Penedes economic 75

PENEDÈS ECONÒMIC

Preu: 1,00e

Núm. 75 - Març 2018

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

La internacionalització, objectiu de les empreses del Gran Penedès presents a Alimentaria pàg. 4

L’economia del Gran Penedès s’estanca després del creixement dels darrers semestres pàg. 6

El gremi del motor viu una remuntada de vendes, liderada per Seat, al Gran Penedès pàg. 10

Entrevista a Conxi Martínez, Elena Trilla i Sílvia Domènech Membres de l’associació Dones d’Empresa pàg. 16-17

S’incrementa el negoci al voltant de les mascotes al Gran Penedès pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

Març - 2018

L’ANÀLISI

El negoci de les mascotes creix, els animals de companyia es cuiden més i millor

Tot i que els professionals del Gran Penedès noten un augment en el consum de productes especialitzats, qui més se’n beneficien són les empreses grans Meritxell Bayarri Els veterinaris, perruquers canins i botiguers del Gran Penedès coincideixen en el fet que avui dia els animals de companyia es cuiden molt més que fa 15 o 20 anys. Ho noten, per exemple, perquè els propietaris porten molt més al dia les vacunes de les seves mascotes i en el fet que, com que la majoria d’elles viuen a casa, tenen una millor higiene.

Dit d’una altra manera, els animals domèstics es tenen molt més en compte que abans i això repercuteix en la concepció que es té d’ells com també en l’economia familiar.

Si analitzem aquesta situació amb dades, l’estudi més recent prové del passat mes de novembre del 2017. Es tracta d’un informe de Tiendanimal, una de les empreses del mercat estatal que es dedica a la venda d’articles per animals de companyia.

El document, que es titula “I Edición del Estudio Anual sobre Mascotas en España”, es va fer a partir d’una sèrie d’enquestes a més de 2.000 persones i recull que els espanyols destinen a l’any 1.198 euros de mitja en la cura de les seves mascotes. En aquesta xifra s’inclouen uns 332 euros anuals en veterinaris, 86 euros en accessoris i joguines i 780 euros més en alimentació.

Per Rafael Martínez-Avial, CEO de Tiendanimal, darrere d’aquestes dades es percep un canvi d’actitud dels propietaris que es ve produint des de fa

més o menys una dècada. Explica que aquests cada cop vetllen més perquè els animals domèstics tinguin un major benestar i això es tradueix en la demanda de productes i serveis cada cop més especialitzats. De fet, l’estudi al qual fem referència afirma que el nostre comportament amb els animals domèstics ha variat en els últims anys. Les mascotes a poc a poc han passat a ser un membre més de la família i com

Els propietaris demanen cada cop més productes especialitzats i de major qualitat a tals se’ls ofereix la importància, les cures i el protagonisme que això requereix.

Centrant-nos en un àmbit més local, Jesús Martí, propietari del Centre Veterinari Cabell d’Àngels de Vilanova i la Geltrú, coincideix amb Martínez-Avial en el fet que la gent cuida cada cop més dels seus animals de companyia: “Els propietaris tenen consciència de la cura de l’animal en la seva àmplia globalitat. Abans, estic parlant de fa molt temps enrere, la gent només anava al veterinari quan la mascota estava malalta i potser ja era massa tard”. Martí, en aquest sentit, considera que per tenir un ani-

mal en bones condicions cal tenir en compte diferents factors, com una bona higiene, portar al dia el calendari de vacunació i proporcionar-los uns aliments de qualitat.

Aquest últim aspecte, el de l’alimentació, és el que més ha canviat en els últims anys. Pel director executiu de Tiendanimal, “si abans als animals domèstics se’ls oferia el menjar que sobrava dels seus amos o se’ls comprava un pinso molt bàsic per cobrir el seu manteniment, avui en dia ens trobem que hi ha una quantitat immensa de pinsos especialitzats que apareixen en el mercat perquè el consumidor els està demanant”. Martínez-Avial explica que precisament aquests productes, els de l’àrea d’alimentació, són els que més es venen des de la seva empresa.

La multinacional d’aliments per a gossos i gats Affinity també observa una tendència semblant.

Laura Rodríguez, directora de comunicació d’Affinity España, explica que el mercat del menjar per animals presenta un creixement saludable des de fa alguns mesos. Segons Rodríguez, hi ha diferents factors que han contribuït a aquesta situació com el fet que cada cop s’adopten més gossos i gats, hi ha una major vinculació afectiva amb els animals de companyia i que els propietaris es preocupen perquè les seves mascotes tinguin una alimentació saludable. Com a resultat de tot plegat, “els consumidors cada cop trien productes de més valor afegit, productes més específics i

y Pressupost dedicat a les mascotes

ALIMENTACIÓ €

%

<50

38%

50-100

52%

100-200

9%

>200

2%

65 EUROS AL MES

ACCESSORIS I JOGUINES €

%

<50

34%

50-100

36%

100-200

19%

>200

10%

86 EUROS A L’ANY p Font: Tiendanimal

Penedès Econòmic

Març - 2018

3

L’ANÀLISI basats en ingredients naturals”.

Tal com es pot veure en la primera edició de l’Estudi Anual sobre Mascotes a Espanya, la qualitat prima per sobre de la quantitat. Mentre el 76% dels enquestats tenen en compte la qualitat dels ingredients com a principal criteri a l’hora de seleccionar una marca de pinso, un 18% prefereixen mirar el preu.

Així, a través d’aquestes dades, es pot veure com els animals de companyia estan assolint un lloc de rellevància dins de les famílies. Els seus propietaris els hi volen donar el millor i d’aquí ve que es tingui molta més cura d’ells, ja sigui a l’hora de portar-los més sovint a la perruqueria o de comprar una alimentació de qualitat, encara que tot plegat es tradueixi en més diners.

Segons Rafael Martínez-Avial, director executiu de Tiendanimal, durant la crisi econòmica el sector dels animals de companyia ha estat un dels pocs sectors que ha crescut de manera constant i explica que han anat apareixent nous productes superespecialitzats. “Cada cop es ven producte més premium que sol ser més car i, per tant, aporta un bon marge”, afirma. Per la seva banda, la directora de comunicació d’Affinity España, Laura Rodríguez, també destaca que en els últims mesos el mercat de menjar per a

gossos i gats presenta un creixement saludable.

Amb tot plegat, i tenint en compte que a les llars espanyoles hi ha aproximadament 6,4 milions de gossos i 4 milions de gats (segons dades d’Affinity), es pot afirmar que el negoci dels ani-

A LES LLARS ESPANYOLES HI HA

6,4 MILIONS DE GOSSOS i

4 MILIONS DE GATS

mals de companyia està en constant creixement i genera grans beneficis. Hi ha fins i tot, qui ho denomina el negoci milionari de les mascotes.

Centrant-nos en un àmbit més proper, com és el cas del Gran Penedès, els comerços de la zona, però, no són tan optimistes. Tant Jesús Martí, del Centre Veterinari Cabell d’Àngels, com Ricard Guisado, de Ricky Mascotas, coincideixen en el fet que des de l’arribada de la crisi les vendes han baixat i no han tornat als ni-

vells que hi havia abans. A causa d’aquesta situació econòmica, a més, es troben que el preu del menjar per a mascotes ha baixat, i que els fabricants també fan més promocions amb els sacs de pinso.

“Cada vegada hi ha més competència amb els preus –explica Jesús Martí–, a part que la venda per internet també ha afavorit aquesta situació”. El propietari d’aquest centre veterinari de Vilanova i la Geltrú considera que amb internet la gent prefereix comprar els productes de distribució a través d’aquesta via i afegeix que les generacions més joves, al tenir més consciència sobre el món animal, també són les que opten per comprar productes més especialitzats.

Per acabar, tant Ricard Guisado com Jesús Martí estan d’acord en el fet que cada cop es compren més articles per tenir una millor cura de les mascotes.

Per exemple, venen més productes antiparasitaris per evitar que els animals tinguin puces o paparres. En el cas del Centre Veterinari Cabell d’Àngels, Jesús Martí també ha notat que els clients prefereixen portar els animals al seu centre abans que rentar-los a casa. “A la perruqueria tenim els productes adequats, a més, evitem un mal assecat que en un futur podria provar malalties de pell a l’animal”, afegeix.

y Factors de decisió de compra de marca del pinso Qualitat dels ingredients

76%

Té una recepta específica (per a gossos castrats, per a races, al·lèrgies...)

32%

Preu

18%

Marca

11%

Recomanació

9%

p Font: Tiendanimal

En primera persona

Victòria López fa 13 anys que té una gossa, la Uve, una Golden retriever de color clar. Al mes es gasta prop de 40 euros en menjar i perruqueria, que vindrien a ser uns 480 euros anuals. Aquesta propietària considera que portar el gos a rentar avui dia és quasi una obligació: “La gossa conviu amb mi i ha d’estar neta”. En aquest sentit, prefereix portar la seva mascota a un perruquer caní que rentar-la a casa. “Allà ho fan millor i, per exemple, a l’hora de tallar-li les ungles se n’encarrega un professional, cosa que si li fes jo, li podria fer mal”.

A l’hora de comprar-li el menjar, López prefereix triar pinso de qualitat. Creu que és important que el producte sigui bo perquè així li evita problemes d’estómac a l’animal i a la llarga s’estalvia diners en veterinaris. Seguint en l’àmbit de la salut, aquesta propietària de Vilanova i la Geltrú porta la seva mascota a fer-li una revisió mèdica com a mínim un cop l’any.

Amb les vacunes i les analítiques es gasta prop de 80 euros anuals, una xifra a la qual se li han de sumar les visites extres. “Ara fa poc la Uve va tenir una otitis i ja només perquè el veterinari la visités em vaig gastar 30 euros. En aquest sentit, trobo que les visites al veterinari són un pèl cares”.

Pel que fa a la relació que es té avui dia amb les mascotes, Victòria López creu (i desitja) que avui dia els gossos es cuiden més i millor que abans. En el seu cas, considera la seva gossa com un membre més de la família i té cura d’ella en tot el que necessita, ja sigui a l’hora de portar-la al metge, de treure-la a passejar o passar-li el raspall. “Li dedico molt de temps la veritat, més per ella que per mi quasi”.

4

Penedès Econòmic

Març - 2018

ACTUALITAT

L’Alimentaria 2018 fixa com a objectiu la internacionalització de les empreses

Les empreses del Gran Penedès participants enfoquen el saló, que enguany s’ajunta amb Hostelco, com una oportunitat per consolidar les exportacions INTERVIN

Joana Sadurní La 22a edició del Saló Internacional de l’Alimentació i Begudes, coneguda com la Fira Alimentaria, se celebra entre el 16 i el 19 d’abril al recinte Gran Via de Barcelona.

Aquesta fira biennal es divideix en sis zones, i cadascuna d’elles acull els estands de sectors especialitzats: el Multiple Foods, on s’exposen les tendències en alimentació i els productes de gran consum; l’Expoconser, amb les conserves i semiconserves; l’Intervin, saló dels vins, sidres i escumosos; l’Intercarn, que inclou tant productes carnis com productes derivats; l’Interlact, amb productes lactis i derivats; i el Restaurama, saló del food service i l’alimentació fora de la llar.

alimentaria i hostelco esperen l’assistència de 150.000 visitants A més, aquest any cal destacar tres sectors que donaran a conèixer productes molt específics: hi haurà l’espai Premium, que acollirà propostes internacionals per als productes més sibarites i que ja és una iniciativa consolidada; també hi haurà l’Expo Alimentaria Halal per facilitar el coneixement d’aquests productes, ja que la seva demanda creix a un ritme anual del 20%, i el Vinum Nature, dedicat als vins ecològics.

L’Alimentaria compta amb més de 4.500 empreses que provenen de 70 països d’arreu del món i que exposen els seus productes i les seves propostes culinàries, gastronòmiques i de maridatge. La fira ha ampliat els seus límits un 11% i ocupa un ampli espai que supera els 100.000m2 i acull diferents activitats de debat i de coneixement compartit entre les diverses empreses participants, les cultures i tècniques implicades i els visitants i compradors convidats.

A la darrera edició, el 2016, la novetat de l’espai va ser la inclusió del saló Multiple Foods, i aquest 2018 ja serà la zona més gran, amb

“L´Alimentaria és un aparador important tant a nivell estatal com internacional. Volem que l’exportació segueixi creixent i Alimentaria ens proporciona mitjans i contactes per seguir amb la tendència positiva. Enguany hi presentem la nova línia de licors de fruites Teichenné (antics schnapps) i el Gin l´Arbre, 100% destil· lat amb herbes i plantes de la nostra terra mediterrània”.

Marc Teichenné, CEO de Teichenné

27.000m2 i unes 2.000 empreses. Enguany l’espai Restaurama, que va contractar el 100% de les empreses necessàries per omplir el seu espai de 10.000m2 el passat febrer, ha incorporat el Craft Beer Corner, dedicat a la cervesa artesana. A més, el Restaurama se celebra conjuntament amb Hostelco, el Saló Internacional de l’Equipament per a la Restauració, Hoteleria i Col·lectivitats, per potenciar les sinergies entre el sector de la restauració i el de l’hostaleria. Entre Alimentaria i Hostelco, doncs, s’ocuparà una superfície de 110.000m2 amb més de 4.500 expositors (un 27% dels quals són internacionals) i per la qual s’esperen uns 150.000 visitants. Per J. Antoni Valls, director general d’Alimentaria Exhibitions i el saló, la complementarietat entre aquestes dues fires “ofereix una gran plataforma de negoci als professionals” i és símbol de la “constant evolució i l’aposta per sectors innovadors” de l’Alimentaria. Per Valls, aquesta celebració conjunta “contribuirà a posar en valor la gastronomia i les indústries alimentària i turística, sectors de gran importància estratègica en l’economia espanyola ja que representen més del 25% del PIB”.

En aquesta edició, a part de companyies de referència al país com Aigües Fontvella, Farggi o Campofrío, a Restaurama també hi haurà una destacada presència d’empreses provinents d’Itàlia, França, Portugal i Alemanya.

Una altra de les novetats per aquest 2018 és la construcció d’un nou espai dins d’Intervin on s’elaboraran còctels innovadors, el Barcelona Cocktail Art, que ocuparà 700m2 amb una zona d’estands, un escenari i una barra de cocteleria.

Unes 32 empreses del Gran Penedès participaran a l’Alimentaria. La majoria prové de l’Alt Penedès i tindran els seus estands a la zona d’Intervin, on s’estima

el gran penedès participarà a l’alimentaria amb més de 30 empreses que es desplacin uns 33.000 compradors. Les empreses que exposin a Intervin, a més, rebran les crítiques i valoracions d’experts enològics mundials com Jancis Robinson, Nick Lander, Eric Asimov, Richard Juhlin i Pedro Ballesteros, juntament amb diferents xefs i sommeliers. L’objectiu d’aquest espai serà millorar el posicionament del vi espanyol i “amplificar la nostra imatge de qualitat”, com indicava el president d’Intervin Javier Pagés. Però al Gran Penedès no només hi ha empreses vitivinícoles: a l’Alimentaria també hi participaran empreses

d’Intercarn, com Embotits Bundó de l’Arboç o Embotits Mitjans de Moja; empreses de Multiple Foods, com Delica3 -botiga de tes que també es troba a l’Arboç-, Ramon Cusiné Hill S.A. d’Olèrdola o l’empresa de xocolata Simón Coll de Sant Sadurní; empreses de Restaurama, com la distribuïdora de cafè de Sant Pere de Ribes CofeeTech, Olivé Rueda de Vilanova i la Geltrú o Alvilardan de Santa Margarida i els Monjos.

Per les empreses del territori l’Alimentaria és l’ocasió perfecta per aconseguir projecció internacional i donar a conèixer els productes autòctons i les innovacions del mercat. És un espai més on “confirmar i consolidar les línies d’actuació estratègiques”, com apuntava el Director Comercial de Cafès Novell (Vilafranca del Penedès), Francesc Canals; i una via d’entrada “al mercat internacional i a nous clients europeus i de països de parla hispana”, com indicava en David Boada, CEO de Galana Desserts (Olèrdola).

De fet, la presència estrangera és un punt d’atracció clau per a les empreses d’Alimentaria i d’Hostelco. A part de suposar un espai de trobada amb empreses de l’exterior, també és un punt estratègic per l’exportació -aspecte molt recurrent en l’actualitat empresarial del Gran Penedès- perquè acostumen a venir molts visitants d’arreu del món: aquest 2018 s’estima que un mínim del 30% de visitants siguin de fora d’Espanya.

“Aquest any assistirem a l’Alimentaria per consolidar les relacions comercials existents i crear-ne de noves, sobretot a nivell internacional. Per això ja hem assistit a espais com Millésime Bio (Montpellier) o Foodex (Tòquio): les fires són una bona oportunitat”.

Assís Suriol Director General de Can Suriol

RESTAURAMA “Portem molts anys participant a l’Alimentaria, però a les últimes edicions ens estem centrant més en l’exportació. A més, anem notant com la fira es va professionalitzant i cada vegada aposta més per la innovació.”

David Boada, CEO i Màrqueting de Galana Desserts

multiple foods INTERCARN “Presentem a Alimentaria 2018 tot un ventall de solucions de cafè ecològic per revolucionar el sector HORECA, compromtent-nos amb el Medi Ambient. Estem introduintnos amb força al mercat de l’Office consumer service, l’Alta Restauració en càpsula i el Retail.”

Francesc Canals, Director Comercial de Cafès Novell

Març - 2018

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Març - 2018

ACTUALITAT

L’economia del Gran Penedès s’estanca després d’una temporada de crescudes

El darrer Informe de Conjuntura Econòmica identifica una petita aturada però assegura la consolidació de la caiguda de l’atur al Garraf i Alt i Baix Penedès Joana Sadurní Les comarques del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès han experimentat una crescuda econòmica que ara ha arribat en un punt d’estancament, com determina el darrer Informe de Conjuntura Econòmica de la Federació Empresarial Gran Penedès, elaborat per David Moreno i tot l’equip d’Actíva Prospect. Els quatre semestres anteriors la tendència era de pujada i millores econòmiques, a excepció d’aquest últim semestre, on les crescudes han estat menors que fins ara i han deixat uns percentatges generalment estancats.

