europa, Amèrica i Àsia, les seves accions cotitzaven en tres mercats diferents i en la primavera de 2014 l’empresa havia

arribat a valer en borsa prop de dos mil milions d’euros. Els premis i els reconeixements se succeïen. Jenaro i Gowex estaven pertot arreu. El futur li pertanyia… Fins que el matí de l’1 de juliol de 2014 va arribar l’informe de Gotham denunciant que tot era mentida: els ingressos, el negoci, els clients, l’entramat societari...

prenedors.

El emprendedor digital t’ajudarà a posar en pràctica el projecte que portes dins utilitzant les estratègies més convenients i aprofitant totes les eines digitals disponibles.

L’autora és emprenedora online i directora de Cajadeideasonline.com, un estudi online de creació de marca i desenvolupament web. També ha creat diversos projectes de formació online relacionats amb els social media i video marketing, entre ells l’Escola de Vídeo Màrque-

ting.

Es considera una gran apassionada d’Internet i de la web 2.0, en particular. En els últims 4 anys ha estat experimentant l’ús del video online com a canal de màrqueting desenvolupant centenars de vídeos i ha superat el milió de reproduccions a Youtube. També dedica part del temps a impartir formació (online i presencial) i a assessorar a professionals i empreses sobre com aprofitar Internet per projectar una passió i convertir-la en un negoci rendible.

Dels costos sentimentals que la unió o la separació tenen per a cadascun de vosaltres, jo no us en puc parlar. És una cosa personal de cadascú. El que sí que faré serà parlar dels arguments econòmics. Un cop vistos i analitzats, els podeu enllaçar amb els vostres sentiments i les vostres valoracions no econòmiques i estareu en posició de decidir, amb llibertat, quina de les dues alternatives us dóna més garanties per aconseguir la vostra felicitat.»

Xavier Sala i Martín és el catedràtic J. i M. Grossman d’Economia de la Universitat Columbia de Nova York i professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra. És autor dels llibres Apuntes de crecimiento económico, Economia liberal per a no economistes i no liberals, Doncs jo ho veig així i Economic Growth, i de més de tres-cents articles de divulgació. És col·laborador habitual de l’Ara, RAC1, Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya.

Tot a Gowex era una farsa.

Aquest és un relat d’ambicions i mentides. D’aspiracions i embaucaments. D’estratègies i ardits. I molt més que això. És també la història d’un sistema esquerdat, incapaç de destapar la mentida de Gowex fins a la irrupció de Gotham. La narració d’un engalipador per naturalesa que es va guanyar el suport incondicional de centenars, de milers d’inversors, però també de supervisors, l’assessor registrat, les agències de valors i

signatures d’inversió, els bancs i els mitjans de comunicació.

Pedro Calvo és llicenciat en Periodisme i doctor en Comunicació per la Universitat de Navarra. Després de treballar a Expansión i elEconomista és cap d’economia i mercats a El Confidencial. També imparteix classes en la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, en el Màster de Comunicació Política i Corporativa i en el Centre Universitari Villanueva.

30

Penedès Econòmic

setembre 2014

HISTÒRIA

EMILIO BOTÍN, EL BANQUER PER EXCEL·LÈNCIA El passat 10 de setembre el president del Banc Santander moria a Madrid a l’edat de 79 anys a causa d’un infart de miocardi REDACCIO

Faltava poc menys d’un quart d’hora per les 9 del matí del 10 de setembrequan el Banc Santander comunicava a la CNMV la defunció d’Emilio Botín, president de l’entitat, als 79 anys d’edat. “Banc Santander lamenta comunicar la defunció del seu president Emilio Botín”, aquest era el comunicat en el qual es donava a conèixer a la Comissió Nacional del Mercat de Valors la seva mort. “D’acord amb el previst en l’article 24 del reglament del consell, durant el dia d’avui es reuniran la comissió de nomenaments i retribucions i el consell d’administració per designar el nou president del Banc”, afegia la nota. Poc després transcendia que la seva filla gran, Ana Patricia Botín, que fins ara liderava Santander UK (filial britànica del Grup Santander al Regne Unit) seria la seva successora com a presidenta de l’entitat.

Botín passarà a la història com el banquer que va portar al Grup Santander a convertir-se en el primer banc de Llatinoamèrica, el segon d’Europa i l’onzè del món per capitalització, amb un valor de més de

90.000 milions d’euros.

Amb prop de 14.000 oficines, 102 milions de clients, 186.000 empleats i 3,3 milions d’accionistes, el Banc Santander -fundat el 1857 gràcies al Reial Decret signat per la reina Isabel II- s’ha convertit gràcies a Botín en un referent bancari al món amb un model de negoci recolzat en agressives polítiques comercials, una forta diversificació i clara aposta per la internacionalització.

Al tancament del 2013, el grup va aconseguir un benefici net de 4.370 milions d’euros i uns actius totals d’1,11 bilions d’euros.

