Penedès Econòmic 20

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

Núm. 20 febrer 2013

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

Els estrangers opten per deixar la comarca en busca de noves oportunitats de feina

Els farmacèutics, indignats pels nous impagaments del Catsalut

pàg. 4

pàg. 7

Les baixades de preus revifen les compravendes de pisos, que han augmentat un 3% a l’Alt Penedès

pàg. 2-3

Quatre forns de l’Alt Penedès ja poden vendre el pa de pagès amb segell europeu pàg. 8

ENTREVISTA A: JULI BÀRCENA Cònsol honorari de Croàcia a Barcelona pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

febrer 2013

L’ANÀLISI

La compravenda d’habitatges va créixer un 3% a l’Alt Penedès durant el 2012 L’abaratiment del parc immobiliari i els avantatges fiscals van impulsar les vendes a l’últim trimestre, en especial a Avinyonet i Torrelles de Foix LÍDIA OÑATE Després de sis anys de l’esclat de la bombolla immobiliària, els caçadors de gangues tenen al seu abast tot un mercat de pisos a preus més assequibles que fa un any i molt més que fa dos.

L’entrada dels bancs al sector immobiliari com a venedors de pisos ha intensificat la reducció dels preus en els habitatges i ha posat sota les cordes als particulars que han posat a la venda el seu pis. En els darrers tres anys els preus dels habitatges a la comarca han baixat gairebé a la meitat, segons ens han informat alguna de les agències immobiliàries de Vilafranca.

Aquest fet, sumat a la fi de l’IVA superreduït i la desgravació fiscal, han propiciat un increment de les compravendes d’habitatges del 2,87% a l’Alt Penedès.

Creix l’interès per Avinyonet i Torrelles de Foix Al darrer any Avinyonet del Penedès i Torrelles de Foix han estat dos dels municipis petits de la comarca que més interès han generat. Si al 2011 les transaccions s’havien reduït fins a la mínima expressió, el 2012 ha estat l’any de la seva arrencada amb unes vendes que s’han multiplicat per vuit a Avinyonet i per set a Torrelles, passant de dos a 16 i 14 habitatges venuts, respectivament.

Sant Martí Sarroca i els Monjos: on més han baixat les vendes Per contra, Sant Martí Sarroca i els Monjos són els que més han

patit aquest any per col·locar els pisos buits. En el primer, les vendes van disminuir un 75%, passant de 36 a 9 habitatges. Els Monjos és un dels municipis de la comarca amb el parc immobiliari més gran, però el 2012 la compravenda de pisos va baixar més d’un 60%. Lluny d’arribar als 70 habitatges de 2011, els Monjos va tancar l’any amb només 30 de venuts. Montse Crespo, propietària de l’agència immobiliària Vilallar de Vilafranca, ha comentat a Penedès Econòmic que actualment “Vilafranca i els Monjos són els que presenten més estoc d’obra nova per col·locar, però els preus dels habitatges de segona mà són més assequibles”.

700 650 600 550 500 450 400 350 300 250 200 150

ELS BARRIS DE LA GIRADA, SANT JULIÀ I POBLE NOU DE VILAFRANCA SÓN ELS MÉS DEMANDATS

100 50 0 1r 2n 3r 4t 1r 2n 3r 4t 1r 2n 3r 4t 1r 2n 3r 4t 1r 2n 3r 4t 1r 2n 3r 4t 1r 2n 3r 4t 1r 2n 3r 4t 1r 2n 3r 4t

2004

2005

2006

HABITATGE NOU

2007

2008

HABITATGE USAT

2009

2010

2011

2012

TRANSACCIONS (Habitatges nous i usats)

 Compravendes d’habitatges a l’Alt Penedès 2011-2012

A Sant Sadurní i Gelida les vendes del sector immobiliari també s’han vist perjudicades. L’expansió urbanística d’anys anteriors va permetre vendre més habitatges el 2011, però durant l’any passat van caure significativament. A la capital del cava només van canviar de mans 43 habitatges, un 38% menys, mentre que a Gelida ho van fer 54, cosa que suposa

una caiguda del 26%.

Vilafranca, la primera opció dels compradors En el cas de Vilafranca, la compravenda va augmentar prop d’un 34% el 2012, amb un total de 338 habitatges venuts. Els barris de la Girada, Sant Julià i Poble Nou són els que més interès generen entre els compradors, mentre que l’Espirall és el que presenta “un mercat més tancat a les transaccions immobiliàries a causa de l’elevada immigració”, explicava Crespo. Els preus d’un pis d’uns 15 anys amb tres habitacions i garatge inclòs oscil·len els 90.000 i 100.000 euros.

Les preferències dels compradors acostumen a ser sempre les mateixes: establir-se a Vilafranca.

Un dels inconvenients amb què s’han trobat a Vilallar és la poca diversitat i oferta dels pobles propers a la capital de l’Alt Penedès com ara les Cabanyes o la Granada. “Per norma general, la gent busca un pis a Vilafranca i, si no és possible, a les Cabanyes o

Penedès Econòmic

febrer 2013

3

L’ANÀLISI

30.920 27.841 6.961 7.659 2.856 3.179 +10,03%

+11,31%

7.247 7.723

+11,06%

la Granada, però allà només hi ha cases i el preu llavors és més elevat. Per això, acaben establint-se a altres zones com els Monjos, on el parc immobiliari és més divers i es poden trobar pisos per només 50.000 euros”.

Guerra de preus entre bancs i particulars No és nou que els bancs es vulguin desfer de l’estoc immobiliari tan aviat com sigui possible.

Aquest factor és el que està provocant grans esquerdes en el sector de la compravenda d’habitatges.

Mentre hi ha entitats financeres que ofereixen pisos de tres habitacions amb garatge inclòs per només 90.000 euros, els particulars mantenen l’oferta de sortida en 120.000 o 130.000 euros.

Malgrat que és difícil situar el preu de mercat real d’un pis, Crespo defensa que aquesta darrera xifra és la que més s’aproxima al valor actual d’un habitatge. “El preu dels pisos és un tema salvatge”, ens comentava Crespo, “el particular es troba en desavantatge perquè el banc pot oferir més

facilitats de compra com concedir la hipoteca”. Tot i així, Crespo critica l’actitud d’alguns propietaris que ofereixen preus de venda molt per sobre de la resta: “Hi ha gent que encara no ha entès el que està

ALGUNS BANCS REBAIXEN EL PREU D’UN PIS NOU AMB GARATGE FINS ELS 90.000 € passant i demanen una quantitat massa elevada”, explica Crespo que, en aquests casos, recomana baixar fins a un 15 o 20% el preu de l’habitatge. “Si el propietari no vol fer-nos cas, ja no treballem aquests pisos perquè sabem que no es vendran”, sentencia.

Els habitatges lliures guanyen terreny A Espanya, les compravendes

d’habitatges lliures van créixer un 88,9% durant el quart trimestre de 2012, fins les 117.825, especialment en el cas de les de segona mà (63,9%), que van arribar a les 84.728 operacions, mentre que les adquisicions d’habitatges nous van augmentar un 36,1%, fins els 47.881. Per la seva banda, la venda d’habitatges protegits va ascendir un 11,1%, fins els 14.784.

La concessió d’hipoteques cau un 33% en un any Com és d’esperar, les vendes d’habitatges tenen una repercussió directa en la concessió d’hipoteques. Les compravendes realitzades en el darrer trimestre de 2012 no han aconseguit capgirar la situació hipotecària del país. Segons l’INE, el nombre d’hipoteques registrades a Catalunya va ser de 42.632, un 32,9% menor que el 2011.

Els bancs han endurit els criteris per a la concessió d’hipoteques, un fet que s’ha materialitzat amb una reducció d’aquestes a tot l’Estat espanyol.

2012

2011

+6,57%

L’augment de vendes de pisos es generalitza a tot Catalunya Les compravendes d’habitatges a Catalunya han pujat a totes les províncies catalanes. L’any passat van arribar a les 49.481 arreu del territori català, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Destaca l’increment a la província de Barcelona, situat en més d’un 11%, seguit del de Lleida (+11%) i Girona (+10%), i, en menor mesura, Tarragona (+6,5%).

A nivell urbà, però, la tendència segueix a la baixa. Al llarg del 2012 es van vendre 42.888 vivendes urbanes, un 8,97% menys que l’any anterior.

Aquesta és la xifra més baixa des que va esclatar la bombolla immobiliària el 2007. La davallada ha estat causada, en la major part, per la reducció produïda a la província de Barcelona, on en el darrer any han disminuït un 14,64% les

vendes. Com a contrapunt, a les províncies de Girona i Tarragona les vendes d’habitatges urbans han crescut un 1,37% i un 1,95%, respectivament. Per la seva banda, Lleida manté les xifres de 2011 amb una petita caiguda del 0,07%.

A la resta d’Espanya les transaccions immobiliàries (que inclouen vivendes urbanes i rústiques) van créixer un 3,6%.

L’impuls de les desgravacions i l’anunci de l’augment de l’IVA del 4 al 10% (que va entrar en vigor l’1 de gener de 2013) van atenuar la baixada durant els últims mesos de l’any.

Però la venda d’habitatges urbans encara ha baixat més que a Catalunya, en concret un 11,3%. El 2012 va ser un any més moderat que els anteriors, quan es van vendre un 28,8% i un 24,9% menys el 2008 i el 2009, respectivament.

cara hi ha marge per ajustar els preus, tot i que no ho concreten en xifres. La majoria dels enquestats (un 41%) creu que el descens serà d’entre el 5 i 10%, mentre

que un 26% situa l’ajust entre el 10 i el 15%. Un 9% aposta que els preus de les residències a Espanya cauran més d’un 20%.

Els experts pronotisquen una rebaixa de fins el 15% en el preu dels pisos El temps de bonança econòmica encara es farà esperar un any més. Experts i directius d’agències immobiliàries dubten que les compravendes d’habitatges acabin d’enlairarse, tot i que reconeixen que des de fa mig any s’està produint un lleuger moviment de les vendes.

L’interès dels compradors no ha desaparegut, sinó que les condicions del mercat són molt més favorables que fa uns anys.

Montse Crespo, propietària de les finques Vilallar de Vilafranca, vaticina més baixades de preu en

el parc immobiliari de l’Alt Penedès, en especial, d’aquells habitatges que porten un temps en venda i que han obtingut poques visites.

“La gent està esperant que baixin més els preus”, ens explica Crespo, que confia que enguany es venguin més pisos que el 2012.

Altres immobiliàries de Vilafranca ens han comentat que preveuen un any similar al 2012 i 2011 “sense grans canvis”. En el cas de la capital de l’Alt Penedès, les zones més apreciades pels compradors seran els barris de la Girada i Sant Julià, sobretot

aquells habitatges que estiguin propers a establiments comercials i a zones verdes i d’esbarjo.

La majoria d’agències immobiliàries preveuen un 2013 amb preus una mica més econòmics que l’any passat, però dubten que baixin gaire més.

Segons l’informe Tendencias, que elabora anualment la consultora immobiliària CBRE, la majoria dels 250 professionals del sector que han estat enquestats es mostren pessimistes sobre el mercat residencial espanyol. Els directius d’immobiliàries creuen que en-

4

Penedès Econòmic

febrer 2013

ACTUALITAT

La davallada dels contractes laborals a estrangers accelera la seva marxa Només en el darrer any Vilafranca ha perdut 615 immigrants en edat de treballar. El 2013 la població estrangera ha passat del 17,94 al 16,50% LÍDIA OÑATE Els nous contractes a persones estrangeres a l’Alt Penedès han baixat i, amb ells, la població. En el darrer any, a Vilafranca, s’ha produït un descens d’immigrants de prop de l’1,5%, segons les dades del Servei de Plànol i Estadística de l’ajuntament vilafranquí.

El desembre es van formalitzar 1.359 contractes a estrangers, cosa que va suposar el 21% del total a la comarca. Aquesta xifra és molt més inferior que la d’agost, quan els contractes estrangers van arribar als 2.800 i que suposa el 29%

ELS CONTRACTES A ESTRANGERS HAN BAIXAT UN 8% EN ELS ÚLTIMS SIS MESOS del total, tal com es desprèn dels informes del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf. Sens dubte, l’època de la verema va ser un gran revulsiu per a les persones vingudes de fora en busca de feina. En trimestres anteriors, les dades són similars a les actuals, tot i que destaca el mes de març, quan es

van formalitzar 1.600 contractes i gairebé un de cada quatre nous treballadors era estranger. Però a mesura que ha anat avançant la crisi, el panorama d’aquelles persones que arribaven al país per millorar la seva situació laboral i econòmica s’ha anat enfosquint.

Des de 2011 s’arrosseguen xifres que no conviden a l’optimisme, ja que l’atur estranger no baixa del 24% en relació al total. El març de l’any passat va ser un punt d’inflexió en l’atur, ja que a partir de llavors no ha fet més que baixar, molt probablement per la marxa d’immigrants cap als seus països o cap a altres zones amb més ofertes de treball.

El més demandat a l’Alt Penedès: homes d’entre 30 i 44 anys El perfil de l’estranger més contractat és un home d’entre uns 30 i 44 anys. Tanmateix, un 32% dels joves menors de 30 anys aconsegueixen un contracte. A diferència de l’Alt Penedès, en altres comarques com el Garraf el perfil del contractat correspon a una dona en més de la meitat dels casos.

Mentre a la nostra comarca el sector dels serveis proporciona un 64% dels contractes, al Garraf aquest sector proveeix pràcticament la totalitat dels llocs de treball (88%).

La taxa de temporalitat de con-

 Atur 2.177 2.100

2.166 2.100 2.075

2.155

2.116

2.068 2.077 2.042 2.045

2011

2.025 2.029

2.019

1.992

2012

 Contractació 1.203

1.240

826 570

474

358

401

361

371

2011

446

328

357

512 455

392

2012

Font: Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès - Garraf

tractació estrangera se situa en el 90%, una xifra que va arribar fins al 95% durant els mesos d’estiu.

Quatre municipis ofereixen més de la meitat dels contractes Vilafranca, Santa Margarida i els

Monjos, Sant Sadurní i Olèrdola són els municipis de l’Alt Penedès que més contractes a estrangers van formalitzar el desembre de 2011. En concret, un 52,92% del total. Durant el 2012 altres municipis han generat força ocu-

pació entre la població estrangera com ara Sant Llorenç d’Hortons, Mediona o Sant Martí Sarroca. El sector serveis i, en especial, el de l’agricultura han estat els detonadors per incrementar la creació de nous llocs de treball.

Sant Sadurní i Pacs del Penedès que han registrat el mateix nombre de persones a l’atur, 897 i 62, respectivament.

Tot i aquests augments moderats, comparats amb altres mesos, cal

dir que les dades facilitades pel Departament no contemplen aquelles persones que ja han esgotat les prestacions i que no s’han tornat a inscriure al Servei d’Ocupació de Catalunya.

L’atur torna a augmentar a la comarca, però amb moderació L’atur ha augmentat un 0,31% a la comarca en el darrer mes i ja afecta a 9.383 persones, el màxim registre des que se’n recopilen dades. En l’últim dia de febrer, el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat va registrar una taxa d’atur del 17,02% a la comarca.

Malgrat aquestes dades negatives, cal destacar que de gener a febrer no s’han produït canvis gaire significatius arreu dels municipis. Prop d’una trentena d’altpenedesencs han passat a

formar part de les llistes de l’atur, la majoria dels quals procedeixen dels municipis amb més població

LA TAXA D’ATUR DE FEBRER ES VA SITUAR EN EL 17% i activitat econòmica com Vilafranca (+7), els Monjos (+7), o Gelida (+15).

A Sant Cugat Sesgarrigues, Castellet i la Gornal i Sant Pere de Riudebitlles és on més s’ha incrementat l’atur amb repunts a l’alça del 9,23%, 7,54% i 6,79%, respectivament, en comparació amb el mes de gener.

També cal destacar que en 14 dels 27 municipis de la comarca, l’atur ha baixat, si bé poc. Destaquen les davallades de Mediona (-7%) i Puigdàlber (-6,98%).

D’altra banda, en alguns municipis penedesencs s’ha mantingut el registre de gener. Es tracta de

febrer 2013

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

febrer 2013

ACTUALITAT

Els arqueòlegs buscaran a l’estiu les restes del celler més antic del Penedès Els centenars de pinyols carbonitzats de Vitis vinifera recuperats al jaciment de la Font de la Canya són els més antics de Catalunya OLGA AIBAR Les excavacions arqueològiques realitzades a l’assentament del jaciment del Turó de la Font de la Canya d’Avinyonet indiquen que la principal funció que tenien era l’acumulació d’excedents agrícoles, principalment d’ordi vestit i blat. Així ho demostren les més de 400 sitges trobades i les anàlisis arqueobotàniques de les restes de llavors i fruits que hi han aparegut.

L’arqueòleg Daniel López, definia el jaciment com “una mena de centre de mercaderies de l’antiguitat”. Aquest gra, segons explicava, s’utilitzava per comerciar amb els pobles de la Mediterrània, les ciutats densament poblades que eren deficitàries en farina i pa, i també amb la resta del territori de la Península.

Aquest tipus d’assentament s’ha definit com a “nucli d’activitats econòmiques especialitzades”, pel seu caràcter especialitzat, transformador i comercial. Els caracteritza el fet que solen presentar una zona d’hàbitat de dimensions petites en comparació amb la dedicada a les activitats econòmiques, on la part més extensa de la seva superfície està

ocupada per sitges, mentre que la part d’hàbitat és molt reduïda i no fortificada.

El tret diferencial de l’assentament d’Avinyonet és que té una estructura d’aquest tipus des d’un moment molt antic, des del període ibèric antic i, fins i tot, possiblement des de la primera edat del ferro (entre el 700 i el 500 aC).

Les darreres campanyes d’investigació al jaciment refer-

L’ASSENTAMENT ERA UN NUCLI ESPECIALITZAT EN LA RESERVA D’EXCEDENTS CEREALÍSTICS DEL PERÍODE IBÈRIC ANTIC men la hipòtesi de treball plantejada fa uns anys que la primera vinya de Catalunya va conrear-se al Penedès a finals del segle VII aC. Molt possiblement, també a les terres de l’Ebre també es devia cultivar vinya a la mateixa època, però encara no se n’han trobat restes en abundància com a la

zona penedesenca. Els centenars de pinyols carbonitzats i mineralitzats de Vitis vinifera recuperats a la Font de la Canya, representen el conjunt més important i més antic documentat a Catalunya.