Tot i així, Moreno afirma que les perspectives de creixement estan a l’alça i en una posició molt més favorable que la que s’havia estimat amb anterioritat. El petit estancament es pot deure a un

el sector de la indústria pren el relleu del sector serveis, AFECTANT DE PLE EL GRAN PENEDÈS canvi de model de creixement: fins ara es basava en les demandes de les llars i els seus serveis, i actualment el sector que ha pres el relleu és la indústria. El Garraf

y Taxes de variació interanuals de persones resgistrades a l’atur. 2006-2017

i el Baix Penedès, líders en creació d’ocupació en serveis, han vist com anaven perdent terreny perquè cada vegada hi ha menys demanda de serveis relacionats amb la llar. La creació d’ocupació del Garraf és la més baixa en la zona del Gran Penedès, reduintse del 2,5% fins l’1,8%; i al Baix Penedès la caiguda passa d’un ritme de creixement ocupacional del 6,7% fins el 2,6%. Amb aquestes xifres, el Garraf ha passat a la 34ena posició del rànquing comarcal en creació d’ocupació, i el Baix Penedès se situa en 23è lloc.

D’altra banda, els sectors industrials que es troben més a l’alça actualment i que lide-

ren la creació d’ocupació, com la metal·lúrgia, no es troben a l’Alt Penedès, que també ha sofert aquesta aturada econòmica i ocupa el 31è lloc en el rànquing comarcal. A més, la creació d’ocupació a l’Alt Penedès es desenvolupa en els treballs assalariats en detriment del teixit empresarial, cosa que pot preocupar les empreses de la zona.

Malgrat això i el sempre present desajustament entre la necessitat de les empreses i l’oferta de formació per la mà d’obra, el Gran Penedès supera l’objectiu de la Unió Europea pel que fa als llocs de treball en la indústria: la Unió Europea planteja arribar al

20% i a la nostra zona s’ha arribat al 33%. Deixant de banda la davallada del quart trimestre la creació d’ocupació el Gran Penedès manté una tendència positiva, que ja ha consolidat la caiguda de l’atur i influeix a l’increment de les millores econòmiques.

Aquest creixement econòmic és extrapolable a Catalunya, ja que ha tingut un creixement que supera la mitjana espanyola (del 3,4% en comparació amb el 3,1% a la resta de l’Estat). Les perspectives determinaven que el quart trimestre de 2017 patiria una davallada econòmica, per causes derivades dels atemptats de Barcelona del mes d’agost i del

tens context polític actual. Però la realitat és completament diferent.

Pel què fa als sectors més significatius, el gran sector que lidera l’economia és la construcció, amb una pujada del 5,3% interanual per abastar les demandes d’habitatge. Al Garraf és on el sector de la construcció té més protagonisme, ja que s’incrementa fins al 7,9%; mentre que al Baix Penedès l’increment és del 4,8% i a l’Alt Penedès arriba al 2,5%.

Un altre dels aspectes que valora l’informe és la sinistralitat, que arreu de Catalunya es redueix 0,3 punts, registrant 8,5 accidents laborals per cada 1.000 llocs de treball el quart trimestre del 2017.

Al Gran Penedès la situació ha estat a la inversa: durant el darrer trimestre hi ha hagut un augment

l’alt penedès ÉS L’ÚNICA COMARCA DEL GRAN PENEDÈS EN QUÈ NO HA AUGMENTAT LA SINISTRALITAT dels accidents del 6,1%, arribant als 1.623 accidents. El Garraf ha incrementat en un 10,3% interanual els accidents durant la jornada laboral, i al Baix Penedès s’ha arribat al 17,8%. Tot i així, la comarca de l’Alt Penedès es desmarca d’aquesta tendència i ha reduït els accidents laborals fins el 3,9%.

Penedès Econòmic

Març - 2018

7

ACTUALITAT

La Fira del Vehicle d’Ocasió de Vilafranca va incrementar un 10% les vendes Els organitzadors calculen que hi van passar unes 7 .000 persones

Olga Aibar La 26a Fira del Vehicle d’Ocasió de Vilafranca del Penedès, que es va celebrar el 17 i 18 de març, va acabar amb un increment de les operacions d’un 10% respecte de l’any anterior, segons els organitzadors, l’Associació de Concesionaris de l’Automoció i la Maquinària Agrícola de Vilafranca.

La fira, per la qual es calcula que hi van passar unes 7.000 persones, va posar a disposició dels visitants més de 500 vehicles de 16 concessionaris, 10 d’automoció i 6 de maquinària agrícola, unes xifres que han suposat la plena ocupació dels tres pavellons i l’espai que hi ha entre ells, fins a sumar un total de 7.500m2.

Pel que fa als vehicles, tot i haver-ne una gran diversitat, enguany destacava l’oferta de Km

0, vehicles de gerència i demostració, pels quals es van interessar molts dels assistents.

El gerent i membre de l’Associació de Concessionaris de l’Automoció i la Maquinària Agrícola

La fira va tenir una gran presència de vehicles de km 0, gerència i de demostració de Vilafranca, Jaume Nicolás, remarcava la potència de la fira a nivell comercial perquè, a banda de les vendes dels dos dies de la fira, sempre s’acostumen a tancar operacions les setmanes posteriors.

Alguns dels concessionaris as-

sistents apuntaven que les vendes havien estat molt sastisfactòries.

Jordi Carbó, gerent d’Autocam, explicava que, en el cas del seu concessionari, havien venut un 50% més, tenint en compte que enguany portaven un centenar de cotxes a la fira, quaranta més que l’any 2017. Pel que fa a la tipologia, indicava que van vendre tot tipus de vehicles, però destacava especialment el fet que un 25% havien estat híbrids.

Per part del Grup Jounou, el cap de vendes de VO, Josep Anton Sánchez, apuntava que “estem molt satisfets perquè aquest any hi ha hagut més gent interessada en comprar i hem venut una micada de tot i amb un target de clients molt variat”. El concessionari va dur 75 cotxes a la fira.

La procedència dels visitants i compradors va més enllà de les comarques del Gran Penedès. Per

això enguany es va fer una campanya de promoció adreçada al públic de la zona metropolitana de Barcelona i de la província. I és que en les darreres edicions de la Fira VO de Vilafranca, es van rebre compradors provinents de

diverses comarques catalanes. El fet que sigui la única fira de la província de Barcelona on s’hi pugui trobar maquinària agrícola d’ocasió, és un factor que també atreu a molts possibles compradors del sector.

8

Penedès Econòmic

Març - 2018

ACTUALITAT

Els productes d’equipament de la persona i de la llar, principals fonts de fuga dels compradors altpenedesencs Els consumidors de la comarca enquestats valoren positivament els horaris i la professionalitat dels establiments, però creuen que l’oferta comercial i d’oci de l’Alt Penedès és poc diversa Olga Aibar L’adquisició de productes d’equipament de la persona i de la llar és un dels principals motius de fuga dels compradors altpenedesencs. La dada, que des de fa temps era una evidència, ha estat confirmada en l’enquesta sobre hàbits de consum i compra 2017 que ha elaborat la Diputació de Barcelona, i que es va presentar el 15 de març al Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

L’estudi analitza les principals categories de compra i consum dividint la comarca en dos sistemes territorials: Mediona-Anoia, i Vilafranca i els seus voltants més immediats.

Els motius de les fugues són la poca diversitat de l’oferta comercial i de l’oferta d’oci respecte la resta de les comarques de la demarcació de Barcelona. El més valorat són els horaris i la professionalitat.

Les dades s’han obtingut a partir de 8.021 trucades telefòniques als responsables de compra de 427 llars penedesenques, que en un 70,5% dels casos eren dones.

Els resultats obtinguts indiquen que la valoració de l’oferta comercial de l’Alt Penedès és d’un 6,32, gairebé un punt per sota de la de la província de Barcelona (7,24). Aquest fet la situa en el penúltim lloc en valoració

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

de les comarques de la demarcació. En el cas del Garraf té una valoració del 6,63% .

En el rànquing de ciutats comercials de la província, la capital de l’Alt Penedès ocupa el desè lloc.Pel que fa a Vilafranca té una puntuació del 6,65 i és molt valorada l’oferta comercial adreçada als infants.

Els altpenedesencs prefereixen comprar els productes quotidians en els supermercats, excepte l’alimentació fresca, que com-

Els supermercats són els llocs preferits per fer les compres de tot tipus de productes parteix quota amb botigues de barri i els mercat municipals. Pel que fa als productes no quotidians, tenen un pes important les botigues de barri amb un 81,8%, seguides del mercats de venda no sedentària, amb un 25,5%.

La majoria de persones que marxen del seu municipi a comprar productes quotidians ho fan als supermercats, mentre que els no quotidians s’acostumen a comprar a botigues de barri o

y Motius de compra a fora el municipi segons categories Mitjana província Barcelona | Mitjana comarca Alt Penedès

MOTIUS Alimentació fresca

Resta d’alimentació

Productes quotidians

Equipament de la persona

Equipament de la llar

Quantitat de botigues

24,2% | 32,3%

23,3% | 30,1%

20,7% | 28,7%

38,7% | 45,3%

34,4% | 42,6%

Varietat de producte

23,0% | 32,1%

25,3% | 37,0%

25,4% | 35,6%

36,2% | 35,8%

34,1% | 32,9%

Preu (més econòmic)

19,6% | 24,9%

22,1% | 34,2%

19,5% | 34,1%

11,1% | 14,8%

17,1% | 20,0%

y Despesa mensual d’alimentació i productes habituals a l’Alt Penedès

23,5%

14,2%

28,0%

24,0%

10,4%

Menys de 280€

De 280€ a 399€

De 400€ a 599€

600€ o més

NC

Mitjana (€): 424,30€ p Font: Diputació de Barcelona

eixos comercials. Els horaris de compra són abans de les 13h en un 50,6% dels casos, i a partir de les 17h en un 19,4%.

Pel que fa a la despesa mensual en alimentació, a l’Alt Penedès és de 424 euros i al Garraf de 421 euros.

La cap del servei de Comerç Urbà de la Diputació de Barcelona, Maite Bosch, també apun-

No ho pensis... fes-ho!

Hi havia una vegada... un ós mandrós que vivia en un lloc molt transitat de la selva, per allà passaven els lleons quan sortien a fer exercici, les mosteles donaven petites passejades per allà i així molts animals concorrien el lloc. Un dia el mandrós va pensar: - Seria bon negoci posar una venda d’entrepans aquí, atès que aquest és un lloc molt transitat.

L’endemà al veure el mandrós la gran quan-

titat d’animals que passaven per allí, va pensar novament: - Seria bon negoci posar una venda d’entrepans aquí, atès que aquest és un lloc molt transitat.

A la setmana següent el mandrós novament va veure una gran quantitat d’animals passant per allà i va pensar novament: - Seria bon negoci posar una venda d’entrepans aquí, atès que aquest és un lloc molt transitat.

tava la importància que es dóna a la comarca als productes ecològics, de proximitat o directament del productor, que està per sobre de la mitjana de la demarcació.

Destaca Vilafranca del Penedès pels productes de fruita i verdura.

Pel que fa al pes de les compres per internet, és lleugerament inferior a la mitjana de la demarca-

A la setmana següent el mandrós estava furiós i va sortir cridant i barallant -se amb el tigre qui havia posat un negoci de venda d’entrepans; just en el lloc en què ell havia passat setmanes pensant que seria bo posar aquest negoci. Més tard i més calmat, va comprendre que l’únic que podia fer era veure com el tigre emprenia el negoci que ell, amb anhels, va somiar durant setmanes però que no va ser capaç d’emprendre.

Petit relat anònim que ens pot ajudar a emprendre una idea.

ció, amb un 34,5% en el cas de Vilafranca, mentre que a la província es troba al 36,1%.

El diputat de Comerç de la Diputació de Barcelona, Isaac Albert, va explicar que la voluntat de la Diputació de Barcelona és seguir fent aquestes enquestes per anar veient com evolucionen les tendències de comerç en els pròxims anys.

I és que certament, les idees no valen res a menys que fem quelcom productiu amb elles. Únicament les persones amb iniciativa, saben donar vida a les idees. Això és ser productiu, emprenedor... independentment si el projecte o idea, té èxit o no.

Resulta complicat explicar a algú que no porta dins un emprenedor que els sacrificis que ha de fer per posar una empresa en marxa no són realment sacrificis. Una persona amb esperit emprenedor sempre veu reptes on els altres ve-

uen obstacles.

Creativitat, curiositat, capacitat de comunicació i valentia, són ingredients bàsics i indispensables entre altres, per a posar en marxa qualsevol projecte.

Algunes persones somien amb fer grans coses mentre altres, estan despertes i les fan.

Com deia un dels gurus més gran de la història de l’administració moderna, Peter Drucker: “Per una idea pago 5 centaus, per una implementació d’una idea pago una fortuna”.

Penedès Econòmic

Març - 2018

9

ACTUALITAT

El govern de Vilanova reivindica la “capitalitat comercial” arran de les queixes per la liberalització horària Viu Comerç creu que la proposta “és un atemptat contra el model de comerç a Vilanova i un desavantatge competitiu” redacció

L’associació de comerciants Viu Comerç alerta que la liberalització horària aprovada en el ple de 5 de març a la zona que va des del polígon Masia d’en Barreres fins al barri de Mar, i el nou polígon de grans botigues que es vol obrir a la Masia d’en Barreres “són un atemptat contra el model actual de comerç a Vilanova i la Geltrú”.

Segons afirmen aquesta proposta de modificació horària “situa el comerç del centre en una posisició de desavantatge competitiva envers la resta de comerç de

la ciutat”. Pel que fa al projecte del parc comercial de Masia d’en Barreres consideren que pot comportar “una descentralització del comerç que faci abaixar la persiana a més d’un petit comerciant del centre”.

Davant de les crítiques, el govern local ha defensat la liberalització perquè “s’adeqüen els horaris comercials als usos turístics, no només a la temporada d’estiu com passava fins ara exclusivament a la zona de Baix-a-Mar. Aquest fet, a banda de donar resposta a la demanda existent per part d’establiments de la ciutat, afavoreix la desestacionalització

M. Rosa Ferré

El Festival de Patchwork torna a omplir Sitges

La platja de la Fragata de Sitges va acollir del 8 a l’11 de març la catorzena Fira Internacional de Patchwork, organitzada per l’Associació Espanyola de Patchwork.

Hi van participar més d’un centenar d’estands. El tema central d’enguany era el modernisme en el món. L’envelat on es concentraven els estands de la gran fira comercial tenia enguany 2.400 m².

Entre les novetats d’aquesta edició, la fira tenia un espai professional per a les empreses majoristes. Firmes com Bernina, Gütterman, PatchFil d’Or, Singer, Viking, Pfaff, Brother van apostar per Sitges.

Durant quatre dies, modistes, embastadores, patronistes,

talleristes, i cursillistes van omplir els carrers de la vila.

També es van poder veure exposicions a diversos espais, entre els quals l’edifici Miramar, l’Hotel Calípolis, la Sala vidal, l’antic escorxador, el Casino Prado Suburense, o la Fundació Ave Maria.

La regidora de Promoció Econòmica, Turisme i Platges, de l’Ajuntament de Sitges, Aurora Carbonell, destacava que “es tracta d’un esdeveniment de referència internacional del sector de l’art tèxtil que atrau milers de persones i genera un important retorn econòmic”.

Es calcula que els turistes s’estan tres nits de mitjana al municipi i set de cada deu es queden en hotels.

turística, atén els nous hàbits de consum de la població i alhora permet reduir l’actual fuga de compradors que viu Vilanova i la Geltrú envers a altres poblacions”. També s’obre la possibilitat de crear nous comerços al barri del Mar i a la creació d’un parc comercial a Masia d’en Barreres,

“ben organitzat i comunicat, que suposa una inversió de 75 milions d’euros en aquest sector i la creació de 600 llocs de treball”.

Apunten que “des del govern municipal s’ha impulsat un ampli procés de trobades amb els agents econòmics i socials de la ciutat per conèixer la seva opinió al voltant

de l’ampliació dels horaris comercials i de la modificació puntual del sector de Masia d’en Barreres i “totes les associacions i gremis van emetre informes favorables, a excepció dels sindicats i Viu Comerç”. I incideixen en què “no hi ha cap voluntat de deixar de banda el comerç del centre”.

10

Penedès Econòmic

Març - 2018

ACTUALITAT

El 2017 es tanca amb èxit i dóna pas a un 2018 ple d’esperances per a l’empresa del motor Aquest 2018 ja s’han superat les vendes dutes a terme durant els mesos de gener i febrer del 2017 i del 2016: al Gran Penedès s’han venut quasi 400 vehicles més Joana Sadurní Els municipis de la zona del Penedès i el Garraf han augmentat la compravenda de vehicles aquest 2017, que enguany segueix mantenint una tendència positiva. Segons un informe elaborat a partir de les dades del Marketing System Iberia i del Gremi del Motor/FECAVEM, s’ha pogut comprovar com cada vegada més persones han adquirit nous turismes, tot terrenys i motocicletes arreu de Catalunya. Aquest 2018 les com-

SEAT SEGUEIX CAPDAVANTERA EN VENDES AL GRAN PENEDÈS, I ARRENCA EL 2018 AMB BONES PERSPECTIVES pres de vehicles han pujat quasi un 15% en comparació amb el 2017, que ja havia experimentat una pujada respecte el 2016.

