Penedès Econòmic 21

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

Núm. 21 abril 2013

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

El descens acumulat del preu dels habitatges dispara les compres al comptat

L’increment de l’IVA als menjadors escolars farà encarir la factura del curs vinent

pàg. 4

pàg. 10

L’emprenedoria online atreu cada any més penedesencs, que veuen a la xarxa una oportunitat de negoci pàg. 2-3

La biomassa comença a prendre el relleu al gas i a l’electricitat en el mercat energètic pàg. 11

ENTREVISTA A: MIQUEL VALLS President de la Cambra Comerç de Barcelona pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

abril 2013

L’ANÀLISI

L’atractiu dels negocis online capta l’interès dels emprenedors penedesencs La poca inversió inicial requerida i la comoditat de treballar des de casa són els principals atractius per emprendre un negoci a través d’Internet O. AIBAR / L. OÑATE Es calcula que el 70% dels espanyols disposa de connexió a Internet i gairebé la meitat, un smartphone. Sens dubte, és un escenari ideal per als negocis online, en especial el del comerç electrònic.

Aquesta és una de les vies que s’ha començat a explorar amb més interès arreu del país, però també a la nostra comarca. En els darrers tres anys, força penedesencs s’han decidit llançar a la piscina i apostar per les possibilitats que ofereix Internet com a via de negoci.

L’emprenedoria viu un dels moments més dolços des que la crisi ha destruït el mercat laboral fins a elevar la xifra d’aturats a gairebé sis milions. El Centre Àgora de Vilafranca va atendre durant el 2012 prop de 300 persones, totes elles amb l’objectiu de crear una empresa. Els tècnics del Centre han constatat un augment significatiu dels usuaris interessats en muntar un negoci online, tot i que d’aquests, no tots han acabat formant l’empresa. Al llarg del 2012 es van crear 75 empreses, cinc de les quals van ser exclusivament online, una xifra que

EL DELS SERVEIS A LES PERSONES ÉS UN DELS SUBSECTORS QUE DESPERTA MÉS INTERÈS s’ha mantingut respecte el 2011.

En percentatge, però, les empreses online han guanyat terreny i ja suposen el 7% del total. El fet que no es requereixi una inversió inicial important ha fet decantar la balança a molts emprenedors amb dificultats econòmiques. Alguns d’ells han iniciat el seu negoci amb menys de 1.000 euros.

A més, un factor de gran atractiu és que permet gestionar l’empresa des de casa, sense necessitat de llogar un local ni fer front a les consegüents despeses de llum, gas o aigua.

Els segments de l’alimentació, la drogueria i perfumeria, i la moda

estan en ple auge. En el cas de l’Alt Penedès, els productes ecològics i de proximitat han anat penetrant en el territori fins a crear el seu propi nínxol de mercat. L’atractiu d’aquests productes, acompanyat d’una demanda creixent, ha dut diversos pagesos a vendre els seus propis productes, evitant així els intermediaris.

Això explica l’augment del 7% d’aquest sector en el darrer any, en detriment de la indústria i els transports. El sector dels ser-

 Empreses creades. Per sectors

 Empreses creades segons el servei

Font: Centre Àgora, Servei de Promoció Econòmica de Vilafranca (dades 2012)

EL 7% DE LES EMPRESES CREADES EL 2012 A TRAVÉS DEL CENTRE ÀGORA VAN SER NOMÉS ONLINE veis, però, es manté al capdavant amb un ampli marge d’avantatge (89%), tot i que també s’ha reduït lleugerament. Dins d’aquest gran sector, el Centre Àgora desglossa les empreses segons el servei que presten. Els adreçats a les persones representen prop de la meitat (49%), seguit del comerç (25%), l’hostaleria (17%) i els serveis a les empreses (9%). En els últims tres anys no hi ha hagut grans canvis, però si és cert que els comerços han perdut volada en favor d’aquests negocis (sovint online) que ofereixen serveis a les persones com podrien ser organitzar esdeveniments, reservar allotjament o contractar paquets turístics.

Des del Centre Àgora comenten que actualment “no hi ha un sector més atractiu que un altre, ja que la tipologia d’empreses creades és força diversa”, ens explicava el tècnic del Servei de Promoció Econòmica, Sergi Barjola. Tot i així, afegeix que al principi de la crisi es va produir un “boom de persones interessades en crear forns de pa amb degustació”, una iniciativa que ha tingut força èxit

en el temps com bé podem veure diàriament en aquest tipus de locals, que en hores punta estan plens de gom a gom.

Les empreses amb seu física es traslladen també a Internet Un dels canvis que han percebut des del Centre Àgora és, precisament, l’increment dels usuaris interessats en obtenir més informació sobre el fenomen interactiu. Tant és així que pràcticament totes les formacions relacionades amb les TIC com ara els comerços online, Internet o les xarxes socials han obtingut una gran assistència. Des del Centre Àgora destaquen que “la majoria d’empreses que tenen seu física, actualment miren de tenir presència a Internet i les xarxes

socials, i aquesta xifra va en augment”, comenta Barjola. Segons l’Asociación Española de Comercio Electrónico, el volum de negoci al país creix a un ritme del 40%, ja que és un mercat “molt poc madur” encara, amb moltes possibilitats de creixement.

El perfil de l’emprenedor: dona a l’atur amb Batxillerat o BUP Més del 54% de les persones que van adreçar-se al Servei de Promoció Econòmica de Sant Sadurní van ser dones, la majoria de les quals es trobaven a l’atur.

Els sectors als quals pertanyen els seus projectes empresarials són el

comerç i els serveis personals, i, en menor mesura, l’agricultura i la restauració. En quant al nivell d’estudis, només dos d’un total d’onze emprenedors tenien l’escolarització bàsica, mentre que la resta disposava d’estudis postobligatoris (Batxillerat, BUP, formació professional o universitaris). Les edats són molt diverses, ja que van dels 22 als 61 anys, tot i que la franja més “emprenedora” és la dels 44-49 anys.

Al servei de Sant Sadurní també han notat un interès creixent pels negocis online, ja que darrerament han atès més consultes sobre aquest tipus d’empresa.

Penedès Econòmic

abril 2013

3

L’ANÀLISI www.vicicling.com

Albert Massana: “Les empreses online són el futur” L’Albert Massana va obrir el seu negoci, Vicicling Penedès, el març del 2011.

Vicicling Penedès proposa als clients gaudir d’una passejada en bici, a peu o en microbús per les vinyes de Subirats, fent parades als cellers que es troben pel camí, presenciar in situ

www.excellingwines.com

Montse Barranco: “La nostra premissa és treballar molt i bé” La vilafranquina Montse Barranco és la propietària d’Excelling food & wines, una jove empresa online orientada en l’exportació de productes. La seva funció principal és fer de pont entre els petits i mitjans cellers i els clients d’empreses estrangeres interessades a

www.eltrosdordal.wordpress.com

diuen que “t’ha d’agradar de debò perquè requereix molt de sacrifici”. Van començar amb 600 m2, però actualment ja s’encarreguen de 5,6 hectàrees, la majoria de les quals prestades pels pagesos del municipi que havien abandonat terrenys.

Aquest factor els ha ajudat

Rosi Sabariego: “les xarxes socials m’han facilitat la feina” La Rosi va crear el seu blog personal cap al maig del 2009. Segons explica “va passar quasi un any des que va començar aquesta nova aventura fins que em vaig decidir per obrir un blog personal. Em va costar perquè no tenia coneixements sobre com fer tot el mun-

www.ipenedes.cat

adquirir vins i caves de diverses zones d’Espanya. Actualment reuneix productes de 15 cellers diferents i de denominacions d’origen molt diverses (Penedès, Ribera del Duero, Costers del Segre, Rioja, Cava, Alacant, Rias Baixas...). “El fet de treballar conjunta-

David Casas: “Si vols dedicar-te a pagès, t’has de sacrificar” En ple auge dels productes ecològics i de proximitat, ha sorgit El tros d’Ordal, una iniciativa de David Casas i Àgueda Ortiz, que comercialitzen fruita, verdures i hortalisses cultivades per ells mateixos. Fa prop d’un any que es dediquen a l’ofici de pagès, del qual

www.elpostreescosamia.blogspot.com

les tasques del camp que es realitzen a l’època de la visita i conèixer diferents elements del paisatge que es trobin a la ruta.

Va escollir aquesta opció perquè “és la que requereix una inversió menys costosa i crec que és el camí a seguir, perquè les emprees online

tatge, l’edició de fotografies... a part de la responsabilitat i tasca constant que requeria mantenir-lo al dia. Després van arribar les xarxes socials, que em van facilitar moltíssim la feina i van ampliar més la difusió del blog”. Es va decidir per aquesta opció

Joan Cortiada: “Per a mi, és un hobby per guanyar diners extra” En Joan Cortiada ho té clar: “per a mi, la pàgina és un hobby que em permet guanyar uns diners extra per als caps de setmana”.

Amb aquesta intenció va crear www.ipenedes.cat a finals de l’any 2011. Ho va fer perquè “per a mi no suposava un gran esforç

perquè sóc informàtic i me la vaig fer jo mateix”. Tampoc va necessitar molta inversió, només el pagament del lloguer del hòsting durant tot l’any, en total, uns 60 euros. En un mes, la tenia operativa. Només va necessitar donar-se d’alta a l’IAE i poc més.

són el futur”, assegura. Les dificultats més importants que ha tingut són el fet que “et formes per tal de poder atendre els clients i, finalment, t’adones que, a més, hauries de ser un expert en màrqueting online i xarxes socials”.

“L’ajuda sempre ha vingut mitjançant amics i, quan ells no arriben, amb professionals del sector. Tot i això

una empresa com la nostra no es pot permetre el luxe de tenir un professional de forma fixa, al menys de moment”.

El perfil del client és d’una persona d’entre 25 i 60 anys a qui li agrada practicar l’esport i el món del vi. El 90% són estrangers, majoritàriament dels Estats Units, Canadà i Austràlia.

ment amb tanta varietat de cellers és un avantatge, perquè és més atractiu per al client”, ens comenta Barranco. Bèlgica, Alemanya, Anglaterra i la Xina són els països que més interès han mostrat pels nostres vins i caves, en especial pel cava. És cert que el producte espanyol està molt de moda, però Barranco troba cada vegada més dificultats per

sorprendre els clients estrangers: “cada vegada saben més, però la nostra feina és trobar coses noves i suggerir productes idonis per a la seva cartera.

Tot i que és una empresa ja consolidada, Barranco no s’ha plantejat establir una seu física: “el client vol veure el celler, no a nosaltres”.

a guanyar espai i mantenir la filosofia del projecte: vendre productes ecològics.

Participen en dos mercats a la setmana, el de Vilafranca i Ordal. A la pàgina web (actualment en fase de proves) posen a disposició un document per fer la comanda de productes. Després el client ho ha d’enviar per correu elèctronic, tot i que també pot encarregar-

ho per telèfon. Els dimecres cullen els aliments i els dijous elaboren les cistelles que reparteixen a domicili (amb un cost afegit per desplaçament) o als dos punts de venda que hi ha a Vilafranca.

Actualment venen entre 15 i 25 cistelles a la setmana, però “l’objectiu és fer-ne moltes més”, explica l’Àgueda.

perquè “em va semblar la més fàcil i propera en aquell moment. No volia res massa professional i fred.

Volia exposar el meu treball d’una manera propera a la persona que l’estigués veient des de l’altra banda de la pantalla”. Una de les dificultats que s’ha trobat és que “la promoció d’un negoci amb eines virtuals requereix molta dedicació

de temps i constància.

No és com penjar un cartell i esperar que la gent s’ho miri i et truqui. Si vols estar present, que la gent et vegi i sàpiga que continues treballant. has d’anar actualitzant sovint tot el que fas, encara que siguin petits detalls. Mai saps el que pot cridar l’atenció del teu client”.

A través de www.ipenedes. cat el Joan ven vi, cava, i productes de delicatessen a uns preus una mica més econòmics que en una botiga física perquè ell no té les mateixes despeses: “negocio amb els cellers i, depèn de quins productes, puc oferir més descomptes que a les botigues”.

Per a promocionar-se, envia als seus clients mailings

amb ofertes. Segons assegura: “així tinc un control i una informació més exhaustiva dels clients, sé quan obre els mails, què li interessa i què no, etc.”. La majoria dels seus clients són del Penedès però també ven fora. A la comarca, les comandes les reparteix ell mateix i, a la resta, arriben en 24 o 48h.

4

Penedès Econòmic

abril 2013

ACTUALITAT

El preu dels pisos ha caigut tant que la meitat dels clients ja paga al comptat El preu dels habitatges de segona mà va baixar prop d’un 20% en el darrer semestre de 2012, mentre creixen les compres sense hipoteca LÍDIA OÑATE Que els preus dels habitatges de segona mà siguin un 20% inferiors que ara fa un any, que s’hagi acumulat una caiguda de preus de més del 54% des de l’inici de la crisi i que la hipoteca mitjana se situï per sota dels 100.000 euros ens perfila un panorama totalment diferent al del boom immobiliari i idoni per a la reactivació del sector. Tot i que encara és aviat per anunciar una recuperació del mercat de la construcció, el cert és que els inversors i els particulars ja s’han posat mans a l’obra i han començat a revifar les compravendes d’habitatges.

Tant és així, que molts d’ells (el 55%) ja paguen al comptat, segons les dades del XVI Informe sobre el mercat de la vivenda que elabora el Grup Tecnocasa juntament amb la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Només en el segon semestre de 2012 el preu de la vivenda usada Espanya va baixar un 19,42%, cosa que ha facilitat la compra de pisos sense finançament o petits crèdits personals, en detriment de les tradicionals hipoteques. Les quantitats més habituals a Vilafranca han oscil·lat entre els 60.000 i 80.000 euros. Aquest factor ha facilitat la tasca de les agències immobiliàries, moltes de les quals es veien amb les mans lligades a l’hora de vendre pisos per l’alta exigència dels bancs per concedir

una hipoteca. Manel Fernández, propietari de l’agència Urbenorte de Vilafranca, explica que en el seu cas van decidir treballar tant amb particulars com entitats financeres “tal com estan fent moltes agències” per les facilitats que poden proporcionar i la quantitat d’estoc disponible. Tanmateix, les vendes han augmentat tant en els últims mesos que s’ha quedat sense estoc a la seva zona, el barri de la Girada, cosa que l’ha obligat a mirar cap a altres llocs com Vilanova o Sitges. La creació de la Sociedad de Gestión de

ELS CLIENTS PAGUEN AL COMPTAT ENTRE 60.000 I 80.000 EUROS Activos inmobiliarios procedentes de la Reestructuración Bancaria (Sareb), l’anomenat banc dolent, ha perjudicat les agències en un primer moment, ja que ha reduït dràsticament l’estoc de pisos per vendre. Urbenorte xifra en un 70% aquesta caiguda. Tot i això, s’espera que a mesura que passin els mesos el Sareb ajudi a revifar el sector, ja que aglutinarà els immobles en una mateixa borsa d’habitatges i unificarà els criteris per evitar les improvisacions

 Import mitjà de la hipoteca a Espanya

de les entitats que volen desfer-se del seu estoc immobiliari.

L’estudi de Tecnocasa es realitza a través d’operacions de compravenda efectives i de les quals s’analitza tot el procés, és a dir, des que la vivenda surt al mercat fins que és venuda. En aquest sentit, les compravendes s’han intensificat tant que actualment només es triga un sol dia en vendre un pis, quan en el pitjor moment de la crisi podien passar sis mesos, a causa de la inseguretat imperant al mercat. Segons Montse Crespo, gerent de l’agència immobiliària Vilallar Penedès, “si el producte és bo i reuneix els requisits dels clients en espera el pis es ven en un dia”. L’estàndard d’habitatges que més facilitats tenen són els de menys de 15 anys d’antiguitat amb tres habitacions en pisos alts,

pàrquing i ascensor. “Aquests pisos són una ganga i ara la gent no s’ho pensa dues vegades”, afegeix Crespo. Aquestes oportunitats de mercat no han passat per alt als inversors, que han augmentat

ACTUALMENT UN PIS ES VEN FÀCILMENT AMB UN SOL DIA AL MERCAT darrerament. Segons l’informe de Tecnocasa, un de cada cinc compradors de l’any passat va ser un inversor. En total, el 16,58% de les compres es van realitzar per especular, bé per ingressar

una quantitat fixa pel lloguer de l’immoble o bé per esperar a mitjà o llarg termini l’increment de preus dels habitatges. “Sempre hi ha hagut inversors però ara sembla que en tornen a haver més, ja que qui té diners ho aprofita”, explica Crespo. La incertesa en el sector bancari, agreujada amb el rescat a Xipre, ha intensificat l’interès dels inversors, tot i que segons Fernández, “a mitjan de l’any passat ja vam notar moviment”. Aquesta situació, però, li preocupa perquè “no es construiran més pisos sinó pugen els preus”. La mitjana de preus de pisos venuts es troba entre els 110.000 i 130.000 euros a Vilafranca, una xifra que arriba a descendir fins els 40.000 euros en el cas dels pisos de 40 anys, situats en un quart o cinquè sense ascensor a l’edifici.

 Evolució del preu de la vivenda a Espanya 4.000

190.000 3.500

180.000 170.000

3.000

160.000 2.500

150.000 140.000

2.000

130.000 1.500

120.000 110.000

1.000

100.000 2012:I 2012:II

2011:I 2011:II

2009:I

2009:II 2010:I 2010:II

2008:I 2008:II

2006:I

2006:II 2007:I 2007:II

2005:I

2005:II

2004:II

500

2004:I

90.000

0 2004: I 2004: II 2005: I 2005: II 2006: I 2006: II 2007: I 2007: II 2008: I 2008: II 2009: I 2009: II 2010: I 2010: II 2011: I 2011: II 2012: I 2012: II

Penedès Econòmic

abril 2013

5

ACTUALITAT

A Vilafranca es paga més IBI que a Vilanova, l’Hospitalet o Mataró La quota mitjana de l’IBI urbà a la capital penedesenca se situa en 401 euros quan a Vilanova i la Geltrú està en 339 o a Mataró en 324 OLGA AIBAR A Vilafranca es paga més IBI que a municipis amb rendes superiors com Sitges, Vilanova o l’Hospitalet. En concret, la quota mitjana de l’IBI urbà se situa en 401,23 euros mentre que en altres municipis de l’àmbit Penedès com ara Vilanova, se situa en 339,76 euros o a Mataró en 324,82.

A la capital penedesenca, l’any 2011 es van emetre 31.659 rebuts d’IBI urbà, entre habitatges, naus, locals, garatges i terrenys, fet que va suposar una recaptació de 12’7 MEUR per a les arques municipals.