Juntament amb aquestes restes, es van trobar també estris i utensilis relacionats amb la preparació, servei i consum de vi com ara gerres, gots o un simpulum, un

cullerot de bronze per agafar el vi i servir-lo en cerimònies rituals.

Per això, en els treballs que es realitzarà aquest estiu al jaciment un equip d’arqueòlegs i estudiants se centraran a buscar les restes del que podria ser el celler més antic de la DO Penedès. El motiu d’aquesta recerca ve donat perquè, en anteriors excavacions, es va trobar la base

d’una premsa, el que indica que hi devia haver una tina per fer el vi. També s’intentaran localitzar les restes de la muralla que es creu que envoltava el jaciment. El Servei d’Arqueologia de la Generalitat, la Universitat de Barcelona, la DO Penedès i l’Ajuntament d’Avinyonet estudien com incorporar el jaciment a l’oferta enoturística penedesenca.

Penedès Econòmic

febrer 2013

7

ACTUALITAT

Els farmacèutics catalans, ofegats pels nous impagaments del CatSalut OLGA AIBAR Un nou impagament del CatSalut a les farmàcies catalanes, el tercer des del 2011, ha posat en peu de guerra els farmacèutics, que al febrer havien de cobrar els medicaments dispensats des del novembre passat.

En el cas dels farmacèutics catalans, el deute ascendeix ja a 302,7 milions d’euros, el que comporta que cobrin 120 dies després de dispensar un medicament, i no als 35 dies com indica el conveni d’oficines de farmàcia.

Salvador Font, propietari de la farmàcia del mateix nom ubicada a Avinyonet, incidia en la feblesa financera del farmacèutic qui, com a professional autònom, no pot assumir el cost dels fàrmacs que ha de pagar l’Administració: “si el teu principal client no et paga, tens un problema de tressoreria i, si a més, no tens vies fàcils d’accedir a crèdits, t’has de

recolzar pel teu patrimoni propi o familiar. Això per a les farmàcies petites i mitjanes és dramàtic”.

També insitia en que “un farmacèutic de poble no és una persona rica, té una nòmina normal així que com pot assumir quatre mesos d’impagaments?”.

Segons dades del Consell de Farmacèutics de Barcelona, 14 farmàcies catalanes han decretat el seu tancament temporal per no generar més deute, dues estan en subhasta, i fins a un centenar podrien estar en alguna fase del concurs de creditors.

El subdelegat de les farmàcies de Vilafranca, Romà Bosch, afirmava que “hi ha un desànim i una sensació d’asfixia impressionant”.

Apuntava que “estem tots negociant amb els bancs. Jo veig difícil que algunes farmàcies de la comarca segueixin perquè els bancs no ens donen més finançament, demanen més avaladors i molts proveidors ja no volen servir-los més”. Per això, apuntava que

“aquestes farmàcies estan tirant de l’estoc que tenen i això és perillós perquè quan s’acabin no en podran servir més”. Pel que fa als medicaments, els que tenen un preu més elevat poden quedar-se sense estoc. Segons Bosch, “ara caldrà vigilar molt més les compres”.

Respecte a les mesures que prendran els farmacèutics, s’ha apuntat la possibilitat de realitzar un front comú amb totes les entitats concertades sanitàries afectades pels retards en el pagament del sistema públic català i reclamar els interessos jurídicament.

La Generalitat, per la seva banda, atribueix els impagaments als retards en la recepció del Fons de Liquiditat posat en marxa pel govern central.

En una assemblea celebrada a Barcelona el 5 de març en el marc del congrés Infarma 2013, a la qual hi van assistir més d’un miler de farmacèutics, es va decidir proposar la realització de tanca-

 Imatge de l’interior d’una farmàcia

ments reiterats de farmàcies, una recollida de firmes a les farmàcies en protestar per la situació per lliurar-les al Parlament o la presentació de demandes judicials per impagament. Aquestes propostes, que s’han triat d’un conjunt de 25 recollides inicialment, se sotmetran a votació de tots els farmacèutics del país a partir de la setmana que ve.

Una altra de les mesures proposades des del Consell de Col·legis de Farmacèutics és la creació d’una plataforma de tot el sector sanitari concertat que treballa amb l’administració i que també està patint els impagaments i els retards, com per exemple els hospitals concertats. A més, també es plantegen possibles manifestacions, entre altres accions.

8

Penedès Econòmic

febrer 2013

ACTUALITAT

El pa de pagès, un producte català amb estrella europea La Unió Europea ha atorgat el segell d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) al pa de pagès català. A l’Alt Penedès, quatre forns n’elaboren LÍDIA OÑATE El pa de pagès català ja forma part dels productes selectes distingits per la Unió Europea. El passat 20 de febrer, va rebre el segell d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP), un reconeixement a l’elaboració del tradicional pa rodó, conegut amb el sobrenom de ‘pagès’. El mateix pa de sempre, sí, però amb un reguitzell de requisits darrere que certifiquen la qualitat i el mètode tradicional que s’ha seguit per elaborar-lo.

A l’Alt Penedès, són quatre els forns que han obtingut el segell IGP. Es tracta del Forn J.Rius

amb diversos punts de venda a la comarca; Eduard Forner, ubicat a Sant Pau d’Ordal i Sant Sadurní, Fleca Marí, de Gelida; i Fleca Torres, situada a la Beguda Alta (Sant Llorenç d’Hortons).

Aquesta ha estat una iniciativa de la Federació Catalana d’Associacions de Gremis de Flequers per posar en valor el pa de pagès fet a Catalunya i diferenciar-lo de la resta de pans rodons que es poden adquirir en supermercats, gasolineres o botigues d’alimentació. Però no ha estat un camí fàcil, ja que la Unió Europea exigeix cada vegada més que siguin productes singulars, molt arrelats al territori i elabo-

rats seguint el mètode establert.

El pa de pagès és el 18è producte català inclòs al registre de productes agrícoles i alimentaris de qualitat de la Comissió Europea.

AMB EL SEGELL IGP ES PODRIA AUGMENTAR UN 10% LES VENDES Actualment, hi ha uns 1.500 flequers a tot Catalunya, 170 dels quals venen pa de pagès amb IGP. Segons Alfred Verdegay, secretari

del Consell Regulador IGP Pa de Pagès, aquest segell “podrà incrementar les vendes de les fleques fins un 10%, depenent de la zona”. Però aquesta iniciativa no només pretenia revifar el sector, sinó evitar el tancament de nous forns. “La fleca artesanal està patint molt la crisi”, explica Verdegay, “hi ha molta competència de la fàbrica industrial”. Segons dades dels gremis de flequers, la facturació ha caigut un 30% de mitjana en el darrer any, tot i que des que es va començar a operar amb el segell IGP el passat juny alguns flequers han augmentat entre un 8 i 10% les vendes. Tot i haver aconseguit aquest reconeixement

“És molt positiu que es reconeguin els productes artesans” Des del Forn J.Rius estan molt satisfets del reconeixement que ha obtingut el pa de pagès català. Joan Miquel Rius, propietari de Forn J.Rius, creu que és important que “els productes artesans estiguin avalats per la Unió Europea i es

promocionin cada dia més els productes de proximitat com és el pa de flequer”. Els requisits demanats no han estat un impediment per aconseguir el segell IGP. Segons Rius, “no és cap cosa extraordinària, sinó que cal donar una fermentació

llarga al pa, coure’l al forn de pedra i emprar ingredients de qualitat”. En relació a les previsions de vendes del Consell Regulador IGP Pa de Pagès, Rius es mostra precabut: “de moment mantenim vendes, però encara no hem percebut

un creixement notable”.

Tot i això, espera que els clients valorin aquest aval europeu. “Volem transmetre que el pa professional artesà no és el mateix que l’envasat”, afegia Rius.

“El que et garanteix vendes és fer un bon pa” Eduard Bernáldez, propietari de la fleca Eduard Forner, amb botiga a Sant Pau d’Ordal i Sant Sadurní, troba que el segell IGP és una bona iniciativa, però ha tingut certs problemes per comercialitzar-lo entre els seus clients. Destaca que és

molt interessant la informació que s’inclou a la bossa sobre l’origen del pa de pagès amb la seva descripció, però el material amb què està feta l’ha obligat a retirar el segell IGP. “Els meus clients no volen la bossa de paper perquè diuen que no

conserva bé el pa”, ens explicava Bernáldez. Tant és així, que ha hagut de deixar de vendre el pa de pagès sota l’aval europeu, ja que un dels requisits imprescindibles és vendre el pa en aquestes bosses. “El meu pa de pagès és el mateix, però no

puc obligar els clients a emportar-se bosses de paper si volen de plàstic”.

Davant aquest imprevist, Bernáldez dubta que la IGP revifi les vendes, ja que “el que et garantitza vendes és un bon pa”.

“La IGP ens permet demostrar que el nostre pa de pagès és bo” La Fleca Marí, situada a Gelida, també es mostren molt satisfets pel reconeixement de la Comissió Europea. El forner Vicenç Marí afirma que aquesta és una “distinció de qualitat que demostra als clients que el nostre pa de pagès és un bon pa

i ho fem bé”.

Marí, però, no creu que aquesta distinció sigui suficient per augmentar les vendes. “Depèn d’on estàs situat. Nosaltres estem en un poblet de 7.000 habitants i el volum de vendes acostuma a ser sempre el ma-

teix”, comenta el flequer, que veu més factible un increment de vendes en pobles més grans o ciutats.

Sobre la polèmica de les bosses de paper del segell IGP, Marí creu que la diferència no és tan significativa com afirmen

alguns clients. “El paper és bo i permet congelar el pa, però amb la bossa de plàstic el pa es manté més temps tou”. Fins i tot, algun client li ha demanat que li posi en una bossa de plàstic.

el sector no preveu increments de preu del pa de pagès, que actualment té un preu mitjà de 2,5 euros el quilogram, que en alguns llocs pot arribar als 4 euros.

Les exigències de la IGP, però, han provocat més d’un maldecap a alguns forners. El material de promoció de la IGP ve acompanyat de bosses de paper en les quals cal vendre el pa. Alguns clients rebutgen les bosses perquè endureixen el pa, mentre que el plàstic l’estova. Des del Consell Regulador defensen que la bossa de paper conserva millor les qualitats organolèptiques, i és preferible mantenir la duresa del crostó que la suavitat de la molla.

Penedès Econòmic

febrer 2013

9

ACTUALITAT

LÍDIA OÑATE La presidenta mundial de la Jove Cambra Internacional, Chiara Milani, va ser a Vilafranca a finals de febrer, juntament amb el president de la JCI de Catalunya, Oscar Hijosa, per conèixer de prop la JCI de Vilafranca, aprofitant la seva estada a Catalunya, durant la qual va reunir-se amb diverses autoritats, com el president de la Generalitat, Artur Mas. Durant la visita a la capital de l’Alt Penedès va poder parlar amb el president de l’ADEG, Xavier Cardona, i el president de la JCI vilafranquina, Joan Ollé. Milani és periodista, procedent de la Llombardia, i des de fa anys combina la seva professió amb l’activitat de la JCI, de la qual va ser presidenta nacional el 2009.

Aquesta és la tercera vegada que Milani ve a terres catalanes, però és la primera com a presidenta de la JCI, un càrrec que ha definit

com “un honor i una responsabilitat”, ja que ha esdevingut la primera dona europea que arriba a la presidència. Anteriorment només hi havien arribat dues dones més, però cap procedent d’Europa, en els 69 anys de vida de l’entitat a

“TOTHOM ÉS CAPAÇ DE QUEIXAR-SE, PERÒ CAL TENIR EL CORATGE D’ACTUAR” nivell internacional. Milani ha destacat que en aquests moments de crisi global “hi ha esperança de sortir endavant” i ha afegit que “estem preparats, però hem de fer sacrificis i tenir el coratge d’actuar, i així podrem aconseguir resultats importants.” En aquest sentit, Milani ens comenta que

durant aquests anys de crisi ha après que “hi ha dos tipus de persones: aquells que busquen excuses i els que busquen solucions. Si volem trobar excuses podrem trobar-ne moltes, però els membres de JCI preferim buscar solucions”. Per tal d’aconseguir-ho, cal tenir “el coratge d’actuar. Tothom és capaç de queixar-se i protestar, però hem de trobar solucions sostenibles”. Com a dirigent d’una entitat d’emprenedors, Milani afirma que “cada negoci d’èxit té un mateix punt de partida: trobar una necessitat. Si la localitzes, tens el negoci”. Per aquest motiu, remarca el fet de saber observar el nostre entorn. “Cada canvi positiu comença a nivell local. Per tal de millorar la societat hem de millorar la nostra comunitat local. I com? Mirant les necessitats que tenim i buscant solucions sostenibles amb l’ajuda de socis. Aquesta és la mentalitat a seguir.”

La presidenta de la JCI ha apel·lat a la història mundial per donar

Foto: Fèlix Miró

Chiara Milani, presidenta de la JCI: “Si trobes la necessitat, tens el negoci”

 Milani, acompanyada d’Ollé, Hijosa i Cardona

ànims: “quan es va crear la JCI a nivell internacional el 1944 calia reconstruir el món destruït per la Segona Guerra Mundial. Ara ens toca fer el mateix. Tenim un altre tipus de guerra: la financera, amb armes diferents, però víctimes comuns”. En aquest aspecte, Milani destaca el paper dels joves, que “han de ser els protagonistes

d’aquesta reconstrucció”, així com de la JCI, una entitat que “proporciona eines i habilitats que marquen la diferència a l’àmbit professional”. Per això, ha fet una crida a tots aquells joves emprenedors perquè s’apropin a la JCI i en formin part. Actualment, la JCI és present a 120 països i té més de 500 entitats locals.

10

Penedès Econòmic

febrer 2013

ACTUALITAT

Les vendes de cava al mercat interior cauen a un nivell inferior al de 1985 Les exportacions maquillen els resultats econòmics del cava del 2012, que ha vist minvar les vendes i els preus al mercat interior J.M. ROCA Per segon any consecutiu, el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Cava es presentava als mitjans de comunicació amb un missatge positiu causat per l’excel·lent crescuda de les exportacions. Els 161,4 milions d’ampolles venudes a l’estranger són un rècord absolut. Però, per molt que les xifres globals siguin tècnicament bones, els números no amaguen que les coses no van bé al mercat interior.

Els 81,8 milions d’ampolles venudes a Espanya no únicament suposen un descens del 6,28% respecte a 2011 (i de més d’un 15% en només 2 anys), sinó que equivalen a tornar a un nivell de vendes per sota del de l’any 1985.

Un retrocés que perjudica als productors més petits i que no exporten, que són la majoria. I és que l’any 2012 es van vendre el doble d’ampolles pel consum exterior que per l’interior.

El propi Consell Regulador va reconèixer que només hi ha 19 empreses, de les 253 elaboradores de cava censades l’any passat, que es dediquin a vendre el producte fora de les fronteres espanyoles.

Això vol dir que 234 productors que han venut menys (en global) i a més ho han fet a un preu més baix que l’any anterior, ja que el preu mitjà de l’ampolla ha estat de 3,909 euros, 73 cèntims inferior.

D’aquestes minusvàlues no se’n va parlar en cap moment. Les bones xifres globals situen les vendes

Xifres i curiositats del sector del Cava El consum de cava, segons el seu tipus, es va mantenir estable. Així, el percentatge de Brut Nature (12%), Brut (49%), Sec (10%), Semi-sec (29%) es manté inalterable respecte al 2011 i gairebé igual en els darrers cinc anys en què només ha variat un 1% en detriment del Nature i en benefici del Brut.

de l’any passat en 243.232.000 d’ampolles, a 1,5 milions d’ampolles del rècord absolut del 2010. Pel Consell, les bones xifres externes, que tornen a ser millors en percentatge que les del champagne, el principal competidor en el mercat, són també un motiu de satisfacció.

Per contra, el creixement de les marques blanques –que ja supe-

LES MARQUES BLANQUES JA SUPEREN EL 40% DE LES VENDES DE CAVA ren el 40% del total de vendesi el que això suposa de pèrdua constant de valor en el mercat, és una realitat que va en augment any rere any de forma imparable, sense que sembli haver-hi aturador. Les dissensions internes entre les diferents entitats empresarials que té el sector són una

de les raons a afegir a aquesta davallada. La manca d’un criteri únic per potenciar el cava afebleix clarament la indústria en uns moments en què la crisi colpeja, sobre tot el mercat local. “És la crisi, i en molt poca mesura el boicot per culpa del procés soberanista, que aquest cop no té el suport dels mitjans de comunicació, el que perjudica les xifres en el mercat interior”, va resumir el president del Consell, Gustau Garcia Guillamet. L’eufòria del Consell Regulador, així com la satisfacció compartida dels responsables polítics de la Generalitat i de l’Estat presents a la roda de premsa per les xifres presentades, probablement obvia una realitat més dura per als petits productors, tot i les paraules de Garcia Guillamet respecte a què “l’exportació permet mantenir les mateixes vinyes en cultiu” o que “només s’ha perdut un elaborador aquest 2012”. A la cita amb la premsa no hi van faltar els representants de les grans marques del cava. Els petits no hi eren ni en presència ni en les xifres que els afecten.

Aquests percentatges, però varien molt si el consum és interior o exterior. A Espanya el Brut Nature ven el 28%, el Brut, el 51%, el Sec, l’1% i el Semi-sec, el 20%. En canvi a la resta del món, el Nature només es ven en un 1%, el Brut, en un 47%, el Sec en un 16% i el Semi-sec, en un 36% del total.

Un 81 per cent de les vendes de cava a l’interior les van fer les famílies per a consumir a llurs llars. El 19 per cent restant va consumir-se en la hostaleria i la restauració.

Les vendes de cava dels productors no catalans (hi ha deu zones geogràfiques repartides per la resta de l’Estat) ha crescut un 46 per cent l’any 2012, probablement per culpa del boicot al cava català.

Alemanya va ser de nou (després d’Espanya) el màxim comprador amb 40,36 milions d’ampolles, tot i el descens d’1,7 per cent. Egipte, amb només 36 ampolles, va ser el que menys va comprar.

El cava es va exportar a 128 països, tres més que un any abans, 13 dels quals eren nous o no havien comprat l’any anterior. L’illa de la Reunió amb 48.960 ampolles i un augment del 1500% és la que més ha crescut en percentatge; però el Regne Unit, amb 3,89 milions d’ampolles més comprades és la que ha crescut més en números absoluts.

Les vendes a la Unió Europea segueixen el seu creixement i ja són 119.693.000 ampolles les venudes als socis comunitaris, un 5,32% més que fa un any.