La comarca que va matricular més automòbils el 2017 és el Garraf, amb 3.660 vehicles, seguida de l‘Alt Penedès, que en va matricular 2.724. El Baix Penedès va matricular menys cotxes, concreta-

Opinió

Daniel Lafuente Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos

ment 2.068. Així, en total la zona va adquirir 8.452 turismes, 4x4 i motocicletes. D’aquests, un 85% van ser obtinguts per compradors particulars i el 15% restant es van matricular com a transports d’empresa.

L’evolució del Penedès-Garraf coincideix amb l’augment de vendes del sector del motor que s’ha percebut a Catalunya: el nostre sector ha comprat més de 350 cotxes de més els dos primers mesos de 2018 que els mesos de gener i febrer del 2017.

Pel què fa a les marques que més es venen, però, hi ha uns clares diferències depenent del territori. A l’Alt Penedès, la marca que més es ven en general és Seat, i en el gremi dels tot terrenys guanya Ford, seguit d’Opel i Kia. Aquest 2017 la marca Opel s’ha acabat imposant a Volkswagen pel què fa als turismes (contràriament al 2016), però el 2018, de moment, torna a estar en tercera posició. Al Baix Penedès també domina Seat i en 4x4 Opel i Kia passen per davant de Ford, i al Garraf tant Renault com Peugeot són les dues marques que tenen més èxit, amb Toyota al capdavant dels 4x4.

Pel què fa a les motocicletes, hi ha un constant fregament entre Honda i Yamaha com a principals venedores, seguides per Kymco.

Aquest sector ha experimentat una notable crescuda degut als canvis de la normativa d’emissions de la

Unió Europea, segons afirma l’estudi del Gremi del Motor. Per a les motocicletes la nova normativa entrava en vigor el 2017 i per als ciclomotors el 2018, i per això a tot Catalunya s’ha notat una pujada de matriculacions, que arriba al 53,57% a tot Catalunya. Així, caldrà esperar a mitjans d’any per evitar tenir xifres degudes a situacions conjunturals. De moment, el 2018 ha superat les vendes estimades.

y Marques més matriculades a l’Alt Penedès. 2017

y Matriculacions de vehicles

y Marques més matriculades al Baix Penedès. 2017

al Gran Penedès

MARCA 2016 541

633

159

476

438

75

440

460

52

423

373

116

362

453

54

415

363

79

320

336

54

286

297

87

300

291

33

256

286

34

y Marques més matriculades al Garraf. 2017

*Gener-febrer p Font: Gremi del Motor

Pot un negoci sobreviure així?

Sense comprador no hi ha negoci. Així acostumo a començar les formacions que imparteixo sobre els consumidors/compradors.

Potser sobta l’afirmació, per la seva obvietat, però creieume: encara hi ha empresaris (petits i grans) que plantegen la seva estratègia d’empresa sense tenir en compte qui és qui els comprarà.

Assessoria comptable, fiscal, comunicació via xarxes socials, tècniques de venda,... Tot molt important, sense dubte, però no se m’acut res més important en un negoci que pensar en aquell a qui van dirigits

2017 2018*

els productes o serveis que ofereix l’empresa. Si mirem al nostre voltant i ens fixem en totes les persianes de comerços que veiem tancades (per posar un exemple ben visible) trobarem raons molt diverses que expliquen per què no han funcionat mai o per què han deixat de fer-ho. Però gairebé totes tenen un element comú: la falta de coneixement sobre el client.

N’he vist de molts colors: negocis que s’obren en zones on no hi ha o per on no hi passen clients potencials, negocis que no tenen en compte els hàbits de

p Font: Gremi del Motor

compra o de consum dels seus clients, negocis que no ofereixen un servei prou diferenciador respecte de la competència, negocis amb productes que no atrauen ja sigui per qualitat, per preu o per visibilitat,... I moltes altres situacions que també explico en els meus cursos.

Tot entenent que cada negoci és diferent i que requereix d’una anàlisi detallada de cada cas, hi ha una sèrie de variables que són cabdals per optimitzar l’estratègia d’empresa. Per fer-ho més gràfic, posaré com a exemple un local per fer ioga: - Coneixement de l’entorn en un sentit ampli: demogràfic, social, econòmic,

polític, les tendències del mercat, la competència,...

- Quantificació dels clients potencials: quanta gent està interessada en fer ioga a l’àrea d’influència? I quants estarien disposats a practicar-lo al nostre local?

- Coneixement del perfil sociodemogràfic del client potencial: quants homes, i quantes dones? De quina edat? Quins mitjans de comunicació local segueixen (escolten la ràdio? Quina emissora?, Quins diaris?, Quines xarxes socials?...)

- Coneixement dels seus hàbits: millor a la tarda? Venen directament de la feina?

Potser posant armaris per poder deixar la roba facili-

tem que vinguin...

- Coneixement de les seves necessitats: quants volen fer ioga per estar en forma? I per relaxar-se?

I com a exercici pre-post part?...

Per respondre a algunes d’aquestes preguntes és necessari fer un estudi de mercat a mida. Però per d’altres, només hem de saber consultar internet i saber recollir de manera constant la informació que tenim al voltant. No deixem de fer-ho; la línia que separa que un negoci funcioni o no és molt prima, i moltes vegades quan les coses es torcen i volem reaccionar ja és massa tard.

Març - 2018

Penedès Econòmic

11

12

Penedès Econòmic

Març - 2018

ACTUALITAT

L’autòdrom de Terramar esdevindrà El SEFED participa a la Fira d’empreses simulades un complex esportiu i de lleure El Grup Grand Prix invertirà 20 milions d’euros per remodelar el circuit i en una segona fase preveu construir-hi quatre hotels Olga Aibar El grup empresarial francoespanyol Grand Prix d’esdeveniments esportius vol invertir 20 milions d’euros per recuperar l’autòdrom de Terramar de Sant Pere de Ribes i transformar-lo en un centre multifuncional, on es realitzin competicions de salts d’hípica de nivell internacinal i presentacions de nous models de vehicles.

El projecte, que el grup treballa amb l’Ajuntament des de fa tres anys, preveu restaurar i preservar el circuit, la masia de Can Sidós, els edificis Champions i Palau dels Frares, les grades i els boxes de sota per integrar-los al projecte. També es vol fer una passarel· la o passeig amb arbres a l’eix central que uneixi els diferents espais de l’esplanada interior del recinte. La idea és que sigui un espai de lleure obert a la població, on es pugui anar el cap de setmana a menjar o a passejar, o fer con-

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la FEGP

certs a l’aire lliure. En total està previst construir 43.000 m2 de sostre dels 90.000m2 edificables que permet el Pla General.

El director del projecte, Vincent Goehrs, afirmava que “vam veure que l’autòdrom podria acollir i compaginar tant el món del motor com el món eqüestre perfectament, i no només en el lloc sinó també en el calendari anual”. L’activitat eqüestre es concentraria en els mesos d’hivern i la resta durant el bon temps.

Durant la presentació del projecte, l’alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Abigail Garrido, va afirmar que la iniciativa “aportarà

activitat econòmica, aposta per la qualitat i el respecte per l’entorn i posa en valor una peça històrica patrimonial molt important”.

La idea dels promotors és que el centre entri en funcionament l’any 2020. En una segona fase es preveu la construcció de quatre hotels, dos de quatre estrelles i un de cinc, que tindrien 260 habitacions, i podrien donar feina a 120 persones fixes.

L’autòdrom és un dels primers circuïts construïts a tot el món, datat del 1923. És l’únic autòdrom d’aquestes característiques que manté intactes tots els seus elements originals.

Què és el dret a la portabilitat?

La societat està regulada per drets i obligacions. Podem demanar i exigir allò que ens correspon, però també hem d’assumir uns compromisos. Vivim en un equilibri constant.

Aquests drets i obligacions es regulen per lleis, normes, reglaments... I el que ens afectarà a nosaltres, i de ple, a partir del 25 maig de 2018 serà el nou Reglament General de protecció de dades.

Si fins ara la LOPD actual reconeixia els drets ARCO (accés, rectificació, cancel· lació i oposició) pel que fa al tractament de les nostres

dades, d’aquí a dos mesos podrem sumar-n’hi d’altres, entre ells el dret a la portabilitat.

Aquest nou dret, segons l’article 20 del Reglament General de protecció de dades, complementa el dret d’accés, ja que permet a les persones obtenir les dades que han proporcionat a una entitat / empresa / organització (responsable del tractament) en un format estructurat, d’ús comú i de lectura mecànica. És a dir, podrem reclamar les nostres dades i a més ens les hauran de facilitar en un dispositiu privat (tipus USB) o en un

redacció

Del 14 al 16 de març es va celebrar la 13a Fira Internacional d’Empreses Simulades a la Fira de Barcelona de Montjuïc, dins del Saló de l’Ensenyament.

L’alumnat del SEFED de Vilafranca del Penedès hi va participar amb la presentació i comercialització dels productes i les últimes novetats de l’empresa vitivinícola Raïmivi SEFED, SAS. L’esdeveniment, que té lloc bianualment, va permetre a l’alumnat posar en pràctica les competències professionals i els coneixements i habilitats en compravenda adquirits durant el curs amb altres persones que realitzen el mateix programa formatiu. En concret, aquestes provenien d’arreu de Catalunya i de diferents comunitats autònomes com Aragó, País

núvol privat, sense passar per un tercer.

Així mateix, aquestes dades també es podran transmetre directament d’una entitat o empresa a una altra, sense necessitat de ser lliurades al mateix usuari, sempre que això sigui tècnicament possible. El Reglament obre així la possibilitat, no només d’obtenir les dades i reutilitzar-les, sinó també de transmetre-les a un altre proveïdor de serveis.

Per tant, el ciutadà tindria dues opcions: la descàrrega de les seves dades o la transmissió de les mateixes directament d’una entitat a una altra.

L’objectiu d’aquest nou

Basc, Madrid, Castella i Lleó i València. També hi van participar diferents països europeus com Bèlgica, Àustria, Alemanya, la República Txeca i Romania i, per primera vegada, Brasil.

A la fira d’aquest any hi van assistir més de 70 programes SEFED entre empreses nacionals i internacionals.

Els participants del SEFED són treballadors en situació d’atur laboral que realitzen el certificat de professionalitat ADGD0308 “Activitats de gestió administrativa”.

La metodologia que empren és la simulació d’empreses, promoguda per la Fundació Inform.

El passat novembre va tenir lloc l’inici del curs actual SEFED 2017-2018 del Servei d’Ocupació i Formació de Vilafranca, a La Fassina, subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya.

dret és “augmentar la capacitat dels usuaris de traslladar, copiar o transmetre les seves dades personals fàcilment d’un entorn informàtic a un altre”, facilitant a més el canvi d’un proveïdor de serveis a un altre i reforçant la competència entre serveis. És evident, doncs, que tecnològicament, tothom està davant el repte de poder donar resposta a aquesta possible petició d’un ciutadà. Veurem qui està a l’altura.

El dret a la portabilitat de dades es podrà exercir en els casos següents: - Quan el tractament de dades s’efectuï per mitjans automatitzats.

- Quan el tractament es basi en el consentiment o en un contracte.

- Quan l’usuari ho sol· liciti respecte a les dades que ell mateix hagi proporcionat a qui les està tractant i que el concerneixin, incloses les dades derivades de la seva pròpia activitat.

Sigui com sigui, des de Windat-aislopd us recomanem que comenceu a desenvolupar mitjans que contribueixin a respondre les sol·licituds de portabilitat de les dades, com ara eines de descàrrega i interfícies de programació d’aplicació.

Que el nou Reglament no us agafi desprevinguts!

Penedès Econòmic

Març - 2018

13

ACTUALITAT

L’ocupació hotelera creix a l’Alt Penedès més que a cap altra comarca barcelonina

Per contra, les pernoctacions al Garraf pateixen l’únic descens que es produeix durant l’any 2017 en terres catalanes i baixen un 1,1 per cent Josep Maria Roca

PERFIL DEL TURISTA

Les pernoctacions en la comarca de l’Alt Penedès van créixer fins als 50.779 allotjaments, fet que suposa el major creixement percentual produït a les comarques de Barcelona.

La font és un estudi de la Diputació de Barcelona sobre l’activitat turística a la seva demarcació. En el cas contrari, es troba la comarca del Garraf que és la única de les onze de la província que al llarg de 2017 va perdre pernoctacions.

El garraf és la tercera comarca amb mÉS allotjaments L’Alt Penedès disposa de 1.781 allotjaments –la tercera més baixa superant només el Moianès i l’Anoia- en totes les tipologies que controla la Diputació.

En ells s’hi van allotjar 50.779 turistes. Aquestes xifres suposen un augment percentual molt important i parlen d’un interès per l’enoturisme i el cava, principal motius turístics

Barcelona ciutat

Destinació Barcelona

Motivació de la visita Vacances i oci

67,6% | 67,2%

Professional

21,3% | 21,0%

Personal / Altres

11,1% | 11,8%

Edat (mitjana) Anys

36,9 | 39,7

Sexe Home

58,9% | 59,8%

Dona

41,1% | 40,2%

p Font: Instituto Nacional de Estadística (INE)

de la comarca.

Als establiments del Garraf, on hi ha 28.989 places en allotjaments (en tercer lloc de la província després de la capital i el Maresme) s’hi van allotjar 1.603.640 persones, però amb un descens inesperat de l’1,1 per cent respecte a l’any 2016. És l’única dada negativa de totes les que ofereix l’estudi de l’ens provincial.

A nivell provincial, les dades donen un augment del 5% de viatgers i del 8% en pernoctacions, que arriben a 14,6 milions.

Segons aquest estudi, els visitants de les comarques barcelonines, exceptuant la capital, es gasten de

Els viatgers van augmentar un 5% a tota la província mitjana 902,40 euros durant la seva estada i passen en hotels una mitjana de 2,8 nits. En aquesta darre-

ra dada, només s’inclouen hotels i pensions i en queden exclosos el càmpings i els albergs.

El perfil mitja del turista que visita la demarcació de Barcelona és home (60%), d’edat mitjana (a la quarantena) i visita el nostre país per vacances i oci (en un 67,2%) o per raons professionals (21%).

L’estudi també apunta que la meitat dels visitants ja hi han estat abans. Com a dada curiosa, el 76,6% dels visitants venen en avió i només el 9,6% en cotxe propi.

Fidelització Han visitat la destinació amb anterioritat

46,5% | 46,4%

Despesa del turista (mitjana en euros) Cost del transport

414,6€ | 377,6€

Cost de l’allotjament per persona

254,8€ | 247,1€

Despesa durant l’estada per persona

329,0€ | 277,8€

Despesa total

998,4€ | 902,4€

p Font: Instituto Nacional de Estadística (INE)

14

Penedès Econòmic

Març - 2018

ACTUALITAT

La Fundació Pinnae obre una línia d’ajuts per a projectes d’impuls social Està destinada als projectes d’ajuda a les persones i col·lectius més vulnerables de la Vegueria Penedès Olga Aibar La Fundació Pinnae ha obert la seva primera linia d’ajuts d’Impuls Social per al Territori per donar suport a projectes d’ajuda destinats a les persones, col·lectius més vulnerables i que donin resposta als reptes socials de la nostra societat.

Les sol·licituds que es poden presentar han de tenir com a objectiu la intervenció social, adreçant-se prioritàriament a perso-

nes en situació de pobresa o en risc d’exclusió social, en situació de malaltia, amb discapacitat i/o problemes de salut mental, persones grans i persones amb necessitats sòcio-educatives.

La dotació global serà de 100.000 euros i s’adreça a projectes que es desenvolupin a les quatre comarques de la Vegueria Penedès. Aquests es podran presentar del 3 al 30 d’abril a través de la pàgina web www.pinnae. cat/convocatories. D’entre tots els projectes, la Fundació Pere

Tarrés en farà una selecció i la Fundació Pinnae actuarà de jurat.

L’aportació máxima de la Fundació per a cadascun dels projectes que finalment esdevinguin guanyadors s’ha previst en 25.000 euros, i no podrà representar més del 80% del cost total.

Segons el president de la Fundació Pinnae, Martí Solé, “la Fundació ha fet una llarga travessa pel desert, ja que la darrera convocatòria d’ajuts es va realitzar el 2012, amb els recursos provinents de l’activitat financera

de BMN. Ara aquesta travessa no s’ha acabat encara, però estem arribant al final, i iniciem un camí nou”.

Antoni Gistau, director tècnic de la Fundació Pinnae, apuntava que “la nostra voluntat és estar a prop dels col·lectius més necessitats i impactar positivament

en els seus itineraris vitals”. Per això animava als col·lectius a presentar propostes perquè al juliol es puguin lliurar els ajuts. Finalment, Walter González, en nom de la Fundació Tarrés, afegia que “ens fa molta il·lusió participar en aquest projecte perquè s’alinia amb els nostres objectius”.

S’elabora un cens d’activitats econòmiques d’Olèrdola

Roden un anunci de Fanta al Parc dels Talls de Vilobí

redacció

redacció

El consistori d’Olèrdola, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, està elaborant el cens de les activitats comercials i industrials que s’exerceixen al terme municipal d’Olèrdola.

Després de revisar els expedients d’activitats que hi ha a l’arxiu municipal, es farà un treball de camp visitant establiments comercials i empreses de tot el terme municipal. Bona part d’aquest treball es farà als polígons. El nom co-

El 16 de març va rodar un espot publicitari de la coneguda marca de refresc Fanta al pèlag Sec, al Parc dels Talls de Vilobí del Penedès. El rodatge, a càrrec de la productora madrilenya Landia Films, va anar a càrrec d’un equip tècnic d’unes 90 persones aproximadament i uns 180 figurants.

Node Film Clúster, que té com a finalitat la promoció de rodatges al Penedès i al Garraf, va proposar el

pèlag sec com a localització i també es va posar en contacte amb l’Ajuntament de Vilobí per iniciar tots els tràmits per a la seva autorització. Segons el regidor de Promoció Econòmica

de l’Ajuntament de Vilobí, Xavi Serra, “qualsevol activitat que generi una promoció de l’entorn del Parc dels Talls, és positiva ja que ens permet posicionar-nos i fer-ne més promoció”.

