Llibret Falla Beniopa 2018 by Publimania Gandia

crèdits Edició: Associació Cultural Falla Beniopa Delegat de llibret: Abraham SANJAIME CAMARENA Explicació de la falla major: JESUS GARCIA CÁNOVES IL·LUSTRACIONS: SILVIA CANO HERRERA explicació de la falla intantil: Jesús Garcia Cánoves IL·LUSTRACIONS INFANTILS: JORDI SIGNES PEDRO Portada: SILVIA CANO HERRERA fotografies oficials: Kazados© maquetació i impressió:Publimania Gandia Tirada de la impressió: 500 exemplars dipòsit legal: V-516-2011 (publicació periòdica)

“El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià” Aquest llibret participa en els premis “Ortifus”, “Climent Mata”, “Mocador i Emili de Assaig sobre les Falles i Cultura Popular” i “Soler i Godes a millor article de Llibret” que s’inclouen en els premis de les Lletres Falleres. (www.lletresfalleres.org)

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’esta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per la llei. Dirigisca’s a la delegació del llibret si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’esta obra. Els comentaris i opinions de cada col·laborador són propietat d’ell mateix, i l’Associació Cultural Falla Beniopa no se’n fa responsable. Els textos presentats als diferents premis han estat triats per la Comissió del Llibret de la falla Beniopa

Índex 5 editorial 6

salutació president de la falla

salutació presidenta de la Junta de districte

monogràfic

càrrecs majors

càrrecs infantils

105

esbós monument major

106

explicació major

141

esbós monument infantil

142

explicació infantil

160 comissió 162

cens major

164

cens infantil

165

insígnies d’or i d’argent

167

programa de festes

172

premis 2017

175 publicitats

“

Tot sacrifici té la seua recompensa

”

Editorial Pugem al globus. Engeguem

positives i negatives s’atrauen; i els

motors i comencem a

fallers no som neutrons... O sí?

enlairar-nos. Les vistes des

Ens sacrifiquem fins límits

d’ací dalt són vertaderament

insospitables, convertits en

interessants. Nostra falla, nostre

reptes superats en contemplar

poble, un sentiment.

somriures i llàgrimes de nostres representants.

Quan decidirem fer aquest viatge col·lectiu, ens adonarem que tots

Molts preguntareu si aquesta

desitjàvem provar nous mitjans

travessia que hem preparat ha

de transport, volíem contemplar

estat un sacrifici per a nosaltres.

nostra comissió des d’una

Cap en absolut. Afirmem que

perspectiva distinta.

aquesta expedició és un passeig impulsat per la il·lusió i mogut pel

Hem deixat el nostre globus al

vent de l’entusiasme, cap a un

desig del vent, un vent de Llevant

destí desitjat: les Falles del 2018.

que engronsa l’aeròstat conduït pel nostre pilot amb molta

Agrair als nostres col·laboradors

dedicació.

la tasca realitzada i esperem que per a ells no haja suposat un greu

L’essència del viatge estava clara:

sacrifici.

el sacrifici. Tal vegada penseu que Falles i sacrifici no poden anar de la mà. Doncs sí. Científicament ha estat provat que càrregues

Gaudiu del trajecte!

pACO BOU ORTOLÁ President

SALUTACIÓ Benvolguda i benvolgut lector;

El present exercici, que ja estem

amigues i amics; reines, padrina i

falleres i fallers; benioperes i

deixant arrere, està sent una

fillolets. I, per descomptat, agrair

beniopers, i amants de les falles.

miqueta complicat: vam tindre

a tota la Comissió de la Falla

Com cada any —i ja en van

un acte de proclamació passat

Beniopa que faça realitat un altre

quaranta-dos—, com a fidel

per aigua; en la presentació jo

any meravellós.

anunciador de les ja pròximes

estava assegut en una cadira com

festes falleres, per fi teniu en les

un espectador més… Però ja he

Vos anime que continueu

vostres mans el llibret de la Falla

pogut assaborir, primer, el Festival

treballant en cos i ànima, per

Beniopa de 2018. L’equip del llibret

Musical Infantil, així com els actes

a donar-li el millor de vosaltres

m’ha demanat que he d’escriure la

i les activitats que estem portant a

mateixos a la nostra benvolguda

tradicional salutació. Aquells que

terme. Espere passar-ho bé amb tot

Falla de Beniopa, estiga qui estiga.

em coneixeu, sabreu que sóc una

el que queda, juntament amb totes

Vull traslladar-vos els meus millors

persona de poques paraules. Però

i tots.

desitjos perquè estes Falles del 2018 siguen inoblidables. I que,

farem el que podrem… Tot i que ha sigut un any un poc

el ressorgir de les cendres ens

Ja és el sèptim exercici faller que

rebolicat, he tingut al costat a la

il·lusione per a continuar creixent,

tinc l’honor de presidir la nostra

Comissió i a l’Executiva que fan

com a Comissió, any rere any.

Comissió. Sincerament, no sé si açò

l’impossible, per a poder fer-ho tot

serà bo o roí. Però ací estem. No

possible. Així, crec que tindrem un

obstant això, he de reconéixer que

final ple de recompenses. I espere

em trobe a gust. Cada dia conec

gaudir d’estes festes falleres com si

a més gent: persones bones, sanes

fóra un xiquet.

Rebeu una afectuosa salutació, Paco Bou Ortolà President de la Falla Beniopa 2017-2018

i treballadores. I, amb este grup de falleres i fallers, qualsevol podria

Només em queda donar les

ser president de la Falla Beniopa.

gràcies a falleres i fallers; familiars;

Laura morant

Tinenta d’Alcalde de Beniopa i Presidenta de la Junta de Districte

SALUTACIÓ Una vegada més Beniopa llueix

doble vessant de modernitat i

És un orgull veure la germanor

amb l’arribada de les nostres

conservació de la tradició, que

que teniu totes les associacions,

festes josefines. El treball constant

hem sabut mantenir anys i anys

ens fan ser més forts com a poble,

dels artistes fallers torna a omplir

i que així continueu fent tots els

i reflecteix el caliu dels beniopers i

d’art i color els carrers, l’aire

fallers i les falleres.

les benioperes.

bunyols de carabassa, a arròs

Viure al costat de vosaltres

Per acomiadar-me vull donar

al forn. Beniopa es transforma

el resultat de tot el treball

l’enhorabona a tots els càrrecs

en una immensa plaça festiva.

pràcticament diari que heu

d’enguany, segur que esteu

L’art repartit per cada carrer,

dedicat en aquest exercici, sempre

passant-ho d’allò més bé.

la bellesa de la indumentària,

és un plaer. Viviu cada instant i

Passeu-ho genial i gaudiu de

la música, la gastronomia,

sentiu cada sensació perquè és

cada moment, segur que seran

la pirotècnia i cada un dels

la vostra recompensa. Gràcies

moments màgics i inoblidables.

components que fan aquesta

per fer tot açò possible i posar-

Que pugueu somriure molt, i estar

festa irrepetible, quedaran dins

ho al servici de tots i totes. De

amb la gent que s’estima la falla i

del cor i la memòria de totes

la mateixa manera, hem de fer

que vosaltres estimeu.

aquelles persones que s’acosten

sentir aquesta festa als milers

a visitar-nos. Perquè les Falles

de visitants i turistes que ens

representen l’esperit valencià i

visiten aquests dies i que seran els

reflecteixen cada detall de la

nostres millors ambaixadors de

seua idiosincràsia. De la festa,

la grandiositat de la Festa de les

igual que del poble, posseïm eixa

Falles.

torna a fer olor de pólvora, a

Visca la falla Beniopa!!! Visca Beniopa!!!

MONOGRÀFIC literari

monogràfic

MONOGRÀFIC literari

índex El sacrifici faller

Telmo Gadea

Sacrifici?

Pepe Mas

El sacrifici de fer una cavalcada

Fran Sanjaime

Sacrifici d’un músic

Gregori Todolí

Sacrifici’s (com si del títol d’un festival es tractara

Juan Martí

L’alcaldessa, deessa o sacrificada

Borja Micó

El sacrifici d’estar en l’oposició

Andrés Puig

La desestacionalització de la platja, un vell problema

Miguel Ángel Picornell

Quin sacrifici el de beniopa

Emili Selfa

Sacrificis comptables

Salvador Gregori

amb el quefer diari d’una dona

Mª José del Olmo

La formigueta obrera

Núria Carbó i Juan Paris 42

El jurat

Javier Ródenas

Sacrifici

Lluís Estruch

Ser faller... Quin sacrifici!

Jesús García

Sacrificats a l’extraradi ‘39.4”N 0°09’43.5”W

Teo Brunet

Salutació

Mª Rosa Sabater

Valencians, a la força sacrificats

Josep Dkaidek Pedrós

Des del sacrifici

Jose Manuel Prieto

Aquella vesprada

Pere Huerta

Miquel Escrivà, el bandoler de Beniopa

Ferran Garcia-Oliver

Ocells que venen i van

Isabel Canet Ferrer

Sacrifici i esforç

Anònim

Sonmi d’una xiqueta

Diana Morant

La compatibilitat de la presidència

MONOGRÀFIC literari

El sacrifici faller

Telmo Gadea · President FdF Gandia “Les cadenes del matrimoni són tan pesades que per portar-les són necessàries dues persones, i, de vegades, tres.” Alexandre Dumas (fill)

Un sacrifici és, per definició, “una ofrena ... en senyal de reconeixement o obediència, per a demanar un favor o una gràcia”. I també “...un esforç, pena, acció o treball que una persona s’imposa a si mateixa per aconseguir o merèixer alguna cosa o per beneficiar a algú”. D’aquesta segona accepció és de la que més en sabem els fallers i falleres. Estem disposats a infligirnos castics, fins i tot a posar la nostra salut en perill, per tal d’una causa noble, d’un bé major, d’una fita d’alçada... com ara són les falles. Vegem-ne alguns exemples. Sacrifici número 1: L’alcohol. L’OMS (Organització Mundial de la Salut) indica que l’ús nociu d’alcohol és un factor causal en més de 200 malalties i trastorns. I què fan els fallers al respecte? Doncs, desafiar a tot, posar-se el món per montera i, arriscant la seua integritat física i moral, sacrificar-se. Com? Ingerint una quantitat, de vegades moderada, altres desmesurada, d’alcohol per tal de donar-li a la festa eixe punt d’animació necessari en qualsevol activitat “lúdic-mediterrani-

foguerera”. Des de fa anys causa furor un licor espirituós anomenat cassalla (en castellà, cazalla; en francès, casallé; en alemany, Kaßall) L’origen d’aquest beuratge encara alça disputes; alguns tenen clar que prové de Cazalla de la Sierra, en la província de Sevilla. Però tothom sap que aquest elixir animós, ens arriba de Monforte del Cid, a la província d’Alacant. La cassalla andalusa? Quina barbaritat! Alacantina, o siga, valenciana. En els darrers temps augmenta de popularitat, exponencialment, el tequila. Encara que, en el pensament popular, s’associa aquest alcohol amb Mèxic, res més lluny de la realitat. Cal tenir en compte que la submissió de l’imperi asteca, de l’estat de Mèxic aconseguit per Hernán Cortés en el nom del rei Carles I d’Espanya i en favor de l’Imperi espanyol, va ocórrer entre 1519 i 1521, el 13 d’agost de 1521, concretament. I... qui va ser íntim amic de l’emperador? Sí, efectivament. Sant Francesc de Borja. El IV duc de Gandia, el General de la Companyia de Jesús. Gandià universal. No cal ser Sèneca per lligar tots els

MONOGRÀFIC literari

fils: naturalment el tequila és un producte inventat a Gandia i que va ser portat al Nou Món per navegats amics del Borja i de l’emperador, segurament del Grau de Gandia, o bé de Venècia (la nostra, la de la platja, no la italiana, que és una còpia) Aclarida ja la procedència de la beguda, explicarem també que, en l’actualitat, són moltes les variants de la mateixa: hi ha tequila de sabor a maduixa, a llepolies, a regalíssia, a xiclet, a taronges navelines... Un muntó de varietats noves que, especialment les dones falleres, en un acte de valentia sense precedents, en una mostra d’amor i lleialtat incondicional, ingereixen habitualment. Conclusió: la fe indestructible dels fallers i falleres per la seua festa, els porta a ser autèntics màrtirs vivents. Bevent els quatre dies de falles una bona quantitat de cassalla i tequila, se sacrifiquen fins a l’infinit... i més enllà. (Nota: l’autor no es fa responsable del pagament de la SGAE per la utilització d’aquesta darrera frase, de la pel·lícula Toy Story, propietat dels estudis Pixar)

Sacrifici número 2: el greix i la sal. L’esmentada OMS destaca la directa relació que suposa la ingesta d’aquests aliments sobre les malalties cròniques, entre elles les malalties cardiovasculars, el càncer, la diabetis i l’obesitat. Els fallers en un acte heroic per tal de mantenir l’economia local, especialment de les carnisseries, ultramarins i altres botigues d’alimentació, fan cas omís a aquesta advertència i es sacrifiquen, com místics anyells. Sols la pervivència del negoci de la xarcuteria de proximitat, impulsa als fallers a aquesta abnegació desinteressada. Llonganisses, botifarres, xoriços, blanquets... i ah! sí, el figatell. Encara que entre certs nutricionistes hi ha consens en desaconsellar la seua ingesta, el Dr. John Gan Nihza, de la Universitat “Oscar Mayer” de Texas, ha demostrat en assajos amb ratolins de laboratori que, mentre que la mortalitat entre els espècimens que menjaven embotit, augmentava en un 250%, l’índex de felicitat en el moment de la mort ho feia en un 400%. La conclusió de l’estudi,

indica el gran benefici que provoca el consum desmesurat de l’embotit casolà. Pel que fa a la sal, res pareix indicar que siga dolenta. Fins i tot, un estudi patrocinat per Torrevieja Salinera SLU (com el Museu Faller... SLU!) conclou una cosa prou bàsica: si sucre provoca addicció, provoca malalties i és desaconsellable, això vol dir que la sal és totalment recomanable. És ben cert que el consum de moixama, la fresa de tonyina (la fresa de tonyina és com s’ha de dir per parlar... com cal. No té res a veure amb les maduixes. L’Acadèmia del Llemosí Actual - l’ALA – accepta també la paraula “güeva”), i altres salaons són ingerits amb fluïdesa pels fallers, especialment a l’hora de l’esmorzar. Conclusió: Els fallers pels seus comerços... MA-TEN. Una renúncia heroica, un sacrifici faller. (Nota: sabedors del risc extrem que comporten els menjars esmentats, la majoria de les falles han acceptat el consell de l’OMS de fer exercici regularment. Així l’exercici anomenant “La fallera camina pa’ lante, la fallera camina pa’ tras” és una manera natural

MONOGRÀFIC literari

de combatre els efectes d’una alimentació desequilibrada. Es tracta d’un pas anaeròbic molt eficaç que reforça la musculatura de les cames i tonifica els músculs dels braços al posar-los en forma de pinta valenciana) Sacrifici número 3: el soroll. L’OMS recomana que el nivell més alt permissible d’exposició al soroll en el lloc de treball siga de 85 dB durant un màxim de 8 hores al dia. Els membres del col·lectiu PATCO (Persones amb taps de cera a les orelles) han manifestat en nombroses ocasions la seua tristor al no poder sentir adequadament els diferents actes fallers, en concret les revetlles i orquestres de ball. A tot drap els fallers ixen en l’auxili d’aquestes persones. Que com ho fan? Amb l’abdicació d’un dels seus més preuats valors -el silenci- i incrementat exponencialment el so de les discomòbils. Afortunadament la discomòbil agrada a tothom, ni què dir dels veïns i veïnes del casal. Normalment, després d’una nit de revetlla, són unànimes a les xarxes socials i mitjans

de comunicació els missatges d’agraïment. L’hora dels oients als principals programes de ràdio local, lloen les bondats d’aquesta activitat fallera, especialment a les primeres hores del dia. Estadístiques i enquestes encarregades per l’empresa d’espectacles DJ MANICOMI CB conclouen que en casos de picadura de la mosca TséTsé (mosques hematòfagues, responsables de transmetre a l’home el Tripanosoma brucei, el qual provoca la malaltia coneguda com a tripanosomiasi africana o malaltia de la son) és mèdicament molt aconsellable l’exposició a un estímul sonor de 120 dB durant unes quantes hores consecutives. Conclusió: quina abnegació! Quin desinterès per tot allò banal i fútil! Els fallers, vencent l’adversitat, es sacrifiquen pels més desfavorits. No words. (Nota: Es produeix un sacrifici dins del mateix sacrifici a l’hora d’escoltar el repertori del DJ. Una part de la falla cedeix, en favor de l’altra. En uns casos prima el repertori del rock espanyol dels 80 i 90. En altres, el reggaeton, perreo i jujaneo. Aquest estil

encara està per estudiar. Quina meravella! Lletres treballades, balls coordinats... una joia. Com els valsos i les polques dels nostres iaios. No és estrany que en Gandia agraden aquestes lletres refinades: som la terra de Roís de Corella, de March, de Martorell, del Segle d’Or Valencià. Servisca com a exemple aquestes coples d’una cançó de moda: “Me gustan las chapas que suenan placata placata placata placata” o, “Soy el niño más bonito, soy el niño más chiquito, soy el niño más tiernito y mi nombre está en el disco” o “La noche nos espera, a tu novio te le vuelas, tranquila señorita que tus padres no se enteran”. Canella fina. Tot un sacrifici) Sacrifici número 4: l’advocacia. Pareix que la crisi ha colpejat algunes professions amb més virulència que altres. Advocats i advocades són dels més damnificats (també els músics, pianistes i directors de cors). Els lletrats i lletrades ha passat per uns anys duríssims. El col·lectiu faller surt en la seua ajuda. Com? Sacrificant-se clar està.

MONOGRÀFIC literari

L’única forma de reflotar aquests professionals és donant-los treball. Per això fallers i falleres s’han llançat a divorciar-se sense pensar-ho. En massa. Tot siga per la causa. Així trobem un augment de les demandes de separació. Per a afrontar aquest repte són moltes les parelles que s’han sacrificat buscat el seu “alter ego” en altres comissions de la ciutat. D’aquesta manera s’ha dinamitzat el trànsit als jutjats de Gandia. De fet estudis fets a webs de contactes famoses a la ciutat, com ara, elmóns’acaba. com, mirantaConca.es i a4pates. org, informen que, el lloc òptim per trobar parella i per desfer-se d’altra, és la falla. (Nota: l’autor sap d’aquestes coses sols per la seua dedicació a l’estudi de la sociologia. Hores de biblioteca i d’internet, lluny dels pubs de moda fallers i discoteques de les afores) Sacrifici número 5: els escriptors. Molt sovint les falles han recorregut a famosos escriptors i escriptores per a complementar i enriquir els seus llibrets. Intel·lectuals d’alta fama

i renom que aprofundeixen en les disciplines que més agraden als fallers: l’astrologia, l’astronomia, la història medieval, la poesia romàntica francesa, l’art de la miniatura àrab... amb articles i escrits que devoren els fallers com a voraços lectors que són. I què dir de la poesia. Sí... la poesia. Són molts els fallers i falleres que comprant en el LIDL es converteixen en rapsodes a l’hora de passar per caixa. Als supermercats ALDI hi ha un projecte pilot, per instal·lar un faristol (ara sabem dir tots faristol) perquè les mares de les reines declamen els poemes que han dedicat a les filles en el llibret, mentre compren el “xòped”. Per exemple versos tan inspirats com ara “... lluiràs ta banda per Gandia / perquè eres Reina de la Poesia” o “...formaràs de nostra història part / perquè eres la Reina de l’Art” o bé “... camina reina, a poc a poc / que eres Regina del Foc”. Fantàstic. En què consisteix el sacrifici? Que quan s’acaben els personatges de ploma refinada i elegant cal recórrer a inexperts escriptors de segona divisió. De caràcter

groller, grosser, ordinari, tosc, rude i barroer l’únic sentit de la seua participació en el llibret és omplir pàgines, a falta de millors opcions. La falla, com a entitat, se sacrifica per tindre un llibret de dimensions “coreanes”, i com a preu paga el fet de posar entre els seus col·laboradors, a individus prescindibles. (Nota: l’autor vol agrair a la Falla Beniopa la confiança dipositada en ell per tal de formar part de l’elenc de col·laboradors literaris) Gandia, 28 de gener del l’any del Nostre Senyor 2018. Dia del Mico de Metall del calendari xinés; dia al-khamis Rabi al-Akhir 1439, del calendari àrab. Signat: Otis B. Driftwood Nova Companyia d’Òpera

MONOGRÀFIC literari

SACRIFICI?

