Llibret Falla El·liptica by Publimania Gandia

L’obsolescència programada o obsolescència planificada

és la planificació de la fi de la vida útil d’un producte o servei de manera que aquest es torni obsolet o inservible al cap d’un període de temps calculat per endavant pel fabricant o empresa de serveis, durant la fase de disseny del producte o servei. L’obsolescència programada s’utilitza en productes molt variats i, per a la indústria, estimula positivament la demanda en animar els consumidors a comprar de forma artificialment accelerada nous productes.

SUMARI

Edita Falla Plaça El·líptica Delegada de Llibret: Ana Llopis Garcia, amb la col·laboració d’Adriana Serlik

3. Editorial 4. Saluda President infantil 6 Saluda President 8 Executiva 9 ASSEMBLEA 10. aSSEMBLEA INFANTIL 12. MascotES

Equip publicitats: Alfonso Tormo, Àfrica Garcia, Nuria Polo, Mª Paz Hernández, Juan Pérez, Borja Llopis, Alexis Calatayud, Bea Martínez, Jonatan Álvarez, Rafa Coronado i Amparo Giménez. Portada Esther Mengual Miret Fotografies Reines i Presidents: Jesús Fotògraf Fotografies Falleres Majors: Salva Gregori Poesies Reines: Ana Llopis i Juan Mª Llopis Disseny, maquetació: Ana Llopis Il·lustracións explicació infantil: Ausiàs Estrugo Col·laboradors monogràfic: Josep Basset, Blas Cabanilles, Toni Colomina Subiela, Vicent Lloret, Elisa S. Temporal, José Manuel Prieto; Pura Maria Garcia, Panxo E. Costa, Ana Llopis, Adriana Serlik, Borja Abargues, Begoña Fernández Fons, Àlex Oltra i Alba Llopis El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià

14. Minifalla 16. Padrina 17. Nostres Reines 25. Falleres Majors 26. Falla Infantil 34. falla Gran 42. Hui Era el Dia. Per Lola Garcia

44. MonogràFIC: OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA

45. Seients, per Josep Basset 46. FotograFia de Borja Abargues 47. El pistoler, per Blas Cabanilles 49. La col•lecció de ninots indultats del Museu de l’Artista Faller de València i la seua restauració. Per TOni Colomina Subiela, (Associació d’Estudis Fallers) 53 FotograFia d’AlBA LLopis 54. Falles i art. Dues realitats conjuntes, per Vicent Lloret 57. FotograFia de Begoña fernández fons 58. Broken break. Per Elia S. Temporal 59. Ira sense memòria. Per José Manuel Prieto 60. Obsolescència d’un bes. Per Pura Maria Garcia 61. FotograFia d’àlex Oltra 62. Mort a l’obsolescència, d’Ana llopis 63. Un cor ple de tinta. Per Panxo E. Costa 66. Adriana Serlik

67. CASES COMERCIALS COL·LABORADORES

Editorial

n any més des de l’Associació Cultural Falla Plaça El·líptica de Gandia tenim el plaer d’editar este llibret i dirigir-nos en les seues pàgines als nostres fallers i falleres així com a la resta de les comissions i ciutadans de la nostra localitat. I ho fem amb molta il·lusió i alegria, perquè la nostra comissió amb tan sols 70 fallers, hem aconseguit el que pareixia impossible, reviscolar la nostra falla, que alguns fa sols tres anys, donaven per pràcticament desapareguda.

mateixa comissió amb l’ajuda inestimable d’Ausiàs Estrugo, que ja és un gran amic per a nosaltres. I el monument gran, dedicat a allò que durant tants anys ens ha portat tantes alegries i banderins, els nostres jocs de cartes, realitzat pels magnífics artistes Palacio i Serra, uns dels més reconeguts de tota la Comunitat.

En primer lloc, coneixereu als que seran els nostres representants estes falles de 2016, presidents i reines que just representen el que vos comentaven unes línies amunt: l’estima i veterania per aquesta comissió d’algunes famílies que lluiran ja una tercera generació fallera; i l’energia dels que fa pocs anys que estan en la comissió però ja del tot involucrats.

I si de sobte es trencara l’obsolescència programada i tot poguera viure eternament? No sabem si d’ací a 200 anys tindrem falles o sols alguna vella fotografia del que foren. De moment, sols saben que el 19 de març cremarem els nostres monuments i esperem que com sempre, tot torne a començar.

Per finalitzar hem demanat la col·laboració d’un gran grapat d’escriptors, fallers i fotògrafs perquè ens dedicaren la seua reflexió, poema o imatge sobre l’obsolescència programada. Estes I si ho hem aconseguit, ha sigut sols per un motiu: l’esforç col·lectiu dues paraules són simplement el que els digueren. Cadascú ha anat de tots els membres de la comissió, tant dels més veterans que mai per un camí ben diferent però pensem que cap obra té desperdici. han deixat de costat la comissió com dels nouvinguts que els da- Sols donar les gràcies per la seua col·laboració desinteressada. rrers anys han arribat a la nostra falla per aportar il·lusions renovades. Estima, esforç, il·lusió, que l’any passat es van veure reflectits I per què l’obsolescència programada? En primer lloc perquè no hi en la plaça i que ara volem en primer lloc agrair. I a més a més, tot ha res millor que escenifique el significat d’este terme econòmic això gaudint d’un ambient envejable. com les nostres falles, que naixen ja amb una data de caducitat, el 19 de març. Però també com una reivindicació perquè de vegades Dit això, no és d’estranyar que la renovació arribe també al nostre es pot intentar trencar esta caducitat marcada per les grans cases llibret faller, i no és per canvi de delegada, _més voldria ella que comercials perquè continuem comprant i consumint. De vegades, comença a estar cansada_ és perquè ens poden permetre destinar quan es pensa que està tot perdut, que per exemple una falla està uns poquets més de diners, no massa, però els suficients per a poder condemnada a tancar les portes, de sobte, amb l’esforç de tanta gent portar-vos hui a les vostres mans el que esperem siga un més que tot continua endavant i fins reviscola aconseguint allargar la vida digne llibret. esperem que almenys altres 40 anys, que enguany complim.

Amb tota la nostra estima esperem que gaudiu d’aquest llibret i Com no, podeu conéixer millor els nostres monuments, dels quals passeu unes Falles de 2016 immillorables. I sobretot, no us deixeu estem més que orgullosos. L’infantil dedicat al circ, realitzat per la portar per les dates de caducitat. 5

Saluda del President Infantil

PabLO tORMO gIMÉNEZ

stimats fallerets i falleretes:

Ja venen les Falles, acompanyades de la pólvora, la festa, i com no, Hi ha gent que pensa que som una falla més, però els demostrarem els monuments. Xiquets i xiquetes de la comissió, vos demane que que amb esforç i feina es pot aconseguir despuntar. per uns dies deixeu els llibres a banda i gaudiu de la festa fallera amb mi i amb Andrea. Tirarem coets, desfilarem amb la música de Vos desitge que gaudiu de la festa fallera com mai abans heu fet. la banda, ballarem a les revetles i com no, cremarem la falleta. Visca la Falla Plaça El·líptica!! Aquest any, intentarem aconseguir la quantitat més gran possible de banderins, farem la plaça de l’Ajuntament menuda per a nosaltres.

