LLibret Falla Corea 2020 by Publimania Gandia

140

Dipòsit Legal: V-380-210-2020 ISBN: 978-84-616-8180-8 Edita: Associació Cultural Falla Sagrada Família Corea. Delegat del llibret: Salvador Ribes Ibáñez Delegació del llibret: Lolín Serrarlta Martí, Eduard Montoro Algaba, Ester Melo Morant, Carles Morant Romaguera, Paco Bonet Canet, Marcos Cabanilles Martí. Portades: Borja Abargues Carbó, Paquita Mayans Fernández Explicacions dels monuments: Josep Enric Gonga. Il.lustracions: Vanessa Muñoz Martí. Maquetació i impressió: Publimania Gandia

Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’esta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per la llei. Dirigisca’s a la delegació del llibret si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’esta obra. Els comentaris i opinions de cada co laborador/a són propietat d’ell/a mateix/a i l’Associació Cultural Falla Sagrada Família “Corea” no se’n fa responsable. Els textos presentats als diferents premis han estat triats per la comissió del Llibret de la Falla Sagrada Família “Corea”.

Aquest llibret participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Any 2020.

Aquest llibret participa en els premis de les Lletres Falleres “www.lletresfalleres.info”

DEDICATÒRIES A Josep Verdú Martí nostre casaler

SUMARI

Pròleg ................................................................................................. 8 Reme Morant Morant ....................................................................... 8 Capítol primer “Sobreviure Reines” ...................................................... 10 Reina de la Falla ............................................................................... 12 Reina del Foc ................................................................................... 14 Reina de la Festa .............................................................................. 16 Reina de la Poesia ............................................................................ 18 Reina de l’Art ................................................................................... 20 Padrina ........................................................................................... 22 Fallera Major de Gandia ................................................................... 24 Capítol segon “Sobreviure Monument” ................................................. 27 Esbós major ..................................................................................... 29 Explicació ....................................................................................... 30 Capítol tercer “Sobreviure al Foc” ......................................................... 81 I will survive (1987) - Gloria Gaynor ................................................... 82 Sobreviure - Adaptació ..................................................................... 83 Ambigüitat - Maria Carmen Arnau i Orts ........................................... 84 Paraules de l’alba - Maria Carmen Arnau i Orts .................................. 85 Sobreviure en la memòria - Salvador Bolufer ..................................... 86 Mediterrani - Teresa Broseta ............................................................. 90 L’art per sobreviure de la festa de les Falles - Ricard Català Gorgues .... 91 Sobreviure al labertint - Verónica Pérez Lloret ................................... 95 Vivència - Toni Colomina Subiela ...................................................... 96 Òrbites dibuixades - Toni Colomina Subiela ....................................... 98 Temps Bàrbars - Jordi García Polop ................................................... 100 Sobreviure en temps incerts - Vicent Gregori Acosta........................... 104 La pirotècnia sobreviurà - Juan Lázaro .............................................. 106 Hauríem de llegir més els poetes morts - Tomàs Llopis....................... 108 El guardià dels sentiments - Rosa Miró .............................................. 110

Reinàixer - Pasqual Molina ............................................................... 112 Susana - Eduard Montoro.................................................................. 114 Sobreviure a la memòria de demà - Jose Manuel Prieto....................... 116 El camí - Salvador Ribes Ibáñez ......................................................... 117 La falla virtual de la supervivència - Salvador Rovira i Llorens ............ 118 Advertència - Pepe Santatecla ........................................................... 122 Sobreviure - Mercé Viana .................................................................. 123 Viure - Adriana Serlik ....................................................................... 124 Capítol quart “Sobreviure al les falles” .................................................. 129 Executiva ......................................................................................... 130 Cens ................................................................................................ 132 Recompenses................................................................................... 136 Premis............................................................................................. 137 Foto família ..................................................................................... 138 Capítol cinqué “Sobreviure Agraïments” ............................................... 141

Reme Morant Morant Presidenta 8

PRÒLEG

Al principi tenia por però al final sobreviuré.

Aquest any tinc el gran honor de presidir esta comissió, la nostra. Tots sabeu que sóc fallera de Corea de tota la vida i que Les Falles en ma casa són tot un estil de vida. En un moment vaig veure la possibilitat de presidir esta gran comissió i si és veritat que el sol pensament em feia por, la il·lusió d’este gran somni era més gran i vaig pensar que amb valentia i honestedat el que no sabria fer-ho aprendria amb voluntat i dedicació, i en això estic. Espere estigau satisfets de la tasca que estem fent, confese que estic orgullosa de la feina, però més encara ho estic d’aquesta executiva formada per grans persones que m’acompanyen. A tots els fallers de Corea dir-vos que l’única manera de ser és estar tots. Amb la comissió unida aconseguirem que la falla de Corea siga un referent en les Falles de Gandia, que sou vosaltres qui em doneu la força i els ànims per tirar endavant. Vos convide a tots, fallers i veïns d’aquesta barriada, a gaudir de la festa fallera com ho fem nosaltres. Gràcies per tot.

CAPĂ?TOL PRIMER

Reines

Sobre: Entre altres accepcions, indica superioritat dâ&#x20AC;&#x2122;algunes persones respecte altres en una jerarquia.

SobreViure Reines

Reina de la Falla 12

SobreViure Reines

Els ullets de pluja fina detallen el que tu tens. Sentiments vestits de glĂ˛ria de la rosa i el clavell gaudint del moment present.

Susana SĂĄnchez SĂĄnchez Reme Morant Morant 13

SobreViure Reines

Reina del Foc 14

SobreViure Reines

Flama pura agraïda foc que porta el nou dia. En la millor companyia al fred l´ànima espanta saludant la primavera.

Sonia Arcos Aranda Juan Fernández Bermúdez 15

SobreViure Reines

Reina de la Festa 16

SobreViure Reines

Des de l´Abril fins al Març “Hathor” tens com consellera. De la festa la deïtat i amb la clau de l’herència ens tens a tots encisats.

Alicia Ramírez García José Samuel Escrivá Ribes 17

SobreViure Reines

Reina de la Poesia 18

SobreViure Reines

Té un temps i un contratemps la paraula capritxosa. Pinta un cel que ens estima versa joies, arracades renovant la nit i el dia.

M. Carmen Sapena Valdés Óscar Climent Martínez 19

SobreViure Reines

Reina de lâ&#x20AC;&#x2122;Art 20

SobreViure Reines

De l’esbós en blanc i negre a la llum i al color. Es creuen moltes idees totes plenes de il·lusions lluint el teu esplendor.

Isabel Mateo Bover Quique Miñana Peiró 21

SobreViure Reines

Padrina 22

SobreViure Reines

De somriure i d´alegria es contagien els regnats. De la paraula agraïda del sempre saber estar és cosa per admirar.

Cristina Chova Vila Pepe Escrivá Barón 23

SobreViure Reines

Fallera Major de Gandia Sandra Faus Palmer 24

SobreViure Reines

No és fàcil ser fallera no és fàcil que aquest món entenga la nostra festa. Però és la nostra vida i en tu està reflectida.

CAPÍTOL SEGON

Monument

Sobre: Assumpte o matèria que tracta d’una obra d´art, un escrit, una reflexió, un discurs, una conversa, una explicació, etc.

SobreViure Monument

Artista faller: Pau Soler 29

SobreViure Monument

EXPLICACIÓ FALLA COREA 2020 Lema: “Sobreviuré(m)” Autor: Josep Enric Gonga

He tingut un somni1. He despertat a mitjanit, sobresaltat, perseguit per un calamar a la romana. No un calamar viu, un calamar gegant movent els tentacles volent agafar-me, com seria normal en un malson, no. M’acaçava un calamar a la romana, rodonet, esponjós, apetitós. Em direu que el més normal era que li haguera pegat un mos i me l’haguera papat, però aquell malparit m’atacava i estic segur que si m’atrapa, el devorat hauria sigut jo. I francament, no tinc vocació d’aperitiu. Així que, agarrant la porta, vaig pegar a córrer tal com recomana la cançó I will survive, “Surt per la porta. Dóna la volta que ja no eres benvingut...” el somni em va portar, de sobte, a dins del bus de la pel·lícula Priscila, la reina del desert, cantant, acompanyat de tres Drag Queens i una tribu d’aborígens australians, la melodia que he esmentat... “Oh, no, jo no. Sobreviuré. Mentre sàpiga estimar sé que viuré. Tinc tota la vida per viure, Tot un amor per donar. Sobreviuré. Sobreviuré...” els aborígens van atrapar el calamar a la romana i al ritme del Sobreviuré, el van cuinar a la foguera que havien preparat al mig del desert on havia parat el bus Priscila. Mira, per al ressopó vaig pensar. Així em passarà l’efecte de les cassalletes de la nit passada. 1.- I no sóc Martin Luther King. No he tingut un somni tan pretensiós, més aviat ha estat un malson ressacós, resultat d’una nit de soparot de falla, amb partidetes de truc i cassalletes incloses. Dels que et fan despertar, amarat de suor, en un llit on no saps com collons has arribat. O siga, una il·lusió parida pel fet d’haver agarrat un pet com un cadirer.

SobreViure Monument

Després de sopar com un senyor, vaig disposar-me a pegar una becadeta. Estava convençut que, en despertar, apareixeria de bell nou en ma casa, fora ja del somni estranyíssim en el qual estava atrapat. Però no. Com va dir aquell: Quan creus que ja s’acaba, torna a començar. Una de les Drag Queen, amb un micròfon a la mà anunciava una actuació. Ja no hi érem al mig del desert. Estàvem en una sala de ball atapeïda de gent que cridava i animava als que anaven a participar en una competició de Ball culture. Ah, que no sabeu què és la Ball culture? Jo tampoc, mira. Així que vaig demanar a algú dels assistents que m’ho explicara. El calamar a la romana, que havia reaparegut al meu costat ballant al ritme de la música disc que sonava a tota pastilla, m’ho va aclarir. És una competició que munta el col·lectiu LGTBI, en el que participen Cases, agrupacions de gent del col·lectiu agermanada, que pugnen per aconseguir guanyar diversos guardons en les categories que entren en concurs, dirigits per un mestre de cerimònies i amb un jurat que valora la imaginació, la composició, l’ingeni, la gràcia... Mira, tu, com les falles, vaig pensar. I em submergí en l’ambient disposat a gaudir d’aquella demostració de Ball culture2 El Mestre de Cerimònies, cridava... Prepareu la composició, vestiu-vos, maquilleu-vos, eixiu a la pista a lluir-vos, poseu per a l’ocasió... La categoria és... Transfiguració3 Desfilen uns quants polítics que canvien de parer amb uns arguments raquítics.

2.- Si amb l’explicació dins l’explicació que acabe de fer tampoc no enteneu que punyetes és una Ball culture o Ball room, s’apunteu a Netflix i mireu la sèrie “Pose”. A banda de distraure’s amb una magnífica sèrie, sabreu de seguida de què va la història. Osti, tu, acabe de fer propaganda a una plataforma de televisió. Li suggerisc a la comissió que els reclame una compensació a veure si piquen i la falla s’aprofita... 3.- Transfigurar és fer canviar l’aspecte o forma d’una persona o una cosa. Com quan jugues al truc i dissimules fent cara de mussol perquè tens un bon lligat, fas la falta i quan guanyes la mà comences a cridar com un boig i la cara de mussol es convertix en un rostre de burro bramant.

SobreViure Monument

Transfiguren la figura de manera habitual quan una elecció els apura. Desfila un socialista color rosa i sense puny pensant que és un artista. L’artista altera la gent fent votar sense parar amb molt poc coneixement. Tant mal li ix la jugada que ja no vol repetir el que fou una cagada. Un pepero desfila ara, ha mudat de condició, i vol mostrar una altra cara. Una barba l’emmascara, té cara de dreta rància i es nota en la desfilada. Ciudadanos, transformat, diu que desfila pel centre i una nyespla s’ha emportat I és que com tant ha variat, ha redolat per terra i sense res s’ha quedat. Un podemita morat diu que no es modifica i en la pista s’ha mostrat.

SobreViure Monument

La regla de la transfiguració nega i no vol complir, però governa en coalició. Metamorfosi no n’hi ha en el concursant de Vox és franquista i ho serà. Ens mostra més diputats i un muntó de banderetes però són fatxes declarats. Compromís vol ser Madrid, no se sap si és un encert o han fet un mal acudit. De Chulapos disfressats no han fet un bon negoci i han quedat descol·locats. El jurat ciutadà ha decidit, no sabent bé qui es qui, no premiar a cap partit. En acabar la categoria, eixint del forat del mig del calamar a la romana, va aparéixer Mónica Naranjo cantant el famós tema... “Sobreviviré, oh, oh, oh... Buscaré un hogar Entre los escombros de mi soledad...” El Mestre de Cerimònies anunciava una nova categoria. Un nou concurs comencem, vestiu-vos per a competir, a la pista podeu eixir, lluïu i us aplaudirem!

SobreViure Monument

La categoria és... Sobreviurem!4 Desfila ara un superheroi, un Pensionista, quin comboi! Té grans poders especials i unes forces descomunals que el fan quasi invencible. Viu d’una pensió! És possible? Cuida i te cura del net. Com ho fa? És un secret. Ara ix al carrer a protestar que les pensions no volen apujar. El Pensionista sobreviu com cal! El Salari mínim professional, i el Capital que el mira mal, desfilen sense tocar-se, no volen ni mirar-se perquè no poden conviure. Un diu que amb ell no pot viure l’altre que no el pot pagar perquè es pot arruïnar. Tots dos ací es desafien perquè de l’altre no es fien. Qui imposarà els seus poders? La Crisi torna als carrers, i tot el món perd els papers. Un numeret recurrent que afecta a un munt de gent. Obrers, funcionaris, botiguers, cambrers, advocats, banquers... els retalla serveis la Crisi 4.- Sobreviure està de moda. Sobreviure és tendència. Ara en les discoteques ja no es pregunta allò de estudies o treballes? Ara s’entra en matèria preguntant: vius o sobrevius? És que ens acollonen dia sí, dia també. Que si s’apropa una crisi econòmica, que si ja no tindrem un treball segur i per a tota la vida, que si hi ha una emergència climàtica, que si el món s’acaba... això sí, sense recomanar fer el que diu la dita valenciana digna d’un Pseudo Apocalipsi: Folleu, folleu, que el món s’acaba! No senyor. Damunt volen que ens quedem ascèticament clausurats a casa sense fer res i esperant l’inevitable. La mare que els va parir!

SobreViure Monument

perquè lo seu ja és un vici. A qui la Crisi ofegarà? Qui de tots es salvarà? Qui serà el més resistent? Arriba un concursant potent que a ningú deixarà indiferent. La pròxima a la pista eixir a tots ens farà patir. És l’Emergència Climàtica que desfilarà erràtica fent-nos entrar en calor deixant un clima pitjor. Porta amb ella grans aiguats, riuades i vents descontrolats. Plourà sempre sobre mullat. Després de la desfilada, mentre el jurat deliberava, la Mónica Naranjo tornà a cantar: “...tengo miedo lo mismo que tú y cada amanecer me derrumbo al ver la puta realidad No hay en el mundo, no, nadie más frágil que yo... Sobreviviré, oh, oh, oh...” De sobte, el Mestre de Cerimoniers anuncià el resultat. Per tindre més paciència que un sant, per fer de tota pedra paret, i per saber que amb paciència i una canya tot s’apanya, El guanyador i supervivent del mes, és... el Pensionista! Mentre es preparaven els participants d’una nova categoria, van anunciar l’actuació d’un grup de flamencs. Arsa, pilili! Ara si que ens divertirem, vaig pensar. Ja veia l’escenari ple de guitarres, caixes de perfusió, balladores amb faralaes, cante jondo i ole, ole..., ole tu quin destrellat de somni estava patint. A l’escenari, van aparéixer tres flamencs flamencs. Tres pardalots de color rosa, vull dir. Tres ocellots de bec corbat i caminar sinuós, que formaven una rondalla. Acompanyaven una botifarra negra que es va presentar com el cantador del grup. El somni surrealista que em tenia atrapat, anava a tornar-me boig. El Botifarra, l’embotit es va presentar així, es va posar a cantar malaguenyes, granadines, fandangos...

SobreViure Monument

Ací canta el Botifarra i una banda de flamencs, al ritme de la guitarra i dels meus amics rosencs vos donaré la tabarra. Un senyoret de Madrid volia que ací el votaren, i s’ha quedat tot pansit quan cap allà el rebotaren. Un senyoret de Madrid. Ací en ploure dos gotes l’aigua campa a rodolons, el maleït canvi climàtic a tots ens toca els collons. Gandia ja no es Gandia, és ciutat intel·ligent, es veu que abans era soca, curteta d’enteniment. Si volen saber, senyors, si votar paga la pena, pregunteu a algun polític si ha tingut altra faena. Llaurador valencianet el teu treball no es valora, de Sudàfrica porten taronges les teues es queden fora. Si no canvia la taronja i s’abandonen els horts, sols cultivarem rajola per turistes i ressorts.

SobreViure Monument

Cantant les penes se’n van, però alguns canten de pena, solten merda per la boca només en eixir a escena. Jo seré un pobre embotit però no em deixe enganyar, si un polític m’embolica, una botifarra5 es pot emportar. En acabar l’actuació dels flamencs i el Botifarra, la gent que assitia al Ball room va posar-se a ballar al ritme de la música disc. Un rebombori que arribava d’una sala apartada em va cridar l’atenció. Em vaig apropar. Un grup de gent vestida amb tratge i corbata alçava copes plenes de vi i brindava, una vegada i una altra, al crit de: Viva el vino! mentre sonava a tota pastilla una antiga cançó... viva el vino y las mujeres, que por algo són regalos del señor... brindaven sense vergonya per tota una colla de reaccionaris i les seues accions i manipulacions. Alçaven les copes sense mania en honor d’ells. La veritat és, que cada brindis que escoltava era com si em pegaren una puntada als collons... si no us ho creieu, ací teniu unes quantes perles que soltaven. Brindaven... Pels que es fan escoltar cridant que la dona en casa, que no es puga comportar com una feminazi bagassa que els vaja a contestar. Brindemos por el machito fino. ¡Viva el vino!

5.- Una botifarra valenciana equivalent al que els castellans diuen “corte de mangas”, que per cert no té res a veure amb un curset de “corte y confección”.

