Noticiari

14 Tei Signatura del conveni amb Creu Roja del Punt d’Assistència de Primers Auxilis.

Punt d’Assistència de Primers Auxilis a Cavallers

Aquest estiu el Parc Nacional, de la mà del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha signat amb la Creu Roja un conveni per a l’habilitació d’un Punt d’Assistència de Socors que funcionarà a la ribera de Caldes (Alta Ribagorça), des del 25 de juny i fins al 16 d’octubre, els caps de setmana i festius, entre les 9 i les 20 h. El servei el realitza l’Àrea de Salut, Socors i Emergències de Creu Roja Alta Ribagorça i el Parc Nacional ha cedit un espai a l’aparcament de Cavallers on romandran els dos socorristes que donen el servei. A la caseta s’ha instal·lat el material necessari per realitzar els primers auxilis destacant la presència d’un DEA (desfibril·lador extern automàtic) per dur a terme la reanimació cardiorespiratòria. Creu Roja, quan sigui possible, realitzarà també recorreguts itinerants per cobrir la Ruta de la Marmota (presa de Cavallers - Refugi Ventosa i Calvell - Estany Negre).

Premis Pica d’Estats

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha fet doblet en aquesta 22a edició, protagonitzant dos dels set treballs guanyadors que atorga la Diputació de Lleida en les categories de premsa, ràdio, televisió i Internet. El reportatge “El Parc no creix” publicat en la revista “Presència” i escrit per David Marin s’ha imposat com a millor treball en premsa escrita d’informació general. El premi al millor treball en premsa especialitzada l’ha aconseguit el monogràfic “Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici” publicat en El Mundo de los Pirineos, escrit per Núria García i fotos d’Oriol Alamany. També cal destacar que el premi al millor treball de televisió l’ha guanyat Carlos Serrano pel reportatge ‘Tu vista favorita’ emès a Cuatro, on l’actor Jorge Sanz fa de guia per la Val d’Aran.

El Parc obté la renovació de la Q de Qualitat Turística

En la darrera reunió del comitè de certificació de l’ICTE (Instituto para la Calidad Turística Española) que va tenir lloc el 30 de juny es va decidir concedir la renovació de la Q de qualitat turística al Parc. Aquesta distinció que reconeix la qualitat dels serveis i equipaments d’ús públic dels espais naturals protegits ens va ser atorgada l’any 2006 i des d’aquell any s’ha anat renovant a la vista del resultat de les auditories que s’han realitzat anualment per part d’empreses especialitzades. Actualment hi ha 26 espais naturals certificats a tot l’Estat i una quantitat molt semblant que es troben en procés d’implantació del sistema.

X Seminari de Centres de Documentació Ambiental i Espais Naturals Protegits

Fins a Cervera de Pisuerga (Palència) va anar un representant del Parc per assistir en aquest seminari anual que organitza el Centro Nacional de Educación Ambiental. Aquesta trobada serveix per a presentar experiències i actuacions portades a terme pels centres de documentació de la Red de Centros de Documentación Ambiental i Espacios Naturales Protegidos (RECIDA). Dintre del programa d’enguany es van incloure tallers pràctics de noves eines 2.0 disponibles a la web. Una de les experiències més interessants va ser una sessió pràctica de com crear un butlletí electrònic fent servir programes disponibles a la web amb gairebé cost zero; només emprant eines tan comunes com Google Reader i el lector de revistes electròniques ISSUU. També es van presentar un software sota llicència Creative Commons per a elaborar materials didàctics electrònics que es poden editar en web o en CDrom. Actualment, la xarxa RECIDA compta amb més d’un centenar de membres que intercanvien informació i treballen en xarxa compartint recursos i eines telemàtiques per a poder donar una millor resposta a les demandes d’informació especialitzada dels seus usuaris.

Nou Taraxacum

El gènere Taraxacum, al qual pertanyen els coneguts pixallits i les xicoies, és molt complicat fins i tot per als botànics. Hi ha multitud de formes amb petites diferències entre elles que es reprodueixen asexualment i que hom ha classificat com a espècies diferents. L’any passat, dos biòlegs experts en aquest gènere (Antonio Galán de Mera i José Alfredo Vicente Orellana) que treballaven amb plecs d’herbari de diverses procedències, van concloure que alguns d’aquests plecs podien ser considerats com a espècies noves. Un d’aquests

noticiari

exemplars, anomenat com Taraxacum decastroi, havia estat collit en una vora d’un bosc d’avets pujant cap a Sant Maurici i cal considerar-lo com a una nova espècie del Parc Nacional.

