Llibret Falla Roís de Corella 2020 by Publimania Gandia

SAVAGE FALLES 2020 25 ANIVERSARI. 1996-2020

“El present llibret ha participat en la convocatoria dels premis per a la promoció de l’ús del valencià” “Este llibret participa en els premis de les lletres falleres (www.lletresfalleres.org)” 3

CRÈDITS Edita: Delegació de llibret: Publicitat: Portada: Maquetació i Impressió: Tirada: Fotografies Reines i Presidents: Fotos monogràfics:

Associació Cultural Falla Roís de Corella Fran Sanjaime Javier Mata Mª José del Olmo Silvia Quintana José Gallego Publimania Gandia 500 exemplars Salva Gregori Toni Deusa i Associació Cultural Falla Roís de Corella

Dipòsit Legal: A-119-2004

EDITORIAL Aquestes falles, les del 2020, seran unes falles molt especials per a nosaltres ja que fem 25 anys d’història, de falla i de cultura, els 3 pilars fonamentals que formen la base de la nostra festa. Sense poder posar-li el fre hem crescut... i enguany ens hem crescut. Per això ens complau presentar-vos un aperitiu picant de tot el que aneu a trobar al carrer els propers dies. Una barreja transgressora dels tres pilars de les falles, on les històries del pas fugaç del temps han volgut ser testimoni del nostre llibret, junt a la multitud de perspectives calidoscòpiques que han aportat diferents fallers. Hem arriscat al trencar les normes de manera irracional i salvatge, i ens ha quedat un destarifo de llibret: una genialitat. No tingueu por, nosaltres no la tenim. Al cap i a la fi les falles tenim tant en comú amb el món SAVAGE, que una vegada encetat el nostre projecte ja no hem trobat el punt de retorn. Us convidem a obrir la vostra ment i gaudir de tots els apartats del nostre llibret: poemes encisadors, il·lustracions i fotografies surrealistes, nostra galeria de reines del 2020, articles d’opinions contraposades de les quals no ens fem responsables, la guia comercial que us hem preparat, i les explicacions dels monuments amb el nostre punt de crítica sense censura. Nosaltres ja estem preparats! I vosaltres, ho esteu?

EDITORIAL

VOLEM FALLA

CRÈDITS EDITORIAL SUMARI

FALLA MAJOR: SAVAGE

FALLA INFANTIL: AMB LLETRES D’OR

EL PAS SAVAGE DEL ANYS

REINTERPRET ART SAVAGE

PEPA FRAU JESÚS GARCÍA RAMÓN PENADÉS PASQUAL MOLINA

INTRODUCCIÓ: ENRIC FERRER TEO BRUNET VICENT BURGUERA

PERE HUERTA

PAULA CATALÀ FERMÍ ROMAGUERA

TENDÈNCIES SAVAGE

LUCÍA MARTÍNEZ BORJA ABARGUES

LA SANGUINELLI

CRISTINA HOSTALRICH

DOMINGO LLORET

MERY ESTEBAN

TELMO GADEA

TONI DEUSA

DELEGACIÓ DE

LUCIA CUBEL

LLIBRET

JORDI MARTÍ

RAUL MORA

CRISTIAN MELIÀ

IVÁN SORIA I GUSTAVO DAMIAU

PARAULES A TEMPS

112

TONI COLOMINA

SOM SAVAGE 24+1

JOSÉ MANUEL PRIETO PART

FALLERES MAJORS

JOAN DEUSA

MANTENIDORS

PURA MARÍA GARCÍA

134

PRESIDENTA D’HONOR PRESIDÈNCIA REINES DE LA FALLA 2020

SAVAGE ÉS POC GABRIEL LLOPIS

REINES DEL FOC

120

REINES DE LA FESTA REINES DE LA POESIA REINES DE L’ART

JESÚS IGNASI MORAGUES

MADRINES

JOSE SOUSA MURILLO

MASCOTES

JUAN ARTURO MARTÍ

RECOMPENSES

SILVIA CLIMENT

EXECUTIVA

LLUÍS X. ESTRUCH

CENS PREMIS FALLES 2019

GUIA COMERCIAL

176 7

VOLEM FALLA

LEMA: SAVAGE ARTISTA: CRISTIAN MELIÀ GINESTAR AUTOR DE L’EXPLICACIÓ: FRAN SANJAIME CAMARENA 10

INTRODUCCIÓ ANIVERSARI SAVAGE

Són nostres noces d’argent i es diu prompte,

Savage com nostra política local

vint-i-cinc anys de gent, cultura i falla,

o alguns assumptes de la federació,

amb sarcasme, ironia i rialla,

que ens fan prendre nota i prestar atenció,

en explicacions com la que ara conte.

no vulguem sucumbir front el temporal!

Que estem d’aniversari ho tenim ben clar

I és que hem passat per diverses eleccions

per aquest fet ara és tot una festa,

a les falles i també l’ajuntament,

tots predisposats a cremar la resta

els equips li han fet front de forma indecent

en un any que segur serà singular.

i seguim igual, sense canvis ni accions.

Per això Savage és nostre monument,

Per açò volem criticar amb gràcia

de nou a categoria primera

que seguim sent igual o més desgraciats:

i a l’altura de tal esdeveniment.

són les coses de nostra democràcia.

Guanyar premi seria la cirera,

Esperem que quedeu tots bocabadats,

però esperem que agrade a tota la gent

lligant les paraules amb eficàcia,

i arrancar amb bon peu la primavera.

gaudiu nostra crítica, sou convidats!

FER O NO FER DELS PROTAGONISTES I ANTAGONISTES

Tenim enguany per cadafal

Si un demostra bona força

(i acompanyant a aquest remat)

l’altre el doble demostrarà,

una parella enfrontada:

doncs savage ha d’aparentar

ell dalt amb força colossal,

i el seu parlament reforça

no se sap si ple de maldat,

amb un discurs que ens deixarà

i ella baix més relaxada.

amb ganes de riure i plorar.

Simbolitzen pols oposats

La majoria absoluta

presents en el dia a dia

ha passat a millor vida

sempre distanciats entre ells,

amb el nou pensament plural,

bé puguen ser gossos i gats

i el gruixut de la disputa

la tristesa amb l’alegria

és fer govern a la mida

o els ancians front als més novells.

pactant amb pensament neutral.

Al nostre cas són la ciutat

Per això tot són coalicions

i com no els partits polítics

que es recolzen per interès

tant ens fa el de dalt o el de baix,

demostrant tot el seu poder,

sempre ens proposen qualitat

emprenent contades accions

amb els seus governs raquítics

que en un compromís els deixés

que millor deixar al calaix.

empastrant més aquest femer.

Una cosa queda clara:

Estant damunt s’exhibeixen

la unió sempre fa la força

mostrant tot el seu plomatge...

si es tracta de fer coalició

és un món el que els separa!

mentre l’alcaldia esvara

Però estant baix decideixen

i la bancada s’esforça

armar-se de bon coratge

per ser ferotge oposició.

atacant amb bona cara.

Però lluny de la realitat

Ara, dalt tenim als rojos

cada partit té un pensament

amb els antics verds aliats

que s’allunya de la resta

(que tots junts formen el marró),

i ho demostra amb ferocitat

colors per tornar-nos bojos

convencent a tota la gent

i deixar-nos bocabadats.

en alguna que altra festa.

Xé tu, quina combinació!

Amor i odi a parts iguals

Baix ha quedat el color blau

doncs són uns inconformistes

amb un company ataronjat

que estimen a l’oposició,

(que tots junts formen marró),

tot i que són intel·lectuals

veieu com és un gran cacau

amb estratègies previstes

que ens porta el cervell a l’esclat?

per clavar a l’agenda acció.

Si fan igual coloració!

Mostren el seu millor perfil

Que ironia de la vida

mentre venen fum als votants

que amb la suma de totes dos

encisats amb la fanfàrria,

tinguem el mateix resultat,

zombis que de forma subtil

és una llei que intimida

es deixen anar pels bells cants

i deixa al veïnat confós:

coneixedors de l’embarria.

serà que està predestinat.

Arriba el moment de votar

Cròniques per a la història

i els focs d’artifici esclaten,

que deixen palès al futur

tots volen brillar per damunt,

els noms d’alguns personatges,

les promeses han de volar

que parlen de la victòria

i als indecisos rescaten...

dels qui no anaren a l’atur

que no quede cap transeünt.

més que siga amb aliatges.

La veritat és aquesta:

Orengo, Moragues, Torró

és la gent la que decideix

Romàn, Frau i Diana

qui mana a la nostra ciutat,

tots ells són part de la història,

però prompte s’indigesta

com ho és Senill i Borró

quan no rep tot el que es mereix

per a la fauna gandiana

segons el que s’ha tributat.

(al complet, en pau i glòria).

El xoc entre tots és brutal

Tots ells grans referents socials

per ser els protagonistes

amb antagonistes potents

de la crònica a Gandia,

que tampoc deguem oblidar,

volen filar sense didal

noms propis que amb els seus filials

per eixir a les revistes

ens deixen records ben calents

i bramar fins l’afonia.

pel seu govern revalidar.

Es tracta de fer i desfer

Podríem comptabilitzar

si el pressupost acompanya

un pas de l’amor al odi

i poder deixar empremta,

a cada grup emparellat,

doncs fer-se la foto primer

doncs no és qüestió de l’atzar

amb bones formes i manya

ni treball d’àngel custodi

dona diners a l’impremta.

deixar el tema anivellat.

Per aquest motiu no estranya que es diga d’ells que són duets que de la mà van agafats, tot i atacar-se en campanya rebent crítiques són mansuets i pareixen enamorats

La força i les barbaritats front la calma i la paraula enfrontades a la falla, no és fruït de les casualitats doncs no es tracta de cap faula per contar a la xicalla.

Actualitat sempre vigent fundada en la política i en els seus protagonistes, amb controvèrsia permanent que esquitxa de gran crítica inclús als antagonistes.

L’AQUELARRE DE L’ALCALDABLE I LA SEUA COLLA

A la nostra ciutat ducal

No es qüestió de bruixeria

hem sentit la revolució

els veïns han votat segur,

de la mutació cultural

les reserves de Gandia

que ens ha atapeït de tensió.

necessiten respirar pur.

La societat està canviant,

Contra totes les previsions

pensem de forma diferent,

el suport és per Diana,

uns amb fantasies criant,

causant multitud d’impressions

d’altres amb credo repel·lent.

que sonen al cap qual nana.

És tan gran la efervescència

I és que ningú ho esperava,

i és tan àrdua la divisió,

la decepció ha segut grossa,

que haurem de pregar clemència

qui alcaldable s’anunciava

per poder comentar l’acció.

s’ha estampat contra la llossa.

Compromís/PSOE a esquerra,

En compte que s’han perdut vots

a dreta PP/Ciutadans,

i també més d’un concejal,

no hi ha lloc en esta guerra

qui com els trilers juga amb pots

per VOX ni ningú dels d’abans.

se l’emportarà el vendaval.

Al mirador de nostre riu

Però el riu no es el problema,

el Pacte del Serpis signen,

és la pròpia corporació

l’executiva allí somriu

doncs repeteixen emblema:

i a l’oposició s’indignen.

ha hagut poca rotació.

Han guanyat per majoria

Alguns sí s’han sacrificat

aquells que tant s’han criticat,

per decisió pròpia, o no,

governar el dia a dia

del govern s’han desvinculat

ja no serà tan complicat.

amb alguna connotació.

Amb els resultats a la mà,

Altres trobarem a faltar,

exultants per la victòria,

ara qui arma la gresca?

pactaran a la babalà

Ja no tindrem de qui parlar

sense més pena ni glòria.

mentre seiem a la fresca.

Morant i Alandete viuran

Encunyats màrtirs polítics

un moment dolç de la vida

la vida pública han deixat

als demés sacrificaran

quedant el ramat raquític

fent i desfent a la mida.

i el latent embolic armat.

Al riu no arribarà la sang

No sent suficients només ells,

no podríem dir-ho millor

la dreta serà una tara,

com a molt un poquet de fang

Soler i alguns altres novells

de l’aigua que arriba com or.

prompte donaran la cara.

Fent pinya al voltant d’un altar

Però sent menys oposició

van forjant les malediccions

ara ressona més forta

que els emparen per oblidar

participen a la funció

les ferides i decepcions.

dins i fora de la porta.

Ara són pocs però valents

La ràbia la sang fa bullir,

com diuen a Benirredrà,

l’enveja mentides contar,

s’han d’assegurar bé les dents

decideix-te: viure o morir,

abans de la gran petardà.

si després no et vols lamentar.

Si l’agarre l’aspatarre!

Com un cagalló per sèquia!

diuen mentre bramen al cel,

als veïns així els fa sentir,

extasiats per l’aquelarre,

mentre a canvi els obsequia

conscients d’haver perdut el duel.

pressupostos on escollir.

Es trenquen les vestidures

Però si els diners són de tots...

delirant amb encanteris,

quin tipus de trampa és esta

hauran de posar mesures

que tapa els forats i alguns clots

per resoldre tants misteris.

com si fos una conquesta?

No té xixa ni llimonà!

Massa pa la carabassa!

es reafirmen uns als altres,

ser una oposició feble,

el nou panorama gandià

aquest resultat ens passa

no es igual sense nosaltres.

per fiar-se del deixeble.

Amb Arturo no passava

(Doncs recorda estimat lector

abans hi havia espectacle

que els caps de llista van ser tres,

per superar esta trava

Victor es va armar de valor,

esperarem un miracle.

deixant patent el seu progrés.

I amb Gregori i Barber fora van seguir l’estel de Torró, maleïda mala hora, els han trepitjat qual corró)...

UN CRIT AL CEL EN EL NOM DE LA ROSA

Sona dolça melodia

Amb el cor roig com la flama

que ens desperta curiositat,

sent un apassionat gandià,

són versos de poesia

viu com li dona la gana

que filats amb harmonia

posant passió a allò que ama:

ens deixa el cor ben encisat.

enamorar al ciutadà.

Histories d’una parella

Desvanida amb la seua sort

política, cal aclarir,

crida en el nom de la rosa

on protagonista és ella

que al costat del fidel consort

que ens provoca com canella

a la fi ens donaran confort

i ens pica fins fer-nos morir.

amb legislatura airosa.

L’alcaldessa de la ciutat

Eres font inspiradora,

amb estil i intel·ligència

atrapa-somnis personal

al seu talismà ha trobat,

que els malsons saps fer-me fora,

i té tot el poble embovat

fent sortir abans l’aurora

sense l’ús de la violència.

evitant-me patir cap mal.

Versa, oh! noble poeta

En tu tinc cavall guanyador

amb la màgica paraula!

per netejar l’ajuntament

que ta ploma és opereta

d’aquestos moments de terror,

com del pintor la paleta

i ser de nou un pagador

quan representa la faula

a qui fiar gustosament.

Jove és la seua ma dreta,

Opinions tempestuoses

de humil professió, trobador,

que per tot arreu van caient,

Destacant en la faceta

atacant als de les roses

ella es va sentir atreta

amb xerrameques jocoses

doncs tot el que escriu pareix or.

deixant l’ajuntament calent.

Elegant i fi qual pinzell

Front aquest nou panorama

a quasi tots cau en gràcia,

Diana mira de costat

doncs el xic es deixa la pell

i amb el cor encès en flama

sigues maduret o novell

fa oïts sords a qui difama

resolent amb eficàcia.

amb el somriure perfilat.

Però pot ser un miratge,

Però un assumpte els fa feredat:

la ciutat ja no és com era,

és el poder de la vara!

la gent ha fet un viratge

tot i repetir el mandat

canviant ràpid com l’oratge...

que els veïns han encomanat

llavors serà una quimera?

açò no remunta encara.

Salvatge és el temps polític

Han rebut la confiança

on cada petjada és un món,

per resoldre aquest percal,

i un discurs pot ser molt crític

s’esperen anys de bonança

fins per al més sibarític

al equilibrar la balança

sempre criticant al del tron.

i aconseguir no quedar mal.

Massa gran és la previsió

Però entren en joc els cels,

i com que no ho tenen del tot clar

ací cadascú als seus papers,

la parella viu en tensió

i Prieto ja té els seus fidels

doncs cada error es un filó,

que volen xuclar de les mels:

en no res la poden cagar!

el que va sent manifassers.

Tal vegada és un bon moment

L’alcaldessa pau vol posar,

per provar amb el poliamor

ella no vol enfrontament,

tenint Diana algú ja en ment;

la seua idea era gosar

una incorporació recent

i entre tots poder dialogar

a les files del seu color.

per presumir d’ajuntament.

Independent va començar

Que on caven dos hi caben tres

i en quatre anys ja es socialista,

per salvatge que parega

sense deixar de treballar,

i si anem controlant l’excés

nada, per fer l’esport brillar,

la novetat ens dona accés

cal donar cap altra pista?

a tot allò que ens ofega....

Ha avançat a veterans

Hem començat en parella

i en bon lloc s’ha posicionat,

i en un trio ho hem acabat,

podria creuar oceans

açò és una meravella

sense utilitzar gens les mans

amor a Roís de Corella!

donant a Diana lleialtat.

Vaja embolic ens hem armat.

INDIANAHUEL JONES I EL BARRI MALEÏT

Agarreu-se que van corbes,

Sabem que és home elegant

tenim nou presi al districte

amb ulleres, barba i barret,

(tal i com diu a l’edicte)

complementats amb un gran fuet

a punt per purgar les torbes.

tot ell de negre cuir brillant.

IndiaNahuel és l’elegit

No penseu que el fuet es menja,

i ha segut una sorpresa;

que el gasta per a assotar

vorem si el barri redreça,

quan la norma s’ha d’acatar

pareix ser tot un erudit!

i als infractors pels peus penja.

Com que ens pareix home valent

Però sol ser pacifista

de mot li direm senyor Jones

igual que l’antecessora

li farem careta de bons

que pocs records atresora

mentre no ens falte l’aliment.

i passà a ser corista.

Però, ay, si no ens fa cas!

Doncs el seu temps ha caducat,

li contarem la veritat

és moment de passar fulla,

a aquest barri de la ciutat

ficar els peus en remulla...

pareix que tenim un retràs.

pensar que tot s’ha acabat.

IndiaNahuel Jones comença prompte la seua andadura enceta legislatura i les mans al cap es llença.

Obrint-se pas entre els arbres que ningú ha volgut podar apareix com si fos un bar amb parets fetes de marbres.

Es tracta del flamant local pel veïnat de la barriada, una proposta aparcada per ser aposta passional.

Amb una torxa il·lumina i troba un llenguatge xifrat. Açò qui ho haurà posat? haurà segut Liduvina.

Amb un poquet de lògica les primeres seran vocals, seguit de les lletres normals té funció pedagògica.

Hem estat tan abandonats

Si ja estàvem prou apartats

que tenim el nostre idioma

ara pareguem un desert,

no és qüestió per fer cap broma,

volem que ens ajude un expert

estem un poquet indignats.

per no acabar desemparats.

El senyor Jones va descobrint

IndiaNahuel va caminant

el llegat d’aquesta zona

i es topa amb un descampat

mentre al seu cap ja ressona

que abans estava habilitat

“ací faràs feina sovint”.

i amb el temps l’han anat deixant.

Front els pronòstics populars

Amb la moda del patinet,

l’enderroc del vell hospital

una tribu allí posà niu

no ha segut tan colossal...

davall del calor abrasiu

fins i tot hem pogut becar!

(no tenen ni un arbre de fet).

L’apocalipsi de rates

Intenta establir connexió

i l’adveniment de la pols

però no compren l’idioma

ha segut un tràngol ben dolç

confós al sentir l’aroma

sense fer falta els cubates.

del fum que emboira la visió.

Això si, tenim un bon clot

El senyor Jones va col·locat

al costat de nostre passeig

i arriba al temple dels destres

que ens deixa sentir el llebeig

on veu totes les finestres

quan ofereix el seu assot.

ben obertes de bat a bat.

Quina construcció és esta

Ves en compte, es perillós!

que pareix deshabitada,

reclama Jones al jugador

sense estar inaugurada

creient-se home protector

només te el cos i la cresta?

i deixant al xic molt confós.

