Penedès Econòmic 14

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

Núm. 14 juliol 2012

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

L’atur puja al juny un 0,51% a l’Alt Penedès malgrat el descens a Catalunya i Espanya

Es redueix a la meitat l’activitat notarial per la crisi immobiliària i l’empresarial

pàg. 4

pàg. 6

OK AL CENTRE COMERCIAL

El futur centre comercial de la Girada serà una font d’ingressos molt important per al municipi pàg. 2-3

Els bancs proposen alternatives per les participacions preferents

Les darreres retallades del govern espanyol deixen tocats els ajuntaments

pàg. 8

pàg. 9

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

JOSEP AMETLLER I CIVILL pàg. 16

Gerent i propietari de casaametller

2

Penedès Econòmic

juliol 2012

L’ANÀLISI

El centre comercial de la Girada, focus de dinamització econòmica de la Vila L’aprovació del pla especial de la Girada II dóna llum verda al nou centre comercial però, de moment, no hi haurà cinemes per motius econòmics OLGA AIBAR Evitar la pèrdua de capitalitat i de negoci. Aquests són dos dels principals objectius que han facilitat, després de diversos anys d’estira-i-arronces, el consens polític a l’Ajuntament de Vilafranca per permetre l’aprovació del Pla especial de la zona comercial i terciària de la Girada II. Hi van votar a favor CiU, el PSC i el PP, la CUP i ICV s’hi van abstenir i ERC s’hi va posicionar en contra.

Enrere queden desenes de propostes, de debats de model de ciutat i de posicions enfrontades entre els principals grups amb representació a l’Ajuntament de Vilafranca.

El pla especial urbanístic aprovat permetrà desenvolupar un sector de 27.627 m2, amb una edificabilitat màxima de 21.683 m2 i 11.000 m2 d’ocupació màxima amb edificis.

En aquest solar, ubicat entre el barri de la Girada i la variant de l’N340, es contruiran quatre grans naus independents però amb una imatge homogènia, separades per carrers. Un 25% es destinarà a oficines i usos complementaris i el 75% serà comercial. D’aquest darrer, el 90% seran locals de més de 800 m2 i el 10% per a comerços d’entre 500 i 800 m2.

Els desenvoluparà l’empresa “RATISBONA Promociones y Gestiones Inmobiliarias RATISBONA SL & CIA. S. COM .

La parcel·la CT-1, amb una superfície de 16.774,00 m2, és en l’actualitat una parcel·la indivisa, encara que es defineix en aquest pla com a dues “zones d’edificació”: CT-1 (zona EDIFICI 1) de 9.812,79 m2 de superfície, i CT-1 (zona EDIFICI 2) de superfície 6961,21 m2 (EDIFICIS 2a i 2b).

La parcel·la CT-2a té una superfície de 3.472,96 m2 (EDIFICI 3), i la parcel·la CT-2b té una superfície de 7.380,04 m2 (EDIFICI 4).

El conjunt de les parcel·les de l’àmbit d’aquest Pla Especial, presenten una forma sensiblement rectangular, segons queda definit als plànols. Presenta unes mesures aproximades 229,40 m per 90,93 m. El costat llarg està alineat amb el carrer Ronda de Mar. En un dels quatre edificis hi hau-

rà Mercadona, amb un sostre comercial de 2.500 m2 dels 6.624 m2 que podria ocupar i que, de moment, no executa perquè edificarà una planta baixa i un pàrquing. Els altres tres contindran grans botigues d’esports, bricolatge, jardineria i decoració o del sector de la restauració. De fet, ja s’han interessat pel projecte grans marques com Decathlon i Aki, que ja tenen botigues a Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú. Els altres contenidors tindran 2.300 m2, 5.100 m2 i 3.700 m2 de sostre comercial.

Pel que fa a la superfície d’aparcament, si es construís tot el que el pla especial permet, hi hauria 432 places de pàrquing,

ubicades a l’illa del darrere i a sota dels edificis.

Els titulars dels terrenys de la

EL PLA ESPECIAL PERMET UN TIPUS DE COMERÇ QUE, FINS ARA, NO TENIA CABUDA A VILAFRANCA parcel·la CT-1 (que ocupa el 60,72% del total de l’àmbit d’aquest pla) són la societat Ba-

constdel 2002, SL., amb un 35,52% de l’àmbit total i un 58’50% de la parcel·la CT-1; Manel Durán Ventura (13’36% de l’àmbit total i un 22% d ela CT2); Germans Bolet, S.L. (5’92% de l’àmbit total i el 9’75% de la CT-1); Ramon, Antonio, Joan i Ana Ma. Bolet Badia (5’92% de l’àmbit total i 9’75% de la CT1). Les parcel·les CT-2a i CT-2b ocupen el 39,28 % del total de l’àmbit d’aquest pla. D’aquest, el 12,57% és propietat de la societat barcelonina Tamburini Blanch, S.L. mentre que RATISBONA Promociones y Gestiones Inmobiliarias RATISBONA SL & CIA. S. COM., té el 26,71 %.

El regidor d’Urbanisme a

l’Ajuntament de Vilafranca, Josep Maria Martí, afirmava que el pla especial “permet un tipus de comerç que fins ara no tenia cabuda a Vilafranca”, un tipus de comerç que, la majoria, anem a buscar a altres indrets com Vilanova, Sant Pere de Ribes o Barcelona, una fuga de clients que, des de Vilafranca es vol evitar.

Un comerç, però, limitat a grans botigues per evitar perjudicar el comerç local. De fet, en aquesta qüestió hi ha jugat un paper clau l’associació de comerciants “Centre Vila”, que temia que un equipament de les característiques que es plantejava fa uns anys, un estil semblant al de L’illa Diagonal de Barcelona, els acabés mermant el

Penedès Econòmic

juliol 2012

3

L’ANÀLISI negoci i deixés buit i sense vida el centre de la ciutat. I no era debades, ja que un estudi realitzat pel Patronat de Comerç i Turisme, apuntava que un 30% de les botigues del centre haurien de tancar, si es desenvolupés un model similar al de la ciutat comtal.

Fins al moment, no està clar si el centre comercial inclourà cinemes, ja que l’Ajuntament no en té constància i no pot obligar el sector privat a posar-ne. De fet, la societat Milà Center, propietària dels terrenys on havien de fer-se els multicinemes, n’ha venut una part a Mercadona. Una venda contra la qual l’associació “Centre Vila” va interposar un contenciós perquè consideren que la societat hauria de retornar a l’Incasòl els terrenys ja que no s’hi va edificar en els quatre anys que tenia de termini. En aquests moments, el contenciós està aturat a l’espera

DADES TÈCNIQUES La parcel·la CT-1: Amb una superfície de 16.774,00 m2, és en l’actualitat una parcel·la indivisa, encara que es defineix en aquest pla com a dues “zones d’edificació”: CT-1 (zona EDIFICI 1) de 9.812,79 m2 de superfície, i CT-1 (zona EDIFICI 2) de superfície 6961,21 m2 (EDIFICIS 2a i 2b).

La parcel·la CT-2a: Té una superfície de 3.472,96 m2 (EDIFICI 3) CT-2b: Té una superfície de 7.380,04 m2 (EDIFICI 4).

Superfície edificable: Edifici 2a: 1.482,92 m2 Edifici 2b: 1.314,40 m2 Edifici 1: 3.943,22 m2 Edifici 3: 1.539,45 m2 Edifici 4: 2.720 m2

de la celebració de l’assemblea general de socis del “Centre Vila”, prevista per al setembre. Així es va decidir en la reunió informativa que l’associació va celebrar l’11 de juliol al Casal per explicar detalladament als associats el projecte i les implicacions que podria comportar per al comerç local si, tal com era previst, s’aprovava el projecte en el ple municipal del 24 de juliol.

Durant el debat en el ple, des d’ERC es va insistir què troben a faltar un percentatge destinat a oci cultural en el projecte. El regidor Pep Quelart va criticar els canvis de posicionament, tant de CiU i PSC, sobre el centre comercial al llarg dels anys que ha durat el procés i el fet que totes les propostes incloïen cinemes i ofertes d’oci.

Sobre aquest aspecte, el regidor d’Urbanisme, afirmava a Penedès Econòmic que “el projecte actual és molt diferent del que hi havia abans, que era un centre comecial pur i dur, en el qual podien ubicar fins a 70 botigues. Aquest no és el model de ciutat que entenem nosaltres”.

De fet, en la memòria informativa del pla especial, a la qual ha tingut accès Penedès Econòmic, s’afirma que, en l’actualitat, donades les possibilitats que es presentin dins del context de l’economia a curt i a llarg termini, “es considera inviable una proposta d’edificació conjunta o simultània, per les dificultats reals d’obtenció de finançament per al desenvolupament conjunt de les edificacions del projecte”. Per aquesta raó, es deixa sense efecte l’acord de la Junta del Govern Local del 12 de febrer de 2007, que obligava a incloure la construcció de multicines com a part del conjunt d’edificacions, per poder “desenvolupar el sector d’acord a les possibilitats reals que presenta l’economia actual”. La memòria també apunta que, en l’actualitat, “existeixen acords comercials i d’interès per part d’operadors comercials per instal·lar-se a la zona, sempre que existeixi la pos-

sibilitat d’instal·lar-se sense la necessitat de dependre de tercers operadors i activitats”.

El grup d’ICV-EUiA va demanar durant la discussió d’aquest punt el ple una millor accessibilitat i mobilitat per comunicar el centre de la vila amb la zona de la Girada, a més d’un aparcament de

ES CONSIDERA INVIABLE UNA PROPOSTA D’EDIFICACIÓ CONJUNTA PER LA DIFICULTAT DE FINANÇAMENT bicicletes. Per Bernat Villarroya, és “lògic que el terreny comercial es destini a grans superfícies comercials, però cal acompanyar-ho d’actuacions de cohesió socials amb els comerços que es trobin al centre de la Vila”.

La CUP va presentar una bateria de millores pel projecte. La primera d’elles demanava que les empreses tinguessin un compro-

mís social, laboral i amb el territori per poder vendre productes de proximitat. També veien necessari un Pla estratègic comercial i un informe de l’impacte econòmic sobre el comerç interior de Vilafranca. D’altra banda, els agradaria que l’Ajuntament reunís un major consens del projecte de centre comercial amb les associacions de comerciants de la Vila.

El PP, PSC i CiU van destacar la creació de llocs de treball que es produirà amb l’obertura de Mercadona i altres botigues, a més de l’ampliació de l’oferta comercial de la vila.

L’alcalde, Pere Regull, va comentar que “hem d’aconseguir donar la possibilitat, a la població de Vilafranca i de l’Alt Penedès, de trobar l’oferta que necessiten”.

El temps d’espera per a l’aprovació del projecte ha estat durament criticat pels propietaris dels terrenys que fa més de deu anys que esperen poden desenvolupar la zona.

De fet, el que ha desencallat ara el projecte no ha estat un acord dels propietaris, sinó dels grups polítics de l’Ajuntament, un acord que podria haver-se pro-

duït abans i ja faria diversos anys que s’hauria fet realitat el projecte. Alguns dels interessats afirmaven de forma anònima que “hi hagut molta demagògia, tant dels governants com de l’oposició, en aquest afer; hem perdut molt de temps en debats estèrils i ara ho paguem tots”.

Crítiques a banda, el que està clar és que, finalment, el projecte del centre comercial de la Girada tira endavant i serà una realitat que revitalitzarà el barri amb un gran supermercat, que era la principal demanda dels veïns, i grans botigues que atrauran molts clients, tant de Vilafranca i comarca, com de les rodalies, amb el que això implica de possibilitat de negoci per als establiments del barri.

A partir d’ara, ja es podran demanar les primeres llicències d’obres a l’Ajuntament de Vilafranca. Tanmateix, segons estableix el dictamen del Pla especial, per a la concessió de la llicència d’obres de la primera edificació que es construeixi, s’haurà de presentar conjuntament un projecte d’urbanització de la totalitat de l’espai lliure privat, el qual serà vinculant per a totes les parcel·les.

4

Penedès Econòmic

juliol 2012

ACTUALITAT

L’atur a l’Alt Penedès arriba al 15’73% i ja afecta gairebé 8.800 penedesencs En el segon trimestre de l’any, es van signar 7.078 nous contractes, la majoria per circumstàncies relacionades amb la producció

OLGA AIBAR Contràriament al que ha succeït al conjunt de Catalunya, on el descens de l’atur ha estat el més important registrat durant el mes de juny en 16 anys, la taxa d’atur ha pujat a la nostra comarca durant el mes de juny un 0’51%, després de tres mesos consecutius de baixades. En concret, 45 persones van ingressar a les files de l’INEM i ja són un total de 8.796 els penedesencs que es troben sense feina. La taxa d’atur registrat de juny és del 15,73%, segons dades del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès Garraf.

Aquesta dada contrasta amb la situació de les comarques costaneres com el Garraf, on la incidència del turisme estiuenc és major, fet que ha comportat noves contractacions i ha implicat que hi hagi 13.093 parats registrats al juny, és a dir, 874 desocupats més (+7%) que un any enrere i 529 menys (-4%) que al maig d’enguany. La taxa d’atur registrat de juny és del 16,42%.

Per sectors, en el de l’agricultura l’atur va pujar al juny a l’Alt Penedès un 19’81%, segurament pel final de l’esporga, mentre que a la indústria va baixar un 0’99%, a la construcció va caure un 2’91%, al sector serveis va pujar un 0’50% i 13 persones (-2’09%) estaven sense ocupació anterior.

Les activitats administratives i serveis auxiliars tenen 19 parats més (+1,60%) i les activitats professionals, científiques i tècniques 12 desocupats més (+4,14%).

Redueixen atur la construcció, les indústries manufactureres, el transport i emmagatzematge, en-

tre d’altres.

En termes interanuals, la ocupació ha baixat a l’Alt Penedès un 8’97%, cosa que representa un increment de 724 persones respecte el mateix període de l’any passat. Si mirem tot just cinc mesos enrere, l’atur ha caigut un 1’52%, el que vol dir que 130 persones més tenen feina.

L’atur afecta un 51% d’homes i un 49% de dones, principalment d’entre els 35 i els 44 anys, seguiFont: Xarxa d’Observatoris Locals del Mercat de Treball de la Diputació de Barcelona a partir de les dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

L’ATUR HA PUJAT UN 0’51% A LA COMARCA RESPECTE AL MES PASSAT, PRINCIPALMENT A L’AGRICULTURA da de la franja dels 25 als 34 i dels 45 als 54. Tanmateix, es dóna la circumstància que els homes aturats s’han reduït en 33 persones (-0,74%) mentre que les dones parades han augmentat en 78 persones (+1,83%) respecte al mes anterior.

Els municipis on l’atur és més elevat són Torrelles de Foix, amb una taxa del 22,72%, seguit de Sant Quintí de Mediona (19,08%), Vilafranca (18,44%) i Santa Margarida i els Monjos (18,40%), mentre que els que tenen més ocupació són Vilobí (8,94%), Les Cabanyes (9,24%) i Torrelavit (9,32%).

La contractació registrada en el segon trimestre de l’any va ser de 7.078 persones, la majoria (2.848) per circumstancies relacionades

amb la producció, 2.615 van ser contractes per Obra i Servei, 916 d’interinitat, 618 indefinits, 7 de formació, 18 de pràctiques, 14 de relleu, 28 jubilacions parcials i 14 d’altres tipus.

A Catalunya, l’atur va caure al juny per quart mes consecutiu, situant-se la xifra d’aturats registrats en 615.576. Aquest descens ha estat el més intens dels últims quatre mesos (-2,4%; 15.356 aturats menys); però comparant amb els mesos de juny d’anys anteriors, la reducció ha estat la més lleu (-3,3% el 2009; -3,6% el 2010, i -3,2% el 2011).

En balanç anual, l’atur ha augmentat de 39.182 persones (+6,8%); una mica més del que ho va fer al maig (+6%). El descens ha estat més intens entre Aturats a Espanya

4.615.269 = 24,4% Aturats a Catalunya

615.576 = 22,2% Aturats al Penedès

8.796 = 15,73%

els homes (-2,9% enfront del 1,9% de les dones) i sobretot entre els joves (-9,8%). Per sectors d’activitat, l’agricultura ha estat l’únic sector on ha augmentat el nombre d’aturats (+0,1%), i en l’altre extrem hi ha els serveis que és el sector on més s’ha reduït l’atur (-2,7%; 10.319 persones menys).

Al juny es comptabilitzen 200.266 contractes laborals a Catalunya: 20.348 indefinits (el 10,2%) i 179.918 temporals (el 89,8%).

Respecte de maig, la contractació ha crescut un 10,8% (19.576 contractes més), fonamentalment els temporals (+12,1%; 19.451

contractes més), mentre que els indefinits gairebé no han variat (+0,6%; 125 més).

En el cas d’Espanya, s’observa una certa desacceleració, tot i que el ritme de creixement és molt més intens (+12%) que a Catalunya.

En el conjunt de l’Estat, l’atur es redueix un 2,1% intermensualment (98.853 aturats menys) mentre que s’incrementa un 12% interanualment (493.468 aturats més). En termes interanuals, les comunitats que registren un increment més important són Castella i Lleó (+18,4%), Cantàbria (+18,2%) i Astúries (+17,5%).

Penedès Econòmic

juliol 2012

5

ACTUALITAT

Els fons europeus subvencionaran el 25% dels projectes de l’Alt Penedès Sant Quintí, els Monjos i Sant Cugat Sesgarrigues rebran la meitat de dotació per als seus projectes de desenvolupament local i urbà LÍDIA OÑATE Un total de tres projectes de desenvolupament rural i urbà a l’Alt Penedès seran subvencionats pel programa FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional).

De la comarca es van presentar dotze projectes, vuit dels quals no van rebre subvenció i el projecte restant, el de la depuradora d’aigües residuals de Subirats, va ser desestimat. Els projectes de Sant Quintí de Mediona, els Monjos i Sant Cugat Sesgarrigues, han estat els escollits per Europa. En concret cada ajuntament rebrà una dotació corresponent a la meitat del pressupost.

En total, els fons FEDER, gestionats per la Direcció General d’Administració Local, destinaran 24,5 milions d’euros repartits en 97 projectes.

Un dels projectes que no rebrà subvenció europea és el de la nova biblioteca i arxiu municipal a l’edifici de les antigues escoles municipals de Sant Sadurní. Des de l’Ajuntament segueixen interessats a tirar endavant el projecte, per al qual disposen 770.000 euros dels 2,8 milions del cost total calculat. De moment, buscaran finançament a la Diputació de Barcelona i la Generalitat, per la via del seu Arxiu, i així no perjudicar les arques municipals.

El projecte per recuperar la masia de Can Balaguer, a Castellet i la Gornal, per destinar-la a centre de formació forestal també haurà d’esperar. La idea és gestionar millor la zona forestal a través d’una protecció més acurada i personal format per tal de reduir els incendis. Amb un milió de pressupost, l’Ajuntament mirarà d’obtenir fons del PUOSC i la Xarxa de Municipis de la Diputació.

Tampoc s’han aprovat les millores d’accessibilitat al conjunt monumental de Sant Martí Sarroca; les rehabilitacions del palau dels Marquesos de Llió, a Sant Pere de Riudebitlles, i la sala de la Societat Cultural Hortonenca, a Sant Llorenç d’Hortons; els nous equipaments del Palau Reial del Vi, a Vilafranca, la segona fase de la pista polivalent de Pontons, el pla per conservar l’església de Santa Magdalena del Pla del Penedès, i el Sender de la Via Augusta.

Ajuntament de Sant Quintí de Mediona El projecte de l’espai Joan Amades - Les Deus està segmentat en dues parts i pretén unir les dimensions del patrimoni cultural i el natural. Amb un pressupost de 911.028,44 euros, l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona vol posar en funcionament un equipament que faci les funcions de Casal de la Festa Major, però també de punt de trobada, assaig i oferir espais de taller. Alhora busca que sigui un Centre d’Interpretació del folklore català i quintinenc a través de

la figura de l’etnòleg i folklorista Joan Amades. L’Ajuntament l’ha escollit pel seu vincle amb el municipi, ja que Amades va estar casat amb una quintinenca i va fer vida durant força anys al poble.