SobreViure Monument

Pels jutges patriarcals que diuen que són abús les violacions grupals, sense fer cas del refús dels que els diuen immorals. Por estos jueces con tino. ¡Viva el vino! Pels que la violència que les dones va matant neguen amb insolència i amb la seua presencia les víctimes van provocant. Por el marichulo cretino. ¡Viva el vino! Pels que volen ensenyar a torejar en l’escola, als xiquets adoctrinar dient que matar bous mola, i que els podem torturar. Que el toro muera es su sino. ¡Viva el vino! Pels que porten l’escopeta a l’escola per a educar, ensenyen que la caça peta i l’escopeta és material escolar. Que matar animals fa goleta. Por quien dispara con atino. ¡Viva el vino!

SobreViure Monument

Pels que diuen que els delictes són cosa de la immigració, que ells causen els conflictes amb la nostra població, que són criminals convictes. Tirar-los es su destino. ¡Viva el vino! Pels que beuen i protesten si no els deixen conduir, la llei de conducció detesten i no la volen complir que a conduir bufats s’entesten. Como Aznar, que soltó el trino6: ¡Viva el vino! Escoltant aquelles celebracions, no vaig poder deixar de pensar en una dita valenciana: Als qui són burros, que els albarden. Una melodia va arribar d’un altre costat de la pista apagant, anul·lant els brindis retrògrads... “...Y desgarrándome Algo en mi vida cambió Sobreviviré, oh, oh, oh... Buscaré un hogar Entre los escombros de mi soledad Paraiso extraño Donde no estás tú Y aunque me haga daño quiero libertad, oh, oh, oh...”

6.- Aznar i Rajoy tenen el copyright del trino musical amb el qual sona la frase, ¡Viva el vino! No sé si hauré de pagar-los drets d’autor, però per si de cas dissimularé. No crec que es posen a esporgar explicacions falleres per buscar qui gasta la famosa expressió sense pagar.

SobreViure Monument

Vaig deixar els de la copa de vi seguint el rastre de la veu de Mónica Naranjo. A l’altre costat del local una nova demostració de ball room m’esperava. La colla de Drags del Priscila anaven a competir amb altres en una nova categoria. La música disco feia tremolar tot l’edifici. El Mestre de Cerimònies de bell nou anunciava... Comença la competició. Vestiu-vos! Transformeu-vos! Canvieu! Modifiqueu-vos! És la festa de la transgressió! La categoria és... Festa Trans! Puja la temperatura i fora plou a poalades, comença sense censura un concurs d’altura, no desfileu disfressades, no sou Trans per la vestidura. Trans és transformació, és un canvi radical, és fer una transfusió, un tomb, una alteració de l’ànima personal, és una real mutació. Hui, aquesta variació, va sobre el clima amenaçat, prepareu l’actuació, que les Trans entren en acció, Esta tot el món preparat? Que comence la funció,

SobreViure Monument

Desfila una Cimera7 sobre el clima canviant, una transició espera que arribe a la carrera que el món s’està acabant. O qui espera, desespera? Açò és una transgressió! Qui ha pagat la Cimera és qui fa més contaminació! La Trans Endesa fa això, paga, afluixant la cartera mentre contamina de debò, Un partit verd a Gandia té una contradicció, és Compromís, que de dia, defensa l’ecologia i fent una transmutació del motor fa apologia. De verd, vestix pel davant, pel darrera de motor, que tots els anys va muntant una Fira del motor gegant8 i el cotxe és un factor que al clima està afectant.

7.- Una Cimera acabada d’arribar de Madrid. En la ciutat amb l’aire més contaminat del territori i on han anul·lat totes les mesures que s’havien pres per corregir-ho, fan una cimera per veure com salven el món del canvi climàtic. La cimera va ser una Trans transformada en un exercici de cinisme i fariseisme. Resumint: Anem tots emmerdant i deixant la terra més calenta que el mànec d’una paella i això sí, de tant en tant, parlem en una Cimera del clima que no aprofita per a cap cosa. Com va dir l’alcalde de Madrid, a tots els de la Cimera: Mochas grasias... (és ironia). 8.- Una vegada a l’any, les places i els carrers de Gandia, les voreres, les vies i les calçades de la ciutat, s’omplin d’automòbils i motocicletes de tota classe i color. Es fa publicitat, discursos oficials i promoció des de l’Ajuntament. Molt bé. Però a veure, si per una banda s’omplin la boca amb l’emergència climàtica i les mesures que s’han de prendre i per l’altre es promociona el motor, que és el causant més important de l’aire contaminat de la ciutat. Això com és menja? Amb cullera i tenedor o de mala gana? O una cosa o una altra, perquè fer les dues alhora és com menjar i cagar alhora.

SobreViure Monument

Desfila una Transeünt que tranquil·la vol passejar, però la perd en un punt quan li pita, iracund, un conductor al creuar enmig d’un trànsit immund9. Un centre per vianants la Trans Trànsit vol evitar, vol cotxes contaminants i no uns quants caminants, i si no es pot respirar que es queixen als governants. De bicicleta municipal, amb el nom Bicing, desfila; molt adornament digital, molt transport net i social, però l’ajuntament se la ventila i l’ha tancat al corral. El Temps és protagonista, és transcendent i transmet la vida, quan va per la pista; mireu com desfila l’artista, ara és transparent i net, quan és brut salta ala vista. El jurat ara votarà a la Trans que més valora, atenció, ha arribat l’hora de saber qui guanyarà, ara sabrem qui serà qui s’endurà la penyora.

9.- He posat immund per allò de la rima. Podeu llegir en lloc d’això: sorollós, bulliciós, demencial, caòtic, desordenat... per adjectius que no quede.

SobreViure Monument

El Temps ha estat guardonat, No hi ha hagut discussió, ha demanat una mobilització en saber el resultat que tingué la votació, salveu-me, demana a la població. En acabar el Ball room de les Transformistes, es va muntar una performance enmig de la pista. Un grup de dones joves, maquillades com si les hagueren agredit físicament, van començar a senyalar a un grup d’homes vestits i maquillats com el Joker, l’enemic secular de Batman... Acabem aquesta guerra, acabem amb tanta agressió, tant d’assalt i violació, volem viure segures a la terra, la por no és una opció. Quan patim una violació no ens hem de justificar, culpable és qui va violar i la víctima sóc jo, a mi no em poden culpar. La culpa jo no la tenia, ni per on estava, ni per com vestia’ Perquè ens volen jutjar com si la dona fos culpable de l’acció d’un miserable. La víctima no va provocar, dir això és detestable. La culpa jo no la tenia, ni per on estava, ni per com vestia’

SobreViure Monument

Perquè és inacceptable l’excusa del patriarcat, quan diu que qui ha abusat no és el responsable perquè l’havien provocat. La culpa jo no la tenia, ni per on estava, ni per com vestia’ Fins ací hem arribat, ja no ens silenciareu, alçarem la nostra veu contra qui ha abusat de la dona per tot arreu. La culpa jo no la tenia, ni per on estava, ni per com vestia’ El violador ets tu! El darrer crit de guerra de les joves va provocar que a la pista es muntara un cristo de mil dimonis. El Calamar a la romana va reaparéixer per llançar-se contra els Jokers que feien burla de les dones. Les joves el van seguir. El calamar a la romana, al crit de: Llenya al bombo! I a qui li pique, que es rasque! Es va llançar contra els Jokers, que el van rebre amb un riure de bojos. Les drag queens el van seguir fent equilibris sobre les gegantines sabates que calçaven. M’envoltaven els riures dels Jokers, els crits de ràbia de les joves, l’agressivitat del Calamar, els equilibris de les Drags sobre les plataformes... No sabia com fugir d’aquell somni tan bel·licós. El tumult va continuar fins que va aparéixer Glòria Gaynor cantant I will survive... “Deixa-ho estar, no emprenyes més, Surt per la porta, dóna la volta

SobreViure Monument

que ja no eres benvingut. No vas ser tu qui intentà fer-me mal? Creies que m’enfonsaria, Vas pensar que moriria? Oh, no, jo no. Sobreviuré, Sobreviuré...” Ara tot era alegria, una festa. Una festa, però, reivindicativa. El col·lectiu LGTBI omplia la pista per fer-se visible... Els deien que al paradís tenien prohibit entrar, però es van revoltar Stonewall fou l’avís, allà on tot va començar. Tenien el pas vedat perquè eren diferents, els perseguien agents per la seua identitat provocant enfrontaments. Cinquanta anys han passat des d’aquell enfrontament, celebrem aquell moment: l’Stonewall afamat on començà el moviment. Volien un món al revés sense cap discriminació, i perseguits per això ja no aguantaren més i començà la revolució.

SobreViure Monument

Com l’ull d’una agulla era la porta d’entrada a la societat tancada que no volia passar fulla i es negava a ser canviada. I la lluita va continuar per guanyar el paradís, va haver algun desencís però avant van tirar sense demanar permís. Stonewall fou l’orgull perquè el principi fou, allà alguns digueren prou i muntaren un aldarull per poder eixir del pou. Per la gesta celebrar es fa una festa anual, una celebració, un ritual, que a molts fa recordar que la lluita no té final. El paradís, hui en dia, encara té dret d’admissió, continua la persecució de qui té la valentia de reivindicar açò. La festa va continuar. Glòria Gaynor cantava sense parar...

SobreViure Monument

“Oh, no, jo no. Sobreviuré. Mentre sàpiga estimar sé que viuré. Tinc tota la vida per viure, Tot un amor per donar. Sobreviuré. Sobreviuré...” El somni va fer de sobte un gir inesperat. Tota la colla de la festa estàvem dins d’un avió. I will survive ja no sonava. Cantàvem tots a una veu10 l’himne de Gandia amb la lletra una miqueta canviada... “Celebrem que viatgem a Gandia, en l’avió més potent de València. El trajecte fem amb impaciència que som tots uns grans criticadors. Oh, Gandia tons fills et critiquen perquè volen millorar ta vida, per això ho faran sense mida perquè sigues del món el millor” De sobte tot va canviar. El somni tenia idees pròpies i a més, semblava fer-ho tot a burro barra. Així que, de cop i volta, en vaig veure fora de l’avió baixant en paracaigudes cap a la comarca de la Safor. I com que on va la corda, va el poal, tots els que hi participaven en ell em seguiren. Vam caure suaument sobre la ciutat de Gandia. A una banda es veien les siluetes del Circ de la Safor, el Molló de la Creu, el Mondúber, a l’altra, la mar Mediterrània. La ciutat es veia cada vegada més a prop. La Seu, el Palau dels Borja, el Passeig de les Germanies, es feien grans a poc a poc. Vam aterrar en la plaça del Prado. Un darrere d’un altre. Encara no havíem arreplegat els paracaigudes quan el somni va fer un altre gir inesperat. Estàvem tots als jardins de la Casa de la Marquesa ballant com uns bojos al ritme de la música disco. La veu del mestre de cerimònies s’imposà sobre la música i la cridòria del personal que hi assistia a la festa. Anava a començar una nova sessió de Ball culture. 10.- Com mana la tradició. Ja se sap que a València els himnes es canten sempre tots a una veu, dóna igual que siga el regional, el del València club de futbol, el d’una comissió fallera, que, com en aquest cas, el de la ciutat de Gandia. Posats a donar la tabarra, tots a una.

SobreViure Monument

Preparats a concursar? Benvinguts tots a Gandia, continuem, amb alegria, competint sense parar. La categoria és... La política local! A la Casa Consistorial, representant a Gandia, viu el regidor que un dia, per a bé o per a mal, elegí la ciutadania. Per tant la categoria mostra el regidor trempat que a l’ajuntament ha arribat per governar amb energia el present de la ciutat. El primer que ha desfilat és Pascal, Dj resident. Vull punxar, diu molt content, la música que he triat. I la fa sonar potentment. El tema més persistent que sonà en la campanya resultà una castanya: un funicular potent de la platja a la muntanya.

SobreViure Monument

Aquella cançó estranya11 va resultar un problema, a ningú li agradà el tema. Pascal volia donar canya i se li trencà l’esquema. Vull punxar! Era el seu lema. Vull punxar! (solia cridar), la cançó del Funicular. I es va resoldre el dilema, va ser ell qui va punxar. La segona en desfilar és la regidora Liduvina. és eterna, és divina, preparada per governar igual ací que en la Xina. Amb uns aires de padrina recorda amb emoció quan manà en educació, i, amb molta disciplina, en cultura i mediació. També portà, amb passió, seguretat ciutadana, el districte de Santa Anna esports i cooperació; el que li donà la gana. Ara desfila molt ufana vestida amb la sanitat, i amb el que li han regalat, que Gandia estiga sana i els majors de la ciutat.

11.- Pascal feia sonar la cançó napolitana “Funiculi Funicular” en versió casolana: “Vinga, vinga, anem a pujar/ Vinga, vinga, anem a pujar/ Funiculí, Funicular, Funiculí, Funicular/ Anem al Bairen, Funiculí, Funicular” Com he dit, una castanya (pilonga)

SobreViure Monument

Al poder s’ha acostumat amb l’ofici de regidora, tan de temps d’això labora ( ja tota una eternitat), que és estrany veure-la fora. La Liduvina drag devora els càrrecs amb rapidesa, sols li queda ser alcaldessa, i potser li arribe l’hora si un dia així es disfressa. Desfila també amb pressa, sembla estar molt ocupat, Prieto, un regidor trempat que administra amb prestesa els càrrecs que li han donat. Volia estar ben dotat i com Liduvina abans, acapara sense descans, com un cardenal purpurat, regidories a dues mans. Una cort de cortesans l’ajuda en la desfilada, duu una capa brodada de càrrecs vilatans, nova matèria daurada12.

12.- Matèria daurada o siga, ben remunerada per als nous càrrecs municipals. A Gandia ha arribat la moda dels directors generals, caps de nous departaments apareguts del no-res. S’agafa una regidoria, es parteix en dues o tres parts i, màgia potàgia, ja tens una nova secció, nous funcionaris, encara que siguen eventuals i nous càrrecs. Director General, quasi res porta el diari, quin càrrec més altisonant. . També hi haurà funcionaris coronels o oficinistes alferes? L’Ajuntament sembla una Capitania General de l’exèrcit, tu.

SobreViure Monument

Sobre la capa muntada va l’Escena Urbana viva i tota la política festiva; una bona mossegada que deixa Cultura en deriva. Les festes en exclusiva, algun que altre festival de manera ocasional, ha estat una iniciativa per al lluïment personal. Si a aquest lot inicial afegeix com a objectius biblioteques i arxius, que li queden al final a Cultura com actius? Tan sols li han deixat vius el Serrano i alguna exposició, ha patit una espoliació amb uns retalls excessius, Cultura quasi no té ressò. Cal preguntar per això: Nahuel existe?13. Ha finit? La pregunta no és un acudit, és tota una reflexió sobre el que ha succeït. Tot el que havia lluit en Cultura en el passat, cap a Prieto se n’ha anat, i Nahuel, molt afligit, tot nu hui, ha desfilat.

13.- Pregunta inspirada en la famosa divisa Teruel existe, que reivindica els drets d’una terra abandonada i oblidada per les administracions. Com a Terol, a Nahuel l’hi han deixat les competències de la regidoria de cultura, com es sol dir, en bragues. Per això vol fer-se visible amb el crit Nahuel existe!.

SobreViure Monument

A Nahuel ha acompanyat un crit contra el sistema: Nahuel existe! és el lema que Cultura ha reivindicat, una imprecació, un anatema. Al final de la desfilada, el jurat va deliberar. Encara sonaven llunyans els crits de Nahuel existe, quan el Mestre de Cerimònies va anunciar els guanyadors. Al final hi ha un empat, el Prieto i la Liduvina, com tenen bona padrina14 el guardó s’han emportat! Però la ball room continua, la festa no s’ha acabat. Està ja tot preparat? Hi ha un nou concurs en la rua! La categoria és... Projectes ciutadans! I de bell nou a la Marquesa, desfilaren amb prestesa, concursants a tota pressa... Participa el veïnat disposat a criticar el que troba a faltar dins de la seua ciutat i que voldria arreglar. El primer en desfilar és el Grup de la Neteja, que la brutícia rastreja per poder-la criticar, que a la ciutat deixa lletja.

14.- Recolzats per la més “lista” de la llista socialista, l’alcaldessa Diana i als crits de “ista, ista” els dos foren coronats els millors drags de la pista.

SobreViure Monument

Amb un estil dóna enveja, els vestits van adornats de cagarros abandonats pel qui el seu gos passeja i de fanals molt pixats. Després van agrupats Projectes a mig acabar. Promeses que es van oblidar. Desfilen sent criticats intentant dissimular. A Correus tots volen pescar, l’edifici està abandonat i tots el volen arreglat per poder allà efectuar qualsevol activitat. Uns volien universitat, altres un cau de cultura. La realitat és més dura, ja ningú més ha parlat de la pobra criatura. A pic i pala es fractura el vell Hospital enderrocat, ara tan sols és un forat15 que espera l’estructura d’un nou Hospital trempat. A la pista ha entrat el nou Palau de Justícia que sembla una delícia, no com el vell jutjat que acumulava brutícia. 15.- Al protagonista de l’explicació, immers en el deliri del somni, li va semblar que el paper de forat era interpretat pel Calamar a la romana omnipresent en el mateix.

SobreViure Monument

Desfilen i són notícia Alandete i la seua facció, que presenten un muntó de projectes sense malícia per a la seua construcció. Volen posar en acció, amb el Projecte Edificant, edificis amb encant destinats a l’educació de l’adolescent i l’infant. Diuen que faran volant Les Foies, una nova escola, i faran entrar la rajola al centre Tirant lo Blanc, i a un Ausiàs Marc que mola. Si no conten una bola altres escoles repararan, les dotacions milloraran i fent us de la picola molts diners invertiran16. Mentre, es divertiran amb una Fira Mercat que al mercat han posat, cada setmana veuran una fira al dictat. Pel mercat hauran passat alimentació i ecologia, la salud, l’artesania, tota una varietat de mercats per a Gandia.

16.- Torna la rajola a Gandia i esperem que per a bé. Ja se sap, taulell que no especula i capital no acumula als xoriços no interessa. Si es fa tot el que s’ha promés, entre escoles i hospitals, jutjats i altres accions Gandia tindrà rajola sense especulacions.