La ciutat ocupa la 13a posició de les 34 ciutats catalanes amb més de 28.000 referències cadastrals.

Pel que fa a l’Alt Penedès, és la 17a comarca de Catalunya, amb 84.342 rebuts d’IBI, una quota íntegra de 31.340 milers d’euros i un deute tributari de 30.557 milers d’euros.

L’ALT PENEDÈS ÉS LA DISSETENA COMARCA EN REFERÈNCIES CADASTRALS A la capital penedesenca, la darrera revisió dels valors cadastrals data de l’any 2000. L’any passat el rebut de l’IBI va incrementar-se notablement a causa de l’aplicació del Reial decret llei 20/11, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, aprovat en Consell de Ministres, que preveu un increment de l’IBI de manera transitòria i excepcional per als exercicis del 2012 i 2013.

L’objectiu era incrementar les arques dels Ajuntaments en uns moments en els quals necessiten liquiditat.

En el cas de Vilafranca, l’increment de l’IBI l’any passat va ser d’un 13%, el 3% aprovat en les ordenances fiscals del 2012 i el 10% màxim que marcava el decret llei perquè l’Ajuntament feia més de 10 anys que havia

modificat els seus valors cadastrals. Aquesta aportació va comportar gairebé un milió d’euros de recaptació addicional per a les arques municipals. Per a aquest any, l’increment establert és del 2’7% i, per a l’any vinent, segons el regidor d’Hisenda, Aureli Ruiz, “ajustarem els tipus de l’IBI de tal manera que no s’augmenti el rebut al final”.

EL REBUT DE L’IBI ES VA ENCARIR L’ANY PASSAT A TOTS ELS MUNICIPIS A Sant Sadurní d’Anoia, l’increment de l’IBI també va ser del 13%, cosa que va suposar un ingrés extra d’uns 507.400 euros per a les finances municipals. Per compensar aquest increment en el rebut, “aquest any, els impostos i taxes s’han congelat”, segons explicava la regidora d’Hisenda, Susanna Mèrida.

A Santa Margarida i els Monjos l’increment de l’IBI va ser del 10%. Pel que fa a Olèrdola, va ser l’únic municipi de Catalunya que al 2012 va deixar sense efecte la puja de l’IBI decidida inicialment per l’Ajuntament, per pal·liar l’increment del 10% imposat pel govern de l’Estat. En aquest municipi, a més, el rebut de l’IBI per al 2013 es va abaixar un 4%. Respecte al nombre de rebuts, els municipis que més en van emetre, a banda de Vila-

IBI per municipis Alt Penedès 2011

franca, són Sant Sadurní (8.629), Gelida (5.457) o Santa Margarida i els Monjos (5.043) mentre que els que menys en van emetre són els més petits Santa Fe (157), Puigdàlber (404), o Pacs (530).

La Direcció General del Cadastre ha posat a disposició dels municipis la revisió dels valors cadastrals dels immobles per tal d’adequarlos al preu del mercat actual. En el cas de l’Alt Penedès, la majoria de municipis s’hi han acollit, a excepció dels més petits o els que

l’han revisat fa poc.

En el cas de Vilafranca, el regidor d’Hisenda apuntava que “és possible que ens hi acollim, però cal tenir en compte que la nostra revisió cadastral és de l’any 2000 i, per tant, els valors a Vilafranca són molt baixos. Per això, no crec que acollir-s’hi signifiqui una baixada dels valors generals, ja que els valors actuals, que són menors que fa uns anys, segurament no seran inferiors als de l’any 2000”.

Rànquing de la quota mitjana de l’IBi urbà

6

Penedès Econòmic

abril 2013

ACTUALITAT

L’Alt Penedès serà una de les comarques pioneres de connectar-se a la fibra òptica La Generalitat s’ha compromès a proveir de connexions ràpides a Internet el 80% dels municipis catalans en els propers cinc anys LÍDIA OÑATE Ja fa 20 anys que es va començar a parlar d’implantar la fibra òptica al país, però no ha estat fins ara quan administracions i empreses han demostrat un interès creixent a mesura que les noves tecnologies han anat prenent importància. Actualment, la situació a Catalunya no és per tirar coets.

Bona part del territori es troba encara a les beceroles. Amb prou feines es manté una connexió regular a Internet en molts dels pobles de l’interior i la fibra òptica només arriba a les principals ciutats i la majoria de les capitals de comarca. L’objectiu del govern de la Generalitat és implantar la fibra òptica en el 80% dels municipis catalans, una fita que espera complir en els propers cinc anys.

En el cas de l’Alt Penedès, es podria convertir en la primera comarca en cobrir pràcticament tot el territori, ja que la fibra òptica s’implantaria en 25 dels 27 municipis (encara queda per saber quins seran els que quedaran pendents). Així ho va anunciar el director general de la Telecomunicacions de la Generalitat, Carles Flamerich, durant la Jornada sobre fibra òptica, celebrada a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, el passat 14 de març.

El compromís de la Generalitat és proporcionar les infraestructures adequades per portar la fibra òptica als municipis i a partir d’aquí hauran de ser els ajuntaments els encarregats de cablejar els seus nuclis urbans i polígons industrials mitjançant l’operador que es desitgi.

A la nostra comarca, Movistar és l’operador dominant i té totes les centrals enllaçades amb fibra òptica, a diferència de la capital, on el cablatge de fibra és d’un altre operador de comunicacions. Cal dir que Vilafranca és l’únic municipi que disposa de fibra òptica en l’actualitat.

Per al 20% de municipis on no arribi la fibra òptica a causa de les condicions geogràfiques es buscaran solucions tecnològiques alternatives com el wimax, el satèl·lit o els radioenllaços, entre d’altres.

Ja fa més d’un any que es va inaugurar l’Eix Diagonal, una nova via que ha obert un gran ventall de possibilitats econòmiques. Entre elles, es troba el projecte tècnic d’implantar la fibra òptica a la C-15, al seu pas per les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf, que queden arrenglerades i unides per aquesta carretera.

L’OBJECTIU DE 2013 ÉS PROVEIR DE FIBRA ÒPTICA ELS NUCLIS PER ON PASSA LA C-15 Tot i que està preparada per posar-hi fibra, encara resta pendent l’acceptació del projecte per part de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat, ja que ja estan fets els conductes per estendre el cable. Però la C-15 no és l’única via per on transcorrerà la fibra òptica, sinó que junt amb ella es trobaran l’autopista AP-7 i la carretera N-340. Els municipis

que estiguin més aprop del pas d’aquestes infraestructures seran els primers de gaudir de les connexions ràpides a Internet que permetrà la instal·lació de la fibra.

Aquest serà un procés gradual, ja que s’anirà implantant durant el transcurs dels pròxims dos o tres anys. “El que no podem fer és tot i al mateix temps, sinó que cal fer-ho de forma progressiva i valorant què convé més en cada moment”, comentava Flamerich.

Tot i així, es preveu que a finals de 2013 la fibra òptica ja estigui disponible en els municipis per on transcorre la C-15.

Millorar la competitivitat dels polígons amb la fibra òptica La prioritat del Govern és fer arribar la fibra òptica en les zones de creació d’empresa i innovació.

“Ens interessa que tinguin bona comunicació i que obtinguin bona rendibilitat per tal que generin ocupació. Per això, el Govern ha de proporcionar totes aquelles eines que pugui perquè les empreses augmentin la seva competitivitat”, ens va explicar Flamerich. I una d’aquestes eines és l’anomenada fibra òptica, que permetrà avançar en una de les assignatures pendents de Catalunya: la venda per Internet. Flamerich confia que si compleixen aquests objectius, “serem el territori extens dins la Unió Europea amb una millor xarxa de teleco-

municacions”.

El conseller comarcal de Societat de la Informació, Pol Pagès, veu la fibra òptica com un bri d’esperança enmig d’aquest moment de crisi i canvi, ja que és “una tecnologia que permet portar energia a qualsevol punt de la comarca”. En aquest sentit, Pagès va explicar als assistents que cal ser “proactius” amb aquest projecte perquè “ningú ens ho vindrà a portar, sinó que han de ser els mateixos territoris els quals accelerin l’arribada de la fibra òp-

tica”. Durant el seu parlament, va exposar la situació del servei d’Internet a Espanya, que va qualificar de “pobre i car; un llast per la competitivitat espanyola”. Per aquest motiu, Pagès va afegir que si es compleixen els objectius de la Generalitat, “d’aquí cinc anys Catalunya serà el territori més punter en tecnologia de la Unió Europea”. En el cas de la nostra comarca, la previsió de 2013 és aprofitar la infraestructura de la C-15 per connectar els municipis de nord a sud amb fibra òptica.

 Vies principals per on transcorrerà la fibra òptica

abril 2013

Penedès Econòmic

7

8

Penedès Econòmic

abril 2013

ACTUALITAT

L’Alt Penedès tanca la llista de comarques amb l’atur superior a la mitjana catalana La caiguda generalitzada del sector serveis i la desaparició de teixit industrial empitjora la situació laboral de la comarca en el darrer any LÍDIA OÑATE Cada any que encetem és un nou pas cap a la sortida de la crisi, però és un pas cada vegada més feixuc i lent. Els indicadors econòmics encara no presenten símptomes dels anomenats “brots verds”, sinó que confirmen allò que ja sabem: hi ha més parats que ahir, però menys que demà.

A Catalunya, l’any passat un total de 36.035 persones més es van quedar sense feina en relació al 2011, una xifra que el sindicat de Comissions Obreres titlla de “desoladora i preocupant”, tot i que reconeix que els augments ja no són tan accentuats com en anys anteriors.

EL NOMBRE D’ATURATS HA AUGMENTAT UN 7,5% A L’ALT PENEDÈS EN L’ÚLTIM ANY L’Alt Penedès es troba al límit tancant la llista de comarques que superen la taxa d’atur mitjana a Catalunya. En total són quinze, encapçalades pel Baix Penedès, que presenta els pitjors registres d’atur de tot el territori català, amb cinc dels seus catorze municipis amb taxes superiors al 16%.

El Montmell és un dels pitjors casos (20,3%), seguit de Santa Oliva (19,5%). Fent una radiografia general de les comarques que configuren l’àmbit Penedès, l’altpenedesenca es troba més ben parada que la resta, si bé ha empitjorat en el darrer any amb un augment del 7,5% d’aturats. Al Baix Penedès és on més impacte va tenir l’atur el 2012, concretament amb una taxa del 16,8%, 4,2 punts per sobre de la taxa absoluta d’atur catalana. I l’Anoia amb una taxa del 15,2% es troba en segon lloc. Després dels dos vallesos, el Garraf és la cinquena comarca amb més incidència de l’atur (13,7%, 1,1 punts per sobre la mitjana). És difícil discernir les causes concretes de l’empitjorament de la situació laboral a la comarca,

però des de la Secretaria de Socioeconomia de CCOO apunten a la caiguda generalitzada del sector serveis i la desaparició d’indústries en punts concrets que afecten, sobretot, els municipis petits amb poc teixit industrial. L’àmbit metropolità, a més, s’ha vist afectat de forma notable per la forta immigració que va rebre de barcelonins que buscaven establir-se en una zona propera a la ciutat comtal. A tot això, cal sumar l’impacte de la caiguda de la construcció que, malgrat que cada any afecta menys, segueix repercutint en les dades de l’atur.

Torrelles de Foix, el municipi amb la taxa d’atur més alta Al llarg de 2012, Torrelles de Foix va ser el municipi que va registrar una taxa absoluta d’atur més elevada de tot l’Alt Penedès, i amb diferència (18,3%). El va seguir Sant Quintí de Mediona (15,9%), Santa Margarida i els Monjos, i Vilafranca, els dos amb la mateixa taxa (14,8%).

Per contra Vilobí del Penedès i Torrelavit van ser els municipis que més bon comportament van presentar en relació a l’atur registrat, amb unes taxes del 7,5 i 7,4%, respectivament.

EL DESÀNIM ABOCA JOVES I ESTRANGERS A ABANDONAR EL NOSTRE PAÍS A Catalunya, Santa Margarida de Montbui és el municipi amb la taxa d’atur més elevada (21,5%), amb 1.382 persones sense feina.

Creix l’efecte desànim entre els joves i els estrangers L’anomenat efecte desànim que s’ha anat produint durant els darrers anys de crisi s’ha acusat tant en la població estrangera com en els joves, que han decidit abandonar el país en busca de noves oportunitats de feina. En el primer dels casos han retornat als seus països d’origen o s’han establert en altres zones o països amb més ofertes de treball. En el cas dels joves, la reducció de l’atur

 Incidència de l’atur a Catalunya durant el 2012. Per comarques

Font: Informe Mapa de l’atur, corresponent a l’any 2012, elaborat per Comissions Obreres sobre les dades de l’Idescat

és més preocupant, ja que també ha disminuït la seva franja de la població activa. Segons el darrer informe del Mapa de l’atur corresponent al 2012, elaborat per Comissions Obreres, aquest efecte desànim de la població juvenil respon a dues causes. La primera és el retorn de joves al sistema educatiu on reprenen els estudis abandonats en època d’abundants oportunitats laborals i, l’altra és la sortida del país per trobar una feina a l’estranger, a ser possible de la seva especialitat.

Segons una de les autores de l’informe, Crisitina Faciaben, “Catalunya pateix des de finals de 2010 una pèrdua de població immigrant i d’espanyols, sobretot joves, que se’n van a l’estranger.

Per aquest motiu, cada vegada hi ha menys població activa”. És preocupant el fet que hi ha més parats que no han treballat mai, gairebé el 100% dels quals són joves. En el cas dels parats de llarga durada, que ja representen el 40%, “han desistit com a demandants de feina i ja no renoven l’atur”, perquè molts d’ells ja han acabat les prestacions o ajudes. Per això des de CCOO creuen que la desacceleració de

l’augment de l’atur no indica una millora de la situació actual, ja que es continua destruint ocupació i les persones expulsades del mercat de treball tenen cada cop menys possibilitats de trobar feina i més probabilitat d’esgotar els

recursos alternatius a les rendes de treball. Faciaben creu que la millora de l’atur passa per la reactivació econòmica per tal que les empreses contractin personal i no tant per l’emprenedoria, ja que “no és la solució a tots els mals”.

Penedès Econòmic

abril 2013

9

ACTUALITAT

Poolbiking, l’equipament aquàtic de referència a nivell mundial OLGA AIBAR

Poolbike, l’empresa que dissenya i fabrica maquinària de fitness per utilitzar-se dins l’aigua, és un exemple d’innovació i de superació. L’empresa, nascuda a Igualada el gener del 2009, en només quatre anys, ha posicionat el seu producte als cinc continents. Actualment, exporten el 95% de la producció a països com França, Suïssa, Bulgària, Turquia, Finlàndia, Alemanya, Brasil, Colòmbia, Singapur i el Marroc, entre molts d’altres.

El seu impulsor és Ferran Bosque, gerent de Poolbike, un aficionat al ciclisme que havia treballat venent complements per a les piscines públiques. Segons explicava a Penedès Econòmic, “nosaltres no hem pensat mai en el mercat nacional, sempre en el mercat mundial, on hi ha molta més demanda i tradició d’utilitzar productes com el nostre”. Els seus principals

clients són les cadenes hoteleres, balnearis, centres de rehabilitació i esportistes d’alt rendiment, però també estan presents a gimnasos i poliesportius. Segons explicava Ferran Bosque “s’aprèn molt escoltant el client final, ell és qui dóna valor al producte. Per això, és clau fer les màquines que agraden a la gent, no a nosaltres”.

Segons asseguren a la web, “pedalejar a l’aigua té més beneficis que fer-ho en màquines estàtiques” i aporten deu raons, entre les quals que la ingravidesa de l’aigua millora la tonificació i recuperació muscular.

Les bicicletes Poolbiking estan fetes d’un acer inoxidable especial, que permet que estiguin submergides sense rovellar-se. De la fabricació, se’n fa càrrec el seu soci tecnològic, Tallers Trevi, ubicat a Vilanova del Camí. L’empresa fabrica les màquines més avançades i és líder a nivell mundial, per davant de fabricants francesos i italians. El model productiu és molt

ràpid i àgil i el seu creixement és d’un 40% anual. L’empresa, que va facturar 500.000 euros l’any 2010, ha passat a facturar-ne 1.000.000 el passat 2012.

Sobre l’equip de treball de Poolbike, Ferran Bosque assegurava a Penedès Econòmic que “a l’empresa no hi ha jerarquies, tots aportem valor”. A més, l’equip em permet alliberar-me del dia a dia per centrar-me en el que per a mi és important: la innovació, l’estratègia de futur, la motivació, seleccionar els millors partners i estudiar l’evolució de les tendències”. Una empresa, en temps de crisi, “ha de ser molt ràpida i adaptable, els plans de treball es planifiquen a un màxim de 3 mesos, allargar més temps és símptoma de lentitud i poca eficàcia”, assegura. Internet i les xarxes socials són importants eines de treball. Poolbike exposa en las fires especialitzades més importants d’Alemanya, França, Suïssa, el Marroc, Anglaterra i Singapur.

 Ferran Bosque, impulsor de l’empresa Poolbike

10

Penedès Econòmic

abril 2013

ACTUALITAT

L’aplicació del 21% de l’IVA als serveis de menjador indigna famílies i AMPES Els afectats reclamen que s’apliqui la directiva europea que deixa lliure d’impostos els serveis educatius i de protecció de la infància OLGA AIBAR L’obligació d’aplicar el 21% de l’IVA als serveis de menjador, extraescolars i altres ofertes formatives i de lleure, decretada pel Ministeri d’Hisenda, ha indignat les AMPA, les famílies i les empreses, ja que la factura podria incrementar-se considerablement.

Segons indiquen els afectats, aquesta mesura contradiu la mateixa llei de l’IVA i una directiva europea que deixa exempta d’impostos els serveis educatius i de protecció de la infància.

El preu que paga una família per fill i dia inclou, d’una banda, l’alimentació (gravada amb un 10% de l’impost) i, de l’altra, el monitoratge, exempt fins ara en base a la normativa europea.

En el cas de l’escola Estalella i Graells, no s’ha hagut de repercutir l’increment de l’IVA perquè no tenen concedit el servei a una empresa de serveis, sinó que tenen una cuinera i uns monitors propis. Segons explicava el president de l’AMPA, Cuqui Runsó: “Es tracta d’un canvi molt confús perquè, en funció de l’edat dels nens, s’està exempt de pagar l’IVA. Cadascú ho interpreta a la seva manera. Per això estem en tràmits amb els gestors i la Federació d’AMPA perquè ens ho aclareixin”.

