Noticiari

noticiari 17

Dia mundial dels ocells

Més del 40% de les aus migratòries que viatgen entre Àfrica, Orient Mitjà i Europa han disminuït en les últimes tres dècades. Per aquest motiu, s’han triat aquestes aus com a tema de l’edició d’enguany. El dia 3 d’octubre es va celebrar a la vall d’Àssua, coincidint amb la fira ramadera de Llessui, i en van gaudir nens i nenes amb activitats com un taller de construcció de mòbils d’ocells o un conte d’ombres xineses. Els dies 6 i 7 va ser el torn de la vall de Boí, on es va convidar els alumnes de la ZER Alta Ribagorça al Salencar de Barruera, lloc de descans i hivernada d’aus. Els guies interpretadors van realitzar activitats educatives adaptades a cada grup d’edat (màscares, puzles identificatius d’aus, jocs per esbrinar hàbitats i alimentació) i amb l’ajut del Cos d’Agents Rurals de l’Alta Ribagorça, un matí de descoberta d’ocells des de l’observatori del Salencar.

Un formiguer gegant

Aquest estiu, al sector d’Aigüestortes, durant una de les sortides de seguiment i vigilància, els agents rurals del Parc es van endur una grata sorpresa. Per sobre de l’estany de Llebreta, a uns 1.700 metres d’altitud, van descobrir un dels formiguers més grans dels que es té coneixement en l’àmbit del Parc. Les mesures aproximades són 1,80 cm d’alçada, 3 metres de diàmetre i més de 10 metres de perímetre. No hi ha dubte que estem davant d’una

autèntica megalòpolisde formigues que testimonia el bon estat de salut, per una banda, de les diferents espècies de formigues presents al nostre espai i, per una altra, dels propis boscos d’Aigüestortes. Vetllem, doncs, tots plegats per aquest petit animal invertebrat tan valuós i necessari en els ecosistemes forestals!

Guanyadors del concurs de fotografia

Després d’examinar les més de dos-centes fotografies enviades per part de noranta-dos participants, el jurat del XVI Concurs de Fotografia va declarar desert el primer premi. Els estanys, principals protagonistes del Parc, van inspirar Carme Jurado per a la seva sèrie de d’imatges Un país d’aigua . L’aigua també intervé en forma de salt a la imatge guardonada amb el tercer premi: País de màgia d’Emili Casals amb una Amanita muscaria en primer pla. I com que de bolets va la cosa, Fruits de primavera d’Elisa Núñez i Bosc de fades de Johanna Lista s’emporten el quart i cinquè premi respectivament. En els accèssits temàtics, Juani Ruiz va fotografiar el ball de la pila a Taüll, que li atorga l’accèssit Els Minairons, mentre que una trilogia de plans macro d’insectes premia Carlos Linares amb l’accèssit de fauna Els Encantats. Durant els primer semestre de l’any podreu visitar l’exposició de les imatges dels participants i les guanyadores del concurs a les cases i centres del Parc: fins al febrer, a Boí; de març a abril a Espot; i de maig a juny, a Senet.

18
noticiari

Nova fornada de guies interpretadors

Vint-i-quatre nous guies interpretadors van superar el passat mes d’octubre les proves per ser acreditats com a guies del Parc, després de quasi un més llarg de classes i sortides guiades descobrint els valors patrimonials de les nostres comarques. Coorganitzat amb l’Escola de Capacitació Agrària del Pallars, la dissetena edició s’ha celebrat a la Casa del Parc de Boí, i és ja el més veterà dels nostres cursos. Prop de 300 persones l’han realitzat fins ara i, més enllà de millorar la formació dels joves de la zona d’influència, creiem que ha contribuït, en alguns casos, a la creació de noves empreses dedicades al senderisme i al coneixement del patrimoni natural. L’any vinent en farem una nova edició, aquest cop, en terres araneses, a Salardú. Felicitats als nous i noves guies!

Vuitenes jornades de recerca

La sala d’actes de l’Ajuntament d’Espot va acollir del 14 al 16 d’octubre una nova edició -i ja en van vuit- de les jornades sobre recerca al Parc. Al llarg dels tres dies es van presentar un total de 20 ponències sobre les diverses línies d’investigació que es desenvolupen, com un estat de la qüestió sobre el Programa de Seguimento de

la Red de Parques Nacionales per part de Lucía Ramírez de l’Organismo Autónomo Parques Nacionales. Al voltant d’una trentena de persones interessades van assistir a les presentacions que un cop més van tractar tant la investigació cientificotècnica com la vessant més humanística. Al marge de les ponències va haver-hi una presentació de pòsters i la projecció de Transhumants, un documental de recerca sobre un viatge per la cabanera de la Ribagorça. Es preveu l’edició de les ponències presentades en un llibre de propera aparició.