(encara que inicialment pot tenir cert al·licient).

5 Pautes que ens ajudaran a ser feliç: 1. Acceptació personal.

Moltes persones són infelices perquè no estan satisfetes amb si mateixes. Per tant, la primera premissa és acceptar-se, considerant tant les fortaleses com els defectes.

2. Viure i saber gaudir del moment present.

Amb el present estem creant el nostre futur, i és justament en el present quan podem decidir i actuar. Si no ho fem ara, més endavant aquests moments seran passat i llavors ja no podrem

fer-hi res. Ocupar-nos del dia a dia i deixar de preocupar-nos és un hàbit molt saludable i que ens ajudarà.

3. Trobar un sentit a la vida.

Tenir un propòsit, una visió de futur ens aporta sentit i significat, ja que aquesta visió ens permetrà crear objectius i fites que ens faran actuar per materialitzar-ho.

Ara bé, es tracta d’aprendre a gaudir del camí, i no únicament esperar els resultats.

Doncs hi ha resultats que poden esdevenir frustració i si només vivim pendents dels resultats podem estar abocats a una vida buida i sense sentit.

4. Crear relacions positives amb els demés.

Potenciant la comunicació i desenvolupant un esperit de contribució cap als altres. Ser agraït, respectuós i acceptar els altres tal com són, sense centrar-nos únicament amb els seus defectes ens ho permetrà.

5. Mantenir una bona actitud.

L’actitud és el que determina la nostra felicitat, ja que cadascú és responsable de la seva pròpia felicitat.

La vida és el 10% el que ens passa i el 90% com ens ho prenem.

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

mercial de l’establiment, l’emplaçament i la fotografia de l’activitat s’introduiran a un sistema d’informació geogràfica que es podrà consultar per in-

ternet.

L’elaboració del cens d’activitat es realitza gràcies a una aportació de la Diputació de Barcelona de 12.700 euros.

Dia Internacional de la Felicitat Dia internacional de la Felicitat, així anomenen les Nacions Unides al 20 de març, com a reconeixement del paper que juga la felicitat en les persones d’arreu del món.

He volgut contribuir a aquest fi i poder oferir el meu punt de vista sobre la Felicitat. Per mi la Felicitat és una decisió que implica estar disposats a fer tot allò necessari per ser més feliços i canviar. I justament en aquest punt radica la seva complexitat, ja que moltes vegades busquem una millora immediata i la Felici-

tat no va d’això.

La felicitat no és res que es trobi o s’aconsegueixi, sinó que es crea. Per tant, per ser feliços hem d’assumir la responsabilitat que tots tenim per crear la nostra realitat. I aquí intervé en gran mesura la nostra fortalesa interior.

Perquè tot allò que pensem i sentim influeix en el nostre comportament, produeix canvis en la bioquímica del nostre cos i la percepció de la realitat. Emocions com l’amor o el perdó ens empoderen i ens proporcionen benestar i en canvi, la crítica o la revenja ens debiliten

Penedès Econòmic

Març - 2018

15

ACTUALITAT

Casos d’èxit empresarial Un 22’40% de les naus industrials de per autogenerar energia l’Alt Penedès estan disponibles La comarca té 61 polígons industrials en 24 municipis, i un total de 1.192 naus que estan ocupades per 773 empreses Olga Aibar

redacció

El consum energètic és un factor important en el funcionament d’una empresa ja que influeix directament en els costos de producció, fent augmentar o disminuir la competitivitat empresarial.

Sota aquesta premissa el grup motor d’energia del Pla estratègic del Penedès va impulsar el 22 de març una jornada per presentar experiències empresarials del territori amb nous models energètics basats en la generació d’energia pròpia per autoconsum, ja sigui electricitat o energia tèrmica.

La sessió va comptar amb les experiències de la Família Torres, el Celler Gramona, la Paperera Pere Valls, l’Alcoholera CADES i la Masia de turisme rural Can Pascol.

La jornada va comptar amb la ponència del Professor Josep Puig, doctorat en enginyeria industrial i vice-president d’Eurosolar. Amb el títol Lluitar contra el canvi climàtic generant energia in-situ i ex-situ

per les empreses, el professor va exposar els acords internacionals als quals s’ha arribat per tal de reduir les emissions de CO2 i recorda que Catalunya hi va participar. Puig va assegurar que hi ha informes que reconeixen que “el món pot funcionar amb el 100% d’energia renovable. Hem de començar a fer una transició des de l’era del foc, en la que cremem per aconseguir energia, a l’era dels fluxos en la que hem d’aprendre a captar-los i utilitzar la seva energia”.

També va explicar que ja hi ha grans empreses com Tesla, Coca Cola, General Motors o Apple que ja són alimentades 100% per energies renovables.

Va tancar l’acte la directora de l’Institut Català de l’Energia, Assumpta Farran, manifestant que cal “sortir de l’obsolescència del segle XX. El repte és la digitalització de l’energia de manera que es puguin gestionar òptimament aquestes energies renovables.

De fet serà aquí on hi haurà el gran volum de les professions del futur”.

Gairebé una quarta part de les naus industrials construïdes de l’Alt Penedès estan disponibles.

Així ho recull l’Estudi dels polígons d’activitat econòmica de l’Alt Penedès: valoració i potencial de comercialització que es va presentar el 19 de març al Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

Segons indica, a la comarca hi ha 61 polígons industrials en 24 municipis i 1192 naus, 925 de les quals estan ocupades per 773 empreses. Quinze d’aquests 61 polígons tenen un 100% d’ocupació i el 60% estan ocupats per una sola empresa.

Els municipis amb més polígons són Vilafranca, que en té vuit, Gelida amb cinc, i Sant Pere de Riudebitlles, també amb cinc.

L’estudi inclou informació quantitativa i qualitativa dels polígons en relació a tres àmbits de

valoració: infraestructures i serveis, comercialització i qualitat paisatgística i ambiental.

Segons aquests indicadors, només un 2% dels polígons tenen la categoria A, és a dir són més competitius, mentre que el 46% tenen la categoria B, el 46% la C

y Estudi dels polígons d’activitat econòmica de l’Alt Penedès

p Font: Diputació de Barcelona

i el 6% la D. A la web www.poligonsaltpenedes.com es recull tota la informació actualitzada sobre l’extensió, ocupació, possibilitat d’ampliació, dades urbanístiques, comercialització i ofertes, infraestructures, i subministraments, entre altres dades. L’objectiu és que aquesta informació estigui disponible per a totes les empreses, ens públics i ciutadania. Segons la consellera comarcal d’Empresa i Ocupació, Susanna Mèrida, “és una informació molt útil perquè encara queda un marge important d’actuació per atraure empreses a la nostra comarca”.

Segons l’estudi, 37 polígons de 18 municipis tenen naus disponibles de venda o lloguer. També recull que trenta-sis polígons de la comarca de 17 municipis acullen 66 centres d’activitat de 60 empreses tractores, és a dir amb més de 50 treballadors i associades a l’àmbit de la innovació.

16

Penedès Econòmic

Març - 2018

L’ENTREVISTA

Conxi MARTÍNEZ, ELENA TRILLA I SÍLVIA DOMÈNECH Membres de l’associació Dones d’Empresa

“Tant de bo arribi el dia en què associacions com la nostra no tinguin sentit”

L’associació Dones d’Empresa ha celebrat aquest mes de març el seu desè aniversari, amb un sopar al qual van assistir més de 120 persones. Va néixer el 8 de març del 2008, el Dia Internacional de la Dona Treballadora, per cobrir les necessitats de les dones en el món empresarial. Dones d’Empresa compta actualment amb unes 210 sòcies i més de 650 dones empresàries, emprenedores, directives i executives que en formen part, ja sigui a partir de la Federació Empresarial Gran Penedès o de manera independent.

Joana Sadurní

Dones d’Empresa és un col· lectiu format per dones del món empresarial, que va néixer el març de 2008 sota el paraigua de la Federació Empresarial Gran Penedès.

Aquest mes l’associació ha celebrat la seva primera dècada, durant la qual han crescut enormement i han anat desenvolupant formacions i esdeveniments amb l’objectiu de millorar la posició de la dona dins el context empresarial. A Dones d’Empresa no hi ha una jerarquia, ja que es pretén treballar de manera horitzontal; però hi ha una junta, coneguda com a “Laboratori d’idees” o “Grup Impulsor”, format per set dones que s’organitzen mitjançant projectes, comissions i les necessitats del moment. La junta es va renovant i hi ha la possibilitat de tornar-s’hi a incorporar.

Parlem amb 3 membres d’aquesta junta: Sílvia Domènech, de Sílvia Domènech Disseny de Vestuari, la coach Elena Trilla i la Conxi Martínez de Codmar SL.

Per què existeix Dones d’Empresa i quin és el seu eix d’actuació principal?

C.M. Vam sortir d’un grup de dones empresàries que notàvem mancances: que les dones tenim més dificultats a l’hora d’arribar a segons quin càrrec, que moltes tenim por a llençar-nos endavant en el nostre sector professional, que conciliar la vida professional amb la cura dels fills i altres temes és complicat...Volíem aconseguir que la trajectòria professional de les dones no quedés encallada, que tinguéssim visibilitat i que s’assolís la igualtat.

Creieu que hi ha sororitat dins Dones d’Empresa?

C.M. Mai hi ha hagut rivalitats.

No ens podem imaginar que una de nosaltres aconsegueixi anar pujant graons i no ajudi les altres a fer-ho: nosaltres mateixes ens hem d’ajudar molt, quan alguna assoleix els objectius ha d’ajudar les altres.

S.D. Volem fomentar aquesta generositat, que ens dóna una gran riquesa. És la suma de totes plegades el que ens dóna satisfacció i ens omple al veure els bons resultats. A més, en el nostre cas, la diversitat no ens separa sinó que ens ajuda.

A la vostra pàgina web diu que busqueu “millorar el desenvolupament de la dona professional i guanyar presència i visibilitat en els òrgans de decisió i representació”. Ho heu aconseguit?

el llegat de les més experimentades és clau per l’apoderament de les dones

“el que demanem és de sentit comú: ningú ha de ser més que els altres”

Queda molta feina: s’avança però el procés és molt lent. Però aquest any, per exemple, el 8 de març ja ha estat un dia molt potent, i per nosaltres és un encert posar tots els temes sobre la taula i sacsejar la situació. No s’ha de deixar de parlar i debatre sobre la situació de les dones i anar a tots els àmbits: l’empresa, l’educació, la societat, i també la política, on necessitem més dones. El que demanem és de sentit comú: volem igualtat, perquè ningú ha de ser més que els altres.

Dones d’Empresa és una aposta arriscada, perquè engloba moltes empreses, iniciatives, projectes... No us heu trobat amb impediments o contrarietats?

No ens trepitgem en cap moment i sempre hem tingut moltes facilitats, sobretot als moments inicials. També tenim la sort d’estar sota el paraigües de la Federació Empresarial Gran Penedès, on sempre hem rebut suport. Pel què fa a Dones d’Empresa, hi ha molta sinèrgia i empatitzem molt entre nosaltres: tenim complicitat i gràcies a això ens anem estenent i arribem cada vegada a més gent. I sempre diem que tant de bo arribi el dia en què una associació com la nostra ja no sigui necessària i no tingui sentit, perquè s’haurà arribat a tot arreu i s’hauran assolit els objectius.

Vosaltres encapçaleu empreses i teniu càrrecs executius en un món d’homes: com heu aconseguit fer-vos un lloc aquí?

E.T. Hi ha un tema molt clar:

Penedès Econòmic

Març - 2018

17

L’ENTREVISTA la dona és la primera que ha de treure el seu potencial. Hem de ser conscients que som capaces, i això és un dels objectius que tenim amb les formacions i els congressos que organitzem. Portem ponents molt potents, que són referents per a nosaltres i que transmeten que és possible arribar on vols. Les dones que vénen als congressos surten apoderades i plenes d’energia, amb ganes de seguir amb els seus projectes.

C.M. També hem de tenir clar que no és que abans no hi hagués dones que es dediquessin als sectors més masculinitzats, sinó que no podien patentar els invents i projectes si no utilitzaven el nom del marit i sembla que no hi hagi referents. Si tens un referent tens més clar on vols arribar. Al Garraf, per exemple, pràcticament tots els càrrecs executius dels Ajuntaments són alcaldesses, i això ens demostra que es pot. Però és important fer l’acompanyament, que tinguis gent al voltant que t’ajudi, que cap de nosaltres amb idees, valors i projectes per tirar endavant es trobi sola.

S.D. Cal que qui estigui a dalt vagi estirant del fil perquè la resta també puguin pujar. No pot ser que hi hagi dones que es quedin a mitges, i nosaltres busquem aquesta ajuda entre nosaltres.

Fèlix Miró

La conciliació de la vida laboral i la vida personal és un dels vostres objectius. A Homes d’Empresa també seria així?

E.T. Hauria de ser així, sí. A més, sovint hi ha homes que volen agafar la baixa per paternitat i no ho fan per vergonya: cal canviar aquesta cultura perquè tothom hi surti guanyant i pugui fer el que necessita, tenint en compte que la conciliació és un tema d’homes i de dones. Un altre aspecte a analitzar és el presentisme, que es premia molt a les empreses.

Per nosaltres és important deixar aquesta creença enrere, perquè no totes les feines exigeixen la presència física dels treballadors, els horaris poden ser més flexibles... Cal que les empreses busquin el punt d’equilibri just, però sovint depèn de qui es troba al capdamunt de les jerarquies.

Nosaltres valorem els objectius i els resultats per sobre de l’estar o no present.

Com es veuen i viuen les desigualtats al món laboral al Gran Penedès?

Hi ha molta feina a fer. No tenim dades però les hem demanat, perquè a vegades molta gent no només t’exigeix dades i números abans de creure’t, sinó que consideren les reivindicacions com a parlar per parlar. Hi ha molts homes que no entenen l’existència de la bretxa salarial, que no la veuen, però l’Observatori de

“la dona és la primera que ha de creure’s que pot i treure tot el seu potencial”

“la conciliació de la vida laboral i la vida personal és cosa d’homes i dones”

si els treballs de cures i feines domèstiques de la dona s’invertissin en economia, cobrarien un 25% més

Dones, Empresa i Economia fa vuit anys que recopila dades. Per això podem veure on érem i on som: si avui s’invertís en l’economia el temps que es dedica als fills, les feines domèstiques i les cures en general, el salari de les dones pujaria un 25%, que no és poca cosa.Per altra banda, els estudis han determinat que actualment hi ha homes que dediquen 23 minuts més que abans a la cura dels fills i la casa, però falta molt més: no es tracta d’ajudar, sinó de compartir. A més, també cal que es comprovin els plans d’igualtat a les empreses perquè una cosa és tenir-lo i l’altre aplicar-lo. De fet, la clau de tot està en la conscienciació, que és des d’on es farà el canvi real.

Com actueu vosaltres per eradicar aquestes desigualtats?

S.D. Nosaltres el que fem és ajuntar forces. Actuem amb moltes associacions, entitats i institucions en pro dels drets humans, cosa que trobem essencial. Aquí comencem a fer sentir la nostra veu i mica en mica ho anem construint.

Heu assolit les fites més urgents de deu anys enrere?

L’únic que hem superat és que hem anat creixent. Sabem que el nostre projecte agrada, en fem un seguiment i funciona, perquè agrupem totes les generacions i veiem que encaixem. Està clar que hem donat visibilitat i hem millorat la situació de la dona, però malgrat que estiguem satisfetes de les nostres reivindicacions i objectius creiem que hem d’arribar fins el final, volem aconseguir la igualtat. Anem per bon camí, però el canvi i requereix més temps.

Creieu que amb Dones d’Empresa heu cobert una necessitat?

Sí, i tant. Estem ajudant a agafar confiança i a que moltes dones s’apoderin, i intentem canviar algunes percepcions.

Com es planteja el futur de Dones d’Empresa?

Continuarem treballant i ho enfoquem de manera molt positiva: s’incorpora gent nova, també gent jove, i això ens diu que anem bé. I cada vegada vénen més homes als nostres actes, cosa que també ens agrada: les nostres ponents són dones professionals, perquè treballem la visibilitat de la dona, però el que ens ofereixen serveix com a aprenentatge per a tothom. Seguirem avançant fins que aconseguim donar-li la volta a tot plegat, perquè una cosa és creure que al nostre entorn tot va bé i després comprovar les estadístiques: hem d’anar sembrant i aconseguir que cada vegada els passos siguin més ràpids, perquè els canvis arribin a tothom.

18

Penedès Econòmic

Març - 2018

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

UN PROJECTE D’ESTAT EFICIENT “Un poble que és incapaç de seleccionar, de controlar i de corregir els seus dirigents polítics, no mereix queixar-se dels resultats negatius de la seva gestió”

A

ls països democràticament desenvolupats, els ciutadans tenen dos salaris: Un salari que resta després de pagar impostos i un salari en espècie, que en el seu finançament hi participa tota la població.

Aquest salari en espècie està compost pel conjunt de serveis que la totalitat de ciutadans rep de l’Estat: educació, justícia, sanitat, seguretat ciutadana, defensa i infraestructures.

Hi ha tres etapes que mereixen la mateixa atenció social i la mateixa responsabilitat.

L’etapa primera, la contribució social, sol ser discriminatòria, aportant més recursos els que obtenen més ingressos. Perquè aquesta discriminació no perjudiqui la creació de riquesa i ocupació ha de ser equilibrada perquè, si els ciutadans la consideren excessiva, la desmotivació reduirà la seva aportació al desenvolupament de l’economia. Si aquesta reducció fos compensada per l’activitat econòmica dels que clamen per l’increment de la pressió fiscal, el nivell de renda social es mantindria però no sempre succeeix aquest fenomen.

