L’home de la camisa negra

10

l’home de la camisa negra

Trogal no hi és! Les forces de la natura que ell coneixia perfectament se l’han emportat. Durro respira diferent, ni millor ni pitjor, diferent. La casa està tancada. El so de les darreres borrusques o palmasades de neu, en caure a terra, no ha estat el mateix. L’aigua de la primavera ha tingut una olor trista. Les fulles i les flors, que creixen amb el bon temps, semblen no voler medrar. Els primers cabrits que juguen per les darreres congestes ho fan desencantats. La primavera ha estat estranya. Plou i plou! Ha sofert un canvi enigmàtic. Per això plou i plou. La primavera enyora l’home de la camisa negra i per això plora. Trogal no hi és! Les forces de la natura que ell coneixia perfectament se l’han emportat. La vall de Boí, la Ribagorça, els Pirineus respiren diferent, ni millor ni pitjor, diferent. El vent de port bufa desorientat, el foc parla amb tremolins i l’àliga de les raspes vola desorientada. L’estiu serà estrany. Per això, plourà i plourà. Patirà un canvi enigmàtic. Plourà i plourà. L’estiu enyora l’home de la camisa negra i per això plora. Un llamp, després el tro... Trogal, el guerrer, ha tornat! Les forces de la natura, que ell coneixia perfectament, l’han tornat al seu poble, a la seua vall, al seu país, a les seues muntanyes. La casa continua tancada però el cel torna a ser blau, les aigües fan bona olor i les muntanyes llueixen els millors boscos. Trogal, el guerrer, ha tornat i amb ell, l’home de la camisa negra. Celebrem-ho amb un piqueta la covartxeta.

Trogal, el guerrer, ha tornat!