Un pilotari va caçant,

Vostè que collons ha de dir?

amb l’ajuda d’un cabasset,

L’edifici està condemnat

exemplars a tort i a dret,

mai podrà ser utilitzat...

de serps que soltes van bambant.

més d’un deuria dimitir!

IndiaNahuel fa reflexió

Nostre barri ple d’esplendor

de tot el que ha descobert

fa temps va quedar oblidat,

hi havia molt encobert

l’engranatge està oxidat,

en aquesta demarcació.

tot va caure per l’inodor.

Agraeix a l’ajuntament

Haurà d ajustar-se el barret

que ens porte el mercat temporal,

i agafar el fuet amb dos mans,

un encert de tipus brutal

per fer front als problemes grans

tot i ser una acció recent.

que ens han deixat al calaixet.

També la Fira de l’Esport

Nostre nou heroi té treball

de “la tercera en discòrdia”.

ple de força i voluntat,

Suplica misericòrdia

desitgem amb sinceritat

i que no ens mire cap tort.

nous aires, com els d’un ventall.

I que l’obra de l’hospital,

En acabar aquest mandat

per demanar que no siga,

bona crítica podrem fer,

no ens deixe molta fatiga

i si no trobem un femer...

doncs ens podria ser letal.

senyor Jones t’hauràs coronat!

Vol que l’oblit siga història, vol ser un barri referent, amb un pensament suggerent que ens porte fins a la glòria.

EN ARRIBAR LA NIT DESPERTÀ LA FERA

A la nostra història vigent

Va ser en començar abril

la traïció en mal moment

quan la cosa arrancava a mil

va fer fora al cap popular,

i saltava la sorpresa:

quedant-se sense ajuntament

retirarien a l’edil

sense deixar de remugar.

i amb ell una gran remesa.

Ciro, el de les processons

Quin acte més savage aquest

obria la caixa del trons,

que deixava de manifest

i amb la jugada magistral

el fracàs del centredreta:

al PP tocava els collons

l’home havia segut modest

amb una rebel·lió brutal.

i el plantaven qual maceta.

El que ell no sospitava

L’emblema de l’aventura

es que l’aire que bufava

acabava l’andadura

podia girar al revés

sense haver-se santificat,

posant-se la cosa brava

sols el vist i plau del cura

i deixant-nos un bon succés.

per haver segut relegat.

Qui seria el nou candidat

Baix el fulgor de la lluna

per poder tapar el forat

qual serenata de tuna

i l’equilibri retornar?

udolava content un llop,

Es preguntava el veïnat

sent conscient de sa fortuna

mentre es dedicava a somniar.

ensucrada com bon arrop.

De sobte es va sentir un crit

Ho feia amb accent estranger

d’eixos que et fa alçar-te del llit

recolzat en un taronger,

i que et deixa en estat de xoc,

volent mostrar confiança

havien designat a dit

doncs és sabut que el foraster

a la nova fitxa del joc.

havia vingut de França.

Però era ben conegut

Arriba el moment d’escoltar

per ser personatge mogut

i d’intentar fer-se notar

entre varies generacions,

a totes les generacions,

ja que és home dels més volguts

per això proposa estudiar

fent cabrioles amb les cançons.

la diversitat d’opinions.

Pascal és protagonista

Els joves amb ulls com mussols

de l’espectacle i la pista,

voldrien llevar-se la pols

per això pot ser capità.

a les portes d’un nou dia,

És una aposta optimista

mentre van afartant-se a bunyols

que a molta gent conquerirà.

per recobrar l’energia.

El llop amb la pell de corder

Com que en arribar la nit

pot revalidar el poder

és fàcil obrir l’apetit

d’aquest partit reformulat...

i despertar a la fera,

aquest serà el novell sender

en quant complisques els divuit

per no fer-ho molt complicat.

ja tens clar la que t’espera.

Només cal que estiguen pendents

Proposen festa en quantitat

per si hi ha que traure dents

que coste menys de la meitat,

a l’hora de fer campanya

emmarcada en un bon ambient,

amb alguns dissenys suculents

buscant la Q de qualitat

per donar als demés canya.

i sufragant l’ajuntament.

El partit va prenent apunts

Front a semblant panorama

a veure si fent treball junts

el futur pareix un drama

allista per a les files

i ha de buscar solució.

tot aquell que vol ser amunt

La imaginació reclama

prometent carregant piles.

per aconseguir ser campió.

Arriba el torn de l’opinió

Pascal es sent solitari

d’aquells que van veure l’acció

i estudiant-se bé el temari

i amb el vot del cap de llista

un projecte ressuscita

tiraren a l’oposició

per evitar el calvari

als defensors del turista.

que al seu cap ronda i orbita.

Carronyers del passat mandat

Planteja forta proposta

volen posar-se del costat

que és la seua gran aposta

de qui aconseguisca el poder

per pujar com la bromera:

sabedors que ara el jurat

de nou al turista acosta

no els voldrà dins del seu voler.

la il·lusió d’una quimera.

Per tant prefereixen callar

Per estalviar-se el desnivell

i així no tornar-la a cagar

que hi ha per pujar al castell...

en cas de ser transcendentals,

un telefèric ben modern,

que la cobdícia els pot cegar

construït a pic i martell

portant fallades garrafals.

atractiu inclús en hivern.

L’exhibeix mostrant-se orgullós

Per moments vol abandonar,

i sense semblar pretensiós

la regidoria deixar

el defèn a cada debat

i tornar a la llibertat,

fent el seu discurs farragós

la vanitat el va cegar

pensant que als rivals ha domat.

per creure’s ell la novetat.

El pobre com és innocent

Inclús enrabiat sorteja

es marca aquest repte coent

i amb dosi d’enginy planteja

creient que als votants a atret

el alt cost que enguany ha pagat...

i per voler fer-se el valent

i al predecessor enveja,

s’enlaira al cel com un coet.

ell no va eixir tan mal parat!

I quan posa els peus a terra

Quan la lluna siga creixent

vol apropar-se a l’esquerra

no escoltarem el lament

i descobreix la realitat:

doncs el llop els farà més forts,

pactant de forma gamberra

el ramat lluirà potent

a ell l’han deixat de costat.

desconcertant a vius i morts.

El llop ara es sent un cadell

Tornaran més savage que mai

descobrint en la seua pell

i qui sap si donen l’esglai

la sensació que genera

que de moment es resisteix.

estar al mig del desgavell

Respectarem ara l’esplai

mentre els seus errors numera.

i ja vorem si es redimeix.

TELMO L’EXPLORADOR A LES FALLES JA NO TÉ POR

Anem a contar la història

Com un gran castell de sorra

d’un xic, Telmo l’explorador,

es va començar a desfer.

que el tindrem a la memòria

Toca el Tio de la porra:

per fer-se fort. Ja no té por!

cada repic, un al femer.

Tirarem el temps enrere,

Les seues lleis eren humils,

amb fer-ho un lustre hi ha prou,

Telmo destil·lava ambició,

ja no hi ha res que l’altere

i volia portar els fils

ara tots li xuclen un ou.

de tot i tots, quina il·lusió!

Quan començà de president

Amb el ritme que portava

de nostra gran federació

el grup se’n anava desfent,

va fer un equip ple de gent

quedant-se amb la cara blava,

que es guanyà de tots l’ovació.

es perdia un alt tant per cent.

Eren bons temps, de bonança,

L’aigua li la ballaven pocs,

res podia eixir malament

alguna cosa està fent mal,

en ell teníem confiança...

si no vol quedar menjant mocs

que ignorants, malauradament.

haurà de fer canvi brutal.

Va pensar detingudament:

Amb el gest inamovible

quedar-se sol li feia por!

l’home emprà filosofia

devia actuar ràpidament

per fer parlament plausible

i trobar els fixatges d’or.

esquivant tota alegria.

I on havia de buscar?

Telmo ràpid li va fer cas

Necessitava indicacions,

i agafant una llibreta

Telmo no sabia on anar,

apuntava en cada pas

hi ha un fum de direccions!

el trobat a esquerra i dreta.

L’home somrient l’ajudarà, ell és la seua mà dreta i pel seu amor vetllarà, ho dirà en veu baixeta.

«El millor de cada casa potser ho trobes als casals si vols jugar-te-la massa: busca espècies municipals.

Agafes uns bons prismàtics, digues qui ets en veu alta, i prompte tindràs llunàtics, tants com ens hi facen falta».

Es diu Llépol d’aigües fosques

Tot ho mira amb altura,

sempre per damunt dels demès,

ell ho té que supervisar,

replet de mosquits i mosques

prompte et fa la sepultura

qui es pensa Déu i no val res.

si no encerteu al comentar.

Nenufar ándula és el nom

Els saraus són l’energia

d’una flor que a molts excita.

que el fan créixer dins les falles

Ser “palmero” pot ser tothom

a totes hores del dia

però és espècie que enfita.

sempre en fotos i batalles.

Bergonia jena tinc en ment,

Causant de crits a la plaça,

és planta al·lucinògena;

llàgrimes i salts d’emoció,

provoca èxtasi entre la gent,

les il·lusions amenaça

picors en zona erògena.

quan l’eufòria és pura passió.

El Pecat de la Pradera

Tiren pedres als conflictes,

es una espècie exòtica

després amaguen la fulla

que creix prop de la ribera

pareix ser que són addictes

de forma molt caòtica.

a allò de tirar la pulla.

El Cactus del Museu de tots

Ara ha començat a fer flors

punxava el pressupost faller

ens l’ha salvat l’ajuntament

i els últims anys feia bons clots...

costarà paciència i dolors

teníem ací un bon merder.

però tenim l’abonament.

Belles les Flors del mesinfot

Posa-te-les al jupetí

lluentes eclipsen al sol,

quan desfiles amb la tropa,

perfectes per decorar tot

o pren-te millor un verí,

et peguen a l’ull qual pinyol.

sereu tendència a Europa!

Dins de l’Antro hem trobat Líquens

S’aferren al gran projecte

que creixen a l’obscuritat

fent hores per amor a l’art

com els vells contes de Dickens

menyspreats com un insecte

més d’un fa cara de amargat.

a l’abast del gran lleopard.

El Trèvol de cinc fulles és

Són de posar les dos galtes,

la fortuna cobejada

estrelles que s’han estrellat

que et fa sentir-te d’allò més

i agrupades amb les altres

amb olorosa bafada.

el seu univers han creat.

Amb semblant herbolari en mà

Mostrarà el treball enriquit

Telmo ja sap on pot triar,

amb les espècies que ha trobat,

per fer nou equip l’endemà

posant cara de desvanit

amb les notes es pot guiar.

de nou té el museu decorat.

Busca alguns éssers salvatges

I de tant preparat que està

de terres desconegudes,

ningú s’atreveix a fer front,

que siguen forts qual formatges

i a les eleccions guanyarà

i controlen les mogudes.

fent-se tant temut com Caront.

Ja no cal explorar res més,

Portant ànimes a l’infern

té la informació a l’abast,

i sentint-se totpoderós,

pot fer en un tres i no res

degustant gran plaer intern...

i publicar tot a un pod-cast.

comencem a rossegar l’os.

Convocarà dantesc congrés

I aquesta és la nostra història

per inventar noves normes,

la de Telmo l’explorador,

ho deixarà tot ben palès

que repeteix amb eufòria,

i guardant sempre les formes.

i a les falles ja no te por.

REPLEGANT FERRALLA SENSE FER BORUMBALLA

Aquesta ha segut la nostra crònica

Amb la major part del barri per vendre,

i la crítica savage de la falla

i contant que anem cada vegada pitjor,

que hem versat de manera harmònica.

deurien a aquest veïnat atendre.

Hem intentat replegar la ferralla

Tal vegada Nahuel o faça millor

amb els temes d’implacable actualitat

amb la complicitat de l’alcaldia

procurant no fer molta borumballa.

que llig nostres paraules amb estupor.

Esperem no haver caigut en el pecat

No cal arribar a la cirurgia

i disparar cap a totes direccions

per fer al barri una bona neteja

per evitar clavar-nos a cap debat.

donant-nos almenys un poc d’alegria.

Si a la gent ens heu tocat els collons...

Al consistori un nou pacte ondeja

no quedeu desconcertats, repalleta!

només pactant el PSOE i Compromís,

tan sols responem a les vostres accions.

i de molts municipis som l’enveja.

Cadascú sap el que té a caseta

No ha fet falta demanar el permís

i amb l’hospital ens han tocat el tendre

del nou líder posat a la carrera...

doncs ja no tenim ni la silueta.

Ciudadanos s’ha quedat sense pastís.

L’alcaldessa amb el seu chester espera

I parlant de taps, boníssima l’acció

millorar la legislatura anterior,

de poder traure un pessic monetari

doncs el pacte del riu Serpis lidera.

amb el quiosquet de la Federació.

Front Alandete s’ha cregut superior,

El problema de buscar operari

per la qual cosa està equivocada:

va ser una miqueta més complicat,

el seu poder no es comparable al del prior.

quasi fa falta llogar un sicari.

I mentre, veiem a l’altra bancada

Només els falta un de seguretat

com Soler i tota la seua colla

per tindre col·locada la plantilla,

van fent-se creus amb tremenda jugada.

i acabar de rebentar la serietat.

Assimilen que el seu govern s’escolla

Al cap de Telmo una idea brilla,

i Victor llança les pilotes fora,

alguna cosa que el faça diferent,

però alguna que altra parida amolla.

pot ser com que els homes duen mantilla.

Mala decisió, i feta a deshora,

Fins a on ens provarà aquesta ment?

el haver tingut una llista amb tres caps

Al haver guanyat tot sol aquest congrés

és un tabú que als fidels acalora.

ara ens tocarà engolir però suaument.

No es cura una ferida amb esparadraps

Finalitzem per no crear més estrés,

sinó investigant la millor solució...

doncs és l’hora d’acabar com és costum

encara ens tocarà guardar tots els taps!

i nostre espai no dona per a res més.

I ací estimat lector té el resum

Esperem els agrade nostre llibret

per si té que fer ràpid un estudi

i si el guarden a la prestatgeria

i decideix passar per alt tant de fum.

aquest autor quedarà ben satisfet.

Estes línies són tan sols el preludi

A Roís ens omplirà d’alegria

per gaudir de les escenes al complet

saber que la feina paga la pena...

i que tal vegada causen repudi.

a veure si “ens toca la loteria”!.

LEMA: AMB LLETRES D’OR ARTISTA: CRISTIAN MELIÀ GINESTAR AUTOR DE L’EXPLICACIÓ: MA JOSÉ DEL OLMO MUÑOZ 42

INTRODUCCIÓ AMB LLETRES D’OR

Som i serem cultura

Enguany, que estem celebrant

i als infants devem mostrar

noces d’argent a la falla

la nostra literatura

amb orgull volem ensenyar

en aquesta obra d’art.

sobretot a la xicalla

Mai devem perdre arrels

que tenim un gran tresor

i conservar la memòria

per conservar i gaudir

del llegat més excels

escrit en lletres d’or

que tenim a nostra història.

i ací el volem reflectir.

Al segle XV, a Gandia,

Planteu bé les orelles

van nàixer tres escriptors

i no perdeu l’atenció,

als qui devem els honors

comença l’explicació,

i ací els rendim pleitesia.

senyorets i donzelles.

Roís de Corella, Ausiàs March,

Tot el que anem a mostrar

i també Joanot Martorell,

segur que us agradarà

escriptors d’un alt nivell,

i al vostre cor quedarà...

saforencs molt importants.

la història pot començar!

ROÍS DE CORELLA HOMENATGE A L’AMOR Cèlebre escriptor Roís de Corella

Podria haver segut gran cavaller

de qui tenim l’honor del nom portar

però va destacar a l’art d’escriure

enguany en nostra falla és important

i durant tots els anys que va viure

lluint enmig de tot com una estrella.

va demostrar el seu saber.

Molt estudiós des de menut

Als seus versos parla de l’amor,

i amb moltes inquietuds intel·lectuals

també dels clàssics i la mitologia,

ben prompte es traslladà a la capital

de vegades explicava teologia,

on es va formar en la seua joventut.

i narra la vida desprès de la mort.

Assegut està buscant inspiració tal volta per escriure un nou poema pensant per trobar un bon tema que puga agradar als seus lectors.

Li preocupen dos amors contraris i els escriu uns versos ben bonics buscant sempre arribar a ser feliç sense esperar èxits literaris.

Quan comença a manejar la ploma les paraules parlen per si soles i en cada vers que llegeixes voles és ben cert, no es tracta de cap broma.

LA TRAGEDIA DE CALDESA Una breu obra en prosa per narrar una gran decepció també amb temàtica amorosa va escriure el nostre autor.

Amb caràcter renaixentista i influencia italiana pareixen Romeu i Julieta però parlant a la valenciana.

Dos enamorats i una mentida, Corella escriu dramàticament causant al cor gran ferida i finalitzant tristament.

Si voleu us contem un secret: pareix ser una història reial que parla de l’autor de fet, però li va quedar genial.

Simplement va canviar els dos noms i l’artista es va quedar a gust, tirant-se les crítiques als lloms pensant que el seu escrit era just.

BALADA DE LA GARSA I L’ESMERLA Com els més grans trobadors

La garsa simbolitza una bella dama

canta el poeta en forma de balada

que no correspon l’amor al poeta

per demostrar-li a la seua amada

i aquest que te l’anima desfeta

que per ell mor d’amor.

una gran tristor al món proclama.

Dos belles aus descriu sensiblement

I encara que ací els trobem ballant

en este poema tan metafòric,

rendint nostre particular homenatge

a l’autor el trobem pletòric

volia l’autor transmetre el missatge

perquè expressa l’amor intensament.

que l’amor i la mort s’estan tocant.

AUSIAS MARCH EL POETA FALCONER Dels escriptors saforencs

Aficionat als falcons,

de la època medieval

i vassall del duc gandià,

Ausiàs March, el cavaller,

prompte fou home famós

va ser el més important.

i a les dones encisà.

Son pare, poeta i cavaller

Va ser autor molt llegit

i ell va seguir la tradició

i tingué gran influència

conegut al món sencer

per tots els seus manuscrits

pels seus versos d’amor.

dins i fora de València.

Casat en dos ocasions era modern per als seus versant de les emocions de les quals ens va fer hereus.

Tots els autors medievals volen imitar l’estil del seu cant espiritual la seua obra principal.

Cants de mort i cants d’amor va escriure amb molta passió el millor dels escriptors que va tindre el Segle d’Or.

JOANOT MARTORELL L’AUTOR DEL TIRANT El tercer gran literat

Estimava la literatura

que acompanya a Corella

i de tot el que va viure

és l’autor del gran Tirant

va narrar esta aventura

que ací té forma de titella.

i d’un cavaller va escriure.

Joan Martorell és notori

Una obra molt diferent

per escriure esta gran obra

als llibres que ja existien

l’única del seu repertori

conegut al món sencer

i que és coneguda de sobra.

com llibre de cavalleries.

Martorell era valent

Tirant és el personatge,

i lluitava a les batalles

cavaller hàbil i valent

amb casc, armadura i malles

que tenia gran coratge

guanyava els enfrontaments.

i era el millor combatent.

Carmesina era la seua estimada i amb ella es va poder casar quan als turcs ell va guanyar en una batalla arriscada.

ISABEL DE VILLENA VITA CHRISTI Isabel de Villena està considerada com la primera dona escriptora de la nostra literatura valenciana.

Encara que descendent de la noblesa i que a la cort de la reina habitava d’un convent va acabar sent l’abadessa.

Al seu estimat Monestir de la Trinitat va convertir en una joia gòtica gràcies a les donacions que va recaptar.

La seua obra Vita Christi està considerada el primer escrit feminista del moment a les monges del convent dedicada.

Encara que la devoció religiosa és el seu fi aprofita per fer una defensa de les dones donant-li la importància que devien tenir.

Per això ha estat reconeguda com la primera feminista de la història defenent a les dones en la literatura.

