Penedès Econòmic 13

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

Núm. 13 juny 2012

RESSACA IMMOBILIÀRIA La morositat veïnal es dispara en els darrers dos anys de crisi pàg. 4

L’Alt Penedès suspèn el 2011 en sostenibilitat mediambiental pàg. 06

L’atur dóna un respir a la comarca abans de l’arribada de l’estiu pàg. 10

Després del boom immobiliari moltes finques podrien estar per sota del seu valor cadastral pàg. 2-3

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

JORDI FERRI GÜELL

pàg. 18-19

President de la Unió Empresarial del Penedès

2

Penedès Econòmic

juny 2012

L’ANÀLISI

El valor cadastral mitjà a l’Alt Penedès supera els 60.000 euros Les darreres dades situen a Font-rubí i Olesa de Bonesvalls com els municipis més cars a la comarca

Després de la borratxera del boom immobiliari molts són els municipis que han de posar al dia els valors cadastrals, una revisió que, fins fa uns anys, produïa més mal de caps als ciutadans que benestar. Després d’uns anys en els quals el sòl estava en auge, el cert és que avui dia el preu dels habitatges i locals, menor que ara fa uns anys, ens deixa albirar un respir per a les nostres butxaques.

La comarca de l’Alt Penedès registra un valor cadastral mitjà de 61.592,6 euros, segons les darreres dades oficial del Ministeri d’Hisenda, que daten del 2011.

Font-rubí i Olesa de Bonesvalls són els municipis de l’Alt Penedès que tenen un valor cadastral mitjà més elevat, superior als 165.000 euros. Tot i que aquest cadastre és molt alt, cal dir que l’any de revisió pot influir notablement en el càlcul de les xifres i pot situar els municipis que hagin revisat per última vegada a la part alta de la llista.

VILAFRANCA ÉS LA CAPITAL DE COMARCA MÉS ECONÒMICA DE L’ÀMBIT PENEDÈS Segons les últimes dades que ha facilitat el Ministeri d’Hisenda, Vilafranca es manté a la meitat de la llista entre els municipis de la comarca. Torrelles de Foix és el que té un valor cadastral més baix amb 24.609 euros, que el situa en la posició 700. A excepció dels primers sis municipis altpenedesencs, el cadastre de la resta oscil·la els 24.000 i 55.000 euros, unes xifres que donen marge a les famílies de classe mitjana perquè puguin viure a la comarca sense fer grans dispendis en habitatge.

Sorprèn la posició dels primers sis municipis de l’Alt Penedès, sobretot dels quatre primers, que registren un valor cadastral superior als 142.000 euros amb una població que no arriba als 1.800 habitants. Si bé poden ser poblacions idònies per establir una segona residència per als ha-

bitants de l’Àrea Metropolitana, el cert és que amb la darrera revisió el cadastre ha quedat força elevat. Aquest preu podria ser un impediment important a curt termini, ja que podria ralentir la construcció de segones vivendes i, per consegüent, el creixement econòmic dels municipis.

El valor cadastral d’un immoble es determina per les dades de cada propietat. L’estudi es realitza una per una i es té en compte la seva localització en el territori, les circumstàncies urbanístiques que afecten el solar, el cost de les edificacions i la seva antiguitat, a més dels valors de mercat.

Algunes poblacions s’han vist afectades per la bombolla immobiliària, ja que certs ajuntaments van fer les revisions en un dels períodes on el sòl estava molt revaloritzat com van ser el 2006 i 2007. D’uns anys ençà les crítiques dels ciutadans d’aquestes poblacions com Moià o Collbató, han anat en augment, ja que és possible que actualment el valor de les finques superi el valor de mercat, cosa que per llei està prohibit. En aquests casos ha de ser el propi consistori el que demani a la gerència del cadastre una altra revisió d’aquests valors per tal d’adequar-los als nivells reals.

Legalment, però, aquesta revisió no es pot efectuar fins que no ha transcorregut un període determinat des que es va fer la darrera.

Si comparem el valor cadastral urbà de mitjana amb altres comarques, veurem que l’Alt Penedès ha mantingut un creixement força notable, però no tan significatiu com en comarques com la del Bages, que ha vist com en la darrera dècada el valor mitjà augmentava fins els 81.382 euros. A l’Alt Penedès se situa en els 61.592 euros, per sobre del de l’Anoia, que registra 52.853 euros, i bastant superior al d’Osona, amb 44.966 euros. Quant a capitals de comarca, Manresa lidera el rànquing de Catalunya amb una mitjana de 132.795 euros. Si mirem les capitals de l’àmbit del Penedès, Vilanova i la Geltrú es troba en la 98a amb 107.317 euros, Igualada, en la 157a amb 86.250 euros, el Vendrell, en la 335a amb 47.296 euros, i, just després, Vilafranca en la 336a amb 47.276 euros.

De cara a futures revisions ningú pot assegurar que el valor cadastral segueixi a l’alça, ja que

l’actual crisi econòmica, agreujada per l’explosió de la bombolla immobiliària, podria fer disminuir el valor dels immobles en la propera revisió, al contrari del que havia passat històricament.

PUNTS CLAU El valor del sòl: Dades extretes del Ministeri d’Hisenda corresponents al 2011 permeten veure quin és el valor cadastral mitjà de cada població. És a dir, el que resulta de dividir el valor cadastral total d’un municipi entre el nombre de finques urbanes que el componen.

Què és una valoració col·lectiva del valor cadastral? És el procés pel qual s’actualitzen simultàniament els valors cadastrals de tots els immobles d’un municipi d’una mateixa tipologia per tal de fer-los més equiparables i ques estiguin en consonància amb els valors de mercat.

Qui promou una revisió cadastral?

S’inicia d’ofici o a instàncies de l’Ajuntament quan es posa de manifest que hi ha diferències substancials entre els valors de mercat i els que van servir de base per determinar els valors cadastrals vigents.

Com es fixen els valors?

Es calcula amb un procediment reglat que es fixa prenent com a referència el valor del mercat, sense que el pugui excedir. L’integren el valor del sòl i el de les construccions, i es corregeix en funció de les característiques particulars de l’immoble.

Cadastre més alt és igual a IBI més alt?

No forçosament. Tot i que el valor cadastral de les finques és un component molt important a l’hora de fixar la contribució, ja que és la base sobre la qual es calcula, hi ha un segon element important. És el coeficient que decideix aplicar cada Ajuntament (mínim 0,4%, màxim 1,1%) sobre el valor cadastral per calcular el rebut final.

EL RÀNQUING DELS VALORS CADASTRALS

M. BARELLA - L. OÑATE

1. Cabrils 287.299 2. Matadepera 239.705 3. Ametlla del Vallès, l’ 233.012 4. Tiana 213.772 5. Campllong 210.017 6. St. Cugat del Vallès 205.104 7. Vall-llobrega 184.974 8. Regencós 180.904 9. St. Vicenç Montalt 176.971 10. St. Feliu Codines 174.000 11. Vilanova del Vallès 172.803 12. Font-rubí 168.485 13. Sant Mori 167.749 14. Olesa Bonesvalls 165.480 15. Òdena 164.462 16. Caldes de Montbui 163.241 17. Premià de Dalt 159.671 18. Pera, la 159.608 19. Colomers 158.956 20. Teià 157.564 21. Papiol, el 155.482 22. Argentona 155.396 23. Cunit 154.645 24. Sta. Perp. Mogoda 153.933 25. Cerdanyola Vallès 153.307 26. Begues 153.109 27. St. Cugat Sesgar.

151.095 28. Cruïlles i Monells 151.044 29. Llívia 146.320 30. Pallejà 143.523 31. Bossòst 142.881 32. Folgueroles 142.740 33. Avinyonet del Penedès 142.642 34. Alella 139.434 35. Castelldefels 138.117 36. Castell de l’Areny 137.285 37. Tagamanent 136.938 38. Vilanova del Camí 135.493 39. Molins de Rei 135.430 40. St. Fost de Camp.

135.375 41. Flaçà 134.377 42. Vilajuïga 134.141 43. Les 133.837 44. Manresa 132.795 45. Lliçà d’Amunt 132.793 46. Vidreres 132.725 47. Moià 131.894 48. Madremanya 131.050 49. Breda 130.396 50. Sant P. de Torelló 129.843 51. Sta. Col. de Cervelló 128.746 52. Viladecavalls 128.708 53. Sant Quirze del Vallès 127.587 54. St. Vicenç dels Horts 127.085 55. Collbató 127.042 56. Terrades 126.788 57. Sant Joan Despí 125.716 58. Vilamòs 125.021 59. Vallromanes 124.001 60. Almoster 123.938 61. Aguilar de Segarra 123.919 62. Bòrdes, Es 123.028 63. Palau-solità i Plega. 122.485 64. St. Climent de Llob.

121.514 65. Altafulla 121.449 66. Santa Cristina d’Aro 121.420 67. Falset 120.744 68. Montcada i Reixac 120.503 69. Cardedeu 120.457 70. Campins 120.375 71. Viladecans 120.248 72. Aiguafreda 119.878 73. Secuita, la 119.754 74. Rajadell 119.746 75. Espolla 119.710 76. Llagostera 119.622 77. Montgat 119.617 78. St. Feliu de Llobregat 118.744 79. Navàs 117.403 80. Arres 117.254 81. Torelló 116.727 82. Castellar de n’Hug 116.593 83. St. Fruitós de Bages 115.136 84. Bigues i Riells 114.111 85. Fonollosa 112.984 86. Mataró 112.622 87. Gallifa 112.453 88. Puigdàlber 111.770 89. Olot 110.860 90. Bausen 110.548 91. Sant Boi de Llobregat 109.634 92. Foixà 109.178 93. Roda de Ter 108.911 94. Alcover 108.448 95. Borredà 107.809 96. Porqueres 107.550 97. Sant Just Desvern 107.464 98. Vilanova i la Geltrú 107.317 99. Mieres 107.096 100. Canejan 106.278 101. Calders 106.189 102. Vallirana 105.937 103. Tàrrega 105.828 104. Setcases 105.814 105. Garidells, els 104.838 106. Cabrera de Mar 103.174 107. Cornellà Llobregat 102.516 108. Boadella i Escaules 102.508 109. St. Cebrià de Vallalta 102.427 110. St. Carles Ràpita 101.921 111. St. Joan Abadesses 101.597 112. Masllorenç 101.419 113. Rosselló 101.106 114. Òrrius 100.550 115. Rodonyà 100.471 116. Castellbisbal 100.358 117. Vilamaniscle 98.719 118. Llinars del Vallès 98.685

119. Benavent de Segrià 98.060 120. Castell-Platja d’Aro 97.681 121. Prades 97.019 122. Cassà de la Selva 96.485 123. Bolvir 95.510 124. Polinyà 95.442 125. Vilablareix 95.268 126. Lliçà de Vall 95.082 127. Palamós 94.522 128. Sta. Eulàlia Riuprimer 93.460 129. Borges Blanques, les 93.372 130. Cardona 92.993 131. Solsona 92.869 132. Castellterçol 92.412 133. Navarcles 92.282 134. Garriga, la 92.009 135. Canyelles 91.480 136. Piera 91.476 137. Cànoves i Samalús 91.475 138. Nou de Berguedà, la 91.163 139. Cervera 90.999 140. St. Salvador Guardiola 90.324 141. Vall de Cardós 89.856 142. Parets del Vallès 89.839 143. Forallac 89.600 144. Vallfogona de Ripollès 89.480 145. Sant Llorenç Savall 89.335 146. Alcarràs 89.202 147. Vilada 88.520 148. Tírvia 87.974 149. Vic 87.475 150. Lleida 87.427 151. St. Joan Vilatorrada 87.400 152. Hostalric 87.248 153. Pobla de Claramunt 87.203 154. Tremp 86.799 155. Sta. Maria Palautor.

86.668 156. Castellgalí 86.423 157. Igualada 86.250 158. Santpedor 85.799 159. Pujalt 85.499 160. Castellnou de Bages 84.819 161. Artesa de Segre 84.792 162. Agramunt 84.587 163. Riudellots de la Selva 84.576 164. Sant Martí Sarroca 84.549 165. Pont de Suert, el 84.397 166. Bell-lloc d’Urgell 83.856 167. Brunyola 83.760 168. St. Vicenç Castellet 83.689 169. Masnou, el 83.282 170. Sant Martí de Tous 82.713 171. Monistrol de Calders 81.664 172. Montornès del Vallès 80.599 173. Carme 80.171 174. Torre-serona 79.574 175. Malla 79.375 176. Sallent 79.334 177. Castellfollit del Boix 79.309 178. Pineda de Mar 79.283 179. Begur 79.144 180. Sant Iscle de Vallalta 78.982 181. Albatàrrec 78.689 182. Orpí 78.100 183. Artés 77.863 184. Torrefarrera 76.730 185. Das 76.665 186. Pobla de Segur, la 76.478 187. Sta. Cecília Voltregà 76.235 188. Artesa de Lleida 75.499 189. Barcelona 75.492 190. Balsareny 75.447 191. Santa Maria d’Oló 75.250 192. Llançà 75.020 193. Sant Quirze Safaja 74.800 194. Calella 74.772 195. Canovelles 74.488 196. Riudoms 74.110 197. Castellbell i el Vilar 73.670 198. Bagà 73.571 199. Castellar del Vallès 73.123 200. Alpens 72.867 201. Almacelles 72.151 202. Avinyó 72.136 203. Gualba 71.630 204. Talamanca 71.518 205. Mont-ras 71.152 206. Foradada 71.144 207. Ullastret 71.081 208. Pau 70.616 209. Prats i Sansor 70.062 210. Pont de Vilomara 69.744 211. Fontanilles 69.018 212. Vila-rodona 68.969 213. Monistrol Montserrat 68.747 214. Roses 68.411 215. Vilassar de Dalt 68.161 216. Piles, les 68.153 217. Sant Julià del Llor 68.067 218. Serra de Daró 67.373 219. St. Esteve Sesrovires 67.301 220. Dosrius 67.187 221. Sta. Coloma Farners 66.801 222. Borges del Camp, les 66.745 223. Sarral 66.579 224. Sta. Eulàlia Ronçana 66.569 225. Manlleu 66.566 226. Sant Pol de Mar 66.414 227. Puig-reig 66.334 228. Maçanet de la Selva 66.175 229. Naut Aran 65.891 230. Alpicat 65.882 231. Vilafant 65.551 232. Callús 65.098 233. Tiurana 65.093 234. Arenys de Munt 64.453 235. Caldes d’Estrac 64.076 236. Estany, l’ 63.473

Penedès Econòmic

juny 2012

3

L’ANÀLISI 237. Castellcir 63.463 238. Roca del Vallès, la 62.710 239. Mura 62.492 240. Guils de Cerdanya 62.128 241. Gavà 62.088 242. Masquefa 61.140 243. Olivella 60.217 244. Rupià 59.974 245. Arenys de Mar 59.947 246. Móra d’Ebre 59.871 247. Corbera de Llobregat 59.689 248. Vilopriu 59.640 249. Ullastrell 59.587 250. Calafell 59.236 251. Sant Julià de Vilatorta 59.126 252. Albiol, l’ 59.094 253. Borrassà 58.910 254. Aiguaviva 58.661 255. Brull, el 58.493 256. Sta. Maria Martorelles 58.055 257. Esparreguera 57.990 258. Vacarisses 57.522 259. Tallada d’Empordà, la 57.510 260. Sabadell 57.425 261. Seva 57.326 262. Garcia 57.169 263. Esplugues Llobregat 56.699 264. Sentmenat 56.422 265. Port de la Selva, el 55.759 266. Rubí 55.693 267. Móra la Nova 55.606 268. Palau-sator 55.425 269. Vilobí del Penedès 55.054 270. Mollerussa 55.040 271. Santa Susanna 55.030 272. Súria 55.024 273. Sta. Mgda. Montbui 55.008 274. Os de Balaguer 54.903 275. Torrent 54.832 276. Castellvell del Camp 54.769 277. Torredembarra 54.675 278. Llambilles 54.653 279. Vila-sacra 54.622 280. Vilamacolum 54.574 281. Llorenç del Penedès 54.379 282. Peralada 54.170 283. Torrelles de Llobregat 53.914 284. Banyoles 53.912 285. Vall d’en Bas, la 53.583 286. Sant Pere de Ribes 53.116 287. Esponellà 53.032 288. St. Llorenç d’Hortons 52.888 289. Sant Sadurní d’Anoia 52.691 290. Sénia, la 52.683 291. Ivars de Noguera 52.655 292. Avinyonet Puigventós 52.533 293. Banyeres del Penedès 52.311 294. Parlavà 52.117 295. Abrera 52.056 296. Seu d’Urgell, la 52.033 297. Vilaür 51.525 298. St. Andreu de Llav.

51.467 299. Marganell 51.323 300. Sitges 51.247 301. Barberà del Vallès 50.877 302. Gimenells 50.662 303. Pals 50.614 304. Ger 50.564 305. Sant Joan les Fonts 50.406 306. Gelida 50.350 307. Arbúcies 50.266 308. Palau-saverdera 50.198 309. Palafrugell 50.133 310. Bordils 50.073 311. Llers 49.950 312. Sant Celoni 49.607 313. Figueres 49.465 314. St. Jaume Domenys 49.332 315. Navata 49.241 316. Bisbal d’Empordà, la 49.219 317. Ripollet 49.147 318. Fontanals Cerdanya 48.949 319. Vielha e Mijaran 48.835 320. St. Andreu de la Barca 48.713 321. Copons 48.698 322. Garrigoles 48.630 323. Castellví de Rosanes 48.517 324. Pardines 48.510 325. Vilassar de Mar 48.506 326. Bisbal del Penedès 48.472 327. Preses, les 48.243 328. Prullans 48.156 329. Sant Jaume Frontanyà 47.976 330. Fornells de la Selva 47.974 331. Pacs del Penedès 47.958 332. Vilamalla 47.638 333. Fortià 47.450 334. Tordera 47.403 335. Vendrell, el 47.296 336. Vilafranca del Penedès 47.276 337. Urús 47.275 338. Benissanet 47.246 339. Sant Joan de Mollet 47.205 340. Cervelló 47.203 341. Rellinars 47.192 342. Cabanyes, les 47.138 343. Ogassa 46.897 344. Viladrau 46.756 345. Amposta 46.740 346. Calonge 46.721 347. Vall de Boí, la 46.444 348. Cambrils 46.325 349. Santa Oliva 46.104 350. Tarragona 46.065 351. Riells i Viabrea 45.916 352. Fontcoberta 45.883 353. Viladasens 45.862 354. St. Esteve de Palaut. 45.479

355. Albinyana 45.428 356. Sant Miquel de Fluvià 45.308 357. Gurb 45.074 358. Malgrat de Mar 44.955 359. Canet d’Adri 44.934 360. Sant Gregori 44.924 361. Martorelles 44.851 362. Sant Feliu de Guíxols 44.840 363. Vila-sana 44.774 364. Tossa de Mar 44.757 365. Sant Feliu de Pallerols 44.701 366. Bellvei 44.661 367. Cellera de Ter, la 44.467 368. Torre de Cabdella, la 44.248 369. Caldes de Malavella 44.169 370. St. Pere de Vilamajor 43.867 371. Bruc, el 43.666 372. Jafre 43.625 373. Pedret i Marzà 43.516 374. St. Antoni Vilamajor 43.514 375. Rialp 43.179 376. Alt Àneu 43.134 377. Jonquera, la 42.928 378. Cabrera d’Anoia 42.894 379. Poal, el 42.877 380. Sant Julià de Ramis 42.876 381. Vilademuls 42.854 382. Siurana 42.686 383. Vallgorguina 42.457 384. Palol de Revardit 42.338 385. Ventalló 42.327 386. Olesa de Montserrat 42.135 387. Roda de Barà 42.130 388. Terrassa 42.108 389. Ampolla, l’ 42.041 390. Castellet i la Gornal 42.013 391. Far d’Empordà, el 41.987 392. Torroella de Fluvià 41.934 393. Campdevànol 41.875 394. Quart 41.869 395. Castellolí 41.861 396. Viladamat 41.726 397. Torregrossa 41.529 398. Esterri d’Àneu 41.401 399. Castelló d’Empúries 41.316 400. Sta. Mgda. i Monjos 41.304 401. Sta. Fe del Penedès 41.231 402. Prat de Llobregat, el 41.211 403. Cubelles 41.204 404. Montferrer i Castellbò 41.142 405. Sant Pere Pescador 41.141 406. Golmés 41.122 407. Vall de Bianya, la 41.022 408. Escala, l’ 40.987 409. Masies de Roda, les 40.874 410. Meranges 40.874 411. Calldetenes 40.629 412. Garriguella 40.456 413. Capmany 40.414 414. Pont de Molins 40.331 415. Collsuspina 40.271 416. Montmeló 40.149 417. Berga 40.082 418. Figaró-Montmany 40.061 419. St. Llorenç Morunys 40.052 420. Saus i Camallera 39.977 421. Armentera, l’ 39.970 422. Pontons 39.881 423. Corçà 39.688 424. Sidamon 39.636 425. Hospitalet Llobregat 39.607 426. Isòvol 39.589 427. Fogars de la Selva 39.571 428. Serinyà 39.493 429. Catllar, el 39.451 430. Puigverd de Lleida 39.328 431. Vilabertran 39.310 432. Olèrdola 39.271 433. Reus 39.219 434. Sarrià de Ter 39.150 435. Taradell 39.129 436. Ametlla de Mar, l’ 38.995 437. Mollet del Vallès 38.975 438. Cistella 38.779 439. Flix 38.771 440. Albons 38.751 441. Bellcaire d’Urgell 38.536 442. Espot 38.376 443. Franqueses Vallès 38.340 444. Ponts 38.290 445. Juià 38.285 446. Lladó 38.229 447. Pallaresos, els 38.176 448. Sils 38.130 449. Mediona 38.123 450. Bescanó 38.057 451. Tona 38.045 452. Sort 38.001 453. Canet de Mar 37.813 454. Bellcaire d’Empordà 37.789 455. Biure 37.782 456. Muntanyola 37.758 457. Vidrà 37.718 458. Verges 37.640 459. Argelaguer 37.601 460. Subirats 37.584 461. St. Climent Sescebes 37.178 462. Montmaneu 37.102 463. Lloret de Mar 37.031 464. Fondarella 37.027 465. Sudanell 36.944 466. Pla del Penedès, el 36.728 467. Juneda 36.714 468. Arboç, l’ 36.653 469. Premià de Mar 36.595 470. Sta. Col. Gramenet 36.537 471. Cornellà del Terri 36.428 472. Camós 36.412

