butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici
4
la vida humana
a les muntanyes a la prehistòria: noves dades arqueològiques Les investigacions realitzades: prospeccions i excavacions arqueològiques Des de l’any 2004 es realitza un programa de prospeccions arqueològiques al Parc Nacional que ha cobert la majoria del seu territori nuclear i una part de la zona perifèrica. Aquesta recerca ha permès identificar més d’un centenar de vestigis arqueològics, de diferents tipus i èpoques, distribuïts al llarg de valls, vessants i carenes. Atès el seu interès, dos d’aquests jaciments han estat objecte d’excavacions arqueològiques a fi de procedir al seu estudi de forma més intensiva. Entre el juny i setembre de 2005 es va excavar l’Abric de l’estany de la Coveta I, que es troba a prop de l’estany Negre de Peguera. Aquest abric, situat a 2435 m, presenta diferents fases d’ocupació humana que abasten una seqüència llarga en el temps. La identificació de la més antiga d’aquestes ocupacions va ser possible gràcies a la troballa de les restes d’un foc a terra o fogar prehistòric que havia quedat colgat sota capes de sediment posteriors. Un carbó d’aquest antic fogar es va datar mitjançant la prova del Carboni 14 i el resultat fou sorprenent, ja que es tracta d’un foc a l’interior d’una vivenda prehistòrica d’entre 9.000 i 8.570 d’antiguitat. Al seu voltant es van recollir dues petites eines de sílex.
Les excavacions també han permès conèixer que després d’un llarg període d’abandonament aquest petit abric fou de nou emprat com a refugi o vivenda fa poc més de 5.000 anys per gent que, de nou, hi va fer foc de forma reiterada per escalfar-se i cuinar. És força probable que els fragments d’una olla de ceràmica, recollits en una escletxa de la cavitat, siguin d’aquesta època. Un tercer període d’ús de l’abric com a vivenda o refugi fou probablement fa uns 1.500 anys, quan s’hi va construir un petit mur per tapar una entrada de vent del nord i, de nou, s’hi va fer de forma reiterada foc a terra, deixant una gran quantitat de residus de cendra i carbó. La gent que va habitar-lo durant aquest temps, a més d’eines de sílex, també disposaven d’objectes de ferro, dels quals han quedat algunes restes. El segon jaciment on s’han realitzat excavacions arqueològiques és la Cova del Sardo, situada a la ribera de Sant Nicolau de Boí, per sobre els 1.800 m d’alçada. Aquesta balma va ser localitzada durant les prospeccions del 2004 i el resultat d’una petita cala estratigràfica va il·lustrar de seguida l’interès de dur-hi a terme un estudi més exhaustiu. Per aquest motiu a finals de l’any 2005 s’hi va programar una excavació arqueològica al llarg de tres campanyes d’estiu. L’agost de 2006 s’hi ha dut a