SobreViure Monument

La desfilada de participants en el ball room va acabar. El jurat, després d’uns moments de deliberació, va mostrar la puntuació que decidia la competició... el Mestre de cerimònies cridava... Ja tenim la decisió, el jurat ja ha parlat, i és Fira Mercat qui venç en aquesta ocasió! Una sorpresa ha estat el mercat reinventat, per açò ha estat premiat, per la seua actualitat. Alguns dels participants no estaven d’acord amb la decisió del jurat. Cridaven, xiulaven, protestaven. Sobretot el Calamar a la romana, rabiós perquè no havien premiat la seua actuació com a forat del solar de l’Hospital de crònics. Vaig eixir dels jardins de la Marquesa fugint d’aquella bogeria. En travessar la porta no em vaig topar amb el passeig, estava (una altra jugada fosca del somni) a la vora del mar a la platja de Gandia. En la platja solitària només s’hi veia una torre de vigilància del servei de salvament amb un vigilant de la costa a dalt. Mónica Naranjo cantava al voltant de la torre... “Debo sobrevivir, mintiéndome, taciturna me hundí en aquel bar donde un ángel me dijo al entrar: “Ven y elévate como el humo azul, no sufras más amor” Y desgarrándome, algo en mi vida cambió. Sobreviviré, oh, oh, oh... Buscaré un hogar entre los escombros de mi soledad. Paraíso extraño donde no estás tú...” El vigilant era Víctor Soler, el regidor popular, que, potser condicionat per la tristesa de la cançó, filosofava, es perdia en les seues cabòries...

SobreViure Monument

En aquesta hora nefasta de solitud no volguda, en la platja sola i muda pense: la política desgasta. I davant d’una cosa tan sabuda citaré a la Tatcher benvolguda: “En política sempre s’espera alguna punyalada trapera” (I com va dir el Tio Porta: Quan les gavines van per l’horta, fes foc i tanca la porta) Què és el que estic pensant? Gavines que a l’horta van anar? Seran les del partit popular? Una legislatura manant i el poder vàrem abandonar. Com Winston Churchiill va declarar: “L’èxit és anar de fracàs en fracàs i amb entusiasme ho viuràs” (I com va dir un dia un barber: Quan la barba del veí veges afaitar, posa la teua a remullar) Barber, he sentit dir Barber al fons de la meua ment? Un judes incompetent que el llit en volgué fer? Com va dir en algun moment Adenauer certament: “Hi ha enemics, enemics mortals i companya de partit fatals”

SobreViure Monument

(I com va dir la Tia Anna, Si no tens bales a la canana mai no podràs fer diana) Diana, ara parles de Diana o pensament traïdor. Sóc un polític millor que aquella dona ufana que em guanyà sense color. Com Maquiavel, dic amb dolor: “Qui enganya sempre pot trobar a aquells que es deixen enganyar” (I com va dir el Tio Marcial: el que val, val, i el que no per a concejal) Açò no es pot suportar. No em critiques pensament que vius dins la meua ment, ja em veuràs actuar, faré una oposició potent que criticarà en tot moment. Com digué Napoleó abans: “Ll fi justifica els mitjans” (Ja ho va dir la Tia Tomasa: El qui no té molta traça, fa poc i diu que fa massa) Jo no faig poc, què et passa pensament ple de malícia? criticaré la brutícia, el concert que costà massa, i el projecte que s’inicia que al veí no beneficia. Jo sóc el gran Víctor Soler, el que mil cites pot fer.

SobreViure Monument

(La playa estaba desierta, el mar bañaba tu piel, cantando con mi guitarra para ti, Víctor Soler) Qui canta aquesta cançó? Qui en el meu cap la interpreta? Qui ha fet aquesta malifeta que ataca la meua raó? Calla ja, oh ment inquieta, deixa de fer la punyeta. Para ja aquesta cançó, ho demane per compassió. (Coge tu sombrero y póntelo, vamos a la playa, calienta el sol. Chi ri bi ri bi po po pom pom, chi ri bi ri bi po po pom pom,..) Vaig abandonar el solitari i desesperat vigilant de la platja que maleïa la cançó que li sonava a dins del cap i continuant passejant pel passeig marítim, em vaig apropar al port de la ciutat. Un grup de gent observava una instal·lació envoltada de policies. La curiositat em va portar a preguntar que passava... Algú havia assassinat la fideuà de Gandia, el concurs que existia de feia una eternitat. A terra hi havia marcada amb clarió una silueta, on havia estat, ben quieta, la fideuà escanyada. Qui l’havia liquidat? La gent es preguntava a qui l’interessava allò que havia passat.

SobreViure Monument

Avelino, el president de l’associació gastronòmica, de manera tragicòmica, es queixava amargament. Tants anys fent una competició que cap avant no anava, la mateixa gent es presentava sense quasi renovació. Hauria mort per inacció, per no haver quasi canviat? és preguntava preocupat un veí en veure allò. Al meu costat, un xinés, somreia sense parar, i jo li vaig preguntar si li agradava el decés. El xino es va apartar i jo el vaig perseguir, sabia que em podia dir que acabava de passar. En voltar una cantonada l’oriental em feu entrar, (de l’empenta que em va donar), en una casa abandonada. Allà, com si res, va confessar que a la fideuà va matar per poder-se-la emportar i dir que la Xina la va inventar.

SobreViure Monument

Pel concurs internacional que a Pekin van portar i que als xinos va agradar, començà un complot mundial. Una campanya internacional dirà que la fideuà de Gandia la portà un xino un dia al port de la ciutat ducal. Així tot el món sabrà que la fideuà és de Xina, és fideuà mandarina que un mandarí inventà. Tot això a mi m’explicava aquell xino mandarí, que es declarava assassí mentre uns fideus devorava Espantat vaig escapar d’aquell xino trastornat, que a un munt de fideus havia matat, per fer-se amb un copyright. Vaig acabar en un dels tinglados de port atret per una música coneguda... “Oh, no, jo no. Sobreviuré. Mentre sàpiga estimar sé que viuré. Tinc tota la vida per viure, Tot un amor per donar. Sobreviuré. Sobreviuré...” El tinglado era ple a vessar. Tots els participants del meu somni ballaven com a bojos al ritme de I will survive. Drags, Trans, el Calamar a la romana, els aborígens, Botifarra, els flamencs... va sonar la veu del Mestre de cerimònies. Una nova competició anava a començar.

SobreViure Monument

Esteu preparats concursants? Els numerets preparats? Esteu vestits i maquillats? Que desfilen els aspirants! La categoria és... el Turisme gandià. La Comparsa del solter, que una xaranga guia per la platja de Gandia, desfila muntant merder. Molesta al món sencer muntant gresca nit i dia. L’Hamaca i el para-sol, es diu la segona comparsa, és un concursant farsa que a mitjans de juliol deixà al turista al sol per un canvi d’empresa a l’alça. Una Protesta canina entre lladrucs desfila, gossos de fora i la vila tenen clavada una espina, ara és platja de gavina on jugaven tots en fila. Què és açò? Un Caganer! Un idiota que cagava en la piscina on es banyava, també una merda va fer en la mar quan va voler i més d’una platja tancava.

SobreViure Monument

Una Terrassa tancada i solitària en la nit, a desfilar ha eixit. L’horari l’ha atacada i l’ha deixat mig tocada que el negoci li ha ferit. Desfilen els Llogaters que lloguen sense mesura i a uns preus de paüra, (per setmanes fan lloguers), a alguns turistes efímers mentre el lloguer local s’atura. Els Concerts itinerants, van de la platja a la Fira, el turista ja no els mira, no gaudira llurs encants perquè sols els vilatans els veuran en la nova gira. El Turisme intel·ligent17 ara domina en Gandia, amb el mòbil tot el sant dia el turista es mourà content, seguint en la pantalla al moment, els monuments en la guia. La desfilada s’ha acabat amb el darrer concursant, és un monstre impressionant, el Monstre de la temporalitat. L’estiu com sempre ha acurtat pel darrere i pel davant.

17.- A través d’una APP espies el ciutadà, al local i al visitant per saber d’on ve i on va. Si entra en la Seu o el Palau, si va a un bar o a una tenda... sabran si ho fan per consumir o per anar a pixar? Sabran si es deixa els diners o sols va a passejar? I amb totes les dades què? Quines mesures es prendran? Millorar el transport públic? El centre per a vianants faran? O tot continuarà igual i els canvis seran virtuals? El Turisme intel·ligent pot ser un sainet, una farsa, una comèdia fallida. Amb un mòbil, des de casa, pots tenir la impressió de que tot ha canviat però de fet, igual que abans ha quedat.

SobreViure Monument

Acaba la categoria i el jurat delibera, qui guanyar el premi espera. L’ambient és de follia ací al Grau de Gandia, el guardó està en candelera. Fins que el Mestre de cerimònies va cridar: Atenció, el guanyador és el Monstre de la temporalitat! No hi ha sorpresa ni canvi, el mateix que en altres anys domina la categoria. Continua estacionalitzat el turisme de Gandia. La festa va continuar. Ballant al mig del tinglado vaig beure tot el que queia a les meues mans. En unes taules arrimades contra una paret hi havia tot un munt d’aperitius. Papes, cacauets, pastissets de tomaca i pèsols... mentre devorava una coqueta de llicsons va començar a fer-se fosc. S’apagava la música, tot al meu voltant es fonia en un seguit de grisos sense forma. L’última cosa que vaig veure va ser el calamar a la romana dansant com un boig envoltat d’unes aus rosades, els flamencs. Vaig perdre el coneixement... En despertar, estava assegut a una cadira a la Llar fallera entre les restes d’una celebració nocturna, un sopar de falles. Cadires desordenades, taules plenes de plats amb restes de menjar, copes brutes amb solls de beguda, corfes de cacau, tovallons de paper... Ahir a la nit vam beure massa, va comentar algú. Tots vam beure massa, li contestà un altre. Després d’agafar alguna cosa de menjar d’un dels plats que sobrevivien en una de les taules, vaig eixir al carrer. La nit era fosca. Va passar un automòbil fent sonat una cançó a un volum altíssim. “Oh, no, jo no. Sobreviuré. Mentre sàpiga estimar sé que viuré. Tinc tota la vida per viure, Tot un amor per donar. Sobreviuré. Sobreviuré...” Sobreviuré, vaig pensar. Sobreviurem tots. Als sopars de falla, a l’excés cassaller,.. a la calor que feia malgrat estar en desembre. Serà cosa de tot el que he begut i fartat esta nit? Vaig preguntar-me. No... és pel canvi climàtic, em digué a mi mateix, buscant una excusa més afable per justificar el meu estat post sopar. Amb passes dubitatives vaig tirar cap a casa mentre mossegava l’aperitiu redó com un dònut, esponjós i cruixent, que duia a la mà. L’univers sencer feia gust de calamar a la romana.

SobreViure Monument

CAPĂ?TOL TERCER

al Foc

Sobreviure: Les paraules, el vent se les emporta junt a les cendres de la falla. Els escrits perduraran en el temps, mantenint viva la memĂ˛ria.

SobreViure Al Foc

I WILL SURVIVE (1978) Gloria Gaynor

At first, I was afraid, I was petrified Kept thinkin’ I could never live Without you by my side But then I spent so many nights Thinkin’ how you did me wrong And I grew strong And I learned how to get along And so you’re back from outer space I just walked in to find you here With that sad look upon your face I should’ve changed that stupid lock I should’ve made you leave your key If I had known, for just one second You’d be back to bother me Well, now go! Walk out the door! Just turn around now ‘Cause you’re not welcome anymore! Weren’t you the one Who tried to hurt me with goodbye? Did you think I’d crumble? Did you think I’d lay down and die? Oh no, not I! I will survive! Oh, as long as I know how to love I know I’ll stay alive! I’ve got all my life to live I’ve got all my love to give And I’ll survive! I will survive! Hey, hey!

It took all the strength I had Not to fall apart And trying hard to mend the pieces Of my broken heart And I spent, oh, so many nights Just feeling sorry for myself I used to cry But now I hold my head up high! And you’ll see me, somebody new I’m not that chained up little person Still in love with you And so you felt like droppin’ in And just expect me to be free But now I’m savin’ all my lovin’ For someone who’s lovin’ me! Go on now! Go! Walk out the door! Just turn around now!........... Oh Go on now! Go! Walk out the door! Just turn around now!.......... I will survive!

SobreViure Al Foc

SOBREVIURE Adaptació

Tenia por, tenia fred tal volta destemperada mai pensaba que poguera sobreviure sense tu però tantes nits a soles barrejada i malferida m’han fet forta la meua vida i el meu cor. I vols revindre al nostre cau, al nostre espai has acodit i t’he trobat la teua crosta no em sorpren hauria de tancar la porta i deixar-te sempre fora ja no eres el meu amant ja no perd ni un minut més. Deixa-ho estar no emprenyes ja mai més vull estimar aquelles coses que sempre he cobejat tenia tantes ganes detalls dels quals no has pres cura, la natura i la cultura,ara és hora de lluitar. Oh no, no, no, no. He de reviure. Puc sobreviure sense tu, eh,eh.

SobreViure Al Foc

AMBIGÜITAT Maria Carme Arnau i Orts

Vas i vens sense trobar l’equilibri. Sotmesa al cercle de la rutina, la lluita, les errades i a l’escalfor del sol que surt cada dia. Quins secrets amagues? Per què acceptes l’alegria despreocupada d’aquell rebregat de penúries, que espera o no espera res? I de què et servirà amagar-te dins la pell? Perdre les hores, cercant ficcions, que creixen enterrades a les mans buides. Ets tu qui et jugues la cara per resistir, habitant els núvols i assumint el gest de subsistir que voldries entendre? Ets tu qui saps que hi ha un pou incert a dintre, que fuges de destapar o descobrir, aquelles cicatrius per por a perdre’t. ¿Qui t’ajudarà amb aquesta llum fràgil a enderrocar els murs? Qui et conduirà abraçant-te el cos, si ja no et coneixes en el trajecte contradictori del temps? I amb el més pur instint de sobreviure, vas enterrant el cor de la vida.

“Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l´any 2020.”

SobreViure Al Foc

PARAULES DE L’ALBA Maria Carme Arnau i Orts

Tinc el cor esmicolat pels terratrémols de la vida. L’escriptura se m’emporta pels camins del goig: lletres aletejant en el paper. La pols groga dels rajolars ha teixit una infantesa de mars d’argila i rierols de fusta. He aprés a cosir-me un pam d’alé a l’angoixa, enmig de l’era i dels fumerals, abans de l’alba. Lluite amb foc a les mans per amansir la foscor. A la sang, soc un ull badat que sobreviu als senyals del vent M’he aferrat a les paraules per enlairar la tristesa. L’escriptura és la llum talment l’instant.

SobreViure Al Foc

SOBREVIURE EN LA MEMÒRIA Salvador Bolufer

“Jo no escric versos per a guanyar batalles; escric en defensa pròpia.” S. Bolufer (autocita).

D’un temps ençà m’ha pegat per escodrinyar versos meus escrits en el passat. Em diverteix i alhora m’espanta comprovar que, malgrat els canvis de personatges i de circumstàncies que s’han donat al llarg dels anys, les paròdies sociopolítiques que escrivia quan els duros botaven estan encara en plena vigència, sobretot, malauradament, en els aspectes més negatius. Per això vaig iniciar una tasca de recopilació encaminada a seleccionar, readaptar i universalitzar els passatges més significatius dels meus treballs poètics, a fi d’emmarcar-los d’acord amb les circumstàncies dels temps actuals. De fet, l’any 2017 vaig publicar Versos (per)versos (Edicions 96), un llibre de poesia satírica organitzat a partir de les coses que havia escrit al llarg dels últims 15 anys, però amb una adaptació adequada a l’època vigent i completada amb acrobàcies poètiques de nova creació. I una bona part del material que vaig utilitzar per a compondre el referit poemari va ser extret de les meues aportacions als llibrets de la Falla de Corea, on col·labore habitualment des de fa més de tres lustres. Fou especialment intensa l’època en què escrivia les explicacions del monument on, entre rimes, sàtires i altres filigranes gramaticals, parodiava les vicissituds d’un període tan convuls i apassionant com fou la primera dècada del segle. Era un temps on, a banda d’evidenciar entre mètriques sarcàstiques les agitades circumstàncies sociopolítiques que aleshores es vivien a Gandia, calia enverinar versos qüestionant les pràctiques corruptes derivades d’aquella bambolla immobiliària que va acabar com el rosari de l’aurora, sense oblidar l’autocrítica fallera i els permanents atemptats a la cultura i a la llengua dels valencians. Amb el pas dels anys hem vist com aquelles estampes ridícules que llavors ironitzàvem continuen donant-se pertot arreu, si cap, més carregades de bombo; i que aquelles elegies premonitòries contra l’ambient especulador han acabat tristament marcant la realitat actual. Jo escric poesia satírica des de ben jovenet, però durant molts anys ho vaig fer amb finalitats escèniques, programes de ràdio i algunes publicacions de diversa índole. Fou

SobreViure Al Foc

l’any 2002 quan, d’una conversa amb Vicenta Llorca –aleshores encarregada, amb Pasqual Molina, de maquinar el llibret de la Falla de Corea–, va nàixer la possibilitat d’aportar les meues cosconelles mètriques al projecte editorial que portaven entre mans. Calia arriscar si es pretenia trencar els tabús, les monomanies i els convencionalismes on s’aferraven determinats sectors fallers i crec que, entre tota la nombrosa gent implicada, ho vam aconseguir. L’any 2003 ja vaig col·laborar al llibret explicant una falla imaginària que jo m’havia inventat, però seria al 2004 quan escriuria la primera “de veritat” amb un lema inspirat en el llibre d’Ignasi Mora Jo Gandia (durant tota l’explicació fèiem doble joc entre el “Jo” pronom personal i el “Jo” que es podria derivar d’expressions pijes castellanes, com ara jolines, jolín, jope, joer... Quan vaig completar la primera estrofa d’aquella explicació vaig tenir molt bones sensacions i vaig veure que allò tenia possibilitats: “Gandia, ciutat ducal, / bressol de ducs i poetes; / univers pontifical / de papes i de profetes /... Senyora d’una marjal / que albira el penós final / d’anar-se’n a fer punyetes.” Pepa Frau havia renunciat a l’acta de regidora –diuen que per qüestió de pactes– després de 12 anys com a alcaldessa de la ciutat, i la sorollosa Rosa Fuster (Rosa Fusteriana, com la referia l’amic Josep Gonga) havia sigut desnonada com a líder de l’oposició, i això obriria una nova etapa en la política local, amb els nous personatges que alimentarien la meua ploma sarcàstica pràcticament durant totes les explicacions que vaig portar a terme. De tots aquells treballs van eixir poemes que han adquirit vida pròpia més enllà dels àmbits fallers. Del referit 2004, per exemple, destaquem una espècie d’oda a la coentor que començava dient: “Conten que un dia una mona / es va vestir de fallera, / amb una col per corona / i una penca en bandolera”, així com la sempiterna Delicà de Gandia, poema inclòs al CD El cantar de la Burrera (MFactory Music, 2009) i utilitzat per a diversos treballs didàctics i esdeveniments tan especials com la representació al Serrano de Gandia de l’última obra de La Cubana, on la susdita peça fou inclosa formant part de la trama argumental. L’any 2005 vaig escriure L’enigma de les Tres Gràcies, lema inspirat en els tres ninots que curullaven el monument faller representant les tals deesses mitològiques. Segons jo, les suposades filles de Zeus caigueren en desgràcia als caporals dels poders corruptes que les condemnaren a l’exili, però anys després havien tornat a la ciutat per a cantar les quaranta als bufanúvols. Hi havia una crítica ferotge al bandolerisme vandàlic i tots els seus derivats, però el bon tarannà de la llavors titular de la regidoria corresponent, Liduvina Gil, va propiciar que els versos que li vaig dedicar a títol personal acabaren segellant la bona amistat que hui encara mantenim: “Liduvina, Liduvina!! / sentinella de la mar... / del Montdúver concubina...”.