Pepe Mas · Artesà faller Parlar de sacrifici i del món de les

part del remat o tan sols part d’una

Falles és per a mi, com a mínim,

acurada escenografia. En la meua

una situació antagònica. Quasi

ment estava, clar com l’aigua, l’esbós

una heretgia. Sacrifici i Falles baix

que havia quedat gravat al meu cap.

el meu punt de vista no tenen

I tot havia quedat gravat al meu

cabuda dins de la mateixa frase.

cervell sense cap esforç ni sacrifici, de

No és no, i allò que és impossible

la manera més innocent, ja que, des

no pot ser. Perdoneu aquest atac de

que el llibret de la falla havia arribat

radicalitat però des que tinc ús de

a les meues mans, jo l’havia fullejat

raó la paraula falles m’evoca il·lusió,

incansablement a cada moment del

desig, alegria i, sobretot, diversió.

dia intentant imaginar com serien els

Mai representava un esforç o una

colors de les figures més grans, com

pena, més bé al contrari, era un

de imponent seria el remat o com es

regal que desitjava durant tres cents

desenvoluparien les escenes al voltant

seixanta dies, concretament des que

de la falla.

veia consumir-se el darrer ninot de la falla del meu barri fins que veia

En la plantà era el moment de

descarregar a la plaça les primeres

descobrir si les meues expectatives

peces de la falla. Eixe moment era

sobre el monument es veien satisfetes

molt important, perquè era on

o bé si l’artista eixe any havia posat

els meus ulls de xiquet intentaven

tot el seu esforç a l’esbós, fent un

recompondre el puzle impossible que

gran i impactant dibuix, però manco

en eixe moment significava per a la

de realitat a l’hora de plasmar-lo al

majoria de la gent, totes aquelles

cartró. Era també l’hora de visitar les

peces tirades en terra sense cap

falles de la competència i somniar en

ordre i sentit. Però jo ho tenia clar.

guanyar un bon premi. I sempre que

Sabia on anava cada peça, cada

eixia de l’escola i girava la cantonada

ninot, cada insignificant detall, si era

i veia al final del carrer com la

MONOGRÀFIC literari

grua alçava el seu braç al cel per a

al mateix temps que jo creixia. Vaig

començar la plantà, jo accelerava

descobrir altres facetes de la festa i

el pas fins a córrer com ànima que

vaig aprofitar qualsevol oportunitat

porta el dimoni per no perdre’m cap

per a fer els meus pinets com artista

segon d’eixe meravellós moment, que

faller, bé o així em sentia jo, encara

hui encara és un dels meus moments

que era un simple ajudant de taller

més especials de la festa de les Falles.

que empaperava o polia tot allò

Era el xiquet més feliç del món quan,

que em manàvem, però era el més

assegut a la base de l’arbre del Prado,

feliç del món, ja que estava fent

gaudia en una posició privilegiada

allò que més m’agradava. La meua

de la plantà del monument faller.

carrera professional em va portar per

No es pagava amb diners entrar a la

camins diferents a les falles encara

plaça i començar a olorar el barnús

que continuava gaudint d’elles en la

i dissolvent que envoltava a l’artista

meua faceta privada dins de la meua

quan donava els seus darrers retocs

comissió com a delegat de falla. Però

a la peça abans d’enfilar-la damunt

la vida té, de vegades, girs inesperats

del centre, era uns dels moments

i quasi als cinquanta anys la vida

més feliços de la meua infantesa.

em regalà (regalar què paraula tant

Sí, la nit de Reis em feia il·lusió però

diferent a sacrifici, eh?) l’oportunitat

res comparable a eixe moment. Si

de treballar al món de les Falles

m’hagueren posat en la tessitura

sent partícip com a soci de Palacio i

d’elegir entre les dos festivitats, ho

Serra. I encara que, fins ara he anat

tenia clar, guanyava aquella que es

descrivint la meua relació amb les

celebrava cada mes de març en els

falles com plenament satisfactòria

albors de la primavera.

i plena d’avantatges i cap sacrifici,

Però com tots els xiquets em vaig fer

he de dir que tot no és tan fàcil i tant

major i el meu amor per la festa de

idealitzat. El món faller també té les

les Falles també es va fer més gran

seues parts obscures tant a nivell

MONOGRÀFIC literari

associatiu, de les quals no vaig a

principi també té altra cara no tan

parlar ací, com a nivell professional.

fàcil i meravellosa com es podria

Adore, estime i gaudeix del meu

despendre del text. Però al mateix

treball, però els hiverns amb les mans

temps també vull dir que a pesar de

banyades de cola es fan durs quan el

les penúries que es puguen despendre

fred es fa notar fins a congelar l’aigua

de la climatologia o d’allò dur que

dels poals. O durs també són els estius

pot ser realitzar un treball físic com

quan al taller s’arriba a temperatures

aquest, sóc un home afortunat. I això

infernals mentre has de continuar

no és cap sacrifici, més bé em sent

raspant suro o muntant peces de

un privilegiat per poder treballar en

suro a l’andana. També requereix

allò que realment gaudisc tant en

un sacrifici personal treballar els

la meua faceta professional com

mesos anteriors a falles dissabtes

en la privada. I és que, cada matí

i diumenges, deixant a banda les

quan sona el despertador un ampli

relacions amb amics i familiars degut

somriure il·lumina la meua cara

a que l’únic poc temps lliure que et

perquè em dirigeix a un dels llocs

queda l’aprofites per rebre una dutxa

on més alegries, plaer i moments

reparadora i sopar alguna cosa abans

il·lusionants he viscut al llarg de la

d’anar al llit ja que el despertador

meua vida: un taller de falles, que és

sonarà, com tots els dies, abans de

el lloc on es construeixen cada dia els

les set de la matinada. Probablement

somnis de tots els fallers.

no difereix del sacrifici que qualsevol treballador o treballadora realitza en les seues respectives feines, i fins i tot existeix treballs molt més durs que el que realitzem al taller però, ho he remarcat per a contraposar que aquella part idealitzada del

MONOGRÃ&#x20AC;FIC literari

MONOGRÀFIC literari

El sacrifici de fer una cavalcada

Fran Sanjaime - Sotspresident A.C. Roís de Corella Què seria de les falles de Gandia sense l’esperit de competició a cadascuna de les seues participacions, i què seria d’alguns dels fallers sense les nostres estimades cavalcades... Són la vessant més original de l’any fent al·legoria a la mofa i a la burla pròpia dels carnestoltes, però en ocasions podríem vincular-la a aquella altra frase amb un sentit molt diferent que deia allò de sang, suor i llàgrimes. La falla Beniopa, de sempre, ha estat reconeguda com una falla innovadora i triomfal en aquest apartat, però vull recordar a un membre de la comissió que mostrava amb orgull i dolor les seues mans malferides per cremadures de silicona, i aguantava les llàgrimes perquè no li caigueren per les ulleres. De vegades som capaços de donar fins la pell, de manera literal, per tal que les nostres idees i disfresses passen a ser “la foto” o el comentari que cope totes les portades a les revistes i premsa comarcal. El temps, el nostre temps, és allò que més valor té a la vida, però la passió per aquest món i la idiosincràsia 19

fallera ens fa oblidar-nos d’ ell i dedicar hores, setmanes e inclús mesos complets per a una exhibició de carrer que, si bé, no ens aporta més que somriures (i amb sort, un tros de tela amb el malnom de banderí), no va més enllà que un passeig d’una hora pel centre de la ciutat i el record atemporal d’algun que altre “friki” faller. No obstant això, jo també he vetllat pegant floretes de paper, m’he cremat els dits amb la pistola de silicona, i he tingut purpurina en casa fins a Sant Joan, quan he donat el meu temps i ho he deixat tot per alguna reina. Que alce la mà qui no ho haja fet! Sang, suor i llàgrimes. I pensar que aquest lema va estar impulsat pel president Winston Churchill quan encoratjava als soldats americans a guanyar una guerra... Germanor, fallers! Vibrem preparant amb estima la nostra feina de la millor manera que sabem i continuem fent gaudir als veïns de Gandia amb el nostre enginy, però amb precaució: el nostre cos, la nostra vida i el nostre temps no valen un banderí. Tinguem trellat.

MONOGRÀFIC literari

Sacrifici d’un músic Gregori Todolí · Músic

Diuen que ser músic és molt sacrificat, potser tenen raó, com sempre tot és qüestió de perspectiva. És cert que aprendre a tocar un instrument no és tasca fàcil, que suposa moltes hores de dedicació, una inversió econòmica per poder pagar unes classes i comprar un bon instrument, una càrrega lectiva que s’adhereix a les ensenyances obligatòries i un gran esforç per part de tota la comunitat: pares que han de dur als seus fills al conservatori pertinent, veïns que conviuen amb el procés d’aprenentatge musical i xiquets que carreguen instruments que de vegades són més grans que ells. Tanmateix, és estrany que algú et confesse que no recorda mai haver vist una ofrena de Falles, una processó o la cavalcada dels Reis Mags… És clar, si els músics sempre han participat! A més a més, de vegades pot resultar frustrant haver de practicar constantment per reconéixer que els avanços amb l’instrument són realment lents i que es necessiten anys de pràctica i lliçons per poder

assolir un bon nivell. Si més no, mai he pogut percebre aquesta mena de sentiments en l’expressió d’un nou vingut a la banda... Així doncs, per ser músic no cal ser més intel·ligent, ni més coordinat, no cal tindre una habilitat especial, per ser músic tan sols hi ha un ingredient essencial: la il·lusió. De ser il·lusionats i estimar la música per sobre de tot a Beniopa en sabem molt. Van haver de passar molts anys per què la banda del poble es refundara, i per descomptat, no va ser fàcil. Amb el recentment estrenat segle XXI un grapat de xiquets de Primària es posaven en marxa per poder tornar-li a donar al poble allò que des de feia anys es mereixia, una banda de música que poguera representar-nos culturalment i musicalment. I és ben cert que el sacrifici ha estat de tots. Aquell grapat de xiquets de Primària continua augmentant any rere any amb més beniopers i veïns del voltant que decideixen que en compte de jugar després de fer els

MONOGRÀFIC literari

deures, s’acostaran a l’avinguda de Beniopa i assistiran a classe de solfeig. I d’aquells adolescents i adults que passen cada divendres a la nit assajant amb la banda per poder oferir-nos concerts i cercaviles ben carregats de bombo. De més a més, els fallers de Beniopa van ser els primers en acceptar el repte de contractar a la novençana banda per passejar pels carrers de Gandia. Així mateix van haver de coordinar-se juntament amb les altres associacions per compartir el local de Sant Antoni, encara que no comptara amb les condicions necessàries per a poder assajar, situació que malauradament encara no s’ha vist resolta. Certament, ser músic comporta un esforç, però cal dir que tot sacrifici és compensat pel fet de poder fer gaudir a tothom amb allò que tu estàs creant, en directe, i a més, amb un equip tan familiar com acaba sent una banda. Què seria de les Falles sense les bandes de música? Ben mirat, és impensable. Imagineu-vos per un moment una

ofrena sense “Xàbia” o arribar a la plaça, exhaustes, i que no sone “Campanera”. Quan eixiria la reina de casa si no sonaren les cinc primeres notes del pasdoble “València”? La música de banda és intrínseca a la festa fallera, no es pot concebre una cercavila sense una banda que acompanye als fallers. A més a més, cal destacar la quantitat de repertori que ha estat creat expressament per a ser interpretat en Falles, el pasdoble “El fallero” que tantes vegades hem cantat, així com molts d’altres que han anat fent-se un lloc entre els més habituals de la setmana fallera. És per tot aquest recull que quan arriba la setmana de Falles, el músic no recorda les hores que li ha costat arribar a tocar el solo de flautí d’Amparito Roca, ni el mal que li fa l’esquena després de carregar la tuba tot el dia, ni les nafres de la boca que acabaran tenint quasi tots, el del clarinet que acaba cada dia rendit i la de la trompeta que té foc al llavi… És dia 16, la primera “despertà”, a les 7:45 h arribaràs a la plaça amb

l’instrument, esperaràs veure a Llopis amb un sac de coets al coll, un cafenet ràpidament al Reno, Joan dona l’entrada amb el tabalet mig penjat i… PUM! PEIM! PATAPAM! Què comencen les Falles!

MONOGRÀFIC literari

Sacrifici’s (com si del títol d’un festival es tractara) Juan Martí · President de la Falla Plaça Prado Hui en dia sembla que fer qualsevol cosa per la falla és un sacrifici, però si hi ha alguna activitat en el món faller que suposa un sacrifici per a diferents sectors d’edat és el Festival Musical Infantil. És curiós com una activitat tan nostra, tan estimada per tots els fallers és, també, una de les activitats que més implicació per part dels diferents sectors comporta. Per una banda, tenim els més menuts que durant mesos acudeixen periòdicament a assajar diversos dies durant varies hores, suportant els seus propis nervis com també el nervis dels delegats que ,de vegades, són més insuportables que qualsevol xiquet en el seu pitjor dia. Aquests xiquets han de fer un exercici de coordinació, intensitat, paciència i fons físic. Tenint en compte que en els millors dels casos són xiquets de catorze anys i en el pitjor sols tenen al voltant de quatre anys, deuen suportar un grau de responsabilitat que si ho pensem bé, en alguns casos, portem a aquests menuts a uns límits de professionalitat allunyant-nos del que deuria ser per als més menuts una activitat amb un fi de diversió.

Si ho reflexionarem en profunditat segurament no ho faríem...O si? Tal vegada amb més ganes si cap, les falles som així. Per altra banda, tenim el sacrifici dels delegats artístics que, durant més mesos encara que els més menuts, comencen a preparar, pensar i dissenyar tot el que en tan sols cinc minuts s’ha d’exposar el dia del festival, passant per l’elecció de la idea, la música, el vestuari, coordinar els assajos, la coreografia, la il·luminació i els últims anys també els efectes especials que en les ultimes edicions s’han pogut observar. El nivell d’exigència cada vegada és més alt i deuríem analitzar cap on anem. A més, els delegats han de suportar també perdre el seu temps lliure i emprar-lo en esforçar-se per traure el millor d’allò que els passa pel cap; així com afegir la pressió d’aguantar els xiquets, a les mares i a ells mateixa. Tot un esforç considerant que a més de fer un festival eixa gent també té vida més enllà de les parets del casal. No podem oblidar-nos del pares que durant mesos, vesprada rere vesprada, porten els seus fills a assajar

MONOGRÀFIC literari

i per suposat trauen els diners per pagar la disfressa que els menuts vestiran. Després, hi ha un grup de sofridores (que els apanya més que l’arròs caldós) que van totes les vesprades i totes les nits a cosir, pegar , retallar i fer l’elaboració de les disfresses. Sí que és cert que els agrada però, això no implica que no siga un sacrifici com si d’una factoria es tractara: elaborar una quantitat de vestits seguint el guió i les ordres dels delegats i la temàtica escollida. Aquesta càrrega es fa més lleugera quan el teu fill és un dels implicats

però, i eixa gent que no té fills que ballen o que dirigisquen “el número” però any rere any i dia rere dia ahí estan donant-ho tot per traure el que els delegats volen? Així que com bé podeu observar, el Festival Musical Infantil és una activitat que implica un gran esforç per als diferents sectors de gent de les Falles gandianes. És, per tant, una de les activitats que més gent arrastra al seu voltant i, he de confessar que fer un festival és un sacrifici però, compensat quan veus als més menuts gaudir el dia del festival, que no es altra cosa que la gran festa dels més menuts a les Falles de Gandia.

MONOGRÀFIC literari

L’ALCALDESSA, DEESSA O SACRIFICADA

Borja Micó Muñoz · Periodista i assessor Alcaldia Era prop de mitjanit i Lucrècia no

telefonada d’un home que, en aquell

volia anar a dormir. El seu iaio, que

moment, era l’alcalde de Gandia.

la cuidava aquell dia, no sabia com

Li va proposar treballar amb ell per

convèncer-la per a deixar els jocs i

a millorar la seua ciutat. Ella, que

portar-la al llit.

sempre havia mirat amb admiració als alcaldes i alcaldesses que havia

-Vinga Lucrècia, anem a dormir i el

conegut, va acabar acceptant aquell

iaio et contarà un conte.

repte. No sense abans pensar-s’ho i repensar-s’ho molt, perquè una

-Un conte? Val, però no vull que siga

decisió d’aquest tipus et canvia la

un de dracs i prínceps salvadors.

vida…

-No, hui et contaré la història d’una

Però les coses no van eixir com

alcaldessa gandiana.

esperaven, i aquell home que havia sigut alcalde de Gandia durant huit

Lucrècia va acceptar emocionada per

anys, va deixar de ser-ho perquè així

la possibilitat d’escoltar un conte nou

els ciutadans ho van triar. Tot i això,

i va anar corrent fins al seu llit.

la nostra protagonista va començar a treballar per la seua ciutat des de

-Vet aquí una vegada, en una

l’oposició.

localitat anomenada Gandia, que una xica de 34 anys va arribar a ser

-Què és l’oposició iaio?

alcaldessa de la seua ciutat. Havia nascut i viscut allí tota la seua vida,

-L’oposició són els qui no manen però

llevat dels anys que havia passat a

treballen per a fer que els qui manen,

València mentre estudiava per a ser

facen les coses com cal. I així va

Enginyera de Telecomunicacions. Un

ser durant quatre anys, fins que van

dia, estant a la seua feina, va rebre la

arribar unes noves eleccions. I la vida

MONOGRÀFIC literari

dóna tantes voltes que, en aquella

Gandia l’admiraven. La cridaven

ocasió, la candidata a ser alcaldessa

pel carrer, li demanaven fotografies

va ser ella.

i li deien que de majors, volien ser com ella. L’alcaldessa sempre els hi

Molta gent li deia “Com és que sent

animava dient-los que ella també

tant jove vols ser alcaldessa?” I ella

havia admirat als seus predecessors

sempre responia que havia estat

i que, amb treball i esforç, podrien

enamorada de la seua ciutat durant

aconseguir tot allò que desitjaren.

tota la seua vida i que ara volia dedicar els seus esforços a treballar

Però des d’aquell moment, la seua

per a millorar-la, perquè durant els

vida va canviar molt més del que

darrers anys la ciutat havia estat

ja havia canviat. A poc a poc tota

molt malalteta i ara no quedaven

Gandia l’anava reconeixent, i allà on

diners per a poder curar-la. Feia falta

anava li preguntaven per decisions

nova sang per a treballar d’una altra

que havia pres; o li demanaven

manera.

coses que calia fer, com per exemple reparar un gronxador del parc, netejar

El destí va voler que, després de molt

un carrer o aconseguir-li feina a una

de treball, acabara sent l’alcaldessa

persona que portava molt de temps

de Gandia, un càrrec que molts

sense treballar. Algunes d’eixes coses

desitgen, però que només una

es podien fer, però d’altres no, perquè

persona pot exercir cada quatre anys.

era temps de crisi i no hi havia diners per a fer tot allò que era necessari fer.

-Iaio, a mi també m’agradaria ser alcaldessa.

Tots els dies havia de prendre decisions molt complicades i

-Clar Lucrècia, a tu i a molts més.

enfrontar-se a problemes que mai

Per això, els xiquets i xiquetes de

no havia imaginat. De vegades calia

MONOGRÀFIC literari

fer coses que sabia que no anaven

-Tota responsabilitat, Lucrècia,

a agradar als veïns de la ciutat, però

comporta també un sacrifici. Res

que eren necessàries fer per a que el

és debades i quant major és la

futur de la ciutat poguera ser realitat.

responsabilitat, més dur és el sacrifici.

I eixes decisions, Lucrècia, són molt

Però al final, paga la pena sacrificar-

complicades de prendre, perquè per

se si ho fas per a aconseguir el bé

un costat està la responsabilitat del

comú.

càrrec, allò que es deu fer; i, de l’altre costat, està la voluntat, allò que

-No sé si m’acabes de convèncer…

realment a un li agradaria fer.

Però conta’m el final de la història i decidiré si encara vull ser o no

-Un moment iaio. Això que m’estàs

alcaldessa.

contant… Jo pensava que ser alcaldessa era com ser una deessa, un

-Part d’esta història l’escrivim

privilegi…

nosaltres cada quatre anys, i així serà en 2019, quan haurem de tornar a

-I ho és Lucrècia, ho és. No tots poden

triar alcaldessa o alcalde depenent

dir que treballen per la seua ciutat,

d’allò que han fet uns, i del que

per millorar la vida de les persones, de

vulguen fer altres… Serà aleshores

les seues veïnes, familiars, amics… No

quan decidirem el final d’este conte.

tots poden fer coses que queden per al record, escrites en documents que

-Iaio, m’agraden més els contes que

sobreviuen al pas del temps.

m’explica la iaia. Però espere que algun dia em contes com acaba esta

-Però tot això de les decisions i de no

història o no et faré cas quan em

poder fer sempre el que es vol, sinó el

demanes d’anar a dormir!

que es deu fer… és un sacrifici!

MONOGRÃ&#x20AC;FIC literari

MONOGRÀFIC literari

El sacrifici d’estar en l’oposició

Andrés Puig de la Muela · Concejal Ajuntament de Gandia S’alça cada matí a les 6:30 h. (el

bany quan ix de la dutxa. Armat amb

sacrifici de matinar) i mentre es

la seua vella maquineta d’afaitar,

dutxa, escolta la seua emissora

procedeix a segar els insistents

preferida. Surant a través del baf que

pèls d’una barba que comença a

envaeix el bany, li arriba llunyana

blanquejar, quan una nova lloança

l’enèrgica veu d’un locutor, que

a les bondats de l’actual govern li

assegut davant un micròfon folrat

enerva els sentits i li produeix una

d’escuma i acollit a l’empar de la seua

reacció tan airada com inútil que

eterna bambolla de cristall, enuncia

li fa estrènyer, amb més força de la

amb un entusiasme impropi de la

deguda, les fulles contra el seu rostre,

primerenca hora, les notícies que

produint-se un lleuger tall a l’altura de

emanen de l’actualitat de la ciutat,

la patilla esquerra (el sacrifici de la

principalment, com no, de l’actualitat

flagel·lació). Successives càrregues

política que sempre dóna molt de

amb aigua freda no aconsegueixen

joc.

tallar la lleu hemorràgia, per la

L’aigua de la dutxa li espavila, a poc a poc, tots els sentits. Es permet un minut de respir mentre el telèfon de la dutxa li obsequia amb mil fils d’aigua que sobresalten el seu rostre. Més tard, l’aigua i el sabó, generosos, malden per despertar la resta del seu cos, dipositant una especial atenció en el clatell, part de l’anatomia que

qual cosa necessita l’ajuda, sempre eficaç, d’un xicotet tros de paper higiènic que al contacte amb la lesió, s’impregna immediatament adquirint el roig color de la sang. Ara haurà de mantenir-ho una estona fixada al rostre ja que retirar-ho abans d’hora produirà, irremissiblement, un nou sagnat de la minúscula ferida.

rep amb extraordinari afecte l’intens

Mentre procedeix a vestir-se sent,

doll que emana de la dutxa.

entre interferències, al locutor que

La veu del locutor segueix envaint el

ha decidit oferir una treva en el seu

MONOGRÀFIC literari

ametrallament de notícies lloant al

avant i immediatament cap a arrere,

govern, per a donar pas a uns minuts

finalitzant amb una considerable

de publicitat que per a la seua dissort,

trompada del seu clatell contra el

és una vegada més institucional

reposa caps (sacrifici de l’assot).

i anuncia la inauguració d’unes jornades d’algun tema que no arriba a entendre, la conferència inaugural del qual comptarà, com no, amb la participació de la il·lustre alcaldessa de la ciutat.

Amb el pegat de paper higiènic enrogit en el seu rostre, i amb un incipient mal de cap produït pel xoc del seu clatell, entra en un despatx que comparteix amb cinc companys. La seua taula preferida, almenys

Circulant en el seu cotxe en direcció

de moment, està buida i esperant-

a l’ajuntament, continua escoltant

lo. L’ordinador acata mandrós les

a través de les ones les notícies.

seues ordres i, després d’uns minuts,

L’emissora local ha connectat, com

aconsegueix espavilar-se i decideix

cada dia a la mateixa hora, amb la

començar a projectar en la pantalla

seua emissora matriu a València, a

les innombrables icones que omplen,

través del dial de la qual, una locutora

absolutament, les 17 polzades de la

amb veu de so monofònic, llança

mateixa (sacrifici de la paciència).

a través dels altaveus les últimes novetats del govern autonòmic. La notícia d’una nova retallada en la sanitat pública li provoca un espasme que fa que castigue el pedal del fre amb més ímpetu del necessari, la qual cosa provoca la immediata queixa dels pneumàtics a manera de grinyol i la impulsió del seu cos cap a

Amb l’entusiasme d’un novençà comença a castigar el teclat per a donar forma a una moció que presentarà, si el govern ho permet, en el pròxim ple de la corporació municipal. Cada cinc o sis minuts fa clic sobre la icona de “guardar document”, per a evitar que l’excessiu cansament del vell ordinador li

MONOGRÀFIC literari

torne a jugar una mala passada i

inaugural que, aquell mateix matí,

procedisca a “penjar-se”, com sol fer

havia llançat a l’aire del seu bany

diàriament. (El sacrifici del treball

l’artefacte radiofònic. En arribar a

diari).

la sala on se celebra la conferència,

Abans de començar a redactar la moció ja sap, segur, que encara que el govern de la ciutat li consenta portar-la al ple, no va a aconseguir que vaja endavant, ja que la piconadora del poder i l’esmentada unió dels altres grups polítics, faran que perda la votació. Malgrat açò, cerca les dades necessàries i s’implica al màxim en l’elaboració d’aquesta moció. Arribat el dia, ja ho sap, tot el seu esforç i sacrifici quedarà en l’oblit aixafat per una veu que anunciarà aclaparadora:” no s’aprova la moció” (sacrifici de l’acatament) . Després del lleuger lapsus del menjar, durant el qual el seu amic “Philips” continuarà espolvorejant pel saló les meravelles dels governs local i autonòmic ,ix de la llar apartant de la seua ment la idea d’una merescuda migdiada (sacrifici de ser diligent) per a assistir a la conferència

haurà d’esperar pacient al fet que l’encarregada de protocol decidisca on ha d’asseure’s, preferentment i per ser membre de l’oposició, en un lloc escorat per a ser poc visible als ulls dels assistents (sacrifici de la modèstia). I, una vegada allotjat, mantindrà durant una bona estona la incertesa de si, finalment, aquell va a ser el lloc que va a ocupar, o si per contra, el servei de protocol es dirigirà a ell per a situar-li en un altre seient més apartat ja que, imprevisiblement, va a acudir a la conferència una persona més important per al govern (sacrifici de l’espera). Durant la intervenció de l’alcaldessa que, com de costum, parla amb entusiasme infinit de la magnificència del govern i no dubta a atacar amb el famós “i tu més” a l’oposició, intenta mantenir el tremp a pesar que es remou en el seient impedint

MONOGRÀFIC literari

que la seua gola expulse a plens

servisquen, almenys, per a mantenir la

pulmons tot el que el cor li diu, cosa

seua ànima en pau.

que, afortunadament, el cervell aconsegueix evitar (sacrifici de la temprança).