Les reaccions del món financer, polític i empresarial no es van fer esperar.

El president del Govern espanyola, Mariano Rajoy, qualificava de “mazazo” la defunció del president del Banc Santander, Emilio Botín, a qui va destacar com “un gran ambaixador de la marca Espanya” i va lloar la seva labor per convertir l’entitat financera en “la més important” del país. Per la seva banda, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va expressar la seva “tristesa” per la defunció del president del Banc Santander, Emilio Botín, i va traslladar la seva solidaritat a la família.

Isidre Fainé

President Grup la Caixa

“En nom del Grup la Caixa, vull expressar el meu més sincer condol a la seva família i a tots els empleats del Banc Santander, i compartir amb ells una pèrdua i un dolor que sento com a propis. Sempre vaig tenir cap a Emilio Botín un profund respecte i admiració professio-

“una figura irrepetible” en el panorama nacional i internacional.

Al món financer, el Banc d’Espanya reconeixia la “extraordinària” tasca desenvolupada “durant dècades” per Botín al capdavant del Santander, al mateix temps que va subratllar que va saber unir l’interès del seu banc “amb el servei i el respecte als interessos generals d’Espanya”. Francisco González, president del BBVA, lamentava la mort i transmetia el condol a la família, mentre el president del Grup la Caixa, Isidre Fainé, va expressar el seu condol a la família i va destacar el seu “profund respecte i admiració professional” cap al banquer i la seva “estreta

nal, al mateix temps que creixia entre nosaltres una estreta amistat personal. En el record d’un home excepcional i que, sens dubte, ocupa ja un lloc destacat en la història del món financer internacional va ser un exemple extraordinari de com des de la tenacitat, l’esforç creatiu i les noves idees es pot modernitzar el model de banca i crear un grup de referència a nivell mundial. Al llarg de la seva llarga i fructífera trajectòria professional, va demostrar una sorprenent intuïció, recolzada en la seva àmplia experiència i preparació, per estar sempre a l’avantguarda dels moviments financers internacionals. La seva contribució al des-

amistat personal”.

Per la seva banda, el president del Banc Popular, Ángel Ron, va destacar la contribució de Botín al prestigi internacional del sistema financer espanyol i el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, va destacar també que ha estat una “figura crucial del sistema financer espanyol”.

En altres àmbits empresarials se succeïen les reaccions, com la del president de la CEOE, Joan Rosell, qui considerava que “era un gran pèrdua per l’empresariat espanyol”. El president de Telefónica, César Alierta, definia el banquer com

envolupament financer internacional li ha portat a estendre la seva forma de fer banca a altres continents d’una forma eficaç gràcies a la generació de talent.

A més, a través de la seva Fundació i de la seva implicació amb l’excel·lència en l’educació universitària, va saber contribuir de manera decisiva al desenvolupament i progrés de la societat.

El seu període al capdavant del Grup Santander des de 1986, quan va ser triat president, també ha contribuït al desenvolupament d’Espanya i a millorar la imatge del país, gràcies al seu ferm compromís i convicció en l’entorn internacional”.

La vida d’Emilio Botín Nascut l’1 d’octubre de 1934 a Santander, llicenciat en Dret per la Universitat de Valladolid i en Economia per la Universitat de Deusto, Emilio Botín es va incorporar al consell del Banc Santander el 1960. Quatre anys més tard va ser nomenat director general fins el 1971, any en que va ascendir a vicepresident segon del consell d’administració del banc.

El president del major banc de l’eurozona besnét, nét, nebot, fill, germà i pare de banquers, va accedir a la presidència el 1986, en substitució del seu pare. Aviat demostraria que el seu nomenament no es limitava a qüestions purament genealògiques: sota el seu timó, l’entitat va passar de ser un banc industrial a convertir-se en un gegant financer internacional, fermament assentat a Brasil i Regne Unit. La seva xarxa d’aliances va ser àmplia: Banca Champalimaud a Portugal, Société Générale a França, The Royal Bank of Scotland (a Regne Unit), l’alemany Commerzbank, l’italià San Paolo o el marroquí

Josep Oliu

President Banc Sabadell

“En primer lloc, voldria enviar el meu condol a la família i a tots els membres del grup Santander en aquests moments tan dolorosos”. La pèrdua d’Emilio Botín “és especialment significativa, perquè

BCM. La seva agressiva política de compres li va permetre créixer dins i fora d’Espanya. La primera, i una de les més sonades, va ser l’adquisició de Banesto, un dels majors bancs espanyols en aquella època, el 1994, després de la intervenció del Banc d’Espanya uns mesos abans. Aquesta operació va suposar a més la incorporació al grup d’Alfredo Sáenz, un aliat cabdal en les últimes dues dècades de la seva carrera.

Només quatre anys més tard posaria els seus ulls sobre el Central Hispano, de major grandària. La fusió es produiria a finals de la dècada, en una carrera paral·lela amb l’operació que van protagonitzar BBV i Argentaria, el seu gran rival espanyol.