SobreViure Al Foc

L’any que acabe d’esmentar –el 2005–, a Corea no van quedar massa contents amb el repartiments dels premis del curs; ho atribuïen al tracte de favor per part dels jurats a una altra falla que celebrava el 75 aniversari de la seua fundació. Com que el 2006 la coreana complia el 72é aniversari, els vaig suggerir que feren una celebració solemne d’eixos 72, i que exigiren als jurats les pertinents prerrogatives. Sobretot la gent jove es va prendre a gust aquell comboi i va eixir un any redó en tots els aspectes; fins i tot van rebre el 1r premi dels que atorga la Generalitat als Llibrets de Falla. El lema de la farsa era molt adient: ANNI-VERSARI (Sense “fum” per culpa vostra). Jo havia descobert la part més negativa de la cultura del banderí i em vaig despatxar a gust en la matèria: “Entre palmes i entre honors, / ploreres i mocadors / i ataquets d’incoherència, / s’amaguen els malhumors, / malíccies i pudentors, / enveges i prepotència.” Tenia clar que un banderí és per a un faller purità com una ferida de guerra per a un militar enfurit. L’any 2007 contractaren un monument on tots els ninots representaven indis malcarats. En principi allò no hi havia per on agafar-ho, però tirant mà de la imaginació va sortir el títol d’una sèrie televisiva Una de l’oest que ens va permetre desenvolupar La llegenda de Manitú com si fos el guió d’una pel·lícula d’indis protagonitzada per Bufalo Blanc (J. M. Orengo, líder del PSOUX), Núvol Fumat (J. M. Moya), Ploma Verda (J. F. Peris), Nom Callat (F. Mut) i Torro Assentat (A. Torró) (aquests dos últims havien protagonitzat una disputa per liderar els PEPJAUX i no fumaven la PP de la pau). Vaig gaudir molt versant la crítica a la manera dels indis quan parlen a les pel·lícules: “Ser més indis que cavalls / que buscar entre arrapalls / avideses clandestines. / Galliners amb massa galls / ser com gleves d’espantalls / que astorar moltes gallines.” Al 2008 seria Jordi Garcia Polop qui dirigiria l’edició del llibret. Els ninots de la falla representaven animals de tota classe i això justificava el lema: Zooil·lògic. En veure tan gran escampada d’animals em va venir al cap allò de la creació del món i, d’ací, nasqué La Bíblia en vers, un dels treballs que he readaptat als temps actuals i que forma part d’un projecte teatral. Es tractava d’escriure en vers allò que es volia criticar, fent paral·lelisme amb els passatges més significatius dels llibres sagrats: “Ni Déu s’imaginaria / que aquell espai encantat / molt prompte es convertiria / en un niu de puteria / corromput i adulterat.” Havia pensat donar per conclosa la meua tasca com a “explicador” coreà; considerava que havia cobert una bona etapa i no volia acabar avorrint ni avorrint-me. Però l’any 2009 la falla celebrava el seu 75 aniversari i vaig acordar amb els responsables del llibret aprofitar tal efemèride per a tancar el meu cicle. Així fou com va nàixer Crit-i-cant, lema que vaig emprar per a l’explicació d’un monument que oferia una ninotologia mitològica per a representar la crítica. De nou amb “els banderins” com a testimonis permanents,

SobreViure Al Foc

vaig tancar els textos amb la següent estrofa: “Animats pel flamejar dels banderins, / i entre muses, dimoniets i borinots... / hem versat un enfilall de volantins / que traspassen les barreres dels confins... / d’una falla tota plena de ninots!!”. Així doncs, les meues explicacions començaren als inicis de J. M. Orengo com a alcalde de la ciutat i acabaren en la recta final de l’esmentada alcaldia, la qual va passar a mans del polèmic Arturo Torró, trencant així amb 28 anys d’hegemonia del PSOE al capdavant del consistori gandià (diuen els experts que els pactes contranatura acaben tenint males conseqüències). El 2011 es va iniciar una legislatura turbulenta que s’acabaria el 2015, any en què vaig tornar a escriure l’explicació coreana de manera esporàdica, la qual cosa em va donar l’oportunitat de remenar les burreres municipals tres mesos abans que n’Arturo fos rellevat en el càrrec. L’any indicat em van atorgar el Premi Malva per un poema d’aquest treball: “La platja de l’esperança” (havia guanyat aquest premi en altres ocasions, però, curiosament, mai no ho havia fet per a Corea). El poema en qüestió era una espècie de crònica versada de la visita institucional d’Esperanza Aguirre a Gandia, quan Torró –l’alcalde– va ofrenar la platja gandiana a la llavors mandatària madrilenya: “Esta es tu playa, Esperansa... / es la playa de Madrid; / paraíso de agua mansa / donde muere el mal de Almansa / al sur de Rafalcaíd.” La romança acabava amb una estrofa de galliner: “I un pollastre que hi havia / pegant voltes per allí, / va enllustrar la llum del dia / amb l’harmònica harmonia / d’un airós quiquiriquí.” En la tal explicació vaig incloure un poema –“Tocar diana”– dedicat a l’actual alcaldessa Diana Morant, aleshores regidora de l’oposició. Però reconec que aquells versos no tenien cap intencionalitat crítica; simplement pretenia agrair un detall de gentilesa i confiança que Diana m’havia regalat anys enrere, quan ella era només una col·laboradora de la Federació de Falles i jo un modest trobador desvergonyit. Podria estar quaranta dies i quaranta mil nits cantant i contant l’origen dels poemes del passat, que sobreviuen presents i vigents marcant l’inici del futur; però no vull abusar de l’espai ni de la generositat de Lolín i he d’acabar. Ho faré ordenant en fila índia uns versos inclosos a l’última explicació que vaig escriure per a Corea. Són versos atemporals que retraten una realitat permanent en totes les èpoques de la vida del món: Entre fums i polsegueres s’enarboren les banderes del poder més ostentós, i es rebenten les barreres que limiten les fronteres del ridícul espantós.

SobreViure Al Foc

MEDITERRANI Teresa Broseta

Torna a alenar encara una vegada. Ompli els pulmons i deixa que les venes es beguen amb deler l’aire que alenes. Buida’ls. Torna’ls a omplir. Ritme d’onada per travessar la mar esvalotada. No mires al voltant; no hi ha sirenes, ni coralls, ni dofins. Només obscenes despulles que la mar porta a la rada. Mira al front, que ja tens terra a la vista. Un nou port on tampoc podràs ser lliure, una altra terra aspra i egoïsta. Ho saps, però no importa. Sobreviure és el verb que encapçala ara la llista. Sobre tot i per tots. Sobretot, viure.

SobreViure Al Foc

L’ART PER SOBREVIURE DE LA FESTA DE LES FALLES Ricard Català Gorgues · Docent i membre de l’ADEF

“Vaig sobreviure a la por a pesar dels meus arrels... Lluitant contra gegants vestits de frac i fe.” (Tenda, 2019)

En tots aquells pobles i ciutats del nostre país, on la festa de les falles es celebrada, podem comprovar que, des de fa dècades i dècades, ocupa un lloc preeminent en el calendari festiu local, fins i tot va convertir-se en festa major, com és el cas de la ciutat de València, amb la implantació de la setmana fallera als inicis dels anys trenta. A més a més, amb la inscripció, per part de la UNESCO, en la seua Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, les falles han obtingut una major projecció de cara al món. No obstant això, si fem un recorregut històric al voltant de la festa de les falles fins l’actualitat, mai ens hauríem imaginat que un festeig marginal, amagat com un ritual de foc de vigília, s’haja convertit, amb el pas del temps, en una de les festes més rellevants en el calendari festiu valencià i, per extensió, de la nostra cultura popular, malgrat tots els entrebancs que ha patit durant el transcurs del temps. Des d’aquesta perspectiva, si per alguna cosa es poden caracteritzar les Falles és per la seua capacitat de sobreviure en el calendari festiu. Així és, encara que semble mentida. La capacitat de supervivència de la festa fallera ha sigut immensa, per més que en l’actualitat no tinguem consciència de totes les situacions adverses que s’han donat al llarg de la seua història. Segurament, un dels primers factors perjudicials va ser el caràcter inquisitorial que, per part de l’opinió pública, se li atribuïa a les falles durant el segle XIX, segons es pot llegir en cròniques i notícies de l’època. Tot allò que avui podem apreciar com un valor identificador de la festa, el seu caràcter satíric i mordaç, en altres èpoques podria suposar, si més no, un confrontament amb les prohibicions i restriccions imposades pel poder dominant. “Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2020.”

SobreViure Al Foc

Aquesta visió de ritual purificador es va tornar totalment en contra en relació a la seua exhibició als carrers i places, fins i tot es posava en perill la seua continuïtat, amb la gran paradoxa que les mateixes falles serien objecte de les actuacions no menys inquisitorials, a més d’arbitràries, per part de les autoritats d’aquells temps (municipals, governatives, militars i eclesiàstiques), les quals recelaven molt dels assumptes que es podien tractar i mostrar públicament. Tot això, va donar pas a l’adopció de mesures coercitives, des de la imposició de la prèvia censura a l’aplicació de taxes o impostos municipals per poder traure les falles als carrers. Endemés, l’actitud refractària que mostraven les classes benestants i la burgesia emergent no ajudava tampoc, al no veure amb bons ulls tot l’ambient bulliciós i d’esvalot que generaven les falles, considerades com uns costums anacrònics en un temps de progrés. Si l’any 1849 va ser definit com un furor de falles i l’any posterior com un ardor, per l’entusiasme i gatzara que mostrava la gent, tal com proclamen les primeres cròniques periodístiques sobre aquesta celebració festiva, a partir de 1851 l’autoritat municipal va implantar la prèvia censura per poder instal·lar falles als carrers de València, ja que s’havia de demanar un permís d’autorització, amb la presentació d’un esbós, sota la imposició de sancions en el cas de no complir amb el que s’havia establit. En no res, s’havia passat de l’efusió popular a la política repressiva i autoritària. Des d’aquell any, la censura va quedar implantada en el món de les falles, amb períodes de major permissivitat, però les autoritats sempre han estat vigilants davant comportaments i expressions que podien sotjar com extemporànies, fora de norma i, sobretot, de la moral imperant. I no cal remuntar-se molt en el temps, ja que en l’època del franquisme va ser una de les mesures més emprades des del dogmatisme d’un règim repressor i coercitiu, fins i tot va marcar etapes posteriors per les inèrcies arrossegades. Si avancem en el temps, arribem a l’any 1882, on també anem a trobar notícies sobre la política repressiva envers les falles, en aquest cas amb un fet poc conegut en la història fallera, ja que va afectar al costum de l’estoreta velleta, per tal d’aplacar la cridòria que feien els grups de xavals quan demanaven al veïnat estores i trastos vells per a les falles, utilitzats com a combustible. Pot sorprendre, però l’estoreta velleta, tan idealitzada i mitificada per la literatura fallera, també va patir de l’autoritarisme extrem, tal com queda constància en la premsa, un altre exponent dels entrebancs que ha patit la festa de les Falles i que ha posat a prova la seua capacitat de sobreviure.

SobreViure Al Foc

I si no hi havia prou amb l’efecte repressor de la censura, a partir de l’any 1872 es va implantar un impost municipal progressiu, que va detraure, durant quasi quinze anys, el número de falles plantades, sobretot des de 1883 fins al 1886, any que no es va plantar cap falla, un fet que també va tindre el seu ressò més enllà de la premsa del cap i casal, amb posicionaments contraposats respecte de la seua possible desaparició. Amb tanta controvèrsia i, també, per la pressió popular exercida, l’any següent es va rebaixar la taxa municipal, fixada en deu pessetes, mesura que va suposar s’arribaren a vint-i-nou les falles plantades en 1887, el major número del segle XIX, encara que en anys posteriors va decréixer. I arribem a les acaballes del segle, en concret l’any 1895, una data de referència ineludible en la història de les Falles, perquè suposarà un punt d’inflexió en la forma de concebre i construir les falles de cara al futur. A partir d’aquell any, s’instaura l’atorgament de premis a les millors falles plantades, a través de l’entitat valencianista Lo Rat Penat, fins al 1901, on l’Ajuntament de la ciutat assumeix, així mateix, aquesta funció. Una iniciativa que en aparença semblava posar en relleu la falla més ben acabada, però que en realitat comportava esmorteir la crítica i la sàtira que des dels cadafals es podia mostrar. El que no s’havia pogut aconseguir amb la censura o els impostos, es va fer efectiu a través dels premis, la domesticació de la crítica fallera i, alhora, la reconducció cap a les falles artístiques, una de les majors conseqüències en la salvaguarda d’una festa en perill d’extinció. Al remat, la proposició de capçalera, l’art per sobreviure, vol expressar, amb tota intenció, que l’evolució cap a la falla artística va propiciar que la festa de les Falles poguera perdurar al llarg del temps i s’expandira més enllà del cap i casal, per tot arreu.

SobreViure Al Foc

Bibliografia ARIÑO VILLARROYA, Antoni (dir.) (1990): Historia de las Fallas, València: Levante-EMV. - (1992): La ciudad ritual: la fiesta de las Fallas, Barcelona: Antrhopos. - (1992): “La Fiesta de las Fallas: Una liturgia civil del valencianismo temperamental”, Revista de antropología social, núm. 1, p. 29-60. - (1993): El calendari festiu a la València Contemporània (1750-1936), Diputació de València: Alfons El Magnànim. - (1998): “La festa a València”, A: ESCALERA, Javier; CRUCES, Francisco; ARIÑO, Antonio. Festa i Ciutat volum 1(Fòrum Barcelona Tradició), Barcelona: El Mèdol (L’Agulla, 24), p. 51-66. ARIÑO VILLARROYA, Antoni; GÓMEZ i SOLER, Sergi (2012): La festa mare. Les festes en una era postcristiana, València: Museu Valencià d’Etnologia-Diputació de València. ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS (1996): La festa de les Falles. Generalitat Valenciana-Consell Valencià de Cultura. CATALÀ GORGUES, Ricard (2016): “Les Falles: De festa de barri a festa global”, Caramella, núm. 35 (juliol-desembre), p. 11-15. - (2016): “L’origen i l’essència de les Falles: Des de la cultura del foc al patró dels fusters”, La Traca, núm. 24 (novembre), p. 14-15. - (2018): “Les Falles en les Guies de València durant el segle XIX”, Nucli Antic, núm19, p. 52-57. - (2018): “La Festa de les Falles: d’un festeig marginal a una festa patrimonial”, Helena CARRERAS; FERRER, Raquel: Focs de la Mediterrània. València: Afers, p. 177-185. - (2018): “Aniversari de l’Unesco i un viatge a través del temps”, Levante-EMV, 1 de desembre. - (2019): “La repressió en les Falles del segle XIX: Entre la censura i els impostos”, Llibret Falla Selgas Tovar, p. 120-132. SOLER i GODES, Enric (2000): Las Fallas (1849-1936), Valencia: Albatros.

SobreViure Al Foc

SOBREVIURE AL LABERINT Verónica Pérez Lloret

Que tinguem sort I un fil roig per asir tothora Que tinguem valor Per aferrar-nos a les parets. Fer un alt al camí Per pujar a sobre dels murs I veure la superficie Escarpada i sinuosa Mirar el monstre a la cara Posar-li nom Traçar la seua vida Vampiritzant la teua . Anar enrere Petjada rere petjada Anar endins i trobar l’origen Recordar-lo cada dia, Reprendre la marxa. Com el conreu de l’arròs. Sobreviure.

SobreViure Al Foc

VIVÈNCIA Toni Colomina Subiela

Per a mi era tan impassible com la sargantana segada que amb balancejos fallits seguia traginant murs de pedra o estèrils pedregars o ermes planes; sense cua. Perquè ni ella ni jo coneixíem una altra manera de marxar, perquè era tan rutinària la canícula dels terrenys secs i les abrasadores nits de juliol, bullents, que a tots dos ens semblaven normals. La puerícia va donar pas a una adolescència febril i a una tòrrida maduresa, igualment espedaçada; vehement, com la gavina que durant aquelles vesprades tempestuoses d’agost combatia contra el vent amb la condició de romandre garbosa en l’aire; milotxa plomada i mar d’udols. Ocell que en la primavera es transmutava en au perpètua gràcies a la renovadora nigromància del foc. Canvi, metamorfosi; de la mateixa manera que una larva encapsulada en la seua íntima esfera, ànima introspectiva, vol ser imago. Com el sol quan acaba la tempesta, o com la lluna, quan un i l’altra pareixen haver desaparegut irreversiblement. I així, amb tot, va començar el dia en què vaig aprendre a dir que no i vaig oblidar en un replec, sinuosa senda, fardells i embolcalls, per a embolicar-me, de nou, amb la lleugera camisa de les coses senzilles; essències i substàncies sense artificis, pures i lliures de reparacions. Protegit. Resguardat. Acompanyat per la verdadera veritat i socorregut per la musa vigorosa de la vida.

“Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l´any 2020.”