El preu mitjà de l’ampolla de cava ha baixat un any més. Així, en el mercat interior ha estat de 3,909 euros (3,982 euros l’any 2011) i en l’exterior de 3,354 euros (3,861 euros l’any anterior).

Penedès Econòmic

febrer 2013

11

ACTUALITAT

L’efecte del Mobile World Congress arriba també als hotels de l’Alt Penedès L’impacte econòmic a Barcelona i el seu entorn supera els 320 milions.

Molts hotels de la comarca van penjar el cartell de ple durant la fira OLGA AIBAR El Mobile World Congress (MWC) va registrar un nou rècord d’assistents en aquesta edició, que es va celebrar entre el 25 i el 28 de febrer, amb 72.000 professionals de les tecnologies mòbils procedents de 200 països, un 8% més que el 2012.

Un total de 1.700 empreses, 200 més que de fa un any, van exposar els seus productes i serveis en la nova ubicació de l’esdeveniment, al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, que ha tingut molt bona acceptació i que ja s’ha anunciat com a seu de l’any vinent.

L’impacte de la fira també es va sentir al Penedès. En concret, la majoria dels hotels de la comarca han vist incrementada l’ocupació habitual d’aquestes dates i alguns, fins i tot, han hagut de penjar el cartell de ple durant

alguns dies. En el cas de l’hotel vilafranquí Casa Torner i Güell, ubicat a la rambla de Sant Francesc, van registrar una mitjana d’ocupació d’un 87’5%, quan normalment aquesta es troba entre el 40 i el 50%. La majoria dels clients que van reservar habitació durant aquestes dates venien del Nord d’Europa, principalment d’Alemanya i Holanda, i l’estança mitjana ha estat d’uns tres dies.

A l’hotel Domo també estaven satisfets ja que alguns dies de la setmana estaven gairebé plens, especialment els tres darrers.

En concret, a banda de diverses persones provinents de diferents punts d’Espanya, tenien dos grups procedents d’Àsia i també visitants de Rússia. Altres hotels vilafranquins com el Pere III i Air Penedès van notar un menor impacte de la fira però també apuntaven que sí que havia tingut una certa repercussió respecte a les

reserves habituals.

Professionals d’alt nivell La fira l’han visitat professionals d’alt nivell entre els quals 4.300 presidents i consellers delegats d’empreses. Durant quatre dies, s’han reunït operadores de mòbils, empreses de programari, proveïdors d’equipament, empreses d’internet i empreses de sectors de la indústria com ara l’automoció, finances i salut, així com delegacions de governs de tot el món.

LA FIRA DE TELEFONIA HA SUPERAT TOTES LES EXPECTATIVES INICIALS Un cop finalitzada la fira, el conseller delegat de la GSMA-associació que agrupa la indústria mòbil internacional i impulsa el Mobile World Congress-, John Hoffman, ha qualificat aquesta edició com un nou èxit. També ho feia el director general de la Fira de Barcelona, Agustí Cordón, que afirmava que “s’han superat totes les expectatives en una edició especialment important, perquè era el primer congrés amb Barcelona

com a Mobile World Capital (Capital Mundial del Mòbil)”.

Gran expectativa mediàtica Més de 3.400 mitjans de comunicació internacionals i consultors han assistit a l’esdeveniment per informar sobre les novetats anunciades, i també 143 delegacions governamentals per debatre qüestions reglamentàries del sector mòbil.

Segons una anàlisi econòmica preliminar, el Mobile World Congress 2013 haurà aportat més de 320 milions d’euros a l’economia local, el que representa un augment d’aproximadament 19 milions d’euros respecte a l’impacte de l’esdeveniment de 2012.

Aquest increment ve impulsat pel creixement de l’assistència i el nombre d’empreses expositores, així com l’increment de l’espai dedicat a exposició i hospitalitat.

L’edició 2013 del Mobile World Congress ha tingut com a novetats destacades la Ciutat Connectada, un espai en el qual s’ha reproduït un entorn urbà on s’apliquen avenços mòbils per millorar la vida quotidiana, i una altra novetat ha estat l’Experiència NFC, en què han participat 10.500 assistents per accedir a informació i fer transaccions a la fira i a Barcelona.

El Mobile World Congress 2014 es farà del 24 al 27 de febrer de 2014 a Fira Gran Via.

Les despeses amb targeta van créixer durant el congrés

Una piga digital per teclejar en els telèfons intel·ligents

Les despeses amb targeta durant la setmana del congrés es van incrementar notablement.

Una prova gràfica d’aquest increment la dóna la pàgina web Mwcimpact.com, elaborada pel BBVA i l’empresa cartogràfica Cartodb, en què es pot veure l’evolució dels pagaments amb targeta a la ciutat de Barcelona durant el congrés i la setmana anterior.

Sobre el mapa, l’aplicació web mostra en rosa les compres fetes per visitants, i en blau les que fan els locals. Els princi-

Entre les novetats de la fira, hi ha hagut moltes de curioses. Una d’elles ha estat la de The Digital Flecker (la Piga Digital), un invent de l’arquitecta barcelonina Sara Udina que consisteix en un punter de silicona que permet la conducció de l’electricitat i la interactuació amb les pantalles tàctils de qualsevol dispositiu.

Aquesta piga s’ajusta al dit a partir d’una espècie d’apòsit fet amb material mèdic que s’adhereix al dit a través d’una banda adhesiva. L’invent ja el va presentar a Brusel·less en el marc de la fira Innova, va obtenir el premi com a millor invent

pals augments es poden veure a algunes zones del districte de Ciutat Vella, o a les discoteques de la zona alta de Barcelona. També s’aprecia un increment significatiu dels pagaments amb targeta a la zona de l’Hotel Vela.

presentat per una dona i una medalla d’or amb menció atorgada pels organitzadors de la fira. Udina busca ara una empresa que produeixi i comercialitzi el seu invent.

12

Penedès Econòmic

febrer 2013

EMPRESA

CAL BLAY PROMOU ACTIVITATS ENOGASTRONÒMIQUES Cal Blay inicia aquest mes la nova temporada d’activitats enogastronòmiques i ho fa amb un sopar–maridatge amb els vins del celler Jean Leon del Grup Torres.

El sopar, que es portarà a terme el dissabte 16 de març a les nou del vespre al restaurant Cal Blay Vinticinc, ubicat a Sant Sadurní d’Anoia, començarà amb un aperitiu composat per caldet de gall del Penedès i macaró de foie, servits amb l’acompanyament

REUNIÓ DEL GRUP DE VITICULTURA D’INNOVI

de dos vins ecològics de Jean Leon: el 3055 Chardonnay i el 3055 Merlot – Petit Verdot.

De cara als propers mesos, el restaurant està preparant nous maridatges amb altres cellers i caves del Penedès, així com cursos de cuina i altres activitats de descoberta de la gastronomia penedesenca.

El 12 de febrer es va celebrar a les instal·lacions d’Albet i Noya una de les reunions del grup de viticultura d’INNOVI, el Clúster Català que promou la competitivitat de les empreses d’aquest sector mitjançant la I+D+I. Durant la trobada es varen treballar diversos projectes que s’estan duent a terme com són l’Escola de Poda de vinya de Catalunya, l’assaig de varietats de raïms resistents als fongs, la creació de varietats autòctones resistents als fongs, etc.

L’agència de Viajes Iberia a Vilafranca ha tancat portes L’agència Vibo, el seu nom actual, ha aconseguit traspassar totes les reserves a altres agències LÍDIA OÑATE L’oficina de l’antiga Viatges Iberia a Vilafranca, anomenada Vibo, tancarà les portes definitivament, però abans ha pogut traspassar tots els viatges que havien contractat els clients a d’altres agències i mantenir les reserves d’hotels i creuers.

Per la directora de l’oficina vilafranquina, Carme Olmo, aquestes han estat unes setmanes “molt dures amb molts nervis”. La notícia de que el grup turístic Orizonia, propietària de Viajes Iberia, havia sol·licitat un preconcurs de creditors els ha caigut com una gerra d’aigua freda. El grup ha comunicat als treballadors que només podran mantenir el lloc

LES EMPLEADES DE L’AGÈNCIA DE VILAFRANCA ESPEREN QUE S’APROVI L’ERO PER ACOLLIR-SE A L’ATUR I ALS FONS FOGASA de treball 800 persones d’un total de 4.000. La intenció d’Orizonia és col·locar tots els negocis del grup a diferents empreses del sector, però fins al moment, només Viatges Barceló sembla interessat en adquirir una part.

Segons ens ha explicat Olmo, han

 L’agència Vibo està situada a l’av. Barcelona, 19, de Vilafranca

contactat amb tots els clients per arreglar els seus viatges contractats: “Ningú ha quedat penjat, sinó que hem retornat els diners i hem traspassat les reserves a altres agències”. Des de l’agència havien donat l’opció als clients afectats de rebre els diners que havien avançat, tant per targeta de crèdit, com en metàl·lic o transferència.

Des de l’oficina Vibo estan molt satisfets amb el tracte dels clients i d’haver pogut trobar una solució al problema.

Les dues treballadores de l’oficina Vibo esperen que l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que ha demanat el grup prosperi i es puguin acollir a l’atur i als fons Fogasa per obtenir una indemnització. “Tenim la il·lusió de que aprovin l’ERO i ens alliberin, perquè no tenim garantides ni les nòmines d’aquest mes”, ens explicava Olmo. En el comunicat se’ls informava del nou horari laboral, que és de 9 a 14h, i també se’ls oferia l’opció de fer servir permisos retribuïts i vacances pendents.

Aquesta última ja l’estan fent servir. “Cada una de nosaltres fa una setmana de vacances per poder desconnectar del problema i descansar”, afegia Olmo.

A diferència d’altres oficines, la de Vilafranca no ha rebut ofertes d’altres empreses per continuar en el mercat dels viatges.

D’aquesta manera, l’agència Vibo tancarà en breu. Tot i això, Olmo ha comentat que en cas de rebre una oferta “acceptaríem encantades de la vida”.

El web www.viajesvibo.es ja no està operatiu i només hi ha un telèfon d’atenció al client. Orizonia ha deixat de vendre bitllets a través de les seves agències de viatges i dels operadors turístics (Iberojet i Solplan, entre altres) i no garanteix que dimarts que ve puguin sortir vols de l’aerolínia Orbest, també propietat del grup. Amb seu central a Palma i delegacions a Barcelona, Madrid, Lisboa i Tenerife, Orizonia està implantada en 21 països i el 2011 va facturar 2.351 milions d’euros.

CURSOS PER A ATURATS Aquesta setmana han començat dos cursos de formació organitzats per l’Àrea de Promoció Econòmica i Comarcal del Consell Comarcal adreçats a persones en situació d’atur de llarga durada (12 mesos com a mínim) que han exhaurit la prestació i/o el subsidi per desocupació.

El curs de “Monitor/a sociocultural” té una durada de 300 hores lectives i el d’ “Operacions de la Indústria Alimentària” té una durada de 260 hores i un període de pràctiques no laborals de 40 hores en empreses. Ambdós

cursos es complementaran amb una formació extra de 44 hores per reforçar determinades competències.

Posteriorment, els participants podran adquirir experiència professional en empreses o entitats sense afany de lucre, mitjançant un contracte laboral retribuït de 6 mesos.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Regeneració Cada cop estic més convençut que ens cal una profunda regeneració de tot plegat, des de la política a l’empresa, passant per l’educació i una més intangible, que és la filosofia.

No podem esperar canvis reals si continuem fent el mateix de sempre, i per tant, tot plegat ens porta a una atonia generalitzada, a un anem a veure com avancen les coses. Començant per la política, on pocs, malauradament, tenen convicció política i de servei al poble, on importa més assegurar-se un sou i vendre fum, que deixar que noves generacions facin el que han de fer, aportar sang nova a un sistema sense idees i encallat en velles teories.

I no és quelcom que succeeixi només a les nostres contrades, sinó que és a nivell mundial, però hi ha llocs on urgeix més aquest canvi. Tot el sud d’Europa està envellit en les posicions on es mouen els fils.

Es curiós que el secretari general d’UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez digui que vol deixar pas a nova gent, després de...

23 anys al càrrec!!! Ens sorprèn la notícia, però això ho hauria d’haver fet fa molt anys.

També està en boca de tots, la renúncia del Papa de Roma, decisió que segurament ve més donada per problemes interns que no pas per ganes de regeneració; però una cosa m’agrada del sistema de govern del Vaticà. Els Papes en general estan pocs anys al poder, per diverses raons, però no hi estan molt més de 8-10 anys de mitjana.

Per tant, va sent hora que tothom que estigui al poder i s’omple la boca de regeneració, que si volen que sigui real, que cedeixin els càrrecs a gent nova, preparada i jove. Som els joves els que hem i podem canviar les coses.

El que més pena fa, és que de vegades necessitem que les coses petin del tot, per adonar-nos que haguéssim d’haver canviat abans que petin.

M’ensumo que ningú farà un gest de canvi real i, que, per simple inèrcia, les coses agafaran un rumb, i que segur que ens en sortirem, però a quin preu? A quina velocitat? Què farem la generació perduda?

Si no farem com Rajoy, que fa poc va anunciar en referència al rescat d’Espanya que no fer res, de vegades és fer alguna cosa... anem bé doncs!

Penedès Econòmic

febrer 2013

13

EMPRESA

Vector Capital ven les Sia Biosca estrena autoservei a la botiga de Vilanova i la Geltrú accions de Gas Gas La companyia de motos gironina promou una escola de joves pilots campions a les Cabanyes

L’empresa gironina de motos de trial Gas Gas ha arribat a un preacord amb un grup inversor internacional per comprar les accions de Vector Capital, societat de capital de risc de Caixa Penedès-integrada ara en el grup BMN-, que fins ara controlava el 70% de l’empresa. El grup està vinculat a ETL Motors, el distribuidor de Gas Gas a Israel.

L’acord implica la inversió de 9 milions d’euros en els propers dos anys per finançar el pla estratègic de la companyia fins el 2015, basat en el llançament de nous productes i l’expansió a mercats estrangers.

Gas Gas vol crear una escola de joves pilots de trial i enduro a nivell mundial en unes instal·lacions situades a les Cabanyes, on actualment ja entrenen pilots de diferents

països. Entre ells, Danny McCanney, tercer en el mundial 2012 d’enduro Júnior, els xilens Diego “Toro” Rojas i Esteban Lanz i el guatemaltenc Óscar Bethancourt. Batejada com a School of Champions, la condueix Oriol Pons, excampió mundial d’Enduro.

Els pilots, d’entre 16 i 20 anys, viuen junts a Vilafranca.

D’altra banda, els fabricants Gas Gas i Ossa començaran a fabricar productes conjuntament a partir del juny. Aquest fet comporarà un increment de la producció de les 9.000 unitats actuals a 15.000 en dos anys. Aquesta aliança, així com també els nous models que la companyia té previst llençar en els propers anys, comportarà un augment de la plantilla, que passarà dels 130 treballadors actuals a 200.

Gas Gas va néixer arran de la desaparició de Bultaco per problemes financers quan, dos del seus agents, Narcís Casas i Josep Pibernat, van decidir fabricar motos de trial per a vendre a la botiga.

La companyia fabrica i ven motocicletes des de 1985. És capdavantera mundial en el mercat de les motos de trial i també està en els primers llocs en el sector d’enduro. La marca és coneguda per un producte de gran qualitat i per la seva contínua investigació i desenvolupament tècnic.

La majoria dels models de Gas Gas segueixen sent fa-

bricats en la fàbrica de Salt.

Durant l’estiu de l’any 2000, la companyia va iniciar un ambiciós projecte d’ampliació, que incloïa la construcció d’una moderna factoria. El 2 de maig de 2001 la nova planta obria portes de forma oficial i de la línia principal de muntatge sortia la primera moto de la nova era de Gas Gas: una Enducross 250 de dos temps.

La capacitat anual de fabricació de la nova seu s’estima en unes 35.000 unitats.

Els 4.000 m² que Gas Gas ocupava a Fornells de la Selva són la seu del departament de competició de la marca.

LÍDIA OÑATE L’empresa vilafranquina Sia Biosca ha renovat la seva botiga a Vilanova i la Geltrú, on ha introduït l’autoservei, un concepte pioner a la comarca del Garraf. Sia Biosca ja va implantar aquest servei a Vilafranca fa una dècada, per tal d’agilitzar el procés de compra tant de clients particulars com d’instal·ladors. El seu gerent, Xavier Montserrat, està satisfet de la bona acollida que ha tingut el servei des de la seva posada en marxa, el 28 de gener. “Els clients s’han d’acostumar i agafar ells mateixos els productes. Així estalvien temps”, explicava Montserrat, que també ha afegit s’ha mantingut el personal de la botiga per tal d’assessorar els clients que demanin informació. Per Montserrat “l’objectiu principal és donar un servei millor, i que la gent vingui més a gust a Sia Biosca i trobi tot el material que busca”. Des de l’empresa confien que

 L’autoservei també es pot trobar a Sia Biosca de Vilanova

l’autoservei també faci augmentar les vendes, ja que “la gent recorda coses que necessita a mesura que passeja per la botiga”.

Dedicada a la distribució d’eines i materials per a la construcció i productes per a l’agricultura des de 1963, Sia Biosca té actualment una xarxa de quatre botigues repartides entre l’Alt i Baix Penedès

i el Garraf. En concret n’hi ha una a Vilanova (1964), Sitges (1981) i El Vendrell (1986). També hi havia delegacions a Martorell i Tarragona, però van haver de tancar-les arran de la crisi.

L’horari de l’autoservei és de 8 a 13h i de 15 a 20h, mentre que els dissabte serà de 9 a 13h i de 17 a 20h.

Mantenir la mascota en bona salut és qüestió de voluntat Una clínica de Vilafranca ofereix una assegurança mèdica per a mascotes per menys de 20€ al mes LÍDIA OÑATE La Clínica Veterinària del Penedès, a Vilafranca, ha estrenat una nova modalitat d’atenció veterinària que cobreix les necessitats sanitàries de gossos, gats, fures i conills. La Mútua PlusVet és una iniciativa pionera a l’Alt Penedès que permet beneficiar-se de molts serveis veterinaris amb el pagament d’una quota mensual menor als 20 euros.

Inclou les visites veterinàries, vacunes i desparasitacions, entre altres serveis que es puguin necessitar. A més, els clients tindran un 25% de descompte en la resta de serveis veterinaris com cirurgies, hospitalitzacions o proves diagnòstiques.