Saluda del President

aLEXIS cALATAYUD sEgUÍ

stimats amics i amigues,

En aquest primer any de president, vull agrair a totes les persones que m’acompanyen en aquesta aventura, per l’esforç incansable i il·lusions que estan ficant cada dia en fer les coses el millor possible, perquè la falla continue en el seu creixement, que quan diguem Ja s’apropa la primavera, els nostres carrers s’ompliran d’alegria, que som de la falla Plaça El·líptica, ens sentim orgullosos de perde música, de focs artificials i de coets, els monuments fallers ja tànyer a ella. estaran al carrer, totes les il·lusions i treball de l’any floreixen en la setmana fallera, la setmana més entranyable de l’any. Gaudim d’aquest moment dolç, i mirem cap al futur amb optimisme, perquè el millor encara està per vindre. I allí, estarem nosaltres, fallers i falleres, gaudint del moment que estem vivint, de tot el magnífic treball que s’està fent a la nostra comissió, d’arreplegar amb il·lusió totes les recompenses al treball Gràcies de tot cor per estar donant suport a la falla. d’un any.

Executiva Alexis Calatayud Seguí, President; Carlos Monzó Vidal, Secretari; Joel Vázquez Escrivà, Delegat de festes; Alfonso Tormo Mullor, Vicepresident; Àfrica GarcÍa Barbosa, Delegada de dones; Rafa Coronado GARCIA,Casaler; Borja Llopis García, Delegat de monuments; Amparo Giménez Moragues, Tresorera; JezaBEL Climent Galindo, Delegada DE Festival Musical InfantiL; Juan Pérez Pino, President DE Relacions públiques; Rafa Coronado Peiró, Delegat d’informatiu i emissió i Delegat Artístic; Sandra Esplugues Mullor, DELEGADA DE Xarxes socials; NUria Polo Faus, DELEGADA DE Protocol; SALVADOR GARCIA RAMOS, Vicedelegat de festes; Violeta Faus Artés, Delegada de jocs; Vanessa Muñoz Martí,Vice-Secretària; Jonatan ÁLVAREZ HERRERO i Vanessa Muñoz mARTí; Delegats de Joventut; Ana Llopis García, Delegada de Llibret; Vicente Faro Torres, Loter 10

Vocals assemblea ÁFRICA GARCíA BARBOSA, AGUSTÍN LORA, AINA MILLET FERRER, ALBERTO METOLA CATAlÀ, ALEXIS CALATAYUD SEGuÍ, ALFONSO TORMO MULLOR, AMPARO GimÉNEZ MORAGUES, AMPARO METOLA CATAlÀ, ANA ISABEL LLOPIS GARCIA, ÁNGELA ARROYO GOMAR, ANTONIO SANFÉLIX ARLANDIS, AZAHARA SEGOVIA HERRERO, BEATRIZ MARTÍNEZ ROMÁN, BORJA LLOPIS GARCÍA, CARLOS ESTORNELL MARÍ, CARLOS HUGO POMAR MILVAQUES, CARLOS MONZÓ VIDAL, DAVID CASADO GARCIA, eduardo saNFÉLIX GARCIA, ELISABETH CORONADO PEIRÓ, ERIKA MAZAS CASAS, FÉLIX ORMEÑO, FRANCISCO DÍAZ BELLOSO, ISABEL CABALLERO LOZANO, ISABEL FORT MAYOR, ISABEL PEiRó GARCía, JAVIER POLO VILLAREJO, JAZMÍN MARTÍNEZ DOBÓN, JESÚS GOMAR GARCíA, JESÚS MORATAL VIDAL, JEZABEL CLIMENT GALINDO, JOAQUÍN FENOLLAR MARTÍNEZ, JOEL VÁZQUEZ ESCRIVÀ, JONATAN ÁLVAREZ HERRERO, JOSEFINA MORATO MARTÍNEZ, JUAN GIMÉNEZ MORAGUES, JUAN M, LLOPIS CASTELLÀ, JUAN LUIS MUÑoZ GALIANO, JUAN PÉREZ PINO, JUANITA ESCRIVÀ ToMÀs, LAURA SANTOS CASTELLO, LEO MOLTÓ GARCIA, LIDIA TORRALBA EGEA, LORENA VALLEJO ALANDETE, MANOLO LÓPEZ GÓMEZ, MARÍA ORMEÑO BaÑULS, M. CARMEN BAÑULS PERIS, M. PAZ HERnÁNDEZ VILLADAT, MIGUEL SANCHIS VEIA, NATI SERRANO PASTOR, NURIA POLO FAUS, PATRICIO MILLÁN MARÍN, PEPA BATALLER MAFÉ, RAFA CORONADO GARCIA, RAFA CORONADO PEIRÓ, RAQUEL MAÑÓ HERNÁNDEZ, RAÚL CARNICER FERNÁNDEZ, ROSA MARI MARTÍ BORULL, ROSALIA ESCRIVÀ PERALTA, SALVADOR GARCIA RAMOS, SANDRA ESPLUGUES MULLOR, SANDRA MUÑOZ MARTÍ, SARA SALAS BOIX, SIMONA VESELINOVA, VANESSA MARTÍ ORTIZ, VANESSA MUÑOZ MARTÍ, VICENTE FARO TORRES, VIOLETA FAUS ARTES,

Comissió infantil PrEsident, PaBlo Tormo Giménez VOCALS: aarÓM ARROYO GOMAR, ADRIÁN PÉREZ MARTÍ, ANDREA GIMÉNEZ METOLA, AUSIAS TORMO GIMÉNEZ, CARMEN IRIS garcia beltráN, diego faro escrivÀ, hUGO GIMÉNEZ METOLA, HUGO PÉREZ MARTÍ, JANA MILLET FERRER, JANIRE LLOPIS MARTÍNEZ, JAUME POMAR DEL BLANCO, JOANA CLIMENT GALINDO, MARÍA LORA PÉREZ, MARTA PERALES ESPLUGUES, MARTINA GREGORI FENOLLAR, MIGUEL GREGORI FENOLLAR, NAIARA MOLTÓ SIGNES, NEREA SERVER POLVOREDA, NEUS SERVER POLVOREDA, OLIVIA IZNARDO COSTA, PAU MORATAL GARCIA, QUELO AGUILELLA COSTA, TANIA LLOPIS MARTÍNEZ, TERESA AGUILELLA COSTA, YISELA CASADO SALAS.

Mascota

Aar贸n Arroyo Gomar 14

Mascota

Marta Perales Esplugues 15

Reina del Foc de la Minifalla

NEUS SERVER POLVOREDA

Reina i President de la Minifalla

MArTina i Miguel Gregori FENOLLAR

Padrina

AnaBel Llopis Garcia

Nostres reines

Reines de la Festa

NEREA SERVER POLVOREDA Festa el teu somriure quan arribes al casal, festa els teus ullets de fallera desfilant. De festa es vesteix hui nostra falla per rebreâ&#x20AC;&#x2122;t Nerea com a reineta enguany

RAQUEL MAÑÓ HERnÁNDEZ Verd maragda als ulls, en els llavis, sempre somriure Raquel eres a la festa com raig de sol de primavera. Fallera per tu canta la banda quan desfiles, Raquel per tu la Falla, està captiva quan ens mires

Reines del Foc

JANA MILLET FERRER Centelleig en nit d’estiu tens Jana en la mirada com estel que creua el cel creues tu, la nostra plaça. El foc del teu sentir és la flama de nostra falla. Reineta vas encenent l’ànima de tots els fallers

BEATRIZ MARTÍNEZ ROmÁN Esclat enmig de la nit com la més bonica carcassa és el teu cor Beatriz quan la pólvora de les Falles, canta I així sentim tots, el teu sentiment faller sols mirant-te la cara en el foc de ta mirada

Reines de la Falla

Andrea GimÉnEZ METOLA Ma filla vingué, un dia a casa i em digué tota contenta, “Tenim Reineta de Falla” i saps qui és? És Andrea! Naixeres per a ser Reina, per la dolçor de ta cara i per heretar, xiqueta, les fondes rels de la Falla. Si mire l’arbre del pare, té saba de foc i flama i si veig el de ta mare, un gran cor plenet de brasa. Per això cada vegada, mirant els ulls amb què em mires, sent que em naixen del mig l’ànima, els records que mai oblide. J.M Llopis

SANDRA ESPLUGUES MULLOR Tu t’has mirat a l’espill? Has vist que rosa bonica, de la nostra Falla El.líptica, anava a ser Reina, hui? T’has mirat, tu, bé en l’espill? No has notat que t’esclatava, com una carcassa, Sandra, dins del cor tot un jardí? Mira’t de nou en l’espill! No veus que tens al voltant, un grapat d’estels brillants, sent tu, lluna en la nit? Tanca els ulls! Obri’ls ja! No deixes de somiar! Vull que sentes el voler, amb aquest poema encés, Reina de la Falla enguany, que t’ofrenem els fallers.. J.M Llopis

Falleres Majors Lluna Garcia Fernández RAquel Díaz CAMARENA

Monument Infantil Lema “El gran circ faller” Artista: La Comissió amb l’ajuda inestimable d’Ausiàs Estrugo. Il·LUstracions: Ausiàs Estrugo.