473. Palau d’Anglesola, el 474. Darnius 475. Deltebre 476. Canonja, la 477. St. Bartomeu del Grau 478. Ordis 479. Castellserà 480. Orís 481. Cervià de Ter 482. Campelles 483. Montblanc 484. Cadaqués 485. Crespià 486. St. Julià Cerdanyola 487. Oliana 488. Sant Adrià de Besòs 489. Masarac 490. Girona 491. Granollers 492. Sant Jordi Desvalls 493. Penelles 494. Alcanar 495. Granada, la 496. Montoliu de Lleida 497. Salou 498. Fogars de Montclús 499. Tavèrnoles 500. Blanes 501. Sta. Maria de Corcó 502. Balaguer 503. Olius 504. Masies de Voltregà 505. Soses 506. Sales de Llierca 507. Creixell 508. Gombrèn 509. Vila-seca 510. Tornabous 511. Ullà 512. Garrigàs 513. Botarell 514. Tortellà 515. Ripoll 516. Arbeca 517. Maçanet de Cabrenys 518. Vilobí d’Onyar 519. Vilanova de la Barca 520. Salt 521. Linyola 522. Riumors 523. Corbins 524. Vilanant 525. Palafolls 526. Hostalets de Pierola 527. St. Vicenç de Torelló 528. Pontós 529. Castellar del Riu 530. Badalona 531. Besalú 532. Sta. Llog. d’Àlguema 533. Montagut i Oix 534. Torre de Claramunt 535. Vallfog. de Balaguer 536. Selva de Mar, la 537. Salomó 538. Valls 539. Bellver de Cerdanya 540. Fuliola, la 541. Llavorsí 542. Térmens 543. Torres de Segre 544. Perafita 545. Ivars d’Urgell 546. Mollet de Peralada 547. Torroella de Montgrí 548. Mont-roig del Camp 549. Vespella de Gaià 550. Bàscara 551. Anglesola 552. Sant Martí Vell 553. Badia del Vallès 554. Nou de Gaià, la 555. St. Quirze de Besora 556. Centelles 557. Vallbona d’Anoia 558. Barbens 559. Torrelavit 560. Riu de Cerdanya 561. Castellnou de Seana 562. Riudarenes 563. Aldea, l’ 564. St. Martí de Llémena 565. Cantallops 566. St. Miquel Campmajor 567. Galiana 568. Sta. Eugènia Berga 569. Torrelameu 570. Riudecanyes 571. Ultramort 572. Puigpelat 573. Balenyà 574. Albesa 575. Avià 576. Vallmoll 577. Corbera d’Ebre 578. Prats de Lluçanès 579. Massanes 580. St. Hipòlit de Voltregà 581. Vajol, la 582. Sta. Col. de Queralt 583. Guissona 584. Vilalba Sasserra 585. Vilanova de Segrià 586. Cabanes 587. Jorba 588. Perelló, el 589. Santa Pau 590. Montferri

36.399 36.380 36.241 36.044 35.940 35.934 35.823 35.694 35.541 35.500 35.346 35.285 35.245 35.228 35.096 35.094 35.089 35.081 35.046 34.974 34.956 34.939 34.825 34.802 34.699 34.641 34.639 34.600 34.401 34.271 34.220 34.217 34.212 34.144 34.082 33.951 33.899 33.871 33.856 33.853 33.756 33.659 33.657 33.636 33.559 33.546 33.513 33.475 33.413 33.301 33.285 33.194 33.056 33.035 33.033 33.011 32.957 32.875 32.575 32.515 32.475 32.289 32.213 32.184 32.133 32.073 31.927 31.853 31.841 31.784 31.690 31.606 31.567 31.552 31.535 31.532 31.449 31.447 31.356 31.258 31.150 31.104 31.074 31.035 31.016 30.889 30.883 30.851 30.814 30.809 30.696 30.642 30.629 30.570 30.563 30.552 30.436 30.398 30.393 30.369 30.350 30.257 30.257 30.255 29.901 29.865 29.854 29.797 29.786 29.673 29.603 29.556 29.521 29.436 29.433 29.428 29.415 29.339

591. Lles de Cerdanya 592. Bellvís 593. St. Llorenç de Muga 594. Martorell 595. Sant Jaume d’Enveja 596. Alamús, els 597. Ribera d’Urgellet 598. Cabra del Camp 599. Alp 600. Sant Hilari Sacalm 601. Palau de Sta. Eulàlia 602. Gandesa 603. Vilanova de Bellpuig 604. Planes d’Hostoles 605. St. Feliu de Buixalleu 606. Gironella 607. Vilallonga del Camp 608. St. Guim de Freixenet 609. St. Pau de Segúries 610. Puigcerdà 611. Miralcamp 612. Toses 613. Montellà i Martinet 614. Alguaire 615. Gualta 616. St. Martí de Centelles 617. Sunyer 618. Pira 619. Aitona 620. Celrà 621. Pobla de Montornès 622. Castellví de la Marca 623. Tavertet 624. Aiguamúrcia 625. Organyà 626. Menàrguens 627. Riudaura 628. Riba, la 629. Montmell, el 630. St. Quintí de Mediona 631. Morell, el 632. St. Pere de Riudeb.

633. Portella, la 634. Riera de Gaià, la 635. Querol 636. Cubells 637. Vilanova de Sau 638. Casserres 639. Estaràs 640. Bellmunt d’Urgell 641. Perafort 642. Montbrió del Camp 643. Pratdip 644. Bellpuig 645. Castelldans 646. Agullana 647. Bonastre 648. Olost 649. Sant Boi de Lluçanès 650. Calaf 651. Alcoletge 652. Espluga de Francolí, l’ 653. St. Aniol de Finestres 654. Preixana 655. Montseny 656. Nulles 657. Planoles 658. Sant Feliu Sasserra 659. Massoteres 660. Llanars 661. St. Jaume de Llierca 662. Vimbodí i Poblet 663. Torà 664. Vandellòs 665. Maià de Montcal 666. Valls de Valira, les 667. Masó, la 668. Santa Bàrbara 669. Batea 670. Ulldecona 671. Capellades 672. Gósol 673. Tortosa 674. Llagosta, la 675. Vinyols i els Arcs 676. Molló 677. Coma i la Pedra, la 678. Puiggròs 679. Roquetes 680. Sta. Maria de Miralles 681. Riudecols 682. Montesquiu 683. Rourell, el 684. Castellfollit de la Roca 685. Aspa 686. Pla de Santa Maria 687. Argençola 688. Alcanó 689. Prats de Rei, els 690. Espinelves 691. Llacuna, la 692. Sta. Maria de Besora 693. Alfarràs 694. Alió 695. Vilabella 696. Almenar 697. Renau 698. Amer 699. Selva del Camp, la 700. Torrelles de Foix 701. Vallfogona de Riucorb 702. Bràfim 703. Sant Andreu Salou 704. Bot 705. Rupit i Pruit 706. Colera 707. Seròs 708. Sentiu de Sió, la

29.307 29.278 29.245 29.034 29.034 29.026 28.961 28.862 28.797 28.784 28.779 28.749 28.744 28.736 28.687 28.555 28.546 28.443 28.436 28.423 28.422 28.317 28.271 28.263 28.137 28.114 28.070 28.030 28.005 28.001 27.994 27.918 27.907 27.871 27.834 27.811 27.810 27.703 27.677 27.659 27.563 27.546 27.423 27.379 27.209 27.187 27.182 27.156 27.138 27.049 27.049 26.951 26.948 26.936 26.881 26.844 26.802 26.772 26.658 26.567 26.461 26.439 26.410 26.389 26.383 26.358 26.348 26.275 26.230 26.210 26.195 26.167 26.143 26.110 26.053 25.991 25.982 25.937 25.892 25.805 25.782 25.648 25.638 25.579 25.566 25.538 25.535 25.533 25.531 25.503 25.494 25.480 25.402 25.338 25.317 25.309 25.241 25.228 25.209 25.181 25.176 25.036 25.018 24.933 24.880 24.851 24.824 24.808 24.636 24.609 24.552 24.471 24.468 24.454 24.447 24.427 24.336 24.318

709. Milà, el 710. Alàs i Cerc 711. Vallclara 712. Cabanelles 713. Vilaplana 714. Anglès 715. Alfés 716. Camarles 717. Montgai 718. Gisclareny 719. Solivella 720. Osor 721. Granja d’Escarp, la 722. Massalcoreig 723. Fatarella, la 724. Albi, l’ 725. Camprodon 726. St. Martí Sesgueioles 727. Mont-ral 728. Beuda 729. Sant Ferriol 730. Horta de Sant Joan 731. Guiamets, els 732. Guardiola Berguedà 733. Masdenverge 734. Vilanova Escornalbou 735. Vilagrassa 736. Pobla de Mafumet 737. Isona i Conca Dellà 738. Figuerola del Camp 739. Llosses, les 740. Granera 741. Biosca 742. Alins 743. Alforja 744. Blancafort 745. Sarroca de Bellera 746. Torre de l’Espanyol 747. Pobla de Lillet, la 748. Pontils 749. Calonge de Segarra 750. Oluges, les 751. Olvan 752. Ribes de Freser 753. Algerri 754. Pinell de Brai, el 755. Preixens 756. Savallà del Comtat 757. Sarroca de Lleida 758. Soleràs, el 759. Sant Ramon 760. Vilanova de Prades 761. Lluçà 762. St. Guim de la Plana 763. Llorac 764. Albagés, l’ 765. Ribera d’Ondara 766. Capafonts 767. Coll de Nargó 768. Galera, la 769. Aleixar, l’ 770. Montmajor 771. Espunyola, l’ 772. Rabós 773. Forès 774. Constantí 775. Palma d’Ebre, la 776. Farrals 777. Febró, la 778. Camarasa 779. Cornudella Montsant 780. Albanyà 781. Esterri de Cardós 782. Saldes 783. Ulldemolins 784. Cercs 785. Ginestar 786. Riner 787. Aldover 788. Mas de Barberans 789. Sagàs 790. Maspujols 791. Vinaixa 792. Puigverd d’Agramunt 793. Àger 794. Miravet 795. Vinebre 796. Vilaller 797. Riba-roja d’Ebre 798. Guingueta d’Àneu, la 799. Montclar 800. Rubió 801. Caseres 802. Portbou 803. Vilallonga de Ter 804. Oristà 805. Xerta 806. Castelló de Farfanya 807. St. Mateu de Bages 808. Torrebesses 809. St. Pere Sallavinera 810. Colldejou 811. Duesaigües 812. Pont d’Armentera, el 813. Benifallet 814. Vilalba dels Arcs 815. Vilaverd 816. Belianes 817. Avellanes i Sta. Linya 818. Alòs de Balaguer 819. Queralbs 820. Tivenys 821. Rasquera 822. Quar, la 823. Lloar, el 824. Barberà de la Conca 825. Ascó 826. Passanant i Belltall

24.202 24.071 24.038 24.029 23.944 23.901 23.654 23.591 23.509 23.480 23.440 23.421 23.398 23.371 23.355 23.251 23.203 23.148 23.050 23.013 22.988 22.952 22.891 22.712 22.673 22.668 22.639 22.626 22.471 22.468 22.446 22.338 22.316 22.243 22.203 22.193 22.174 22.099 22.061 21.978 21.965 21.690 21.647 21.581 21.530 21.425 21.415 21.367 21.190 21.130 21.114 21.092 21.031 20.907 20.856 20.805 20.761 20.741 20.666 20.665 20.635 20.611 20.580 20.416 20.336 20.257 20.122 20.102 20.079 19.917 19.904 19.891 19.855 19.837 19.829 19.768 19.731 19.697 19.595 19.492 19.488 19.477 19.449 19.377 19.367 19.290 19.269 19.249 19.227 19.112 19.085 19.064 19.061 19.038 19.013 18.993 18.992 18.960 18.946 18.779 18.726 18.640 18.603 18.433 18.334 18.306 18.288 18.276 18.234 18.213 18.026 18.010 17.962 17.896 17.698 17.639 17.593 17.590

827. Masroig, el 17.463 828. Tivissa 17.410 829. Bisbal de Falset, la 17.401 830. Sora 17.369 831. Marçà 17.309 832. Josa i Tuixén 17.293 833. Gaià 17.271 834. Sta. Maria de Merlès 17.243 835. Godall 17.136 836. Estamariu 17.097 837. Freginals 17.061 838. Granadella, la 17.048 839. Paüls 17.048 840. Sobremunt 16.993 841. Arnes 16.947 842. Rocafort de Queralt 16.908 843. Senterada 16.894 844. Talarn 16.828 845. Conesa 16.786 846. Argentera, l’ 16.589 847. Sanaüja 16.489 848. Lladorre 16.485 849. Montoliu de Segarra 16.351 850. Vallcebre 16.255 851. Bellprat 16.227 852. Pobla de Massaluca 16.142 853. Torms, els 16.139 854. Salàs de Pallars 16.058 855. Navès 16.047 856. Capolat 16.040 857. Vilanova de Meià 16.039 858. Pont de Bar, el 16.038 859. Morera de Montsant 15.942 860. Alfara de Carles 15.915 861. Pradell de la Teixeta 15.903 862. Capçanes 15.882 863. Cervià les Garrigues 15.844 864. Baix Pallars 15.841 865. Torrefeta i Florejacs 15.804 866. Cabacés 15.519 867. Poboleda 15.505 868. Vilosell, el 15.435 869. Gratallops 15.418 870. Margalef 15.398 871. Vilella Alta, la 15.284 872. Maials 15.260 873. Plans de Sió, els 15.256 874. Soriguera 15.255 875. Viver i Serrateix 15.202 876. Cogul, el 15.171 877. Sant Martí d’Albars 15.126 878. Granyena Garrigues 15.115 879. St. Agustí Lluçanès 15.102 880. Montornès de Segarra 15.090 881. Omellons, els 15.039 882. Torre de Fontaubella 15.037 883. Farrera 14.951 884. Porrera 14.884 885. Ivorra 14.819 886. Llobera 14.746 887. Castellfollit Riubregós 14.737 888. Torroja del Priorat 14.582 889. Oliola 14.400 890. Tarrés 14.281 891. St. Sadurní Osormort 14.277 892. Granyena de Segarra 14.259 893. Valls d’Aguilar, les 14.219 894. Fígols 14.159 895. Clariana de Cardener 14.146 896. Veciana 14.129 897. Llardecans 14.080 898. Molsosa, la 13.987 899. Conca de Dalt 13.932 900. Prat de Comte 13.930 901. Arsèguel 13.802 902. Peramola 13.772 903. Figuera, la 13.511 904. Bassella 13.447 905. Castell de Mur 13.432 906. Verdú 13.052 907. Talavera 13.039 908. Juncosa 12.599 909. Almatret 12.545 910. Fígols i Alinyà 12.434 911. Tarroja de Segarra 12.396 912. Sant Martí de Riucorb 12.364 913. Baronia de Rialb, la 12.292 914. Pobla de Cérvoles 12.172 915. Guimerà 12.106 916. Lladurs 11.974 917. Pinós 11.873 918. Espluga Calba, l’ 11.703 919. Arbolí 11.610 920. Bovera 11.597 921. Ossó de Sió 11.522 922. Guixers 11.357 923. Vilella Baixa, la 11.329 924. Floresta, la 11.157 925. Granyanella 11.145 926. Cava 11.100 927. Fulleda 11.090 928. Senan 11.082 929. Vilanova de l’Aguda 10.966 930. Vallbona les Monges 10.745 931. Susqueda 10.558 932. Gavet de la Conca 10.555 933. Ciutadilla 10.339 934. Nalec 9.830 935. Maldà 9.763 936. Llimiana 9.650 937. Castellar de la Ribera 9.019 938. Abella de la Conca 8.980 939. Omells de na Gaia, els 8.931 940. Cabanabona 8.551 941. St. Esteve de la Sarga 8.497 942. Vansa i Fórnols, la 8.257 943. Bellmunt del Priorat 7.911 944. Bellaguarda 7.769 945. Cabó 7.739 946. Pinell de Solsonès 7.256 947. Odèn 6.707

4

Penedès Econòmic

juny 2012

ACTUALITAT

Creixen els casos de veïns morosos en les comunitats de Vilafranca i comarca La crisi econòmica està fent trontollar l’economia domèstica, fins al punt que la morositat veïnal ja suposa el 25% dels retards en algunes finques LÍDIA OÑATE De veïns que no paguen la seva quota a la comunitat, els anomenats morosos, sempre n’hi ha hagut, però arran de la crisi la morositat veïnal s’ha disparat fins a duplicar-se els casos en el darrer any en algunes finques de Vilafranca i comarca. En els últims dos anys, els problemes per impagaments a les comunitats de propietaris han augmentat notablement.

Davant la reincidència, les finques intenten solucionar-ho a través de la mediació, és a dir, contactar amb el propietari morós per saber quina és la manca de liquiditat que pateix i com pot efectuar els pagaments en el futur. Des de les finques, intenten adaptar-se a la situació econòmica del client, tot i que no sempre és possible, ja que “són molts els que ens defugen i no tenen intenció de pagar”, explicava l’administrador de les finques JM Assessors, de Vilafranca. Arribats a aquest punt, la finca envia l’advocat per iniciar el procés judicial. “És llavors quan

molts dels propietaris es posen en contacte amb nosaltres per trobar una solució”. Des de JM Assessors afirmen al Penedès Econòmic que, fins al moment, no han requerit la via judicial per resoldre casos de morositat veïnal. Una sort que no han conegut altres finques de l’Alt Penedès, ja que paral·lelament als conflictes veïnals en les comunitats de propietaris han anat els impagaments de les quotes. És el cas d’una de les finques vilafranquines, Consulting Finques Penedès, des d’on

SI LA MEDIACIÓ NO FUNCIONA ES PROCEDEIX A L’EMBARGAMENT DEL PIS O NÒMINA admeten haver necessitat l’ajut de la justícia per cobrar els pagaments pendents. La majoria de propietaris morosos s’han declarat insolvents, molts d’ells arran de la crisi i l’elevada taxa d’atur,

La morositat en el Codi Civil Català

El Codi Civil Català conté una regulació pròpia de la propietat a la qual queden subjectes els edificis situats a Catalunya.

La llei preveu diversos mecanismes de protecció contra la morositat. El primer és l’ afectació real dels pisos o locals, que responen de les quantitats que deguin a la comunitat els

seus propietaris. Un segon mecanisme es produeix en les transmissions dels pisos: el venedor, en el moment d’atorgar l’escriptura pública de venda davant del notari, haurà de declarar que està al corrent en el pagament de les despeses generals de la comunitat o, en cas contrari, l’estat dels seus deutes amb la comunitat, excepte si el comprador hi renuncia expressament.

En tercer lloc, la constitució d’un fons de reserva, que té com a finalitat atendre despeses imprevistes de reparació de caràcter urgent o la contractació d’una assegurança, constitueix una garantia en favor del patrimoni comunitari, ja que permet disposar de forma immediata d’una quantitat no inferior al 5 % del pressupost anual, sense necessitat d’ exigir derrames addicionals als propietaris.

Font: Arrenta

que cada dia ofega més les famílies. “Intentem ajustar al màxim el preu de les quotes, i esgotar fins on puguem la via amistosa”, ens comentava l’administradora de Consulting Finques Penedès, Irene Novillas, “però a vegades no tenim més remei que iniciar la via judicial”, afegia. Però no és l’única administració de finques, ja que el retorn de rebuts per manca de saldo està a l’ordre del dia i l’única manera de solucionar-ho és perseguint el morós.

“En aquests casos posem totes les facilitats que estiguin al nostre abast perquè puguin complir amb els pagaments”, ens explica l’administradora d’una assessoria vilafranquina. Tot i això, des de les finques ens comenten que s’han trobat amb certs propietaris d’immobles que, tot i disposar de diners en el seu compte corrent, decideixen no pagar. “Si s’incrementa la morositat i sabem que té ingressos, el portem a judici”, afirmen des de l’assessoria.

A Consulting Finques Penedès critiquen la barra d’aquelles persones que aprofiten la crisi per no pagar les quotes de la comunitat, “se sumen al carro de la crisi”, afegeix Novillas.

En el pitjor dels casos, s’acaba amb l’embargament del pis o de part de la nòmina (si en té) del propietari morós per poder abonar els deutes pendents. Com a ultimàtum, molts propietaris decideixen pagar les quotes endarrerides per no perdre el pis. En

aquests casos, tant les comunitats de propietaris com les finques i assessories han d’actuar amb celeritat, ja que la llei estipula que el propietari morós només està obligat a pagar els rebuts del darrer any en curs, excepte en el cas que hi hagi proves de que en aquell període ja s’havien fet reclamacions per pagaments pendents. Moltes comunitats acostumen a tardar un any a reaccionar en aquestes

LA MAJORIA DE MOROSOS TENEN POCS RECURSOS ECONÒMICS, TOT I QUE ALGUNS APROFITEN LA CRISI PER EVADIR ELS PAGAMENTS situacions, però és important que denunciïn abans del segon any, ja que podrien perdre la possibilitat de rebre les quotes acumulades.

“A molts veïns els sap greu les paraules de denúncia, via judicial o embargament”, ens explica Novillas, però davant de la morositat reincident cal fer gestions tan aviat com sigui possible.

En els últims anys els impagaments en les comunitats de propietaris s’han anat incrementant, i des de les finques no esperen que

millori, just el contrari, ja que l’atur i el cost de la vida estan a l’alça. “De morositat sempre n’hi ha hagut, però l’any que ve no millorarà”, comenta l’administrador de JM Assessors. Un dels canvis que s’han produït en aquest parell d’anys és el de la tipologia de propietari morós. Si bé abans es tractava d’immigrants, ara el perfil és el d’un cap de família autòctona, que pateix dificultats econòmiques i no pot fer front als pagaments habituals. Aquesta situació també repercuteix en els costos de les finques i assessories que gestionen comunitats de veïns, ja que es duplica la feina cada vegada que han de perseguir més propietaris morosos.

A nivell català, el 2011 un 23,5% de les comunitats de propietaris tenien com a mínim un veí morós. Aquest percentatge s’ha vist ampliat en els darrers dos anys, ja que el 2009 era d’un 16,2%, mentre que el 2010 va créixer fins el 20,2%. En les províncies de Barcelona i Tarragona l’increment en aquest període ha estat del 5,3% i del 7,6%, respectivament. En aquestes dues províncies, l’impacte més fort de la morositat va ser del 2009 al 2010, quan el percentatge va augmentar un 3,9% a Barcelona i un 4,7% a Tarragona. Però on s’ha disparat la morositat veïnal, especialment en el darrer any, és a la província de Lleida amb més d’un 9% d’increment des de 2009, mentre que a Girona ha estat del 7,6%.

juny 2012

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

juny 2012

ACTUALITAT

Sostenibilitat mediambiental i formació, assignatures pendents de l’Alt Penedès La comarca ha millorat la seva competitivitat en l’últim any i ja és 13a a Catalunya, just després del Garraf i 10 llocs per davant del Baix Penedès LÍDIA OÑATE La comarca de l’Alt Penedès ha ascendit una posició i ja és 13a amb 35,8 punts de 100 possibles, en el rànquing de competitivitat a Catalunya de l’Índex ADEG, que elabora la consultoria Actíva Prospect. Aquesta és la vuitena edició de l’Índex, que realitza una anàlisi en profunditat dels factors de competitivitat de les 41 comarques catalanes. El Garraf (12è) està just per davant de l’Alt Penedès, amb 35,9 punts, mentre que el Baix Penedès (29,6) retrocedeix dues posicions i se situa 23è. En total, es detallen 45 indicadors socioeconòmics englobats en deu dimensions. Al capdavant es troba el Barcelonès (65,2) per tercer any consecutiu, seguit del Vallès Occidental (47,3) i el Baix Llobregat (46,3), que ocupen la segona i tercera posició.