En canvi, a altres escoles com la Mas i Perera, l’empresa que tenen contractada passa el rebut directament a les famílies. El president de l’AMPA, Francesc

Oliva, explicava que “hem buscat la solució menys traumàtica de comú acord amb l’empresa proveïdora del servei. Hem garantit que els menús no patiran variacions de preu ni de qualitat el que resta de curs”.Tanmateix, advertia que “els problemes de debò començaran al setembre quan els contractes s’hagin hagut de tornar a negociar en un context econòmicament difícil i amb dues línies vermelles infranquejables: el pagament obligatori de l’IVA i el preu màxim dictaminat per la Generalitat”. També indicava que “l’IVA forma part de la

EL PREU MÀXIM DEL SERVEI DE MENJADOR ESTABLERT ÉS DE 6,20 EUROS punta de l’icebeg d’un problema més ampli i s’ha utilitzat per atacar frontalment un dels elements bàsics dels centres escolars: el menjador”.

A l’escola Baltà Elias, el servei de menjador el realitzen empreses externes. En el cas del càtering, el realitza l’empresa Campos Estela, del Baix Llobregat, i del monitoratge s’encarrega el Consell Esportiu de l’Alt Penedès.

El vicepresident de l’AMPA, Joan Recasens, explicava a Penedès Econòmic que estan en converses

 Menjador de l’escola vilafranquina Estalella i Graells

amb l’empresa que els gestiona el servei de menjador i acollida per veure com es repercuteix aquest increment de l’IVA. Fin ara, pagaven el 10% de l’impost i, si no s’arriba a un altre acord, l’AMPA haurà d’assumir pel que queda de curs aquest 11% més. La FAPAC (Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya) es mostra en contra de la interpretació restrictiva que ha fet Hisenda i adverteix que “suposa un greu perill perquè molts alumnes no podran pagar els preus de l’àpat, i es generaria un nou element d’exclusió social”.

El cas ha estat portat al Parlament de Catalunya per part de

les empreses del servei per tal que els grups parlamentaris facin arribar el problema als seus representants a Madrid. Des d’una de les empreses que gestiona serveis de menjador, la vilafranquina Divertalia, explicaven que han hagut d’incrementar els preus, tot i que esperaven que es produís un canvi en la normativa per la pressió que estan realitzant famílies, empreses i AMPAs perquè “el servei de menjador té un valor educatiu i un treball molt important, que no sempre es té en compte”.

Una altra qüestió que preocupa a les AMPA, les famílies i els centres educatius és el retard en el pagament de les beques menjador, un

fet que posa en una seriosa dificultat a molts famílies. En concret, la Generalitat ha pagat ara les beques del setembre i octubre, un retard de més de quatre mesos que, en molts casos, han hagut d’assumir les AMPA, encara que també ho han fet les famílies.

Des de l’AMPA de l’escola Estalella i Graells, Cuqui Runsó, lamentava aquest fet perquè “qui té beques és perquè realment ho necessita i, si deixa de venir es perd, potser, l’únic menjar important del dia que fan” però indicava que l’esforç d’avançar el pagament “no podem fer-ho gaire més. Al final, ho haurem de repercutir a les famílies”.

Penedès Econòmic

abril 2013

11

ACTUALITAT

La biomassa guanya terreny en un mercat energètic afectat per la crisi Un preu més competitiu i un consum sostenible donen avantatge a la biomassa com a energia alternativa a l’elèctrica i la de gas natural LÍDIA OÑATE L’encariment de l’electricitat i el gas, especialment acusat en el darrer any, ha obert una escletxa en el mercat energètic. La biomassa ha aprofitat l’ocasió per perfilar-se com l’energia renovable amb més possibilitats per competir amb les energies hegemòniques al nostre país. I és que la seva capacitat d’estalvi i la poca contaminació que genera està movent estalviadors i ecologistes per igual.

Però què és la biomassa? Es tracta d’una energia neta obtinguda de la crema de restes forestals i vegetals, amb la qual es pot obtenir un estalvi de més del 70% en relació a altres combustibles.

Actualment n’hi ha diversos tipus, però els més comuns són el pèl·let i l’estella. Des de l’any passat i, en especial, des de la tardor, han proliferat empreses dedicades a la venda i instal·lació de calderes i estufes. Aquest ha estat el cas d’Ingemarbio, una empresa situada a Sant Quintí de Mediona que està especialitzada en pèl·let i l’àmbit domèstic. Tot i que només porten mig any de negoci, el cert és que ha tingut molt bona acollida. “Hem començat a meitat de temporada d’hivern, però ens ha anat molt bé fins ara”, explica la comercial Gemma Torra, que preveu millorar vendes la temporada que ve. A nivell domèstic, les estufes és el que més

bé s’està venent, ja que les inversions són molt més petites. En el cas de les calderes, la majoria de clients opten per canviar-les quan sigui necessari, ja que els preus giren entorn els 4.000 euros, una xifra alta però que és amortitzada en dos o quatre anys, segons el consum de la família. Les calderes de gasoil baixen el preu fins els 2.500 i 3.000 euros, però, “a mitjà i llarg termini, són menys rendibles”, explica Torra. El sac de 15kg de pèl·let costa entre uns 4 i 5 euros i dura dos dies amb un ple rendiment. En aquest sentit, els productors de pèl·let critiquen el baix preu al qual han de vendre la matèria primera, una xifra que esperen apujar aviat. Segons Josep Muntaner, gerent de Monreser, empresa especialitzada en la venda de pèl·let, estella i briquetes i instal·lació de calderes de biomassa, “encara hi ha molt

de marge perquè la biomassa segueixi sent més competitiva que el gasoil.” En el seu cas, també han percebut més interès per les estufes i calderes de biomassa, tot i que critica la manca de suport institucional cap a aquest tipus d’energia alternativa.

Les dificultats econòmiques per les quals passa el país també són un escull a tenir en compte. Sobretot en aquelles empreses com Biomassa del Penedès que han centrat el seu projecte empresarial en les calderes de gran envergadura. Ja fa prop d’un any que es va crear aquesta empresa, situada a Vilafranca, però encara costa introduir aquest nou sistema a empreses i indústries, els seus potencials clients. També ho és l’administració, ja que han aconseguit instal·lar una caldera a l’escola de Vilobí del Penedès i l’objectiu és instal·lar-ne una altra

Agents econòmics i institucions donen llum verda al projecte Biomassa Social del Penedès El projecte Biomassa Social del Penedès ha fet un gran pas endavant per consolidar-se a l’Alt Penedès, gràcies a l’acord que han signat diferents agents econòmics i institucions de la comarca. Aquest és un projecte innovador liderat per la cooperativa d’inserció laboral Nou Set SCCL que promou l’aprofitament de la biomassa que prové de les sarments de la poda de les vinyes, amb tres objectius: generar biomassa, crear llocs de treball i reduir les emissions de CO2.

El projecte se sustenta en el potencial de la biomassa com una energia capaç d’estalviar el 70% de la produïda per altres combustibles. Per fer-se una idea, l’energia extreta de la biomassa pot ser equivalent a 25 milions de litres de gas-oil. El fet que la matèria primera siguin les vergues del cep i les restes forestals obre un nou ventall d’oportunitats de negoci al territori dins el sector mediambiental. L’àmbit d’actuació del projecte és l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, una zona amb més de 27.000 hectàrees de vinya

i un potencial de 55.000 tones anuals de sarments de la poda.

Paral·lelament al benefici econòmic es troba el social, ja que el projecte està pensat per crear llocs de treball per a persones amb discapacitat mental.

a la d’Ordal. “Subirats és un dels municipis més conscienciats amb la biomasssa”, explica Marcel Surià, gerent de l’empresa, que fa un bon balanç de les instal·lacions de calderes petites i estufes que han anat fent durant el darrer any.

A l’Alt Penedès, però, està entrant amb força una nova matèria pri-

mera per usar com a biomassa: les vergues del cep. L’aprofitament dels residus procedents de la poda de la vinya no només generen sostenibilitat, sinó energia que es pot reinvertir en el mateix celler o vendre a empreses, indústries, equipaments municipals, o a les mateixes llars de la zona.

 Superfície forestal per comarca i tipus (en Ha)

12

Penedès Econòmic

abril 2013

EMPRESA

LA FASSINA ENCETA UN NOU PROGRAMA DE FORMACIÓ I TREBALL

L’HOTEL MAS TINELL JA HA OBERT PORTES Per Setmana Santa, va obrir portes l’hotel Mas Tinell de Vilafranca, un cinc estrelles . Ubicat a la carretera de Vilafranca a Sant Martí Sarroca, km 0,5, al peu de la muntanya de Sant Pau, disposa de 12 habitacions, 10 de les quals són dobles, de 32,2 m2, una suite de 72,55 m2 i una individual.

L’hotel amplia l’oferta turística de la comarca ja que oferirà als clients la possibilitat de visitar cellers, realitzar tasts de vins i caves i tallers de maridatge, fer

excursions per les principals rutes del vi i fer visites culturals.

Entre els diversos serveis i atractius que ofereix l’hotel, es troba l’espai de vinoteràpia, on es realitzaran tractaments facials i corporals amb productes 100% naturals derivats del raïm.

El Servei d’Ocupació i Formació–La Fassina de l’Ajuntament de Vilafranca ha posar en funcionament el programa Formació i Ocupació per a persones en situació d’atur de llarga durada, subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu.

Aquest programa va destinat a 30 persones aturades de llarga durada que hagin exhaurit la prestació per desocupació o el subsidi.

Bodegues Torres va facturar 231 milions d’euros l’any 2012 Les vendes del grup s’han incrementat un 7,8% respecte a l’any anterior arribant als 231 MEUR REDACCIÓ L’any 2012 s’ha tancat amb bons resultats per al Grup Torres. Les vendes han augmentat un 7’8%, arribant a la xifra de 231 milions d’euros.

Destaquen els bons resultats obtinguts en la matriu de Miguel Torres, S.A., amb un augment en volum del 2,8%, i d’un 7,3% en euros, de la filial a la Xina, amb unes vendes totals de 25 milions d’euros i un creixement del 14% en relació amb 2011, i de Xile, amb una facturació de 18’7 milions d’euros i un creixement del 9%.

D’altra banda, als països BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina), han tingut creixements “molt interes-

DESTAQUEN ELS CREIXEMENTS QUE S’HAN PRODUÏT A LA XINA I A LA FILIAL DE XILE, A BANDA DE A L’EMPRESA MATRIU sants”, segons assegura l’empresa.

Ara bé, al Brasil i l’Índia, les empreses del Grup Torres acumulen pèrdues del voltant dels 2,5 milions euros, però es confia arribar al break-even point (BEP) o umbral de rendibilitat, en els pròxims anys.

 Nau principal de l’empresa a Vilafranca

A causa de l’extrema sequera, la producció dels vinyers propis s’ha vist reduïda considerablement.

També per la mateixa causa, ha augmentat el cost dels destil·lats del vi, cosa que implicarà, segons apunten des de l’empresa, “un increment molt rellevant dels costos al llarg del 2013 i una baixada del benefici en relació amb 2012”.

Aquest any 2013 comença amb èxit a Espanya, pel que fa a les vendes de brandi en general.

Però l’exportació de vi, sobretot a Europa, ha disminuït al llarg d’aquest primer trimestre, possiblement pel cert estancament que viu la Unió Europea.

Seguint amb l’objectiu de reducció del CO2, l’empresa va instal·lar, a finals de 2012, una caldera de biomassa que li permetrà processar els orujos de la verema i els sarments de la poda, amb un estalvi d’un milió de Kw/ h/any elèctrics. Així mateix, en el celler de la Rioja (Labastida) s’han instal·lat plaques fotovoltaiques, aerogeneradors i una caldera de

biomassa. El celler produirà així un 60% de l’electricitat necessària gràcies a les energies renovables.

Des de primers de setembre del

L’EXPORTACIÓ DEL VI TORRES, SOBRETOT A EUROPA, HA DISMINUÏT AL LLARG D’AQUEST PRIMER TRIMESTRE 2012, Miguel Torres Maczassek va assumir la Direcció general de l’empresa, després de romandre tres anys a Xile, on va aconseguir augmentar les vendes un 37% i passar d’una situació de pèrdues a un benefici del 10%.

Les vendes globals per al 2013 es preveuen similars a les d’aquest passat 2012.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Lluitar per un somni Hi havia una vegada... un petit cuc que caminava en direcció al sol. Molt a prop del camí hi havia una llagosta: - Cap a on et dirigeixes? -Li va preguntar.

Sense deixar de caminar, l’eruga va contestar: - Ahir a la nit vaig somiar que des del cim de la gran muntanya jo mirava tota la vall. Em va agradar el que vaig veure en el meu somni i he decidit realitzar-lo.

Sorpresa, la llagosta va dir, mentre el seu amic s’allunyava: - Has d’estar boig! Com podries arribar fins aquell lloc? Tu, una simple eruga!

Una pedra serà una muntanya, un petit toll un mar i qualsevol tronc una barrera infranquejable.

Però el cuquet ja s’allunyava i no el va escoltar, els seus diminuts peus no van deixar de moure.

La eruga va continuar el seu camí, havent avançat ja uns quants centímetres.

De la mateixa manera, l’aranya, el talp, la granota i la flor van aconsellar al nostre amic a desistir del seu somni.

- No ho aconseguiràs mai!

-Li van dir.

Però al seu interior hi havia un impuls que l’obligava a seguir. Ja esgotat, sense forces i a punt de morir, va decidir parar a descansar i construir amb el seu últim esforç un lloc on pernoctar.

- Estaré millor, va ser l’últim que va dir, i va morir.

Tots els animals de la vall, durant dies, van anar a visitar la seva capella ardent.

Aquí jeia l’animal més boig del poble. Hi havia construït un capoll com la seva tomba. Aquí estava un dur

refugi, digne d’un que va morir “per voler realitzar un somni irrealitzable”.

Un matí en què el sol brillava d’una manera especial, tots els animals es van congregar al voltant d’allò que s’havia convertit en una advertència per als atrevits. Tot d’una van quedar atònits. Aquell capoll dur, va començar a trencar-se i amb sorpresa van veure uns ulls i una antena que no podia ser la de l’eruga que creien morta. A poc a poc, van anar sortint les belles ales d’aquell impressionant ser que tenien davant seu: UNA PAPALLONA. No hi va haver res a dir, tots s’havien equivocat.

Sabien el que aconseguiria: aniria volant fins a la gran muntanya i realitzaria el seu somni, el somni pel qual havia viscut, pel qual havia mort i pel qual havia tornat a viure.

Fixem-nos com la majoria de personatges que la història de la humanitat ha triat per la memòria, es caracteritzen pel fet d’haver lluitat per una causa.

Si tens un somni, viu per ell, intenta aconseguir-ho, posa la vida en això i, si t’adones que no pots, potser necessitis fer una parada en el camí i experimentar un canvi radical.

I llavors, amb una altra motivació , amb altres possibilitats i circumstàncies diferents, ho aconseguiràs!

L’èxit en la vida no es mesura pel camí recorregut, sinó pels obstacles als quals has hagut d’enfrontar-te.

Es qüestió d’una actitud constant i perseverant, d’enfilar un objectiu pas a pas i, dia a dia.

PENEDÈS ECONÒMIC

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

abril 2013

13

EMPRESA

Acord entre el Grup Freixenet i CCOO

Dos establiments del Penedès, distingits pels seus centenaris L’associació Centre Vila ha rebut també la distinció a la Millor Actuació d’Especial Notorietat OLGA AIBAR

Després de setze mesos d’intenses negociacions, el Grup Freixenet ha arribat a un acord amb el sindicat CCOO de l’empresa. Es mantindran els salaris dels treballadors durant el 2013 i 2014, però estaran condicionats al compliment dels objectius de l’empresa. En cas de no assolir-se es retindrà entre un 3 i un 10% de la nòmina, segons el càrrec: directors de departament (10%), tècnics titulats de grau superior i caps de sec-

ció (7%), titulats de grau mig (5%), i personal de producció i administratius (3%, el més nombrós, que a Sant Sadurní afecta unes 900 persones).

També es mantenen els ajuts socials. El nou conveni serà vigent a les empreses Castellblanch, Freixenet, Segura Viudas, René Barbier, i Comercial Grup Freixenet.

A més, el Grup es compromet a mantenir tots els llocs de treball fins l’1 de gener de 2015 i el plus per antiguitat.

La Joieria Moner de Vilafranca i el Forn de Pa Marí de Gelida han rebut una distinció de la Generalitat com a Establiments Comercials Centenaris. També l’Associació Centre Vila ha rebut la distinció a la Millor Actuació d’Especial Notorietat per la targeta de fidelització Vilafranca Comerç.

L’acte de lliurament dels premis va tenir lloc el 8 d’abril al vespre al Palau de la Generalitat. Aquests comerços penedesencs són dos dels 28 establiments centenaris que la Generalitat ha distingit per la seva trajectòria.

La Joieria Moner es troba al carrer de la Parellada, 16. El premi el va recollir Gena Soler Moner, quarta generació de la joieria. Soler explicava que la botiga la va

 Representants de les empreses distingides per la Generalitat

fundar l’any 1871 el seu besavi, Jaume Moner Plà, que ja procedia d’una familia dedicada a aquest ofici i que estava establerta a Barcelona. Pel que fa al Forn de Pa Marí, el va fundar Joan Marí Sala l’1 de març de 1912 al c/Major, 57 de Gelida. L’actual propietari, Joan Marí Claramunt, va recollir el guardó.

Finalment, en representació de

l’Associació Centre Vila, va assistir a l’acte el seu president, Fèlix Hill. Hill manifestava que “el premi ens fa molta il·lusió perquè és un reconeixement a l’esforç que hem realitzat per tirar endavant el projecte de la targeta de fidelització del Centre Vila. Tanmateix, el millor premi per a nosaltres és que els clients utilitzin les targetes Vilafranca Comerç”.

La Nit de l‘Empresa celebrarà El Mercadona de la el 25è aniversari de l’ADEG Girada, pel 2014

El conseller d’Empresa i Ocupació i el president del Foment del Treball Nacional assistiran a l’acte REDACCIÓ

Després de Setmana Santa, concretament el dimarts 2 d’abril, van començar les obres de construcció del futur centre comercial de la Girada, on s’hi ubicarà un nou supermercat Mercadona, entre d’altres establiments.

De moment, l’empresa vilafranquina Balañà ha començat a realitzar el moviment de terres de la zona on s’ha de contruir, entre el barri de la Girada i la variant de l’N-340.

Aquests treballs tenen una du-

rada prevista de sis setmanes.

Després, s’iniciarà l’obra civil, que encara s’ha d’adjudicar.

Pel que fa al futur Mercadona, tindrà 2.700 m2 de superfície, dels quals 1.500 m2 els ocuparan les instal·lacions, que seran el doble de les del mercat de Sant Salvador. Pel que fa a l’aparcament, hi haurà 150 places a l’aire lliure. La previsió és que les obres acabin abans de finals d’any, segons fonts de l’empresa Nadico, responsable del projecte d’urbanització.