La manera d’incrementar els ingressos públics que s’ha revelat més eficaç i permanent, és la de crear les condicions legals i financeres per a la germinació d’activitats empresarials que generin ocupació i riquesa, la qual cosa proporcionaria més base imposable, nous contribuents a les arques públiques i a la seguretat social i reduiria les càrregues socials.

Des dels nostres primers articles, hem reiterat que l’economia és la base dels drets socials i que, per tenir un alt nivell de vida un país, el seu sistema productiu ha d’aconseguir un nivell similar de competitivitat.

No són de les promeses dels polítics sinó de l’èxit dels productes i dels serveis nacionals als mercats, del que deriven el nivell de renda de la població, la remuneració, la seguretat i la quantitat de l’ocupació, el finançament dels serveis públics i les prestacions socials i en definitiva, la qualitat de l’Estat del benestar.

És, doncs, la competitivitat del sistema productiu el motor del desenvolupament dels pobles.

Sense tenir en la sang aquestes bases els pobles estan condemnats a repetir les seves crisis i al risc de quedar seduïts per estafadores polítics que aprofitantse de la bona fe de la ciutadania ofereixen solucions “sense esforç” i “sense acreditar el seu finançament” per als problemes socials.

Són com els venedors de productes tòxics o fraudulents que van portar a la ruïna a àmplies capes socials que es van adonar, massa tard, que la inversió, com la política, només va oferir beneficis a qui els va estafar.

La crisi ha evidenciat la indefensió del consumidor enfront de la gestió pública. És de les poques activitats que no es jutja la incompetència com a responsable directa de la ruïna social.

En la segona etapa, és fonamental que l’Estat racionalitzi els seus costos perquè l’atenció dels ciutadans compti amb el màxim finançament. És lògic que els responsable polítics, una vegada instal·lats, sentin la preocupació d’aconseguir la seva permanència. Una manera d’ampliar el nombre de votants és el d’utilitzar els ingressos de tots, durant el seu mandat, d’una manera partidista, amb l’objecte d’assegurar-se la seva reelecció.

ÉS, DONCS, LA COMPETITIVITAT DEL SISTEMA PRODUCTIU EL MOTOR DEL DESENVOLUPAMENT DELS POBLES

Els pobles amb poca maduresa democràtica es veuen perjudicats, per la seva desídia en el control de la gestió pública, per un procés de transvasament de recursos cap a finalitats o sectors socials en funció, no de l’interès general del país, sinó de l’opció política que el dirigeix, donant lloc a un increment del control social, cultural i informatiu progressiu i a la creació de grans borses de beneficiaris en aquests sectors.

Aquesta fase és especialment perillosa per a la població, perquè redueix, si l’extracció és important, el flux de recursos que van destinats a finançar l’Estat de benestar i perquè, en afavorir el control de la informació, contribueix a ocultar la malversació dels ingressos públics i la incompetència del gestor polític, fent que els problemes econòmics interns no siguin detectats i corregits, la qual cosa incrementa la ineficiència i la improductividad del sistema en totes les fases.

En aquestes circumstàncies, l’increment de la pressió fiscal de la primera fase quedarà reduït en la segona, sense que mai vegin els ciutadans recompensa per al seu esforç fiscal.

En les societats desenvolupades és molt difícil que els ciutadans admetin una reducció important d’ingressos per veure’ls evaporats en una funció tan insolidària.

El nivell educatiu i la maduresa democràtica de la societat és bàsic en el canvi de comportament de la classe política.

També és important la tercera fase, doncs és la que determina la qualitat del salari en espècie.

Com en una empresa amb una administració competent, l’Estat té l’obligació d’aconseguir una professionalització de la funció publica de manera que, a través de procediments d’incentivament i reconeixement de mèrits, es trobin els funcionaris millors en els llocs de major responsabilitat i la prestació d’obres i serveis públics en mans de les empreses més competitives en preu i de major qualitat. És de gran rendibilitat per a la ciutadania el que l’Estat utilitzi tècniques de gestió que millorin les prestacions socials i redueixin el cost de les mateixes. Serien pràctiques contràries, per exemple, les adjudicacions polititzades d’obres i serveis en favor d’ofertes públiques o privades, inferiors en preu o qualitat a les seves alternatives, ja que redundaria en un encariment o en una deterioració de les retribucions socials dels ciutadans i la politització de la funció publica en benefici de funcionaris afins. En tots dos casos es produiria, igualment, un frau a la societat.

I finalment, és fonamental la competència del gestor públic, la qualitat tècnica del seu equip i l’elaboració d’un programa seriós i solvent, dirigit al ben comú i no a guanyar les eleccions. Un Estat no pot ser eficient si els seus dirigents no ho són.

Un gestor diligent, l’única preocupació del qual sigui el benestar ciutadà, estarà atent als èxits d’altres gestors públics, en relació als temes que més preocupen a la ciutadania (per exemple en relació a l’atur o a la qualitat dels serveis públics), per aplicar-los al seu propi país de la manera més immediata i amb això, intentar la seva ràpida solució.

La competitivitat de l’Estat dependrà de la relació entre el cost fiscal i la qualitat del salari en espècie que proporciona als seus ciutadans.

Penedès Econòmic

Març - 2018

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org fem està ben fet.

En un grup de dones com aquest es genera molta complicitat i t’ajuda a veure que el que et passa a tu passa també a d’altres dones i això t’acompanya.

Fa més fàcil el treball conjunt i el fet de trobar aspectes que ens assemblen i compartim.

Yola apartaments una dona emprenedora La Glòria fa 38 anys que és empresària, sempre ha estat darrera un taulell en diferents negocis familiars al Vendrell (un basar, una botiga de joguines i el darrer, una botiga especialitzada en Scalectrix que venia al món sencer des de la botiga online).

Una dona inquieta i amb moltes ganes d’aprendre. Quan ara fa un any, a nivell familiar, decideixen tancar el negoci al Vendrell dóna un nou pas. Posa en valor el que té (uns apartaments) i el que sap fer (organitzar, gestionar) i el que l’apassiona (la decoració, la cura pels detalls i l’ordre i el tracte amb la gent). Una combinació perfecta. Neix Yola Apartaments Com dones el pas de la botiga al negoci del lloguer dels apartaments?

A l’octubre del 2017 tanquem la botiga amb la sort de que vam poder vendre el nom i la pàgina web. Però aleshores decidim posar en valor una herència d’11 apartaments a la platja i engego Yola Apartaments. Vaig veure que hi havia demanda però és que a més a més m’apassiona la decoració i la cura de la casa i per tant vaig veure clar que podia ser un filó.

Explica’ns... en què consisteix exactament el negoci i quines feines comporta? És un negoci de lloguer vacacional adreçat sobretot a un públic familiar. El meu lema és que llogo apartaments còmodes, econòmics i familiars.

I la feina va des de l’acondicionament dels apartaments i la seva decoració posterior fins

a fer la feina de promoció de la web, la gestió i direcció de tota la feina de reserves fins a fer de governanta, a l’estiu jo visc allà mateix i faig aquesta funció.

Això em permet tenir un tracte molt personalitzat.

Tinc molts clients russos, famílies que fan estades llargues i el fet que jo sigui allà fa que els pugui atendre de forma molt més acollidora.

Què és el que t’ha resultat més difícil de tot el procés i qué és el que més t’agrada d’aquesta nova aventura empresarial?

El que més costa és donar-te a conèixer al món. Els circuits coneguts tipus Booking i Airbnb que donen aquesta visibilitat cobren molta comissió i jo tinc uns preus molt ajustats. Ho he d’anar estudiant.

M’agrada molt tot, però potser especialment m’agrada el tracte amb la gent, se’m dóna bé.

Ara estic estudiant una mica de rus a través d’una app per poder tenir una mínima conversa amb els meus clients.

La Glòria és una dona molt implicada dins la FEGP, és membre de la Junta i està també molt implicada a Dones d’Empresa.

Què t’aporta el fet de participar d’una associació d’aquest tipus?

Doncs m’aporta moltíssim.

En primer lloc a nivell formatiu.

Jo sempre prenia les decisions d’una forma intuïtiva i podem dir que emocional. Vaig fer la formació del PdP i és una formació que m’ha donat ales per engegar el nou projecte. Em va

permetre definir-lo molt millor.

Però formar part de l’associació dóna, a més, molts contactes i et permet aprendre permanentment d’altra gent que tens al costat.

Quina recomanació donaries a algú que vulgui emprendre un negoci?

En primer lloc tenir la convicció clara del que vols fer però també tocar de peus a terra, ser realista i estudiar i comprovar si allò és realment possible (si hi ha demanda, si és viable, etc.)

Estem al mes de març, un mes en que es reivindica el paper de la dona. Creus que hi ha diferència en la manera d’emprendre entre homes i dones?

Sí, jo crec que emprenem diferent. Si alguna cosa no la veiem clara, ens deixem ajudar, tenim més capacitat de preguntar si no entenem. Crec que som més humils en aquest sentit.

I l’altra diferència crec que és en la forma d’organitzar-nos i la capacitat de gestionar alhora tasques diferents.

Tenim també una forma de comunicació que ens fa diferents.

Participes activament de Dones d’Empresa, què creus que aporta el fet de tenir activitats específiques per a dones?

No és un mite el fet que les dones sempre hem de demostrar una mica més en el entorn laboral i empresarial que allò que

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Oportunitat +habilitat +passió: podríem definir aquesta equació com la perfecta per emprendre 2- La necessitat de formació: la millor manera d’evolucionar i descobrir estratègies i oportunitats és formar-se de forma permanent 3- La necessitat d’estar en xarxes la relació és font de noves idees i ortunitats 4- Valors de base: La franquesa i la humilitat no acostumen a sortir com a elements essencials en els llibres de management però quan els descobreixes en una persona que emprèn esdevenen el millor dels arguments

Aquesta entrevista del mes de març no és una entrevista qualsevol. Expressament he triat una dona per il·lustrar una manera de fer, una manera d’emprendre, una manera d’entendre la vida.

La Glòria és una dona valenta i amb empemta que bé pot ser representativa d’un munt de dones que emprenen.

La meva feina em porta a acompanyar-ne moltes en el camí d’engegar el seu projecte empresarial i hi ha molts trets que coincideixen.

Corro el perill de fer generalitzacions, en sóc conscient, però també sé que miro la realitat de la gent (homes i dones) que engega negocis des d’un aparador privilegiat. Mensualment dec conèixer, aproximadament, una vintena de nous emprenedors i alguns fets es repeteixen.

Es repeteix per exemple el fet que en l’emprenedoria femenina la vida personal i professional van absolutament del bracet, és una simbiosi, un alimenta l’altra, i a voltes un dificulta l’altra.

També és una constant el fet que les dones senten “petit” el seu projecte. Una mena de timidesa/ modèstia acostuma a acompanyar l’emprenedoria femenina.

Però possiblement una de les coses que més em fascina de les dones emprenedores és la tenacitat i la força per aprendre, la humilitat d’acceptar que ens cal cooperar per arribar més lluny. L’entrevista de la Glòria n’és un clar exemple.

20

Penedès Econòmic

Març - 2018

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general de la FEGP

Alguns regidors no n’entenen, d’escandalls

N

o queden tan llunyanes en el temps les dèries d’alguns regidors per inaugurar una piscina coberta o un poliesportiu a la seva vila. Fins fa poc a les municipalitats no s’avaluava el cost d’oportunitat d’una inversió com tampoc es discernia si estava prou justificada i obeïa a les necessitats de la població. La qüestió era que el poble tingués tants o més equipaments que el poble del costat.

Recordo el sarcasme d’aquell alcaldable que prometia als vilatans el bastiment d’un pont i, com que en el lloc no hi havia cap riu, fins i tot es comprometia a construir-ne un. Per alguna cosa havia de servir el pont! Els del poble continuaven sense entendre quina utilitat podria tenir el pont però s’abonaven a l’entusiasme de tenir un riu que besés el caseriu. La política també és això, es veu.

Ja s’albira el calendari de les eleccions municipals, amb l’horitzó consistorial fixat pel 9 de juny de 2019. De fet, aquests dies ja estem llegim els casos d’alcaldes i regidors que anuncien que no hi tornaran i que ja en tenen prou. També tenim notícia d’altres, tots murris ells, que es deixen estimar i diuen que es posen a disposició del partit i dels ciutadans per completar la feina tot just embastada. No en tenen prou, aquests.

El cas és que les notícies dels

periòdics impresos, els digitals, les emissores de ràdio i les televisions locals ja mostren indicis del venciment del quadrienni municipal. Des d’ara tot es farà per quedar bé, asfaltar els carrers, arranjar les voreres, enjardinar els parterres, habilitar zones de vianants, reservar parcel·les canines i... posar-hi coworks.

A tots aquells de vosaltres que no estigueu à la page en això dels coworks us he de dir que podeu dormir com fins ara, sense major neguit. El cowork és un espai, més o menys dotat d’equipament i mobiliari, que es proposa als iniciadors d’activitat (allò que encara en diuen emprenedors, sense remissió) per tal que suposi un ajut en la seva engegada i alhora es generi una xarxa de cooperació o partenariat entre els mateixos usuaris. En alguns casos

s’afegeix la tutela i l’acompanyament d’experts; en altres casos, es cedeix una cadira i un tros de taula i poca cosa més.

Com gairebé totes les coses, es pot qualificar l’interès d’un cowork segons la seva funcionalitat i la seva operativitat. N’hi ha de públics i n’hi ha de privats. Pel que fa als privats, res a dir, senzillament perquè s’han de guanyar el mercat i han de ser competitius si volen prosperar.

Pel que fa als públics, sí que s’haurien de dir moltes coses que no es diuen. Vet aquí que els propers mesos podreu assistir a les inauguracions d’uns quants coworks promoguts des d’algunes municipalitats. Ara mateix conec fins a onze ajuntaments que n’estan impulsant. No tindran problemes en omplir les places previstes si les ofereixen gratuïta-

ment o si no es tenen en compte els costos que suposa obrir un local tots els dies.

Alguns regidors no n’entenen, d’escandalls. Això sí, ho anunciaran amb la convicció ingènua d’haver contribuït a la germinació d’iniciatives empresarials al seu municipi. Ningú no qüestionarà fins a quin punt aquesta actuació suposa un greuge competitiu en relació amb els equipaments privats i ningú no demanarà comptes, perquè fa de mal debatre entre edils poc avesats.

Quan hagi passat el temps i res no hagi funcionat com s’havia aventurat tampoc ningú no dirà res i segurament aquell regidor ja no hi serà. I així la vida, xaval!

L’anomenada emprenedoria, així de mal entesa, és la reminiscència del paternalisme més ranci per part del sector públic. Quants

recursos i quants esforços malbaratats per la consigna erràtica de promoure l’emprenedoria i voler ajudar als que es volen posar pel seu compte, com qui llença cacauets als titis del zoo.

Aquella i aquell que té empenta i que és capaç de muntar un negoci pel seu compte no necessita la beneficència dels ajuntaments. L’únic que li cal és un entorn favorable, amb condicions propícies per parir i nodrir la seva activitat empresarial.

Se n’ha fet un gra massa amb l’emprenedoria encotillada, fins al punt que algunes polítiques de promoció econòmica s’han centrat a promoure aquesta mena d’abeuradors per a mamífers que són la majoria dels coworks; bé, potser no tots ho són. És clar que no tot s’està fent malament i hi ha models meritoris, com les actuacions que es porten a terme des del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès Garraf, que es posen a l’abast de diferents ajuntaments. En aquests casos, l’usuari rep la informació necessària abans de prendre les primeres decisions; a més, pot assistir a jornades d’orientació de la mà de FEGP Advising, per cert. Aquest és un model de cooperació público privada que funciona des de fa prop de 10 anys. El seu cost és irrisori; no cal fer-ne l’escandall.

Qualsevol dia us ho explico.

Com si res.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Març - 2018

21

ACTUALITAT

Hèlix Garraf, nou impuls per a l’economia

Dones d’Empresa atorga el seu premi a la trajectòria a Núria Salan Eva Plazas, Àstrid Barqué i Begoña Cartagena també han rebut reconeixements per part del col·lectiu del Gran Penedès Joana Sadurní

redacció

L’Agència de Desenvolupament NODE Garraf ha promogut un nou espai amb la finalitat de propulsar l’economia comarcal, l’Hèlix Garraf.

Així, s’ha constituït un observatori-laboratori que acollirà els agents socials i econòmics del territori, amb la finalitat d’intercanviar experiències i cooperar per revifar la competitivitat de la demarcació i millorar l’organització, la coordinació i la cohesió dels diferents actors implicats.

Tot i així, Hèlix Garraf no preveu la constitució d’una estructura complementària, sinó que es forma sobre els pilars d’un fòrum de participació activa. És per això que la iniciativa requerirà una forta implicació i compromís per part de tots els agents que en formin part. L’eix de treball principal d’Hèlix Garraf serà l’intercanvi entre els agents socials i econòmics de la comarca, però amb interacció entre els sectors públic i privat, en-

globant les dues perspectives.

Així, hi participaran organitzacions gremials i intersectorials, els col·legis professionals, els centres ocupacionals i de FP, la institució universitària, les entitats sindicals i el sector financer. D’aquesta manera es podrà organitzar l’economia de la zona en complicitat entre les diverses entitats i empreses, centrant-se en la reciprocitat.

El seu primer objectiu serà la realització del 1r Simposi d’Estratègies Econòmiques del Garraf, que es farà la tercera setmana de setembre.

El Simposi es planteja com una primera oportunitat per establir les directrius que conduiran Hèlix Garraf, partint de les necessitats empresarials, econòmiques, socials i administratives de la comarca.

El fòrum, doncs, pretén ser un espai d’intercanvi d’experiències i consells precisament amb la finalitat de construir les bases de donar més força a l’economia i la competitivitat dels serveis i empreses de la zona, creant una xarxa d’entitats per tal de col·laborar.

Núria Salan, professora i subdirectora de Promoció Institucional i Estudiants de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, va rebre el Premi Dones d’Empresa a la trajectòria.