NARCÍS DE VINYOLES ESCACS D’AMOR Este autor va composar

Cada peça és un emblema

en forma d’obra poètica

i expliquen regles del joc

una partida original

quan es resol el dilema

disputada per dos rivals.

s’extrau sempre una lliçó.

Amb gran complexitat cada estrofa és una casella un jugador amb la verda i l’altre la peça vermella.

Ara han canviat els colors, el verd és negre actual i aquell que abans era roig juguem ara com a blanc.

Que fascinant sorpresa descobrir estes històries, diversió que al món s’adreça i parla de nostres glòries.

L’obra es va publicar

Al Segle d’Or valencià

amb les regles actuals

seguim trobant molts tresors

d’aquest joc tan important

com aquest poema valuós

com és el joc dels escacs.

que explica el joc dels escacs.

ELS BORGIA ...UNA GRAN FAMILIA Si d’alguna cosa presumim a Gandia

El motiu que els va fer tan importants

i a qui devem el títol de ciutat ducal

apart de la seua influencia i poder,

és degut a una família transcendental

era pel mecenatge que van fer

famosa per la seua dinastia.

per millorar la cultura i l’art.

Un llinatge molt influent

Aquesta família que a Roma arribà

establert al Palau Ducal,

i Calixte III va fer nomenar Papa

que ara és un edifici important

va tindre aleshores una gran etapa

visitat per molta gent.

exercint el poder el cognom borgià.

Cinc membres d’un clan familiar

Posteriorment, la nissaga va continuar,

dignes de passar a la història

Alexandre VI va ser Papa també

i de portar a la glòria

en uns temps on s’unia el poder i la fe

a nostre poble singular.

a molts artistes aconseguí finançar.

El propi Alexandre va concedir a l’església de Santa Maria un temple important per a Gandia el títol de Col·legiata i des d’aquella important data Maria Enríquez la va voler afavorir.

A dos fills d’aquest Papa conegut

Lucrècia, una jove molt alegre,

la història els ha donat molta importància

que en Roma va ser educada

considerats per la seua extravagància

posteriorment va ser casada

i no han passat desapercebuts.

amb nobles, per unir els regnes.

César, immers en campanyes militars

Es diu que sempre estava contenta

va estar considerat un ser malvat

i els seus amors eren molt variats

perquè d’ell diuen es va inspirar

sent comptables més de quatre gats

Maquiavel per escriure l’obra principal.

que les males llengües alimenta.

Nosaltres preferim fer-lo un babau,

Però sent Borgia era molt fina

infantil i més bé juganer,

i dona digna de respectar

que podria passar per caganer

tot i que d’ella no et pots fiar,

immers dins de qualsevol sarau.

més perillosa que la benzina!

Però de qui sentim més orgull

I des d’aleshores es va dedicar

i ara és de Gandia el patró

a una vida d’ajuda i d’oració

Sant Francesc de Borja, el sant Duc.

ajudant els més necessitats.

Cavaller de la cort de l’Emperador,

Va fundar la nostra Universitat

va rebre un encàrrec molt especial

per a promoure l’estudi

que la seua vida va fer canviar.

a les persones de la ciutat.

L’home sentia gran devoció

Com va ser un home bé

per Isabel de Portugal

i tan estimat a la ciutat

i també del Regne d’Aragó.

el van nomenar patró quan va ser beatificat.

I era una dona tan bella que el tenia un poc obsessionat no feia més que pensar en ella.

La seua respectada emperadriu va morir en plena joventut segons consta a tots els arxius.

El fidel cavaller va custodiar la comitiva amb el fèretre reial que a Granada van traslladar.

Ell era home molt religiós i aquest moment tant dolent li va causar molta impressió.

ELS ARTISTES A LA SEU PAOLO I DAMIÀ FORMENT De la mà del Papa arribà un pintor

Junt a Damià Forment, un escultor

Paolo de San Leocadi anomenat

que la porta dels Apòstols va construir

que en la gran església de la ciutat

en Gandia ja podíem presumir

amb molt d’interès va treballar,

d’aquest gran monument religiós

i va pintar un retaule molt valuós.

que mostrava domini apoderat.

Amb la seua paleta de colors

Fixatge fet a la capital

donava vida a tota la Seu,

amb ell res podia ja fallar

posant tot el seu art en relleu

per tal de la ciutat exaltar

i deixant en flama tots els cors.

i mostrar d’art tot un recital.

Cap capella se li va resistir,

Gandia fou capdavantera

i amb tota la gent enamorada

exaltant el seu patrimoni,

la xicalla quedava embovada

enganyant fins i tot al dimoni

amb tot el que podia lluir.

amb aquests artistes de primera!

CLOENDA FI DE L’EXPLICACIÓ D’ ENGUANY Fins ací un poquet d’història que tots devem de conèixer per no perdre la memòria del lloc que ens ha vist créixer.

Gandia és una ciutat bressol d’una gran cultura i la seu d’un gran ducat que li ha donat molta altura.

Trobem artistes del Segle d’Or amb cognoms valencians a priori que mostren el seu gran valor i enalteixen nostre territori.

Ara que ja la conegueu és moment de sentir orgull i contar-la per tot arreu, per les venes cultura ens bull!

Us deixem marxar ben contents amb un somriure a la cara gaudiu la ciutat i les gents si no ho heu fet encara.

SAVAGE EL PAS SAVAGE DELS ANYS REINTERPRET ART SAVAGE TENDÈNCIES SAVAGE PARAULES A TEMPS SAVAGE ÉS POC

56 70 98 112 120

EL PAS SAVAGE DELS ANYS

25 anys fent barri, fent ciutat Quan al llarg de la meua vida he hagut d’escriure sobre algú o sobre alguna cosa, he necessitat per a fer-ho que me motivara el tema o la persona. En este cas, quan la presidenta de la falla Roís de Corella em va demanar col·laboració per al llibre de la falla pels seus 25 anys, no ho vaig dubtar. Crec que no va acabar la frase. Sí, li vaig dir sense dubtar-ho gens. Després li preguntí més coses, clar: què esperava del meu escrit? De què podia parlar? Quants caràcters? En quin idioma?... La seua resposta va ser magnífica. “Escriu el que sentes i vullgues relacionat amb el barri, la falla, etc.” I així ho faré. Quan vaig arribar a Gandia l’any 1976, el barri Roís de Corella no existia com a tal. Estava l’hospital i una part del col·legi, i faltava el parvulari que es va construir més tard. No estaven el Parc de Sant Pere, ni els jutjats, ni la comissaria de Policia Nacional. Era una xarxa de carrers al voltant de l’hospital. I un poc més lluny, pareixia molt lluny, el col·legi. Hi havia poques cases i pocs habitants, la vida del barri es reduïa al trasbals de pacients, ambulàncies i pares i mares portant els fills a l’escola. La part més estructurada del barri en aquells temps era la del Passeig, i l’hospital era un motor potentíssim d’activitat econòmica, que sens dubte atreia negocis i persones. Eixe és el barri que vaig conéixer just arribar a Gandia a l’haver d’escolaritzar la meua filla major (la xicoteta encara no havia nascut). En eixos temps l’oferta pública de places escolars estava limitada. Ma casa estava en el centre de Gandia i els col·legis més pròxims eren concertats, però nosaltres volíem educar la nostra filla en una escola pública.

L’opció que ens van donar va ser el col·legi Roís de Corella, però com que no tenia parvulari, les classes es feien dalt de la sala de festes Gesmil, al Passeig de les Germanies. Així va ser el meu primer contacte amb el barri, el col·legi Roís de Corella. Sempre he cregut que va ser una magnifica elecció, i no fa molt les meues filles em van confirmar aquella impressió donant-me les gràcies per portar-les a eixa escola, on hi havia una mostra molt real de la societat gandiana. Allí van aprendre no sols història, matemàtiques o socials. Van aprendre a ser persones, a compartir, a comprendre i ser tolerants, a valorar tant el que tenien en comparació amb altres xiquets que tenien molt menys. Eixes van ser les seues paraules. Vaig tindre el meu primer càrrec d’elecció directa (pares i mares), com a vicepresidenta de l’Ampa de l’escola. Em vaig involucrar molt, perquè tots volíem millorar l’educació dels nostres fills i també els servicis d’un barri que començava a caminar. Eren anys d’esperança, havíem eixit d’un túnel de foscor, de llibertats retallades, d’un nacionalcatolicisme intolerant, ranci. Ara s’obria un camí, difícil, però il·lusionant. Tot pareixia possible, i lluitàrem amb passió desmesurada. Érem jóvens amb ànsies de llibertat. El barri va ser la meua escola de democràcia, ací doní els meus primers passos de lluita social, ací vaig conéixer gent meravellosa que, com jo, s’ho deixava tot per a intentar millorar l’educació dels fills i la vida del barri i de la ciutat. Supose que després d’estes línies haureu comprés per què no li vaig deixar acabar la frase a María José. Durant tots els anys que va durar l’etapa d’infantil, primària i secundària de l’educació de les meues filles, vaig estar involucrada molt directament en el barri. I a l’hora que les

meues filles creixien, també ho feia el barri Roís de Corella. Nous edificis, nous servicis, nous habitants. Amb les noves construccions, pareixia que el barri perdia identitat, necessitava, necessitàvem, unir aquella barreja d’edificis, persones, comerç, interessos diversos.

unint el barri, donant alegria a xicotets i a majors. Fent barri, fent ciutat. Ara mateix el barri viu uns moments d’incertesa. Se’n va anar l’hospital, el més important i inicial motor econòmic. La gent i els comerciants es pregunten: què passarà?

En eixe moment de transició, mentre el barri creixia i prosperava, la meua vida havia fet un salt important. L’any 1983 em varen triar regidora de l’Ajuntament de Gandia, pel PSOE, i huit anys més, l’any 1991, alcaldessa de Gandia. No vaig oblidar mai en tots els anys que vaig estar en l’Ajuntament (vint anys) les meues vivències i experiències a Roís de Corella, ni la gent que em va acompanyar en aquells meravellosos i convulsos anys de la transició.

Estic segura que Roís de Corella, quan s’acabe el magnífic projecte que s’ubicarà al solar de l’hospital, recuperarà tot el vigor econòmic i serà novament una senya d’identitat de la ciutat. La seua gent s’ho mereix.

Pepa Frau Ribes

Era important per al nou barri que hi haguera un parc on la gent poguera passejar, on jugaren els xiquets, socialitzar, un lloc de trobada. I es va fer el Parc de Sant Pere.

Ex alcaldessa de la ciutat de Gandia

Necessitava diversificar els servicis: jutjats, comissaria de Policia Nacional. I es van fer. Necessitava un centre esportiu, multidisciplinari, on entrenar-se i disfrutar. I es va fer. Necessitava un centre social on les reivindicacions veïnals es canalitzaren. I també es va fer. El Roís de Corella s’havia convertit en un barri ben fet, complet, del qual els veïns se sentien per fi orgullosos. Mantenia l’hospital, però ja hi havia més activitats econòmiques. I continuava tenint l’escola. Al voltant d’eixos dos edificis havia crescut un barri nou, però li calia un poc més. Un barri de Gandia com toca ha de tindre falla, i casal faller. I ací està. Vint-i-cinc anys plantant la vostra falla,

Joan Roís de Corella i els pixavins Aquest article és un complement al que vaig escriure l’any 2005 al llibret d’aquesta mateixa falla, i així m’agradaria que és considerara.

com ell mateix escriu a la seua correspondència amb el príncep Carles de Viana, amb el que mantenia uns forts llaços d’amistat junt a Ausiàs March.

Joan Roís de Corella procedeix d’una família navarresa establerta al regne de València durant el segle XIII després de la conquesta d’aquesta i és l’últim cronològicament dels grans escriptors clàssics de la literatura valenciana. Fill d’Ausiàs Roís de Corella i d’Aldonça, de la petita noblesa de Gandia, emparentada llunyanament amb els contes de Cocentaina.

Va ser mestre de teologia i a pesar d’haver sigut sacerdot va tenir dos fills naturals, Joan i Estefania, amb la noble Isabel Martínez de Vera de Cocentaina, amb la que va mantenir relacions fins la seua mort. Encara que va tenir més embolics passionals segons les seues lletres, narracions mitològiques o tragèdies –com la de Caldesa- que permeten sospitar una intensa experiència amorosa.

No hi ha certesa sobre la data i lloc de naixement, encara que Jaume J Chiner dona el 28 de setembre de 1435, a Gandia, on vivia la seua família. L’any 1450, en morir son pare, aquest, menor d’edat encara va quedar baix la tutoria de sa mare. En la seua joventut no escollirà l’aventura cavalleresca ni la carrera de les armes, com pertocava a un noble del seu temps, ben al contrari dedicà per complet la seua vida a altres aventures, més cortesanes i aristocràtiques com l’amor, la literatura i els sermons. “Criat en los braços de Sancta Teologia”,

Un fill tan digne de la ciutat de Gandia no es podia quedar sense els honors merescuts, per eixe motiu, i com és tradició en tots els llocs on ocorren aquests casos, es va reunir la comissió de carrers i aprofitant que Gandia s’estava eixamplant li va posar el nom Roís de Corella a un dels seus nous viaductes, i com en un dels seus extrems es va construir un col·legi se li va posar també el seu nom, però amb una variant, per compte de Roís, “Roiç”, variant del cognom també acceptat per la “Gran enciclopèdia delaregió valenciana” editada en 1973 amb el consens de totes les entitats llavors relacionades amb la nostra llengua.

Per analogia al barri se li va començar a denominar ”Roís de Corella”, amb la sorpresa que la gent del carrer començà a nomenar-lo “Roig de Corella”, quan no tenen que veure res un a l’altre. Tornem a la “Gran enciclopèdia delaregió valenciana” per clarificar-ho un poc:

- Roig: Cognom català heretat en el país valencià al llarg dels segles XIII i XIV. - Roís o Roiç: Noble llinatge que procedeix de la ciutat Navarra de Corella, que va passar a València en el segle XII. Per tant, si el nostre Joan Roís de Corella procedeix de Navarra, mai es deu confondre amb el cognom català Roig. A pesar de tot la gent seguia canviant el nom al barri, al centre escolar i al carrer, fins i tot quan es va crear la falla que ocupa dita demarcació, allà per l’exercici 1995/96, els fallers vingueren a la Junta Local Fallera a demanar-nos informació i que els ajudarem a cercar el nom correcte per posar-li’l a la falla, en eixos anys jo ocupava el càrrec de secretari i per manament del president, Tomàs Femenía, em vaig posar a estudiar el tema fins que vaig elaborar un informe de tot el que vaig trobar al respecte; en vista del qual els fallers decidiren posar a la falla el nom de “Roís de Corella”.

Actualment els pixavins ja s’han acostumat al nom i solen utilitzar-lo amb normalitat, a més que noves construccions al·lusives a ell ajuden, com el recent centre esportiu obert a la zona. Jesús García Cànoves

I que es pensàveu? Que ahi acabava tot?, ni pensar-ho! Les reines de la falla - que això no m’ho ha contat ningú, ho veia des del balcó de ma casa – cantaven aprofitant qualsevol moment o entrega de premi: “Rooooooigdeee Corella, Rooooooooigdeee Corella”. També escoltava alguna vegada quan des del cadafal de la plaça de l’ajuntament, com a secretari, cantava els premis fallers i deia: “ ..... premi la falla Roís de Corella”, a algú que comentava: “Què soca, no sap dir Roig, i això que és mestre”., i si tenia la sort de veure qui era quan podia li feia un escoltet dient-li: “L’únic Roig faller que conec no és de Corella si no de Corea i feia teatre”, supose que no em comprenia però jo descansava l’ànima, que això també ajuda al cos...

El pas del temps Tomàs té el cap apegat a la finestreta, sembla un caragol fent ventosa. Està bocabadat. Una gran ratlla groga separa l’horitzó. Per davall, entre els núvols blancs es distingeix la costa serpentejant del gris platejat del mar. Per damunt una gran massa de núvols reflecteixen el roig del sol. Crec que no he vist res tan bonic en la meua vida! La megafonia de l’avió el trau del seu èxtasi: - Good afternon, ladies and gentleman. Here’s the captain speaking to you. Please fasten your seatbelts. We’re going to land in a few moments. Thank you for flying with British airlines. - Xe Pepa! Què diuen ara? Jo no entenc res. - Qué tens que entendre? Però si no tens ni papa d’angles!....Dus el cinturó posat? Deguem d’ estar a punt d’aterrar. - Si no me l’he llevat des de que hem pujat! Ai mare! Ai mare! En l’aterratge és quan més accidents hi han, ací és quan anem a dinyar-la. - Pepa deixa’m que t’agafe les mans. - Tomàs si em toques ixes volant per la finestra, i et denuncie per violència masclista, encara tinc els morats de l’envol? Valent i fanfarró davant dels amics i mira’l ara com un cagó! Recollons, quin sobresalt! Pensava que m’havien perdut la maleta, ha eixit l’última. - Mira Tomàs, aquell senyor amb la camisa negra. - El del turbant blau? Eixe no és anglès!...És indi.

- Però que burro eres! ...Que no veus el cartell “Sres. Camarena”? Eixe sabrà portar-nos? A lo millor no té ni carnet.... Ai mare!...Tant bé que estàvem a Gandia!... I m’he perdut la partida del truc , i si no estic jo....segur que no ens classifiquem.... Hala! A fer punyetes el banderí. - Tomàs, tot és verd i els arbres, que grans! Quantes tonalitats! Mira, mira l’estany, els reflexos del sol, i l’aigua! pareix un espill! Que bonic!....... El nostre Rafelet ha sabut triar un bon lloc. - Arrea Pepa que ens mata! ...Xe! Xe! ...on va? ... que s’ha enganyat, que ha agafat la rotonda al revés, està bufat o que? - What is it? I don’t understand you! Please, don’t shout! - Tomàs per favor, allà on vas has de donar la nota, que no saps que ací circulen per l’esquerra? - Al revés en tot, i empinar el colze també! Xe! No se`n volen anar? Doncs que se’n vagen ja! Brexit i a pasturar!.... Però Gibraltar espanyol!... M’ha escoltat?... Gibraltar espanyol! - Hey, hey...Calm down!... Gibraltar belongs to Uníted Kingdom! Thank you very much! *** Dia clar de tardor, cel blau, la calor del sol ens acarona. L’habitació no coneix el sol, és gran, la blancor de les parets contrasta amb el roig granat de la capçalera, mobles de fusta treballats, formes arrodonides i coronades amb elements vegetals. Dos tauletes de nit amb un calaix menut i dues portetes. Una còmoda de tres grans calaixos que suporta un gran mirall amb les vores decorades, totes tres amb pedra de marbre blanc i vetes grises. Armari de quatre portes, dos butaques i un sofà ple de borses de bolquers..... Per tot arreu hi han caixetes de medicaments, sembla un

* “Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels llibrets de falla de la Federació de Falles de Gandia any 2020”

dispensari de farmàcia.... I dins d’aquesta immensitat un llit de cos i mig amb baranes metàl·liques als costats.

- No pare, ací parlem en anglès, així tinc més soltesa a l’hospital.

La infermera retira l’apòsit i neteja la petita ulceració de la galta del cul.

- Hala! Pepa prepara’t a parlar en indi altra vegada.......

- Bonica, com ho veus?

***

- Va molt bé Sra. Amparo, no es preocupe. Ja li he dit que estes ferides tarden en cicatritzar.

Una setmana més tard...

Amb barba d’uns quants dies, de costat al llit, el tio Pep s’agafa fortament a la barana, es deixa fer, mirada absent, boca callada, no sap, no recorda, no està........

- Amparo mire aquesta foto també, no sé quina m’agrada més? - Quantes fotografies li heu fet Pepita! Abans, de xiquets ens duien una vegada a la casa del fotògraf i fins la boda ja no en tocava altra.... La del banyet està tan rebonica, per a menjar-te-la, i es tan blanqueta amb els ulls tan clarets. Tomás, és tota la tia Dionisia, la germana del teu iaio.