SobreViure Al Foc

Vaig aprendre a suportar càrregues que van anar convertint-se en essència inherent, element intrínsec de l’existència; congènites. Perquè viure és sobreviure; no pot valdre un altre axioma que la certesa de percebre la simplicitat com la més valuosa herència i d’entendre la derrota com a part de la celebritat; contrapunts i antagonismes; contaminacions i ofenses. I finalment, va ser concloent entendre que, de la mateixa manera que eixa sargantana compendiosa, igual que la gavina vacil·lant i que el sol amenaçat, tots carregats d’eixe estoïcisme pacient, el simple aleteig d’una papallona, tan vulgar, o la natural quotidianitat d’un capvespre conformen la més emocionant expressió del meu somriure.

SobreViure Al Foc

ÒRBITES DIBUIXADES Toni Colomina Subiela

Davall el cel immens de la meua existència puc trobar un univers d’excel·lència infinita, on estels i llunes juguen cada eternitat amb els artefactes més diversos del cosmos. Insòlites constel·lacions riuen amb galàxies desconegudes, mentres les nebuloses, més tímides, sempre amb mirada escrupolosa, emboliquen als fugaços cometes amb un abraç efímer. Òrbites dibuixades amb clarions de colors i llums esmaltades amb els vostres somriures. I de la mateixa manera que existix el joc, la rialla, les cosquerelles i els passejos pels núvols, també hi ha lloc per a allò desconegut, per als forats negres i els asteroides descontrolats. Però el temps, fugaç però reparador, cicles sense sentit en un espai tan ample, tot ho acaba per salvar, la bogeria també. Òrbites dibuixades amb clarions de colors i llums esmaltades. Vosaltres, amb tot, continueu brillant com el sol immens en una calorosa vesprada d’estiu, María, i Quique, tal com ho fa la lluna endormiscada

SobreViure Al Foc

en una nit de tardor; i fent que nosaltres, des d’ací baix, als vostres peus, admirem la lluminària dels vostres somriures. Òrbites dibuixades amb clarions de colors i llums. Òrbites dibuixades amb clarions de colors. Òrbites dibuixades.

SobreViure Al Foc

TEMPS BÀRBARS Jordi Garcia Polop

—Vosté està de broma, professor Feuer. Això no pot ser.— va afirmar l’alumne. James Feuer va sentir el tremolor emocionat del pescador quan acaba d’atrapar la seua presa en el lloc exacte on l’esperava. El vell docent va somriure a l’audiència de tres desenes d’estudiants del Màster d’Antropologia Cultural de la Universitat de New Boston. Amb un lleuger moviment de mà els immensos finestrals de nanopartícules es van enfosquir ocultant l’atmosfera rosada de Mart i el paisatge de turons de pedra taronja. Un gir de mà esquerra i es van convertir en pantalles lluminoses cobertes d’imatges d’incendis. —Foc!— Va exclamar rotund. —No pot ser, ha dit vostè?, Senyor… Quin és el seu nom, per favor? —L’alumne, lleugerament avergonyit, va contestar tremolós. — Aidan, Aidan McParland. Ho deia per l’excés de diòxid de carboni que va acabar amb l’equilibri del planeta en el segle XXI.— —Clar, però estem parlant de les primeres dècades del segle—, va dir en to paternalista Feuer davant de la ignorància atrevida dels joves. —En aquelles dècades fins i tot hi havia una festa on un home ballava amb un bou al qual apunyalava després d’enganyar-lo durant minuts.— Un sospir de certa incredulitat, i fins i tot de fàstic, va recórrer la sala. Un parell d’alumnes van eixir amb la cara desencaixada de l’aula. —També es menjaven la carn dels animals morts. Una de les diversions dels festius era anar amb els xiquets a temples amb el símbol dels dos arcs rojos on adoraven als déus menjant carn picada— Una xica de la primera fila escoltava amb la cara verda i els ulls oberts com a plats. Estava fent esforços per no tornar el soma que havia ingerit a primera hora del dia. —Si senyors, efectivament el que els contaré ocorria aquells anys. El gènere humà vivia en un remolí de creixement imparable. Els recursos es consumien a tota velocitat i la població es duplicava de forma exponencial. El gel dels pols es feia aigua, el nivell del mar amenaçava de pujar i ningú no feia res. Desafortunadament se seguien tradicions ancestrals, primitives diria jo, que ningú qüestionava.– Va deixar les paraules volar per la sala, com bon narrador que era, i va accionar amb les mans les llums fins que l’única il·luminació provenia de les parets reconvertides en pantalles. Feuer va pensar, — estic vell, ja ningú gasta el control gestual, tots aquests jovenets que tinc davant manegen el seu entorn amb la nova interface cerebral com si

100

SobreViure Al Foc

res—. Però ell, amb cent vint anys al llom, ja era suficientment vell com per a no intentar seguir totes les modes. “Falles”. Un titular amb lletres capitals romanes va omplir l’espai. El subtítol en caràcters neogalàctics oferia la traducció. —Falla era una paraula d’un idioma que allí deien valencià l’últim parlant del qual va morir en el 2120—, va asseverar Feuer. —En aquella zona parlaven llengües que venien d’una anterior de nom llatí. Falla és el nom derivat de fàcula en aquell idioma. Sembla que en rituals de pas d’estació aquells éssers primitius cremaven, objectes de rebuig en principi, per a evolucionar amb el pas de les dècades en la crema de monuments de la grandària d’edificis que es construïen tot un any i després d’uns dies de complicats rituals es cremaven als carrers—. Una alumna de les últimes files no va poder evitar deixar escapar un xicotet crit.— Salvatges!— Se li va sentir dir. —Bé, benvolguts alumnes, vegem el context. En els primers moments ningú no era conscient. S’havien fet fogueres des del principi dels temps i celebrar amb un foc gegant, siguem honestos, era un gran espectacle per a aquella massa primitiva. Encara ho seria per a nosaltres si estiguera permés.— En la pantalla es projectaven unes imatges molt antigues d’una multitud de gent amb un aparell quadrat amb llum a les mans alçades sobre el cap. —Es pensa que aquest aparat era per adorar algun tipus de deu del foc, encara que una nova teoria diu que capturaven imatges del foc sense cap trellat per a compartir-les en xarxes de comunicació primitives. S’ha relacionat amb una paraula que es diu “selfie” que no arribem a saber què vol dir.— —Tot va començar a canviar l’estiu de 2019 quan es van aconseguir temperatures rècord en tot el continent europeu. En els anys següents el clima va desertitzar la zona on se celebraven aquestes festes i la fam i la falta de recursos van iniciar un cicle de protestes i revolucions que van impedir el normal desenvolupament de les festes que sempre se celebraven al març. Des del govern central es va disposar la seua cancel·lació pel perill que podien suposar les multituds en èpoques de tanta inestabilitat. A més a més, cal dir que ja feia anys que s’anava restringint el nombre i grandària dels monuments. El col·lectiu que les celebrava es va resistir, fins i tot amb atemptats contra les autoritats i, una vegada prohibides, van fer falles en la clandestinitat. Finalment amb el control estatal amb drons sobre cada foc en tot el territori i les penes de presó van fer desistir als membres d’aquelles sectes. A més a més el 2070 el nivell de les aigües va pujar tant que va inundar la plana costanera de la que es deia Península Ibèrica deixant les ciutats on se celebrava la festa baix de l’aigua.

101

SobreViure Al Foc

—I per fi es van extingir?— —No — Va dir Feurer amb un somriure. Ell en el fons era un enamorat d’aquells rituals i haguera donat la vida per poder tornar al passat i gaudir d’aquelles festes. —Bé, queda una colònia anomenada nova València. Està formada per descendents dels habitants d’aquella regió que van ser traslladats el 2042 a la Lluna. El valencià ja el parlaven pocs i les noves generacions preferien el majoritari anglés. Sols els més majors, que l’utilitzaven, seien en un local amb vista a la maltractada terra i jugaven a un joc amb unes targetes d’un material que es deia paper. El truc, això és. Es deia el truc i era un joc d’enganyar al contrari. Bé, el cas és que van adaptar les seues arrels a la Lluna i van trasplantar la seua festa en una forma admesa per les autoritats. Encara cada any preparen uns hologrames que materialitzen en el centre dels cràters dels volcans. Ho fan coincidir en el moment en què en l’hemisferi nord de la terra iguala el dia i la nit. Desaparegut el cristianisme ho fan en honor del Déu Galàctic i la nostra Senyora de la Via Làctia. Els hologrames desapareixen entre sons estridents emesos pel sistema d’intercomunicació. Una bogeria. Això sí, els espectacles de làser són únics.— —Però tinc una primícia per a vostés. Les falles han sobreviscut en la seua forma original a l’illa de la Falconera. En la zona de mar coneguda com la Safor. Com saben el mar va envair totes les zones costaneres i era allí on precisament es feien les falles. Alguns refugiats no van voler deixar la Terra, es va amagar en les serres pròximes, convertides en illots, i se les han arreglat per a sobreviure. —L’ecologia de la Terra encara és fràgil, però en ser abandonada per la majoria de la humanitat s’ha anat recuperant i es pot habitar sense problemes. Una expedició d’antropòlegs de la Universitat de Port Mart, que va visitar la zona el 2872, va trobar un grup de salvatges que continuen cremant la seua roba vella en el solstici de primavera i dansen al voltant del foc per a conjurar els pecats del passat i propiciar un millor futur. —Mengen encara animals, especialment conills i planten verdures. Fan uns menjars on les combinen. Els plats més coneguts són l’Aiegre, que fan amb serps i la Peelha. I perdó per ser tan explícit, però engendren els fills per penetració entre homes i dones — Un parell de cares en les primeres files van posar un somriure d’incomoditat. A Mars i a la resta de colònies exteriors els xiquets es cultivaven en plantes asèptiques de reproducció humana. Una xicoteta intervenció i podies decidir si volies descendents i per a quan. Òbviament, el sexe era una cosa dels temps bàrbars! De fet, La Falconera és un jaciment viu on s’han trobat moltes restes. Però per a comprendre la mentalitat i sentir de l’època va ser fonamental una col·lecció de manuscrits que van trobar amb el fons d’una cova amb el nom de “Llibret de la Falla de Corea”

102

SobreViure Al Foc

escrits en valencià i estudiats pel professor Bolton. Sembla el patrimoni estimat d’un home que coneixia bé la muntanya i els seus racons i estimava la cultura. També s’ha trobat un vell dispositiu digital que sembla que porta imatges, però encara s’està intentant esbrinar el format i com obrir-les. Veient arribar els temps de revolució que van destruir pobles sencers, sembla que va voler amagar la memòria del seu temps pensant en el futur, ja que tot el paper estava ben protegit per un material impermeable i amagat amb cura sota un muntó de roques. Gràcies a ell s’està recuperant amb l’ajuda de computadors antimatèrics el significat i l’estructura del valencià. —Professor Feuer—, va cridar l’alumne.— Corea no era un país d’Àsia?— Sí, efectivament, així era. No sabem quina relació tenien amb Àsia, però es deien així. Pensem que quan completem l’estudi dels volums del Llibret de Corea segurament tindrem més pistes al voltant—.

103

SobreViure Al Foc

SOBREVIURE EN TEMPS INCERTS Vicent Gregori Acosta

Des de que tinc ús de raó visc escoltant contínuament que vivim una crisi, siga econòmica, medi ambiental, de valors, política, etc. Per tant, puc dir, que amb els meus 35 anys he sobreviscut a totes elles. Però què significa sobreviure?. La definició segons la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), diu així: 1. Continuar viu després de la mort d’una persona o després d’un fet o d’un moment determinats, especialment si són perillosos. 2. Durar o continuar existint [alguna cosa que és propi d’una altra època]. 3. Tirar endavant amb els mitjans mínims necessaris per a viure. Amb el pas del temps, la societat evoluciona o es revoluciona, però sempre acaba adaptant-se a les circumstàncies i els moments, actualitzant-se d’una forma camaleònica i sobrevivint als avatars causats, en si mateix, per la pròpia societat. Després de més de cent anys des que naixeren les primeres Falles a Gandia, allà per 1876, a l’igual que la societat, el col·lectiu faller també s’ha adaptat als canvis i ha sobreviscut a temps incerts. Des d’aleshores en l’aspecte històric hem travessat una Segona República, una Guerra Civil, una Dictadura, l’arribada de la Democràcia, la incorporació a la Unió Europea fins l’actualitat, l’era de les noves Tecnologies i la Informació. Hui, podem parlar d’unes falles culturalment potents, inclusives i solidàries, reivindicatives, turístiques i, a més a més, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Podríem afirmar, que no sols han sobreviscut al pas del temps o als canvis de la societat, sinó que han evolucionat integrant-se en la vida quotidiana del nostre territori, fent una societat millor. Darwin, en la seua Teoria de l’Evolució de les Espècies, parlava del mecanisme de la selecció natural. Aquesta selecció natural fa que les poblacions s’adapten o es tornen cada vegada més adequades al seu entorn amb el pas del temps.

104

SobreViure Al Foc

Esta mateixa teoria és la utilitzada per les falles de la ciutat que han sabut adaptar-se, d’una banda, al pas del temps (des de les Falles fundacionals de 1927 fins a les Falles 4.0 del segle XXI)i, d’altra banda a l’entorn:

- Medi ambiental: la conscienciació d’unes falles cada vegades més ecològiques, com el premi a l’escena ecològica. - Cultural: grups de teatre, qualitat literària en constant superació, curtmetratges, emissions radiofòniques, festivals musicals, cavalcades,... - Econòmic: des del pagament en mà a artistes fallers en pessetes fins transferències bancàries amb l’euro. - Tecnològic: les xarxes socials, webs, publicacions digitals, tant de les comissions falleres com de la pròpia Federació de Falles. - Social: la incorporació de la dona en els òrgans executius de les Falles o la visibilitat de les falles al col·lectiu LGTB.

Com va destacar el naturalista britànic Darwin, les falles a l’igual que les espècies, tenen descendència però amb modificacions. Una descendència que van iniciar falleres i fallers en la antiguitat i que ha sobreviscut fins a dia de hui amb modificacions positives. Les Falles han demostrat al llarg de la història que la seua supervivència està assegurada, també en temps incerts.

105

SobreViure Al Foc

LA PIROTÈCNIA SOBREVIURÀ Juan Lázaro

“Com podem sobreviure sense la bellesa?” Miriam Ferradáns

Setmana de falles en qualsevol localitat allà on es celebren. 8 del matí. És possible que hi hagen veïns que acaben de començar la jornada laboral, però és més possible que altres encara no hagen acabat l’anterior. L’aspecte els delata. El ben segur és que... Ja fa olor a pólvora! Després s’afegirà la música, l’algaravia i el dia haurà començat amb la despertà. 11 del matí. Un grup de falleres i fallers van a recollir les reines pel començar el passa carrer. Sona la música i... Fa olor a pólvora! 14 hores. Migdia. La mascletà. Increïble estrèpit i increïble olor a pólvora. I així fins acabar el dia. Cap festa, esdeveniment, bé en la nostra Comunitat o fora d’ella, es pot concebre sense que la Pirotècnia no en forme part o, inclòs, siga l’eix central de la mateixa i en totes elles fa olor a pólvora. Potser és eixe estrèpit, eixe olor, eixa descàrrega d’adrenalina el qui manté viu i, per tant, faça possible la supervivència de la Pirotècnia. Què millor treball que fer gaudir al públic encara a cost d’hores i hores de feina molts cops desagradosos i sempre perillosos? Supervivència d’una indústria que lluita front a múltiples traves burocràtiques, econòmiques, administratives i fins i tot de competència. Supervivència de qui s’enfronta a desraons com no poder disparar un castell de focs d’artifici a menys de 500 metres d’una massa forestal i si poder fer-ho tan sols a 200 metres d’una estació de serveis o gasolinera. Supervivència de qui deu suportar que, per autoritzar un espectacle de focs artificials la infinitat de requisits administratius és tal que “es tiren cap enrere” fins les empreses més importants del sector ; per exemple, la negativa de la Pirotècnia Ricardo Caballer a disparar per l’Ajuntament de València des de l’estiu de 2019 per ser poc més que “in-

106

SobreViure Al Foc

suportable” la burocràcia. Empitjora la data si tenim en compte que València és un dels majors escaparates mundials del sector. Supervivència de joves emprenedors, afegim “bojos joves emprenedors” que s’enfronten a no menys d’onze ordres ministerials i lleis per a veure autoritzat el seu nou taller de pirotècnia. Com ens comenta Daniel Tamarit, gerent de la Pirotècnia Tamarit d’Alfarrasí (València), la més jove del sector en la Comunitat Valenciana amb sols un any de vida: “Has de tenir pólvora en les benes per emprendre el camí”. Supervivència davant els nous avanços en tecnologia digital de dispar en els que es guanya en seguretat i espectacularitat, però no estan a l’abast, pel l’elevat cost, de menudes empreses a les que, de cert modo, se’ls exigeix aquesta tecnologia abans de firmar un contracte. Supervivència davant la por d’allò “que puga passar” per part dels organitzadors. Les “globotás” estan molt bé com a diversió pels xiquets, però no mai deurien ser el substitut d’espectacles pirotècnics. Supervivència davant – i açò ho és totalment cert - les poblacions on s’obliga a les empreses pirotècniques a deixar la zona de focs completament neta. Ja no tan sols hi ha que carregar als camions la ferramenta de dispar, sinó graneres i recollidors! Supervivència davant el rebutx dels veïns, cada cop major, al muntatge de la pirotècnia prop dels seus domicilis que inclòs ha arribat a provocar acords entre ells per omplir de vehicles la zona acotada pel muntatge dels focs. Com no! Supervivència davant la crisi econòmica amb retallades de pressupostos que afecten a tots els sector involucrats en la festa: Augment del preu en les matèries primes i del transport mentre el client és cada cop més exigent. Supervivència davant el material pirotècnic fabricat al llunyà orient amb els qual és impossible la competència pels baixos costos de producció d’aquells països. Afortunadament també és molt coneguda la superioritat en quant a la qualitat del material ja no sols espanyol, sinó italià, maltes (els grans desconeguts), etc. Supervivència davant les noves normatives que pareixen tretes de la mànega d’aquells que més manen de torn: 600 euros de multa als veïns que ixquen a les seues terrasses per veure un espectacle pirotècnic i no parlem d’un indret amb poca tradició festiva sinó, res més, de l’Ajuntament d’Alacant. A la fi, centenars de problemes als qui s’enfronten els professionals pirotècnics i, a pesar de tot, sobreviuen, potser perquè ho duen a la sang, potser perquè s’apropa Març, però, de bon segur, perquè ja oloren la pólvora.