L’Alt Penedès és una de les comarques amb més indústria de Catalunya, alhora que també de les que més innovació i valor afegit aporta. Un dels factors claus es troba en les sinèrgies entre els sectors, ja que el primari, amb una bona part del terreny dedicat a l’agricultura, complementa l’industrial, no només de fàbriques, sinó també de cellers, i repercuteix en el terciari, el de serveis, a través del turisme o venda de productes. Sens dubte, la diversificació de l’economia és un punt a favor a tenir en compte, ja que genera moltes economies diverses que permeten obtenir nous béns i oferir nous serveis. Malgrat la destrucció d’empreses i ocupació arran de la crisi, pel president de l’ADEG, Xavier Cardona, “aquest és un model d’èxit que cal mantenir i millorar”. Entre els factors que més destaca l’Alt Penedès hi ha la bona disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures (4a posició) i la innovació i desenvolupament tecnològic (6a posició), cosa que augmenta les opcions de sortir de la crisi amb més possibilitats. També disposa d’un bon accés als mercats de clients i proveïdors, cosa que ajuda a l’exportació. Per la comarca passa un dels principals eixos del transport de mercaderies cap al mercat europeu, l’AP-7; la xarxa viària i ferroviària està connectada

amb les províncies de Barcelona i Tarragona; i l’Eix Diagonal connecta amb l’interior. En un futur pròxim es milloraria encara més amb el corredor mediterrani. La sostenibilitat social (salaris, l’atur i l’ocupació...) es manté en bona posició (13a). L’Alt Penedès és la quarta comarca catalana on es destrueix menys ocupació i la novena, de teixit empresarial.

L’ALT PENEDÈS DESTACA EN LA DISPONIBILITAT DE POLS PER CRÉIXER I LA INNOVACIÓ La formació i la sostenibilitat mediambiental són els factors competitius que cal millorar amb més necessitat. Tot i que en els darrers anys han augmentat els universitaris, des de l’ADEG apunten que s’hauria d’incrementar el seguiment d’estudis post-obligatoris com el batxillerat o la formació professional. L’emprenedoria és un àmbit que també caldria fomentar. Des del punt de vista me-

diambiental els reptes són majors.

La comarca presenta indicadors força negatius en termes comparatius i, tot i els avenços que s’han produït, continua perdent posicions respecte al conjunt de comarques catalanes. Els indicadors mostren com l’Alt Penedès és de les comarques on es registra un menor índex de valorització dels residus industrials (la 39a), on els serveis mediambientals estan menys desenvolupats (la 36a) i on l’impacte de l’activitat industrial per km2 és més elevada (35a).

Pel que fa a la resta d’elements analitzats, el consum d’aigua i la generació i tractament de residus municipals, la situació de la comarca és menys negativa, tot i que també suposa un dels àmbits en què s’han de produir millores per garantir la sostenibilitat futura del model de desenvolupament actual.

Tot i aquests factors negatius, Cardona està convençut que l’Alt Penedès sortirà abans de la crisi i millor que les comarques del Garraf i el Baix Penedès, ja que “la seva economia està molt diversificada, i té més valor afegit”, cosa que li permetrà augmentar el teixit empresarial i reduir l’atur.

Un problema addicional amb el

qual es troben les comarques costaneres és, precisament, l’alta taxa d’atur en la construcció. Mentre que durant els anys de bonança a l’Alt Penedès l’ocupació en el sector de la construcció representava el 7% del total, al Garraf i el Baix Penedès ascendia fins el 20%. Des de l’ADEG també destaquen que

l’Alt Penedès manté un bon equilibri entre l’activitat econòmica i la residencial, cosa que permet a la població trobar feina a prop de casa. Aquest aspecte és força rellevant, ja que això permet a la població comarcal trobar feina a prop de casa, sense haver de buscar-ne fora.

Penedès Econòmic

juny 2012

7

ACTUALITAT

Es lliuren els premis Creajove 2012

Les Obres Socials de les caixes passaran a ser fundacions La Generalitat vol aprovar una normativa que permeti fiscalitzar els comptes de les entitats REDACCIÓ

El Centre Àgora de Vilafranca va celebrar el 29 de maig la 10a edició de la Jornada de l’Emprenedor en el marc de les accions del Creajove 2012, un programa promogut per l’Ajuntament de Vilafranca per incentivar la creativitat i l’emprenedoria entre els joves de la comarca. Un total de 92 candidatures es van presentar en aquesta edició, 18 de les quals ho van fer a la categoria de millor projecte empresarial i la resta a la categoria d’idea més creativa. El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca, Joan Manel Montfort, va cloure la jornada indicant que des de l’organització hi ha ha plena satisfacció per la resposta obtinguda i va assenyalar la importància de fer una aposta decidida per l’emprenedoria.

Montfort va referir-se a les idees creatives que es van presentar: “Crec que poden madurar en projectes empresarials de futur”, va assegurar. Al llarg

de la jornada es van poder seguir dues ponències relacionades amb l’emprenedoria, a càrrec del promotor de l’empresa Nine! Creative Agency, Jordi Calaf, que va exposar les seves experiències de jove empresari. Artur Massana i Vander Lemes, de l’empresa Lead Learning Lab, van oferir una segona conferència sobre l’art de persuadir en paraules. Per tancar l’acte es va fer el lliurament dels premis Creajove 2012 als alumnes de l’IES Jacint Verdaguer Carles Pérez i Dani Carripio. L’empresa DCookies va guanyar per la millor iniciativa empresarial.

El jurat, compost per cinc representants de les entitats col·laboradores del programa (Jove Cambra Internacional de Vilafranca, ADEG, UEP i Ajuntament de Vilafranca) i un professor de l’IES Milà i Fontanals, va assenyalar la dificultat d’elecció a causa de l’alt nivell de creativitat de les propostes presentades.

La Generalitat de Catalunya està enllestint la modificació de la llei de Caixes catalana que pretén donar pas a nous mecenes en les fundacions que derivaran fons a l’obra social de les antigues caixes d’estalvi. Es preveu que en un termini de dos setmanes l’avantprojecte de llei arribi al Parlament de Catalunya.

Aquestes fundacions heretaran la tasca que realitzaven les obres socials de les caixes d’estalvi, tot i que veuran notablement reduïts els seus ingressos. Les fundacions perdran el vincle amb les caixes, que no hi faran ingressos.

La nova normativa afecta a les antigues caixes de manera diferent. “La Caixa” és l’única que no quedarà subjecta a aquesta llei, com a mínim de moment, ja que encara és titular de la majoria del capital de CaixaBank i només li afectaria en cas que en perdés el control.

De les vuit caixes que hi havia a Catalunya, totes han perdut el seu pes en favor dels bancs amb els quals s’han fusionat.

L’excepció és Caixa Penedès, que es va integrar en una SIP i manté un 28% de Mare Nostrum. Això podria generar algun dividend per a l’Obra Social de l’entitat, però igualment ha de constituirse en una fundació.

“La Caixa” mantindrà el seu pressupost d’Obra Social inalterable, xifrat en 500 milions d’euros. Pel que fa a la resta de fundacions, la seva dotació és tota una incògnita a hores d’ara.

Només al 2008, aquestes entitats van destinar més de 135 milions d’euros a cultura, educació, sanitat i assistència. Ara, les caixes

“LA CAIXA” ÉS L’ÚNICA QUE MANTINDRÀ LA SEVA OBRA SOCIAL, JA QUE CONTROLA LA MAJORIA DE CAPITAL DE CAIXABANK hauran de captar recursos d’altres institucions o ser autosuficients.

Amb aquest canvi legislatiu, que serà analitzat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), la Generalitat s’assegura que sigui ella mateixa la que supervisi i controli les fundacions especials de les caixes

d’estalvi. Quan al febrer el govern espanyol va aprovar la primera reforma financera d’aquest any, va prendre el control d’aquestes fundacions a les comunitats autònomes per quedar-se’l. Al Congrés dels Diputats, però, el grup parlamentari de CiU va pactar un canvi legislatiu que permetés els governs autonòmics mantenir el control de les fundacions.

En el patronat de les fundacions especials, a més de les entitats aportadores de recursos, hi haurà uns altres tres grans grups: les entitats públiques o privades tradicionals de les caixes d’origen, entitats privades que promoguin activitats similars i persones de reconegut prestigi.

Al tancament d’aquesta edició, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) havia convocat una assemblea pel proper 9 de juliol, amb l’objectiu d’aprovar la transformació de l’Obra Social de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) en una fundació de caràcter especial. En cas contrari, dissoldre-la i liquidar-la.

8

Penedès Econòmic

juny 2012

ACTUALITAT

Vilafranca acollirà el 14è Fòrum de Joves Emprenedors La Jove Cambra de Vilafranca ofereix formació i diversió en les jornades, els dies 13, 14 i 15 de juliol IVET BOLTÀ Desenes de joves emprenedors de tot Catalunya participaran en el 14è Fòrum de Joves Emprenedors, que enguany organitza la Jove Cambra de Vilafranca (ja ho va fer el juliol de 2006, amb gran èxit de resultats) i que tindrà lloc el 13, 14 i 15 de juliol a La Fassina i l’Alberg Municipal de la capital de l’Alt Penedès.

Seran uns dies molt intensos, en què joves de 18 a 35 anys amb inquietuds emprenedores de qualsevol àmbit -empresarial, social, cultural, educatiu, etc.- rebran formació molt pràctica per potenciar les habilitats directives i de lideratge i el treball en equip.

Per participar-hi, només calen “joves amb empenta, amb ganes d’aprendre, disposats a entregarse a un cap de setmana amb un ritme alt de formació, però també de treball en grup, de convivència, d’aprenentatge i diversió”.

El període de preinscripció és de l’1 al 30 de juny, a través del web www.forumdejovesemprenedors.cat. S’han ofert 40 places, algunes dirigides a treballadors d’empreses. El preu s’ha rebaixat a 245 euros per ajustar-se a la conjuntura actual. Gràcies a una col·laboració amb Càrites, a més, ofereixen una matrícula gratuïta per a un jove amb situació de risc d’exclusió social.

El programa de treball del Fòrum està dirigit per l’Institut de Formació de la Jove Cambra de Ca-

talunya i es basa en una metodologia que combina les sessions teòriques dels seminaris amb conferències d’experts i activitats pràctiques a l’aire lliure en un Team Working que permet estrènyer llaços i intercanviar idees i experiències amb els companys.

Perquè la jornada sigui encara més motivadora, un dels seminaris s’impartirà en anglès i anirà a càrrec d’una formadora de la Junior Chamber International.

Els seminaris principals, sobre motivació i lideratge, direcció de projectes, tècniques de negociació i comunicació dins l’equip, són impartits per professionals de primera línia, amb reconegut prestigi. Els docents més destacats són l’emprenedor, formador i comunicador Albert Riba, cofundador de inPreneur; l’especialista en coaching comunicacional Jordi Simón; i el director de la Fundació Jaume Casademont, Enric Sucarrats.

A més d’aprendre les habilitats directives, un altre dels objectius del Fòrum és fomentar l’emprenedoria al Penedès i a Catalunya. La Jove Cambra de Vilafranca considera que “amb l’organització del Fòrum, la Jove Cambra i l’Ajuntament de Vilafranca donen un pas més cap a la consolidació d’aquesta activitat i d’aquest tarannà emprenedor a la nostra comarca”.

La Jove Cambra és una associació sense ànim de lucre, apartidista i aconfessional, amb presència internacional, que organitza acti-

Prologis compra tres naus a l’Alt Penedès

vitats per potenciar les habilitats directives i l’esperit emprenedor de manera pràctica i dirigides a projectes per a la comunitat. La Jove Cambra de Vilafranca forma part de la Federació de Joves Cambres de Catalunya.

PLANNING DIVENDRES 13 DE JULIOL: 18.00 Benvinguda als participants: arribada, inscripcions i cerimònia obertura 19.00 Conferència 22.00 Sopar 23.30 Formació Equips Treball DISSABTE 14 DE JULIOL: 08.00 Esmorzar 09.00 Seminari 11.00 Coffee Break 11.30 Seminari 13.30 Dinar 15.30 Seminari 17.30 Coffee Break 18.00 Seminari 20.30 Cloenda Seminaris 22.00 Sopar 23.30 Reunió Equips Treball

L’operador logístic Prologis, un dels majors propietaris i gestors d’immobles industrials del món, ha adquirit al fons d’inversió immobiliària P2 Value, de Morgan Stanley, tres naus al municipi de la Granada. Aquesta operació d’inversió compren un total de 61.000 metres quadrats de zona industrial segons ha informat Jones Lang LaSalle, que ha

assessorat Morgan Stanley en la venda de les tres naus, que “estan ocupades al cent per cent per inquilins de primer nivell”. El primer magatzem està arrendat per les empreses Bruneau, Coral Transports & Stocks, Frigicoll i FCC Logística, companyia que també és inquilina de la nau número tres. El segon immoble està totalment ocupat per Camper.

BMN incrementa en un 84% els ICO

DIUMENGE 15 DE JULIOL: 08.00 Esmorzar 09.00 Team Working 14.00 Dinar 16.00 Acte de Cloenda

Els joves empresaris reivindiquen tenir més presència en les institucions empresarials REDACCIÓ

La Federació d’Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya (FAJEEC) va presentar el passat maig a Barcelona l’estudi en què es fa palesa l’escassa representació que la generació de joves empresaris de 30 a 45 anys té en l’actualitat en les institucions empresarials de la societat civil a Catalunya i la manca de relleu generacional a les patronals i als organismes de concertació social.

La campanya #arajovesempresaris neix amb la voluntat de provocar un debat i la sensibilització envers la situació actual entre l’opinió pública i de difondre aquestes reivindicacions, per tal que arribin a tots el àmbits de la societat.

El vilafranquí Jordi Solé Tuyà, president de la FAJEEC, destaca el suport pràcticament unànime del col·lectiu de joves empresaris i emprenedors de Catalunya a la campanya i que ja te l’adhesió de 14 associacions de joves empresaris i emprenedors del país, altres

col·lectius com els joves d’UGT, CCOO, etc.

Van assistir a l’acte els presidents i representants de: Nous Empresaris i Emprenedors de Catalunya (NEEC), Ecoemprenedors, Xarxa Onion, Joves Advocats de Catalunya, Associació Tecnològica de Joves Emprenedors (ATJE), Joves d’Empresa de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf (ADEG), Institut Sallarès i l’Associació d’Emprenedores i Emprenedors del Baix Montseny entre d’altres.

Caixa Penedès-BMN ha concedit crèdits ICO a empreses catalanes per un import superior als 125 milions d’euros durant el primer quadrimestre de l’any, cosa que representa un 84% més respecte a la xifra registrada en el mateix període del 2011. Caixa Penedès forma part del Grup BMN que, en els primers quatre mesos del present exercici, ja s’ha posicionat

com un dels bancs més actius en finançament ICO amb 442 milions d’euros, cosa que el situa en el sisè lloc del rànquing nacional en aquest apartat.

L’objectiu de BMN, que treballa amb més de 100.000 empreses, tant grans corporacions com pimes, és concedir nous crèdits per un valor superior als 1.000 milions d’euros al llarg de l’actual any.

Penedès Econòmic

juny 2012

9

EMPRESA

L’empresa penedesenca Especialitats Masdéu s’expandeix al mercat exterior LÍDIA OÑATE L’empresa de productes alimentaris Especialitats Masdéu, situada a Puigdàlber, va exportar l’any passat al mercat internacional la meitat de la seva producció. Aquest percentatge s’ha incrementat notablement des que l’empresa penedesenca va decidir ampliar el seu mercat a l’exterior, ara fa cinc anys. En el primer any ja es va exportar el 5% i el segon un 12%, i així paulatinament fins arribar al 50% que exporta avui dia als principals països europeus, nord-amèrica i oceania.

Especialitats Masdéu és una empresa familiar que ven productes alimentaris molt diversos. Amb un ampli catàleg de bases per a galetes com els mini-cons i els famosos macarons (galetes rodones tintades), i productes selectes com melmelades, postres o entrants, Especialitats Masdéu vol fer arribar a arreu del món els

seus productes, en especial, als mercats emergents com la Xina o l’Índia. “El nostre objectiu és vendre als hotels i cadenes de restaurants internacionals, on encaixen els nostres productes amb el tipus de cuina que ofereixen, ja que en

L’OBJECTIU ÉS EXPORTAR ALS PAÏSOS EMERGENTS COM LA XINA, L’ÍNDIA O DUBAI l’autòctona no acostumen a tenir cabuda”, explica David Masdéu, director de màrqueting i vendes de l’empresa.

Una de les vies per guanyar en difusió és promocionar l’empresa en salons i fires d’alimentació.

Recentment, Especialitats Masdéu va tenir presència a les fires

d’Itàlia i Dubai, on es van fer més de 200 contactes. En l’espai d’estand, situen una petita cuina on Joan Morell, cuiner i propietari del restaurant Cal Diari, de Sant Martí Sarroca, realitza els farcits dels diferents productes de Masdéu. “A l’estand mostrem com es pot consumir el producte i l’assortiment de sabors amb els quals es combina la galeta”, explica Masdéu, “és llavors quan el producte té eficàcia, sinó els visitants no acaben d’entendre com es consumeix”. A l’octubre seran a la fira Food&Hotel de Shangai, i de cara a l’any que ve tenen pensat estar presents a les fires de Lió, Tòquio i Hong Kong.

Especialitats Masdéu produeix prop de 100.000 mini-cons i 60.000 macarons diàriament, dos dels productes que tenen més sortida. “Produïm mecànicament i el màxim automatitzat possible per poder arribar al mercat tenint el mínim d’incidència de mà d’obra i així no haver de

 El cuiner Joan Morell farceix galetes d’Especialitats Masdéu

deslocalitzar la producció”, explicava Masdéu. Des que es va fundar, l’empresa penedesenca ha primat la qualitat en tots els seus productes, un aspecte que en els països emergents costa trobar.

“Cada mes sorgeixen problemes sanitaris arran d’algun producte adulterat o matèries primeres que no mantenen els bàrems de conservació”, comenta Masdéu.

Aquesta preocupació juga a favor seu, ja que els clients dipositen

més confiança en la seva marca.

L’any passat Especialitats Masdéu va aconseguir la qualificació de seguretat alimentària de BRC (British Retail Council), que és l’equivalent a l’IFS (International Food Standard), creat el 2002 per la Unió Federal de l’Associació del Comerç alemany i que s’ha convertit en una referència a l’Europa occidental. El mateix 2011 Masdéu va obtenir l’IFS, cosa que li ha obert més mercat europeu.

10

Penedès Econòmic

juny 2012

ACTUALITAT

EL CLUB BASE OLÈRDOLA SORTEJA UN CITROËN C1

NOU ESPAI COMERCIAL A LA RAMBLA NOSTRA SRA.

Coincidint amb els partits de cloenda de temporada programats el cap de setmana del 16 i 17 als camps municipals d’Els Pins de Moja, dissabte al matí el Base Olèrdola realitzava l’acte de lliurament del cotxe que havia sortejat davant notari el 8 de juny. El vehicle, un Citroën C1 del concessionari Auto Garatge Figueras, va ser per a Vicenta Arnal, veïna de Canyelles. Ella havia obtingut el número guanyador, el 3.535, gràcies al seu nebot, Carles Muntané, jugador

El Casal de Vilafranca busca nou llogater per als baixos de l’edifici situat al número 37 de la rambla de Nostra Senyora.

Una operació que transformarà la planta baixa de l’edifici amb un doble objectiu; per una banda crear un espai comercial amb 140m2 al centre de la Rambla i per una altra, modificar l’accés a l’edifici de seccions de l’entitat, ordenant la seva comunicació vertical, creant un espai d’atenció al soci a peu de carrer i dotant-lo d’un ascensor.

aleví del Base Olèrdola. Per haver donat la sort s’emporta un val de material esportiu.

Aquest mateix premi també el va obtenir el jugador Arnau Álvarez, en aquest cas per haver estat qui més butlletes va vendre.

La taxa d’atur baixa per tercer mes consecutiu a l’Alt Penedès

BMN COMERCIALITZA MÉS DE 120 HABITATGES DE LA COSTA DAURADA Aprofitant l’inici de la temporada estival, l’oficina de Caixa Penedès-BMN a Cunit ha habilitat un espai d’atenció comercial per a la venda d’immobles que romandrà fins al 31 de juliol.

Aquest espai atendrà els clients interessats a adquirir vivendes en destacats municipis de litoral tarragoní com ara el mateix Cunit, Calafell, Altafulla, Cambrils o Sant Carles de la Ràpita.

L’entitat posa a disposició dels potencials compradors un variat

catàleg d’ofertes que recull més de 120 immobles de tot tipus.

Els compradors podran gaudir d’importants avantatges com ara finançaments fins al 100% i descomptes en el preu de venda de fins a un 30%.

JOAN MARCHAN VIDAL President 2012 Jove Cambra Internacional de Vilafranca

IVET BOLTÀ

L’altra cara del fracàs

L’atur ha baixat a l’Alt Penedès en un 0,26% aquest mes de maig respecte a l’abril, situant-se a un total de 8.751 persones que no tenen feina en aquesta comarca. És el tercer mes de descens consecutiu, igual que a Catalunya, on el nombre d’aturats ha disminuït en un 0,75% aquest mes de maig, el que representen 4.789 persones menys a les llistes dels desocupats.

Aquesta bona notícia s’explica per la proximitat de la campanya d’estiu, que també ha beneficiat la nostra comarca, on aquest mes hi ha 145 persones menys aturades.

TOT I QUE L’ANY VA COMENÇAR AMB POCA PERSPECTIVA DE MILLORA, A LA PRIMAVERA S’HA CREAT MÉS OCUPACIÓ El perfil més comú és el d’un home d’entre 35 i 44 anys.

De l’Alt Penedès, el municipi més afectat per l’índex d’atur és Torrelles de Foix (22,31%), mentre que els que més ocupació presenten són Les Cabanyes, amb una taxa del 9,04%, Torrelavit (9,06%) i Vilobí del Penedès (9,12%).

L’Alt Penedès ha vist millorar la seva situació d’atur els tres darrers mesos. El gener i febrer, la situació empitjorava, ja que l’atur anava a l’alça, tal com s’afirmava en l’Informe ADEG de Conjuntura Econòmica per a les comar-

ques del Penedès i el Garraf, ben al contrari que a Catalunya on es mostrava cert optimisme.

De gener a març, la indústria i la construcció van seguir perdent ocupació en aquestes comarques, i a l’Alt Penedès es van notar molt els efectes de la reordena-

ció del sistema financer. També a l’administració pública es van notar els ajustos pressupostaris, mentre que les retallades en la sanitat i educació sembla que es van estabilitzar. Al maig, tots els sectors han reduït l’atur menys el dels serveis, que s’ha estabilitzat.