L’entrega d’aquest premi i dels reconeixements a Àstrid Barqué, Begoña Cartagena i Eva Plazas pel seu creixement professional va ser un acte més del sopar de celebració de Dones d’Empresa. Barqué és una vilafranquina

el col·lectiu dones d’empresa va celebrar la seva primera dècada amb un sopar a sitges especialitzada en l’alimentació natural, que es troba al capdavant de Vitam Pleni i una nova plataforma de continguts per emprenedores; Eva Plazas, de Sant Sadurní d’Anoia, és Enginyera Tècnica Agrícola i Enòloga a Caves Vilarnau ; i Begoña Cartagena, resident a Vilanova i la Geltrú, és coach i formadora d’equips d’alt rendiment.

El sopar celebrava els 10 anys des de la fundació de Dones d’Empresa, col·lectiu que ha estat

lluitant per la visibilització de la dona al món empresarial i la seva presència en càrrecs d’influència, responsabilitat i direcció.

L’esdeveniment es va celebrar a l’Hotel Melià Sitges amb importants representants del Gran Penedès, i va comptar amb l’assistència d’unes 120 persones.

La vetllada va ser protagonitzada per la intervenció de Magda Oranich i una actuació del duet

semifinalista de l’Oh Happy Day, Obmud.

Els premis que s’atorguen a les celebracions i actes de Dones d’Empresa suposen un reconeixement a les trajectòries professionals de dones del món empresarial, ja sigui per les seves innovacions en projectes com pels objectius assolits. És, doncs, una manera d’evidenciar el seu paper a l’economia del territori.

22

Penedès Econòmic

Març - 2018

OPINIÓ

Gemma Beltran Aniento Traduccions, creació de continguts, classes d’anglès www.gemmatraductora.com

Escriu per convèncer els teus clients E

ls continguts del teu web són avorrits? Et costa connectar amb els teus clients? La gent no entén a què et dediques perquè la teva comunicació és poc clara?

El copywriting (o creació de continguts) és la teva solució. Aquest tipus de redacció persuasiva és una eina molt poderosa de màrqueting que desperta l’interès dels teus lectors pel que fas, els convenç que els pots ajudar i, de passada, incrementa les teves possibilitats de venda.

Fa uns anys, aquest concepte era encara molt desconegut i poc es-

Els copywriters de vegades són periodistes o lingüistes, però també tenen coneixement de posicionament SEO tès, però cada vegada es fa més evident que és un servei que moltes empreses necessiten per transmetre el que fan d’una manera que els ajudi a vendre.

El copywriting pot ajudar-te a crear tot tipus de missatges: des d’un correu de vendes, un guió per a un vídeo corporatiu, un titular per al

teu butlletí, el text d’un catàleg, fins als continguts de la teva web o blog. T’ajudarà a expressar justament el que vols dir, “enganxar” el lector i, al final, diferenciar-te de la teva competència amb textos que atreuen i convencen qui els llegeix.

La redacció persuasiva per a la teva empresa no vol dir enganyar i fer falses promeses. Només es tracta de vestir els teus textos de la manera adequada perquè tinguin més força i arribin millor als teus clients.

Actualment existeix la figura del copywriter o creador de continguts, que és el professional que pot ajudar-te a redactar els teus

textos amb la intenció que tu els vulguis donar. Els copywriters de vegades són periodistes o lingüistes, però també tenen coneixement de posicionament SEO, amb la qual cosa pots crear uns textos que, a més de convèncer el teu lector, siguin la nineta dels ulls de Google i et posicionin millor als buscadors.

Pots encarregar aquesta feina a un equip extern que només et cobri per la feina feta. No cal que contractis un copywriter en plantilla si no en tens prou necessitat, però externalitzar aquest servei a un equip d’experts, et permetrà guanyar temps que podràs dedicar al teu negoci i tenir la tranquil·litat

que els teus textos seran professionals, atrauran clients potencials i generaran confiança en la teva marca.

Si vols començar a aplicar ja el copywriting en els textos de la teva empresa, segueix aquests consells bàsics: Pensa en el teu client o lector ideal i dirigeix-te a ell. Parlar-li de tu i directament. Evita fer servir frases negatives, perquè inciten sentiments negatius i fan que el lector s’allunyi del text. També és important apel·lar a les seves emocions, perquè qualsevol decisió de compra està motivada per les emocions: plateja-li preguntes, dóna-li xifres concretes, i, en de-

finitiva, explica-li com pots resoldre el seu problema.

Enfoca els teus textos cap al teu client i evita els tecnicismes i l’argot del teu sector. Pensa que si el teu lector no entén a què et dediques, tens poques probabilitats que contracti els teus serveis o compri els teus productes. I és que, al cap i a la fi, la base del copywriting és centrar-te en el client i en allò que necessita. Comença a aplicar aquests canvis avui mateix i a poc a poc aniràs veient una transformació en el teu públic.

I tu, què esperes per desmarcarte de la competència i atreure els teus clients amb un missatge potent?

Penedès Econòmic

Març - 2018

23

Josep Panyella Pujadó, director de Serveis Mèdics Penedès

“El nostre repte sempre ha estat oferir un servei d’alta qualitat” El doctor Panyella fa més de 35 anys que exerceix la medicina privada.

Va començar a exercir com a metge de família a Segur de Calafell i l’any 1993 va fundar Serveis Mèdics Penedès, una empresa que ha esdevingut un centre sanitari de referència al Penedès i el Garraf.

Olga Aibar Serveis Mèdics Penedès celebra enguany 25 anys. Com va començar el projecte?

El vaig iniciar, juntament amb un altre soci, l’any 1993 amb l’objectiu de donar serveis assistencials complementaris als pacients de Vilafranca.

Al llarg de 25 anys, gràcies a un esforç permanent de millorar mitjans i renovar la tecnologia, donar nous serveis, i preocuparse pel pacient, hem ampliat instal·lacions a Vilafranca del Penedès (ara tenim cinc punts d’atenció), i hem obert delegacions i ampliat serveis a Vilanova i la Geltrú, El Vendrell, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida.

Quins serveis heu anat incorporant en els darrers anys?

Vam començar oferint diferents especialitats mèdiques, exploracions radiològiques i anàlisis clíniques. Després vam ampliar especialitats i exploracions. L’any 1997 vàrem inaugurar la primera cirurgia ambulatòria menor en un ambient extrahospitalari de Catalunya.

L’any 1995 també vàrem introduir el primer TAC al Penedès i l’any 2003 la primera ressonància magnètica. Després hem anat introduint serveis i renovant la tecnologia a les diferents delegacions.

Quines han estat les darreres novetats?

A Vilafanca hem acabat un pro-

jecte de tres anys que consistia en ampliar el servei de rehabilitació, consultes externes, i modernitzar la sala d’endoscòpia digestiva i cirurgia ambulatòria. I a Vilanova ara acabem de comprar un TAC per millorar la qualitat, el temps d’exposició a les radiacions i el software de reconstrucció, que vam adquir al congrés europeu de radiologia que se celebra a Viena.

Serà el primer TAC d’una firma japonesa que s’hi instal·larà a Europa, i el tindrem en pocs mesos.

Quants professionals formen part del vostre equip?

Entre tècnics de radiologia, fisioterapeutes, infermers, metges, auxiliars, equip directiu, informàtics, personal de manteniment i neteja, som unes 140 persones,

als quals s’hi haria d’afegir els professionals que venen un torn o dos a la setmana i que són uns 85. Entre tots formem un equip humà i professional que tracta de crear un valor de servei al pacient perquè aquest depositi la seva confiança en nosaltres.

Amb quantes mútues treballeu actualment?

El 70% de la nostra activitat són mútues assistencials, un 8 % mútues laborals, un 3 % sanitat pública i la resta pacients particulars.

La renovació dels equips i la incorporació de noves tecnologies són les claus del vostre èxit?

El nostre objectiu ha estat sempre donar un servei d’alta qualitat, on les instal·lacions, la tecnologia i els recursos humans i professionals compleixin els protocols interns d’atenció per donar un producte assistencial que s’acosti a la satisfacció estàndar dels nostres pacients.

La reorganització d’espais i serveis, establir protocols de funcionament, la professionalització de l’equip directiu, juntament amb la renovació o incorporació de nova tecnologia ens ajuda a persistir en la creació de valor per al pacient i aconseguir fidelitzar-lo.

Ara els pacients poden consultar els seus informes mèdics i algunes proves de forma digital.

Què representa aquest avenç?

Com que tenim la custòdia de les dades clíniques dels pacients, la idea és establir la possibilitat que, gràcies a les noves tecnologies, els pacients puguin accedir a aquestes dades. És un projecte que necessita de confidencialitat, seguretat i accessibilitat a través del mòbil. Hem escollit un partner amb el que estem treballant des de fa vuit mesos amb el qual hem començat a fer la cita online a través de la web. La creació del portal del pacient, les actualitzacions i modificacions en el nostre programa de gestió d’històries clíniques faran que en poques se-

tmanes els pacient puguin gaudir d’aquesta connexió i ajudar-nos a un món més ecològic i sostenible, degut a l’estalvi de paper, tinta d´impressió i estalvi energètic.

Quin tipus de proves seran accessibles?

S’iniciarà amb informes de totes les exploracions i les imatges de radiologia simple, electrocardiogrames, electromiogrames, anàlisis clíniques, i anatomia patològica. Això implicarà l’empoderament del pacient, ja que tindrà al seu abast el seu historial, a més d’una major transparència, seguretat, confidencialitat, i accessibilitat de les dades.

En definitva serem els seus partners assitencials.

Quin és el vostre volum de negoci?

El 2017 el vam tancar amb 402.000 actuacions i una xifra de negoci que estava al voltant dels 8,3 milions d’euros de facturació.

L’objectiu d’enguany és arribar als 9 milions.

Quins són els objectius de futur de l’empresa?

Professionalitzar els serveis i els equips, millorar en eficàcia i eficiència, i desenvolupar línies i equips específics de prevenció de la salut. Per una banda, la detecció precoç dels càncer de mama, colon, pròstata, tiroides, i per l’altra, la prevenció dels riscos cardiovascular: infarts, i ictus.

També créixer per continuar donant les millores tecnològiques que precisen els nostres pacients i ajudar a entendre que sense aquests volums, no podríem accedir a aquestes noves línies de tecnologia, on els equips i la complexitat dels mateixos és creixent. Finament, participar i ajudar als pacients a treballar els pilars fonamentals de la vida saludable, basades en una alimentació adaptada a les necessitats del pacient, la pràctica d’exercici, i la prevenció mèdica personalitzada segons els antecedents de cada pacient.

24

Penedès Econòmic

Març - 2018

EMPRESA

25 empreses de l’Alt Penedès i 38 del Garraf reben el distintiu Biosphere La Diputació i la Cambra de Comerç de Barcelona van reconèixer un total 245 empreses de la província en un acte a la Llotja de Mar Olga Aibar Un total de 25 empreses de l’Alt Penedès i 38 del Garraf van rebre el dimarts 13 de març el distintiu de “Compromis per a la sostenibilitat Biosphere” en un acte que va tenir lloc a la Llotja de Mar de Barcelona.

En el decurs de l’acte es van distingir 245 empreses i serveis de la demarcació.

El “Compromís per a la Sostenibilitat Biosphere” vol estendre la cultura de la sostenibilitat turística a les empreses i serveis

turístics de les comarques de Barcelona. Es tracta d’un programa desenvolupat per la Diputació de Barcelona, amb el suport de l’Institut de Turisme Responsable (ITR), que té com a principal finalitat implementar una gestió més sostenible en tots els agents d’una destinació turística.

El desplegament i implantació territorial del programa s’articula amb la Cambra de Comerç de Barcelona, com a entitat representativa del sector empresarial de les comarques de Barcelona i amb una gran implantació territorial, i els 11 ens de gestió turís-

tica comarcals en conveni amb la Diputació de Barcelona.

D’aquesta manera, la Diputació de Barcelona ha impulsat, juntament amb l’Institut de Turisme Responsable i la cambra de Comerç de Barcelona, una metodologia per garantir la qualitat i sostenibilitat dels serveis turístics d’una destinació, públics i privats. Aquesta permet adquirir unes habilitats suficients per a la gestió sostenible d’aquests serveis turístics, en estreta relació amb els diferents serveis turístics de la destinació. Com a resultat d’aquesta implantació voluntària,

els serveis turístics que hi participen obtenen el distintiu de “Compromís per la sostenibilitat Biosphere”, anualment renovable.

Durant la presentació, la presidenta de la Diputació de Barcelo-

na, Mercè Conesa, apuntava que “hem de posar en valor aquest Compromís Biosphere perquè fem futur des del sector del turisme. Perquè volem posicionar el nostre territori com una de les millors destinacions del món».

Ametller Origen, premiada per Torna a Vilafranca la fira de innovar en conciliació i temps playmobil Click Factory Fest redacció

redacció

El Grup Ametller Origen va rebre el dilluns 19 de març un premi Barcelona a l’Empresa Innovadora en Conciliació i Temps.

En concret, a la categoria de gran empresa (més de 250 treballadors) per donar un dissabte festiu cada 6 setmanes a tot el personal de botiga que faci més de 20 hores setmanals. La mesura es considera “especialment innovadora en el sector del comerç i pot servir d’exemple per a ge-

Els dies 7 i 8 d’abril tindrà lloc a Vilafranca del Penedès la segona Click Factory Fest, una fira de Playmobil que va adreçada a petits i grans i que inclou diferents parades i activitats pensades perquè tant les famílies com els aficionats al col·leccionisme trobin allò que busquen.

En aquesta ocasió, la fira es trasllada al recinte firal amb més metres quadrats de diorames i noves activitats per a tota la família.

La fira se celebrarà de 10 a 14h i de 16a 20h el 7 d’abril, i de 10 a 14h i de 16 a 19h el dia 8. L’entrada costarà 4 euros i serà gratuïta per als menors de 3 anys. Una part de la re-

captació es destinarà a la Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral i etiologies similars (FEPCCAT).

L’any passat la van visitar més de 4.000 persones.

tat (tal precepte és de dret natural), pot estar sotmès a un procés de rarificació (això és injust!, Així, no) per exigències de la subjectivitat lliure.

Veiem la raresa a través de la nostra lliure visió caòtica de la realitat que pot o no pot correspondre a un caos real. A més d’emprar la llibertat, cal que exercitem la nostra responsabilitat i tractem l’altre com correspongui, com rar o com necessari. Els límits entre la normalitat i l’anormalitat són difícils d’establir. Cal llibertat i responsabilitat,

però també discerniment i perspicàcia. Ni els dominats ni els dominadors acostumen a jutjar bé quan la raresa és boja i quan és obligada.

L’Astúcia fa que passin coses rares. Trampes, enganys, fal·làcies, estratègies. No es veu la trampa, no passa allò que sembla que passa, l’esdeveniment és buit de contingut. La suggestió pensar o fer com si ni cura ni forma; és només un pal·liatiu provisional, que ens distreu del mal concret. Ens pot fer creure que estem curats, que po-

dem ser rics o que som els millors del món. La nostra ment ha ordenat una pressió sobre la realitat però, acabada la pressió formal, fantasmal les aigües concretes tornen a la seva llera anterior o has de menester una suggestió més intensa per mantenir-les a ratlla.

De vegades ens convé repensar algunes convencions socials, allò que fem per pura inèrcia o pel que diran. De la raresa, ben orientada, en pot sortir una bonanova normalitat.

Opinió

nerar més transformacions en aquest àmbit”, segons el jurat, format per representants de l’administració local, dels sectors empresarial, sindical, i dels àmbits universitari, cooperatiu i

social. En aquesta sisena edició, es van presentar 26 candidatures d’empreses i organitzacions. L’acte va tenir lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

Raresa

Notem raresa davant d’una nova situació que descartem si ens fa por o ens hi posem si ens fascina, atrau i ens desvetlla la imaginació. La raresa és anomalia, anormalitat, irregularitat, l’infreqüent, sorpresa, barbaritat, exDolors centricitat, marginalitat, MarÍn Tuyà extravagància. L’indeterminat, no convingut, no Consultora Especialista en Psicologia descobert o no estudiat. De fet, és allò que pot ser deClínica i Comunitària.

Màster Investigació en Psico- terminat, convingut, deslogia de la Salut. cobert o estudiat, d’acord

al Model Globalium.

Les rareses són esborranys mentals sempre oberts i sotmesos a esmenes continuades, mentre que les convencions són patrons mentals fixats.

Les convencions ens convenen per viure i actuar.

Però també ens convé tenir plasticitat en l’estructura mental per adaptar-nos a la realitat canviant. Allò que ens semblen obligacions indefugibles, imposades per l’estructura de la reali-

Penedès Econòmic

Març - 2018

25

VINS&CAVES

Freixenet ven el 50,67 de les seves accions al grup alemany Henkell Els sindicats es mostren confiats en el futur de l’empresa, malgrat les incerteses que es puguin produir Olga Aibar El grup alemany Henkell, la filial de vins escumosos, vins i licors d’Oetker Group, i Freixenet van tancar el 16 de març l’acord mitjançant el qual la companyia alemanya adquireix el 50,67% de l’empresa penedesenca.

Amb aquesta signatura que arriba després de dos anys de negociacions, ambdues empreses uneixen forces per convertir-se en el líder mundial del sector dels vins escumosos.

L’acord es va concretar la compra de participacions que pertanyen a dues branques de la fa-

mília, els Hevia Ferrer i els Bonet Ferrer, que han venut un 29% i un 21,75%, respectivament de les seves accions. Josep Lluís Bo-

Consideren que l’acord pot ajudar a incrementar les exportacions de cava al món net, president de la companyia, i la branca familiar Ferrer Noguer,

La DO Cava, al Basque Culinary Center redacció

La DO Cava va participar el 2 de març en el maridatge de les receptes proposades per a l’Ostiral Life Dinner de març. Una sessió gastronòmica organitzada pel Basque Culinary Center per a uns pocs afortunats, que van poder delectar-se amb les creacions dels xefs Joxe Apeztegia i Imanol Zubelzu.