Millores als refugis

En el refugi d’Estany Llong, propietat de la Generalitat de Catalunya i gestionat mitjançant un contracte de cessió de serveis, aquesta primavera, abans de l’obertura del refugi, s’ha ampliat el nombre de plaques solars per tal d’augmentar la capacitat de càrrega de les bateries, amb una capacitat nominal del generador fotovoltaic de 3.570 Wp quan abans era de 2.040 Wp. També s’han canviat les bateries que començaven a estar esgotades i no rendien al 100%. Amb aquesta actuació es pretén que el refugi tingui prou capacitat d’emmagatzematge d’energia per poder donar servei sense haver de dependre tan sovint del generador.

noticiari

Exposició Ramsar

L'any 2006 el Parc va ser inclòs a la llista de zones humides d'importància internacional del conveni de Ramsar. L'objectiu de la convenció és fomentar la conservació i l'ús racional de les zones humides a tot el món. Hem volgut aportar un petit gra de sorra en aquest gran objectiu elaborant una exposició itinerant. S’hi explica la importància de les zones humides per a la vida a la Terra, tan a nivell mundial com des d'un punt de vista més particular, des de la nostra petita o gran conca hidrogràfica (tot depèn del punt de vista que prenem per comparar-ho). Consulteu el programa d'activitats per veure on s’estarà l'exposició en cada moment per si us interessa poder-la visitar.

Agnòsia, la darrera pel·lícula

Durant el mes d’octubre, a l’estany de Llebreta, la cascada de Sant Esperit i el planell d’Aigüestortes es van rodar algunes de les escenes que formaran part de la propera pel·lícula del director Eugenio Mira “Agnosia”, un film de suspens ambientat a finals del segle XIX. Per tal de realitzar la filmació va ser necessària la construcció d’una caseta amb una passarel·la. Aquesta construcció va fer-se segons les restriccions establertes pel Parc per tal de protegir en tot moment la vegetació de la zona. Per aquest motiu no es va permetre clavar res a terra i es va vigilar en tot moment no fer servir cap producte que pogués malmetre la vegetació i/o pogués resultar nociu per als animals. Entre els protagonistes destaquen Lluís Homar i Eduardo Noriega. Precisament, aquest últim és el segon cop que participa en rodatges fets als Pirineus, ja que el 2001 ho fa ver en una cinta bèl·lica, aquest cop a la vall de Bonabé, al Pallars Sobirà. La tardor i l’espectacularitat dels boscos d’Aigüestortes així com els seus estanys, rius i cascades estaran presents en una producció que s’estrenarà durant el 2010. Cal recordar que l’any passat també es va filmar part de la pel·lícula The Frost als voltants de l’estany de Sant Maurici.

Nous equipaments

La caseta de control d’accés de la ribera de Sant Nicolau, situada a l’aparcament de La Molina, s’ha substituït per una construcció completament nova, millorant el lloc de treball amb major lluminositat i amplitud. La nova caseta de control s’ha fabricat a mida i segons els requeriments del Parc, adequant l’espai a les condicions necessàries de treball i atenent a les peticions dels treballadors per tal de cobrir les mancances que tenia l’antiga caseta. De forma experimental i per tal de cobrir la mancança de lavabos en aquesta zona, s’ha integrat en la part de darrera de la caseta un espai on s’ha col·locat un mòdul de lavabo. Davant la problemàtica que suposa la gestió de residus provinents d’aquests tipus d’instal·lació, s’ha optat per la instal·lació d’un lavabo estanc, amb d’un dipòsit que dos cops per setmana es buida per l’empresa autoritzada per gestionar aquest tipus de residu. Per altra banda, l’any passat va instal·lar-se a Sant Maurici un mòdul de sanitaris amb vermicompostatge. Va optar-se per aquest tipus de lavabo sec per tal d’evitar la generació d’aigües residuals que, segons l’experiència que el Parc té a la resta d’instal·lacions, són difícils de depurar amb les exigències mediambientals existents. El sistema es basa en la separació dels residus sòlids, del líquids. L’emmagatzematge dels orins es fa en un dipòsit de 3.000 litres i el tractament dels residus sòlids mitjançant cucs de terra per produir compost. La primera temporada de funcionament va ser molt ben rebuda pels visitants. S’ha millorat un tram de camí de 200m i s’han construït deu metres de passarel·la per tal que les persones amb mobilitat reduïda puguin accedirhi i també s’ha millorat l’altre accés amb unes escales.