La por al fracàs és quelcom intrínsec en la societat espanyola i catalana. Aquí tendim a considerar el fracàs com una vergonya social, com quelcom menyspreable. S’ha arribat al punt que s’ha estigmatitzat la experiència del fracàs i això acaba atacant l’autoestima dels pocs emprenedors del país. I és que el 50% dels empresaris espanyols tenen por del fracàs i això talla qualsevol iniciativa d’emprendre algun projecte.

Espanya té una taxa d’emprenedoria del 5,1%, segons les últimes dades disponibles de la Comissió Europea, en canvi a Estats Units la taxa ronda el 10,3%. Aquesta diferència tant significativa té molt a veure amb la concepció del fracàs en cada una de les cultures.

Mentre els professionals nordamericans tenen un apartat en el seu currículum per destacar els fracassos com una experiència més, aquí tot fracàs s’intenta ocultar per no ser assenyalat com un perdedor.

I és que aquest concepte que qui fracassa és un perdedor per tota la vida, és totalment erroni. Una famosa cita de Charles Dickens exemplifica aquesta visió positiva sobre el fracàs: “Cada fracàs ensenya a l’home quelcom que necessitava aprendre”. I és que l’aprenentatge que s’obté de l’experiència d’haver emprès

un projecte i haver fracassat, és únic i el més valuós que ningú pugui adquirir. Això no t’ho ensenya cap universitat.

Seguint amb aquesta comparació entre la societat espanyola i la nord-americana, en aquest sentit, segons els experts, un emprenedor nord-americà experimenta 3,75 fracassos empresarials abans d’aconseguir un èxit.

D’altra banda, d’aquest 5% d’emprenedors espanyols dels quals abans parlàvem, el 64% dels que fracassen en un negoci, ja no tornen a intentar-ho una segona vegada. És per això que en la conjuntura de crisi actual en què ens trobem és essencial canviar aquest concepte que tenim del fracàs, ja que ara més que mai es necessita gent emprenedora, amb empenta i creativitat per dur a terme projectes que creïn benefici a la societat.

Però això, com ja vaig escriure en un article anterior, quan parlava sobre l’actitud emprenedora, no és quelcom que es pugui canviar en dos dies. Cal transmetre aquests valors des de la base, des del sistema educatiu perquè així les noves generacions perdin aquesta por a la paraula “fracàs”.

Ja que, com va dir Franklin Roosevelt, “A la vida hi ha quelcom pitjor que el fracàs: el no haver intentat res”.

Penedès Econòmic

juny 2012

11

EMPRESA

Pastissos americans a la catalana, una nova via de mercat en temps de crisi A principis de juny va obrir Pink Sugar, una nova pastisseria-cafeteria a Vilafranca centrada en rebosteria americana, però de paladar mediterrani LÍDIA OÑATE Pastissos d’ensomni, d’aquells que van començar a aparèixer a la societat americana als anys 60, i que ens van arribar a través de les pel·lícules, quan vèiem les mares passant les tardes a casa fent delícies per tota la família. Aquest és l’esperit que inspira Pink Sugar, una nova empresa a Vilafranca que uneix tres negocis en un: pastisseria, cafeteria, i botiga.

Impulsada per una manresana, Rosemary Fernández, i un vilafranquí, Àngel Sendra, el nou local d’uns 180 m2 és la bogeria de qualsevol addicte als dolços. Només entrar per la porta, la botiga presenta un reguitzell de pastissos fondant, cup-cakes, push-up cake i galetes fondant, els principals productes de Pink Sugar.

Tot està calculat al mil·límetre.

D’estil profundament americà,

Fernández reconeix que tot ha estat obra seva, ja que feia temps que tenia la decoració en ment.

“Volia traslladar la dolçor i el romanticisme dels pastissos a la decoració de la botiga”, ens comenta Fernández.

PINK SUGAR TRASLLADA LA DOLÇOR DELS PASTISSOS A L’AMBIENT DEL LOCAL El cert és que, a simple vista, pot semblar un negoci arriscat, però Pink Sugar té molt clar que la seva competència no és la pastisseria convencional. “Nosaltres oferim un producte que abans no

hi era pràcticament a Espanya”.

Per assegurar-ne l’èxit, Pink Sugar ha explotat l’estètica i rebosteria americana, però l’ha adaptat al paladar mediterrani, ja que “si s’importés la rebosteria americana tal com és seria un fracàs, perquè no estem acostumats als sabors tan empalagosos”. Una de les característiques que més sorprèn és la diversificació del negoci. El local de Pink Sugar té tres línies de negoci diferenciades (botiga, cafeteria i pastisseria) però que es complementen entre si. A més, ofereix cursos de formació de rebosteria americana, per tal de donar a conèixer aquest tipus de pastisseria. Es tracta d’un negoci molt complet, ja que Fernández i Sendra han volgut abarcar diversos serveis i productes, com el de la joieria amb motius pastissers.

Emprendre una empresa avui dia no és una tasca fàcil; i així ens ho confirma Fernández, que les ha vist de tots colors abans de poder obrir Pink Sugar. “Avui dia és molt complicat iniciar un negoci. Les empreses estan molt escarmentades i no et fien res”, ens explica la propietària, que admet que ho ha hagut de pagar tot “amb anterioritat i al comptat, ja que temen no cobrar.” Aquest ha estat un handicap molt important per a l’empresa que, a més de reformar el local i adaptar-lo a les seves necessitats, ha hagut d’invertir tot el pressupost en els productes alimentaris i de decoració que han necessitat per tirar el negoci endavant. “Hem trobat a faltar poder iniciar el negoci es-

glaonadament, és a dir, pagar a mesura que el negoci va avançant i donant fruits”. A tot això, cal sumar l’alt preu del lloguer dels locals de Vilafranca, que giren

“AVUI DIA ÉS MOLT DIFÍCIL EMPRENDRE UN NEGOCI. HO HAS DE PAGAR TOT ABANS I AL COMPTAT” entorn els 40euros/m2, gairebé el doble que a d’altres ciutats com Vic, Vilanova o Igualada.

Fins al moment sembla que ha valgut la pena, ja que en el dia de la inauguració, el passat 2 de

juny, les impressions dels que van passar pel local van ser d’allò més il·lusionants. “La gent va quedar molt sorpresa, no esperaven que obrís una botiga d’aquest tipus a Vilafranca”, confessa Fernández. L’originalitat i la novetat són conceptes indispensables per Pink Sugar que, des que ha obert, ofereix productes innovadors i diferents que no es troben a altres llocs. Sap que ampliar el negoci en els temps que corren és difícil, “aspirar molt alt” diu ella, però en un futur pròxim li agradaria obrir una nova botiga-cafeteria a Vilanova i la Geltrú. De moment, però, esperen consolidar la botiga que han obert a Vilafranca, “però tant aviat com puguem i veiem clara l’expansió anirem a Vilanova”. L’objectiu és exportar el mateix concepte i productes a una altra zona, en aquest cas, la costanera.

12

Penedès Econòmic

juny 2012

ACTUALITAT

L’ADEG ADVOCA PEL PACTE FISCAL A CATALUNYA

PROJECTE D’AJUDA A EMPRENEDORS ALS MONJOS

La Junta Directiva de l’ADEG ha acordat que l’entitat faci expressió pública del seu posicionament favorable al pacte fiscal.

En el text de la proposta, aprovada per unanimitat, s’exposa que “l’ADEG és conscient dels greuges que actualment pateix el nostre país, com ho és també dels problemes que afecten molt especialment l’àmbit territorial de la nostra Associació, castigat per altes taxes d’atur, fustigat per gravàmens a la mobilitat i d’altres servituds que

L’Ajuntament dels Monjos millora i amplia el servei de suport a l’emprenedoria amb la incorporació d’un assessorament personal, a càrrec de tècnics del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat. L’actual situació de manca de feina fa que des de l’Ajuntament es plantegi com prioritari reforçar aquest servei per assessorar, informar i acompanyar les persones que vulguin tirar endavant una activitat econòmica que els ajudi a sortir de l’atur.

comprometen el nostre model de desenvolupament”. En el mateix document es llegeix que “el Pacte Fiscal esdevindria un important element de reactivació econòmica, amb efectes directes sobre el desenvolupament de l’economia productiva i un estímul pel creixement, la millora de la competitivitat i la cohesió social.”

Vilafranca assessorarà en cas d’impagament de la hipoteca

MARTÍ SOLÉ I BORDES, NOMENAT NOU PRESIDENT DE CAIXA PENEDÈS El passat 24 de maig, el Consell d’Administració de Caixa Penedès va nomenar per unanimitat Martí Solé i Bordes com a nou president de l’entitat, en substitució d’Albert Vancells i Nogués, que ha renunciat al càrrec després de considerar que ja s’han complert els compromisos que va adquirir en assumir la presidència provisional el novembre passat. El Consell d’Administració ha passat de tenir 17 membres a 10 i se n’ha

renovat el 50%, amb la particularitat que els nous consellers estan vinculats al Penedès. Martí Solé i Bordes és llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i porta més de 30 anys exercint l’advocacia.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

REDACCIÓ

El secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat, Carles Sala; el director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt, i l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, van signar un conveni per crear el Servei d’assessorament sobre el deute hipotecari al municipi vilafranquí.

La Generalitat té des de gener de 2010 amb l’Ofideute, un servei de mediació entre particulars i entitats financeres creat per pal·liar els efectes de la crisi en l’àmbit de l’habitatge i evitar l’exclusió social per motiu residencial. Amb aquest acord, Vilafranca disposarà d’un servei d’assessorament per solucionar problemes amb el pagament de la hipoteca. L’Ajuntament, a través dels Serveis Socials, ha detectat una demanda ciutadana creixent d’informació sobre aquest tema.

Davant la impossibilitat de fer front a la hipoteca, el consistori aconsella adreçar-se ràpidament

L’ecosistema emprenedor

a l’Oficina Local d’Habitatge, on analitzaran el cas amb tota la informació que aporti la persona amb problemes econòmics. Després, es transmetrà un informe al servei Ofideute i aquest farà una proposta d’acord entre el propietari de l’habitatge i l’entitat financera per evitar el procés judicial amb el consegüent desnonament.

El de Vilafranca és el tercer ajuntament, després de Reus i Sant Celoni, amb el qual l’Agència de l’Habitatge signa un conveni per

coordinar la mediació hipotecària a nivell local.

En poc més d’un any i mig, l’Ofideute ha atès 1.045 famílies i ha iniciat 732 processos de mediació, dels quals ha resolt prop del 66%. Cal dir que en aquest reduït període de temps els casos s’han quadriplicat. Fins al moment, a Vilafranca n’han comptat una quinzena, tot i que esperen que augmentin en els propers mesos per la llarga estada de les persones a l’atur i la crisi.

El Maig Gastronòmic ha augmentat les vendes del sector de la restauració i l’alimentació REDACCIÓ

L’entitat comercial Som Sant Sadurní (SSS) ha fet una bona valoració de l’edició del Maig Gastronòmic 2012, que va finalitzar el passat 31 de maig. Durant prop d’un mes 33 establiments de Sant Sadurní s’han unit per oferir productes gastronòmics exclusius: menús de 20 i 30 €, delicatessen

per 6 €, i una tapa més copa per 2 €. En total hi han participat 18 bars i restaurants i 15 establiments d’alimentació. “Els productes que han tingut més èxit han estat els menús”, explicava Susana Duaso, gerent comercial de SSS, tot i que “les tapes també han funcionat força bé”. Les delicatessen no han acabat de convèncer el públic, però Duaso confia que l’any que ve puguin millorar-ho. En

la vessant comercial l’entitat està molt satisfeta, ja que molts establiments han augmentat notablement les vendes. Al llarg del Maig Gastronòmic s’han venut 50 dels productes que s’ofertaven. La majoria dels establiments han aprofitat la fira per fidelitzar els seus clients, però també n’han captat de nous. De cara a l’any que ve volen mantenir el format i potenciar les activitats paral·leles.

Fa poc vaig reflexionar sobre què m’ha portat de cap al món de l’emprenedoria, i d’entre moltes raons, una era clau, si vols ser emprenedor, crea’t el teu ecosistema emprenedor.

Segurament hi ha molta gent que vol emprendre, però se’n veu incapaç, per por, per inexperiència empresarial. Els aconsello que a poc a poc, vagin introduint-se en diferents associacions o entitats que es rodegin de gent emprenedora, que n’hi ha moltes, a la nostra vila, a la nostra comarca, o fins i tot a nivell de Catalunya per als més aventurers.

Podria enumerar tots aquests elements que compondrien un ecosistema, però no es una qüestió matemàtica, sinó que cadascú busqui el seu camí, i, sobretot, el seu lloc per conformar una vida rodejada d’emprenedoria.

Realment, i segons la meva experiència, quan tens un ecosistema equilibrat, com a la naturalesa, la conjuntura actual és fa més petita, i se li dóna la justa importància que té.

Veure idees, joves emprenedors, ganes de menjar-

se el món, i estar rodejat de gent i situacions on no pares de veure brots verds, forma part d’un camí escollit, molt millor que altres grisos, d’impotència, de caiguda lliure, com podria ser quedar-se a casa.

No cal que tinguis una empresa, ni tant sols una idea, per estar en associacions i entitats d’emprenedoria, tothom hi és benvingut, i sobretot, les idees seran el tret important. Per tant, estiguis a l’atur, treballant en algun lloc que no t’agradi, posa’t al Google, tecleja “Entitats emprenedoria” i comença a moure’t, el resultat pot ser com l’efecte papallona.

La teoria de l’aprenentatge ens diu que de primeres som inconscientment incompetents, per tant, que no som conscients que podem ser emprenedors, el següent estadi, inconscientment competents, tenim les competències però encara no ho sabem, i tot, fins arribar a la consciència competent, que gràcies a un ecosistema, paciència i esforç, tots podem ser emprenedors, i això seria una gran notícia per al nostre país!

Penedès Econòmic

juny 2012

13

EMPRESA

El Grup BMN reforça el seu

Nou vehicle per a Autocars del Penedès suport a les pimes exportadores REDACCIÓ

L’empresa Autocars del Penedès ha adquirit una unitat Wing amb bastidor Iveco 70C17. El vehicle té 28 places i reuneix les característiques d’un microbus de luxe (doble vidre tintat, butaques amb reposacaps de polipell, ràdio CD, pantalla TFT, aire condicionat, etc.) juntament amb les característiques pròpies d’un vehicle de línia.

Al lliurament, van assistir-hi Josep Sivill, director d’Autocars

del Penedès; Sebastià Lage, d’Autodistribucion; i Josep Riumalló, en representació d’Indcar. Josep Sivill ha destacat la versatilitat d’aquesta carrosseria i la comoditat de les dimensions per moure’s per qualevol espai, tan urbà com interurbà.

Amb aquesta nova adquisició, Autocars del Penedès reafirma la seva relació amb Autodistribucion i aposta per Indcar, com a carrosser de minibusos.

Durant tot el present mes de juny i fins al pròxim 20 de juliol, BMN està desenvolupant una intensa campanya comercial dirigida específicament a micro empreses i PIMES que realitzen activitats de comerç exterior o que desenvolupen plans d’internacionalització.

Com a aspectes fonamentals d’aquesta acció, destaca una línia específica de finançament, diversos productes financers i serveis d’assessorament. Amb tot això BMN pretén donar un valor afegit al seu suport als empresaris i emprenedors que comencen a dirigir la seva activitat a l’exportació.

En el disseny i posada en marxa d’aquesta campanya conflueixen dos aspectos considerats estratègics per a BMN. D’un costat el seu suport permanent a les empreses, en especial a les petites i mitjanes empreses, i als emprenedors. I d’una altra banda, l’evident compromís del grup amb l’activitat exportadora. Els dos factors conflueixen perquè

BMN desenvolupi un decidit impuls al comerç exterior, activitat clau en l’actual conjuntura per al rellançament econòmic del país. Així ho evidencien els indicadors; els últims anys, malgrat la crisi, les exportacions espanyoles han seguit creixent; i d’una manera destacada a les zones d’implantació de BMN: Catalunya-Aragó un 13%, Llevant un 8%, Andalusia més d’un 21% i a Madrid per damunt del 15%.

La campanya inclou diversos productes específics com prefinança-

ments i finançaments, remeses simples i documentàries, transferències, crèdits documentaris, targetes business i cobertura en divises, entre d’altres.

El Grup BMN és un dels principals grups financers d’Espanya, referent a l’arc mediterrani i amb una presència destacada a Madrid. Per tant, la seva zona d’actuació concentra més de dos terços de la població del nostre país i del PIB nacional, on BMN compta amb més de 3,6 milions de clients.

Mas Albornà, 10 anys Michelin lloga 25.000m2 al de treball municipal Saba Parcs Logístics Penedès Saba Parcs Logístics Penedès, ubicat a Sant Sadurní d’Anoia, té una superfície de 14 hectàrees REDACCIÓ

La Fundació Mas Albornà va organitzar el passat 30 de maig un acte de celebració dels seus deu anys de treball per als ajuntaments de l’Alt Penedès. Aquest esdeveniment va comptar amb la presència de l’Honorable Conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena; la participació de representants dels ajuntaments de la comarca, del teixit empresarial de l’Alt

Penedès, així com persones vinculades al sector de la discapacitat. Aquesta fundació va encetar, ara fa just deu anys, les seves activitats per als ajuntaments (fins al moment, treballaven només per empreses privades), els quals amb aquest temps han esdevingut uns dels principals clients. Han passat, doncs, de ser 2 ajuntaments clients el 2002 a ser-ne 22 a dia d’avui.

El parc logístic Saba Parcs Logístics Penedès ha arribat recentment a un acord amb Michelin per al lloguer de 25.000 m2 que aquesta empresa destinarà a emmagatzematge de pneumàtics per a turismes, vehicles industrials i motocicletes. El contracte signat amb Michelin suposa situar el 92% l’ocupació d’aquest parc Logístic ubicat a Sant Sadurní d’Anoia.

La incorporació de Michelin s’emmarca en l’estratègia de Saba Parcs Logístics de primar, a curt termini, l’optimització de la gestió dels actius i privilegiar la relació amb els clients.

Els objectius són buscar-ne la fidelització i proporcionar les millors solucions a les seves necessitats apostant per la flexibilitat,

 Saba Parcs Logístics Penedès, ubicat a Sant Sadurní d’Anoia

la ubicació estratègica de la seva xarxa de parcs logístics i la qualitat dels serveis que s’hi presten.

Aquestació operació ha estat assessorada per la consultoria immobiliària Estrada & Partners,

especialitzada en els sectors logístics i industrials. Saba Parcs Logísctics Penedès va iniciar la seva activitat el 2002 i té una superfície de 14 hectàrees i una superfície construida de 89.000m2.

14

Penedès Econòmic

juny 2012

EMPRESA

NOVA CAMPANYA PER ALS CLIENTS DE BMN

EL PRÉSSEC DEL PENEDÈS ARRIBA ALS MERCATS

Caixa Penedès-BMN ha llançat la campanya “La màgia està servida”, que ofereix als seus clients la possibilitat d’aconseguir una exclusiva coberteria de 24 peces dissenyada per la prestigiosa Agatha Ruiz de la Prada.

L’entitat regalarà aquesta coberteria a aquells clients que augmentin en 3.500 euros el saldo del seu compte i ho mantinguin durant 90 dies, així com els nous que obrin un compte, com a mínim, amb aquesta quantitat. La promoció és vàlida per a

El cap de setmana del 2 i 3 de juny ha engegat una nova campanya del préssec. Motiu pel qual diversos mercats de la comarca com el de Vilafranca, Sant Sadurní, els Monjos, etc. ja disposen de parades d’aquests productors. L’Associació per la Defensa dels Vegetals (ADV) Fruita Dolça de l’Alt Penedès valora la campanya de normal quant a producció i, a la vegada, de gran qualitat quant a gust de la fruita, pel fet no haver patit excessives pluviometries.

ingressos realitzats en comptes corrents o llibretes d’estalvi, o mitjançant talons d’altres entitats, entre el 4 de juny i el 6 de juliol (ambdues dates incloses).

Artur Mas posa Agromillora com a model davant la crisi El president de la Generalitat va inaugurar el 2 de juny els nous hivernacles de l’empresa a Monistrol IVET BOLTÀ El president de la Generalitat, Artur Mas i el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Peregrí, van ser el 2 de juny a Monistrol d’Anoia (Sant Sadurní) per inaugurar els nous hivernacles d’I+D d’Agromillora, Iberia dels més avançats tecnològicament a Europa.

Mas va afirmar que aquesta empresa té la fórmula d’èxit per superar la crisi: innovació tecnològica, economia productiva i exportació, i va declarar que Catalunya és la que més preparada del sud d’Europa per sortir de la crisi gràcies al seu teixit empresarial.

ARTUR MAS VA DESTACAR-NE LA INNOVACIÓ TÈCNICA, LA PRODUCTIVITAT I L’EXPORTACIÓ En aquest sentit, creu que seria “imperdonable” que Catalunya no donés la volta a la situació.

De la seva banda, l’alcalde de Sant Sadurní, Josep Maria Ribas, també va posar Agromillora com a exemple per sortir de la crisi, al costat del sector del cava, i va reclamar “esforç i resistència” a les empreses, i no “adormir-se” malgrat els èxits.

Agromillora Iberia és una re-

ferència mundial en l’àmbit viverístic, subministrant materials vegetals al sector agrícola des de 1986. Carles Sumarroca, el seu president, va explicar durant l’acte d’inauguració dels nous hivernacles que al començament la seva intenció era produir 150.000 plantes a l’any i ara ja produeixen un milió de plantes empeltades cada mes. Sumarroca reconeix que als seus inicis tenien dubtes, però que al cap de tres anys ja tenien beneficis i al cap de 10 ja s’implantaven a l’estranger.

La companyia exporta a la conca Mediterrània europea, a França, Itàlia i Grècia. Té 12 filials en nou països; destaquen Turquia, Tunísia, Marroc, Estats Units, Brasil, Xile, Argentina i Austràlia.

Una de les claus que ha fet que la companyia esdevingui líder mundial és que, com afirma Sumarroca, no van a un país a instal·lar-se si no veuen “alguna innovació que oferir, quant a tecnologia i producte acabat”.

Sobre les noves instal·lacions a Monistrol d’Anoia, el president

de la companyia agrícola ressalta “la dimensió, les instal·lacions tècniques amb tecnologia punta i l’ecologia”, ja que tot el material que utilitzen és biodegradable, i utilitzen l’aigua de la pluja, recollida en una gran bassa.

La nova planta de Monistrol d’Anoia, de les més avançades d’Europa, està dotada de molta mecanització de processos com el rec, la temperatura i el trasllat de porta-empelts.

La companyia té seu a Subirats i instal·lacions també a Can Bosch (Subirats) i Monistrol, té 350.000 metres quadrats d’hivernacles, cinc laboratoris ‘in vitro’ i 500 treballadors. El 2011 va facturar 40 milions de dòlars i va produir 32 milions de plantes, principalment empelts de fruiters, oliveres i vinyes.

Com a plans de futur, el president d’Agromillora Iberia no té intencions immediates d’expandir-se: “Ara el que farem és consolidar el que tenim i després ja veurem si ens implantem en algun altre lloc”.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Esperit d’Equip Hi havia una vegada... durant l´Edat de Gel, molts animals van morir a causa del fred.