L’Hotel Melià Sitges serà, de nou, l’escenari de La Nit de l’Empresa el divendres 26 d’abril. A la trobada anual es commemorarà el 25è aniversari de l’ADEG. Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, i Joaquim Gay de Montellà, president del Foment del Treball Nacional, han confirmat la seva presència a l’acte.

La Nit del 25è aniversari tindrà molts protagonistes. Entre ells, els personatges que han participat en el vídeo commemoratiu, que es projectarà tot just a l’inici de la vetllada. L’enregistrament i l’editatge del vídeo han anat a càrrec de ADEG·Com, la nova agència de comunicació de l’ADEG. També tindrà protagonisme destacat el cava “Xarel·lo Reserva Brut Nature”, elaborat per Art Cava, en exclusiva i en edició

 Celebració de la Nit de l’Empresa 2012

limitada de 300 ampolles, per commemorar el 25è aniversari de l’ADEG. El cava té la singularitat del xarel·lo, la varietat més genuïna del Penedès, com a únic component. Enguany La Nit de l’Empresa estarà presentada per la ribetana Núria Martí i comptarà amb l’actuació de Jazz de Copes Instrumental Trio (piano, contrabaix i bateria).

Un any més La Nit de l’Empresa aplegarà el lliurament dels Premis ADEG, que celebren la catorzena edició. En total, es repartiran 9 guardons entre les empreses del Gran Penedès. Per la seva banda, també en el decurs de la gala, el col·lectiu Dones d’Empresa, que acaba de celebrar el 5è aniversari, desvetllarà la guanyadora del Premi Dona Estela Emprenedora.

14

Penedès Econòmic

abril 2013

EMPRESA

EL DEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES VA SER EN UN DINAR DE LA UEP El degà del Col·legi d’Economistes, Joan B. Casas, va participar en un dels dinarstertúlia organitzats per la Unió Empresarial del Penedès, en el qual va parlar sobre l’empresa catalana en l’actual entorn polític i financer. Segons Casas, la gran preocupació de les empreses és la seva tresoreria, ja que la crisi actual és de sobreendeutament.

Durant la tertúlia, les fusions i cooperacions es van posicionar

XAVIER PAGÈS ÉS EL NOU PRESIDENT DE LA FEV

com a sortides indispensables per a les empreses catalanes que volen créixer, ja que permeten guanyar en capacitat i oportunitat.

A Catalunya hi ha més de 40.000 empreses que exporten però només 13.000 ho fan de forma regular, una xifra que caldria incrementar.

L’Assemblea General de la Federació Espanyola del Vi (FEV) ha triat Xavier Pagès, director general del grup Codorníu, com a nou president en substitució de Félix Solís, president i conseller delegat de Félix Solís Avantis, que passarà a ocupar una de les vicepresidències.

Pagès, que també ha estat designat president de l’Observatori Espanyol del Mercat del Vi (OEMV), estarà al capdavant de la Federació del Vi per un període de tres anys.

BMN completa el sanejament i preveu resultats positius El grup obté un creixement del 17%, tant en el marge d’interessos com en el marge brut OLGA AIBAR Després del Pla de Reestructuració i Recapitalització aprovat per la Comissió Europea el 20 de desembre de 2012, i amb els seus processos d’integració operativa i informàtica finalitzats, BMN comença una nova etapa que contempla com a eixos fonamentals l’enfortiment de la seva franquícia regional en el negoci de banca minorista.

Durant 2012, el Grup BMN va obtenir un marge d’interessos de 821 milions d’euros (un 17,2% superior al de l’any anterior) que, juntament amb l’increment en els resultats per operacions financeres i dels ingressos nets per comissions, van situar el marge brut en 1.191 milions, un 17% més que el 2011.

EN ELS DOS ÚLTIMS EXERCICIS, BMN HA ESTALVIAT UN 16% DE COSTOS Per la seva banda, la disminució dels costos d’explotació, en un 16,2% des de desembre de 2010, ha estat possible gràcies a la culminació de la integració tecnològica de les caixes que van conformar el grup i al procés de reestructuració realitzat. Tenint en compte la venda del negoci bancari de Catalunya i Aragó, la xarxa d’oficines i el nombre

d’empleats s’han reduït un 46% i un 42%, respectivament, des de 2010. En conseqüència, segons afirmen des del banc, l’eficiència del grup ha millorat substancialment en el darrer any, en més de 15 punts percentuals, i se situarà al voltant del 40% el 2014.

El deteriorament d’actius financers i de la resta d’actius per un import de 3.411 milions d’euros, unit a les dotacions a provisions realitzades (270 milions), suposen un total de sanejaments que supera els 3.680 milions d’euros, donant compliment als requeriments dels reials decrets llei 2/2012 i 18/2012, així com a les exigències de desconsolidació del risc immobiliari.

Aquestes dotacions, juntament amb el traspàs a la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB), que ha representat 5.820 milions nets de provisions, permeten afrontar els propers anys des d’una posició sanejada, després d’haver reduït de forma molt significativa l’exposició immo-

biliària. En aquest àmbit, també destaca la venda o subrogació de 20.500 habitatges durant els dos últims anys. En conseqüència, i després d’aquests sanejaments extraordinaris, el resultat net atribuït al grup se situa en -2.411 milions d’euros.

D’altra banda, BMN ha reduït les necessitats de capital estimades en l’escenari advers de l’exercici realitzat per Oliver Wyman en un 67%, des de 2.208 a 730 milions d’euros, que han estat subscrits en forma d’accions ordinàries pel FROB. Aquesta reducció ha estat possible mitjançant una sèrie de mesures, entre les quals destaquen, fonamentalment, el traspàs d’actius a la SAREB i la venda del negoci bancari de la Direcció Territorial de Catalunya i Aragó.

Després d’aquestes actuacions, les ràtios de recursos propis i capital principal del grup se situaran per sobre del 9%. El Pla de Negoci de BMN per a l’exercici en curs preveu l’obtenció de beneficis i l’increment dels mateixos fins arribar els 450 milions en 2016.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

El problema de la por Després de 5 anys d’una conjuntura econòmica adversa, amb un descens de 4,1 punts del PIB, que no és tant, el que sí que fa por és el descens de 6,7 punts del consum privat.

Un algoritme molt senzill, que sempre suma zero, ens diu que el que no és consum és estalvi, i estem ara, la gent estalvia pel que pugui passar, o simplement retorna els crèdits que tan feliçment van demanar anys enrere.

Per tant, aquest estalvi se’n va als bancs, remunerats amb taxes irrisòries, que al mateix temps, aquests col·loquen als mercats de capitals i als crèdits tous que vénen d’Europa, a uns tipus del 200%. Per tant, els afectats d’aquesta crisis, com sempre són els pobres (o els que es pensaven que havien deixat de ser-ho) i els beneficiats, la Banca. Ens van deixar diners i ara els recullen de cop gràcies a la cultura de la por.

Estem tan capficats i temorosos que ens hem abocat a viure el dia a dia, i no hi ha res pitjor que no pensar en el futur. I no creure en el futur significa que no hi creiem i ens enfonsa tota motivació o creació de polítiques actives.

Es curiós veure estadístiques com aquestes: la compra venda d’electrodomèstics ha caigut un 25%, el mobiliari un 40%, l’automobilístic més d’un 50%, i el de pisos moltíssim i no se sap.

Però, els productes “d’aquí i ara” com per exemple la telefonia mòbil ha pujat un 50% i la tecnologia un 30%.

Tot el que suposa una inversió de més d’un any s’ha vist disminuïda molt, i, en canvi, els productes més tecnològics han augmentat, cosa que fa pensar que no veiem un futur clar i ens porta a una total atonia mercantil que ens aboca a una llunyana recuperació. Atur i confiança dels consumidors són els grans pilars a millorar si volem tornar a creure en el futur.

El problema de tot això, és si aquesta doctrina del shock pròpia del sistema capitalista és una simple teoria, o és una realitat esperpèntica. Casos com els de Grècia, o Xipre, i la mateixa prima de risc, són els elements que fan servir per acollonir-nos i acceptar el sistema, quan segurament hi ha alternatives més sostenibles i lloables.

Qui controla la por, controla el poble.

Veure el documental “La Doctrina del Shock”

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

abril 2013

15

EMPRESA

L’auge del món casteller arriba amb força al sector de les joguines El Nan Casteller ha estat el joc estrella de construcció amb peces de fusta d’aquest Nadal i preveu consolidar-se amb la nova gamma de productes LÍDIA OÑATE Enmig d’un món immers en les noves tecnologies on l’electrònica i les xarxes socials es troben a l’ordre del dia, un joc de construcció amb peces de fusta massissa ha estat capaç de captivar petits i grans amb la seva simplicitat i disseny naïf, ple de tradició i folklore. El Nan Casteller ha estat un dels darrers èxits en el sector de les joguines, en especial, en l’especialitzat en fusta.

El pack estàndard del joc inclou 40 peces de fusta (37 castellers, 2 acotxadors i l’enxaneta) que permet fer construccions de fins a 20 pisos d’altura. La idea és senzilla, però darrere s’hi amaga una intenció molt més treballada.

Les seves creadores, cinc amigues emprenedores de diferents àmbits com el mediambiental, biòleg, econòmic o enginyer, van crear el Nan Casteller com a joguina, però també com a souvenir de qualitat.

Una d’elles, Anna Tarragona, que s’encarrega del pla d’empresa i disseny, ens explica que troben a faltar “un souvenir de Catalunya, ja que els objectes de Gaudí referencien a Barcelona”. No són castelleres, però simpatitzen amb el món casteller. El dia en què els castells van ser declarats Patrimoni de la Humanitat, molts estrangers van començar a associar els castellers amb Catalunya. Aquest fet identitari ha estat un dels eixos centrals del joc, que vol esdevenir l’objecte de record dels prop de

40 milions de turistes que rep cada any el nostre país. “De moment l’hem començat a comercialitzar a botigues de joguines i d’objectes de regal o decoració, però la intenció és vendre’l a museus, botigues d’hotels, aeroports i càmpings de qualitat”, comentava Tarragona.

De moment, ha tingut una molt bona acollida amb més de 5.000 unitats venudes del joc de 40 peces des que es va posar a la venda el passat setembre. La forta demanda les ha obligat a idear nous productes per crear una gamma

L’OBJECTIU ÉS FER DEL NAN CASTELLER EL SOUVENIR TURÍSTIC DE CATALUNYA variada que els asseguri un espai a les botigues. “O traiem més productes o ens esborraran del mercat”, sentenciava Tarragona, que ens ha avançat les novetats que arribaran el mes de juny.

Fins ara els clients poden adquirir un joc de 40 peces i un pilar de cinc, però a partir d’aquest juny podran escollir entre diversos productes. El pilar de cinc es convertirà en un assortiment de cinc imans per a ser muntats al frigorífic, per exemple, i es mantindrà el joc de 40 peces. A més, n’hi

haurà un altre de 20, l’anomenat pack travel per als turistes o aquells que vulguin tenir un primer contacte amb aquesta proposta, però també per respondre a les demandes dels fans castellers que es queden curts amb les construccions que permet fer el joc de 40 peces. Amb motiu de les comunions han estrenat una edició especial que inclou el tradicional joc de 40 peces amb una original medalla de plata feta a mà amb la figura del Nan Casteller gravada, acompanyada d’un collaret de diferents colors i una enxaneta. Els més menuts també podran gaudir de les construccions del Nan Casteller, ja que al juny sortirà a la venda un joc per a infants d’1 a 3 anys: “és un joc de construcció molt “xulo” i no s’assemblarà al de 40 peces, sinó que oferirà una altra experiència”, explicava Tarragona. El darrer producte que han ideat són unes enganxines de colors que aniran col·locades al tors dels castellers per fer les camises o al cap per fer els mocadors. El que és clar és que el Nan Casteller es troba en plena ebullició i les seves creadores en són conscients. Amb prop de 40 punts de venda arreu de Catalunya, quatre dels quals es troben a l’Alt Penedès, al llarg d’aquest 2013 volen ampliar-los fins als 400. Actualment disposen de diversos punts de venda a Reus i una seu, però encara no es realitza la venda al públic. Per això, en un futur, els agradaria tenir una botiga pròpia en la qual hi haguessin tots els productes del

 Anna Tarragona, una de les cinc creadores del Nan Casteller

Nan Casteller.

Un dels aspectes que converteixen aquest projecte en quelcom únic és precisament el seu origen. Parteix d’un estudi mediambiental que Tarragona i dues companyes més realitzaven per al Centre

AL JUNY SORTIRAN A LA VENDA NOUS PRODUCTES DEL NAN CASTELLER Tecnòlogic Forestal de Catalunya per tal de millorar l’eficiència en la gestió dels boscos de les Gavarres. Més de la meitat de la fusta que sorgia dels boscos es desaprofitava, per això, van haver de

cercar una utilitat que originés la demanda. Tant és així, que van pensar en peces per jugar. “Les joguines de fusta són una de les poques coses per les quals els pares encara estan disposats a gastar-se més diners”, explicava Tarragona.

Però aquest joc innovador també té una vessant social, ja que està produït íntegrament a Catalunya, en concret al Centre Especial de Treball Xalom, a Lleida. Totes les peces estan tractades de forma manual, un fet que atorga més valor afegit al producte. Fins ara han fet inversions importants en maquinària i innovació per tal de reduir costos de producció i augmentar el marge de beneficis.

“Estem fent un producte semiartesanal i el venem a un preu comercial”, admet Tarragona, que preveu produir un milió de peces durant el 2013.

Dia: 30 d’abril de 2013 - Hora: 10.00 h - Lloc: Celler Avgvstvs Forvm (Ctra. St. Vicenç, s/n. El Vendrell) - Durada: 2 hores aprox.

PROGRAMA Destinataris: Professionals del Sector Turístic i Agroturístic.

Conferenciants: Directora General de Turisme de la Generalitat Il.lma. Sra. Marian Muro Alcalde del Vendrell Il.lm. Sr. Benet Jané Alcalde de Vilafranca Il.lm. Sr. Pere Regull Alcaldessa de Vilanova Il.lma. Sra. Neus Lloveras Alcalde d’Igualada Il.lm. Sr. Marc Castells

Moderador: Sr. Ramon Serrat. Consultor turístic i Professor de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT -Universitat de Barcelona.

Temes a debatre: · El Penedès com a espai de desenvolupament de l’activitat turística. · Importància econòmica del turisme al Penedès. Els beneficis del turisme. · El paisatge del Penedès i l’activitat turística. Relacions amb el medi ambient i sostenibilitat (ambiental, econòmica i social). La planificació.

16

Penedès Econòmic

abril 2013

L’ENTREVISTA

MIQUEL VALLS I MASEDA

President de la Cambra de Comerç de Barcelona

“La Cambra sempre està oberta a les empreses i autònoms” Fa un any, la Cambra de Comerç de Barcelona va crear el Club Cambra per donar servei a les empreses de la demarcació i oferir descomptes de tercers, així com l’accés a una comunitat online per a fer negocis. Passat aquest temps, el balanç és molt positiu, ja que el Club aglutina actualment 23.500 socis i 8 cambres catalanes, a banda de la de Barcelona.

OLGA AIBAR

Miquel Valls Maseda va néixer a Barcelona el 28 de setembre del 1943. Casat i pare de cinc fills, és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, Màster en Gestió Gerencial per l’Escola d’Alta Direcció i Administració i Diplomat en Direcció d’Empreses per l’Institut d’Estudis Superiors d’Empresa.

Valls és president de Fichet Industria, S.L., Espanya, des del 1996 i de Mutual Midat Cyclops. Pel que fa a la seva activitat cameral, és membre del Ple de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona des del 1996. El 1998 va entrar a formar part del seu Comitè Executiu; va accedir a la presidència després del procés electoral de l’any 2002, i va ser reelegit el 2006. També és vicepresident del Consell General de la Fira de Barcelona.

I respecte a la formació?

Quant a formació, la Cambra està treballant juntament amb el Consell de Cambres de Catalunya en la definició del model català de formació dual que permetrà a molts joves actualment a l’atur, formar-se en un ofici mentre treballen en una empresa i això, amb un sou. Una vegada assolida la formació, podran continuar treballant a l’empresa si totes dues parts ho desitgen.

Quantes empreses formen part de la Cambra de Comerç de Barcelona?

La Cambra de Comerç representa el conjunt de les empreses de la demarcació, 3.378 de les quals corresponen al Penedès.

I del Club Cambra?

Fa un any es va crear el Club Cambra per donar serveis a les empreses i oferir descomptes de tercers, a banda de l’accés a una comunitat online per a fer negocis. El Club, en progressiu creixement, aglutina a dia d’avui més de 23.500 socis; i 8 cambres catalanes, a banda de la de Barcelona, s’han adherit a la iniciativa.

Quines són les principals demandes de les empreses?

Actualment, les empreses i els autònoms tenen tres demandes principals: el finançament, la formació i la internacionalització dels seus negocis. La Cambra dóna solucions a tots aquests àmbits a través de la seva seu central a Barcelona i la resta de delegacions al territori.

Quins avantatges els ofereix el Club Cambra?

El Club Cambra els ajuda en aquests tres aspectes de la seva activitat empresarial. En matèria de finançament, la Cambra va signar un acord amb “La Caixa” que posava a l’abast de les empreses del Club una línea de finançament de 2.000 milions d’euros. S’han tancat acords avantatjosos per als socis amb empreses líders com Microsoft, Toshiba, Correus i Fira de Barcelona, entre d’altres.

LES EMPRESES I ELS AUTÒNOMS TENEN TRES DEMANDES PRINCIPALS: EL FINANÇAMENT, LA FORMACIÓ I LA INTERNACIONALITZACIÓ

El tercer aspecte és la internacionalització.

Pel que fa a la internacionalització, la Cambra fa costat a les empreses catalanes en el seu procés d’internacionalització des del principi fins que assoleixen resultats. El Club Cambra com a xarxa virtual de negoci posa a l’abast dels seus membres assessorament i acompanyament en totes les fases però sobretot en la fase inicial. Utilitzem així la xarxa cameral com a “finestreta única” per a la internacionalització. Sense anar més lluny, el passat any vam sensibilitzar 1.300 empreses per iniciar-se a l’exportació, i més de 150 empreses ja van començar les primeres fases del procés.

Quin ús es fa de la comunitat online i de la xarxa cameral?

Quin percentatge de clients s’hi han sumat?

El resultat ha estat francament positiu. Un any després, 8 cambres catalanes han secundat la iniciativa i més de 23.500 empreses s’han adherit al Club. Són empreses de tota classe i condició: grans, petites, mitjanes i també autònoms.