15

Millores en camins

A l’Alta Ribagorça s’han realitzat obres de millora en dos camins de la ribera de Sant Nicolau: a la ruta de la Llúdriga i al camí del Portarró. Al primer s’ha millorat el tram de la palanca de la Molina a la palanca de Pey mitjançant l’arranjament del ferm i millora de drenatges i desguassos així com l’habilitació de punts d’aigua. També s’han realitzat actuacions de millora a la part alta del camí del Portarró, des d’estany Llong, mitjançant l’eliminació de dreceres i la instal·lació de més piquetes de senyalització, donada la forta erosió que pateix el camí, fruit de l’elevada freqüentació de visitants. Al Pallars Sobirà s’ha recuperat l’antic camí que permetia als ramaders del poble de Jou accedir a la zona de pastures del Pla de la Font. Una part de l’actuació l’ha fet l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu amb una subvenció del Parc Nacional, que correspon al tram de Jou fins al límit de les finques particulars. L’arranjament del tram entre dites finques i el refugi del Pla de la Font l’ha realitzat la brigada de manteniment del Parc. Amb aquesta actuació es compta doncs amb un nou camí d’accés a peu al territori del Parc Nacional des d’un poble. A la Val d’Aran s’ha netejat i senyalitzat el camí dels Avets de la coma des Estrets, itinerari interpretatiu que mostra butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici

Taraxacum decastroi

uns avets singulars de formes estranyes amagats a la vall de Rencules (veure apartat Caminem pel Parc). L’actuació l’ha realitzat el Conselh Generau d’Aran mitjançant una subvenció del Parc i inclou també l’arranjament de la cabana de Loseron. Per tal de donar-lo a conèixer, el 13 d’agost es va realitzar un itinerari d’educació ambiental adreçat a tot tipus de públic de la mà d’un guia interpretador de l’Aran, un del Parc Nacional i amb la enginyera forestal del Conselh Generau.

L’Àssua i els seus amics

El passat dia 24 de juny i coincidint amb la 22a Xollada d’ovelles que es fa a Sort es va portar a terme l’activitat infantil L’Àssua i els seus amics. L’activitat està pensada per als més petits i a través de la pastoreta Àssua, el seu gos Murri, i en Xisquet i la Xisqueta, les seves ovelles, s’explica quina és la feina que duen a terme els pastors durant les diferents estacions de l’any i les característiques principals de la raça xisqueta. Així els nens i nenes que van venir a l’activitat varen poder saber que durant l’hivern les ovelles peixen als prats del voltant dels pobles, que durant la primavera es xollen i s’obté la llana, i que a l’estiu s’ajunten tots els ramats i passen tres mesos a la muntanya, i que baixen de nou als pobles a la tardor quan ja comença a fer mal temps. Finalment tots ens vàrem convertir en ovelles xisquetes amb els ulls pintats de negre i amb unes bones orelles! Pel riuet de Sort es va veure un ramat ben divertit!

Nova espècie de muixirec

Durant el 2010, al Parc Nacional s’ha posat en funcionament una estació d’observació de l’activitat quiropterològica a l’alta muntanya, que alhora forma part d’una xarxa ecoepidemiològica d’àmbit internacional formada per 8 estacions distribuïdes al llarg de la Mediterrània occidental. L’equip d’Areambiental, encarregat del projecte, ha realitzat diferents prospeccions durant l’any emprant diverses tècniques: la captura d’espècies directa o mitjançant xarxes japoneses, l’enregistrament d’ultrasons, la presa de mostres de patagi per a la identificació d’espècies dubtoses i la presa de mostres sanguínies, de saliva i excrements d’alguns individus per a conèixer l’estat sanitari de les poblacions. Entre els resultats obtinguts enguany cal destacar la citació de 19 de les 21 espècies trobades al Parc Nacional i al seu entorn i, principalment, la citació per primera vegada del muixirec de Nathusius (Pipistrellus nathusii), espècie de la qual se’n tenen molt poques dades a Catalunya. És molt probable que l’individu detectat es trobés en pas migratori. Aquesta novetat singular, junt amb la cita de Myotis mystacinus (Serra-Cobo i López-Roig 2004) que fou la primera de Catalunya, posa novament de manifest l’elevada diversitat de quiròpters del Parc, ja que representa el 75% de totes les espècies citades a Catalunya. Vetllant sempre per la comunicació entre la recerca realitzada i la transmissió de la informació al visitant, els resultats anuals del projecte s’inclouran en les activitats d’observació i detecció de quiròpters que el centre d’informació de Senet està fent en el marc d’educació ambiental durant els mesos d’estiu.

El pi monumental d’Amitges es mor

El pi d’Amitges s’ha assecat definitivament. Feia ja alguns anys que el seu estat de salut s’havia anat deteriorant i cada vegada presentava més branques mortes. Aquest darrer hivern ja no l’ha pogut superar i el pi d’Amitges, supervivent tossut durant centenars d’anys als rigors de l’alta muntanya, s’ha donat per vençut. Encara hauran de passar bastants anys abans que el pes de la neu i la força del vent, aliats amb el lent treball dels fongs i els petits insectes devoradors de fusta, ensorrin definitivament l’imponent despulla que representa el seu tronc sense vida. El pi d’Amitges era un pi negre (Pinus uncinata) declarat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya l’any 1990. No era un arbre que fos especialment visible des de lluny, però quan s’observava la seva soca robusta que feia prop de 3 metres de perímetre, s’entenia la raó que va motivar que es decidís declarar-lo monument vivent. El seu gran mèrit ha estat precisament sobreviure i ferse tan gros en un indret que es troba per sobre els 2.300 metres d’altitud, prop del límit del bosc. 16

butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici

Renovació del Patronat

Després de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i de les municipals del mes de maig s’ha procedit a la renovació d’una part molt important dels 36 membres del Patronat del Parc. Cal recordar què és un òrgan en què es troben representades les diferents administracions (ajuntaments, consells comarcals, departaments de la Generalitat de Catalunya, Administració central...). Destacar el relleu que s’ha produït en la presidència del mateix, que deixa Joaquim Llach i agafa Ruben Farelo.