Els eriçons, adonant-se de la situació, van decidir unirse en grups. D’aquesta manera s’abrigarien i protegirien entre si, però les espines de cada un ferien els companys més propers, els que just oferien més calor. Per tant van decidir allunyar-se els uns dels altres i van començar a morir congelats. Així que van haver de prendre una decisió, o acceptaven les espines dels seus companys o desapareixien de la Terra.

Amb saviesa, van decidir tornar a estar junts.

D’aquesta manera van aprendre a conviure amb les petites ferides que la relació amb els altres els ocasionaven, ja que el més important era la calor de l’altre i així, van poder sobreviure.

Bonic relat d’autor desconegut que ens ensenya que l’esperit d’equip és l’habilitat, la voluntat i, l’actitud decidida i individual, per treballar junts en vista una meta comuna.

Avui es bàsic, per a la supervivència de moltes empreses, més que mai, aquest esperit d’equip. Cal anar, tots a una. Tots junts, sumant esforços.

Cal deixar de banda frecs i rancúnies. Hem de fomentar, més que mai una comunicació real, fluida, clara i honesta, de cara.

El treball en equip es basa en les “5 c”: -Complementarietat: cada membre domina una parcel·la determinada del projecte. Tots aquests coneixements són necessaris per tirar la feina endavant.

-Coordinació: el grup de professionals, amb un líder al capdavant, ha d’actuar de forma organitzada.

-Comunicació: el treball en equip exigeix una comunicació oberta entre tots els seus membres, essencial per poder coordinar les diferents actuacions individuals.

L’equip funciona com una maquinària amb diversos engranatges, tots han de funcionar a la perfecció, si un falla el grup fracassa.

- Confiança: cada persona confia en el bon fer de la resta dels seus companys.

Aquesta confiança li suposa acceptar anteposar l’èxit del conjunt al propi lluïment personal.

-Compromís: cada membre es compromet a aportar el millor de si mateix, a posar tot el seu esforç en tirar la feina endavant.

Teories a banda, el més bonic de treballar en equip és que sempre tens els altres al teu costat.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

juny 2012

15

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Burricleta: passió pel Penedès i la bicicleta La Burricleta va arribar a Vilafranca i al Penedès per les Fires de Maig, allà la vàrem conèixer.

El David, juntament amb la Pau, han engegat un projecte que va més enllà d’un projecte empresarial. És una passió per la bicicleta i pel Penedès, és una nova manera de conèixer els camins, les vinyes i la varietat d’un paisatge tant ric com divers.

Burricleta és una xarxa d’emprenedors que va néixer al Lluçanès amb el Joan i la Regina que en van ser els impulsors. Avui en trobem al Pla de l’Estany, a les Gavarres i recentment a casa nostra, a l’Alt Empordà, Alt UrgellLa Cerdanya,Burgos, la Sierra de Madrid, Arre-Pamplona i Beriz.

Per què la Burricleta al Penedès?

Sóc aficionat, des de fa molts anys, a la bicicleta i cada cop més, la meva dona i jo hem anat adquirint molta sensibilitat per tot allò que és ecològic i sostenible.

Una cosa i l’altra ens van fer veure que la Burricleta era un projecte a la nostra mida, un projecte on volíem invertir els nostres estalvis, temps i esforços.

El Penedès té unes condicions òptimes per poder-lo passejar en bicicleta. Té molt poc desnivell, una gran xarxa de camins i corriols, i molta varietat de paisatges. Hi ha molta vinya però també trobem, fins i tot, un petit bosc de pollancres que s’assembla a una mena de fageda a la Fanga.

Sempre ensenyem el Penedès a través del vi i el cava, però no ens aturem a mostrar la terra que els produeix.

La Burricleta vol reivindicar el “dret a badar” a passejar sense pressa per uns itineraris que, prèviament, he programat a tra-

vés del GPS que acompanya les bicicletes.

Els qui ens lloguen les bicicletes fan una ruta adaptada del tot a les seves possibilitats, prèviament els faig unes preguntes que m’ajuden a pensar i a dibuixar el seu itinerari. Van sense guia, només amb el GPS i descobreixen d’una forma íntima tot el que els envolta, aquesta és la idea.

Què tenen d’especial les “Burricletes”? És una bicicleta rural elèctrica que permet descobrir l’entorn de manera respectuosa i sense cansar-te, perquè és una bicicleta de pedaleig assistit: cal pedalar però és com si t’ajudessin empenenyent-te.

L’únic requisit per anar en burricleta és saber anar en bici, i això la fa apta per a tothom, grups o famílies d’edats i nivells diferents puguin compartir un passeig. Els nens i nenes, a partir de 1,40, també tenen la seva miniburricleta, i per als més petits, els col·loquem les cadiretes.

Els cascs homologats que van amb el lloguer de la bicicleta tenen la seva simpatia, de fet són gorres o barrets que enfunden el casc homologat. Les bicicletes van també equipades amb les alforges, que estan fetes expressament i de forma totalment artesana a Jaen.

De fet, és la primera bicicleta concebuda per al lloguer. El fabricant català ECOBIKE les ha fabricades tenint en compte que una bicicleta elèctrica amb aquesta finalitat ha de ser dura i alhora fàcil de mantenir.

Però el projecte de la Burricleta va més enllà. D’una banda és lloguer i ruta pel Penedès. Tant com podem, estem intentant lligar les

rutes amb el pícnic, amb la gastronomia, amb els allotjaments rurals. Però sovint costa perquè sembla que manqui vocació de servei, i en el turisme i l’oci això és bàsic.

També venem bicicletes elèctriques en tindrem més de 60 referències. I l’altre element interessant del projecte són els Punts Burricleta, llicències d’ús que podem donar als establiments d’interès turístic de la zona (bodegues, restaurants...). És una prolongació de la llicència d’ús de la burricleta. Un “claus en mà” que fa que l’establiment pugui disposar de les pròpies rutes circulars que surten i arriben al seu establiment i gaudir dels avantatges d’estar a la xarxa burricleta.

Què t’aporta estar en aquesta xarxa d’altres Burricletes en

d’altres territoris...?

M’aporta molts avantatges...

El fet de que siguem un grup d’emprenedors que compartim no només un projecte sinó sobretot la passió pel paisatge i per la bicicleta, fa que tinguem interessos molt semblants.

Però per al funcionament del negoci és clau el fet de ser un grup amb una matriu. Això ens permet

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

tenir una presència conjunta pel que fa a la publicitat, i sobretot ens permet innovar constantment. La bicicleta elèctrica vol encara molta recerca. La millora en les bateries és un element molt clau. Tenim un equip de recerca i desenvolupament que assisteix a totes les fires del sector per buscar aquesta millora. No podem perdre pistonada, hem de conèixer què s’està fent a fora i millorar les nostres bicicletes.

1- L’enamorament pel projecte, s’encomana: el que més convenç d’un projecte es veure convençut el qui el lidera. Sense perdre rigor i sentit crític en allò que fem, resulta clau apassionar-se per aquella idea, aconseguirem així, transmetre i contagiar el nostre entusiasme.

2- Malgrat la crisi, hi ha sectors encara per explotar: La intel ligència contextual és aquella que fan anar molts emprenedors quan són capaços de descobrir elements de l’entorn i transformar-los en oportunitats. El turisme al Penedès és una d’aquests oportunitats.

3- La família és un element clau quan l’emprenedor comença: l’inici d’un projecte emprenedor no resulta fàcil. El suport de la família és un element essencial per engegar-lo. Començar un negoci representa un canvi de vida que afecta tota la família.

4- Innovar, innovar, innovar: La millora constant ens permet buscar noves i millors maneres d’oferir els nostres serveis. Com diu Franc Ponti, expert en creativitat, “ si una cosa funciona, canvia-la!.

No et fa por la incertesa del moment?

Si no havia muntat res abans és perquè no havia trobat res que m’agradés prou. La Burricleta m’apassiona, crec que quan un projecte aconsegueix motivar-te d’aquesta manera el client ho acaba notant i això genera valor.

El Penedès té encara molt camí per recórrer en el camp del turisme. Hi ha molta sensibilitat tant per part de les administracions com dels particulars, però cal donar un pas endavant en la vocació de servei i entendre que els caps de setmana i els festius és quan cal obrir i treballar.

El David encomana entusiasme i passió per la seva feina. L’entorn i el local de les burricletes conviden a pujar-hi i sortir a recórrer els camins.

•

16

Penedès Econòmic

juny 2012

DOSSIER EMPRESARIAL

Transports A. Plazas celebra 50 anys de servei al Penedès i arreu del món L’empresa penedesenca, situada al polígon Can Bas de Lavern, a Subirats, diversifica la seva activitat en transport de mercaderies per carretera, emmagatzematge, i gestió de residus. Actualment és una de les grans empreses familiars del territori, amb 20.000 m2 de superfície Ja fa 50 anys que l’avi Joan Plazas va començar a reciclar, un concepte que ara es troba a l’ordre del dia. Llavors era l’ofici entranyable de drapaire, però més endavant, va passar a ser l’actual gestor de residus, un element clau de la societat moderna. Joan Plazas i el seu fill, Àngel Plazas, van adquirir el seu primer camió, un flamant Avia, i amb ell van començar a compaginar la gestió de residus i el transport de mercaderies, els dos eixos centrals que han fet a l’empresa créixer any rere any.

Amb el camió es va iniciar la trajectòria empresarial del que avui coneixem com la Societat Anònima de Deixalles i Transports A. Plazas, constituïda fa 26 anys per Àngel Plazas, amb càrrec al Consell d’Administració, i la seva dona, Ramona Torné, gerent de l’empresa. Actualment és una de les grans empreses del Penedès, que genera prop de 80 llocs de treball i una facturació anual d’11 milions d’euros.

Situada al polígon Can Bas de Lavern, a Subirats, Deixalles i Transports A. Plazas disposa de més de 20.000 m2 de superfície, segmentats en diverses naus diferenciades on hi ha oficines, magatzems i el parc de vehicles de transport. L’empresa penedesenca té una flota de 45 vehicles, que se sumen als que disposen els

30 autònoms amb camió propi i que col·laboren de forma assídua.

A més de la superfície de Lavern, disposen de més de 12.000 m2 repartits en les plataformes logístiques de Sant Pere Molanta, Subirats i Torrelavit. L’empresa va obrir l’any 2005 una plataforma logística a la Vall d’Uixó (Castelló), la primera fora de Catalunya.

Allí hi ha una nau de 2.000 m2, carretons, personal de magatzem,

S’OFEREIX ALS CAVISTES UN SERVEI LOGÍSTIC INTEGRAL DES DE LA VINYA FINS A LA TAULA tres camions de tres eixos i sis camions tràilers. Aquesta delegació a la zona de Castelló permet cobrir les comandes de tota la zona de Llevant, una de les principals àrees de transports per a aquesta empresa penedesenca. La xarxa de transport de mercaderies abasta tot Espanya i està capacitada per fer arribar els productes dels seus clients a qualsevol punt d’Europa i del món. A nivell internacional, A. Plazas manté molt bones rela-

 Àngel Plazas al costat del primer camió, un Avia

cions comercials amb Anglaterra i França, els dos països on realitzen més expedicions de transport.

Una de les claus per dur a terme un bon servei és la xarxa de 100 col·laboradors externs que tenen en diversos punts d’Espanya, circumstància que els permet arribar molt més lluny i atendre més clients mantenint la qualitat del transport.

Abans de tenir tot aquest ampli conglomerat de naus i platafor-

EL LEMA DE L’EMPRESA ÉS MAI TENIR UN NO PER RESPOSTA, SERIETAT I COMPLIMENT

mes logístiques, Deixalles i Transports A. Plazas era una petita empresa, situada a Sant Sadurní.

En créixer l’empresa es va decidir adquirir unes naus a Can Bas, on hi ha la seu central. A mesura que ha crescut l’activitat, s’han anat adquirint noves naus necessàries per poder complir amb les demandes dels clients. L’ampli espai ha permès oferir un bon servei i tenir cura de les mercaderies que els són confiades.

 L’empresa disposa de diverses naus per emmagatzemar tot tipus de productes

Penedès Econòmic

juny 2012

17

DOSSIER EMPRESARIAL

 Els carretons elèctrics formen part de la flota innovadora de l’empresa

És el 1986 quan el matrimoni Plazas, format per Àngel Plazas i RamonaTorné, decideixen constituir una societat anònima únicament de capital familiar.

Des de fa uns anys, l’empresa ha incorporat al davant de la gestió i direcció la tercera generació.

De sempre, la innovació ha estat el punt fort on s’ha sustentat el seu lideratge. Un exemple és el primer camió porta-contenidors que van adquirir el 1986, arran d’un viatge a Reims (França) on van descobrir-lo i que va permetre millorar l’eficiència en el sistema de càrrega i descàrrega.

Enmig d’aquest procés de canvis i innovació, va arribar l’autorització de l’Agència de Residus per transportar residus i ser-ne gestor. Per Deixalles i Transports A. Plazas, disposar dels certificats sempre ha estat molt important, ja que obtenir-los marca la diferència de qualitat entre una i una altra empresa, “sobretot en aquests moments en els quals hi ha tanta competència deslleial”, explica Ramona Torné. Des de 1999, tenen la certificació ISO 9002-94 amb l’abast d’agència de transport de mercaderies i magatzemista distribuïdor, a més d’oferir transport de mercaderies per carretera nacional i interna-

cional i ser gestor i transportista de residus. El 2003, la certificació d’ECA es va ampliar per gestionar i transportar residus no perillosos. Al 2010, van implantar la certificació ISO 14001.

Deixalles i Transports A. Plazas presta serveis en sectors molt diversos. Clients dels ram de l’alimentació, la construcció, la ceràmica o l’automoció forman part de l’extensa cartera que abrasa molts més sectors. A la nostra comarca, per exemple, destaquen els serveis que ofereixen al sector cavista per la seva transversalitat. Intervenen en tot el procés vinícola, ja que tranporten el raïm, recullen la brisa de la verema, porten les ampolles buides, recullen el tàblex i els palets buits, porten les caixes de cartró buides, emmagatzemen l’estoc i, si cal, fan el picking. Es tracta d’un servei logístic integral que comença a la vinya i finalitza a la taula. Quant a la recollida de deixalles, també recullen els residus habituals caves i cellers com cartró, plàstic, xapes, vidre, i altres elements sobrants. Una

 La logística d’A. Plazas s’inicia amb el transport de raïm

 Àngel Plazas i Ramona Torné, propietaris d’A. Plazas, S.A.

de les seves màximes, ens comenta Torné, “és endur-nos tot allò aprofitable per evitar més residus a l’abocador, ja que quan menys cosa hi pugui anar, millor”.

A tot aquest reguitzell de serveis, cal sumar un servei personalitzat les 24 hores que tenen en actiu des del 2002. El client es con-

necta a la pàgina web i amb la seva contrasenya pot accedir a la informació relacionada sobre els seus albarans i la situació actualitzada de la mercaderia.

Al llarg de la seva trajectòria empresarial, Deixalles i Transports A. Plazas ha rebut diversos premis i reconeixements com el del passat dilluns 14 de maig, de

mans de l’ADEG, per haver celebrat 50 anys de servei en actiu. El 2002, van rebre el premi ADEG al Medi Ambient, que va ser lliurat pel Ministre d’Afers Exteriors, Josep Piqué, i pel llavors conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs. En la línia de sostenibilitat, Deixalles i Transports A. Plazas sempre ha fet un pas més enllà i contribuït a pral medi ambient a través de la reducció de CO2. Una manera per aconseguir-ho són els carretons elèctrics que abans feien servir gasoil. Tant és el compromís mediambiental de Deixalles i Transports A. Plazas que, l’any 2004, van ser els pioners a l’Alt Penedès d’incorporar el biodièsel com a combustible per a la seva flota de vehicles. Més endavant, també van dedicar els seus esforços en la maquinària elèctrica, que donava un millor rendiment.

Des de llavors, l’empresa segueix la línia de sostenibilitat amb l’ús de l’electricitat.

L’any següent, el 2003, Deixalles i Transports A. Plazas va tornar

a ser protagonista en la Nit de l’Empresari de l’ADEG, quan va rebre el premi al Desenvolupament Empresarial, de mans del llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol. El 2004, l’empresa que gestiona l’abocador de Vacarisses, Hera Segasa, va atorgar als penedesencs el premi al Millor Transportista de Residus de l’any. Per Àngel Plazas, aquest “és un guardó molt important, ja que realça el treball i dedicació de la nostra empresa, que és oferir el millor servei a la vegada que mantenir les mercaderies en el millor estat possible fins a la recepció per part del client”.

Són 50 anys de recollides i transports, als quals s’ha sumat també la logística. Sempre amb un objectiu concret: adaptar-se a les necessitats del client per oferir-li el millor servei, fent propi el lema de “mai tenir un no per resposta, serietat i compliment”, Deixalles i Transports A. Plazas S.A. encara el futur ple de reptes, gestionant el relleu generacional i els canvis no només en el sector, sinó també en l’àmbit global, on la crisi econòmica està fent trontollar-ho tot, excepte els valors d’esforç, treball i constància que des del seus inicis ha caracteritzat l’empresa penedesenca.

 Una nau destinada a la gestió de residus, totalment independent

18

Penedès Econòmic

juny 2012

L’ENTREVISTA

JORDI FERRI GÜELL

President de la Unió Empresarial del Penedès

“Les coses no s’arreglen soles, has de posar de part teva” Amb el nou president de la Unió Empresarial del Penedès, Jordi Ferri, analitzem la situació econòmica actual i les claus perquè l’àmbit penedesenc se’n surti amb èxit. A cavall d’Espanya i Holanda pel seu càrrec de director general de DSM Resins al país, Ferri ha pres el relleu de la mà del fundador de l’entitat, Albert Calzada, en un moment crític i al capdavant d’un sector empresarial minvat per la crisi, però amb oportunitats i fortaleses per sortir endavant LÍDIA OÑATE Quin és el llegat que s’ha trobat assumint la presidència de la UEP? M’he trobat una organització que realment està consolidada dins de l’àmbit del Penedès. Va ser creada

Jordi Ferri Güell (Mataró, 1951) és enginyer químic i ha centrat la major part de la seva trajectòria laboral i empresarial en els sectors químic i farmacèutic.

El 1987 va començar a treballar a l’empresa holandesa DSM Resins, on ha exercit diferents càrrecs, des de tècnics fins a la direcció general a Espanya, situada a Santa Margarida i els Monjos. Actualment, s’ocupa de la planta dels Monjos i de la de Parets del Vallès (Vallès Oriental).

La seva feina l’ha dut per diversos països, entre ells Holanda, la Xina, Taiwan i els Estats Units, on ha pogut conèixer de prop el seu teixit empresarial i la seva manera de fer.

Vinculat a la Unió Empresarial del Penedès des dels seus inicis, Ferri va assumir-ne la presidència el passat 22 de maig.

el 2001 amb molt d’entusiasme i il·lusió, i ha fet una feina molt important dins del que és tot el territori penedesenc. La UEP és una riquesa que tenim i el que cal fer ara és adequar totes les coses que encara tenim vives als nous temps.

Abans d’acceptar la presidència, va estar un parell d’anys de vicepresident. Què va aprendre del llavors president Albert Calzada?

He après molt al costat del president Calzada, tant a nivell professional com personal. He procurat agafar totes les coses bones i que creen un valor afegit important.

Un dels aprenentatges és saber lidiar situacions diferents, ni difícils ni fàcils. Cal saber veure com es poden combinar els diferents interessos de la millor manera possible, i detectar on són les necessitats. Hem de sumar entre tots.

Quina és la situació econòmica actual que afronta al capdavant de la UEP? La mateixa que afronta qualsevol empresa avui en dia. Estem en una societat molt canviant. Només cal veure les notícies de cada dia. Totes les crisis passen, formen part del cicle vital i econòmic. A més, de les crisis sempre en surten oportunitats.

N’ha vist alguna pel Penedès?

El Penedès té diverses oportunitats, ja que té un parell de coses molt interessants. La primera és el senyal d’identitat basat en la vitivinicultura. Això dóna un caràcter molt especial i una sèrie d’oportunitats al voltant seu, que ja s’estan duent a la pràctica. La gent ja comença a creure en aquest camí. Això es combina amb un conjunt d’activitat em-

presarial que, afortunadament, no està format per grans monstres d’empreses, sinó que permet la convivència i varietat amb el sector vitivinícola. La suma dels dos factors fan del Penedès una zona molt atractiva. Correspon als penedesencs fer que això sigui cada vegada més atractiu i treure’n més benefici. Des de la UEP ajudarem en tot allò que faci falta perquè hi creiem.

DE LES CRISIS SEMPRE SURTEN OPORTUNITATS. ENS HEM DE DEDICAR AL QUE CONEIXEM I SABEM FER Artur Mas va dir que “calia estar més pendents del que es fa i menys pendents del que es diu”.

No creu que molts empresaris estan més pendents de les primes de risc, del deute públic i del pacte fiscal, que no pas de tirar endavant les empreses?

No hem d’oblidar que estem en una societat molt mediatitzada.

Cada dia rebem milers d’inputs que no entenem. Estic d’acord amb el president Mas, ja que ens hem de dedicar més al que coneixem i sabem fer que no pas en fets en els quals no podem influir.

Cal dedicar les energies en allò que puguem controlar i en el que som forts. Catalunya és un país potent, amb gent i empreses molt bones, i tenim capacitat de lideratge. Ara bé, si ens comencem a lamentar, al final plorarem tots.

Queixa’t, si vols, però al cap de 24 hores posa’t a treballar.

El petit empresari no pot influir en la prima de risc, però sí en fer les coses bé, buscant mercats externs, controlant els costos, anant creixent de mica en mica amb seny, seguint la nostra manera de fer, que ha funcionat fins ara i seguirà funcionant. Perquè les coses senzilles i simples sempre funcionen.

pics, és a dir, un és estalviador, l’altre és malgastador… Penso que els catalans i els penedesencs som gent que estem acostumats a treballar dur, a ser emprenedors, i ser conservadors fins a un límit. Per avançar també cal arriscar, però anem pas per pas.

Per què els espanyols treballem més hores i som menys competitius?

No depèn només d’una cosa. A Espanya es reconeix que es treballaven més hores, però la pregunta és: les hores les treballes o les passes? Quantes en fas d’efectives?

Això ho he pogut veure a Holanda. Allà no és que treballin molt en el sentit que ho entenem aquí, sinó que es tracta que les hores que facin siguin molt més productives. És l’eficiència dins de la feina. Els espanyols haurien de ser més eficients i fer les coses més correctes i en menys temps.

Això és el que genera credibilitat davant els altres.

SI TREBALLES MÉS I POSES MÉS ESFORÇ SORTIRÀS ABANS DEL POU. LES COSES PER SI SOLES NO S’ARREGLEN

Sovint es diu que per ser competitius els treballadors espanyols han de cobrar menys, però en la majoria de països europeus els sous són molt més elevats.

En temps de crisi hi ha qui pensa que cal baixar els sous per seguir endavant, però aquest no ha de ser el punt de partida, sinó fer les coses bé i de forma correcta. Haver de baixar els sous és una conseqüència que les coses no s’han fet bé.