La idea del projecte és “recollir tot el folklore i tradicions festives centenàries lligades a la Festa Major i Corpus”, explicava l’alcalde de Sant Quintí, Ramon Creixell.

A més, es vol donar èmfasi als balls centenaris que han tingut presència al municipi de forma ininterrompuda com els gegants, capgrossos, el drac, els bastoners

o el ball de diables. A més s’exposaran els balls que s’han anat recuperant en els darrers anys com el ball de panderetes, el d’en Serrallonga, o el de les gitanes.

Un altre apartat explicarà la situació geogràfica i història de Sant Quintí.

La dimensió del patrimoni natural inclourà tres zones: Mediona, el riu Bitlles, i les Deus. A través de la figura del riu, es narrarà l’esdevenir de Sant Quintí al llarg de la història. També es buscarà

que els visitants atrets per les Deus aprenguin sobre el municipi. “Amb aquest projecte volem reactivar la vida comercial i cultural de Sant Quintí”, comentava Creixell.

nials. Així s’augmentarà l’oferta turística del municipi, que actualment ja rep força visitants, gràcies a les visites guiades al castell, els refugis i el Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA), entre altres equipaments.

“Cada vegada estem impulsant més el paquet turístic, sobretot des que van assistir al Saló del Turisme d’enguany”, explicava Ferret. Amb la zona del castell i l’església renovada esperen aug-

mentar visitants i promocionar encara més el turisme patrimonial i cultural i, de retruc, el comercial i gastronòmic, que any rere any va guanyant adeptes com amb la Fira Remeiart.

treballant en el projecte bàsic, que incorpora una senyalització al municipi i l’adequació d’un espai de centre de promoció turística, vinculat a les fresqueres, a la plaça de l’Església. “És un projecte molt ben pensat i molt important per a la dinamització econòmica del municipi a través de la promoció turística”, explicava Albet Noya.

D’altra banda, també es dissenyarà i implementarà un projecte de desenvolupament turístic a través de les Tecnologies de la Infor-

mació i de la Comunicació. La idea és que els visitants puguin fer consultes via mòbil a través de les xarxes socials, a més de disposar d’informació a la Xarxa relacionada amb les fresqueres i Sant Cugat Sesgarrigues.

Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos El projecte dels Monjos, valorat en 635.590,10 euros, està segmentat en dues fases i se centra en la rehabilització de les cobertes de l’ala nord i de llevant del castell i convent de Penyafort. Amb l’import del fons europeu es durà a terme la primera d’elles, que consisteix a rehabilitar la coberta de la zona de l’església, la façana lateral i la torratxa, que és la part més malmesa del castell.

Des de l’Ajuntament esperen que el concurs i la licitació de les obres es facin abans que

acabi l’any i, així, l’obra es podria executar a principis de l’any que ve. Les obres s’allargarien diversos mesos i a finals de 2013 estaria acabada. Imma Ferret, alcaldessa dels Monjos, va comentar a Penedès Econòmic que l’equip de govern està “molt content, ja que gràcies a aquesta aportació podrem tirar endavant la rehabilitació de la coberta del Castell i, en un futur, de tot el conjunt”.

Aquesta rehabilitació va lligada a un projecte d’arranjament de la zona del celler per posar en valor els espais municipals i patrimo-

Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues L’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues realitzarà diverses actuacions emmarcades en el Projecte de Desenvolupament Turístic del municipi, valorades en 421.314,20 euros.

Una d’elles és l’arranjament de les fresqueres que es van localitzar fa més de quatre anys sota la plaça de l’església, quan s’estaven fent unes obres.

Des de l’Ajuntament volen donar a conèixer les fresqueres, unes càmeres que servien per conservar els aliments.

Per l’alcaldessa de Sant Cugat Sesgarrigues, Montse Albet

Noya, és “una mostra de la manera de fer i viure d’abans que tenim l’oportunitat de veure”. Des del punt de vista antropològic és una troballa molt important.

Actualment, la Diputació de Barcelona està realitzant una investigació sobre el seu valor. Fins al moment se sap que moltes de les fresqueres, fetes d’argila, eren comunitàries i emmagatzemaven aliments quotidians de l’època com la cansalada, cereals, queviures frescos, etc. La majoria d’elles estan intactes, cosa que augmenta el valor.

Actualment l’equip de govern està

6

Penedès Econòmic

juliol 2012

ACTUALITAT

Els testaments a l’Alt Penedès i a Catalunya baixen un 9% per la crisi Catalunya continua sent el territori on més testaments se signen, un 80%, davant del 60% de ciutadans que ho fan a la resta d’Espanya franca al Col·legi de Notaris de Catalunya, que és el que engloba tota la comarca de l’Alt Penedès, considera que aquesta davallada de testaments és “raonable” i de fet “hauria esperat una baixada més gran” perquè “el que no era normal era la signatura de tantes hipoteques” a causa de la bombolla immobiliària. Ferreres pensa que “hem d’arribar a una estabilització, a un nivell estàndard, normalitzat”, en el nombre d’hipoteques.

IVET BOLTÀ Els altpenedesencs han signat 122 testaments menys entre 2006 i 2011, segons dades del Col·legi de Notaris de Catalunya. Això suposa una reducció del 9%, que coincideix amb la que ha tingut lloc a tot el territori català, on el 2011 es van signar un total de 109.730 testaments, 10.000 menys que al 2006.

Precisament l’any passat va ser dels pitjors pel que fa a la signatura de testaments, tant a Catalunya com a la nostra comarca, i se situa a nivells de fa 10 anys (1.290 testaments el 2001), i això tenint en compte que aleshores a l’Alt Penedès hi havia un 32,6% menys de població.

La caiguda de testaments es troba en la reducció de la compra d’habitatges des que el 2007 va començar la crisi econòmica.

Per províncies, Barcelona és on se signen més testaments. Concretament el 2011 se’n van atorgar un total de 80.044, prop de 12.000 menys que el 2006, just abans d’iniciar-se la tendència decreixent. Girona i Tarragona, amb 12.032 i 11.275 testaments signats respectivament, se situen en segon i tercer lloc, seguides de Lleida, on la xifra de testaments l’any 2011 se situa en 6.379.

El notari de Vilafranca Francisco Javier Ferreres Ortí, delegat del Districte de Vila-

L’AUGMENT DE L’ESPERANÇA DE VIDA ENDARREREIX EN 10 ANYS L’EDAT EN QUÈ SE SOLIEN SIGNAR MÉS TESTAMENTS Si ens fixem en l’evolució dels darrers anys a l’Alt Penedès, des de just abans de la crisi, veurem com la tendència de testaments ha anat a la baixa. Tot i així, es dóna una peculiaritat que no té lloc a Catalunya. Mentre que el 2006 a tot el territori català es va assolir la xifra més alta de testaments, a l’Alt Penedès això passa el 2010, segurament per un efecte rebot després que el 2009 quedés una plaça de notari vacant

St. Sadurní d’Anoia

1

Vilafranca

4

Sta. Margarida i els Monjos

1

Notaris a l’Alt Penedès

a Sant Sadurní i baixessin molt els testaments. De tota manera, conclou el notari, “hem de mirar en genèric, i es veu una tendència general a la baixa”.

Ferreres destaca que, malgrat tot, un 80% dels catalans opta per fer testaments, davant del 60% dels ciutadans de la resta de l’estat. El notari es mostra optimista: “Que el 80% dels catalans facin testament explica que la gent aprecia les bondats del sistema, que els dóna una solució ja que ordena la successió d’una manera raonable i correcta”. Per Francisco Javier Ferreres, “els catalans som molt pràctics i de caràcter independent, i ens agrada deixar les coses ordenades de la manera que vulguem. I tenim el Dret Civil Català, que ens permet fer el testament amb moltes possibilitats, i fins i tot canviar-lo al llarg de la vida segons les circumstàncies”.

El notari defensa que fer el testament és útil perquè l’herència quedi a mans de qui cadascú decideixi i no segons dicti la llei, que no diferencia en les particularitats i tracta l’herència a parts iguals. Fer un testament és senzill i no arriba als 40 euros, un cost congelat des de 1989.

L’augment de l’esperança de vida ha endarrerit 10 anys l’edat en què es firma el testament. El grup fins a 70 anys ha superat, amb 22.847 testaments signats a tot Catalunya, la franja que tradicionalment encapçalava la classificació, els de 50 a 60 anys, que han firmat 558 testaments menys. Sobre la població d’entre 40 i 50 anys, Ferreres pensa que ara estan amb la batalla del dia a dia per arribar a final de mes, però que més endavant faran el testament.

Amb l’augment de l’esperança de vida, els ciutadans de 80 a 90 anys i de més de 90 han assolit màxims històrics de signatura de testaments l’any 2011.

L’any passat també va ser quan es va arribar a una diferència més gran de testaments signats entre homes i dones en favor de les dones (56%). Els casats segueixen sent els que més en fan (un 60%) però s’aprecia una lleugera disminució l’any passat.

La signatura de testaments no és el que més ha disminuït de l’activitat notarial, però delata

LA FRENADA IMMOBILIÀRIA I DE CONSTITUCIÓ D’EMPRESES FA BAIXAR L’ACTIVITAT NOTARIAL UN 50% l’estat en què es troba el sector.

El Col·legi de Notaris quantifica el descens de l’activitat en pràcticament un 50% en el període 2006-2012, sent especialment remarcables el descens en la constitució de societats (50%) i en les transaccions immobiliàries (70%). Una manera de compensar la reducció de la feina que desenvolupen els notaris seria si s’aprovés el pla estratègic plan-

tejat pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, perquè els notaris, en tant que funcionaris, puguin assumir tasques no conflictives, com divorcis amb parelles sense fills o casaments, per descongestionar la justícia.

Els notaris veuen aquesta possibilitat com un servei més a la societat, no per contrarestar la baixada d’activitat. Ferreres assegura que “no s’ha de centrar tot en el tema immobiliari; si puja o baixa l’activitat, t’adaptes”, i que en la vida ordinària es requereixen molts altres serveis dels notaris, com tractar esquerdes, xocs de vehicles o, en el cas de Vilafranca, transaccions de finques rústiques.

El delegat del Col·legi a Vilafranca insisteix que “la idea és donar un servei a les persones, donarlos una solució a un problema”, i tot això ho fan molt a prop de la gent, ajudant-los en el que calgui: “Si cal anar a un hospital perquè volen deixar fet un testament, agafes el cotxe i hi vas”.

El nombre de notaris de l’Alt Penedès són sis, distribuïts entre Vilafranca (4), Sant Sadurní (1) i els Monjos (1), englobats en l’anomenat Districte de Vilafranca. El delegat Ferreres considera que n’hi ha suficients perquè tracten els temes amb celeritat, amb dos dies de màxim.

Penedès Econòmic

juliol 2012

7

ACTUALITAT

REDACCIÓ

Les vinyes del Penedès són una de les imatges d’una nova campanya de promoció turística impulsada pel Departament d’Empresa i Ocupació i l’Agència Catalana de Turisme (ACT) de la Generalitat sota el lema “Catalunya.

M’agrada compartir”.

La Generalitat de Catalunya ha apostat per una campanya que prioritza l’originalitat i la creativitat per tal de rendibilitzar al màxim la inversió amb el menor cost possible. Aquest estiu, l’objectiu principal que persegueix la Generalitat amb aquesta campanya és reforçar el mercat de proximitat català, el de la resta d’Espanya i, a escala internacional, l’europeu.

La campanya es caracteritza per la voluntat de trobar la màxima col·laboració ciutadana - empreses, entitats, ciutadans catalans i turistes - en la difusió dels atrac-

tius turístics de Catalunya.

La campanya té com a epicentre Internet i l’entorn 2.0. El bloc de campanya i les xarxes socials són els elements centrals a partir dels quals s’articulen la resta d’accions i es converteixen en plataformes de promoció i sobretot canals de participació i d’interacció en temps real amb el públic, a través d’accions promocionals, concursos i sorteigs.

Una de les novetats destacades és la creació de la figura dels “ambaixadors sobre rodes de Catalunya”, que ofereix la possibilitat d’incorporar les imatges de la campanya turística a tots els propietaris de tràilers, autobusos i autocars de transport que ho desitgin i que poden convertir-los en elements de publicitat rodant de Catalunya de manera gratuïta.

A aquesta campanya s’ha adherit recentment l’empresa penedesenca Transports Montserrat per rotular els seus vehicles de mercaderies que realitzen rutes interna-

Foto: Fèlix Miró

Transports Montserrat promociona les vinyes del Penedès per tot Europa

cionals. D’aquesta manera, “contribuïm a traslladar la imatge de les vinyes del Penedès per Europa per poder atraure més turistes”, segons Montserrat Montserrat, directora comercial.

Transports Montserrat ja va ser pionera fa més de 50 anys en retolar i identificar tots els camions de la seva flota, no amb número,

com feien altres empreses del sector, sinó batejar els camions amb noms molt arrelats en la cultura catalana com l’Hereu, la Pubilla, l’Empordà, Cavall Bernat, Costa Brava o Catalunya. Per això, segons fonts de l’empresa, des del primer moment es van apuntar a aquesta nova iniciativa de retolar i promocionar Catalunya per tot

Europa.

L’Agència Catalana de Turisme assumeix la retolació dels vehicles, que es durà a terme a tallers ubicats a les quatre demarcacions catalanes. A través del bloc de la campanya magradacompartir.catalunya.com, es pot triar l’idioma i la imatge que es vulgui lluir a la part posterior del vehicle.

8

Penedès Econòmic

juliol 2012

ACTUALITAT

La banca se les enginya per assimilar el risc de les participacions preferents Dipòsits, accions o bons convertibles són les tres alternatives que ofereix la banca per donar una solució als afectats per les preferents LÍDIA OÑATE Després d’uns mesos des que esclatés l’estafa de les participacions preferents, les entitats bancàries que havien venut aquests productes complexos i d’alt risc han començat a oferir solucions a les persones afectades. L’objectiu és convertir aquests productes, catalogats com a “tòxics” per la Unió Europea, en altres més segurs pels bancs com els dipòsits, les accions o els bons convertibles.

Dipòsits És l’opció que més acceptació té entre els afectats. L’oferirà Banc Mare Nostrum (BMN), Caja España-Duero i Cajasur, a més de Bankia, que planteja la mateixa alternativa per als més de 3.000 milions que encara té en circulació procedents de dues emissions fetes per l’antiga Caja Madrid.

Productes que ofereixen els bancs a canvi de les participacions preferents

Canvi per dipòsits

Obligacions subordinades i bons convertibles

CINC ANYS

VENCIMENT AL JUNY DEL 2012, JUNY DEL 2013 I AL DEL 2022

100% del valor nominal, el canvi ha de ser per a la totalitat de l’invertit

Canvi del 30% en bons convertibles en accions (la meitat amb venciment al juny del 2012 i l’altre meitat al juny del 2013) i el 70% restant en obligacions subordinades a 10 anys.

Tipus d’interès de fins al 2,65% depenent d’allò intervingut en preferències i data de subscripció

Canvi per bons convertibles AL 2014 Continua pagant el cupó, ja que no va entrar en pèrdues. Va oferir canvi per bons convertibles amb venciment al 2014, i un interès anual del 7%

-

FINS AL 2018

Té 903 milions en circulació amb 43.000 afectats

La rendibilitat oferta arriba al 6,75% anual -es paga trimestral- fins a l’abril del 2018, quan es converteixen en accions. A més, s’ofereixen finestres d’interès de liquiditat -o conversió anticipada- els dies 4 d’abril i 4 d’octubre de cada any

PRETÉN CANVIAR LA MEITAT DELS 3.430 MILIONS EN PREFERENTS AQUEST MES I L’ALTRA MEITAT AL JUNY DEL 2013 Els bons tenen una rendibilitat del 6,5% anual

Sense solucions -

Tipus de solució

Accions del Sabadell

Sense solucions Pendent de subhasta

IMMEDIATA No se sap les condicions però es preveu que siguin com les que va aplicar Banc Sabadell

-

TRES ANYS Devolució del 100% mitjançant un dipòsit amb garantia del FGD transcorreguts tres anys

Canvi del 90% de les preferents. Si es manté fins al 31 de desembre del 2012, ofereix el 12% més del valor dels títols. A partir del gener les accions valen el 45% menys

Canvi de dipòsit A CINC ANYS Rendibilitat del 5% al venciment (l’interès es cobrarà al cap de 5 anys.) El canvi anterior va ser per accions; els títols de Bankia han perdut el 71% del seu valor des del gener

A l’espera del BBVA

Esperava oferir una solució després de privatització, que s’ha endarrerit.

Té un saldo viu de 500 milions en preferents

Observacions

Bescanvi per accions El canvi per accions és un risc si es té en compte la situació actual del mercat. Banc Santander va oferir un canvi per títols de manera immediata. Aquest any les accions de l’entitat han perdut un 8,75%

Canvi per bons convertibles

IMMEDIATA

QUATRE ANYS

VENCIMENT

Es tracta de bescanviar les participacions preferents per dipòsits amb una rendibilitat, que varia segons l’entitat bancària. En el cas de BMN, ofereixen un interès del 2,65%. La liquiditat es podrà recuperar als quatre anys, tot i que el client podrà avançar-ho un any a canvi de renunciar als interessos del darrer trimestre.

Aquest és uns dels terminis més curts que han ofert els diferents bancs. Segons fonts de Caixa Penedès, l’oferta ha tingut molt bona acollida i ja han aconseguit canviar més d’un 91% de les participacions preferents. El termini finalitzarà aquest 31 de juliol.

Canvi per bons convertibles

Canvi per accions Canvi per dipòsits

Dipòsits

BMN OFEREIX RECUPERAR LA INVERSIÓ EN PREFERENTS MÉS INTERESSOS EN QUATRE ANYS

Sense solucions

del seu valor. El Banc Sabadell, que va absorbir la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM), ha triat la mateixa opció, però amb un seguit de condicions. El bescanvi s’ha fet efectiu pel 90% de les participacions preferents en curs.

Si els ja accionistes esperen fins al 31 de desembre per efectuar el bescanvi, el Banc Sabadell ofereix el 12% més sobre el preu que en aquest moment tinguin les seves accions en borsa. A partir de l’1 de gener els títols del banc ja valen el 46% menys. Aquesta oferta (del 12% més) seria bona només si el preu de les accions es recupera en els propers mesos. En cas contrari podria comportar pèrdues.

Bons convertibles És l’opció que més s’ha repetit. És un altre producte complex, però

Ha tornat a cancel·lar el pagament del cupó. La integració amb BBVA, que la va comprar, no es produirà fins al segon semestre Canvi per dipòsits de l’any QUATRE ANYS Penalització del 2% si hi ha una amortització anticipada. Es recupera el 100% de l’invertit

recupera la liquiditat del client en un termini determinat: es converteix en accions, i aquestes es poden vendre. CaixaBank, Banca Cívica, BBVA, Banc Popular i Bankinter han ofert aquesta opció. En el cas de CaixaBank canvia el 30% de les preferents per accions (amb venciment el 2012 i juny del 2013) i en obligacions subordinades, però amb un termini de deu anys (fins el 2022).

Entitats ja subhastades Les firmes subhastades podran donar una solució per a les seves participacions prefents segons el que hagi proposat el banc que les ha comprat. A diferència de la CAM, adquirida per Banc Sabadell, per a Unnim, lliurada al BBVA, encara no existeix una solució clara per les seves preferents.

Canvi per accions IMMEDIATA Les accions han perdut el 7% del valor en borsa des del mes de gener

Es podrien canviar per bons convertibles, però la integració total amb el banc no serà efectiva fins al segon semestre de 2012.

Entitats pendents de subhastar Banc de València, Catalunya Caixa i Novagalicia Banc no han plantejat cap solució global als afectats per les participacions preferents.

Catalunya Caixa comptava oferir una via als afectats (té 500 milions en preferents) una vegada es produís la subhasta. Mentrestant, l’entitat ofereix solucions personalitzades als seus clients.

