Penedes Economic 52 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Núm. 52 - Febrer 2016

L’escola aeronàutica de Vilanova vol créixer i incrementar l’oferta formativa pàg. 4

La Fira del Vehicle d’Ocasió de Vilafranca es repta a superar els 7.000 visitants pàg. 7

Front unitari al Garraf i el Baix Penedès per lluitar contra el greuge del peatges de la C32 pàg. 11

Entrevista a Joan Castells Trius President executiu i conseller delegat de FIATC pàg. 16-17

Al Penedès-Garraf es destinen 24€ per habitant a festes populars pàg. 2-3

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

L’ANÀLISI

Sitges lidera la despesa en festes locals al Penedès-Garraf Lídia Oñate Què es gasta cada poble en festes populars? N’hi ha d’agosarats, que tot i tenir uns pocs centenars d’habitants gaudeixen de festes de grans dispendis i n’hi ha d’altres que funcionen amb sistemes d’autofinançament i participació ciutadana per reduir la despesa del consistori. Al Penedès-Garraf, l’Ajuntament de Sitges és el que més pressupost destina a les festes populars amb més de mig milió d’euros, fet que el situa en el 15è lloc dels 768 municipis catalans que apareixen a la llista del Ministeri d’Hisenda. Una de les capitals del Carnaval per excel·lència a Catalunya va destinar el 2015 un total de 555.621 euros a festes populars, entre les quals destaquen la setmana d’actes carnavalescs, la Festa Major en honor del patró Sant Bartomeu, la celebració d’un cap de setmana dedicat a la verema i la festa en honor a la seva patrona, Santa Tecla. Amb 435.000 euros, Vilafranca del Penedès va esdevenir l’any passat el segon municipi amb més despesa en aquest àmbit i 22è a Catalunya. El 2015 també va ser l’any en el qual va ostentar la capitalitat de la cultura catalana, un factor que des de l’Ajuntament tenen en compte a l’hora de valorar aquesta xifra, ja que certs esdeveniments es van magnificar per aquest motiu. Entre ells destaquen els de l’estrena de l’obra teatral Vilafranca, un dinar de Festa Major, de Jordi Casanovas; la celebració del bicentenari del Ball de Diables de Vilafranca; l’Estival, un nou festival d’estiu de música; i diades castelleres. Però si hi ha un esdeveniment popular prou important per als vilafranquins, és la Festa Major, que va tancar l’any amb un pressupost de 425.000 euros, la meitat dels quals va ser aportada pel consistori. L’anomenada “la més típica” de Catalunya té un sistema de gestió i finançament atípic a diferència d’altres actes, ja que cada any es nomenen cinc administradors que s’encarreguen d’aconseguir finançament i gestionar tots els elements que confor-

Festa del Pa Beneït del Vendrell

El Ball de Diables de Vilafranca del Penedès

Comparses Carnaval de Vilanova i la Geltrú

Els Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú

Drac de tres caps de Sant Pere de Ribes

Els masllorençans, els que més paguen per les festes Encapçalant la llista de municipis que més despesa destinen per habitant se situa Masllorenç, amb una xifra de 69,86 euros. Tot i que la quantitat no és excessivament elevada, uns 35.000 euros, la poca població del municipi fa que cada un dels vilatans hagi de destinar bona part del pressupost a les festes populars del poble, que, en aquest cas, se centren en la Festa Major d’hivern, en honor a Sant Ramon de Penyafort i la d’estiu, el primer cap de setmana d’agost. Sant Quintí de Mediona és el segon municipi on hi ha més despesa per habitant per a festes populars, amb 58,74 euros. Una de les més emblemàtiques és el Mata-degolla, un esdeveniment que recrea els fets de l’any 1714. Cada any, Sant Quintí reviu la represàlia de les tropes borbòniques per no haver pagat els impostos que havien de mantenir l’exèrcit de Felip V durant el setge a Barcelona. En total, l’ajuntament destina 124.300 euros a les festes del poble, entre les quals també

Barcelona (Barcelona)

6.508.517,60 4,06€/hab. Cornellà de Llobregat

Destina més de mig milió d’euros a actes festius, mentre que la que menys inverteix és Olivella amb 4.500 euros men la festa. En total, la despesa per cada vilafranquí el 2015 va ser força menor respecte d’altres poblacions: 11 euros a l’any. A Vilanova i la Geltrú, una de les principals festes de la ciutat com és el Carnaval també té un sistema de gestió i finançament que no recau íntegrament de l’Ajuntament, ja que se n’encarrega la Federació d’Associacions del Carnaval, que rep diferents aportacions a més de la municipal. En el cas de la Festa Major, també és gestionada per persones de la vila, anomenades Pabordes. Des de l’Ajuntament vilanoví matisen, però, que la xifra del Ministeri d’Hisenda (255.000 euros en total) no contempla iniciatives com el Festival Internacional de Música Popular Tradicional (FIMPT) i el nou Saló del Carnaval en el marc de la Fira de Novembre. Segons els seus càlculs el consistori va esmerçar l’any passat uns 506.000 euros en la promoció de la cultura popular.

Municipis amb més despesa en festes populars a Catalunya

(Baix Llobregat)

984.435,00 11,04€/hab. Sant Joan Despí

(Baix Llobregat)

945.715,00 28,43€/hab.

Municipis amb menys despesa en festes populars a Catalunya

Ballada de la Ballarica i el Tomasot de Vilafranca del Penedès

Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà)

600,00 4,17€/hab. Osor (La Selva)

500,00€ 1,19€/hab. El Rourell Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia

(Alt Camp)

400,00€ 0,99€/hab.

Municipis amb més despesa en festes populars a Espanya

Sevilla 8.010.202,09€ 11,54€/hab. Mata-degolla de Sant Quintí de Mediona

València 7.641.557,87€ 9,72€/hab. Barcelona 6.508.517,60€ 4,06€/hab. Carnaval de Sitges

Municipis amb menys despesa en festes populars a Espanya

Illora (Granada) 100,00€ 0,01€/hab. Rabanera (La Rioja)

100,00€ 2,94€/hab. La Miñosa (Guadalajara)

Festa Major de les Neus de Vilanova i la Geltrú

60,00€ 1,76€/hab. Font: Ministeri d’Hisenda

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

L’ANÀLISI hi ha la Fira de Sant Quintí, de caire medieval, la Festa Major, amb balls com el dels diables que hi actuen des de fa més de 160 anys de forma ininterrompuda, o el Campus Joan Amades especialitzat, precisament, en cultura popular i tradicional. Els municipis del Penedès-Garraf on la despesa per habitant és més baixa són Olivella (4.500 euros i 1,26 per habitant) i Olèrdola (5.200 euros i 1,48 per habitant). Barcelona i el Rourell, cara i creu en festes populars catalanes

1 Masllorenç 2 Sant Quintí de Mediona 3 Sant Cugat Sesgarrigues 4 Font-rubí 5 El Pla del Penedès 6 Sant Llorenç d’Hortons 7 Subirats 8 La Granada 9 Llorenç del Penedès 10 Vilobí del Penedès 11 Bellvei 12 Olesa de Bonesvalls 13 L’Arboç 14 Sant Pere de Riudebitlles 15 Albinyana 16 Banyeres del Penedès 17 Sant Jaume dels Domenys 18 Les Cabanyes 19 Sitges 20 La Bisbal del Penedès 21 Sant Martí Sarroca 22 Puigdàlber 23 Cubelles 24 Pacs del Penedès 25 Santa Oliva 26 Canyelles 27 Cunit 28 Vilafranca del Penedès 29 Sant Pere de Ribes 30 Castellet i la Gornal 31 Gelida 32 Calafell 33 El Vendrell 34 El Montmell 35 Vilanova i la Geltrú 36 Santa Margarida i els Monjos 37 Olèrdola 38 Olivella

Com era d’esperar, Barcelona lidera la despesa en nombres absoluts de pràcticament totes les partides pressupostàries, ja que el seu ajuntament és el més gran de Catalunya. En matèria de festes populars no es queda enrere, ja que només el 2015 hi va destinar 6,5 milions d’euros, una xifra que es va traduir en 4,06 euros per barceloní, molt poc en comparació amb altres capitals de província com Cadis (41,39 euros), Soria (25,60 euros) o Santa Cruz de Tenerife (23,22 euros). El segon municipi català amb

35.000€ 124.300€ 52.600€

més despesa va ser Cornellà de Llobregat (984.435 euros i 11,40 per habitant), seguit de Sant Joan Despí (945.715 euros i 28,43 per habitant). A l’altra banda de la taula apareixen el poble tarragoní del Rourell (400 euros i 0,99 per habitant), el gironí Osor (500 euros i 1,19 per habitant) i el lleidatà Sant Esteve de la Sarga (600 euros i 4,17 per habitant). A nivell estatal, Sevilla encapçala la despesa en festes populars amb 8.010.202 euros (11,54 euros per habitant), per davant de València (7.641.557 euros i 9,72

per habitant) i Barcelona. Tancant la taula, se situa el poble Illora (Granada) amb una despesa testimonial de 100 euros (1 cèntim per habitant), Rabanera (La Rioja), també de 100 euros (2,94 euros per habitant) i La Miñosa (Guadalajara) amb 60 euros de pressupost i 1,74 euros per vilatà. Pobles petits amb grans dispendis en festes populars La mitjana de despesa per habitant sol quedar molt desvirtuada en municipis amb molt pocs habitants com el de Maranchón

y DESPESA PER HABITANT EN FESTES

POPULARS. Per municipis del Garraf, l’Alt i Baix Penedès*

62.200€

84.708€

53,18€

86.400€

15,77€

per hab.

40.000€

70.000€

17,14€

59.200€ 76.100€

per hab.

14,25€

20.000€

per hab.

5,10€

555.621€ 65.000€

per hab.

53.000€

435.040€

per hab.

18,71€

per hab.

297.949€ 20.000€

per hab.

25,52€

55.300€

per hab.

175.000€

255.000€ 18.900€ 5.200€ 4.500€

per hab.

31,06€

14,01€ per hab.

6,08€ 33

per hab.

12,53€ 26

per hab.

10,04€ per hab.

19,65€ per hab.

3,88€

per hab.

1,26€

per hab.

9,04€

33,87€

7,21€

1,48€

per hab.

33,56€

222.190€ 7.000€

per hab.

11,09€

per hab.

24,52€

per hab.

8 53,78€

2,58€

37,19€

40,91€

per hab.

12.722€

40,63€

per hab.

215.202€

134.519€

22,75€

8.500€

69,86€

20,68€

per hab.

57.358€

per hab.

171.245€

per hab.

36,87€

57.560€

7,62€

50,57€

per hab.

74.000€

per hab.

122.242€

per hab.

58,74€

105.500€

54.800€

41,26€

29,49€

71.680€

46.000€

(Guadalajara), de 247 vilatans, on es van destinar 353.000 euros. Segons el Ministeri d’Hisenda, doncs, cadascun d’ells va gastar 1.429,15 euros en festes populars al llarg de l’any. A Catalunya també trobem exemples com Ascó (Tarragona), on cada un dels 1.682 habitants van abonar 455,95 euros en festes populars, Campllong (Girona), un poble petit de 499 habitants amb 274,95 euros de despesa per cada un, o la Galera (Tarragona), de només 770 habitants i 201,30 de despesa per vilatà.

11,32€ per hab.

14,92€

per hab.

27 * El Ministeri d’Hisenda no disposa de les dades d’Avinyonet del Penedès, Castellví de la Marca, Mediona, Pontons, Sant Sadurní d’Anoia, Sabta Fe del Penedès, Torrelavit, Torrelles de Foix i Bonastre.

Font: Ministeri d’Hisenda

Busca un profesional de confiança, competent i flexible? Estem al seu servei. Des de sempre, hem realitzat un servei de primera qualitat a una gran varietat de clients. El nostre personal qualificat i l’ús de productes adequats i respectuosos amb el medi ambient ens han permès triomfar en el sector. Li oferim una àmplia gamma de serveis de neteja en

indústries, comerços, habitatges i serveis de Consergeria. MARCLEAN aposta per maquinària d’última generació, la qual permet aconseguir més bon rendiment, més eficàcia en els treballs, i també facilita la prevenció de riscos laborals i el respecte pel medi ambient.

Els nostres serveis: Neteja industrial - Grans superfícies - oficines i despatxos Locals - Primeres neteges d’obra - Garatges - Comunitats - Vidres - Consergeria...

C/ Amalia Soler nº 132 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 817 25 97 Fax: 93 169 42 64 marclean@marclean.net

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

ACTUALITAT cuna ofereix una especialització diferent. El regidor d’Educació i Ocupació, Joan Martorell, afegia que “l’especialització en determinades professions permet trobar nínxols d’ocupació important”. El centre va obrir fa unes setmanes el període de preinscripcions per als curs de tècnic de manteniment d’aeronaus de la categoria B1.1 (avions amb motor de turbina). La formació té una durada de 2.400 hores distribuïdes en dos cursos acadèmics. La meitat dels estudis són pràctiques, de les quals 450 hores es realitzen en empreses. Un cop assolida la

Els alumnes que cursen aquests estudis tenen un alt grau d’inserció laboral, fins i tot abans d’acabar les pràctiques en empreses del sector Olga Aibar El sector del manteniment d’aeronaus està en ple creixement. Es tracta d’una professió molt sol·licitada per les companyies aèrees que cerquen tècnics especialitzats que s’encarreguin del manteniment preventiu dels sistemes, dels equips i els components de l’avió. Per aquest motiu, els alumnes que obtenen la llicència de manteniment d’aeronaus

“tenen la feina gairebé assegurada, fins i tot abans d’acabar les pràctiques”. Així ho assegurava el cap d’estudis de l’Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET) de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Álvaro Molinuevo. A l’IMET, conegut antigament com “La Paperera”, ja que l’edifici original ho era, s’ubica l’Escola de Formació Aeronàutica de Vilanova i la Geltrú (EFAV), un fet que desconeixen moltes persones, fins i tot els mateixos vilanovins, per-

què no es publicita massa. Al seu interior, en un hangar de 440 m2, es troben dos avions disponible per als alumnes per a realitzar les pràctiques: un reactor (Haeker Siddeley HS-125) i una avioneta (Sèneca PA-34-200). Donant a l’hangar, però en un indret independent, s’hi troba el taller de “composites”, el taller de mecanitzat i el d’electricitat i aviònica. També disposa de taller de soldadura, de dos magatzems i de vestuari per a l’alumnat.

L’EFAV és gairebé l’única escola de Catalunya que ofereix els estudis de tècnic de manteniment d’aeronaus de la subcategoria B1.1 (avions amb motor de turbina). L’altre centre és un institut que es troba al Prat del Llobregat però l’escola vilanovina està certificada per la Unió Europea per a oferir els cursos de formació i expedir els corresponents certificats de reconeixement. A Espanya existeixen només dotze escoles d’aquest tipus i cadas-

certificació, es necessiten dos anys d’experiència per obtenir la llicència de manteniment d’aeronaus que expedeix l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). La formació està parcialment subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Vilanova. En 30 anys de formació aeronàutica, l’escola ha posat al mercat laboral espanyol més de 850 certificadors mecànics. Ara, segons explicava el cap d’estudis, l’escola vol ampliar l’oferta de formacions i incorporar dins del seu programa acadèmic les llicències d’Aviònica B2 i Helicòpter B1.3. Per Molinuevo “el futur està en la conversió de la B1.1 a l’aviònica, l’electrònica dels avions”. Aquesta especialització actualment només s’imparteix a Madrid i té una gran demanda.

Fotos: Fèlix Miró

L’escola aeronàutica de Vilanova vol ampliar l’oferta formativa

en els últims 30 anys l’EFAV ha donat feina a 850 certificadors mecànics

Febrer - 2016

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

ACTUALITAT

La IGP Gall del Penedès és reconeguda per la Generalitat Olga Aibar El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar el dijous 25 de febrer, l’Ordre del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) per la qual s’aprova el reconeixement transitori i el reglament, també amb caràcter transitori, de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Gall del Penedès, i es reconeix el seu consell regulador provisional. Això significa que després d’anys de dedicació i feina, la IGP Gall del Penedès ja és una realitat a Catalunya. El reconeixement definitiu a escala europea s’assolirà quan s’inscrigui en el registre europeu de denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides. Aquest procediment es troba en un punt molt avançat ja que el passat 23 de febrer es va publicar

la sol·licitud al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE). Per aquest motiu, s’espera que la IGP Gall del Penedès serà una realitat també a nivell internacional a l’estiu. La zona de producció de la IGP ‘Gall del Penedès’ compren 73 municipis de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf, l’Anoia i l’Alt Camp. L’esmentada Indicació Geogrà-

fica Protegida (IGP) va ser promoguda i sol·licitada per l’‘Associació de Criadors de la Raça de Gallines Penedesenca’ amb la intenció de dinamitzar, valoritzar i protegir la producció d’aviram penedesenc. Els productors preveuen que el reconeixement com a IGP serveixi per a incrementar les vendes i el valor afegit del producte. Però la importància i l’impacte econò-

La 20a Ruta del Xató arribarà amb una plataforma online de paquets turístics

mic i social del reconeixement de la IGP no es limita a un impacte directe, sinó que es preveu un impacte indirecte sobre l’economia del territori degut a la repercussió sobre el turisme. La Indicació Geogràfica Protegida Gall del Penedès protegeix carn fresca de pollastre de la varietat Penedesenca negra millorada de la raça Penedesenca tradicional. És una carn que es caracteritza per la seva qualitat gustativa, el color rogenc de les canals i una carn i uns músculs ferms i sucosos. Per la cria del ‘Gall del Penedès’ s’utilitza un sistema de producció estretament lligat a la tradició vitivinícola de la zona amb la inclusió de granet de raïm en la seva dieta. Altres característiques de la producció és que els animals es crien en galliners que disposen d’accés a l’exterior durant tot l’any, i l’edat mínima de sacrifici és de 98 dies.