Per a les fures i els conills, la clínica vilafranquina ha posat a disposició una mútua especial, la PlusVet exòtic, per 10,9 euros al mes.

Inclou visites, vacunes anuals i desparasitació interna cada tres

mesos. La PlusVet es va presentar el passat 3 de febrer a la primera Fira d’Adopció d’Animals de l’Alt Penedès i des de llavors ha tingut molt bona acollida, segons ha explicat un dels propietaris, Jordi Verdera. “Amb la mútua oferim un millor servei als clients perquè portin al dia la salut de les seves mascotes”, diu Verdera, que destaca la importància de la medicina preventiva. Sovint s’han

trobat amb casos de propietaris que per manca d’atenció o diners no porten la seva mascota al veterinari. Per això, Verdera explica que la PlusVet permet “tenir cura de l’animal estalviant molt a l’any”. L’equip de la clínica està format per Candi Teichenné, Jordi Verdera, Vero Chacon i Marcos González. Més informació a www.clinicaveterinariadelpenedes.com.

14

Penedès Econòmic

febrer 2013

EMPRESA

ÈXIT DE LA JORNADA SOBRE LA CREACIÓ DE PRODUCTE TURÍSTIC

ACORD UEP-COL·LEGI D’ECONOMISTES La UEP ha començat a oferir als seus associats la possibilitat de participar a les activitats i cursos de formació organitzades pel Col·legi d’Economistes de Catalunya en les mateixes condicions que els seus col·legiats, dins l’acord de col·laboració signat recentment.

Entre els temes que s’han ofert destaquen els “Debats fiscals: Novetats fiscals”, la “Sessió d’oportunitat professional en prevenció de blanqueig de capitals: nova professió i requisits

legals”, la “Reforma del delicte fiscal” o “L’ERO, procediments i anàlisi del Reglament d’acomiadaments col·lectius i suspensió de contractes i reducció de jornades”, entre altres.

Els actes i les accions formatives estan dirigits per professionals altament qualificats.

En el marc CIC Fassina de Sant Sadurní, el Consorci de promoció Turística de l’Alt Penedès, va celebrar el 21 de febrer la primera jornada tècnica d’aquest 2013 per a les empreses membres d’enoturismePENEDÈS. Aquesta estava dedicada a la creació de producte turístic i a la seva comercialització. A la jornada, que va ser dirigida per l’expert en el sector turístic Manel Colmenero, d’Ociovital, hi van participar 60 empreses.

El Pla PIVE va incrementar les vendes de cotxes més d’un 40% El nou Pla PIVE 2 genera expectatives positives entre els concessionaris per la dotació i la durada OLGA AIBAR Des de que el govern va posar en marxa el mes passat el Pla PIVE 2 d’ajudes a la compra de vehicles, s’han registrat 15.000 reserves a tot l’Estat, una dada que ha estat valorada com a “francament bona” pel vicepresident executiu de l’Asociación Española de Fabricantes de Automóviles y Camiones (Anfac), Mario Armero.

Segons l’associació, la posada en marxa del Pla PIVE 2 “ha permès incrementar en un 42% les comandes d’automòbils en comparació amb el mateix període sense aquest programa, mentre que el pas de clients pels concesionaris ha pujat un 32%. La iniciativa està rebent una mitjana de 1.100 reserves diàries des del llançament.

L’OBJECTIU DEL PLA ÉS SUBSTITUIR UNS 150.000 VEHICLES El pla estarà vigent durant dotze mesos o fins l’esgotament del pressupost, xifrat en 150 milions d’euros. Les ajudes s’estableixen en 2.000 euros, 1.000 que lliura el Govern i 1.000 les marques, a excepció de les famílies nombroses que comprin cotxes de sis places o més, que tindran una subvenció de 3.000 euros.

A diferència de l’anterior pla, en

aquesta ocasió s’exclouen els cotxes usats. També es redueix de dotze a deu anys l’antigüitat exigida al turisme que es retira de la circulació i, de deu a set anys, per als vehicles comercials.

L’objectiu del pla és la substitució d’entre 145.000 i 150.000 turismes i vehicles comercials lleugers per altres vehicles més eficients i amb menors consums de carburant.

Sobre el Pla PIVE 2 impulsat pel Govern, Vicenç Jiménez, gerent de Penedescar, concessionari oficial Hyundai al Penedès, apuntava que “aquest nou pla és a més llarg termini i el ventall de gent que s’hi pot acollir és més gran, així que esperem que tingui una bona acollida” .

Pel que fa al primer pla PIVE, tot i que el pressupost es va exhaurir ràpidament, els concessionaris van notar l’increment de clients interessats a canviar el seu vehicle. En el cas de Hyundai, Jiménez apuntava que la marca també va fer la seva pròpia aportació extra per tal de facilitar les vendes.

Jiménez també afirmava que “tot i la difícil situació econòmica que estem vivint, són bons moments per comprar un cotxe perquè ara els descomptes són molt grans”.

Els vehicles inclosos en el programa d’ajudes estan classificats com a A o B a la categoria energètica de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi d’Energia (IDAE) amb un preu de 25.000 euros, així com elèctrics, híbrids i vehicles comercials lleugers.

L’IDAE calcula que el pla permetrà estalviar 78 milions de litres de carburant a l’any, el que equival a 36 milions d’euros anuals en importacions de petroli. També es calcula que es produirà una reducció de les emissions de CO2 de 262.000 tones anuals.

Fins al 27 de gener, s’havien comptabilitzat 79.253 reserves del Pla PIVE inicial, de les quals s’havien validat 75.713, el que suposa que s’havia executat el pressupost de 75 milions d’euros en un 99’62% en els quatre mesos posteriors a l’entrada en vigor del programa.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Complir promeses Hi havia una vegada... A l’ombra d’un arbre un lleó dormia una migdiada.

Un ratolí que jugava per les branques no se’n va adonar i jugant, jugant, va caure damunt l’esquena del lleó i el va despertar.

Molt enfadat, el lleó, d’una grapada, el va atrapar. El ratolí, en veure’s pres pel rei dels animals, li va demanar perdó i, tot plorant, li va dir que ell, en cas de necessitat, l’ajudaria.

El lleó va riure de valent, com el podia ajudar una bestiola tan petita si ell era tan gros i tan valent? Tanta gràcia li va fer, que el va deixar lliure.

Molt temps després, el lleó va caure a les xarxes d’uns caçadors i, com que no podia sortir-ne tot i la seva gran força i el seu poder, es va posar a rugir tan fort com podia. I vet aquí que, per casualitat, aquell ratolinet no era gaire lluny i, en sentir el lleó, va córrer a ajudar-lo: va rosegar amb les seves dentetes les malles de la xarxa fins que va fer un forat prou gran i el lleó va poder sortir i s’escapà, gràcies al ratolí, d’una mort segura.

-Dies després li va dir: et burlaves de mi pensant que res podria fer per tu en agraïment. Ara és bo que sàpigues que els petits ratolins som agraïts i complerts.

Faula, atribuïda a Esop, gran escriptor i moralista grec que va viure al segle

VII aC. Les seves faules ens il·lustren comportaments i actituds, plenament vigents, quasi tres mil anys després.

Quines lliçons en podem sostreure?

- Mai podem menysprear les promeses dels petits.

Encara que “petits”, algun dia ens poden fer grans.

- Petits amics, poden arribar a ser grans amics.

- Tothom pot aportar qualitats, per petit que sigui.

- La honestedat és un valor de canvi segur. Les promeses fetes per persones honestes es compliran quan arribi el moment.

- El perdó i la gratitud, altres valors que apareixen en aquesta faula i dels quals s’acostuma a obtenir retorn.

- De ben segur que la satisfacció del ratolí no va ser tornar-li el favor al lleó. La satisfacció més gran del ratolí va ser haver-se sentit útil d’ajudar.

- Cap acte de bondat, queda sense recompensa.

- ...

Per contra, cal recordar que, una promesa incomplerta causa frustració a qui la rep i, probablement, no ens doni una segona oportunitat, perdent així, la nostra credibilitat.

I ara, que cadascú pensi en aquestes grans lliçons. De be segur hi trobarem exemples reals, viscuts en la pell de cadascú que s´adapten a las nostres relacions interpersonals, dins i fora de l’estricte àmbit laboral.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

febrer 2013

15

EMPRESA

Central Import, en concurs de creditors

Referèndum, roba de qualitat i de proximitat sota demanda OLGA AIBAR

 Instal·lacions de Central Import a Vilafranca

Central Import, el concessionari oficial de les marques Audi i Volkswagen de Vilanova i Vilafranca, està en concurs de creditors i va presentar un ERO que afecta 58 treballadors. L’administrador concursal designat ja ha mantingut tres trobades amb els treballadors i els propietaris però no hi ha hagut cap acord, segons els representants dels treballadors. El període de consultes

acaba el 22 de març. Aleshores, el jutge mercantil podrà decretar el tancament de Central Import si es demostra la inviabilitat. Algunes empreses s’han interessat per la marca ja que els concessionaris més propers d’Audi i Volkswagen es troben a Tarragona, Molins de Rei i Igualada. Pel que fa als treballadors, volen continuar donant servei als clients fins que hi hagi un nou comprador.

Roba de qualitat, feta a Catalunya i sota demanda. Aquesta és la filosofia i els valors de Referèndum, una marca de roba creada a Vilafranca de la mà de l’emprenedor Santi Casanellas. Fa tres anys, va registrar la marca i es va dedicar a fer una autèntica “arqueologia tèxtil” visitant diverses fàbriques i confeccionistes catalans per explicar-los el seu projecte.

La idea era crear una línia de roba dissenyada i produïda exclusivament a Catalunya i que defensés els valors de la confecció pròpia i no a gran escala, com es fa en altres països com ara la Xina. Per això, els proveïdors són tots catalans. Els dissenys són exclusius, obra de la dissenyadora Teresa Hernández. De moment, només fabriquen roba d’home, centrada en jerseis, camises, polos i samarretes, però tenen pensat, en un futur, ampliar la producció a roba femenina. Són peces de fons d’armari, austeres i fàcils de com-

binar. El seu preu està al voltant dels 80 euros de mitjana.

Pel que fa a la producció, es realitzen col·leccions petites, adequades als seus clients, homes que volen portar peces úniques de qualitat.

Per això, acumulen les comandes i s’envien al taller quan s’arriba a un mínim. Els clients triguen entre 10 i 15 dies a tenir la seva compra a casa però la reben amb un elaborat packaging, que els clients valoren satisfactòriament.

A Referèndum no es fan rebaixes

perquè no generen estoc i la roba té sempre la mateixa qualitat.

La venda es realitza on-line, a través de la seva web www.referendumwear.cat. Pel que fa al nom, segons Casanellas, “es va pensar en una paraula que representés Catalunya i ens va agradar el significat de Referèndum: jo decideixo”. Aquest és el seu lema: “el fet que jo decideixo comprar aquí i anar a contracorrent del sistema, basat en la cultura d’usar i llençar”.

16

Penedès Econòmic

febrer 2013

L’ENTREVISTA

JULI BÀRCENA SAN JOSÉ

Cònsol honorari de Cròacia a Barcelona

BCN és la tercera ciutat amb més representació diplomàtica del món L’1 de juliol Croàcia entrarà a la Unió Europea com a 28è país membre.

Aquesta data històrica per al país se celebrarà amb una sèrie d’actes oficials a les institucions europees i als països que ja en són membres. El cònsol honorari de Croàcia hi participarà de forma activa com a cap de missió. Sobre aquesta entrada llargament esperada, sobre el país i la seva tasca com a cònsol n’hem parlat àmpliament amb el subiratenc Juli Bàrcena.

OLGA AIBAR

Nascut el 10 de novembre de 1951 a Zamora, casat i amb dos fills, la seva activitat s’inicia l’any 1975 com a enginyer al servei del Ministeri d’Indústria. El 28 de maig de 1995 es va presentar a les eleccions municipals de Subirats com a cap de llista del grup independent CID i, arran d’un acord amb CiU, va entrar al govern com a regidor d’Obres Públiques i Urbanisme. L’any 1999 encapçala la llista de la FIC. Aquell mateix any és escollit vicepresident adjunt a la presidència del Consell Comarcal, càrrec del qual dimiteix el 22 d’abril de 2002 en ser nomenat cònsol de Croàcia. Des del 2009 forma part del Comitè Executiu del Cos Consular a Barcelona. En els darrers anys ha ampliat la seva formació diplomàtica amb un Màster en Dret i Funcions Consulars i una Diplomatura en la Unió Europea.

Des de quan és cònsol honorari de Croàcia a Barcelona?

A mitjans de l’any 2001 el Ministeri d’Afers Exteriors de Croàcia volia obrir un consolat a Barcelona i buscaven una persona que conegués bé la personalitat de Croàcia i la d’Espanya. Quan em van fer la proposta, va ser una sorpresa molt encoratjadora i estimulant. Ho vaig meditar un parell de mesos i, després de parlar amb el Ministre d’Exteriors, el Primer Ministre i el President, finalment vaig acceptar aquest repte.

Quan va prendre possessió del càrrec?

El 22 d’abril de 2002, a proposta del Consell de Ministres de Croàcia, el President del moment, Stefan Mesic, em va nomenar cònsol a Espanya amb seu a Barcelona.

Posteriorment, i d’acord amb el conveni internacional de Viena pels Diplomàtics del 1963 i 1968, és imprescindible que el Cap d’Estat del país de destí, en aquesta cas d’ Espanya, expedeixi l’exequator. En el meu cas, aquest fet es va produir el 9 de maig de 2002 per Sa Majestat el Rei Joan Carles I i la presa de cárrec va ser el mes de juliol del 2002, quan vaig rebre les credencials.

Què ha suposat per a un subiratenc arribar a la diplomàcia i ser cònsol de Croàcia?

El món de la diplomàcia em sedueix dia a dia i m’ha fet comprendre més les persones de diferents nacionalitats, analitzar els conflictes des d’un punt d’imparcialitat, capacitat per aju-

dar i cooperar per resoldre problemes, palpar les sensibilitats de les persones, aprendre de la capacitat de treball, serietat i amor del ciutadans de Croàcia pel seu país, tenir la mà estesa per escoltar i trobar solucions i, en definitiva, actuar amb humilitat i modèstia.

EL MÓN DE LA DIPLOMÀCIA EM SEDUEIX DIA A DIA I M’HA FET COMPRENDRE MÉS A LES PERSONES DE DIFERENTS NACIONALITATS

Des de quan coneix Croàcia?

Tinc grans amics croats des de l’any 1975, época de l’antiga Iugoslàvia, quan era conduïda amb mà de ferro pel dictador Josip Broz Tito. En desaparéixer aquest personatge, certs països de la Federació van marcar diferències entre els seus socis i, la posterior caiguda del mur de Berlín, va ser el detonant que va fer decidir que els parlaments d’Eslovènia, primer, i Croàcia tres mesos després, aprovessin per majoria la seva independència de la Federació i aquest es el punt on van començar els greus problemes per Croàcia, amb dues guerres.

Jo vaig tenir l’oportunitat de viure el conflicte de primera mà i vaig ajudar molts ciutadans a protegir-se del nou dictador Milosevic, fins que Alemanya, el Vaticà, els Estats Units i, seguidament, la comunitat internacional, van reconèixer formalment la independècia de Croàcia l’any 1991. Malgrat això, Croàcia es va veure en el deure de defensar els seus interessos en dues guerres els anys 1991 i 1995.

Quina és la seva tasca diària?

Depèn molt de les atribucions que el país que representes tingui a bé concedir-te. He tingut la sort de comptar amb el suport

Penedès Econòmic

febrer 2013

17

L’ENTREVISTA de tots el governs sortits de les urnes des del meu nomenament, cosa que és un orgull. En el meu cas, les funcions no es diferencien de les d’un diplomàtic de carrera del país: la defensa del ciutadans croates residents, la representació de l’administració de Croàcia en coordinació amb l’ambaixada per la gestió de passaports, visats, ordres d’expulsió, detinguts, etc.; la promoció de la seva cultura, turisme, etc; establir relacions amb els estaments del govern espanyol, la Generalitat de Catalunya, els Ajuntaments, els Consells Comarcals, etc., i la realització de conferències per tot Espanya i algun altre país per difondre l’actualitat de Croàcia i anar explicant tot el seu procés democràtic.

Quines actuacions que ha realitzat durant aquest temps com a cònsol recorda més?

Són moltes. Entre elles, una conferència a Zagreb a la qual van assistir molts ministres croats i polítics de tots els colors; unes jornades a la Cambra de Comerç de Barcelona que van tenir una gran afluència de públic i la participació compartida de tribuna amb la ministra croata d’Exteriors del moment, Kolinda Gravar-Kitarovic; ser l’impulsor de la Càtedra de Català a la Universitat de Zadar o l’assistència al Consolat a l’any 2004 del M.Hble. President Pujol com a conferenciant i convidat d’honor a l’acte oficial del Dia Nacional de Croàcia.

del Penedès ja circulen per Croàcia amb èxit. Crec que s’hauria de pensar en el potencial turístic que té el país per introduir productes del Penedès a Croàcia.

Quina és la principal font d’ingressos del país?

Sens dubte el turisme, que representa quasi el 25 % del PIB.

S’HAURIA DE PENSAR EN EL GRAN POTENCIAL TURÍSTIC QUE TÉ EL PAÍS PER INTRODUIR PRODUCTES DEL PENEDÈS A CROÀCIA

Quantes vegades viatja al país? És molt difícil de dir. Hi ha mesos que hi vaig diverses vegades i, d’altres cops, en tres mesos no he trepijat Croàcia.

Quines oportunitats de negoci i relacions comercials hi ha entre el Penedès i Croàcia?

Croàcia és un país petit. La seva superfície s’apropa molt a una vegada i mitja la de Catalunya, però la seva població és inferior, té 4’4 milions d’habitants.

Una qüestió molt interessant a tenir en compte és que l’any 2012 es va tancar amb més de 10 milions de turistes. Certs caves i vins

L’1 de juliol Croàcia entrarà a la Unió Europea. Què se n’espera?

L’ampliació que permetrà que Croàcia sigui el 28è país membre serà una fita històrica per al país i per a la Unió Europea. S’espera consolidar la feina d’aquests últims quasi 10 anys, cloure les reformes iniciades i rebre l’impuls econòmic de la UE, així com de la resta de països membres.

En quines coses canviarà la situació del país?