S’ha comentat algunes vegades que el tarannà dels penedesencs, més conservador, precabut i treballador, li ha permès capejar la crisi. Què hi ha de cert en totes aquestes qualitats?

Jo no vull entrar en els típics tò-

No s’explicaria el mercat vitivinícola sense aquesta filosofia. No hi ha un estereotip definit, sinó que tenim unes maneres de pensar diferents i som fidels en això, i ens anem adaptant a les noves situacions.

Però aquesta manera de ser ens pot ajudar a sortir abans de la crisi?

Segur, perquè si tu treballes més i poses més esforç, sortiràs més aviat del pou que d’altres, que els que intenten que la pròpia inèrcia els tregui. Jo prefereixo tirar que esperar que tot s’arregli per si sol.

L’experiència em diu que per si soles les coses no s’arreglen, has de posar de part teva.

Durant aquestes primeres setmanes de presidència haurà parlat amb l’empresariat del Penedès.

Quines són les inquietuds que ha pogut copsar?

La gran incertesa que hi ha, les

Penedès Econòmic

juny 2012

19

L’ENTREVISTA coses que abans eren segures ara deixen de ser-ho… Però per l’altre costat, també he vist gent que té les coses clares. Segueix fent el que feia i apostant pel que sap fer, amb un risc controlat. Mentre hi hagi ganes de tirar endavant, a mi no em fa por. El més perillós és que el país estigui deprimit.

Com a associació empresarial, és capaç d’ajudar els empresaris del Penedès per tal que siguin més forts i tinguin més possibilitats de fer negoci. També vol defensar els seus interessos a l’exterior i vol que puguin mostrar-se potents per així vendre els seus productes.

Sortirem d’aquesta actitud de depressió constant?

Una vegada se sanegi tot i la gent comprengui que hi ha un nou ordre, tot tornarà a funcionar.

Aquests darrers anys havíem viscut en una bombolla, i no precisament la immobiliària. Pensàvem que duraria 40 anys i no és així.

Per això hem de tocar de peus a terra, com bons catalans que som.

Molta gent ja ho està fent, el que passa que només veiem la part negativa. Hi ha empreses que estan lluitant, exportant, que tenen beneficis, i no les veiem.

A l’Alt Penedès hi ha dues entitats empresarials: la UEP i l’ADEG. S’ha fet algun apropament per unir-les?

En aquests moments de crisi ens ho hauríem de replantejar tot en funció de la situació, que és canviant. Estem sotmesos a molts inputs i hem de donar respostes ràpides per adaptar-nos. Un dels temes claus és veure quins apropaments podem fer no només amb l’ADEG, sinó també amb altres organitzacions del territori i fora d’ell. Penso que avui en dia qualsevol organització s’ha de plantejar el camí a seguir en els propers anys. Hi ha moltes associacions, però cal veure si poden complir amb les necessitats de la gent.

Falta un procés d’apropament entre unes i altres, i aquest és un dels punts que estem explorant.

Ens hem de fixar més en els punts que ens uneixen que no pas els que ens puguin separar.

D’HOLANDA TROBO A FALTAR L’EFICIÈNCIA A LA FEINA I D’ESPANYA LA MANERA DE VIURE, LA PART HEDONISTA Vostè és l’actual director general de DSM Resins a Espanya, la qual cosa l’obliga a viure a cavall d’Holanda i Espanya. A grans trets, què diferencia el teixit empresarial d’Espanya amb el d’Holanda?

En els països del nord d’Europa la part racional impera sobre la part emocional. Aquí hi ha conceptes que els són difícils d’entendre.

Són ètiques i formes d’entendre diferent, ni millor ni pitjor. Les cultures mediterrànies són diferents de les del nord d’Europa, de la mateixa manera que l’americana i l’europea.

Foto: Fèlix Miró

L’eficiència és el que troba més a faltar quan torna a Espanya?

He viscut als Estats Units, a la Xina, a Holanda, i quan torno aquí noto aquesta diferència.

I, per contra, que troba a faltar quan és a fora?

Tot allò que ens fa diferents a la resta. La manera de viure, la part hedonista de la vida, perquè no només podem treballar. L’ideal és tenir un equilibri entre fer la feina ben feta i gaudir de la vida.

Jo no renuncio als meus orígens mediterranis, no es pot.

Quins són els reptes que afronta la UEP a curt i llarg termini?

El president espanyol, Mariano Rajoy, es resisteix a afirmar que Espanya ha estat rescatada. Té cabuda el dubte?

A Espanya ens costa acceptar les coses. A l’expresident Zapatero li costava acceptar que hi havia una crisi, i ara al president Rajoy li costa acceptar que es tracta d’un rescat. Ho volen dissimular amb paraules dolces. Penso que les coses són com són i si es necessita ajuda, cal reconèixer-ho i demanar-la. Si ho vols vendre d’una altra manera, és cosa teva.

Amb la injecció de 100.000 milions d’euros del Fons de Restructuració Ordenada Bancària (FROB) que es preveu properament, podríem començar a parlar de recuperació econòmica amb més credibilitat?

El que estem fent ara és netejar la casa, fent dissabte. Quan estigui neta haurem de posar les coses al seu lloc. Evidentment, perquè hi hagi recuperació, els diners han de fluir i canviar de mans. Això no serà possible fins que no s’hagi netejat tot el sistema. Però cal una política molt estricta del que es pot i no es pot fer.

A Espanya li serà positiva la intervenció?

La intervenció, com a tal, no agrada a ningú. No és bo que et vinguin de fora i et diguin el que has de fer. Però cal aplicar una sèrie de mesures sense les quals és molt difícil aixecar-se. Des d’aquest punt de vista sí que és bona.

20

Penedès Econòmic

juny 2012

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

LA BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA, L’ATUR I L’ESTAT DEL BENESTAR

“

Per continuar el nivell de vida del qual hem gaudit últimament gràcies a les facilitats creditícies, ara que han acabat, hem de tornar a la via clàssica, la de treballar més i millor que els nostres competidors”.

Al final del primer semestre de l’any 2006, va començar la recessió del sector immobiliari que, fins llavors, s’havia convertit en el principal motor del creixement de la nostra producció, de l’ocupació i dels ingressos públics. La seva evolució va ser paral·lela amb la del finançament, van pujar i van caure plegats.

Abans de la crisi immobiliària d’Estats Units, teníem una crisi pròpia, previsible i profunda, que es va aconseguir que romangués oculta per a gran part de la població. Prova d’això és que, a finals del 2007, havien tancat la meitat de les agències d’intermediació immobiliària (de Cinco Días: en tot l’any 2007 van tancar 22.000 oficines, el 40% del total) i ho van fer, no pels 3 o 4 mesos últims des d’agost del 2007, sinó perquè duien un llarg termini anterior amb una crisi de vendes.

Us proposo que feu un cop d’ull als gràfics sobre l’evolució de la nostra bombolla immobiliària i ho comprovareu.

El país va multiplicar per tres el pes de la construcció en el PIB i en l’ocupació, en el cim de la seva expansió. Per tant la seva caiguda tindria unes conseqüències letals sobre el seu futur. L’activitat constructora va tenir un efecte motriu no només sobre el sector privat, sinó també sobre el públic que va incrementar els ingressos i amb ells els seus pressupostos.

L’ocupació pública va créixer en 600.000 persones en aquest període (de 2.300.000 a 2.900.00) en bona part, per l’efervescència del creixement en aquest sector.

Com va ser possible que es produís el disbarat que fèiem tants habitatges, en el 2005, tants com la suma de tres grans països europeus, França, Alemanya i Regne Unit?

Segons va denunciar, en el primer semestre del 2006, l’Observatori de la Sostenibilitat, que va popu-

laritzar la cita anterior, la meitat de l’oferta de cases no s’ajustava a la demanda i s’estava construint per motius especulatius.

De fet fins a l’any 2000 s’havien construït una mitjana anual de 350.000 habitatges i van passar a 812.294 en el 2005.

Mentre en la majoria de països del nostre entorn, l’índex de la construcció d’habitatges anuals rondava els 5 habitatges per cada mil habitants, a Espanya se’n van arribar a construir més de 15, durant els anys 2004, 2005 i 2006.

Si intentem repartir la responsabilitat, comprovarem que, perquè es produís semblant desastre, havia de participar molta gent de diferents sectors informatius, socials i econòmics. Però, si fóssim justos, la distribució de responsabilitat hauria de ser piramidal.

On estava l’autoritat monetària que havia de controlar i evitar la generació d’una immensa bombolla especulativa provocada per la ingent entrada de diners exteriors i el comportament del sector financer? El deute exterior es va multiplicar per tres en molt pocs anys, vam passar de 0,6 bilions en el 2002 a 1,76 el 2009.

I, quant als responsables de la

política econòmica, vam tenir la mala sort que estigués en mans de persones que mancaven d’una mínima capacitació tècnica i de responsabilitat.

N’hi ha prou de recordar les seves reproduïdes manifestacions i comparar-les amb el gràfic, per

ESPANYA FEIA TANTS HABITATGES EL 2005 COM FRANÇA, ALEMANYA I REGNE UNIT JUNTS comprovar que el que estava passant en l’economia, els era aliè.

Solbes: Agost de 2007: “Els efectes de la crisi hipotecària tindran un impacte relativament petit en l’economia espanyola”.

Febrer de 2008: “Els que auguren el risc de recessió no saben gens d’economia… L’economia creixerà en la pròxima legislatura a un ritme proper al 3% cosa que

permetrà crear 1,6 milions de nous llocs de treball i mantenir la taxa d’atur entorn del 8% de la població activa.”

Les declaracions de Zapatero eren encara més optimistes: Setembre de 2007: “Espanya ha entrat en la Champions League de l’economia mundial”. Gener de 2008: “la crisi és una fal·làcia, pur catastrofisme”. Març de 2008: ”Espanya està en condicions per a arribar a la plena ocupació”.

Quan arriba la crisi financera internacional, al setembre de 2008, la producció immobiliària estava per sota de quan va començar la bombolla. Però, segons sembla, tampoc aquesta crisi anava a evaporar el conjunt d’il·lusions dels que dirigirien la nostra economia En aquest mes Zapatero pronunciaria una de les seves frases més cèlebres “superarem a França en renda per càpita en tres o quatre anys, això no ho vol escoltar ni el meu amic Sarkozy, però és així” i el seu optimisme es va allargar fins que el va despertar Obama (Abril de 2009: “És probable que el pitjor de la crisi econòmica ha passat ja“). Solbes, a l’octubre de 2008 “tot el món, inclòs el

Fons Monetari Internacional o l’OCDE, pensa que la caiguda important d’activitat que es produeix a Espanya hauria de tocar fons en el primer semestre de l’any que ve i hauria de permetre’ns començar a remuntar a partir del segon semestre. 2010 encara serà un any de creixements per sota del 3%, però la nostra idea és intentar tornar entre el 2010 i el 2011 un creixement del 3%, que és el potencial d’aquesta economia”.

Però el potencial anterior venia de la sobredimensió del sector de la construcció que estava a la ruïna. Amb quins sectors confiava per compensar l’enorme reducció que suposava en la producció, en l’ocupació i en els ingressos públics, el daltabaix del sector de la construcció? Quina política activa havia promogut per potenciar la resta de sectors de l’economia?

En qualsevol empresa en què es produís una caiguda en vendes d’una secció, la facturació i l’ocupació es poden mantenir, si les altres incrementen les seves comandes.

Al no fer un diagnòstic correcte del que estava succeint, va arrossegar tots els sectors de l’administració pública que s’havien beneficiat del creixement de la construcció, a l’abisme.

Si el que tenia la responsabilitat dels pressupostos fixava un objectiu de creixement X, la resta del sector públic autonòmic i local van fer els seus sobre aquestes previsions. Cap autoritat econòmica els va advertir que els seus ingressos provenien d’unes circumstàncies cícliques que havien acabat l’any 2006 i que ajustessin les seves despeses a la reducció d’ingressos corresponent.

Al contrari, el 28 de novembre del 2008, quan el seu potencial d’ingressos, especialment lligats a la construcció, s’havia reduït al mínim, es va aprovar un pla per sortir de la crisi, el Plan E, amb un gran finançament que cobria l’enorme balafiament publicitari i electoralista que comportava.

Jo m’imagino que, si fos alcalde i veiés les previsions de creixement tan optimista i que m’obliguen a fer inversions tan supèrflues i

Penedès Econòmic

juny 2012

21

OPINIÓ luxoses com les que es van fer, no em cabria en el cap que estava en una situació de fallida.

El que no sabia és que mentre teníem diners per a voreres, baranes metal·litzades, camps de futbol, piscines i molt anunci de “Gobierno de España”, les nostres empreses estaven tancant per la falta de crèdit per a les seves renovacions i el funcionament normal de la seva activitat econòmica. Sent aquesta falta de liquiditat del sector empresarial, especialment de la petita i mitjana empresa i la morositat general, el que va ampliar els efectes negatius de l’ajustament del sector de la construcció, expandint la catàstrofe a la resta de l’economia, que s’havia mantingut allunyada de la bombolla immobiliària.

El mateix va passar amb les autonomies, que van ajustar els seus pressupostos a un plantejament general totalment allunyat de la realitat. I les més penalitzades van ser les que tenien una major proporció d’activitat immobiliària. Encara que, de cara al futur, les enclavades en zones marítimes tinguin un futur (per els seus immobles i la seva activitat turística) més prometedor que en aquests moments.

Encara que ja en el mes de juliol del 2008 havia reconegut que

“per a mi, que he viscut la crisi del 1993-94 i algunes altres indirectament, aquesta és possiblement la crisi més complexa per la quantitat de factors que estan damunt de la taula”, per als que havíem analitzat la gestió i els resultats de l’economia, en aquells anys, no ens estranyava que el sobrepassés.

Solbes va entrar en el Govern de Felipe González el 1991 com Ministre de Comerç (després va passar a Economia) amb Rubalcaba, amb un atur del 16,7% i quan se’n van anar ambdós, l’atur s’havia elevat al 22,2%, havent sobrepassat el 24% en el 1994, sense que acreditessin que haguessin trobat un mètode eficaç per donar solució a l’atur i la recessió. I això que la progressiva devaluació de la pesseta, a partir del setembre del 1992, va permetre millorar la competitivitat, en preus, de la producció interior.

Ja l’anterior crisi internacional, ”del petroli”, la vam viure amb la mateixa confusió sobre el seu origen i els remeis per a la seva solució, cosa que va contribuir al seu agreujament. Tal com ha succeït amb aquesta es va aconseguir edulcorar la informació, que es convertís en una espècie de fenomen de la naturalesa, un huracà o un cicló, de procedència

exterior i en el qual els dirigents nacionals no tenen res a veure. El que el país era, entre tots, el que tenia un índex d’atur major i una més intensa degradació econòmica, no va portar a cap reflexió autocrítica.

Com era un fenomen exterior i l’origen no el teníem en el nostre interior, la ciutadania estava en

UN CIUTADÀ NO DEIXA DE COMPRAR IMMOBLES QUAN CANVIA DE TREBALL SINÓ QUAN EL PERD O VEU QUE SE’N VAN A L’ATUR ELS ALTRES una situació semblant a la de les tribus que dirigeixen la mirada cap al cel esperant que escampi el temporal ja que els governants res podien fer.

A la vista que les dades de l’economia mundial no guardaven relació amb la participació

de cada país en la propietat dels recursos energètics, vam donar la següent interpretació: “No va haver-hi una crisi específicament d’energia que va incidir en els països consumidors, sinó una crisi que es va encebar en societats dirigides per polítics incompetents i mancats de pragmatisme, en pobles sense esperit de treball i amb escassa preparació i en models intensius en gestió pública o poc competitius, obsolets per donar resposta adequada als problemes econòmics que se’ls van plantejar.”

No era el preu del petroli el que va provocar la crisi sinó la falta de resposta política i social als reptes que generava a les nacions la globalització de l’economia i la informació.

I és que el nivell d’ingressos d’un país depèn de l’èxit de la col·locació dels seus productes en els mercats. I la facturació determina el treball i la renda dels seus habitants, el grau de satisfacció dels seus ciutadans i la base imposable dels ingressos que financen els serveis públics. És, doncs, en el grau de competitivitat de l’economia, on trobarem l’arrel de la solvència i la qualitat de l’estat de benestar, com és la renda salarial o empresarial la determinant del nivell de

despesa i de vida familiar.

Com més aviat aconseguim crear un marc legal empresarial homologable (en fiscalitat, recursos financers, qualitat educativa, règim laboral i productivitat, costos energètics, unificació normativa per a la producció nacional…) que ens permeti expandir l’economia i compensar el descens de la producció d’habitatges, abans sortirem de la crisi.

Llavors, quan sortirem de la crisi?

Quan abans substituïm el model especialment centrat en la producció de cases pel de producció de coses (béns i serveis), competitius internacionalment en preu i qualitat, única manera perquè, amb la generació de renda i ocupació en altres sectors, s’asseguri el futur del sector de la construcció i les seves branques auxiliars i complementàries”. Un ciutadà no deixa de comprar immobles quan canvia de treball sinó quan el perd o veu que se’n van a l’atur els altres.

Perquè, si no aconseguim aprovar un sistema legal sobre l’empresa, competitiu internacionalment, estarem condemnant els nostres fills a emigrar, per aconseguir treball en països que la producció es desenvolupa en un marc més atractiu que el que ens neguem a modificar.

22

Penedès Econòmic

juny 2012

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

TUITS, RESCATUITS Y BRANDING PERSONAL

E

l sábado por la mañana estuve trabajando, igual que el sábado anterior. En esta ocasión estuve en Alicante, mi tierra de adopción, impartiendo una clase para el Curso de Community Manager de la Universidad de Alicante. La vuelta por la tarde la hice en tren y en el trayecto me enteré del rescate a los bancos.

La película que ponían era Thor (¿Cómo encargan una película de superhéroes a Kenneth Branagh?) así que pasé de superhéroes y me puse a seguir los comentarios en Twitter sobre la noticia.

A medida que avanzaba la tarde y se multiplicaban los comentarios sobre el rescate y la intervención del ministro me surgían algunas ideas sobre la influencia sobre la Marca Personal de lo que se tuitea en situaciones como la del sábado.

Ante todo tengo que decir algo obvio, innecesario y casi ridículo. Me refiero a que La Red en general y Twitter en particular son medios libres en los que cada uno puede decir lo que le plazca.

Dicho esto también hay que tener claro que, como digo siempre en mis intervenciones, para una Marca Personal, todo lo que hacemos cuenta. Todas nuestras opiniones y acciones van aumentando, reduciendo o modificando la percepción que se tiene de nosotros, la reputación.

El sábado fue uno de esos días en los que un asunto importante parece que fomenta la incontinencia tuitera y casi nadie (incluido yo mismo) es capaz de mantener sus deditos alejados de un teclado para dar su opinión o como decían en otros tiempos, para “significarse”.

Lo que me interesa aquí no es el rescate o las cuestiones políticas sino el efecto de las opiniones en el posicionamiendo de quien las expresa. Estas son algunas de las ideas que me surgieron.

Relevancia El contenido es el rey. Ese es uno de esos mantras que se han extendido por dospuntocerolandia.

Siempre he considerado que para que alguien pueda posicionarse, atraer seguidores o ganarse el respeto profesional debe aportar

algo valioso. Siempre he tratado de seguir ese principio a rajatabla y por eso tiendo a limitar mis intervenciones en La Red a aquello que puede aportar valor y evitar la conversación intrascendente o los agradecimientos públicos.

En las Redes Sociales trato de seguir a aquellos que ofrecen algo útil. Una buena estrategia de Branding Personal debe tratar de especializarse en un asunto, debe estar enfocada porque eso facilita el trabajo a tus seguidores.

Evidentemente eso no siempre es posible y hay ocasiones en las que apetece soltarse un poco y decir algo intrascendente o superficial.

Creo que, por ejemplo, un toque de humor, un chascarrillo, humaniza al que lo expresa si se dosifica adecuadamente.

El problema es que en dospuntocerolandia es muy facil desviarse y hablar de todo lo que a uno le apetece impulsivamente (o compulsivamente) animado por la corriente mayoritaria sobre un asunto en un momento determinado. Parece que hay dospuntocerolenses a los que les ocurre como a algunas estrellas del espectáculo o del deporte, consideran que como tienen muchos fans eso les convierte en opinadores válidos sobre cualquier asunto, desde el rescate hasta la gestión de una crisis nuclear en Japón.

Como decía antes, eso es algo que deberá decidir cada cual, pero para una estrategia de posicionamiento, opinar sobre todo lo divino y lo humano suele ser letal. El

sábado fue uno de esos días en los que gente a la que yo consideraba muy enfocada se dedicó a desvariar. El problema es que cada día es más frecuente abandonar tu “tema” y considerarte capacitado para ofrecer tu “solución” a cualquier cosa.

PARECE QUE LO IMPORTANTE ES ECHAR LEÑA AL FUEGO DE TWITTER Y ASÍ SENTIRSE PARTE DE LA MANIFESTACIÓN

Sintonía Confieso que el sábado dejé de seguir a dos o tres personas en Twitter. La razón puede ser discutible, pero acabó mosqueándome el tono de sus tuits. Antes hablaba de relevancia, de utilidad de los contenidos. Puedo admitir que sigo sin problema a alguien que no aporte nada a mi profesión si comparte algunos valores conmigo. El problema es que el sábado (y en otras ocasiones en estos tiempos turbulentos) vi como muchas personas a las que aprecio y sigo sacaron su lado más visceral.

Durante meses lees cosas sensatas de una persona. Parece que habla con unos razonamientos impecables. Ves que predica el amor fraternal y se pasa el día evangelizándonos a los más primitivos con sobredosis de buenismo. Pero cuando sucede algo como lo del sábado parece que sale su verdadero yo y ese mundo de pájaros y flores, de Hello Kittys desaparece y se convierte en el Coronel Kilgore (“Amo el olor del napalm por la mañana”).

Soluciones Creo que a estas alturas todo el

que me haya leído un par de artículos se habrá dado cuenta de mi tendencia a la crítica. Pero una de las mejores lecciones que he aprendido es que si dices que algo está mal, inmediatamente después debes proponer una solución. Entiendo que 140 caracteres no dan para mucho, pero si crees que algo no está bien hecho, deberías, además de criticarlo, ofrecer alguna alternativa.

Cuando surge una situación en la que las opiniones de unos realimentan las de quienes opinan del mismo modo y ocultan las de quienes no piensan igual parece que lo de menos es ofrecer soluciones. Parece que lo importante es echar leña al fuego de Twitter y así sentirse parte de la manifestación. Es muy estimulante sentir que formas parte de un grupo y ver como te jalean (RTs, Favoritos,…) cuando repites el argumento de la mayoría (que sea correcto o no, es lo de menos).

No es mi intención hablar del rescate en sí mismo pero, por poner un ejemplo, una de las cosas que se criticaba era la opacidad en la negociación. Se decía que no se tenían todos los datos o que se habían dicho unas cosas y luego hecho otras. Eso es cierto. Lo que ocurre, y de esto sé un poco, es que cuando se negocia no puedes mostrar todas tus cartas, especialmente en un entorno en el que todo lo que se dice o se supone tiene influencia en los “mercados”.