En el cas de Novagalicia Banc, tot i afirmar treballar en una solució per als seus 43.000 afectats, s’ha convertit en el primer banc condemnat a tornar els diners a uns clients que van adquirir el producte el 2008.

Canvi per bons convertibles FINS AL JUNY DEL 2013 Els convertibles són un altre producte complex, que es converteixen sempre en accions (renda variable). Mentre no són títols ordinaris, la rendibilitat pel 100% de les preferents és de fins al 9% trimestral (dependrà de l’emissió.) Es podran canviar per accions.

L’OMIC DE VILAFRANCA HA ATÈS 40 CONSULTES Prop de 40 persones han demanat informació sobre les participacions preferents a l’Oficina Municipal del Consumidor de Vilafranca. Alguns d’ells han tramitat reclamacions via administrativa. Des de l’OMIC afirmen que molts clients ja han bescanviat les seves participacions pels productes que oferien les entitats bancàries, però aconsellen reclamar una indemnització ja que “en el moment de vendreles no es va informar degudament del producte”, explica la tècnica de l’OMIC. Calculen que encara queda un 40% de participacions per bescanviar.

Penedès Econòmic

juliol 2012

9

ACTUALITAT

Estocada als ajuntaments per la darrera bateria de retallades del president Rajoy L’increment de l’IVA, la supressió de la paga extra als funcionaris i la retallada del subsidi d’atur han estat les mesures més polèmiques O. AIBAR - L. OÑATE Enguany l’entrada de les vacances ha estat marcada per una nova bateria de retallades del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, molt més agressiva que les anteriors i amb la qual espera aconseguir recaptar 65.000 milions d’euros en dos anys i mig.

La pujada de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), sens dubte, ha estat la que més polèmica i indignació ha generat. A partir de l’1 de setembre, l’IVA passarà a els p

El conjunt de les noves mesures i retallades del Govern de l’Estat és altament negatiu per a l’economia perquè suposarà un retrocés en el consum i, de retruc, en la inversió, a més d’un impacte directe sobre l’ocupació. Sense un paquet de mesures que ajudin a revifar l’economia i a disminuir el nombre d’aturats del país, això no es

Retallar 65.000 milions d’euros és una barbaritat per al consum i per l’activitat econòmica del país. Són diners que deixen d’entrar a l’Estat i que ens fan endinsar-nos en una espiral que condemna a més retallades pressupostàries.

A diferència del model econòmic d’altres països d’Europa, com França, on

ser del 18 al 21% en la majoria de productes. En el cas del reduït, el canvi serà de 8 al 10%, mentre que el superreduït es mantindrà en el 4%. Els ajuntaments seran els majors damnificats, ja que hauran de sumar als seus pressupostos, ja tancats, una nova partida corresponent a l’augment de l’IVA, ja que no el poden desgravar com les empreses. La despesa suposarà 500.000 euros anuals més a l’Ajuntament de Vilafranca, mentre que al de Sant Sadurní la xifra ascendeix als 120.000 euros. El seu alcalde, Josep Ma

Ribas, explica que amb la pujada de l’IVA, “deixarem de fer algu-

L’AUGMENT DE L’IVA SUPOSARÀ 500.000€ MÉS A L’AJUNTAMENT VILAFRANQUÍ nes coses ja previstes, ja que no podem retallar despeses fixes com

la llum o l’aigua.” A nivell ciutadà, l’increment de tres punts de l’IVA no serà del tot real, ja que alguns productes i serveis, excepte els de primera necessitat, patiran augments molt més elevats pels canvis que s’han produït entre els grups de productes. Per exemple, anar al cinema o a la perruqueria suposarà un 13% més.

Els funcionaris tampoc s’han salvat aquesta vegada. Perdran la paga extra de Nadal i veuran reduïts els dies de lliure disposició.

Una altra de les mesures és la reducció del subsidi d’atur. L’import

Xavier Cardona, president de l’ADEG servirà de res. L’augment de l’IVA suposarà un impacte sobre l’IRPF d’entre 13 o 15 punts que, o bé l’absorbeixen les companyies i empreses en base als seus beneficis, o bé disminuirà encara més el consum, fet que serà mortal de necessitat. Respecte a la resta de mesures, em sembla una actitud miresable per part de l’Administració treure la paga de Nadal dels funcionaris quan tenen tres ministeris que podrien tancar, en concret el d’Educació, Cultura i Sanitat. En el cas de Catalun-

ya, el tema encara és més greu. Les mesures engrossen un altre greuge que, combinat, és insostenible i és el de l’atac constant i ferotge a la llengua i la cultura catalanes per part del Govern de Madrid, un setge que és predemocràtic i que apunta a un intent d’anihilació de la cultura catalana. La situació és descoratjant i pot petar en qualsevol moment.

M’agradaria que les mesures que ha pres el Govern servissin per a solucionar els problemes que tenim, però no ho veig.

Francesc Simó, gerent de la UEP

Fa temps que des de les principals organitzacions empresarials i les institucions econòmiques es proposava incrementar l’IVA i reduir les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social. Tanmateix, el govern va primar l’increment del IRPF. El resultat ha estat més recaptació però menys consum. L’augment de l’IVA i la reducció de les

Francesc Rica, secretari de la UGT s’apliquen més impostos a petrolieres, bancs i a les grans fortunes, el model polític espanyol està destinat a perjudicar la gent més feble del sistema i no grava les persones que guanyen molts diners. No s’està fent cap política d’estímul econòmic més enllà de la reforma laboral, que l’únic que fa és abartir els costos econòmics del país. Aquet fet implicarà que competim amb països com els del Nord d’Àfrica i l’Àsia pels costos laborals perquè no podrem fer-ho per qualitat.

Així que ens podem con-

vertir en “les màquiles” d’Europa. Molta gent està sense prestació d’atur i els joves marxen a treballar i a investigar a Europa o a altres països i s’enduen les patents fora. Els funcionaris han patit una reducció salarial del 22% i, en d’altres sectors de l’administració pública, s’ha arribat al 30% de retallada de sou i ja porten tres anys sense conveni.

Si el govern no canvia de política econòmica, estem abocats a una crisi que s’allargarà més enllà del 2014-15.

es mantindrà en els primers sis mesos, però baixarà fins a la meitat en els següents mesos amb un màxim de 24 mensualitats.

Un dels canvis que afectarà el futur de l’Administració local és la reducció del 30% dels regidors.

Pels partits polítics vilafranquins és una “mesura populista”, ja que molt probablement deixaran de ser regidors aquells que tinguin una dedicació menor. A més, “es debilitarà els governs i es posarà en perill la bona governabilitat”, ja que els regidors hauran de repartir-se més àrees de treball.

cotitzacions a la Seguretat Social que s’aplicaran al setembre són mesures que volen recaptar més i alhora millorar la competitivitat de l’economia productiva, a través de la devaluació de costos, ja que la devaluació monetària no es pot dur a terme per la pertinença a la Unió Econòmica i Monetària (zona euro).

L’increment de preus durà a la contracció del consum, que repercutirà en el creixement econòmic en un context marcadament recessiu com l’actual. També tindrà un impacte en

el sector turístic, un dels més dinàmics de la nostra economia, a llarg termini, ja que pot fer minvar el marge de les empreses que han contractat paquets per temporada i que ja tenen els preus compromesos.

La mesura reforçarà els ingressos fiscals de l’Estat, però a un alt cost social, i només es podrà justificar si millora la percepció i la confiança de l’economia espanyola, es restableix el finançament extern i es normalitza la concessió de crèdits a empreses, famílies i administracions.

Albert Rodríguez, CCOO de l’Alt Penedès-Garraf

Aquesta reforma deixa clar que estem davant d’un conjunt de mesures que volen desmuntar l’actual model social. No és una resposta als problemes econòmics de la societat. És una bateria de propostes econòmiques, laborals, socials i institucionals que volen canviar les bases de l’organització social construïda al llarg

dels darrers anys.

Aquestes últimes modificacions segueixen en la mateixa línea de fer recaure tot l’esforç en els mateixos: els treballadors i treballadores.

No entraré a especificar quines són les noves mesures, però sí a incidir sobre alguns aspectes, com al fet que el subsidi per majors de 52 anys passa a ser a partir de 55 anys, es perden els salaris de tramitació, i altres mesures que no afavoreixen el creixement i la sortida de la crisi i augmentaran la pobresa i la desigualtat. Sigui l’IVA, la prestació d’atur o

la paga extra, són mesures que augmenten la pobresa de les persones. Aquesta última actuació del govern respon al desig de trencar el paper dels sindicats que, fins ara, era el de mantenir un equilibri entre patronals i treballadors, i, alhora, fer d’agent de cohesió social.

En definitiva, creiem que aquesta Reforma Laboral no ens traurà de la crisi, no farà baixar l’índex d’atur, empobreix les persones i condemna els joves i els sectors mes desprotegits.

10

Penedès Econòmic

juliol 2012

ACTUALITAT

LA USOC GUANYA LES ELECCIONS SINDICALS ALS CELLERS TORRES

L’ADEG OBRE A L’ESTIU PER A TOTS ELS PÚBLICS L’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès (ADEG) ha preparat una programació de cursets i tallers per al mes de juliol. Són propostes diferents a les habituals, pensades per a tots els públics, obertes a tothom i molt assequibles. Es tracta d’aprofitar l’estiu i, a banda del lleure i el descans, formar-se en qualsevol de les parcel·les que farceixen el calendari de l’ADEG, algunes d’elles prou suggerents, d’altres més estimulants, unes més curioses

i les últimes més sorprenents.

La programació de cursos de l’ADEG per a l’estiu s’impartirà a les seus de Vilafranca del Penedès i de Vilanova i la Geltrú, als matins. Més informació a www.adeg.cat.

La Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) s’ha imposat a Comissions Obreres (CCOO) en les darreres eleccions sindicals als Cellers Miguel Torres, SA de la DO Penedès. La USOC ha aconseguit 15 representants i CCOO, 2, cosa que els atorgarà una majoria amplia en el Comitè d’Empresa. Els cellers de Torres a Vilafranca donen feina a prop de 700 persones i són la companyia vinícola més important de la DO Penedès.

S’aprova la llei que convertirà les caixes en fundacions Les fundacions seran presidides per un patronat principalment privat, sota el control de la Generalitat REDACCIÓ

El Parlament de Catalunya va aprovar el passat 17 de juliol la llei per transformar les caixes en fundacions privades de caràcter especial, cosa que permetrà que aquestes puguin preservar la seva obra social després de la seva constitució en bancs.

El procés de transformació haurà de ser sol·licitat per les assemblees de les caixes interessades, que tindran sis mesos per realitzar la petició. El procediment serà tutelat per la Generalitat, segons va explicar el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, en la conferència de premsa posterior a la reunió del Govern.

La nova normativa afectarà les caixes que hagin perdut el control majoritari del banc en el qual s’han transformat, per la qual cosa “la Caixa” no estarà subjecta a la llei, ja que es manté com a titular de la majoria del capital de CaixaBank. En canvi, la llei sí que afecta les caixes que van optar per crear un banc després de la seva fusió, com és el cas d’Unnim (Sabadell, Terrassa i Manlleu), Catalunya Bank (Catalunya, Manresa i Tarragona) i també les que es van integrar en un Sistema Institucional de Protecció (SIP) com és Caixa Penedès a Banc Mare Nostrum i Caixa Laietana a Bankia.

Fins al moment, fonts de l’Obra Social de Caixa Penedès han explicat a Penedès Econòmic que l’entitat vol reservar-se l’opinió sobre la normativa fins que aparegui publicat al Diari Oficial de

 Caixa Penedès gestiona la residència d’avis Inglada Via

la Generalitat.

Segons la llei, les fundacions que es creïn disposaran del patrimoni segregat en el moment de la transferència de l’activitat financera als bancs, ja “totalment sanejats”,

EL GOVERN ASSEGURA QUE LES FUNDACIONS NAIXERAN SANEJADES explicava el conseller, que assegura que “les fundacions naixeran sense deutes significatius”. Amb aquesta regulació, el Govern de la Generalitat confia que l’obra social de les caixes catalanes es mantingui.

El patronat d’aquestes fundacions estarà constituït per una assemblea d’un màxim de 20 membres que seran representants de les entitats fundadores o vinculades

històricament a les caixes, patrocinadors o institucions actives en els àmbits d’interès de les caixes, a més d’un màxim de cinc persones a títol individual. Els patrocinadors presents en el patronat podran ser els bancs que han generat les caixes o que han acabat per canalitzar els negocis d’aquestes caixes. Del total dels membres del patronat, el 75% hauran de ser persones privades jurídicament.

El text de la llei suggereix que els patrons estiguin relacionats amb el món de la cultura, la ciència, l’economia o amb aquells camps amb els quals la fundació vulgui desenvolupar l’activitat. La Fundació també tindrà un director general, escollit pel patronat, que tindrà veu, però no vot, en el màxim òrgan de govern de la Fundació.

Amb aquesta normativa, el Govern vol també assegurar-se el control de les obres socials, ja que el control de les fundacions és competència del Departament de Justícia de la Generalitat.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Esforç constant Hi havia una vegada, ... Un home que va decidir cavar un pou en un terreny que posseïa. Va triar un lloc i va aprofundir fins als cinc metres, però no va trobar aigua. Pensant que aquell no era el lloc idoni, va buscar un altre lloc i es va esforçar més, arribant fins als set metres, però aquesta vegada tampoc va trobar aigua. Va decidir provar una tercera ocasió en un altre lloc, i cavar encara molt més, però quan va arribar als deu metres, va concloure que en el seu terreny no hi havia aigua i que el millor era vendre’l.

Un dia va anar a visitar l’home al qual havia venut el terreny, i es va trobar amb un preciós pou.

- Amic, molt has hagut de cavar per trobar aigua; recordo que jo vaig picar més de vint metres i no vaig trobar ni rastre, va dir-li.

- T’equivoques, va contestar-li. La veritat és que jo només he excavat dotze metres, però, a diferència de tu, sempre ho vaig fer al mateix lloc.

L’esforç és un d’aquells valors que, fa pocs anys, començàvem a oblidar. En temps d’opulència, tot sol ser molt més fàcil.

La situació actual ens fa reviure el que sovint anomeno els “nous vells valors”.

Ara que tot costa molt més,

tornem a retrobar el significat de vells valors, com el de l’esforç i en conseqüència tornem a valorar més la consecució de les nostres fites (el que aconseguim i el que tenim).

L’esforç no és un fi en si mateix, sinó un mitjà necessari per assolir determinats objectius.

Cal transmetre la idea que tan sols és possible assolir un determinat fi mitjançant l’esforç, i que tan sols aquells que realment insisteixen i són constants en el temps, poden assolir els seus objectius.

No hi ha cap personatge rellevant que hagi assolit l’èxit sense una immensa dosi de tenacitat i de constància en el treball.

Una persona incapaç d’esforçar-se mai aconsegueix realitzar els seus somnis i viu subjecta a allò que la vida li dóna. Corre el risc de portar una existència de mancances i limitacions en tots els aspectes.

Combrego amb la idea que no existeix el fracàs, excepte quan deixem d’esforçar-nos.

Són temps d’esforços, més que pocs anys enrere.

Aprofito l’ocasió per desitjar un bon estiu i unes millors vacances a tots els lectors, merescudes sens dubte, després de mesos d’intens esforç.

PENEDÈS ECONÒMIC En motiu de les vacances d’estiu el proper número del Penedès Econòmic apareixerà el mes de setembre

Penedès Econòmic

juliol 2012

11

ACTUALITAT

Joumóvil SA, nou concessionari Seat

Vilafranca va acollir un fòrum de joves emprenedors catalans

Des del passat 1 de juliol, l’empresa automobilística Seat, després d’un breu parèntesi, torna a tenir un concessionari oficial dels seus vehicles al Penedès i el Garraf.

La nova concessió ha estat atorgada a Joumóvil S.A., vinculat al grup empresarial Jounou, que té una àmplia i dilatada experiència en la distribució del món de l’automoció amb

marques tan reconegudes com Opel, Honda i Hyundai, Les noves instal·lacions de Seat estan situades al C/ Castellet núm. 8 de Vilafranca. Es tracta d’una situació estratègica, ja que es troba just al costat de les altres instal·lacions del grup empresarial. En el concessionari, els clients podran trobar els últims models del nou Ibiza, Toledo i León.

Una vintena de joves de diversos punts de Catalunya es van aplegar, entre els dies 13 i 15 de juliol, a Vilafranca per participar en el Fòrum de Joves Emprenedors.

Aquest programa de formació de la Jove Cambra de Catalunya, que enguany coordinava el jove penedesenc Èric Enguita, estava dirigit a joves d’entre 18 i 35 anys, que en el seu entorn personal, professional o assosciatiu que podrien necessitar desenvolupar les seves habilitats directives i potenciar la capacitat de lideratge i treball en equip. Això és precisament el que van fer durant el cap de setmana amb diverses activitats a l’alberg municipal.

La conferència inaugural va anar a càrrec d’Albert Bosch, el primer català que va creuar l’Antàrtida des del mar fins al Pol Sud i el primer espanyol en fer-ho sense assistència. L’acte va ser presidit per l’alcalde de Vilafranca,

Foto: Fèlix Miró

REDACCIÓ

Pere Regull, qui va felicitar la Jove Cambra de Catalunya per l’organització del fòrum i per la seva contribució a la societat: “durant molts anys, aquest país ha viscut en un món irreal on el jove emprenedor era una espècie en perill d’extinció. S’ha oblidat la cultura de l’esforç. La crisi ens ha posat a lloc i ens ha evidenciat que l’administració no és totpoderosa i qüestiona la ideologia del

proteccionisme”, va assenyalar.

Bosch va exposar la seva experiència, l’esperit d’emprendre, sota el títol “Emprendre, una aventura personal. Risc, incertesa, llibertat...”. Al llarg de la seva ponència, Bosch va encoratjar els assistents a “ser sempre emprenedors” i va fer un símil entre l’aventura i l’emprenedoria, ja que ambdues requereixen esforç, constància i dedicació.

12

Penedès Econòmic

juliol 2012

EMPRESA

LLIBRESDEMPRESA.CAT, LA LLIBRERIA DE L’ADEG

ACORD ENTRE 4MES4 I GRÀFIQUES DEL FOIX

Amb el segell llibresdempresa. cat, l’ADEG ha aconseguit un bon posicionament com a llibreria online especialitzada en títols d’economia i empresa.

Un any i mig després de la seva posada en marxa (abans amb la marca AdegBooks), la llibreria ja s’ha guanyat la confiança de clients d’arreu de Catalunya.

Un dels punt forts del servei és la immediatesa en el lliurament dels encàrrecs i la diligència en el tractament de les comandes.

Ara, llibresdempresa.cat tam-

Les empreses 4mes4 i Gràfiques del Foix han signat un acord de venda d’una màquina laminadora. Ambdues empreses han decidit apostar per la innovació i la millora del servei al client en un moment en què el sector de la indústria està estancat, ja que consideren que en situacions com l’actual és quan més s’ha de lluitar. Tant des de 4mes4 com des de Gràfiques del Foix es mostren satisfets per la negociació i deixen la porta oberta a futures col·laboracions.

bé ha ampliat el seu catàleg amb llibres de text i de seguiment per a cursos d’idiomes i d’informàtica, entre d’altres.

Sigui quina sigui la necessitat, no dubteu a consultar-ho. Us ho portaran a l’empresa.

Els empresaris veuen amb bons ulls mancomunar la seguretat La manca de vigilància als polígons industrials a l’Alt Penedès porta els empresaris a prendre mesures REDACCIÓ

Prop d’una quarantena d’empresaris va assistir a la Jornada de seguretat als polígons d’activitat econòmica de l’Alt Penedès, que va tenir lloc a la seu del Consell Comarcal, on es va debatre sobre la incertesa de la seguretat en els prop de 147 polígons que hi ha actualment a la comarca. Una de les solucions que es van perfilar amb més èxit va ser la mancomunació de serveis i personal de seguretat per mantenir vigilada la zona.