A principis de la dècada passada va començar el desembarcament a Llatinoamèrica. El seu gran objectiu va ser Brasil, i es va fer realitat a través de Banespa, un gegant bancari radicat a São Paulo.

Quant a la seva vida personal estava casat amb Paloma O’shea, nomenada marquesa d’O’shea el 2008 pel rei Juan Carles, amb qui va tenir sis fills: Ana Patricia, Carmen, Emilio, Carolina, Paloma i Francisco Javier.

ha estat el principal impulsor del desenvolupament nacional i internacional del primer grup financer de la zona euro i, actualment, d’un dels deu bancs més grans del món”. El president de Banc Sabadell també ha destacat el “paper crucial que ha tingut en la renovació del sistema financer, així com en la modernització bancària d’Espanya”. Josep Oliu ha afirmat finalment que el president del Banc Santander “personalitzava la tradició bancària i deixa rere seu un projecte empresarial sòlid, tant al nostre país com als mercats internacionals”.

Penedès Econòmic

setembre 2014

31

VIATGES

L’illa de Tabarca, la gran desconeguda A 8 km. del port de Santa Pola i a 22 km. de la ciutat d’Alacant, és l’illa més gran de la Comunitat Valenciana i l’única habitada REDACCIÓ

Santa Pola és el punt més proper de la Península a Tabarca, única illa habitada de la Comunitat Valenciana, situada a tan sols 3 milles del Cap de Santa Pola. Més que una illa es tracta d’un petit arxipèlag compost per Tabarca, l’illot de la Cantera, la Galera i la Nao. Tabarca, també coneguda com l’Illa Plana, és un lloc únic que atrapa amb la seva història, fentnos recordar que va inspirar artistes i va atreure pirates. De fet, per acabar amb la pirateria, l’illa va ser fortificada i poblada per habitants de l’illa de Tabarqah (Tabarka) situada a Tunísia. D’aquesta època (s. XVIII) queden les muralles, les portes de Sant Gabriel, Sant Miquel i Sant Rafael, la torre defensiva de Sant Josep, la Casa del Governador i l’església. En l’extrem oriental de l’illa es troba el far, del s. XIX. Seguint els plantejaments urbanístics del segle XVIII, es va edificar la ciutat com una maqueta per-

ILLA DE TABARCA País: Espanya Comunitat Autònoma: País Valencià Població: 59 habitants Superfície: 0,3 km2 Longitud: 1.800 metres d’oest a est Amplada: 450 metres de nord a sud Clima: És mediterrani sec, amb una temperatura mitjana anual de 17ºC, màximes de 35ºC a l’agost i mínimes de 5ºC al gener i precipitacions que no superen els 300mm

fecta, envoltada d’impressionants muralles, molt ben conservades, i amb accés a través de tres grans portalades: la porta de Sant Rafael, que queda al costat de Llevant; la de Sant Gabriel, mirant a ponent, i la de Sant Miquel, amb vista a la ciutat d’Alacant, que desemboca en un penya-segat de roca arrodonida anomenat pels vilatans el Port Vell. Però el que més crida l’atenció al visitant, per la seva monumentalitat, és l’església d’estil barroc, que ressalta sobre el perfil de l’illa.

Un altre edifici històric és l’antiga Casa del Governador.

Una construcció en la qual destaquen els detalls de l’habitatge

Punts de venda del

original, conservant arcs i murs.

Els solitaris mesos d’hivern ofereixen la possibilitat d’integrar-se més en la vida quotidiana de l’illa, alterada durant l’estiu per la gran afluència de turisme. És a més un autèntic paradís marí (reconeguda el 1986 com la primera reserva marina del país) d’aigües cristal·lines i espectacular fauna i flora que farà les delícies dels amants del busseig. La línia de la costa és retallada, formada per petits penya-segats d’escassos metres d’altura, amb platges escarpades i una única platja de sorra amb aigües transparents.

Malgrat la petita extensió de l’illa de Tabarca, no hi ha temps

per a l’avorriment. Un recorregut pel camp permet contemplar la Torrassa de San Josep i l’antic far, avui restaurat per albergar un interessant laboratori biològic que serveix de base a la Reserva Marina. Continuant amb el passeig trobem el petit cementiri, des d’on s’albira l’illot de la Nao, refugi de la notòria comunitat de gavines que habita a Tabarca.

Si la calor apreta, val la pena baixar a prendre un bany a alguna de les moltes cales que formen la costa, ideals per gaudir de l’aïllament. I com no, unes simples ulleres de busseig ens obren un incomparable paisatge submarí, plagat de diferents espècies.

PENEDÈS ECONÒMIC SANT SADURNÍ D’ANOIA

VILAFRANCA DEL PENEDÈS · Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT PERE DE RIUDEBITLLES · Llibreria JO.BE: C/ Nou, 73