Presentació

“Car una hora és hun any, e un dia més.” (sic: català antic)

Aquestes paraules, pronunciades a finals del segle XV, per un dels capitans de Peramea, del darrer comte del Pallars, el famós Hug Roger III, s’assemblarien força al significat que avui en dia li donem a la frase “qui dia passa, any empeny!”. I es que la història del nostre Parc, a punt de complir 60 anys, ha gaudit d’un viatge històric que perfectament podria ser descrit per la conjunció d’aquestes dues expressions. La creació per Decret, un 21 d’octubre de 1955, del Parque Nacional de Aiguas Tortas y Lago de Sant Mauricio, va ser una gran sorpresa administrativa i naturalística. De fet, algunes fonts ben informades expliquen que els orígens del nostre Parc van ser més un caprici del General Franco que fruit d’un estudi sistemàtic i profund dels valors naturals, culturals i paisatgístics d’aquest territori. A mitjans del segle XX, les comarques pirinenques viuen un dels episodis de transformació socioeconòmica més importants, des de l’Edat Mitjana, com a conseqüència de l’inici dels aprofitaments hidroelèctrics dels principals rius i estanys de les valls granítiques dels Pirineus de Lleida. Per aquest motiu, el General va visitar en vàries ocasions diferents zones de la Ribagorça, els Pallars i la Val d’Aran mentre posava primeres pedres o inaugurava deu centrals hidroelèctriques en tot just onze anys. Aquestes raons conjunturals més el paper que va jugar un enginyer de Lleida serien les claus de la declaració del Parc. Victoriano Muñoz Oms va néixer a Lleida al 1900. Com a enginyer de camins va donar llum a projectes tan ambiciosos com el tren de la Noguera Pallaresa (anys vint) o el Pla General d’Obres Públiques de Catalunya (anys trenta), que ja incloïa el futur Eix Transversal, una via de comunicació que no fou inaugurada fins seixanta dos anys després. Una curiositat: don Victoriano –com se’l va coneixia popularment- és l’inventor de la numeració de les carreteres nacionals (la lletra N+3 dígits) i d’altres. Un home excepcional, doncs, per l’època que va viure i que realment va moure muntanyes, boscos, rius i estanys per tirar endavant un procés de transformacions únic i irrepetible de la geografia pirinenca. Va crear i presidir empreses durant tota la seva llarga vida, entre les quals cal destacar, pel seu impacte al territori, Minera Industrial Pirenaica (MIPSA) i com no, l’Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana (ENHER). Ara bé, un altre personatge de forta personalitat es creuarà en el camí del fecund enginyer: Joan Ventosa i Calvell. Polític, economista i advocat, fou ministre de Hisenda en diferents períodes històrics de la primera meitat del segle XX i un dels fundadors amb Francesc Cambó de la Lliga Regionalista. En l’actualitat, un refugi de muntanya de la Vall de Boí porta el seu nom. La trobada Muñoz i Ventosa però provocarà un autèntic xoc de trens. Un i l’altre, amb les seves influències, iniciaran un període de discussions i disputes interessades que inesperadament acabaran amb la declaració del Parc davant la sorpresa de tothom. Els primers anys del Parc, doncs, no seran gens fàcils i els aprofitaments forestals de certs boscos d’Aigüestortes conviuran amb les primeres polítiques conservacionistes realitzades als Pirineus. Però això solament fou l’inici de les aventures del primer i únic parc nacional català... Canviant de girada, en aquest exemplar trobareu dos articles relacionats amb la ramaderia de muntanya: un de més històric, centrat a la Val d’Aran i, un de més contemporani, viscut en primera persona a la vall de Barravés. L’Entrevista ens aproparà a un aranès emprenedor que lluita, al país de la neu, per aconseguir un producte diferent als existents que enriqueixi el teixit econòmic pirinenc. Després del tradicional Noticiari, parlarem i descobrirem amb sorpresa dues espècies presents al Parc Nacional, poc conegudes pel públic en general, però que amaguen comportaments sorprenents. Els noms i topònims de les formes del relleu serà el tema tractat a l’Essència de les Paraules mentre que la Foto escollida en aquest número reflexa a la perfecció un lament sincer a la conjuntura econòmica que tots plegats estem vivint des de fa uns anys. Les darreres pàgines ens permetran caminar per l’origen geogràfic de les aigües de la Garona: la val de Ruda. I les darreres publicacions aparegudes posaran fi a un nou viatge literari per la natura i la cultura dels Pirineus, de la mà d’un gran port de muntanya: el Portarró!