La jornada estava organitzada pel Consell Comarcal de l’Alt Penedès, amb la col·laboració de l’ADEG, la UEP, l’Ajuntament de Vilafranca, la Cambra de Co-

L’ALT PENEDÈS TÉ 147 POLÍGONS REPARTITS ENTRE ELS PROP DE 600 KM2 QUE TÉ LA COMARCA merç de Barcelona, i la Unió de Polígons Industrials de Catalunya, per copsar les inquietuds i la preocupació dels empresaris vers la seguretat als polígons i, així, prendre les mesures adients al respecte.

L’Alt Penedès és una comarca molt dispersada territorialment, amb gairebe 600 km2, 27 municipis i desenes de nuclis petits i

disseminats. Aquest ampli territori, habitat per 105.000 persones, fa que la comissaria dels Mossos d’Esquadra tingui dificultats per mantenir la vigilància dels polígons que hi ha a la comarca. Per aquest motiu, l’inspector Ramón Chacón, cap de l’Àrea Bàsica Policial de l’Alt Penedès, aconsella als empresaris que contractin un servei de seguretat privada, ja que és una inversió.

Des del desplegament dels Mossos d’Esquadra a l’Alt Penedès, ara fa cinc anys, l’índex de delinqüència ha disminuït any rere any. En el que portem de 2012, els delictes han baixat un 7,13%. En el cas dels robatoris a empreses, aquests s’han reduït pràcticament a la meitat en el primer semestre, en concret un 49%, una dada que deixa espai a l’optimisme.

Segons l’inspector Chacón, cal prioritzar la prevenció i aconsella que a la menor sospita truquin al 112. “Els pobles de l’Alt Penedès són molt petits i tothom es coneix. Per tant, quan vegin gent

estranya per les rodalies que ens avisin”, afegia Chacón.

Durant la jornada es va insistir en la idea d’anar units en temes de seguretat, i bona mostra va ser la presentació de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), una associació creada el 2005 amb l’objectiu de vetllar pels interessos de les àrees industrials d’arreu del territori català, que avui dia ja són unes 1.900, una cinquantena de les quals estan associades. A la jornada va assistir Francesc Ribera, director de l’UPIC, que va defensar l’associacionisme entre empreses com a clau d’èxit en la gestió dels polígons. En el cas de la seguretat privada mancomunada, un dels impediments per dur-la a terme és la legislació, que actualment no ho permet. En aquest sentit, el president de la UEP, Jordi Ferri, creu que la mancomunació de serveis ajudaria les empreses a minimitzar els seus costos, sobretot en aquests durs moments de crisi econòmica.

ES TRASLLADA EL SERVEI DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE SANT SADURNÍ El Servei de Promoció Econòmica i Ocupació de l’Ajuntament, que fins ara ha estat a l’edifici de l’Índex, al carrer Pompeu Fabra, ha canviat d’ubicació i s’ha traslladat als baixos del carrer Doctor Barraquer 3-5, on també tindrà un nou telèfon, el 931 185 195.

La nova ubicació del servei respon a la propera ampliació del catàleg de serveis que s’oferirà a emprenedors i empreses, ja que es preveu que cap a finals

d’any aquestes instal·lacions, d’un total de 340 metres quadrats útils, acullin el Centre de Serveis a les empreses, un servei d’allotjament d’emprenedors que vulguin començar en el món empresarial, per tal de dotar-los d’un espai per tirar endavant el seu projecte.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Racionalisme individual Podria parlar del nostre estimat Penedès, i també de Catalunya, i tant en una terra com en l’altra, no canviaran les coses ja que hem estat educats en un racionalisme individual que només busca l’interès personal, hem de canviar per ser una societat més eficient.

Fa uns dies ens va visitar l’Albert Bosch, l’emprenedor i aventurer que ens va fer una xerrada magistral, on, entre altres temes, va fer èmfasi en la nova ètica empresarial que fa falta. Ell no va voler que se sabés, però ens va acompanyar de forma altruista, quan el seu caché és bastant elevat, però com es tractava de joves emprenedors, no va voler cap recompensa econòmica.

Aquí al Penedès, tenim les nostres coses bones i dolentes, però es evident que venim d’una terra i història de la pagesia, on el meu tros és el meu tros, i no veiem més enllà. Ens trobem en un moment, on sobreviuran els que remin junts i siguin innovadors.

Segurament, el cooperativisme va en contra del sistema capitalista, per això no ha tingut èxit, i en contra del comportament

humà, però en conjuntures actuals continuo pensant que seria una gran solució per a molts autònoms i petites empreses.

Total, que no veiem més enllà de “lo nostre”, i això ens ens condueix cap a una societat pobra, dèbil, on el sistema mana, i ens inculca la por per controlarnos. Hi farem alguna cosa?

Començarem a educar els nostres fills i filles d’una forma diferent?

Els que ara comencem en el món d’emprendre, la crisi ens ha ensenyat a compartir, a ser altruistes, i pot ser una de les bones coses que ens ha ensenyat aquesta situació tant dolenta.

Per tant, els joves que venim xocarem, sí o sí, amb els grans, i el relleu generacional ja s’està donant, pel mateix desgast dels grans que ara manen, només espero que la transició sigui pacífica, ordenada i que ens obrin pas al més ràpid possible.

Resumint, ens toca lluitar pel bé comú, no pel bé individual, ens toca crear un nou sistema cooperatiu, plantar cara al sistema actual, educar els nens amb nous valors, i ens toca als joves anar obrint pas.

Penedès Econòmic

juliol 2012

13

EMPRESA

Cinc nous membres al Consell

Naulover s’expandeix de la Delegació de l’Alt Penedès per Europa i l’Àsia REDACCIÓ

La firma de moda per a la dona Naulover, que en el 2011 va facturar 18 milions d’euros, segueix la seva expansió internacional implantat-se en el mercat d’Orient Mitjà, Rússia, Alemanya i França durant el 2012. Actualment el 40% dels ingressos del canal multimarca procedeixen de les seves vendes a l’exterior.

Tant el disseny com la producció es realitzen a Espanya. Ubi-

cada a Mediona, dóna treball a un total de 170 persones, que treballen en les seves pròpies instal·lacions de 9.000 m2 i unes altres 250 que col·laboren externament.

Naulover exporta ja a l’Amèrica del Sud, Nord-amèrica i Europa. A Espanya es pot trobar la marca en el seu flagship de Barcelona, en els 84 corners d’El Corte Inglés i en més de 600 establiments multimarca.

Portland proposa retallar la plantilla

El passat onze de juliol va tenir lloc la reunió del Consell de la Delegació de la Cambra a l’Alt Penedès, amb la qual es va tancar la composició del Consell, que presideix Joan Amat, de Raventós i Blanc. S’incorporen al Consell, Robert Cardús, de Robert Cardús; Fèlix Hill, de Rovira i Martí, en representació de l’Associació Centre Vila de Vilafranca; Josep Mª Vall, de Gedia España; Miquel Rius, de Rius i Rius Assessors i Rafael Parera, de Parera Assessors, en representació de la Unió de Botiguers de Sant Sadurní. Amb ells, el Consell queda completat amb la incorporació de cinc nou membres que s’afegeixen als tres que ja hi eren en el Consell anterior i que continuen en el càrrec: Xavier Coll, de Xocolates Simón Coll; Josep Batet, de Miquel Torres i Josep Lluís Bonet, de Freixenet, i anterior president del Consell de la Delegació. A l’hora de formalitzar el nou Consell de la Delegació, s’han tingut en compte cri-

teris de representació, per sectors productius i de territori dins la comarca. Així mateix, s’ha volgut incloure empreses de diferents mides i mercats, i representants de les respectives associacions de comerç d’àmbit local.Els membres del Consell tindran per funció proposar les mesures que considerin convenients en benefici de l’interès general de les empreses de la comarca. S’implicaran en les diferents àrees d’actuació de la delegació, impulsant la internacionalització de les empre-

ses i promovent aliances amb les institucions públiques per sumar en favor de les empreses de la comarca.

El consell de la delegació està constituït per fins a un màxim de 10 vocals, establerts a municipis de l’àmbit territorial de la delegació corresponent. Estan designats pel Ple de la Cambra, a proposta del seu Comitè Executiu. Per la seva banda, el president del Consell de la delegació és nomenat pel president de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Mas Albornà acorda la neteja viària de Sant Martí Sarroca S’ha consolidat com la principal empresa de serveis dirigits als consistoris i no ha parat de créixer REDACCIÓ

La cimentera Portland Valderrivas, filial del grup FCC, ha proposat als seus treballadors un “ajustament de plantilla” per evitar que, a més del tancament parcial d’una de les seves plantes, hagi de desmantetllar dues fàbriques més, segons va informar la companyia l’11 de juliol en un comunicat. L’acord s’emmarca en un pla de reestructuració que ha reunit el vistiplau dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT. Serà un ajustament de 250 llocs de

treball, que s’aconseguirà amb prejubilacions i recol·locacions.

Aquestes retallades se sumarien al tancament parcial de la planta de Vallcarca durant deu mesos a l’any per traslladar la producció a la planta dels Monjos, que tancarà dos mesos a l’any, per crear una plantilla única. Tanmateix, només es traslladarà part de la plantilla de Vallcarca, integrada per uns 80 treballadors directes, a la fàbrica dels Monjos, que dóna treball a 130 persones.

El passat 28 de juny de juny va tenir lloc l’acte de signatura de l’acord a través del qual es posa de manifest que el servei de neteja viària de la Fundació Privada Mas Albornà s’encarregarà de la neteja dels carrers i places del municipi de Sant Martí Sarroca els propers 12 mesos. Aquesta és la primera vegada que Mas Albornà gestiona la neteja en aquesta localitat. En un acte protocolari, l’alcalde de la localitat, Ramon Carbó, i el gerent de la Fundació, Xavier Cartanyà, van signar aquest acord, el qual permetrà la inserció laboral de tres operaris de neteja i de suport. Així, a partir de l’1 juliol, i cinc cops per setmana, una brigada de 3 persones realitzarà la neteja manual del municipi, el buidat de papereres,

 L’alcalde R. Carbó i el gerent de la Fundació Xavier Cartanyà

el manteniment dels escocells i el voltant dels contenidors. El consistori de Sant Martí se suma a la quinzena d’ajuntaments de la comarca que confien en la professionalitat i el bon fer del servei de neteja viària, un servei que dóna feina a més d’una seixantena de

persones. Mas Albornà es dedica des de fa més de 40 anys a la integració social i laboral de persones amb discapacitat i trastorn mental. És un col·lectiu de vora 350 persones i una de les empreses més grans de la comarca, amb 270 treballadors.

14

Penedès Econòmic

juliol 2012

EMPRESA

Futureco Bioscience amplia les seves instal·lacions per ser un referent al món L’empresa catalana de biotecnologia ha inaugurat la nova seu al polígon de Sant Pere Molanta, on concentra R+D, fabricació, distribució i oficines LÍDIA OÑATE L’empresa catalana Futureco Bioscience va inaugurar a principis de juliol les noves instal·lacions de la seva seu central al polígon industrial de Sant Pere Molanta (Olèrdola), on han concentrat tots els departaments: R+D, oficines centrals, fabricació i distribució.

Futureco Bioscence és líder a Europa i una de les deu primeres empreses del món en biopesticides i biofertilitzants. Només en el darrer any ha augmentat un 35% les vendes en el sector, un dels més prometedors en aquests moments de crisi.

Ara, l’empresa ha volgut fer un pas endavant i aglutinar els seus departaments a Olèrdola. Amb aquest canvi, s’ha triplicat la capacitat que tenia fins ara al Parc Tecnològic de la Mediterrània de Castelldefels i a la planta de Sant Llorenç d’Hortons, i ja disposa de 2.300 m2. La construcció de la nau ha suposat una inversió d’1,5 milions d’euros per a l’empresa, que també ha triplicat la seva plantilla, que passa de 9 a 27 treballadors.

A la inauguració, van assistir el director general de Futureco Bioscience, el director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, Joan Sureda, i la regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Olèrdola, Arant-

zazu Torres. Per Juncosa, director general de Futureco Bioscience, les noves instal·lacions els aportarà un avantatge competitiu, ja que “tindrem més capacitat i una eficàcia major i podrem satisfer la demanda dels mercats creixents que tenim arreu del món en els propers tres anys”. Futureco Bioscience va començar fa 20 anys, però és en els darrers 12 quan s’ha especialitzat en els mercats exteriors. La internacionalització els ha convertit en una empresa

EN EL DARRER ANY FUTURECO BIOSCIENCE HA AUGMENTAT LES VENDES UN 35% EN PRODUCTES BIOLÒGICS capdavantera a nivell europeu i mundial en el sector de la biotecnologia aplicada a la protecció dels conreus. És precisament enmig del Penedès que aquests productes prenen més importància, sobretot ara que el sector del vi ecològic està en auge. Juncosa n’és conscient i per aquest motiu, no dubta d’afirmar que “el repte de l’empresa és consolidar el seu

lideratge a Europa i esdevenir un referent mundial. El temps és important en aquest tipus de negoci i nosaltres portem 12 anys al capdavant”. Una de les vies per seguir creixent és establir contactes amb empreses de l’exterior, és a dir, socis estratègics que puguin invertir en nous projectes i així, poder seguir amb la recerca i innovació, un dels departaments més costosos per a l’empresa. Fins al moment, Futureco Bioscience disposa d’una xarxa pròpia de distribució a Xile, Marroc, Brasil, Austràlia, Estats Units i Perú, al qual cal sumar el 90% de les vendes que fa a 25 països. Ara, ha arribat a un acord amb una firma japonesa, cosa que li permetrà accedir al mercat nipó i introduir-se a la Xina i a Corea del Sud. Durant la inauguració de les instal·lacions Sureda va elogiar el treball fet fins ara de Futureco Bioscience, que reflecteix “els valors de compromís, passió, paciència, excel·lència i que fa la feina ben feta”.

Pel director general d’Indústria “aquest és un moment difícil” i una de les millors maneres de sortir-se’n és apostar per la internacionalització de les empreses. Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat s’ha marcat el repte de portar 1.500 empreses a l’exterior, gairebé un 10% més que les que hi ha actualment. “Sortir de la crisi va de dues coses”, explicava

 L’empresa és líder a Europa i una de les deu primeres al món en biopesticides i biofertilitzants

 Rafael Juncosa, director de Futureco Bioscience, i autoritats

Sureda, “d’innovació, és a dir, aprendre a fer les coses de manera diferent, i d’internacionalitzarse, ja que amb la globalització els conceptes de temps, espai o velocitat han canviat. Algunes empreses han entès que és al món on s’ha de competir i això ha fet que la indústria catalana pugui augmentar les exportacions i arribar a un rècord històric, 55.000 milions d’euros de facturació, el que representa el 28% del PIB català i 16% del PIB d’Espanya”.

En el primer trimestre de 2012 les exportacions de Catalunya han crescut un 8% respecte al mateix període de l’any anterior, que ja havien crescut un 18% respecte al 2010. “Això no es podria aconseguir sense l’avantatge competitiu, tecnologia i la capacitat per ferho”, apuntava Sureda.

Des de la Generalitat, ajuden a impulsar aquesta internacionalització, però és un procés que requereix temps. Primer es busca la sensibilització de les empreses, i aquelles que veuen amb capacitats, productes i competències per ser internacionalitzades entren en una segona fase.

La Generalitat aporta assessors i consultors de forma gratuïta per realitzar un pla de negoci encarat a l’exterior. A través dels seus 34 centres de negoci repartits en diversos punts del món, comença el punt d’arrencada dels processos d’internacionalització.

Europa encara és el mercat preferent, en especial Alemanya, Anglaterra, França o Holanda, tot i que també intenten arribar als

països emergents d’Àsia.

Amb una facturació de 9 milions d’euros, Futureco Bioscience s’ha erigit com una de les empreses més rellevants en el mapa català de la ciència. Creada el 1993, la companyia ha apostat sempre per la recerca i el desenvolupament, dos pilars bàsics que l’han fet créixer al llarg de la seva trajectòria. El 1999 Futureco Bioscience va apostar pel negoci biotecnològic i va ser llavors quan va descobrir que els aminoàcids i i els organismes biològics podien ser més efectius com a nutrients que els fertilitzants i pesticides d’origen químic. Amb el pas dels anys, el mercat de productes biològics per als conreus i l’agricultura ha anat augmentat. L’interès és creixent arreu del món, i també a Catalunya, “perquè hi ha més consciència d’utilitzar productes nets i saludables, però sobretot perquè els pagesos exporten molta fruita i els mercats internacionals limiten els residus i la qualitat del producte, a banda de donar-li un valor afegit”, explicava Juncosa.

La regidora olerdolenca va donar la benvinguda a Futureco Bioscience al nou polígon, de la qual va reconèixer la tasca com a empresa capdavantera dins del seu sector a nivell mundial.

Torres va explicar que des de l’Ajuntament “estem treballant perquè el polígon de Sant Pere Molanta disposi de les millors instal·lacions, facilitar els accessos i portar la fibra òptica per què així les empreses tinguin els millors serveis”.

Penedès Econòmic

juliol 2012

15

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Mas Palou, la senzillesa cuidada, la importància del detall La protagonista d’El quadern de l’emprenedor d’aquest mes és l’Adelina. Ella, juntament amb el seu marit, el Santi, són els qui han convertit les masoveries de Mas Palou, de la seva propietat, en un recurs per a l’enoturisme del Penedès. Van començar l’any 1997 quan encara se’n sentia parlar molt poc. Per voluntat, per necessitat i també per responsabilitat, han fet d’aquesta finca agrícola situada al bell mig del Pla del Penedès tot un exemple d’innovació en el sector de l’enoturisme.

Van començar reformant i adaptant una primera casa dels masovers amb capacitat per a 10 persones, van seguir amb una segona i aquest mes inauguren L’ESPAI un entorn ,vinculat a les masies, polivalent, per celebrar-hi reunions d’empresa en un entorn idíl·lic, o trobades familiars i festives.

Què és l’ESPAI de Mas Palou, com arribeu a aquesta idea?

Portem ja molts anys coneixent les necessitats dels clients de l’enoturisme. Un client exigent i respectuós amb el que l’envolta i que busca, quan ve a casa nostra, un entorn tranquil, cuidat, serè, agradable i còmode. Hem escoltat molt tot el que ens han anat demanant i hem anat adaptant les cases a les comoditats que sabem que esperen trobar quan arriben.

Possiblement una de les diferències de Mas Palou respecte a altres ofertes és l’espai. En tenim i el tenim cuidat, tant el de dins de les cases com el de fora. I d’aquest espai n’hem fet virtut.

Una zona de jocs infantils, una sala de jocs per a l’hivern, una

camp de petanca, la piscina, un camp de futbol...

Justament aquest concepte de poder oferir zones diferents per a usos diferents, és el que ens va portar a pensar en aquest nou entorn que porta per nom ESPAI i que simbolitza, d’alguna manera el que ens fa diferents. És un escenari entre vinyes molt ben equipat i on es poden fer diferents tipus de celebracions.

Ens demanaven un espai d’aquestes característiques ben equipat i amb capacitat per a unes 50 o 60 persones...

Com s’arriba a construir un projecte tant complet com Mas Palou?

La meva feina, en un important celler del Penedès, m’ha portat a haver de sortir molt de casa i fixar-me en quines necessitats tinc quan surto i com els establiments “tradicionals” les satisfan.

El caliu de l’entorn, l’espai acollidor, la cura pels detalls... En definitiva, m’agradaria sentir-me com a casa. I justament això és el que intentem que trobin els nostres clients.

Però el que més ha guiat el nostre camí ha estat la il·lusió i la intuïció, creiem en el nostre projecte, n’estem convençuts i el tirem endavant. Em sembla necessari, quan tires endavant amb un projecte d’aquestes característiques, saber abandonar la nostra zona de comoditat i buscar i practicar noves maneres de treballar.

Ens sentim hereus d’aquest patrimoni i d’una responsabilitat molt gran per conservar-lo. El projecte de Mas Palou comporta molta

feina, inversió i maldecaps, però tenim el convenciment de cal treballar per consevar-lo i optimitzar-lo.

Tenim, a més, la sort d’estar situats al Penedès, que té un potencial enorme en l’enoturisme. Un potencial més reconegut pels de fora que per nosaltres mateixos.