PD. Si vostè ha llegit aquest article complet, sàpiga que també ha realitzat algun que altre sacrifici,

En finalitzar la conferència i després

sobretot si no està d’acord amb

de suportar estoicament tots els

el que es diu en ell, amb la qual

atacs més o menys vetlats a la

cosa vostè ha realitzat, conscient

labor de l’oposició, accedeix a la

o inconscientment el sacrifici de

petició dels fotògrafs i es col·loca,

la paciència, el de la tolerància,

exhibint el millor dels seus somriures,

el de l’aguant i fins i tot el de la

al costat dels participants en l’acte,

condescendència.

posant per a la foto. Inevitablement, els membres de protocol ho situaran en un extrem de l’escena, amb la qual cosa ja sap que, quan l’endemà, a l’hora de l’esmorzar, faça una ullada als periòdics locals, podrà comprovar que, casualitats de la vida, la foto ha sigut retallada i, una vegada més, ell no apareix en la mateixa (sacrifici de la resignació). Aquests, entre molts altres, són els sacrificis i calvaris que ofereix diàriament un membre de l’oposició amb l’esperança que tots ells

MONOGRÀFIC literari

LA DESESTACIONALITZACIÓ DE LA PLATJA, UN VELL PROBLEMA

Miguel Ángel Picornell · President de la Junta de Districte de la Platja. Primer de tot cal dir que costa

que la realitat és ben tossuda i que

de pronunciar la paraula

s’avança poc a poc. Sobre el perquè

“desestacionalització”. Jo diria que

la platja de Gandia no està tot l’any

tant com arribar a aconseguir-la els

com en el mes d’agost hi ha diverses

365 dies de l’any. Un dels reptes de les

teories. Una de les més lògiques té a

destinacions turístiques és combatre

vore amb la seua gènesi. De manera

l’estacionalitat. Qualsevol tècnic

que el problema està intrínsecament

relacionat amb el món del turisme sap

lligat a la concepció de la platja. Els

que estem davant un dels reptes més

polítics i urbanistes que la planificaren

difícils de superar.

en la dècada dels 50/60 del segle passat, dissenyaren una platja en la

Per a les instal·lacions hoteleres

qual els apartaments van primar sobre

d’una estació d’esquí, per exemple,

els hotels. El resultat fou una platja

l’objectiu serà obtindre unes bones

familiar, de segones residències i amb

dades d’ocupació quan el bon temps

una clientela principalment del centre

fon la neu i és impossible practicar

d’Espanya.

els esports d’hivern. De forma inversa, les destinacions de sol i platja,

Amb esta premissa no cal ser

busquen promocionar-se amb la

massa llest per a concloure que les

finalitat d’augmentar el nombre de les

conseqüències d’eixe dibuix tindrien

pernoctacions abans i després de la

molt a vore amb la durada de la

temporada estival.

campanya turística. De manera que és el curs escolar el que marca

Tradicionalment les polítiques

tot el calendari. És per això que

turístiques dels diferents governs de

les millors dades d’ocupació han

la ciutat han anat encaminades a

coincidit tradicionalment amb les

allargar la temporada. És innegable

vacances lectives. Més o menys,

que tots ho han intentat, però sembla

de meitat de juny a principis de

MONOGRÀFIC literari

setembre. I sembla no haver hi volta

devem oblidar que els servicis bàsics

de fulla; tot i les excel·lents condicions

–especialment la Creu Roja- estan

climàtiques actuals que, si ens parem

operatius des de poc abans de falles

a pensar en l’any en curs, ens han

fins a passar la fira.

deixat temperatures superiors als 20 graus pràcticament fins a les

Per tant, podem afirmar sense risc a

portes del Nadal. Per tant, no és el

equivocar-nos que la platja roman

clima un dels factors incidents en la

oberta durant huit dels dotze mesos

desestacionalització.

de l’any. Evidentment amb més clients potencials i reals en les campanyes de

La solució al problema no és gens

Falles o de Setmana Santa.

fàcil. Cal advertir que l’ajuntament de Gandia ha de seguir fent allò que fa

Quines serien les propostes per a

molt bé des de fa anys: mantindre la

millorar la situació? Principalment,

platja en perfectes condicions tot l’any,

fer cas a aquells que més en saben.

cuidar la millor matèria primera que la

Recorde unes jornades de turisme

natura ens ha donat, el millor producte

celebrades a l’Hotel Bayrén poc abans

que oferim als turistes, una platja de

de les últimes eleccions municipals,

fina arena blanca i aigües cristal·lines

en les que Javier Gómez Navarro,

que es prolonga durant un bon grapat

exministre de Comerç i Turisme, entre

de quilòmetres. Eixa cura ens permet

altres càrrecs de responsabilitat, va

renovar any rere any totes les banderes

donar diversos consells que estan

de qualitat que atorguen els diversos

aplicant-se en la present legislatura.

organismes. En el cas concret de la

Va dir que no es deuen canviar les

Bandera Blava de les platges netes

regles de joc al descans del partit. Si

d’Europa, la nostra és una de les

som una destinació de sol i platja

úniques set a tota Espanya que l’hissen

hem d’explotar eixa qualitat. I anava

des del primer any –fa 31 anys-. No

més lluny. Cal potenciar allò que

MONOGRÀFIC literari

ens diferencia d’altres destinacions

potenciar i de publicitar com una

semblants. Traure profit, per exemple,

oferta turística més de Gandia. La

als monuments històrics, els paratges

gastronòmica també és una parcel.

singulars i, fins i tot, al bon oratge que

la que cal cuidar. No totes les ciutats

fa a l’hivern. I això està ja en marxa

poden presumir de tindre un plat amb

i donant els seus fruits. Hi ha interés

denominació d’origen tan exquisit

per visitar el Palau dels Borja, la cova

com la Fideuà.

del Parpalló o la zona de l’alqueria del Duc amb els seus ullals. Gandia s’ha

Darrerament, la línia marítima de

convertit també en una destinació

Trasmediterranea que unix el Grau

habitual d’un turisme esportiu

amb els ports de Sant Antoni i

procedent dels països escandinaus.

Formentera ha constituït un èxit total

Preferentment la pràctica del ciclisme

que es palesa amb els 35.000 viatgers

i del vòlei atrau un bon nombre

que han utilitzat el servici. Pense

de visitants a la platja, fora de la

que cal seguir apostant pel SICTED

temporada estival. També ha destacat

(Sistema Integral de Qualitat Turística

estos últims anys el turisme jove de

Espanyola en Destinació). I de cara al

final de curs amb l’estada d’estudiants

futur més pròxim, sens dubte, un altre

portuguesos i fins i tot el confessional,

element dinamitzador serà l’edifici

amb la presència de 1.800 participants

polivalent de la plaça Baladre que

en el congrés FADE (Federacions

podrà albergar congressos amb un

d’Assemblees de Déu d’Espanya).

aforament de 1.000 persones.

Les festes i les tradicions són també

Com a conclusió a esta modesta

aspectes que ens diferencien d’altres

aportació diré que el sector turístic

destinacions de sol i platja. Les Falles

de Gandia està viu, unit i amb ganes

i la Setmana Santa són dos clars

d’estirar al màxim la temporada més

exponents d’activitats que s’han de

enllà de l’estiu.

MONOGRÃ&#x20AC;FIC literari

MONOGRÀFIC literari

QUIN SACRIFICI EL DE BENIOPA

Emili Selfa Fort · Historiador de Beniopa, professor d’E.S.O. Al llarg de molts anys, sovint m’he

Això sí, algú ho havia de pagar, i era

trobat l’expressió, a la conversa

més fàcil que ho pagara l’alcalde i

amb amics, coneguts o saludats,

per extensió el seu ajuntament, que

especialment si són de fora, respecte

ho fera Lorente, l’alcalde de Gandia

de la singularitat del cas de Beniopa,

que propicià l’operació o el mateix

que ha perdut la seua autonomia

Franco que signà el decret d’annexió.

municipal: I quin sacrifici va haver

Gandia va jugar les seues cartes i el

de fer Beniopa! Sempre conteste

nostre ajuntament feu tot el que va

el mateix, que sacrifici cap ni un.

estar a les seues mans per tal d’evitar-

Quan es produeix un atracament

ho. És cert que el nostre alcalde no es

a mà armada, la víctima no pot

va obrir el ventre en canal en senyal

ser mai un sacrificat. Per a que hi

de rebel·lia, com ningú ho esperà d’ell,

hagués sacrifici caldria acceptació

donat que ni estava al Japó, ni eren

i oferiment amb l’espera d’un bé

temps de llibertats democràtiques.

superior, però evidentment en

Eren temps de poques bromes.

aquest cas, ni va haver acceptació

Només amb deu anys més, vindria la

ni oferiment a la Ciutat que propicià

democràcia i allò no haguera estat

aquell atropellament. Estem parlant

possible, però la història no pot tornar

de 1965, un poble afonat i vençut

enrere.

després de tres anys de cruenta guerra civil. Una dictadura que havia

Seguint la conversa, surten al

mostrat de sobres la seua força i

camí les possibilitats que hagués

crueltat, encarava la seua recta final.

tingut un poble com el nostre,

Que podia esperar-se de la reacció

amb els serveis municipals que té

de la gent davant de les actuacions

qualsevol poblet de la comarca,

d’una administració que tancava a

amb l’avantatge afegit d’estar tan

la presó a qualsevol que discrepara o

a prop de la ciutat i els seus serveis,

que encara afusellava als dissidents?

propis i d’àmbit comarcal. Tots

*Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2018

MONOGRÀFIC literari

veiem les instal·lacions esportives, els

reclamem un major protagonisme —

de l’edifici de la Quadra, que pot

centres culturals, musicals o festius

dotació humana i econòmica— de la

donar solució a l’Associació Musical

de que gaudeixen els pobles que ens

Junta de Districte.

i al conjunt de l’entramat cívic del

envolten, del personal i de la policia

poble, alhora que ressuscite i ajude a

local amb que conten. És evident,

En ocasions, el meu interlocutor

llegir un edifici d’un significat històric

Benirredrà mai voldrà sumar-se a la

apunta per la banda dels problemes

tan singular. Sabem segur que serà

metròpoli; haguérem eixit guanyant,

que proporciona la vida de veïnat en

essencial per mantenir un nivell

però vàrem perdre. Ara, la ciutat que

una societat com l’actual. I li replique,

associatiu i lúdic, de convivència i

ha tret el profit d’un terme municipal

que és cert, que hi ha problemes,

germanor. En definitiva, sempre li

el qual necessitava en el seu deliri

com els de qualsevol gran ciutat,

dic a l’interlocutor: —Per a no sentir-

d’expansió, no ha sabut donar el

però en el nostre cas la geografia,

nos sacrificats, hem de mantenir un

tractament degut a Beniopa, més

—ai la geografia!— mai ens ha estat

esperit crític i reivindicatiu. És el nostre

enllà del d’un barri més de Gandia. És

favorable. El fet de viure en la perifèria

peatge per al llarg camí de futur

per això que hem hagut d’ afinar les

de la ciutat, fa inevitable certs espais

d’este poble.

nostres armes, que com a col·lectiu

d’una major marginalitat. Això ens

humà sempre tenim. Hem fet corfa,

obliga a no baixar la guàrdia i a

i convivim a Gandia, però no hem

reclamar una major atenció per part

deixat de ser nosaltres. Serem mentre

de les autoritats. I a seguir reivindicant

vulgam ser. I actuem en molts

espais dignes i un entorn digne,

moments col·lectivament, junts i

com el de posar en valor elements

compartint il·lusions. La Falla n’és una

clau del nostre patrimoni històric i

mostra d’eixe esperit del poble. Com

cultural, com el Calvari i el Dipòsit

la banda de música, la Germandat, la

de les Aigües Potables o la necessitat

Parròquia, les festes o les associacions

d’oxigenar i rehabilitar la trama

esportives i cíviques. I ho fan els qui

urbana de la zona del carrer de la

demanen tindre el soterrar a Beniopa,

Muntanya, obrint el carrer cap al

els que es casen, o els qui venen en

barranc. Per això estem expectants

colla a esmorzar al poble, com quan

amb la rehabilitació-construcció

MONOGRÀFIC literari

Sacrificis comptables

Salvador Gregori · Delegat d’hisenda Ajuntament de Gandia Amb gran il·lusió i molta prudència la legislatura en juny de 2015 va començar i als pocs dies a Madrid, sense gens d’eloqüència, el ministeri la bufetada ens va pegar. Deia el Secretari d’Estat que ja estava bé, que la festa a Gandia s’havia acabat i que tot lo que ha fet el PP en desgavells això no podria arreglar-ho ni ell. No hi havia més remei: no teníem un clau i amb molts més deutes que feia quatre anys I això que ens van vendre que Torró era un gran gestor però era mentida, un bon engany. Era necessari arromangar-se per poder remuntar i tractar d’omplir els calaixos sent una de les solucions estrènyer la butxaca als ciutadans tocant-li els nassos. Més sacrificis havien de fer perquè per quadrar números pujant impostos no era prou i des de la Vila del Rei també ens van obligar a retallar els serveis municipals “un ou”. Una vegada el malat estabilitzat, uns nous pressuposts haguérem d’ embastar però, tants forats en la corretja havíem de fer, que pensaven que ens anaven a ofegar. Poc a poc la situació ha anat millorant , a pesar que els populars no paren de criticar encara que els proveïdors els tiren en cara als dretans que ara estan cobrant. Ara tots els populars s’excusen en que totera per culpa de la bogeria de Torró, oblidant-se que en el seu vot van fer possible que Gandia estiga en boca de tot el món. Ells,en el fons, no els agradava gens participar en la borratxera de desficacis malgrat que tots a una i sense dubtar aprovaven lo que manava el “boss” en els plenaris. S’han acabatels bous,el maremàgnum, el Gandia Shore i el grapat d’endollats i aquesta nova corporació està treballant en molta cura i en molt de trellat. S’han fet els sacrificis que tocava i Gandia torna al camí d’on no havia d’ haver eixit mai, ja que els gandians som gent culta i ací està lluent la nostra capitalitat. Jo no sé de quin tarannà son les persones que venen de l’Alcúdia de Carlet Però, ací a la Safor, hi ha una dita de molta saviesa que a mon pare li la vaig escoltar: “no bufes mai en caldo gelat, Saoret, i recorda sempre que home net, home quiet”.

MONOGRÃ&#x20AC;FIC literari

MONOGRÀFIC literari

LA COMPATIBILITAT DE LA PRESIDÈNCIA AMB EL QUEFER DIARI D’UNA DONA Mª José del Olmo Muñoz - Mestra i Presidenta Falla Roís de Corella Afortunadament vivim moments en que la dona està plenament integrada a la vida professional. Així mateix, encara que potser no estiga normalitzat en la seua totalitat, una gran part de persones de la generació a la que pertany, compatibilitza les tasques domèstiques amb la parella. Aleshores, perquè encara pot resultar extraordinari que una dona ocupe el càrrec de presidenta de la seua comissió fallera? Sí que és cert que, a l’exercici actual, les dones representem una quarta part del total de presidents, nombre encara reduït tenint en compte el paper important que ocupa la dona en la societat. Estar al capdavant d’una comissió fallera no és tasca fàcil, sigues del gènere que sigues. Comporta una sèrie de responsabilitats importants, prendre decisions que en ocasions no complauen tots els fallers/es, dedicar tot el temps lliure a activitats i tasques relacionades amb la comissió, temps que es resta al destinat a activitats d’oci personal... No obstant això, aquestes obligacions poden resultar més senzilles quan són compartides

amb persones que tinguen les mateixes inquietuds i interessos cap a la comissió. Rodejar-se d’un bon equip de treball millorarà el dia a dia d’un exercici faller. És per això, que l’elaboració d’un organigrama important a l’inici de l’any faller contribueix a que la divisió de tasques estiga equilibrada i tan sols la figura del president/a siga, en ocasions, de supervisor/a. Tot açò contribuirà a que la compatibilitat del càrrec amb la vida quotidiana siga més efectiva. No obstant això, i, malgrat hi haja un repartiment de les tasques domèstiques, la balança entre els homes i les dones no sol estar equilibrada. És per això que les dones tenim afegit a l’horari laboral professional, responsabilitats domèstiques i de cura de la família, tant dins com fora del domicili i, per tant, la conciliació laboral-familiarfallera pot esdevindre problemàtica si no hi ha una organització personal significativa.

perquè tots estos factors anteriorment esmentats ja en són efectius: Té una vida professional i familiar organitzada, disposa d’un temps lliure que vol invertir al servici de la societat com és l’entramat associatiu que representen les falles en la nostra ciutat, i, per damunt de tot, estima la festa i te la intenció clara i rotunda de contribuir a la seua continuïtat i millora. Personalment, sóc molt optimista en aquest aspecte i hem d’estar convençuts de que les noves generacions que ja estan accedint a càrrecs importants al si de les comissions falleres, estan preparats socialment per fer-se càrrec de qualsevol responsabilitat que comporte treballar per la festa. Inclòs el càrrec de president/a. Independentment de quin gènere siguen. Afortunadament.

Quan una dona accedeix al càrrec de presidenta de la seua comissió, és

*Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2018

MONOGRÀFIC literari

LA FORMIGUETA OBRERA

Núria Carbó i Juan París · Veïns de Beniopa Les formigues treballen durant

Els beniopers mantenen un sentiment

tot l’any arreplegant aliments,

de poble que els fa romandre

branquetes, fulletes, granets de terra...

vius i participatius en les diferents

per a poder construir un xicotet

associacions del poble, doncs hi ha

refugi on passar l’hivern amb molt de

de festes patronals, Falles, Setmana

sacrifici, valentia, lluita i cooperació

Santa, dones i banda de música.

entre les diferents formigues,

Totes elles es coordinen per treballar

aconseguint el que s’han proposat

com les formiguetes i col·laboren

als seus amagatalls.

amb la Junta de Districte sempre que se’ls demana.

Així també treballen les diferents associacions culturals i festeres de

Fent gala de la seua bona relació

Beniopa, com les formiguetes van al

i germanor, organitzen totes les

llarg de l’any fent activitats per traure

associacions el sopar de cap d’any

dinerets, i quan arriben les seues

per a aquell que tinga gust de

festivitats, poder gaudir d’allò més

celebrar. També formen part de la

gran.

cavalcada de Reis on la falla també ofereix un berenar. Per rematar, al

Beniopa, malgrat ser un dels

començament d’any participen en el

districtes més desafavorits de la

Porrat on es presenten els seus millors

ciutat, treballa amb molt d’esforç

menjars al foraster i al veïnat, cal

per poder traure, com a mínim, el

destacar d’eixos dies la revetlla de

mateix rendiment dels anys anteriors,

Sant Antoni i la gran bunyolà. Al poc

tot i que els pressupostos de la junta

de passar gener, els fallers beniopers

del districte s’han vist disminuïts

nerviosos estan, per gaudir dels seus

considerablement, és cert que

dies que tot l’any estan esperant,

sempre se’ns ajuda en mesura de les

preparant amb molta cura per a que

seues possibilitats.

tot isca prefecte en la seua setmana

MONOGRÀFIC literari

gran. Amb l’arribada de les pasqües,

portes obertes per ajudar a totes les

la germandat beniopera organitza

associacions, contribuint en tot allò

un taller de palmes, per a lluir a la

que poden per engrandir les nostres

processó de Rams. A la Plaça Major

festivitats.

els veïns celebren brindat per la

Mireu si treballen durant tot l’any,

falla la màgica nit de Sant Joan. Les

com les formiguetes, per a traure

associacions de les festes patronals,

a miquetes amb molt de sacrifici

en apropar-se aquestes augmenten

totes les pesetes per a que tots els

les seues activitats preparant teatres,

beniopers puguen disfrutar. I si una

concursos de paelles nocturnes,

cosa hi ha que valorar és que trauen

concursos de cassoles de bonítol i

un poc de temps per a mostrar

“Tio Roro” per a tot el poble animar.

la seua vessant més solidaria,

Un “Halloween” benioper no pot

organitzen alguns dels seus actes per

faltar, i al arribar els Nadals s’alegren

a ajudar a famílies o associacions

els carrers pels cants dels pastorets,

més desafavorides de la societat.

posant contenta a la gent al vore’ls

Per finalitzar, des d’aquestes línees

passar.

volem agrair a tots els veïns i empresaris beniopers la seua bona

Una de les tradicions que segueix

predisposició i voluntat, igual

en el pas dels anys per totes les

com les formiguetes que totes són

associacions són les replegades, en

necessàries por poder aconseguir

les que passen per totes les cases del

un bon amagatall per a l’hivern,

poble, esperant que el veïnat faça

doncs sense la cooperació de tots

una xicoteta aportació, i granet a

amb les diferents activitats de les

granet com la formigueta finalment

associacions no seria possible fer

es farà tot més gran.

més gran si cap al nom de Beniopa

Cal destacar el sacrifici del comerç

ressonar per tot arreu.

de Beniopa. Sempre tenen les

MONOGRÀFIC literari

El Jurat

Javier Ródenas · Faller La meua passió per les Falles, en

Ser jurat de falles és, sense cap dubte,

especial per les Falles de Gandia, em

una feina de responsabilitat que

va portar durant anys a involucrar-

molts fallers i dirigents de comissions

me de formes molt diferents i

i altres estaments són incapaços

d’una manera molt intensa, en

de valorar. Jo sempre he cregut

pràcticament, tots els aspectes de la

que cal uns coneixements mínims

festa.

per participar d’una decisió tan

Entre tots els aspectes d’aquesta festa que absorbeix, si un vol, la vida personal i sovint la professional, sempre m’ha meravellat el món del monument. Les figures, les expressions, la pintura, la composició,

important com atorgar un premi a una falla. Una decisió que davant tot ha de tractar al màxim de ser justa i on, de vegades, de forma exagerada, comporta alegries i tristors de moltes persones involucrades.

les escenes, pujar tan alt i generant

Desgraciadament aquest paper,

risc. M’he emocionat contemplant

el de jurat, ha estat condicionat

cadafals ben rematats a altes hores

per passions personals, interessos

de la matinada de març i he sentit

d’amistats, famílies o treball...i

que la feina estava ben feta o que

això ha generat tal volta, una de

no havíem complert les expectatives

les parts més lletges d’estes festes

generades. Conseqüència d’aquest

nostres. A l’hora de triar els jurats,

grau d’implicació va ser que una

massa poques vegades, s’han

i altra vegada, durant anys, els

valorat les capacitats per ser-ho, o

meus companys de comissió, em

la experiència per tal de ser-ho. No

demanaren anar de jurat de falles,

s’ha plantejat que la primera vegada,

però també de jurat de tantes altres

un siga jurat per aprendre i en una

coses.

segona vegada ja puga exercir-ne. O el fet de comptar amb professionals

MONOGRÀFIC literari

lligats a les falles com a condició de

Pocs són conscients que la necessitat

desmesuradament, se’ns han

jurat, entre altres aspectes.

de jurats han dut a tenir excés de

ocorregut puntuar, que la experiència

monuments a puntuar i excés de

em permet, ara amb els anys passats,

jurats poc preparats. Passar per un

trobar un punt d’exageració en

fum de monuments grans i menuts,

aquest tema. La qüestió a vegades

magnífics i mediocres, no saber

era poder optar a un banderí

com repartir els 5 punts i dubtar

més, a un premi en metàl·lic o a

per mig punt, confondre les bases

un reconeixement i sense ser-ne

de puntuació o no saber llegir-les i

conscients, acabàvem fent un

adaptar-les a la realitat, embolicar-

homenatge a la estupidesa.