EL GRUP ON ESTÀ CARTONAJES DEL PENEDÈS, DC SMITH, SE’N VA A MADRID El grup britànic DS Smith, líder d’Europa en la producció de cartró ondulat reciclat, ha traslladat la seva seu de Barcelona al municipi madrileny Torrejón de Ardoz. La companyia engloba diversos fabricants, entre els quals hi ha l’empresa penedesenca Cartonajes del Penedes, de Sant Pere de Riudebitlles; a més de Bertako, de Huarte (Navarra); i Andorrana del Cartón Ondulado, Andorrana de Cajas de Cartón Ondulado, Manipulados de Cartón Mequinenza i Cartonajes San Macario, tots quatre del fabricant madrileny Tres Cantos. DS Smith es completa amb Red Logística, firma transportista que presta serveis al grup. Actualment, el seu volum de negoci fluctua en 150 milions d’euros anuals.

El Penedès vol millorar l’atractiu dels polígons

Lídia Oñate Ja fa 19 anys d’ençà de la primera Ruta del Xató, que va néixer amb l’objectiu de recuperar un plat, el xató, que s’estava perdent. Després de dues dècades s’ha convertit en una de les insígnies de les comarques del Garraf, l’Alt i el Baix Penedès. Durant la temporada, que comença el novembre i finalitza l’abril, tenen lloc les tradicionals xatonades, les cites imprescindibles per tots aquelles que vulguin gaudir del xató. Enguany, la tendència ha anat a l’alça i l’interès s’ha desfermat. Segons dades del nou web www. rutadelxato.com, les visites s’han duplicat, fet que també ha tingut incidència en l’afluència dels visitants, molt més nombrosos. A Vilafranca, fa just unes setmanes es va celebrar la tradicional Festa del Xató, en la qual es van vendre les 2.500 racions previstes abans de migdia. A Vilanova i la Geltrú, l’Associació de restauradors Menja’t va voler fer un pas més amb la campanya “És temps de Carnaval, és temps de xató”, durant la qual alguns establiments van

incorporar el xató i/o la merenga al seu menú diari o a la seva carta, mentre que altres van optar per oferir el Menú de la Xatonada, que incloïa xató, pastís de truites i postres amb merenga. Aquesta iniciativa posa de relleu, un any més, que la demanda de xató no només es consolida, sinó que va en augment. Per aquest motiu, de cara a la 20a edició, que donarà el tret de sortida a la tardor, la Ruta del Xató apostarà per arrodonir aquest producte tan emblemàtic del Penedès-Garraf amb una plataforma online de paquets turís-

tics. “La idea és vendre el territori des d’una altra vessant que no sigui la que tenim fins ara, d’enoturisme, ja que hi ha persones a qui potser no els interessen els vins i caves”, explicava Jordi Corella, director creatiu de l’agència ADN Studio, que ha creat la nova estratègia de comunicació i la plataforma. D’aquesta manera, “el xató esdevindrà una marca turística i gastronòmica que haurà de ser capaç d’aglutinar l’atractiu de les ciutats costaneres per captar més visitants tant de la zona com de l’entorn barceloní i tarragoní”.

Una cinquantena d’empresaris i representants del territori de les quatre comarques de l’àmbit Penedès van participar recentment a la jornada Els Polígons d’activitat econòmica i la millora de la competitivitat. La trobada, organitzada per la Fundació Pro-Penedès al castell de Castellet i la Gornal, s’emmarcava dins el Pla d’Acció per la Dinamització de Polígons d’Activitat Econòmica. L’objectiu és “atraure una indústria de qualitat que repercuteixi positivament en l’eco-

nomia del territori”, afirmava Jordi Cuyàs, coordinador del Pla Estratègic. Durant l’acte va intervenir l’arquitecte Maria Buhigas, que va definir els factors que fan que un polígon sigui competitiu com són “la qualitat d’espais, la sincronització de les polítiques econòmiques i territorials, la garantia de les condicions del sòl industrial des de les polítiques territorials i el reconeixement de tots els actors involucrats per tal de poder incorporar l’empresari en la definició de l’oferta de polígons”.

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

ACTUALITAT

La Fira del Vehicle d’Ocasió de Vilafranca vol fer-se gran a fora LA CONSELLERA NEUS MUNTÉ, A LA TROBADA DE DONES D’EMPRESA Dones d’Empresa, el col·lectiu que aplega les dones emprenedores, empresàries, executives i directives del Penedès i el Garraf, avui més de 500, celebrarà el proper 11 de març la seva Trobada anual, a la qual ha confirmat assistència la consellera de Benestar Social i Família i portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya, Neus Munté, i la presidenta de l’Institut Català de Dones, Maria Teresa Pitarch. En el marc de la Nit de l’Empresa, Dones d’Empresa tindrà un espai destacat amb el lliurament del 6è Premi Estela Dona Emprenedora. La Nit de l’empresa és l’acte més rellevant de l’ADEPG i tindrà lloc el 29 d’abril. La convocatòria del premi restarà oberta fins el 27 de febrer.

Lídia Oñate La 24a Fira del Vehicle d’Ocasió de Vilafranca vol créixer en visitants de fora de la comarca i augmentar les vendes dels més de 300 vehicles de segona mà i de Km 0 exposats a la fira. Els propers 12 i 13 de març se’n celebrarà al Pavelló Firal, de 10 a 21h, una nova edició, amb 7.500 m2 d’exposició de turismes, furgonetes, tractors i maquinària agrícola. Les xifres de l’any passat ja van ser prou positives, amb 6.800 visitants i un 45% de vendes d’entre el total de vehicles exposats, però enguany l’Associació de Concessionaris d’Automoció i Maquinària Agrícola, que organitza la fira, vol fer un pas més. “Hem detectat que ens ve molta gent de fora de l’Alt Penedès i, a més, són pràcticament els que més compren”, explicava Josep Anton Sánchez, coordi-

nador del departament de vehicles usats del concessionari Jounou de Vilafranca. Segons les dades de 2015, el 47% de les compres a la fira van ser realitzades per clients de fora de l’Alt Penedès. Per això, incrementaran la presència de la fira amb més publicitat a mitjans i a través d’Internet amb un web nou www.firaVOvilafranca.cat. Els visitants podran veure l’oferta de nou concessionaris de turismes i set de maquinària agrícola, que creix en expositors i per tercer any consecutiu serà present a la Fira. Segons Max Margalef, gerent d’EMMS Vilafranca, “estem molt satisfets perquè hem aconseguit consolidar la maquinària agrícola com una branca important dins de la Fira, l’única amb maquinària d’ocasió de la província de Barcelona”. Com a novetats, hi haurà un espai de proves de vehicles nous, cotxes de carreres, un servei de

bar i un espai dedicat als més menuts de la casa amb inflables. Tot i que els descomptes que podran trobar els visitants poden variar molt en funció dels anys d’antiguitat del vehicle, l’estat, les reparacions i el propi model, Sánchez remarca que “els preus es trobaran molt per sota del preu de botiga”. Tots els vehicles de la fira estaran garantits. Els de Km

0 tindran una garantia d’entre 2 i 4 anys, mentre que els de segona mà serà d’un any. El preu mínim de venda serà de 4.000 euros i, en el cas del sector de segona mà, l’antiguitat oscil·larà entre un i vuit anys. Segons les dades de l’últim any, el preu mitjà de la compra es va situar entre els 8.000 i 10.000 euros i l’antiguitat, entre els 4 i 5 anys.

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

ACTUALITAT

En busca de l’Espigall perfecte La Fundació Miquel Agustí i l’Associació d’Espigalls del Garraf volen crear una varietat òptima

The Whatsons es queda la consulta de Blanes

Olga Aibar La Fundació Miguel Agustí i l’Associació d’Espigalls del Garraf busquen, des de fa quatre anys, l’espigall perfecte, aquell que sigui del gust de tots els consumidors. Per a aconseguir-ho, han promogut el conreu de la col brotonera, de la qual neixen els brotons i els espigalls a dues finques experimentals: la de can Grau, a Olivella, dins del Parc del Garraf, i l’altra a la Sínia de Sant Gervasi, a Vilanova i la Geltrú. Així mateix, es va impulsar un programa per millorar les característiques agromorfològiques de la varietat per homogeneitzar el producte, un projecte finançat per la Diputació de Barcelona que culmina aquest any. La intenció és que tots els productors d’espigalls utilitzaran la mateixa llavor per tal de crear una marca que identifiqui clarament el producte. L’objectiu final és aconseguir una Denominació d’Origen Protegida (DOP) per preservar la qualitat del seu producte i incrementar-ne la promoció, un llarg camí, els primers passos del qual ja s’han iniciat. Fins ara s’ha escollit el color, el brot, l’alçada i la textura. Ara la fundació treballa per millorar les característiques sensorials de la planta (gust, tacte, olor, etc). El nou espigall té la fulla retallada, de color blau-verd i una alçada considerable. Prèviament, necessitaven l’opi-

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

nió dels consumidors. Per això, la fundació va instal·lar el passat dissabte 20 de febrer dues taules al Mercat del Centre perquè la gent pogués tastar dos tipus d’espigalls bullits i triar-ne el millor. Es van fer 120 enquestes i ara hauran de procesar la informació obtinguda amb la qual sabran més sobre les preferències dels consumidors finals. Paral·lelament, des de Node Garraf es va organitzar el concurs “1.000 maneres de cuinar: Espigalls. Quina és la teva?” on la

gent de la comarca va poder, durant 15 dies, enviar les seves receptes amb l’ingredient fonamental de l’espigall. D’altra banda, la tècnica d’empresa de Node Garraf, Fina Fuster, recordava també que “estem impulsant la campanya Origen Garraf amb la qual volem donar a conèixer a nivell gastronòmic i de comarca els productes que es fan al Garraf, entre ells l’espigall”. La Fundació Miquel Agustí vol estendre el conreu d’espigalls dins els boscos del parc natural del Garraf. Introduir l’agricultura en el parc generaria uns camps que farien de tallafocs i que permetrien obtenir rendiment econòmic.

La ment crea realitat Què pensaria ara mateix si li dic que la seva vida no la controla vostè? Que tot el que fa i tot el que sent, depèn de quelcom que no controla de forma conscient? Possiblement em digués que això no és així. A la vida, està responent davant de les circumstàncies en que es troba. Sent emocions que no ha escollit, ja que possiblement si pogués escollir, no sentiria el que sent. És el subconscient qui dirigeix la seva vida. Tots tenim el poder de ser lliures, d’escollir com volem que sigui la realitat que ens

envolta. I ja ho deia Darwin, les espècies que sobreviuen son les més adaptables al canvi. Cada dia, les persones tenim entre 60.000 i 70.000 pensaments al dia. La majoria son els mateixos o similars als del dia anterior, per tant, això el farà prendre les mateixes decisions i crearà conseqüentment la mateixa realitat. De fet, si vol crear una nova realitat, ha de decidir si vol continuar pensant de la mateixa manera. I, a més a més, ha de ser conscient si les emocions que sent són

L’empresa vilafranquina The Whatsons, especialitzada en opinió pública i participació ciutadana, ha guanyat el concurs per a dur a terme el procés participatiu sobre la prolongació de l’autopista de la C-32 entre Blanes i Lloret, que començarà aquest mes de febrer i tindrà una durada de gairebé tres mesos, finalitzant amb una jornada de consulta. Una de les particularitats d’aquest procés de participació és precisament la consulta, que serà no vinculant, però donarà a conèixer el posicionament de la ciutadania de Blanes respecte un projecte de la Generalitat de Catalunya. Diverses plataformes de Blanes i Lloret ja s’han mobilitzat en contra del projecte, tant per motius administratius, com de mobilitat o pels diferents impactes que suposarà pel territori. Per això, Rosa Badia, CEO de The Whatsons, creu interessant que es convoqui la consulta, “els efectes de la qual encara estan per veure”.

saludables. Ja que per crear una nova realitat amb els mateixos hàbits de comportament, mentals i emocionals no funciona. Si vol crear una nova realitat s’ha de convertir en una altra persona. De fet, quan es comença a fer noves preguntes, com per exemple, hi ha alguna altra manera d’aconseguir resultats?, Quina és la millor manera de gestionar el meu negoci en aquest entorn tan canviant? Llavors s’arriben a noves conclusions, maneres de pensar diferents que el porten a prendre noves eleccions, noves decisions que el porten a noves experiències i llavors a noves emocions.

Per dur a terme el procés preveu diferents mecanismes d’informació i participació física i digital, com ara enquestes, tant presencial com electrònicament; ús de codis QR ubicats en llocs estratègics del municipi de Blanes; sessions de Focus Grup amb actors representatius del procés; informadors a peu de carrer; creació i ús d’una pàgina web dedicada i dinamització del procés a través de xarxes socials; línia de missatgeria instantània a disposició de la ciutadania i la integració dels mecanismes propis de participació ciutadana de l’Ajuntament de Blanes per al procés, amb la finalitat de fomentar la participació i fer arribar tota la informació necessària al públic. Segons Badia, la clau del procés participatiu rau en la fase d’informació, ja que “cal arribar a tota la població i aconseguir que tothom conegui de la manera més objectiva possible en què consisteix el projecte”.

Llavors és quan comença a transformar-se. Cada cop que aprenem coses noves, fem noves connexions neuronals al cervell, i si té una ment oberta, estarà preparat per començar a pensar fora de la Caixa. És a dir, explorar noves alternatives fora de tot allò conegut. En coaching també es coneix com sortir de la zona de confort. Si vostè es planteja: Qui vull ser? Pot activar nous circuits neuronals que el faran experimentar noves oportunitats i alternatives. Ara bé, per arribar a ser aquella persona que desitja i experimentar les situacions adients, haurà d’obrir-se a

un canvi de mentalitat, a experimentar noves emocions, i sobretot a ser perseverant i constant en aquest camí ja que s’estarà allunyant de la persona que ha conegut fins ara per donar pas a la persona qui vol ser, s’estarà obrint a una nova realitat. Hi ha diferents metodologies que li possibilitaran fer aquesta transició de forma segura i senzilla, sempre que ho faci a través de la transformació subconscient. Si està interessat en aprofundir, contacti’m i li donaré a conèixer com pot arribar a ser la persona que vol i crear la seva pròpia realitat.

Febrer - 2016

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

ACTUALITAT

Dues clíniques dentals afectades per suposats delictes fiscals Els clients de Vitaldent i Funnydent estan preocupats per si podran acabar els tractaments que tenen contractats amb les clíniques Olga Aibar Vitaldent està a l’ull de l’huracà arran de la detenció d’una desena de persones a la Comunitat de Madrid, entre les quals el propietari, Ernesto Colman, per suposats delictes econòmics relacionats amb clíniques dentals de la franquícia. Tant Colman com els seus col·laboradors més propers van dissenyar, presumptament, un entramat societari a Europa amb l’objectiu d’eludir el pagament d’impostos, blanquejar diners i expatriar capitals. L’Associació Espanyola de Franquiciadors (AEF) ha suspès cautelarment Vitaldent com a soci i li ha obert un expedient per no complir els requisits del seu codi deontològic. Aquesta és la segona operació vinculada a una xarxa de clíniques dentals després del cas de Funnydent, el responsable de la qual, Cristóbal López,va ser detingut el passat 29 de gener per un delicte d’estafa després del tancament de nou centres a Madrid i Catalunya. L’Organització de Consumidors i Usuaris ha mostrat la seva preocupació perquè la investigació pugui perjudicar als clients i pacients de les clíniques i els ha instat a conservar qualsevol document que

Opinió Que es la mediació? La mediació és un procediment de caràcter voluntari i confidencial que s’adreça a facilitar la comunicació entre les organitzacions, empreses i persones perquè gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes i disputes que els afecten, amb l’assistència d’una persona mediadora que actua d’una manera imparcial i neutral. La mediació, com a mètode de gestió de conflictes, pretén evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir-ne l’abast.

demostri la seva vinculació amb la cadena i els serveis acordats, com pressupostos o factures. També recomanen que considerin postposar nous tractaments i recorden que aquelles persones que tinguin un servei ja contractat poden cancelar-lo en cas que deixin de prestar-los el servei. Així mateix, anima als pacients a denunciar als serveis de Consum qualsevol irregularitat en els serveis prestats. Vitaldent té 364 clíniques, 133 de les quals són negocis propis i 231 franquiciats i 98 clíniques a Portugal, Itàlia i Polònia. Va iniciar la seva activitat a Espanya durant els anys noranta. A l’Alt Penedès tenen una clínica a Vilafranca, al carrer Amàlia Soler i al Garraf a la rambla Principal de Vilanova i la Geltrú.

A la clínica vilafranquina es va penjar fa uns dies a la porta una nota amb la intenció de transmetre tranquil·litat respecte a les informacions publicades sobre la detenció dels directius de les clíniques Vitaldent i garantir el servei i les prestacions a tots els pacients per part de l’equip mèdic de la clínica. A la nota s’afirma que “som

Font: AEF

aliens als problemes del Sr. Colman amb Hisenda” i recorden que “no depenem de Vitaldent perquè som una franquícia i només la nostra clínica és responsable dels nostres pacients i dels seus tractaments”. A l’oficina de Vilanova també es va penjar un comunicat oficial de la franquícia en què s’afirma que “la investigació no té cap relació amb la nostra activitat diària, que seguirà oferint-se amb els criteris de qualitat al client que ens caracteritzen”. El que sí van patir els primers dies després de les detencions són problemes de desconnexió de la xarxa telefònica i telemàtica. Després del caos inicial, van recuperar la connexió telefònica però no el programa informàtic que utilitzaven, motiu pel qual van haver de donar hores als clients d’un dia per a l’altre i buscar els seus telèfons en fulles de càlculs antigues.

