6 minute read
Caminem pel Parc - El salt de Comials
27
el salt de comials, aigües verticals
Advertisement
Potser per a alguns dels nostres lectors aquest títol no els evocarà cap indret conegut; però si parlem de la cascada del Gerber segurament n’hi haurà d’altres que ja localitzaran aquest lloc amb més facilitat. Sabíeu que hi ha un sender que permet apropar-vos-hi sense grans dificultats des de la carretera del port de la Bonaigua? Podríem afirmar, sense por d’equivocar-nos, que aquesta cascada és el salt d’aigua més espectacular del Parc Nacional, ja que salva el desnivell de més d’un centenar de metres que existeix entre la vall de Gerber i la de la Bonaigua, d’una manera gairebé vertical. Fa més de 50.000 anys, aquestes valls estaven ocupades per grans glaceres. La de la Bonaigua era la més important ja que rebia aportacions “extra” de la veïna val de Ruda, a través del port de la Bonaigua. Aquest fet va provocar que l’erosió del fons de la vall produïda per aquesta glacera fos molt més important que la del Gerber. Aquesta desigual intensitat en el treball erosiu del gel va provocar una diferència entre els nivells de base de les dues valls, que el riu de Gerber salva amb un espectacular salt d’aigua. L’itinerari que us proposem és una passejada molt tranquil·la des de l’aparcament que es troba a l’antiga carretera del port de la Bonaigua, molt a prop del refugi del Gerdar, fins al peu mateix d’aquesta cascada. El recorregut que fareu coincideix amb un petit tram de la gran ruta circular anomenada “Camins vius”, que amb més de 160 quilòmetres de recorregut, dóna la volta al Parc passant pels camins tradicionals que uneixen diferents pobles del seu entorn. Si decidiu venir des del Pallars, haureu de seguir la carretera C-28 en direcció a Vielha. Deixareu a la vostra dreta la cruïlla que va al poble de Sorpe, i una mica més endavant, abandonareu la ruta principal per agafar un desviament a la vostra esquerra, indicat amb un senyal que diu “Bosc del Gerdar”. De seguida passareu pel costat del refugi del mateix nom i a uns 100 metres trobareu un aparcament on podreu deixar el vostre vehicle. Si veniu de la val d’Aran, podeu agafar un desviament situat a la vostra dreta i que entra al bosc del Gerdar un cop passat el refugi de la Mare de Déu de les Ares. Us recomanem que tant si entreu per un costat com per l’altre, deixeu el vostre vehicle a l’aparcament del Gerdar, ja que es troba ben condicionat i a més hi trobareu un plafó amb informació sobre tots els itineraris que podeu fer per aquesta zona. El camí comença just a l’esquerra del refugi i s’endinsa cap el bosc del Gerdar de Sorpe tot pujant suaument entre grans avets ( Abies alba). És un lloc molt humit, on la llum amb prou feines pot arribar al sòl a causa del brancatge que li barra el pas i on les molses són gairebé l’única nota de verd que trobareu als vostres peus. Al cap de pocs minuts, entrareu en un indret molt més lluminós, on el bosc deixa pas a una primera clariana amb un petit riuet que travessareu per una senzilla palanca de fusta. El camí s’obre pas entre avellaners ( Corylus avellana), petits bedolls (Betula pendula) i saüquers (Sambucus racemosa), fins a una segona clariana molt més gran que la primera i que us permetrà contemplar sense obstacles els drets vessants del Pui de la Bonaigua (2.777m). Aquestes dues clarianes són conseqüència directa dels efectes destructius de les allaus que es despengen de les pales del Pui en hiverns de neus abundants. La darrera vegada que l’allau va baixar fort, l’hivern 2006/2007, va ser una gran ventada produïda per la caiguda sobtada de la neu al peu de les parets del Pui, la que va provocar la trencadissa d’arbres que encara avui es pot observar. La gran majoria van quedar tallats a uns 4 o 5 metres d’alçada; i alguns encara resten dempeus i sense capçada, com si una gran serra mecànica, menada per un llenyataire gegant, els hagués tallat d’una revolada. Ara els bedolls i els avellaners són els primers colonitzadors d’aquesta immensa cicatriu que vol tornar al seu estat original de bosc... fins que no caigui la propera allau! Aviat arribareu a una altra gran clariana, i un cop creuada l’antiga carretera del port, val la pena fer una parada per girar la vista cap al lloc d’on heu vingut. Des d’aquest punt, anomenat el pla de la Dinada (un nom molt expressiu!) podreu observar l’avetosa de la Mata de València d’Àneu, cosina germana del bosc del Gerdar de Sorpe, del qual només es troba separada pel riu de Cabanes. Aquest és també un indret molt freqüentat per diferents espècies de fauna com el cabirol ( Capreolus capreolus), l’esquirol ( Sciurus vulgaris) o l’omnipresent senglar (Sus scrofa), anomenat tocino fer per la gent del Pallars. El camí torna a entrar al bosc i baixa ràpidament fins a trobar una altra vegada la carretera, on veureu un senyal que us indica la direcció a seguir. Durant una estona anireu caminant just a tocar del riu de la Bonaigua; és un riu de vida breu, ja que uns quilòmetres més avall, a l’alçada d’Esterri d’Àneu, dóna generosament les seves aigües a un altre de molt més gran, la Noguera Pallaresa, que constitueix la veritable columna vertebral del Pallars Sobirà. Ara la ruta s’enfila en direcció oest i passa pel costat d’una cabana de pastors, voltada d’antics corrals i pletes per al bestiar fets amb murs de pedra seca. Aquí val la pena fer una altra petita parada per observar l’altre costat de la vall. D’entrada us sobtarà la relativa escassetat de vegetació respecte el vessant més obac on us trobeu. En aquestes solanes la sequedat és més intensa i les plantes s’han d’adaptar a condicions més exigents i extremes. A més les allaus també s’hi despengen amb una certa freqüència, fet que queda confirmat per la presència d’elements artificials de retenció de la neu que podreu veure sota el cim anomenat el Cap de Comials. Ben aviat travessareu uns petits barrancs gràcies a un parell de passarel·les de fusta i entrareu en un bosquet on s’hi barregen els bedolls i alguns avets i pins negres ( Pinus uncinata) amb un sotabosc on abunden els nerets ( Rhododendron ferrugineum), anomenats bardenals a la zona. A partir d’aquest punt ja sentireu clarament el brogit de l’aigua de la cascada que us indica que el final de la ruta és ben a prop. Després d’una forta però curta pujada per unes escales de pedra, arribareu a la plataforma de fusta des d’on podreu admirar aquesta autèntica meravella de la natura! Una bona recompensa per a un petit esforç!
28
Durada:1h 15 min des de l’aparcament del Gerdar (anada). Desnivell: 180 metres. Dificultat: baixa a l’estiu. Fixeu-vos en: en els efectes sobre la vegetació de les allaus que baixen del pui de la Bonaigua; els prats de pastura del port de la Bonaigua que comparteixen els pobles de Sorpe, Son, Esterri d’Àneu i València d’Àneu des de temps immemorials (Mancomunitat dels quatre pobles)