Penedès Econòmic

abril 2013

17

L’ENTREVISTA Sota el lema del ‘Doing business’, el Club ha donat suport a les empreses en qüestions clau com la internacionalització, la formació, l’accés a les TIC i la millora de la competitivitat.

Un dels avantatges del Club era la línia de finançament de “La Caixa” per ajudar els socis a desenvolupar el negoci, línia que es va esgotar ràpidament.

Com es van distribuir les ajudes?

S’establirà algun nou acord en el mateix sentit?

Més de 2.400 empreses s’han beneficiat d’aquest instrument.

Cal remarcar que el 61% de les operacions han estat noves, és a dir, no es tracta de renovacions d’operacions ja existents.

La tipologia d’operacions ha estat diversa: el 26% han estat crèdits, el 24% línies de risc, el 19% préstecs, el 8% renting i el 5% preavals, a banda d’altres. L’èxit de la iniciativa ens anima a seguir a buscar aquest tipus de solucions en exclusiva per als membres del Club Cambra.

juga la Cambra en el si de la comunitat empresarial.

LA CAMBRA, COM A ENTITAT PÚBLICA, VA SER CREADA PER DEFENSAR ELS INTERESSOS DE TOTES LES EMPRESES I AIXÍ HA DE SEGUIR

Quines certificacions i activitats es poden fer a través de les delegacions de les Cambres?

Les delegacions de la Cambra, com la de l’Alt Penedès, són oficines de gestió empresarial (OGE) de l’administració pública catalana, la qual cosa les habilita per efectuar tota mena de gestions davant l’administració.

Foto: Fèlix Miró

Quines són les més habituals?

Depèn de la delegació. Les més habituals són els tràmits en els àmbits de Sanitat, Medi Ambient, Agricultura, carnets d’instal·ladors, comunicacions d’obertura de centres de treball, ajuts al comerç i registres específics d’empreses instal·ladores.

A part de l’OGE, les delegacions fan certificats d’origen, legalitzacions de documents com ara tràmits consulars, certificats especials i quaderns ATA per a l’exportació. Cal no oblidar que la Cambra forma part d’una xarxa de cambres a 180 països de tot el món i s’hi pot accedir des de les nostres delegacions.

Quin suport doneu als empresaris petits i mitjans que, en temps de dificultats, no saben on adreçar-se per assessorar-se tant comercialment com jurídicament?

La Cambra sempre està oberta a les empreses i als autònoms. És el seu ADN. La Cambra, com a entitat pública, va ser creada per defensar els interessos de totes les empreses i així ha de seguir.

Un dels mandats de la nova Llei de cambres, que està a punt d’aprovar-se, serà l’arbitratge jurídic en cas de conflictes mercantils entre empreses. I això és una bona demostració del paper que

Quines perspectives econòmiques veu per a les empreses catalanes per a aquest any?

Les perspectives encara no són bones. El passat mes de febrer, la Cambra va presentar els resultats de l’enquesta de previsions empresarials realitzada a gairebé 3.000 establiments de Catalunya.

Els empresaris preveuen que la facturació, la inversió i l’ocupació continuaran caient el 2013, però a un ritme més moderat que el 2012.

En aquesta enquesta, quins són els sectors que presenten millors perspectives?

Per sectors, la indústria i l’hostaleria són les dues branques que tenen millors perspectives de facturació atès que aquesta es mantindrà pràcticament estable el 2013. La previsió més negativa torna a ser la de la construcció, del -11,8% per al 2013; seguida per la del comerç i la resta de serveis, que preveuen una caiguda al voltant del 5%, similar a la del 2012. La bona notícia la dóna el sector industrial, atès que les empreses preveuen que la inversió industrial augmenti a l’entorn d’un 7% aquest any.

La internacionalització és la clau de la supervivència?

Tenint en compte que la exportació és a Catalunya essencialment industrial és lògic pensar que aquest sector seguirà empenyent del carro de la economia catalana, particularment en la industria química, manufacturera i agroalimentària. Ja no es tracta només de supervivència, la internacionalització ha de ser, mitjançant la indústria i els serveis, el veritable motor de l’economia catalana.

CATALUNYA NECESSITA QUE S’EXECUTIN INVERSIONS EN INFRAESTRUCTURES JA APROVADES QUE PERMETIN MILLORAR LA COMPETITIVITAT DE LES EMPRESES

Creu que es comencen a donar els primers símptomes per començar a sortir de la crisi?

Hem de ser optimistes i pensar que Catalunya té un gran potencial emprenedor i empresarial i que, de cap manera, hem de deixar que es perdi o es dilueixi.

Quines inversions necessitaria Catalunya per començar a sortir de la situació actual?

Catalunya necessita que s’executin inversions en infraestructures, ja aprovades, que permetin millorar la competitivitat de les empreses.

Aquest és el cas, entre d’altres, del Corredor Mediterrani i els accessos ferroviaris al Port de Barcelona. A més, consideren que, en matèria d’infraestructures, el Govern central hauria de donar compliment a la disposició addicional tercera de l’Estatut, que suposaria una inversió de prop de 2.200 milions a Catalunya, l’equivalent al 18% del nostre PIB.

18

Penedès Econòmic

abril 2013

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

I SI ESTIGUÉSSIM SORTINT DE LA CRISI? (PART 3) El control de la gestió pública

E

l professor Joaquim Muns, en un altre dels seus grans articles, publicat en el diari La Vanguardia del 20 de gener de 2013, concloïa després de fer una relació de la quantitat d’errors comesos pels responsables polítics i econòmics aquests últims anys que: “Hem tingut la mala sort històrica que la pitjor crisi en moltes dècades hagi coincidit amb la pitjor classe política en molts anys”.

Al nostre país la manca de preparació dels nostres dirigents en matèria econòmica va serdeterminant perquè, al sumar a la crisi financera internacional una gravíssima crisi interna i anterior, acabés en una catàstrofe social sense precedents.

El problema es va agreujar per l’absència d’independència i professionalitat de gran part dels mitjans d’informació que van ser còmplices de la nefasta gestió que ens ha portat a aquest laberint de ruïna.

La primera fase de la crisi, fins el 2008, va aconseguir camuflar la responsabilitat dels efectes negatius d’una crisi interna, profunda i previsible com la nostra, producte d’una manca de control del sobreendeudament exterior i d’una sobreproducció de vivendes, que va esclatar en el primer semestre del 2006 desplaçant el centre de la responsabilitat de la crisi... altra vegada, Estats Units i fonamentalment, a l’últim trimestre del 2008. I és que, alguns, són capaços de convertir un granet de sorra en un desert i reduir un oceà a una gota d’aigua, si ho exigeixen els seus interessos.

Actualment, continuen emmascarant la responsabilitat dels danys produïts en aquesta etapa d’especulació dels gestors anteriors i desplaçant-la als actuals que intenten, amb el tutelatge de la Unió Europea i dels Organismes Internacionals, salvar-li la vida al moribund que van deixar en el quiròfan i al sector financer que ha gestionat més professionalment la crisi i que ha hagut de fer-se càrrec de les entitats

financeres que havien controlat gestors més propers al món polític, econòmic i sindical que al professional.

He arribat a la conclusió que molts dirigents polítics (i fins i tot socials, sindicals i culturals) tenen tal desconeixement de l’economia que fins i tot ignoren que van ser responsables directes o còmplices dels danys econòmics i socials que tan violentament protesten. O simplement que el seu contacte únic amb la realitat l’obtenen només de la informació que els proporcionen els mitjans anteriorment referits que sempre tenen un responsable anterior, interior o exterior a qui donar la culpa dels drames socials, però mai als quals protegeixen per interessos polítics i/o econòmics.

A propòsit, ja que són tan exigents amb els altres, quan faran una declaració demanant perdó als seus clients per no haver-los informat correctament de la bombolla immobiliària que els ha portat a l’actual situació de desesperació que tan profusa, destacada i fins

HEM TINGUT LA MALA SORT HISTÒRICA QUE LA PITJOR CRISI EN MOLTES DÈCADES HAGI COINCIDIT AMB LA PITJOR CLASSE POLÍTICA EN MOLTS ANYS

i tot gràficament estan descrivint? Els seus lectors van entrar en aquest procés especulatiu perquè no els van avisar dels riscos.

Quins temes van considerar com preferents en els editorials i primeres pàgines en aquest període històric? Per què van sacrificar els drets dels seus seguidors a tenir una honesta i solvent informació, als seus interessos polítics i econòmics?

Amb l’objecte d’assegurar la solvència dels gestors públics, fins que conclogui el règim per exigir la responsabilitat als mals gestors que han començat a generar-se, Holanda ens ofereix un exemple pràctic i econòmic i que funciona des de fa temps. És l’Oficina Central de Planificació Holandesa (CPB), organisme independent d’assessorament del Govern però que, des de fa uns anys, està encarregat d’examinar els efectes econòmics dels programes dels partits polítics que es presenten a eleccions.

La idea principal és la “de donar més claredat i evitar que els can-

didats facin un ús incorrecte de la política durant la campanya”.

En La Vanguardia del 2 de setembre del 2012 es va publicar un article de Beatriz Navarro, sota el títol El antídoto contra las mentiras, del que destaquem les següents frases: “Ajuda a disciplinar els polítics i evitar que les campanyes siguin mers exercicis de retòrica”; “Una quarta part de l’electorat afirma decidir el seu vot a partir del seu informe”; “ És una espècie de segell de qualitat” ; “Els partits són lliures d’enviar els seus programes, però tots aquellsque tenen opcions d’entrar en el Parlament acostumen a fer-ho”.

Així crec que s’eviten competències deslleials, fraus i estafes socials i aventurismes polítics.

Per exemple “el partit de Geert Wilpers (euro escèptic) va enviar al CPB el seu programa electoral sense incloure la seva proposta estrella: la sortida de l’euro i la Unió Europea”. Tampoc estaria malament que elaboressin un informe de com han deixat el país en el moment del cessament del seu govern. ”Espanya, com a part de les condicions del rescat bancari, haurà de crear una oficina econòmica independent d’aquest tipus per assessorar el Govern”.

En un país amb un dèficit en coneixements d’economia com vam acreditar amb la bombolla immobiliària seria una oportunitat d’assegurar el futur econòmic de la població alliberant-la de les propostes a curt termini i electoralistes que ens han portat a l’actual situació de deterioració econòmica, social i política i de passada deixar el control de la gestió pública en mans dels nostres grans i infrautilizats economistes.

Tot això ha de contribuir a donar més serietat i solvència a l’actuació i a les promeses dels polítics i anar eliminant el clima de decepció social i desafecció a la classe política actual. És decebedor que la gravíssima situació econòmica que ens ha imposat un tutelatge exterior

Penedès Econòmic

abril 2013

19

OPINIÓ no hagi servit per a augmentar la responsabilitat i la preparació els nostres representants polítics.

Continuen, molts d’ells, sense entendre res i, per tant, és difícil que comprenguin, a la vista de les experiències d’altres pobles, que “en els països insolvents la direcció política, el seu programa de govern i fins i tot els seus projectes de futur no els decideixen els seus ciutadans sinó altres que no participen en les seves eleccions, el vot dels creditors”.

Com a exemple, l’hem tingut recentment amb la clarificadora intervenció del president del BCE, Mario Draghi, el 12 de febrer, en el Congrés davant uns diputats i periodistes més preocupats, com sempre, pel superflu que per l’essencial: “Tot el realitzat és important per assentar les bases d’un creixement sostenible. I això implica reorientar els principals motors de l’economia (en referència vetllada a la punxada de la construcció i l’immobiliari) i recuperar la competitivitat mitjançant la contenció o reducció de costos, a través de l’augment de la productivitat i la moderació salarial”; “és molt important que hi hagi una política fiscal a mitjà termini, amb retallades en les despeses i augments d’impostos”; “la manca de crèdit és conseqüència també del risc que els deutors no retornin el

crèdit”; “l’economia espanyola té un problema d’excessiu endeutament que només es resoldrà creixent més i això només serà possible amb reformes que augmentin la competitivitat”. Els va demanar complicitat als diputats perquè adoptin les mesures necessàries per corregir els desajustaments i restablir la capacitat de l’economia per crear valor i sobre el rescat financer va deixar el següent avís: ”Només podem considerar aquestes intervencions si el risc de determinades polítiques fiscals queda exclòs. Això requereix la certesa que els governs mantindran la disciplina fiscal i que les reformes corregiran els desequilibris” (La Vanguardia).

Espanya, com comentàvem en un article anterior, al mancar-li la sobirania monetària que li permetria cobrir els desfasaments amb emissió de moneda, estava en una situació semblant al d’una família en la qual els ingressos no cobrixen el seu nivell de despesa familiar, o intentava incrementar la seva renda o estava condemnada a retallar les despeses amb un ajustament interior o que li fessin els creditors, sense condicionaments polítics ni servituds electorals.

Per als gestors públics i pobles en situació d’insolvència que no fan cas als seus deures, us transcric l’avís que a principis de gener d’aquest any va fer el FMI a

LA MANCA DE CRÈDIT ÉS CONSEQÜÈNCIA...

TAMBÉ DEL RISC QUE ELS DEUTORS NO RETORNIN EL CRÈDIT

Portugal: “Recomana escometre una reducció radical del seu sector públic per adaptar-lo a la seva minvada realitat econòmica.

L’informe inclou suprimir entre el 10 i el 20% de les places de funcionaris, noves retallades salarials de fins a un 7% i de les pensions que podrien arribar al 20%, així com més copagament sanitari i una altra reducció de l’import i la durada de l’assegurança de l’atur”.

Què hauria passat si, en lloc d’aconseguir amb tant esforç els fruits de la “consolidació fiscal, el reequilibri de la balança comercial, la millora de la competitivitat de les empreses espanyoles i el sanejament del sistema financer” que ens reconeix el BCE, haguéssim balafiat les nostres energies en reiterades vagues generals i manifestacions violentes, com en altres països? De l’increment dels costos financers que absorbeixen tanta despesa pública necessària, de l’enorme acomiadament d’empleats públics o de la reducció de les pensions i del nivell de vida dels ciutadans, respondran els líders polítics, socials, sindicals i els mitjans d’informació que amb tant entusiasme van dirigir les mobilitzacions socials i que només van provocar l’agreujament de la ruïna dels seus ciutadans o continuaran ocultant-se amb un altre responsable exterior?

I respecte als nostres representants polítics, com intenten encapçalar el malestar social provocat per la catastròfica gestió pública anterior, si van col·laborar o no s’hi van oposar? Quina intervenció pública poden aportar per legitimar la seva actual protesta?

En les votacions parlamentàries durant aquest procés especulatiu, quines iniciatives van prendre per millorar la competitivitat i el finançament del sector productiu, equilibrar les finances públiques i controlar el sobreendeutament exterior i la sobreproducció d’habitatges, que per als més solvents experts són la base de l’actual deterioració social i econòmica?

I, com a exemple més actual, tenim amb l’aprovació del Tractat d’Estabilitat, que 25 Estats signants es comprometen a una coordinació, cada vegada més estreta, de les polítiques econòmiques en la zona euro i a evitar un dèficit públic excessiu per salvaguardar l’estabilitat de la zona euro, en el seu conjunt.

Aquest tractat vincula plenament els països que han adoptat l’euro des de la seva ratificació (12, entre ells Espanya) i va entrar en vigor l’1 de gener del 2013. Suposa una autentica revolució respecte al control de la gestió pública que quedarà enormement condicionada.

20

Penedès Econòmic

abril 2013

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

EL BATERIA DEL TITÀNIC PODRIA SER DE PONTONS Benvolguda Laura, No saps com agraeixo la lectura del teu missatge. El teu alè m’ha arribat en un moment crític.

Què vols que et digui, ho estem passant malament a la nostra empresa. El Sr. Ernest diu que no ens preocupem i que ho està negociant amb els del banc i que aviat ens pagarà les nòmines que ens deu. Però això ja fa temps que ho sentim.

El cas és que les nits se’m fan cada vegada més llargues, mentre els mesos semblen escurçar-se. Els rebuts de la hipoteca, del préstec del cotxe, la llum, el gas... L’Enric no diu res perquè a la ferreteria tampoc no li entren els clients.

Està desesperat. Ja ha despatxat la gent que hi tenia treballant. No sap si haurà d’abaixar la persiana qualsevol dia.

Això s’està fent molt llarg, Laura.

Només ens mana la incertesa i el neguit tossut que qualsevol dia potser no tindrà demà. No saps la sort que tens, malgrat tot el que m’expliques en el teu e-mail.

Avui dia treballar a l’Ajuntament no està gens malament, creu-me.

Quants ho voldrien!

Saps què, m’agrada pensar que des del sector públic encara queda algú, com ara tu, que s’ho mira diferent. Estaràs d’acord que mentre des de l’administració pública uns i altres s’emprenyen per les retallades dels sous i la pèrdua de poder adquisitiu, els d’aquest

costat, tots els dies veiem com es tanquen empreses i s’amputen llocs de treball i la gent es queda al carrer. Mentre els uns teniu assegurat el plat a taula, els altres ja no tenim res segur. El teu món i el meu estan cada dia més allunyats.

L’Enric tampoc no ho porta gens bé. Ell, que a la ferreteria sempre ha estat ben mirat i la gent se l’estima, m’explica que, vulguem que no, si vols ser un ciutadà respectat i tingut en compte, no hauries de sospitar del finançament dels partits polítics, no hauries de posar en qüestió la mateixa partitocràcia, no hauries de criticar el sistema electoral, no hauries de condemnar la indolència de les classes dirigents

AVUI DIA TREBALLAR A L’AJUNTAMENT NO ESTÀ GENS MALAMENT, CREU-ME. QUANTS HO VOLDRIEN!

i, sobretot, no hauries de dubtar de la intel·ligència dels que tenen responsabilitat.

Estic d’acord amb el meu home.

Penso que és millor acceptar que la corrupció en el món de la política només és una anècdota i que tothom acabarà pagant pels seus delictes perquè tots som iguals davant la llei, els borbons i els que no ho som. Si pensem així ens prendran per idiotes però estarem ben mirats, com l’Enric. Però n’estic farta de ser idiota, Laura!

Suposo que te’n recordes d’en Manel. Te’n vaig parlar l’estiu passat a Roses. Sí, aquell. Encara ens veiem, de tant en tant. En sap molt, de tot. Com m’agrada escoltar-lo. Com m’agrada, tot ell. Treballa a la Mancomunitat. Sembla

que estan tranquils, de moment.

L’altre dia m’explicava les dades de l’atur a l’Alt Penedès. Poca broma! Saps que la taxa d’atur ja està per damunt del 17%? Jo flipo. En quatre anys tenim un 43% més de persones sense feina i diu en Manel que aviat arribarem als 9.500 aturats! Qui sap si el pobre Enric i jo mateixa també hi serem en aquest pot.