L’IMET, A PUNT D’INICIAR EL PROGRAMA “FEM OCUPACIÓ PER A JOVES” l’Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET) de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha iniciat la fase de prospecció de les necessitats empresarials de la comarca del Garraf per concretar la formació i les possibles empreses interessades en la contractació de 15 joves que participaran en el programa Fem ocupació per a joves.

L’ADEPG OBRE UNA NOVA SEU AL VENDRELL L’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf ha obert recentment un local a la capital del Baix Penedès, en concret al carrer de Montserrat, 6. D’aquesta manera, la primera organització empresarial del Penedès i el Garraf ja té presència a les tres capitals de comarca: Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i El Vendrell. El local, situat a l’epicentre comercial vendrellenc, s’equiparà per a la producció de sessions formatives i informatives, així com per a la prestació de serveis d’assessorament i consultoria.

La mediació és una eina molt eficaç per a la resolució de conflictes Què és un mediador? És un facilitador de la comunicació i la seva missió fonamental és la de crear un ambient confortable, simètric i equilibrat entre les parts, per facilitar que dues o més persones, empreses o organitzacions, etc., puguin resoldre el seu “conflicte”, de manera dialogada i convençuda, entre elles i sobretot que la solució al seu problema neixi d’elles mateixes. El mediador té una posició de neutralitat absoluta i màxima en el conflicte i ha d’intervenir el mínim possible en el procés. “El mediador no és el protagonista del procés”. L’objectiu

principal que es vol aconseguir, a banda de resoldre el conflicte, és que els mediats sentin que la decisió que han pres és la seva decisió, que no se’ls ha imposat. Les parts en conflicte, al acabar el procés, sobretot si hi ha hagut acord, senten que la solució assolida és la seva voluntat i per tant els acords són de molt més fàcil acompliment que una Sentència, judicial que sempre es veu com quelcom imposat i sempre hi ha una de les dues parts, o les dues que no accepten el veredicte i que intenten no complir-lo, mitjançant recursos, apel·lacions o altres estratègies.

La mediació és una eina ‘desconeguda’ És necessari donar a conèixer la mediació, se’n ha de fer ressò social. És fonamental que els poders públics donin a conèixer la mediació a tots els estrats socials i es faci pedagogia de la mediació, com a una eina més, per resoldre els conflictes i com a alternativa a anar als jutjats. És important també que els operadors jurídics entenguin que amb la mediació evitaríem entre un 10% i un 15% dels procediments judicials. Un procés de mediació es pot iniciar des de dues vessants, la privada i la pú-

blica, aquesta darrera està gestionada pel Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia, de la Generalitat de Catalunya. El percentatge de casos que escullen la mediació com alternativa per a la resolució del seu conflicte resolts, és actualment del 70% i del 50%, depenent de si les parts van a la mediació convençuts (per iniciativa pròpia) o hi van perquè el Jutge els hi “aconsella”. S’aconsella que un procés mediació tingui com a màxim un total de 6 sessions, en la temporalitat de 2 mesos i cada sessió ha de tenir una durada d’en-

tre1 i 1,5 hores, encara que aquesta no és una regla inamovible i es pot fer de més i de menys. La mediació és una opció econòmica, altament eficaç i sobretot molt ràpida de resoldre els conflictes en l’àmbit empresarial, i de les organitzacions i especialment aplicable en el món de l’empresa familiar. Josep Singla Sangrà President de l’Associació de Professionals de la Mediació de Tarragona

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

ACTUALITAT

Es crea un grup de treball per reduir els peatges de la C-32 CURS SOBRE EL MÈTODE INTEGRA A VILANOVA La consultora i coach Begoña Cartagena impartirà el cap de setmana del 5 i 6 de març un curs relacionat amb el tema Mètode Integra: Desbloqueja’t amb un mètode efectiu i innovador. L’objectiu és incrementar el rendiment físic, mental i l’equilibri emocional a través de transformacions a nivell subsconscient. El curs tindrà lloc de 10 a 19h a Gestingral, al carrer Sant Sebastià, 18 de Vilanova i la Geltrú. Més informació a: bego@bccoaching.net o al 607 304 553.

VALENTÍ, PRESENT A LA FIRA HABITAT VALÈNCIA La prestigiosa firma de decoració Valentí, amb seu i fàbrica a Sant Pere de Ribes, ha estat present en l’edició 2016 de la fira Habitat València, amb gran èxit d’acceptació dels visitants professionals i públic general. La proposta de Valentí va ser presidida per les més noves col· leccions d’aire contemporani i modern. Entre aquestes destaca el model Tívoli, integrada per un menjador i un dormitori fabricats en noguera espanyola i amb acabat brillant, que destaca encara més la bellesa de la fusta.

olga Aibar

Els empresaris i els agents polítics i socials de les comarques del Penedès i del Garraf han dit prou i han pres la iniciativa de liderar un grup de treball per tal de buscar solucions al greuge comparatiu que suposen les elevades tarifes que s’apliquen en els peatges de la C32. Unes barreres que resten competitivitat a les empreses del gran Penedès i suposen un sobrecost per als residents que treballen a l’entorn de l’àrea metropolitana barcelonina. Així ho han reiterat en els darrers anys en multitud de debats i trobades amb representants de la Generalitat. El darrer va tenir lloc el 23 de febrer i es va fer en dues fases. S’inicià pel matí amb un esmorzar col·loqui al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú protagonitzat pel director general d’Infraestructures i Mobilitat terrestre de la Generalitat, Xavier Flores, i el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font. Font va obrir el foc amb una llarga dissertació sobre les línies estratègiques del Govern català

per garantir una millor mobilitat a Catalunya, entre les quals revisar el sistema de corones del país i aplicar tarifes noves o la sol·licitud del traspàs integral del servei de Rodalies. Relacionat amb aquest darrer aspecte, va apuntar que “la R2Sud, la del Garraf, és una de les línies que hauria de ser gestionada per la Generalitat per evitar la situació de col·lapse que pateix

L’ADEPG demana “justícia” pel sobrecost que suposa el peatge de la C-32 per al territori actualment. No podem continuar esperant”. Pel que fa al transport privat, Font apuntava que “tenim per davant un gran repte: l’homogeneïtzació dels peatges. Sabem què val alliberar cada concessió i les condicions per fer-ho”. En aquest sentit, va apuntar que, se-

gons un estudi de la UPC, el rescat del peatge de la C-32 costaria entre 700 i 1.100 milions d’euros. Font va indicar que s’han iniciat iniciatives de rebaixa del preu del peatge per a vehicles ecològics o amb alta ocupació però que “no es pot pretendre que les autopistes, que van tenir un cost elevat, costin zero euros als usuaris. Qui posarà els diners per a alliberar-les?”, es preguntava. També va afirmar que el PIB de la comarca del Garraf abans i després de la construcció de la C-32 és “substancialment diferent” i que el resultat d’aquesta infraestructura ha estat “molt positiva per a la comarca, com ho va ser l’AP-7 en el seu dia”. A aquesta qüestió, tant el president, Jordi Solà, com la consultora Anna Cols li van rebatre en el torn de preguntes. El primer li va recordar els greuges manifestats durant anys per la ciutadania, les empreses i representants institucionals de la comarca pel sobrecost del peatge i va reblar que “demanem justícia, que els peatges siguin justos i no homogenis per a tothom”. Tenim per davant el repte de buscar la fórmula per a fer-ho possible, que s’haurà de debatre entre tots”.

El representant de l’Ajuntament de Vilafranca i de la Fundació Pro Penedès, Jordi Cuyàs, afegia que un dels temes que no s’havien tractat durant el discurs dels representants de la Generalitat era el transport interterritorial. En aquest sentit, apuntava que “el territori hauria d’autogestionarse. No té sentit que els horaris dels autobusos del Penedès i el Garraf es fixin des de Barcelona”. Des de Cubelles també es recordà els greuges en l’àmbit de Rodalies per anar a Barcelona. A la tarda, es va convocar una comissió de treball oberta sobre la C-32 a la seu de l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEPG) , moderada pel president, Jordi Solé, en la qual hi van participar representants d’empreses, entitats privades i institucions públiques de les tres comarques, a més del Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú i el Gremi d’Hostaleria de Sitges. En el decurs de la sessió, es van proposar diferents actuacions que es posarien en marxa les properes setmanes després que s’hagin consensuat els objectius d’aquest front públicoprivat.

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

ACTUALITAT

Un vilanoví, responsable de l’Esport a Catalunya Figueras ha renunciat a la presidència del Consell Comarcal del Garraf i a la regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Olga Aibar El vilanoví Gerard Figueras és el nou secretari general de l’Esport. Substitueix Ivan Tibau que ho ha estat els darrers cinc anys. La presa de possessió del càrrec va tenir lloc el 4 de febrer al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet de Barcelona. Com a conseqüència de la nova responsabilitat, ha hagut de renunciar a la presidència del Consell Comarcal del Garraf, i dimitir com a regidor de Promoció Econòmica i Projecció Exte-

Dos garrafencs amb el conseller d’Economia El Govern de la Generalitat va nomenar el 19 de gener el periodista ribetà Sergi Sol Bros com a cap del Gabinet de Comunicació del departament de la Vicepresidència. Sol dóna suport i assessora el vicepresident en les relacions institucionals amb les empreses i entitats del sector de premsa i comunicació i coordina les relacions dels diversos òrgans del departament amb els mitjans de comunicació. Sis dies després, el vilanoví Albert Puig va ser nomenat director de comunicació del departament d’Economia i Hisenda.

Consultori legal

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

rior de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Figueras assenyalava el dia del relleu que treballarà per construir les estructures d’estat en l’àmbit esportiu, “sobretot en l’esfera internacional, per quan el país esdevingui independent. El camí ja està fet i ara cal reforçar-lo i adaptar-lo als temps que vivim”. Una de les prioritats del nou mandat serà “enfortir el sistema esportiu des del vessant públic, amb diàleg amb totes les administracions”. Així, Figueras treballarà de prop amb els clubs i

De VNG a la Generalitat

entitats catalans. Uns dies després del seu nomenament, Figueras afirmava a Penedès Econòmic que assumir el nou càrrec “m’ha costat, i força perquè la meva intenció era fer territori. Sóc un militant del concepte del gran Penedès, en el qual el Garraf hi jugui un pes important i, per això, s’han donat passos importants en aquest sentit com ara l’entrada del Consell Comarcal del Garraf al Consorci de Promoció Turística del Penedès i la creació d’un grup de treball del Pla Territorial Parcial del Penedès”.

Tanmateix, assegurava sentir-se molt motivat amb la nova tasca perquè “estem en un moment important per al país i tots tenim una gran responsabilitat per això no toca mirar cap a una altra banda”. En aquest sentit, manifestava que el secretari general de l’Esport sortint li havia deixat dues línies clares d’acció a seguir: “enfortir el sistema esportiu al màxim i dibuixar la futura estructura esportiva catalana, enmirallant-nos en altres països similars a Catalunya com ara Holanda o altres països nòrdics”.

Sergi Sol, dircom de Vicepresidència Nascut a Barcelona l’any 1970, va ser nomenat el mes passat Director de Comunicació del departament de la Vicepresidència. Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona, té un postgrau en Comunicació i Estratègia Política a la UAB i estudis de Doctorat en Urbanisme a la UPC. La seva lluita en el camp polític va començar amb només 20 anys, quan es va declarar insubmís. Les seves fermes conviccions el van dur a ser detingut per part de la Guàrdia Civil el 16 de juliol del 1990 i empresonat a Alcalà Meco durant un estiu. La seva trajectòria en el món de la comunicació es va iniciar l’any 1999 quan va ser nomenat cap de Premsa i Comunicació a l’Ajuntament de Sitges, on va exercir fins al 2003. L’any 2004 va ser nomenat editor de l’Enciclopèdia Catalana de Revistes i Col·leccionables (Grup Sàpiens). Del 2005 al 2007 va treballar com a periodista al setmanari El 3 de vuit i del 2008 fins al 2016 va ser cap de Comunicació d’ERC nacional.

La meva consulta és davant una cessió d’empresa i subrogació de treballadors en el cas que l’empresa cedent tingui aplicat una desvinculació salarial del conveni des de fa sis mesos. L’empresa cessionària ha de seguir o no aplicant la desvinculació amb els treballadors que ja tenien amb l’altre empresa? L’objecte de la consulta es tracta d’una matèria no regulada de forma expressa a la normativa, per la qual cosa caldrà fer ús de la via interpretativa. Les condicions que es recullen als convenis col·

lectius obliguen a totes les parts durant tota la seva vigència, excepte en el cas del procediment de desvinculació. Es tracta d’una mesura extraordinària que permet a l’empresari, previ període de consultes, aplicar unes condicions de treball i productivitat diferents de les que recull el conveni col·lectiu d’aplicació. El procediment d’inaplicació salarial és el més comú, però també es pot aplicar respecte a les condicions de treball com jornada, horari i distribució, torns, sistema de remuneració, de treball o rendi-

Nascut a Vilanova i la Geltrú l’any 1982, és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra. Des del maig de 2015 era regidor de promoció econòmica i projecció exterior de l’Ajuntament vilanoví i, des del 2011, exercia com a tinent d’alcalde en diferents àrees del consistori. El juliol de l’any passat va ser nomenat president del Consell Comarcal del Garraf, del qual va ser diputat i portaveu de CiU entre el 2010 i el 2013. Va ser diputat al Parlament de Catalunya durant la IX legislatura per CiU. Des del gener de 2013 era director del Consell Català de l’Esport.

Albert Puig, de Torres al departament d’Economia i Hisenda Nascut a Vilanova i la Geltrú, el 9 d’agost de 1968, diplomat en Direcció Estratègica de la Comunicació a ESADE Business School i llicenciat en Ciències Químiques a la UB, va cursar un Màster en Viticultura i Enologia per la Universitat Politècnica de Catalunya. Del març del 1996 a l’abril de 2009 va exercir com a director de Comunicació i Relacions Públiques de Bodegues Torres. Des d’aleshores i fins al juny del 2011 va assumir les funcions de Director de Comunicació Corporativa de Caixa Penedès, on va viure el procés d’integració amb Caja Murcia, Caja Granada i Sa Nostra. Del juny del 2011 al maig de 2013 va ser el Director de Comunicació i Marca del grup BMN i, un mes després, va rebre la proposta de liderar el gabinet de comunicació InterMèdia, del qual n’ ha estat el director fins al gener de 2016. També és el president del club de rugby SEL Vilanova i la Geltrú des de la seva fundació, l’any 2007.

ment, funcions o millores voluntàries. Les causes que poden justificar la desvinculació poden ser econòmiques, quan dels resultats de l’empresa s’esdevé una situació econòmica negativa, com pèrdues actuals o previstes, disminució persistent del seu nivell d’ingressos ordinaris (s’entén que és persistent si durant dos o més trimestres consecutius el nivell d’ingressos ordinaris o vendes de cada trimestre és inferior a l’obtingut a l’últim trimestre de l’any anterior), tècniques, quan es produeixin canvis, entre d’altres

en els mitjans o instruments de producció, organitzatives, quan hi hagin canvis en l’àmbit dels sistemes i mètodes de treball de personal o al mode d’organitzar la producció i per finalitzar productives, canvis en la demanda dels productes o serveis de l’empresa. La desvinculació té uns requisits procedimentals que s’hauran de seguir: notificació als representants dels treballadors amb la motivació i contingut de les mesures, període de consultes que pot finalitzar amb o sense acord i que s’haurà de notificar

als treballadors afectats de manera individual, en tot cas haurà de ser comunicat a l’autoritat laboral. Pel supòsit plantejat s’entén que aquesta circumstància es produeix a l’empresa cedent però no a la cessionària per tant no té cabuda deixar d’aplicar el conveni amb la nova empresa. En tot cas s’haurà de seguir el procediment establert per a la successió d’empresa a l’art. 44 de l’Estatut dels Treballadors. Les teves consultes a:

laboral@assessoriagm.com

Febrer - 2016

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

EMPRESA

CaixaBank va guanyar el 2015 un 31% més que l’any anterior

Banc Sabadell estrena novetats tecnològiques

Amb un benefici de 814 milions d’euros va reforçar la seva posició com a entitat líder a Espanya Lídia Oñate CaixaBank va obtenir l’any 2015 un benefici atribuït de 814 milions d’euros, cosa que suposa un augment del 31,4% respecte del 2014. Segons l’entitat presidida per Isidre Fainé, el resultat obtingut es basa en la fortalesa del negoci bancari, en la contenció i racionalització de les despeses recurrents i en les menors dotacions per a insolvències. La intensa activitat comercial es va reforçar per la incorporació de Barclays Bank, SAU, que ha impulsat el creixement del marge d’interessos (+4,8%), els ingressos per comissions (+10,3%), els crèdits sobre clients (+4,7 %) i els recursos de clients (+9,1%). Durant el 2015, CaixaBank Asset Management i VidaCaixa, filials propietat de CaixaBank al 100% de fons d’inversió, assegurances de vida i plans de pensions, van assolir la primera posició en productes d’inversió i previsió, amb més de 108.000 milions d’euros gestionats entre fons d’inversió, assegurances d’estalvi i plans de pensions. La morositat baixa fins al 7,9% La ràtio de morositat va accelerar la seva correcció fins a situar-se en el 7,9% abans d’acabar l’any. Els saldos dubtosos van disminuir fins els 17.100 milions d’euros, amb una caiguda orgànica en tots els segments de risc.