Hem intentat sempre cuidar, des de la senzillesa, tots els detalls, em sembla fonamental, és una forma de viure.

Mas Palou és una activitat complementària a d’altres que feu,

quines coses positives hi veus?

Ha estat, i és, una feina compartida amb tota la família i, malgrat la feina, crec que ens ha ajudat molt en l’educació de les nostres

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- La importància en els detalls : és necessari marcar-se estratègies i tenir una visió a mig termini, però els petits detalls són els que marquen la diferència. Tom Peters diu que la majoria d’empreses s’enfoquen a les accions però el que provoca les vendes són els detalls 2- Abandonar la zona de confort: Malgrat que sigui on ens sentim més còmodes, les noves oportunitats demanen audàcia per descobrir-les.

Diuen els experts que en moltes ocasions el que costa realment és començar a fer alguna cosa nova, abandonar aquesta zona de seguretat que tenim.

3- Il•lusió i intuïció: són dos elements imprescindibles en qualsevol nou projecte. La intuïció és barreja de raó i emoció i una sàvia consellera. La il•lusió és motor per avançar. Sabem que la planificació ens marca un camí i ens fa de guia, però és la intuïció la que ens indica quan convé donar un gir.

4- Escoltar el client: escoltar i prendre nota del que ens diu el client és la millor manera de trobar noves oportunitats.

filles.

Hem vist créixer el projecte, és molt tangible. A mesura que hi anem treballant es veuen els resultats de la feina.

Però el més important és que vius sempre envoltat de gent que ve a passar-s’ho bé a casa, que reconeix l’entorn que tenim i en gaudeix.

Si tens una actitud d’alerta, d’escolta, no deixes d’aprendre mai... Si escoltes el que et demana el client, acabes creant aquest clima de senzillesa i confort.

I negatives?

La càrrega de feina que comporta, feina física... I, evidentment, la inversió constant que necessita. Inversió per arreglar i diners per mantenir-ho. La por a equivocar-te no s’esvaeix mai.

Un altre aspecte que de vegades pesa és que s’hi ha de ser sempre, si vols mantenir aquesta cura pels detalls, hi has de ser sempre present.

L’entrevista es va acabant i l’Adelina amb aquesta barreja d’il·lusió, de força i de rigor, ens mostra a través de la seva nova pàgina web (http://www.maspalou.com/) l’exquisidesa del detall, segell de la casa de Mas Palou.

16

Penedès Econòmic

juliol 2012

L’ENTREVISTA

JOSEP AMETLLER I CIVILL Gerent i propietari de casaametller

“El secret per créixer és treballar amb il·lusió, aplicant el sentit comú” Josep i Jordi Ametller són els petits de cinc germans d’una família de pagesos de Sant Martí Sarroca que venien productes del seu hort al mercat de Vilafranca. Quan en Josep tenia 22 anys, va morir el seu pare, i amb el seu germà va decidir tornar als orígens i obrir una parada fixa de fruita i verdura al mercat municipal. Ara tenen 56 botigues a tot Catalunya. De 2007 a 2011, han augmentat la facturació de casaametller de 10 a 40 milions d’euros.

IVET BOLTÀ

Com ho han fet per créixer un 400% en 4 anys malgrat la crisi?

Nosaltres ho mirem d’una altra manera. Hem d’anar any a any, ja que l’entorn ens pot fer canviar.

Quin és el secret de l’èxit?

Treballar amb il·lusió, aplicant el sentit comú dia a dia. I implicar l’equip, que té un paper molt important, perquè se senti partícip en el projecte. No és fàcil perquè hi ha molts treballadors i, per tot arreu.

Josep Ametller i Civill té 38 anys. Va néixer el 22 de juny de 1974 a Sant Martí Sarroca. Actualment està cursant Program for Management Development (PMD) a ESADE, orientat a la direcció d’empreses. El 2008 va cursar els màsters Direcció de Projectes (Institut Català de Tecnologia), i Direcció de Petites i Mitjanes Empreses a ESDI (Universitat Ramon Llull).

La seva primera formació va ser un segon grau en Electricitat Industrial. Ha treballat nou anys a la multinacional Alcoa SCI al Penedès, en el seu manteniment elèctric, fins que el 2001 va crear casaametller, on destaca l’ampliació que ha portat a terme de la planta d’emmagatzematge i envasat, amb laboratori R+D, i l’adquisició d’una cooperativa de Múrcia que serveix a casaametller i altres clients d’Espanya i d’Europa.

Com ho fan, per implicar-los?

Fent que coneguin el dia a dia i els objectius de l’empresa, comunicant-nos amb ells i compartint la nostra il·lusió i repte. Sense les persones és impossible aconseguir els objectius. Són la cara de l’empresa i transmeten al client el que es cou dins.

Com és que veiem moltes botigues de fruita i verdura que tanquen i vostès n’obren tantes?

N’obren i en tanquen a tots els sectors. Nosaltres no n’hem tancat mai cap perquè avaluem els riscos i les oportunitats per no equivocar-nos. Després, ens fixem en les vendes orgàniques de qualsevol establiment. Si no venen el suficient, les reformem perquè puguin créixer en superfície comparable: modifiquen la botiga, introduïm noves línies de producció, fem canvis de personal, de gestió... La crisi no és excusa per no créixer orgànicament.

Cada any fem petites reformes a cada botiga. I cada any les analitzem; si no perds cap client, n’has d’incorporar de nous.

Pensem obrir màxim de 15 a 20 botigues l’any a tot Catalunya.

Ara ja tenim una estructura preparada per encaixar-ho.

El més difícil deu ser passar de la primera botiga a la segona.

Cada etapa té les seves dificultats.

Nosaltres, des del principi, no volíem només una botiga. Quan vam començar, vam reunir tot

“M’AGRADA MIRAR ENDAVANT I CONVERTIR LES DEBILITATS EN FORTALESES. ARA LA SITUACIÓ ÉS PROPÍCIA SI TENS L’EMPRESA SANEJADA” l’equip i els vam dir: “D’aquí 10 anys serem líders a Catalunya en producte fresc”. I podem dir que ho som. És la importància de tenir determinació, de saber on volíem anar a curt, mig i llarg termini. I hem tingut un bon equip per aconseguir-ho.

Jo no sabia diferenciar un cogombre d’un carbassó. Sóc de família de pagesos de vinya. Només teníem un hort a la Rovira Roja, a Sant Martí Sarroca, i veníem el poc que collíem. Amb la parada fixa al mercat de Vilafranca buscàvem replicar el que havíem experimentat a casa feia anys, quan

anàvem a la paradeta del mercat setmanal, a Cal Valls, i després davant de l’Ajuntament.

Com va ser, que va engegar el negoci?

Anava al mercat a vendre quan era petit, i m’agradava sentir l’olor dels tomàquets. Vaig treballar 8 anys en una multinacional al Penedès però tenia el cuquet de tornar als orígens. Era el meu somni; de petit jugava a descarregar els camions al magatzem. Engegar l’empresa era una barreja de romanticisme i pragmatisme de tenir diners per fer-ho i ser autosuficients. Només teníem l’experiència al mercat, on vaig comprar el dret d’estar en una parada, mentre Mercadona comprava els drets de les altres parades del mercat. Llavors vam obrir la botiga al carrer del Nord, que ens anava molt bé, una altra a Martorell, Gelida i Vilanova.

Quan en teníem 5 o 6, vam fer un altre salt. Si tens clar que vols créixer, fas més passos, i créixer és una condició sine qua non per saber on has d’anar.

Com es financen les botigues?

S’autofinancen. Hi reinvertim el 100%.

On està el límit del seu negoci?

No en tenim, perquè ens agrada créixer perquè gaudim fent això.

No ho fem ni per diners. És com un joc: t’agrada jugar per passarho bé i, si guanyes, fantàstic. Seguirem creixent mentre el nostre entorn tingui ganes i ímpetu per fer el projecte més gran. Estem condemnats a créixer. Si no ho fem, haurem de fer un altre pen-

Penedès Econòmic

juliol 2012

17

L’ENTREVISTA sament. El mateix créixer ens permet fer millores.

què hem hagut de treballar molt, però hem estat de sort.

Quines qualitats s’han de tenir per estar al davant d’aquest projecte exitós? No fa vertigen, de vegades, i més en temps de crisi?

Il·lusió, sentit comú per prendre les decisions adequades i ganes de treballar. I un component de sort, un entorn adient, i tenir clar on vas, perquè l’esforç inicial és molt gran, però si saps on vas, treus forces. També calen dots de lideratge, no perdre mai la credibilitat i ser honest amb un mateix i amb els clients i col·laboradors.

Els han trucat d’escoles de negoci per explicar el seu model? I vostès han pres el model d’algú?

No, ni una cosa ni l’altra. No tenim res a explicar. És això, aixecar-te amb il·lusió i tenir sentit comú, sacrifici i treballar dur, que ho portem a l’ADN. El sector de l’alimentació també té el seu mèrit, perquè no és temporal.

Foto: Fèlix Miró

Sembla que tot hagi estat un camí de roses. No han tingut cap fracàs?

Cap botiga ens ha donat pèrdues.

En aquest sentit, no hem tingut cap fracàs. Però dia a dia hi ha entrebancs i disgustos, però forma part del joc. No es pot dir que hàgim tingut un camí de roses, per-

“El que tinc clar és que no vull ser una fruiteria sinó un model de casa de pagès d’abans, on una família pot comprar el que necessiti per subsistir (làctics, pa, elaborats, etc), a un preu competitiu”, explica Josep Ametller.

Excepte peix fresc, a casaametller es pot comprar de tot, productes d’un sol tipus, sota la seva marca. Seguint la filosofia de promoure l’economia local han adquirit recentment una lleteria de la Múnia.

La gran aposta de l’empresa són els elaborats. Fan truites, gaspatxos, amanides, cremes de verdures (que properament exportaran a l’estranger) o pizzes, i properament vendran croquetes, canelons i lassanyes.

També aposten fort pels productes ecològics, i a finals d’any esperen haver-

ques tan negatives, què pensa?

Els empresaris haurien de tenir l’obligació de buscar-se la vida on calgui. En el sector agroalimentari, a la zona on som, estem al paradís. Ara tots volen ser agrotecnòlegs però hem de ser conscients que estem a un lloc ideal per vendre a fora. Però si ets pessimista et priva de veure les oportunitats.

Diria a la gent que fos optimista.

Quan veu les notícies econòmi-

Els àrabs diuen que si tots tinguéssim la porta de casa neta, el món estaria net. Si tots féssim que la nostra empresa anés bé, el país sortiria de la crisi?

Sí, la qüestió és implicar-se. Només és voluntat de compromís amb la societat on estem. Compromís, cultura de l’esforç, sacrifici... El tema és què podem fer nosaltres pels altres. Pensem massa en què pot fer l’estat per nosaltres. Fa falta gent que tiri del carro i només ho pots fer amb implicació.

los incrementat fins a 25 o 30 referències.

La resta de producció la conreen seguint el model d’agricultura tradicional, amb productes poc agressius, en més de 300 hectàrees que treballen directament o indirectament i que estan repartides per l’Alt Penedès (Cal Sègol i Cal Jorba, propietat de la família Ametller), Maresme, Múrcia i Almeria. Al prescindir d’intermediaris, la mateixa empresa controla tot el procés fins que el material es ven. “Vivim de les petites diferències, i tancant la cadena de valors mirem per la qualitat, per fidelitzar el client”, explica Josep Ametller.

Les fruites i verdures les porten directament del camp a les botigues en un o dos dies, com feia la família al mercat de Vilafranca, fet que tant apreciaven els seus clients.

Per seguir conservant gust i propietats, un cop als punts

de venda, el material es fa rotar perquè no perdi qualitat estant a cambres.

Fa cinc mesos que casaametller s’ha traslladat de Pacs del Penedès a Sant Pere Molanta, a l’antiga fàbrica de Gallina Blanca. Estan en fase d’industrialització, però tot i les màquines no renunciaran al gust i la qualitat, que és la base de l’empresa.

La companyia està en creixement. S’està implantant a Catalunya a un ritme de 15 botigues l’any i el 2015 tenen previst fer el salt a Espanya.

A casaametller, hi treballen 500 persones. Per a les 11 noves botigues que obriran a Barcelona, contractaran 100 persones, 30 de les quals seran majors de 50 anys al considerar-los un perfil idoni per atendre el públic en la venda d’aquest producte.

Els panells de l’entrada de les instal·lacions fan referència a la felicitat, la il·lusió...

M’agrada mirar endavant i convertir les debilitats en fortaleses.

Ara la situació és propícia per poder créixer, si tens l’empresa sanejada. Per exemple, pots trobar millors ubicacions, millors col·laboradors... Et passen per davant oportunitats de negoci.

18

Penedès Econòmic

juliol 2012

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

SORTIREM, PER FI, DE LA CRISI? UN MISSATGE OPTIMISTA, PERÒ SOLVENT

R

ecentment, el Consejo Empresarial para la Competitividad, integrat pels presidents de les nostres més grans empreses ha elaborat un informe sobre la nostra economia absolutament transcendental, com l’anterior Transforma España, que vam publicar al seu moment.

En aquest document, es fa un repàs dels nostres problemes actuals i també de la nostra capacitat de reacció, de les reformes que estem aplicant, de les nostres potencialitats i del futur del nostre país. És com una fusta a la qual convé agafar-se en aquest temporal provocat per múltiples actors interiors i exteriors i en el qual no han faltat els nostres oportunistes del món de la política i la informació, que es fan notar en l’abast de la catàstrofe i no en els moments inicials de la crisi, quan es pot evitar.

Com que no es pot resumir el que és important, us recomano la lectura de tot el document del qual he seleccionat una part i l’he ampliat amb les dades que van proporcionar en la seva presentació, dirigida per César Alierta i amb unes aportacions personals.

1) UNA HISTÒRIA D’ÈXIT La història d’Espanya d’aquests últims anys és una història d’èxit social i econòmic comparable a casos tan reconeguts com Japó o Alemanya. Durant aquest període, el nostre país ha aconseguit triplicar el seu pes en l’economia europea: 1960 (3,7%), 2010 (9,4%) i ha aconseguit sortir reforçat de cadascuna de les crisis per les que ha passat en les dècades dels 70, 80 i 90.

L’última crisi ha provocat greus desequilibris: dèficit públic i per compte corrent, elevat deute del sector privat, bombolla immobiliària, atur...

Per a la seva superació disposa d’importants fortaleses i un programa intern de reformes que ha provocat que els desajustaments es vagin corregint.

2) DESAJUSTAMENTS EN PROCÉS DE CORRECCIÓ 1.- Desendeutament de sector privat en marxa

En l’última dècada, Espanya ha duplicat la seva posició deutora neta (del 45% al 100%) del PIB. No obstant això, s’inicia a partir de 2010 un procés de correcció en el sector privat, tant per part de les famílies com de les empreses.

El Banc d’Espanya publicava que, tant les famílies com les empreses, han continuat el seu procés de sanejament de manera que les xifres han descendit fins al nivell de 2007 per a les primeres i abril de 2008 per a les segones.

2.- Reducció de dèficit per compte corrent i millora de la competitivitat de l’economia El dèficit per compte corrent s’ha reduït a la meitat. La millora de la competitivitat ha estat històrica. La reducció de costos laborals des del màxim aconseguit el 2009 ha estat d’un 6%, mentre que en l’Eurozona han augmentat un 3,7% de mitjana. Això ha permès, amb l’augment de la productivitat interior mesurada en termes de PIB per ocupat, una devaluació interior del 7% enfront del 1,4% de l’Eurozona. Sumat el control de la inflació, el resultat és que, en 3 anys, s’ha recuperat la meitat de la competitivitat perduda

LA MOROSITAT DEL SECTOR PÚBLIC I LA FALTA DE LIQUIDITAT DE LES EMPRESES HA ESTAT UN DELS FACTORS FONAMENTALS DE LA RECESSIÓ ECONÒMICA

en l’última dècada.

3.- Ajustament fiscal i reestructuració de les administracions territorials. Provocat pel conjunt de mesures, en tots els àmbits del sector públic, amb l’objecte d’ajustar les despeses al nivell real d’ingressos públics. Les entitats territorials hauran de continuar amb la reducció dels seus costos de funcionament, especialment els municipis (són 8.000 i el 60% té menys de 1.000 habitants), les autonomies (gestionen el 40% de la despesa pública) i les seves empreses públiques. S’han de mantenir dos principis fonamentals: la qualitat regulatòria que fomenti la seguretat jurídica i la defensa de la unitat de mercat, amb l’objectiu d’eliminar les traves i normes que dificulten el lliure moviment d’empreses, cosa que redunda negativament en el potencial de creixement i creació d’ocupació.

4.- Canvi en el model productiu El motor d’aquesta transformació cap a un model productiu més equilibrat ha estat en sector exportador. En conjunt, les vendes han augmentat un 18,2% des del 2007 enfront del 12% d’Alemanya o el 5% de França

El pes de les exportacions, tot ells sobre el PIB, ha pujat des d’un 22,8% en el 2009 fins al 30% a finas del 2011. I s’han duplicat les exportacions a zones de gran futur com Xina, Índia i Sudamèrica.

El més destacat és que ha estat el sector de major valor afegit (productes industrials i béns d’equip) el que més ha crescut, un 42% des de 2009, fins aconseguir els 153.100 milions (un 71% del total).

5.- Falta de liquiditat del sector productiu La injecció, a través de l’ICO de 57.000 milions al sector empresarial per pagar els deutes de les entitats locals i autonòmiques i finançar nous projectes empresarials.

La morositat del sector públic i la falta de liquiditat de les empreses ha estat un dels factors fonamentals de l’actual recessió econòmica. Si tots els diners que es van utilitzar per motius electorals s’haguessin destinat a aquest procés de reconversió empresarial, tindríem la meitat d’atur i d’insatisfacció social, i els seus dirigents el doble dels vots perduts.

Si, a l’anterior vam sumar el sanejament de la resta del sistema financer problemàtic, tot això s’ha de traduir en una reducció de la morositat dels agents econòmics i noves perspectives per a la creació d’empreses i, amb això, la generació d’ocupació.

6.- Reducció de l’estoc immobiliari Segons la XVII edició del Pulsímetro Immobiliario, que elabora el Instituto de Práctica Empresarial, l’estoc d’habitatges sense vendre es reduirà un 23,6% en el 2012, fins als 611.250 habitatges i és previsible que l’activitat d’obra nova iniciï la seva recuperació en el 2013.

A causa de la frenada de la producció d’habitatges, sobretot a partir del 2008, les grans ciutats i les zones turístiques d’interès, estan esgotant el seu estoc d’habitatges de qualitat. És, doncs, previsible que els compradors i inversors interessats en aquestes zones s’anticipin ja que el procés de producció d’habitatges nous és especialment lent. Si hi hagués

Penedès Econòmic

juliol 2012

19

OPINIÓ un finançament adequat començaria a recuperar-se un dels motors principals per a la creació d’ocupació i riquesa del país, amb els seus efectes multiplicadors per a la resta de l’economia.

Si les entitats financeres ajudessin amb el finançament d’aquest sector bàsic per a l’ocupació, es produiria una millora de la solvència dels seus clients i la revaloració dels seus actius immobiliaris, especialment, dels seus solars a les zones d’interès. Per a tots, és millor el finançament que la provisió.

7.- La demanda interior és recuperable?

En les dades de la presentació es va fer una previsió negativa del comportament de la demanda interna provocada per l’augment de l’atur, la caiguda del sou real i l’impacte de l’augment d’impostos. El moment més difícil d’aquest escenari serà el trimestre en què estem. Situació que es veurà compensada per l’efecte exportador i l’entrada de liquiditat ICO referits anteriorment.

Hi ha uns factors que són més difícils de quantificar, però que tenen una enorme importància.

Vam dir que ningú consumeix més que el necessari quan té el seu futur en la incertesa. L’atur no afecta només les famílies que el sofreixen si no també els seus companys i amics que continuen treballant i que redueixen les seves compres immediatament.