107

SobreViure Al Foc

HAURÍEM DE LLEGIR MÉS ELS POETES MORTS Tomàs Llopis Certament llegim poc, massa poc, els poetes. De fet, els bons, i això en el millor dels casos, passen una època d’extrema popularitat, toquen el cel quan els xiquets d’escola aprenen de memòria algun vers seu o fins i tot li reciten poemes sencers i poc després, sense saber com ni per què, però sol coincidir amb la mort del poeta, aquella veu privilegiada, aquell missatge punyent, aquelles paraules que ens havien il·luminat i guiat en la desgràcia i en l’amor, en l’alegria i en la pena cauen en l’oblit, ja no les diu ningú, i aquells llibres, que abans anaven de mà en mà, de sobte comencen a dormir en un prestatge fosc durant anys i anys. Escric tot això i pense en Pere Quart, un poeta que també va ser dramaturg, autor d’una obra diversa i provocadora, sempre sincera, potent i a voltes divertida, que era present en les nostres vides allà pels anys setanta i vuitanta del segle passat. Els més vells el coneixien ja d’abans de la guerra i de l’exili, però jo el vaig descobrir més tard, durant la meua primera joventut. Llavors vaig llegir el seu llibre Vacances pagades, premi Ausiàs March de Beniarjó, 1959 —ja no ens en recordàvem, que aquell poeta de Sabadell havia estat premiat ací, al costat de casa—, i ràpidament em cridà l’atenció i vaig recitar moltes voltes en públic aquell poema que comença dient: Demano la paraula prèvia. Vull dir —i que d’un cop se sàpiga!— que jo sóc Jo, que sóc el Centre i l’Àrbitre. Que tots vosaltres, tots, —això anant bé— sou els meus conterranis. El poema continua però jo volia destacar ací el desvergonyiment del seu autor, el fet de situar-se davant els seus “parents, veïns, creditors […] proïsme […] pròpiament dit” i els altres “bons i dolents —grocs i negres, antípodes, gitanos—” i qualificar-los tots senzillament de “contemporanis” seus, sense afectes ni germanors. “Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2020.”

108

SobreViure Al Foc

M’agrada, tot i que jo no sóc capaç de fer-ho, aquella actitud de qui sap distanciar-se lúcidament de les mesquineses i de les mediocritats de la vida, i lamente per contra la desgràcia de qui, sense anar a buscar-ho, sense intenció de provocar ningú, per causa de la singularitat de les seues opinions, cau als peus dels cavalls i de la ferotgia intolerant. Pense ara, inevitablement, en Joan Fuster, poeta també, tan poc llegit com l’altre, però sobretot assagista i fins i tot prolífic col·laborador de llibret de falla, a qui un “conciliàbul edilici” i no un “tribunal popular”, com hauria estat més adient si hagués estat el cas, va qualificar d’”heterovalenciano” i el va condemnar, segons explica ell mateix i és conegut, a un “auto de fe” faller, a imitació del venerable Sant Ofici de segles enrere, per haver “proferit opinions inconvenients a propòsit de temes tan patriòticament sagrats com la gastronomia vernacla, el folklore autòcton i la tècnica oratòria de sant Vicent Ferrer” —Fuster dixit—. Inicialment tot va quedar en la crema en efígie de l’escriptor un vespre a la Plaza del Caudillo de València i una brutal campanya antifusteriana que va desembocar anys després en dos atemptats i la profanació de la seua tomba. Sobre aquella crema, però, Fuster ironitza, uns dies després, en un article deliciós intitulat “Reflexions d’un ninot de falla”. Però no em costa gens d’imaginar la ira, la ràbia, la violència reprimida dels energúmens que haurien volgut tornar a les essències inquisitorials i cremar alguna cosa més que un ninot. I torne al poeta de Sabadell i al poema amb què he començat, que acaba d’una manera adient a aquestes reflexions sobre les mediocritats de certes masses: Ja ho sé. Molts espereu amb candeletes el dia de cantar-me les absoltes. No us enfileu, si us plau: en el millor dels casos, quan jo mori, tots, tots, bons o dolents, sereu només els meus supervivents. I això, de ser supervivent, ja comporta una opció personal.

109

SobreViure Al Foc

EL GUARDIÀ DELS SENTIMENTS Rosa Miró

Al principi quatre ratlles, quatre fletxes, quatre arcs Per paper, de la cova la paret, a l’abric de les mirades Per tinta, la terra, la sang, mescla de greix salvatge I per pinzell els dits Els mesopotàmics, argila Els egipcis amb papirs Els grecs o els romans, amb tauletes encerades Els xinesos amb la palla de l’arròs Per Europa aparegueres en pergamins pell de xai Quan es bescanviava un llibre per una parella de bous I vindrien els monàstics, amanuenses monjos, cal·lígrafs de plomes d’au però, de monges, ben poques. Fins la màgia de la impremta Oh, llibret! Gentil objecte, rabeig de l’ànima Non omnis moriar, no moriràs del tot, abans crearem addicció Avui, demà, perpètuament Troballa en el temps, engroguit per la vellúria Amb guants de fil i cotó, seràs tractat amb exquisida cura Despreocupat! Deixat fer! La distòpia de Bradbury mai no arribarà enlloc La Farhenheit 451 de Truffaut, sols va estar una pel·lícula I la nit de Sant Josep, no té ni comparança

110

SobreViure Al Foc

Oh, llibret! Tu, tu que et deixes subratllar, doblar cantons o folrar I escriure’t al marge paraules de cau de llit, al racó de la lectura A dins d’un bany d’escuma o a la vora de la mar Oh, llibret! Quina bona companyia Sempre esperant i amatent La llibertat que tu ens dones, no la sentencien jutjats Quins gojos ens regales, al llegir-te, al posseir-te, en olorar-te En Passar-te els fulls com els amants les carícies. Oh, llibret! Eres avui imprescindible Tan acostumats a tu, calibrador de cultures Podrem canviar la manera de llegir-te i d’acaronar-te e-books tablets smarts phones pantalles i més pantalles Qualsevol invent humà Mes, de l’escriptura la teua essència En la tinta digital perdurarà

111

SobreViure Al Foc

RENÀIXER Per Pasqual Molina1

Tinc a la marjal uns quants arbres escollits. Els més estimats plantats a la vora de la caseta: una olivera, una llimera i una garrofera. L’olivera me la va regalar Juan Antonio Sanfélix, ell mateix la portà d’una muntanya llunyana i la va trasplantar on està. Al meu parer, és l’arbre més bonic que existeix. Passe temps mirant-la, absort, albirant entre el seu tronc retorçut històries viscudes per ella, en altre temps i en l’altre lloc. La llimera fou sempre un desig. Poder agafar d’una rama una llima, la que més t’agrade, a l’hora de seure a la taula ho considerava un goig a l’abast sols dels afortunats. La senyora Rosa, la veïna, en tenia una plantada al bell mig del pati, sota la finestra de la meua habitació. Juanjo, el seu fill, en collia abans de dinar i, de vegades, em xiulava per llançar-me’n alguna. Respecte a la garrofera, crec que el meu interès per ell és deu a una fixació neonatal. És el primer arbre que recorde haver vist, allà pels primers estius de la meua vida que passava la família a la partida de Borró, al costat de Ròtova. Els tres arbres són de fulla perenne. De tant en tant, renaixen amb els fruits, els quals tenen cicles diferents. Cada dos anys arriben les olives. Manolo, el veí, les recull, les xafa, les renta i les adoba en una gerra, amb sal, vinagre, llima, fulles de canya i un bon grapat de pebrella. Dies després són un plaer, un pecat. La llimera es de les anomenades “quatre estacions”. Cull llimes tot l’any. De diferents grandàries, de paregudes agrors. De colors inimaginables, de fragàncies pertorbadores. A la garrofera traspunten unes flors inversemblants que esdevindran garrofes grans, netes, dolces, autèntica delícia per a la burreta Roberta, quan li les ofereix, una a una, el meu nét, Marc. A l’altre costat de la caseta he creat un espai per a aconseguir ombra i frescor. Vaig plantar-hi moreres. Arbres que perden la fulla a l’hivern i pots esporgar al gust, dirigint les branques que interessen perquè, lligades, formen una mena de sostre enramat. Durant els mesos de fred presenten un aspecte esquelètic, lleig. Però, tots els anys, els darrers dies febrer, es fa el miracle. Les moreres renaixen. Totes les vares, alhora, s’omplin de dos rasts de diminutes gemmes de color verd viu. Si et pares a mirar-les, detingudament, creixen davant dels teus ulls. Les properes setmanes i mesos esdevindran llargues branques que s’ompliran de fulles de pàmpols grans i verds que cobriran el cel i taparan

1.- President de l’Associació Cultural Premi Iaraní de Gandia. Membre de l’Associació d’Estudis Fallers de València.

112

SobreViure Al Foc

el sol, fins quan, en arribar la tardor, de nou, s’engroguiran i cauran a terra deixant les branques nues que tanquen el cicle vital. Mentrestant, la vida corre. Hi va haver una època on contava el pas dels temps pels mesos que faltaven per a arribar l’estiu. En la universitat, amb els anys que em faltaven per a acabar la carrera. Després he contat els anys contant els dels meus fills. També pels que faltaven per pagar crèdits i hipoteques. Des de fa temps els anys comencen quan brosten les moreres i durant dotze mesos veig passar la vida, intentant fer-ho amb esperit seré, gaudint de tot, el millor que sé. Hui ha mort Álvaro Baez i en el soterrament m’he retrobat amb bona part de la meua història. L’estimava. Álvaro tocava el saxo en l’orquestra Relay la de Juanito “El Negre”, el rellotger del costat de les Escoles Pies, i en la qual cantava el meu barber de Corea, Pepito “Paella”, de nom artístic Gil Martí. Els dos se n’anaren davant. Quina gent! Quines festes muntaven en l’Hukako, dalt d’aquell menut escenari, les nits de la sangria o les del champagne mentre, a la pista de ball o pels racons de la sala, a la llum de les bombetes fosques, els espanyolets dels seixanta, als estius, escorcollaven en les turistes franceses el que, en les xicones de per ací, era quasi impossible de trobar. Renaixerà l’orquestra Relay en el cel?1

El present article, amb el títol “Renàixer”, va ser publicat el diumenge dia 3 de març de 2010 en el diari Levante-EMV la Safor. El personatges són reals. Visqueren i alguns viuen encara en el barri. Ells, o les seues famílies, tingueren o tenen relació, en l’actualitat, amb la Falla de Corea. L’esperit de l’article fou el renaixement a la vida. Hui, deu anys després d’escriure’l, en seria la lluita per sobreviure!

113

SobreViure Al Foc

SUSANA Eduard Montoro

Susana, deixa’ns les mans entre les mans, esta nit que la prosa d’ulls enfora es fa poema ulls endins. Vine, Susana, tanca els ulls; dansarem al ritme antic que vestint d’aire la festa orquestren els teuladins. Vine, Susana, al nostre barri on els balcons, presumits, van pregonant pels carrers que el sol infantà un jardí. Vine i anem de la mà festa amunt i festa endins sobre la flama dels dies, seguint un fum de camins. Vine, Susana, si és que vols sentir que ens hem fet espill del teu somrís net, joiós, dolç, franc, amable i senzill.

114

SobreViure Al Foc

Susana, deixa’ns les mans entre les mans esta nit i, si és que vols, tanca els ulls; Podràs sentir i sentir que els teus fallers de Corea, fent-te el seu millor cumplit, et fan Reina i et demanen la rosa del teu somrís. Susana, deixa’ns les mans entre les mans, esta nit, que la prosa d’ulls enfora s’ha fet poema ulls endins.

115

SobreViure Al Foc

SOBREVIURE A LA MEMÒRIA DE DEMÀ Jose Manuel Prieto

Camine per la ciutat que ha prescindit dels mapes i sóc la nostàlgia del futur que esquiva les cruïlles on un pas endavant és, encara, el mateix semàfor en roig de les teues galtes, on el secret de l’amor frega amb el combat de la vida el preu de la memòria. Camine decidit per la ciutat de diumenge i sóc l’habitant del succés que no ha esdevingut encara, que desconeixen, nuesa imprecisa, els diaris digitals de l’hora passada. Camine per la ciutat i sóc el foc antic que va construir les drassanes de les barriades, enllà de l’estació sense llum, amb la falla que a cada cantonada edificà el silenci d’una música d’enrenous i vaticinis sobre el que esdevingué demà. Sóc un hoste del que ha succeït despús-demà, i així m’entenc, en el recorregut que l’espurna fa per les brasses per recordar, en l’itinerari de la cendra, l’únic manual vigent de la supervivència: el del preu de l’equilibri sobre la fita que en el precipici hi ha d’una memòria de demà.

“Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l´any 2020.”

116

SobreViure Al Foc

EL CAMÍ Salvador Ribes Ibáñez

Al calaix de la memòria perduda he trobat el que mai havia d´haver amagat, i he desitjat amb força, per un moment, el meu temps aturar Esbrinar qui soc, d’on vinc, on vaig en nàixer no em donaren brúixola per a poder-me orientar. Pense, pense, repense tot el que m’ha passat rumie si serà el mateix que als de la meua edat. Doncs no és així, lo meu és meu i no hi ha res que soterrar. Al nostre cel li prege que em guarde de tot mal també a qui vaig escollir per a fer el camí mes grat, per eixe camí que ara mateix estic buscant. Als que la vida em donat no es poden assabentar encara que poques coses de nosaltres sabran l’endemà. La ploma inquieta i la llibreta fartes estan de veure’m plorar, els secrets de la infantessa, les memòries dún fracassat. En un encreuament em trobe quatre direccions a triar: a lésquena el de tornada, a la dreta soledat, per lésquerra la mort, sols em queda el que tinc davant. De segur vindrà tempesta, vent de ponent i llevant però eixes seran les coses que de segur forts ens faran. Esgotat de sobreviure, fastiguejat de darrere mirar Viure, vull viure, agafa’m fort de la mà.

“Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l´any 2020.”

117

SobreViure Al Foc

LA FALLA VIRTUAL DE LA SUPERVIVÈNCIA Salvador Rovira i Llorens

“El mateix és la nostra vida que una comèdia; no s’atén a si és llarga, sinó a si l’han representada bé. Conclou on vulgues, amb la condició que poses un bon final.” Sèneca: Epístoles morals a Lucili, LXXVI Davant la pantalla de 27 polzades de l’ordinador contemple un recorregut en 3D, caminant des de la Falla de Màrtirs cap a Corea. En el perfil de l’horitzó ciutadà es retalla la silueta del cos central de la falla que, conforme va acostant-se, va guanyat en detalls. Sí, representa a un jove d’edat imprecisa en una postura de ball. A la mà dreta sosté un got d’aqueixos que ara diuen “tub” contenint un líquid de color fosc, on-the-rocks. El braç esquerre el té alçat en angle, amb la mà estesa sostenint en complicat equilibri un enorme telèfon mòbil en la pantalla del qual parpelleja la foto d’una senyoreta lleugera de roba. Pentinat a la moda (cabell curt decorat amb solcs afaitats), l’expressió del rostre és la viva imatge de l’avorriment. Vist samarreta de marca i pantalons vaquers ajustats destacant-li un paquet exagerat. La càmera s’ha detingut un la primera escena. Representa una aula d’un institut. Els alumnes, xiques i xics adolescents, amb gestos agressius, tenen acorralat al professor en la tarima. En una gran pissarra es llig el següent rètol: “Dilluns que ve examen del tema que s’ha donat hui”. Una cartel·la informa: El mestre és un malparit: fer estudiar en diumenge a un alumnat ressacós després de passar la nit d’un dissabte fabulós ballant la dansa del ventre.

“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2020.”

118

SobreViure Al Foc

La segona escena mostra una vista de la platja. Una parella, matrimoni, està recolzada sota una ombrel·la. Al costat d’ells, una nevera portàtil està oberta, plena de teranyines. Al lluny, a la seua esquena, un cartell lluminós informa de les previsions de la DGT per a l’operació retorne. La parella plora desconsoladament i les llàgrimes formen una reguera que s’endinsa en la mar. La perspectiva virtual permet observar que no és l’única reguera: se’n veuen moltes altres. Una cartel·la explica: La bona vida s’acaba, han de tornar a la feina, a un treball que no els agrada i el tenen com a condemna. El síndrome post-vacances és un mal que a molts ataca perquè no es troben a gust fent una tasca que els mata. El reportatge m’ha dut a un quarteró de la falla en el qual la imaginació del dissenyador ha posat una mampara amb una finestreta sobre la qual hi ha escrit “Oficina d’Ocupació. Inscripcions”. A l’altra banda de la finestreta hi ha un senyor calb, amb ulleres de cul de got, que gargoteja amb un bolígraf la pàgina d’un gruixut llibre. Per la finestreta poden veure’s a la seua esquena prestatgeries amb molts llibres iguals al que està usant. La cua és llarguíssima, amb gent de totes les edats però sobretot joves vint anyers. Davant de la finestreta hi ha un d’ells que porta sota el braç diversos diplomes. Està dient-li al funcionari:

119

SobreViure Al Foc

Després de fer la carrera, dos màsters i un doctorat gastant diners de l’Estat, ara va i me diu vosté que res ha valgut la pena, i que el títol d’aturat fent la cua s’arreplega. Vaja un mon desgavellat! La quarta escena representa la terrassa d’un bar. Al voltant d’una taula hi ha asseguda mitja dotzena de persones, xics i xiques, tots adolescents. Sobre la taula hi ha diverses consumicions, cap alcohòlica. Ha de ser divendres a la vesprada perquè a la vista tenen les seues inflades motxilles d’estudiants. Tots estan en silenci, mirant el telèfon mòbil o teclejant en ell. Alguns porten posats els auriculars. La joventut de hui en dia, gràcies a que tenen mòbil, no mancant la bateria estan lliures de desori. El mòbil ho dona tot: música, jocs i teatre, i pots anar en un bot des de Gandia a Montmartre. I què dir de l’Instagram, on poden “posturejar” i fins i tot retratar-se amb la impunitat mes gran que puga un imaginar-se.