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Font: CaixaBank

La nova producció de crèdit va augmentar un 27% en relació al 2014. L’hipotecari va créixer un 57%; el de consum, un 48 %, i el d’empreses, un 23%. CaixaBank consolida el lideratge al mercat espanyol Recentment, CaixaBank ha estat escollit “Best Bank in Spain” 2015 per Euromoney i ha estat reconegut com a millor banc del món en serveis de banca mòbil per Forrester Research. D’aquesta manera manté el lideratge en banca a Espanya, amb una quota de penetració de particulars del 28,3% i en banca online, amb 4,8 milions de clients actius, i en banca mòbil, amb 2,8 milions. Durant el darrer exercici, es van consolidar les estratègies comercials adreçades a diferents segments de negoci com Agro-

Bank, CaixaNegocis i HolaBank. A més, fa poc l’entitat va anunciar el llançament d’imaginBank, el primer banc mobile only que es posa en marxa a Espanya. El focus comercial de l’entitat continua centrat en la captació i vinculació de clients, com ho demostren les 782.000 nòmines captades el 2015 (30 % més que el 2014), cosa que els ha permès assolir una quota en nòmines del 24,9% (+1,8 punts percentuals el 2015), amb un total de més de 3.200.000 nòmines domiciliades. Per últim, l’Obra Social tornarà a disposar d’un pressupost de 500 milions d’euros el 2016, la mateixa partida pressupostària que els vuit anys precedents i xifra que consolida l’entitat com la fundació més important d’Espanya per recursos invertits en acció social.

Reinventar-se L’àguila és una de les aus de major longevitat. Arriba a viure setanta anys. Però per arribar a aquesta edat, en la seva quarta dècada ha de prendre una seriosa i difícil decisió. Als quaranta anys, les seves ungles es tornen tan llargues i flexibles que no pot subjectar les preses de les quals s’alimenta. El bec, allargat i en punta, es corba massa i ja no li serveix. Apuntant contra el pit estan les ales, envellides i pesades en funció de la gran grandària de les seves plomes; per llavors, volar es torna molt difícil. En

aquest moment, només té dues alternatives: abandonar-se i morir, o enfrontar-se a un dolorós procés de renovació que li portarà aproximadament cent cinquanta dies. Aquest procés consisteix a volar a la part alta d’una muntanya i recollir-se en un niu proper a un mur on no necessita volar i se sent més protegida. Llavors, un cop trobat el lloc adequat, l’àguila comença a colpejar la roca amb el bec fins arrencar-lo. Després espera que li neixi un nou bec amb el qual podrà arrencar les seves velles

Banc Sabadell ha llançat al mercat la Sabadell Wallet, una solució innovadora que converteix els telèfons mòbils en un mitjà de pagament que es pot utilitzar en qualsevol dels establiments de tot Espanya equipats amb un TPV contactless. Amb aquesta aplicació, els clients podran utilitzar el seu telèfon intel·ligent per pagar les compres que facin en qualsevol comerç. Només hauran de desbloquejar el mòbil i situar-lo sobre la pantalla del TPV contactless durant uns segons fins a rebre la confirmació. Aquesta nova eina de pagament, primer wallet incorporat a smartphones, està disponible de manera gratuïta per a tots els clients particulars de l’entitat que disposin d’un smartphone amb un sistema operatiu Android o IOS. Per als smartphones que tenen la tecnologia NFC oberta, el client podrà activar qualsevol de les seves targetes per pagar, i per als que no disposin

ungles inservibles. Quan les noves ungles comencen a créixer, ella desprèn una a una les seves velles plomes. I després de tots aquests llargs i dolorosos cinc mesos de ferides, cicatritzacions i creixement, aconsegueix realitzar el seu famós vol de renovació, renaixement i festeig per viure altres trenta anys més. Bon exemple sobre els canvis i la necessitat de regeneració que estem vivint en aquests últims anys. La crisi econòmica que ens assola ha fet que moltes persones hàgim perdut els llocs de treball en què desenvolupàvem

d’aquesta tecnologia, Banc Sabadell oferirà un adhesiu que es podrà integrar al telèfon intel·ligent i utilitzar-lo per pagar. Segons fonts de l’entitat bancària, la tecnologia NFC que utilitza “capgira als sistemes de pagament tradicionals en convertir els smartphones en mitjans de pagament útils, àgils i totalment segurs”. Banc Sabadell també estrena Instant Money, un servei nou que permet enviar diners a qualsevol mòbil mitjançant un missatge SMS. El codi inclòs dins del missatge permet recollir els diners en qualsevol dels caixers del banc sense que sigui necessari la targeta. Aquest servei, sense cost, és molt útil per resoldre situacions d’urgència quan l’usuari es troba sense diners i sense targeta. Només tenint accés a Sabadell Mòbil o Sabadell Wallet des d’un telèfon mòbil pot emetre un Instant Money i recollir l’efectiu en un caixer automàtic del banc.

la nostra activitat des de feia anys. Molts sectors d’activitat, empreses i persones, ens hem vist en la necessitat forçosa de canviar per subsistir. Apareix sovint, en mitjans i llibres, una nova paraula: REINVENTAR-SE, lligada al concepte de canvi i de la necessitat de buscar un altre mitjà d’ingressos. Va ser Charles Darwin qui ho va dir: “No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que millor respon al canvi”. Fer-ho, no és fàcil. “Canviar el xip” o “canviar de xip”, suposa deixar de banda allò que hem estat fins ara i

afrontar canvis radicals. En el camí caldrà superar pors, replantejar idees, conceptes, transformar objectius, estructures, comportaments... És certament, un repte complicat. La ciència sembla demostrar que el secret més poderós de l’ésser humà per sobreviure als grans canvis es troba en les emocions. Tenir les emocions negatives sota control. Vèncer la por, la por al fracàs, a canviar de rutina, el pessimisme... Cal enfocar-se a conrear l’optimisme, la força i la confiança per afavorir la creativitat que tots portem dins.

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

EMPRESA

S’incrementa la demanda de calçotades als restaurants del Penedès i el Garraf Els restauradors de les nostres comarques han incrementat les compres de calçots a Mercabarna entre un 5 i un 10% respecte l’any passat Olga Aibar La temporada de calçots està en plena ebullició. Enguany els restauradors de les nostres comarques es mostren molt satisfets perquè la demanda s’ha incrementat fins i tot més que en els darrers anys. De fet, des de fa uns quants anys es viu un autèntic “boom” de les calçotades, que s’incrementen any rera any, amb la qual cosa la temporada de novembre fins a l’abril acaba sent molt rendible per al sector. Aquesta moda ha arribat fins i tot al cinema, on pel·lícules com Ocho apellidos catalanes les han recollit en algunes escenes fet que, de retruc, ha popularitzat encara més aquest menjar.

Segons els restauradors consultats per Penedès Econòmic, cada cap de setmana, principalment entre els mesos de gener i març, omplen els seus restaurants de clients àvids de degustar els menús que tenen aquesta ceba, i sobretot la salsa que l’acompanya, com a protagonistes. Tant és l’èxit de les famoses calçotades que moltes vegades han de dir que no a clients que venen a darrera hora. La majoria són famílies senceres i amics que decideixen gaudir d’un bon i divertit dinar que es transforma en una autèntica festa. Segons Salvador Canals de Ca N’Ayxelà “la majoria dels nostres clients són habituals, molts dels quals provenen de l’àrea metropolitana de Barcelona i vénen cada any al nostre restaurant a

tastar el nostre menú”. Canals apuntava que, arran de l’increment de la demanda de calçotades, aquest any han comprat entre un 5 i un 10% més de calçots que altres anys. En Lluís Carrasco de La

Casa del Conill afegia que molts d’ells fan les reserves online a través de les ofertes de Groupon o Groupalia a través de les quals tenen descomptes en el preu. Tanmateix, lamentava que aquest ti-

pus d’oferta deixa poc marge de benefici als restaurants, motiu pel qual, afirmava que “de cara a l’any vinent m’hauré de plantejar incrementar el preu mig del menú del restaurant per poder tenir un millor marge perquè el menú acaba sortint per 13 euros, un preu molt just quan has de pagar personal, llum i totes les despeses habituals d’un restaurant”. Aquest fet li permet omplir el restaurant els caps de setmana però, de dilluns a divendres, la clientela es redueix a persones jubilades o turistes. Sigui com sigui, l’èxit de les calçotades li ha fet plantejar-se oferir de cara a la propera temporada menús amb el xató i els cargols com a plats principals per aconseguir continuar amb “l’efecte calçot”.

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

L’ENTREVISTA

JOAN CASTELLS TRIUS

President executiu i conseller delegat de FIATC

“Si tothom actués de bona fe el món aniria molt millor” El vilanoví Joan Castells va prendre les regnes de FIATC l’any 1980 quan l’empresa només tenia uns 120 treballadors i facturava 5 milions d’euros. Ara és una de les mútues més importants del país amb 1.400 treballadors i més de 500 milions d’euros facturats, i ja fa uns anys que creix a ritmes superiors que la mitjana del sector assegurador malgrat l’època de crisi general viscuda. Lídia Oñate

Joan Castells Trius (Vilanova i la Geltrú, 1952) és llicenciat en Ciències Econòmiques i actuari d’assegurances. Des de l’any 1980 forma part de l’equip de professionals de FITAC Mútua d’Assegurances i Reassegurances, de la qual n’és el president executiu i conseller delegat. Anteriorment, Castells va ser actuari a Mutual Cyclops i director adjunt al Centro Europeo de Seguros. És el president executiu de Clínica Diagonal, d’INVERFIATC, del Patronat Fundació FIATC i de la Fundació FASI; vicepresident de Foment del Treball Nacional i de la Unió Catalana d’Entitats d’Assegurances; membre del Comitè Executiu d’UNESPA, del Consell Consultiu de l’Assegurança Privada de la Generalitat de Catalunya, del Consell Assessor d’Endesa de Catalunya i del Comitè Executiu i de la Junta Directiva de la CEOE. També pertany al Col·legi d’Economistes de Catalunya i al Cercle d’Economia, entre altres associacions.

Va prendre el relleu al capdavant de l’empresa als anys 80. S’imaginava un creixement exponencial com el que ha tingut durant la seva trajectòria? Mai t’ho imagines a 35 anys vista, que són els que han passat. Quan vaig prendre les regnes de l’empresa, teníem un país que patia la crisi mundial del petroli que havia deixat tocats els mercats borsaris. L’empresa llavors tenia unes inversions financeres deteriorades i problemes de creixement, és a dir, creixia poc pels tipus d’interès que hi havia. L’objectiu era posar en valor l’empresa i aconseguir que tornés a generar diners malgrat la gran inflació que hi havia al país. Quin és el secret de l’èxit? En aquest context que li comento, havíem de reorganitzar l’empresa per professionalitzar-la, ja que hi havia molt pocs professionals amb coneixements profunds. Al mercat assegurador de l’època passava sovint i per això vam decidir que calia formar els nostres treballadors i no tant ampliar plantilla. A més, era una mútua catalana i això es traduïa en un mercat petit que arribava a Catalunya i la costa mediterrània fins a Múrcia. Les delegacions que hi havia fora del territori català eren poc rendibles perquè no estaven prou controlades i s’estaven cometent infraccions en benefici particular. Per tant, vam haver de fer un pas enrere i “netejar” tot allò que no funcionava per poder

garantir un creixement futur. La mútua, a més, no tenia capital extern i això ens va obligar a créixer amb fons propis. Sempre s’ha dit que si un comercial ha venut llibres o assegurances a porta freda, ja està llicenciat per vendre de tot. Creu que encara és així? S’ha reflectit en pel·lícules, sobretot americanes, acudits i comentaris, però crec que vendre assegurances no és vendre llibres ni segells ni segons quins pro-

“vam haver de Reorganitzar l’empresa, formant els professionals, i enfocar-la al creixement de futur” ductes financers que s’han venut i molt malament. La venda d’una assegurança és vendre un servei que cobreix moltes coses segons el tipus, depèn de molts factors, i, a vegades, és la vida d’una empresa o l’ajut d’algunes famílies quan tenen un problema com un incendi o un accident de cotxe. Vendre una assegurança és un tema molt professional i crec que cada vegada es ven menys a porta freda. Es fa més per contactes previs aconseguits a través d’Internet o fires, per exemple. Avui dia l’assegurança cada vegada es veu més com

una necessitat, però una empresa d’assegurances no es pot portar sense professionals. Vendre intangibles com són les assegurances no és una tasca senzilla. En un context de crisi com el que hem viscut, ha estat un producte més preuat o més prescindit? Un dels sectors que menys ha patit durant la crisi ha estat el de les assegurances. Diuen que és anticíclic, però jo crec que el sector és acíclic simplement perquè els cicles hi influeixen relativament. Només ha decrescut una mica en aquesta crisi perquè ha estat molt greu. El sector ha resistit a nivell de creixement i resultats, però sobretot de solvència. Hi ha algunes assegurances més difícils de vendre que altres? Hi ha assegurances que són més senzilles de vendre pel simple fet que són obligatòries com la dels automòbils o la dels caçadors. En general diria que tot el que siguin necessitats, no és difícil de vendre. És un sector amb molta competència i la dificultat és ferli veure a aquella persona que no sols ha de comprar per preu, sinó també el servei, les cobertures i la confiança. No som els més barats, però tenim una qualitat-preu molt correcta. Quan comprem unes sabates no escollim les més barates, sinó les que ens agraden i són més còmodes, per exemple. I els clients solen ser fidels? Hi ha un percentatge alt de fidelitat i sempre hi ha un percentatge d’un col·lectiu que és molt volà-

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

L’ENTREVISTA til. Alguns se’n van sense haver provat el nostre servei perquè no han tingut cap sinistre, però prefereixen pagar menys a una altra asseguradora. Per guanyar en competitivitat, algunes empreses han optat per baixar preus, una estratègia que va criticar per suposar pèrdues en l’empresa. Però el cert és que algunes d’elles han aconseguit subsistir amb aquest plantejament. Ho segueix mantenint? La companyia que vengui més barat que ningú està condemnada a la fallida. Els preus són els preus i l’estadística es compleix al final. Pots abaixar els preus per vendre més, però a la llarga acaba sortint més car a l’empresa. Algunes opten per abaratir preus i captar nous clients, i l’any següent els cobraran més per compensar. El que no saben és que aquest tipus de client, l’any que ve seguirà buscant el preu més barat i, per tant, el perdran. Així doncs, els cobren menys i no garanteixen que es quedin a l’empresa. Altres companyies vinculades a entitats financeres obliguen als clients a tenir una permanència de tres anys, per exemple, i cada any li cobren més. Llavors és quan hi ha problemes. El sector de les assegurances va patir un retrocés durant el 2014, però Fiatc va créixer un 9%. El 2015, l’empresa va seguir nedant contracorrent? Sí, va ser un any força excepcional perquè vam fer una política més agressiva en el ram de l’automòbil. Els últims dos anys ha donat bons resultats, però aquest any la situació s’ha capgirat i està donant pèrdues perquè la sinistralitat s’ha disparat. No sé si hi ha més alegria a l’hora de conduir, però sí que hem notat que hi ha més accidents. Encara hi ha força vehicles vells a les carreteres i això també agreuja el problema. Normalment es tracta de danys materials, d’ajudes en carretera i coses d’aquest tipus. Això fa que hàgim de ser més conservadors i no créixer tant en el ram de l’automòbil. El 2015, per exemple, hem crescut un 2,7%. És menys que l’any passat, però ens mantenim per sobre de la mitjana del sector a Espanya (2%). En el mercat de les assegurances, tan competitiu i “salvatge”, tal com ha definit en alguna conferència, el que marca la diferència són les persones? Sí, de tot tipus. Primer, els que donen el servei. Però, prèviament, els que els convencen que el servei serà bo i que els estàs oferint un valor afegit superior al de la competència. Després, també són importants els nostres prescriptors, que ens ajuden recomanant-nos. Ara està molt de moda aplicar

codis ètics a les empreses, però això no és nou. Ens havíem oblidat que l’important era el compromís de les persones, que alguns tractaven com simples números en grans plantilles? Ara estem a l’època de sistematitzar-ho tot i es vol per escrit totes les normes. Al final, el comportament ètic l’has de tenir i més, les empreses d’assegurances perquè oferim un servei que es basa, so-

“la companyia que vengui més barat que ningú està condemnada a la fallida” bretot, en la confiança. Difícilment el compraran si no ets de fiar. El contracte d’assegurances està inspirat en la bona fe de la companyia i de l’assegurat. A vegades, hem cobert sinistres de pòlisses que ni tan sols estaven fetes, però per escrit sí que havien manifestat que volien assegurar-ho. Però sense haver-la cobrat vam decidir fer-nos-en càrrec. Si tothom actués de bona fe el món aniria molt millor. I ja li dic que no ens hem arruïnat per actuar així Realment pot beneficiar a l’empresa patrocinar un club esportiu o un esdeveniment? O, més aviat, pot perjudicar-la? Entenc que sí la pot perjudicar en certs casos. Per exemple, fa uns anys vam decidir patrocinar la Real Sociedad perquè interpretàvem que era un equip que no era antipàtic enlloc d’Espanya. Fins i tot, amb l’Athletic de Bilbao hi havia simpatia perquè eren bascos. Nosaltres vigilem molt les rivalitats entre equips perquè això

“s’ha de fer un esforç per incentivar el consum. Sinó, tindrem un problema de creixement i poca millora de l’economia” pot ocasionar problemes a la marca. Però si em preguntes si patrocinar un equip pot augmentar les vendes, ja et dic que no. Vam decidir fer-ho per donar a conèixer la marca com fem ara amb l’equip de bàsquet del Joventut. Un producte assegurador és complicat que es vengui d’aquesta manera,

ja que normalment es fa a través d’intermediaris. Sí que ajuda perquè la marca li sona a la gent. En una de les seves conferències va denunciar que al nostre país moltes empreses han crescut de manera il·lícita amb el suport de les institucions. Hi ha massa dependència en l’Administració? Les ajudes públiques haurien de desaparèixer a nivell empresarial. Però no hem de confondre les ajudes amb els concerts públics. Considero que és bo treballar de la mà publico-privada per a un bé comú i benestar social. Les grans empreses com la seva, com viuen els moments d’incertesa política tan a nivell autonòmic com estatal? Per nosaltres les incerteses i la manca de governs forts no són bones. A Catalunya, per exemple, estem encallats i no podem fer coses noves. I el problema espanyol, on encara no hi ha govern, ja es pot traduir en un problema d’economia i creixement. Si una cosa és segura és que res és segur, ni abans ni molt menys ara. Tot i això, m’asseguraria algun fet destacat per aquest 2016? A FIATC seguim cada dia els mercats internacionals. A nivell mundial, la crisi també ha arribat a un punt en el qual s’ha vist que no estava solucionada i que el creixement s’estanca. Està baixant molt la demanda de materials als països emergents perquè es produeix menys. Al món la gent ha de comprar molts productes i si no ho fa l’economia no creixerà. O es fa un esforç amb ajuts per fer més inversió pública perquè hi hagi més consum públic i, de retruc, més consum privat, o tindrem un problema de poc creixement i poques perspectives de millora de l’economia. Això no treu que a nivell català o espanyol hi hagi certs sectors que animin una mica l’economia com el de turisme, automoció i química, que d’alguna manera ajuden a créixer. El creixement, doncs, pitjarà l’aturador? Realment, el 2016 és un any que comença amb moltes incerteses i els grans mercats emergents com la Xina i Rússia han baixat el creixement i si no es fan coses per créixer aquest any l’economia anirà fluixa. Vol dir que els mercats financers no aniran amunt i serà difícil que es creïn noves empreses. No serà una gran crisi, però viurem en uns nivells de subsistència amb uns sous que no pujaran gaire. Però el tema important és com fer créixer l’economia a Europa perquè l’Estat del Benestar se sustenta amb el creixement del PIB, que comporti més ingressos fiscals.