Si s’aconsegueix frenar el seu creixement, a l’assegurar la confiança en el futur, gran part de la població recuperaria el seu nivell de consum habitual, que està reduint per prudència. Tindria més efecte multiplicador una estabilització de l’atur que un increment salarial si no es frena la desocupació.

La creació d’ocupació només pot venir dels nous emprenedors. L’ocupació no la creen, en les situacions de depressió, els empresaris sinó els que no ho són i decideixen ser-ho ja que, els anteriors, tenen la seva capacitat productiva infrautilitzada i necessitarien llargs períodes de creixement perquè es plantegin l’ampliació de les seves plantilles.

El paper principal per a la creació de treball ha quedat reservat al sector productiu, ja que els grans motors de la dècada anterior, el sector immobiliari i el públic, ja no poden complir aquesta funció.

Per a això han de comptar amb un pla favorable en tots els aspectes: laboral, fiscal, financer i fins i tot social i polític que incentivi noves vocacions.

I si volem que els nous contractats es converteixin en consumidors de béns motrius d’alt valor (habitatges i automòbils) necessiten finançament i un horitzó d’estabilitat, perquè sense ell, ni s’atreviran ni les entitats els apro-

varan les operacions. Aquest tipus de treball estable ha de tenir uns avantatges i uns costos d’extinció que siguin acceptats pels emprenedors perquè, si no, la solució de l’atur i la creació d’un consum de qualitat seran un fracàs.

El refinançament dels deutes pendents d’amortització de les famílies i de les empreses, també ajudaria a millorar la solvència i el poder adquisitiu general, sense creixement de costos.

No entenem la sobtada ansietat de la nostra societat després d’un període d’apatia tan llarg en el qual es va estar incubant el gran desastre econòmic actual, davant les reformes estructurals els efectes de les quals només es poden apreciar a mig i llarg termini i menys, la de creditors i entitats de valoració, les quals haurien de saber distingir entre els deutors que demanen els crèdits per especular i els que ho fan per tirar endavant amb esforç, cosa que, pel que sembla, no dominaven en la dècada anterior. Per què teníem millor valoració quan ens endeutàvem per consumir com a rics i especular sense límits que ara que estem ajustant el nostre nivell de vida per retornar deutes i per treballar?

I, finalment, també els consumidors haurien de fer una selecció d’informadors deixant de costat els professionals de la manipulació i de la catàstrofe que tant mal han fet a la societat, i haurien de centrar l’atenció en els que han demostrat solvència, professionalitat i independència des d’abans de la nostra recessió (ex. Xavier Sala, Juan Velarde o Joaquim Muns). Si aquest periodisme sap tant d’economia per què no ens van avisar de la crisi? Si no es van adonar d’una crisi tan clara com la nostra per què han d’encertar ara? Si els preocupa tant la situació dramàtica de la ciutadania, com els desnonaments, per què no van impedir amb la seva crítica que la bombolla immobiliària es desenvolupés tan enormement? O és que van ser còmplices d’aquest procés especulatiu?

3) FORTALESES Espanya es troba ben posicionada a nivell internacional. És un dels principals mercats europeus, tant per PIB per càpita (4t), com per grandària (5è).

Les inversions estrangeres han seguit fluint. És el 7è país receptor d’inversions del món acumulant tres aspectes claus que la fan atractiva: 1.- La seva xarxa d’infraestructures modernitzada al llarg dels últims 20 anys.

2.- La preparació tècnica: un 39% de població d’entre 25-34 anys té educació terciària, destacant la formació científica especialitzada de primer nivell mundial i el prestigi de les escoles de negocis

TINDRIA MÉS EFECTE MULTIPLICADOR UNA ESTABILITZACIÓ DE L’ATUR QUE UN INCREMENT SALARIAL SI NO ES FRENA LA DESOCUPACIÓ

HAURÍEM DE FER UNA SELECCIÓ D’INFORMADORS DEIXANT DE COSTAT ALS PROFESSIONALS DE LA MANIPULACIÓ I DE LA CATÀSTROFE QUE TANT MAL HAN FET A LA SOCIETAT

(3 de les 20 més importants del món), 5è país del món en accés a banda ampla...

3.- En clau estratègica, té 3 característiques que molt pocs països posseeixen: ser membre de la Unió Europea, el mercat més ric del món, tenir la 7a plataforma mundial de consumidors per poder de compra i la seva afinitat amb Sud-amèrica, segona àrea mundial per potencial de mig i llarg termini, segons la majoria d’analistes. Podria transformarse a la seu operativa per aquesta zona de les multinacionals europees, i això permetria crear a Espanya centres de decisió. D’igual forma, podria ser la capçalera europea de les multinacionals llatines, seguint l’exemple de Cemex, la qual va situar part de la seva direcció estratègica i financera a Madrid.

Espanya no només ha sabut atreure inversió estrangera, sinó que també ha estat capaç d’invertir a l’exterior. És el tercer país quant el pes de les seves inversions exteriors sobre el PIB, duplicant nacions com Itàlia, Estats Units o quatriplicant a Japó.

Espanya és el segon inversor mundial a Sud-amèrica.

Continua enfortint la seva posició en sectors en els quals és capdavanter (energies renovables, logística, transport, turisme o automoció) alhora que compta amb un important potencial per créixer en uns altres de futur, com la biotecnologia, el medi ambient, el tractament d’aigües, les TIC o l’activitat aeroespacial.

Addicionalment, l’activitat inversora en R+D+i dels últims anys ha propiciat, a més d’alguns dels més ja esmentats, el desenvolupament d’altres sectors d’alt contingut tecnològic i valor afegit, com el de la tecnologia sanitària o l’administració electrònica.

La gran empresa espanyola (més de 250 empleats) és de les més rendibles a nivell mundial, un dels factors que expliquen la seva elevada productivitat.

Hi ha empreses capdavanteres en 12 dels 38 sectors en la revista Forbes.

La meitat del resultat operatiu, abans d’interessos i impostos, de les empreses de l’IBEX 35 és atribuïble a la seva presència a l’exterior.

Hi ha diversos factors que conflueixen i que expliquen el bon comportament del sector exportador i les seves potencialitats: baixa sensibilitat al preu de les exportacions, diversificació geogràfica, diversificació per producte, fort comerç industrial amb creixent pes del comerç vertical alt (d’alt valor afegit) exemple les exportacions espanyoles de serveis no turístics han experimentat un creixement molt superior a la mostrada tant pel turisme com per l’exportació de béns.

4) PREVISIONS 1.- La prima de risc hauria de reduir-se a 150 punts 2.- L’economia tocarà fons en el 4t trimestre d’aquest any per la qual cosa es preveu un creixement zero, a partir d’aquest moment, s’iniciarà el repunt i el PIB creixerà mig punt.

3.- Del 24,4% d’atur, el 16% d’atur és estructural i el 8,4% deriva del cicle (ex. l’ajust del sector de la construcció ha destruït 1,5 milions d’ocupacions des de l’inici de la crisi). La reforma laboral, que l’ha alineat amb Europa, les injeccions de liquiditat al sector productiu, la dinàmica del sector exportador i que el 30% de la força laboral es troba en sectors amb creixement positiu com el turisme, la consultoria i les activitats de R+D, són factors dinàmics per a la recuperació de l’ocupació.

La taxa d’atur es podria situar en el 17,4% amb una creació a mig termini d’uns 700.000 llocs de treball. A més la contractació a temps parcial permetrà crear 800.000 ocupacions.

4.- L’economia espanyola ha assentat les bases de la recuperació, ja que s’ha afrontat la recessió amb ajustos substancials en els desequilibris generats per l’expansió i amb reformes estructurals en aspectes clau. No obstant això, els processos d’ajust estan avançats però no han conclòs. Per tant el creixement en el 2012 serà encara modest però s’han assentat les bases per a una nova etapa de creixement. Els reptes de productivitat a Espanya s’uneixen al repte d’aconseguir augmentar quota d’exportacions per augmentar l’ocupació i invertir en intangibles que seria la més productiva, com proven els ràtios de productivitat i competitivitat de les empreses més grans i exportadores.

La recuperació guanyarà vigor amb la restauració de la confiança, amb el tancament de les reformes del mercat laboral i el sistema financer i amb el reforçament del marc institucional de la Unió Europea. També les reformes en marxa permetran que sectors tradicionals de gran pes en el PIB, i on hi ha avantatges competitius clars, continuïn creixent: turisme, automòbil o el transport i logística els sectors en els quals ja existeixen empreses capdavanteres espanyoles: biotecnologia, TIC, renovables o aeroespacial, són ja una realitat de creixement. El potencial de creixement és superior a la UE i, a més, hi ha marge de millora per la possibilitat d’avançar en la disciplina fiscal, per l’enfortiment del mercat interior, pel marge que hi ha per reduir traves administratives, pels efectes positius de les reformes recents que encara no s’han produït, pel compromís més ferm del Govern amb la reducció del dèficit i per la qualitat dels recursos productius.

20

Penedès Econòmic

juliol 2012

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

EL CONTUBERNI DEL PENEDÈS

A

l voltant del lideratge cada dia se n’escriu més. Fan parròquia els xerrameques que es posen davant d’un auditori per expendre coneixements apresos del no res. No me’n faig a la idea que un gregari vulgui alliçonar sobre les habilitats de gestionar un grup o condicionar una massa de consemblants. Per què hi ha tanta gent que es vol guanyar la vida des de la impostura? Per què hi ha tants escolanets del coaching?

Quan la crisi del 92, feien processó els executius desnonats per la crisi que s’havien reconvertit en consultors de qualitat i que visitaven les empreses amb la pretensió d’encomanar l’epidèmia de les ISO. Si no tenies una 9000 no tenies cap possibilitat de sobreviure i quedaves amb el cul enlaire. En pocs anys, el país va encapçalar tots els rànquings pel que fa al nombre de certificacions de qualitat.

Ara, vint anys després, amb la crisi del maleït quinquenni, han emergit els coach. Fins la seva arribada no sé com havíem pogut subsistir sense tota aquesta colla de redemptors, molts d’ells, la majoria, engalipadors de mena; d’altres, potser sí, amb una base acadèmica i un bagatge acreditat.

En alguns casos, vet aquí la reencarnació d’aquells entranyables venedors de mantes que, en el mateix lot, amb els abrigalls del llit, hi afegien una pinta, un raspall de dents, una gàbia amb una cadernera de plàstic i, si encara no en tenies prou, la sogra

i tot (aquest gag era un clàssic de les seves peroracions). No havies tingut l’oportunitat de dubtar-ne fins que arribaves a casa i t’adonaves que tot allò que t’havien venut, en realitat, no et feia cap falta.

Avui dia -això és un fet constatataquell que és capaç de proferir tres frases seguides amb aparent convicció i sense embarbollar-se és considerat un expert de qualsevol cosa; penseu en els inefables coach, per no parlar dels polítics (aquesta vegada els deixarem tranquils).

He començat parlant de lideratges i impostures i he continuat parlant dels entabanadors. No

JA ERA HORA QUE ELS ALCALDES OBRISSIN EL MELÓ I QUE, UNS MÉS QUE NO PAS ELS ALTRES, ES MULLESSIN

voldria que s’entengués com un pròleg irreverent i impenitent del que continuaré expel·lint en aquest article.

Torno a burxar en la doctrina panpenedesenca promulgada des del melic vilafranquí. El pla estratègic orquestrat des de la Fundació Pro-Penedès tenia la pretensió de ser rubricat com a quadern de ruta i bitàcola de tot l’atles: les tres comarques i bona part de l’altra. Tot i que ja fa més d’un any que es van presentar les línies mestres del pla, el procés no s’ha acabat i tampoc no sabem quin és el pas següent. Perquè estan de moda els eufemismes, algú diria que el document és obert.

L’acte del passat 16 de juliol, a La Fassina, suposa un canvi de gir i, no expressament, respon a una reivindicació, entre d’altres, de les organitzacions empresarials i sindicals que vàrem participar en el debat estratègic. Ja era hora que els alcaldes obrissin el meló i que, uns més que no pas els altres, es mullessin. Els organitzadors pretenien que es parlés de promoció econòmica i es va parlar de tot una mica; cosa previsible si tenim en compte que fins ara no se n’havia parlat gaire, i pràcticament de res.

Calia aquesta escenografia, tot i que això només ha estat el primer acte. Saludem el fet que els vilafranquins hàgim estat amfitrions d’aquesta primera convenció en forma d’esmorzar-col·loqui. Ara hem de ser capaços de donar el relleu i que el pal de paller de les estratègies esdevingui itinerant i siguin altres els escenaris de la concertació; és a dir, hem de cedir el protagonisme als altres coparticipants, com ara el Vendrell, Igualada i Vilanova i la Geltrú, però també hem de convidar a taula la resta dels cinquanta consistoris, fins que siguem acusats de contuberni. D’una altra manera, si volem tenir aspiracions com a regió penedesenca, més enllà del dibuix comarcal, hem d’actuar amb una mica més de mà dreta i exercir un lideratge democràtic i participatiu. Si no, ens passarà com fins ara, que pedalem tan de pressa que la resta del pilot no ens segueix i quan mirem enrere ens adonem que estem sols. I així no hi ha manera.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

juliol 2012

21

VINS&CAVES

Trobada entre Rius & Rius i el Caves Bolet inaugura Consorci d’Inspecció i Control noves instal·lacions

Prop de 500 persones es van congregar a Caves Bolet el passat divendres 20 de juliol en la festa d’inauguració de les noves instal·lacions de criança, ubicades a la Finca Mas Lluet, a Castellví de la Marca.

L’acte coincidia amb el centenari de la casa pairal, d’estil modernista, llar i emblema de la família Bolet, una família que fa més de set generacions que es dedica al cultiu de la vinya i l’elaboració del vi.

La festa va estar amenitzada pel grup de Jazz Red Moods.

Van assistir a l’acte Domènec Vila, director general d’Alimentació, Qualitat i Industries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), i Pere Pujol, alcalde de Castellví de la Marca, municipi al qual pertanyen les instal·lacions i les finques vinícoles, totes de cultiu ecològic, des de 2004.

Tant les autoritats com la resta d’assistents van visitar la masia

adjunta a la casa pairal, el museu, el celler i la sala de tast.

L’Antònia Bolet, mare de Josep Anton Bolet Bolet, va descobrir la placa de ceràmica commemorativa que dóna nom a la cava. Finalitzats els parlaments, va actuar el grup dansaire Dansa Vilanova dins el marc d’actuacions estivals “Gotes de cultura”, organitzades per l’Ajuntament de Castellví de la Marca, que es porten a terme des de fa anys en diferents llocs d’interès del municipi. Per acabar, es va servir un tast de productes de la terra acompanyats de vins i caves Bolet.

L’any 1982 s’inicià l´embotellat dels vins i caves de collita pròpia amb la marca Bolet, batejada així per retre homenatge al cognom familiar, procedent de les dues branques Can Planes i Mas Lluet.

Les propietats de la família Bolet corresponen a les finques de Can Planes d’en Perull, Les Cunilleres i Mas Lluet.

No superar les auditories pot suposar la retirada de la certificació que emeten els Consells Reguladors

REDACCIÓ

Així com fa unes setmanes l’equip directiu i tècnic de R&R va retre visita a la Fundación Jerez-Control y Certificación amb l’objectiu d’intercanviar coneixements i experiències sobre sistemes de control i certificació en l’àmbit vitivinícola, recentment ha tingut lloc una trobada semblant amb el Consorci d’Inspecció i Control, representat pel seu Director Gerent, Gabriel Perés i Vilalta.

En atenció i aplicació de les disposicions vigents sobre la matèria, els diferents Consells Reguladors de les DO catalanes han creat i confiat al Consorci d’Inspecció i Control (CIC) la tasca de verificació del compliment dels paràmetres establerts en els seus corresponents plecs de condicions (abans Reglaments).

Recentment el CIC ha posat en marxa el seu sistema operatiu/auditor focalitzat, principal-

ment, en les instal·lacions dels operadors (cellers) i en els productes emparats per cada DO, incloent totes les fases del procés de producció (elaboració, emmagatzematge i criança), envasat i etiquetat.

LA TROBADA VA PERMETRE CONÈIXER AMB PROFUNDITAT L’OPERATIVA DEL CIC Les no conformitats que potencialment es puguin donar com a resultat de les auditories poden suposar la retirada de les certificacions que emeten els Consell Reguladors, cosa que impossibilitaria la venda amb el distintiu de la corresponent DO.

Aquesta auditoria és, doncs, segons explica Miquel Rius, gerent de la Consultoria R&R, “la dificultat a salvar per part dels operadors. En aquest sentit, en coherència amb la vocació de servei que ens caracteritza, i la inquietud per estar a l’avantguarda de les necessitats del sector, hem cregut convenient oferir el servei d’auditories de situació, que té per objectiu identificar la normativa que afecta les activitats de cada empresa, verificar la documentació (permisos, llicències i autoritzacions), visitar les instal·lacions per a detectar si pot haver-hi incompliments o anomalies i proposar mesures correctores quan calguin”.

La trobada ha brindat l’oportunitat de comentar i desgranar aquesta nova situació, conèixer amb major profunditat l’operativa del CIC, així com estrènyer llaços de col·laboració que permetin anar portant a terme la tasca que té encomanada.

22

Penedès Econòmic

juliol 2012

VINS&CAVES

El consum de cava rosat s’ha triplicat en els darrers deu anys El 2011 es van vendre 24 milions d’ampolles, i ja són 160 les empreses que comercialitzen caves rosats REDACCIÓ

El consum del cava rosat s’ha triplicat en els últims deu anys i cada vegada són més els cellers que s’animen a llançar al mercat novetats d’aquest tipus d’escumós.

L’any 2011 es van vendre un total de 24 milions d’ampolles, mentre que el 2002, el consum va ser de 8 milions d’ampolles.

La tendència de consum ha canviat força en els últims anys. Segons xifres del Consell Regulador del Cava, als anys noranta hi havia molt poques empreses que elaboressin cava rosat i el 90% d’aquest cava es venia al mercat exterior. Actualment, ja són 160 les empreses que tenen caves rosats entre la seva oferta. A més, motivats per la fama aconseguida a l’estranger, el mercat interior està cada vegada més interessat en aquest escumós d’atractiu color.

Elaborades amb monestrell, garnatxa tintera, pinot negre o trepat, aquestes varietats donen al rosat una singularitat cromàtica, que pot passar per una infinitat de tonalitats, des del color cirera, passant pel maduixa i fins a arribar al salmó.

Seguint el mateix mètode

d’elaboració que els altres caves, es tracta d’un vi fresc, aromàtic i lleuger i, alhora, fi i elegant. Es recomana consumir-lo en aperitius i còctels, i casa a la perfecció amb els arrossos, el salmó i el sushi. Per acabar, un sorbet o unes maduixes també poden anar acompanyats d’un bon rosat.

Miquel Pons, espònsor oficial del Campus Xavi Hernández REDACCIÓ

Les caves Miquel Pons, de la Granada, tornen a ser espònsor oficial del campus de formació futbolística del jugador internacional del Barça Xavi Hernández.

Per segon any consecutiu, Miquel Pons col·labora amb el crack del Barça per a la formació esportiva de desenes de nens que participen en les estades que organitza el Campus Xavi al Collell, molt a prop de Banyoles.

La col·laboració de Miquel Pons amb el Campus Xavi és una mostra més del compromís del celler amb l’esport d’escola i formatiu. Des de fa anys, Miquel Pons patrocina el club de futbol de la Granada i dóna suport a altres iniciatives relacionades amb l’esport base i de formació.

Aquest és un dels compromisos de Miquel Pons; i per això el celler s’associa una vegada més amb el jugador i amb el seu campus de formació, per donar-li suport i compartir els valors de l’ esforç, la dedicació, el respecte, la tradició

 Pere Pons amb Xavi Hernández al Campus Xavi del Collell

familiar i el sentiment català, que Xavi Hernández transmet.

El gerent i director comercial de les caves, Pere Pons, va compartir una d’aquestes jornades formatives al costat del mateix Xavi Hernández i va poder comprovar la gran humanitat i sensibilitat del crack català i de la seva família, que participa activament en aquest camp de formació que ja fa 14 anys que s’organitza amb gran èxit de participació.