El més sorprenent és que ningú no hi posa remei. Aquí s’enfonsa el Titànic i l’orquestra no para de tocar el foxtrot. No serà que el bateria és de Pontons? Tinc la sensació que el compàs de 4/4 ha fet que la tripulació hagi perdut els papers mentre el passatge es posa cada dia més nerviós. I l’orquestra toca que toca, i el bateria com si res. Això no s’acabarà bé...

Bé, Laureta, amiga meva, escriume tan aviat com puguis, que friso per llegir les teves coses. Com està el teu embolic amb el regidor de Cultura? Per cert, ja has acabat el llibre de Les ombres de Grey?

No pateixis, ja me’l tornaràs. A l’Enric tampoc no li fan cap gràcia, aquestes novel·les. Em sembla que està gelós.

Molts records per a la mare i la tieta Rosa (elles millor que no el llegeixin, el llibre, i les dades de l’atur millor que no les sàpiguen!).

Petons, Margarida

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

abril 2013

21

VINS&CAVES

TORRES, LA MARCA MÉS ADMIRADA SEGONS DRINKS INTERNATIONAL La prestigiosa revista internacional Drinks International ha atorgat a Bodegues Torres la segona posició en el seu rànquing mundial de vins més admirats del món.

Torres és el primer celler europeu que apareix en la llista de Drinks International. Aquest és el tercer any consecutiu que la publicació inclou Torres en la seva llista de vins més admirats del món, confeccionada per 180 personalitats entre els quals es

EL CONSELL DEL CAVA PARTICIPA A PROWEIN

troben Masters of Wine, assessors, elaboradors i crítics de vi, distribuïdors, educadors, compradors i analistes.

El president de Bodegues Torres, Miguel A. Torres, ha explicat que aquesta distinció suposa “la consolidació de Bodegues Torres com un referent en el món”.

El Consell Regulador del Cava, amb l’Institut de Comerç Exterior (ICEX) ha participat, per segon any, a la fira Prowein, que se celebra anualment a la ciutat de Düsseldorf i que és la cita més important del sector d’Alemanya i una de les més significatives d’Europa.

Després de l’èxit de l’any passat, el Consell Regulador del Cava va decidir impulsar de nou un tast comentat de cava dirigit per la prestigiosa sommelier Yvonne Heistermann.

MEDALLA DE PLATA PER AL VI COSSETÀNIA DE CASTELL D’OR El vi Cossetània Cabernet Sauvignon i Merlot (DO Penedès) ha obtingut una medalla de Plata del Premi Bacchus 2013, el certamen organitzat per la Unión Española de Catadores.

Durant quatre dies, del 15 al 19 de març a Madrid, més de 100 tastadors van degustar 1.500 vins procedents d’arreu del món. El Cossetània Cabernet Sauvignon és un dels vins de la gamma de la DO Penedès que Castell d’Or elabora.

Des de l’empresa estan molts satisfets amb aquest premi.

Freixenet celebra 25 anys de la Codorníu, oberta a implantació a Mèxic nous accionistes La firma acceptaria intercanviar accions amb altres companyies

El Grup Codorníu, l’empresa més antiga d’Espanya, no descarta l’entrada de capital extern a l’empresa, però no d’un grup financer, sinó a través d’intercanvis accionarials o participacions amb altres empreses, i sempre mantenint al voltant de tres quartes parts de la companyia en mans de la família. Una família de 533 membres, dels quals 213 són accionistes.

Precisament, una de les característiques diferencials de Codorníu Raventós (el seu nou logotip corporatiu uneix els dos cognoms de la saga familiar) és que, cada any, es fa una valoració de la companyia perquè, qui vulgui vendre, sàpiga quant val. “A diferència d’altres empreses familiars, els nostres accionistes són lliures d’anar-se quan vulguin”, afirmava Raventós, i l’empresa

reserva un 10% dels beneficis per adquirir les accions dels familiars que vulguin vendre. A més, encara que els 10 consellers representen a les branques familiars, existeix un assessor extern que equilibra.

Com novetats en els projectes de futur de l’empresa, Raventós va explicar que entraran en la distribució de begudes espirituoses aprofitant els seus canals de distribució i va anunciar que, “properament distribuirem tequila”. Pel que fa a la internacionalització, la presidenta del Grup Codorníu va explicar que, en l’actualitat, la meitat dels ingressos procedeixen de fora d’Espanya i que “apostem molt per Àsia aquest any perquè té molt de potencial”. La companyia ja està present al Japó i ara s’ha fixat com a objectiu incrementar la seva presència a la Xina.

A l’acte hi van assistir estrelles del món de la moda i de l’espectacle com Jaydy Michel o Marta Sánchez

 Alguns dels assistents a l’acte celebrat a Mèxic

REDACCIÓ Freixenet va celebrar 25 anys de la seva implantació a Mèxic. La celebració va tenir lloc el 13 de març a la Finca Sala Vivé, al municipi d’Ezequiel Montes, ubicat al centre de l’estat mexicà de Querétaro.

L’acte va estar presidit per Josep Ferrer Sala, actual president d’honor del Grup Freixenet, i Pere Ferrer Noguer, conseller delegat del Grup.

Entre els assistents a la celebració, es trobaven el governador de Querétaro, José Calzada, i l’ambaixador d’Espanya a Mèxic, Manuel Alabart, així com empresaris, mitjans de comunicació i estrelles del món de l’espectacle,

entre les quals la cantant Marta Sánchez i la model i actriu mexicana Jaydy Michel.

Freixenet, que l’any vinent celebrarà el centenari de la firma, és líder mundial dels escumosos

LA CELEBRACIÓ VA TENIR LLOC A LA FINCA SALA VIVÉ DE L’ESTAT DE QUERÉTARO de qualitat i màxim exportador de cava. L’empresa sadurninenca està present a 142 països i, també està implantada a set països amb 18 bodegues.

22

Penedès Econòmic

abril 2013

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

SIMPLIFICA

A

cabo de terminar de leer Increíblemente simple (La obsesión que ha llevado a Apple al éxito) de Ken Segall. Me ha gustado mucho.

Reconozco que me ha enganchado la figura de Steve Jobs y trato de entender cómo ha forjado su Marca Personal. Siempre digo que muchos de los ejemplos de Marca Personal que algunos utilizan son poco acertados porque confunden una imagen creada en un “laboratorio” con lo que realmente son.

Cuando se habla de Obama o de Lady Gaga o ahora con el Papa Francisco para explicar lo que es una persona con Marca Personal creo que se refieren más al personaje que al auténtico ser humano.

Lo que vemos no suele ser lo que son en realidad (o quizás si, pero es dificil saberlo si no los conoces en un entorno menos artificial) sino una imagen creada por un grupo de publicistas. En cualquier caso, creo que la mejor forma de juzgar la huella que alguien ha dejado es dejando que pase un poco de tiempo.

Creo que, cuando no tenemos la posibilidad de tratar con alguien directamente, la mejor forma de conocerla es a través de sus obras o sus acciones o de lo que cuentan aquellos que le han conocido personalmente. Creo que en el caso de Steve Jobs hay algunas buenas obras (aparte de sus cacharros) que nos permiten saber porqué era como era. Y tengo que decir que, a pesar de su mala fama, cada día le entiendo mejor.

Ken Segall, el autor del libro que comento, trabajó mano a mano con Jobs como publicista y explica algunas de las claves del éxito de Apple pero que son simplemente extensiones de la personalidad de Steve Jobs. Creo que muchas de ellas son aplicables al Branding Personal pero básicamente me quedaré con la que está implícita en el libro: La simplicidad.

Menos es Más Dicen que Jobs tenía muy mal caracter y que, en cuanto te descuidabas, te machacaba. Pero lo que había detrás era una obsesión por eliminar lo superfluo, lo que sobra. A Jobs se le daba muy bien decir que no. Y creo que esa es una de las cosas más complicadas

sencillez, claridad y simplicidad.

Si sabes perfectamente lo que quieres, lo que te define y lo que puedes ofrecer y consigues expresarlo en pocas palabras, será más fácil que te recuerden que si te presentas de un modo complejo y queriendo abarcar todo.

para la mayoría de nosotros.

En la vida en general y en dospuntocerolandia en particular nos vemos sometidos a multitud de peticiones y de tentaciones que nos complican la existencia.

Cada vez que aceptamos una solicitud, instalamos una nueva aplicación o nos suscribimos a un blog o aceptamos la petición de un “amigo” en Facebook nuestra vida se complica un poco más.

Creo que, como he comentado alguna vez, en La Red confundimos los términos Accesible y Disponible. Una cosa es que estés localizable y otra muy distinta es que estés obligado a responder o a dedicar tu tiempo a cualquiera que te pide algo simplemente porque te ha encontrado en Google y espera que le dediques una parte de tu vida a cambio de nada.

No tengas miedo de decir que no. Y al que no le guste, ya sabe donde tiene la puerta. La vida es demasiado corta para perder el tiempo en chorradas.

LA VIDA ES DEMASIADA CORTA PARA PERDER EL TIEMPO EN CHORRADAS

Los perfiles claros y el chocolate espeso Una de las primeras cosas que hizo Jobs al volver a Apple tras su “exilio” fue reducir al mínimo los productos de su empresa. Mientras otras empresas no hacen más que complicarlo todo sacando nuevos modelos y variaciones mínimas de sus productos, en Apple decidieron quedarse con lo imprescindible.

Los profesionales nos comportamos de forma parecida a cualquier empresa distinta a Apple.

Nos dedicamos a acumular y a mostrar un montón de cosas que nos definen. No hay más que ver algunos perfiles en Twitter. Pero si dices que eres muchas cosas, lo más probable es que acaben pensando que no haces bien ninguna de ellas y además generarás mucha confusión.

Creo que, desde el punto de vista del Branding Personal, es importante tener claras muy poquitas cosas y saber transmitirlas con

La carrera de la rata dospuntocero Aplicar el concepto de simplicidad a la Marca Personal sería muy extenso pero terminaré con otra cuestión relacionada con lo que explica en el libro sobre la tendencia a acaparar cosas inútiles. Comenta su autor que una de las claves del éxito de los “cacharros” de Apple se debe a la obsesión de Jobs de eliminar lo superfluo. Mientras otras compañías se dedican a añadir funcionalidades absurdas, en Apple podías ganarte una buena bronca si proponías algo que no añadiese valor.

Creo que los que “vivimos” en dospuntocerolandia acabamos sintiendo cierta ansiedad cada vez que aparece una aplicación nueva. Parece que hay que probarlo todo, usarlo todo y estar en todas partes. Eso no es cierto. Poco a poco nuestra vida está siendo tomada por un montón de obligaciones autoimpuestas que nos están volviendo gilipollas y que apenas aportan algo a nuestra existencia.

Creo que es hora de quedarnos con lo que realmente aporta algo y recuperar parte del tiempo que perdemos buscando algo que ni siquiera sabemos que es. Además, esta semana empieza la primavera y seguro que disfrutaremos más dando un paseo que creando perfiles en una de esas nuevas herramientas que surgen cada quince minutos y que van a “revolucionar” nuestra vida.

Dicen que Steve Jobs era insoportable, incluso una mala persona, pero supongo que muchos de los que dicen eso es porque han sufrido en sus carnes la obsesión del genio de Apple por hacer las cosas sencillas. Y quizás ahí está la clave. La complejidad tiene el mayor aliado en nuestro miedo al rechazo. Preferimos aceptar cosas y relaciones inútiles que nos complican la vida en vez de contestar con un rotundo NO (y que nos “unfolloween”).

Penedès Econòmic

abril 2013

23

VINS&CAVES

“El Penedès, tasta’l” promociona els plats de km 0 a través dels restaurants Una quinzena de restaurants i una dotzena de restauradors de la comarca participen en el projecte, impulsat pel Consell Comarcal de l’Alt Penedès OLGA AIBAR Promocionar els productes agroalimentaris del territori a través de les cartes dels restaurants i reforçar l’oferta turística del Penedès. Aquest són els principals objectius del projecte “El Penedès, tasta’l”, impulsat pel Consell Comarcal de l’Alt Penedès amb el suport de la Diputació de Barcelona.

En la iniciativa hi participen una quinzena de restaurants i 12 productors agroalimentaris de l’Alt Penedès, però està oberta a nous establiments i productors.

Els restauradors inclouran a les seves cartes 12 plats (quatre primers, quatre segons i quatre pos-

S’OFERIRAN 12 PLATS AMB PRODUCTES DE QUILÒMETRE ZERO PROPIS DEL TERRITORI tres) amb productes de quilòmetre zero propis del territori, que variaran segons la temporada.

Entre aquests, s’hi troba un xató amb gall del Penedès, uns canelons cruixents d’ànec mut o una mousse de catànies amb gelat d’ametlla.

A més de la ciutadania del Penedès, el projecte vol arribar especialment al públic de l’Àrea

Metropolitana de Barcelona que, per la seva proximitat, és el client potencial més important.

Durant la presentació del projecte, que va tenir lloc al castell de Sant Martí Sarroca el 18 de març, el president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Francesc Olivella, va afirmar que l’objectiu és lligar el sector agroalimentari amb l’enoturisme perquè la gastronomia autòctona del Penedès sigui “un element més de dinamització econòmica i de creació de llocs d’ocupació”. Per la seva banda, la presidenta del Gremi d’Hostaleria i Turisme de l’Alt Penedès, Dolors Pons, va explicar que “ hi ha una gran varietat de productes que s’han tingut en compte a l’hora de crear la iniciativa, des d’olis, formatges, embotits o aviram”.

La vicepresidenta del Consell Comarcal, Lluïsa Llop, va apuntar que “aquest no és un projecte

de quatre dies. Des del 2007, el Consell Comarcal, juntament amb l’associació de productors, treballem per potenciar els productes propis de la comarca vinculats als sectors agroalimentaris i de la restauració i per activar nous canals de comercialització per les empreses artesanes. L’objectiu és posar el nostre paisatge i entorn en un plat que serviran els nostres restaurants”.

L’alcalde de Sant Martí Sarroca, Ramon Carbó, va agrair el fet que s’hagués escollit el seu municipi per la presentació del projecte i va afirmar que “el sector agroalimentari és vital per a l’economia del país. És un dels que més exporta, però té un greu problema: que el que es produeix, el venen només quatre grups distribuidors”.

A l’Alt Penedès, hi trobem una gran oferta gastronòmica vinculada als productes de la terra que, a

la vegada, li atorguen una identitat pròpia, lligada als sectors turístics i culturals de la comarca.

Per aquest motiu, els impulsors de “El Penedès, tasta’l” consideren que la gastronomia local “ha d’esdevenir un reclam turístic que permeti que els visitants a l’Alt Penedès identifiquin la cuina lo-

LA GASTRONOMIA LOCAL SERÀ UN RECLAM TURÍSTIC cal com una cuina singular i sigui un element més d’atracció de visitants a la nostra comarca”.

Xavier Mestres, president de l’Institut Català de la Cuina, va apadrinar la presentació del projecte, al qual van assistir repre-

sentants de la Generalitat i de la Diputació, que van mostrar el seu suport.

Les receptes per elaborar els plats, la informació sobre els restaurants que els serveixen i la informació sobre les empreses integrades dins l’Associació de Productors Artesans es poden trobar a l’espai web www.elpenedestastal.cat. Els establiments i els productors adherits al projecte tindran un distintiu que els identificarà perquè el públic els pugui reconèixer.

Per començar a fer difusió i donar a conèixer el projecte, es va elaborar un calendari per a aquest any en el qual cada mes és representat per un dels plats escollits per incorporar a la carta dels diferents restauradors del Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme de l’Alt Penedès. Aquest calendari es va distribuir durant la Fira del Gall i de Santa Llúcia.

24

Penedès Econòmic

abril 2013

OPINIÓ

JOAN PERE BEJARANO BADELL Graduat Social del Bufet Vendrell Corbalan & Associats

LA VIABILITAT DE LES PENSIONS A CATALUNYA

A

rran de la multitudinària manifestació a favor del dret a decidir, de l’autodeterminació i la independència per Catalunya del passat 11 de setembre de 2012 a Barcelona, han estat nombrosos els interrogants que a molta gent se’ns han creat i també, per què no dirho, ens han fet crear.

Un d’aquests interrogants que a molta gent li balla pel cap i que, ràpidament, certs sectors contraris a un procés de secessió catalana van apressar-se a escampar, va ser el futur de les pensions en una Catalunya independent.

Tradicionalment en aquest país el tema de les pensions sempre ha estat aquell comodí que tens a la baralla de cartes i que l’has de col•locar al millor lloc per sumar més punts. I és que quan es tracta de sumar vots, difondre confusió o alimentar la por, entre d’altres, el pensionista és el blanc fàcil.

Vist l’èxit de la manifestació de l’11 de setembre, el Govern central de Madrid ràpidament va afirmar que, si Catalunya se separava de l’estat espanyol, els primers damnificats serien els pensionistes atès que –suposadament- Catalunya era, per si sola, incapaç de sostenir el sistema de pensions.

Una cosa és ben clara d’aquesta afirmació i cal donar la raó als que la sostenen: és el fet que, probablement, Catalunya no podria fer-se càrrec de les pensions. El que és més dubtós és que fos fruit de la seva condició d’estat independent. Així doncs, el motiu pel qual una futura Catalunya independent no podria fer-se càrrec de les pensions seria el mateix pel qual no podria fer-se’n càrrec l’estat espanyol o qualsevol altre estat, que no és altre que la greu crisi econòmica en què es troben diversos estats de la Unió Europea.

Caldria però, abans d’aprofundir en el tema, veure molt per sobre els 2 principals sistemes per generar les pensions de jubilació: el sistema de capitalització i el sistema de repartiment.

En el sistema de capitalització el treballador va generant unes cotitzacions que es van acumulant

en forma d’estalvi. Aquest estalvi s’inverteix en diferents fons que, a la seva vegada, generen uns beneficis o guanys. D’aquesta manera es va engreixant una guardiola que, quan el treballador decideix jubilar-se, rep una administració d’aquest total generat al llarg dels anys.

En el sistema de repartiment, pel qual es regeix actualment l’estat espanyol, les pensions dels jubilats actuals es financen amb els ingressos per cotització dels treballadors actuals. És a dir, el que cotitzen els treballadors actuals serveix per pagar les pensions dels pensionistes actuals.

Dins del sistema de repartiment també hi ha la figura del Fons de Reserva, el qual s’alimenta del sobrant -si n’hi ha- de les cotitzacions dels treballadors, un cop pagades totes les pensions mensuals. Així, el govern té l’obligació d’invertir aquests diners sobrants en productes de màxima qualitat, habitualment deute estranger, generant així el màxim de guany amb el mínim risc. El fons seria com una guardiola que respondria en cas que un dia els ingressos dels treballadors no fossin suficients per satisfer les pensions.