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

2016: UN ALTRE DESASTRE PERFECTE?

er evitar que, en el futur, em retreguin el no haver avisat de la crisi, si ho pressentia, aprofito aquest article, com vaig fer en l’anterior, per alertar dels riscos presents. Actualment, Espanya és com un vaixell pendent de direcció, amb greus problemes estructurals, una armadura en plena restauració des de la gran recessió i un enorme pes d’endeutament a la bodega. Entre uns altres, té dos grans reptes, l’eficiència de l’Estat i la millora de la competitivitat de l’economia. Si perdem el rumb i abandonem els nostres deures i a més encomanem la direcció en aquesta cruïlla a un gestor incompetent ens dirigirem, de nou, a un altre i tal vegada definitiu, desastre perfecte. L’anterior va ser tan gran que es va emportar-se el sector informatiu que va ocultar la responsabilitat interior de l’enfonsament del país. No van voler veurela i aquesta els va arruïnar. La seva actuació no només va ser funesta per a la ciutadania. sinó també per al seu futur. Per si no sabeu el que és un desastre perfecte, una tempesta perfecta gestionada per un complet incompetent, us adjunto l’article que vam publicar, amb gran èxit, a Notarios y Registradores a finals de 2009: “Fa uns mesos, estava veient a casa l’entretinguda pel·lícula

La tempesta perfecta sobre els violents fronts tempestuosos (un d’ells l’huracà Grace) que, a l’octubre de 1991, van col·lisionar formant una de les tempestes més aterridores del segle passat. I em vaig recordar de l’article que, partint del mateix tema i amb el mateix nom, havia publicat Xavier Sala i Martín en el periòdic La Vanguardia el 8 de gener de 2008. Metàfora marítima que després completaria en l’excel·lent article Los músicos del Titanic, publicat en el mateix periòdic i el mes següent, el 17 de febrer, en el qual comparava el que estaven fent, en matèria econòmica, Zapatero i Solbes amb els músics del Titanic, que tocaven el violí aliens a l’enfonsament del transatlàntic, per calmar els ànims. Anticipava, en el primer article, que es produiria una profunda

crisi econòmica durant el 2008, per la confluència de 6 factors: la crisi financera del subprime, que havia creat un enorme forat de dimensions desconegudes, la caiguda dels preus de l’habitatge, l’augment del preu del petroli, la revalorització de l’euro, el risc del debilitament del dòlar i la incertesa de la situació geopolítica. Mentre, en somnis, revivia la pel·lícula de la lluita titànica dels vaixells per resistir en aquell entorn tan dramàtic, vaig començar a generar dins meu una enorme angoixa. M’imaginava que era passatger d’un d’aquests vaixells en el qual el capità no cessava de repetir que “el vaixell estava a resguard de la crisi marítima”, que “el model era un exemple internacional de solvència i eficiència”, que “sortiríem d’això a velocitat de creuer

i superant a la resta de vaixells”, que “la tempesta era una fal·làcia, pur catastrofisme” que “l’actitud dels que exageren sobre l’abast de l’actual tempestat és antipatriota, inacceptable i demagògica” i que “l’actual direcció era la que més havia encertat en les seves prediccions”. El problema era que, al no veure els riscos de tal temporal i això que era un dels més importants de la història, les mesures que prenia distaven de ser les més adequades. En lloc d’utilitzar els recursos per millorar la potència del motor i reforçar l’armadura del vaixell i dotar-lo dels últims avenços tecnològics, gastava els diners a reparar la piscina i les pistes de tennis i de ball i de pintar-lo amb vius colors. En lloc de millorar la capacitació tècnica dels mariners per afrontar una situació tan compli-

cada, els formava per entretenir el públic. I, en lloc d’explicar als passatgers la greu situació perquè s’anessin preparant per a mesures extremes, els distreia amb festes, futbol i jocs de mans. Mentrestant, els altres vaixells que estaven dirigits per capitans més seriosos i capacitats, que havien fet un diagnòstic més adequat de la tempestat i havien invertit els seus diners i les seves energies a dotar als seus vaixells de dimensions competitives, anaven sortint de la crisi marítima, amb dificultats però sense pausa. Això no passava amb nosaltres, que ens estàvem enfonsant en el nucli de la tempestat i deixàvem per als estudiants d’economia una experiència excepcional: de com una societat pròspera, en una tempesta financera històrica pugués, per una gestió incompetent, potenciada per la falta d’independència i responsabilitat d’una gran part dels seus mitjans d’informació i d’institucions de representació social i l’apatia de bona part de la seva població i, perquè s’oblida del principi fonamental de la navegació econòmica, que la competitivitat del seu sector productiu és la que determina la producció, la renda, l’ocupació i fins al nivell d’ingressos públics i la seguretat de les prestacions socials, pot acabar en el que es dirà El Desastre Perfecte. Vilafranca del Penedès, 29 de desembre de 2009.”

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Sense límits Una acadèmia d’estudi amb professors que t’acompanyen sense límit d’horari El 27 de març de 2015 lAutoescola Magí va canviar l’emplaçament al carrer d’Amàlia Soler de Vilafranca. En el local on sempre havia estat hi trobem avui Sense límits, una acadèmia que regenta el Jordi Mestre i la Pili Mora que volen oferir un servei d’acompanyament educatiu i d’estudi a joves d’ESO i Batxillerat. Tres professors llicenciats en Químiques, la Mireia, el Jaime i el David són els encarregats de tutoritzar els joves en les seves hores d’estudi. Sense límits és una acadèmia clàssica de “classes de repàs”? És una acadèmia que ofereix formació i suport i reforç en les diferents àrees de l’ESO i el Batxillerat però té la peculiaritat que l’alumne pot accedir de 4 a 8 del vespre a l’hora que millor li vagi amb una màxima flexibilitat. Vam descobrir aquesta necessitat quan vam buscar un servei per la nostra filla adolescent. A l’agost per exemple, la darrera setmana no trobàvem ningú que la pogués acompanyar en els estudis i en canvi els exàmens són la primera setmana de setembre. De fet això és el que més valoren els joves que vénen al nostre centre. I com vàreu passar de detectar aquesta necessitat a tirar endavant aquest servei? Disposàvem de l’espai on hi havia hagut l’autoescola Magí i vam pensar en un tipus de servei que pensàvem que seria apreciat pels joves: flexibilitat, professors que puguin resoldre dubtes i fer deures, un entorn agradable, grupets molt petits... i amb tot això vam fer durant 15 dies una prova pilot per poder ajustar el servei i

copsar de primera mà si podia o no funcionar. Això ens va permetre ajustar els horaris que oferíem, provar el nostre mètode educatiu, la millor disposició espaial... això ens va ajudar molt. I en què consisteix el vostre mètode? El professorat llicenciat i especialitzat està al costat dels alumnes, no només resolent els dubtes i ajudant a fer deures, sinó que també els aporten les tècniques d’estudi més adequades per a cada assignatura i es van reforçant els continguts. Però a més busquem incentivar el jove perquè agafi més confiança, motivació i interès. En ser grupets tant petits els ajudem a fer preguntes. Com que tenim a més serveis psicopedagògic si cal, doncs també això ens fa diferents. Quins són alumnes “tipus” que acostumen a venir al centre? Hi ha de tot, és clar, des de l’alumne que no té grans dificultats però vol repassar, n’hi que venen només a la prèvia d’un examen, etc. Més endavant tindrem els alumnes que voldran preparar la selectivitat. El que sí que és majoritari és el fet que la majoria d’ells demanen més el suport de ciències que de lletres. La vostra llarga experiència en l’autoescola us ha servit per aquest nou negoci? Encara que sigui en àmbits ben diferents tots dues activitats són educatives i tracten amb un públic jove. Això ens ha ajudat a tenir en compte algunes coses que possiblement sense l’experiència

de l’autoescola no ho hauríem aplicat. Per exemple signem un contracte amb els alumnes sota el qual nosaltres agafem compromís en la seva educació i ells es comprometen a venir i actuar de forma correcta. També hem dissenyat les aules amb vidre, molt obertes perquè sabem que s’hi senten molt més a gust, i altres temes més relacionats amb la forma d’impartir les classes, el tracte amb els joves, etc. Quin significat heu volgut donar al nom del negoci “Sense límits”? El primer i més evident és sense límit d’horari. El fet que ells poden venir a qualsevol hora de les que tenim obert sense necessitat d’avisar. Però el nom no es refereix només a això sinó també en el fet de que no posin límit en la seva capacitat d’entendre, d’estudi, de millorar, nosaltres estem per ajudar-los. Quins reptes us plantegeu a

mig termini per l’espai “Sense límits”? El que més contents ens faria és que els mateixos alumnes ens acabin portant nous alumnes perquè ho troben útil. Ens agradaria també que la sala polivalent que tenim fos molt dinàmica i que realment fos un lloc de trobada, de reunió, un lloc on puguin fer els seus treballs. Però a més volem oferir més enllà de les classes serveis d’acompanyament, de tècniques d’estudi i volem també que la nostra web i les xarxes socials en

Què podem aprendre d’aquesta experiència? 1- Descobrir una necessitat: Si l’empresa que volem obrir parteix de descobrir una necessitat una oportunitat o de solucionar un problema, té moltes possibilitats de reeixir. 2- Provar abans de sortir al mercat: Fer prototipus o experimentar abans de sortir al mercat ens permet ajustar la nostra proposta. 3- Factor diferencial: En negocis “clàssics” és molt necessari aportar algun factor que ens diferenecii, no només de la competència, sinó del mateix negoci tal com s’ha conegut sempre. 4- La base econòmica: És necessari disposar d’una mínima base econòmica per poder fer front al període inicial d’arrencada del projecte.

les quals estem siguin referent i aportin eines als estudiants. Què ha estat el més difícil d’engegar aquest projecte? Tots els papers, els permisos, les autoritzacions i el canvi de nom. Complir tota la normativa porta molta feina. Trobar el professorat en canvi no ens ha costat i n’estem molt contents, de fet és la gràcia del projecte L’altra cosa gens fàcil és aconseguir que vinguin força alumnes. Mica en mica... Fa molt pocs dies que hem obert. Com ja sabeu aquest és un espai en que arrel de la vostra entrevista demanem alguns consells que donaríeu a d’altres emprenedors que comencen. Que s’arrisquin si tenen seguretat en allò que vols tirar endavant. Si creus en el que fas i t’agrada tiraràs endavant. Però també és important tenir una base econòmica per aguantar els mesos d’inici que no acostumen a donar molts ingressos. Ara bé, la satisfacció de tirar endavant alguna cosa pròpia és tant gran que val la pena intentar-ho.

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEPG

Dones d’Empresa, per exemple

quest proper 11 de març, al Sol i Vi, el col· lectiu Dones d’Empresa serà l’amfitrió d’una nova trobada d’empresàries, directives i executives del Penedès i el Garraf. L’èxit organitzatiu i la capacitat de convocatòria són habituals en tots els esdeveniments promoguts per aquesta entitat. El grup va néixer en el si de l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEPG). Sis anys després continua vinculat a la més representativa de les associacions empresarials de la nostra demarcació. Avui, Dones d’Empresa aplega prop de 650 afiliades i té seus al Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. A més d’un i a més d’una, el nom del col·lectiu els pot suggerir una intenció reivindicativa pel que fa a les condicions de la dona i la seva dificultat a fer-se un lloc en el món dels negocis. Fins i tot, és probable que s’intueixi una crida obstinada per la maleïda conciliació i pel feminisme més acèrrim. Res d’això, o ben poc. La raó de ser de Dones d’Empresa és promoure la interrelació a partir de les afinitats. A l’hora de fer contactes comercials i ampliar la cartera de clients, com també a l’hora de negociar amb proveïdors i bancs, les afinitats sempre són rellevants. En el context d’aquest col·lectiu s’afavoreix el negoci entre unes i altres, com

si es tractés d’una llotja en la què es prioritzen les relacions entre les membres d’un mateix club. En el decurs de l’any, l’agrupació femenina de l’ADEPG promou tota mena d’activitats que tot just tenen l’objectiu de promoure la interrelació, com aquest sopar que estan cuinant per al proper 11 de març a Subirats, en el què també hi seran presents representants polítiques i institucionals, com ara la consellera Neus Munté, les diputades Neus Lloveras i Maria Rosell, diferents alcaldesses i regidores del Penedès i el Garraf, presidentes de consells comarcals i, entre

Avui, Dones d’Empresa aplega prop de 650 afiliades i té seus al Vendrell, Vilafranca i Vilanova

d’altres, la flamant presidenta de l’Institut Català de les Dones, Maria Teresa Pitarch. Amb elles, es preveu més d’un centenar i mig d’empresàries i directives de les nostres comarques que s’aplegaran en aquesta gran cita anual. De la importància d’aquest esdeveniment en dóna garantia la llista de nombrosos patrocinadors i firmes col·laboradores que fan costat a l’organització i s’apunten al costat de Dones d’Empresa. Aquest fet no és gaire habitual. S’ha hagut de treballar de valent i amb convicció. Fixeu-vos que Dones d’Empresa no només no té intencions

reivindicatives i de naturalesa feminista sinó que tampoc té la pretensió de ser un lobby. Elles han entès que, per arribar a ser influents i que algú les tingui en compte com a col·lectiu, abans han de fer les coses ben fetes, perseverar en uns valors i consolidar una marca que atorgui credibilitat i fortalesa corporativa. El resultat d’aquest trajecte, d’aquí a uns anys, potser els podrà donar l’etiqueta de lobby; no pas abans ni per casualitat. Això m’ha fet pensar en algunes entitats empresarials que s’entesten a erigir-se en un lobby. És com aquell que un dia, davant del mirall, decideix ser guapo. Potser sí que serà bencossat i adònic però difícilment es guanyarà la confiança del seu entorn i tindrà ascendent sobre els demés si abans no demostra qualitats, com ara la sensatesa i la coherència. El mateix passa amb les organitzacions, empresarials o de qualsevol altra índole. No n’hi ha prou en voler ser, cal saber-ho fer. Per això Dones d’Empresa és un bon exemple. Qui ho dubta, acabaran fent-se escoltar i cada dia es tindran més en compte les seves opinions però no pas perquè ho ambicionin sinó perquè hauran demostrat que abanderen la cultura d’empresa, aquella del risc però també aquella del compromís amb les persones i amb l’entorn. Com si res.