Durant la visita al campus, Xavi Hernández va apadrinar els dos nous caves reserva de Miquel Pons, la novetat destacada del celler aquest any. Xavi, doncs, el millor titular del món, és l’ambaixador perfecte per als millors reserves: els de Miquel Pons. Els nous caves han tingut una gran acceptació entre crítics gastronòmics i clients en els pocs mesos que fa que es comercialitzen.

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Emprendre, tot un repte Al principi no hi ha contactes, ni diners, ni infraestructures, ni equips, però hi ha alguna cosa que un emprenedor sí que té: idees, ganes, passió, valor, capacitat de treball, il·lusió i compromís. Aquestes coses són les que fan que les empreses funcionin. El camí estarà ple de contratemps, d’imprevistos, i serà un camí llarg, però no per això ens hem de negar a viure l’aventura. Intentarho val la pena.

Pel que expliquen els emprenedors que han triomfat, fer-ho requereix un gran esforç diari durant molts anys. Al no tenir recursos financers, no podrem contractar a ningú al prinicipi i haurem de fer-ho tot nosaltres: anar a la gestoria, fer les factures, la tasca comercial, l’execució dels treballs que arriben, etc.

Hi ha un sèrie de passos que s’han de seguir obligatòriament si volem que el nostre projecte de negoci doni els seus fruits: primer de tot s’ha d’ampliar el nostre cercle social, conèixer persones que tinguin aquest esperit emprenedor i que els seus negocis estiguin donant resultats. Aquestes persones són les més indicades per aconsellar-nos sobre qualsevol tipus de decisió per al nostre negoci i fins i tot ens serveixen per conèixer més empresaris i, per què no, crear aliances.

Quan iniciem un negoci, moltes vegades sense diners, hem d’utilitzar de la millor forma les eines que tenim a disposició, des d’un ordinador tot adquireix valor, un estudi instal·lat a la nostra llar crearà l’ambient adequat per fer negocis i diners. Assabentar-se de tot el que envolta el nostre negoci per mitjà de notícies o canals RSS. Això ens permetrà que en qualsevol moment poguem aprofitar alguna oportunitat d’expandir el nostre negoci.

Algunes persones busquen “LA IDEA” que encara ningú ha posat en marxa, alguna cosa en la qual ningú ha caigut fins ara, però ja us dic que aquest tipus de coses succeeixen molt poques vegades en la vida.

Per què no fixar-nos en un model de negoci que ens agradi encara que ja existeixi? Agafem-ne les fortaleses i millorem les debilitats. Si ho aconseguim, haurem creat una empresa, entrarem en el mercat ja existent, tindrem competència i tindrem l’oportunitat de superar-la.

Tot aquell que inicia aquest tipus d’aventures es mereix el major respecte de la societat, encara que per una cultura espanyola obsoleta es vegi la figura de l’empresari com una persona que explota el treballador... quan precisament el que necessita aquest país són els emprenedors.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 14 - juliol 2012 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Ivet Boltà, Imma Pulido i Daniel Sancho París Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado

El Cargol Publicacions, S.L. General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com E-mails: redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Penedès Econòmic

juliol 2012

23

VINS&CAVES

Nou brindis enoturístic de Segura Viudas La verema i l’entorn natural del celler s’incorporen a la seva oferta enoturística REDACCIÓ

El temps de la verema és una època molt especial per descobrir l’essència i el caràcter singular de l’Heretat Segura Viudas i del seu envejable entorn natural, a Torrelavit. És per aquest motiu que des d’aquest tradicional celler, la marca del qual va néixer l’any 1969, s’han decidit sumar a l’època de repòs i poda de les vinyes i al de la brotació dels ceps una oferta enoturística que coincideix amb el moment de collir els esforços de tot l’any. És, sense cap mena de dubte, un moment clau de plena activitat al celler, on acudeixen sense parar un rosari de tractors amb els raïms acabats de veremar. El visitant rep tot una classe magistral endinsant-se en les tasques que es porten a terme tant a les vinyes com al celler, a més de poder tastar i degustar els primers mostos de l’anyada i productes emblemàtics de Segura Viudas. Es tracta de mostrar el corpus doctrinal d’aquest celler en ple rebombori per la verema, destacant una viticultura i una enologia que persegueix de forma obstinada l’equilibri sostenible amb el seu ric entorn natural.

El control del vigor i la ventilació dels raïms per obtenir una major qualitat, la lluita contra les plagues minimitzant al màxim la utilització d’insecticides (com és el cas de la confusió sexual amb trampes de feromones per controlar l’extensió de les papallones

de l’espècie Lobesia Botrana), els estudis pluviomètrics detallats que es porten a terme a cada finca, els controls de maduració del raïm, les tasques manuals de la verema, la selecció de peus de ceps americans triats en funció de cada tipologia de sòl i de la varietat de raïm, com lluitar contra l’erosió de les vinyes plantades en pendents, la recepció dels raïms en caixes als celler i els exhaustius controls qualitatius a què són sot-

SEGURA VIUDAS ÉS “UNA DE LES MARQUES ESPANYOLES MÉS PREMIADES EN TASTS NACIONALS I INTERNACIONALS mesos, la selecció de llevats autòctons del Penedès que aporten una personalitat única als vins tranquils i caves de Segura Viudas, el pas dels raïms per la desrapadora i la seva posterior premsa suau, la fermentació del most obtingut i la resta de processos d’elaboració són només alguns dels elements d’aquesta nova i atractiva aposta cavaturística.

La visita també s’atura a gaudir de l’entorn ambiental, vegetal i faunístic de Segura Viudas, uns

actius molt centrats al voltant del cabal del riu Bitlles, que rep les aigües nítides i netes procedents de la depuradora del celler, que durant la verema treballa les 24 hores del dia. Els pollancres, els àlbers, la menta silvestre, el romaní, la xicoira, els fruits silvestres, els bolets, els picots i els seus nius, els senglars que durant la maduració dels raïms s’endinsen a les vinyes i causen greus destrosses, els insectes que es reprodueixen i es preparen per a l’hivern o les orenetes que han fet niu al sostre de l’Heretat i d’altres aus que migren cercant millor clima sobrevolant les vinyes són només alguns dels apunts naturalístics que es descobreixen al visitant i que s’han recollit en un quadern de vinya profusament il·lustrat.

En aquest quadern s’afirma que actualment Segura Viudas és “una de les marques espanyoles més premiades en tasts nacionals i internacionals. I, segurament, la que encarna millor l’esperit dels ceps, la pluja, el vent i el sòl del Penedès”. Fins i tot s’ofereix un blog (www.diariodevina.com) on es mostra “com es transforma la vinya dia a dia i les harmonies que s’hi donen”. L’experiència també es comparteix a través de la pàgina a Facebook de Segura Viudas i s’ofereixen tastos virtuals a www.seguraviudas.es.

L’entusiasta presentació d’aquesta nova iniciativa a la premsa ha estat presidida pel director de comunicació de Segura Viudas, Pere Bonet Ferrer, i dirigida pel

director tècnic de la casa, Gabriel Suberviola, i pel seu director de viticultura, Sebastià Raventós.

L’assessorament naturalístic ha vingut de part de Xavier Bayer, qui no té cap mena de dubte que els raïms i els homes que treballen en vinyes envoltades de naturalesa són “millors”. Els periodistes també van poder conèixer una de les finques experimentals de Segura Viudas, la de Mas Bernich, a l’Anoia, i veremar els seus raïm de la varietat parellada.

Segons Pere Bonet, la nova proposta de Segura Viudas, que s’obre a grups amb reserva prèvia, pretén “acostar-nos a les vinyes des de diverses mirades i gau-

dir de l’univers simbòlic, històric i naturalístic que trobem a l’Heretat”. Afegeix que es tracta d’aprofitar “tot el coneixement científic i tecnològic per preservar, recuperar i potenciar un patrimoni de gran valor que posa a l’abast de la gent el tresor de la vitivinicultura sostenible”. En definitiva, s’ofereix al visitant “ser testimoni d’una riquesa en constant evolució que us portarà a recordar com es manifesta el paisatge, la cultura i les harmonies en els nostres vins”. Per descobrir-ho cal sol·licitar cita prèvia a través d’enoturismo@seguraviudas.es, o bé trucant telefònicament als números 938917070 ó 938917063.

24

Penedès Econòmic

juliol 2012

VINS&CAVES

Els guanyadors de Cartaví 2011 Alsina Sardà rep el van visitar la DO Penedès Els restauradors, d’Estats Units, van conèixer de prop les set denominacions d’origen catalanes

Bacus d’Or 2011

REDACCIÓ

Els guanyadors del concurs Cartaví Internacional 2011 van visitar les set denominacions d’origen a Catalunya, entre elles la DO Penedès. Durant la primera setmana de juliol, els guanyadors, arribats d’Estats Units, van poder veure deu cellers i admirar diversos paratges i rutes emblemàtiques del territori, com la ruta medieval de Vilafranca, la ruta modernista de Barcelona i les sureres més antigues de l’Empordà, entre d’altres.

La visita va servir per donar a conèixer la realitat de les zones vitivinícoles catalanes. El recorregut es va iniciar a les DO Costers del Segre i Penedès. El grup americà estava integrat pels dos restaurants guanyadors del Cartaví Internacional 2011: el Mercat de Nova York i la Taberna de Haro de Boston. Ambdós inclouen en

les seves cartes de vins un elevat percentatge de vins catalans, a més de fer regularment tastos de vins i àpats maridats amb 100% productes catalans. També van ser presents periodistes dels mitjans de comunicació The Lover’s journal, Examiner, Luxuryweb. com & View from the Cellar de Nova York, i Snooth.com, especialistes en el sector del vi, tant en premsa escrita com en digital.

Jordi Bort, director general de l’Incavi va clausurar la seva estada a Catalunya i els va regalar un llibre sobre les diferents DO vitivinícoles catalanes, editat en anglès. La visita forma part del programa de promoció internacional que duu a terme la patronal del vi català. A l’octubre està prevista l’entrega dels premis Cartaví Internacional 2012, que se celebrarà a Washington.

Èxit de públic a la nit solidària per la lluita contra el càncer Unes 250 persones van assistir al 4t Sopar Solidari que Vallformosa va organitzar al celler de Vilobí

El vi Finca La Boltana 2011, un monovarietal íntegrament de xarel·lo elaborat per Alsina Sardà, ha estat guardonat per la Unión Española de Catadores amb el Bacus d’Or, en el marc del Tast-Concurs Nacional de Vins Joves Premis Bacus.

En l’edició d’enguany van participar 700 vins de tot Espanya. El ministre d’agricultura, alimentació i medi ambient, Miguel Arias Cañete, va ser l’encarregat de lliurar el Bacus d’Or, a Madrid, el passat 28 de juny.

El jurat, integrat per 60 catadors professionals, va escollir el Finca La Boltana 2011 com a primer classificat en la seva categoria de varietats blanques autòctones no aromàtiques.

Joan Alsina s’ha mostrat satisfet “pel reconeixement atorgat a una varietat tan pròpia del Penedès i per la rellevància del guardó”. En la darrera publicació de puntuacions Parker aquest vi ja va obtenir 90 punts, esdevenint un dels més ben puntuats entre els vins elaborats sols de xarel·lo.

Els vins de Martí Serdà, a la Patum

REDACCIÓ

Unes 250 persones van assistir el passat divendres 13 de juliol al 4t Sopar Solidari que Vallformosa va organitzar al celler que té a Vilobí del Penedès per recaptar fons per la lluita contra el càncer.

Passades les nou del vespre, els assistents a l’acte es van dirigir a la sala “La Cúpula”, on es van fer els parlaments de presentació i el sopar solidari. L’actriu sitgetana Anna Barrachina va ser l’encarregada de conduir l’acte.

Per la seva part, la presidenta de Vallformosa, Queta Domènech, va avançar algunes de les noves accions solidàries que Vallformosa presentarà properament. En aquest sentit, destacava que “Vallformosa fa anys va emprendre aquest camí de manera pausada, però a partir d’ara, deixarem de

caminar per posar-nos a córrer i emprendre la cursa per la lluita contra el càncer”. Seguidament el Dr. Josep Mª Vilà, president de l’ICO, va presentar l’ens públic i la Dra. Candela Calle va explicar on varen anar destinats els diners del 3r Sopar Solidari. Va tancar el torn de parlaments la diputada al

Parlament de Catalunya Glòria Renom, agraint a la família Domènech aquesta iniciativa.

A les postres es va fer el ja tradicional sorteig amb els premis que diverses empreses i comerços van cedir per col·laborar en aquesta causa i el grup X Gusto va oferir un espectacle músico-teatral.

Set cellers de denominacions d’origen de Catalunya i la Rioja elaboren dotze vins i caves dedicats a comparses de la Patum. Entre ells, tres de l’empresa Martí Serdà, de Santa Fe, elaborats en la DO Penedès. La iniciativa, que promou la botiga Milvins de Berga, rep el nom de Vins i caves de Patum. Cada comparsa té estipulat un vi o cava, en funció dels sentiments que transmet. En total, n’han sor-

tit 12 varietats. Cada ampolla tindrà la seva etiqueta amb la foto de la comparsa i el nom i una explicació del vi. En el cas de Martí Serdà, seran “Els Àngels”, un vi blanc elaborat amb les varietats de Muscat, Macabeu i Parellada, “el vi dels músics”, un blanc elaborat amb Macabeu, Parellada i Muscat, i el vi dels Nans Vells, un vi negre criança, elaborat amb les varietats de Garnatxa i Cabernet Sauvignon.

Penedès Econòmic

juliol 2012

25

VINS&CAVES

LES CERVERES 2011 D’ORIOL ROSSELL JA ÉS AL MERCAT

DUET VARIETAL: EL NOU NEGRE D’EMENDIS Emendis, el celler familiar situat a Sant Marçal, torna a sorprendre amb un nou vi: el Duet Varietal. Elaborat amb un 80% de Syrah i un 20% d’Ull de Llebre, fermentat a una temperatura controlada de 25ºC i criat en un curt termini de temps en bótes noves de roure francès i americà, ofereix com a resultat un negre lleuger i floral. Un vi jove “molt fructuós que, amb un punt de fred, és ideal per prendre a l’estiu”, segons el director comercial, Jordi Ventosa.

Amb motiu de la celebració del Caixa Penedès Vijazz, l’empresa Oriol Rossell va presentar la nova collita del seu vi blanc les Cerveres, un monovarietal de Xarel·lo, procedent de la vinya del mateix nom, plantada l’any 1969.

Per elaborar aquest vi, el raïm escollit se sotmet a una maceració pel·licular en fred, i després a una fermentació i criança de sis mesos en bótes de roure francès.

EL CELLER ALBET I NOYA ELABORARÀ EL PRIMER VI BIODINÀMIC Amb més de 35 anys conreant i elaborant els primers vins ecològics de la península ibèrica, el celler penedesenc Albet i Noya farà ara el seu primer vi blanc biodinàmic: El Fanio.

En els darrers quatre anys, Albet i Noya ha aplicat els diversos preparats biodinàmics i tècniques d’aquesta disciplina encaminada a revitalitzar el sòl i optimitzar la vitalitat dels aliments en la vinya i, fruit d’aquests coneixements i del llarg apre-

nentatge fruit de la seva relació personal amb Nicolas Joly es passarà a certificar de forma oficial com a biodinàmic. Josep M. Albet, propietari del celler, ja va interessar-se per la biodinàmica el 1977, però arran de la trobada amb Joly, ha començat a treballar en aquesta tècnica.

Les Caves Loxarel deixen la DO Cava per anar a la DO Penedès Vilafranca Ve de Gust!

Amb aquest canvi el celler de Vilobí busca identificar millor els productes amb el territori penedesenc

potencia la cuina local

REDACCIÓ

El celler Loxarel, dirigit per Josep Mitjans i Teresa Nin, ha decidit, 25 anys després de la seva incorporació al Consell Regulador del Cava, fer un pas endavant i etiquetar els seus escumosos sota els paràmetres del Mètode Tradicional de la DO Penedès. El motiu d’aquesta decisió, segons els elaboradors, és poder identificar més clarament els seus productes amb el territori que representen.

El celler, ubicat a la finca de Cal Mayol, a Vilobí del Penedès, fa deu anys que treballa amb el sistema d’agricultura ecològica i set anys que practica les tècniques biodinàmiques, a més de ser un dels fundadors d’un grup de treball d’agricultura biodinàmica.

Des de Loxarel consideren que l’extens territori que comprèn la

 Un dels productes de referència del Penedès

DO Cava, amb 159 municipis d’arreu d’Espanya, entre els quals n’hi ha de Castella-la Manxa, la Comunitat Valenciana o la Rioja, no permet aprofundir en les tipicitats territorials tan clarament com el Mètode Tradicional de la DO Penedès, que només inclou les vinyes que es conreen en un territori molt concret i delimitat.

Sota els paràmetres del Mètode Tradicional de la DO Penedès, els elaboradors poden treballar amb les varietats autòctones de la zona com el sumoll o la garnatxa blanca, que a vegades no estan aprovades sota els paràmetres de la DO Cava; i estan obligats a garantir processos de criança de 12 mesos, tres més que en la DO Cava.

La Confraria del Cava Sant Sadurní i la DO Empordà es van agermanar a Sant Pere de Rodes La Confraria del Cava Sant Sadurní va segellar el seu agermanament amb la Denominació d’Origen Empordà, el passat 31 de juny, en un dels llocs més emblemàtics de la comarca de l’Alt Empordà com és el Monestir de Sant Pere de Rodes.

Una seixantena de persones va participar en els diferents actes que l’entitat penedesenca va fer a terres empordaneses, i que van començar ja entrat el migdia amb una visita completa al conegut ce-

ller Empordàlia. El recorregut per les instal·lacions de la firma vitivinícola va incloure un tast de diferents productes que s’elaboren a l’empara de la DO Empordà.

A la sala capitular del monestir es va investir Confrare de Mèrit de la Confraria del Cava Josep Blanch, president de la DO Empordà; Artur Suqué, president del Grup Castell de Perelada; Jaume Nadal, president de l’empresa Francisco Oller S.A., i el reconegut periodista Rafael Nadal.

La visita va acabar amb un dinar d’agermanament al mirador del celler Castell de Perelada.

Potenciar la cuina d’autor local. Aquest és l’objectiu principal de Vilafranca Ve de Gust!, una iniciativa impulsada pel Patronat de Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Vilafranca S’ha creat un segell identificatiu present a l’exterior i a l’interior de cada establiment que garanteix el compliment d’unes premisses comunes als restaurants adherits.

Els principals requisits són treballar amb productes de proximitat i de temporada, oferir una carta amb presència majoritària de vins i caves del Penedès, obrir els diumenges i indicar a les seves cartes de forma clara la disponibilitat de productes autòctons i tenir-les en tres idiomes.

Els establiments que aposten per la cuina d’autor local i actualment integren Ve de Gust! són Cal Ton, Casino, El Gat Blau, Mercat, El Racó de la Calma, Sharlotte, Can Belles i Trefí. Al llarg de l’any, s’aniran realitzant campanyes de promoció coincidint amb la temporada de diferents productes de la zona. La primera acció,

entre els dies 4 de juliol al 26 d’agost, coincideix amb la temporada del Préssec d’Ordal.

Altres productes de referència del Penedès que es treballaran són l’ànec, el xató, el préssec d’Ordal, les catànies, els olis, les garlandes, la fruita seca, les verdures i hortalisses, els vins i caves i el gall negre.

S’HA CREAT UN SEGELL IDENTIFICATIU PER A CADA ESTABLIMENT COL·LABORADOR Cada establiment potenciarà la seva creativitat creant un menú especial amb primers, segons, postres i vins on el préssec serà el protagonista.

El client es podrà endur la minuta que inclou una recepta d’un dels plats estrelles del menú elaborat per cada restaurant.

26

Penedès Econòmic

juliol 2012

LLIBRES

Krugman critica les idees liberals i propugna les tesis keynesianes

¡Acabad ya con esta crisis!