A Gandia hi ha un gran circ d'on entren i ixen el millor de cada falleta. Alguns per aparentar, altres per a fer faena, i diuen les males llengües, que hi ha qui va per omplir butxaqueta. El gran Circ faller està en crisi que no tenen ni per a la festa, l’Ajuntament els fa de costat I ha tancat forta l’aixeta.

S’excusen que no hi ha diners, que la cosa ve per manament però el circ, en part és seu i si no tiren una mà, es tancarà la paradeta. El circ faller senyors, està ple de personatges, des d’un gran presentador, faquirs, malabaristes i les més coquetes ballarines.

jA no té prou mAns el presentAdor per trAure endAvAnt l’espectAcle que A fAltA de diners,imAGinAciÓ i trencAr-se l’esquenA si ho mAnA el menester. AixÍ el podeu veure, bé en vestit de GAlA o repArtint les tAules, quAn de pAelles vA lA cosA. no voldriA ninGÚ estAr en lA seuA pell que hA de portAr rectA lA directivA i pensAr com pAGArà cAdA mes lA quotA bAncàriA. i Amb les poques mAns que té encArA trAu forces per portAr Al brAÇ si cAl A AlGunA donA. 30

sÍ que hi hA però, un lleÓ que voliA, furtAr protAGonisme Al presentAdor des del GrAu, diuen que veniA. trist es quedà el pobre, quAn vA rebre tAn sols lA meitAt de vots sense contAr lA fAmÍliA. ArA hAurà d’esperAr fins que tinGuem votAcions, encArA que com està lA cosA potser es retirA A un rAcÓ.

Al circ tenim tAmbé Aquells que volen mAnAr i sÓn cApAÇos fins de convertir-se en cAnÓ per A més ràpid pujAr. volen orGAnitzAr lA festA i sempre ixen mAlpArAts que per AcontentAr les comissions s’hA de sAber GestionAr. fins A tres sessions, fAllers, vAm tindre de festivAl, que el circ es quedà menut, per A tAnt de personAl. contents els pAres i mAres que AnAven A tindre vÍdeo, però iGnorAnts esperAven que lA cosA forA debAdes.

les normes Al circ sÓn clAres, pel que fA Al protocol que enviAren unA cArtA com un mAl Any de llArGA lA normA quedAvA clArA quAn lA màneGA hA de ser curtA o de vesprAdA, més llArGA. però de vAlÈnciA hAn vinGut per A trAstocAr lA cosA i ArA cAdAscÚ fA el que li dÓnA en GAnA. tAnt està cAnviAnt lA modA que por tenen AlGuns que AcAbem les fAlleres lluint lA minifAldA.

si Això AfeGim que hi hA qui es pensA que és més, per portAr un sÚper llAmp i fA de bruixA fent i desfent Grups de whAtsApp de reines i AmiGuetes... mAl està el circ si vA per este cAmÍ. les de cAteGoriA A, es creuen superiors, no sAbem si per ser joves o per millor mAntenidors.

en suspens tenim el circ sense diners i AlGuns que no sAben fer, però com bon fAllers resistirem encArA que siGA pAtint com ho fA un bon fAquir. fArem front l’AjuntAment perquÈ pAGue el que és seu i Amb mAlAbArisme Als cAsAls sAlvArem

Monument gran Lema: Falta, envide i truque! ArtistES: PALACIO i SERRA

Un homenatge farem al popular joc de naips on si tens bones figures, podràs fer filigranes. Diuen que el truc és sort per trobar ben bones cartes, però s’ha de saber jugar-les i amb picardia amagar-les. Bona cosa se n’alegra aquell qui l’as d’espasa roba perquè té la cama feta sense gastar-ne forces. A Gandia hi ha jugadors de primera que per l’espasa barallen per guanyar l’alcaldia o presidència de les falles.

Però per guanyar la plaça no és qüestió sols de barrejar que s’ha de fer bona lliga i anar ben carregat. Sols amb una gran peça la cosa et pot eixir malament i que et retruquen amb l’as de basto I amb un “bobo” guanyar la falta. Així passà al Consistori que sols amb un “bobet”, as de basto i cavallet guanyaren la partida a l’espasa i dos reis. I la cosa pareixia tan clara que ni a netejar oficines els va donar temps. La partida amb detall els anem a explicar perquè puguen opinar qui mereixia guanyar.

La final de Foment La gran final es jugà amb nombrós públic en Foment entre l’equip de dones guanyador i dels homes el campió. Jugada rere jugada tira que tira els farols ara et pose la peça la cosa quedà com Camot. La primera fou per a Torró que anava ben carregat de projectes i el parc aquàtic fins i tot entrades regalant. La segona fou per a les Dones que feren molt bona lliga i sumant sis més cinc fan envit que amb falta siga.

La tercera pareixia guanyada per Torró amb l’as d’espasa però les dones s’amagaven un as “bobo” baix la mànega.

Anar carregat No hi ha res més important Per a guanyar partida Que anar ben carregat Si pot ser amb la manilla. I això fan els polítics I candidats a president Que arriben ben carregats De promeses electorals. Que no apujarem impostos, que farem aquàtic un parc, que la teua filla serà fallera o el teu nét el president enguany. Tot està permés, Per aconseguir manar, i després les promeses oblidades a la cambra han quedat.

Anar de farol Si d’alguna cosa saben nostres polítics és anar de farol per aconseguir guanyar-ne vots. De tots els colors tenim enguany judicis i plets, no ens podem queixar d’allò més divertida està nostra ciutat. La subvenció per l’edifici Innova que no sabem on s’ha amagat, les factures d’IPG, que anaven amb preferència, uns que demanen crèdits, sense permís d’hisenda, i altres que compren boleres i ara potser paguen pena. Ben amagats ho tenien en període electoral i ara entre tots acumulen un deute... a Madrid es fan les mans al cap. 40

Anar a roïns Bona partida tinguérem Amb el canvi d’hospital El barri Roís de Corella amb dues pedres roïnes es quedà. El nou hospital féu la cama I a presses i correres Es traslladà Que fins en cotxes Particulars, fins a la bandera Es canvià el material. En tota esta carrera, A l’antic barri atropellà, I ara el comerç plora Que ben a soles s’ha quedat. Alguns han tancat les portes, Altres han posat un mercat, I en les presses de mudança Fins als goters han oblidat. 41

Les figures No sols amb bones peces S’ha de saber manar Que amb bona mà dreta A les figures has de governar Bé ho saben a la Junta Que no paren de canviar I és que per molt de basto Que es tinga De vegades no fa bon lligat. Les figures imprescindibles Coneixen el seu paper I demanen impossibles Per si ho atorga el president.