Un cop definits els sistemes, resulta evident que en un hipotètic escenari on Catalunya fos un estat propi el sistema de repartiment tindria la mateixa sostenibilitat, atès que seguiria havent-hi treballadors a Catalunya, per tant, se seguirien ingressant cotitzacions i aquestes es destinarien a les pensions. En cap cas es posaria en perill un possible fons estalviat dels treballadors atès que, en primer lloc, no existeix; i en segon, el nostre sistema no és de capitalització. Les cotitzacions que en el seu dia van fer els treballadors que ara són pensionistes van ser destinades a pagar les pensions dels jubilats d’aquell moment.

En el sistema de repartiment les cotitzacions no generen una pensió futura sinó que són pel dia d’avui.

Si encara volem anar una mica més enllà ens trobem que un estat propi no solament podria garantir les pensions actuals sinó que, possiblement, les milloraria. Pot

semblar una bogeria, però analitzem 3 punts importants i veurem que no és tan descabellat.

Hem explicat que la pensió actual s’alimenta de la cotització del treballador actual. Per tant, hi ha 3 factors que influiran en el valor de la pensió. El primer, el nombre de treballadors per pensionista.

El segon, els ingressos subjectes a cotitzar a la Seguretat Social dels treballadors actuals. I, per últim, els percentatges de cotització que s’apliquen sobre el salari dels cotitzants.

Actualment a Catalunya la proporció és de 2,54 treballadors per pensionista, un índex superior al d’Espanya, que se situa en 2,48 treballadors per pensionista. Que significa això? Doncs que a Catalunya hi hauria més treballadors ingressant per pensionista; és a dir, increment de pensió.

Pel que fa al salari mitjà, a Catalunya és de 24.449 euros anuals, davant dels 22.790 euros anuals de la resta de l’Estat. Què significa això? Doncs que de cada treballador sortirien més ingressos de cotitzacions atès que el seu salari és superior; és a dir, increment de pensió.

Si, finalment, es conserva el mateix percentatge sobre les cotitzacions que es ve aplicant fins ara, es produeix un efecte “guardiola” en què el valor de la pensió s’incrementa de mica en mica pels motius que hem descrit: més treballadors per pensionista i més diners ingressats per treballador. Segons l’estudi realitzat pel Col·lectiu Wilson es preveu que les pensions catalanes podrien experimentar un increment d’un 10% sobre les actuals.

Per últim, anem a analitzar el denominat Fons de Reserva de la Seguretat Social, la seva gestió i el paper que hi juga Catalunya. Veurem més endavant si la pregunta “Pot garantir Catalunya les seves pensions en cas d’independitzar-se?” es pot invertir a “Tenen garantides les pensions els catalans dins d’Espanya?”

Anteriorment hem explicat que el sobrant de les cotitzacions dels treballadors, un cop pagades totes les pensions, es destinen a un fons la finalitat del qual és garan-

tir les pensions en cas que el sistema de repartiment no fos viable per si sol. Aquests diners del fons són gestionats de tal manera que es produeixin beneficis i, així, incrementar-lo. La fórmula més habitual és la compra de deute públic. Ara bé, aquesta inversió amb deute públic està regulada amb una normativa que obliga a diversificar els fons, no concentrar tot el capital en un sol producte i, sobretot, capitalitzar-los en mercats denominats de màxima qualitat (AAA). Amb aquestes mesures el que es busca és minimitzar el risc de pèrdues de diner públic.

Actualment, el Govern espanyol, allunyant-se de la normativa anteriorment explicada, ha procedit a retirar els fons a deute públic estranger i agrupar-lo comprant deute públic espanyol, assolint uns percentatges del 90%. Així doncs, el 90% dels diners del Fons de Reserva de la Seguretat Social s’han destinat a comprar deute públic espanyol, un deute que per res s’acosta a les directrius que obliga la normativa, ni tampoc es tracta d’un producte de qualitat màxima, ans el contrari, el risc inversor del deute públic espanyol es cataloga amb una qualificació BBB+. A nivell il·lustratiu cal dir que l’any 2010 el Fons de Reserva estava quantificat en 64.000 milions d’euros. No és d’estranyar, doncs, que el Govern es vanagloriï amb les rendibilitats que aconsegueix del Fons de la Seguretat Social invertint en deute públic,

però la pregunta és, a quin risc exposem el propi diner públic?

Tenint en compte la fragilitat econòmica en la qual ens trobem, què passaria amb aquests diners del Fons si experimentéssim una situació d’intervenció de la Unió Europea? O d’un possible rescat?

Podríem recuperar-los per seguir pagant les pensions?

Quin paper hi té Catalunya?

Dues dades molt ràpides: la primera és que el 29% del Fons de Reserva el formen les aportacions de Catalunya. Això és perquè la proporció entre gent ocupada i pensionistes és superior; per tant, un cop pagades les pensions, l’excedent és més alt i, en conseqüència, l’aportació també.

L’altra dada és que la població de Catalunya representa el 16% de la població espanyola. No és gaire difícil poder veure que l’aportació catalana al Fons no és proporcional al seu índex de població.

Resumint, i ja per acabar, si resulta que el sistema de pensions es basa en la proporció de treballadors actius per pensionista actuals; que a Catalunya som més treballadors per pensionista; que aquests treballadors ingressen més diners a la Seguretat Social per tenir un salari més alt i que l’excedent per crear un Fons de Reserva és superior al de la resta de l’Estat... Cal que ens tornem a plantejar si Catalunya pot fer front a les pensions dels nostres jubilats? Com a mínim crec que es mereix el benefici del dubte.

Penedès Econòmic

abril 2013

25

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Una cervesa artesana:

la Rústica Bufona

Després de 25 anys fent d’enòleg, el David Garcia s’interessa pel món de la cervesa, fa proves, llegeix, investiga, viatja i es forma.

Així neix la Rústica Bufona Aquesta és més que una entrevista; és una lliçó de com es fa una cervesa.

Què hi fa un enòleg fent cervesa?

La curiositat em va portar a voler investigar com d’una cosa seca i aspra com és l’ordi en pot sortir un líquid dolç i bo com és la cervesa.

Aviat vaig aprendre que aquest no era un procés fàcil ni lliure de riscos.

Un cop tens el most de la cervesa, que prové de bullir l’aigua amb l’ordi, el procés d’elaboració és força semblant al de vi, però amb la diferència que, com que té molt poc grau alcohòlic, és molt fàcil que es faci malbé.

Obtenir el most és com cuinar, cadascú hi aporta el seu art. Després, el most refermenta dins l’ampolla i ja tenim la cervesa... i tot això en només 7 hores.

Quan vas veure que la teva afició podia esdevenir un negoci?

Vaig començar a fer les primeres cerveses a la cuina de casa. Les donava a tastar a amics i coneguts i veia que agradaven molt.

Vaig fer el primer pla de viabilitat al gener de 2011 i amb recursos propis iniciava l’activitat en un magatzem que tenim a Sarral.

Al cap de 4 mesos em calia ajuda del banc per poder avançar en el ritme de creixement.

He d’anar amb molta cura per no morir d’èxit perquè com que m’ho faig tot sol, la producció, la comercialització... puc córrer el risc de no poder satisfer tota la demanda que m’arriba.

On vens la Rústica Bufona i com la dónes a conèixer?

Tinc una pàgina a Facebook, però la venda la faig directament a mercats, fires artesanes, fires cerveseres... la veritat és que dóna molta satisfacció veure algú que tasta la teva cervesa i et fa saber que li agrada molt. Tinc una parada que és la que munto a totes les fires i on tinc un tirador que jo mateix em vaig construir i on poso a la venda les diferents varietats que elaboro. En aquests moments tinc 12 cerveses diferents, la fumada, la potent, la de farigola... encara que les bàsiques són la rossa, la morena i la negra.

D’on treus l’ordi per a poder elaborar la cervesa?

L’importo de països amb tradició cervesera, a casa nostra no n’hi ha.

D’altra banda, he volgut personalitzar tant totes les etiquetes que s’ha acabat convertint en un problema que estic intentant solucionar.

I com has viscut això de ser enòleg i en canvi fer cervesa?

Continuo tenint molta relació amb el món del vi i no sabria viure un setembre lluny del celler. Em feia una mica de por que algú pogués considerar aquesta aventura, com una mena de “traïció”, però la veritat és que no ha estat així.

M’agrada explicar que hi ha moments per a cada cosa, moments per a un bon vi, i moments per a una bona cervesa.

I de què et sents especialment content?

Sobretot d’haver donat el pas, d’intentar-ho, d’atrevir-me a fer-

Quines són les principals dificultats amb les quals t’has trobat?

N’he trobat vàries. Una d’elles és la meva capacitat de producció.

No és fàcil mantenir l’equilibri, mantenint una estabilitat i intentar seguir creixent amb moderació.

El meu objectiu no és pas fer una gran empresa sinó poder-m’hi guanyar la vida i fer les coses ben fetes i tenir-ne el control.

ho. Aquí he de dir que el suport de la Montse, la meva dona, ha estat molt important, m’ha donat suport en tot moment.

Si miro enrere, no hauria imaginat mai que hauria estat capaç d’arribar fins on sóc ara.

També em sento content d’haver sabut vèncer la por. Hi ha dos tipus de pors: la negativa (la que

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- La curiositat, motor de noves idees: un cop més veiem com la curiositat per un producte, les ganes de conèixer el seu procés, porten l’emprenedor a descobrir una oportunitat de negoci.

2- La perseverança. És el valor que permet seguir endavant i no rendir-se quan les coses no surten com estaven previstes.

3- Tocar de peus a terra. És molt important ser conscient dels límits de la pròpia capacitat productiva i de donar serveis, especialment quan el projecte és en solitari.

4- L’objectiu clar: Si no som capaços de veure “el blanc” mai no farem diana. Resulta clau fixar-se objectius, només el fet de plantejarlos, els acosta.

t’empeny a llençar la tovallola) i la positiva (la que et posa en alerta, però que et fa tirar endavant).

I si haguessis de donar algun consell a algú que vulgui engegar el seu projecte, què li diries?

Que és fonamental creure cegament en el teu propi projecte.

També li diria que no és gens fàcil començar, però que aquesta dificultat és insalvable si de veritat no creus en la teva idea.

Al començament tot sembla molt difícil, però aprens a organitzar-te a base d’anar-te equivocant.

També recomanaria a la gent molt creativa que intenti controlar les seves idees... En el meu cas, encara no he consolidat una nova cervesa al mercat i ja tinc ganes de crearne una altra. El client ho agraeix, és clar, però és important donar temps que els productes vagin madurant al mercat, perquè treure un nou producte té el seu cost.

Però, possiblement, la recomanació més necessària és la perseverança quan les coses no surten prou bé. Quan se t’ha fet malbé la cervesa, senzillament has de tornar a començar.

26

Penedès Econòmic

abril 2013

LLIBRES

Biografia i memòries de Juan Roig, el president de Mercadona

Juan Roig, el emprendedor visionario MANUEL MIRA CANDEL ESFERA LIBROS 14,95€

Molt pocs coneixen Juan Roig, president de Mercadona. «Ningú s’explica el que és perquè no ho sembla», s’afirma en aquestes pàgines. No sembla un gurú, ni un visionari, ni un alquimista, ni un geni dels negocis. I, no obstant, podria ser tot això al mateix temps i seguiríem sense sospitar que, darrere de la seva aparença tí-

mida i cardenalícia, s’amaga un dels homes més poderosos i influents del país. La seva sorprenent capacitat d’intuïció el converteix en el gran prescriptor de l’alimentació a Espanya, en el receptador dels productes que consumeixen diàriament més de 12 milions d’espanyols.

L’aparença de la immensitat per als altres és per a Juan Roig la

Si Keynes i Hayek estiguessin vius, què farien per sortir de la crisi?

Keynes vs Hayek NICHOLAS WAPSHOTT DEUSTO 19,95€

Quan la crisi borsària de 1929 va sumir el món en un caos, dos economistes van sortir a la palestra per defensar visions oposades sobre com restaurar l’equilibri econòmic i retornar el món occidental a la senda del creixement.

John M. Keynes, l’economista de Cambridge, argumentava que l’Estat tenia el deure

d’invertir en despesa pública per així reactivar l’economia.

Contràriament, l’economista de l’escola austríaca, Friedrich Hayek, considerava que aquesta solució seria inútil i, fins i tot, perillosa.

En aquest primer enfrontament va guanyar Keynes i, a resultes d’això, la política econòmica keynesiana s’ha vingut aplicant

Claus per a convertir-se en un negociador eficaç i resolutiu

El negociador genial DEEPAK MALHOTRA i MAX H. BAZERMAN EMPRESA ACTIVA 19,00€

L’art de la persuasió i l’estratègia resulta fonamental per a sortir victoriós d’una negociació.

En la nostra societat, el bon negociador té molts números d’aconseguir totes les seves metes a la vida. Saber afrontar un conveni amb l’actitud adequada està a l’abast de molt pocs afortunats, ja que s’ha de tenir un do especial per a saber afrontar

amb encert les diferents oportunitats que se’ns presenten.

Es poden aprendre els trucs del bon negociant? A El negociador genial ens expliquen les diferents tàctiques que hem d’utilitzar per a encarar una negociació i poder complir els nostres objectius, a través de les últimes investigacions realitzades sobre la resolució de

síntesi de l’elemental. Per això els directius de la seva empresa porten a les seves butxaques un cèntim d’euro. Així és com es representa a Mercadona el control de la despesa. «Transportar aire costa diners», ha dit aquest emprenedor il·luminat. Aquest llibre ens endinsa en la singular peripècia de Juan Roig i del seu imperi. El resultat serà de gran interès no només per al públic en general, sinó per a qui vulgui estudiar les claus del seu èxit i endinsar-se en el món

empresarial inspirant-se en el seu exemple.

L’autor d’aquest llibre, Manuel Mira Candel va néixer a Oriola, Alacant, i va estudiar Dret i Periodisme a València i Madrid respectivament. En la seva dilatada carrera professional com a periodista ha estat des de corresponsal a l’estranger fins a director de mitjans, creador d’empreses i columnista en els diaris La Verdad, Información, ABC, Las Provincias i El Mundo.

majoritàriament des de fa dècades, durant les quals s’ha viscut una època de prosperitat sense precedents. No obstant això, molts economistes de diversa índole i líders polítics conservadors han adoptat, també amb èxit, mesures antagòniques i properes a la visió de Hayek.

Arran de la crisi econòmica i financiera de 2008 ambdues corrents tornen a estar d’actualitat. Els partidaris de cada escola es defineixen, uns sobre la necessitat d’implantar

el pensament keynesià per a sortir de la crisi, i uns altres s’inclinen per alleugerir el pes de l’Estat i així reduir les seves despeses, tal com defensava Hayek en els seus temps.

Aquest llibre recupera les doctrines d’aquests dos grans economistes i analitza com discreparien, si estiguessin vius, sobre la gran crisi que ens afecta en aquests moments.

Nicholas Wapshott és periodista, escriptor i col·laborador de diversos mitjans online.

les negociacions i de les pròpies experiències dels autors, El negociador genial atresora totes les claus per a convertirte en un negociador eficaç. El seu mètode ha estat impartit amb èxit als cursos de MBA a la Harvard Business School i és reconegut mundialment.

Amb un llenguatge senzill i comprensible, aquest llibre ens ensenya a descobrir oportunitats, advertir les mentides del contrincant, reconèixer als negociadors capacitats i a revelar

informació encoberta. Gràcies a les nombroses anècdotes de casos reals que ens presenten; la lectura es fa molt amena i entretinguda.

Deepak Malhotra és professor de Negociacions, Organitzacions i Mercats a la Harvard Business School. Ha escrit Yo me he llevado tu queso. Max H. Bazerman és professor també de Negociacions, Organitzacions i Mercats a Harvard. Ha escrit diversos llibres, entre les qualse destaca Puntos ciegos.

Penedès Econòmic

abril 2013

27

VINS&CAVES

Director Penedès Econòmic Economista

La revolució liberal de Thatcher Hem travessat un període on a massa nens i a massa gent se’ls ha fet pensar d’aquesta forma: “tinc un problema, la tasca de l’Estat és resoldre’l!”. O “tinc un problema, aconseguiré un subsidi per a resoldre’l!”. O “no tinc habitatge, l’Estat ha de donar-me’l!”. Fent això traslladen els seus problemes a la societat. Però qui és la societat? No existeix tal cosa. El que existeix són homes i dones individuals, existeixen les famílies. No hi ha Estat que pugui fer res si no és a través de les persones. I les persones es preocupen primer de si mateixes.

Aquesta és una de les moltes cites memorables de la Dama de Ferro. Quan Thatcher va iniciar el seu mandat el 1979, el Regne Unit no només estava sumit en una greu estanflació (caiguda de PIB combinada amb elevada inflació) sinó que, a més, es caracteritzava per l’intervencionisme econòmic, el paternalisme estatal i el corporativisme sindical.

Després de la seva marxa, tot just una dècada més tard, el 1990, l’economia britànica va passar a ser una de les més punteres del món.

Totes les seves polítiques econòmiques es van encaminar a facilitar la creació de riquesa, a garantir la propietat privada i a atorgar un major marge de llibertat als individus. Thatcher va

reforçar el capitalisme i els principis del lliure mercat a Gran Bretanya i va obtenir com resultat els següents assoliments: - Creixement: el PIB per càpita va augmentar un 35% des de 1979.

- Baixa inflació: la taxa va passar del 20% a menys del 5%.

- Ocupació: en tot just una dècada, l’economia britànica va crear dos milions de llocs de treball, reduint la taxa d’atur fins el 6%, gràcies al naixement de mig milió de noves empreses.

- Propietat: les privatitzacions van permetre l’accés a la propietat empresarial a prop d’onze milions de nous accionistes i la liberalització financera i de l’habitatge va permetre que un milió de famílies adquirissin una casa.

No obstant això, més enllà de les estadístiques i deixant la política de banda, el més destacable de la seva agenda reformista va ser que les seves polítiques liberals van convertir l’economia britànica en una de les més pròsperes.

I un fet innegable és que quan va arribar al poder, a l’hivern del 1979, el Regne Unit ocupava el lloc 19è d’un total de 22 països de l’OCDE i quan el va deixar ocupava el segon lloc, tan sols per darrere d’EEUU. Odiada per uns i admirada per altres; descansi en pau.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 21 - abril 2013 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Imma Pulido i Daniel Sancho París Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado i Marga Ciscar

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com E-mails: redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

L’activitat permet aproximar-se al consumidor i mostrar les gammes de vins menys conegudes REDACCIÓ

Bodegues Pinord ha posat en marxa una divertida i original activitat amb la intenció d’aproximarse al consumidor final i mostrar les gammes de vins menys conegudes que elabora l’empresa.