PAUL KRUGMAN CRITICA 19,00€

Paul Krugman, Premi Príncep d’Astúries en Ciències Socials l’any 2004 i Premi Nobel d’Economia l’any 2008, ha escrit un llibre realment controvertit en què les causes de l’actual crisi econòmica, els motius que condueixen al fet que en seguim sofrint avui les conseqüències i la forma de sortir-ne, recuperant els llocs

de treball i els drets socials amenaçats per les retallades, s’expliquen amb una claredat i senzillesa amb la finalitat que qualsevol persona ho pugui entendre. “Nacions riques en recursos, talent i coneixements –els ingredients necessaris per aconseguir la prosperitat i un nivell de vida decent per a totses troben en un estat d’intens

Saballs insta qui tingui diners a ferlos treballar invertint en projectes

¿Qué hago con mi dinero?

MARTÍ SABALLS ALIENTA EDICIONES 14,00€

Estan fora de perill els meus estalvis al banc? Hauria d’enviar els meus diners a l’estranger? És el moment de comprar or o dòlars? Haig d’invertir en borsa? Hauria de comprar una caixa forta per guardar els diners a casa? Si tinc liquiditat, és una bona idea comprar un habitatge? Què puc fer si en un futur desapareix l’euro?

¿Qué hago con mi dinero? pretén ajudar a resoldre tots aquests interrogants. No esperis trobarte amb un tractat d’inversions o amb una llista interminable de l’oferta de productes i serveis financers que existeixen al mercat. Tampoc vulguis trobar aquí receptes màgiques, ja que simplement, no existeixen. El que trobaràs en aquestes pàgi-

Guia pràctica per introduir el lector en el món del daytrading

Ganar en la bolsa es posible JOSEF AJRAM PLATAFORMA 15,00€

Conegut pel seu vessant esportiu, l’autor del llibre, Josef Ajram, acumula dotze anys d’experiència en la borsa i més de nou anys dedicant-se al daytrading, i ha sortejat, amb una filosofia similar a la que l’ha portat al cim de l’esport de resistència, la crisi tecnològica, el crash immobiliari i el crash bancari mundial. El seu mètode

consisteix en alguns elements que es descriuen amb detall en aquest llibre, elements que tenen en comú l’observació, la perseverança i el fet de no quedar-se mai amb cap actiu al tancament de cada sessió.

Aquest llibre, extret del seu reeixit curs sobre borsa i valors, introdueix el lector al món pràctic de la inversió utilit-

sofriment”. Com arribem a aquesta situació? I, sobretot com podem sortir-ne?

Krugman planteja aquestes qüestions amb la seva habitual lucidesa i ens ofereix l’evidència que una ràpida recuperació és possible, si els nostres dirigents tenen“la claredat intel·lectual i la voluntat política” de posar fi a aquesta crisi.

Paul Robin Krugman (Nova York, Estats Units, 1953) és un economista, divulgador i periodista nord-americà, un keynesià convençut i, per tant, amic de

la intervenció pública. Actualment és professor d’Economia i Assumptes Internacionals a la Universitat de Princeton.

Paul Krugman és conegut pel públic en general com un crític obert de les polítiques econòmiques i generals de l’administració de George W. Bush. Ha escrit més 200 articles i 21 llibres, alguns d’ells acadèmics, i altres de divulgació com la Economia Internacional: La teoria i política, un llibre de textos estàndard sobre l’economia internacional.

nes són les respostes a les preguntes que tots els espanyols d’un temps ençà ens venim fent respecte als nostres estalvis. Es tracta, en definitiva, del llibre que necessites si estàs preocupat per l’actual situació econòmica i no vols que aquesta, en cas de deteriorar-se encara més, t’enxampi amb el peu canviat i amb els teus estalvis on no haurien d’estar. És una obra, en suma, per saber què fer amb els teus diners i per poder decidir amb bon criteri la teva estratègia financera.

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra i MBA per IESE, Martí Saballs és subdirector del diari econòmic Expansión.

En el seu nou llibre apunta ideees per gestionar els nostres estalvis en un moment d’incertesa. Es tracta d’un compendi de sentit comú que recull les seves experiències durant més de vint anys com a periodista econòmic en ciutats tan importants com Barcelona, Madrid, Lisboa, Buenos Aires o Nova York.

zant termes senzills i exemples amens per poder ser aplicats.

Josef Ajram Tares, nascut a Barcelona l’any 1978, és un atleta i trader espanyol que participa tant en curses de resistència com de triatló, ciclisme, mountain bike o maratons. El seu pare és sirià i la seva mare espanyola. També treballa de trader intradia en la Borsa de Barcelona i en la Borsa de Madrid.

Ha escrit 3 llibres: Where is the limit, en el qual parla de les seves gestes esportives, Ganar en bolsa es posible, on comparteix

el seu sistema d’inversió, i La Solución, en el qual planteja solucions a la crisi econòmica actual. Ha finalitzat diversos ironmans, entre els quals, el d’Àustria, Suïssa, Alemanya i Corea del Sud. En els últims anys, Josef ha estat líder en comunicació, aconseguint més de 100.000 visites al mes en el seu web i milers de seguidors a Facebook i Twitter.

Ara aprofundeix al món digital oferint cursos de trading per poder arribar a més gent de forma senzilla i personalitzada.

juliol 2012

Penedès Econòmic

27

28

Penedès Econòmic

juliol 2012

HISTÒRIA

Aniversari Honda: el Civic compleix 40 anys Honda està de celebració: el seu model més exitós, el Civic, es va llançar fa just quatre dècades. Des de 1972, la producció acumulada de les nou generacions d’aquest model supera els 20 milions. D’aquests, uns 2,5 milions s’han venut a Europa, mentre que a Espanya són 115.000 els Civic comercialitzats des de 1988, any en què el model va arribar al nostre país.

1a generació 1972-1979

REDACCIÓ

L’any 1970 va ser històric per al Japó. Enmig d’un període de notable desenvolupament econòmic, la nació va rebre l’Exposició Mundial d’Osaka i es va preparar escarrassadament per als jocs olímpics d’hivern de Sapporo el 1972. Aquests esdeveniments internacionals van incitar al Japó l’acceleració en la construcció d’una gran infraestructura de transports i es va aprovisionar del combustible necessari per a la seva transició ràpida cap a una societat urbanitzada, simbolitzada per l’automòbil. Va ser llavors quan el Japó va assumir la privilegiada posició com a segona nació a nivell mundial en el mercat de fabricació d’automòbils.

Tan ràpida expansió econòmica i urbanització van causar incidències importants, com grans embussos de trànsit i alts nivells de contaminació atmosfèrica. Al mateix temps, Honda es va especialitzar en vehicles esportius d’altes prestacions. En vista dels problemes esdevinguts al Japó, la companyia va assumir la tasca urgent de desenvolupar un nou cotxe de passatgers econòmic i que es convertís en part essencial de les vides de les persones de l’època. Això va conduir a la creació de la primera generació de Civic, un model estratègic en aquest moment per a Honda.

El desenvolupament del Civic va contrastar totalment amb la tradició d’Honda. En lloc de seguir un desenvolupament basat sobretot en la visió del fundador de la companyia, Soichiro Honda, l’equip de desenvolupament del Civic va viatjar per diferents mercats mundials, adquirint el coneixement local i experiència de primera mà, i sobre això van fixar la idea de crear el cotxe que just “es necessita ara.”

Els models anteriors d’Honda es caracteritzaven per tenir motors d’altes prestacions, però mancaven d’espai, d’una insonorització adequada i d’un correcte balanç de pesos, que són factors

2a generació 1980-1983

3a generació 1984-1987

4a generació 1988-1991

importants a l’hora de crear un cotxe que amb l’estil de vida dels seus propietaris. Després de la reflexió, la companyia va decidir desenvolupar un nou model que fos compacte i àgil -un cotxe bàsicament acceptable per tot el món i que proporcionés el “màxim valor amb el mínim nombre de components mecànics.”

Com recent arribat a la indústria

de l’automòbil, la decisió de la companyia per reconduir la producció i desenvolupar un cotxe global per als mercats del món, va ser una demostració veritable de l’esperit desafiador d’Honda que ha seguit conservant fins als nostres dies.

Quan, el disseny tradicional “motor davanter, tracció posterior, tres volums” era l’estàndard del

corrent principal per als cotxes compactes, la companyia va triar audaçment “motor davanter, tracció davantera, dos volums” com el concepte per al “cotxe bàsic per a tothom.” Van enfrontar els membres del projecte amb multitud de nous desafiaments i dificultats en el procés de desenvolupament, i la superació d’aquests problemes van conduir al naixe-

ment de noves tecnologies. Una d’elles estava relacionada amb la reducció de pes. Disminuint el gruix de les fulles d’acer a unitats d’un mil·límetre i modificant-ne l’estructura, la companyia va superar la tecnologia convencional i va aconseguir uns nous nivells de lleugeresa del vehicle, que van contribuir enormement a la reducció dels costos i a un menor

Penedès Econòmic

juliol 2012

29

HISTÒRIA

5a generació 1992-1995

6a generació 1996-2000

7a generació 2001-2005

8a generació 2006-2011

consum de combustible. També, Honda va escollir una suspensió de tipus independent, que oferia una gran sensació de conducció esportiva alhora que còmoda, en detriment de les suspensions rígides usades en la majoria dels cotxes compactes japonesos de l’època. Un altre concepte revolucionari va ser la introducció del motor transversal al mercat dels

compactes, on fins ara els motors verticals havien estat donant als seus cotxes una sensació “més espaiosa”.

Potser el factor més determiant de l’èxit de la primera generació del Civic va ser el seu disseny com a compacte de tres portes, que fins llavors era inusual al Japó malgrat el seu èxit als mercats d’Europa i Amèrica del Nord. El disseny del

1a generació (1972-1979) - 9a generació (2012)

“motlle” del Civic va desestimar l’obsessió tradicional per l’estil i va portar el concepte de “màxim valor del mínim espai mecànic” a l’extrem. Aquest disseny va ajudar a gravar la seva imatge com el cotxe “de la gent”.

Després de solament dos anys de disseny i proves, el desenvolupament va quedar complet, i el Civic va fer el seu debut, amb un

model de dues portes al juliol de 1972, seguit per una versió de tres portes al setembre. El model va causar un impacte important, especialment entre la gent jove. Durant tres anys consecutius, des de 1972 a 1974, el Civic va guanyar el títol de Cotxe de l’any al Japó.

Per a celebrar l’efemèride, Honda España ha llançat una promoció especial: es tracta del Pla de Man-

teniment de Postvenda de 3 anys, gratuït per al Civic si es finança l’automòbil amb Honda Finance (quota de 100 euros al mes). Així mateix, la marca japonesa ofereix un descompte promocional directe de 3.000 euros. Per tant un Civic 1.4 i-VTEC Comfort, amb un preu de tarifa de 18.900 euros, pot adquirir-se en aquest moment per 15.900 euros.

30

Penedès Econòmic

juliol 2012

TECNOLOGIA

Adéu al Minitel

La rebaixa de Lumia

France Télecom decideix tancar Minitel, el precursor d’Internet, després de 30 anys d’èxit a França

MARC BARELLA Va ser Internet abans d’Internet.

L’invent digital per a pares i avis que va obrir el camí al sistema que avui dominen fills i néts.

Gràcies a ell, tota una generació de francesos es va iniciar a la xarxa. El Minitel era com un petit ordinador, amb pantalla i teclat, connectat a un telèfon. Avui andròmina vella, d’aquí a uns anys serà una relíquia cotitzada en el mercat de les antiguitats.

França acaba de desconnectar l’avi d’Internet. El dissabte 30 de juny a les 23.59 hores va certificar la seva mort, encara que ja fa temps que aquesta tecnologia agonitzava. Va sortir de l’empresa France Télécom el 1981. Primer es va estrenar a Ille et Vilaine i el 1982 es va estendre massivament i gratuïtament per tot el país. Llavors era l’únic sistema que permetia a ciutadans i empreses accedir a la xarxa.

La simplicitat i l’absència de virus han estat uns dels factors que han afavorit el seu èxit durant aquests 30 anys.

Minitel no tenia disc dur ni podia executar cap altre programa que no fos els que duia instal·lats.

S’utilitzava per fer reserves de viatges, buscar informacions o xatejar. També per consultar les pàgines eròtiques i de contactes.

La missatgeria per a adults va ser el gran èxit de Minitel, un servei molt criticat, pel possible accés dels menuts a la xarxa, però el govern francès va dir que eren els pares els que havien de controlar els seus fills; això sí, va gravar amb impostos els llocs de contin-

gut sexual. El 1987 els francesos passaven 100.000 hores al mes en aquests primers espais destinats a trobar parella en el món virtual.

Els usuaris havien d’introduir uns codis numèrics seguits de diverses lletres. Gran en tamany, exigia a més un ritual d’accés avui impensable per a molts. Els que disposaven d’aquest terminal pagaven per temps de connexió, com si es tractés d’una trucada telefònica.

Les tarifes anaven des de 0,02 a 1,41 euros al minut. Transpac era la xarxa utilitzada per als aparells Minitel.

“Internet és una xarxa de xarxes, amb una lògica diferent a la de Minitel”, explicava al diari Le Monde Benjamin Thierry, expert en telecomunicacions i autor

MINITEL VA ARRIBAR A TENIR MÉS DE 25 MILIONS D’USUARIS I 25.000 SERVEIS d’un llibre sobre el sistema patri d’accés a la xarxa. “Amb el Minitel els usuaris es connectaven als servidors centrals per accedir a les dades. Internet no està centralitzat. És una xarxa en la que cada ordinador és a la vegada emissor i receptor d’informació”, explicava Valerie Schafer, de l’institut de comunicació del CNRS. Als 90 Minitel era molt popular.

Era l’orgull telemàtic nacional.

Va iniciar molts en el llenguatge

digital i va arribar a tenir 25 milions d’usuaris i va prestar més de 25.000 serveis als seus seguidors.

Però la seva pròpia fórmula el va acabar sepultant. Internet es va democratitzar, va estendre el seu domini més enllà dels terminals de Minitel i es va obrir a tothom.

“Minitel ha afavorit l’ús d’Internet, molts dels conceptes que avui dominen la nostra vida digital ja existien amb aquest invent pioner”, explicava Benjamin Thierry.

Com ha succeït amb internet, molts han fet fortuna gràcies a aquest aparell ja prehistòric. Xavier Niel, Louis Roncin o Claude Pendriel són la versió gal·la de Bill Gates o Steve Jobs, alguns dels proveidors de serveis que van fer diners gràcies a Minitel.

En altres països va tenir la seva rèplica, encara que ni el Prestel del Regne Unit ni el Bildschinmtext alemany van aconseguir l’èxit del model francès. A Espanya el seu bessó era Ibertex, però tampoc va seduir com el seu idèntic. El 2000 hi havia a França nou milions de terminals subvencionats pel govern francès i la seva xifra de negocis va arribar als 1.000 milions d’euros.

El canvi de segle va marcar la seva decadència. A mesura que la xarxa es feia popular, el Minitel cedia terreny. El 2010 va facturar 30 milions d’euros, tot i que France Télécom va diagnosticar la seva mort per al 2011, finalment la va endarrerir fins al 30 de juny 2012. Fins a la data del tancament hi havia 600.000 terminals en funcionament, supervivents d’Internet, objectes de culte per als romàntics virtuals.

El Lumia 900 va arribar a les botigues nord-americanes a l’abril amb un preu competitiu: 99 dòlars (més contracte) quan el normal és que els models de gamma alta surtin a la venda per 199 dòlars més contracte. Des d’aquest mes de juliol, tanmateix, costa la meitat. Nokia, Microsoft i AT&T han rebaixat el preu del terminal, encara que cap de les companyies parla dels motius de forma clara. En el Wall Street

Journal, per exemple, Nokia justifica la decisió com una estratègia “bastant comuna” després de diversos mesos en el mercat, assenyalant que el Galaxy SII va baixar 50 dòlars el seu preu (de 199 a 149) als sis mesos d’estar a la venda en el país. La rebaixa de Nokia, diuen a Finlàndia, és un clar intent d’arribar a més usuaris i un esforç per frenar pèrdues en participació de mercat davant rivals com Apple i Samsung.

Facebook i LinkedIn superen Twitter

Facebook, Twitter i LinkedIn són tres dels “social media” més utilitzats. No obstant això a part de les seves diferències respecte a funcionament i contingut, també són diferents quant a rendiment web. La xarxa de Mark Zuckerberg i la xarxa professional superen a Twitter en rendiment. Són més ràpides en temps de resposta, disponibilitat i la consistència del web. Després dels successos ocorreguts durant

el 2011 al llarg de tot el món, Twitter s’ha convertit en la veu dels usuaris a Internet. Tan sols amb 140 caràcters, milions de persones en tot el món s’han implicat amb la Primavera àrab, amb els moviments 15-M o Occupy Wall Street.

Tanmateix, malgrat la gran acollida social, un nou estudi demostra que Twitter no és la xarxa social que millor rendiment demostra per als usuaris quant a termes d’ús.

Penedès Econòmic

juliol 2012

31

VIATGES

Noruega, el país dels fiords Des de la II Guerra Mundial, Noruega ha experimentat un ràpid creixement econòmic i en l’actualitat és un dels països més rics del món REDACCIÓ

Noruega, o Norvègia (segons alguns especialistes en toponímia), en noruec: Norge (bokmål) o Noreg (nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un dels països nòrdics, situat a la península d’Escandinàvia. Té una forma molt allargada amb una extensa costa a l’oceà Atlàntic (que pren el nom de mar de Noruega al nord i mar del Nord al sud), on es troben els seus famosos fiords.

Limita al nord-est amb Suècia i Finlàndia, i en una petita porció amb Rússia. A l’est limita amb el mar de Noruega, el mar del Nord i l’Skagerrak, a l’oest amb l’oceà Atlàntic, i al nord amb el mar de Barents. Té una superfície total de 385.199 quilòmetres quadrats i l’elevació mitjana és de 460 msnm. La costa és escarpada, marcada pels fiords i milers d’illes, per la qual cosa, la seva línia costanera és, en proporció a la seva superfície, més gran que no pas a cap altre país.

Atesa la latitud de Noruega, hi ha grans variacions en la durada de la llum de dia. Des de finals de maig a finals de juliol, el sol mai no descendeix completament per sota de l’horitzó a les àrees del nord del Cercle Àrtic, mentre que a la resta del país, hi ha 20 hores amb llum de sol. De manera anàloga, de finals de novembre a finals de gener, el sol mai no surt per sobre de l’horitzó a les regions al nord del Cercle Àrtic, i la resta de país experimenta poques hores amb llum de dia.

Oslo és la capital i la ciutat més poblada de Noruega, a més de ser

un centre polític econòmic i cultural. Políticament constitueix un municipi i a la vegada una de les dinou províncies del país. Segons el cens de 2009 la seva població era de 607.292 habitants, un 12% de la població total de Noruega. És la tercera ciutat i àrea urbana escandinava més poblada,

només superada per Copenhague i Estocolm.

Oslo és també una de les ciutats més cares del món, ocupant actualment el cinquè lloc de l’enquesta realitzada per la con-

L’Òpera d’Oslo

NORUEGA Capital: Oslo Idioma: Noruec Població: 4.920.305 habitants Superfície: 385.199 km² Moneda: Corona noruega (NOK) Clima: És oceànic de transició des de temperat fins a àrtic a través de la seva latitud a la costa i de tendència més continental a l’interior ECONOMIA: Noruega va mantenir la primera posició del món en el seu índex de desenvolupament humà (IDH) durant sis anys consecutius (del 2001 al 2006), i el 2009 en va ocupar la tercera posició

Fiord noruec

sultora Mercer entre 140 ciutats de tot el globus.

Com a monuments i llocs d’interès turístics d’Oslo, destaquen el castell i la fortalesa d’Akershus, l’ajuntament, seu de la cerimònia anual del Premi Nobel de la Pau; el trampolí de salts d’esquí de Holmenkollen, el Palau Reial, la Galeria Nacional, el centre d’art Henie-Onstad, el parc Vigeland, el Museu de vaixells vikings, la catedral (coneguda històricament com l’església de Nostre Salvador), el Museu Kontiki, etc.