Que la candidatura més votada Sols amb dues cartes guanyà partida, Amb l’espasa i l’as de basto Sense adonar-se guanyà la cama. Mal ho tenen els menuts, si volen pintar alguna cosa, hauran d’incentivar fins a l’apuntador haurà d’anar a votar.

L’as d’espasa i l’as de basto Però per poder guanyar presidència la cosa ara ha canviat que amb un vot per faller les comissions s’han d’engalipar. I difícil ho tenss si a les més Nombroses no has captivat. .

Hui era el dia, per Lola Garcia Portava ja alguns dies despertant-me per la nit, però aquesta darrera nit no havia aconseguit ni tancar una mica els ulls. No volia prendre res que m’ajudara a conciliar la son, no fos que no em despertara, i encara em feia més por que el propi fet de no descansar com toca. En veure la claror pels foradets de la persiana vaig pegar un bot del llit i em vaig dutxar, a més de per la higiene diària, pensant en que m’aclariria i m’ajudaria a afrontar de cara el gran dia que ja havia arribat. Posant la cafetera al foc, ja tremolava tota jo, i tot i això era precís fer-me els meus dos cafenets matinals als que feia molts anys que no renunciava per res del món. Vaig tornar a retriar la roba que portava tres dies canviant de lloc, perquè l’esdeveniment era de tal importància que una havia d’anar ben vestida. I com cada dia vaig tornar a canviar la indumentària de nou. Res era prou, res era apropiat, res em semblava que em parava el suficientment bé com per a posar-me damunt. Com anirien 44

les altres? Jo no podia anar pitjor, clar!! Feia dies, que ni mirava el mòbil, no volia que res em distraguera, no estava per a ningú, no podia, encara que haguera volgut, el meu cos es negava, no em responia i no em feia gens de cas. El facebook per suposat completament abandonat, devia tindre un centenar en numerets rogets per la part de dalt, però no m’importava res més que l’acte que per fi havia arribat i que en tocar les 8 de la vesprada estava esperant-me com Penélope esperava el tren. La meua parella ja m’havia donat per impossible, ja passava de mi, s’havia adonat que no seria persona fins al sendemà, - o al menys això era el que jo pensava-. Ell sabia perfectament que tot el que havia anat deixant de costat, ho agafaria en més força si cal en passar aquella nit meravellosa. Em coneixia massa i era conscient de la importància que tenia per a mi, simplement em deixava fer, la qual cosa era, córrer amunt i avall de casa, fent i desfent totes les coses que me se posaven per davant, sense tindre ni consciència del que feia i desfeia era com un matalafer autèntic. De vegades fins i tot jo mateix me n’adonava que no treia trellat a les hores, als

dies que anaven passant, perquè el meu pensament tant sols l’ocupava una única cosa, i res ni ningú anava a amargar-me la meua nit anhelada. Portava preparant-me mesos i mesos, per a quedar com una dona, per a fer veure a la resta del personal, que jo era el que esperaven tots de mi. No, no tenia que dir cap discurs, ni tenia que escriure cap lletania, es tractava tan sols de quedar bé, noooo, bé no, és tractava de guanyar, de quedar molt, molt bé, i per això havia entrenat, tenia la roba a punt, el cap.... el cap no massa bé, per la falta de son i perquè no el tenia massa aclarit, però en aquells moments previs a la cita no importava massa la situació del meu cervell, tenia altres qüestions en les que pensar i eren molt més importants que el fet de que em passaren pel cap unes quantes barrabassades, a això el meu subconscient ja estava més que acostumat. Les hores no passaven, el dia me se feia etern, i per moltes vegades que mirara el rellotge no avançava, és més estic per dir que anava cap arrere. Per fi, després de tant de suar (em vaig tindre que tornar a dutxar, clar), vaig començar a vestir-me per a eixir cap al meu destí somniat durant tants dies. Anava a retrobar-me amb persones que feia temps que no veia, ens faríem un quintet i brindaríem pel rencontre, ens anàvem a riure, i a xarrar, i a posar-nos al dia de tantes i tantes coses que havien passat durant tot aquell temps que havíem estat distanciades.

Vaig aparcar el cotxe i vaig baixar d’ell com qui xafa la catifa roja dels Oscar, al moment mentre caminava com si el sol fóra de núvol, ja em va sorprendre veure que el lloc on havíem quedat estava tot a fosques, aleshores vaig pensar: clar sóc la primera en arribar, no crec que tarden!!!! I com per fer temps, agafe el mòbil que tenia abandonat feia dies, quasi explota de les cridades, whatsapp i missatges que tenia. I mire un grup, el meu grup de trucadores, on totes desvanides havien estat celebrant la victòria...Victòria??? Quina victòria??? Si hui jugàvem la final, si jo portava preparant-me dies i dies, si hui era quan jo anava a ser feliç i fer feliç al personal. No creient-me el que estava llegint, cride a una companya d’equip per veure on estaven i per què no arribaven... On esteu? -dic jo- On tenim que estar, en casa!! - contestacióCom que en casa, xica? si tenim la partida de la final!!! A l’altre costat del telèfon tot era una risa..... Mira - em diut’hem intentat localitzar de totes les maneres possibles, la partida la vam jugar ahir!!! Havia dit ahir?, segur?, no, no pot ser. Per l’amor de Déu, no em gastes aquestes bromes,-dic jo-, mira estem totes en ma casa celebrant que vam guanyar- em diui aquestes són les darreres paraules que vaig sentir, abans de notar com el meu cos queia a terra desplomat.

Obsolescència programada per: Escritors: Josep Basset, Blas Cabanilles, Toni Colomina Subiela, Vicent Lloret, Elisa S. Temporal, José Manuel Prieto; Pura Maria Garcia, Panxo E. Costa, Ana Llopis i Adriana Serlik. Fotògrafs: Borja Abargues, Begoña Fernández Fons, Alba Llopis i Àlex Oltra.

Seients, per Josep Basset Eren, a la seua estança, uns seients inexistents ocupats per diver-

lletres inicials nedaven d’esqueneta amb la calor allargada d’agost.

ses classes de lletres. Estaven totes elles bigarrades pel: lliurador, Mentrestant, les altres lletres, les minúscules, arraconades, feien l’ordre, lliurat, valor, canvi, termini, venciment, amb despeses i bugada sense sabó, apedaçaven robes sense fils, criaven fills sense sense despeses, pagades, anul•lades, retornades, cancel•lades i amb menjars, educaven sense llibres, netejaven sense aigües, guisaven tot, elles ben disciplinades a eixir a cercar favors d’enganys. El i estimaven amb una submissió avergonyida arrossegada amb crits segell tatuat oficial de la casa, li donava serietat legal a la taula on d’herència. Les lletres xicotetes, acostumaven a camejar descalces s’asseien les lletres majúscules, amb el semblant de: indignes, tira-

cobertes pel vel negre, per quan el sol d’hivern gelava i per quan

nes, infames, malignes, gasives, totes, totes, disposades a donar als l’ombra d’estiu cremava. Seguit, elles, les lletres xicotetes, per les altres desgraciats desinformats, el seu regust amarg en qualsevol nits i amb les mans ermes d’ungüents, escrivien sense paper, amb inesperada hora del dia. La pulcritud dels seus fulls, li unflava la unes plomes seques de tintes. soca, fent-la créixer més grossa i omplint-la d’anells cada vegada més grans, com es feien notar els mateixos, al tronc de l’arbre del poc bé i del més mal. En totes les primaveres i pels cap d’anys, li s’ha donava fe al llibre de lletres. L’escorça del seu volum, mostrava seriós els fulls selvàtics més alts d’un arbre gran d’estiu, que durant per tot l’any, les