Durant el showcooking, els participants van assistir a una classe magistral de cuina i posteriorment van tenir la possibilitat

de tastar les tres receptes presentades: Cevitxe de llobarro i gambes maridat amb un Cava Brut Rose, Filet de vedella amb crema d’alls i risotto de puntalette acompanyat d’un Cava Brut Nature Gran Reserva i unes postres de Crème Brûlée amb gelat d’avellana i fruits vermells servit amb un Cava Brut Reserva. L’activitat s’emmarcava dins del conveni de col·laboració entre el Consell Regulador del Cava i el Basque Culinary Center amb l’objectiu de donar més protagonisme a la formació com un dels eixos se desenvolupament per al sector.

encapçalada per Josep Ferrer, mantenen de moment les seves accions, amb el 42% i el 7,25%, respectivament.

Henkell, propietari a Espanya de Caves Hill, tindrà tres llocs en el consell d’administració, mentre que per part de Freixenet continuaran Josep Maria i Pere Ferrer. Pel que fa a Josep Lluís Bonet passarà a ser el nou president d’honor de la companyia.

Amb l’acord les dues companyies pretenen ampliar la seva presència internacional en el sector del cava i dels vins escumosos.

Josep Lluís Bonet Ferrer afirmava que Henkell “és un soci amb una forta visió de futur” que ajudarà

a “mantenir la nostra identitat i la tradició, amb una presència internacional molt més forta en el futur”.

Per la seva part, Albert Christmann, soci de Dr. August Oetker KG, comentava que: “continuem amb l’expansió a les nostres àrees de negoci. Amb l’adquisició de les accions de Freixenet, reforçarem significativament la nostra posició al mercat internacional de la divisió de vins escumosos, vins i

licors, alhora que construirem la base per a un creixement sostenible d’aquest negoci”.

Els treballadors es mostraven inquiets però també esperançats davant del canvi de mans de la companyia. Els sindicats, que van demanar una reunió urgent amb la direcció de la companyia, apuntaven que l’operació “ha de garantir l’ocupació del grup, així com la consolidació d’un projecte industrial de futur”.

Més d’un miler de persones a la festa del vi i l’oli novell de Cellers Domenys redacció

Més d’un miler de persones van participar el diumenge 4 de març en la Festa del vi jove i l’oli novell organitzada per Cellers Domenys, fruit de la unió de set cooperatives catalanes (Sant Jaume dels Domenys, Banyeres del Penedès, La Bisbal del Penedès, Rocafort, de Queralt, Blancafort, Rodonyà i Pira).

En el decurs de l’esmorzar ven tenir lloc una sèrie de parlaments d’algunes autoritats presents.

Lluís Urgell, president de Cellers

Domenys, va destacar la importància de celebrar enguany -l’any del centenari de Cellers Domenys- aquesta festa del vi jove i l’oli novell al celler que la cooperativa té a La Bisbal del Penedès.

Tot seguit, Joaquim Nin, Secretari de Presidència de la Generalitat de Catalunya, va reconèixer a Cellers Domenys que “en aquests complicats moments de la política catalana, on sembla difícil visualitzar que s’estan fent coses, iniciatives tan dinàmiques, actives i participatives com la de Cellers Domenys encoratgen a seguir treballant i serveixen de

referència per fer notar que els catalans no ens aturem”.

Finalment, l’alcaldessa de La Bisbal del Penedès, Agnès Ferré, va tancar els parlaments recordant que “Cellers Domenys ha crescut aquests cent anys gràcies a la seva innovació i gestió”.

26

Penedès Econòmic

Març - 2018

VINS&CAVES

Els II Premis Torres & Earth premien l’illa d’El Hierro i la sociòloga Eulàlia Solé redacció

Familia Torres va adjudicar el passat dia 20 en una celebració a Barcelona els reconeixements dels II Premis Torres & Earth, que premien els esforços en la reducció d’emissions de CO2. A més, aquest 2018 el celler ha afegit dos guardons nous: un a la conscienciació sobre la problemàtica de l’escalfament global i un altre sobre l’ús de les energies renovables.

L’acte, presidit per Miguel A. Torres i presentat pel divulgador ambiental i escriptor Josep Lluís Gallego, va premiar tres proveïdors dels cellers de Torres: el viticultor Josep Maria Grimau, el fabricant d’ampolles de vidre Verallia Iberia i l’empresa de serveis logístics Nadal Forwarding, pel seu compromís amb la reducció de les emissions de CO2.

Grimau ha millorat l’eficiència

en els tractaments i gestió de la vinya i ha optimitzat les tasques de conreu i del transport del raïm, Verallia Iberia ha progressat en l’eficiència industrial i utilitza envasos més sostenibles, i Nadal Forwarding ha incorporat vehicles i carretons elèctrics i híbrids, entre altres avenços.

Per altra banda, l’Illa d’El Hierro, representada a l’esdeveniment pel vicepresident del Cabildo Juan Pedro Sánchez, va ser distingida per l’ús extensiu dels seus recursos naturals per obtenir energies netes i renovables, i aspirar a l’autosuficiència energètica a través de la central hidro-

elèctrica Gorona del Viento, que va iniciar el seu funcionament el 2015. Gràcies a la Gorona del Viento l’illa va establir un rècord de sostenibilitat el passat febrer, aconseguint abastir-se al 100% exclusivament amb energies renovables i demostrant així la viabilitat d’aquests recursos.

El Premi Torres & Earth a la conscienciació sobre la problemàtica del canvi climàtic va ser per Eulàlia Solé, sociòloga i escriptora. Havia publicat diversos articles de denúncia a La Vanguardia sobre el bloqueig a les renovables per part del govern. Torres també viu aquesta situació: les plaques fotovoltaiques del celler de Pacs no reben els permisos de connexió malgrat haver iniciat els tràmits corresponents.

L’objectiu de Torres per al 2020, que implica tots els proveïdors, és reduir fins a un 30% les emissions de CO2 per ampolla.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 75 - Març 2018 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Joana Sadurní i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Sílvia Grau Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Innovi valora positivament Es constitueix el Consell Assessor de la el 2017 i es prepara pel 2018 Wine Business School de Vilafranca L’Innovi, entitat que busca promoure la competitivitat de les empreses associades per afrontar la globalització amb la innovació, va valorar positivament els projectes del 2017 a la seva darrera assemblea. Així, l’any passat es van executar 10 iniciatives d’R+I+D amb un pressupost de quasi 4 milions d’euros.

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Veient els objectius assolits, l’entitat buscarà definir eixos estratègics de cara a aquest 2018 que serveixin per impulsar projectes ambiciosos i innovadors en àrees com el canvi climàtic i la sostenibilitat; l’eficiència productiva i la indústria 4.0; producte, l’enologia i la salut i també el mercat i el consumidor.

El 6 de març es va reunir per primera vegada el Consell Assessor de la Wine Business School, un espai de debat per debatre les necessitats rellevants del sector i analitzar les propostes formatives necessàries. Aquest nou òrgan fomenta la participació i adhesió del sector, i confirma la necessitat d’habilitar un espai de formació

especialitzat, referent de la nostra zona vitivinícola. Els objectius del Consell Assessor passen per donar una visió externa sense implicació en la gestió del projecte, constituir un òrgan consultiu que no té responsabilitat civil sobre les decisions que prenguin els òrgans gestors de l’organització i aportar contrast i realitat a les

El paper dels joves en una societat inclusiva La joventut representa l’esperança d’un futur millor i teniu (vosaltres) el deure de donar-li tot el suport. El món canvia més ràpid del que les velles generacions poden acceptar.

Els patrons clàssics d’incorporació dels joves a la societat han canviat de forma substancial en els últims temps. Tradicionalment, l’accés al món adult representava l’emancipació, la seguretat i l’estabilitat social, així com el primer pas per anar aconseguint una major qualitat de

vida. Aquest accés es feia a través de la independència econòmica que dóna la feina, element que assegurava els mínims per fer una vida independent i autònoma.

Però en la societat actual, heterogènia, imprevisible i canviant, aquests paràmetres han entrat en crisi.

L’ocupació no està garantida ni proporciona la seguretat i la possibilitat de progrés que havia donat en altres èpoques, de manera que la incorporació a la societat a través del treball i l’accés al món adult ja no és

garantia d’estabilitat.

La sensació de provisionalitat està més present que mai en el conjunt de la ciutadania. Aquest sentiment és especialment intens en la joventut, que s’enfronta a un horitzó de manca d’oportunitats laborals, tot i ser una de les èpoques en què les persones joves estan més ben preparades. I això és encara més crític entre els grups de joves que no tenen una mínima formació bàsica ni una preparació tècnica. Si l’accés al món del treball ja no és garan-

propostes de formació desenvolupades. L’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, va valorar la creació d’aquest Consell com a “molt important per al sector. Aporta una visió ampliada de les necessitats de formació, en funció de les característiques del territori i les dimensions de les empreses, per millorar la competitivitat”.

tia d’emancipació ni d’incorporació a la societat i al món adult, i aquest tampoc assegura l’estabilitat, convé trobar nous paràmetres de construcció de comunitat, partint de la idea que la vulnerabilitat i la incertesa ja formen part de la nostra vida de manera permanent.

Es fa necessari atendre les necessitats no materials de les persones. Estar incorporat és sentir-se útil, ser tingut en compte i sentir que no és prescindible per als altres. En aquest sentit, les prestacions socials poden ser d’ajuda per cobrir necessitats materials, però no contribueixen necessàri-

ament a sentir-se membre actiu de la comunitat si no es planteja de manera explícita el sentit de participació i de pertinença.

Ens toca obrir-nos pas entre la nova política, teixit associatiu, llocs de pressa de decisió (especialment important en el món del vi i l’enoturisme a Catalunya i el Penedès), i tant nosaltres hem de buscar la motivació, com els que tenen cadires, deixar pas. Es, al meu parer, deixar pas als joves, més aviat que altres generacions passades, un pas bàsic cap a una societat més moderna.

Penedès Econòmic

Març - 2018

27

VINS&CAVES

González Byass guanya dues medalles d’or El XVI Concurs Internacional de Vins Bacchus ha atorgat dues medalles d’or a la Família del Vi González Byass, de Sant Sadurní.

El Beronia Selecció 198 Barriques 2009 i el Noé Pedro Ximénez Muy Viejo han estat reconeguts en l’última edició d’aquest certamen, que ha comptat amb la participació de 1.735 mostres procedents de 21 països, sotmeses a una cata a cegues. Aquest és l’únic concurs a nivell espanyol que està inclòs a la federació VINOFED, que acull els concursos més prestigiosos a nivell mundial. El seu jurat el formen periodistes especialitzats, enòlegs, sommeliers i Masters of Wine.

Torre del Veguer augmentarà la producció i l’aposta per l’enoturisme redacció

El celler Torre del Veguer, de Sant Pere de Ribes, ha decidit focalitzar-se en l’exportació i el sector de l’enoturisme com a noves línies estratègiques.

El celler està planejant la creació d’un nou centre enoturístic, ja que actualment reben fins a 3.000 visitants anuals a la masia del Garraf. A la masia ja ofereixen maridatges i activitats, i també es pot visitar la Sala Dalí, racó on es commemora el reconegut artista amb obres i records de les dècades dels 60-70, que el mateix Dalí va donar al seu amic Joaquín Gay de Montellà Casanovas, familiar del celler.

L’objectiu actual de l’equip

de Torre del Veguer és triplicar la producció en quatre anys, arribant a les 200.000 ampolles de vins i escumosos. Actualment tenen 15 hectàrees de vinyes ecològiques, on elaboren unes 65.000 ampolles. Els seus vins,

de la DO Penedès, buscaran augmentar les exportacions, que avui en dia ja arriben al 25% i es destinen a països com la Xina, Alemanya, Mèxic, Itàlia, la República Txeca i Bèlgica, entre d’altres.

Innovi valora positivament el La família Torres encapçala el rànquing de 2017 i es prepara per al 2018 la revista britànica Drinks International redacció

L’Innovi, entitat que busca promoure la competitivitat de les empreses associades per afrontar la globalització amb la innovació, va valorar positivament els projectes del 2017 a la seva darrera assemblea, celebrada a principis de mes.

Així, l’any passat es van executar 10 iniciatives d’R+I+D amb un pressupost de quasi 4 milions d’euros.

L’entitat buscarà definir eixos estratègics de cara a aquest

2018 que serveixin per impulsar projectes ambiciosos i innovadors en àrees com el canvi climàtic i la sostenibilitat; l’eficiència productiva i la indústria 4.0; producte, l’enologia i la salut i també el mercat i el consumidor.

Pel president d’Innovi, Jaume Mata, el 2018 es presenta ple de reptes, però veient el balanç del 2017 opina que cal que la recuperació econòmica es reflecteixi a les empreses mitjançant un reforçament de les línies d’investigació i desenvolupament, i que es segueixin aportant noves idees.

redacció

L’últim número de la prestigiosa revista britànica Drinks International, que valora i puntua les millors marques de vi del món, ha determinat que Torres és la marca de vi més admirada a nivell mundial per segon any consecutiu. Així, posiciona el celler penedesenc al capdavant de la llista de les 50 marques més prestigioses, seguit del celler xilè Concha i Toro i el celler italià Penfolds.

De fet, Torres és l’únic celler europeu que ha aconseguit lide-

rar el rànquing en les set edicions que s’han celebrat fins el moment.

El rànquing The World’s Most Admired Wine Brands es realitza a partir d’enquestes a sommeliers, periodistes i escriptors i Masters of Wine d’arreu del món, que valoren aspectes com la qualitat, l’autenticitat i la presentació.

Alguns dels criteris que més van valorar pel què fa a la família Torres va ser el seu compromís mediambiental, la inversió en R+D, la tradició familiar i la recuperació de varietats ancestrals.

Segons Miguel Torres Maczassek, cinquena generació de la

família Torres: “Aquest és un reconeixement a la constància, a la feina ben feta i al respecte per la terra, que hem aconseguit gràcies a l’esforç i la implicació diària de tots i cadascun dels nostres col· laboradors”.

Arriba el Microvi 2018 amb una gran varietat de tastos i maridatges, vins de Mèxic i activitats a l’aire lliure redacció

Enoturisme Penedès ha obert la venda anticipada d’entrades per als actes del Microvi 2018, que es celebrarà entre els propers 13 i 29 d’abril a Avinyonet.

Per tal d’aconseguir incentivar més persones per comprar les entrades als diferents actes, tothom qui adquireixi alguna entrada abans del dia 6 entrarà al sorteig de 5 lots de vi amb entrada doble

per la mostra dels petits cellers de l’Arboçar, que es farà el dia 28 d’abril.

Hi assistiran representants de la zona de producció mexicana de quErÉtaro

El Microvi fomentarà el coneixement dels petits productors del vi i la difusió del patrimoni d’Avinyonet, reafirmant-se com a projecte de referència a la comarca.

Aquesa edició comptarà amb 10 activitats arreu del municipi.

La novetat més destacada d’enguany serà la presència de representants de la Querétaro, una regió productora de vi del centre de Mèxic, com a zona de producció convidada. La seva presència permetrà conèixer la viticultura del

seu territori, amb un clima molt diferent del nostre.

La majoria de les activitats d’aquesta edició del Microvi consisteixen en tastos i maridatges, com la Nit dels Sumolls, que es farà al Monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs, o un tast de vins del Massís del Garraf.

Per primera vegada, un dels deu actes que conformen la programació d’aquest Microvi no es durà a terme dins el municipi d’Avinyonet: el sommelier de l’Associació

de viticultors de Querétaro, farà un tast amb alguns dels seus vins a l’edifici de l’Enològica de Vilafranca el 26 d’abril.

Els preus de les activitats, repartides entre el primer, segon i tercer caps de setmana d’abril, oscil·len dels 5 als 25 euros, i es tancaran amb la Winefest.

28

Penedès Econòmic

Març - 2018

TECNOLOGIA

El triomf de les compres online

Un 25% de les compres del darrer Nadal ja es van fer en línia. Però els compradors demanen lliuraments més ràpids i més seguretat en el pagament Josep Barella Les compres de Nadal a Espanya cada vegada es fan més a través d’Internet. Això és el que es desprèn de l’Estudi de Consum Nadalenc que ha recentment ha presentat Deloitte, ‘Nadal en un clic’ sobre les compres fetes el darrer Nadal. La consultora afirma que, entre el Black Friday i el Nadal, cada llar espanyola es va gastar de mitjana 663 euros en com-

A Internet les vendes de joguines van augmentar un 70% per Nadal.

A la botiga tradicional, un 7% pres, dels quals gairebé un 25% d’aquest pressupost (153 euros), es van gastar en línia.

En aquest sentit, Doofinder, la potent aplicació de cerca de productes i continguts per a ecommerce, assenyala que els espanyols segueixen preferint regals pràctics com articles de tecnologia, electrònics, moda i joguines per als nens en aquesta època; mentre que adverteix de la irrupció amb força del sector turisme / viatges.

Un 25% dels compradors pagaria més per tenir enviaments el mateix dia D’altra banda, la companyia sobre la base de les seves dades revela que cada vegada són més els espanyols que, a causa de la manca de temps, efectuen les seves compres a través del mòbil. “Hi ha molts avantatges en realitzar una compra en línia, ja que l’usuari no ha de desplaçar-se fins cap botiga física, sinó que pot comprar l’article que desitgi des de qualsevol lloc on es trobi. Només necessita dis-

posar d’un dispositiu mòbil connectat a Internet, i en pocs minuts podrà realitzar la seva comanda.

A més, l’enviament no sol trigar molt i es pot rebre directament a casa”, manté Iván Navas, CEO de l’empresa.