*** - Pepa, solta al xiquet que l’ofegaràs.... - Calla home, que fa quasi un any que no el vegem.

- Calle mare! Si la tia tenia una cara de cavall de tir!

- Rafel, deixa que t’abrace, metge i pare, ara ja eres un home de veritat.... i la boniqueta on està?

- Tomàs, que poca gràcia tens! No m’agrada que parles així.

- Passeu! La xicoteta esta dins, sa mare esta donant-li el pit. Quina alegria tenir-vos ací tots dos junts.

- Jo crec que li tira a la meua família. La meua iaia per part de mon pare, la tia Tereseta, tenia la mateixa cara redoneta i els ulls blavets.

- Ja teniu el nom triat? - Sí, li anem a posar Mary Christine Elizabeth, Mary Christine per la mare de Melani i Elizabeth per la Reina, que ací son tots molt monàrquics. The Queen.

- A veure Pepita... no t’enfades però la xiqueta es “Camareneta”, sense discussió. - Voleu deixar-se de ximpleries. Però si no té ni un mes, a qui li té que semblar, doncs a una criatureta menuda, té cara de bebè, com toca....

- Xe! que prompte t’has adaptat. Els noms de ta mare o el de la iaia tan bonics que són... Quan crides a la xiqueta pareixerà que estigues felicitant el Nadal a la Queen “Merry Christmas Elisabeth”, posa-li un nom com Déu mana!

- Estic fent-li un vestidet de fallera a la xiqueta, per a quan vinguen al març a fer l’ofrena a la Mare de Déu dels Desamparats!

- Xe!... Que poc enteniment tens!... El nom el trien els pares de tota la vida.

- Però mare... si vostè ja no cus... amb quasi noranta anys i sense vista!

- I la teua dona, ja parla cristià?

- Mira el tio collons! tota la vida cosint i no vestiré de fallereta a la meua besnéta. Jo que he vestit a la meitat de falleres de Gandia i cinc falleres majors d’ací..... Ja voldrien moltes falleres majors de la capital... els cossets, les mànegues de fanalet, els vestits de coteta, les manteletes de seda... que no te’n recordes?....la que més cosia!..., aquelles jaquetes de raso negre, que et feia jo, camisa blanca amb la gorgera ben carregada. - Mare si tots anaven igual... de panderoles. - Si, però tu eres el més ben plantat i guapo de tota la falla, amb el pel que lluïes!... I mirat ara pelat i gros com un porquet!... Has de perdre uns quilets, que a la teua edat la tensió és molt traïdorenca... - Ai mare! Sempre està igual, deixem tranquil!... Vaig a ensenyar-li les fotos al Pare... Mire Tio Pep, la seua besnéta.... està a Anglaterra... Quasi un segle entre vostè i ella.

Alça la vista i veu al tio Pep al llit mirant sense mirar... i li diu “dorm-te i descansa Pepet”. *** Déu n’hi do com passa el temps, mes ràpid del que ens adonem, gaudiu de cada moment que vos regala la vida, de la família, dels amics, i també dels menys amics, perquè el grans d’arena del rellotge cauen i cauen sense parar i no es deté mai i com diu la cançó “la vida s’apaga”... Però mentre reste un alè hi ha que viure amb intensitat, felicitat i amor. Aprofiteu l’oportunitat de cada moment. Perquè dia que passa... dia que no torna. Gaudiu ara més que mai de la vida, i de les nostres festes. Bones falles a tots! ...A la mare.

El Tio Pep alça els ulls i mira al seu fill, és un petit instant, Tomás veu un brill als ulls de son pare i sap, vol creure, que ho entén, però la fugacitat del moment escapa de seguida, i el Tio Pep torna a mirar sense mirar, sense comprendre, sense saber, sense recordar, sense estar...

José Ramón Penadés Matoses

El fill, la nora i les fotos se’n van, Amparo i els seus quasi noranta anys, es queden soles, el caminar s’ha tornat lent i els seus moviments pesats, però el seu cap bull i reviu aquells anys, d’esperances i somnis, el seu home treballava d’oficial de fusta al taller faller i ella es deixava la vista i la vida amb els vestits. El xiquet anava a l’escola, eren anys durs, treballant com a negres de sol a sol... els seus llavis cansats i arrugats fan un somriure... eren molt feliços... Fa no res! Però el temps s’ha escorregut entre els dits com l’aigua... Sense avisar.

Faller de Roís de Corella

25 anys de Premi Iaraní Dijous passat, el CEIC Alfons el Vell de Gandia presentava en la Casa de la Marquesa el llibre 10 Anys de Premi Iaraní, l’última de les seues publicacions inclosa en la col·lecció “Quaderns Comarcals”. El llibre recull els articles guanyadors en cadascuna de les edicions que tingué el premi. La presentació la va fer el professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, Gil-Manuel Hernández i Martí, autor també de l’estudi introductori del llibre titulat: El premi Iaraní, un pont entre cultures.

Com va explicar el professor Hernández el premi Iaraní es va constituir en el pont que va unir fermament els representants d’aquestes dues cultures, la “culta” representada pels escriptors i poetes i la popular representada per les falles, dos mons que fins a aquell moment s’havien mirat amb un cert recel. I es va aconseguir, les comissions buscaren autors importants per presentar els seus treballs al premi. Els autors coneixedors del palmarès de guanyadors que anava formant-se ja no veien dificultat en escriure.

El Premi Iaraní es va instituir fa quinze anys per guardonar el millor article del llibret de falles. Aleshores, els llibrets complien amb la seua missió elemental, l’explicació en vers de la falla. Però començava en aquells moments a observar-se l’aparició en les seues pàgines d’articles d’autors molt reconeguts del món de les lletres que aportaven la seua visió sobre la festa de les falles. L’aparició d’aquestos articles eren quasi sempre el fruit d’un compromís personal entre l’autor amb el president o amb el pare d’alguna de les reïnes d’aquell any, però malauradament aquestos articles, alguns d’ells admirables, passaven desapercebuts donada limitada tirada que tenien els llibrets a l’època (300-400 exemplars) i pel fet que sols es repartien entre els membres de les comissions i entre les cases comercials que havien fet publicitat en el mateix. El Iaraní va voler traure a la llum aquestos articles i a que aquestos autors s’aproparen a l’àrea de la cultura popular que les falles representaven.

Els llibrets de Gandia anaren guanyant en qualitat. També va ajudar la posterior aparició del premi del CEIC a la millor qualitat global i el premi de poesia Joan Climent al millor text o conjunt de texts publicat als llibrets de falla. Els llibrets de Gandia anaren guanyant prestigi i començaren a ser coneguts fora de les fronteres locals i a ocupar els primers llocs en els premis que atorga la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana. A l’any 2006, el llibret de la Falla de Corea va guanyar el primer premi d’aquest certamen. A aquestes situacions, va fer referència el presentador, es va arribar pel camí que havia anat obrint el Premi Iaraní que en l’actualitat te la seua continuació en el premi Salvador i Godes per als llibrets de l’àmbit de l’Horta de Valencia i amb el premi de l’Ajuntament de Benirredrà ací a Gandia. La publicació del llibre per part del CEIC Alfons el Vell és el colofó extraordinari per a un projecte que sense dubte, ha cobert tots els seus objectius.

El premi Iaraní fou una aposta personal. Volia que s’aprofitaren les pàgines del llibret per a alguna cosa més que la simple explicació de la falla, es a dir, que poguera ser el vehicle de propagació de tots els àmbits de la cultura, escrita en llengua Valenciana.

Pasqual Molina

1 Pasqual Molina és president de l’Associació Cultural Premi Iaraní de Gandia i membre de l’Associació d’Estudis Fallers de València. 2 El text del present article fou publicat per Pasqual Molina en l’edició de la Safor del diari Levante-EMV el diumenge dia 3 de març de l’any 2009 amb el títol 10 anys de Premi Iaraní.

LA PÈRDUDA D’OPORTUNITAT

[El teatre amateur a Gandia]

Pegar-li una miradeta al teu voltant, ara que estem d’aniversari en aquesta comissió, és una mena de reflexió interna amb una certa utilitat, si el que es vol és fer un retrat de situació per tal de veure on estem, on hem arribat i on volem anar-hi a partir d’ara. I la ‘miradeta’ , l’anàlisi, s’ha de fer en tots els aspectes, de forma global, interna i externa, des de la nostra comissió cap a dins i a partir de la nostra comissió cap a fora. En aquest paper en concret, farem una ullada al món del teatre amateur a la nostra ciutat. Dir teatre a la ciutat de Gandia és dir Pluja Teatre. I dir Pluja Teatre és dir-ho tot. És tal la importància d’aquest grup, que traspassat des de sempre l’àmbit geogràfic de la nostra comarca ha esdevingut una peça clau al teatre a la resta del País Valencià. Si tirem els 25 anys en arrere i partim des d’aquest punt zero, ens trobem amb un fet important per a Gandia i per al teatre com a tal. Un fet totalment vinculat als Pluja Teatre: la inauguració del Teatre del Raval el 1995, al barri del mateix nom, per la companyia Pluja Teatre. Aquest espai serà decisiu per dinamitzar la cultura a Gandia i la Safor. Malauradament, aquesta meravellosa iniciativa hagué de tancar les seues portes l’any 2013, havent passat per les seues instal·lacions des dels seus inicis més de 400.000 espectadors. Per tant, bona part d’aquestos últims 25 anys han estat escrits per la trajectòria vital dels Pluja Teatre i pràcticament podríem resumir aquesta etapa dient que aquestos anys han estat els de la transició del teatre professional representat per ells, a una nova configuració de l’escena local: el teatre amateur dotat de certa qualitat , i amb algun grup que es podria considerar ‘quasi’ professional, diria jo. Tot i que cap dels grups s’ha llançat a aquesta aventura empresarial, principalment per la manca d’estructures de mercat necessàries, no per ganes. I és que no està el forn per a botifarres. A hores d’ara, el teatre a la nostra ciutat gaudeix d’una vitalitat remarcable, tot i que de forma més soterrada que visible. Així, a sotovoce, podem dir que comptem amb la qualitat i l’experiència de molts grups gandians, tals com: Lletraferits i Comediants, Marabú Teatre , Aiguamar Teatre, Xirimiri Teatre, All i Pebre Teatre, AmbfiTeatre, Quadern d’Assajos Teatre o Monòlegs amb ovaris entre d’al-

tres. Algunes d’aquestes companyies amateurs situen el teatre local en una línia difusa entre allò amateur i allò professional, com hem dit. Perquè tots parteixen -i mantenen- la intenció de cercar la qualitat visual, escènica i narrativa a l’hora de muntar una obra teatral. Hi ha a la nostra ciutat una bona nòmina de grups, actrius, actors, escriptors i directors que treballen incessantment pel teatre a Gandia. Crec que no està de més assenyalar que resultaria realment útil disposar d’una mena de cens d’actrius i actors, per part de la Regidoria de Cultura, per tal de poder potenciar el teatre i poder realitzar tasques de tota mena amb gent realment vàlida. I també, lògicament, aquest tipus de cens, per a l’escaló següent: dramaturgs, dramaturgues, directores, directors, i gent que fa tot allò relatiu a la il·luminació, l’escenografia, etc… lògicament, sí sabem qui escriu, dirigeix i produeix teatre a Gandia, i amb l’ajuda pertinent de l’Ajuntament, hi hauria un retorn cultural per a la ciutadania del que tots en resultaríem beneficiats, i en potenciaríem més seriosament aquesta ‘literatura efímera’ com és certament un text de dramatúrgia i el seu muntatge escènic únic i volàtil. Hi ha una relació íntima amb aquesta idea expressada dalt, d’allò efímer, que uneix les arts escèniques amb la nostra tradició mil·lenària en origen de les falles erigides per a la celebració ancestral de l’equinocci. Com hem dit adés, no tenim només actrius i actors a Gandia. En articles publicats per Josep Enric Gonga se’ns dibuixa una idea de conjunt de la gent que es dedica a la dramatúrgia pròpiament dita, la part literària d’aquest entramat cultural global que és el teatre en totes les seues formes. Els homes i dones gandianes que han creat universos i temàtiques amb certa regularitat en aquestos darrers 25 anys han estat, per una banda, els grans Ximo Vidal, Josep Enric Gonga i Joan Muñoz, i després podem continuar amb Ignasi Moreno, Mariano Lloret, Marisol Herrero, Mariano Velazquez, Pere Huerta, Fany Pérez, i últimament: Mari Carmen Vidal i Diego Rufat. Però no sempre que sents la traca hi ha festa. Dintre d’aquest panorama no podem oblidar-nos-en del Ligorio Ferrer. El certamen de teatre amateur nostre, faller. Ara per ara és l’única mostra de teatre a la ciutat, perquè malaura-

dament no en tenim cap altra, i com és ben sabut, aquest únic certamen no passa per bons moments últimament.

El teatre ‘faller’ és menor? Ridícul? Li manca qualitat? Heu baixat alguna vegada a comprovar-ho? Coneixeu les obres que es produeixen a Gandia? Sabeu què es fa? Amb quatre ‘duros’, per quatre ‘matats’? El teatre amateur no és cultura? Sabeu què és Cultura?, a la millor hi ha que repensar això de la cultura a nivell municipal, i ja de pas, valorar la seua importància social.

Aquesta mostra de teatre amateur no ha rebut l’ajuda – real- des dels estaments de cultura de la ciutat en els moments que ha flaquejat perillosament i no se li ha donat cap oportunitat per tal de millorar – atès que a cada cop en són menys els grups que hi participen- i de que puga assentar uns mínims de qualitat a l’oferta perquè en falta en molts casos la formació.

El Ligorio Ferrer es manté en una situació de supervivència actualment i per trobar una de les possibles solucions caldria dotar de ‘mobilitat’ al Departament de Cultura. A més de la sempre bona programació d’alt nivell oferida al Serrano, cal baixar al carrer i riure’s amb les ‘obretes’ que fa la gent a Gandia i cal baixar al carrer per tal d’emocionar-se, i meravellar-se i reflexionar amb la poesia i la duresa i l’energia dels textos de la gent que escriu a Gandia. Espavilem, doncs, responsables de la Junta i responsables de Cultura de l’Ajuntament.

Tot i que l’any passat el Ligorio apuntava alguna milloria en algun del aspectes del certamen, fins i tot de participació, se necessita fer reviscolar la idea global. Caldria revisar conjuntament per part de la Junta Local Fallera de Gandia i de l’Ajuntament, de quina manera podria aconseguir-se recuperar la vitalitat de què ha fet gala sempre aquesta Mostra. Hauria de veure’s per quins motius aquesta no és la Mostra del teatre amateur gandià i no únicament dels fallers. Hauria que veure’s si no seria convenient de esdevenir una mostra comarcal. Hauria de veure’s perquè es té a l’Ajuntament girat de cul, com si no anara amb ell la cosa i sobretot, el primer que hauria de veure’s, és per quina raó el propi estament faller, la gran majoria de les comissions, és qui està mirant cap a un altre costat pel que fa al teatre. Desentendre’s del teatre és la causa principal de l’estat de salut que presenta el Ligorio a hores d’ara.

Espavilem ja, tot d’una, comissions falleres, que la clau de la solució està en vosaltres. De segur que l’Ajuntament canviaria de visió si baixara a les places a veure com gandians i gandianes ens conten històries repletes de màgia. Aquest sí que seria un anunci estela de la Gandia Intel·ligent: la Gandia a cada cop més ‘humana’ sentint històries al voltant del caliu de la paraula, rodejats de gent unida i emocionada. El teatre és un actiu cultural de primer ordre. No ho oblidem. Pere Huerta

La relació existent entre el teatre i la nostra ciutat no és la més adient. I és una llàstima. Si t’apares a observar una mica el número d’habitants de la ciutat de Gandia i la potentíssima política cultural de la ciutat, de seguida te n’adones que alguna cosa no va bé. Sembla que durant els 8 darrers anys, amb legislatures de partits diferents, alguna cosa ha estat fallant a la Regidoria de Cultura de portes cap a dins.

REINTERPRET ART SAVAGE

Amb Reinterpret Art Savage hem volgut trencar per un moment amb la rigidesa de l’estructura del llibret clàssic, i volíem fer un homenatge a la figura de Joan Roís de Corella i la seua obra literaria amb l’ajuda de diversos col·laboradors de diferents especialitats gràfiques, que sabedors del nostre projecte, així com la celebració de les nostres noces d’argent, ens han ajudat a fer un recull del millor de cadascú d’ells per aquest apartat del llibret. Volem agrair públicament el recolzament estimable de la figura de Enric Solivares que novament ens acompanya en un dels nostres projectes, i enguany ens ha fet el paper d’historiador per apropar la figura del nostre il·lustre i noble escriptor a tots aquells que decidiu llegir el llibret. Tanmateix, als col·laboradors gràfics donar-los la més sincera enhorabona perquè la tasca encomanada no era fàcil, i ens han aportat les seues obres per aquesta mostra tan interessant. Esperem que gaudiu d’ella tant com ho hem fet nosaltres.

Evocació i elogi de Joan Roís de Corella L’any 1486 el cavaller Joan Roís de Corella va tornar a la vila de Gandia, on havia nascut el 28 de setembre de 1435, fill del matrimoni d’Ausiàs Roís de Corella i Aldonça Cabrera. La vila dels seus primers anys d’infantesa, abans del trasllat de la família a València en el 1439, ja no era la cort dels ducs reials Alfons el Vell o el seu fill Alfons el Jove, on la seua família havia prosperat, en la proximitat familiar i d’amistat dels March, dels Martorell, dels Roca.. Havia vingut a Gandia, després de tants anys d’absència, per ajudar el seu parent Joan Roca, que anava a transferir la seua senyoria de Bellreguard als nous amos, els Borja. No sabem res de les reflexions del cavaller en el retorn fugaç al bressol nadiu. Tota la seua vida ha sigut ben sedentària, a València. ¿Qui era Joan Roís de Corella? Fins ben entrat el segle XX hi havia dubtes sobre la seua identificació per l’existència d’homònims en la mateixa època. Els estudis documentals sobre la seua identificació han sigut ben positius i a hores d’ara en tenim una minuciosa informació. Alhora ha crescut de manera abundant l’interés per la seua obra literària. Una de les constatacions més significatives ens ha portat a plantejar la seua complexa personalitat humana. Corella és un cavaller que rebutja l’ofici d’armes, amb una actitud pacifista tal com apareix en el Triümfo de les dones, on diu: Oh, insensats! ¿Per què un poc espai de temps de vostra vida no penseu en la crueltat e follia de vostres pomposos actes, e veureu que no solament al nostre cap e mestre Jesús són no conformes, mas natural raólos condamna? Corella sembla anunciar, amb la crisi de l’esperit cavalleresc, els nous aires de l’humanisme. D’altra banda, com un misteri més, la seua opció per l’estudi de la Teologia i la predicació, només amb el requisit de rebre les ordres menors. Una opció, a més, que no s’adiu amb el seu temperament enamoradís i l’existència de fills naturals. Tot amb tot adobat amb una ferma defensa de les dones enfrontat amb els tòpics misògins de l’època i

alhora la seua inclinació per una religiositat més íntima i personal, d’indubtable orientació bíblica. Hi percebem, en la seua personalitat humana, una profunda escissió interior, que serà un dels elements cabdals de la seua obra, un vertader intent de conciliar l’amor humà i l’amor diví. Si, a més, observem una preferència per embolcallar una part de la seua obra literària amb temes i personatges de la literatura clàssica grecollatina, aleshores esbrinar qui era l’home Joan Roís de Corella arriba a ser ben difícil. No podem oblidar que viu a la València de la segona meitat del XV, és a dir, l’època del seu ascens econòmic i cultural, amb construccions com la Llotja, les grans portes de les muralles, la introducció de la pintura del Renaixement (Paolo da San Leocadio), la fortuna de la família xativina dels Borja, ara des de Roma amb el papes Calixt III i més avant amb Alexandre VI, i, des de 1485, amb la possessió del ducat de Gandia... Personatge amb relacions ben fermes, com amb els jurats de València o amb el dissortat hereu de la Corona, el príncep Carles de Viana, fill de Joan II, ben proper per les seus comunes aspiracions literàries. També amb l’àmbit eclesiàstic, per predicador d’èxit, professor de temes bíblics, revisor de l’edició de la Bíblia de 1478, amb Jaume Peres, bisbe auxiliar de València, també interessat pels conversos... Encara que sense cap afany de protagonisme, ben relacionat també amb els escriptors, no sols els seus propers Ausiàs March i Joan Martorell, sinó els més coneguts del moment com Jaume Roig, Jaume Gassull, Bernat Fenollar o Joan Escrivà, però també amb Miquel Peres, casat amb la seua filla Magdalena, ben conegut per ser el traductor del Kempis i autor d’una vida de sant Vicent Ferrer. La seua literatura té un accent personal que anuncia el Renaixement, amb una característica voluntat d’estil elevat (sonoritat dels mots, ordenació sintàctica clàssica), per la mateixa temàtica (l’amor, el pas del temps, l’existència humana sotmesa a la passió i a la decepció), pel sentit

* “Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels llibrets de falla de la Federació de Falles de Gandia any 2020”

“professional” de la literatura, amb la capacitat de transformar la vida en art, com recorda el final de la Tragèdia de Caldesa, on escriu: Acceptant la ploma, que sovint greus mals descansa, la present ab ma pròpia sang pinte, perquè la color de la tinta ab la dolor que raona se conforme. En definitiva, la literatura transforma allò viscut –dolor, decepció- en art entenedor per als possibles lectors, més enllà del fet personal o biogràfic.

d’original predicador. Amb un estil semblant als escrits de tema clàssic, va escriure algunes obres inspirades en la tradició bíblica i cristiana: Història de Josep, fill del gran patriarca Jacob, Vida de la gloriosa santa Anna i Història de la gloriosa santa Magdalena. En esta darrera obra, com en altres moments de la seua producció literària, la defensa de les dones contrasta amb els coneguts tòpics misògins de la seua època.