Nova convocatoria d’Ajuts a la Investigació OAPN 2011

El passat mes d’abril va aparèixer al BOE la convocatòria per a 2011 dels Ajuts a la Investigació que concedeix el Organismo Autónomo Parques Nacionales. Aquests ajuts s’inscriuen en el Plan Nacional I+D+i 2011 amb l’objectiu de promoure un millor coneixement científic i innovació tecnològica en matèries relacionades amb la Red de Parques Nacionales. Els sol·licitants poden presentar els seus projectes de recerca que poden aplicar-se als Parcs Nacionals individualment, a diversos o a tot el conjunt de la xarxa. Després de passar per diferents criteris avaluadors per part de l’ANEP (Agencia Española de Evaluación y Perspectiva) i els informes al respecte dels equips del Parcs, el Comitè Científic de la Red de Parques fa la revisió final. Els projectes duren tres anys i es presenten a les jornades d’investigació que es desenvolupen, enguany, a l’entorn del Parc Nacional del Teide (Tenerife). Finalment, es publiquen els projectes acceptats i finalitzats. Properament cap al desembre, es donaran a conèixer els projectes seleccionats. Amb la finalitat d’una major difusió i coneixement, l’OAPN ha anat publicant els resultats en diverses monografies corresponents a les anteriors convocatòries: 2003-2006, 2005-2008 i 2006-2009. En aquestes monografies, es poden veure els resultats corresponents a Aigüestortes en diferents disciplines com la vegetació submergida, el grau de maduresa dels boscos, les adaptacions d’algunes especies al canvi global, l’arribada de bacteris per difusió atmosfèrica i els models dels cicles de l’aigua especialment a l’estació permanent de la ribera de Sant Nicolau.

Els junior rangers van a Holanda

Dos dels 12 junior rangers del Parc Nacional han estat els afortunats a assistir al 10è Campament internacional de Junior Rangers que s’ha celebrat al Parc Nacional de Weerribben-Wieden, Holanda, del 16 al 23 de juliol. La trobada ha acollit joves i els seus

Foto: Xavier Bayer

Els junior rangers a Holanda

noticiari

corresponents responsables de 13 espais protegits de 10 països diferents d’Europa; ha estat, doncs, una bona oportunitat per compartir experiències del programa en altres parcs i aprendre sobre la cultura de països com Sèrbia, Finlàndia o la República Txeca. Donat que es trobaven en la zona humida d’aigua dolça més gran del nord-oest d’Europa les activitats de descoberta del parc han estat mitjançant canoa, barca o bicicleta, on s’ha après sobre la forma de vida dels extractors de torba dels aiguamolls, sobre els cultius de canyís emprat en la construcció de teulats o sobre la complicada tècnica de caçar ànecs mitjançant túnels de canyes. També s’han visitat els parcs nacionals veïns de l’illa de Schiermonnikoog i de Drents- Friese Wold. La principal tasca de col·laboració en la conservació de l’espai ha estat la reconstrucció d’un tram de passarel·la d’un dels camins més freqüentats del parc, que en el seu acte d’inauguració va ser finalitzat amb la col·locació d’una travessa especial per a cadascun dels parcs participants. Enhorabona al Parc amfitrió i a EUROPARC per l’excel·lent organització de la trobada! ß

butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici

17

Noves troballes arqueològiques

A principi d’agost va finalitzar la campanya 2011 d’investigacions arqueològiques, dutes a terme des de l’any 2004 al Parc, sota la direcció del Dr. Ermengol Gassiot, del Departament de Prehistòria de la UAB. Enguany, l’estudi s’ha centrat a les riberes de Llacs, Rus i Casanoves. En aquesta última localització, de nombrosos vestigis arqueològics, l’equip de recerca es va desplaçar fins a l’àrea de treball a 2.200 m. d’alçada, amb la novetat de l’ajut d’un ruc, llogat a la població de Taüll, que va facilitar el transport del material d’investigació. La campanya ha finalitzat amb la documentació de nous jaciments arqueològics i diverses mostres d’art rupestre inèdites, concretament gravats en blocs de granit i d’esquist, com el que es mostra a la fotografia. També s’ha documentat un túmul funerari, similar als coneguts a altres zones dels Pirineus, amb una cronologia aproximada d’entre 2.800 i 2.200 anys. Estudis posteriors confirmaran aquesta datació, com també l’antiguitat de la ceràmica d’època prehistòrica i d’època romana, apareguda a les petites excavacions efectuades al voltant de 2.000 m. d’alçada. Es tanca doncs la campanya amb els objectius marcats resolts de manera molt satisfactòria.