Presentació

“Quedava poc, però la tartera es feia eterna, pel seu cap anaven passant seqüències d’aquell estiu que s’acabava i li havia de canviar la vida. Dos mesos tot just, curtets però veritablement intensos. En el seu rostre, rere la suor se succeïen somriures i expressions fruit dels seus pensaments. El cor li bategava amb força i s’anava accelerant, tot just quedaven uns metres, l’últim esforç i va fer el cim. A sota seu aparegueren tot d’una les valls, els boscos, estanys, pales i malls, escenari d’aquells dies que donaven nou rumb a la seva vida. Va romandre una llarga estona intentant fixar aquells paratges en el negatiu de la seva ànima, eren tantes les emocions i tan fortes que no va poder contenir les llàgrimes, no s’hi va resistir massa i va plorar llargament...” És la protagonista adolescent d’un llibre inacabat que vaig escriure quan tenia dinou anys després d’un estiu a la vall de Boí que va suposar canvis importants per a mi. En aquest fragment, recordo amb força la intensitat i l’impacte que em van suposar els paisatges i l’entorn del Parc Nacional. Tinc records anteriors, en estades familiars d’estiu al balneari de Caldes de Boí i també a Taüll a “Ca de Moliné”, que em transporten i suggereixen verdor i frescor, però es potser en aquesta etapa posterior on les emocions que em van provocar aquestes contrades es fan més intenses i paleses. I arribo a tot això per posar de manifest la importància de les emocions en el visitant del Parc. Les emocions són fenòmens psicofisiològics que representen maneres d’adaptar-se als estímuls ambientals i d’un mateix, l’espai que inclou el Parc transcendeix per ell mateix, el Parc ens produeix emocions especialment intenses que perduren en el temps. Emoció ve del llatí “emotio”, que vol dir “impuls que indueix a l’acció”. Hem de garantir que les reaccions a aquests estímuls estiguin recolzades pels que som responsables de la gestió d’aquest espai. Deixant de banda conceptes de la psicologia i de forma més planera vull dir que, en tant que gestors, som responsables de que les experiències i emocions que s’emporta el visitant a casa siguin el resultat de ser capaços de protegir i gestionar l’espai de forma excel·lent. En aquest sentit, he d’agrair al Molt Honorable Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí i Aixut la confiança en proposar-me com a president del Patronat del Parc Nacional al president de la Generalitat. No corren bons temps i tots ho sabem, però de les dificultats en surten reptes i oportunitats. No és una tasca gens fàcil conjuminar la feina de sensibilització social i ecològica amb una gestió de la conservació que cerca l’equilibri entre els manteniments dels ecosistemes, el desenvolupament socioeconòmic de la població de l’àrea d’influència i l’ús públic de l’espai. Una tasca que em motiva especialment i que em comprometo a portar a terme amb lleialtat i eficàcia per la consecució d’uns objectius comuns. Tornant a les emocions i llàgrimes del principi, però també als records dels pastors que hi han dormit tantes nits, a les vivències dels escolars que ens han visitat, a la joia de la gent del país celebrant la romeria, a les aventures dels nens dels pobles en excursions furtives, a la satisfacció dels esportistes fent un cim, a les experiències dels professionals que s’hi han dedicat, tantes i tantes emocions conegudes i desconegudes, volem contribuir des de la humilitat a gestionar i conservar aquest espai perquè altres emocions futures siguin possibles.