La preparacio i treball per impulsar polítiques europees i l’adaptació de les seves lleis i reglamentacions al conjunt dels països membres fa que el país estigui preparat per als reptes competitius, econòmics i polítics del moment, ja que la Unió Europea haurà crescut cap a un punt estratègic de l’Europa occidental i la Mediterrània.

Què ha suposat participar en aquest procés?

Molt de treball fet amb il·lusió i entrega. Els últims cinc anys han estat molt apretats d’activitats, conferències, debats, explicacions de les negociacions diàries amb la UE, participar com a expert en algun punt de l’ingrés i, finalment, el premi de l’adhesió per la feina ben feta arribarà l’1 de juliol.

Pel seu rang, el tractament de protocol és com el d’un conseller de la Generalitat o un Ministre del Govern Espanyol.

Efectivament, a Catalunya és Honorable i a Madrid Excel·lentíssim.

Quants cònsols existeixen a Barcelona?

Barcelona és la tercera ciutat del món amb més representació diplomàtica. Existeixen 94 països amb consolat obert. Precisament tinc l’honor de formar part del Comitè Executiu del Cos Consular.

Quin és el seu racó preferit?

Jo diria que la destinació més sol·licitada, Dubrovnik, a més d’Split, Zadar, Pula i les més de mil illes petites que hi ha al país.

L’ENTRADA DE CROÀCIA COM A 28È PAÍS DE LA UNIÓ EUROPEA SERÀ UNA FITA HISTÒRICA PER AL PAÍS

Com se celebrarà aquest dia tan especial?

El dia 1 de juliol a les 12 del migdia se celebraran actes oficials a les institucions europeees i a tots els països ja membres. A Barcelona es farà un gran acte oficial a la representació de la Comissió Europea i del Parlament Europeu. Jo hi aniré com a cap de missió i cònsol i hi assistirà el President Mas i moltes autoritats, polítics, acadèmics, cònsols d’altres països, ciutadans croats i altres interessats que ho desitgin.

Vol afegir alguna cosa més?

No, simplement posar-me a disposició de totes les instàncies i institucions polítiques, empresarials i socials del Penedès per aprofitar aquests vincles personals que tinc per tal que serveixin per apropar cada dia més el Penedès i Croàcia.

18

Penedès Econòmic

febrer 2013

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

I SI ESTIGUÉSSIM SORTINT DE LA CRISI? (PART 2)

U

na de les oportunitats per incentivar el creixement econòmic, reduir el problema de l’atur i els desequilibris fiscals i millorar la solvència dels agents econòmics, les famílies i les entitats financeres, l’oferix la potenciació del sector de la construcció.

Crec que aquest sector necessita una anàlisi i un tractament públic i financer manifestament millorables.

El sector de la construcció a Espanya, no se’l pot tractar com el d’altres països que van sofrir una altra bombolla immobiliària (exemple Irlanda) ja que té altres perspectives de futur, més positives.

El sector immobiliari el dividiria en 2 zones, l’A i la B. Aquesta última comprendria els immobles que només interessen al mercat interior i l’evolució del qual dependrà de l’economia general.

L’A, agruparia els immobles que, a més de la demanda interior, té interès per als compradors exteriors, es podria cridar “zona d’exportació”. Són espais geogràfics que tenen unes condicions atractives per als inversors internacionals, tant per a la jubilació o com residència turística. Per a aquests últims compradors, Espanya ofereix unes condicions excepcionals: un clima benigne, una oferta cultural, gastronòmica i paisatgística d’alt nivell, seguretat personal i jurídica, és un dels països més divertits i entretinguts d’Europa i compte amb unes ciutats repartides al llarg d’aquesta zona que permeten al jubilat o turista cobrir les seves necessitats personals amb una atenció de qualitat com, per exemple, l’assistència sanitària.

Per això, no ens estranya el text publicat en el nº 79 d’Escritura Pública, que acabo de rebre mentre escric això, dintre de l’article d’Alejandra Gallego (“El sector exterior: motor de la recuperación”): ”Per paradoxal que pugui semblar, el principal producte exportador del nostre Estat el constituïxen els immobles... En els sis primers mesos de 2012, per exemple, el nombre d’habitatges adquirits a la Comunitat Va-

lenciana per espanyols va ser de 20.872, mentre que els estrangers en el mateix període de temps en van comprar 10.118 pisos en aquesta Comunitat. A nivell nacional, en aquest mateix període, els habitatges adquirits per nacionals van ser 176.716 mentre que els estrangers van comprar la gens menyspreable xifra de 32.257...”.

La inversió immobiliària genera altres efectes econòmics molt importants, com el d’ampliar el nivell de consum local amb l’aportació de la renda dels nous residents. La capacitat econòmica dels estrangers serà determinant per al futur econòmic dels diferents sectors empresarials de la zona. I al provenir de diferents espais geogràfics i econòmics (generalment en expansió), garanteix una estabilitat en el consum que no la pot proporcionar la demanda interior, avui molt deprimida.

L’ANY PASSAT ELS CIUTADANS RUSSOS VAN ADQUIRIR 1.645 HABITAGES A ESPANYA, UN 7,68% DEL TOTAL Per tant, és previsible, que l’interès exterior el tindrem assegurat si no canvien les circumstàncies i l’actual estoc d’habitatges s’acabarà venent, ja que és un producte molt competitiu per a la inversió estrangera.

Aquest estoc està concentrat, en la seva major part, en l’eix mediterrani (Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia) i en altres zones d’interès internacional (com, per exemple, Madrid o Canàries).

Fins al setembre, les transaccions realitzades per estrangers van experimentar un creixement interanual d’un 18%, encadenant cinc trimestres consecutius a l’alça, sent les províncies del que hem anomenat l’àrea A, les de

major venda: Alacant (2.501), Màlaga (1.111), Barcelona (692), Balears (605) i Girona (586) (ABC Economía, 5 de desembre de 2012).

A La Vanguardia, el 9 de desembre passat, en un informe sobre els nous grups de la inversió estrangera a Catalunya, es destacava que per als russos el principal factor de la seva decisió és el turisme. El perfil del comprador és el d’un inversor d’alt nivell econòmic que busca un habitatge de qualitat.

A l’octubre, es va arribar al milió de turistes russos a Espanya, on també en resideixen prop de 60.000. Segons les últimes dades oficials, l’any passat els ciutadans russos van adquirir 1.645 habitatges a Espanya i amb un 7’68% del total, es van situar després de britànics, francesos i alemanys, triant fonamentalment la Costa Brava, Llevant i la Costa del Sol. A la Costa del Sol (Marbella o Estepona), s’han consolidat com el segon grup estranger comprador, amb el 9% de vendes, per sobre dels alemanys (7%).

Els xinesos s’interessen per la jubilació i prefereixen apartaments de grans ciutats (exemple Barcelona i Madrid) que els cobreixin serveis personals, com l’educació.

El projecte d’atorgar permisos de residència li sembla al director general adjunt de Beijing Jia Hua F.S.I.E. una gran iniciativa per als compradors xinesos, com per als russos segons declaracions recollides pel Confidencial, aquest 24 de desembre de l’ambaixador rus a Madrid, Yuri Korchagin.

Si es mantenen les condicions de competitivitat, en preu i qualitat dels habitatges i el nivell dels serveis i de les altres dades anteriorment referits, és previsible que l’expansió continuï i s’accelerarà amb la promoció exterior i l’aprovació d’incentius per als compradors internacionals, que no tenen tants problemes de finançament.

Una prova que hi ha un mercat per a tot tipus de productes en aquesta zona és la que, recentment, han publicat els mitjans: el Banc Sabadell ha liquidat, després d’un bon descompte, en un mes i

mig l’estoc d’habitatges que tenia a Marina D’Or, a Castelló i les de Polaris, a Múrcia adquirint-les, aquestes últimes, principalment compradors estrangers, sobretot britànics i en un 50% sense finançament.

En el tancament de l’exercici 2012, tant Barcelona com Madrid han viscut un creixement de la inversió, tant de l’exterior com de l’interior, procedents de grups de gran potencial econòmic i reconeixement internacional (i que normalment no solen equivocarse), per exemple, les adquisicions recents d’Amancio Ortega, entre d’altres, en el Passeig de Gràcia i la Plaça de Catalunya (la seu del BBVA) a Barcelona i a Madrid, l’adquisició del magnat mexicà Carlos Slim de 439 sucursals de CaixaBank, l’operació Kopernico, realitzada per inversors anglosaxons, el Centre Comercial M40 per l’inversor veneçolà Sambil... i dels nacionals, la compra a Colonial d’un edifici d’oficines per una branca de la Família Reyzábal o la compra del Grup Villar Mir, a la Plaza Canalejas (El Confidencial, 3 de gener de 2013).

Inversors que, segurament i per no tenir costum, no han consultat els nostres comentaristes i tertulians que estan ara en un estat de pessimisme que els fa veure les coses de manera diferent, situació semblant a la que van sofrir en l’etapa anterior, quan el clima d’optimisme els va impedir anali-

tzar, denunciar i, amb això, evitar el desenvolupament de la bombolla immobiliària.

Una explicació de tot això pot ser la reducció de l’estoc d’immobles de qualitat en les zones d’interès exterior. Com exemple d’això és la notícia que publicava el diari El Mundo edició Catalunya, el 27 de desembre de 2012, que “Barcelona redueix l’estoc d’habitatge nou. Els promotors (A.P.C.E.) consideren necessari reprendre la construcció per a cobrir la demanda dels pròxims anys. El descens dels últims anys ha estat tal que, en aquests moments, la mitjana és de 3 pisos per cada mil habitants (comparant, en les zones turístiques de Tarragona és de 41 per mil)”.

Tindrà raó, altra vegada, el Sr. Isidre Fainé, President de La Caixa quan diu que “és possible que el preu de l’habitatge ha tocat fons en certes àrees”? (Escritura Pública, nº 78).

Si, a més de l’acció pública i la promoció privada, les entitats financeres ajudessin amb el finançament a aquest sector, motor de la producció i de l’ocupació, es produiria una millora de l’economia general, de la solvència dels seus clients i la revalorització dels seus actius immobiliaris, especialment els solars, en aquestes zones d’interès internacional el que contribuiria, amb l’auge de l’exportació, a dinamitzar la zona B.

Penedès Econòmic

febrer 2013

19

ACTUALITAT

Cau un 45% el consum de bosses de plàstic d’un sol ús Cada català consumeix 179 bosses de plàstic de mitjana a l’any, 148 menys que l’any 2007

En només quatre anys, Catalunya ha reduït el 45% del consum per càpita de bosses de plàstic d’un sol ús. Així ho indica l’estudi de consum de bosses de plàstic d’un sol ús a Catalunya l’any 2011, que va presentar el 22 de febrer el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost.

L’estudi revela que l’any 2011 es van consumir 26 milions de bosses a la setmana, mentre que el 2007 el consum era de 45 milions d’unitats setmanals. Els resultats de l’estudi mostren que, de mitjana, cada català consumeix al llarg de l’any 179 bosses de plàstic, 148 menys que el 2007.

La implantació en gran nombre d’establiments associats i de gran superfície de mesures de prevenció pel que fa a la distribució gratuïta de bosses de plàstic, així com la major oferta de productes alternatius per a transportar la compra (bosses reutilitzables, compostables, etc.) estan incidint en els hàbits de consum de la ciutadania.

A Vilafranca, l’any 2008 el grup d’ICV va presentar la moció “Vilafranca lliure de bosses de plàstic”, amb un seguit de propostes a dur a terme. Des de llavors, l’Ajuntament ha anat desenvolupant diferents actuacions i campanyes, treballades a la comissió sobre les bosses de plàstic del consell de medi ambient de Vilafranca. Entre aquestes actuacions, destaca l’aprovació en les ordenances fiscals del 2009 d’una bonificació en la quota de la taxa de residus dels comerços

que s’adhereixin a la campanya “Vilafranca lliure de bosses de plàstic”. També s’han realitzat campanyes puntuals de repartiment de bosses reutilitzables, de bosses tipus clauer, de bosses compostables i materials de sensibilització des dels mercats municipals, mercats ambulants o botigues d’alimentació.

Segons Aida Girona, coordinadora local d’ICV, “la reducció del consum de bosses de plàstic d’un sol ús és molt positiva.

El treball que s’ha fet amb les grans superfícies i amb els comerços locals és bo i, més encara, el canvi d’hàbits de consum de la gent que s’està produint”.

També afegia que “és important que, com a consumidors, pensem de quina manera podem reduir els nostres residus, quines alternatives tenim per prevenir-los (utilitzar el cistell, el carro de la compra, etc.), perquè hem de ser conscients que, amb les nostres accions de consum quotidianes, podem ser responsables i canviar el model actual”.

Tanmateix, Girona apuntava que “encara hi ha molta feina a fer, cal continuar establint mesures per a la prevenció de residus i la reducció del consum de bosses de plàstic d’un sol ús, sobretot en el comerç quotidià alimentari on l’ús continua sent elevat. Per això, afirmava a Penedès Econòmic que “caldria continuar realitzant campanyes de comunicació per al canvi d’hàbits de consum, i establir una regulació per evitar el repartiment gratuït i desmesurat de les bosses de plàstic d’un sol ús des dels establiments comercials”.

Les Masies del Penedès volen reforçar el turisme rural Els participants van poder complimentar i actualitzar les dades referents als seus allotjaments REDACCIÓ

L’Associació de Masies del Penedès i Turalcat (Confederació de Turisme i Agroturisme de Catalunya), en col·laboració amb el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, van realitzar el 21 de febrer una jornada formativa dirigida a totes les persones responsables de cases de turisme rural de l’àmbit de la DO Penedès.

La jornada tenia per objectiu millorar la gestió dels allotjaments i fomentar-ne la promoció online al mercat internacional. Anton Bundó, president de l’Associació per al Foment del Turisme a les Garrigues, va explicar als assistents la importància de registrar correctament les dades personals dels clients dels allotjaments rurals, donant així compliment a la normativa vigent i podent

demostrar que s’han obtingut de forma autoritzada. La jornada també va servir perquè les masies del Penedès coneguessin, de la mà de Montserrat Coberó, directora de Turalcat, els recursos que el portal “Catalunya Rural” (www.catalunyarural.info) els

ofereix per atreure visitants als allotjaments rurals del Penedès.

Els participants van poder complimentar i actualitzar les dades dels seus allotjaments, per tal que els visitants del portal coneguin l’ofera de turisme rural existent a l’àmbit de la DO Penedès.

La Taula per l’Ocupació de l’Espirall busca la continuïtat OLGA AIBAR El 25 de febrer es va celebrar al local de l’Associació de Veïns de l’Espirall el primer aniversari de la Taula per l’Ocupació al barri de l’Espirall. Aquesta taula és un espai de participació d’entitats, veïns, centres públics del barri i l’Ajuntament de Vilafranca amb l’objectiu de promoure el voluntariat, l’ajuda mútua i la cooperació entre veïns per donar suport a les persones del barri que es troben en situació d’atur.

La taula està formada per 24 membres, en la qual estan representades 16 entitats del barri.

Durant l’any passat, van participar més de 500 persones en les accions formatives i d’orientació que es van realitzar.

La regidora del Servei d’Ocupació i Formació de l’Ajuntament de Vilafranca, Maria Josep Tuyà, va va apuntar que s’ha impulsat en aquest primer any de treball 15 tallers que han permès la millora de les competències laborals dels beneficiaris i 11 acompanyaments en la recerca de feina, i ac-

tualment estan en funcionament dos grups d’ajuda mútua.

Josep Rovira, president de l’associació de comerciants del barri i membre de la Taula per l’Ocupació, va destacar l’interès que des del barri s’ha mostrat per la iniciativa.

Finalment, la regidora de Llei de Barris, Maria Dolors Rius va anunciar que la Diputació de Barcelona veia aquesta experiència com a “exemple per la integració d’iniciatives relacionades amb la ocupabilitat dins de la Llei de

Barris”. Per aquest motiu, Vilafranca acollirà unes jornades per explicar l’experiència.També va afirmar que “la Llei de Barris “a més de l’obra realitzada a carrers i places, ha d’intentar millorar la vida de les persones que viuen al barri” i afegia que “amb la Taula per l’Ocupació ens plantegem millorar l’ocupabilitat i, quan acabi la Llei de Barris, aquestes accions han de tenir continuïtat i, a través del teixit associatiu del barri, adaptar-se a les necessitats de cada moment”.

20

Penedès Econòmic

febrer 2013

OPINIÓ

JOAN PERE BEJARANO BADELL Graduat Social del Bufet Vendrell Corbalan & Associats

EMPRENEDOR, PREN NOTA

T

ot just fa un any de l’aprovació de la nova reforma laboral impulsada pel govern de Rajoy. Pel camí s’han aprovat algunes mesures que ens han mostrat que les expectatives que s’havien marcat al febrer del 2012 no s’estaven complint i que en vista del fracàs per crear treball, s’havien d’apretar, encara més, el cinturó amb retallades que debilitaven els drets socials, com les modificacions al FOGASA o la prestació d’atur.

D’altra banda a les empreses els tocaven més la butxaca suprimint la majoria de bonificacions existents.

Doncs bé, ara després d’un any, s’aprova el Reial Decret 4/2013 de 22 de febrer, i que el titulen com “Mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i noves mesures per la creació de treball” i que jo el resumiria amb una sèrie de mesures en les que, en molts casos, el cost de la seguretat social per l’empresa desapareix i de nou proliferen les bonificacions.

Primer de tot ens centrarem amb els autònoms i detallarem els incentius que a partir d’ara rebran les persones que decideixin establir-se com a treballadors por compte propi.

Cal dir que els autònoms menors de 30 anys o de 35 en cas de dones, fins ara gaudien d’una reducció del 30 % de la seva quota i aquesta reducció se la podien aplicar durant 30 mesos. Aquesta reducció significava uns 76 euros mensuals.

Ara, alternativament, poden optar per una reducció progressiva que consisteix en: - 80% de reducció a la quota durant els 6 primers mesos. (Estalvi de 203€) - 50% de reducció a la quota durant els següents 6 mesos. (Estalvi de 127€) - 30% de reducció a la quota durant els següents 3 mesos. (Estalvi de 76€) - 30% de reducció a la quota els següents 15 mesos. (Estalvi de 76€) També rebran un important ajut els autònoms que tinguin un grau de discapacitat igual o superior al 33%, on es podran beneficiar d’una reducció del 50% de la quota durant 5 anys. En el cas que aquest autònom sigui menor

de 35 anys, el primer any serà del 80%.