El pistoler, per Blas Cabanilles El pistoler va arribar al poble cansat i famolenc. Completament Estava cansat i famolenc, però content. Fins que es va fixar en la rodejat per un desert infinit, es componia d’un carrer ample i dues tortuga que dormia estesa com un gos. Va deixar el cavall i va cófileres de cases. A l’entrada del mateix, una tortuga gegant dormia rrer fins a la pastisseria, on va trepitjar amb el gat. Dins del local hi estesa com un gos.

havia dos follets i l’amo, que es va alegrar molt de tornar a veure el

El pistoler es va llevar el barret i va baixar del cavall, perplex. No pistoler. Aquest li va contar el que li havia passat, provocant la riarecordava haver visitat un altre poble en... molt de temps.

lla dels follets. El pastisser li digué que era fàcil perdre’s en aquell

Una de les primeres cases era la pastisseria, a la que va entrar des- desert, i el va animar a intentar-ho de nou. prés de lligar l’animal a l’abeurador. El pastisser, un home gros i

Fora, la xiqueta l’esperava, nerviosa, per demanar-li ajuda una altra

somrient, li va oferir una amplia gama de sabors explosius i magnà-

vegada. L’anciana se la va emportar de l’orella sense contempla-

nims, però el foraster volia galetes. Era addicte a les galetes.

cions, i per això el pistoler va voler defendre-la. “Sols vol veure

En eixir del local, entropessà en un gat negre. Li va donar un cop món. Vosté mai ha tingut la seua edat?”. de peu i, a punt estava de pujar al cavall, quan una xiqueta el va “Si més no sé l’edat que tinc. Sóc vella des que tinc memòria”. interceptar. “Per favor, trau-me d’ací”. L’home la mirà estranyat, El pistoler va marxar del poble estranyat. rossegant una galeta. Però abans que poguera reaccionar, una vella Hores després, la tortuga estava al mateix lloc, i els follets se l’emportà renegant-li, i el pistoler va marxar del poble amb les l’esperaven rient al carrer ample, conscients de la seua tornada. forces refetes.

“Altra vegada ací? T’han agradat les meues galetes, eh?”, digué el

Durant hores cavalcà pel desert, fins que va albirar un altre poble pastisser. allà en l’horitzó.

Fotografia: Borja Abargues

“Com he tornat? Porte hores cavalcant, he agafat un altre camí. És 49

impossible!”

l’esperava a l’entrada del poble, rient junt amb els follets.

“Hores?”, preguntà l’home amb un somriure. “Si te n’acabes d’anar “Quin tros d’imbècil. No hi ha res més enllà del poble. No hi ha fa una estona”.

res, jaja”.

El pistoler va agafar corrent el cavall i va galopar fins quasi des- “Ajuda!”, el pistoler va sentir la xiqueta, que cridava al centre del maiar-se, fins suar l’última gota amb un dolor de cames indescripti-

carrer. Duia el gat en braços. “Que algú em traga d’aquest poble,

ble. La tortuga va badallar quan l’animal es va desplomar en terra, per favor!”, deia. El genet deixà el cavall i agafà la xiqueta pels i el genet va caure extasiat.

muscles. Somreia esperançat.

“Mai eixiràs del poble així”. Al obrir els ulls, va veure un arlequí “És el gat”, digué ell. La xiqueta el mirà amb por. “El gat apareix agenollat al seu costat.

i desapareix, ell és la clau per eixir d’ací”. Però un segon abans

“Per favor, trau-me d’ací”, suplicà el pistoler. L’arlequí li donà un d’agafar-lo, el felí es botà foc. Les flames passaren a la xiqueta, que rellotge i una brúixola, i l’indicà l’hora i la direcció exacta en què s’incendià ràpidament. El pistoler cridà: “NO, NO, NO”. La pastishauria de reprendre el seu viatge.

seria, la tortuga, la vella... tot el poble estava en flames.

El pastisser es rascà darrere l’orella. No li llevava l’ull de damunt al Va intentar pujar al cavall, però aquest també es va prendre en flapistoler. “I dius que ja havies vingut al poble? No recorde haver-te mes. I a poc a poc, el foc va anar rodejant-lo. Quan la primera esvist. Ni tinc cap gat. I està clar que ací no hi ha follets ni arlequins. purna tocà la seua pell, el cartó del seu interior es va fer visible. El Vols que cride a algú per tu?

suro que el conformava començà a fumejar, i el ferro caigué, fent-lo

El pistoler, decidit a no perdre el cap, es puja al cavall a l’eixida del desaparéixer. poble i mirà el rellotge. Era l’hora, i, comprovant la brúixola, ini- Fora, les falleres i els fallers sabien que a l’any següent tornarien cià el viatge. Durant hores no va reconéixer res del que veia, però a plantar falla, però ploraven desconsolats perquè havien arribat a l’esperança va desaparéixer al tornar a veure la tortuga. L’arlequí estimar aquell pistoler, guanyador del primer premi. 50

La col•lecció de ninots indultats del Museu de l’Artista Faller de València i la seua restauració Per TOni Colomina Subiela, (Associació d’Estudis Fallers)* Poguera paréixer contradictori obstinar-se en la conservació els últims calius de la cremà. Fins a l’aparició dels museus fallers, i restauració d’un objecte artístic destinat inicialment a sucumbir molts dels ninots salvats del foc es van mantindre depositats en davall la destrucció ígnia. Però esta incompatibilitat d’origen queda racons oblidats, en magatzems o tallers desproveïts de les mínimes justificada en el mateix moment en què el joc de l’art faller inclou condicions de conservació i exposats a multitud de factors de deteentre les seues regles l’indult del foc. Esta absolució s’oficialitza riorament. La seua degradació començaria a posar-se de manifest a a partir del segon terç del segle XX i és aleshores quan les figures les poques setmanes, de manera que els nivells inadequats de temindultades comencen a sotmetre’s a un procés de museïtzació que peratura i humitat relativa, amb les seues brusques fluctuacions; donarà origen a les primeres col•leccions de ninots.

l’activitat rítmica dels agents biològics, microorganismes, insectes

No obstant esta deferència, l’indult del foc no ha vingut acompan-

i rosegadors; i l’acció descuidada de l’ésser humà, per les seues

yat tradicionalment de les atencions necessàries com per a garan- labors de manipulació o intervenció inadequada sobre l’obra, acatir amb la major caució possible la conservació a perpetuïtat de baria provocant sobre ella importants danys. l’escultura fallera. Pareix que eixa popularitat adquirida durant els Els ninots més beneficiats, aquells que van aconseguir fugir d’este dies de falles, la veneració cap a la peça més significativa de to- patiment o van subsistir en estes condicions lesives i no van perir en tes les escenes satíriques de la ciutat, pareix perdre’s a l’apagar-se el seu ostracisme particular, van poder incorporar-se a un espai ex51

positiu més o menys digne. No obstant este privilegi, generalment, Afortunadament, esta distribució de les arts en forma d’estructura els museus fallers tampoc han sabut procurar unes condicions de piramidal ha sigut substituïda per una valoració més horitzontal, de preservació adequades. És significatiu, a més, que en el moment manera que qualsevol bé cultural, independentment de la seua mode curar els deterioraments que amb el temps han vingut manifes-

desta factura o origen, gaudix d’uns valors històrics, documentals i

tant-se sobre les peces, les labors de restauració han consistit en artístics propis, incomparables i insubstituïbles. intervencions invasives que han acabat per conferir a les obres una En els últims anys han sigut moltes les institucions i col•lectius aparença distorsionada que no té res a veure amb els valors estètics que han manifestat el seu respecte i sensibilització cap al vessant que l’artista va voler transmetre en el seu origen.