Febrer - 2016

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

OPINIÓ

Joan Marrugat www.tradingentrevinyes.cat

LES MÀQUINES QUE MOUEN ELS MERCATS FINANCERS 0,001 milisegons és el que triga una màquina de trading d’alta freqüència en realitzar operacions. Ara, realitzi l’acte reflex més ràpid que pot fer, parpellejar, amb el que trigarà al voltant de 250 mil·lèssimes… Una eternitat per una màquina que durant aquest temps ja haurà realitzat milers d’operacions. No fa pas massa les persones realitzaven les operacions de compra de valors per telèfon o donant les ordres en persona al banc, sense saber a quin preu compraven o quan es realitzarien. Conec el cas d’ un inversor que comprava paper mil.limetrat per poder fer-se el gràfic manualment amb el preu de les cotitzacions del dia anterior mitjançant la informació que li donava el teletext. Ara, el menys important és la cotització en si, que si el gràfic fa una figura “hombro cabeza hombro”, que si està a punt de trencar una “figura triangular”, etc.... Allò que abans t’hagués donat una valuosa informació de cap a on podia anar el preu, cada vegada té menys importància. Els analistes tècnics, els economistes, els operadors d’ americana i corbata, han deixat pas a una cosa, que ni tira línies, ni sap ni una paraula d’economia, ni ha d’anar ben vestit ni dur un Rolex. Són les maquines de trading d’alta freqüència, bé, millor dit, els seus algoritmes. Aquests actuen com autèntics gossos buscadors de trufes, rastrejant les plataformes de contractacio dels mercats, en qualsevol dels seus actius negociats, detectant operacions i anomalies en els preus, per treure un insignificant marge que multiplicat per milers de vegades dóna uns beneficis espectaculars. Els algoritmes no són més que estratègies d’inversió pogramades per actuar en multitud de circumstàncies per tal de batre els mercats. Estan dissenyats pels millors matemàtics, físics, enginyers i astrònoms. Als Estats Units hi ha una de les persones més reconegudes en quan al trading d’alta freqüència, es

diu Jim Simons i és el fundador de Renaissance Technologies. Simons és un dels matemàtics més prestigiosos a EUA, doctor en matemàtiques a Berkeley als 23 anys. Va deixar la seva carrera acadèmica el 1978, després de ser professor de matemàtiques a Massachussets i Harvard i va decidir aplicar tot el seu coneixement en una fórmula per poder realitzar milers d’operacions

milers de compres col.locant-les després uns céntims per sobre del preu de compra d’aquesta gran odre i guanyant així la diferència. És tant important la velocitat que la majoria d’empreses que es dediquen al trading d’alta freqüència, intenten situar les màquines tant a prop com sigui dels servidors dels mercats on operen, és a dir, quan més a prop

la capacitat de refrescar tots els canvis de posicions que es produeixen, és impossible”. Això s’incrementa en les apertures i tancaments dels mercats, o quan surten dades i notícies. El trading d’alta freqüència ha anat evolucionant al llarg dels últims anys, tant en la rapidesa i freqüència de les ordres com pel que representa aquest tipus d’operativa en el total del vo-

nuals) com jo, també ens beneficiem de la pogramació i dels nostres propis algoritmes per detectar situacions de volatiltat, acceleració o tendència, a una menor escala que les màquines d’alta freqüència, però amb una clara diferència, qui apreta el botó som nosaltres. Però si hi ha una cosa bona és que les màquines les programen persones, i un pot interpretar on volen anar i com ho volen fer; és una lluita desigual però penso que no està tot perdut, el mercat més o menys fa el mateix cada dia, és qüestió d’estudiar quins punts i els moments apropiats per entar-hi.

Tres exemples de fortes caigudes en espais temporals molt reduïts: El 6 de maig del 2010, la Borsa de Nova York va patir una caiguda sobtada de 1.000 punts després que un robot del fons Waddell & Reed Financial llancés automàticament l’ordre de vendre 75.000 contractes de futurs per valor de 4.100 milions de dòlars i portés el pànic al parquet. Sabem que va ser causat pels algoritmes de negociació, encara que no sabem com va arribar aquest robot a executar una ordre així.

al moment i poder guanyar el mercat. Un dels fons més coneguts de Simons és el Medallion Fund. Els rendiments d’aquest fons són tant espectaculars que Jim Simons es va convertir en una de las persones més riques del planeta. Medallion Fund utilitza l’ alta freqüència de negociació i explota ineficiències en el mercat de valors; un dels seus algoritmes detecta que es produirà una gran ordre al mercat, llavors l’ algoritme s’anticipa efectuant

estigui el cable de la màquina i la plataforma de negociació, més ràpida serà la realització de l’operació. Ara ja no es tracta de conèixer la informació, sinó de saber-la una mil·lèssima abans que l’altre. No fa gaire, un bon amic meu, un dels traders i gestor de fons més respectats del sector, em deia: “Marru, això va tant ràpid que ni les posicions que es veuen a les nostres pantalles són les reals en aquell instant. És a dir, els nostres ordinadors no tenen

lum del mercat. Es calcula que el trading d’alta freqüència suposa més del 65% de les operacions de capital als EUA, el 40% a Europa i del 10% a Àsia. Els detractors acusen les màquines d’agreujar els moviments del mercats, aportant més volatilitat i creant situacions de pànic en pocs segons. En canvi, els que estan a favor diuen que augmenten la liquiditat del mercat i que redueixen els costos d’intermediació. Els traders discrecionals (ma-

El 6 de gener del 2013, el preu de l’or va caure sobtadament 30$, provocant una suspensió de 10 segons en la seva negociació. La caiguda de 2,5% en tan sols uns segons va portar a parlar de “manipulació” en els mercats de metalls preciosos. El 15 d’octubre del 2014, entre les 9:33-9:45, la liquiditat es va evaporar en els futurs del Tresor i els preus es van disparar (cosa que va provocar que els rendiments caiguessin en picat). Cinc minuts més tard, els preus van tornar als nivells de les 09:33.

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

EMPRESA

La UEP va organitzar amb èxit la primera subhasta de llum i gas La cinquantena d’empreses que van participar-hi podran estalviar-se un 12,6% de llum i un 7,2% de gas de mitjana Lidia Oñate Una de les principals queixes de les empreses, tant grans com petites, són, precisament, les apujades constants de l’electricitat. Aquest és un dels costos fixos que els resta competència respecte les empreses situades a l’estranger, ja que Espanya és un dels països on la factura de la llum és

LA CERVESA ESPIGA BLONDE ALE, LA SEGONA MILLOR ROSSA DEL MÓN La cervesa Espiga Blonde Ale, elaborada per la productora Cervesa Espiga, de Sant Llorenç d’Hortons, ha estat premiada pel portal web RateBeer amb la medalla de plata dins de l’estil de les Blonde Ale - Golden Ale. Aquest espai web premia les millors cerveses segons la seva categoria i és la font més visitada de promoció i divulgació d’aquesta beguda a nivell internacional. Per als productors hortonencs aquest premi és “una motivació més per seguir el camí que ens hem marcat: elaborar cerveses artesanes amb passió, qualitat i proximitat”. En aquest aspecte, amb l’Espiga Blonde Ale han

més elevada. Per tal de donar solució o, si més no, pal·liar la situació existent, la Unió Empresarial del Penedès va celebrar el passat 11 de febrer la primera subhasta del Grup de Compra d’Energia. Hi van participar 48 empreses locals i 7 comercialitzadores, que al llarg de dues hores van oferir diferents propostes de preus per una quantitat de llum pactada prèviament, que ascendia a 115

anat més enllà, ja que, a diferència d’altres cerveses rosses artesanes, és apta per a celíacs. El fet que no porti gluten ofereix la possibilitat de beure cervesa artesana a persones que siguin intolerants al gluten. Els èxits de Cervesa Espiga amb aquesta rossa ja van començar l’any passat, quan va ser guardonada amb la medalla de bronze a la Dublin Craft Beer Cup.

gigawatts. Com a resultat, es van establir uns preus que suposen un estalvi del 12,6% en la factura de la llum i un 7,20% en la de gas. Segons Santi Carda, president de la Unió Empresarial del Penedès, “ho considerem tot un èxit i segur que moltes empreses s’estalviaran força diners perquè n’hi ha de grans que cada mes es gasten fins a 80.000 euros només en llum, i d’altres, uns 10.000 eu-

ros”. Tanmateix, també creu que aquesta és una opció molt atractiva per al petit comerç, ja que “de 100 euros pot estalviar-se’n 10 o 12. L’important no és la mida de l’empresa, sinó el volum de contractació de gigawatts”. La intenció de la UEP és celebrar subhastes de forma anual, sempre que hi hagi un grup d’empreses interessades. De moment, per aquesta primera

continua oberta la possibilitat d’incorporar-se noves empreses al Grup de Compra d’Energia. Des de la UEP esperen que el ressò d’aquesta subhasta arribi a altres empreses i que a les properes edicions s’inscriguin de noves. El preus de l’actual tindran una durada de gairebé dos anys, ja que seran vigents fins el desembre de 2017. Aquesta subhasta ha estat el resultat de vuit mesos de reunions informatives amb les empreses associades a la UEP, la recerca de dades i la convocatòria de les comercialitzadores més destacades del mercat, tant d’energia elèctrica com de gas. En total, s’hi van interessar 15. A la subhasta es van adjudicar cinc lots diferenciats segons el perfil de consum, que inclouen empreses de diferents sectors econòmics: vitivinícola, manufacturer, químic, farmacèutic, R+D, industrial i de transformació, entre d’altres.

Freixenet i Masdeu promocionen els seus productes a la fira Gulfood de Dubai redacció

Del 21 al 25 de febrer, les empreses penedesenques Freixenet, de Sant Sadurní, i Especialitats M. Masdeu, de Puigdàlber, van participar a la 18a edició de la fira Gulfood, que es va celebrar a Dubai (Emirats Àrabs Units). Gulfood és una fira d’alimentació i begudes no alcohòliques que se celebra anualment a la capital econòmica d’aquell país, adreçada exclusivament al públic professional: comercials, importadors, distribuïdors, i encarregats de compra del sector Horeca, de procedència geogràfica molt variada. En la darrera edició, 77.609

visitants van poder conèixer els productes dels 4.500 expositors de 152 països representants. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), a través de l’empresa pública Promotora d’Exportacions Agroalimentàries (PRODECA), va fer de prescriptora de les 30 empreses catalanes del sector de l’agroalimentació que van ser a Dubai per establir sinèrgies. Enguany, el DARP ha habilitat un espai de difusió de les diferents marques catalanes que estan presents a Gulfood, amb l’objectiu de donar suport a la seva participació i ajudar-los a incrementar els contactes comercials en aquell país.

Segons el Departament, els Emirats Àrabs Units s’han convertit en un dels principals centres de reexportació d’Orient Mitjà i del subcontinent Indi, per la seva ubicació estratègica i l’elevat desenvolupament logístic, amb sistemes d’emmagatzematge i d’inventari altament sofisticats i amb rutes de transport per terra, mar i aire molt ben establertes. Reexporten prop del 30% dels productes importats. Es tracta, doncs, d’un mercat de més de 40 milions d’habitants de l’àrea del Golf Pèrsic, als quals caldria sumar els països de la mateixa regió com Iran, Afganistan o Pakistan, que amplien aquest mercat a 300 milions d’habitants.

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

TRIBUNA UEP La UEP i Banc Sabadell presenten al Penedès el programa “Exportar per créixer” La Unió Empresarial del Penedès i Banc Sabadell van presentar el 10 de febrer a les Caves Vallformosa de Vilobí del Penedès el programa “Exportar per créixer”, un paquet de mesures de suport que l’entitat bancària posa a disposició de les empreses que vulguin obrir-se mercat en diferents

llocs del món. En aquesta ocasió, la sessió coorganitzada amb la UEP es va centrar en les oportunitats de negoci a Polònia, des d’on es va realitzar una connexió via skype amb uns dels màxims representants de Banc Sabadell a la capital d’aquell país, Varsòvia, i el propietari d’una cadena de

distribució de vins i productes d’alimentació procedents de l’Estat espanyol. Acompanyats pel director de Comerç Exterior del Banc Sabadell a l’àrea de Sant Sadurní d’Anoia, Francesc Costa, van explicar les oportunitats que ofereix en aquest moment el mercat polonès i les facilitats que l’entitat bancària posa a disposició de les empreses que vulguin obrir-s’hi mercat a través d’un pla personalitzat d’exportació. La intenció de la UEP i Banc Sabadell és continuar organitzant sessions sobre l’ex-

portació focalitzades en països econòmicament atractius per a exportar-hi.

Nou curs sobre la llei de protrecció de dades La UEP i les empreses vilafranquines Aislopd i Estretègia i Pedagogia han posat en marxa un curs per divulgar els aspectes més destacats de la Llei de Protecció de Dades i la seva implantació a les empreses. El cicle constarà de tres conferències, la primera de les quals es va celebrar el dimarts 23 de febrer a la delegació del

Col·legi d’Aparelladors a Vilafranca del Penedès i va tractar sobre la transferència internacional de dades personals a propòsit del canvi legislatiu que ha plantejat la Unió Europea i que ha limitat el traspàs de dades entre els Estats Units i el continent europeu amb el risc que això comporta per a les empreses. La segona sessió es farà

el dimarts 22 de març i tractarà sobre les principals incidències de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) per evitar cometre els errors més comuns. I la tercera i última sessió serà el 19 d’abril i abordarà el Document de Seguretat que han de tenir les empreses per complir la llei de protecció de dades.

Drons al servei de l’empresa La proliferació de drons, tant des del punt de vista professional com des del punt de vista particular, ha generat molts dubtes fruit de la manca de regulació i el desconeixement dels límits del seu ús, sobretot en matèria d’oci. Però els drons tenen mol-

tíssimes aplicacions i poden ser una eina molt útil per a les empreses. Aquest va ser el principal argument de la conferència que va organitzat la UEP el 26 de gener passat a la Masia Vallformosa i que va permetre divulgar les múltiples aplicacions d’aquests

dispositius voladors no tripulats per a l’empresa, especialment per al control de la vinya en el cas del Penedès. La xerrada va anar a càrrec de Joan Fons, responsable de Serveis Agroambientals de l’emrpesa Hemav.

Espai Socis GEDIA

CITEAL

GUST A TERRA

Gedia España SL, empresa del sector auxiliar de l’automoció, és una companyia del grup alemany Gebrüder Dingerkus GmbH, va ser fundada l’any 1998 i es troba a Santa Margarida i els Monjos. Gedia es dedica a la producció de peces estructurals i conjunts per a carrosseries. Factura 70 milions d’euros i dóna feina a uns 300 empleats directes. El

Citeal ofereix serveis de consultoria i formació en legislació, qualitat i seguretat alimentària, dirigits a les indústries, els establiments i les entitats associatives del sector d’alimentació i de begudes. Disseny, desenvolupament i impartició d’accions formatives dirigides als professionals del sector alimentari, serveis de consultoria, implantació de sistemes

d’autocontrol, execució d’auditoria higienicosanitàries i assessorament en l’àmbit de la producció agroalimentària ecològica. Les nostres oficines estan ubicades al carrer del Carme de Vilafranca del Penedès. Coneixeu-nos www.citeal.com

A Gust a terra, us proposem descobrir el nostre territori. Us oferim rutes segons els vostres gustos i preferències tant a nivell cultural, gastronòmic com d’oci. Podreu degustar els millors vins de la zona i els nostres plats més típics, podreu fer passejades a peu o en bicicleta entre vinyes i paratges encantadors del Penedès o visitar els castells que fins al segle XII van estar pro-

personal. És imprescindible a l’empresa. De la mateixa manera que un balanç econòmic detalla la situació financera d’una empresa, el Document de Seguretat mostra com s’aplica detalladament la LOPD en una determinada institució. Així, haurà de contenir, com a mínim, els següents aspectes: a) àmbit d’aplicació del document, b) mesures, normes, procediments d’actuació, regles i estàndards encaminats a garantir el nivell de seguretat exigit en el reglament de desenvolupament de la LOPD, c)

funcions i obligacions del personal en relació amb el tractament de les dades de caràcter personal incloses en els fitxers, d) estructura dels fitxers amb dades de caràcter personal i descripció dels sistemes d’informació que els tracten, e) procediment de notificació, gestió i resposta davant les incidències, f) els procediments de realització de còpies de seguretat i de recuperació de les dades en els fitxers o tractaments automatitzats i g) les mesures que sigui necessari adoptar per al transport de suports i documents, així

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

Grup Gedia – Gebrüder Dingerkus GmbH – es troba present a Alemanya, Espanya, Polònia, Hongria, Mèxic, EUA i la Xina. La facturació del grup és de 420 Milions d’euros i dóna feina a més de 2.500 empleats. www.gedia.com

És com fer una selfie Tot el que parlem al voltant de la llei de protecció de dades està recollit al Document de Seguretat. És l’epicentre de la implementació de la LOPD dins una organització. Les anàlisis de situació, la definició de fitxers, l’ordre, els procediments de tractament dades... tot el que ens ve al cap en aquest tema té un punt d’arribada final que és el Document de Seguretat. Un gran desconegut sovint. Allà hem de tenir la foto de la nostra empresa

en matèria de protecció de dades. És com fer una selfie, de manera que poguéssim mirar-nos amb certa distància i ens trobéssim al davant amb un estat de la situació perfectament fidel a la realitat del funcionament de l’organització. De fet, el Document de Seguretat es defineix com el document que recull les mesures tècniques i organitzatives referides a la LOPD i que són d’obligatori compliment per part de totes les persones amb accés a dades de caràcter

tegint-nos. Us portarem a conèixer les nostres viles i us explicarem la nostra història. Volem mostrarvos les nostres vinyes, cellers i caves, tot oferint-vos unes visites exclusives i a la vostra mida, amb encant i gust. Volem fer-vos descobrir el gust del que sentim tan nostre, el gust per la terra. www.gustaterra.com

com per a la destrucció dels documents i suports, o si escau, la reutilització d’aquests últims. Dit d’una altra manera, és el manual d’instruccions de la LOPD a casa nostra. Tenir-ne és obligatori; fer-ne ús, un gran avantatge. Cal tenir en compte, també, que haurà de mantenirse en tot moment actualitzat perquè sigui útil i serà revisat sempre que es produeixin canvis que puguin repercutir en el compliment de les mesures de seguretat implantades.