Tampoc s’ha parlat i s’ha afrontat com les comissions han pressionat per evitar jurats que, possiblement amb justícia, havien deixat la seua falla sense premi, i han exercit el veto deixant a persones a vegades vàlides fóra de la composició del jurat. Reclamacions de comissions demanant que el jurat passe per la seua falla abans que per la resta o que passen la última o que ho facen a migdia quan el Sol està alt i llueix al màxim el monument. Aquestes pressions sempre sota l’ombra fallera de la dita “si no et donen premi és que te’l roben” ha generat malentesos, malestars i a vegades enfrontaments que posen de relleu la sobrevaloració d’un fet, el premi. Un fet important, però que no deixa de ser passatger i temporal i que

se en l’ordre de les falles després de veure’n tantes. Veure falles ben pintades, mal acabades, amb molts cartells, alguns il·legibles, algunes molt gracioses i amb crítiques articulades, altres de mal gust i ofensives...tants aspectes que molts acaben per posar un ordre i una vegada asseguts tractar de posar pau en aquell collage de números, o finalment preguntar al de monyo blanc que sembla que entén de falles...

Però sense cap dubte més enllà d’estos aspectes, el grup de jurats en el qual em reconec i al qual preste admiració, és aquell grup de persones que a les 8 del matí d’un 16 de març (ara 15 de març), deixen les càrregues personals i també les professionals i comencen la passejada que ha de valorar amb criteri, responsabilitat i consciència, quines són les falles meritòries de premi. Sabent que la decisió presa, no agradarà a molts però que és la

segurament no mereix tanta mala

He sigut jurat de falles grans i

més aproximada a la justa. I d’esta

energia com per a arribar a estes

menudes, de carrers, de llibrets, de

forma és com, almenys quan he

situacions.

paelles i de cassoles i d’aspectes tan

sigut jurat, sents que ajudes de nou,

dispars que als fallers, a vegades

més enllà de tots els comentaris i de

MONOGRÀFIC literari

totes les estupideses, conscient de la dificultat, a que les Falles de Gandia, siguen millors i més justes. Eixe és el meu grup de jurats favorits, eixa és la tipologia de jurat que voldria que fóra majoritari. Caldrà de nou enraonar si calen tants premis, si calen menys jurats, si cal anar als tallers dels artistes a formar-se mínimament, si cal un any de prova, si és precalís tot o només una part, perquè plantejar-se estes coses, és millorar, avançar, renàixer i fer, com fem amb les falles, net, per començar a construir alguna cosa millor.

MONOGRÀFIC literari

Sacrifici

Lluís Estruch · Mestre i faller El sacrifici (del llatí sacrum facere,

els millors resultats possibles en

de posar llum, claror i, si a la fi les

“fer sagrat”) és la mort ritual d’un

monument (que és essencial en la

falles no ho aproven o no els agrada,

ésser viu per honorar una divinitat.

falla), llibret, cavalcades, jocs... o

que presenten la seua, sempre des

Per extensió, s’anomena sacrifici

aquells fallers que sols busquen, des

del consens faller, cercant el benefici

una pèrdua voluntària (com al joc

de la seua comissió, festa, festa i sols

general de les falles i no sols el

dels escacs) per obtenir un benefici

festa...

particular de la seua comissió.

Quan aquests representants de la

Els grecs oferien un sacrifici cívic:

nostra estimada festa fallera arriben

normalment un dels actes realitzats

a l’assemblea de la Federació de

servia per confirmar el pacte entre

Falles, de seguida es nota qui és d’una

la polis i els seus déus que garantia

manera de pensar o l’altra. Qui s’ho

l’ordre i la prosperitat. El mateix

pren com un sacrifici el buscar, d’una

deurien buscar alguns fallers

manera general i àmplia, el benefici

gandians en la Federació de Falles,

de la nostra festa fallera, i aquells que

deixar de mirar-se el melic i treballar

passen de la música i el tocador i sols

pel bé general de les falles gandianes,

els interessa acabar prompte que se’n

que recordem som Patrimoni Cultural

ha d’anar a sopar...

Immaterial de la Humanitat amb la

posterior. Fins ací tot normal, lògic i conegut. El sacrifici és la donació desinteressada i lliure de nosaltres cap els altres. El sacrifici representa donar a una altra persona alguna cosa, ja siga material o immaterial, que per tu és preuada. Donar allò que et sobra a un altre no és un sacrifici, sinó un gest de solidaritat. I ací està el kit de la qüestió, pertànyer a la Federació de Falles és un sacrifici o un acte solidari en un temps de crisi? Per a gustos colors, i podem trobar en el món faller gandià les dues classes de fallers. Aquells que s’ho creuen i exerceixen com a tals fallers, dedicant-li hores, moltes hores, moltíssimes hores... deixant de costat als amics o família, buscant tan sols que la nostra festa fallera, des de cada comissió, puga aconseguir

Cert és que en moltes reunions es

resta de les falles valencianes.

garbella aigua, no s’avança, els temes

El sacrifici pel sacrifici no té sentit,

(problemes) es fan interminables i

només esdevé un gest buit sense cap

ací juga un paper molt important

mena de valor. En el fons i amb trellat,

l’executiva de la Federació. L’executiva

tots podem ser fallers sacrificats, en

no pot, ni deu, romandre muda.

el millor sentit de la paraula. Podem

Ha de dir la seua (proposta, opinió,

aconseguir-ho entre tots. T’apuntes?

projecte, visió, criteri, punt de vista...) sobre el tema a discutir o raonar. Ha

MONOGRÀFIC literari

Ser faller.... quin sacrifici! Jesús Garcia Cànoves · Faller

Però què és ser faller? per a molts

la manifesta inclòs en els seus signes

valencians el món faller és una

d’identitat.

cosa que sols pot entendre’s des

És lògic que la distinta significació

del sentiment i la vivència, amb

que tenen les Falles per a uns i per a

una enorme càrrega simbòlica i

altres repercutisca d’alguna forma

innumerables facetes que presenta el

sobre les conductes seguides en torn

fenomen faller.

a la festa.

No és cosa d’individus aïllats, a un

En un estudi de fa uns quants

determinat estil de vida s’adhereixen

anys dut a terme per la Fundació

multitud de persones amb relativa

Universitat-Empresa posava de relleu

independència de sexe, edat o

una gamma de possibilitats, des

classe, donant lloc a diversos tipus

d’assumir a les Falles com element

socials que conviuen en una mateixa

transcendental fins el rebuig absolut.

societat, la falla.

Eixa polisèmia queda reflectida en

A partir del segle XX començaren

les respostes comptabilitzades en el

a constituir-se el que serien les

següent sondeig1:

primeres comissions, van anant creant-se actes i naixeren activitats, fins a l’organització actual, on sobresortiren per la seua importància les comissions falleres, que tenen independència total dins del seus actes, i tanta independència que cadascú la viu d’una manera molt personal, tan personal que a vegades

MONOGRÀFIC literari

1 Les falles són:

Genuïna representació de la valenciania

Foment d’esperit de barri

Conducta en les falles

Ocasió divertiment

Les va viure com a faller

Una cosa indiferent

Les passà d’espectador

Una molèstia

No va participar

Una distorsió de la identitat valenciana

Va eixir de la ciutat

TOTAL

100

TOTAL

100

El continu increment dels costos i la

Segons pots escoltar en la boca de

En la apuntà es pega una volteta

proliferació d’actes associats obliga a

qualsevol faller, les Falles naixen

pel poble per poder saber amb qui

unes despeses difícilment assolibles,

cada any la nit del 19 al 20 de

comptes pel següent exercici, no siga

l’activitat de la comissió exigeix tant

març dels últims calius de la cremà

que et quedes amb la cara llavà i el

d’esforç que els seus membres tenen

del monument, símbol de tot un

monyo fet com la núvia de Pinet... així

que dedicar-li un temps desorbitat.

exercici. I així, anys darrere anys,

es feia fa anys, ara ho saps conforme

A tenor del sondeig, he ací el que

amb unes xicotetes modificacions,

es paga la quota. De vegades ve

van fer els valencians en l’última

van transcorrent els exercicis fallers,

algú nou preguntant què es paga i

commemoració de les festes

un darrere l’altre, canviant algunes

a què tens dret, si ho tens tot pagat,

josefines :

persones, però amb la mateixa

si la barra és lliure i no sé quantes

estructura interna de funcionament

coses més, equivocació de molts

amb els seues actes més

que pensen que ací es trauen punts

característics: apuntà, proclamació,

tocant-se els pimentons.

presentació, cavalcades, arreplegà,

En la proclamació, difícil és la missió

plantà, cremà... Van desfilant per

que té la comissió d’entre tanta

davant dels nostres ulls descrits des

il·lusió traure la única representació

del punt de vista particular d’uns bons

femenina de l’exercici en qüestió.

fallers. Abans de començar avise de

Tots en un grapat acudeixen el dia

que ningú es crega representat, no

senyalat per conèixer el resultat,

veja mai mala voluntat, ni es crega

ningú sabrà fins aquest moment en

tan important com per a ser ací

qui caurà el nomenament (hehehe),

anomenat; tan sols paròdia es vol fer

si a les onze de la nit el resultat has

d’uns fets de vegades ocorreguts, pot

decidit, a les onze i quart a la família

ser, altres inventats, com ha de ser, i

aplega el part, i això que s’havia dit,

els més pel carrer escoltats.

en executiva secreta, de fomentar la

MONOGRÀFIC literari

sorpresa en honor de la infantesa. Hi

tercera és la culminació, on es troba

col·laboradors o buscar propagandes

trobem moltes solucions per fer les

tota la comissió, junt als membres

pel llibret, visiten a qualsevol baret.

proclamacions: amb obra de teatre

de la FdF, en la barra sense omissió.

Gran invent el de l’arreplegà, doncs

on van només quatre, en la intimitat

Dalt de l’escenari estan els ramells,

si et falten tres pessetes, dones unes

de la casa on són uns quants i poc, on

flors tendres i capollets, baix es troba

voltetes per la barriada i amb ajuda

en un restaurant on es cap apretadets,

sempre algun “capollot” que sense

de xiquets i xiquetes, pots arreplegar

i de tant què s’estreny ho fa fins el

cullera ni cullerot escudella de tots els

unes “mosquetes”. Segons comissions

cinturó, doncs cadascú abona la

fets, encara que no troba indrets per

la fan durar, hi ha que en dues

ració de la seua consumició...i de la

amagar-se el ninot, quan es busca

setmanes la volen finalitzar, altres que

rifa de col·laboració.

col·laboració en aquesta nostra

entres hores l’han de cremar i alguna

Obrim el teló del primer acte oficial

comissió.

que no té moral ni per començar.

doncs es fa la presentació a tot

Dues cavalcades hi ha, la major i la

Fas més voltes que un torero, toques

l’àmbit comarcal de la nostra

infantil, les dues entre finals de febrer

més portes que un carter, pares la

comissió. Deu reines pugen amb

i principis de març es fan, i ni en les

mà més que un captaire, et tanquen

rebombori acompanyades de les

carnestoltes de Brasil es troba tan

la porta com a un rater i a voltes et

corts d’honor, cinc infantils i cinc

enredat el fil. S’ix una hora abans per

tiren fins l’aigua d’un pitxer, és l’ofici

majors, representant a grans i

aplegar prompte a l’eixida i que els

del faller al qual alguns denominen

parvulari en aquest dia tan decisori.

nombrosos fans puguen admirar amb

folloner, no perquè organitze algun

Té aquest acte tres parts, totes elles

agrado a totes les falles participants.

“sarao”, sinó perquè té esperit de

molt diferenciades, presentació, rifa

Et disfresses de tot l’inimaginable

faroler. Diuen que volen col·laborar

i actuacions variades; la primera

d’economia quelcom potable.

però quan pares la mà t’envien al riu

ompli tres quarts... del local, és clar,

Es tanta l’alegria i distracció, que

a pasturar o et donen un rosegó de

encara que es parle de car; la rifa fa

s’oblida fins i tot la direcció d’on té

pa posant l’excusa o descaro de que

alguns aparts fugint alguns escapats

el lloc la comissió, sobre tot aquells,

encara el marit està en el paro, i és

i trobant-se a altres amagats; la

què per voler quedar bé amb els

que el mal de molts s’utilitza ara per

MONOGRÀFIC literari

a tots. No és que vulguem criticar el

terminado”, quedant-se content el

I al no ser endeví

que la barriada desitja donar, tan

faller, de la feina que va fer...

com els que n’ixen en “Hola”,

sols la volem conscienciejar que si

Dia de foc i trons, dia d’alegries i

vaig anar al meu veí

vol presenciar una falla de categoria,

plors, dia de bons cors, dia bullangós

que mostra a tots el destí

sense desplaçar-se a Gandia, deuen

i final d’un acte que és colossal. Hui

mentre que els toca la bola.

la pasta amollar, i si no volen plantar,

és l’últim dia i després del sopar, amb

la paradeta s’ha de tancar, sense fer

tristor i alegria, anem a la falla a

Quan vaig estar davant d’ell

perdre el temps, al que està com a

cremar per tornar a començar. Allò

i li exposí el meu problema

faller.

millor de la festa ho representa la

va exclamar un fort “redell!”

Junt a tramats arraconats, un camió

cremà d’aquesta, on s’obliden rancors,

Se li va esmussar la pell

de ninots amuntegats, és hora

mals dies i amargors i al caliu de la

i el seu rostre era un poema.

d’acabar de passejar i anar al lloc

cendra, amb veu dolça i tendra, es

a sopar i després la falla a plantar.

crida amb llàgrima de germà: Visca

Tota la festa completa

Eren en el sopar prop d’un centenar,

la falla!

passà davant de nostres ulls,

però uns quants han anat a plantar

Per finalitzar m’agradaria posar un

tot estava en la boleta,

i en els primers moments al bar van

somriure al vostre rostre copiant

com si fora una animeta

a parar, sols s’ha quedat l’artista

unes estrofes de Donís Martín

que ens prenguera als dos els rulls.

i ajudants envoltats de ninots i

Albizúa, poeta faller molt guardonat i

pintura, els veus pujar i baixar, escales

exsecretari de la JCF, parlant del futur

I quan volgué el meu amic

amunt, escales avall, volent ells sols

de les falles:

saber més d’eixe demà,

encaixar el monument, sort que ja

“El mercantil valencià”,

cavallers, jo sóc “testic”

de matinada han passat els atraçats

que no vol parar-se en palles,

que allí s’armà un embolic

i entre corba i patinada, han pogut,

fa uns dies, me demanà

i la bola ...rebentà!.

a grapats, quadrar els entramats. I

descriure allò que serà

colorin colorada aquesta plantà “ha

del futur de nostres falles.

MONOGRÃ&#x20AC;FIC literari

MONOGRÀFIC literari

SACRIFICATS A L’EXTRARADI ‘39.4”N 0°09’43.5”W

Teo Brunet Ferrándiz · Cap de cultura, Falla Sant Nicolau “Mosquit” Les gotes de gebre de la passada nit freda de març per les baranes del pont de l’església i la boira que no et deixa pegar un pas sense assegurar-te que no hi ha res més enllà. El carrer la Verge en sinuós silenci que amaneix com una rambla deserta on el bullir de la gent i les seues terrasses faran un nucli vibrant en unes hores. Els sorolls de les gavines i el remolcador que està amarrat, eixa humitat que cala els ossos i et talla la pell dels llavis. Els primers rajos de sol que trenquen per damunt les cases del carrer Cullera i ho il·luminen tot. Penseu... hi ha alguna cosa més meravellosa que gaudir de les Falles a la vora de la mar? Des de 1977 sempre es repeteix la mateixa història, des de la creació de la nostra comissió. Alenats per crear festa en un barri als anys 80, que estava en plena expansió i que eixa festa arribarà a tots els racons, naix la comissió de Sant Nicolau “Mosquit”, aquest darrer nom es grava a foc per la proximitat a la Sèquia del Rei que

rodejava aquesta demarcació i estava plagada d’aquests simpàtics insectes. Diguem que som la falla de més extraradi de totes les que conformen la Federació de Falles de Gandia, d’eixes vint-i-tres, som la falla que es troba banyada pel Mediterrani. Ací la vida fallera s’esdevé molt diferent de les falles del nucli de la ciutat. Nosaltres tenim la concepció de barri i de poble, igual que falles com Beniopa, Benirredrà i la nostra veïna el Grau, de la qual només ens separa un pont i hem creat una simbiosi de retroalimentació de gent que viatja entre les dues falles, fent del Grau un barri viu i latent. Viure a l’extraradi suposa una altra mentalitat de fer festa i té les seues peculiaritats, però el que és faller del Mosquit entén, respecta i defensa la nostra manera de fer falla. Fem grans sacrificis per mantenir viu el nostre barri i complir amb les actes de la Federació a la ciutat de Gandia.

MONOGRÀFIC literari

Nosaltres estem acostumats a ser nòmades i desplaçar-nos per a la multitud d’actes que se celebren a la capital de la Safor. Les conegudes Marines que transporten fallers i músics, i el trajecte ja es converteix en festa, desembarquen cada any en les cavalcades, bateig i ofrena. Una de les peculiaritats és que estem exempts de participar en la processó de Gandia perquè disposem de la nostra pròpia pel mateix barri, conjuntament amb la falla Grau i amb la més que coneguda vènia, l’assemblea ens permet aquest fet. Els últims anys l’Oficina de Turisme llança unes dades que sorprenen, ja que ens convertim en una de les falles més visitades pels turistes a causa de la nostra ubicació. Els hotels de la Platja de Gandia es veuen nodrits de visitants que es deixen veure els dies de falles pels voltants dels nostres monuments i carpa. És com una convenció internacional molt manida i variada que es mescla amb els fallers. Bonica combinació no cregueu? Nosaltres fomentem eixe mestissatge i creguem que la nostra festa deu estar oberta al

món i, més, en la nostra situació. Un altre al·licient és que les nostres comissions amigues aprofiten el dia lliure per a fer-nos una visita i trencar amb la rutina de les cercaviles pels barris de Gandia. En els últims anys un dels grans sacrificis que estem exposats el faller del Mosquit és la climatologia i és que a causa de la nostra proximitat al mar estem sotmesos a què ens acaronen rafegues de vent que més duna vegada ens ha posat en peu d’alerta als nostres monuments, però que em de fer, estem a un pas del mar obert. La veritat és que si preguntes a qualsevol faller de l’extraradi et diran, amb la cara ben alta que viure als afores te el seu encant i que a dia d’avui no hi ha ningú que canviaríem la nostra ubicació. Som falla d’extraradi i ens encanta!

MONOGRÀFIC literari

SALUTACIÓ

Mª Rosa Sabater Si te’n vas,

Els teus companys t’esperen a la frontera

no em digues quan.

en tot i per tot.

Tu només espera la caiguda del dia

Que què serà de mi?

i jo em deixaré enganyar

Tu no n’has de patir gens.

sense condicions.

Continuaré fent pa

En l’endemig,

com si res.

m’adormiré sobre el llit arraconat

El pa dur de cada dia.

al xamfrà dels raigs de sol,

El pa de dacsa que arrossega

—potser tapen les gotes de pluja—.

la fam dels malaurats.

Ves amb compte amb la trapa del sostre,

Animal indòmit

—els anys no han passat debades—.

que descol.loca l’adversari.

T’hauràs d’enfilar a una cadira,

M’endinse,

cautelosament,

—d’estraperlo—

a l’ombra del botxí.

en un rugit de ràbia i ira.

No oblides arreplegar el paper imprés i la roba que és al traster, de sota el bagul de vímet on sempre he custodiat els teus bolquers. Tot seguit, fuig pels carrers travessers amb decisió, —almenys, no deixes d’intentar-ho—.

* Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2018

MONOGRÀFIC literari

VALENCIANS, A LA FORÇA SACRIFICATS. Josep Dkaidek Pedrós

Diu l’Alcover-Moll del mot sacrifici

on milers de valencians serviren i

en la seua tercera accepció que és

molts no hi tornaren amb vida per

“l’acció de sacrificar o sacrificar-

no poder pagar el rescat que la

se; privació, concessió onerosa

llei dels rics preveia. Infame norma

o dolorosa, molèstia procurada

que lliurava de la guerra als fills de

voluntàriament a si mateix”. I

famílies benestants i condemnava a

en sabem prou els valencians i

un futur incert als fills dels llauradors

valencianes dels darrers cent anys

de les nostres contrades. La Setmana

o més de sacrificis, de privar-nos

Tràgica de Barcelona ha quedat

voluntàriament de moltes coses per

en l’imaginari col·lectiu com el

poder-hi sobreviure.

màxim exponent de l’oposició a

Quines privacions, aquestes malauradament involuntàries portaren als nostres avis i besavis a emigrar a Amèrica en fornades de milers cada any durant les primeres dècades de la passada centúria?. Filoxeres i infames caciquismes els obligaren a marxar cercant futurs que quasi sempre acabaren amb la tornada a casa. A seguir sacrificant-

l’embarcament de les quintes cap a la guerra però també als ports de València i Alacant sacrificades mares intentarem per tots els mitjans salvar als seus fills d’una mort sense sentit i en la flor de la vida. El desastre d’Annual i el seu regall de milers de morts acabà posant als valencians en contra d’aquella destrellatada empresa imperial.

se davant d’un magre tros de terra o

Els sacrificis col·lectius no ens

d’algun negoci obert amb els pocs

abandonarien als valencians i

dòlars estalviats treballant a les

valencianes en el futur. La insurrecció

amèriques.

militar contra la República

Sacrifici, i tampoc aquest benvingut, fou la terrible guerra del Marroc,

democràtica portaria al límit el sacrifici i generositat de la rereguarda

MONOGRÀFIC literari

valenciana que sabé aguantar el cop

nefastes decisions dels qui regien

dels militars traïdors i construir una

la cosa pública. Potser ara, en els

Revolució Social a base de treball i

nostres temps, la definició de la

enorme sacrifici acollint a centenars

paraula que estem esbudellant siga

de milers de refugiats de guerra que

més apropiada. Ara és quan podem

acudiren de tot el territori lleial. No

fer sacrificis voluntaris els qui estem

acabaren ahí els patiments, un cop

baix de tot. Ara podem sacrificar-nos

més no desitjats. La derrota total

pels nostres fills i provar de pagar-los

de qualsevol classe de convivència

uns incerts estudis o fins i tot podem

pacífica entre els que tot ho tenien i

sacrificar les vacances que pensàvem

els qui només posseïen les seues mans

passar a Marina d’Or per comprar la

abocà als valencians a sacrificis sense

‘Play’ que tant desitjada és entre el

nom que els nostres avis i pares, tot

jovent, ja gens combatiu, atabalat

i voler guardar-los en la memòria

amb les seues cabòries i per suposat...

llunyana, mai no han oblidat.

incapaç d’aquells sacrificis col·lectius

Fam i por enterboliren la vida dels

que els valencians d’antuvi hagueren

valencians en unes dècades fosques

de fer per provar de sobreviure en un

que encara alguns enyoren, potser per

món gens amable amb la gent que

ignorància, potser per pura ‘malícia’.

no hi tenia possibles. Segurament

Ens deia el diccionari de diccionaris que el nostre mot era una “molèstia procurada voluntàriament a si mateix”. No sabem què en pensarien els valencians i valencianes que tants sacrificis hagueren de fer i als que sempre hi foren abocats per inclemències meteorològiques o

com en els nostres dies, on podem afirmar quasi amb seguretat que després de dècades d’èpics sacrificis només ens preocupa que aplegar a final de mes no siga massa sacrifici per les nostres esquifides butxaques.