més cultural i patrimonial de la festa de les falles. I d’esta manera,

En la base de totes estes calamitats residix l’atenció insubstancial

allò que fa poc de temps no era més que un vestigi desdenyat es va

cap a l’objecte d’art faller, que és considerat com modest o me- convertint, per fortuna, en un objecte digne i mereixedor d’unes nor en comparació amb un altre tipus d’obres majors, pintures de mínimes cures de conservació. grans mestres, magnífics retaules o escultures de materials nobles. En este context, el Gremi Artesà d’Artistes Fallers, conscients que

les obres que conformen la col•lecció de ninots indultats del seu Vicente Luna, Modesto González, Pepe Martínez Mollá, Vicente museu requerien d’una consideració més coincident amb els crite-

Agulleiro, Pepe Puche, Pascual Calleja o José Devis. Però a més de

ris exigents que dicta la museologia moderna, van decidir deman-

la rellevància dels seus autors, la selecció d’escultures reflectix la

dar auxili interinstitucional. I esta voluntat inicial va acabar per diversitat de tècniques artístiques emprades històricament pels artíconvindre el projecte d’intervenció sobre algunes de les més im- fexs. I així, amb el buidatge en cera, la creació directa amb cartó i portants obres que alberga el Museu de l’Artista Faller, davall el fi- massilla, el modelatge íntegre amb cartó-pedra i els nous materials nançament de la Diputació de València i la participació de l’Institut sintètics, les obres evidencien la pluralitat de materials i procediUniversitari de Restauració del Patrimoni (IRP) de la Universitat ments desenvolupats en els tallers al llarg de tot el segle XX. Politècnica de València.

Una vegada realitzada la selecció d’obres a intervindre es va pro-

Els treballs de restauració, que es van iniciar en 2013 i es van pro-

cedir a la seua documentació i van ser sotmeses a un profund es-

longar fins a finals del 2015, van possibilitar la recuperació d’obres tudi per a determinar el seu estat de conservació i fixar les seues d’alguns dels artistes fallers més reconeguts, com Regino Mas, patologies més significatives. Cal destacar l’ús de la fluorescència

ultravioleta com a mètode d’anàlisi bàsic, a través del qual va ser pecialment per mitjà del procés de neteja, es va recuperar l’aspecte possible establir el grau d’oxidació i engroguiment dels vernissos que les obres van tindre en origen. Amb l’ús de mètodes aquosos i que s’estenien sobre la superfície pictòrica de cada obra, així com mescles de dissolvents orgànics va ser possible eliminar les capes l’extensió de les repintades que cobrien gran part de la pintura ori-

de brutícia superficial, vernissos i repintades. Finalment, la inter-

ginal. Estes addicions impròpies, esteses en intervencions anteriors venció es va concloure amb l’estucat i reintegració puntual de les amb molt bona voluntat però amb pèssims resultats, tenien com a zones perdudes i l’envernissat general de les obres. objectiu refrescar els colors i actualitzar les obres. Estes accions

L’aplicació d’una metodologia crítica i científica de restauració,

d’innocents intencions no van fer una altra cosa que encobrir els allunyada de les antigues pràctiques d’intervenció artística, va posseus valors originals, ocults entre espesses i desiguals capes de pin- sibilitar la recuperació de les particularitats inicials de què gaudien tura a l´oli.

els ninots indultats del Museu de l’Artista Faller. Amb este treball,

La restauració es va dur a terme en dos etapes clarament diferen-

amb l’aplicació d’uns criteris respectuosos amb l’obra original, la

ciades. La primera d’elles, que podria definir-se com a conservació consideració de pautes que atenen a la reversibilitat i diferenciació curativa, va aglutinar diferents processos encaminats a tornar a les dels retocs de color o la idoneïtat dels materials aplicats, s’avança estructures la seua estabilitat perduda o menyscabada. Dins d’este en la consideració del ninot indultat com a obra etnològica megrup d’accions s’inclouria la desinsectació dels esquelets de fusta, reixedora de respecte màxim i document viu de la història de les alguns d’ells atacats per insectes xilòfags. Però, sens dubte, la fixa- falles. ció dels estrats de preparació i pel•lícula pictòrica en aquelles zones més debilitades, va suposar l’operació més important a través de la *”Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de qual es va assegurar la permanència material.

Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF

Finalment, amb les pràctiques que inclou la restauració estètica, es- any 2016”. 54

Fotografia: Alba Llopis

Falles i art. Dues realitats conjuntes* Per Vicent Lloret Quan em varen dir: “escriu-me sobre l’obsolescència pro-

son art. Parlem d’un art urbà que mescla la pintura i l’escultura per

gramada” allò primer que em vingué a la ment fou l’art efímer de crear formes que pretenen dir quelcom a la societat i transmetre un les falles. És cert que estem rodejats d’objectes amb una vida útil missatge concret: la principal funció de l’art al llarg de la història. curta, però no perquè aquestos objectes siguin inútils al poc temps Però a les falles, encara anem una mica més enllà, i és que també de ser adquirits, sinó per la mentalitat consumista que últimament aglutina la literatura dintre de la seva creació: les explicacions. Els s’ensenyoreix de la nostra vida. Una ment malaltissa que ens fa orígens de les falles son clars, i encara més ho son els seus ocaconsumir de forma addictiva objectes que únicament avancen un sos: el foc. És inevitable que aquesta creació sigui cremada per senzill eslavó al cadenat productiu. Quina diferència podem apre- donar per finalitzada la funció d’aquestos monuments, per tant, jo ciar entre un Iphone 6s i un Iphone 6s plus? Molt poca per a la no preste defensa a la conservació de les falles ja que aniria “contra desorbitada diferència adquisitiva que suposa escollir un, o l’altre. natura”; més bé vull dignificar els monuments fallers com a mosPerò bé, vull tornar al fil principal d’aquest escrit: les falles com a tra autòctona d’art urbà, ja que últimament aquesta concepció s’ha monument. Pel seu substrat històric, les falles deuen ser momentànies. La

desvirtuat una mica. Les falles van més enllà del monument. Actualment, una

seva funció és ser exposades i esvanides pel foc i la flama per ence- comissió deu esforçar-se per treure al carrer cavalcades, festivals, tar un nou cicle. Estem parlant d’art cremat, perquè clar, les falles engalanament de carrers, llibrets, emissions, informatius, curtme-

tratges... i tot un seguit de complements culturals; naturalment, per tància del monument ha perdut el protagonisme primigeni que, per a donar més solidesa a aquestes associacions “culturals” no ho obli- antonomàsia deuria tenir, com a baluard de la festa. Actualment, redem mai, però amb aquestes iniciatives no estem donant-li una vida presenta una importància totalment secundària i obligatòria, ja que útil més inútil als monuments? Les falles com a monument són la moltes falles, si pogueren escollir, no traurien monument al carrer despesa més suportada amb la que carrega una comissió. Artistes i això seria com celebrar la Tomatina de Bunyol sense tomaques: fallers modelen , cisellen, pigmenten... escultures de cartró i fusta absurd. durant tot un any per a ser exposades als carrers. Una feina costosa