Cal destacar que el canal en línia ja és el més usat per a la compra de productes d’oci, videojocs, tecnologia, música i pel·lícules; així com el seu gran desenvolupament en el sector jogueter tan propi d’aquestes dates. El 2016 la venda de joguines a través d’Internet va augmentar un 70%. No obstant això, la venda de joguines per mitjà del mercat tradicional va registrar tan sols un 7%.

Pel que fa al perfil mitjà de compradors en línia, Doofinder assenyala que és bastant ajustat entre homes i dones, i el percentatge de dones (un 52%) més elevat que el dels homes (un 48%). Per la seva banda, la major part de les compres les fan persones d’entre 35 a 44 anys (30,9%) i de 25 a 34 anys (un 30,1%).

Pel que fa a les comunitats autònomes, Andalusia és la regió on es realitzen més compres online amb un 28,3%, seguida de Madrid i Barcelona, enfront de les que menys, que són Galícia i Astúries.

Així mateix, pel que fa a la mida de la llar, les famílies de dos membres són els que més compren per la xarxa amb un 28,3%, enfront d’un 9,6% de llars formades per un sol membre i un 9,7 % de llars amb més de quatre.

Però les compres nadalenques ja no es limiten únicament als dies previs al Nadal. Gràcies als Estats Units, el període nadalenc s’està allargant, amb l’aparició del famós Black Friday, que també s’està posant de moda a casa nostra. Tot i que va néixer als Estats Units i Espanya es va sumar a la moda fa només cinc anys, el divendres negre de descomptes ja gairebé se celebra amb més ímpetu que al seu lloc d’origen.

Prova d’això són les compres realitzades en el darrer Black Friday.

Segons les primeres dades de Doofinder, la potent aplicació de cerca de productes i continguts per a e-commerce que ja fan servir més de 4.000 de clients, les xifres de facturació es van disparar tant en portals en línia com en botigues físiques. “Si un divendres normal el nombre de peticions que vam

El darrer Nadal vam gastar 663 de mitjana dels quals 153 van ser compres en línia registrar en els nostres servidors ronden els 12,5 milions, el Black Friday vàrem respondre a més 27 milions de peticions, fet que suposa una pujada del 116% en les recerques”, explica Iván Navas, CEO de l’empresa. En el cas de Electrocosto.com, usuari de Doofinder, les dades totals de la setmana del Black Friday apunten a més de 5.000 vendes “Si comparem la setmana del Black Friday amb la setmana anterior podem observar un augment en les visites del

95%, una pujada superior al 90% en la conversió i un creixement en les vendes del 275%”, mantenen des de la companyia especialista en electrònica.

Però tot no són flors i violes en el sector de l’e-commerce, i entre els inconvenients que més es destaquen a l’hora de fer les compres en línia, n’hi ha 2 de principals: la rapidesa en l’enviament i la seguretat en el pagament.

Els e-commerce han transformat els processos de compra, les formes de pagament i també els lliuraments.

Per augmentar les vendes, les empreses s’adapten a les necessitats del client oferint majors beneficis i comoditats. Les estratègies de les grans empreses per fer front a aquest repte consisteixen, d’una banda, en baixar del “núvol” en línia per obrir botigues físiques, i per l’altra banda, traslladar els grans magatzems de l’extraradi als centres de la ciutat. Per exemple, Aliexpress obria fa poc el seu popup store a Madrid, mentre altres grans ja s’han instal·lat al centre i fan enviaments en 2 hores. El Marketplace de transports Furgo, que connecta usuaris i transportistes de tot Espanya a través del seu web i app, ha recollit dades que indiquen com els consumidors creuen que haurien de ser els lliuraments de les seves comandes en lí-

nia.

Segons aquest estudi, els enviaments immediats són la clau per adaptar-se al consumidor, que compra el producte en funció del temps d’enviament que ofereix el comerç electrònic. Així, el 98% dels millennials reclama la compra rà-

pida, i el 25% dels consumidors estaria disposat a pagar més per enviaments immediats. Com a conseqüència d’això, en països com els Estats Units el 52% dels retailers que operen al mercat ja ofereixen lliuraments same-day, és a dir, el mateix dia de la compra.

I l’altre gran cavall de batalla de

Als EUA, el 52% dels venedors en línia ja fan lliuraments ‘same day’ la compra en línia és fer el pagament més segur. Moltes persones, quan han de comprar alguna cosa per Internet, se senten insegures.

M’estaran hackejant el compte bancari? Podran robar-me després tots els diners que tinc al banc?

En massa casos, aquestes persones deixen de comprar per altres motius: es tracta d’un procediment massa llarg i això produeix inseguretat. Per això resulten significatius els passos que està donant Google, que ha anunciat recent-

El Black Friday les vendes en línia van pujar un 275% respecte Del divendres anterior ment que simplifica els processos de compra en línia. Així, per adquirir productes de Youtube, el propi cercador, Google Play o mitjançant Chrome, els usuaris no hauran d’introduir totes les seves dades bancàries i personals, sempre que tinguin un compte en línia a Google. Els internautes, amb tan sols uns pocs clics podran comprar els productes i evitaran repetir operacions innecessàries en haver-se equivocat en algun dígit del seu compte bancari o en haver expirat el temps de sessió de compra. De moment aquesta nova funció de Google només es troba disponible per als Estats Units, però, en els pròxims mesos podria saltar arreu.

Penedès Econòmic

Març - 2018

29

LLIBRES

Com entendre i gestionar amb èxit l’empresa familiar

Continuar? Vendre? Tancar?

Jordi Tarragona PROFIT 16,95€ i e-book 8,99€

Aquest llibre tracta sobre l’empresa familiar, un cas especial perquè hi convergeixen dues institucions amb finalitats i normes de funcionament molt diferents: l’empresa, que busca la creació de riquesa i es regeix pels resultats; i la família, que cerca l’amor i la felicitat. L’una és racional; l’altra és emocional. A primer

cop d’ull, empresa i família són contradictòries pel que fa a les seves finalitats, però totes dues s’influeixen mútuament; encara més, formen una sola realitat. Aquest llibre ajuda a entendre i gestionar amb èxit aquesta realitat. Ens trobem davant d’una guia pràctica, fruit de l’experiència personal de l’autor com a empresa-

Com aconseguir la llibertat financera en només set passos

Dinero: domina el juego Tony Robbins DEUSTO 21,95€ i e-book 12,99€

Els diners poden convertir els nostres somnis en una realitat.

Per aconseguir-ho, no obstant això, és necessari aconseguir la llibertat financera, és a dir, aquest punt en el qual ja no es necessita treballar per poder viure. Fins fa poc, únicament els poderosos o els qui tenien bons contactes podien accedir a la millor informació i a les

estratègies més eficaces. Però ara, gràcies a Tony Robbins és possible aplicar set senzills passos que et permetran controlar plenament les teves finances i, amb elles, el teu futur.

Robbins ha concebut aquest mètode després de realitzar una exhaustiva recerca i entrevistar cinquanta de les

Manual pràctic per moure’t en el fascinant món dels diners

Ignora la multitud Marc Ribes PROFIT 19,85€ i e-book 8,99€

Vols començar a operar a la borsa, però no saps com? Desconfies d’aquells que et prometen guanyar molts diners en poc temps? Ets trader i desitges obtenir major rendibilitat? El trading és un sistema d’inversió que requereix dedicació i gran control emocional, encara que qualsevol persona pot moures’hi, amb les eines adequades.

Gràcies als seus vint anys d’experiència als mercats financers, Marc Ribes porta al lector des dels fonaments del trading fins a les tècniques necessàries per ser un bon inversor, identificant els indicadors que poden portar-nos a aconseguir grans beneficis.

Ignora la multitud, instrueix les persones no expertes i refor-

ri i consultor, i que recull les principals qüestions que s’han de tenir en compte a l’hora de posar-se al davant d’una empresa d’aquest tipus. Algunes qüestions tan difícils com la que sorgeix al pitjor moment d’una crisi: «cal continuar, vendre o tancar l’empresa familiar? ».

Jordi Tarragona Coromina és advocat amb més de 35 anys d’experiència com a empresari. Al 1987 es va fer càrrec del grup d’empreses familiar, que en aquells moments tenia

cent empleats i va créixer fins als cinc-cents al 2006. Va ser guanyador del guardó «Best place to work» durant cinc anys consecutius.

Consultor especialitzat en el suport a la propietat de pimes i la implementació de solucions de continuïtat a les empreses familiars, Tarragona també és president de Comertia Expansió i Gestió d’Actius, i conseller delegat de La Muralla de Balaguer, així com columnista habitual dels diaris Expansión i La Vanguardia.

personalitats més brillants del món de les finances, des de milionaris fets a si mateixos a guanyadors del premi Nobel. Aquest llibre t’ajudarà a aprofitar oportunitats que potser et vas perdre en el passat i a no incórrer en els mateixos errors que milions de persones cometen diàriament. És un camí senzill i garantit cap a la llibertat financera.

Tant si volem arribar a ser rics, com si només pretenem aconseguir la tranquil·litat

d’una jubilació assegurada, el secret per guanyar diners està aquí, revelat per aquest personatge inspirador i fascinant que és Tony Robbins, i per algunes de les millors ments financeres del món.

Tony Robbins és un escriptor de bestsellers, filantrop, conferenciant i coach, que ha creat un imperi empresarial a partir del seu discurs sobre la superació personal del que han après milions de persones.

ça els coneixements de qualsevol professional a través de consells i metodologies d’inversió comprovades.

Un llibre que ofereix als lectors el coneixement i la visió per entrar al mercat amb confiança i sortir amb beneficis.

Marc Ribes és trader professional. Disposa d’una àmplia experiència com insider de grans bancs d’inversió com a Renta4, Inversis Banco i Morgan Stanley. Com a emprenedor, destaca la seva participació com a

soci en el llançament del broker Activotrade a Madrid. Després del llançament i posterior venda, actualment és cofundador de Blackbird Trading School, així com del broker online Blackbird Broker i de l’agència de valors ACapital BB. Ribes està reconegut com un dels millors traders d’Espanya i Amèrica llatina. És també gestor del fons ACapital RV SICAV i col·laborador habitual en els mitjans de comunicació especialitzats.

30

Penedès Econòmic

Març - 2018

història

50 ANYS DE Procter & Gamble P&G està present a Espanya des del 1968 i és el paraigua d’algunes de les marques de més confiança i qualitat a Espanya. Les oficines generals estan en el municipi madrileny d’Alcobendas i compta, a més, amb plantes de producció a Xixona, Mequinensa i un centre de distribució a Mataró

E

n un parell d’anys Procter & Gamble ha passat de comptar amb més de 200 marques estructurades en 20 categories a limitar el seu portfoli a 65 ensenyes repartides en 10 categories: cura de la roba, de la llar, del cabell, bellesa personal, cura bucal, afaitat, cura del bebè, higiene femenina, farmàcia i derivats de tisú per a cuina i bany, sent l’última l’única no present al mercat espanyol. Aquest és un dels paràmetres assenyalats per Javier Solans, director general per a Espanya i Portugal de l’empresa, que es prepara per afrontar el 50 aniversari de l’arribada de la companyia al mercat espanyol.

“L’estratègia de l’empresa ha estat centrar-se en les categories en les quals ostenta el lideratge o lluita per aconseguir-lo des d’una posició de força. Aquesta reducció fa al grup més fort, més centrat i més rendible, perquè li dóna la possibilitat de focalitzar els seus

esforços, tant de recerca com d’inversió, en menys productes”, comenta Solans. A nivell econòmic, la reestructuració duta a terme en aquests dos últims anys ha suposat un descens en les vendes de l’empresa d’entre un 10 i un 15%, en canvi els beneficis s’han vist rebaixats únicament un 5%.

La presència de Procter & Gamble al mercat espanyol s’emmarca en la unitat de negoci europea, sent aquesta una de les majors. El creixement del grup al nostre país ha rondat el 2%, en línia amb el creixement orgànic del 2-3% registrat pel grup, a nivell mundial. “Volem créixer per sobre dels mercats. Que el mercat creixi, però que nosaltres abanderem aquest creixement”, resumeix Javier Solans.

L’estratègia del grup, de cara al futur, es vertebra en quatre àrees d’actuació: transformació (en la qual s’ha emmarcat tot el procés de concentració del negoci), in-

novació (amb 17 centres d’I+D+i i més de 40.000 patents a nivell mundial), procés de digitalització (destinat a facilitar la compra a l’usuari als canals en els quals vulgui comprar, i apostant, també, per la intel·ligència artificial), i ciutadania corporativa (en la qual s’emmarquen innombrables accions d’ètica i responsabilitat tant a nivell intern de l’empresa com a extern, i en el qual es contempla aconseguir 0% de residus a abocador de les seves plantes, en l’horitzó de 2020, política que s’ha aconseguit ja en les instal· lacions al nostre país). Des de la venda, la passada primavera, dels productes d’incontinència severa, ‘Lindor’, al grup Hartmann, Procter & Gamble disposa de dues fàbriques al nostre país, en la localitat aragonesa de Mequinensa -per a l’elaboració de toallitas humides-, i en l’alacantina Xixona -per a bolquers infantils i productes d’higiene femenina-.

CRONOLOGIA DE P&G ESPANYA - P&G comença la seva activitat a Espanya el 1968 amb el llançament d’Ariel Alta Espuma.

- El 1982 es realitza el llançament de Fairy que va produir una revolució al mercat de rentavaixelles a mà en ser el primer concentrat, i el netejador multiusos Don Limpio.

- El 1988 entra en les divisions de Salut i Bellesa i llança el xampú H&S i s’integren les marques Vicks i Pantene.

- El 1990 es forma una aliança amb el Grup Agrolimen per treballar conjuntament els mercats de Cura del Bebè i Protecció Femenina (Ausonia: Dodot, Evax i Salvaslip), que es veu reforçada amb l’aliança amb el grup Fater a Itàlia (Ausonia).

- El 1992 es produeix la creació de la Divisió de Cosmètica i Fragàncies.

- El 1997 adquireix Tambrands (Tampax), que a Espanya i Portugal es distribueix a través d’Arbora.

- El 2001 adquireix Clairol, incorporant Herbal Essences al portfoli de Cura del Cabell.

- El 2003 llança al mercat la gamma de cura facial Olay.

- El 2006 es produeix la integració de Gillette i s’afegeixen a més al portfoli les marques de dentifrici Fluocaril i Parogencil a l’àrea de Cura Dental.

- El 2007 llança Gillette Fusion, la primera maquineta d’afaitat amb tecnologia de 5 fulles més una fulla addicional de precisió en la part posterior.

- El 2010 adquireix d’Ambi Pur - El 2012 es produeix la integració d’Arbora & Ausonia

Penedès Econòmic

Març - 2018

31

VIATGES

L’Equador: selves i costes Un dels passatemps més típics i fascinants és la quantitat d’excursions que poden realitzar-se.

Nombrosos Parcs Nacionals es conjuguen amb belles ciutats colonials, que fan del país un paradís redacció

Encara que sigui petit, l’Equador és un dels països més variats del continent americà.

Boscos, pics escarpats i platges verges es combinen amb la més pura selva amazònica. La riquesa dels avantpassats pobladors d’aquestes terres es conserva en els ritus i tradicions de comunitats indígenes que passen de pares a fills les seves tradicions i llegendes. En no estar tan explotat turísticament, l’Equador guarda el gust ancestral en el seu ambient.

Un altre sabor ve a ajuntar-se a l’indígena, la presència espanyola que es reflecteix en la més bella capital, Quito. Des d’allí es pot viatjar a la selva, a les muntanyes andines, a les platges del Pacífic, als volcans majestuosos de les terres altes, a les ruïnes de grans ciutats indígenes... Altres capitals vénen a sumar-se a aquesta, Guayaquil, el centre costaner del sud i Cuenca, la ciutat imperial dels inques.

Però si el que es desitja és endinsar-se en una aventura única,

EQUADOR Capital: Quito Idioma: Castellà Població: 15.737.878 habitants Superfície: 283.560 km² Moneda: Dòlar (USD) Clima: És tropical i humit. A més a més, a causa de la seva ubicació equatorial, presenta només dues estacions definides: la humida i la seca Economia: La font d’ingressos principal del país és l’exportació de petroli i la segona són les divises enviades pels emigrants

res millor que les illes Galápagos, que proporcionen un agradable descans, una trobada amb una fauna sorprenent i grates experiències en el fons del mar.

Pingüins, dofins, pelicans, iguanes marines i un llarg etcètera d’espècies fan d’aquestes illes un paradís. L’Equador és, sens dubte, la gran promesa d’Amèrica del Sud. Si alguna cosa caracteritza els equatorians és la seva hospitalitat, el seu bon sentit de l’humor i el seu especial accent en parlar. Els habitants de la serra, indígenes i camperols, es distingeixen per la conservació de les seves ancestrals tradicions, per comunicar-se en

quítxua i per la seva especial cosmovisió de l’existència. Estimen profundament la terra i per això realitzen contínuament ofrenes, per honrar el seu origen, a les forces de la naturalesa i als déus.

Quan es va iniciar la sembra, ofereixen fulles de coca, pisco o cervesa a la Pacha Mama, la Mare Terra. I abans de beure qualsevol cosa, en llancen una mica al terra, per agrair la possibilitat de calmar la seva set.

La majoria dels quítxues viuen a les terres altes, els quítxues de cada regió es vesteixen de manera diferent i l’evolució de la llengua també presenta variacions. La major població d’aquests indis viu a

Chimborazo, mentre que petits grups habiten a les terres baixes amazòniques, juntament amb shuares, huaorains i cofanes.

La varietat gastronòmica és el que identifica la cuina equatoriana. Entre els seus plats principals i típics destaquen els brous, especialment els que se serveixen als mercats per esmorzar. Se’ls coneix com a sopes o locros, sent generalment preparats amb verdures i carn de gallina. No deixi de provar el yaguarlocro, una sopa de patates amanida amb una deliciosa salsa. Quant a plats exòtics, res millor que degustar un cuy, una espècie de conill d’índies rostit a la llenya.