7 minute read
Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009
Introducció
Advertisement
La publicació, el 1984, de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra (Muntaner et al. 1984) va permetre, per primera vegada, conèixer la distribució de 214 espècies que nidificaven a Catalunya. 20 anys després va aparèixer l’ Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al. 2004), que mostrava la distribució de les 232 espècies de què es van trobar indicis de cria durant els seus quatre anys que van durar les prospeccions de camp. Gràcies a aquests dos atles, actualment es coneix bastant bé l’avifauna a Catalunya durant el període de cria, tant pel que fa a distribució i abundància com pel que fa a requeriments ecològics i característiques de les poblacions. Malgrat això, les poblacions d’ocells poden variar molt al llarg de l’any i, per exemple, espècies presents al període reproductor marxen a l’hivern a la vegada que n’hi arriben de noves. Fins i tot, dins d’una mateixa espècie, les poblacions reproductores i hivernals poden variar molt. Així, al marge de la desaparició a l’hivern d’ocells com les orenetes, els rossinyols o les piules dels arbres, espècies com l’estornell vulgar, el mosquiter comú o el pit-roig, presents tot l’any experimenten canvis importants, amb entrada o sortida de nombrosos efectius o, fins i tot, amb la substitució de poblacions reproductores per altres exclusivament hivernals. El desconeixement que es tenia fins ara de l’avifauna hivernal a Catalunya feia, per tant, necessària la realització d’un primer Atles centrat en aquest període de l’any. L’ Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009és un projecte impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. El seu objectiu principal és conèixer la distribució i abundància de les espècies presents a l’hivern a Catalunya, complementant així el recentment publicat Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al. 2004). Com aquest, el nou atles pretén elaborar mapes de distribució i d’abundància d’alta resolució, estimar la població catalana de cada espècie, millorar el coneixement de la seva ecologia i determinar l’estatus de conservació de les poblacions hivernals. A més, atès que l’hivern és un període molt variable d’un any a un altre o, fins i tot, dins d’un mateix hivern, aquest atles vol també reflectir tota aquesta variabilitat espaciotemporal. El treball de camp de l’Atles es fonamenta en la participació altruista de centenars d’ornitòlegs voluntaris. El període d’estudi que abasta és el comprès entre el 15 de novembre i el 15 de febrer dels hiverns 2006-2007, 2007-2008 i 2008-2009. Val a dir que els atles no només són obres de transcendència científica que constitueixen una eina imprescindible a l’hora de planificar la gestió del territori sinó que també tenen un component social molt important. En efecte, projectes d’aquest abast només es poden realitzar gràcies a la participació de voluntaris i, per tant, són també un important repte social. Fins al moment, 245 ornitòlegs han participat en l’ Atles de Catalunya a l’hivern 2006-2009 però, sens dubte, aquesta xifra creixerà en els propers anys.
Metodologia
L’Atles fa servir bàsicament dos sistemes de cerca i cens d’ocells: els anomenats mostratge extensiu i mostratge intensiu. El mostratge extensiu té com a finalitat detectar el màxim nombre possible d’espècies dins de cada unitat de mostratge (el quadrat UTM 10x10 km) en un nombre determinat d’hores de cens, tot intentant cobrir-hi la totalitat dels ambients principals. Amb aquest mostratge es generaran els mapes de distribució de les espècies, pilar bàsic de qualsevol atles. El mostratge intensiu es fonamenta en la realització d’itineraris de 3 km seguint la metodologia del SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya) i ha de servir com a principal eina de control de variacions temporals, generació de mapes d’abundància i patrons ecològics. A més d’aquests dos, hi ha un tercer sistema de cens dissenyat específicament per a ocells marins que es basa en la realització d’estacions de cens amb telescopi des de la costa. Finalment, el mostratge complementari permet recollir qualsevol observació que no provingui d’algun dels altres tres tipus de mostratge esmentats i servirà per completar la distribució d’espècies escasses o mal distribuïdes. Per a més informació sobre la metodologia i disseny podeu consultar el web http://www.ornitologia.org/monitoratge/atleshivern.htm.