Art és qualsevol manifestació de l’esser humà amb la qual pre-

com costosa és per a qui es veu amb l’obligació de pagar-la. Amb tén transmetre un missatge. Així ho foren els Pantocràtors al Romàla crisi que vivim, la societat es veu obligada a prescindir de tot allò nic, o les escultures als pòrtics de les catedrals gòtiques que preteconsiderat “luxe”, i les falles són un “luxe”. Una evident mostra nien revelar la veritat divina del Déu cristià al poble illetrat. També la tenim a les baixes del cens falles que totes les falles de la ciutat

l’exaltació de l’ésser humà al Renaixement, o l’encimbellament de

estan sofrint. Els pocs supervivents que encara queden als casals les monarquies d’origen diví i la contrareforma catòlica al Barroc. deuen afrontar un monument anual que treure al carrer, i cada any Molt desprès vindria l’Avantguardisme amb missatges molt conamb més periples econòmics. Aquestes activitats pseudo-falleres crets sobre un temps de canvis històrics, socials i culturals com fou esmentades unes línies més amunt suposen una forma de fer falla el segle XX. Amb aquest segle d’innovacions nasqueren les falles molt més econòmica. No podem comparar la despesa d’un monu- monumentals com les coneixem avui en dia. Tal vegada, el lector ment amb la d’una cavalcada però, hi ha una xicoteta diferència, i no podrà comprendre com puc ser capaç de comparar “La llibertat és que l’obsolescència programada de la falla de cartó i fusta poc guiant al poble” de Delacroix, -que ens ve a la perfecció pels atempa poc es fa més palesa. I no es tracta d’una obsolescència material tats contra la Humanitat que ha viscut el nostre país veí a uns dies que es veu culminada amb la cremà, sinó conceptual. La impor-

passats d’aquest escrit- amb l’últim monument faller de Julio Mon57

terrubio, per exemple. Però és així. Tots dos són obres d’art. Tots

casal i al preguntar a tots - com és la falla d’enguany? Tothom hagi

dos tenen missatges a dir-nos. Però dintre d’aqueixa concepció ar-

tingut la molèstia d’admirar-la.

tística del monument en forma part la cremà. Perquè sense la cremà El fet de llegir l’explicació ja l’abordarem més endavant, tampoc el missatge no tindria pas sentit. Les falles també són foc, l’element poden estirar massa de la corda. purificador que permet un canvi. I aquest foc està íntimament lligat Poc a poc... al monument, no es pot concebre per separat, com el cal•ligrama que representa la simbiosi perfecta entre dibuix i poesia. Tot plegat, l’obsolescència crematòria del monument és obli- *”Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de gada perquè en forma part, no és cosa d’altri a la seva essència. Em- Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF però, no és gaire justificable l’obsolescència social que últimament any 2016”. té. Tenim que defensar aquest art urbà autòcton i només ho farem quan tinguem constància de la importància de les nostres falles i les considerem autèntic art. I això ocorrerà el dia en que entrem a un

Fotografia: Begoña Fernández Fons 58

Broken break. Per Elia S. Temporal

Toquen les tres del matí i em descobrisc buscant el contacte de l’aigua que anhele venerar als llavis. També l’angúnia s’allarga

del marbre, prudentment allunyada d’uns llençols que ploren en la quan comprove que el cristall del got no modifica la seua tempepenombra de la cambra. M’arrossega la set i l’ansietat en adonar- ratura entre els meus dits: i ja fa tres segons que he deixat caure-hi me que no faig bé; una altra volta estic deixant que la nit s’esmunya el líquid refrigerat. Serà la impaciència o que el temps no flueix entre les pestanyes. Definitivament, hui no és el dia adient: hauria aquesta nit estranya i massissa? d’aferrar-me amb determinació o inconsciència a un somni esvaït

Palpe les bosses de verdura que dormen al congelador. Són

o, si més no, replegar amb avarícia un munt de retalls inconnexos; blanes, massa humides, y no contrasten gaire amb la meua mà àvimai espantar-los ni desplegar-los en la sala de disseccions; potser da i calenta. Preferisc no traure moltes conclusions a deshora, però cosir-los a dentades, però només per fer més gruixuda la capa que sense esforç m’atrapa una obscura certesa i alguna mena de desfici em separés del món.

avança asprament, com un virus injectat des de la punta de cada dit

Definitivament, no hauria d’haver intentat traduir el meu que ha tocat la nevera.

pensament en paraules coherents: demà toca tornar a la feina mal-

Ara sé que no podré dormir, i que demà m’espera un dia de

grat que l’estiu encara estén la seua manta càlida i espessa sobre treball amb una calorosa benvinguda. l’horitzó. Ràpid, quasi amb ulls tancats i sense llegir la lletra menuda, les vacances ratllen el buit d’acomiadament.

Recórrec el corredor amb els peus descalços, sentint les pe-

tjades humides clavades darrere de mi. El camí cap a la cuina sembla no tenir fi; s’allarga indefinidament mentre pense en la frescor 60

Ira sense memòria. Per José Manuel Prieto* Vull recordar

La desmemòria serà la indecència,

per oblidar-me’n

L’apagada dels llums, una nit com una altra

de tota la infàmia com dorm

qualsevol en la mirada.

Sobre la taula on rauen els cacaus, les taques de cervesa sobre l’esmorzar

l’obsolescència programada, incalculable,

de dissabte.

a què ens aboca la secreta condemna d’una mirada buida i una ira desmemoriada.

Se’ns ha mort la memòria en el banquet: tenim diners, un món ferit encara per exhaurir, tot el consum sobre els nostres diners injustos i la missèria a l’esquenes d’una riquesa indigna: geografia del desastre sense

(*)“Text poètic presentat al Premi Joan

Climent de l’any 2016”

que en calguen profetes per si de cas el despropòsit.

Se’ns ha mort la tendresa en l’impúdic banquet del món de la ira, sang de vi. 61

Obsolescència d’un bes. Per Pura Maria Garcia* Et done els llavis

Et done els llavis.

i l’alé tendre de l’amor venç

Renaix l’adormida inquietud,

el risc de la impotència.

s’acosten els passos reconeguts

Naix el bes, apuntalant la victòria

de l’allunyat desig,

que aboca a la carn el sentiment.

Tremola la pell

Naix de la llacuna humida

i el cor acull

on també les paraules es sostenen.

la benedicció de les llengües,

El bes ens assaboreix disciplent,

tot i sabent que el bes és un paradís efímer,

desfà els grops amargs

un combat ja perdut

que ens esfilagarsen l’ànima,

abans de ser iniciat pels llavis certs.

Compulsivament, ens fa enfilar paraules

El bes esclata,

i, a poc a poc, decapita les ombres,

naix del ventre de la veritat nua,

ferint les arrels

declara l’estima com càlida boira

del temps que ens encalça.

que irremeiablement es desfarà, acabada,

Et done els llavis

Quan les besades siguen

i es desfà el glaç de la tardor

devastació d’absències,

de l’existència que deixa veure

obsoleta realitat que ha recorregut

la jovenesa d’aquells que vam ser

el trànsit predestinat cap al no res.

quan els records no eren aigua queta. (*)“Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2016” 62

Fotografia: Àlex Oltra

Mort a l’obsolescència. Per Ana Llopis* La paraula és viva

La vida és un sospir,

mentre els teus llavis

amb data de caducitat.

la vulguen pronunciar.

Potser el sol que hui mires,

Un bes serà etern

en segons et deixarà de mirar.

sempre que el teu sentir

Potser, l’adéu que no donares,

el puga recordar.

ja mai el podràs donar,

El pas que ara dónes,

Aquella resposta enfadada,

durarà el que tardes

potser quede enterrada

a arribar allà on t’esperen.

en este camp, sant.

El temps, enemic que lluita, contra l’obsolescència programada,

Vull donar la mort

i que cobra sentit

a l’obsolescència programada

quan remugues en solitud.

dels meus dies,

Hi ha dies que volgueres

vull caminar sentint el pes de cada pas,

que s’esfumaren amb un bufit,

vull que esta nit de foc,

altres que no haurien d’haver arribat

quede suspesa en la memòria....

altres que no volem que passen

perquè és ací, en el record,

i altres, com hui, que ens agradaria aturar.

on puc cremar, ninots, agafada de la teua mà.