Com a professional de la literatura participà en certàmens poètics, fou traductor i aprofità la novetat de la impremta per a difondre diverses publicacions, sobretot de caràcter religiós i classicista, de tal manera que va crear una extensa obra literària, suficientment important com per seguir interessant els lectors d’ara mateix.

La difusió d’algunes de les traduccions, gràcies a la impremta, van fer de Roís de Corella un autor ben popular, segons les escasses possibilitats lectores del segle XV. La seua excel·lent versió del llibre dels Salms (Psalteri), publicat en 1490, encara suscita una admiració unànime. La traducció de l’extensa Vita Christi de Ludolf de Saxònia, cartoixà alemany del segle XIV, va fer accessible una de les obres més difoses en gran part d’Europa i de notable importància en l’espiritualitat dels finals de l’Edat Mitjana. En la mateixa línia, cal recordar, a la València de Corella, l’obra homònima de sor Isabel de Villena, tan reconeguda en la nostra literatura.

De la seua poesia, de temàtica religiosa i amorosa, se’n conserva poca. El seu registre líric és complex: delicadesa de l’amor i alhora decepció, intensitat emotiva amb un profund dramatisme, tota una seriosa anàlisi dels sentiments, adobada amb reflexions morals. Alguns dels seus poemes són ben coneguts i admirats: La balada de la garsa i l’esmerla, l’Oració a la sacratíssima Verge Maria, A sa enamorada o també els esmentats pels seus versos inicials, com el meravellós Mos ulls, tancats perquè altra no mire...

Evocar ara i ací un valuós escriptor, que va morir l’any 1497, pot ajudar a reconéixer, tot i la llunyania temporal, que la condició humana, adés i ara, en allò que ens fa com a persones, com és l’amor i la fe, té una virtualitat que no s’esgota ni s’esgotarà mai, sempre que, entre tants sorolls atordidors, siguem capaços de destriar la bondat i la bellesa immortals.

Les proses d’inspiració clàssica són les que més acollida tingueren en vida de l’autor. Corella fa servir temes i mites de la tradició grecollatina per a fer-ne una relectura o interpretació que facilite la seua reflexió sobre la naturalesa humana i els seus límits. Obres com Lo juí de Paris o Història de Leandre i Hero, per citar-ne algunes, exemplifiquen bé el seu estil i intenció moral. Una menció a part mereix la Tragèdia de Caldesa, una incursió en l’amor deshonest i les seues conseqüències.

Enric Ferrer Solivares

Per la seua formació i dedicació teològica va conrear la prosa de temàtica religiosa, encara que no ens ha arribat cap dels seus sermons, tan decisius per a la seua fama

TRIÜMFO DE LES DONES (fragment poètic) Mare d’Aquell qui de la creu en l’arbre, enmig del món, acompanyat de lladres pujà, per fruit a si mateix accepte, que infinits móns bastava tots a rembre tenyint de sang aquell dur pal de cedre; en estret llit decantà les espatles; deixant lo fust cobert de bella porpra, remé lo crim del qui morí sens nàixer. A vós present lo meu escrit Triümfo, que sobre els cels vostre valer triümfa, puix volgué Déu dins en los vostres tàlems de verge carn pendre la vestidura d’hom verdader, més bell dels altres hòmens, en tot semblant a Vós, que li sou mare. Mirau del cel les vostres humils dones, que dona sou, mare ensems i verge, parint Aquell qui lo mundanal cercle féu de no-res, i a vós que l’engendràsseu.

Triümfo de les dones, per TEO BRUNET

ORACIÓ A LA SACRATÍSSIMA VERGE MARIA TENINT SON FILL DÉU JESÚS EN LA FALDA DEVALLAT DE LA CREU (fragment inclòs al “Vita Christi”)

Oh, fill tot meu

oïu a mi que us parle,

qu’en lo dur pal

haveu oït lo lladre.

Puix no voleu

estiga ab vós

que de present jo muira, tancada’n lo sepulcre.

Jo us acollí en lo meu verge ventre;

ara vós, fill,

rebeu-me dins la tomba,

que no’s pot fer

entre’ls vius jo converse,

puix que, vós mort, és ja ma vida morta.

En major lloc

del que vós, fill,

no penseu jo m’estenga prendreu dins en la pedra.

Griten a mi primera en la fossa,

que no us és nou

dormir en los meus braços!

Cobrir-vos ha lo mantell

que a mi cobre;

e, si no us par

vos baste tal mortalla,

la mia carn,

que viu haveu vestida,

no us sia greu

que, mort, encara us cobre.

Vita Christi, per VICENT BURGUERA

COR CRUEL És vostre cor d’acer, ab tan fort sempre que els diamants per acunçar e rompre, i els braus lleons venç en lo ésser aspre, i, en crueltat, de l’Orient les tigres. I l’alta mar, moguda fins al centre, escolta més lo cant de les serenes que vós, cruel, mon trist plorar e plànyer, al meu gran plant més sorda que no l’aspis.

E coneixent que sou tal com blasone e que per vós ma vida se deu perdre, só ja content per amor sia martre, puix que dins mi vos tinc en bella forma treta del viu, en perfecta figura, ab les colors sobre el fresc, e l’empremta que ni la mort ni el temps ni l’altre segle raura no us pot, ni del riu Letes l’aigua.

És tot mon dan perquè en vostra imatge mostrar no es pot la crueldat cuberta, ans vostre gest, que par sia benigne, quan vull pintar, tinc davant per exemple.

A su enamorada (Cor Cruel), per PAULA CATALÁ

LA BALADA DE LA GARSA I L’ESMERLA Ab los peus verds, los ulls e celles negres, pennatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que, del mirar, mos ulls resten alegres. I al seu costat estava una esmerla ab un tal gest, les plomes i lo llustre, que no és al món poeta tan il·lustre que pogués dir les llaors de tal perla. I ab dolça veu, per art ben acordada, cant e tenor, cantaven tal balada:

«Del mal que pas no puc guarir si no em mirau ab los ulls tals que puga dir que ja no us plau que jo per vós haja morir.

Si muir per vós, llavors creureu l’amor que us port, e no es pot fer que no ploreu la trista mort d’aquell que ara no voleu.

Que el mal que pas no em pot jaquir si no girau les vostres ulls que em vullen dir que ja no us plau que jo per vós haja morir.»

Balada de la garsa i l’esmerla, per FERMÍ ROMAGUERA

TRAGEDIA DE CALDESA (fragment poètic)

Mourà corrent

la tremontana ferma

e tots ensems

tornarà fred

i en lo més fons

tinta de sang

e tot escur

ans que jamai

E lo meu cos,

mirant-ho vós,

sia partit en peces,

e, tornant pols,

no prenga sepoltora,

ni reba el món

tan celerada cendra;

ni es puga fer

a dir “Bon pas”

a l’ànima maleita,

si Deu permet

mos ulls vos puguen veure.

los cels cauran en trossos lo foc alt en l’esfera, del món veuran lo centre; se mostrarà la lluna, lo sol perdrà la forma, de mi siau servida.

del prim cabell fins l’ungla,

algú gire la llengua

Tragèdia de Caldesa, per LUCÍA MARTÍNEZ

DESENGANY Los qui amau, preneu aquesta cendra sobre lo cap, que no perdau l’arbitre: Amor és tal, que si us obre la porta, tard s’esdevé que pels altres la tanque. La part del mur que el fort enemic trenca, mostra camí per on se puga vençre. E som tan folls, los ferits d’esta fleixa, que tots pensam tenir una esmaragde ab tal virtut que ens fa trobar la senda, vedant aprés algun altre no hi passe.

Amà Narcís a si mateix en l’aigua; Pigmaleon volc bé una imatge que all ab ses mans esculpí en lo marbre; a aquests dos sols no els calia gens tembre de llurs amants altri n’hagués triümfo. Però jo viu mon lluminós carboncle, ab gran repòs en mans del qui amava, fer-li present de festa tan ben colta que no hi romàs d’amor una centil·la no s’acabàs, venint al darrer terme.

E no us penseu que parle gens en somnis, que no és tan clar lo sol alt en lo cercle com io viu clar aquest tan gran oprobi, e, del record, tan gran dolor m’assombra que el meu cort trist en quatre parts vol rompre.

Desengany, per BORJA ABARGUES

IMPERFECCIÓ HUMANA Tres causes són que, ab la fredor de marbre, lo nostre cor fan molt pus dur que pedra; lo primer crim de l’hom, comès en l’arbre bell e florit, semblant a la verd hedra; i el nostre cos, que els seus apetits cerca, aquells tot sols que el sensual li causa; hoc i també la voluntat enterca, per fer en nós dels mals hàbits la pausa. Fenoll molt dolç, esculpir-vos han marbre, on sereu tret del viu en bella pedra; e dirà el mot: «Aquest és lo bell arbre que parla de flors, en rims pus verds que l’hedra.»

Imperfecció humana, per CRISTINA HOSTALRICH

LA MORT PER AMOR Si en lo mal temps la serena bé canta, jo dec cantar, puix dolor me turmenta en tant extrem que ma pensa és contenta de presta mort; de tot l’aldre s’espanta. Mas, si voleu que davall vostra manta muira, prop vós hauran fi mes dolors: seré l’ocell que en llit ple de odors mor, ja content de sa vida ser tanta.

La mort per amor, per MERY ESTEBAN

PLANT D’AMOR Mos ulls, tancats perquè altra no mire, si els obre mai, la mort suplic los tanque; l’aigua de plor, puix no es pot fer s’estanque, un poc espai pendrà, per on espire. Sol pel desert, fugint la primavera, en ram florit no pendré mai posada; ab plorós cant, en aigua reposada nunca beuré, en font ni en ribera.

Flor d’honestat, estarà en la bandera, sobre el meu vas, un mot de lletres negres: «Corella és mort, qui en dies poc alegres sempre vixqué, per amar ab espera.»

Plant d’amor, per TONI DEUSA

HISTORIA DE JASON I MEDEA (fragment en prosa)

No desig de veure novells pobles, ni avara cobdícia del daurat anyell, m’han portat als opulents e delitosos regnes de ton pare, mas l’ínclita fama de la tua sobrecel·lent bellea; la vista de la qual, sola he delliberat de rembre ab tan perillós viatge, en pèrdua de ma vida oferint la mia persona, en la perillosa e mortal conquesta de la lúcida e daurada llana. Per què, si als Déus és plaent de tan incerta e dubtosa victòria atenyga gloriós triümfo, tindré mèrits de novella fama, per on tu, sobre totes singular, poré en alguna cosa plaure; ja que no m’era possible, encara no combatent, la tua extrema bellea me comportàs llongament viure.

Història de Jasón i Medea, per LUCIA CUBEL

LO JUI DE PARIS (fragment en prosa)

E, no determenant quina vida elegesca, llança lo cos sobre la florida terra, prenent delit en les coses naturals, en les quals és imposible algún no es delite. Està a la riba del riu dels béns miserables d’aquest món, transitoris semblants a corrent aigua; ha deixat l’aljava de les eletes fleixes, ensems ab l’arc, que és l’esforç, ab lo qual la vida virtuosa deu ésser elegida. E així, en natural oci, enemic de virtut, a la sua vista se presenten tres deesses, les quals nosaltres havem fet del món senyores: Juno, deessa de riqueses; Pal·las, deessa d’honors; Venus, deessa de la carn. Sots aquestes tres concupiscències lo pern d’aquest món girant, fa lo seu vogi, prometent-li grans dons; que les coses d’aquest món miserable així ens engañen, prometent-nos bastament del que una mínima part donar no poden, llevant-nos lo bé que dins nosaltres posseïm.

Lo jui de Paris, per JORDI MARTÍ

FLOR DE SABER Flor de saber de qui el saber estil·la: si per Adam no fos natura manca, en Paradis jamés feren estanca ab tantes lleis, que no hi basta postil·la. Mas vós, senyor, en tal edat tranquil·la, ple de tot bé seuríeu en gran banca, tot immortal, cobert d’estola blanca, puix de perfet no us fall una centil·la.

Fenix del mon, de vos canta Sibil·la: «Gran rei de pau, del romà temple tanca». Tot lo món diu no hi basta Salamanca al vostre cap, que james no vacil·la.

Flor de saber, per CRISTIAN MELIÀ

TENDÃ&#x2C6;NCIES SAVAGE

100

101

Dóna’m la mà En els últims anys les coses han canviat molt, tant que hem avançat socialment de manera meravellosa. Han hagut moments que formen part de la història del nostre segle. Qui anava a pensar que hui en dia podrien passejar pels nostres pobles tan tranquils les parelles lgtbiq+? Així és, i és un plaer contemplar la llibertat de voler-se i voler als lliures amants. Ací als països d’occident les coses han millorat molt els últims anys. Les lleis han anat canviant donant un gran avanç. El 3 de juliol del 2005 per fi es va aprovar la Llei del matrimoni entre persones del mateix sexe, un avanç molt important per a tots i totes ja que per fi pots unir-te amb la persona que estimes tenint els mateixos drets, i per fi pots demanar al treball els dies que et corresponen per poder cuidar i estar al costat de la persona que vols. Aquesta llei va portar molta alegria a quasi tots. Va ser com un gran tro doncs ens sentíem lliures, ja érem una parella més amb els mateixos drets que les parelles heterosexuals… però dic a quasi tots perquè sempre estan eixes persones que no ho veuen correcte, que las manzanas y las peras no se unen i més frases vergonyoses d’eixe estil. Els inicis de la nova llei (que la van aprovar el 66% dels espanyols) va vindre acompanyat de gent en contra, l’església catòlica que és posà en contra d’aquesta llei, i inclús també alguna associació que digué que era preocupant que persones homosexuals pogueren adoptar a menors. Fins i tot un partit polític va presentar un recurs en contra de la llei al Tribunal Constitucional, però set anys després de tramitar-la el resultat va ser de 8 vots a favor de la Llei

de matrimoni homosexual i tan sols 3 en contra. Fa anys no podies abraçar a la persona que estimaves sense viure l’amenaça de poder sentir un insult, o inclús sentir el dolor si aquell insult aplegava a les mans, o el que és pitjor, no poder demanar ajuda perquè ningú ajudava. El col·lectiu lgtbiq+ estava mal vist, érem malalts i mereixíem tot el roí que ens passava... Era precís? Quin mal feia jo volent a la persona que volia? Per què no podia gaudir de la vida lliurement? Què estava fent mal? El què? I per què! Era complicat. Des de menuts sempre a casa i a l’escola ens mostraven que quan seguérem majors el chico se hará mayor e irá a trabajar y la esposa le esperará en casa con la cena recién hecha y los niños descansando. A moltes cases era així. A altres els pares deien “maricons” als xics de la televisió, doncs la religió encara era molt tancada, i algunes famílies eren capaces de fer fora als fills o filles per ser com eren. Eixes persones només volien voler i ser volguts per qui ells volien, però desgraciadament en temps passat això ho vivien com un problema. Ens feia desaparèixer com si el mal el férem nosaltres, sense adonar-se que el major mal era quant una mare no volia veure’t més i et tirava de casa, sol i confós per no saber el perquè ja que no havies fet res mal a ningú. Les persones majors i parelles als quals els va tocar viure aquesta època visqueren discriminats socialment i legalment, fent una vida més reprimida i complicada. Per això existeix un gran nombre de gent major lgtb que viu sola, sense parella

102

degut a les complicacions que han hagut de patir al llarg de la seua vida, fent complicat poder tindre una parella i envellir junts. No obstant això des de fa uns anys per fi podem escoltar: Fill, a quina hora vindràs al sopar? Vindràs amb el teu xicón? És per posar un plat més en taula. Per açò ha lluitat tant el nostre col·lectiu: poder sentir-nos normals dins de nostra pròpia casa.

adaptem fàcilment a les noves tecnologies. Açò és un gran atractiu per als negocis i hi ha marques que sols busquen el gay-friendly en la seua empresa per traure més benefici econòmic, però nosaltres el que realment necessitem és que les empreses ens accepten i ens donen suport. Encara queden molts passos endavant per continuar amb la lluita i aconseguir major igualtat en tots els aspectes, però hui en dia podem dir que podem viure dins d’una tranquil·litat impensable fa tan sols un grapat d’anys. Dóna’m la mà i trau un somriure al món per demostrar la teua felicitat lliure d’estigmes, i sobretot... viu el dia a dia.

La Llei del matrimoni homosexual també inclou el dret de poder ser pares i mares, i crear una família amb les mateixes condicions i drets que les parelles heterosexuals. Açò és possible hui en dia en 30 nacions però encara hi ha països en els que existeix el debat sobre la regularització de l’adopció a matrimonis homosexuals, tot i que a poc a poc ho estem aconseguint i farem que la Terra siga un lloc lliure on puguem criar als nostres fills. Les lleis canvien a millor, les famílies es fan millors, la gent i tot el nostre entorn evoluciona a millor, i els passos per crear una millor convivència i el benestar de tots sempre és benvingut.

La Sanguinelli

Al treball encara hi ha un poc de discriminació a l’hora de ser homosexual. Rumors i comentaris homòfobs es poden trobar a gran part dels llocs de treball on predominen normalment els rols heterosexuals, i molts, per por al que puga ocórrer, es mantenen en l’anonimat. Sobre els anys 90 va nàixer la insígnia Gay-friendly, i açò va fer que les marques, les empreses i el món laboral es mostraren més receptives al món lgtb, animant-se a l’obertura a qualsevol empleat lgtb. És cert que la població lgtb no tenim moltes càrregues familiars, i per el tant hi ha una major disponibilitat econòmica, som més fidels a les marques i ens

103

104

“Una cassalleta i mo n’anem” La Santíssima Trinitat fallera són la falla, la música i la pólvora; fins ací tot correcte, però en eixe esquema vertebrador falten elements indispensables per tal d’arredonir la nostra festa. El vi (normalment amb llimonada) i les begudes espirituoses, són producte de primera necessitat fallera i fins i tot, tenen una gran capella consagrada per ser dispensats a tots els casals i carpes falleres: la barra.

va irrompre amb força entre els més jovens el café licor d’Alcoi que en combinar-lo amb cola s’obtenia el popularíssim “burret”. Les modes han anat canviant, anant i venint, i amb elles, algunes begudes s’han anat quedant pel camí, altres s’han reinventat i ara es prenen de manera distinta... però una de les que millor acceptació té a hui en dia dins dels casals gandians és la cassalla.