19

20

noticiari

Ajuts per a la zona d’influència

A finals de l’any 2008, es van convocar les subvencions per al finançament d’actuacions a la zona d’influència socioeconòmica del Parc per a l’any 2009. Aquesta línia d’ajuts té la finalitat de promoure el desenvolupament sostenible de les poblacions que compten amb espais naturals protegits en el seu territori. La dotació econòmica màxima va ser d’1.394.000 € i se’n van beneficiar 15 ajuntaments i entitats locals, 11 empreses privades, 10 particulars i 5 associacions sense ànim de lucre.

Camins sense barreres

Dins el projecte Camins Vius i gràcies al finançament de l’Obra Social de La Caixa s’ha adaptat el camí del canal de Roca Blanca per possibilitar l’accés a persones amb mobilitat reduïda. És un tram de camí de 4.200 m, pràcticament sense desnivell, per sota del qual hi ha un canal d’aigua per a la producció d’energia elèctrica. L’actuació ha consistit en l’ estassadade la vegetació, la millora del ferm -consistent en l’aportació d’àrids-, l’anivellament i la compactació de la plataforma del camí. S’han creat zones d’aturada, amb bancs i aixoplucs, i una àrea recreativa amb bancs, taules i un aixopluc a l’antiga fàbrica de tubs, amb cartells interpretatius tant del patrimoni natural com per recordar l’ús que es va donar a aquest terreny durant la construcció de les centrals hidroelèctriques. Cal destacar que els treballs han estat executats per l’empresa pública CIRE que treballa per a la reinserció de presoners al món laboral.

Eliminació de la línia de Peguera

L’empresa FECSA-Endesa ha iniciat els tràmits per eliminar la darrera línia elèctrica que queda dins el Parc Nacional, concretament és la que transcorre per la vall de Peguera i que serveix per portar electricitat a les vàlvules de fons de les preses d’estany Negre i d’estany Tort, i també al refugi Josep Maria Blanc. Aquesta línia elèctrica travessa una important zona d’hàbitat del gall fer i de la perdiu blanca, i és un perill constant de col·lisió d’aus a més, del fort impacte paisatgístic que representa.

vación del Quebrantahuesos , amb el suport de la Fundación Biodiversidad, va organitzar les primeres jornades de difusió i anàlisi d’experiències exemplars sota el títol de Conservación de la biodiversidad y la ganadería extensiva, un futuro común a Benia de Onís (Astúries). El Parc va participar-hi a través d’una ponència on es va presentar el “Pla de maneig revisió de càrrega ramadera” realitzat l’any 2006. La ponència es va fer conjuntament amb l’equip redactor del treball de TRAGSEGA. Es van presentar els resultats obtinguts en relació al tipus i nombre de caps de bestiar que aprofiten les pastures de l’interior del Parc i fent palesa l’evident disminució de l’activitat i els canvis en el paisatge que això suposa. També es va presentar el sistema de seguiment mitjançant collars GPS que es va emprar per a determinar les àrees d’aprofitament de pastures i que actualment s’està fent servir en un projecte I+D de TRAGSEGA, amb la col·laboració del Parc, per a fer seguiment de fauna salvatge, d’isard, i poder testar el sistema de recuperació d’aquests aparells un cop es desprenen dels animals, així com poder determinar l’existència o no de superposició de zones d’aprofitament de pastures d’animals domèstics i salvatges.

Un tomb entre orris

Com a resultat de la campanya de prospecció i cartografia arqueològica de la serra del Rei, realitzada durant l’estiu de 2007, es van localitzar a la vall de la Mainera nombroses estructures arquitectòniques. Per la seva morfologia, aquestes restes il·lustren l’extensió i la intensitat de l’explotació ramadera de la vall. Els principals vestigis identificats es localitzen seguint el riu de Berasti fins a la zona dels estanys de la Mainera. A finals de l’any 2008, es va encarregar al mateix equip de la Universitat Autònoma de Barcelona que va fer l’estudi de prospecció, que realitzessin l’aixecament topogràfic de les restes arquitectòniques trobades més rellevants. A partir d’aquest estudi s’han instal·lat una sèrie de panells informatius sobre les restes, identificades com antics orris, que permeten conèixer la història associada a aquestes construccions. Per facilitar el seu seguiment, s’ha construït una palanca per travessar el riu i s’han col·locat estaques de seguiment.