MONOGRÃ&#x20AC;FIC literari

MONOGRÀFIC literari

Des del sacrifici

Jose Manuel Prieto · Tinent d’Alcalde Ajuntament de Gandia El foc venta un solstici on l’esperança cova l’ombra ignorada. És el temps un advent desconegut, un trànsit iniciàtic cap a una ciutat que no necessita semàfors en àmbar on fer del color del foc la vigília: quina altra cosa és viure... El foc venta el sacrifici que en la vida és cendra: i sobre les brases, la consciència d’un nou inici. Sols cal no deixar morir un nom amb què cremar de nou des de la cendra.

* Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2018

MONOGRÀFIC literari

Aquella vesprada

Pere Huerta · Membre Quadern d’AssajosTeatre Aquella vesprada seria l’última. Per

En aquella primera obra col·lectiva

a tots. Després de la valoració de la

vam posar en pràctica la reescriptura

representació que acabàvem de fer,

d’això que enteníem com a teatre

eixiria cadascun cap a casa, més

o almenys tal com ho enteníem

o menys en silenci, més o menys

uns pocs en aquell temps. Actuar

satisfet i després ja només hi quedaria

a Londres o Plymouth en aquella

l’amistat. Quatre anys junts, fent

època era senzillament impossible.

teatre, actuant pràcticament en tots

No era tampoc el nostre objectiu, en

els pobles del sud. Una experiència

realitat, però sempre ens sorgeix el “I

inigualable. Quatre anys que ens

si...” Per això tots vam convenir que

han canviat per sempre a tots, en

senzillament el que hi faríem seria

major o menor mesura. Ara cadascun

centrar-se en la nostra ciutat. En el

seguiria amb els seus propis projectes,

nostre grup tots pensàvem igual: no

amb les mil idees que s’havien

es tractava de brillar, d’arribar a ser

anat generant en aquest temps.

algú, com alguns imbècils creuen que

El que havia de ser, en un principi,

és això d’actuar; no es tractava de

únicament una simple conferència

cercar contractes ni que t’adularen...

sobre dramatúrgia per l’associació

es tractava senzillament de crear,

cultural d’allà, de Newquay, es va

de gaudir-ne tots, d’aprendre fent

convertir en una mena d’investigació

alguna cosa creativa, d’aprendre

sobre l’escena clàssica de quatre

fent teatre. Vam aprendre a poc a

bojos que ens va atrapar de tal

poc a ser, tots alhora, a traure’ns les

manera, que això del teatre va ser

màscares, a conèixer-nos millor i a

per a nosaltres com aquest revulsiu

inventar-nos un món que explicara

que li donava sentit a la vida. Tant

els nostres mons, que ens fes adults

va ser així, que en menys d’un any

i també millors, perquè les nostres

ja estem actuant amb la nostra

eines eren la generositat, la senzillesa

primera peça al teatre municipal.

i també coses així com la motivació

MONOGRÀFIC literari

i les ganes de fer bogeries. I així,

ells tenen sempre la qualitat, tot i tenir

entre tots, vam aprendre a ser una

el temps, fins i tot tenir la pasta, del

mica dramaturgs, una mica actors,

seu costat.

directors d’escena i dissenyadors d’espais i d’il·luminació, equivocantnos, rient-nos i corregint errors de novells. Però sobretot vam aprendre a estimar-nos-en una mica més, a tots nosaltres, sense discussions, ni ximpleries, ni merdes. Vam aprendre a aprendre, junts, a poc a poc, què era això de pujar a un escenari amb l’escala de la humilitat en aquest àmbit amateur del qual no hi volíem eixir i del que sabíem que suposava molt més risc i esforç o tanta dificultat com el professional, que l’únic que té de diferent respecte d’aquest són els diners. La pasta. El sacrifici del teu temps i el de la teua família i abandonar als teus, que hi són sempre a un costat i tu, per ahí, passant-t’ho bé, suposadament. En una nau gelada que mal llogaves amb quatre duros, intentant gestionar el cabrejat de torn amb el cabreig de torn... Això, i mil coses que són així, no ho tenen els professionals. Ni tan sols

Aquella seria l’última vesprada també per a Hellen i per a mi. El nostre, si és que això nostre significa alguna cosa, va ser molt curt i molt intens. El seu just acabat d’estrenar marit s’ocupava de menysprear-la de forma general al llit de les seues companyes de treball amb l’excusa de la feina. Sempre havia d’acabar un poc més alguna comanda o atendre a un client fora d’hores. Hellen actuava com ningú no ho feia al teatre. Sempre perfecta. I també hi escrivia. Una vesprada en una café d’eixos d’espera, perquè no arribava a temps el director o alguna cosa així, Hellen em va explicar tot el que li agradava d’actuar: era la seua vida. Però que ara li estava passant pel cap deixarse el grup. Estàvem en el tercer any de vida del grup. Encara quedaria una quarta obra, que després, finalment, hi va acabar arribant. Però ara, m’explicava, el que li venia de gust era

MONOGRÀFIC literari

escriure. Molt. Explicar-se per dintre.

La pell delerosa buscant respostes

Em va obrir la seua ànima dolguda i

impossibles. Respostes inabastables.

rica en tot just un café. Em va parlar

Gemecs ordenant el món i rebutjant

de tristeses i de mentides i em va

el buit d’una alcova abandonada, uns

parlar finalment de la llum del dia que

carrers més enllà.

no es deixava atrapar i em va parlar del buit que estava el seu llit.

A la reunió d’un mes després de la gala de premis no va assistir Hellen.

El dia de l´estrena de la nostra tercera

Havíem quedat tot el grup per decidir

obra, va ser el dia de la nit dels seus

si hi hauria un quart any amb el

primers petons. El dia del desastre

grup. Diversos membres s’anaven

dels premis, amanyats, del vergonyós

a la universitat i havíem de veure si

certamen d’aquell any, poc després

era viable continuar actuant. Hellen

i enmig d’aquells crits, em va llançar

estava a Londres. S’havia anat la nit

la seua mirada més trista i una hora

anterior. Sola. Algú va dir que si el

després es van estrènyer els nostres

seu marit va arribar molt borratxo a

cossos lluny de les mirades dels altres

casa aquest dia i que havia faltat a

coberts per la foscor i farcits del desig

la feina. Algú va dir que se li va veure

sexual. El local dels assajos, el pobre

a Hellen plorant a l’estació, uns altres

local dels nostres assajos, ara sense

que no se n’havia anat en tren, sinó

llum, ni activitat, ni personatges,

que havia demanat un taxi. No sé.

ni trames. Ara sense vida, aquest local seria el marc de la confessió més punyent i dolorosa de les seues penes. Els dos cossos regalant-se totes les ganes amagades de viure. Les mans buscant racons humits on habitara una mica de veritat.

La Nit Sense Estels. Aquesta seria la nostra quarta i última obra junts. Parlaria de la nit dels temps, de l’home i de la dona, de la vida, de la tristesa. De nosaltres. Parlaria també del teatre mal fet i ben fet, de la mentida de la vida, de la

MONOGRÀFIC literari

falsedat de la glòria, del mai possible

què significava sacrificar la seua

finançament de projectes amateurs,

vida. Sacrificar la seua vida pel teatre

del fàstic que professen alguns actors

sempre. Va tornar de Londres amb la

auto-anomenats professionals que

seua obra sota el braç, amb llàgrimes

no tenen cap credibilitat. De la

velles ja seques i amb la pretensió

manca de sales i oportunitats per

que ni jo ni ningú estiguérem en el

a les associacions i del sacrifici dels

seu camí. Tot i així em regalaria el

teatrals joves. De la manca de ganes i

seu cos i les seues ganes de viure lliure

d’ajudes de l’administració per aquell

alguna altra vegada més. Jo només

que es llança a escriure i muntar una

volia la seua ànima, la seua felicitat.

obra o muntar un grup d’actors bojos

Jo només volia la seua mirada trista

per actuar i crear bellesa.

de teatre, de treball. Jo només volia la

Parlaria aquesta nova obra sobretot de la falsedat operant en el món del teatre i aquesta dansa de cartró pedra d’ànima buida i de pell empresarial. La Nit Sense Estels parlaria també de Hellen. Només, i principalment i sempre, de Hellen. Dels seus ulls tristos. I de la seua ànima grisa, plena de buits i de ganes de viure i de sentir eixos buits soterrats en una nit d’oblits. Hellen va ser teatre i dona i creativitat sense límits. Ella va escriure La Nit Sense Estels per buidar-se i per investigar, per aprendre. I per omplir-se. Hellen sabia

seua mirada de dona. S’havia acabat l’any i s’havia acabat la seua obra i el nostre propi món. He aprés amb ella tantes coses importants. Jo només vull estimar-la lliure. Que siga feliç. Jo només la vull com és i que siga com és, sacrificant-ho tot i a tots els que li barrem el pas, el pas a la seua felicitat, a la seua vida.

MONOGRÀFIC literari

Miquel Escrivà, el bandoler de Beniopa Ferran Garcia-Oliver · Historiador i escriptor L’endemà de l’expulsió dels moriscos,

impremta d’Agustí Laborda, situada

natural del Lugar de Beniopa, junto

el 1609, Beniopa era un poble que,

al carrer de la Bosseria de València,

a la Ciudad de Gandia, en el Reino

com aquell qui diu, començava de

vora al Mercat, s’especialitzà en

de Valencia”. L’elogi desmesurat d’un

zero. Les famílies que hi havien arribat

aquests material literari destinat,

delinqüent, en una mena de síndrome

de tot arreu necessitaven temps

sobretot, a la gent del poble. Però,

d’Estocolm, ens posa sobre la pista

encara per a un arrelament definitiu.

atès l’analfabetisme generalitzat, cecs

del que realment agradava escoltar

El treball era molt dur, els guanys

i rodamons, que aprenien de memòria

la gent.

pocs. La misèria covava la violència,

els romanços i sovint alteraven alguns

les baralles, l’orgull de la virilitat,

dels seus versos, s’encarregaren de

Fins les muntanyes tremolaven en

sobretot entre els més joves, que

difondre’ls a canvi d’un rosegó de pa i

sentir el seu nom, testimonis de la

tenien la força i ben poc coneixement.

unes poques monedes.

seua arrogància, se’ns diu als primers

L’ambient de gana, darrere del teló

compassos del romanç, i “si quieren

d’unes tributacions oneroses als Borja,

En principi podríem pensar que

saber mi nombre, / sabrán como a

els senyors del poble, propiciava les

els fets narrats són producte de la

mí me llaman, / Miguel Escrivá el

ganes de trencar radicalment amb

invenció o de la imaginació del

valiente, / el temido, y el que espanta,

tot. Només els més valents o els

versador anònim. La rima i el ritme,

/ el que asusta y estremece». Va

més temeraris franquejaren la porta

però també les ganes de llegir o

nàixer, en efecte, a Beniopa. Als quinze

del bandolerisme sense retorn. Un

oir episodis trepidants per part

anys ja s’aficionà al trabuc “y mi

d’ells és Miquel Escrivà, de Beniopa.

del públic, podien condicionar la

presunción fue tanta, / que muchos

La fama va ser tan gran que, anys

versemblança de la narració. Però,

de treinta años / no emprendieran

després de la seua mort va merèixer la

si més no en el cas del bandoler de

con pujanza / las cosas que yo de

composició d’un romanç anònim en

Beniopa, és ben probable que hi

quince / emprendía y manejava».

castellà.

haja un home de carn i ossos. El plec

D’amagat de son pare gallejava per

comença així: “Nuevo romance de las

tots els pobles de la Safor. Per tal

Es tracta d’aquelles peces

honradas valentías y nobles hazañas

d’aquietar-lo, son pare disposà el seu

anomenades plecs de cordell que

del valeroso guapo Miguel Escrivá,

casament amb una “dama”, i ell ho

tingueren una gran popularitat a

pasmo de los valientes, rayo de

acceptà sense protestar. Un dia que

Catalunya i el País Valencià. La

soberbios y asombro de temerarios;

portava a la promesa una cistella

*Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2018

MONOGRÀFIC literari

de fruita, detall de bon nòvio, li eixí

s’imposa a la reflexió i fereix de dues

El narrador exculpava dels crims

al pas una parella de soldats del rei.

escopetades un milhomes que havia

execrables el bandoler de Beniopa.

Li exigiren la cistella o el baldarien

insultat un amic seu. Com ell havia

L’endemà de la seua mort degueren

d’una pallissa. Sense armes, Miquel

fet, ara són altres bandolers que

començar a circular dites i fets de

tirà mà de “cierto garrote / o renuevo

el persegueixen. No va sol sinó en

Miquel Escrivà. Uns n’eren veritat,

de carrasca / que yo en la mano

companyia de Miret, un altre roder

d’altres no tant. Quan per fi la

traía» per a descarregar-lo sobre un

de renom. Els troben en casa el sogre

biografia versificada s’aboca sobre

dels dos, al qual arravatà el fusell i

de Miquel sopant. Miret i Escrivà

el paper segurament la llegenda ha

s’encarà a l’altre “como una sierpe

saben que són fora esperant-los

tergiversat la realitat. Però, va existir

pifada”. Els prengué els fusells i els

perquè el gos no para de lladrar, “pero

de veres aquest home? Sabem que

portà a Gandia i contà al capità tot

yo con gran sosiego / con mucho

hi ha un Miquel Escrivà que morí a la

el que havia succeït, però hagué de

espacio cenaba / diciendo que en

forca el 27 de novembre de 1637 per

tocar el dos perquè aquest volia ficar-

acabando / nos veríamos las caras»,

bandoler. Era ell? És difícil que en siga

lo en la presó.

malgrat els precs del sogre. L’home

un altre. Ara bé, fins almenys 1646

de veritat, el “guapo”, no té por de

a Beniopa encara no hi havia cap

A partir de llavors, Miquel es veu

res ni de ningú. Ixen com un fletxa,

veí que portara el cognom Escrivà,

embolicat en baralles i morts. Fa

reben els impactes de bales que

o si més no així ho ha documentat

l’efecte que el bandoler no pot evitar

impacten en el cos de Miquel, però

Frederic Aparisi en el seu llibre

el seu destí. La seua ànima és noble,

aconsegueixen matar alguns dels qui

Beniopa. Història d’un poble. Mirets,

però la fama i l’orgull poden més que

els han parat l’emboscada. Miret se’n

en canvi ja n’hi havia des del 1611.

el trellat. És un pròfug fora de la llei.

du mortalment ferit Miquel Escrivà al

Futures investigacions ens hauran

Però aconsegueix el perdó, a més de

monestir de Sant Jeroni, on encara

d’aclarir els dubtes que pengen

dues-centes monedes de plata, en

és a temps de rebre els sagraments i

sobre aquest personatge, certament

haver ell perseguit un altre bandoler

demanar perdó per tots els mals que

extraordinari i que ompli una pàgina

i lliurar-lo a la justícia. Ara per fi pot

havia fet en vida i és així com “a Dios

més del passat de Beniopa.

casar-se amb la “dama” en qüestió.

entregó su alma”. Tot massa bonic

S’està dos anys tranquil a casa, però,

perquè ens ho creguem al peu de la

una vegada més, la sang calenta

lletra.

MONOGRÀFIC literari

OCELLS QUE VENEN I VAN

Isabel Canet Ferrer · Escriptora Comença un nou any que abandona llums grises en la darrera

Criatures delicades que voldria retenir a les mans almenys un

hora del dia, com si pintara clarícies en un cel mandrós. Un temps

instant, per demanar-les el seu secret. Com s’ho fan per a volar?

del color del te se m’escampa al davant com un llençol acabat

El temps va amb ells, al darrere d’ells, seguint-los com la cua d’un

de planxar, sense arrugues, blanc de cotonina amb flaire de midó.

cometa.

Em demane què podria fer amb ell, si em fa pena fins i tot tocar-

Un bon dia fa massa fred i ja se n’han anat, quan torne del bon

lo. El voldria sempre així, immaculat, íntegre, intacte. Com voler la

temps ací estaran.

lluna o la llum de la estrellamés llunyana. Un desig sense cap ni

I amb ells, arribaran les Falles, la rialla, la gresca, la despertà, les

peus. La veritat és que el temps es desgasta tot sol sense aturar-se.

desfilades...

La meua voluntat de conservar-lo és vana.Mirada enrere, mirada

La primavera, els jocs i l’amor.

avant. Temps que ve i se’n va.

Les xiques es fan dones i sona la música i l’alegria torna a les

Carrers blancs de matí, bruns al migdia, grisos de cap-al-tard.

cases de Beniopa i els fallers ballen als carrers i arriba l’hora de la

Xiquetes de bolquers, adolescents de cabells llargs, dones amb

plantà.

sabates de taló, ancianes amb la bossa a la mà.

El monument resplendeix enmig de la plaça i tots el miren

Hivern, el foc de la llar, estiu, rialles vora el mar.

bocabadats.

Avui han portat l’home vell a soterrar.

Durant uns dies la festa és la reina del poble i els fallers la seua

La roda que no para de rodar.

cort.

M’agradaria saber què se n’ha fet d’aquell ocell que revolava al

Els somnis es fan realitat.

terrat.

I quan les flames s’ho emporten tot i la cendra vola més alt que els

Cada dia veig ocells que sobrevolen Beniopa, per dalt de les cases

mateixos ocells, un pessic de desengany despenja llàgrimes dels

i pel barranc.

fallers que saben que la festa s’ha acabat i que el temps passa

S’aturen als fils de la llum o a la barana dels balcons.

sempre, mai no deixa de passar. Per què no descansa el temps i

Al cap d’un instant ja no estan.

nosaltres descansaríem amb ell?

On hauran anat?

Desitjos sense cap ni peus, com agafar la lluna sobre la mar.

Les ales tan lleugeres com si foren àngels emplomats. I canten, piulen, refilen buscant menjar.

* Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2018

MONOGRÃ&#x20AC;FIC literari

MONOGRÀFIC literari

SACRIFICI I ESFORÇ Anònim

En primer lloc, definirem la paraula

Aquest acte d’abnegació o renúncia

sacrifici, la qual té un significat molt

voluntària, inspirat per un ideal o

ampli i està relacionada amb una

afecte, el somriure d’un xiquet, paga

altra paraula molt unida a ella,

amb escreix qualsevol sacrifici que es

esforç.

faça per ell.

Sacrifici és una noció que prové

El valor del sacrifici és aquell esforç

de la llengua llatina sacrificium i té

extraordinari per aconseguir un

diverses accepcions. Pot tractar-

benefici major, vencent els propis

se d’un homenatge o ofrena que

gustos, interessos i comoditats.

es realitza a una divinitat amb la

Encara que semble dràstic, el sacrifici

intenció de rendir-li tribut.

ens ajuda a superar moltes dificultats en la nostra vida i ens imprimeix un

La noció de sacrifici també s’utilitza

caràcter de compromís, perseverança,

per nombrar un gran esforç que

optimisme, superació i servici.

realitza una persona, ja siga per obtenir un objectiu, ajudar a un altra

El valor del sacrifici no significa

persona, etc. Sacrificar-se en aquest

sofriment i càstig, sinó una font de

sentit, pot implicar posar el risc la

creixement personal, de disciplina

pròpia vida o inclús entregar-la.

i esforç. Acostumar-se a la vida

En general, s’entén que el sacrifici és

còmoda, a esperar que tot ens “caiga

un camí per arribar a una meta. La

del cel”, a “agafar els mangos baixets”

persona que se sacrifica estudiant

ens fa un dany greu a la persona.

durant anys, per citar un exemple,

Cal acostumar-se a lluitar fort per

confia en graduar-se i obtenir un

conquerir i fer.

títol que li permetrà créixer a nivell professional i personal.

El valor del sacrifici també paga la pena sofrir-lo nosaltres mateixa.

MONOGRÀFIC literari

Podem ser millors, podem ser més

una persona s’imposa a si mateixa

disciplinats, podem lluir millor

per aconseguir o merèixer alguna

presentats. Podem llegir més,

cosa o per beneficiar a algú.

conquerir les nostres metes. Podem ser més optimistes, canviar la nostra

El contrari de fer un esforç, és la

forma de ser. Podem ser diferents a

deixadesa, la vaguetat, el desistir el

allò que hem sigut fins l’actualitat.

no saber lidiar amb les dificultats, que va a suposar realitzar-lo i la lluita que

A la fi, el valor del sacrifici és aquell

haurà de realitzar contra la mandra

esforç extraordinari per obtenir un

vital de fer l’esforç, la vergonya que

benefici major, vencent els propis

sent si els altres saben que s’esforça,

gustos, interessos i comoditats.

la deixadesa de retardar l’assumpte per a una altra ocasió. Així com la

Hem de tindre en ment que el sacrifici

falta d’entrega o compliment d’allò

- encara que sone dràstic el terme

que havia acordat amb ell mateixa

- és un valor molt important per

o amb altres persones, el desistir dels

superar-nos en la nostra vida, per la

beneficis que va a aconseguir, si fa

força que transmet el nostre caràcter.

l’esforç i sobretot d’enfrontar-se a la

Compromís, perseverança optimisme

covardia demostrada, per no voler

i servici són alguns dels valors que es

o no poder fer l’esforç necessari per

perfeccionen a un mateix temps, per

triomfar en la vida familiar, escolar,

això, el sacrifici no és un valor que

laboral o social.

suggerisca sofriment i càstig, sinó una font de creixement personal.

L’esperit del sacrifici no s’aconsegueix amb bones intencions, es

La paraula esforç té una estreta

desenvolupa fent esforços menuts.

relació amb la paraula sacrifici, amb

Tot allò que paga la pena, requereix

el seu significat : acció o treball que

de sacrifici, doncs voler trobar camins

MONOGRÀFIC literari

fàcils per a tot, solament existeix en la ment de persones amb poques

L’amor de mare no s’esgota. Pot que es canse de lluitar amb la prepotència

aspiracions. Qui viu del valor del

infantil però, l’efecte mai decau.

sacrifici, va per un camí de constant

El sentiment sembla inesgotable.

superació, fent el bé allà on s’hi trobe. Sens dubte, la persona que des de la

L’amor de mare no mesura

infantessa ens demostra el valor que

conseqüències. És incondicional per

té la dedicació, l’esforç i el sacrifici és

definició, i no espera retribucions.

la nostra mare.

Donarien la vida sense pensar-ho i

Encara que ella mai ens demanarà un

prefereixen el dolor propi al dels fills.

agraïment a canvi, nosaltres sabem tot el que fa pels seus fills i es mereix un reconeixement.

El vertader amor de mare mai deserta; al contrari, el fill necessitat, el preocupat, el malalt és a qui més s’atén.