La barra fallera i els seus voltants, han sigut des dels inicis de la festa una gran font d’ingressos per a la comissió i el lloc on s’han tancat els acords més arriscats dins del món faller.

La cassalla és un aiguardent tradicional d’anís sec. Al mercat trobem diferents marques i graduacions, però sempre per damunt dels 40 graus. Tradicionalment es prenia en forma de “canari” (amb aigua, xarop de llima i una oliva) o en la versió de “nuvolet” (amb aigua fresca), però als casals s’ha popularitzat el seu consum “a seques”, acompanyat d’un gotet d’aigua per tal d’aclarir la gola després d’engolir un glopet amb tanta sensació alcohòlica al seu pas per la gola.

A la barra del casal s’han dispensat tradicionalment xatos de vi i mistela per acompanyar les trucades que a poqueta nit, els homes del barri feien durant els mesos de gener i febrer que era quan el casal s’obria per anar preparant la festa. Els dies curts i freds de l’hivern sempre han animat a generar un punt d’encontre al casal acompanyats d’una copeta.

La cassalla, tal i com la prenem als casals, és una beguda d’aperitiu i s’ha de consumir per tal de “fer boca” abans del sopar o dinar de torn.

Amb el temps, els costums van anar canviant i noves begudes s’han incorporat a les prestatgeries de les barres falleres i la incorporació de càmeres refrigerades va suposar una revolució dins del món barista-faller.

Hi ha qui gaudeix profundament de la ingesta de la cassalleta, però la seua popularitat, més que pel seu sabor és causada per les seues característiques embriagadores, el seu cost i perquè sempre t’emboliquen per fer-te’n una. Sempre que t’acostes a la barra abans de sopar o dinar hi ha una colla demanant una ronda i sempre insisteixen per tal que et sumes al grup.

L’antigament conegut com a conyac, ara brandy, va tindre uns anys d’esplendor a mitjans del segle XX, però la vertadera revolució als casals es va produir amb la introducció de la cervesa, en primer lloc en format de litre, fins hui en dia que la podem trobar en quintos, terços i de tirador. Molts altres productes s’han anat sumant al món de les barres falleres des que aquestes existeixen, però totes amb un servici adaptat al servici dels casals. Del vi amb llimonada que acompanyava els sopars del casal vam passar a la cervesa amb llimonada i molt més tard es van introduir els refrescos; i de la mistela de postres vam passar a la copa de brandy i amb la incorporació de la dona als sopars, aquesta també podia ser de pometa o avellaneta. Finalment, l’ús i l’abús d’aquests licors de cortesia per part de la concurrència, el servici gratuït d’aquests destil·lats de cortesia va passar a ser “de pago” i es va obrir el meló dels combinats tal com hui el coneguem, però que a les primeries es limitava al “cuba-libre” de rom blanc (normalment Bacardi) amb cola o la ginebra (Gordons o Larios) amb cola. També s’incorporaren els whiskys principalment en el format de “vaquerets” amb gel i en les nostres latituds

El ritual de fer-se la cassalla és molt concret i cal respectar-lo: Un grup d’algunes persones s’acosten a la barra per tal de fer-se una cassalla i quan el casaler els pregunta què volen, ells contesten que cassalla, sense especificar nombre de persones ni res. El casaler distribueix tants gots de colpets com membres de la colla s’han acostat a la barra per tal de servir l’anís sec, però abans pregunta: - Quants sou? Ells responen i mai coincideix amb els colpets preparats, perquè, o bé hi ha algú que no vol, o bé falta un que està per vindre.

105

Una vegada està clar el nombre de servicis a fer, es serveix la cassalla i els seus gots d’aigua d’acompanyament, i just quan el casaler creu que ja té el servici clar, algú que passava per allí prop se suma al ritual amb alguna frase com: - Ieee, no m’aviseu? Jo en vull una! O també pot ocórrer que algú que està a prop siga acomboiat per unir-se encara que en principi no volgués. Tot aquest procés que treu prou la paciència del casaler/ cambrer, no té lloc una o dues vegades... com a mínim són tres vegades i normalment el conter de les cassalles es fa malament i a l’hora de repartir-les falta o sobra alguna. Una vegada es tenen els xupitos en les mans es procedeix al brindis, que sempre és interromput quan algú del rogle reclama el got d’aigua perquè se’l prendrà immediatament després del xupito d’anís sec. Una vegada repartits els xupitos i els gots d’aigua, ara sí, pot fer-se el brindis i

beure’s la cassalla. El ritual finalitzarà amb alguna carassa de mal gust o fortor dels més sincers, i la tradicional disputa per vore qui paga la ronda, que a la postre, i quan la cosa queda entre dos, es resol demanant una altra ronda per tal que la partida quede empatada pel que fa a convidades i el nombre de cassalles siga par per tal de “no anar coix/a”. Fins ací el ritual de la cassalleta que es produeix en tots els casals i barres falleres. Recentment s’han incorporant variacions al mateix com el canvi del got d’aigua per Fanta de llima o altres refrescos, i en alguns casals i barres es produeixen variacions que podríem qualificar de singularitats endèmiques que fan més ric aquest ritual, i conviden a fer-lo en tots els casals per tal de conèixer-les de primera mà.

Domingo Lloret Boronat

106

XXV aniversari de la Falla Roís de Corella: un rondó faller Un rondó és una forma musical que es basa en l’alternança entre un fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades, i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit. El fragment que es repeteix s’anomena tornada, mentre que els variables i intercalats s’anomenen episodis.

thoven. Fins i tot, les dues dates tenen una semblança gràfica. La meua amiga Maria José del Olmo, presidenta de la falla i per tant del XXV aniversari, em va demanar un pensament musical al voltant de l’efemèride. He pensat molt com relacionar les dues coses; li he pegat moltes voltes al cap per intentar buscar un nexe. Finalment m’he adonat que la falla, és com un rondó.

Així, apareixen com a essencials en el rondó dos elements; el primer és aquest equilibri entre unitat i diversitat i que ací s’assegura amb l’alternança de material temàtic. El segon, que no es tracta d’una forma musical basada en el desenvolupament i transformació d’unes idees musicals, -d’un tema, vaja- sinó que es basa en la juxtaposició de temes diversos.

Si els lectors i lectores repassen el primer paràgraf d’aquest text trobaran a la definició de rondó: «... l’alternança entre un fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades, i altres... cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit». Efectivament cada falla, i Roís de Corella també és clar, té una forma de ser pròpia. Una idiosincràsia, un temperament únic, que és causat per l’època en què fou creada, en el barri on s’ubica, en les persones que la formen... Totes i altres coses conformen la tornada: allò que no s’ha de perdre, que ha de perdurar en el temps i repetir-se de manera incansable. Perquè si no es manté aquest caràcter, la peculiaritat enfront de la unicitat, la distinció sobre uniformitat, es perd l’essència primigènia de cada col·lectiu. Estic convençut que Roís ha estat fidel a aquesta «tornada», fidel i autèntica a la seua forma d’existir.

El rondó s’origina a França, a la segona meitat del segle XVII, amb una grafia francesa rondeau. Lully i François Couperin el van emprar tant formant part de suites, com donant forma a composicions per a clavecí. Entre els rondós més coneguts d’aquest període es troba el que conforma el preludi del Te Deum de Marc-Antoine Charpentier, especialment conegut com a sintonia de l’Eurovisió. Al segle XVIII Johann Sebastian Bach el va utilitzar especialment a les seues suites i partites. Però és durant el classicisme quan els compositors duen aquesta forma musical fins als seus extrems expressius: Haydn i de Mozart, són el millor exemple. La moda del rondó es propaga en l’obra de tants i tants compositors que i fins i tot, aproximadament la meitat de les simfonies que Haydn va escriure acaben amb un rondó.

Pense que la primera part del rondó, està sempre present, siga l’exercici faller que siga. A més - i així ha de ser - tots els anys han de ser sensiblement diferents als altres. Si no ho férem, si tan sols ens plantejarem repetir esquemes i estructures precedents, entraríem en una rutina i monotonia que convertiria la falla en un ésser viu, però mort al mateix temps. Sols l’alegria d’innovar, d’equivocar-se també, de provar, d’imaginar, de conèixer, fan que cada exercici siga diferent del següent i a l’anterior. Aquestes modificacions necessàries són les que en el rondó serien els «episodis».

Ludwig van Beethoven (Bonn 1770-Viena 1827) va utilitzar el rondó com a final de les seues simfonies i també, en peces per a piano i com a final de nombrosos dels seus concerts amb solista. Es dóna la circumstància que en 2020, se celebrarà el 250 aniversari del naixement del geni; un aniversari de qui pot ser, el més gran dels compositors de música clàssica (amb el permís de Bach i Mozart, que el precediren).

Els meus companys que imparteixen l’assignatura d’harmonia i anàlisi musical, resumeixen gràficament l’estructura del rondó (entre altres) d’aquesta manera:

Coincideix per tant el XXV aniversari de la falla Roís de Corella, i també el CCL aniversari del mestre de Bonn. Per a mi, com a faller, i com a músic, són efemèrides que ben bé es mereixen celebració. Roís de Corella 25, 250 Bee-

A,B, - A,C – A,D.... - AA

107

on A és la «tornada» aquella part essencial, que sempre es repeteix, i la resta de lletres B, C, D, etc són els «episodis», el material temàtic nou, diferent i contrastant que cada vegada apareix per enriquir i variar a l’original. Així, des del meu humil punt de vista musical i faller, ha de ser les comissions falleres: constants a l’hora de mantindre la seua substància, i al temps, atrevides per fer de cada any una experiència diferent. Crec que Roís de Corella ha aconseguit ser un autèntic Rondó Faller.

D’ací 25 anys més, hi haurà ja una nova colònia de fallers i fallers de segona – i tercera generació – junt als que conreen l’experiència acumulada de tota una vida. Espere poder conèixer eixe moment futur: senyal que encara estarem per aquests paratges saforencs. Felicitats Salut i falles

La joventut de la falla (25 anys... ja els voldria jo per a mi) ja es mescla amb la veterania dels seus fallers i falleres: amb Falleres Majors Infantils de Gandia, premis de tot tipus, representants en la Junta Local Fallera, corts d’honor, recompenses...

Telmo Gadea President de la Federació de Falles de Gandia

108

Jose Gallego Gallego: Història viva anys va continuar plantant a la nostra demarcació, però els fallers de Gandia prompte van veure el talent que tenia i al 2001 es va produir el salt a la secció especial, amb una falleta per a la comissió de la Falla Plaça Prado que estava plena de gallines, a cadascuna més original que l’anterior. Mentre els anys anaven passant, va continuar plantant falles infantils a algunes de les poblacions pròximes i també va aprofitar per col·laborar als tallers d’artistes saforencs com José Sanchis, Palacio i Serra i Pere Baenas. En aquest últim taller és on va coincidir amb Andrés Martorell, el qual va resultar revelador per al nostre artista, i poc més tard es va animar a obrir el seu propi taller a Beniarjó. Les seues produccions a poc a poc anaven adquirint un marcat segell personal amb figures que deformaven les línies naturals de l’anatomia per aconseguir un estil modern i amb marcada personalitat. Aquesta ruptura amb les línies arrodonides junt a l’explosivitat de l’ús del color i de tècniques innovadores de manera constant, han encimbellat al nostre artista al més alt, creant tendència entre els artistes de la nova generació del segle XXI. Serà a l’any 2008 quan s’estrene a una demarcació de la capital valenciana amb una falla a la secció daurada. La comissió Sueca-Literat Azorín donava l’oportunitat a José Gallego de mostrar tot el seu potencial i ho plasmava amb la falleta infantil Catapúm-Chimpún-Mec (foto 2), una falla 100% Gallego que aconseguia pujar al pòdium amb el tercer premi i encetava una carrera contrarellotge a la recerca de la màxima recompensa. Després d’aquesta primera obra a la falla del barri de Russafa, a les falles infantils de la capital competiria baix l’escut de diferents comissions amb les que guanyaria el primer premi de secció primera l’any 2010, o el primer premi i ingeni de secció segona a l’any 2015. No serà fins l’any 2017 quan es faça justícia i de la mà de la comissió Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal per fi aconsegueix el primer premi de la secció especial, sent L’abecedari artesà la millor falla de la Comunitat Valenciana. No obstant això, el palmarès parla de les falles de l’artista per sí sols: dos medalles de bronze, quatre medalles d’argent i una medalla d’or en tan sols nou anys de màxima categoria. Història.

Encara era adolescent quan va signar la seua primera falla i hui ja és història viva de la nostra festa. Si d’alguna cosa estem orgullosos a la nostra comissió és de formar part del patrimoni i la cultura que donen alè a les falles, i per aquest motiu sempre hem fet una forta aposta per artistes nous, joves amb talent que des de la nostra barriada s’han convertit en adults experimentats i han aportat el seu granet de sorra al món de la nostra festa... però el seu cas es excepcional. Ell no ha aportat un granet de sorra sinó que ha construït el seu propi món. José Gallego Gallego va plantar la seua primera falla infantil a l’any 1998 a Roís de Corella. El seu lema era L’Orient encisador (foto1) i va deixar amb la boca oberta a veïns, fallers i jurats fins al punt d’aconseguir el primer premi de la secció tercera junt a l’ingeni i gracia. Els següents dos

Però José Gallego no es només artista que haja triomfat a la màxima festa de la província de Valencia, sinó que prompte va veure noves fronteres que explorar també a la màxima festa però dels nostres veïns d’Alacant. La seua

109

primer foguera infantil veu la llum al juny de 2009 amb els comissionats de Sant Blai-La Torreta on s’estrena amb un primer premi de la secció primera, i amb ells decideix donar el salt un any més tard a la secció especial aconseguint el primer premi i millor foguera infantil d’Alacant amb l’obra Si-fa-sol...Ix Alacant(foto 3). En aquest cas trenca els motlles i reprodueix una adaptació de l’himne de la ciutat d’Alacant en forma de foguera, sent una idea original mai vista fins el moment que els jurats tenen en compte a l’hora de donar-li la millor puntuació. I encara va més enllà. A l’any 2013 s’anima i es llança a les fogueres adultes junt al taller d’Algarra amb la comissió de Sant Blai de Dalt, i a partir de 2014 fitxen per Seneca-Autobusos, estrenant-se amb un tercer premi que tan sols advertiria dels 4 primers premis seguits entre el anys 2015-18, sent la foguera a batre per la resta degut a la seua originalitat, composició i pintura tal i com s’aprecia a Amor-Dolor (foto 4). Vertaderes obres d’art efímer als carrers alacantins, que també s’han vist acompanyades amb tres ninots indultats per votació popular degut a la seua qualitat i al valor incalculable que desprenen (2016,2018 i 2019).

No content amb això, José Gallego també ha col·laborat amb alguns artistes de falles majors a la ciutat de Valencia als últims anys, i es mostra actiu a diferents àmbits artístics al nostre territori. La nostra relació amb ell sempre ha segut molt paternal i basada en l’admiració, i per això una de les primeres decisions que vam prendre a l’hora de preparar el nostre llibret de l’aniversari va ser que volíem que ell ens fera la portada del llibret. Ja ho va fer fa temps, a l’any 2000 vam gaudir d’una portada innovadora que obria les portes al nou segle tot i que no va rebre el beneplàcit del jurat. Enguany la seva obra va més enllà. L’estima per les nostres tradicions i la nostra terra, les falles i la Safor, queden reflectides al més pur estil Gallego barrejades (mai millor dit) amb el bon gust i l’eufòria de color tan característic del nostre artista. Una nova obra d’art digna d’admirar en tot el seu procés des de l’esbós (foto 5) fins al resultat final de la portada. Un plaer per als amants de les falles i per als seguidors d’un artista, que al nostre cas ja és part de la família. Gràcies! La delegació de llibret

Foto 1. L’Orient encisador. Any 1998

110

Foto 3. Si-fa-sol... Sona Alacant. Any 2010

Foto 2. Catapúm-chimpún-mec. Any 2008

Foto 5. Esbós Portada llibret Roís de Corella 2020

Foto 4. Amor-Dolor. Any 2018

111

Si reproduïm història... no hi ha modes És per a mi tota una satisfacció poder escriure un xicotet article per a una Falla de Gandia i especialment per a la vostra comissió a la qual m’uneix una gran amistat amb la família Castaño del Olmo. Sóc Raúl Mora Alabau, tinc 42 anys, faller d’una comissió del Barri del Carme de València, La plaza del Arbol i porte quasi 11 anys treballant com a comercial en la indústria sedera, fins fa pocs mesos en l’empresa “RAFAEL CATALA” i actualment en “BORRAS DE SEDA”. Durant la meua trajectòria professional he pogut gaudir de la riquesa que tenim els Valencians quant a tipus de dibuixos, els seus estils i, com no, els nostres telers d’on ixen vertaderes obres d’art. A les meues mans ha estat el poder realitzar teixits tan importants per a Falleres Majors de València, de Gandia, de tota la comunitat Valenciana, de moltes comissions de València... però sempre posant-li el mateix afecte i la mateixa obstinació perquè com a faller i apassionat de la festa sé com d’important és per a elles el moment de triar les teles que lluiran en el que potser és un dels anys mes importants de la seua vida. El meu consell sempre ha sigut el mateix a tota clienta: ja que hi ha diferents estils de dibuixos, que s’aprofiten del fons de dibuixos de la nostra història i telers. er això la varietat és molt ampla: dibuix clàssic de ram P de flors amb garlandes i metall (coneguts en tota Europa com a VALENCIANES), poden triar també un dibuix mes asimètric i de flor més xicoteta (VALENCIANITA), dibuixos teixits solament amb metall o fil (BROCATEL) o, com no, el teixit més noble i usat en la indumentària de tota Espanya i part d’Europa (DAMASC). Per tot això una Fallera Major pot portar un vestuari de teixits molt variats i diferents, fins i tot poder combinar un gipó (cos de mànega llarga) per exemple de vellut, que es pot adaptar a tots els guardapeus. Després arriba la part més complicada que és acordar amb la clienta fins on vol reproduir en la seua indumentària la realitat dels nostres avantpassats, o vol vestir-se de Fallera. És per això que sempre aconselle respecte als teixits triar dibuixos clàssics, que no siguen “carregats” i en la mesura que siga possible dibuixos amb símbols de

l’ornamentació religiosa, espigues, raïm i cordons, típics de les “CASULLES” amb les quals moltes valencianes confeccionaven els seus vestits. Per això en els primers anys del segle XIX quan no havien ni telers que crearen teixits per a les falleres ni botigues d’indumentària, era molt habitual que les valencianes acudiren a botigues d’ornamentació eclesiàstica demanant aqueixos teixits tan luxosos amb els quals feien les capes pluvials i casulles: “ESPOLINS”. Era molt habitual escoltar aleshores allò de “la meua filla porta una casulla”, quan la gent desconeixia la paraula “ESPOLÍ”. A València és a principis dels anys 80 quan els dos telers més antics decideixen crear col·leccions de dibuixos per a vendre a les primeres empreses que apareixen com indumentaristes, una d’elles “LA CASA INSA” situada just on es planta la meua falla, en la Plaça del Arbol. Les modes han anat canviant al voltant de tota la indumentària valenciana a causa de la gran aparició de botigues d’indumentària, algunes de les quals han fet un estudi correcte de com vestien les Valencianes dels Segles XVII-XIX, però d’altra banda hi ha hagut molta desinformació i que ha fet que es cometen verdaderes aberracions amb el nostre vestit regional. Quant a teixits que és l’àmbit del qual jo sóc professional, allò que menys correcte considere és l’aparició de teles de colors estridents, tots ells productes de la indústria moderna i gens tradicional. Cada any els telers traiem fons de colors nous, encara que sempre que estiga a les meues mans me n’aniré a fons clàssics , tradicionals i amb els quals reproduir la realitat. Les modes en els colors, des del meu punt de vista, no caben en això de la indumentària, si que és veritat que Les Falleres Majors de València o de totes les poblacions de la comunitat Valenciana poden marcar, però si jo he d’aconsellar sempre em decante cap allò més clàssic. També des d’ací us anime a demanar el certificat com a “TEIXIT VALÈNCIA” que és la marca que ha creat el Col·legi de l’Art Major de la Seda per a distingir-los de tots els teixits que ens estan copiant uns altres països.