Una altra important mesura aprovada afecta els treballadors que decideixin donar-se d’alta al Règim d’autònoms, siguin menors de 30 anys i estiguin percebent una prestació d’atur. Aquest Reial Decret, els permetrà compaginar la seva activitat per compte pròpia amb la prestació d’atur, amb un màxim de 270 dies.

Més novetats de cara als autònoms menors de 30 anys, amb prestació d’atur, es podrà capitalitzar el 100% de la prestació restant i, com a novetat, es podrà disposar dels diners de la capitalització per realitzar una entrada en capital dins d’una mercantil o bé per la creació d’una de nova.

Fins ara, la capitalització de l’atur solament es podia acreditar mitjançant despesa d’inversió material (un vehicle, instal·lacions, material, maquinària, etc).

Dins de l’apartat dels autònoms, queda força clar, que els esforços s’estan destinant per incentivar que els joves agafin la iniciativa en el treball per compte propi, una mesura, sota el meu punt de vista, una mica paradoxal ja que arriba amb retard, donat que una gran majoria de joves amb potencial per ser emprenedors actualment han hagut d’emigrar a països estrangers orfes de possibilitats aquí. No té sentit que no es posi traves a la fuga de talent i, d’altra banda ara s’incentivi a l’emprenedoria.

Anem a per les contractacions de treballadors per compte d’altre, els incentius i algunes precisions importants.

Com a precisió important, ressaltarem que el seguit d’incentius que ara analitzarem tenen com a premissa per a la seva aplicació que les empreses o autònoms que vulguin beneficiar-se, no hagin tingut extincions per acomiadaments improcedents durant els últims 6 mesos abans de la contractació incentivada, i recalco acomiadaments improcedents, perquè queden exempts d’aquest requisit els acomiadaments objectius o disciplinaris reconeguts com a procedents. Amb aquesta mesura/requisit es busca evitar que les empreses optin pel que s’anomena rejoveniment de la plantilla, es a dir acomiadar treballadors antics, per contractar-ne

de nous amb més incentius. Sembla un requisit lògic si no fos perquè només es tindran en compte els acomiadaments improcedents i, en canvi, no els objectius. En resum, una empresa podrà acomiadar per causes objectives un treballador i substituir-lo per un de bonificat. Conclusió així no generem treball sinó que el substituïm.

Anem a analitzar les bonificacions o incentius que com es podrà veure tots tenen incidència sobre les quotes de la Seguretat Social.

Com a primera novetat, destaquem que el contracte de formació que es va flexibilitzar al febrer del 2012 es va ampliar a joves fins a 30 anys mentre la taxa d’atur no disminuís en un percentatge per sota del 15%, en aquest nou Reial Decret encara s’amplien els seus avantatges i si fins ara aquest contracte només es podia utilitzar sota la modalitat a temps complet, ara ja serà possible sota la modalitat de temps parcial, pràcticament amb els mateixos incentius. Això permetrà que moltes empreses que es volien acollir al contracte de formació, però que realment les seves necessitats no passaven per contractar una persona a temps complet, ara puguin fer-ho.

En segon lloc apareix una bonificació força interessant per a PIMES i autònoms, se’n podran beneficiar les empreses o autònoms de 9 o menys treballadors que contractin per duració indefinida a temps complet o parcial una persona en atur menor de 30 anys i que no hagi estat vinculada amb anterioritat a l’empresa. En aquest cas es beneficiaran d’una bonificació del 100% de la quota de la Seguretat Social a càrrec de l’empresa, durant el primer any de contracte. L’empresa haurà de garantir el treball durant mínim 18 mesos. Aquesta modalitat de contractació serà aplicable només a la primera contractació.

Una altra opció atractiva que es planteja i dóna opció a reactivar majors de 45 anys, serà una bonificació adreçada als autònoms menors de 30 anys que no tinguin treballadors a càrrec, on es bonificaran el 100% de la quota a la Seguretat Social a càrrec de l’empresa durant 12 mesos, en la primera contractació que facin, sempre que el treballador/a sigui

inscrit a l’atur de llarga durada i major de 45 anys. S’entén com a aturat de llarga durada aquells que dins un període de 18 mesos hagin estat inscrits a l’atur un mínim 12 mesos.

Dins de la contractació temporal apareix el contracte denominat de primer treball. Fins ara les 2 opcions més comunes eren el contracte de temps determinat i el contracte per obra i servei.

Aquests contractes requerien una justificació, bé per una punta de treball, bé per una obra concreta de l’empresa, del contrari es pressuposaven celebrats en frau de llei. En aquesta nova modalitat de contracte de primer treball no caldrà altre justificació que la de donar treball a algú que no té experiència laboral (o mínima, de 3 mesos ), la duració podrà ser de 3 mesos màxim, les empreses que passat els 3 mesos decideixin convertir en indefinit al treballador tindran una bonificació de 500 euros anuals durant tres anys en cas d’homes i 700 euros anuals en el cas de dones.

Per últim, els contracte de pràctiques també veuen modificades algunes particularitats, fins ara el fet de contractar algú de practiques després de la seva formació universitària tenia molt pocs incentius cap a l’empresari atès que no tenia cap tipus de bonificació de quotes, simplement podia aplicar un descompte salarial durant els 2 primers anys al treballador, en cap cas era una mesura atractiva per cap de les parts.

A partir d’ara el contracte de

pràctiques que es celebri amb joves de menys de 30 anys tindrà una bonificació sobre les quotes de la Seguretat Social a càrrec de l’empresari del 50%, i el més interessant és que serà durant tota la vigència del contracte. D’altra banda, es podran celebrar contractes de pràctiques a treballadors tot i que faci més de 5 anys que hagin finalitzat els seus estudis universitaris.

Bé, un cop analitzades les noves mesures propostes pel govern, podem dir que, ara sí, amb un any de retard, s’estan plantejant opcions, si més no, llamineres per a les PIMES i els autònoms que, a la fi, també representen un gruix important de la nostra economia, propostes més entenedores que les plantejades a la reforma del febrer del 2012, una reforma que sembla que va mirar exclusivament a la gran empresa.

Es podria dir que ja hi ha tota la carn a la graella per intentar reflotar els llocs de treball. Si malgrat aquestes mesures no s’aconsegueix reactivar el mercat laboral i la taxa d’atur segueix amb els percentatges tan alarmants que ens mostra actualment, podríem arribar a concloure que, com aquella terra que s’hi ha deixat de plantar i li ha tocat el sol durant anys i anys, ja es impossible tornar-hi a plantar cultiu. El mercat laboral estatal hauria quedat igual, i malgrat tots els incentius que es proposessin, si ja no hi ha capacitat de generar feina, encara menys n’hi haurà de generar llocs de treball, per molts incentius que apareguin.

Penedès Econòmic

febrer 2013

21

VINS&CAVES

Torelló presenta dos vins al Fòrum gironí El Malvarel·lo 2012 i el Gran Crisalys 2011 són les dues noves apostes del celler sadurninenc

Els cavistes es van reunir per tractar el futur del sector La trobada es va centrar en la internacionalització, temes econòmics i l’estructura de l’empresa familiar REDACCIÓ

El celler Torelló, situat a Sant Sadurní, va presentar dos nous vins blancs de la DO Penedès, el Malvarel·lo 2012 i el Gran Crisalys 2011, en el marc del Fòrum Gastronòmic de Girona 2013, que es va celebrar a finals de febrer. Ambdós vins es caracteritzen per haver estat elaborats amb la mateixa varietat de raïm, el xarel·lo, acompanyat de malvasia en el primer cas i de chardonnay en el segon.

Amb aquestes dues incorporacions, Torelló completa la seva gamma de vins blancs i amplia la seva oferta actual amb un vi

fresc i jove com és Malvarel·lo i un de criança i més complex com el Gran Crisalys.

Del Malvarel·lo 2012 se n’han comercialitzat 3.500 ampolles amb una graduació del 12,5%.

Aquest és un vi blanc fresc, fi i molt aromàtic, les varietats del qual s’han veremat de forma manual.

En el cas del Gran Crisalys 2011, la quantitat d’ampolles és menor, de 2.100. La seva graduació, però, és més elevada, de 13,5%. És un vi blanc de criança, complex, amb cos i estructura, també veremat de forma manual.

Masia Can Martí de Torelló

Torelló té el seu origen en les vinyes de Can Martí, una finca de 135 hectàrees situada al terme municipal de Sant Sadurní que pertany a la família Torelló des del 1395. A la finca es conserven dues masies medievals, Can Martí de Dalt i Can Martí de Baix.

Aquesta última és la seu del celler i on s’ubiquen les instal·lacions.

Tot va començar al segle XIV, quan el senyor de Gelida va establir una emfiteusi a favor de Jaume Miquel sobre el Mas de la Torrevella, l’actual ubicació de la finca, masies i caves. Al llarg dels

L’Institut del Cava i Bufete Escura van organitzar una jornada sobre les principals problemàtiques del sector, que va aconseguir reunir la presència de 40 representants d’empreses de cava, a finals de febrer. Al llarg del dia es va debatre els aspectes econòmics del sector, la seva internacionalització i l’estructura de l’empresa familiar.

La jornada va ser presidida per Joan Amat, president de l’Institut del Cava, mentre que els ponents van ser Ferran Escura, soci i director de Bufete Escura, i Carles Dalmau, director de l’Àrea d’Empreses de Banc Sabadell.

En relació a l’anàlisi econòmica del sector, es va presentar un estudi confeccionat per Bufete Escura en el qual s’analitzaven comparativament 120 bodegues representatives de la mitja del sector del cava. D’aquestes, es va confeccionar un “celler tipus” amb les mitges dels ràtios econòmics de cada empresa. De la “bodega tipus”, cal destacar que té una factura-

 Joan Amat i Ferran Escura durant la jornada

ció de 5.215.000 euros, un cost de producció de 3.180.000 euros; un marge brut de 2.034.000 euos; un cost de personal de 791.000 euros i unes despeses financeres de 82.000 euros.

De l’estudi econòmic realitzat es desprèn que el sector està aconseguint xifres rècords d’exportació.

Tot i això s’ha experimentat un retrocés en les vendes a nivell nacional, mentre que l’exportació es perfila com un dels principals eixos estratègics.

Finalment es va tractar el tema de la internacionalització del sector del cava, on es va posar de manifest que pràcticament dos terços de la producció total del cava s’exporta (l’any 1990 la tendència era a la inversa, és a dir, únicament s’exportava un terç) i que el 40% de les empreses del sector estan exportant. A més, tot i que són tres els països europeus que concentren el 63% de les exportacions, hi ha una tendència a l’obertura de nous mercats.

Els caves catalans mantenen l’excel·lència un any més REDACCIÓ

segles el cognom de la família ha anat canviant com a conseqüència dels successius matrimonis. L’actual, Torelló, correspon a la 22a generació que conserva la propietat.

Al llarg de la finca es cultiven les varietats de raïm blanc Xarel·lo, Macabeu, Parellada, Chardonnay i Subirat Parent, i les de raïm negre Cabernet Sauvignon, Merlot, Pinot Noir i Syrah.

El 2011, Torelló va complir 60 anys des que va elaborar la primera ampolla de cava.

Els catadors de la Guía Peñín van puntuar prop de 630 mostres de caves en les instal·lacions del Consell Regulador del Cava, a Vilafranca. Enguany s’han superat les expectatives, ja que s’han catat més caves que mai a la seu del Consell, fet que demostra la bona rebuda de la guia.

El director de la publicació, Carlos González, ha destacat l’augment de la qualitat dels caves en el darrer any, en especial, el d’aquelles marques que fluixejaven més com les de Requena (València) o Extremadura. En el cas dels que ja obtenien puntuacions elevades, aquests han mantingut el nivell d’excel·lència. En total esperen tancar les cates en 700 mostres, aproximadament el mateix que l’any anterior.

Durant el viatge per terres pene-

desenques, el director de la Guia Peñín ha tingut l’oportunitat de parlar amb cavistes i viticultors.

A diferència d’altres anys, González ha percebut més interès per la qualitat dels caves, i no tant en els preus. Els cavistes admeten que les vendes van cada vegada millor, sobretot a nivell internacional.

La Guía Peñín 2014 sortirà pu-

blicada a l’octubre i preveuen superar les vendes de l’any passat i arribar als 10.000 exemplars.

“L’èxit de la guia es troba en el fet d’aglutinar la majoria de vins que s’elaboren a Espanya i no fer una selecció”, afirma González, que es mostra molt satisfet de la bona acceptació de la guia, de la qual s’han publicat 21 edicions.

22

Penedès Econòmic

febrer 2013

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

EL MEJOR INDICADOR DEL VALOR DE UNA MARCA PERSONAL

M

e da la sensación que este artículo no va a gustar a los fanáticos del Flower Power, a los que piensan que en la vida todo se soluciona con besos y abrazos o a los que creen que el dinero es algo despreciable de lo que es mejor no hablar. Pero en algún momento de la vida hay que crecer, dejar atrás la infancia y superar la etapa en la que crees que existe el Ratoncito Pérez, que si te compras una casa siempre vas a poder pagarla o que el índice Klout tiene algo que ver con tu capacidad de influir en otros.

De vez en cuando vemos listados de las marcas comerciales más importantes del mundo. Aunque suelen cambiar de posición y, con el tiempo, algunas desaparecen, hay un dato recurrente, me refiero al valor económico. En muchos casos suele aparecer el típico comentario de quien escribe la noticia diciendo que el valor de lo intangible supera al de sus activos físicos.

Supongo que cuando alguien quiere invertir en alguna de esas marcas basa sus decisiones en algún indicador económico de este tipo. Quizás el mundo fuese mejor si hubiese algún modo de medir o cuantificar “variables” como la felicidad o el amor, pero, que yo sepa, de momento no lo hay. Y casi mejor que sea así.

Por lo tanto, si queremos saber si los esfuerzos empresariales para posicionarse en el mercado están consiguiendo resultados debe tenerse en cuenta algún factor que pueda medirse, contarse o calcularse. Y nos guste o no, cuando hablamos de empresas y profesionales el mejor factor es el dinero.

- ¿Cuanto estás dispuesto a pagar por un paquete de arroz con marca? ¿Y por unas albóndigas de IKEA? - ¿Cuanto vale realmente un iPad? ¿Merece la pena pagar 14,95 euros por mi último libro?

- ¿Es justo que te estén pagando una mierda de sueldo por tu trabajo tras años de formación y experiencia? ¿Cuánto deberías ganar? ¿Por qué no lo ganas?

- ¿Cómo es posible que a tí, con lo influencer que eres, con los miles

de followers que tienes, con la cantidad de RTs que recibes en Twitter sólo te ofrezcan proyectos en los que no vas a cobrar un Euro?

Creo que es hora de que los profesionales nos demos cuenta de algo que están viviendo en algunos sectores. Que puedes pasarte el día trabajando por amor al arte, esforzándote para atraer audiencia mientras tu negocio se desmorona por falta de ingresos. Y debes darte cuenta que en la panadería no puedes pagar con followers ni la hipoteca se amortiza con “Me gusta”.

Creo que nos olvidamos rápidamente del auténtico objetivo de la creación de una Marca Personal en particular y de una marca en general. De lo que se trata es de poder poner un precio más alto o exigir algo más por tu trabajo y para eso debes aumentar las opciones de que te elijan.

EN LA PANADERÍA NO PUEDES PAGAR CON FOLLOWERS NI LA HIPOTECA SE AMORTIZA CON “ME GUSTA”

Cuando se habla del elemento emocional de las marcas como Apple o Harley Davidson parece que se olvida que eso de que te quieran mucho no es el fin, sino el medio. Cuando como profesional dedicas gran parte de tu tiempo a los Social Media o a establecer contactos en el mundo “real” no deberías hacerlo para sentirte querido sino para que aumenten las posibilidades de que alguien esté dispuesto a remunerarte por tus servicios.

Hay una barrera invisible pero muy dificil de superar que todos los profesionales debemos tener en cuenta. Me refiero a ese punto crucial en el que tienes que pasar de regalar tu trabajo a empezar a cobrar por lo que haces. Es muy fácil darle al “Me gusta”, Retuitear o incluso escribir un comentario a un post. Pero cuando se trata de monetizar tus esfuerzos

parece que estamos hablando de llegar a la cima del Everest.

Siempre me ha llamado la atención ese coro de críticos dispuestos a levantar su voz cuando un medio de comunicación o una empresa o profesional de otro tipo decide pasar, por pura supervivencia, de lo gratuito al cobro de sus servicios. Pero me da la sensación que muchos de ellos no terminan de entender que no hay nada GRATIS, que lo de “regalar” algo es sólo una forma de llegar al siguiente nivel que es el de COBRAR por tu trabajo. Pero si ese salto no se produce, se acaba desmoronando todo el tinglado.

Por lo tanto y llegados a este punto creo que es importante preguntarse si el retorno de tu inversión en tiempo, dinero y esfuerzo es el adecuado como PROFESIONAL. Y aquí estoy hablando de dinero, no de inútiles indices de influencia, de números más o menos grandes de seguidores o de mensajes de apoyo.

Si me quieres tanto como dices, demuéstramelo La mejor forma de saber si tu Marca Personal tiene realmente valor es siguiendo el mismo criterio que los listados de las principales marcas comerciales Preguntando cuanto están dispuestos a pagar por tu trabajo Si llevas años dedicándole horas a posicionarte como un profesional de referencia, si te citan en todas partes como un puñetero gurú, si todo el mundo piensa en tí cuando alguien habla de tu especialidad o en definitiva si tienes una Marca Personal reconocida pero no hay nadie que esté dispuesto a soltar un euro por tu trabajo, entonces todo lo anterior es inútil… salvo para tu ego. Y parafraseando a aquel, “es ECONOMÍA no EGONOMÍA, idiota” Si después de leer todo esto te has sentido ofendido o molesto por hablar de algo tan “sucio” y “ordinario” como el dinero lo siento, pero me temo que si quieres que siga existiendo lo GRATUITO (o lo subvencionado o lo público), alguien deberá pagar por mantenerlo.

El Marketing es inútil si no te ayuda a vender

Penedès Econòmic

febrer 2013

23

VINS&CAVES

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Emprenedors convençuts o per necessitat Un dels factors clau per a la recuperació econòmica i rebaixar l’índex d’atur que patim amb la crisi és l’aparició de molts emprenedors que desenvolupin nous negocis. Cada vegada són més les persones que vivint el problema de l’atur opten per emprendre.