(*)“Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2016”

Un cor ple de tinta. Per Panxo E. Costa Diuen que l’amor et tatua el cor, que un nom es queda gravat sobre És normal que no quede espai per a afegir un nou nom, un flamant eixe múscul que batega a un ritme perfecte cada vegada que una

tatuatge d’un nou amor. És quasi impossible per a mi, a no ser, que

persona entra en la teua vida. Tal vegada eixe podria ser el pro- tinga un nom curtet i puga cabre en algun raconet del cor. La busca blema que en el meu cor ja no càpien més lletres, que el meu llenç pot ser llarga, però ho he d’intentar. sagna’t siga un mamarratxo ple de noms indesxifrables, només

Odie els dies de pluja, he d’agafar un autobús per a anar al tre-

un negre conjunt, un enfosquit motor sense a penes espai on poder ball, sempre va replet de gent amb pressa i de cares llargues, que escriure un nou nom, una nova història.

maleïxen en silenci, però és l’única forma que se m’ocorre abans

Tot el més bonico se m’escapava. Les bones intencions, petons, que agafar un trist paraigües i recórrer els carrers mullats de Valèncarícies i plans per a un futur que mai arribava. Tot quedava ob- cia. solet en qüestió de mesos. Però sobre els meus fracassos no vaig Sempre m’entretinc comptant les gotes de pluja que s’estavellen en parlar, tal vegada quant muiga done el meu cor a la ciència, perquè la finestra de l’autobús, és una tasca difícil, vénen i se’n van davant l’estudien, en companyia d’algun expert en gramàtica.

dels meus propis ulls, sense a penes deixar-me temps a comptar-les,

O tal vegada el meu cor siga massa xicotet per a un xic tan senti- pose el dit sobre alguna d’elles i quan l’alce ja no està. Es podria dir mental i enamoradís com jo, i he comés la gran fallada d’enamora- que esta mania ve causada pel meu treball. me sempre de xiques amb un nom massa llarg: Carolina, Alejandra, Treballe en el magatzem d’una gran botiga d’electrònica, música, Verónica, Estefanía, Ainhoa i Desiré, per eixe orde han anat passant llibres… Jo sóc l’encarregat dels videojocs, cada setmana vénen per la meua vida, sé que pareixen moltes però és que un ja té la seua cents, els conte, classifique, els pose preu i a la venda. Em rebenta edat.

veure amb quina facilitat arriben nous jocs, és quasi impossible 65

que es puga disfrutar d’ells. Són tan previsibles i efímers. Però no

jupetí verd i la seua mitja cabellereta rossa, l’encarregat me la pre-

importa tots els anys noves consoles, nous jocs, segones parts, ter-

senta i em diu el seu nom Ana i em dóna dos petons. De sobte sent

ceres…sempre és el mateix i la gent comprant i comprant gotes de tres dolors plaents en el meu cor. Com si a poc a poc, les tres lletres pluja.

del seu nom s’anaren gravant al cor. Ho sabia, encara quedava un

—Una altra vegada comptant gotes de pluja, acabaràs agafant mos- poc d’espai per a un nom xicotet, em sent feliç i espantat, pressent ques!

que esta pot ser la meua última oportunitat.

Gire el cap i veig en el seient de darrere a Yolanda. Sempre té un bo- Els primers dies són genials, amb la meua nova companya, no para nic somriure dibuixat en la cara, se li inclina molt cap a l’esquerra, de fer bromes i fer-me riure, esmorzem junts, eixim a fumar algun i fa que una de les seues galtes parega un coixinet, m’encanta el seu cigarret d’amagat i ens contem fragments de les nostres vides, fins cabell voluminós i ple de rissos que pareixen muntanyes russes i i tot fantasiegem a ser els dos protagonistes d’un videojoc infinit. sempre està contenta. No puc fer altra cosa que riure-li la gràcia i Em resulta dificil dissimular els meus sentiments, la meua il•lusió li pregunte què tal està, a la qual cosa respon efusiva, s’ofega amb per aquella xica de nom curtet. Però sóc prudent. Poquet a poquet i les seues pròpies paraules. És un cromo de xiqueta. La veritat és amb bona lletra que diria la meua iaia, o la cagaràs. que no la conec molt, sempre coincidim en l’autobús quan plou i fa Però al quart dia, vaig tornar a enfonsar-me en un pou profund i l’impossible per a poder xarrar amb mi. He de confessar que alguna

ple d’aigua enfangada, quan em va parlar de Josep, el seu nóvio

vegada m’he sentit atret per ella, però clar amb eixe nom que té tan que tornava de Londres per a quedar-se ja a València i les ganes llarg, no funcionària… perquè intentar-ho, és quasi impossible fer-

boges que tènia de tornar-lo a veure. Tot s’ha ennuvolat. Em sent

li un buit en el meu cor vell i tatuat.

el trist heroi d’un altre videojoc que passa de moda en dos dies.

Arribe al treball i sorpresa. Una nova companya s’incorpora per a la

Game over. Ara sí, el meu cor està complet. I eixe mateix instant

campanya de nadal, la mire embadalit, esta guapíssima amb el seu va començar a caure aigua del cel, per a fer el nadal més plujós que 66

es recorda.

Continua plovent el matí següent i coincidisc una altra vegada amb

El matí següent l’autobús tarda i tinc ganes de plorar, només espere Yolanda en l’autobús, la nostra breu conversació sempre acaba amb poder assentar-me en la finestra i poder comptar gotes de pluja. algunes rialles i això m’encanta. Maleïsc arribar tan prompte a la Arriba esguitat d’aigua amb les seues grans rodes a dos dones im-

meua parada i al baixar torne a notar eixa punxada, eixe meravellós

pacients per pujar. Ve a rebentar de gent, els meus ulls van a mil dolor, crec que hui se m’ha quedat gravada una O i així successivaper hora intentant buscar un seient lliure al costat d’una finestra. ment tota una setmana. Beneïda pluja! De sobte sent una veu que em crida, és Yolanda. No tinc ganes de Han estat set dies en què a l’estar amb ella he notat com si el meu parlar però em dirigisc cap a ella.

cor s’eixamplara, com si s’unflara per a deixar espai a les lletres

Es veu que la tristesa, es nota a quilòmetres, perquè de seguida em que conformen el seu nom. pregunta que em passa, intente no donar-li massa informació, ella Ara tinc el cor d’un gegant i tots els altres noms són il•legibles, canvia de conversació ràpidament i em conta que en la seua para- només es pot llegir amb una claredat sorprenent Yolanda. da un camió a passat per un toll i a amerat a un policia, jo li conte Ha passat molt el temps des d’aquell nadal plujós i sé que este taaixò de les dones velles que volien pujar les primeres, i comencem tuatge va a brillar sempre, perquè ella totes les nits me’l repassa, a riure. Arribe a la meua parada i l’observe mentres m’acomiade, amb la seua màquina perfecta, on mescla la tinta amb amor, rialles té el seu cabell impossible un poc mullat però el seu somriure de i somriures. Ara sé que el cor mai deixa de créixer, de bategar buscoixinet intacte. Mentres baixe de l’autobús note un xicotet dolor cant un destí i que este videojoc que és les nostres vides mai passara en el cor, però cessa de seguida, com si el seu nom volgués tatuar- de moda. se i no poguera, com si només s’haguera quedat gravada a tinta una lletra, la inicial del seu nom Y. Clar… jo ja ho sabia, ja no hi cap ningun nom més! 67

XXXVII d’Adriana Serlik Extasiada vull tornar al nostre joc, malgrat que no em permet distraccions, estenc la mà i et toque. Et defenses enutges crespes o rius. No arribes a comprendre aquest instant meravellosament únic. Demà no crec que podrem repetir-ho, tots dos lluitarem en un món tan terrible, que si existeix algun sentiment sembla part d’una llunyana època on ens podíem permetre eixes emocions

Aportaci贸 particular. Un faller us desitja unes molt bones Falles!

Ací la teua publicitat

La falla Plaça El.líptica agraeix la vostra col.laboració i vos desitja unes Bones Falles 2016!!