Si sigues a personas cuyo trabajo consiste en ayudar o en ofrecer soluciones y ves que a la hora de la verdad sólo saben poner a parir a quienes no piensan como ellos, los reubicas en otro lugar en tu mente.

Estas son sólo algunas ideas que fueron surgiendo en mi cabeza en mi viaje de vuelta del sábado. A veces miraba las pantallas, la del monitor y la del movil y me parecía estar viendo lo mismo, gente que cogía su martillo o martwittillo y se dedicaba a golpear a sus enemigos. Eso queda muy bien en una película de superhéroes (aunque sea de Kenneth Branagh), pero no tanto cuando lo lees en tu Timeline.

Penedès Econòmic

juny 2012

23

LLIBRES

Les persones intel·ligents no sempre aconsegueixen tot el seu potencial

¿Qué te detiene?

ROBERT KELSEY EMPRESA ACTIVA 15,00€

Què et deté? Per què no aconsegueixes desenvolupar el teu potencial? És possible que gran part de la culpa la tingui una autoimposada por al fracàs, un problema del qual molts ni tan sols en som conscients, però que ens immobilitza i ens fa disminuir la nostra qualitat de vida. En conseqüència, al deixar d’actuar, molts dels

nostres problemes s’agreujen, disminueix el nostre benestar, i la nostra vida i les nostres experiències són cada vegada més reduïdes. Les respostes a aquesta problemàtica les podrem trobar a ¿Qué te detiene? Un llibre presentat el passat 11 de juny, el qual ens explica per què les persones no sempre treiem el màxim de profit del nostre

Un referent essencial per qui vol enfortir les habilitats innovadores

El ADN del innovador JEFF H. DYER DEUSTO 19,95€

Hi ha cert tipus de persones que són innovadors nats, oi?

Sense aparent esforç descobreixen genials idees per a nous productes, serveis i negocis sencers. Sembla, doncs, que els innovadors neixen, no es fan.

Doncs no. La bona notícia és que, segons els autors d’aquest llibre, qualsevol persona pot convertir-se en innovadora.

Com? Dominant les eines que distingeixen un cap normal dels emprenedors i executius amb visió innovadora. Aquest llibre, avalat per un extens estudi realitzat pels seus autors, l’ajudarà a associar, qüestionar, observar, experimentar i crear una xarxa de contactes, elements que conformen l’ADN de qualsevol innovador.

Consells pràctics per tenir èxit i popularitat a Facebook i Twitter

Conseguir el éxito en las redes sociales DAVE KERPEN ANAYA 19,90€

El naixement d’una nova era en les comunicacions està marcat per les xarxes socials. Aquesta realitat ha atorgat una veu molt potent als consumidors, obligant les empreses a ser més transparents i visibles. Per agradar els seus clients i crear una marca de forta identitat, és imprescindible no només la presència a les xarxes socials

sinó convertir-se en una referència en elles. El secret per tenir èxit en les xarxes socials és molt senzill: cal agradar.

Els consells que en aquest llibre ofereix Dave Kerpen per aconseguir que una marca tingui la confiança dels seus clients i gaudeixi de popularitat a Facebook, Twitter i altres mitjans socials, són brillants. L’autor ensenya

potencial i què podem fer per aconseguir-ho.

Aquest llibre ens fa entendre quines són les causes dels nostres problemes i acceptar qui som en realitat enlloc de d’aconsellar-nos petits trucs, tal com succeeix en altres llibres, per convertir-nos en qui no som. En resum, és un inspirador text que farà que ens plantegem quins són els frens interns que ens impedeixen desenvolupar tot el nostre potencial. Entre ells segur que

està la por al fracàs, la qual no es pot eliminar però si gestionar amb la finalitat d’arribar a ser el millor que un pot ser.

Robert Kelsey ha treballat com a banquer de la City de Londres i com a periodista de temes financers abans de crear la seva propia empresa. Es considera un expert en fracassos que ha sabut sobreportar gràcies a convertir-se en un expert en conèixer les seves pròpies limitacions, acceptar-se a si mateix i en saber actuar per canviar.

El ADN del innovador de Jeff Dyer, incideix sobre la innovació disruptiva per mostrar com es poden desenvolupar les habilitats necessàries que permeten consolidar amb èxit qualsevol projecte, des de la concepció d’una idea fins a la seva culminació. Mitjançant la identificació de les característiques pròpies d’alguns dels millors innovadors del món com els fundadors d’Amazon, Apple, Google, Skype i el Grup Virgin, els autors destaquen

cinc habilitats que distingeixen als empresaris i directius innovadors: Associació, Qüestionament, Observació, Networking i Experimentació. Una vegada dominades aquestes competències, els autors expliquen com es poden concebre noves idees, col·laborar amb companys per a implementar-les i crear habilitats d’innovació que potencïin la competitivitat. Aquest avantatge innovador pot traduir-se en un increment del valor de les accions de la companyia.

com manejar una gran quantitat de trànsit i com atreure l’atenció sobre els seus missatges centrals. Aquest llibre és un bestseller als Estats Units per les recomanacions que ofereix als interessats en promocionar, de manera atractiva i efectiva, una marca o un producte. No es limita a les xarxes sinó que estableix les pautes per aconseguir que una empresa estigui en boca de tothom.

Prescindeix de qualsevol argot propi del màrqueting i de de-

talls tècnics per centrar-se en el que realment és necessari comprendre de les comunicacions.

Dave Kerpen és cofundador i, a la vegada, director general de l’empresa Likeable Media, una companyia guanyadora de múltiples premis relacionats amb les xarxes socials i el màrqueting amb delegacions a Nova York, Boston i Chicago. Un exemple dels prestigiosos premis que ha rebut, és el premi WOMMY a l’excel·lència aconseguit durant tres anys consecutius.

24

Penedès Econòmic

juny 2012

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

EL CAS DE MAS ALBORNÀ

V

aig assistir a la festa de Mas Albornà, ara fa uns dies, a Cal Figarot. El pretext de la convocatòria m’havia cridat l’atenció. Era qüestió de celebrar que ja fa deu anys que tenen ajuntaments entre la seva clientela. No tothom ho pot festejar, això de servir a les municipalitats; fins i tot, alguns proveïdors agrairien el fet de no dependre’n, de les administracions locals. I és que, en general, la majoria de consistoris paguen malament i fan patir abans no cobres.

L’excusa de la celebració, per tant, potser era d’allò que se’n diu “agafada pels pèls”. Els que ens hi vàrem aplegar, però, vàrem endevinar ben aviat que es tractava d’una mena de reivindicació assossegada i assenyada per part d’una empresa que s’emmarca, sense ampul·lositat, en l’epígraf de serveis d’integració social i laboral.

A l’acte no li va sobrar res, com tampoc no li va faltar el caliu empresarial i la deguda sensibilitat d’uns i altres. El conseller Mena va fer prou bé el seu rol institucional, de la mateixa manera que l’inesmenable Cristóbal Colón, el de La Fageda, proclamava els amaneraments i els valors afegits de les empreses socialment contributives; és a dir, tothom en el seu paper.

Entre uns i altres, se’n va desprendre de manera gairebé espontània un homenatge a la gent que gestiona Mas Albornà i a tots aquells que han fet possible que aquesta

empresa penedesenca avui sigui un referent, per tot el que fa i per com ho està fent. Cal tenir en compte que parlem d’una organització dedicada des de fa més de 40 anys a la integració social i laboral de persones amb discapacitat i trastorn mental, i cal posar l’accent en el fet que avui dia en el seu llibre de visites es compten 270 treballadors en plantilla. Per això, la celebració era molt més que un pretext. Lluny de la frivolitat i dels discursos fútils, en l’ambient de Cal Figarot hi bategava una torre de satisfacció per la feina ben feta i per les fites as-

solides. També va ser prou reconeguda la tasca dels patrons de la Fundació, representats al faristol pel periodista Ricard Rafecas.

De la mateixa manera que no és un bon moment per a la lírica i que en aquesta tempesta d’actituds obscenes no hi ha major rebel·lia que el silenci dels poetes, tampoc no s’albiren bons temps per a l’economia solidària.

L’excessiva dependència del sector públic i de les consegüents transfusions de recursos dineraris segur que preocupa els gestors de Mas Albornà, com els de tantes altres empreses que, com ells

mateixos proclamen, han apostat pel treball com a eina d’inserció.

El conseller Mena va ser especialment cru en aquest sentit, quan en la seva intervenció blasmava les retallades del Govern de Madrid pel que fa a les parcel·les que fins ara procuraven l’encaix societari de les persones amb discapacitats.

Des d’ara, aquests ciutadans tampoc no tenen dret a sentir-se útils a la societat, a les famílies, a ells mateixos, com si ells en fossin culpables, en primer grau, de l’estultícia dels governants i les malfeineries de la innominable

colla de la bombolla. Ells tampoc no en tenen la culpa.

Vet aquí que la festa de Mas Albornà tenia molt de sentit: reivindicar la seva contribució social i el seu caire penedesenc -des del seu bressol de les Cabanyes, ens recordava Francesc Olivella-, però sobretot calia cridar l’atenció pel que fa a les maneres de fer, la porfídia per la feina ben feta i la consecució d’un catàleg de serveis competitius. El mateix Pere Regull ho expressava sense embuts quan deia que Mas Albornà és proveïdor de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès perquè fa bé la feina encomanada i que, si no fos així, no tindria massa sentit.

Ho saben, i així ho reconeixen, fins a 80.000 vilatans i vilatanes d’una vintena de municipis de la nostra comarca, tots ells testimonis de la competència dels treballadors i treballadores de Mas Albornà.

Els màxims responsables de la Fundació, amb la seva branca Nou Verd, havien encetat el mes de maig amb la notícia de l’atorgament del Premi ADEG en l’àmbit del Compromís i la Sostenibilitat, guardó que els fou lliurat de mans del president Artur Mas. De tots nosaltres, no només dels ajuntaments, en depèn que aquesta organització compromesa i competitiva mantingui les seves capacitats d’inserció i progressi en la seva tasca diària. No ho tindran fàcil però els necessitem, i molt.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

juny 2012

25

VINS&CAVES

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

La faula del pagès i el burro En aquesta mateixa columna del passat mes d’abril parlava sobre la història de la granota sorda, la qual va poder sortir del pou i salvar-se en no sentir els mals auguris que les seves amigues li deien sobre el seu futur. Vaig acabar l’article amb la reflexió que nosaltres havíem de fer el mateix que la nostra protagonista: lluitar i lluitar malgrat totes les males notícies que rebem des de la premsa, ràdio o televisió.

El cert és que aquesta petita faula va agradar molt, ja que es tractava d’una història senzilla però molt didàctica, motiu pel qual aquest mes tornaré a exposar-ne una altra, no de granotes, en aquest cas, però si d’un pou.

“Un dia, el burro d’un pagès va caure en un pou molt profund. L’animal va plorar fortament durant hores i hores, mentre el pagès intentava fer alguna cosa per treure’l.

Finalment, va decidir que el burro ja era molt vell, que el pou estava sec i que tard o dora necesitava ser tapat. Per tant, tot i la seva resignació, no valia la pena treure el burro del pou.

Va anar a buscar els seus veïns per a què el vingues-

sin a ajudar. Cada pagès va agafar la seva pala i van començar a tirar terra al pou. El burro es va adonar del que estava passant i va començar a plorar de nou fins que, després d’unes quantes palades de terra, per sorpresa de tots, va callar. El pagès intrigat, va mirar al fons del pou i es va sorprendre del que estava veient... Amb cada palada, el burro feia una cosa increïble: es treia la sorra del damunt i la trepitjava formant un pis cada cop més alt. Molt aviat tots van veure admirats com el burro va arribar fins la boca del pou i va poder sortir-ne tot trotant i rient.”

Estem en uns moments en què no hem d’esperar que ningú ens rescati ni ens empenyi per sortir de la crisi, hem d’esforçar-nos en realitzar les nostres metes, doncs ningú coneix millor que nosaltres les nostres possibilitats. Cada problema que tenim és una oportunitat per créixer. Podem sortir dels pous més profunds, per més difícil que sembli, si no ens donem per vençuts i aprofitem els petits entrebancs que tenim, per fer-los servir com a esglaons per sortir del forat.

PENEDÈS ECONÒMIC NÚM. 13 - JUNY 2012 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Ivet Boltà, Imma Pulido i Daniel Sancho París Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina Hernández Gestió comercial: Montse Calzado

El Cargol Publicacions, S.L. General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com E-mails: redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

PENEDÈS ECONÒMIC ÉS UN MITJÀ PLURAL I NO HA DE COMPARTIR, NECESSÀRIAMENT, LES OPINIONS DELS SEUS COL·LABORADORS.

Els vins tranquils són els que més creixen en el lliure servei REDACCIÓ

Segons el nou informe Scan Trends de la consultora Nielsen, les vendes en valor de vins tranquils en lliure servei van créixer un 2,1% durant els quatre primers mesos de 2012, mentre que les d’escumosos van caure un 0,9%.

Si comparem aquestes xifres amb les registrades al tancament de 2011, podem comprovar que els vins tranquils han millorat lleugerament, quan van créixer un 1,2%. No obstant això, aquestes noves dades ens mostren que les vendes de vi escumós comencen l’any lleugerament pitjor de com ho havien fet l’any anterior, quan van caure un 0,6%.

Respecte a l’evolució de les vendes del conjunt de begudes en lliure servei, un mes d’abril dolent va fer que, durant els quatre primers mesos de 2012, baixessin un 0,9%, fins els 1.873 milions d’euros. Aquest percentatge trenca amb el primer trimestre de l’any, quan es va registrar un lleuger

creixement del 0,1%, i es pitjor encara si comprovem que, a final de l’any 2011, es va assolir un increment en les vendes de l’1,4%.

Pel que fa a les altres begudes, les vendes d’aigua van oferir una variació positiva (1,2%) si bé empitjoren les dades del final de l’any 2011 (2,3%). Només les aigües i els vins tranquils registren creixements durant els primers quatre mesos de l’any; i únicament els vins tranquils milloren les xifres de 2011, d’entre la totalitat de les

begudes. D’altra banda, destaca la caiguda del 0,5% registrada per les cerveses, un producte que al tancament de l’any 2011 mostrava un creixement del 3,5%, el més gran d’entre totes les begudes. Tant les vendes de begudes refrescants (-1,7%), com les de sucs (-3,2%) en lliure servei van caure en el conjunt dels quatre primers mesos de 2012, mentre que les begudes alcohòliques ofereixen la variació més negativa (-3,4%).

La Guía Peñín veu amb bons ulls l’aposta pel vi ecològic LÍDIA OÑATE L’equip de la Guía Peñín de los Vinos de España va ser a principis de juny a Vilafranca per catar els vins de la DO Penedès. En total van qualificar uns 400 vins, dels quals van destacar els blancs per “la seva expressivitat, equilibri i encert”, explicava Carlos González, director de la Guía.

Aquesta temporada els vins rosats i negres s’han vist una mica perjudicats per les altes temperatures, explicava González, però “els blancs han sabut capejar-ho i fer una bona anyada, sobretot les varietats de xarel·lo i moscatell”.

Tot i això el nivell de la DO Penedès és molt bo, amb puntuacions que oscil·len els 85 i 95 punts.

Des de la Guía Peñín veuen amb bons ulls l’aposta dels elaboradors penedesencs pels vins ecològics.

“Creiem que és una bona idea i que hi ha molt de mercat interessat”, afegia González. En els darrers tres o quatre anys han notat un canvi al Penedès, ja que ara es potencia molt més la varietat

autòctona i l’ecologisme. “Veiem com s’ha conolidat l’elaboració ecològica, una molt bona idea per diferenciar-se enmig de tanta competència”, ens explicava el director d’una de les guies que més vins recull de tota Espanya.

La Guía Peñín també va aprofitar l’ocasió per enaltir la varietat de xarel·lo, una de les més preuades al territori penedesenc. “Tant el xarel·lo com les varietats parellada i macabeu, són molt elegants, expressives i aromàtiques, sense ser excessivament afruitades”. Per

això recomanen usar-les el 100% en un vi, i no mesclar-les amb cap altre, sobretot la de xarel·lo i moscatell, ja que “es mengen els matisos de la varietat amb la que es mesclen”, advertia González.

Quant al grau d’alcohol, també han trobat un bon equilibri, una qualitat que valoren molt a l’hora de qualificar un vi o cava.

De cara a noves anyades, la Guía Peñín aconsella apostar pel vi blanc com fins ara, però també pel vi rosat, ja que “hi ha molt camp per aprofitar”.

26

Penedès Econòmic

juny 2012

VINS&CAVES

Rius&Rius va conèixer de prop Quart Sopar Solidari com treballen les DO a Xerès al celler Vallformosa REDACCIÓ

Una delegació de tècnics de la consultoria Rius&Rius va ser rebuda el passat 24 de maig per les màximes autoritats de la Fundación Jerez - Control y Certificación, amb l’objectiu d’intercanviar experiències i coneixements sobre sistemes de control i certificació en l’àmbit vitivinícola.

La Fundación Jerez - Control y Certificación és responsable d’assegurar els interessos col·lectius de la protecció de l’origen i la qualitat dels productes de les DO de l’àrea geogràfica del Marco de Jerez. En definitiva, aquest òrgan de control i certificació té cura de la correcta aplicació dels plecs de condicions (abans reglaments) de les diferents DO, és a dir, exerceix les mateixes funcions que, a nivell de Catalunya, ha de portar a terme el Consorci d’Inspecció i Control (CIC), que donarà servei a diverses denominacions d’origen a la vegada.

“Les noves disposicions introduïdes a la darrera revisió de l’Organització Comú del Mercat

(OCM) del vi suposen un canvi important, on caldrà l’aportació de professionals coneixedors del sector, del territori i del tarannà de les comarques vitivinícoles de Catalunya, per a la seva eficient implantació”, va explicar Miquel Rius, gerent de Rius&Rius, que va assegurar que “la vocació de servei” que caracteritza la consultora i “la inquietud per estar a l’avantguarda de les necessitats del sector” els han motivat a celebrar aquesta trobada, que van qualificar com a “satisfactòria i enriquidora”.

Les auditories que porta a terme el Consorci d’Inspecció i Control es focalitzen en les instal·lacions de l’operador, i sobre els productes emparats per cada DO, incloent totes les fases del procés de producció (elaboració, emmagatzematge i criança), envasat i etiquetat.

El CIC ha organitzat al maig fins a cinc sessions informatives a diversos indrets de Catalunya, que han reunit una gran assistència de representants de les empreses del sector, cosa que evidencia l’interès que el tema genera.

El Quart Sopar Solidari de Vallformosa se celebrarà el proper 13 de juliol, en conveni amb Ampert i l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

Amb l’objectiu de recaptar fons per la lluita contra el càncer, Vallformosa oferirà l’espai de les seves bodegues per a l’esdeveniment, que començarà a les 20h.

Les tres institucions que organitzen el sopar tenen com a missió millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer.

Una de les vies per fer-ho reali-

tat és a través de la comunicació. Per això, des de l’ICO volen dissenyar una plataforma virtual en format de xarxa social privada per a supervivents del càncer i avalauar-ne la seva eficàcia. Amb els fons recaptats Ampert també vol guanyar en difusió a través d’un vídeo promocional que expliqui la tasca de transport de malalts oncològics que realitzen.

Els interessats a assistir al sopar o col·laborar-hi poden contactar al 93 897 82 86 o a carles.gala@vallformosa.es.

Miquel Torres Maczassek serà Campanya d’estiu per el successor de Bodegues Torres El fill de Miquel Agustí Torres es posarà al capdavant del celler penedesenc el proper setembre

beure cava a tot hora

REDACCIÓ

Miquel Torres Maczassek assumirà la direcció general de Bodegues Torres el proper mes de setembre, tal com es va decidir recentment en una reunió familiar.

El fill de Miquel Agustí Torres es posarà al capdavant de l’empresa donant continuïtat a la cinquena generació. Actualment, Torres Maczassek, de 38 anys, resideix a Xile, ja que des del passat gener de 2010 és el director del celler andí del grup. Es preveu que torni a Espanya al setembre, quan es faci efectiu el relleu, i s’incorpori al consell d’administració, que avui integren els germans Miquel Agustí, Joan Maria i Marimar Torres Riera, que controlen la totalitat del capital.

El procés de transició generacional de Bodegues Torres ha du-

 Miquel Torres Maczassek encapçalarà la 5a generació

rat diversos anys. Durant aquest temps s’han desvinculat l’enòleg Raül Bobet, que havia estat director general adjunt a la presidència els darrers dos anys; el director comercial del Grup Torres, Jordi Vinyals, i el d’exportació, Joan Ramon Pujol. Des del primer moment hi havia dos candidats

clars per ocupar la direcció general, els germans Miquel i Mireia Torres Maczassek, que han anat ocupant diversos càrrecs per preparar-se per prendre les regnes.

Amb la nova decisió, Mireia Torres continuarà com a directora de les bodegues Jean Leon i Torres Priorat.

El Consell Regulador del Cava ha iniciat una campanya per promocionar el vi escumós en qualsevol dels àpats del dia.

Per tal de rebatre la creença general que el cava és un producte apte per consumir només per postres i en ocasions especials com Nadal o Sant Joan, el CR Cava ha engegat una campanya per recomanar diferents tipus de cava per cada moment del dia. El brunch (cita dominical dels

matins), l’aperitiu, el dinar, el còctel de la tarda i el sopar són les cinc ocasions del dia que el CR Cava proposa un escumós diferent: brut nature, brut, rosat, jove o Gran Reserva són les grans propostes. Un dels lemes que més defineix aquest nou rumb, “El aperitivo, mejor con cava”, pretén atraure no només els adeptes al cava, sinó aquells que, per seguir els preceptes de la multitud, es resisteix a consumir-ne.

Penedès Econòmic

juny 2012

27

VINS&CAVES

EDUARDO PAES, INVESTIT CONFRARE D’HONOR Una comitiva de la Confraria del Cava Sant Sadurní es va desplaçar el passat mes de maig fins al Brasil per nomenar l’alcalde de Rio de Janeiro, Eduardo Paes, Confrare d’Honor.

En l’acte d’investidura el president de la Confraria del Cava Sant Sadurní va manifestar que “amb aquest acte, la germanor homenatja la ciutat seu dels pròxims Jocs Olímpics de 2016, establint així un vincle amb Barcelona, seu de les competicions el 1992 “. Aquesta és la quarta

MIQUEL PONS TREU AL MERCAT EL NOU CAVA BRUT NATURE RESERVA

Investidura Internacional del Cava. Abans d’Eduardo Paes, altres figures públiques van rebre el títol: Pau Gasol a Los Angeles, el 2009; l’arquitecte Toyo Ito, homenatjat el 2010, a Tòquio; i Valentí Fuster a Nova York el 2011.