Per descomptat, el fet d’emprendre, tant en el seu format d’autoocupació com de creació d’estructures empresarials, pot ser una alternativa que tot aturat hauria de plantejar-se com a solució a la seva situació personal. No obstant això aquesta alternativa no pot plantejar-se des de la necessitat o com un intent a la desesperada quan la resta d’opcions fallen, sobretot perquè aquesta decisió pot tenir les seves conseqüències.

Per a una persona que hagi treballat sempre per compte aliè i es proposi fer-ho per compte propi el canvi és brutal. En molts casos es tracta de deixar una organització amb un treball estructurat (de millor o pitjor manera) a ser l’element central d’aquesta organització, de fet en moltes ocasions a ser l’únic element d’ella. A més estem canviant un treball amb una jornada definida i unes atribucions determinades

per una activitat sense horari i en la qual cal fer de tot, sobretot al principi.

La major o menor estabilitat que es té treballant per a uns altres desapareix en fer-se empresari. Emprendre és, en molts casos, treballar sense xarxa, no saber si el proper mes s’ingressarà més o menys diners que l’anterior, haver d’assumir una sèrie de costos fixos tots els dies que cal satisfer abans de poder agafar el primer euro de beneficis, responsabilitats sobre els deutes, etc.

Emprendre sí és una opció per a algú que maduri la seva decisió, que tingui clar on està la seva oportunitat i per què i com pot aprofitar-la; per a qui planifiqui el desenvolupament de la seva activitat i gestioni de manera prudent els seus recursos; per a qui pren aquesta iniciativa conscient del que s’enfronta, dels riscos que assumeix i de les seves conseqüències.

En molts casos es diu que la necessitat aguditza l’enginy, però també pot ser l’origen d’una sèrie de decisions que portin al desastre. No fomentem l’emprenedor per necessitat, sinó l’emprenedor convençut i il·lusionat amb un projecte ben construït i amb altes probabilitats d’èxit.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 20 - febrer 2013 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Imma Pulido i Daniel Sancho París Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com E-mails: redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

El celler Miquel Pons se’n va a Texas a vendre vins i caves Miquel Pons va promocionar els seus productes vinícoles i olis al Meadows Museum de Dallas REDACCIÓ El celler familiar Miquel Pons, situat a la Granada, ha saltat l’oceà atlàntic per promocionar els seus vins i caves a Texas, en concret, a la ciutat de Dallas. Aquesta visita s’emmarca en una de les iniciatives que ha rebut el suport d’ACC1Ó de la Generalitat per promoure l’exportació vinícola als Estats Units i que ja es va iniciar fa dos anys. Durant l’acte de presentació es van reunir els representants i distribuïdors més importants de l’estat de Texas, a més d’altres cellers de diferents denominacions d’origen.

El celler penedesenc va mostrar alguns dels seus millors productes com ara els caves Miquel Pons Brut Reserva, l’Eulàlia de Pons Cuveé Especial i el vi Montargull Xarel·lo barrica, a més de la seva nova gamma d’olis extra verge UNIUS, que es va presentar en

exclusiva abans que a Catalunya.

Durant el 2012, Miquel Pons ha incrementat la facturació exterior un 16%, i ha comercialitzat els seus productes en 13 països diferents. La distribució de les marques de Miquel Pons durant el últims 20 anys s’havia fet en el mercat intern i de forma directa, però des de fa tres anys es va posar en marxa una companyia

distribuïdora (Fontdevi Denominacions S.L.) que ha impulsat el creixement en la facturació del celler i ha captat noves marques per a la comercialització conjunta. Aquest 2013 ha previst tancar acords comercials als Estats Units i també a la Xina i Mèxic. Aquests nous mercats han de consolidar l’aposta del celler per a la internacionalització.

Jean Leon estrena nova imatge en motiu del seu 50è aniversari El nou disseny transmet l’estil dels anys 50 i 60 per connectar amb els origens del fundador del celler REDACCIÓ

Els vins Jean Leon han renovat la seva imatge en motiu del 50è aniversari del celler. El nou disseny transmet l’elegància, l’esperit i l’estil dels anys 50 i 60 per tal de connectar amb els orígens del fundador del celler, Ceferino Carrión. La nova imatge dels vins redibuixa tots els aspectes visuals de la marca, des del logotip fins les etiquetes. “Perquè molts vins tenen molt a explicar, però molt pocs tenen darrere una història com la d’un Jean Leon”, expliquen des del celler.

La nova imatge de cada un dels vins de Jean Leon s’inspira en un episodi de la vida del fundador del celler: des de l’inici del seu viatge en vaixell a Estats Units com a polissó fins al restaurant que va crear a Hollywood i que es va convertir en el lloc habitual de

trobades d’artistes de l’època com Marilyn Monroe.

Fa uns dies, la Generalitat de Catalunya va concedir la certificació de Vins de Finca a quatre vins Jean Leon: Vinya Gigi Chardonnay, Vinya Palau Merlot, Vinya Le Havre Cabernet Sauvignon Reserva i Vinya L’Scala Cabernet

Sauvignon Gran Reserva.

Aquest és el reconeixement més important que pot rebre un vi català, una distinció que suposa “la culminació de molts esforços que s’han fet al llarg d’aquests anys amb un projecte que va començar el 1963”, explicava Mireia Torres, gerent i enòloga de Jean Leon.

24

Penedès Econòmic

febrer 2013

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

JA N’HI HA PROU, DE TANTA EMPRENEDORIA!

N

o és el significat, és l’abús del terme “emprenedoria” el que em grinyola. Com si l’haguéssim acabat d’inventar i fos fruit d’una moda efervescent, la paraula “emprenedoria” se’m repeteix, cada dia més, com una homilia inacabable, reiterada des del púlpit de la demagògia i pronunciada amb ressons de redempció. Tot plegat, aquest allioli irreverent evidencia el fracàs d’unes quantes generacions, les nostres, que no han sabut interioritzar el concepte i fer-lo inherent a les actituds i les maneres de pensar.

Per molt que hi posem el to litúrgic i l’embolquem de rituals, el mot “emprenedoria” entra a contrapèl, com una corbata damunt d’una granota, un escafandre amb ulleres de cul de got o un tanga en una nit de diarrea.

Per molt que ho treballo i per molt que m’hi esforço, en tota la meva vida professional es poden comptar amb els dits d’una mà els emprenedors que he conegut. Hi poso les dues mans, si voleu; afegeixo els dits dels peus, si m’apreteu massa; però ni un més!

El perfil emprenedor ha de reunir la qualitat de generar idees, la capacitat de desenvolupar-les i l’actitud de consolidar-les. No es pot dit que una persona és emprenedora si no té imaginació, perquè sempre serà gregària dels perfils creatius. No es pot dir que

una persona és emprenedora si no té esma per germinar les seves pròpies espurnes d’enginy, perquè això és més propi d’un vel·leïtós o d’un tastaolletes. Finalment, no es pot dir que una persona és emprenedora si no persevera i alinea les seves aptituds cap a la consecució d’una fita, amb independència que assoleixi l’èxit o el fracàs.

Que aquests tres factors -enginy, iniciativa i empenta- coincideixin en un mateix individu és molt estrany. Encara és més rar i escàs si afegim el factor sort, ineludible, i el factor finançament, imprescindible. No n’hi ha prou de ser un emprenedor en essència i en potència si, a més, no s’obté la necessària conjunció astral i, per descomptat, l’apadrinament inversor.

Les accions promogudes des del

sector públic per investir de capacitats als “nous emprenedors” són com voler imposar la closca d’un musclo a un mosquit d’aigüera. Els emprenedors de veritat no necessiten l’estímul de la municipalitat o el paternalisme de l’estament polític; com a molt, això sí, necessiten entorns favorables per créixer i accés al finançament.

Caldria dedicar els esforços d’uns i altres a donar suport a un model succedani de l’emprenedor, com és l’iniciador. El perfil de l’iniciador no és autosuficient.

A més, el tenim en abundància perquè s’ha originat des de la necessitat, d’una conjuntura que fa aflorar l’imperatiu de buscar-se la vida. Indici de tot ho és aquella frase que ja hem escoltat tantes vegades: “em posaré pel meu compte fins que no trobi una

cosa millor”. No se’n pot dir emprenedoria, d’això.

Una bona manera d’ajudar l’iniciador d’un negoci és fer-li veure que el mercat no l’espera i que no té opcions de prosperar per l’única via de l’entusiasme; que només se’n sortirà si abans es prepara. No n’hi ha prou d’ajudar-lo a fer el seu pla d’empresa. Ja està bé de tanta devoció pel business plan! Sempre s’ha dit que el paper ho aguanta tot! Més important que l’estudi de mercat, l’emplaçament del negoci i la previsió dels fluxos de caixa, són les qualitats de qui haurà d’endegar el projecte. I en això darrer sí que podem actuar, però sense pressa.

Per molt que ens hi esmercem, no aconseguirem gaire cosa disfressant els iniciadors eventuals amb capes de Superman ni tampoc

alimentant-los d’espinacs com al Popeye. Si no hi ha prou habilitat o prou múscul en els destinataris, no farem res. Els mal anomenats “emprenedors per necessitat” són fàcils d’identificar i no haurien de ser empesos a crear el seu propi negoci, perquè sovint això acaba per sumir-los en l’anorèxia anímica i en la ruïna. Més val dissuadir l’incompetent que no pas alimentar el seu itinerari cap a l’infortuni. Avui dia, els mercats no són receptius a la mediocritat i aquells que no tenen les condicions adequades per competir no tenen cap possibilitat d’èxit. No podem fabricar més fracassats i conduir-los a la fatalitat.

A mig i llarg termini, donaria majors resultats l’estratègia de bastir un hàbitat favorable a les actituds emprenedores i l’exercici de sembrar l’emprenedoria entre els nostres cadells; això vol dir, dissenyar un entorn fèrtil, empeltar el valor de l’esforç i inculcar la cultura del risc.

I a curt termini, què podem fer?

Acoblar competències, promoure la integració de projectes i cercar complementarietats entre aquells i aquelles que no tenen rumb propi. Sigui en un model cooperatiu o sigui en un marc de col·laboració, hem de maldar per provocar xarxes de relacions entre els iniciadors de les quals en puguin sortir projectes d’empresa solvents i negocis contributius. I això sí que es pot fer, ara mateix.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

febrer 2013

25

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Afables: El món de la recomanacions a través d’Internet Afables és el primer recomanador social d’ajuda a domicili. Una plataforma a través d’internet que posa en contacte professionals cuidadors amb clients que en tinguin necessitat.

Parlem amb l’Elisabeth i la Rosa, dues emprenedores que juntament amb el Josep Anton i el Jordi, estan impulsant aquest novedós i útil projecte que posa en contacte oferta i demanda en un mercat, sovint, mogut per les recomanacions i el boca-orella.

Com se us acudeix tirar endavant aquesta idea?

Cadascun de nosaltres i per diferents circumstàncies hem viscut alguna situació de dependència, bé nostra directament o bé d’alguna persona familiar. Hem patit en carn pròpia la necessitat urgent de trobar algú que ens ajudi i hem vist com de difícil resulta tenir la informació, trobar la persona… no saps ni per on començar.

Et refies de la recomanació d’un veí, del que sents en una botiga… però desconeixes els canals i el que és més important, no tens grans garanties de la qualitat que et poden oferir…

Va ser fruit d’aquesta necessitat viscuda que neix Afables.

Quines necessitats de la llar cobreix el servei que proposeu?

Afables és un recomanador social

que dóna serveis tant per a persones grans com a persones depenents (tant els grans depenents com aquells que ho són en un moment puntal de la seva vida) Per entendre potser una mica millor com funciona Afables ho podem comparar amb “Atrápalo” en el sector de l’oci i els viatges.

Amb un sol clic, tens tota la informació sobre l’oferta de professionals d’assitència a domicili, amb els preus, les recomanacions que en fan persones que han fet

servir els seus serveis....

Com penseu que podeu contribuir a la millora de la qualitat d’aquest tipus de serveis?

Pensem que una plataforma d’aquest tipus aporta transparència en el sector, perquè podem trobar el perfil del professional, l’experiència que té, la seva formació, les vivències que ha tingut i sobretot les recomanacions, avui sabem que això esdevé un factor clau.

En un mateix espai podrem veure tota l’oferta, tant de professionals individuals, com d’empreses que ofereixen els serveis d’assistència a domicili.

En quin moment es troba el projecte?

Ara mateix hem començat per l’entorn més proper, però aquest és un projecte que pensa en gran

i que vol anar aterrant a les diferents ciutats d’Espanya. Aquestes setmanes hem presentat el pilot al Penedès, Anoia i Garraf.

De moment estem tenint molt bona resposta però som conscients que és un projecte que cal anar construint mica en mica. Hi ha qui ens diu que aquest és el pitjor moment per tirar endavant, però això no se sap mai.

Hem trobat moltes ajudes sobretot amb UEIA, la primera accelerdora d’empreses socials basades en noves tecnologies, que ens va seleccionar d’ entre més de 130 projectes i ens està formant, acompanyant i mentoritzant durant un període de 6 mesos,que acabarà amb una Investment Day, a la cerca d’inversors pel nostre projecte.

Com ho heu fet per començar?

Doncs ens hem bellugat molt.

Ens hem passejat per tots els esdeveniments i fòrums relacionats amb l’emprenedoria, hem inten-

tat abandonar la queixa de que tot està molt malament i hem intentat “agafar el toro per les banyes”. Hem recollit tota la nostra experiència, hem detectat les necessitats que ens hem trobat en les diferents situacions de dependència que hem viscut a la pròpia pell. De tot el coneixement, l’experiència, els contactes i les recerques hem construït Afables.

Heu invertit molts diners?

Entre els 4 socis en aquests moments portem aportats més de 10.000 euros, però ja sabem que valdrà més diners, per això busquem també la implicació

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Acostar-se a gent emprenedora :participar d’esdeveniments en els quals altres emprenedors tiren endavant els seus propis projectes genera xarxa i sobretot aprenentatge. Hi ha problemes que malgrat siguin de sectors diferents, tenen semblants solucions.

2- Ser capaç de renunciar als ingressos a curt termini amb la convicció que el projecte a mig o llarg termini serà rendible. Les primeres persones que han de creure en el projecte, són els propis emprenedors 3- L’actitud davant del propi projecte, és el motor que el farà tirar endavant.

4- Ara, també: Malgrat la situació del moment, hi ha qui tira endavant, amb noves propostes i construeix alternatives

d’inversors. Molts de nosaltres estàvem acostumats a tenir una nòmina a final de mes i aquest canvi, aquesta incertesa és potser el que costa més.

El disseny de la plataforma que permet posar en contacte oferta i demanda no és un disseny barat i així que el volguem fer créixer, necessitarà de més capital.

Hem fet les nostres previsions i aproximadament en 8 mesos el projecte hauria de començar a donar el seu retorn.

Afables és gratuït per qui ho consulta i de pagament per qui s’hi anuncia, d’aquí i de possibles insercions publicitàries és d’on surten els diners per fer-lo viable.

A mig termini incorporarem diferents innovacions que ens permetin obrir i fer més transparent aquest sector. Volem generar comunitat, aconseguir compartir experiències, apropar i oferir formació pel sector, però sobretot volem aprofundir molt en la millora en el tracte amb les persones, perquè creiem que aquest és el factor més important en la qualitat dels serveis d’assistència domiciliària.

Tot en aquest projecte respira a futur, a il.lusió, a bonica ambició en la dimensió, a professionalitat... Escoltant l’Elisabeth i la Rosa, venen ganes d’emprendre un projecte. Més que mai necessitem gent AFABLE!

26

Penedès Econòmic

febrer 2013

LLIBRES

Construeix la teva plataforma personal per donar-te a conèixer

Te van a oír ANDRÉS PÉREZ ORTEGA ALIENTA 14,95€

Aquest és un llibre sobre la promoció professional. Sobre la forma d’aconseguir que la teva veu destaqui en un món cada dia més sorollós. Sobre la utilització de les múltiples eines al teu abast per mostrar el teu valor. Parlar bé d’un mateix, el que popularment es denomina “autobombo”, és equivalent a la publicitat en les empreses

però aplicat a les persones. Sol associar-se a individus narcisistes, egocèntrics i que es consideren el melic del món. No obstant això, l’expert en marca personal i autor d’aquest llibre, Andrés Pérez Ortega, considera que quan utilitzes els mitjans de comunicació al teu abast per divulgar les teves idees, transmetre coneixements o ajudar

Versió revisada i actualitzada d’un dels gran bestsellers d’economia

El economista en pijama STEVEN LANDSBURG DEUSTO 19,95€

Per quin motiu les crispetes són tan cares en el cinema? Encara que sembli mentida, la resolució d’aquesta pregunta és un dels problemes recurrents que es plantegen en economia. I és que la resposta òbvia és equivocada. El lògic seria contestar que el propietari té el monopoli i per això pot augmentar el preu, però si aquesta fos la res-

posta encertada també podria fixar un preu per usar el lavabo i no ho fa. Una cosa que a primera vista sembla molt fàcil de contestar es converteix en un misteri que la teoria econòmica ens ajuda a entendre.

En aquesta edició revisada i actualitzada del clàssic El economista en pijama, Steven Landsburg explica, amb un llenguatge

Estratègies per crear un negoci sense desequilibrar la vida personal

Ganar, sin tener que perder JORDAN MILNER I MARTIN BJERREGAARD EMPRESA ACTIVA 18,00€

Es pot emprendre un negoci sense renunciar a la teva vida personal? Ganar, sin tener que perder és un llibre ple d’idees pràctiques i experiències personals que resultaran molt útils al lector que vulgui desenvolupar el camí de l’emprenedoria sense que la seva vida personal es vegi afectada.

Al contrari del que s’acostuma

a dir sobre l’inici de la creació d’una empresa, assegurant que tot emprenedor ha d’acomiadar-se de la seva vida personal, vacances, amics i família, aquest llibre mostra que hi ha altres opcions. Ho fa mitjançant idees pràctiques acompanyades de casos reals d’empresaris de diferents països d’arreu del món.

als altres, no estàs fent un acte egocèntric sinó que t’estàs promocionant d’una forma sana i beneficiosa per a tots. L’autor explica en Te van a oír com deixar una petjada memorable comunicant a tothom el que ets capaç de fer.