L’amor de mare és distint als altres amors: no coneix la traïció, i mai fereix

L’amor de mare està dissenyat per a

intencionadament.

que la vida perdure. Som l’espècie que més cures necessitem per sobreviure

L’amor de mare és universal i

i que més demora en tornar-se

inalterable. Pot que hi haja una

autosuficient.

diferència en la forma, però l’essència es manté. L’amor de mare posseeix la facultat de multiplicar-se sense perdre força.

També cal destacar la importància i

No baixa amb el nombre de fills,

dedicació que té el pare. El sacrifici i

augmenta, creix, i es rega en cadascun dels seus fills.

l’esforç pels seus fills.

MONOGRÀFIC literari

“És més fàcil construir a un fill fort que reparar un home trencat”

Papà, t’ admire molt encara que no t’ho diga sempre. Eres eixe home ferm que m’ha

El pare és una de les figures base

ensenyat a mirar sense por,

de les famílies. La família és una

amb el teu exemple de treballador

societat menuda que es forma de la

constant

unió del pare i la mare. Ambdós són

he aprés que la vida no és fàcil,

les primeres figures de l’afecció del

que la felicitat va fent-se a mida

xiquet, i per tant, la seua influència

que amb dedicació em propose metes

és determinant en el seu creixement. Tant el pare, com la mare seran les primeres figures, masculina i femenina respectivament, sobre les que el xiquet i la xiqueta formen els seus models d’home i dona. El paper del pare és fonamental en l’educació, creixement i en la formació de la personalitat dels més menuts. Per això, el valor del sacrifici del pare és també aquell esforç extraordinari per obtenir un benefici major, vencent els propis gustos, interessos i comoditats.

i les compleix encara que trobe obstacles en el camí.

MONOGRÀFIC literari

Sonmi d’una xiqueta

Diana Morant · Alcaldessa de Gandia Quan era menuda, veia a l’alcaldessa

i a la botiga on em compre la roba.

Pepa Frau i volia ser com ella.

Inclús quan estic de vacances, sóc

L’admirava moltíssim. La veia assistir

alcaldessa. Així és i així ha de ser.

a actes importants amb les seues millors gales, eixia en la televisió

Però vull fer un matís: una alcaldessa

sempre amb un somriure i pel carrer

també és persona i no ha de deixar

sempre presentava bona cara.

mai de ser-ho. Una alcaldessa ha

Dècades després, i com que la vida

de tindre temps per a la família i els

és de vegades capritxosa, m’he vist jo

amics, perquè si la teua gent no pot

ocupant el lloc en què estava Pepa:

comptar amb tu, tal vegada deixes de

en l’Alcaldia.

ser el bon polític que hauries de ser. A mi, per exemple, no hi ha res més que

Aleshores pensava que un alcalde o

em carregue les piles que el somriure

alcaldessa tenia una vida de conte

que em regala la meua nebodeta de

de fades, però una vegada estàs

dos anyets quan viatge a Madrid per

exercint les teues funcions te n’adones

a veure-la. Amb això, sóc feliç i ja em

que darrere d’este món hi ha una

puc enfrontar al pitjor dels goliats.

tasca complexa, però que al mateix temps també és una oportunitat

Una alcaldessa no entén d’horaris ni

immillorable per a redescobrir la teua

tampoc de dies festius, atès que en

ciutat.

qualsevol moment pot sorgir algun problema. Després de les reunions

Sóc alcaldessa les 24 hores del

del matí, de realitzar les gestions

dia, els 365 dies de l’any. No sols al

pertinents i de prendre decisions, a la

despatx de l’ajuntament, sinó en

vesprada estic donant suport amb

qualsevol lloc: a la platja, al metge,

tota la força del món a les nombroses

al supermercat, a la perruqueria, al

activitats socials, culturals, esportives

bar on em faig la infusió, a la llibreria

o de caràcter empresarial que

MONOGRÀFIC literari

organitzen els diferents col·lectius i

representant pública, de sobte,

I si perquè es complisca esta meta

associacions de la ciutat. M’encanta

descobreixes en profunditat la ciutat i

que m’he proposat, juntament amb

comprovar que Gandia té molta

coneixes en persona els ciutadans.

la resta de l’equip de govern, he de

vida social i que és una localitat molt

sacrificar-me, benvingut sacrifici. Ara

activa. I entre una cosa i l’altra, són

Sincerament, jo mai m’havia imaginat

bé, com deia abans, sense renunciar

molts els ciutadans que em paren pel

que seria alcaldessa de la ciutat en

mai al somriure de la meua nebodeta

carrer per preguntar-me inquietuds,

la qual vaig nàixer fa 37 anys. Quan

de dos anys que viu a Madrid.

traslladar-me algun problema o

vaig acabar els estudis d’Enginyera

aportar suggeriments. Jo sempre

de Telecomunicacions, vaig treballar

prenc nota de tot.

en una enginyeria i em va sorgir l’oportunitat per a formar part d’un

-“Senyora alcaldessa, quan podareu

partit polític. Va ser el 2011. Aleshores,

els arbres del meu carrer?”

vaig decidir entrar en política,

-“Diana, les voreres del lloc on visc

perquè crec que puc aportar-hi una

necessiten reparació”.

mirada diferent. Uns anys després

-“Alcaldessa, què fareu per millorar el

sóc alcaldessa perquè, com va fer

servei de bicicletes?”

Pepa al seu moment, vull resoldre els

-“Moltes gràcies, Diana, perquè

problemes de les persones.

ja hem cobrat el deute que arrossegàvem amb l’Ajuntament”.

Des del minut u de la meua

-“Que bé que este estiu hem pogut

investidura, ja fa més de dos anys,

anar a Eivissa amb el vaixell!”.

vaig aprendre que la meua vida era

-“Quan tindrem l’Escola de Música a

la dels ciutadans. En eixe moment,

la Quadra de Beniopa?”.

vaig adquirir un ferm compromís amb els veïns i veïnes de Gandia: millorar

La veritat és que tindre l’agenda

el seu benestar i que la nostra ciutat

ocupada moltes vegades és

prospere. De fet, eixa és la part més

un privilegi, perquè quan eres

meravellosa de la política.

Cartell anunciador de les Falles de Gandia 2018

sara sanvĂctor beneyto Âˇ Nuria llopis carrasco Falleres Majors de Gandia

CĂ rrecs majors

Paco naix en gener de l’any de la “gelà”. (1957) És el major de tres germans, està casat amb Mª Jose i té dos fills, Carlos i Marcela. La seua passió, a banda de les Falles, és la bicicleta, però una operació el va deixar fora de les pistes i per tal motiu ja ronda els 90 kilets... Paco ha estat Delegat de festes de la FdF de Gandia del 2006 al 2011. President de la comissió de Beniopa els anys 1997, 1998, 1999, 2000 i 2001. També al 2017 i 2018. A més, ha sigut secretari de la falla els anys 1995 i 1996. També ha sigut tresorer l’any 1992. Està en possessió del gesmil d’or de la FdF 2007 i la insígnia d’or de Beniopa 2008

pACO Bou ortolรก President

El nostre mantenidor naix un 24 d’octubre de 1976, sent el menut de dos germans. Estudià al col·legi Joan Martorell, i malgrat ser la seua passió la professió de militar, entrà a treballar en la empresa familiar fins l’actualitat. Li encanta cuidar-se i fer esport, tal cosa li ha portat a sofrir algun succés inesperat. Juan és una persona molt estimada en la nostra comissió. El caracteritza la seua simpatia i la paraula amistat. És un treballador incansable pel nostre poble, del qual confessa ser un enamorat. És, també, un apassionat de nostres festes patronals, presidint des dels seus inicis la festa de la Mare de Déu dels Desemparats. Ha estat faller des de xicotet en la nostra comissió. De major va ser tresorer els anys 2009, 2010 i 2011, treballant pels beniopers de valent. Sempre està disposat a col·laborar i per tots es coneguda la seua vessant més compromesa i solidària.

Juan paris aleixit Mantenidor

Has sigut fallera abans i ara padrina han nomenat. a qui li agrada i molt cuinar. I com la bunyolera repentinada i ben neta que fa els bunyols amb dolçor i molta passió, així tu elaboraràs, amb compromís i responsabilitat, un ambient ben festiu quan la Beniopa fallera acoloriu.

Laura Bravo Alemany Padrina

Com l’artista faller que celebra la vida amb cada obra, tu també viuràs l’art en el teu regnat. Vestida de Reina, seràs un paisatge de matisos, de tonalitats, ple de llums i de colors. Blanca, seràs la millor!

Blanca García Lorente Reina de l’art

Bella flor de taronger, tu serĂ s la protectora del nostre vers. No deixarem de mirar-te i olorar el murmuri de la paraula que escamparĂ s, des de la Falla de Beniopa, a la Nit de la CremĂ .

Sandra PÃ©rez Xaixo Reina de la poesia

Rocío, vius amb la màgia de la festa tot allò que la teua falla manifesta, dea de la plantá a la Cremà. L’ esclat faller de la primavera proclamaràs amb la teua figura bella i refrescant

RocĂo Cano Romero Reina de la festa

Ets la protagonista de la Nit de Sant Josep. Soroll de la festa, estel de llum mĂ gic, alliberador de sentiments i emocions, purificador. Sandra, al caliu del foc serĂ s el seu millor tresor.

Sandra Sabater CĂscar Reina del foc

Maite, passes l’any fent plans i al calendari vas marcant l’arribada del mes de març. El teu somni ja és real: Reina de la falla de la teua Beniopa natal. Els fallers i les falleres t’obriran el pas, i al ritme de la música i del seu compàs, estimaràs la plantà, la despertà, la mascletà, l’ofrena de flors i els focs artificials. Maite, que tingues sort en el teu regnat. Has de saber que hui sentim amb molt d’orgull el nostre cor ple de tu.

Maite Creix MartĂ Reina de la falla

CĂ rrecs infantils

Aleix Bañuls Carbó Fillolet

Gonzalo de los Santos Juanes Romera Fillolet

Estimada Laura, quina il·lusió més esperada! Per fi ha arribat l’hora del teu regnat. Elegant i senyorial, sembles la gran dama de la dansa clàssica i en el moment present, la reina Infantil de la nostra falla. Amb el teu somriure franc a tots ens captivaràs, quan xafes els carrers per anar a la despertà. Laura, gràcies pel regal, de a Beniopa, representar. Eixirà tot genial, ja voràs.

Laura Pellicer Suรกrez Reina de la falla infantil

100

101

102

Monument major

103

104

Lema: Quin sacrifici! Artista: Palacio i Serra autor explicació: JESUS GARCIA CÁNOVES IL·LUSTRACIONS: SILVIA cano herrera

105

EXPLICACIÓ major

introducció Quin sacrifici!

Quin sacrifici!

Ser el president del govern espanyol

Haver aconseguit ser president de les falles

havent de prendre grans decisions,

per poder gaudir de les seues activitats i festa,

alguns diuen que sóc un carquinyol

i quan tot en l’executiva i en mi eren rialles

i que em faig “caca” als pantalons.

ens cauen problemes com en una tempesta.

Quin sacrifici!

Ostentar el digne càrrec d’alcaldessa

Poder formar part del Consell de Participació

reconeguda com la màxima autoritat,

dels ciutadans que representen a tot el veïnat,

encara que altres amb molta mestressa

i adornar-nos que no fan cas de nostra opinió

són els que manen de bona veritat.

ni es porta a terme pels polítics res del pactat.

106

EXPLICACIÓ major

Quin sacrifici!

Deixar-te la pell treballant per una ONG solidària

Passar-te un grapat d’anys estudiant periodisme

llevant les hores dels moments d’oci i familiars,

i després d’aconseguir el títol buscar-te treball,

i llegir constantment en la nostra premsa diària

adonant-te que no es té en compte el professionalisme

que hi ha gent enriquint-se fent actes irregulars.

obligant-te a fer un programa més coent que un all.

Quin sacrifici!

Tenir una de les millors platges d’Europa

Ser faller en tota regla d’una comissió gandiana

però que no està funcionant igual tot l’any,

deixant-te la pell i les hores escrivint l’explicació,

perquè la desestacionalitzem ens donen estopa

i quan preguntes “què tal?” et contesten amb desgana

i per fi trobem la solució treballant amb afany.

que no han tingut temps de llegir ni un sols rengló.

107

EXPLICACIÓ major

EL BRUIXOT, UN SACRIFICADOR? RELACIÓ

En el cadafal un bruixot amb una copa de cava a la mà, uns veuen significat que està sempre de celebracions amb els amiguets, i altres que està fent conjurs miraculosos per curar, enamorar o altres coses. El que sí que veiem clar és que dins la copa hi ha un personatge, eixe que sempre es troba en tots els fregats, per ací diuen que s’anomena alguna cosa així com a ciri, vela, espelma... Amb l’altra mà està acaronant el cap d’un guepard de considerables dimensions que és qui el protegeix (hehehe, això diu ell) en totes les perilloses ocasions, més bé pareix que com es torbe li “arrearà” un mos que el deixarà sense la vara de manament de bruixot major de la tribu, o de bruixota, que les dones també poden representar dit càrrec, no faltaria més!

108

EXPLICACIÓ major

EXPLICACIÓ Enmig del cadafal un bruixot brindant amb una copa de cava, s’acaba de fotre un gran cuixot encara veus com li cau la bava. Ha sigut elegit com a cap el xicot ara tot el que passe li bufa la fava, qui no l’obeisca s’emportarà carxot, i a més l’enviarà a picar grava.

Qualsevol semblant a les eleccions espanyoles

no té res a veure, açò que et conte són troles.

És costum en la tribu aquesta tindre com a cap el bruixot millor. Com a potestat dirà quan és festa que per això és un esser superior. Per reconéixer-lo portarà cresta sent negre i blanc el seu color, per on vaja el saludarà la resta tocant la corneta i el tambor.

Home! Per ací hi ha qui porta vara de manament

i per on passa el saluden xiulant-li constantment.

109

EXPLICACIÓ major

Cada tribu per menuda que siga té un bruixot dient-li què ha de fer, es passa el dia clavat a la botiga mesclant brosses en un morter. També posa alguna bonyiga dels actes diaris del seu saber, amb els seus ajudants intriga per no perdre mai el poder.

Això dels ajudants ara també ho he escoltat

encara que com assessors els han anomenat.

Els veïns li demanen ajuda per solucionar problemes, bé per una qüestió menuda, o bé per uns greus dilemes. El bruixot la mirada muda i aplica ungüents i cremes, també et pot donar beguda o utilitza altres estratagemes.

Igual dona que siga bruixota que bruixot

per donar solucions fan prou el borinot.

110

EXPLICACIÓ major

Pobres persones que sacrifiquen el seu temps i el de la família, a la tribu totalment es dediquen treballant en la festa i la vigília. Un fum de documents certifiquen patint el mal de la bibliofília, de tant de sacrifici els pronostiquen una predisposició a la hemofília.

Les hemorràgies són per ajudar a la gent plana

o de satisfacció per fer allò que li ve en gana?

111

EXPLICACIÓ major

DEESSA O SACRIFICADA RELACIÓ

A la dreta del cadafal està la deessa de la tribu, de l’alqueria, de l’aldea, del poble, de la ciutat, del país, del continent...bo, d’on siga, però deessa. Està lligada al tòtem dels suplicis, que acaba amb un cap del bruixot (qui en certes ocasions és qui governa de veritat, fent conjurs i altres magarrufes; al·legòricament podíem dir que podria representar al partit que diu que l’ajuda, però si fa allò que ell vol; també podria ser el partit de l’oposició en el govern municipal, o també podria ser... el que tu vulgues, utilitza la imaginació com els fallers i veuràs com pot ser qualsevol); rodejant a la deessa hi ha dues serps, porten al pit els logos d’aquells que l’ajuden a governar, els de la seua mà dreta i la seua mà esquerre.

112

EXPLICACIÓ major

EXPLICACIÓ Lligada al tòtem del sacrifici trobem a una joveneta deessa sense demostrar cap desfici, des de la més tendra infantessa somniava ostentar el major honor de ser de tots la gran mestressa.

Havia admirat al seu predecessor assistint amb les millors gales als actes de més gran lluentor.

També quan menjava cigales en representació del poble, o quan al “tan-tan” tocava nadales.

Uns anys després el poblat, per capritxos de la vida com a deessa l’ havia triat.

113

EXPLICACIÓ major

En el moment de ser envestida

-“Demà pel matí busqueu-me un buit per anar al dentista”

pensà ella molt contenta

-“Impossible, venen a demanar subvencions per una revista”

tindre el tracte de margarida. -“Vaig a eixir un moment a la cafeteria” La taparien en cas de turmenta

-“No pot ser, estan esperant els veïns de la rodalia”

perquè visqués feliçment sense cap d’impedimenta,

-“Aquesta vesprada aniré a la sabateria” -“Has d’ inaugurar una llibreria”

dos guardians tindria diàriament assessorant-la de quasi tot

-“Poseu al pressupost l’arreglament del parc vell”

el referent al seu manament.

-“No pot ser si no ho vota el Consell”

Pel matí a representar el paperot

-“Hem de complir les promeses de les electorals”

somrient a les visites diàries

-“Hi ha altres despeses capitals”

més que foren d’un tararot, I aquella que volia ser deessa activitats socials tumultuàries.

ara s’ho està replantejant,

Per la vesprada organitzades,

mirant si pot agafar una travessa.

per associacions estatutàries. Doncs com la vida va passant no sap si ella és la que mana o en realitat la estan sacrificant

114

EXPLICACIÓ major

CONSELL DE PARTICIPACIÓ ...QUÈ? RELACIÓ

Tres “tikis” (Tiki és el nom que es dóna en les cultures de la Polinèsia central a les escultures de gran format amb forma humana que serveixen per delimitar llocs sagrats), un porta la mans tapant-li els ulls, a altre li tapen les orelles i a l’últim la boca. A aquestes escultures no les deixen veure, ni escoltar, ni se’ls té en compte allò que diuen. Tindran alguna cosa que veure amb el Consell de Participació Ciutadana gandià? Darrere, penjades en un tronc d’arbre, com si foren fulles, els articles de la carta de participació ciutadana, amb les promeses que els fan els polítics i les quals mai veuen la llum.

115

EXPLICACIÓ major

EXPLICACIÓ TÍTOL PRELIMINAR. CAPÍTOL ÚNIC. DISPOSICIONS GENERALS L’objecte d’aquesta Carta és la regulació de les normes i procediments de participació referents als mitjans i formes, que tindran per participar veïns i entitats ciutadanes gandianes en la gestió diària municipal i en tot el què ens vinga en ganes. L’àmbit de participació de la Carta s’estén a tot el terme municipal incloent habitants empadronats sempre que es porten com cal. També les entitats ciutadanes que tinguen ací l’adreça social, considerant associacions, juntes i les inscrites al registre general.

116

EXPLICACIÓ major

TÍTOL PRIMER. ESTATUT DEL VEÍ DRETS I DEURES El veí té dret a la informació

referent a peticions i reclamacions

de tot allò que es faça a Gandia,

efectuades sense cap afany.

per això funcionarà una oficina

Farà còpies i certificacions

la qual estarà oberta de nit i de dia.

acreditatives de tots els acords,

Oficina Municipal d’Informació

així com la consulta d’arxius

i Recolzament a les Associacions,

i registres envoltats com records.

que d’ara en davant s’anomenarà

Les funcions seran tan variades

OMIRA per acurtar apel·lacions.

que necessitarà molts funcionaris

Informarà al ciutadà de finalitat,

treballant a destall tota la jornada

competències i funcionament

sense tenir festa en els calendaris.

dels diversos òrgans i serveis

Mentre trobem a dites persones

dependents de l’Ajuntament.

en la breu plantilla municipal

Efectuarà un informe públic

es quedarà en suspens l’ordre

durant primer trimestre any,

sense cap efecte institucional.

117

EXPLICACIÓ major

DRET DE PETICIÓ

TÍTOL SEGON. DE LES ENTITATS CIUTADANES DRETS I DEURES

Tota persona natural o jurídica

Les associacions i altres entitats

siga quina siga la nacionalitat,

ciutadanes s’hauran d’inscriure

podrà exercir el dret de petició

en els registres municipals,

individualment o en un grapat.

de manera voluntària i lliure.

Per exercir aquest dret de petició

Com associacions inscrites

es tindrà en compte el disposat

fruiran dels drets corresponents

en la Llei Orgànica del dos mil,

d’acord amb la normativa

acatant tot el que allí està regulat,

i els seus polítics pensaments.

aleshores no fa falta posar l’article

Si qui mana és roget

en aquesta Carta de participació

al consistori municipal

ja que hem de consultar la Llei

les d’esquerre cobraran,

sense donar-nos cap altra opció.

no així si el manador és blavet.

118

EXPLICACIÓ major

DEL REGISTRE MUNICIPAL D’ASSOCIACIONS I ENTITATS CIUTADANES L’Ajuntament es compromet

Les associacions aportaran les dades

a crear un Registre Municipal

que interessen per a ser inscrites

d’Associacions i d’Entitats

com els estatuts, adreça social, pressupost

que siguen de caràcter públic local.

i si tenen local, marcades les fites,

Els drets reconeguts a les associacions

l’incompliment d’aquestes obligacions

per a la defensa dels seus interessos

comportarà la segura possibilitat

només podran exercir-se per aquelles

que l’Ajuntament done de baixa

que facen tots els legals processos.

a l’associació que al deure ha faltat.

El Registre Municipal d’Associacions

Si es porten bé complint els deures

té per objecte permetre a l’Ajuntament

tindran dret a proposar representants

conéixer el nombre d’entitats del municipi

en el consell d’administració

i si estan compromeses amb ell políticament.

de patronats i empreses importants.

119

EXPLICACIÓ major

TÍTOL TERCER.

TÍTOL QUART.

LA INICIATIVA CIUTADANA

LA CONSULTA POPULAR

La iniciativa ciutadana és aquella

L’alcalde d’acord amb el Ple

forma de participació mitjançant

i amb l’autorització del Govern

la qual qualsevol persona física

podrà sotmetre a consulta popular

o jurídica pot anar sol·licitant.

assumptes d’interès intern,

Pot sol·licitar una activitat

siguen de competència pròpia

de competència municipal

i de caràcter sols local

i que siga d’interès públic

d’especial rellevància

a més d’importància local.

menys els de la Hisenda Local.

L’altra cosa és que li siga

Això de l’àrea econòmica

aprovada pel consistori

no està fet de mala fe,

ja què normalment no fan cas

sinò per no produir maldecaps

deixant-la sobre l’escriptori.

al ciutadà amb tant de pagaré.

120

EXPLICACIÓ major

TÍTOL CINQUÉ.

TÍTOL SISÉ. LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

L’AUDIÈNCIA PÚBLICA

EN ELS ÒRGANS DE GOVERN MUNICIPALS

L’Ajuntament assumeix l’obligació

Amb la finalitat de desenvolupar

d’establir la normativa adient

els objectius de participació

amb el consens dels caps veïnals

es constituirà el C P Ciutadana

per fer el seu desenvolupament.

òrgan màxim de coordinació.

Per a dur a terme la materialització

Aquest Consell tindrà atribucions

del dret d’audiència pública

de coordinar, debatre i proposar,

es fixarà la reglamentació corresponent

reunint-se una vegada al trimestre

abans de proclamar la república.

sempre que se’l vulga convocar.