Es tracta del Tupper Wine, que s’ha ideat seguint el famós concepte comercial Tupper, creat fa ja unes dècades, amb presentacions i tast dels productes directament a la casa del client. Pinord organitzarà un tast complet de quatre vins amb servei de copes Riedel i dirigit pel sommelier de l’empresa, una activitat que al client li pot sortir completament gratuïta. Inicialment aquesta proposta estarà delimitada a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb la intenció d’ampliar-la a la resta de Catalunya.

Segons Xavier Nolla, sommelier

 El Tupper Wine Pinord ofereix tastar els vins a casa

de Pinord, l’objectiu és “introduir-nos amb més força al mercat barceloní, on alguns vins del celler vilafranquí són menys coneguts, amb propostes divertides i originals, que cridin l’atenció dels clients i incentivin les vendes”.

Els tastos es podran reservar des de la pàgina web de l’empresa (http://www.pinord.cat). L’única condició és ser un grup entre 8 i 14 persones. Cada participant

haurà d’aportar 10 euros.

D’altra banda, amb la intenció de potenciar les visites i ús de la web, s’ha creat una agenda on s’anirà informant de totes les activitats on Pinord estarà present, de manera que l’usuari pugui conèixer quins actes, fires, tastos, maridatges, etc, té més a prop de casa i pugui conèixer-nos més fàcilment. L’adreça és http://www. pinord.cat/categoria/events.

Vallformosa edita plaques de cava per lluitar contra el càncer Diferents associacions i fundacions que lluiten contra el càncer rebran suport econòmic del celler OLGA AIBAR Vallformosa ha presentat les accions solidàries que impulsa el celler, en col·laboració amb l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

Entre aquestes, es troba el 5è sopar solidari que tindrà lloc el 12 de juliol. Un 80% dels diners recaptats durant aquest acte aniran destinats a l’ICO i un 20% a Ampert per finançar els projectes “Prevenim el càncer i apostem per la vida” i el transport dels pacients des del seu domicili fins l’hospital Duran i Reynals.

En aquest sopar solidari, l’any passat es van recaptar 18.016 euros, dels quals 14.413€ van anar destinats al projecte “La comunicació cura. Construcció d’una plataforma digital” de l’ICO i 3.603€ per finançar el transport de pacients de l’Associació Ampert.

A més dels sopars solidaris que or-

Foto: Fèlix Miró

MARC BARELLA HERNANDEZ

Neix una divertida i original proposta:el Tupper Wine Pinord

 Moment de la presentació de les activitats al Vinseum

ganitza el celler, també ha iniciat una acció solidària que permetrà augmentar l’aportació econòmica a diferents associacions i fundacions que lluitin contra el càncer.

Per cada ampolla de cava venuda, el celler contribueix amb associacions d’arreu del món que lluiten contra el càncer. Cada ampolla

de cava Vallformosa portarà una de les 6 xapes especials que s’han dissenyat amb el logotip de les associacions que rebran l’ajuda i amb el lema: “Beu amb elegància, actua amb responsabilitat”. Vallformosa calcula que anualment es podran recaptar uns 100.000 euros aproximadament.

28

Penedès Econòmic

abril 2013

HISTÒRIA

100 anys de La història del camell de Camel pot interpretar-se com un dels primers senyals que la bona imatge del tabac i del fumador és cosa del passat.

REDACCIÓ

Richard Joshua Reynolds va fundar en el 1875 la seva empresa tabacalera (R.J. Reynolds Tobacco Co.) als Estats Units, en un poble anomenat Winston, a l’estat de Carolina del Nord, el qual va arribar a ser mencionat com a Camel City a causa de l’enorme fama de la marca. En el 1907 va començar a produir el tabac per a pipa conegut com a Prince Albert. Poc temps després, Reynolds va decidir que era el moment adequat per llançar una marca de cigarretes, i seguint la tendència d’aquells temps pels noms exòtics, va optar per anomenar Camel al seu nou producte, nom que evocava l’orient misteriós i representava bé el tabac turc utilitzat per a la fabricació dels cigarretes.

Camel és una marca de cigarretes fundada l’any 1913 pel citat R. J. Reynolds i pertanyent al grup JT (Japan Tobacco Inc.) el qual és el tercer fabricant de tabac més important del món. Centra la seva producció en la fabricació de cigarretes de tabac ros procedent de Turquia i Virginia (Estats Units).

Les cigarretes Camel eren originalment fabricats barrejant tabacs per fer que tinguessin un sabor suau en contrast amb altres marques, que eren considerades molt més fortes en aquella època.

Aquest tabac va ser promocionat abans del seu llançament oficial per una curiosa campanya publicitària que consistia en jocs de paraules que indicaven simplement que “The Camels are coming” (“Els camells s’aproximen”, és un joc de paraules amb una antiga cançó popular escocesa que diu “...The Campbell’s coming”, canviant el terme Campbell per Camel, camell en anglès). Aquest estil de comercialització va ser un prototip per influir en l’opinió pública respecte a l’entrada d’Estats Units en la primera guerra mundial, i més endavant en la segona. Una altra estratègia de promoció va ser l’ús d’un camell de circ, Old Joe, que era conduït a través de les ciutats per distribuir cigarretes gratuïtament. Van utilitzar a Old Joe com a model per

al camell que apareix en el paquet original. El lema de la marca utilitzat durant dècades era “Caminaria una milla per un Camel!”.

El tipus de tabac més famós d’aquesta marca és la varietat regular de paquet tou, sense filtre, que encara es fabrica. La varietat regular va arribar al seu màxim reconeixement gràcies a famosos com el locutor de notícies radiofòniques nord-americà Edward R. Murrow, que arribava a fumar fins a quatre paquets de Camel diaris, i va fer de les cigarretes Camel el seu senyal d’identitat.

A la fi de 1987, R.J. Reynolds va crear Joe Camel com a mascota per a la marca. El 1991, l’American Medical Association va publicar un informe que afirmava que nens de 5 i 6 anys reconeixien amb més facilitat Joe Camel que Mickey Mouse, Fred Picapedra, Bugs Bunny o fins i tot la nina Barbie. Això va conduir l’associació a demanar a RJR que concloguessin la campanya de Joe Camel. R.J. Reynolds s’hi va negar però les queixes van prosseguir en el 1993 i 1994. El 10 de juliol de 1997, la campanya de Joe Camel va ser retirada i substituïda per una campanya més adulta que satisfeia més els desitjos dels joves de vint anys de conèixer o, en el cas de les compradores femenines, arribar a ser belles i exòtiques dones com les usades en la campanya, amb imatges i vestits típics dels anys 30.

Del 1972 al 1993, Camel va ser el patrocinador principal del Campionat IMSA GT, anomenat Camel GT. Entre el 1987 i el 1991 va patrocinar l’equip Lotus de Fórmula 1 i als anys noranta, l’equip Honda a les curses de motos AMA Superbike. També va ser l’únic promotor i organitzador del Camel Trophy, que es va córrer entre el 1980 i el 2000.

L’any 2005, Camel va realitzar canvis en el format dels cigarrets, imprimint el nom de la marca en el paper del cigarret i canviant el color i el disseny del filtre. En aquest any també es va posar a la venda una nova varietat, la Turkish Silver, una versió més suau de les varietats Turkish Gold i Royal.

Penedès Econòmic

abril 2013

29

VIATGES

Gal·les, un país pintoresc Gal·les té força a oferir. És un lloc fantàstic per fer-hi escapades curtes i vacances plenes d’activitats REDACCIÓ

Envoltat per Anglaterra a l’est, Gal·les és un país petit amb una història pintoresca i uns paisatges esplèndids, entre els quals podem destacar tres Parcs Nacionals i cinc Zones d’Espectacular Bellesa Natural. Amb només 273 km de nord a sud, 96 km d’est a oest i 1.200 km de costa, a Gal·les un mai no és lluny del mar o d’una muntanya. A més a més, però, Gal·les també conté animades ciutats, poblets tradicionals, grans atraccions turístiques i 641 castells. Molts gal·lesos parlen la seva llengua nadiua, el gal·lès, que és un dels idiomes més antics del món.

Els gal·lesos senten força la seva història. Potser és per totes les invasions que han patit. Els conqueriren els celtes, el romans, el saxons, els víkings... i per tot això han esdevingut un poble resistent i orgullós. És difícil resumir acuradament milers d’anys d’història captivadora, així que aquí us presentem una petita mostra amb les persones i les històries més interessants.

Han pres bona cura de les restes del passat. Si hi aneu, descobrireu antics castells on es van lliurar famoses batalles i on es van construir ciutadelles per repel·lir els invasors.

Quina mena de castell us agradaria? Concèntric, quadrat, restaurat, en ruïnes, del segle X, del segle XVIII... N’hi ha 641! Què penseu dels castells de Beaumaris, Harlech, Caernarfon i Conwy al nordoest de Gal·les? Aquests imponents i ben conservats castells d’Eduard I (1272-1307) han estat declarats Patrimoni de la

Humanitat per la UNESCO. El menjar gal·lès és un secret que cal compartir. Gaudeix d’una excel·lent reputació per la seva qualitat i singularitat, i s’enorgulleix d’oferir certs productes de gran exquisitesa.

La cuina inclou formatges tradicionals de Gal·les, el pà dolç Bara Brith, els pastissos gal·lesos i el “cawl”, un substanciós esto-

fat fet amb cansalada, talls de xai gal·lès i verdures, entre aquestes l’emblema de Gal·les, el porro.

Una bona forma d’aprendre sobre el menjar gal·lès és visitar un mercat local. Gal·les en té un total de 27. Alguns d’ells han estat

Castell de Caerphilly

GAL·LES Capital: Cardiff Idioma: Gal·lès i anglès Població: 2.903.085 habitants Superfície: 20.779 km² Port de Cardiff

Moneda: Lliura Esterlina (GBP) Clima: El País de Gal·les es troba dins de l’àrea corresponent al clima temperat. Té un clima marítim variable i és un dels països més humits d’Europa.

Economia: S’ha basat tradicionalment en l’extracció minaire del carbó, amb una producció de fins a 14 milions de tones anyals.

Ara manté el 10 % de la producció mundial del llautó i de fibra òptica

part de la vida de la comunitat local durant segles i segles, com el del poble de Machynlleth, situat al centre de Gal·les, que ha tingut el seu propi mercat des de 1291.

Poderu comprar fruita i verdura fresca de l’hort, directment dels productors: verdures de temporada, sovint recollides el mateix dia, peix fresc, carn orgànica i pots de “chutney” casolà (una conserva agridolça per a carns i formatges)… O per què no visitar també un dels festivals gastronòmics anuals?

Punts de venda del VILAFRANCA DEL PENEDÈS

PENEDÈS ECONÒMIC

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

SANT SADURNÍ D’ANOIA

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· La Rondalla: Pg. Can Ferrer del Mas, s/n

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4 · Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA · Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75

ORDAL · Cal Pelegrí: Avda. Barcelona, 1

30

Penedès Econòmic

abril 2013

TECNOLOGIA

El que tenen en comú Bankia, Pokemon Sergio Ramos, Rajoy i Gran Hermano Google ha publicat la llista d’aquells termes més cercats durant l’any 2012. Semblaria una llista intranscendent, de tota manera són aquesta classe de classificacions les que ens ajuden a crear una imatge precisa de la realitat.

JOSEP BARELLA Una paraula ha ocupat la ment dels espanyols durant molts dies.

“Bankia” s’ha convertit en el malson de molts i en la vergonya nacional de tants altres. En el segon lloc de paraules cercades amb més creixement al llarg de 2012 trobem el portal de televisió “mi tele”. La prima de risc amb les alces fatídiques i les seves baixes poc favorables és el tercer concepte en aquesta llista.

A la primera, li segueix l’edició de Gran Hermano número 13, la pel·lícula Lo imposible i el joc de Smartphone “apalabrados”.

En el lloc número set tornem a trobar-nos amb la crua realitat amb el concepte “Reforma laboral 2012”. Els llocs 8 i 9 fan oblidar la crisi i són el gran salt espacial de Felix Baumgartner i el ball coreà Gangnam Style.

Finalment trobem el portal de “Servei a l’ocupació” com 10 a la recerca. En resum, les nostres recerques com la nostra realitat han estat una confrontació entre les ànsies per oblidar la crisi amb banalitats i la crua certesa d’un país en hores baixes.

El 2012, però, va estar marcat per la sorprenent revelació que va fer l’anuari de la consultora americana d’internet ComScore. Segons aquesta, el nombre de cerques realitzades a la xarxa a partir de cercadors durant l’últim any, va disminuir en un 3 per cent. En casos com el de Yahoo! fins catastròfiques xifres del 19 per cent. De tota manera, en contra d’aquesta xifra el nombre d’internautes va augmentar en un 4 per cent. Això significa que els usuaris empren un 7 per cent menys els cercadors per trobar la informació que necessiten.

S’ha acabat la llarga vida de pàgines com Google o Bing? Afirmarho és una estupidesa de mesures colossals. No obstant això, sí que podem dir que els internautes estan adoptant noves formes de relacionar-se amb internet. Es tracta d’uns usuaris més madurs que tenen els seus portals de referència i que ja no estan tan perduts com fa 10 anys. D’altra banda dos fets ajuden a comprendre aquesta situació. En primer lloc,

vam descobrir que els internautes fan recerques en plataformes que abans no eren emprades per a tal cosa. Quan algú vol saber sobre un llibre no es dirigeix a Google.

Ara el que fa és buscar a Amazon.

Altres pàgines com Facebook o eBay també compleixen aquesta característica. En segon lloc, també han estat molt importants els smartphone en aquest procés.

Quan es tracta de bregar amb un teclat més petit que la mà, millor no perdre el temps buscant en un motor genèric, millor fer-ho directament en plataformes especialitzades.

Tot i aquesta evident baixada en el seu ús, si hi ha tres firmes que actualment tallen el bacallà a Internet clarament són Google, Twitter i Facebook. Tot el que toquen es converteix en or i amb la publicitat mòbil no podia ser d’una altra manera. Els ingressos que les companyies facturen a dia d’avui pels seus guanys a través d’aquest negoci són astronòmics. Sense cap dubte, l’empresa que s’emporta la palma és Google. El gegant d’internet és el líder indiscutible d’aquest mercat i es calcula que per al 2013 facturi la xifra de 4.800 milions d’euros per la seva publicitat mòbil. A més, segons la firma eMarketer, Google podria augmentar els seus guanys per avís a través de dispositiu mòbil en un 84 per cent, facturant més de 3.000 milions d’euros. El segueix Facebook a anys llum. La firma ha facturat en el 2012 un total de 257 milions d’euros i espera, per a 2013, facturar gairebé 650 milions d’euros. Seguint a la firma de Mark Zuckerberg trobem Twitter. La xarxa social de microblogging es queda en 102 milions d’euros per a aquest any i espera guanyar 189 per al següent.

Les bones notícies per a Google, però, no acaben aquí. Per quarta vegada, l’empresa de tecnologia ha estat triada com millor empresa per treballar als Estats Units, segons la llista elaborada per Fortune en la qual brillen per la seva absència Apple i Facebook. Segons les dades aportades, el nombre d’empleats de Google -més de 50.000- augmenta al ritme dels seus ingressos (38.000 milions de dòlars el 2011).

Els top ten de les cerques a Internet el 2012 Paraules cercades amb major creixement a Espanya Bankia mi tele prima de riesgo Gran Hermano 12+1 Lo imposible Apalabrados Reforma laboral 2012 Felix Baumgartner Gangnam style sepe Paraules cercades amb major creixement al món Whitney Houston Gangnam Style Hurricane Sandy iPad 3 Diablo 3 Kate Middleton Olympics 2012 Amanda Todd Michael Clarke Duncan BBB12 Personatges més cercats a Espanya Whitney houston Paula Echevarría Adele Michel Telo Esperanza Aguirre Dani Montesinos Manolo Preciado María de Villota Andrea Fabra Manuel Fraga Imatges més cercades a Espanya Pokemon Flores Fondos de pantalla Paisajes Cristiano Ronaldo Mario Casas Selena Gómez corazones tatuajes Samsung Galaxy Cançons més cercades a Espanya Yo te esperaré Ai si eu te pego Someone like you Perdóname Gangnam style Balada boa Tanto Una vaina loca Rain over me Lágrimas desordenadas Llocs turístics més cercats a Espanya Londres

París México San Francisco Barcelona Turquía Israel Berlin Los Ángeles Madrid Pel·lícules més cercades a Espanya Ted Lo imposible Prometheus Intocable Shame Sherlock Holmes 2 Los descendientes Carmina o Revienta Skyfall El Caballero oscuro la leyenda renace Programes de televisió més cercats a Espanya Gran hermano The walking dead Gandia Shore Jersey Shore Eurovision 2012 El Hormiguero Atrapa un millón Sálvame Deluxe Anatomia de Grey La Voz Esportistes més cercats a Espanya Sergio Ramos Fernando Torres Gerard Piqué Mourinho Iniesta Pep Guardiola Ricky Rubio Tito Vilanova Iker Casillas Equips de futbol més cercats a Espanya Sevilla FC Barcelona FC Valencia FC Real Zaragoza FC Rayo Vallecano Granada CF Real Sociedad Chelsea Real Valladolid CF Real Madrid CF Esportistes olímpics espanyols més cercats a Espanya Mireia Belmonte Pau Gasol Rudy Fernández Anna Tarrés David Cal

Juan Carlos Navarro Andrea Fuentes Marina Alabau Maider Unda Álvaro Domínguez Marques de roba més cercades a Espanya ZARA El Corte Inglés Pull and Bear H&M Adolfo Domínguez Bershka Sfera Women Secret C&A Purificación García Llibres més cercats a Espanya Juego de Tronos Los juegos del hambre 50 sombras de Grey Baila baila baila El invierno del mundo Misión olvido Palmeras en la nieve La caída de los gigantes No te escondo nada Las horas distantes Polítics més cercats a Espanya Rajoy Andrea Fabra Esperanza Aguirre Santiago Carrillo Artur Mas Ana Botella Cristina Cifuentes José Ignacio Wert Cristobal Montoro Rita Barberá Aplicacions més cercades a Espanya el 2012 Twitter Apalabrados Dropbox Angry Birds Instagram Evernote Logis master Pad piggies Whatsapp Idocs Electrònica de consum amb major creixement de cerques al món iPad 3 Samsung Galaxy S3 iPad Mini Nexus 7 Galaxy Note 2 Play Station iPad 4 Microsoft Surface Kindle Fire Nokia Lumia 920

abril 2013

Penedès Econòmic

31