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

EMPRESA

La venda online de preservatius, una nova i discreta experiència de compra Amb un catàleg de més de 400 referències de productes, la pàgina web Tuscondones.com vol incrementar les vendes fins a un 30% aquest 2016 Lídia Oñate Va néixer com a complement d’un negoci tradicional de venda i distribució, però després de cinc anys al món online, l’empresa Inter Condos S.L., amb seu a Les Cabanyes, ha aconseguit treballar-se un futur en el qual despuntar. Amb el portal web Tuscondones.com, especialitzat en la venda de preservatius, Òscar Andreu i Mireia Azorín, han trobat una sortida laboral més prometedora que la seva professió de dissenyadors digitals. L’experiència del sector aportada pel pare de l’Òscar Andreu, que es dedica des de fa 35 anys a la distribució de preservatius i complements per a prostíbuls, saunes i clubs privats els ha ajudat a encertar més en un negoci molt competitit també a

L’augment de vendes a Màlaga i Cadis marquen l’entrada de la temporada d’estiu nivell online. Van iniciar la seva activitat amb un catàleg d’unes 70 referències i avui dia ja tenen més de 400 al web, entre les quals es poden trobar multitud de sabors, textures i talles. “La clau està en tenir molta varietat perquè la gent miri la pàgina web”, afirma Andreu, “però a l’hora de la veritat pocs són els que proven productes diferents”. El control de l’estoc és vital pel bon funcionament de l’empresa, que se centra en tenir molta varietat i rotació. “La idea és vendre ràpid, que el producte entri i surti per tal que no tinguem estoc parat al magatzem”, explica Andreu. El fet que siguin compres online, facilita al client la discreció a l’hora d’adquirir el producte, però des d’Inter Condos remarquen que encara ofereixen més privacitat en l’embalatge, ja que “a un segment de clients li preocupa que se sàpiga d’on ve el paquet”. Cada mes reben de mitjana en-

tre 600 i 700 comandes. El 60% de les compres són caixes grans (144 preservatius) dels seus productes estrella com són els preservatius normals, fins i de talles grans. Els clients habituals se segmenten en tres perfils diferents: el públic jove, “que prova diferents sabors i textures perquè encara no ha trobat el seu preservatiu ideal”, els majors de 27 anys, que “ja busquen un preservatiu estàndard i opta pels normals, fins o una talla concreta”, i el sector amb una necessitat especial com poden ser els al·lèrgics al làtex o els que requereixen una talla més gran. Per marques, Durex és la que lidera les vendes. Tant que els propietaris de Tuscondones.com afirmen que el mercat està polaritzat: “ets de Durex o ets alternatiu”. Amb el temps, però, han anat demostrant a través de diverses promocions que altres marques com Pasante i My Size tenien una oferta major i millor adaptada a diferents talles. “Ens hem trobat casos de persones a les quals els preservatius els estrenyen i havien optat per no dur-ne en comptes de mirar talles en altres marques, ja que la XL de Durex és massa petita”, explica Azorín. A base de fer comandes a productors anglesos van comprovar que els sorprenien amb tanta demanda d’estoc de talles grans. “Ens van dir que no acostumaven a vendre’n de tan grans i ens preguntaven què passava aquí, que com era que tenien tant sortida”, explica somrient Andreu. De cara als propers anys els agradaria obrir mercat a l’exterior, però la manca d’eficiència del servei de transport a nivell nacional els preocupa. Segons Andreu, “la qualitat no està estandaritzada i et pots trobar que una empresa treballi molt bé en una zona i en una altra no”. Confia que el client online comenci a ser més exigent amb els enviaments i les empreses compleixin amb temps d’entrega més curts i exactes. L’estiu i els mesos de gener i setembre, pics de vendes de l’any

u Òscar Andreu i Mireia Azorín són els propietaris de la botiga online Tuscondones.com

La primavera la sang altera i l’estiu l’accelera. És de tots ben sabut i per això no és estrany que l’estiu sigui una de les èpoques de l’any en la qual es produeixin més vendes de preservatius. A Tuscondones.com saben, fins i tot, detectar el moment en el qual la tendència anirà a l’alça. “És força curiós perquè quan les vendes comencen a créixer significativament a Màlaga i Cadis, ja sabem que l’estiu ha arribat. A partir de llavors, es noten increments a la resta del país”, comenta Azorín. Tanmateix, també hi ha mesos concrets en els quals hi ha més vendes com són el gener i el setembre. En aquest aspecte, Andreu creu que “hi ha molta relació en

el fet que tornem del període de vacances i alguns queden farts de la família, els nens i l’estrès vacacional. Això es tradueix en una major demanda als prostíbuls, un dels nostres majors clients”. Així doncs, mentre a l’estiu es venen més productes als joves, a partir de setembre es fa més als clubs. Optimitzar el web per impulsar les vendes online un 30% Ja fa uns mesos que Andreu i Azorín preparen la que serà la nova pàgina web optimitzada amb imatge renovada, una millora de l’arquitectura del web i un nou gir cap al màrqueting de continguts amb un blog i més comunicació a les xarxes socials. “L’objectiu és augmentar la taxa de conversió al web un 30% perquè això ens pot suposar un augment d’unes 300 comandes al mes”, explica Andreu. Amb el blog que començaran volen potenciar “el nostre know how perquè creiem que hi ha massa desinformació sobre preservatius a Espanya”. Tot i això, el que més bé els funciona de la seva estratègia digital a l’hora de vendre és l’email marketing.

“Hem aconseguit enganxar molt el client amb promocions constants”, comenta Andreu, que cada setmana fa un enviament de correus a la seva base de dades, formada per 15.000 clients. “Durant la setmana hem notat que les vendes augmenten gràcies, en part, als correus que enviem, ja que tot i que a alguns l’oferta concreta no els interessi, es recorden de comprar preservatius”, afegeix.

amb el nou web esperen incrementar un 30% les vendes Un dels seus cavalls de batalla és el posicionament web a cercadors, molt competit per la gran quantitat de pàgines web que ofereixen aquest tipus de productes. Segons Andreu “la gent acostuma a ser molt senzilla a les cerques que fa a Google i això ens dificulta el posicionament web, ja que hem d’apostar per paraules molt genèriques que estan molt demanades. La taxa de conversió no és molt alta per als preservatius genèrics, però sí pels que són més específics. Es tracta de trobar l’equilibri en les vendes tant d’un tipus com de l’altre”.

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

VINS&CAVES

Els Clàssic Penedès viatgen als Estats Units

Importadors, distribuïdors, restauradors, propietaris de botigues especialitzades, blocaires i periodistes del sector del vi dels Estats Units van mostrar un gran interès pels Clàssic Penedès durant la visita que el celler va fer a Washington DC (EUA) a mitjan febrer. Dins del programa de suport a l’exportació organitzat per l’Agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de

Catalunya (Acció). En aquesta visita, també s’hi trobaven els vins de Mas Bertran, de Sant Martí Sarroca, que van ser presentats en un dinarmaridatge a un grup d’importadors al prestigiós restaurant Jaleo. Va ser l’ocasió per donar a conèixer el Balma Brut, el Balma Brut Nature i el Nutt Xarel·lo. Segons la directora comercial del celler, Roser Carbó, “les llargues criances i la producció ecològica incondicional dels Clàssic Penedès són dues de les característiques que més interessen a aquest públic”. A més, el celler va participar en un acte presentat per l’exsumiller d’El Bulli adreçat a diferents agents del món del vi interessats.

El nou director de l’INCAVI vol més qualitat i singularitat a les DO catalanes El director general va destacar la importància que el sector vitivinícola català tingui un instrument com l’INCAVI, que juntament amb les DO, constitueix un espai comú fonamental per potenciar aquest sector, sobre la base d’una bona qualitat dels productes i de la seva singularitat lligada al territori, amb tota la seva diversitat.

El nou director general de l’INCAVI, Salvador Puig, va reunir-se fa uns dies amb els consells reguladors de les denominacions d’origen del vi de Catalunya. En aquesta sessió es van abordar diferents qüestions en

La Guía Peñín alerta de l’ascens de caves de gamma baixa durant el 2015 Lídia Oñate A principis de febrer l’equip de la Guía Peñín va visitar Vilafranca del Penedès per catar més de 700 referències de la Denominació d’Origen Cava a la seu del Consell Regulador. Un dels catadors, Javier Luengo, va destacar que enguany havien rebut més caves de gamma baixa, mentre que els de gamma prèmium s’havien mantingut. “Creiem que falta una major aposta de les empreses per elaborar un cava d’alta qualitat”, comenta-

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

va Luengo, que troba necessari que cada celler elabori com a mínim un producte de gamma

alta per poder competir millor al mercat. En aquest aspecte, afegia que “a Espanya la forma

l’àmbit de la promoció tant en el mercat intern com l’exterior, en el dels sistemes de qualitat que estan actuant i desenvolupant, i també noves necessitats en el camp de la recerca i la transferència tecnològica.

de competir normalment sempre ha estat abaratint els preus, en comptes d’augmentar la qualitat i adaptar-ne els preus en conseqüència”. Tot i que alguns elaboradors han optat per especialitzar-se en la gamma alta, la tendència general d’aquest any és competir amb caves que giren entorn els cinc euros, segons apuntaven des de la Guía Peñín. Dels gairebé 750 caves en total que esperen catar per aquest 2016, només una trentena superaran els 92 punts. En general, l’equip de la Guía Peñín està satisfet de l’augment de referències que any rere any es produeix a les diferents DO que caten. L’any va començar amb les cates de la DO Xerès i ha seguit amb les de la DO Cava. Al maig, serà el torn de la del Penedès.

Deslligar el treball de la supervivència Sempre que puc intento aturar-me un moment del dia a dia de la meva vida, i en moltes d’aquestes petites pauses sempre em venen reflexions profundes, i avui m’agradaria plasmarvos en lletres una d’important: Cal deslligar el treball de la supervivència. El món laboral i la societat està canviant. Cada cop més màquines, informàtica, tecnologia per una banda, i sous d’un euro al dia a Àfrica estan modificant les regles del mercat laboral.

Hi ha dos factors de canvi, un l’evolució pròpia de la tecnologia i l’altre la presència cada vegada major d’ineptes per treballar, en el món desenvolupat anirà augmentant l’atur sistèmic, gent que ja no entrarà o tornarà a entrar al mercat laboral (món desenvolupat), i per altra banda, els empresaris buscaran en la globalització on trobar mà d’obra més barata (món per desenvolupar). Aquest xoc produirà un augment del lligam del treball amb

la supervivència. No estic dient que hàgim de ser autosuficients, però mai trobarem recursos infinits en un planeta amb recursos finits, ras i curt. Els ingressos de tota la societat s’han de dividir perquè tothom sigui mantingut amb vida, que els mitjans de subsistència han de ser independents de la companyia per a la que treballes. És tot un repte, quelcom molt diferent al que vivim ara, ni viure per treballar, ni treballar per

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 52 - Febrer 2015 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Xavier Vallès El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

viure, treballem tots, per viure tots. Cap dels sistemes i polítiques actuals serveixen per a l’època que ve, que ja està aquí, ni les lleis laborals, ni fiscals, s’estan adaptant al canvi, tenim normatives de l’era de la industrialització (S. XIX), quan ja hem girat pàgina i estem a l’era de la tecnologia i el coneixement (S. XXI). No hem de buscar feina, hem de crear feina! Les grans multinacionals amb produccions enormes de béns estan substituint mà d’obra per màquines, i per tant, cadascú de nosaltres

ha d’especialitzar-se molt en quelcom concret. Però tot i això, encara s’ha de veure com revertir els guanys de la societat (de tots, no d’un) als que treballen per sobreviure, i deixin de sobreviure per treballar. L’economia col· laborativa n’és un primer pas, que poc a poc va entrant al sistema, i que ajudarà en aquesta petita revolució, o així ho espero. Mentrestant als nostres dirigents els hi estem ensenyant amb el dit la lluna, i miren el dit i no la lluna!

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

VINS&CAVES

EL VI DUC DE FOIX DE COVIDES, PROTAGONISTA A LA 40a MODAFAD En el marc de la 40a desfilada Modafad Covides va presentar les dues etiquetes de sèrie limitada del vi Duc de Foix Xarel·lo 2015, dissenyades pels dos guanyadors de l’anterior celebració de l’acte de moda, Enric Martí i Samuel Alarcón. La Casa de la Llotja de Barcelona va acollir el certamen en el qual van donar a conèixer les seves col·leccions titulades Loathed Reality, de Martí, i El chico que pesca sueños, d’Alarcón. Duc de Foix també va atorgar un reconeixement als millors models masculí i femení de la passarel·la. A més, Carlos Romero, de l’agència Barcino, i Aline Trippaers, de Trend, van rebre un Màgnum de cava Brut Nature Duc de Foix-Or de la mà del director comercial de Covides, Christophe Marquet.

El celler penedesenc Parés Baltà, premiat amb dues medalles, d’or i argent, a Grenaches du Monde

Els vins catalana van destacar pels seus bons resultats obtinguts al concurs internacional Grenaches de Monde, celebrat el passat 5 de febrer a Saragossa. En aquesta quarta edició, onze vins

Vallformosa perd quota familiar a la direcció

En el procés de professionalització de la direcció, les caves Vallformosa, ubicades a Vilobí del Penedès, s’han anat transformant en una empresa cada cop menys familiar en favor d’una major rendibilitat econòmica. La darrera mesura ha suposat la marxa dels dos germans de l’actual presidenta Queta Domènech, Oriol i Xavier, que el passat 15 de gener van finalitzar la seva relació laboral amb l’empresa. L’any 2010, Vallformosa donava les regnes de la direcció general a Vicenç Vidal per tal de reflotar les caves, que passaven per un moment crític. Des de llavors, Queta Domènech va esdevenir la presidenta d’una empresa que els darrers cinc anys ha passat de facturar uns 10 milions d’euros a

28,7 milions d’euros el 2015. Segons Vallformosa, “les claus de l’èxit han estat la professionalització de la direcció i el pas enrere que va fer la família Domènech Vidal”. Però també la forta inversió, d’uns 5,5 milions d’euros, que han realitzat en les dues noves línies productives i l’ampliació de la zona del celler. Actualment, el director general i la presidenta són els administradors solidaris i tenen el 100% de la propietat de l’empresa. De cara aquest 2016, Vallformosa es proposa seguir creixent i augmentar les vendes als mercats consolidats, a més d’obrir-ne d’altres. La seva producció actual gira entorn els 14 milions d’ampolles, el 85% dels quals són destinats a exportació.

catalans, entre ells el pendesenc Hisenda Miret de Parés Baltà, van aconseguir la medalla d’or: Airam NV d’Espelt Viticultors, Furvus 2012 de Vinyes Domènech, Mas Llunes Garnatza Em-

pordà d’Ambre de Mas Llunes Vinyes i Cellers, Mistela Blanca i Somdinou Blanco Joven del Celler Cooperatiu de Gandesa, Perelada Noés 2015 de Castillo de Perelada, Perlat Garnatxa 2014 de Cellers Unió, Sínols Garnatxa d’Empordàlia i Sereno i Sols de La Vinyeta. A més, van rebre medalles d’argent els vins Garnatxa de l’Empordà i Old Vines Garnatxa 2014 d’Espelt Viticultors, La Fou Els Amelers 2014 i Ramon Roqueta Garnatxa 2014 de Roqueta Origen, Bancal del Bosc 2014 i Rita 2014 de Vinyes Domènech, Blanc dels Aspres 2014 de Joaquim Alberti, Nívia 2014 de Mas Llunes i Cellers, i 2πr de Parés Baltà, aquest últim, és el fruït del

projecte del celler penedesenc en terres de la DOQ Priorat. Per últim, el vi Lledoner Roig 2014 de Espelt Viticultors i Tros Negre de Portal del Priorat van rebre dos medalles de bronze. La participació al concurs és oberta exclusiva als vins elaborats amb la varietat garnatxa (en un mínim d’un 60%), amb denominació d’origen geogràfica i procedents de qualsevol país o regió vitivinícola del món. L’Associació Vinícola Catalana ha estat l’encarregada d’organitzar i coordinar l’enviament de les mostres que els seus associats han presentat a concurs amb l’objectiu de potenciar els vins de Catalunya i dels seus associats a nivell mundial.

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

TECNOLOGIA

Coses que no sabies de

Buscant un nom

L’origen matemàtic de Google

Un cuiner d’or

Sens subte, Google és, a hores d’ara, una de les marques més famoses del món. Molt poca gent, en l’actualitat, desconeixen aquesta marca. Però al principi, el buscador no s’anomenava així. Es deia BackRub, un nom que va durar un any, fins que Larry Page i Sergey Brin, els creadors del cercador, van deixar d’usar aquesta versió perquè requeria una gran amplada de banda.

La inspiració per a l’actual nom de Google està en el nombre Gúgol, que equival a 10 elevat a 100 i que va ser presentat pel matemàtic nord-americà Edward Kasnerentre com a exemple de número quasi infinit. De fet, la forma de pronunciar ambdues paraules en anglès és molt semblant.

Charlie Ayers va ser el primer cuiner que va tenir Google (totes les seves oficines compten amb una cantina on els empleats mengen gratis). Va ser l’empleat número 53 d’entrar a la companyia i va plegar el 2005 per muntar el seu propi restaurant. Gràcies a les accions que va rebre en deixar la feina (tots els ‘Googlers’ reben accions de l’empresa) va sumar una fortuna d’uns 26 milions de dòlars.

Jurasic Google Park

El primer doodle

Posa’m uns formatges i un YouTube

En començar amb les obres de la seva mega seu a Mountain View, en ple Silicon Valley, i realitzar les primeres excavacions, es van trobar amb un esquelet de dinosaure que va ser reconstruït i avui dóna la benvinguda als visitants del denominat Googleplex.

Són curiosos, originals, divertits i a més, moltes vegades, fan l’ullet a coses locals... Són els doodles, uns dissenys amb els quals Google altera el seu logo en ocasions especials. El primer és de 1998 i està dedicat al festival Burning Man i està dibuixat per Larry Page i Sergey Brin, que ho van fer perquè tots els seus amics sabessin on estaven.

Google va comprar YouTube el 2006 per 1.300 milions d’euros. L’adquisició, que es va tancar en menys d’una setmana, va culminar en el restaurant que la cadena Denny´s té a Palo Alto després de realitzar una comanda de palets de formatge. Cap dels fundadors de Google, ni Steven Chen, de YouTube, van voler reunir-se a les oficines del cercador.