120

SobreViure Al Foc

Me pregunte com els vells vam sobreviure de joves sens aquestos aparells, “O tempora, o mores”. Desconnecte l’ordinador i em quede una estona mirant sense veure la pantalla fosca. El teatre de la vida… Sobrevivim com podem, atrapats en un entorn sovint hostil, de la realitat del qual intenten apartar-nos innombrables cants de sirena. Sí, Calderón de la Barca també ens va donar la seua visió en el drama El gran teatre de la vida.

121

SobreViure Al Foc

ADVERTÈNCIA Pepe Santatecla

Li agrada respirar després de ser aire, esclatar per a saber-se viva, caminar sobre el precipici, fugir sense necessitat d’escapar. Ofereix orgasmes sense saber estimar, estima per a oferir-se en un orgasme, és distància, matinada, lo que dura una cançó. No necessita rebobinar promeses, prefereix les flors amb espines, confon les finestres amb oportunitats, per a ella la mar és saliva, tan necessària com perillosa. No dona el que demanes. No demana el que dona. Es té a si mateixa, i ve disposada a sobreviure en el seu cos.

“Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l´any 2020.”

122

SobreViure Al Foc

SOBREVIURE Mercé Viana

Sobreviure enmig d’un oceà, quan habites una closca d’anou i la costa on vols arribar està tapiada per decisions indignes, mesquines, menyspreables. Sobreviure a les guerres silencioses, al extermini organitzat per la indiferència, al desarrelament de la pròpia vida, als decrets dels despatxos poderosos, enèrgics, puixants. Sobreviure a les llengües invasores que ofeguen un territori, que lesionen les ànimes que l’habiten, que silencien les seues veus, que els imposen l’amnèsia, la desmemoria de les paraules amb les que descobriren la vida. Sobreviure als amors enverinats, a les amistats de tinta invisible a les companyies que et deixen perduda, confosa, desorientada. Sobreviure a un món malaltís, llicenciós, decrèpit; a una societat trivial, vulgar, dòcil; a un clan hermètic, deturat, fanàtic. Sobreviure a les maleses. A la maldat de les mirades de vidre, glaçades, luxurioses, que ens esborronen; a la maldat dels riures incisius, cínics, delerosos, que ens escarneixen; a la maldat de les paraules amagades, aclaparadores, meloses, insensibles, que ens pertorben. Sobreviure a la política de pantomima, a les promeses que s’envolen, als fets inexistents... SOBREVIURE?

123

SobreViure Al Foc

VIURE Adriana Serlik

Viure i sobreviure i quan vaig arribar vaig comprendre en 1975 que no devia parlar ni de política, ni dels meus orígens. Era la suma d’una doble inquisició. Ha passat temps, han passat anys. Podia parlar de política i defensar els meus principis i continue fent-ho. L’altra continua perquè barregen autoritarisme d’un estat amb orígens o creences

124

SobreViure Al Foc

dels meus avantpassats. Què dur és a esta altura de la meua vida preferir callar per temor a que els amics canvien d’actitud si els dic que pels meus quatre costats sóc una jueva no religiosa, que creu en Déu com Espinoza. No és sionista i no accepta massacres palestines.

Traducció de Eduard Montoro.

125

SobreViure Al Foc

CORRENT Candela Marco Peretó

Corrent, per enlloc arribar, presses, temps, ja no hi ha, o hi ha, però no en tenim. On és? On és la meua vida? Se m’escapen els dies, i en tots ells vaig morint, vaig deixant-me anar. I jo voldria enlairar-me, amb el vent ser fulla, en mig de l’oceà una ona, la primavera florint, tindre la pausa de la natura, i temps per abraçar-la. El foc que tot crema, l’espurna, la flama. Però és hivern, fa fred, al carrer i a dins. I la vida, pot ser, va massa ràpid.

126

SobreViure Al Foc

127

128

CAPร TOL QUART

les Falles

Viure: Identificar-se amb una situaciรณ o posar molta passiรณ en el que es fa.

129

SobreViure Les Falles

EXECUTIVA

Presidenta: Sot-president 1: Sot-presidenta 2: Secretaria: Sot-secretaria: Tresorer: Comptador: Delegat de Festes: Vicedelegat de Festes: Loter: Sot-Loter: Delegada de Dones: Sot-delegada de dones: Delegada d’Infantils: Delegat de Rifes: Delegats Federació de Falles:

Delegat CPRRI: Delegat Junta de Govern: Delegat Relacions Públiques: Delegat de Llibret: Delegació de Llibret:

Delegat de publicitat:

Reme Morant Morant Quique de Sanfélix Brotons. Gema Cabanilles Sendra Lorena Castellá Lloret Ester Melo Morant Pablo Laporta Frasquet Kiko Lloret Blasco Óscar Climent Martínez Natxo Franco Revuelta Rafa Gregori Cervera Andrés Verdú Martí Gema Cabanilles Sendra. Rosa Maria Bosch Melo Inmaculada Carretero Sáez. Salvador Gregori Cervera Reme Morant Morant, Óscar Climent Martinez Lorena Castellá Lloret. Santiago Peiró Tarrasó. Reme Morant Morant. Diego Rufat Melo Salvador Ribes Ibáñez Lolin Serralta Martí, Eduardo Montoro Algaba, Carles Morant Romaguera, Ester Melo Morant. Paco Bonet Canet, Marcos Cabanilles Martí.

130

SobreViure Les Falles

Delegada de Festival Musical Infantil: Delegat d’Emissió: Delegat Premsa, ràdio i xarxes socials: Delegat d’arxiu: Delegada de Cavalcada: Delegat de Jocs: Delegat de truc absolut: Delegada Truc Femení: Delegada de Bac: Delegat Truc Senior Mixte: Delegats Monuments: Delegat Grua: Delegat de Llar: Delegat de plantà: Delegats de cremà:

Delegat d’Estendart: Coeters:

Delegat de transport:

131

Marta Marcos Muñoz, Maria Mengual Navarro Diego Rufat Melo Ester Melo Morant Santiago Peiró Tarrazó Blanca Martínez Aparisi Luís Orengo Castelló Rafa Gregori Cervera Blanca Martínez Aparisi Marisa Boscá Sanfélix Sergio Escrivá Chova Borja Abargues Carbó, Alberto de Sanfélix Brotons David Bañuls Alborch Andrés Verdú Martí Juanlu Bañuls Alborch, Borja Abargues Carbó Joan Luís Bañuls Alborch, David Bañuls Alborch, Toni Pérez Costa. Paquito Pérez Almiñana Alfons Rufat Moragues, Vicent Domenech Barranca Fernando Abargues Blasco. Fernando Abargues Blasco.

SobreViure Les Falles

CENS

Abargues Blasco, Ferrán Abargues Carbó, Borja Abargues Carbó, Paula Abargues Gea, Alfredo Alborch Chafer, Antoni Alcázar Tébar, Mª José Aparisi Belenguer, José Luís Aparisi Vivo, Maria Aragón Ortega , Esther Arcos Aranda, Sonia Ases Espi ,Rosa Avella Terenti,Vicent Ayoroa Gasser, Favio Bañuls Alborch, David Bañuls Alborch, Empar Bañuls Alborch, Joan Lluis Bañuls Perez, Berta Bañuls Pérez, Elena Bañuls Serra, Mº Dolores Bañuls Tro, Joan Bergaz Zamora, Diego Bertó Garcia, Vicente Berto Illueca,Carlos Boluda Valdés, Ana Bonet Canet, Francesc Bonet Cardona, Francesc Bonet Cardona, Victor Boronat Llorca, Manolo Boronat Seguí, Fernando Boscá Sanfélix, Marisa Bosca,Natalia Bosch Melo, Rosa Bou Soliva, Jesus Broseta Pla, Rosalía Brotons Olcina, Empar Buchó Piqueras, Laura Cabanilles Martí, Marcos

Cabanilles Sendra, Gema Cámara Bernal, Alba Carbó Miñana, Reyes Carbó Moncho,Sonia Cardona Cardona, Mª Angels Cardona Cerezo, Mª Josep Cardona Cerezo, Paqui Carretero Sáez, Inma Carretero Sáez, Juanma Castellá Lloret, Lorena Castelló Martínez, Enric Catalá Buigues, Sonia Chova Boluda, Marta Chova Vila, Cristina Climent Gomar, Carmina Climent Martínez, Oscar Climent Sanz,Jose Pedro Colubi González, Kristel Cortés Juan, Eva de Sanfélix Brotons, Albert de Sanfélix Brotons, Quique de Sanfélix Brotons, Facund de Sanfélix Muñoz, Facund de Sanfelix Romero, Nicolás Diaz Iniesta, Rafael Domenech Barranca, Vicente Enguix Denia, Josep Germán Enguix Gomar, Germán Enguix Gomar, Sergi Escrivá Bañuls, Carlos Escrivá Barón, Josep Escrivà Blay, Sofia Escrivá Chova, Pau Escrivá Chova, Sergi Escrivá Monzó, Mª Pilar Escrivá Rodriguez, Mar Escrivà Romero, Amelia

132

SobreViure Les Falles

Escrivá Tomás, Mari Lola Estruch Bañuls, Eva Estruch Sarrió, Pilar Faus Gregori, Paula Faus López, Joan Felis Bertó, Vicent Fernández Bermúdez, Juan Fernandez Grimalt, Jorge Nicolas Ferrairo Perales, Maria Ferrairó Tovar, Alba Ferrairó Reig, Oscar Ferrer fitor,Borja Ferrer Millet, Miguel Ángel Ferri Mascarell, Maria Fitor Vilaplana, Marisa Fort Ferri, Carmela Franco Company, Sara Franco Navarro, Natxo Franco Revuelta, Empar Frasquet Gonzalez, Roman Fuster Burguera, Eustaquio Fuster Moragues, Liliana Gadea Boix, Telmo Galán Sánchez, Paqui Garcia Escrivá, Javier Garcia Escrivá, Mª Jose Garcia Galan, Paula Garcia Gimenez, Miguel Garcia Liern, Isabel García López, Mari Carmen Garcia Marí, Fredu García Moncho, Eva Garcia Moragues, Borja García Moragues, Carmina Garcia Morant, Camilo García Moratal, Sandra García Moratal, Teresa

García Polop, Jordi García Ribes, Mª del Mar García Sarrión, Beatriz Gomar Martínez, José Luis Gomar Peiró, Ana Mª Granados Mafé, Rosa Gregori Cervera, Rafael Gregori Cervera, Salvador Gregori Ferrer, Daniela Gregori Lloret Victor Gregori Pascual, Rafael Gregori, Carmen Gregori, Mary Ann Ibáñez Puig, Mª Pilar Insa García, Justo Insa García, Marina Isabel Jiménez Carranco, Emilio Jiménez Carretero, Aida Jimenez Carretero, Lidia Jordá Fornés, Kico Jordá Tormo, Kico Julio García, Vicente Laporta Benedito, José Luis Laporta Frasquet, Pablo Eugenio Lerma Escrivà, Paula Lerma Gadea, Begoña H. Lerma Gadea, Domingo R. Lloret Blasco, Francisco Javier Lopez Gonzalez, María Lopez Gordillo, Paula Madrigal Borja, Raquel Marcos Gomez,Enrique Marcos Muñoz, Marta Marcos Ribes,Borja Marcos Ribes, Marta Marin Marzal, Lidia Martí Cabanilles, Gema

133

SobreViure Les Falles

Martí Gadea, Mª Lola Martí García, Jesus Martí Gavilá, Jesús Martí Serra, Joan Martin Clos, Josep Martínez Aparisi, Blanca Martínez Ibáñez, Héctor Martínez Ibáñez, Hugo Martínez Martínez, Josep Ramón Martínez Peris, Salud Martínez Ribes, Joan Martínez Ribes, Vicent Martí-Serra Part, Cristina Marti-Serra Part, Joan Mascarell Escrivá, Laura Mascarell García, Josep Lluis Mateo Bover, Isabel Matoses Boscá, Francisco Mayans Fernandez, Paquita Mayor Cortés, Josep Mayor Ochoa, José Melo Morant, Esther Melo Morant, Inma Melo Morant, Reme Melo Morant, Sarai Mengual Navarro, Maria Mestre Donet, Carles Micó Granados, Maria Micó Granados, Miguel Micó Marzal, Miquel Milvaques Faus, Lorena Milla Mateo, Paula Miñana García, Aida Miñana García, Hector Miñana Peiró, Enric Miñana Segura, Joan Vicent Miñana Segura, Lara

Mira Morant, Ana Mira Morant, Marta Mira Perello, José Francisco Molina Faus, Pascual Montero Sancristobal, Laura Montoro Algaba, Eduard Moragues Castelló, Esther Moragues Fort, Mª Lola Moragues Mestre, Mª Carmen Moragues Palma, Ester Moragues Palma, Silvia Morant Esparza, Alicia Morant Francés, Maria Dolores Morant Morant, Remei Morant Rodriguez, Aida Morant Romaguera, Carles Morant Romaguera, Mireia Morant Sendra, Marián Moratal Climent, Teresa Moratal Rodrigo, Ana Moreno Borrás, Nuria Moreno Parra, Valeria Muñoz Marti,Sandra Muñoz Melo, Rosa Muñoz Montaner, Adrian Muñoz Moragues, Jordi Nacher Puchades, Alba Gema Nieto Canet, Natalia Orengo Castelló, J. Lluis Orengo Castelló, Jesus Orengo Morant, Arantxa Ortiz Arce,Jose Palma Quiles, Gloria Part Vidal, Cristina Peiró Alcázar, Ivan Peiró Alcázar, Jorge Peiró Aparisi, Gema

134

SobreViure Les Falles

Peiró Gregori, Cayetano Miguel Peiró Pelayo, Lucia Peiró Tarrazó, Santiago Pelayo Melo, Mª del Rosario Penades Alborch, Mónica Perales Perelló, Suni Perello Ventura, Luisa Maria Pérez Almiñana, Amparo Pérez Almiñana, Francesc Pérez Carbó, Marién Pérez Costa, Antonio Pérez Morant, Borja Quiles Molina, Pepa Ramirez Garcia,Alicia Ramis Miguel, Anna Mª Ribes Broseta, Mara Ribes Broseta, Mariví Ribes Escriva,Jose Samuel Ribes Gualde, Lucia Ribes Ibáñez, Salvador Ribes Sanfélix, Alejandro Rodrigo Córdoba, Javier Rodrigo Ruiz, Miguel Angel Rodríguez Bosch, Águeda Rodríguez Bosch, Mireia Rodríguez Millet, Fernando Rodríguez Navarro, José Miguel Roig Soria,Carmen Roig Soria,Carola Romaguera Bertó, Suni Rovira Llorens, Salvador Rufat Melo, Diego Rufat Moragues, Alfons Ruiz de Gordejuela, Pura Ruiz Sanmateu,Borja Sabater Martínez, Verónica Sanchez Sanchez, Susana

Sanchis Gregori, Lorena Sanfelix Fornés, Cristina Sanfélix Moreno, Sofia Sanfélix Roselló, Joan Antoni Sapena Valdes, Carmen Savall Martí, Andrea Seguí Romero, Joaquín Segura Blay, Alberto Segura Fort, Rosa Sendra Martí, Mª Irene Serralta Fuster, Antoni Vicent Serralta Martí, Mª Dolors Todoli Vidal, Juanjo Tormo Gregori, Isidre Tormo Mullor, Carmina Tormo Olcina, Elena Torres Melo, Lourdes Torres Olcina, Marta Torrubia Vivó, Veronica Tovar Rubio, Alejandra Tró Padilla,Eduardo Tró Padilla, Veronica Verdú Martí, Andreu Vila Castellá, Ausias Vila Castellá, Iris Vila García, Elisa Vila Montaner, Ignacio Vilaplana Rubiols, Roberto Vivó García, Susana Xaixo Pérez, Raquel

135

SobreViure Les Falles

RECOMPENSES

Recompenses FDF, Junta Local Gesmils d’Argent Miguel Micó Marzal Rosa Granados Mafé Vicente Felis Bertó Francisco Javier Lloret Blasco Gesmils d’Or M. Carmen Garcia López Diego Rufat Melo

Recompenses Falla Corea Escuts d’Argent Lidia Marin Marzal Juan Vicent Miñana Segura Escuts d’Or Rafael Gregori Cervera Quique Miñana Peiró Manolo Boronat Llorca

136

SobreViure Les Falles

PREMIS

1er premi monument major secció primera 2on premi monument infantil secció primera Ingeni i gràcia secció primera 3er premi cavalcada infantil 5é premi premi cavalcada major 8é premi festival infantil 3er premi informatius fallers 5é premi llibret 7é ús del valencià amb corbatí CEIC Alfons el Vell 2n premi bac

137

SobreViure Les Falles

138

SobreViure Les Falles

139

CAPÍTOL CINQUÈ

Agraïments

Agraïment: Correspondre amb gratitud a les persones i entitats mecenes de les nostres lletres.

141

Mirant al cel per sobreviure.

182

SUMARI

Pròleg ................................................................................................. 5 Quique de Sanfélix Colomina ............................................................ 5 Capítol primer “Mirant al Cel Reines” ................................................... 7 Reina de la Falla infantil ................................................................... 8 Reina del Foc infantil ....................................................................... 10 Reina de la Festa infantil .................................................................. 12 Fillolets ........................................................................................... 14 Fallera Major de Gandia infantil ........................................................ 16 Capítol segon “Mirant al Cel Monument”............................................... 19 Esbós infantil ................................................................................... 21 Explicació infantil ............................................................................ 22 Capítol tercer “Mirant al Cel les estrelles”.............................................. 35 Més prop del cel - Jose Vicente Ribes Canillas- ................................... 36 La falla de l’univers - Carla Solera- ..................................................... 37 Estrelles fugaces - Irene Frasquet- ..................................................... 38 La llegenda - Gal·la Rufat- ................................................................. 39 La lluna - Maria Ribes Sanfélix .......................................................... 40 El nuvolet i les falles - Marc Ortiz Perelló ........................................... 41 Coses per mirar - Quique de Sanfélix Colomina .................................. 42 Tranquil al cel mire - Alejandro Ribes Sanfélix ................................... 43 Capítol quart “Mirant al Cel les Falles” .................................................. 45 Cens infantil .................................................................................... 46

Quique de SanfĂŠlix Colomina President Infantil 4

PRÒLEG

Aquest any serà infinit, com l’univers que es veu en el cel. Ho passarem d’allò més bé amb Evan, Hèctor i les reinetes Aitana i Mireia. Els seus somnis, com el meu i el de la meua germaneta Marieta s’han complit. Somnis plens de passió que passen pel cel per jugar amb tots els fallerets i falleretes que ens acompanyaran aquestes meravelloses i fabuloses falles, fent de la falla un lloc on poder conviure. Amb els fillolets Aleix, Blanca i Keira que també ens acompanyen carrer rere carrer i rialla rere rialla darrere del banderí de la falla.