Cobertura hivern 2006-2007
La cobertura dels mostratges de camp del primer any de treball de l’Atles ha estat molt propera al 100%. En el conjunt de Catalunya s’han completat 127 mostratges de quadrat, 395 SOCCs i 28 mostratges d’ocells marins. En concret al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici s’han mostrejat cinc dels seus onze quadrats UTM 10x10 i s’han realitzat deu itineraris SOCC. Tots aquests mostratges no haguessin estat possibles sense el suport rebut pels gestors del Parc Nacional i pels ornitòlegs que treballen al parc o que hi estan estretament vinculats. Menció especial mereixen, per la seva dedicació i entusiasme, els companys de DEPANA, autors de l’ Atlas de las aves nidificantes del Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici y su entorno . En els propers anys de treball de camp es dissenyaran dos itineraris SOCC addicionals amb els quals es completarà la cobertura d’aquest tipus de mostratge dintre del Parc Nacional, a més es realitzarà el mostratge extensiu dels sis quadrats UTM 10x10 restants.
Resultats
Aquest primer hivern de treball de camp ha començat a donar uns primers resultats. S’han detectat un total de 248 espècies, 202 de les quals en els mostratges de quadrat, 174 en el SOCC i 58 en els censos d’ocells marins; 232 espècies han estat recopilades en fitxes complementàries. Aquestes dades són encara provisionals i de ben segur s’aniran incrementant progressivament. També s’han generat els primers mapes de distribució i abundància i, a tall d’exemple, es presenten el mapa d’abundància a escala catalana del tord comú, Turdus philomelos (Figura 1) i el mapa al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici del trencalòs, Gypaetus barbatus (Figura 2). Les tres espècies detectades amb més freqüència en els mostratges de quadrat durant l’hivern 2006-2007 han estat el pinsà comú (Fringilla coelebs), el pit roig (Erithacus rubecula) i la merla (Turdus merula), que s’han trobat en el 97%, 96% i 95% dels quadrats, respectivament. Les tres espècies més abundants en els mostratges del SOCC han estat les dues espècies d’estornell, Sturnus sp.(251.611 individus), el pinsà comú (37.180) i el pardal comú, Passer domesticus (9.151). D’altra banda, les tres espècies més observades en els censos d’ocells marins han estat la gavina capnegra (7.451 individus), el gavià argentat, Larus michaellis(5.974) i la gavina vulgar, Larus ridibundus (2.905). L’ Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 representa probablement l’obra més important que haguem fet mai des de l’ICO. Prova d’això són les aplicacions que ha generat i continua generant, com ara els mapes d’interès de conservació de l’avifauna (Figura 3). El projecte, per tant, segueix ben actiu i aviat s’aplicarà en nous aspectes legals, com ara la revisió del Catàleg d’Espècies Amenaçades de Catalunya que està elaborant el Departament de Medi Ambient i Habitatge. L’ Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 s’hi afegirà i tindrà de ben segur repercussions en la societat en general.
Figura 1. Distribució catalana a resolució 1x1 km del tord comú (Turdus philomelos) durant l’hivern 2006-2007. Els quadrats de color més intens corresponen als que tenen una major probabilitat d’aparició de l’espècie.
Figura 2. Distribució a resolució 1x1 km del trencalòs (Gypaetus barbatus) a Catalunya i al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici durant l’hivern 2006-2007. Els quadrats de color més intens corresponen als que tenen una major probabilitat d’aparició de l’espècie.
Figura 3. Mapa d’interès de conservació dels ocells nidificants a Catalunya Aquest mapa mostra l’interès ornitològic de cada quadrat UTM1x1 km de Catalunya a partir dels mapes d’índex d’abundància i dels estatuts de conservació de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 . Les àrees amb color més intens són aquelles que allotgen més espècies amenaçades. Aquestes àrees de major interès corresponen fonamentalment a zones humides, medis agrícoles, matollars i ambients d’alta muntanya.
Un projecte obert a la participació de tots els ornitòlegs
Són moltes les maneres en què es pot participar en aquest Atles, des d’assumir algun dels mostratges extensiu i intensiu que encara queden per assignar fins a enviar qualsevol observació d’ocell en forma de fitxa complementària. Això últim, en les comarques pirinenques pot produir dades d’especial interès, sobretot per a espècies difícils de veure com el gall fer o la perdiu blanca. Per obtenir més informació sobre la metodologia o sobre la forma en què hi podríeu col·laborar poseu-vos en contacte amb el coordinador de l’Atles, Santi Guallar, al tel. 934 587 893 o a l’adreça de correu electrònic atles@ornitologia.org. Animeu-vos-hi!