121

EXPLICACIÓ major

TÍTOL SETÉ. DE LES JUNTES MUNICIPALS DE DISTRICTE El Ple de l’Ajuntament podrà acordar la creació de juntes municipals de districte, òrgans territorials de gestió desconcentrada on es podrà resoldre qualsevol conflicte. La Presidència de la J M Districte serà exercida pel regidor delegat a proposta, clar està, de l’Alcaldia fent sempre el què li han manat. El representant dels altres partits junt als dels moviments veïnals i els elegits entre les associacions callaran escoltaran sent molt formals. Els acords s’adoptaran per majoria simple dels membres presents menys quan el president crega que estan aprovant desgavellaments, siga quin siga el resultat decidirà el vot de qualitat que té el president de la Junta per l’alcalde anomenat.

122

EXPLICACIÓ major

TÍTOL ..... DEL DEFENSOR DEL CIUTADÀ

El Defensor del Ciutadà

DISPOSICIONS ADDICIONALS

és una institució amb la missió

En allò no previst en aquesta Carta

de vetlar pels drets dels ciutadans

hom s’atindrà al que disposen

de cara a l’Administració,

els regidors del govern municipal

podrà supervisar l’activitat

i no els que a ell s’oposen,

dels adscrites a un servei municipal.

el procediment de revisió

Sempre que no se’n passe

de la C de P Ciutadana

i no siga amb el govern deslleial,

s’ajustarà al que ara dic:

per poder ser elegit defensor

“Faré allò em ve en gana”.

ha de posseir nacionalitat espanyola, ser veí del municipi pixaví

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

a més d’haver passat per l’escola,

Des de la data d’entrada en vigor

conéixer la problemàtica

d’aquesta Carta que teniu a les mans,

del municipi de Gandia

queden derogades totes les disposicions,

i cobrant un sou meridià

reglaments, ordenances i plans.

d’acord amb la categoria. DISPOSICIÓ FINAL Aquesta Carta entrarà en vigor a la seua publicació en el B O P, i es tramitarà més ràpid que va un cavall al galop.

123

EXPLICACIÓ major

LES FALLES...... FESTA O SACRIFICI RELACIÓ

Telmo, flamant president de la federació fallera, ja no sap quin sacrifici fer damunt l’altar per acontentar als deus fallers (per recordar-ne alguns als qui dediquem nostre temps i diners: déu del foc, déu de la pólvora, déu de la música, déu de la poesia, déu de la sàtira, déu de l’ingeni, déu de la gràcia, déu de la literatura d’espardenya, déu de la disfressa, déu de la paella, déu de la fideuà, déu del monument de suro, déu de la plantà, deu de la Crida, déu ...meu...un fum més), i que ens ajuden per finalitzar l’exercici, ja que els deus sangoneres estan deixant netes les arques de la Federació ( i per recordar alguns deus sangoneres: déu de l’Sgae, déu del deute del museu, déu dels judicis del personal, déu de l’Ibi municipal, déu de la subvenció amagada, déu del manteniment del museu, déu dels patrocinadors desapareguts, déu de la mare que els ha pa... i alguns altres deus menors). Dos borregos amb jupetí faller estan fugint del seu costat per no rebre instruccions per fer més sacrificis dels que ja tenen tot l’any (i quins sacrificis fan els pobres borreguets fallers?, home els de sempre: Monuments, Festival Musical Infantil, cavalcades, carrosses, comparses, llibret, curtmetratges, emissió, informatiu, loteria, rifes, presentació, proclamació, nit de Sant Joan, demanà, concursos diferents, campionats de jocs, campanyes solidàries, bandes de música, discomòbils, orquestres, vestits, pentinats, i ... “paaaaaaaaaaara” que avorreix tan de rotllo).

124

EXPLICACIÓ major

EXPLICACIÓ Davant d’un altar maia

Tots els deus col·locats

tenim al bruixot major

els tenen a l’oposició

que sense cap tremolor

llevant-los el bon torró

esclafa una bona papaia

i deixant-los endeutats

com si fos xufa d’Alboraia.

per pagaments atraçats.

No té res més a oferir

Ara demana l’Sgae musical

per a poder-se lluir

un pagament demencial,

davant deus del seu voler

al·legant un antic rebut

que amb esperit sorneguer

que es deu com a tribut

sembla que el volen punir.

des de temps immemorial.

Últimament no li n’ix una

L’Ajuntament puja al carro

tot són bacs i rebolcons

demanant la contribució

el que peguen ell i xicons,

del local museu per afecció,

que constitueixen la comuna

quan bé sap el samarró

d’una federació sense fortuna.

que és seu el llobarro.

No ens referim a la festa

No es queda darrere el personal

on estan sempre dalt la cresta

demanant “finiquito” del jornal

sinó a la part econòmica

per fer a la Fede alguna tasca

on ja és una cosa còmica

traient llenya de la carrasca

estar sempre de tempesta.

per acabar contracte temporal.

125

EXPLICACIÓ major

A tot això se li suma la recessió

Ja sacrifica prou la butxaca

que estem patint els espanyols

amb els actes propis de falla

quedant-nos sense caragols,

per poder cremar borrumballa

per poder fer col·laboració

a més de donar al veí matraca

Com abans fèiem a la Federació,

que col·labora amb fullaraca.

Ja hi queden pocs patrocinadors

Hui en dia ser faller comporta

dels nostres actes apadrinadors

anar demanant de porta en porta,

havent d’ utilitzar els cacaus

arreplegant l’estoreta velleta

trets amb treballats d’esclaus

i alguna picant xerradeta

per deixar contents als espectadors.

a més d’algun fruit de l’horta.

I com el faller veu on va a parar

Això del fruit hortolà

fuig de l’altar dels sacrificis

segur que carabassa serà!

més ràpid que anant en “bicis” perquè sap que et volen dessucar per poder tots els actes pagar. No són uns borregos pasquals ni animals purs i virginals per oferir als deus sangoneres degollats per mans carnisseres solucionant els econòmics mals.

126

EXPLICACIÓ major

A QUI CORRESPONGA, SACRIFICI PERIODÍSTIC? RELACIÓ

La taula d’una redacció periodística de la turística Hawaii amb el seu telèfon, asseguda en ella una periodista molt coneguda a Gandia, Puri, atenent les cridades. Darrere un panel amb un fum de pantalles de televisors emetent notícies actuals de la ciutat i la comarca. Ten Venc 7. Un cartell amb la recopilació de les preguntes més importants i un altre amb la contestació que els han donat als radiooients.

127

EXPLICACIÓ major

A més de les xarxes socials

També hi ha més d’un ajuntament

hi ha notícies periodístiques,

que alimenta als mitjans de casa,

pateixen dels mateixos mals

espera un afalagador tractament

a causa de postures polítiques.

i que al contrari passe per l’espasa.

La política mana en la societat actual

Les propagandes dels actes municipals

creant addictes de forma professional.

utilitzen com a pagament els pardals.

A les xarxes trobem afiliats

Comprenem que a les xarxes

i també als simpatitzants,

es faça abundant i variat teatrot,

escrivint com desesperats

ja que per omplir les barxes

textos coents i bel·ligerants.

hi ha molta gent fent el borinot.

Ataquen tot el que pel voltant es mou

No hi ha cap pescant sense hamet

i que siga o no veritat els bufa un ou.

el que més i el que menys vol l’euret.

Per ondes, premsa o televisió

També comprenem que per feina

ix allò que al director l’interessa,

treballe del que siga el periodista,

tot depén de qui fa la manutenció

que guarde els ideals a la beina

amollant els euros amb més pressa.

i que canvie jaqueta quan es vista.

Cada partit polític té uns mitjans afins

Encara que escolten moltes animalades

que defensaran fins la mort als padrins.

han de tindre les boques tancades.

128

EXPLICACIÓ major

Programes trobem per tot arreu amb transfons de temes polítics, si teniu una estona i es fixeu veureu que alguns són ja mítics.

En trobareu en premsa, radio i TV nacional

a més d’alguns en els mitjans de caire local.

A la falla d’enguany un exemple en una escena hem representat, la gent volem que contemple amb llibertat què hauria contestat.

El periodista fa un gran sacrifici havent de callar

més d’una vegada la llengua s’ha de mossegar.

El programa va nàixer amb bon fi fins que la política se l’apropià, ara més bé sembla un gran polvorí enfrontant en guerra al parroquià.

A més, el fan a migdia quan comences a dinar

pegant-li mal a més d’un, pel que acaba d’escoltar.

129

EXPLICACIÓ major

TURISME AL PARADIS. S’HA ACABAT EL SACRIFICI RELACIÓ

D’una gran roca mana una font que alimenta un ullal amb abundant aigua en la qual naden animalets entre la flora: granotes, flors de nenúfars, flamencs, senill, borró ...un cartell explica que és “zona de marjal protegida”, i és que als concejals actuals els ha pegat per l’ecologia, la didàctica i la cultura, i com tots volen el seu “monument de glòria” els trobes inventant coses per inaugurar. Al costat de l’ullal, una barraca hawaiana amb un cartell a la façana que diu: “banc la tintoreria”, i davant un pergamí amb el decret d’alcaldia explicant que l’Ajuntament ha trobat la solució per desestacionalitzar la platja, convertir-la en paradís fiscal, a partir d’ara Gandia s’agermanarà amb els països què estan considerats com ella “un paradís fiscal” i així ho diu un gran cartell a l’entrada de la ciutat. Un personatge de la raça negra està estenent diners en un fil lligat entre dos postes, baix un pot de pintura blanca i un pinzell (No em digues que està blanquejant-los!). En diversos llocs de l’escena trobem plaques commemoratives de les “inauguracions” (de l’ullal, del parc temàtic, de l’escola de la natura, del banc, dels agermanaments, dels nous llocs de treball,..) amb l’escut de l’ajuntament, text de la commemoració i foto del regidor escaient (Això té a veure amb les inauguracions anomenades al principi). I qui està celebrant aquest canvi de la platja pixavina? Qui esta celebrant la desestacionalització de la platja convertint-la en paradís fiscal? Doncs sí, els quatre portantveus de l’ajuntament, vestits de hawaians per suposat, a saber: Victor Soler escorxant una botella cava, Lorena, Diana i Ciro.

130

EXPLICACIÓ major

Si pegues una volteta

Qui ha inaugurat un banc

per la marjal gandiana

fitant entre el club tenista

veuràs més d’una plaqueta,

i el bosc de bonic pollanc,

trobaràs escrita la historieta

banc d’impostos franc

de l’autor de la filigrana.

inaugurat amb molta vista.

De qui neteja l’ullal

A més s’inauguren llocs

omplint-lo de flora

de treballs ben remunerats

i de la fauna local,

sense trampes ni equivocs,

recupera animal de corral

com si collires albercocs

com la gallina ponedora.

estens diners blanquejats.

Aprofitant tant d’animal

Un cartell d’agermanaments

que pul·lula pels voltants

apareix a l’entrada de Gandia

de l’ullal net com manual,

ple de països independents.

inaugura un aula colossal

Ningú té els comptes transparents

per gaudiment d’estudiants.

ni declara els bens fent pilleria.

131

EXPLICACIÓ major

Cal deixar ben clar

Per fi han trobat la solució

que aquestes inauguracions

per la platja desestacionaltzar,

s’han pogut immortalitzar,

a Gandia van a independitzar

perquè Ciro les va aprovar

convertint-la en una nació.

en unes llargues reunions. El plenari unànime va acordar També en elles llegirà

ser paradís fiscal en votació,

qui es pare una estona

una banca de franca imposició

davant cartell hortolà,

per tot arreu van a proclamar.

que amb l’oposició contà d’un PP fora de la poltrona.

Una botella de cava valencià destapà Victor per confirmar

Davant la barraca banc

que ho accepta com a germà.

trobes un grup de polítics asseguts en un tapet blanc,

A Diana a l’ull va anar a parar,

celebren que sense entrebanc

a Lorena el tap en el cap rebotà

han aplegat a acords mítics.

parant en Ciro, qui se’l va tragar.

132

EXPLICACIÓ major

BUNYOLERES SENSE FRONTERES, SACRIFICI PER ALABAR RELACIÓ

Una parada de bunyols amb una dona treballant de calent, una safata amb la pasta recent feta, una perola plena d’oli bullint, i una escorredora plena de bunyols fets. Eixe és el treball setmanal per traure uns euros que serviran per donar la felicitat culinària a molts necessitats. Al front Reme. Davant una xiqueta comprant-ne una dotzena i a terra, mig gitat, un xiquet que ja està provant la qualitat dels bunyols calentets. Però què és això? del clavegueram ix una rata que va aprofitant-se del treball de les bunyoleres i es fa amb alguns bunyols, i baix, al clavegueram, unes altres rates acumulant tot allò que poden furtar.

133

EXPLICACIÓ major

En aquesta escena destaquem

Exemples hi ha per tot arreu

el sacrifici de gent que alabem,

d’aquells que treballen donant el lleu,

persones que dediquen el temps

però nosaltres ens anem a centrar

a ajudar als que passen necessitats

en un grup gandià de solera,

oblidant els propis passatemps

que diàriament solen treballar

per dedicar-se als més necessitats.

per donar al pobre , plat de cullera.

També mencionem de refiló

Les posem dalt d’una cimera

a aquells que viuen al albelló,

a les bunyoleres sense frontera,

rates de clavegueram que aprofiten

per rendir-les gran homenatge

el treball de persones de valia

farem el ninot de l’exposició

i quan poden els euros despisten

representant qui porta el lideratge

portant-los a casa amb picardia.

d’aquesta altruista associació.

Per desgràcia, segons l’ hemeroteca,

Som falla humil i no podem posar

de casos de rates omplim una biblioteca.

a totes les que deurien ací estar.

La premsa diària ens explica àmpliament

Nostra il·lusió és benintencionada

magarrufes de polítics i administradors

volem dedicar l’escena completa

que despisten sense cap mirament

però, la hisenda no tenim folrada

recaptacions com a àvids xucladors.

per no deixar fora cap senyoreta.

134

EXPLICACIÓ major

Per arreplegar diners necessaris fan uns bunyols extraordinaris, com els productes per guisar no cauen del cel ni els regalen, treballen de calent per elaborar uns bunyols que tant bé embalen.

Embalen en cucurutxos de paper que venen al veí i al foraster, amb la recaptació treta i ajudes de persones, entitats i desconeguts omplin peroles que són benvingudes per un bon muntó de desvalguts.

Aquestes persones són necessàries fent les tasques com a voluntàries, és un gran honor per a Gandia comptar amb associacions així. Donem nostre suport i simpatia animant-les a seguir eixe camí.

135

EXPLICACIÓ major

AUTOR DE LA CRÍTICA O SACRIFICAT DE LA FALLA? RELACIÓ

Any rere any, un faller, un amic quan convé o un “negre”*, cobrant o de bades, es dedica a escriure el que creu que significa el que els fallers planten al carrer o la plaça. Explicació que sols llig el jurat per obligació, però això no impedeix que el feliciten els membres de la comissió per simpàtica i gracioseta, inclòs algú aplega a dir-te: “la d’enguany m’agrada un poc més que la de l’any passat”, sense haver llegit, per suposat, cap de les dues. I enguany, per tancar, vaig a esgarrar, destrossar, fer un all un sonet molt conegut, per justificar i/o comprovar una sospita. *(Ací va una xicoteta explicació de la paraula “negre” simplement perquè no penseu que sóc racista. Diccionari de la Real Acadèmia de no sé què: Se li diu negre a aquella persona que escriu en nom d’una altra, signant l’escrit aquell que no n’ha fet un brot)

136

EXPLICACIÓ major

Per tancar un sonet em mana fer la falla que en ma vida m’he vist en tant estrenyor; catorze versos diuen que és sonet de decor; burla burlant van els tres de davant amb talla.

Vaig pensar que no trobaria consonant, i estic a la meitat de l’altre quartet: més si em veig en el primer tercet, no hi cosa als quartets productora d’espant.

Pel primer tercet vaig entrant, i sembla que entre amb el peu dret, doncs amb aquest vers vaig acabant.

Ja estic al segon, i em trobe “seguret” ja que vaig els tretze versos finalitzant; conteu si són catorze, i ja està fet.

Explicació acabada i poesia sacrificada.

137

138

Monument INFANTIL

139

140

Lema: Estima el mar Artista: PALACIO I SERRA autor explicació: JESUS GARCIA CÁNOVES IL·LUSTRACIONS: JORDI SIGNES PEDRO

141

EXPLICACIÓ infantil

introducció La falla infantil d’enguany

Per distingir-lo segons els llocs

vol conscienciar al xiquet,

l’hem dividit en mars i oceans,

al mar s’ha d’evitar fer dany

d’ells tindrem a la falla uns pocs

cuidant-lo com al millor amiguet.

dels més xicotets i dels més grans.

Al mar fem esport variat

Veurem cavallets i estrelles de mar,

gaudint moltíssim d’ell,

peixets, meduses i altres veïns,

qui no ha nedat, bussejat,

també alguna sirena podrem trobar,

o s’ha torrat un poc la pell?

algues i roques d’aspectes coral·lins.

Per ell han vingut les cultures

Per poder seguir gaudint del mar

al llarg del temps passat,

tindrem en compte bons consells,

hem transportat verdures

si no els oblidem mai d’utilitzar

i abundant peix ens ha donat.

segur que acabem amb els desgavells.

142

EXPLICACIÓ infantil

EL BES DE LA MAR El mariner coneix la mar

Té molt bona cura de la mar

on té el seu mig de vida

no tirant per la borda deixalles

fent cada dia una eixida.

ni restes de rares troballes,

A ell acudeix a treballar

sols a ella se li pot retornar

esperant no fer fallida

les sobres de les vitualles

i traure la xarxa complida.

o les pescades menudalles.

Encara és de bona matinada

Ell sap que mentre vaja en cura

quan es lleva de l’ull lleganya

té el mitjà de vida assegurat

fregant-se la negra pestanya,

tornant-li el bé com l’ha tractat.

estigués calmada o marejada

Xiquets actueu amb mesura

posa el motor a tota castanya

netejant el que heu embrutat

escampant la xarxa amb manya.

quan de gaudir a la platja heu acabat.

143

EXPLICACIÓ infantil

AL PORT TROBEM DISTINTS TIPUS DE VAIXELLS Amb una visita que fem al port trobem distints tipus de vaixells, hem tingut hui tots molta sort doncs també hi ha mariners vells.

Ens serviran per donar-nos una explicació

de quina és la seua tasca o la seua missió.

A un mariner li cau la llagrimeta al trobar-se davant del més gran, ha fet travessies mirant la lluneta junt al seu millor amic Ferran.

La nostàlgia li fa recordar amors en cada port

i al preferit, quan el va convertir en consort.

144

EXPLICACIÓ infantil

Un poc més endavant hi ha una barca plena de xarxes penjades per tot arreu, assegut damunt com un gran patriarca un mariner canta sense alçar la veu.

Està reparant els possibles forats de la xarxa

per eixir a pescar a alta mar a tota marxa.

Al moll de ponent hi ha un altre descarregant uns gruixuts rotllos de metall i altres de paper, de països molt llunyans els estan portant per convertir-los en productes d’altre valer.

Aquest vaixell té unes bodegues enormes

plenes d’uns compartiments uniformes.

145

EXPLICACIÓ infantil

A punt d’acabar la visita pel moll apareix un vaixell de passatgers, per la barana es veu fins el coll dels que van per la coberta roders.

Tots els dies fa dos viatges des d’ací

fins a una illa on bufa sempre el garbí.

Encara ens faltava una sorpresa mirant a la punta del braç trencat, des de dalt la barca amb prestesa trau la canya per veure si ha pescat.

No és un vaixell sinó una xicoteta barqueta

on un xiquet es distrau pescant amb la canyeta.

A més dels que hui hem vist hi ha molts altres vaixells, el paisatge es quedaria tristells.

Perquè això no passe mai de la vida

fem per tenir cura del mar una crida.

146

EXPLICACIÓ infantil

UN DIA D’ESTIU A GAUDIR DE LA PLATJA El primer que veuen són dues meduses que naden interpretant bonics balls, van amb cura perquè sense excuses tiren líquids que piquen més que els alls, “trotant” al costat uns animalets amb bruses coneguts en el mar com els seus cavalls, molts bonics peixets que tenen com a muses Apreta la calor en un dia d’estiu

les estrelles que viuen als marins valls.

i a la platja se’n van els tres cosins, per reguardar-se del sol agressiu planten dues ombrel·les com a pins. Abans de res munten el dispositiu escampant tovalloles en rodolins, despertant el seu esperit imaginatiu fan a la sorra figures, clots i camins.

Després d’una estona de jocs a l’arena al voltant de l’ombrel· la·la protegits del sol,

Com balenes no n’han vist ni una

entren els esports d’aigua en escena

ni en la seua infantil imaginació,

aprofitant quee hi ha bonança i no marejol.

prenen ràpida decisió en comuna

Les ulleres de bussejar amb tub com antena

canviant a un esport de competició.

trauen de la motxilla sense cap protocol,

Amb el windsurf proven fortuna

es tiren a la mar en busca d’alguna balena

ja que tots dominen la natació,

que passeja tranquil·la amb el seu fillol.

però una ona els envia a la duna de forta trompada sense compassió.

147

EXPLICACIÓ infantil

Baldats del bac que s’han donat es posen en peu tot dolorits, la taula de windsurf han deixat per no emportar-se més esclafits. Donen la part de l’esport aparcat pensant que no deuen ser tan atrevits, a passejar els tres han començat per obrir amb la caminada els apetits.

Ara toca acabar el dia berenant tot allò que porten a la motxilla, acompanyat pel suc abundant i per acabar una terrina de natilla, ràpidament veuen vindre volant unes aus que estaven a la quilla, les sobres se les van menjant les gavines vingudes en quadrilla.

148

EXPLICACIÓ infantil

MARS I OCEANS PARTICULARS El globus terraqüi està compost

Si al mar negre vas a visitar

de terra i aigua tot ben dispost,

et dic el que allí vas a trobar,

a la falla parlarem de l’aigua

uns peixos de pell obscura

però no de la caiguda al paraigua

amb llavis de bona mesura

sinó la que en mars s’ha compost.

d’un color roig espectacular.

A les superfícies més grans

Al Bàltic van amb barret

les anomenarem oceans,

i tenen un frondós bigotet,

i a les de grandàries regulars

res a veure amb els del Roig

els deixarem el nom de mars

on els seus peixos fan goig

on hi ha de menuts i mitjans.

sense escames i el cos finet.

Per no fer-nos massa pesats fent llista amb tost relacionats, explicarem alguns coneguts de les nostres i altres latituds amb peculiars particularitats.

149

EXPLICACIÓ infantil

Vols veure peixos d’ulls estirats? pel mar del Japó hi ha a grapats, d’escames acolorides, llargues i fines? segur que al mar de les Filipines en trobes ballant encaramel·lats.

Al mar de Groenlàndia fa fred

Cavallets de mar amb jupetí

ja que tenen el gel com a paret,

amb la cua negra de torrentí?,

a l’igual que en el de Siberia

també una sirena frunzida

no veuràs en tota la perifèria

amb una falda molt florida?

un peix que no vaja tapadet.

al Mediterrani estàs, fadrí!

Peixos en forma de verdures

Una franja de flors a la cintura

al del Llaurador tenen aventures,

del mar Carib és la criatura,

i si per casualitat veus una rosa

si una serp marina està embovada

del mar de les Flors va la cosa

escoltant el cant encantada

on prenen vistoses figures.

al Aràbic passa l’aventura.