CAPÍTOL PRIMER

Reines

Mirant al cel Reines

Reina de la Falla Infantil 8

Mirant al cel Reines

La rialla garantida l’emoció és compartida. Planta nova, aigua fresca anuncies a la resta lo grandiosa que és la festa.

Maria De Sanfélix Colomina Quique De Sanfélix Colomina 9

Mirant al cel Reines

Reina del Foc Infantil 10

Mirant al cel Reines

Viva espurna innocent pĂłlvora que mai llastima. Des del cor amb sentiment brollen fonts, trons i masclets noble esperit del voler.

Mireia Rodrigo Lerma HĂŠctor Lerma Moncho 11

Mirant al cel Reines

Reina de la Festa Infantil 12

Mirant al cel Reines

En el somnis es deleiten el desig i els pensaments. Sons de mĂşsiques perennes balls i cants en quatre dies en el cor portes per sempre.

Aitana Arlandis Melo Evan Arlandis Melo 13

Mirant al cel Reines

Fillolets 14

Mirant al cel Reines

La fortuna ens somriu la família es fa gran. Els estels vos guiaran a la nit de San Josep on és vida nostre clam.

Blanca Lloret Orengo Keira Sánchez Jiménez Aleix Rodríguez Melo 15

Mirant al cel Reines

Fallera Major Infantil de Gandia Alba Ramรณn Borja 16

Mirant al cel Reines

A lâ&#x20AC;&#x2122;immens cel estrellat es reflectix la bondat. Tota la ciutat et mira i la festa a tu tÂ´admira eres molt afortunada.

CAPÍTOL SEGON

Monument

Mirant al cel Monument

Artista faller: Manolo Rubio 21

Mirant al cel Monument

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL COREA 2020 Lema: Mirant al cel Autor: Josep Enric Gonga

Tot va començar una nit de Reis. Després de la bogeria de la cavalcada, amb aquella animada desfilada de comparses de dansarines exòtiques, animals de tota classe, carrosses espectaculars, patges i criats orientals i mags barbuts i africans arribats de terres llunyanes, que repartien caramels i llepoleries sense parar, Anna va tornar a casa, tota nerviosa, pensant quina sorpresa l’esperaria, quins regals li haurien deixat els membres d’una reialesa mítica que sols exercia la seua funció un dia a l’any: Premiar els xiquets que, segons el parer dels pares, s’havien portat bé. A la porta de l’habitació, abans d’obrir-la, va recitar allò de... Senyor Rei, jo estic ací, la palla i les garrofes per al seu rossí, i la casca i els joguets, per a mi. Sobre el llit va descobrir un munt de paquets embolicats en papers multicolors. Tot, li havien deixat tot el que havia demanat! Fins i tot el telescopi professional que tant desitjava des que va assistir a una de les sessions que muntava l’Agrupació astronòmica de la Safor i va observar, bocabadada, les muntanyes de la lluna. Des d’aleshores sols tenia un desig, mirar el cel a la nit. I ara tenia l’andròmina perfecta per fer-ho. Un telescopi. Aquella mateixa nit, quan tots dormien, va pujar al terrat amb ell. Tenia la dèria de seguir el periple de l’Estrella de Betlem. De veure-la marcar el camí a la comitiva dels Reis d’Orient. Va escorcollar tot el cel buscant-la sense trobar-la. Semblava que havia marxat cap a altres països on esperaven la visita reial dels Mags.

Mirant al cel Monument

Va passar quasi tota la nit perseguint estrelles. I mirant la lluna. La lluna. Imaginava aventures mentre l’observava. Quan veia els mars lunars... Somiava que era una pirata pel Mar de la Tranquil·litat, navegant en una fragata fins la Mar de la Humitat. Assaltava embarcacions en la Mar de la Serpent, era una pirata solvent en totes les situacions. També muntanyes pujava i a cràters profunds baixava, i en tots ells explorava per si alguna cosa trobava. Cada vegada que mirava la lluna li venia al cap una antiga cançó popular... La lluna de la ciutat és una lluna gastada és una lluna molt trista és una lluna llunyana. Els llums de la ciutat no li deixaven veure bé el cel nocturn. Per això va deixar el terrat de casa i es va acostumar a pujar a una caseta que la família tenia a la muntanya per mirar-lo Les nits allà eren perfectes usar el telescopi. Sols l’il·luminava la llum de les estrelles i els planetes... La lluna de la muntanya la lluna que més m’agrada! És una lluna molt neta és una lluna molt clara.

Mirant al cel Monument

Allà va començar a perseguir estrelles, meteors, cometes... Llegia llibres sobre astronomia sense parar. Allò també li permetia fantasiejar. Se li apareixien en somnis... Galileu de mag vestit que un secret li contava, que la Terra girava al voltant del sol polit. Copèrnic, vestit de dol, li mostrava planetes que amb òrbites completes giraven al voltant del sol. Un dia se li va presentar una dona vestida amb una elegant túnica blanca. Es va presentar com Hipàtia d’Alexandria. Amb un somriure misteriós li va dir a cau d’orella... Escolta. No ho sents? És la música de les esferes. El so de l’univers. Anna es va obsessionar amb aquella confidència. Quina música era aquella? L’univers sonava? Ella veia llunes de sang. Pluges d’estels juganers. Les llàgrimes de Sant Llorenç esguitant les nits d’Agost. Els meteors que apareixien de sobte esgarrant el llenç del cel nocturn. Però música? On estava la música? Una nit va somiar que cavalcava un cavall alat. Va viatjar per l’aire fins a una casa on l’esperava una dona que observava el cel amb interés. Sóc Henrietta Swan Leavitt. Vaig descobrir com mesurar la distància entre les estrelles, li va dir. Toni va escoltar fascinat les explicacions que li donava. Al final no va poder resistir fer-li la pregunta que l’obsessionava. On podia escoltar la

Mirant al cel Monument

música de l’univers? Has de saber escoltar, li va dir. I en aquest punt del somni, va despertar. Des d’aquella nit, va tindre un seguit de somnis estranys. Viatjava en zepelins al voltant de la terra, buscant a dreta i esquerra aquells sons genuïns. El cel sencer mesurava amb uns aparells estranys, que eren uns bons paranys per captar el so que buscava. En globus i en avió també Anna va volar, però tampoc va trobar en cap lloc el buscat so. La música de les esferes, l’univers en harmonia, el so que ningú sentia, com si no existira de veres. Fins que un dia, a la caseta de la muntanya, quan observava el cel nocturn estirada a terra. Va passar allò que esperava. Una estrella fugaç va creuar la nit. Després una altra, i una altra, i una altra... es va deixar anar fascinada per l’espectacle. I aleshores... Un so harmònic, melodiós, la va envoltar. L’Óssa major cantava. L’Óssa menor taral·larejava.

Mirant al cel Monument

Les estrelles que les formaven, a cada so que sonava, una d’elles més brillava. La música dels cossos celestes escoltava amb claredat, sonava entre les constel·lacions del zodíac. De la constel·lació d’Àries, venien notes primaverals, la vida de la terra s’animava amb aquells sons celestials. Taure la música recollia i al punt tota la terra floria Els Bessons duplicaven els sons, la vida per dos valia i creixia a borbollons. El Cranc, ple de tendresa, a la vida atenia i l’omplia de bellesa. El Lleó, amb un bram de foc, d’enemics la defensava fent de la música un joc. La Verge el joc canviava, la vida tenia gana i amb música l’alimentava. La Balança l’equilibrava quan amb harmonia cantava. L’Escorpí la perseguia, que la volia picar amb la música que elegia. Sagitari no ho permetia, la vida amb ella mutava per renàixer un nou dia.

Mirant al cel Monument

Capricorn l’esmorteïa, la feia descansar la vida amb ella dormia. Aquari per renàixer la preparava, mentre dormia l’aiguader la terra regava. Els Peixos, amb molt bon cor, li cantaven una perquè creixera millor. De nou en Àries, al so de la música de les esferes, la vida renaixia amb força. Anna havia escoltat la música que durant tant de temps li havia passat desapercebuda. Estava en la gespa on estava estirada, en els arbres, en l’aire, en l’aigua, en els núvols, en el moviment dels ocells... i en els estels, els cossos celestes que tan li agrada contemplar quan mirava al cel.

Mirant al cel Monument

CAPĂ?TOL TERCER

les estrelles

Mirant al cel les estrelles

MÉS PROP DEL CEL Jose Vicente Ribes Canillas

Cada vegada em sent més prop del cel dia rere dia pense amb tu, iaio Et vull, et recorde, t´anhelo així com quan el pel m´acariciaves

Guarde moltíssims records teus com quan jugàvem a les cartes o parlàvem de futbol A poc m´ha sabut, però ho he gaudit molt mai podré oblidar el que junts vam viure.

Després de tota una vida als cent arribares amb mi, el setze millors Em vegueres caminar, llegir, escriure, créixer i jo escoltant els teus records d´Alger.

Ara te n’has anat, ja no hi ets però enrere una agraïda família deixes. Cada nit et rese, a tu el meu fugaç estel i mai hi haurà dia en què amb tu no pense.

La resta de la meua vida sense tu que faré? En el dia a dia que difícil serà tot Però tranquil estic pues tu em senyales el meu nord tot i que al pensar en tu s´encreua la pau i la tristor.

Mirant al cel les estrelles

LA FALLA DE L´UNIVERS Carla Solera

Una falla de l’univers tenia vuit planetes molt fallers. A Júpiter li agradava vestir-se de fallera i desfilar per la passarel·la, i Mart era el seu faller per desfilar pel carrer. A Mercuri li agradava la dolçaina i la guitarra i qui tocava la trompeta era la Terra. Venus cosia vestits sense tallar-se i amb Saturn els agradava disfressar-se. Neptú era un fartonet li encantaven els bunyols i el xocolatet. I el punxa d’Urà tirava coets i traques amb la mà.

Mirant al cel les estrelles

ESTRELES FUGACES Irene Frasquet

Les falles són el meu tresor ja que estan dins el meu cor. Les falles són com estreles fugaces passen ràpid i lo bé que t’ho passes? Emocions, olors, músiques i amics tot són sentiments bonics. Xiquets i xiquetes corrent, com les estreles sempre en moviment. Vull que comencen les falles prompte i que tot siga com en un conte.

Mirant al cel les estrelles

LA LLEGENDA Gal·la Rufat

Conta la llegenda, que quan es van crear les galàxies van ser fallers qui ho van fer. Començaren creant la falla més gran de l’univers. Era supergran, tant tant gran que arribava a la galàxia veïna. La pintaren de mil colors i li posaren mil ninots. Hi havia un ninot que era superjuguetó, sempre estava jugant. A un altre ninot li agradava que els visitants d’altres galàxies li feren fotos, sobretot els selfies. I un altre que volia ser el ninot indultat. I va arribar el dia de la cremà. La reina de la falla de la nova galàxia, que uns dies abans havien batejat com Via Làctia, va encendre la traca que havien preparat. Les flames van arribar a tots els ninots del monument, menys al que volia ser ninot indultat! Que sort va tindre! Uns marcians que venien de molt lluny, en vorer aquella bola de foc tant gran i tant brillant es donaren conter que era una estrela. Li ho digueren als fallers i li posaren el nom de Sol. Els fallers estaven supercontents amb el seu Sol! Podien estar calentets i com era tant tant gran sabien que duraria milions d’anys. I ballaren i cantaren al seu voltant, pagant-li voltes agafats de les mans. També s’acostaren planetes a pegar-li voltes. I així va ser com els primers fallers crearen la nostra galàxia i el nostre Sol.

Mirant al cel les estrelles

LA LLUNA Maria Ribes Sanfélix

La lluna de València naix d´un sortir les falles comencen amb trons i crits. La Fallera Major crida, les falles comencen ací. Xiquets i xiquetes els coets fan esclatar, pares i mares preocupats pel que puga passar. Amb la lluna ben alta, res dolent ens vindrà. La lluna de Valencia naix d´un sortir les falles comencen amb trons i crits.

Mirant al cel les estrelles

EL NUVOLET I LES FALLES Marc Ortiz Perelló

Un dia de març un nuvolet passejava pel cel de Gandia. De sobte va sentir un coet que li va passar per davant de la cara. El nuvolet va mirar cap avall i el que va veure el va impressionar: Uns monuments impressionants, músics per tots els racons i gent vestida amb roba preciosa, molt acolorida, ballant al ritme de la música i xiquets tirant milers de petards. Què és lel que passa? Li va preguntar el nuvolet a una colometa que passava per allí. Són falles, la festa de sant Josep, patró dels valencians. El nuvolet estava molt content per l’ambient que es disfrutava. Una nit va veure com es cremaven les falles i es va posar molt trist i a plorar formant una xicoteta pluja. No plores nuvolet, que es cremen els monuments no significa que acaben les falles, si no que comencen les de l’any que ve. El nuvolet feliç a l’espera de les properess falles, va deixar de plorar.

Mirant al cel les estrelles

COSES PER MIRAR Quique de Sanfélix Colomina

Els humans han inventat moltes coses per mirar el cel, com el telescopi per poder vorer aquell somni que des de menut desitjaves i que s’ha complit, els prismàtics per poder vorer altres falles i disfrutar-les per molt que no siga la teua o el sextant per estar orientat en cada cas i saber quan és cada acte i quin dia serà. Al igual que les falles, han evolucionat d’una manera que poc a poc s’han fet més importants. Encara que no ho parega, les dos coses tenen molt a vorer. Per veure els somnis de que arriben les falles per fi i saber que serà el primer any com acompanyant, reineta o president passant pel cel i saber que el teu s’ha complit amb més il·lusió que mai ja que serà la primera proclamació o presentació a la que puges acompanyant a la teua reineta. Per poder observar les estrelles amb molta claretat i imaginar una constel·lació de totes les falleretes a la presentació. Però saber que, tant si ets acompanyant, falleret o president ets molt important tant per a la falla com per al llibret ja que tant el teu somni com el meu acompanyen a tots i juguen junts al cel per sempre que tu ho desitges. Espere que aquestes falles hi siguen les millors de tot el món. I que aquest any ho passem d’allò mes bé.

Mirant al cel les estrelles

TRANQUIL AL CEL MIRE Alejandro Ribes Sanfélix

La música és ma vida em relaxa al llit mentre descanse o quan tranquil al cel mire.

La música és la meua ànima em fa ballar o plorar segons si el dia va malament o bé.

La música és el record d’aquell moment que per molt que vulga ni puc ni he d’oblidar.

La música és el meu temps el meu preferit estudi l’esforç per fer-ho bé.

La música és el que sent cada nota, cada compàs em fa créixer un poc més.

CAPÍTOL QUART

les Falles

Mirant al cel les Falles

CENS INFANTIL

Abargues Buchó, Sira Abargues Buchó, Vega Abargues Buchó,Duna Arlandis Melo, Aitana Arlandis Melo, Evan Arlandis Melo, Joan Arlandis Melo, Olivia Avella Roig, Thiago Avella Roig, Tomeu Ayoroa Rubio, Ainhoa Ayoroa Rubio, Favio Bañuls Estruch, Jorge Bañuls Martínez, Claudia Barberá Camarena, Gal.la Barberá Camarena, Marta Bergaz Serralta, Laia Bergaz Serralta, Marc Berto Bosca, Andrea Berto,Bosca,Pau Berto Moragues, Aaron Berto Moragues, Ian Bohigues Soto, Alba Bonet Moreno,Claudia Boronat Climent, Blanca Boronat Climent, Ferràn Boronat Moragues, Manel Boronat Moragues, Miquel Bou Moratal, Aimar Bou Moratal, Lucas Burguera Abargues, Mara Cabanilles Escrivà, Paula Cardenas Rufat, Sergio Carretero García, Carla Clar Montoro, Mauro Clar Montoro, Roman Climent Roig,Hugo Climent Roig,Paola

de Sanfélix Colomina, Quique de Sanfélix Colomina, Maria de Sanfélix Romero, Aitana Diaz Garcia, Mireia Diaz Garcia, Rafael Escriva Garcia, Guillem Escrivá Lopez Joana Estruch Bañuls, Paula Faus Milvaques, Altea Faus Milvaques, Didac Faus Milvaques, Altea Faus Milvaques, Didac

Fernández Morant, María Ferrairó Tovar, Jorge Ferrer Fitor, Nicolás Franco Sanchis, Candela Frasquet Arenas, Irene Frasquet Ases, Roman Gadea Fuster, Adriana Gadea Fuster, Martina Gadea Fuster, Noel Gadea Fuster, Roser Garcia Galan, Fredu Garcia Morant, Carme Garcia Morant,Cesc García Ramis,Joana Gomar Ferri, Carlota Gregori Moreno, Martina Insa Xaixo, Marta Jiménez Rovira, Marc Jordá Tormo, Carmen Jordá Tormo, Jorge Laporta Sabater,Marta Legon Calero, Melanie 46

Mirant al cel les Falles

Sanchez Ferra,Uxue Seguí Martínez, Cayetana Soler Tormo, India Tró Catalá, Gabriel Tró Catalá, Martin Vilaplana Sendra, Marc Vilaplana Sendra, Pau

Lerma Escrivà, Ines Lerma Escrivà, Nicolás Lerma Moncho, Hector Lloret Orengo, Blanca Martí García, Mireia Martinez Alborch,Juan Miguel Martinez Saiz, Maria Matoses Ramis, Fran Mayor Cortés, Lara Mestre Carbó, Carla Mestre Carbó, Òscar Miralles Perez, Aisha Moltó Julio, Carmen Moltó Julio, Gonzalo Muñoz Abargues, Martin Muñoz Faus, Jordi Muñoz Faus, Mar Nieto Moragues, Mauro Olaso Timoner, Rafa Ortiz Novejarque,Belen Ortiz Perello,Marc Peiró Bañuls, Daniel Peiró Blanes, Carlos Prieto Palaminos,Marta Ribes Sanfélix, Maria Rodrigo Garrigós, Angel Rodrigo Lerma, Alba Rodrigo Lerma, Mireia Rodríguez Melo, Alba Rodríguez Melo, Aleix Rufat Miñana, Gal·la Sanchez Jimenez, Keira

Sobreviure mirant al cel.