Presentació

Durant la darrera tardor ha tingut lloc al poble pallarès d’Espot la vuitena edició de les Jornades sobre Recerca al Parc. Aquestes trobades, que s’alternen cada tres anys amb la vall de Boí, reuneixen durant uns dies una part molt representativa dels investigadors i investigadores que, durant els darrers anys, han treballat en projectes de recerca, dins de l’àmbit del Parc, en camps tan diversos com la geologia, la botànica, la zoologia, la climatologia, l’arqueologia o l’artesania. Una activitat de recerca que genera, a partir de nous coneixements, unes eines més eficaces, en el nostre cas, per a una millor protecció i conservació d’espais naturals com el Parc. Una recerca aplicada a la millora de la gestió d’uns territoris de l’alta muntanya pirinenca on no sempre ha estat fàcil fer-ho, ja sia per la manca històrica de mitjans per realitzar estudis científics, ja sia per la seva llunyania geografia dels nodes científics més importants, com per exemple, les universitats. Per sort, en les darreres dècades, els Pirineus han passat de ser un país mancat quasi bé de mitjans per a la investigació a convertir-se en un gran laboratori, ric i complex, on el progrés científic és el pa de cada dia, essent un valor de qualitat i de referència a altres territoris. El Parc té, en l’actualitat, diverses línies de seguiment i suport a la recerca. Per una banda, disposa d’ajuts directes com la participació en la Carta Arqueològica, que ha permès la descoberta de més de 200 jaciments nous, o el node espanyol del projecte LTER (Long Term Ecosystem Research Network) juntament, amb el CSIC i la Universitat de Barcelona entre d’altres, on s’estudien àrees tan diverses com la química atmosfèrica, els organismes aquàtics o l’impacte del turisme. Per una altra banda, a través de la convocatòria anual d’ajuts de l’Organismo Autónomo Parques Nacionales, que subvenciona estudis singulars dins del nostre Parc però també de forma conjunta i plurianualment amb altres parcs nacionals espanyols. Aquest número inclou dos interessants articles, un sobre com interpretar el paisatge i, l’altre, sobre la figura de mossèn Oliveras, en el centenari de la primera ascensió nacional als Encantats. L’Entrevista viatja a la vall d’Àssua i l’Essència, per les valls d’Àneu, acompanyats de l’avellaner i d’un devorador d’avellanes, l’esquirol. Per últim, la ruta que us proposem és pel pòrt de Vielha, entre la Ribagorça i l’Aran. Des del Portarró volem reconèixer les ganes de fer de totes aquelles persones, pioneres o contemporànies, que en un moment o altre de la seva carrera científica han aportat progrés i coneixement. La societat creiem que, cada cop més, haurà de prendre’ls més generosament com a referents de la cultura de l’esforç personal, del treball en equip, de la discreció i de l’eficàcia. Uns valors a transmetre a les generacions que hauran de gestionar els espais protegits del segle XXI.