Les caves Miquel Pons de La Granada han iniciat la comercialització del seu nou cava Brut Nature Reserva, sense licor d’expedició afegit. Fa uns mesos ja es va llançar al mercat el cava brut reserva. Tots dos tenen una criança mínima de dos anys a la cava i s’ha dissenyat un nou etiquetatge per a les ampolles, el qual ofereix una imatge més moderna i original de la marca, pensant en l’expansió als mercats internacionals.

ÈXIT DE LA 8a NIT SOLIDÀRIA DEL ROTARY CLUB El passat 15 de juny es va celebrar la 8a Nit Solidària del Rotary Club de Vilafranca del Penedès, un esdeveniment ja clàssic a Vilafranca i que des de 2005 recull diners per a diferents projectes solidaris.

Enguany el projecte escollit per rebre els beneficis de la Nit Solidària ha estat el banc d’aliments de l’Associació Ressò de Vilafranca, una entitat de nova creació que aglutinarà els esforços d’entrega d’aliments de primera necessitat a la vila. Així, quasi

300 persones van poder gaudir d’un extraordinari sopar espectacle en el marc de La Societat La Principal El Casal, que va comptar amb les intervencions de Max Miret, president del Rotary Club de Vilafranca, Ahmed Benallal, president de l’Associació Ressò de Vilafranca i l’alcalde Pere Regull.

La DO Penedès vol aconseguir que els seus vins siguin ecològics El celler Miquel Pons, La zona és pionera i a la vegada líder en la producció d’aquesta versió més saludable del producte

present a Nova York

REDACCIÓ

El director de la Denominació d’Origen Penedès, Francesc Olivella, va assegurar que l’òrgan regulador està estudiant que tots els vins sota aquesta etiqueta siguin ecològics. Ho va dir a la “Jornada sobre perspectives econòmiques de la producció vitivinícola ecològica al Penedès”, on va deixar constància del lideratge del territori en aquesta producció més saludable, de més qualitat i més respectuosa amb el medi ambient.

Els experts van destacar que Catalunya ha estat pionera i “està ben posicionada en l’àmbit internacional”, però a Espanya en general encara manca més consciència a l’hora de consumir aquests vins, sobretot en comparació amb altres països del món, com els nòrdics o els Estats Units.

El director de la DO Penedès no va voler concretar el termini que es marcaran per aconseguir aquest propòsit de fer que tots els vins regulats per ells siguin ecològics perquè “està en debat intern del consell regulador”.

Olivella sí que va fer referència a la capacitat del territori per liderar aquesta producció, amb 10.000 hectàrees de vinyes ecològiques de les 25.000 ha. que té en total la DO. “Per l’empenta, l’emprenedoria i l’afany d’innovació que tenen els empresaris penedesencs”, ha dit.

La directora del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), Amaya Prat, va confirmar aquest posicionament

 Cata de Miquel Pons realitzada a Nova York

com a líders. En primer lloc, la vinya és el principal conreu ecològic de Catalunya, amb un 27% del total de la superfície de conreus d’aquest tipus.

A tot Catalunya, segons les dades del CCPAE a 31 de desembre del 2011, hi havia 56.321 hectàrees

DE LES VINYES ECOLÒGIQUES CATALANES, UN 57,62% ESTAN REGULADES PER LA DO PENEDÈS de cultiu de vinya, de les quals un 9,44% eren de conreu ecològic (5.316 hectàrees). I de les vinyes ecològiques catalanes, un 57,62% estan regulades per la DO Penedès (3.063 hectàrees).

També ho indica el nombre de cellers. De 116 cellers que té Catalunya que elaboren vins ecològics,

la comarca de l’Alt Penedès en té 42. Segueix el Priorat amb 21. I en tercera posició del rànquing de les comarques amb cellers ecològics estaria la Terra Alta, amb 10 empreses.

Per què vins ecològics?

Segons els experts, fer vins ecològics implica adaptar-se a una normativa de certificació molt estricta, que alhora està vista pels consumidors com un segell de protecció i confiança.

I és que el fet que els vins ecològics estiguin allunyats de productes químics aporta beneficis sobre el consum, són més saludables, de més qualitat i amb millors sensacions aromàtiques. A banda, són sostenibles i respecten el medi ambient. A més, el consum d’aquest tipus de vins també pot associar-se amb una filosofia de vida. Aquest tipus de producció també està considerada com un valor afegit a l’hora de vendre el producte, ja que té millor imatge i dóna prestigi i eleva el posicionament de la marca.

El celler Miquel Pons va presentar a Nova York la seva gamma de vins i caves durant la primera quinzena de juny en la cata organitzada per l’agència per a la competitivitat ACC1Ó de la Generalitat a Nova York.

Ha estat a través d’una jornada de Catalan Wines USA, la plataforma creada per ACC1Ó per promocionar i comercialitzar els vins i caves catalans als Estats Units. Més de 120 professionals del sector vinícola dels Estats Units, entre empresaris, importadors i distribuïdors, van poder tastar els vins i caves de Miquel Pons i de sis cellers catalans més que van participar en la presentació que es va fer al centre The Carriage House.

El celler de la Granada va presentar als empresaris americans tota la seva gamma de productes i va realitzar cates del seu cava de referència, Eulàlia de Pons Brut Reserva, el nou Cava Brut Reserva, i els vins Cabernet Natur i el Montargull Xarel·lo fermentat en bota que van tenir una molt

bona acceptació Miquel Pons, durant aquests dies, va poder establir contactes empresarials diversos amb agents interessats a importar els seus productes als Estats Units. El celler Miquel Pons, dedicat al conreu de la vinya i a la producció de vins des de fa 250 anys, exporta a nou països de tot el món. L’exportació

EL CELLER DE LA GRANADA VA PRESENTAR TOTA LA SEVA GAMMA DE PRODUCTES als Estats Units és un dels objectius més importants per al celler de la Granada per als pròxims anys dins la seva estratègia d’expansió internacional, ja que esperen augmentar l’exportació fins al 30% i arribar a facturar més de dos milions d’euros anuals.

28

Penedès Econòmic

juny 2012

HISTÒRIA

RAY-BAN CELEBRA EL SEU 75è ANIVERSARI Tornen a estar molt de moda, però de fet mai han deixat d’estar-ho. Parlem de les ulleres Ray-Ban, aquelles que s’assemblen a les dels aviadors. I és que no és que s’hi assemblin, sinó que són les que portaven els pilots de l’aviació militar dels anys 20. Aquí comença una història de fa 75 anys de la casa d’ulleres de sol líder a nivell mundial IVET BOLTÀ

va a ser una moda, influenciada pel món de Hollywood, on eren més aviat un signe de rebel·lia (tots tenim en ment la imatge de l’actor James Dean amb les seves Ray-Ban).

Als anys 40, en plena segona Guerra Mundial, els pilots de l’aviació dels EEUU continuaven portant les Ray-Ban en les seves

Els anys 20 van ser una dècada de grans avenços en l’aviació civil i militar. Els avions volaven més alt i això va comportar unes conseqüències: els pilots patien mals de cap i nàusees a causa de la llum del sol. Així que el 1929 el general MacCready va demanar a la casa Bausch & Lomb que fabriqués unes ulleres que protegissin dels reflexos del sol però permetessin visibilitat.

L’any 1936 naixien. Es deien Anti Glare (anti reflexos). Eren verdes, de plàstic i amb la clàssica forma d’aviador. La denominació Anti Glare era massa genèrica, de manera que el 1937 les van registrar com a Ray-Ban (Ray, que vol dir raig, i Ban, que significa prohibir). El model, Large Metal, es va fer famós en un tres i no res amb el nom Ray-Ban Aviator.

De seguida el màrqueting va fer acte de presència cercant la practicitat de les ulleres. i dirigint-les a un públic esportista i amant de l’aire lliure. El 1938 van començar a treure models adaptats, pels aficionats a la caça, el tir, la pesca, etc. Les feien servir policies, pilots… Eren, en part, una icona miliar. Però al carrer ja comença-

missions. Se seguien investigant les ulleres amb fins bèl·lics però es va crear un tipus de lent d’ús comercial, graduada, que tenia un revestiment a la part superior per a una major protecció però sense revestiment a la part inferior per si calia fer servir qualsevol instrument.

Van arribar els anys 50, una dècada marcada pel creixent interès per la moda, que va fer que les ulleres es comencessin a percebre

 Jack Nicholson

 Jennifer Aniston

EL NOM RAYBAN SORGEIX DE LA UNIÓ DE LES PARAULES RAY (RAIG) I BAN (PROHIBIR)

com un accessori per lluir i anar l’última moda.

L’any 1951, a petició de la Marina nord-americana, la casa RayBan va produir un vidre gris.

Dos anys més tard van fabricar una nova lent també grisa però que deixava pasar un 15% de llum, i era apta per a ús genèric.

El 1957 apareixia un nou model que era l’alternativa de la forma d’aviador. Aquest tenia forma quadrada. Ja s’anava marcant un camí que s’obria a noves formes... i també a nous públics. I és que el 1958 van sortir per primer cop unes ulleres dedicades a les dones, amb muntures de plàstic originals al ritme de la moda.

Amb aquesta evolució tan constant tant en disseny com en usos i la seva acceptació en mercats cada cop més amplis, ja es veia a venir el que finalment va passar: als anys 60, les Ray-Ban es van convertir en líders mundials perquè oferien qualitat i durabilitat i, a més, disposaven d’un catàleg amb una àmplia oferta de models, ja 50, dirigits a homes, dones i nens.

També disposaven d’una gran varietat de preus, cosa que permetia arribar a un espectre més ampli de la població.

A Hollywood van entrar amb gran força el 1961. Per exemple, es van portar molt durant el rodatge de la pel·lícula Desayuno con diamantes, protagonitzada per Audrey Hepburn.

Aquest any es van introduir a la publicitat, i van crear uns expositors per mostrar-les als compradors a les botigues.

També durant aquest any 1961 es van posar a la venda uns models

 Tom Cruise

 Dos dels models més emblemàtics: Wayfarer i Aviator

d’estoigs de gran qualitat, de pell o vinil, amb dissenys adaptats a cada model d’ulleres. Un any després, la firma llençava les primeres lents resistents als cops.

Així arribem als anys 70, quan el mercat resulta ser més sofisticat. Com sempre, la companyia nord-americana buscava maneres d’adaptar-se a la situació i va treure una línia per a esportistes esquiadors i una altra col·lecció per a escaladors, amb protectors laterals que no deixaven passar la llum i el vent.

El preu de les ulleres va augmentar: a principis dels 70 es venien per entre 8 i 27 dòlars, al final de la dècada entre 14 i 38 dòlars.

En aquests mateixos anys es van començar a produir les ulleres graduades. El 1974, la innovació van ser uns vidres que canviaven de color segons la meteorologia, perquè cap esportista, escalador, esquiador, etc. se les hagués de canviar davant d’un canvi de

temps. L’èxit no va parar de créixer als anys 80, gràcies a la creació de col·leccions i a l’atracció de la premsa i el món del cine, que vivia un moment dolç amb la producció d’obres com Granujas a todo ritmo o Top Gun. Precisament en aquests anys 80 es va dissenyar la primera línia del model antifaç.

L’any 1999, el grup Luxottica va adquirir el sector de muntures de Bausch & Lomb, que incloïa firmes com Ray-Ban. El 2003 van sortir dues noves col·leccions, les graduades, que van tenir una gran acceptació des del principi, i les Junior, ulleres de sol per a nens de 8 a 12 anys.

L’any 2010 es van llençar sis versions renovades del clàssic model Aviator.

L’any 2012, amb motiu del 75è aniversari de la firma, s’ha reinventat el clàssic model amb la col·lecció Legends, amb millors qualitats i més colors. La llegenda continua.

 Barack Obama

 Michael Jackson

Penedès Econòmic

juny 2012

29

VIATGES

Lisboa, ciutat dels descobridors La majoria de les expedicions portugueses de l’era dels descobriments van partir de Lisboa durant els S. XV i XVI, incloent la sortida de Vasco de Gama REDACCIÓ

Lisboa, o Lisbona (segons alguns especialistes en toponímia), és la capital i la ciutat més gran de Portugal. Està situada a l’estuari del riu Tajo i es troba a la latitud 38°43’ nord i longitud 9°8’ oest, cosa que la converteix en la capital més occidental de l’Europa continental. A més de la capital del país és també la capital del Districte de Lisboa, de la regió de Lisboa, de l’àrea metropolitana de Lisboa, i és també el centre principal de la sub-regió estadística de la Gran Lisboa. La ciutat té un població de 564.657 habitants, i l’àrea metropolitana 3 milions, una quarta part de la població del país. La ciutat està connectada a l’altre marge del riu Tajo per dos ponts: el pont 25 d’Abril, a la part sud, inaugurat el 6 d’Agost de 1966, que connecta Lisboa i Almada, i el pont Vasco de Gama, inaugurat l’abril de 1998, que connecta el nordest de la capital (Sacavém) amb la ciutat de Montijo.

Lisboa té un clima mediterrani tot i ser a l’oceà atlàntic donada la influència de la Corrent del Golf.

En destaca un total de pluja anual relativament alt (750 litres) i una forta secada estival. Com a mitjana, hi ha 3300 hores de clima assolellat a l’any i 100 dies amb pluges. Rarament baixa la temperatura de 5 °C, que normalment roman en una mitjana de 10 °C Com a monuments i llocs d’interès turístic, destaquen, de la Lisboa medieval: el Castell de Sant Jordi, al turó més alt del centre de la ciutat, el barri d’Alfama,

de carrers estrets, que va sobreviure al terratrèmol de 1755, la Catedral i el Convent del Carme.

De la ciutat de l’època dels Descobriments podem veure avui, a la zona de Belém, dues construccions classificades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat: el Monestir dels Jerònims,

edificat per ordre del rei Manuel I i la Torre de Belém, construcció militar de guàrdia a la desembocadura del Tajo.

Des de l’inici del segle XVIII el monument més significatiu és

Torre de Belém

LISBOA País: Portugal Idioma: Portuguès Població: 564.657 habitants Superfície: 84,9 km² Moneda: Euro Clima: Lisboa és una de les capitals europees més càlides. Té un clima mediterrani per la corrent del Golf ECONOMIA: Les seves indústries principals són el refinament de petroli, la indústria tèxtil, les drassanes, la siderúrgia i la pesca, tot i això el sector terciari és predominant. Lisboa és la ciutat més rica de Portugal amb un PIB per capita superior a la mitjana europea.

Plaça del Rossio

l’aqüeducte de les Aigües Lliures. Després del terratrèmol de 1755, segons el pla en quadrícula aprovat pel marquès de Pombal per a la zona central de la ciutat (a l’anomenada “Baixa pombalina”), van construir-se les places del Comércio, a prop del Tajo, i la de Dom Pedro IV (antigament conegut com el Rossio). A les proximitats, i amb interès històric o artístic, es troben la Praça dos Restauradores i l’Elevador de Santa Justa, ascensor projectat al final del segle XIX per Mesnier du Ponsard, un deixeble d’Eiffel.

30

Penedès Econòmic

juny 2012

TECNOLOGIA  Els

ordinadors ens mataran

Potser el títol d’aquesta notica és una mica sensacionalista. No en va és un diari amb voluntat de ser llegit i fins que no es descobreixi una fórmula miraculosa, la millor manera per fer que ens llegeixin és impactar en la psicologia.

Potser és exagerat, el que no ho

és tant és l’estadística aportada per la companyia Fellowes en què es revela que el 89 per cent dels espanyols ha patit algun tipus de malaltia per culpa de l’excessiu ús de l’ordinador durant els últims tres anys.

Espanya és un dels estats euro-

peus en què els ciutadans passen més hores davant l’ordinador o les tablets. Amb una mitjana de 7,2 hores diàries estem al capdavant de la Unió Europea. És normal, llavors, que els espanyols siguin els que més dolors pateixin per culpa de l’ús tecnològic.

Una altra xifra interessant que la investigació aporta és la del temps emprat pels espanyols in-

tentant buscar la posició correcta al davant de l’ordinador. La xifra puja a 67 minuts per dia.

Això es tradueix en 5,6 hores d’improductivitat a la setmana.

Aquestes últimes xifres, com el nostre títol, exagerades.

En resum, l’ordinador potser no mati, de tota manera crearà una població que quan sigui gran morirà de dolor d’esquena.

Les no oficines Els entorns laborals a l’any 2020 seran completament virtuals segons The Economist JOSEP BARELLA Segons una enquesta realitzada per The Economist a 567 directius de tot el món entre setembre i octubre de 2011, i patrocinada per la firma japonesa Ricoh, els entorns de treball el 2020 seran completament virtuals.

Ja des del 2000, internet i els entorns virtuals s’han convertit en una eina indispensable per al món laboral. Això ha fet reduir la necessitat de la presència a les oficines encara que, de moment, encara resulten necessaris els espais reals per prendre algunes decisions estratègiques.

Hi ha dues versions d’aquesta mateixa notícia amb les seves dues conseqüents opinions adherides.

Mentre alguns consideren que els treballadors es convertiran en màquines merament productives, altres veuen una oportunitat en la virtualització del treball. Una oportunitat de reduir costos i de poder conciliar molt més, i millor, la vida familiar.

El que està clar és que els empresaris coincideixen en les seves respostes i, ja per endavant, han donat poca vida a l’oficina, tal com l’hem entès fins ara. Els elements que possibilitaran aquesta conversió són bàsicament quatre.

En primer lloc el núvol i la facilitat d’intercanviar documents. En segon lloc el big data i la possibilitat que tenen les empreses per gestionar grans quantitats de dades. Els altres dos elements són la càmera de vídeo i la mobilitat. En resum s’ha acabat anar al treball.

Un fet que pot col·laborar encara més al treball virtual és el reclutament 2.0, que constitueix un estalvi important per al departament de Recursos Humans de qualsevol empresa. El cost d’hores-treballador, invertit en la revisió de currículums i en la realització de nombroses entrevistes, es redueix, en alguns casos fins i

tot fins a un 60%.

Ja no és necessari posar ofertes de treball a portals. La metodologia del reclutament digital permet trobar de forma òptima el millor candidat per a cada lloc, reduint, així, la taxa d’abandonament i el cost de contractació. Encara que no hi ha un percentatge d’estalvi prefixat per a totes les empreses, es podria arribar fins a un terç d’estalvi global en el sumatori de costos associats als processos de reclutament, selecció i contractació en general.

INTERNET ÉS UNA EINA FANTÀSTICA PER A LA CREACIÓ DE MERCATS DE TREBALL FREELANCE Segons les dades recollides per l’Institut d’Innovació Digital de les Professions (Inesdi), el 64% de les empreses utilitzen com a mínim dues xarxes socials per conèixer els seus candidats i un 40% n’utilitza tres o més. Linkedin és definitivament la xarxa més utilitzada (un 87% de les empreses l’empren), però també s’utilitza Facebook com a eina de contrast per un 55% de les empreses, i un 46% es dirigeix a la xarxa de microblogging Twitter, per ser una bona eina per a la recerca de perfils específics.

Pedro Rojas, Director de Projectes Formatius i Social Media a Inesdi, assenyala que “són moltes les empreses que ja recluten i capten a través de la Xarxa, però no professionalment, sinó com aficionats i triant una metodologia errada, en estar focalitzada en mètodes tradicionals. La majoria necessita aprendre una

metodologia de Reclutament i Selecció 2.0 professional. Cada vegada més, les xarxes professionals s’estan convertint en xarxes col·loquials per als aspectes personals del candidat, que difícilment s’aconsegueixen en un currículum tradicional. I al mateix temps, xarxes com Facebook s’estan professionalitzant a causa de l’interès de les empreses, cosa que confirma la sortida al mercat d’aplicacions com: jobandtalent. com i branchout.com afirma Pedro Rojas, també autor de Community Management per Dummies i de Reclutament i selecció 2.0. Aquestes dades estadístiques mostren els beneficis que les empreses poden aprofitar si se sumen als grans canvis que porten amb si l’economia digital i el creixement del seu entorn.

Un exemple d’aquestes noves oportunitats laborals en els actuals entorns canviants els trobem en els serveis low cost. El context econòmic en què ens movem, sense cap mena de dubte, no és el més adequat per a la recerca de feina, i ens trobem davant de nivells d’atur francament preocupants. Però aquesta complicada situació està provocant, a la vegada, l’aparició de noves oportunitats a la xarxa, com són els anomenats microserveis i que estan suposant una autèntica revolució laboral.

Tot va començar al febrer de 2010 als EUA amb el llançament de Fiverr (www.fiverr.com). Consistia en un autèntic mercat de treball alternatiu, en el qual, qualsevol persona amb coneixements per realitzar una determinada tasca, podia oferir els seus serveis a un preu fix de 5 dòlars. Al cap d’un any, ja tenia més de 500.000 anuncis publicats i fruit de l’èxit, van començar a aparèixer iniciatives similars en diferents països.

Un exemple el tenim a Espanya en Porunbillete (www.porunbillete.com), amb un concepte

similar i dirigit principalment al mercat hispanoparlant d’Espanya i Amèrica Llatina. Porunbillete acaba d’aterrar a Internet però ha entrat amb força amb el seu sistema de serveis presencials i online.

El terme revolució laboral que hem utilitzat abans pot semblar excessiu, però realment és el més adequat. S’han trencat les cadenes entre treballadors i empresaris, tenint ara els primers el poder de treballar de manera directa amb els seus clients, aconseguint la independència dels segons. En definitiva, estem davant d’una autèntica democratització del mercat laboral. Tots tenim una habilitat, una cosa que se’ns dóna

LES EMPRESES CADA COP UTILITZEN MÉS LES XARXES SOCIALS PER FER LA SELECCIÓ DE PERSONAL bé, o coneixements per realitzar tasques que altres persones no saben o simplement no volen fer.

Iniciatives com Fiverr, o Porunbillete, ens ofereixen la possibilitat de posar aquestes habilitats a disposició de qui les necessiti.

Alhora, aquestes xarxes de microserveis permeten desenvolupar

una reputació online, de manera que tots els treballs realitzats són valorats pels compradors.

S’aconsegueix així incentivar la prestació de serveis de qualitat, ja que l’obtenció de bones valoracions suposarà facilitar l’obtenció de nous clients, a més d’unes majors garanties per als futurs compradors.

Només estem davant el començament d’aquest canvi, abastant de moment únicament petits serveis o treballs. No obstant això, veiem com cada vegada s’estan demanant més professionals freelance per a la realització de diferents treballs. Les noves tecnologies estan contribuint que el teletreball sigui una realitat, i sigui ja utilitzat en molts sectors. En aquest sentit Internet, un cop més, se’ns presenta com una fantàstica eina per a la creació d’autèntics mercats de treball freelance. És clar que les relacions laborals tal com les coneixem ara no seran reemplaçades totalment per aquest nou model, però sens dubte és un fenomen que creixerà en els propers anys i que serà una gran alternativa per a molts treballadors, bé com a mitjà de treball principal o simplement com una forma de complementar els seus ingressos. La seguretat del cobrament, la facilitat de vendre o oferir, consultar la satisfacció d’antics compradors, un preu just, la rapidesa del servei... són valors que a poc a poc s’estan introduint en la nostra consciència i que aquest tipus de plataformes ofereixen als usuaris.

juny 2012

Penedès Econòmic

31