Raul Mora Alabau

112

EL MÓN FALLER I EL COL·LECTIU LGTBI D’antuvi, convé dir que el canvi en la forma de tractar al col·lectiu LGTBI en les falles ha anat evolucionant, tot i que Gandia sempre ha sigut una ciutat oberta i tolerant, ja que va ser la primera ciutat que va deixar les dones ser presidentes de les juntes falleres. Això va ser una gran pas en el desenvolupament de la igualtat al món faller. Cal recordar que, en altres localitats del País Valencià, les dones no poden exercir el dret de ser la presidenta de la seua falla.

fallers que aborden la diversitat sexual de gènere i familiar i la va presentar al Consell de la Diversitat i va ser aprovada amb unanimitat. Després de l’aprovació, es va reunir amb la Federació de Falles per a dur el projecte a terme. Com a conseqüència, la regidoria va crear una dotació en el seu pressupost per als premis. Gràcies a aquest esdeveniment, des de l’any 2018, la unió entre el món faller i el col·lectiu LGTBI ha pogut ser una realitat. A més a més, amb aquest banderí es pretén estimular el tractament respectuós de la realitat LGTBI i reconèixer els valors d’ironia, crítica, gràcia, enginy i encert dels monuments fallers quan tracten els temes del col·lectiu LGTBI tal com es feia a altres temes com ara la llengua, el medi ambient i la cultura.

Pel que fa a col·lectiu LGTBI, les falles de Gandia s’han anat obrint i han sigut pioneres en la diversitat amb les de Cap i Casal, que va ser la primera ciutat amb el impuls del Lambda a estimular el tractament respectuós de la diversitat sexual amb els premis Arc Iris i amb les campanyes, per exemple, «borinot el que no bote» que va fomentar la cultura contra l’homofòbia.

Endemés, cal també agrair a la Federació de Falles de Gandia per l’esforç a fi d’eliminar els estereotips de les falles i fallers pel que fa a les conviccions de gènere i, per tant, llançar un missatge inclusiu en el qual el col·lectiu LGTBI es sent com una comissió més, ja que les falles de Gandia, en el darrer any, van fer per primera vegada banderins de la diversitat; tot un exemple a seguir per altres juntes falleres arreu del País Valencià.

D’altra banda, va ser només l’any 2008 a Gandia quan el CLGS, Col·lectiu de Lesbianes i Gais de la Safor, va començar a redactar les primeres propostes per tal de crear els primers banderins de la diversitat i, així doncs, poder presentar-les a la regidora Liduvina Gil, que en aquell moment, era responsable de les polítiques de diversitat; tanmateix, es van quedar amagades en un calaix. El Consell de Joves, per la seua banda, en el mateix any amb el CLGS, l’ajuntament i les comissions falleres va impel·lir les campanyes contra l’homofòbia i va distribuir preservatius per a conscienciar de la prevenció de malalties de transmissió sexual

Al capdavall, en aquests anys, la Federació de Falles i el món faller de Gandia han demostrat ser oberts i tolerants. Durant aquests anys, Gandia ha tingut dones presidentes de falles i, fins i tot, gais i lesbianes que han exercit el mateix càrrec. A més, hi ha falleres i fallers transsexuals que han pogut vestir-se acord al seu sentiment i desfilar en l’ofrena i en els passacarrers. Altrament, la diversitat també s’ha plasmat en veure falleres i fallers de diverses ètnies del món. Cada vegada més, els artistes fallers estan demostrant estar a l’altura, ja que hi posen molt de sentiment a l’hora de fer en ninots per a les escenes de les falles que tracten la temàtica LGTBI i, així, s’allunyen dels clixés.

A continuació, amb el nou govern de PSOE y Plataforma, l’associació Independence Gay, de la qual era jo el president, va crear una comissió per a tornar a presentar la proposta del premi LGTBI en les Falles i va reunir amb Mónica Richart i amb el president de la Federació de Falles l’any 2010, però l’assumpte s’ha parat l’any 2011 amb l’administració del PP. Després de 7 anys, la regidoria d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives, dirigida per Lorena Milvaques i compromesa amb el col·lectiu LGTB, va impulsar el consell de la diversitat de Gandia, format per associacions, col·lectius, partits i sindicats. Una vegada format el consell de la diversitat, Lorena va reprendre una bella reivindicació, que era incloure les falles com a col·lectius de la ciutat i crear el nou banderí a les millors escenes dels monuments

Ivan Soria i García i Gustavo Damiau Campanales

113

PARAULES A TEMPS

114

115

INVOLUCIÓ Com el núvol, les naus i l’ombra, fuig irreparablement el temps, tempus fugit; com els versicles de Job o la lógica matemàtica que Lewis Carroll va convertir en xiqueta de vestit blau. I així escapa, perseguint al conill blanc, i al boig barreter, de lira ire; i al gat de Cheshire, la llebre de març i l’eruga blava mentre contenen amb la reina de cors. Però no és cert. Precisament el temps m’ha revelat la veritat, omnia vincit amor; i és possible la involució amb el somriure d’Alicia, amb cada sobresalt emocionant en descendir amb ella pel cau. I enfront de la fugacitat de Virgili, el vitalisme d’Horaci, carpe diem; i quan tot estava fugit, quan res se sotmetia al temps, apareixes tu amb mi, eterna, meravellosa meravella. Per a suspendre el temps i retornar a l’origen, memento mori; ons’ajunta la vida i l’expiració sota el llindar de la persistència, on un minut pot ser perpetu i l’eternitat efímera. Involució perquè el temps fuig, deliri, i si l’amor tot ho venç aprofita el moment i recorda que eres mortal.

Toni Colomina

“Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2020”

116

CONVOCATÒRIA DE LA VIDA Han passat els anys sobre la set de la corfa de la pell: clivellada pel pes de la memòria, acostumada a l’escletxa de la set sota la que l’arqueologia del desequilibri edifica el pes dels anys. Han passat anys, vint-i-cinc, i enyorem la cendra amb què algun nou inici ens recordà vius a les palpentes d’un fracàs tan vell. A la mà cap la història antiga d’una estoreta nova: el bategar d’un entusiasme amb els cicles on estremir-nos ens renova amb la promesa antiga d’un parany desèrtic on fórem record de focs fràgils. Vint-i-cinc anys més tard, sobre la pell escrostonada amb set de primavera, fem foc nou dels records antics dels que som la memòria intacta del futur que ens convoca a la vida. José Manuel Prieto Part

“Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2020”

117

118

PROSÈRPINA I EL TEMPS Estic caminant cap Al temps petit, Mamà. El meu fill És un temps molt petit. I quan el temps petit passa Cada dia que el temps petit passa El meu cor tremola. El meu cor està tremolant. És relativament senzill Fer un camí pels passacarrers de Gandia El dia que moren els segons Amb la llum de la nit Enfosquida pel dolor de les flautes Que encenen la falla. Jo no visc en la Terra de les flors. Visc en la Terra del Temps, On el pardal canta coet I la bonica sargantana mira enrere La processó dels xiquets. Recorde cada moment el nom de ma mare. València. Un dia acabaran morint els cabrons Que sotmeten el Temps al martell Que parteix els minuts i segons. He fet una escletxa El dia de Sant Josep El meu cor està tremolant I camina buscant l’alegria. Temps de temps, escau Mentre mire com aprèn a callar. Una paraula tinc per València El dia que isc de la Terra El dia que mor el meu home I la Dona Forta ix de l’escletxa Que encén la gran festa: Renaix. Joan Deusa “Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2020”

119

TEMPS I MIRATGE Diuen que és bon el senyal si l’espill ens torna imatge del que som, i no miratge de qui van ser al passat.

Diuen que el rellotge cruel, amb agulles de vesprades i corda de minuts i temps, emet soroll especial que sona a rialla i goig quan la joventut esclata, i a tristor, plors i dolor quan la vellesa i sa capsa de fusta i foscor ens parla.

Tant se val que hom es queixe! El temps fugisser vol viure i, per fer gran el que ens diu, pessigolles li fa al viu i al mort amb gran ànsia acaça. Pura Maria García

“Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2020”

120

CELOBERT D’HORES Celobert desfet en hores. Temps assenyalat, dolç, pel foc. Alba trencadissa i clara.

Temps.

Flor que esmola la tristor i acarona pell estranya. Com una veu, una estela de segons magnificats, el temps ens cobreix les mans, deixa el seu rastre vital, les escombraires de l’ànima, campanades que són dol de la memòria que calla.

Temps.

Mesura impossible i falsa. Víctima que la mort esguarda. Llum infinita, i sa ombra. Temps enfonsat dins del temps. Essencial veu que ens esborra. Pura Maria García

“Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2020”

121

SAVAGE Ã&#x2030;S POC

122

123

124

PERQUÈ NO GUANYAR A UNA FALLA D’ESPECIAL? Actualment la distribució de les falles en seccions ha canviat de manera que s’ha suprimit el premi a la millor falla de totes les categories, i ara únicament hi ha el primer premi de cada secció. Però fa uns anys les falles de secció primera teníem un nivell de monument espectacular, sempre es competia dins de la secció però també hi havia un premi que incloïa totes les seccions, i a la secció primera els monuments no tenien res que envejar als de la màxima categoria. Tant és així que any darrere any el millor monument de primera secció posava en grans apurs al de secció especial.

supost són immensos ja que tots volem trobar-nos cara a cara amb el desitjat “palet”, i és tal aquesta ambició i competència entre les falles i els seus monuments que hi ha fallers que s’ho prenen d’una manera massa apassionada, arribant a ser una obsessió el guanyar a l’altra falla o falles. Personalment, com a faller de tota la vida pense que hem de gaudir dels passacarrers, de les mascletades i de tots els actes que formen part de la nostra festa, i si venen els premis benvinguts! Sinó hi ha que continuar gaudint i disfrutant de les nostres falles, el més esperat de cada any. Al cap i a la fi personalment pense que les falles són germanor, són conèixer-nos entre els fallers, són gaudir de l’olor a pólvora pels carrers de Gandia, són el que els fallers estem esperant durant 365 dies: la culminació d’un treball que fem gran entre tot el nostre col·lectiu durant tot un any. Per això crec que el més important no són els “palets” que pugues emmagatzemar en el teu cassal, sinó l’any que duus preparant i esperant així com els 4 dies que duren les nostres festes.

Sembla evident que la falla que té més pressupost té igualment més oportunitats de guanyar la millor falla de la ciutat, però pot passar que en certs aspectes de la puntuació un monument de secció especial estiga per dalt d’una falla amb menys pressupost, i pot hi haure detalls que marquen la diferencia dintre de la elecció de la millor de totes les categories. És en aquest aspecte on hi ha hagut alguns anys que alguna falla que no era d’especial ha pogut endur-se el desitjat “palet”, deixant a les falles d’especial en segona posició. Això ha passat en algunes ocasions, i la que més recorde i per a mi va ser la millor és la de l’any 2011 quan la meua falla, la de la Plaça Sant Josep Raval, vam guanyar la millor falla de totes les categories! Després d’uns anys estant gairebé a punt de poder-ho aconseguir al final ho vam fer. En eixe moment estàvem en secció primera.

Gabriel Llopis Furió Faller de la Falla Plaça Sant Josep-Raval

La descripció del sentiment de guanyar un guardó que no t’esperes o que és molt complicat d’aconseguir és quasi indescriptible, però el que més em va impactar i emocionar, i que fins a dia d’avui encara se’m posa la pell de gallina, va ser veure a tota la plaça de l’ajuntament botant i cridant d’alegria perquè la Falla Plaça Sant Josep havia guanyat la millor falla de totes les categories estant en primera secció. Mai he sigut una persona de “menjar” premis (més bé m’he centrat en el millor de les falles que és la festa), però he de dir que guanyar aquest premi és una altra cosa. Tot i que no considere que siga el més important la veritat es que és una injecció d’adrenalina al cos que et fa passar unes festes de forma diferent. Els esforços per part de les comissions de menys pres-

125

L’AVENTURA DE L’EXPLICACIÓ

Febrer de 1996. En el casal de la Vilanova, ens trobàvem Paquito Català, el meu germà Xavi i jo regirant tots els arxius de Secretaria, fullejant els pocs llibrets d’anys anteriors que aconseguíem trobar i llegint, per damunt, les explicacions infantils. Ací comença l’aventura. L’autor de les explicacions de la falla, Joaquim Vidal Signes, ens acabava de comunicar que, que motius personals, no podria escriure l’explicació de la falla infantil. La de la major ja la tenia pràcticament enllestida i tractaria d’acabar-la de la millor manera possible. Allò suposava un greu problema que hauríem de solucionar ràpidament, perquè havíem de dur els textos a la impremta en pocs dies, si volíem tindre llibret aquell any. L’única solució que vam trobar fou la que he començat a explicar al principi, la de buscar algunes quartetes d’explicacions d’anys anteriors que acoblaren, més o menys bé, a la falleta que teníem. Nosaltres sí que ho vam intentar, més no ho vam aconseguir. Després d’estar mirant fixament l’esbós que ens havia facilitat l’artista, vaig agafar paper i bolígraf i em vaig posar a escriure. Els versos anaven fluint amb prou facilitat, més de l’esperada inicialment. I amb la intenció d’allargar l’explicació el màxim possible, vaig anar repetint amb una certa cadència, una quarteta que feia referència a la falla sencera i que encara recorde:

Així és la nostra falleta, un esclat de fantasia. Obrirem molt bé l’aixeta per escampar-la per Gandia.

Així fou com vam aconseguir solucionar aquell inicial embolic, però jo em vaig ficar de cap dins d’un altre molt més gran. Amb una agradable sorpresa, durant els dies de falles em van fer arribar alguns comentaris que deien que l’explicació estava “guapeta”, fins i tot que tenia una certa gràcia. Jo els vaig rebre sense donar-los més importància que la que realment tenien, és a dir, ninguna. L’any següent, el Sr. Joaquim ja no podia escriure’n cap: ni la gran, ni la infantil.I, sabeu a qui li van encomanar tan honorable feina? Ho heu encertat. Confesse que vaig acceptar el repte sense saber si hi havia cap norma al respecte, cap costum no escrit, ni res de res. I com el lema de la falla era “Indi-o-tades” vaig anar escrivint les estrofes sense ordre ni concert. En aquells primers fulls anaven succeint-se quartetes, redolins, versos d’art major, d’art menor, assonants, consonants, tot en una barrejadissa dins de cadascuna de les escenes. Això sí, vaig mantenir, com en l’any anterior, la repetició d’alguns versos, una espècie de tornada, que imitava una cançó dels indis aborígens nord-americans. El dia del bateig, en el lliurament de premis, no ens va anar gens malament ja que aconseguírem el tercer premi del Lluís Català als llibrets de falla, per al gaudi dels fallers de la Vilanova. Recorde que em vam caure moltíssimes felicitacions pel guardó aconseguit per a la meua falla, però guarde també en la memòriales crítiques, algunes d’elles ferotges, que vaig tenir que aguantar en una reunió posterior de delegats de llibret, en la Junta Local Fallera. Que si allò no tenia ni cap ni peus; que si no hi havia per on agafar-ho; que si anava contra el costum que hi havia d’escriure les escenes senceres amb el mateix tipus d’estrofa... Tot crítiques destructives i negatives, però cap positiva que, a més a més, era el propòsit d’aquella reunió. A l’any següent, el 1998, vaig escriure les explicacions del llibret segons les seues “normes” i: primer premi. Problema so-

126

lucionat. Hui en dia, amb l’edat que tinc, de segur que els haguera dedicat una escena de la falla i, per tant, una de l’explicació, amb tantes estrofes diferents com haguera trobat. Però aquell no era el moment més oportú per a esvalotar encara més el galliner.

de l’explicació i entre els dos escrivíem la major, repartint-nos com a bons germans, les escenes. Des de fa un parell d’anys més o menys, ell escriu la major i jo, la infantil. Enguany, per fi, he reduït dràsticament el nombre de les col·laboracions a aquelles que realment m’abelleix escriure-les i m’he proposat seriosament, és més, està decidit que l’any que ve i alguns més, seran sabàtics, probablement, en blanc.

Aquella aventura en què em vaig embarcar a penes feia tres anys, cada vegada se m’anava fent més costera amunt i no pel fet d’escriure, que m’encanta, sinó per tot allò que se li anava sumant. A més de les explicacions i del càrrec de secretari que vaig assumir en ocupar els meus germans la presidència de la falla, de sobte em vaig veure també escrivint el guió de l’emissió. Després, alguns amics d’altres comissions em demanaven que col·laborara amb algun article per al seu llibret perquè: -“Això ho tens fet tu en deu minuts” I damunt, el necessitaven per a l’endemà! Cartells de la falla infantil, de la major i d’altres falles; discursos per al dia de la presentació, de la Crida, del mantenidor... L’única cosa que no he escrit mai sencera, tot i que sí que he col·laborat, ha sigut un informatiu faller, no per res sinó perquè crec que ja està bé. A tot açò cal afegir que les explicacions s’han convertiten un vertader problema perquè són llarguíssimes, quasi mastodòntiques. A Gandia tenen, al sí dels llibrets, la importància que realment es mereixen però, és precís que siguen tan llargues? Amb això estem facilitant que els fallers les lligen? Si ho pensem bé, no els estarem donant una altra excusa per a no fer-ho?

Vint-i-cinc anys, curiosament com la falla Roís de Corella, han donat per a moltes alegries, moltíssimes, les quals superen en nombre i en qualitat a les penes, afortunadament. Però la meua aventura en el món de les explicacions no acaba ací (i no és cap amenaça, espere) només necessite recuperar l’alegria, l’emoció, el nerviosisme i la inquietud que tenia quan la vaig començar. Si ho aconseguisc, ens tornarem a veure. Paraula.

Jesús Ignasi Moragues Faller de la Falla Vila Nova

L’aventura muntanya amunt va esdevindre odissea, preocupació, ansietat, aclaparament i alguns anys, angoixa. Bàsicament perquè no sabia d’on traure el temps per a tanta cosa i no anava a permetre que pujara encara més de nivell. Les vacances de Nadal quasi les odiava, perquè era el temps en què havia d’escriure tantes coses que el dia no tenia prou hores per a tot el que volia fer. Així que vaig dir, prou. Sort que vaig trobar en la falla un altre Ximo, en aquest cas Ximo Martí, a qui també li va picar el cuquet

127

128

LES FALLES DES DEL POBLE

el monuments, i ací en la festa”. Però la realitat és que de festa, en Gandia, no en falta gens. La segona cosa que a mi, personalment, em va fer un xoc important, va ser el nomenament dels càrrecs femenins de les falles. Com és això de Reina en lloc de Fallera Major? Què és una Reina de la Poesia? Allí tenim una Fallera Major i una Fallera del Foc per cada comissió, en el cas de la Pobla en són tres. He de reconèixer que no es mira en enveja, sinó més bé en admiració. Encara que al meu poble es té més prop Alzira que Gandia, i coneixem més les Falles d’allí. Des de la distància de barri a ciutat, en Benipeixcar, he vist una comissió i uns fallers molt implicats en tot allò que es demana des de la Junta. Una Falla que col·labora amb les veïnes, i sobre tot, una Falla que estima Gandia.