Preocupats pel medi ambient

Els ous de pasqua

Enemics, però no tant

Google presumeix de ser una empresa ‘verda’ i de prendre multitud de mesures per protegir el medi ambient. Una d’aquestes és tenir cabres soltes pel seu campus de Mountain View perquè tallin la gespa de manera natural. D’aquesta forma els animals estan ben alimentats i s’estalvien molts diners en jardiners.

A Google els encanta mantenir l’esperit juvenil amb el qual van néixer. Per això, cada cert temps posen el que es denomina easter egg, o ou de pasqua, que consisteix en petits jocs que alteren l’aparença del cercador i que ens permeten interactuar. Si vols provar-ne algun, cerca do a barrell roll a la barra de cerca o do the harlem shake a YouTube.

La rivalitat entre Google i Apple pel domini en els sistemes operatius és feroç, però això no impedeix que, com acaba de desvetllar Oracle, el cercador vagi pagar 1.000 milions de dòlars el 2014 a l’empresa de la poma per ser el cercador predeterminat en els dispositius d’Apple.

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

LLIBRES

Aprèn a obtenir beneficis amb el que t’agrada i el que ja saps

Haz de tu pasión tu mayor beneficio Andy Harrington PROFIT EDITORIAL 16,95€ i e-book 6,99€

Saps que els teus coneixements i la teva experiència poden valer milions? Ara mateix hi ha persones i organitzacions que estan disposades a pagar molts diners per aprendre a fer el que tu ja fas i saber el que tu ja saps. Les experiències que has tingut al llarg de la teva vida, professió o negoci, tant les bones com les dolentes, t’han proporcionat

una sèrie de lliçons extraordinàriament valuoses. Aquest llibre conté idees i tècniques que et permetran convertir els teus somnis en diners i crear un patrimoni gràcies a la teva passió. Andy Harrington et proporcionarà la clau que obrirà noves possibilitats per a tu i per a les persones de qui t’ocupes. Prepara’t per assistir a un canvi

Primera entrega de la col·lecció de col·laboradors de La Sexta Noche

La pizarra de Juan Ramón Rallo Juan Ramón Rallo DEUSTO 16,95€ i e-book 9,99€

Nova col·lecció en coedició amb La Sexta Noche, que recollirà les opinions i punts de vista clau dels principals col· laboradors de la cadena en matèria d’economia. Cada volum recrearà una intervenció de l’autor al programa, amb abundants gràfics i diagrames, convenientment explicats. Seguint els criteris del món audiovisual,

els capítols seran curts, com a píndoles, de temes concrets: deute, desocupació, reforma laboral, política fiscal, model productiu, etc. Aquest primer títol inaugural arriba de la mà de Juan Ramón Rallo, autor també de El liberalismo no es pecado, Una revolución liberal para España i Una alternativa liberal para salir de

Tècniques sobre lideratge d’un dels majors gurús del segle XX

Las 5 claves de Peter Drucker Frances Hesselbein i Joan Snyder Kuhl PROFIT EDITORIAL 14,95€ i e-book 4,99€

Aquest llibre és la solució per als líders d’avui i per a aquells que esperen ser-ho i volen comptar amb mètodes de gestió simples que els guiïn per entendre les seves accions, el perquè i què han de fer per aconseguir l’èxit. Conegut com el pare de la gestió empresarial actual, Peter F. Drucker va assegurar que l’autoavaluació és la primera acció

que ha de realitzar tot líder. Per a aquells que lideren, gestionen, o treballen en qualsevol sector ja sigui públic, privat o social, Las 5 claves de Peter Drucker els ajudarà a tenir nous punts de vista i a desenvolupar una estructura sòlida sobre la qual construir un futur d’èxit, per a ells i les seves empreses. Complexos i fascinants,

radical en la manera com gestiones la teva passió i coneixements. Andy ha bolcat el seu geni creatiu en cadascuna de les pàgines d’aquest assequible i pràctic llibre per a tot aquell que vulgui aplicar les seves idees. Aquí trobaràs els passos que has de seguir per convertir les teves habilitats en guanys. No creus que ha arribat el moment de transformar la teva passió en beneficis? Amb 29 anys, Andy Harrington treballava en un centre de trucades per a una companyia

d’assegurances. Frustrat amb el seu treball, va començar un negoci amb l’ajuda d’un crèdit de 15.000 euros i va acabar facturant 78 milions de dòlars. Després de vendre la seva empresa, Andy ha estat coach de destacades estrelles de Hollywood. La seva passió és fer que les persones descobreixin el potencial que tenen, trencant alguns dels límits que ells mateixos s’autoimposen. Els seus seminaris han millorat la vida personal i professional de milers de persones a tot el món.

la crisis. Rallo desmunta trenta mites molt estesos sobre la crisi, com «La bombolla immobiliària va ser culpa del lliure mercat», «Amb banca pública, no hauríem entrat en crisi», «Les retallades van agreujar la crisi», «Sense frau fiscal no tindríem dèficit», «Si paguéssim tants impostos com Europa no tindríem dèficit», «L’austeritat està desmantellant l’Estat de Benestar», «La reforma laboral ha beneficiat a les grans empreses», «Les empreses s’han

enriquit abaixant salaris» o «Els rics són cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres». Aquests 30 capítols s’articulen en cinc grans blocs temàtics, que són: La crisi econòmica, Impostos, Despesa pública, Ocupació i Pobresa i Desigualtat. Juan Ramón Rallo és doctor en Ciències Econòmiques, llicenciat en Dret i professor d’Economia a la Universitat Rey Juan Carlos i al Centre d’Estudis Isead.

els temes d’aquest llibre són tan essencials com rellevants i són aplicables a tot tipus d’organitzacions. Gràcies a aquestes cinc claus, els líders podran identificar les seves fortaleses, els seus reptes, potenciar la innovació, acceptar i atendre els suggeriments dels consumidors, identificar tendències i oportunitats més enllà de l’organització, impulsar un canvi planificat i obtenir uns millors resultats. Frances Hesselbein és el pre-

sident i CEO de Frances Hesselbein Leadership Institute, (anteriorment Leader to Leader Institute) i editor en cap de la llorejada publicació Leader to Leader, així com coeditor de 27 llibres traduïts a 29 idiomes. Joan Snyder Kuhl és fundadora de Why Millenials Matter a més de conferenciant internacional, formadora de lideratge i consultora especialitzada en el desenvolupament del talent global i en estratègies de compromís generacional.

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

història

NESTLÉ, 150 ANYS COMPROMÈS AMB L’ALIMENTACIÓ Nestlé compleix 150 anys aportant nutrició, salut i benestar als seus consumidors

n l’origen de la companyia està Henri Nestlé, nascut a la ciutat alemanya de Frankfurt el 10 d’agost de 1814. Amb 29 anys es va traslladar a Suïssa i es va instal·lar com a comerciant en la petita localitat de Vevey. Emprenedor i apassionat per la recerca, Henri Nestlé va començar a preocupar-se per elaborar un producte alimentari que ajudés a combatre l’altíssima mortalitat infantil de l’època: a Suïssa, un de cada cinc nens moria abans de complir el primer any d’edat. Després de moltes proves, va aconseguir una fórmula composta de llet, sucre i farina de blat, a la qual va batejar com a Farina Lletosa. El 1866, un metge amic de Nestlé va posar a les seves mans un nounat prematur que rebutjava la llet de la seva mare i qualsevol altre aliment. El petit va acceptar de bon grat les farinetes que se li oferia i mesos després s’havia convertit en un vigorós i saludable nen gràcies a aquell miraculós preparat. L’èxit de la farina lletosa es propaga ràpidament i Henri Nestlé, amb esperit d’autèntic pioner, engega el que seria un pròsper negoci, al qual, inspirant-se en el significat del seu cognom en alemany, dota d’un emblema, un niu, que ha anat simplificant el seu disseny amb el pas dels anys però segueix sent el logotip de la companyia. La seva iniciativa, que va servir per salvar la vida de molts bebès de l’època, ha estat el model que ha inspirat el naixement de tots els productes que Nestlé ha aportat al mercat alimentari al llarg de 150 anys, que constitueixen la millor prova de la capacitat de la companyia de conèixer i anticipar-se a les necessitats canviants dels consumidors. Avui es consumeixen més d’1.000 milions de racions de productes Nestlé al dia a tot el món. La companyia opera en 197 països i ocupa a gairebé 340.000 persones. Encara que queda ja lluny el petit negoci que Henri Nestlé va fundar en Vevey, Nestlé segueix mantenint intactes els seus valors, el seu famós logotip i la seva seu central a la mateixa ciutat que la va veure néixer. EXPANSIÓ EN L’ERA INDUSTRIAL També eL 1866 l’Anglo-Swiss Condensed Milk Company va

llançar la primera llet condensada d’Europa, un altre producte que va prestar un gran servei a la societat de l’època per les seves especials propietats de conservació. El 1905, Anglo-Swiss es va fusionar amb la companyia de Nestlé donant lloc a la Nestlé & AngloSwiss Milk Company. Nestlé va aportar a la nova empresa 9 centres de producció, quatre a Suïssa i cinc a l’estranger, incloent la recentment inaugurada fàbrica de la Penilla de Cayón, a Cantàbria. L’èxit de la companyia es va deure en bona part a la inversió duta a terme per crear productes alimentaris basats en el coneixement científic i per a la posada en marxa de modernes fàbriques que permetien produir de manera eficient. El ferrocarril i la navegació a vapor van donar accés a Nestlé & Anglo-Swiss a nous mercats de tot el món i la companyia va utilitzar els moderns mitjans publicitaris de l’època -periòdics, revistes, tanques publicitàries, etc.- per donar a conèixer als consumidors les qualitats dels seus productes: nutrició, qualitat, seguretat, disponibilitat i sabor. És un model d’èxit que actualitzat encara s’aplica avui dia. Un altre benefici dels productes Nestlé sempre ha estat la seva facilitat de preparació, fet que es va convertir en especialment rellevant després de la Segona Guerra Mundial, quan moltes dones van començar a incorporar-se al mercat laboral i la societat demandava productes de fàcil preparació. EL 1938, ja es podia «començar el dia amb un NESCAFÉ», el primer cafè instantani del món que permetia gaudir de tot el sabor del cafè afegint només aigua calenta. EL 1948, va arribar

NESQUIK, un cacau en pols que es dissol fàcilment en llet freda. I el 1957, les famílies podien acabar el dia amb pasta MAGGI, plats preparats que es venien en llaunes i que van tenir una gran acceptació. Les conserves no eren noves, però els plats preparats en llauna sí ho eren i van constituir un segment de ràpid creixement

congelats i els gelats, mercats en els quals la companyia va entrar coincidint amb l’arribada a les llars dels frigorífics i congeladors domèstics. El 1986, Nestlé va anar un pas més enllà mitjançant la invenció del cafè en càpsules NESPRESSO, una altra revolucionària innovació de la companyia que va canviar la forma en què avui gaudim d’un cafè de gran qualitat, apropant-nos al concepte plaure, una emoció fortament associada amb la xocolata. Nestlé va entrar per primera vegada en el negoci de la xocolata el 1904 quan va començar a ocupar-se de les exportacions de PETER & KOHLER, a les quals, amb el pas del temps s’anirien incorporant noves marques com CAILLER i, més recentment, KITKAT.

per a Nestlé. Aquests aliments tenien una llarga vida útil, eren fàcils de preparar i podien gaudirse fins i tot en fred. Aquests productes van contribuir, sens dubte, a donar forma als nostres actuals hàbits de consum. Des de la dècada de 1960, també es pot gaudir de la comoditat que brinden els aliments

NESTLÉ A ESPANYA Es compleixen ara 111 anys de la implantació de Nestlé a Espanya, concretament a La Penilla de Cayón, on va instal·lar la fàbrica de la qual va sortir el primer pot de farina lletosa Nestlé a la primavera del 1905. A aquell primer producte li van seguir uns altres igualment lligats a la història de l’alimentació a Espanya, com la llet condensada LA LECHERA (1910), les xocolates NESTLÉ (1929), la famosa llet en pols PELARGÓN (1944), que va marcar a tota una generació, o el cafè soluble NESCAFÉ, un revolucionari invent materialitzat al centre de recerca de Nestlé a Suïssa i que va arribar al mercat espanyol el 1954. En la dècada dels 60 del segle passat, arribarien al mercat espanyol els productes culinaris MAGGI, els gelats i el cafè

soluble descafeïnat NESCAFÉ, un altre avanç fruit de la recerca desenvolupada per Nestlé, i els productes refrigerats. El 1966, Nestlé crea una línia d’especialitats i formats específicament dissenyats per a restauració i col· lectivitats. En els anys 70, els productes ultracongelats i els refrigerats s’incorporen a la ja àmplia oferta de Nestlé. I en els 80, els cereals per a l’esmorzar, les salses de tomàquet SOLÍS, les receptes de LITORAL i els aliments per a mascotes. A finals de la dècada, es produeix la incorporació de les pastes i salses fresques BUITONI, i de KITKAT. El 1992, Nestlé entra al mercat d’aigües embotellades, amb marques locals com VILADRAU, a més de les marques globals. I a finals dels 90 arriba NESPRESSO, el cafè en càpsules que ràpidament es converteix en un referent per als consumidors espanyols. Amb l’arribada del nou mil· lenni, Nestlé incorpora a la seva oferta una gamma d’especialitats per a persones amb necessitats nutricionals específiques. Amb aquesta aportació, la companyia que va començar la seva marxa elaborant un únic producte, les farinetes per a lactants, es converteix en una empresa d’alimentació en el més ampli sentit del terme, una empresa que no només ofereix productes adequats per a tots els moments de consum sinó també per a totes les etapes de la vida. El 2007, va tenir lloc el llançament de la gran innovació de l’última dècada: NESCAFÉ Dolce Gusto, un nou sistema de begudes en càpsules monodosis que va revolucionar el mercat portant el concepte coffee shop a la llar i que va suposar la creació d’una nova categoria en el punt de venda. Nestlé compta avui a Espanya amb un equip humà de més de 5.500 persones i té 11 centres de producció distribuïts en sis Comunitats Autònomes. El 44% del total de la producció espanyola es destina a l’exportació, principalment a països d’Europa. Nestlé lidera el mercat alimentari espanyol amb una àmplia gamma de productes: aliments infantils, làctics, xocolates, cafès i begudes a base de cereals, culinaris, cereals per a l’esmorzar, gelats, ultracongelats, aigües minerals i especialitats de nutrició clínica. Té també una important presència al mercat d’aliments i productes per a mascotes.

Penedès Econòmic

Febrer - 2016

VIATGES

Nova Zelanda, un país d’increïbles paisatges Nova Zelanda és un llarg i estret país de terreny abrupte consistent en l’Illa del Nord i l’Illa del Sud, a més d’un grupet d’illes redacció

Nova Zelanda és com un petit univers amb totes les atraccions del món. Aquí es pot caminar en els vessants de volcans actius o en remotes selves verges; a través de géisers i fonts termals de fang o de boscos kauri amb els arbres més vells de la terra. Es pot nedar amb dofins, albirar balenes, veure com una glacera descendeix sobre la selva, pescar truites en torrents cristal·lins i contemplar pingüins i foques al voltant d’embarcacions mentre s’endinsen en fiords amagats. Si és vostè un aventurer, pot fer ràfting en aigües ràpides, escalar, tirar-se en paracaigudes, esquiar i, sobretot, tirar-se des de qualsevol altura amb una liana elàstica lligada als turmells: el bugy jumping. Pot també sentir la fascinant cultura maorí i l’escalf de l’amistosa gent de Nova Zelanda. I també hi ha ciutats, clar, plenes de museus i una vida cultural que cada dia es fa més omnipresent. Totes les poblacions

NOVA ZELANDA Capital: Wellington Idioma: Anglès i maorí Població: 4.511.590 habitants Superfície: 268.680 km2 Moneda: Dòlar de Nova Zelanda (NZD) Clima: Té un clima temperat, precipitacions moderadament altes i moltes hores de sol Economia: Un dels principals productes que exporta Nova Zelanda és el kiwi. A més, destina una àmplia superfície de pastures per obtenir productes com carn, làctics i llana

importants tenen una animada vida nocturna amb teatre, dansa i música en viu. L’art i l’artesania són molt preuats, i en qualsevol cantonada sorgeixen magnífiques galeries per admirar i fer compres. Si per alguna cosa Nova Zelanda ha adquirit una gran fama mundial en l’última dècada és gràcies a la saga cinematogràfica del Senyor dels Anells, on s’han rodat totes les seves parts. A Hobbiton, el poble de la Comarca d’on provenen els simpàtics hobbits, podrem entre moltes altres coses creuar el pont de pedra que porta a la muntanya, acostar-nos

a la casa de Bilbo o sentir-nos com Merry i Pippin prenent alguna cosa en la taverna. El país està cada vegada més orientat cap al turisme, des del de més alt standing a l’anomenat “motxiller”, per tant hi ha ofertes per a tots els gustos i pressupostos. Tothom coincideix a qualificar els neozelandesos com a amistosos i oberts i, curiosament, igual que als seus veïns australians, també se’ls considera relaxats. Als neozelandesos els agrada gaudir de la vida i dels seus paisatges, i viuen sense pressa, però sense pausa, perquè en molt poc temps

han col·locat al seu país entre les nacions més desenvolupades. Valoren molt l’autosuficiència i la iniciativa particular valentse de recursos limitats (el que s’anomena “enginy kiwi”). Gaudir de qualsevol tipus d’activitat tant cultural com esportiva a Nova Zelanda és senzill, ja que la barreja de civilitzacions i el seu caràcter de nació oberta al món fan que el ventall d’ofertes sigui molt variat. Els neozelandesos són principalment gent esportista, i es pot compartir les seves aficions gràcies a l’agradable clima que es gaudeix en aquest país.