Andrés Pérez Ortega, madrileny de naixement (1967) i alicantí d’adopció, és químic per la Universidad Autónoma de Madrid i MBA per ICADE. Durant els últims 15 anys ha ocupat diferents llocs com a

responsable de la negociació internacional de matèries primeres, productes i serveis per a companyies com Repsol, Carrefour o el Grup ONCE. Actualment és el pioner i principal expert en Personal Branding del nostre país. És autor també del llibre Expertología (2011) i de Marca Personal: cómo convertirse en la opción preferente (2012) i col·laborador mensual del Penedès Econòmic com també ho és del diari Expansión.

col·loquial i divertit, aquest i altres casos amb els quals ens trobem habitualment.

La primera edició del llibre, publicada el 1993, va ser un autèntic bestseller mundial, traduït a més de quinze idiomes.

El seu autor ha actualitzat gran part de l’obra, però sense oblidar que encara segueixen estant vigents molts dels principis bàsics de l’economia de l’any 1993.

El llibre és un compendi d’assajos sobre com pensen

els economistes. Tracta dels fets que trobem enigmàtics, de per què els trobem incomprensibles, i com intentem comprendre’ls. En aquesta obra Landsburg intentarà resoldre preguntes, aparentment fàcils de respondre i, no obstant això, amb respostes increïbles: - Per què hi ha tants productes que es venen a 2,99 dòlars i tan pocs a 3,00?

- Per què els homes gasten menys en atenció sanitària que les dones?

Un dels dos autors, Jordan Milne, és un emprenedor, escriptor canadenc i editor col·laborador d’una revista financera de Nova York. Gràcies a això ha pogut entrevistar els principals directors de fons de pensió i fons sobirans. És membre de la xarxa Sandbox, una comunitat global que empara reeixits emprenedors i professionals de menys de 30 anys i cofundador del web zatista.com, un portal dedicat a la venda d’articles relacionats amb el món de l’art.

Amb un màster en Gestió i Estratègia, Martin Bjerregaard, l’altre autor del llibre, va treballar a la consultora McKinsey & Co. on va aprendre a realitzar estudis de mercat, un lloc de treball que va deixar ràpidament per fundar l’any 2006, juntament amb uns amics seus, Rainmaking, una fàbrica d’empreses de Dinamarca que ràpidament s’ha expandit a altres països i que compta en la seva cartera amb diverses reeixides start-ups.

febrer 2013

Penedès Econòmic

27

28

Penedès Econòmic

febrer 2013

HISTÒRIA

50 anys del mític

Porsche 911

Durant el 2013 Porsche celebrarà diferents actes per commemorar els 50 anys del 911, l’esportiu de major èxit del món i història viva de l’automòbil REDACCIÓ

El Porsche 911 és probablement l’esportiu més famós de tots els temps. Ferdinad Alexander Porsche, nét del fundador de la marca, va ser-ne el creador i, per descomptat, no se’l pot acusar d’haver estat poc original. Es va presentar en el Saló de Frankfurt de 1963 com un esportiu de inconfusible línia i amb una configuració una mica estranya: un motor de considerable potència muntat per darrere de l’eix del darrere, una fórmula que, a priori, no semblava la ideal per assolir una conducció equilibrada.

Evidentment la conducció del primer Porsche 911, que va sortir a la venda ja el 1964, era bastant delicada; però amb les millores efectuades al llarg de la seva vida, aquest model s’ha convertit en tot una icona de la història de l’automòbil, de carrer i de competició, ja que ha estat l’artífex de dues terceres parts de les 30.000 victòries de Porsche en diverses carreres. Les prestacions i el comportament del model d’avui pertanyen a un altre món si ho comparem amb el 911 original, però Porsche ha sabut mantenir alguns trets de la seva línia original així com els arguments bàsics de la seva configuració. El Porsche 911 es pot considerar l’esportiu de més èxit del món, doncs en els seus 50 anys de vida i 7 generacions aparegudes, se n’han fabricat més de 820.000 unitats.

Durant tot l’any 2013 la marca de Stuttgart realitzarà diferents activitats per commemorar-ne el 50 aniversari, amb diverses exposicions, jornades exclusives en el Museu Porsche, i gires amb el model original pels cinc continents per visitar cites ineludibles en el món de l’automòbil de col·lecció –Pebble Beach o Goodwood- així com ciutats emblemàtiques de tot el món. No obstant això, durant el present exercici esperem també l’arribada de noves versions de l’actual setena generació –potser alguna commemorativa pel 50 aniversari- entre les quals no haurien de faltar les desitjades GT3 i Turbo (de moment ja coneixem el 911 GT3 de competició).

Les dues primeres generacions del Porsche 911 van suposar la meitat de la seva vida, ja que el model original va romandre 10 anys en el mercat i el segon 15.

Després d’ells van arribar les conegudes “numeracions internes” tan populars per als entusiastes del model: 964, 993, 996, 997 i 991. El model original presentava una lleugera carrosseria de 4,15 metres de longitud i només 1,61 metres d’amplada que pesava poc més de mil quilos. Portava un motor Boxer 2.0 de sis cilindres refrigerat per aire i alimentat per carburadors Solex que rendia 130cv,

una considerable potència que li permetia arribar a els 210 km/h.

A l’any següent es va llançar una versió més modesta denominada 912 i amb motor de quatre cilindres, i poc després van començar a arribar versions més potents com el 911 S (amb 160cv i les famoses llandes d’aliatge Duch) o el 911 E (la primera amb injecció, que donava 140cv). Van aparèixer els 911 Targa (amb sostre desmuntable) i les cilindrades de sis cilindres Boxer van ser creixent a 2.2, 2.4 i finalment al totpoderós 911 Carrera 2.7 RS del 1973, un purasang de 210cv del que només es

van construir 1.590 unitats i avui dia es considera una autèntica peça de col·lecció.

El 1973 comença la segona generació del Porsche 911, a la qual se la identifica com a “Sèrie G”. Es distingia per l’abandó dels cromados i els seus nous paraxocs, elements necessaris per complir amb les normatives nord-americanes.

En aquesta generació va néixer una nova fita, el 911 Turbo, el primer amb motor 3.0 i 260cv surt l’any 1974 i el segon, 3.3 de 300cv el 1977. A principis dels 80 la gamma 911 va presentar dues importants novetats: una, la ver-

sió totalment descapotable, que es comercialitza des de 1982, i l’altra, l’arribada dels 911 SC amb mecànica 3.2 de 231cv a partir del 1983.

Després d’aquesta longeva segona generació, arriben les denominacions numèriques abans comentades, i el tercer 911 és el 964 i es presenta l’any 1988, el qual conservava els trets principals de la línia dels seus predecessors encara que tornava a modificar els paraxocs per muntar unes peces de polieuretà molt més aerodinàmics, així com un aleró posterior que es desplegava automàtica-

Penedès Econòmic

febrer 2013

29

HISTÒRIA

ment. En aquesta generació, que s’iniciava amb el motor Boxer 3.6 de 250cv, es van introduir de sèrie avenços a nivell d’equipament com la direcció assistida, el coixí de seguretat, l’ABS o, opcionalment, el canvi automàtic Tiptronic. A més de les poderoses versions Turbo (de fins a 3.6 litres i 360cv) o de les ja clàssiques cabrio i targa, arriben els Carrera 4, és a dir, els que van incloure la tracció a les quatre rodes.

Al Porsche 911 (993) que es va produir entre el 1993 i el 1998 se’l recordarà per ser l’últim refrigerat per aire. Els nous paraxocs

integrats suavitzaven la línia del model encara que respecte als seus antecessors, i sota el seu capó del darrere, s’amagava el mateix Boxer 3.6 però amb la potència pujada a 285cv. Era àgil i tenia un nou xassís d’alumini, però el seu pes ja s’allunyava bastant del model original, doncs superava àmpliament els 1.300 quilos. A més de les nombroses variants ja vistes en la gamma del seu predecessor, en aquesta quarta generació va néixer el 911 GT2, un Porsche orientat als puristes amb motor turbo i 430cv de potència.

Arribem al 1997, any en què va

néixer el cinquè 911, el primer amb refrigeració líquida. Però no només això va ser el que va molestar els més puristes del 911, sinó també la seva estètica, que pel fet de voler millorar l’aerodinàmica es va canviar per complet “la seva cara” i es van perdre alguns dels trets d’identitat del 911 original; mentre que amb el que sí que s’assemblava era amb el nouvingut Boxster. És per això que avui dia el Porsche 911 “996” és el menys apreciat pels col·leccionistes. A pesar d’això el Porsche 911 “996” era un bon cotxe amb motor Boxer 3.4 de 300cv; i no va oblidar en

la seva gamma excitants versions com les GT3, GT2 i Turbo.

El 2004 es va presentar el sisè 911, el “997”, el qual combinava un modern habitacle i una carrosseria més musculosa amb un frontal que recuperava en els seus grups òptics alguns dels trets originals que el seu predecessor havia perdut. Amb aquest model, la casa de Stuttgart es va reconciliar amb els més puristes i va aconseguir fer callar les crítiques rebudes amb l’anterior 996. En aquesta sisena generació la versió bàsica es va desdoblar en dues variants: Carrera 3.6 de 325cv o Carrera S 3.8 de

355cv. Es van introduir avenços com la suspensió activa i, després del restyling del 1998, es van afegir dos importants avenços: la injecció directa i el canvi PDK de doble embragament. Finalment, el 2011 va arribar l’actual generació 911 “991”, amb una poderosa silueta més ampla i llarga, i amb motors de 350 i 400cv.

Durant els propers mesos serem testimonis de noves versions d’aquesta setena generació, les quals són cada vegada més interessants, ràpides i efectives. Feliç 50è aniversari i llarga vida al rei dels esportius!

30

Penedès Econòmic

febrer 2013

TECNOLOGIA

La nota més baixa La venda de música cau a Espanya per onzè any seguit. Els espanyols van gastar 141 ME en música el 2012 davant dels més de 600 milions del 2001

JOSEP BARELLA La venda de música gravada a Espanya segueix en caiguda lliure i sense trobar el seu terra, segons les dades recopilades pels Productores de Música de España (Promusicae) al tancament de l’exercici 2012. Els espanyols van destinar 141 milions d’euros a comprar música al llarg de l’any passat,

HI HA QUASI SIS MILIONS D’ATURATS I SÓN QUASI SIS MILIONS DE PERSONES QUE NO PODEN PAGAR 30 EUROS PER UN CD una xifra un 5,08% inferior als 148,6 milions que s’havien registrat el 2011. Es tracta de l’onzena reculada anual consecutiva en un sector que va arribar a superar els 626 milions de vendes en el primer exercici del nou segle.

O, dit d’una altra manera: el descens acumulat des de 2001 és del 77,5%.

El guió segueix ajustant-se al que ha estat passant les últimes temporades. En aquest panorama, les vendes del mercat digital (descàrregues, subscripcions, productes per a telèfons mòbils..) van ser les úniques que no van caure i van

repuntar a Espanya fins els 48,3 milions, cosa que equival a una pujada del 4,1% respecte al 2011 (46,4 milions). Això vol dir que el mercat digital representa ja en aquests moments el 34% de les vendes totals a Espanya (31% el 2011). Molt lluny encara de països com Estats Units on, per exemple, el 55% de la música que s’adquireix és ja en suport digital. Tot i aquest punt positiu, la música digital resulta incapaç d’esmorteir la caiguda de les vendes dels suports físics (CD, fonamentalment).

En concret, les vendes de discos físics van arribar el 2012 als 12 milions d’unitats, un 7,9% menys que l’any anterior (13,1 milions de discos). Ni tan sols es consolida el tímid ressorgir del format vinil entre un determinat nínxol de melòmans i col·leccionistes.

El vinil, que semblava recuperar-se i tenir un encant vintage que atreia col·leccionistes i afeccionats selectes, també ha sofert una reculada, segurament a causa de la crisi general, que obliga a estalviar en tots els aspectes de la vida: les 135.000 unitats des-

patxades l’any passat són un 4,3 % menys que els venuts el 2011 (141.000).

En total, el mercat físic es va contraure fins els 92,8 milions d’euros, enfront dels 102,2 milions (un 9,2 % més) que s’havien computat el 2011. Per la seva banda, les vendes de música digital van repuntar a Espanya fins els 48,3 milions, cosa que equival a una pujada del 4,1 % respecte el 2011 (46,4 milions).

Davant d’aquest panorama, el president de Promusicae, Antonio Guisasola, va carregar bona part de la ‘culpa’ de la caiguda de vendes a la descàrrega digital: ‘Les dades tornen a confirmar, desgraciadament, que les descàrregues il·legals segueixen constituint un expoli continuat i impune a Espanya. La Llei Sinde era insuficient perquè no contemplava les xarxes P2P i

ni tan sols s’aplica amb rigor un any després. Internet segueix sent una anarquia al sud dels Pirineus i els poders públics continuen menystenint la cultura com a teixit industrial i element difusor de la marca Espanya amb la qual tant se’ls ompla la boca. Tot això explica que el creixement de les descàrregues legals de música a Espanya estigui molt per sota de la mitjana europea’.

Queda clar, doncs, per als gestors de Promusicae, que tota la culpa de la caiguda de vendes de música és culpa de la pirateria. Seria important recordar-los l’especial virulència de la crisi econòmica al nostre país, que ha provocat una baixada del consum generalitzada... O potser ells no pateixen la crisi, si segueixen actuant com ho feien els responsables d’SGAE (els inventors del famós canon digital), alguns dels quals com Teddy Bautista o altres directius van ser acusats de gastar-se els fons públics que tenien en prostitutes o desviant diners a companyies filials.

En aquest sentit, diverses associacions d’usuaris opinen justament el contrari del que s’assegura des de Promusicae.

‘Els senyors de Promusicae i el senyor Guisasola al capdavant haurien de descobrir que en el context actual de crisi que patim a Espanya no es pot pagar els que ells pretenen per un CD i molt menys per un LP (que són molt mes cars).

Si volen vendes, que baixin els preus i veuran com màgicament pugen les vendes. No tenen cap dret a seguir plorant. Hi ha quasi sis milions d’aturats i són quasi sis milions de persones que no poden pagar 30 euros per un CD. Si baixen preus, pujaran les vendes. O és que els de les associacions de productors es pensen que la gent és imbècil i prefereix sentir música mal gravada en MP3 més que en un disc original? O comencen a baixar preus al mateix ritme que baixa el nostre nivell de vida, o els veig menjant CD’s per esmorzar, dinar i sopar.’

Altres formats de consum musical obtenen una resposta irregular.

Durant 2012 van pujar a Espanya de forma significativa (de 9,5 a 18,5 milions) els serveis mensuals de subscripció, com Spotify Unlimited, Spotify Premium, Deezer i altres serveis similars oferts pels operadors mòbils. Descendeixen, no obstant això, les modalitats de streaming finançat per publicitat (YouTube, Spotify Free…) o els productes dissenyats específicament per a mòbils, com els tons o els tons d’espera (ringbacktones).

Per companyies discogràfiques, Universal Music absorbeix el 29,3 per cent del mercat, davant del 26,6 de Sony i el 16,4 que acredita EMI. La quarta gran firma multinacional, Warner Music, obté un 15,5 per cent de les vendes físiques totals.

Penedès Econòmic

febrer 2013

31

VIATGES

Islàndia, paradís natural màgic Un país on gaudir d’un menjar i cultura espectaculars i sentir la màgica atmosfera a la qual contribueixen la geografia i les seves criatures místiques REDACCIÓ

Islàndia és una illa enorme de l’Atlàntic Nord, molt a prop del Cercle Àrtic. El paisatge és salvatge, accidentat i ple de color, amb terra negra, sulfat vermell, guèisers blaus, rius, cascades i valls verdes. La seva costa està plena de fiords i badies. Islàndia és un dels països amb més volcans actius del món. Hekla, al sud d’Islàndia, ha entrat en erupció unes 16 vegades, i a l’Edat Mitjana els clergues europeus consideraven al volcà com una de les portes al mateix infern. Certament, les imponents muntanyes d’Islàndia contribueixen a crear aquest ambient especial que té Islàndia. És al voltant de les regions costaneres on Islàndia desborda d’activitat, particularment en la capital, Reykjavík, que és on resideix més de la meitat de la població d’Islàndia. Reykjavík es troba en una badia envoltada de muntanyes, en un àrea plena de manantials geotèrmics que proporcionen un sistema de calefacció natural i afavoreixen l’absència de contaminació. El seu paisatge arquitectònic combina l’antic amb el modern a la perfecció. Tot i ser ser una capital relativament petita, Reykjavík s’ha forjat una reputació de “marxosa” i els seus bars i discoteques solen omplir-se amb milers d’amants de la diversió.

No obstant això, la part tradicional d’Islàndia segueix latent, així com la fama dels islandesos de ser durs i orgullosos. Per descomptat, gran part de la fascinació que embolica a Islàndia resideix en els mateixos islandesos. Els seus des-

cendents van propagar la noció del “poeta víking”, com es mostra en les heroiques sagues: una embriagadora barreja de força bruta i sensibilitat. A mitjan segle XIII, els illencs es van sotmetre a l’autoritat del rei de Noruega, i quan Noruega va passar a estar sota el control de Dinamarca en el 1380, Islàndia també va

passar a pertànyer a Dinamarca.

Al 1814, Noruega va guanyar la seva independència, però Islàndia va seguir sent territori danès. La independència total no va venir fins al 1918, encara que Islàndia

Paisatge islandès

ISLÀNDIA Capital: Reykjavík Idioma: Islandès Població: 308.910 habitants Superfície: 103.125 km² Moneda: Corona Islandesa (ISK)

Centre de Reykjavík

Clima: És subpolar oceànic, és a dir, té estius frescos i breus i hiverns freds, amb temperatures que no pugen dels 0ºC Economia: És bàsicament capitalista, però amb una àmplia assistència social, baix atur i una extraordinària equitat en la distribució d’ingressos.

En l’absència de recursos, l’economia depèn principalment de la indústria pesquera, que dóna lloc al 70% dels guanys per exportacions

va continuar considerant el monarca danès com el Cap d’Estat.

El 1944 va ser quan Islàndia es va convertir (completament) en una nació independent amb el seu propi Cap d’Estat.

El millor d’Islàndia és que si desitja explotar la tranquil·litat de la naturalesa i observar els ocells o balenes, o si vol esquiar, anar en trineu o muntar a cavall per les glaceres, tot és possible. Encara que vostè no cregui en mags el més segur és que abandoni Islàndia pensant que és certament màgica.

Punts de venda del VILAFRANCA DEL PENEDÈS

PENEDÈS ECONÒMIC

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

SANT SADURNÍ D’ANOIA

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· La Rondalla: Pg. Can Ferrer del Mas, s/n

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4 · Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA · Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75

ORDAL · Cal Pelegrí: Avda. Barcelona, 1