150

EXPLICACIÓ infantil

Aquest peix té la cara lletja,

Visitant el mar del nord

déntols i al coll una corretja,

el peix corpulent i gord,

fixant-nos a la miscel·lània

anant al mar de Noruega

diria que és del mar Tasmània

segur que omplint la bodega

i si et descuides t’assetja.

des de babord a estribord.

A l’Egeu, Tirrè, Jònic i Adriàtic, trobarem peix d’estil aristocràtic, cara ampla com a plat d’arròs caldós, nas llarg i un moviment tan calmós que sembla un drama hipocràtic.

No ens oblidem dels oceans on viuen molts parroquians, a l’Índic amb turbant embotit i amb túnica de molt colorit els vegem nadar agermanats.

151

EXPLICACIÓ infantil

Molt abrigats estan en l’Àrtic a l’igual què en l’Antàrtic, al Pacífic no trobaràs taurons ni peix de violentes accions però si en veuràs a l’Atlàntic.

Si vols gaudir d’animals marins a més de gambes i llagostins, arreplega les deixalles que facis i ajuda a no produir desficacis quan vagen a la platja els veïns.

152

EXPLICACIÓ infantil

EL MÓN DE LES BESTIOLES DE LA MAR* En aquest món mig perdut

No és perquè vulguin matar

tothom s’hi troba fotut.

però, tenen de menjar.

Si per ell vols caminar

Matar per matar, no mai,

natura has de respectar.

tots tenim dret a un espai

No has de caminar a soles,

A les bestioles de la mar

t’acompanyaran bestioles.

passem ara a enumerar.

Bestioles que Déu ha fet

El cranc mira endavant

perquè a viure tenen dret.

i camina reculant.

Per això va fer molt bé

El dofí bota a la mar

comanar l’arca de Noé.

perquè ha de respirar.

Tot és un engraellat

La caragola de mar

el món de l’essència nat.

només fa que mormolar.

Si a l’ocell cerca el falcó

Ací tenim la dorada

o se’l menja l’aguiló.

del pescador benamada.

153

EXPLICACIÓ infantil

L’estrella de la mar

El millor i amb suc el rap

trafega sense parar.

sense espina i sense cap.

Quan brama al mar la tonyina

Mai no arribaran a torero

el mariner s’amoïna.

el peix espasa i el mero.

El polp que és “multimanat”

Ací teniu la petxina

del peix viu enamorat.

dues cares i ben fina.

Al port està l’esparralló,

La gamba ben satisfeta

de la calma fa guardó.

pren el bany a sa coveta.

A la mar viu la balena

El musclo tan endolat

tamisant a boca plena.

sembla un capellà frustrat.

Quan albira la sardina,

L’abadejo va molt car

esmola el bec la gavina.

no tots el poden menjar.

El cavallet de la mar

La cua es mossega el lluç

camina sense parar.

corbat com si fos un fus.

154

EXPLICACIÓ infantil

Amb el suc d’una ratjà

Què direm de la mussola?

pots pegar la gran fartà.

nada, no corre ni vola!

La llapa molt aferrada

Ací tens la boquimolla

a la roca, fa durada.

galera sense cap molla.

El llobarro és escatós

I per a remat la llissa,

Es banya i mai no té tos.

morruda, fa xiuladissa.

Si el congre et mossega el dit te’l tallarà d’un bufit.

*El món de les bestioles de Miquel Peris

La sépia es fa ombrall tirant tinta amunt i avall.

El rus i prim llagostí fa el seu ball de tremolí.

La cavalla pica sola en albirar la mussola.

155

EXPLICACIÓ infantil

HEM NADAT I LA ROBA GUARDAT, ADEU QUÈ AXÒ JA S’HA ACABAT La volta sencera a la falleta

................................................

hem donat fent l’explicació,

Una vegada comprovat

ja és hora de fer la cloenda

que no tenim cap oblit,

acabant amb una avaluació.

ens acomiadem del faller

Repassarem el que hem escrit

i del nostre lector erudit.

posant una gran atenció,

Si us ha agradat l’explicació

no volem deixar en el tinter

em sentiré molt agraït,

cap escena amb representació.

en cas contrari el llibret

Al cadafal tenim mar i mariner

tireu al foc fent sofregit,

mirant-se amb molta devoció,

d’aquesta forma purifiquem

als voltants un grup de xiquets

el que no ha agradat de l’escrit.

fent esports referents a natació, diversos vaixells representen treballs, viatges i l’exportació, acabant fent una referència als mars i oceans sense omissió.

156

EXPLICACIÃ&#x201C; infantil

157

158

els nostres fallers

159

Comissió

exercici 2017-2018

presidència PRESIDENT: Paco Bou Ortolà VICEPRESIDENTS: Lourdes Femenía Martí i Santiago Tarrasó Morant

SECRETARIA SECRETARI: Pep Morant Sequí VICESECRETÀRIES: Aída Perelló Ramírez i Xaro Ramírez Pinzón

ÀREA DE RELACIONS PÚBLIQUES VICEPRESIDENTA DE RELACIONS PÚBLIQUES: Lourdes Femenía Martí DELEGADA DE LA DONA: Jacqueline Miret Díaz DELEGACIÓ DE PROTOCOL: Mª José Chover Mira, Amparo Martí Timoner i Jacqueline Miret Díaz DELEGADA DE FOTOGRAFIA: Mª José Martínez Fayos

ÀREA DE FESTES VICEPRESIDENT DE FESTES: Santiago Tarrasó Morant DELEGAT DE FESTES: Aarón Llopis Gomis VICEDELEGATS DE FESTES: Francisco Aparisi Romero i Abel Palau Ordiñana DELEGADA D’ACTIVITATS: Amparo Femenía Martí DELEGAT DE CAVALCADES: Juanma Gilabert Ruiz de Gordejuela DELEGAT DE FESTIVAL MUSICAL INFANTIL: Jordi Signes Pedro DELEGACIÓ D’INFANTILS: José Manuel Bañuls Piris, Agus Juan Rosa DELEGAT D’ALBADES: Vicent Ferrandis Àngel DELEGAT D’ESTENDARD MAJOR: Vicent Llopis Martínez DELEGAT D’ESTENDARD INFANTIL: Samuel Llopis Mayans DELEGADA DE BANDERES: Pilar Mayans Fresneda DELEGADA DE JOCS: Estela Castellá Serrano DELEGAT DE TRUC ABSOLUT MASCULÍ: Tomás Castellá Ramírez DELEGADA DE TRUC ABSOLUT FEMENÍ: Lourdes Femenía Martí DELEGAT DE TRUC SÈNIOR MIXT: Aarón Llopis Gomis DELEGADA DE BAC FEMENÍ: Amparo Martí Timoner DELEGADA DE TRUC JUVENIL: Sonia Miret Martínez

160

comissió

exercici 2017-2018

ÀREA ECONÒMICA VICEPRESIDENT ECONÒMIC: Jesús Garcia Cànoves TRESORER: Joanjo Reig Fuster COMPTADOR: Carlos Fornés Bordás DELEGACIÓ DE LOTERIA: Gonzalo Moll Soler i Inma Moratal Sanz DELEGADA DE QUOTES: Jacqueline Miret Díaz DELEGAT DE QUOTES DOMICILIADES: Javier Ferrairó Soldevila DELEGAT DE LOGÍSTICA: Salvador Bañuls Pardo DELEGAT DE PUBLICITAT: Eduardo de los Santos Juanes Arlandis DELEGAT D’INVENTARI I MANTENIMENT DEL CASAL: Francisco Vicente Melo Llopis DELEGAT D’INSTAL·LACIONS I MUNTATGES: Agustí Morales Capuchino DELEGADA DE RIFES: Amparo Femenía Martí DELEGADA D’INDUMENTÀRIA OFICIAL: Jacqueline Miret Díaz

ÀREA DE CULTURA VICEPRESIDENT DE CULTURA: Abraham Sanjaime Camarena DELEGACIÓ DE LLIBRET: Abraham Sanjaime Camarena, Jesús Garcia Cànoves, José Carlos Simó Fayos, Laura Romaguera Miñana i Sandra Sabater Císcar DELEGACIÓ DE TEATRE: Marlén López Martín i Abel Palau Ordiñana DELEGACIÓ DE CURTMETRATGE: Abraham Sanjaime Camarena i Juan Creix Barrionuevo DELEGACIÓ D’EMISSIÓ: Pep Morant Sequí i José Vicens Faus DELEGACIÓ D’INFORMATIU : Pep Morant Sequí i Rafa Melià Ferrandis DELGACIÓ DE MONUMENTS FALLERS: Jesús Garcia Cànoves, Pep Morant Sequí, Francisco Aparisi Romero, Juanma Gilabert Ruiz de Gordejuela, Gonzalo Moll Soler i Abraham Sanjaime Camarena

ÀREA DE JOVENTUT VICEPRESIDENT DE JOVENTUT: Carlos Bou Chover DELEGACIÓ DE JOVENTUT: Iván Bañuls Miret i Carla Gregori Martínez

161

Cens

major

Francisco Aparisi Romero

Eva Catalá Bañuls

Suni García Martínez

Vicente Aragó Cotanda

Mª José Chover Mira

Nuria García Pastor

Isabel Arcos Nieto

Rosa Císcar Millet

Paco García Rodríguez

Jessica Argento Ramos

Jordi Creix Albor

Esther Gilabert Miñana

Jesús Bañuls Almarza

Juan Creix Barrionuevo

Juanma Gilabert Ruiz de Gordejuela

Juana Bañuls Climent

Maite Creix Martí

Fran Giménez Gómez

Minaia Bañuls Climent

Verónica Creix Martí

Lorena Gómez Gómez

Rosana Bañuls Climent

Quico Escrivá Muñoz

Carla Gregori Martínez

Víctor Bañuls Climent

Cecilia Estremera Martínez

Lucas Huesca Bañón

José Bañuls Fuster

Amparo Femenía Martí

José Francisco Ibiza Fuster

Iván Bañuls Miret

Lourdes Femenía Martí

Guillermo Ibiza Romero

Salvador Bañuls Pardo

Félix David Fernández Valladolid

Lola Jiménez Jaime

José Manuel Bañuls Piris

Adrián Ferrairó Bañuls

Agus Juan Rosa

Sonia Bañuls Puig

Javier Ferrairó Soldevila

Bogdana Ivanova Koeva

Víctor Bañuls Puig

Mª Jesús Ferrandis Ángel

Aarón Llopis Gomis

Marc Bolo Donet

Vicent Ferrandis Ángel

Isaac Llopis Gomis

Carlos Bou Chover

Vicente Juan Ferrandis Martínez

Vicent Llopis Martínez

Marcela Bou Chover

Ana Ferrer Martí

Esteban Llopis Mayans

Paco Bou Ortolà

Arantxa Ferri Bañuls

Samuel Llopis Mayans

Laura Bravo Alemany

Carlos Fornés Bordás

Juanjo Llorens Benavent

Sergio Bravo Alemany

Víctor Fornés Bordás

Eva Mª Llorens Moll

José Antonio Bravo Tarrazona

Patrícia Fuster Fort

Marlén López Martín

Mª Dolores Camarena Martínez

María Fuster Jiménez

Fina Lorente Puig

Pablo Cano Alcaide

José Gadea Gracia

Ainhoa Malonda García

Pablo Cano Romero

Jesús Garcia Cànoves

Roberto Marco Checa

Rocío Cano Romero

Xelo García Fort

José Antonio Márquez Naranjo

Núria Carbó Lloret

Mireia García Gea

Lola Martí Canet

Verónica Carpi Sanz

Toni García Lliso

Susana Martí Estruch

Tomás Castellá Ramírez

Alba García Lorente

Amparo Martí Timoner

Estela Castellá Serrano

Blanca García Lorente

Vicent Martínez Alemany

Juan Castellá Serrano

Luis García Lorente

Francisco Martínez Chover

Raquel Castellá Serrano

Jesús García Martínez

Mª José Martínez Fayos

162

cens

major

Suni Martínez Marzal

Nuria Moreno Lainez

Mª Carmen Rodrigo Márquez

Isabel Martínez Miret

Ainhoa Moreno Martínez

Laura Romaguera Miñana

Pilar Mayans Fresneda

Gema Muñoz Carmona

Isabel Romera García

Rafa Melià Ferrandis

Gemma Orengo Puig

Mónica Romero Asensio

Francisco Vicente Melo Llopis

Marta Orengo Puig

Estefanía Romero Ausina

Paula Melo Pardo

Abel Palau Ordiñana

Sonia Romero Bañuls

Amparo Miñana Aleixit

Marian Pardo Miret

Sandra Sabater Císcar

José Miguel Miñana Benavent

Juan París Aleixit

Silvia Sabater Gómez

Miguel Miñana Mínguez

Susa Payá Barranca

Vicky Sánchez Castro

Pura Miret Bañuls

Maite Pedro Melis

Soraya Sanchis Moreno

Jacqueline Miret Díaz

Masun Peiró Bataller

Abraham Sanjaime Camarena

Javier Miret Fort

Joan Pellicer Cloquell

Lidia Miret Martínez

Stel·la Pellicer Cloquell

Eduardo de los Santos Juanes Arlandis

Sonia Miret Martínez

Paco Pellicer Miret

Claudia Miret Morant

Paco Pellicer Suárez

Inma Moll Moratal

Fernando Perelló Puig

Nuria Moll Moratal

Aída Perelló Ramírez

Eva Mª Moll Soler

Almudena Perelló Ramírez

Gonzalo Moll Soler

Fernando Pérez Gomar

Ximo Moncho Frasquet

Sandra Pérez Xaixo

Agustí Morales Capuchino

Mª Vicenta Piris Hermoso

Izan Morales Miñana

Sari Piris Hermoso

Sara Morales Miñana

Vicente Pons Bernal

Juan Morant Palomares

Magda Puig Linuesa

Xaro Morant Pellicer

Mª Milagros Puig Navarro

Cristina Morant Puig

Cristina Ramírez Lloret

Tere Morant Puig

Lolín Ramírez Pinzón

Pep Morant Sequí

Xaro Ramírez Pinzón

Juan Antonio Morante Jiménez

Sonia Ramírez Rodrigo

Juan Morante Román

Carmina Ramos García

Inma Moratal Sanz

Joanjo Reig Fuster

Ruth Moreno Bañuls

Luis Rodrigo Márquez

163

Juan Miguel de los Santos Juanes Arlandis Petra Serrano Quílez Jordi Signes Pedro José Carlos Simó Fayos Natalia Solves Gavilá José Soria Ferrer Nuria Esther Suárez García Carlos Subiela Moncho José Tarrasó García Daniel Tarrasó Morant Santiago Tarrasó Morant Carlos Tarrazona Benavent Paco Tomás Tarrazona Celia Vélez Castelló José Vicens Faus Sonia Vicens Faus Mamen Xaixo Melis

Cens

infantil

Carlos Aragó Bou

Daniel Juan Morant

Rebeca Reig Malonda

Sofía Aragó Bou

David Juan Morant

Carmela Rodrigo Ramírez

Aleix Bañuls Carbó

Laura Llorens Moll

Marc Rodrigo Ramírez

Elsa Bolo García

Álvaro Marco Solves

Marta Roselló Ramírez

Marc Bolo García

Paula Marco Solves

Arturo de los Santos Juanes Romera

Paco Bravo Ferri

Daniela Márquez Creix

Pepe Bravo Ferri

Manuel Márquez Creix

Gonzalo de los Santos Juanes Romera

José Fernández Camarena

Sara Márquez Creix

Lola Fernández Camarena

Sara Martínez Belmonte

Erick Fernández Sánchez

Hugo Martínez Peiró

Lola Ferrairó Bañuls

Mireia Martínez Sanchis

Valeria Ferrandis Koeva

Joan Miñana Castelló

Altea Fornés Perelló

Martí Miñana Castelló

Ausiàs Fornés Perelló

Mateo Miñana Muñoz

Estela Fortea Sánchez

Vera Miret Morant

Martín Gadea Bravo

Ana Moncho Bañuls

Candela Gaitán Vicens

Martina Moncho Bañuls

Sara Gaitán Vicens

Lluna Moncho Subiela

Izan Gandía Castellá

Claudia Moreno García

Laura García Carbó

Cayetano Moreno Martínez

Jesús García Gilabert

Adrián Payá Martínez

Irene Gaspar Fuster

Laura Pellicer Suárez

Ariadna Granero Moreno

Hugo Pons Gómez

Aroa Guinot Vidal

Marc Pons Gómez

Iván Ibiza Romero

Gerard Reig Malonda 164

Claudio de los Santos Juanes Sabater Mario de los Santos Juanes Sabater Lucía Signes Acevedo Marina Signes Acevedo Aina Solves Bañuls Martina Soria Rodrigo Pablo Soria Rodrigo Mateo Tarrasó Arlandis Ainara Tarrasó Castellá

RECOMPENSES ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA DE BENIOPA exercici 2017-2018

INSÍGNIES D’OR

Estela Castellá Serrano

Lola Jiménez Jaime

Vicent Llopis Martínez

Amparo Martí Timoner

Suni Martínez Marzal

Isabel Martínez Miret

165

RECOMPENSES ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA DE BENIOPA exercici 2017-2018

INSÍGNIES D’OR

Juan Morant Palomares

Paco Pellicer Miret

INSÍGNIES D’ARGENT

Marcela Bou Chover

Juan París Aleixit

166

PROGRAMA DE FESTES exercici 2017-2018

PROGRAMA DE FESTES

167

PROGRAMA DE FESTES exercici 2017-2018

DISSABTE 20 DE GENER Sopar de Gala (Hotel Gandia Palace) DISSABTE 27 DE GENER Berenar infantil al casal. Gala de curtmetratges. DIVENDRES 2 DE FEBRER Actuació del Grup “Cacau i tramús” a la mostra Ligorio Ferrer. DISSABTE 3 DE FEBRE Pregó, Crida i Ball de Gala 14:00 h. Tradicional dinar de cassoles d’arròs al forn, al nostre casal. 18:00 h. Passacarrers pels diferents barris de les Comissions Falleres. 19:00 h. Concentració al Torreó del Pi, de les FF.MM., Corts d’Honor, Comissions Falleres, autoritats i JLF per assistir a l’acte del PREGÓ 2018 20:00 h. CRIDA des del balcó de l’ajuntament. En acabar l’acte de la Crida, interpretació de l’Himne de Gandia amb un Castell de Focs. 24:00 h. BALL DE GALA al Museu Faller de Gandia. DISSABTE 10 DE FEBRER Concert de Falles. DIUMENGE 11 DE FEBRER Cavalcada Major 17:00 h. Eixida des de l’Avinguda República Argentina amb la participació de totes les Comissions Falleres, Cort d’Honor, Fallera Major i JLF. DIVENDRES 16 DE FEBRER Premi Iaraní. 20:30 h. Acte de presentació del Llibret de la Falla Beniopa, al Museu Faller.

168

PROGRAMA DE FESTES exercici 2017-2018

DIVENDRES 23 DE FEBRER 20:00 h. Inauguració de l’exposició del ninot en la Casa de la Marquesa i lliurament de premis. 22:00 h. Gala Lliurament de Premis de Teatre Ligorio Ferrer, al Museu Faller.

DIUMENGE 25 DE FEBRER Cavalcada infantil 17:00 h. Eixida des de l’Avinguda República Argentina amb la participació de totes les Comissions Falleres, Cort d’Honor Infantil, Fallera Major Infantil i JLF.

DISSABTE 3 DE MARÇ 20:00 h. Premis literaris. Nit d’albaes 22:00 h. Gran nit d’albaes en honor als nostres representants, des de la plaça Major de Beniopa. DIUMENGE 4 DE MARÇ Concurs de paelles a la plaça Major de Beniopa amb festa a càrrec de MUSIKALIA. DIVENDRES 9 DE MARÇ Concurs de Truites a la plaça Major de Beniopa, amb l’actuació de DJ BENIOPER. DISSABTE 10 DE MARÇ 22:00 h. Sopar de la tradicional inauguració de la carpa, nomenament de la Reina de la Carpa 2018, i fantàstica nit amb l’actuació de THE VELVET. DIUMENGE 11 DE MARÇ Tradicional concurs de fideua a la plaça Major de Beniopa amb l’actuació de DJ GABI. DIJOUS 15 DE MARÇ Des de les 9:00 h. Plantà dels monuments infantil i major. 22:00 h. Sopar tradicional Plantà, am KARAOKE OCI URBÀ.

169

PROGRAMA DE FESTES exercici 2017-2018

DIVENDRES 16 DE MARÇ 9:00 h. Esmorzar al envelat, amb un traguet de benvinguda. 10:30 h. Passacarrer pel poble i visita de cortesia a diferents comissions. 11:00 h. Visita de cortesia de les Falleres Majors i Cort d’Honor de Gandia. 16:00 h. Eixida des del casal per assistir a l’acte del bateig. 17:30 h. BATEIG a L’església de Sant Josep. 18:00 h. Cercavila des de la Plaça del Prado fins a la Plaça Major, per assistir al LLIURAMENT DE PREMIS 2018. Quant més siguem, més soroll farem! 22:00 h. Sopar a la carpa i celebració dels premis aconseguits, brindarem amb tota mena de begudes espirituoses i festa a càrrec de DISCOMANIA. DISSABTE 17 DE MARÇ Dia de la Poma. 9:00 h. Esmorzar al envelat, amb ulleres i molta aigua... A partir de les 10:00 h. Diverses activitats: parc infantil, partides de truc... 14:00 h. Dinar de cassoles d’arròs al forn, pizza, bocata o el que vulgues. 18:00 h. Cavalcada de disfresses pels carrers del poble, amb visita oficial als bars que entropessem. 20:30 h. Tradicional Pregó des de qualsevol Balcó de la plaça. 22:00 h. Sopar al envelat, amb l’actuació de ORQUESTRA THE SEIFPRS i tot seguit DJ GABI. DIUMENGE 18 DE MARÇ 9:00 h. Esmorzar al envelat, amb un traguet de benvinguda. 10:00h. Passacarrer pel poble. 15:40 h. Eixida des del casal per assistir a l’acte de l’ofrena. 17:00 h. Cercavila des de la Plaça del Prado fins a la Plaça Major, per assistir a l’OFRENA DE FLORS A LA VERGE DELS DESAMPARATS. 22:00 h. Sopar al envelat i gran FESTA SANSARU

170

PROGRAMA DE FESTES exercici 2017-2018

DILLUNS 19 DE MARÇ SANT JOSEP 9:00 h. Esmorzar al envelat, amb beguda per agafar energies. 10:00 h. Arreplegada de totes les reines pels carrers del poble. 12:00 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu i Missa Solemne en honor a Sant Josep, en l’església Santa Maria Magdalena de Beniopa. 14:00 h. Gran Mascletà, al barranc. 16:00 h. Eixida des del casal per assistir a la solemne processó en honor al nostre patró Sant Josep. 18:00 h. Solemne processó des de la plaça de Sant Josep. 21:00 h. Cremà del monument infantil. 23:00 h. Cremà del monument major. FINS L’ANY QUE VE!

171

PREMIS 2017

172

PREMIS 2017

5é Premi Festival Musical Infantil 3r Premi Comparssa Infantil 3r Premi Cavalcada Infantil 3r Premi Comparssa Major 5é Premi Cavalcada Major Millor Ninot Infantil Secció Primera Enginy I Gràcia Infantil Secció Primera 1r Premi Infantil Secció Primera Millor Ninot Secció Primera 2n Premi Secció Primera 2n Premi Crítica Local 1r Premi Informatius Fallers 2n Premi Emissions Falleres 48é premi promoció de l’ús del valencià

173

174

Publicitats

175

176