És per a mi un autèntic orgull escriure al llibret de la Falla Roís de Corella, i més en un any especial com és aquest. Com que no m’agrada ser especialment estètic, no em pararé a dir més, perquè sobren les paraules quan es veuen les cares, i la meua, quan em van dir de fer unes línies ací, era un autèntic poema... Mai oblidaré el primer dia que vaig aplegar al Casal de la Falla Benipeixcar, a la que pertany la meua parella, i em va dir, “ja veuràs com t’agradarà”. Efectivament, la falla del Barri que m’ha acollit, i una de les més modestes de Gandia, m’ha fet ser un més i estimar aquesta meravellosa festa. Jo, que era una persona que des de fora no podia veure les Falles, quanta ignorància per la meua part! Quan em demanaren escriure l’article, una de les meues idees era dir com es veia la festa des de la perifèria, des dels barris més allunyats del centre de Gandia. Certament puc assegurar que no estic del tot segur encara de com es veuen des dels barris, però sí que puc parlar de com es veuen les falles de Gandia des dels pobles de l’interior. Al meu cas, des de La Pobla Llarga, un menut poble de la Ribera Alta.

Sols vull desitjar des d’aquestes línies que m’han deixat escriure a aquest llibre, que tots i cadascun i totes i cadascuna de qui ho puga llegir, gaudeixa d’unes Falles 2020 que, de segur, seran inoblidables. Jo mentre seguiré gaudint de les Falles de Gandia, i observant-les en la mateixa admiració que qui ve d’un poble amb costums tant diferents, i prové d’una comissió tant menuda. Jose Sousa Murillo

Una de les coses que pensem des d’allí sempre és que, a pesar d’estar contents en les falles que hi ha, i de que entre elles siguen una bona colla, no es para de mirar de reüll ciutats com Gandia, on les Falles són monuments on la grandària i la qualitat es palpa a simple vista. Com he sentit al llarg de la meua vida, “allí es gasten els diners en

Faller de la Falla Barri de Benipeixcar

129

COM NAIX, CREIX I ES CONSOLIDA

Al març de 2020 farà 25 anys que ininterrompudament es varen plantar vostres dues primeres falles, una gran i l’altra infantil, començant el vostre camí com a (Falla) Associació Cultural Fallera, al ser admesos per la Junta Local Fallera i sent en l’actualitat per mèrits propis, membres de ple dret en la Federació de Falles de Gandia. El que sí que és molt cert, és que va ser la vostra il·lusió d’escometre, de fer realitat el somni d’unes persones amigues i veïnes de la barriada, el que vos va portar a la creació de la Falla Roís de Corella i segurament alguns dels quals llegireu aquestes línies, doncs sigueu protagonistes de la història al costat d’altres que per avatars de la vida ja no es troben entre nosaltres. El meu més sentit homenatge i afecte a tots ells. Tot va començar uns quants mesos abans que plantàreu falles al març de 1996.En algun sopar o menjar d’amics, on algú amb intenció o sense ella va proposar la idea, una idea que amb el temps i múltiples reunions va fer que arribàreu a la conclusió que aquella empresa calia tirar-la avant. Ho vareu comunicar a la Junta Local Fallera, la qual vos informa i assessora del que havíeu de fer, els passos que havíeu de seguir per poder realitzar aquesta empresa. Sé de primera mà que no vos ho van posar fàcil, perquè la JLF, per les experiències anteriorment passades, quan se’ls presentava alguna instància demanant ser inclosos com una nova falla, es posaven en alerta, fins i tot podríem arribar a dir que una mica a la defensiva, fent del típic advocat del dimoni, mai amb negativitat, però si intentant descobrir la realitat de les intencions que es tenien; de perquè volien ser una falla, què els motivava, en què es basaven, la gent que estava al capdavant, els qui la componien, què intenció o quin sentir de perdurar en el temps i un llarg etc… amb això es pretenien dues coses; primer, que la mateixa JLF havia de creure que aquesta iniciativa era possible i la segona era el que obríreu els ulls, informar-vos per activa i

per passiva del que suposava aquest compromís, fent molt de recalcament en el que comportava, les dificultats y les responsabilitats que s’anaven a adquirir, doncs no volien que fora un fiasco, un capritx d’unes quantes persones que als mesos o pocs anys s’esvaïra, ni que tampoc fora una arrencada per despit, tal com algunes vegades havia passat.Com a curiositat diré, que la majoria d’eixes persones no havíeu estat vinculades al món de les falles. En aquest escrit us vull intentar transmetre el meu punt de vista de com vaig veure i sentir el naixement de la falla, des de la meua situació en la JLF al costat de Tomàs: el seu president, company de fatigues i molt benvolgut amic. Per atzar de la vida, coneixia en major o menor mesura a moltes de les persones integrants d’aqueixa futura nova comissió, algunes d’elles ja havien format part de la meua vida, de xiquets, d’adolescents, d’adults,de la natació, del futbol, del treball, de les falles… i unes altres la formarien amb el pas dels anys, naixent noves amistats, coneixent a noves persones i a altres millor. Per diverses circumstàncies algunes d’eixes amistats i coneguts ja no es troben entre nosaltres, encara que si en els nostres cors i pensaments. La mitjana d’edat d’aquella gent era molt similar a la meua, majorment entre els 30 i 40 anys amb fills i filles de poca edat. Malgrat la poca experiència que tenien quant al tema faller, desprenien una il·lusió, una positivitat enorme que es contagiava i que a Tomàs i a un servidor ens va captivar. En les moltes reunions amb les diverses parts implicades i des del primer moment, es van notar per part d’aquella gent les ganes per vèncer les dificultats, per arribar a acords i per dur a terme aquesta empresa. Aquelles persones que estàveu, heu de recordar les negociacions que van

130

haver, les dificultats presentades per falles confrontants, que no van cedir pràcticament en cap de les seues exigències a les vostres propostes (que si aquest carrer sí, que si aquest altre no, que aquesta vorera sí, que si aquella no…) però malgrat tot i amb ganes de materialitzar la vostra idea, vareu acceptar totes les traves que us van plantejar aconseguint la seua aprovació, podent portar-ho a el següent esglaó, l’assemblea de la JLF, la qual va ratificar la proposta per unanimitat. S’havia aconseguit l’objectiu d’integrar-se com una comissió més en el complex entramat de les falles de Gandia.

primera dona vicepresidenta de la FDF, mare de FMI i des de fa tres anys la primera Presidenta de la Falla. En quant a Isabel i Lidia formen part de la FDF en l’actualitat, les dues son filles de persones molt falleres i per tant jo diria que filles de la Falla Roís de Corella. Per acabar l’escrit, felicitar-vos pel vostre 25 aniversari, doncs sou una gran Falla, consolidada,arrelada a la nostra ciutat i que ho heu aconseguit totes i cadascuna de les persones que durant aquests anys heu format part d’ella. ENHORABONA!!!

La Falla Roís de Corella va plantar per primera vegada els seus monuments en març de 1996. El President va ser Blai Peiró Mascarell, el President Infantil Enric Plà Femenía, la Reina de la Falla Sonia Boluda Coloma i la Reina de la Falla Infantil Isabel Moreno Gila. Recordem que vareu obtindre el primer premi de falla de la tercera categoria amb la falla titulada “Contes d’ahir i hui” realitzada pels artistes fallers Palacio i Serra,i a més a més va ser la primera vegada que les falles de Gandia tenien una tercera categoria. Vareu tindre el premi al millor ninot de la categoria i vareu ser campions de Truc Absolut.

Juan Arturo Martí Faller de la Falla Plaça Prado

Des del primer moment i durant tots aquests anys heu demostrat a les altres falles i a la societat, que sou uns dignes representants, defensors de la festa, heu obtingut molts i variats premis, culturals, artístics, festius, de jocs i dels monuments. I això ho heu aconseguit vosaltres, els fallers i falleres que heu format part de la comissió al llarg d’aquests 25 anys, però com no vull oblidar-me de ningú, he decidit nomenar a unes dones que heu anat més enllà de la vostra falla:Heu tingut dues Falleres Majors Infantils, Alba Castaño Del Olmo i Claudia Gasque Peiró, heu tingut tres representants en l’executiva de la FDF, Maria José Del Olmo Muñoz, Isabel Martínez Ferrer i Lidia Morant Rodríguez. La primera va estar durant més de deu anys, va ser la

131

132

SOC FALLERA DE BENIRREDRÀ!

Beni... què? Benirredrà? I això per on para? Aquestes són algunes de les preguntes que la gent ens sol fer als benirredrans i benirredranes quan ens pregunten d’on som i anunciem el nom del nostre poble. Per als que coneixen la zona, saben que som un poble xicotet de la comarca de La Safor i que estem situats junt a la ciutat de Gandia; per a altres, poc assabentats, es pensen que som un barri més de Gandia, i per als que ni coneixen la zona ni mai han sentit parlar de Benirredrà els expliquem que som com la xicoteta “Gàl·lia” d’Astèrix i Obèlix, un poble rodejat per Gandia però amb l’esperit i sentiment de poble fort i enaltit.

Benirredrà no se’n aniran sense la cassalleta al cos haver-se emportat. Què mínim, quan el “caloret faller” apreta de valent! Per poder augmentar el pressupost de les comissions, les falles organitzen diversos actes i esdeveniments per així recaptar eurets que els permeten muntar millors monuments i gaudir de millors falles. Un dels esdeveniments més tradicionals, i que major ingressos ens dona, és l’elaboració dels bunyols de carabassa, que amb molta cura i amor cada diumenge d’hivern les dones de la comissió preparen per ser venuts arreu de la contornà. Cal comentar que són dels millorets que provareu, i que si veniu i els tasteu, de segur, repetireu i fins els nostres carrers els buscareu.

Com a poble valencià i amb moltes tradicions, tot el que siga festes, comboi (paraula ben bonica del valencià) i gaudir dels amics i veïns i al carrer, ens agrada i no poc. En Benirredrà, municipi d’uns 1600 habitants i amb una extensió de 40 hectàrees, a cada cantó que gires una associació et pots trobar, i es que el teixit associatiu del meu municipi és un dels factors que major impulsió, difusió i progrés dona al poble. Una gran part d’aquestes associacions són esportives, però d’altres són associacions festeres, on la que major nombre d’associats i repercussió té és la Associació Cultural Falla Benirredrà.

Festa Eivissenca, halloween, festa remember,... són alguns dels exemples d’esdeveniments que a la nostra falla organitzem també, però quina diferència hi ha en organitzar una festa a Benirredrà que organitzar-la a la “falla del centre” dels carrers de la ciutat de Gandia? Doncs alguna que altra hi ha. Si vens a la festa de Benirredrà ho faràs de manera intencionada, amb il·lusió de col·laborar i gaudir d’ella, sent faller o amic de la comissió. En canvi, en les falles del centre la gent passa per la festa, es queda ja que està ahí, consumeix, i... BINGO! Més dinerets que recapten! Diferència primera.

La Falla Benirredrà es va fundar l’any 1978 per un grup de joves festers, que no satisfets amb les festes del poble, volien tindre als seus carrers, al igual que altres poblacions, festes també al mes de Març. Aquesta decisió es va prendre, com les bones decisions es prenen, rodejant la taula d’un bar de poble i amb les cartes del truc a la mà. La Falla Benirredrà va entrar a formar part des d’eixe moment de la Junta Local Fallera de Gandia, ciutat veïna i on les falles ja tenien uns quants anys més de vida. Però, és la falla Benirredrà una falla més dins la Junta Local? Quina diferència hi ha en ser una “falla del centre” a ser una “falla de l’extraradi”? En principi, i si no ens volem mullar i ser un “bienqueda” direm que ens sentim com qualsevol falla i que diferències amb la resta, cap ni miqueta. Ara, si voleu saber-ne de la veritat, aleshores jo vos en contaré.

Un altra diferència que hi podem trobar és la salut de les falleres i fallers de la nostra comissió respecte a les “del centre”. Sabeu quantes passes fa una fallera o faller de les “falles de l’extraradi” al llarg de les festes josefines? Si per arribar a l’inici de qualsevol acte de vesprada hem d’eixir unes hores abans, travessar la frontera, treure documentació, permisos i haver superat amb èxit una prova d’esforç. Després diuen que és dur fer una marató! Poseu-se en situació: sou fallers de Benirredrà, i després d’haver passat pel tot el recorregut de l’ofrena i amb tot el que comporta eixe dia: l’arribada al lloc d’eixida, les seues hores prèvies esperant de peu, els taconets i sabatetes apretant, el pes de faldes i dolor de cap de les pintes i fer el recorregut a ritme de tortuga coixa... arribes a la Plaça de l’Ajuntament, fas emotivament la teua ofrena passant per davant la Verge i els fallers i falleres ens reunim per tornar al poble, sí haveu

Ser una “falla de l’extraradi” fa que la teua falla siga visitada de manera intencionada i exclusiva, és a dir, de pas no ens trobareu i a postes haureu de vindre. És per això, que cada falla que ens visita és més que ben rebuda i de

133

sentit bé, hi ha que tornar a la Gàl·lia! Donc sabeu què? Ens sobren forces i il·lusió per tornar-hi ballant, botant i compartint grans moments amb la banda de música que ens acompanya! Salut de ferro i valor, corre per les nostres venes. Ser faller de Benirredrà també fa que al sentir una certa música, i més concretament quan sona el “Flying free”, el teu cos puga moure’s a un ritme desorbitant, on les teues cames i braços realitzaran una coreografia digna de qualsevol pòdium de l’antiga “ruta del bacalao” i on les pulsacions arribaran a límits impensables augmentant així la teua resistència aeròbica. Aquesta és una tradició que ha passat de generació en generació, i a dia d’avui les noves generacions de la falla venen xafant fort i van superant-nos.

Ni falles “del centre” ni “falles de l’extraradi”, sinó falleres, fallers, germanor, amistat i comboi i festa és el que de veritat impregna Benirredrà i Gandia durant tot l’any faller. Puc dir amb veu alta i clara i amb molt d’orgull, que algunes de les millors experiències i amistats que la vida m’ha donat han vingut del món de les falles, i és per això, la riquesa de la nostra festa fallera. Convidats quedeu totes i tots a visitar la meua falla de l’extraradi, falla de poble i humil que sempre les portes obertes té per acollir germanor, bon rotllo i sobretot comboi. La xicoteta Gàl·lia de Benirredrà vos espera! Silvia Climent Mascarell Fallera de la Falla Benirredrà

134

ELS TEMPS ESTAN CANVIANT

Als anys 60 ja ho deia Bob Dylan en una de les seues millors cançons: els temps estan canviant. Aquella cançó, la seua lletra i el seu missatge es mantenen vigents any rere any. Però dóna la sensació que ara tot canvia, a més a més, ho fa a una velocitat desmesurada.

Al llarg de la història de les falles han hagut persones, des de dins i des de fora de les falles, i totes elles amants de la millor festa del món, que han anat contribuint i aportant noves idees o propostes per millorar-la i posar-la al dia. Formes diferents d’organitzar la festa, de experimentar amb nous materials per als monuments, de apostar per noves propostes d’indumentària, de proposar músiques que refresquen la festa, de la implicació i participació de la gent de la cultura en els nostres llibrets, els quals han estat mantenint una presència pública i impresa del valencià als carrers, malgrat prohibicions anteriors, de noves estructures legals que donen suport a les múltiples activitats que desenvolupa la festa...

Eixa sensació de canvi constant afecta, per exemple, a la forma en què ens relacionem gràcies a, o per culpa de, les noves tecnologies i al mercat laboral amb llocs de treball que fa deu anys no existien o, pensant en futur, amb professions que encara ni existeixen. Tot va molt de pressa. Tal vegada massa. Crec que la resiliència, saber adaptar-se a les circumstàncies, a eixos temps de canvis, és clau en el món actual.

Al llarg de tota la meua vida jo que ho he viscut des de diversos estatus diferents, com a faller, president de falla, membre de l’executiva de la Junta Local Fallera i fins i tot com a Regidor-Delegat de l’Ajuntament a les falles, i precisament per això crec que les falles han de seguir evolucionant, recordant la tradició, però innovant dia rere dia, amb propostes estudiades i raonades, amb voluntat de millorar la nostra estimada festa de les falles.

En el món faller ha passat exactament igual que a la societat. Com a part important d’ella que som, han anat evolucionant al llarg del temps, per a alguns massa, per a altres poc... però la realitat és que les falles han anat adaptant-se als canvis que la societat, d’una manera voluntària o no, els ha immiscit. Les falles en els seus orígens eren una festa de cultura popular, crítica, sorruda, apassionada, transgressora, i fins i tot a vegades un poc salvatge. Han anat evolucionant; la festa ha anat configurant-se tal com avui la coneixem enaiguada, amb una crítica local molt focalitzada en algunes falles, amb, generalment, poca preocupació pel monument i molta per la festa, quan una és conseqüència una de l’altra i ambdues van molt lligades. Una falla no té sentit sense una bona crítica, però ha d’anar acompanyada amb una sàtira salvatge, engrescadora i burlesca, que arribe al públic.

Felicitacions a la falla Roís de Corella pel seu 25è aniversari, falla jove, innovadora, festera i amant de la cultura popular.

Lluís X. Estruch Faller de la Falla Màrtirs

135

SOM SAVAGE 24+1

136

137

Falleres Majors de Gandia Alba Ramรณn Borja Sandra Faus Palmer

138

139

MANTENIDORS DE LA FALLA

Adrián Muñoz i Paula Abargues Adrián i Paula són fallers des de ben xicotets. Adrián va començar la seua trajectòria fallera a la falla Roís de Corella. L’any 2001 va ser President Infantil acompanyant a la seua amiga Isabel Maria. Paula és fallera des de naixement a la falla Sagrada Família Corea. Ha sigut Reina de la Festa Infantil en 1999, Reina del Foc en el 2007, ha representat a la seua falla en la cort de la Fallera Major en l’any 2009 i finalment, va ser Reina de la Falla en el 2016. Tant Adrián com Paula pertanyen a dos famílies molt falleres i actives en les seues corresponents falles. Actualment gaudeixen del món faller junt al seu fill Martín a la falla Sagrada Família Corea. La gran amistat que tenen amb Lui és el que els ha portat a ser enguany mantenidors de la nostra presentació.

140

PRESIDENTA D’HONOR Liduvina Gil Climent

Enguany estem de celebració al barri. La nostra Falla complix 25 anys, precisament els mateixos que porte de regidora a l’Ajuntament. Vos he vist nàixer i junts hem crescut. Les falleres i els fallers de Roís heu donat vida i felicitat al veïnat, i mai ens heu fallat. Salut i a seguir mantenint encesa la flama a través del temps!

141

PRESIDENTA DE LA FALLA Mª José del Olmo Muñoz Commemorar un aniversari sempre és motiu de satisfacció. Cada any viscut que podem celebrar és sinònim d’experiències i aprenentatges que hem anat acumulant al nostre equipatge. Cada any acomplit significa que el camí continua. Vint-i-cinc anys que, segons cada perspectiva personal, contenen diferents vivències, bones i dolentes en ocasions, però totes elles enriquidores. I és per això que aprofite, com a presidenta actual de la comissió, en este aniversari tan especial, per agrair a totes i cadascuna de les persones que han format part de la història de la Falla Roís de Corella. Totes i tots han aportat el seu treball, allò tan necessari per construir en un principi, i per mantenir, actualment amb fermesa, amb solidesa, una associació forta, consolidada i, perquè no, necessària al si de l’actual Federació de Falles de Gandia. Vos convide des d’ací a gaudir de cada moment que ens espera en aquest exercici, a disfrutar tots i totes junts/es amb harmonia, amb comprensió i col·laboració mútua de tots els actes preparats amb tanta estima per a que l’exercici 2020 siga un any de records i per a recordar.

142

143

PRESIDENT Infantil Joan García Savall És un orgull per a mi, poder escriure unes paraules al nostre llibret en un any tan especial: l’any del seu 25 aniversari. Sóc faller des de molt xicotet i enguany em toca representar a la nostra falla junt a la nostra Reina Infantil Luna. Els dos portarem amb orgull el nom de la nostra falla a tots els llocs de la nostra ciutat, i farem tot el possible per aconseguir que les nostres falleretes i fallerets disfruten d’un any que de segur serà inoblidable i molt especial. Sé, que amb Mª José i Lui tindrem el millor suport i companyia possible, i intentarem fer que cada moment siga únic. Desitge que tots els membres de la nostra comissió s’ho passen molt bé i que junts fem que aquest any de celebració siga un any molt gran. Estic convençut que la Falla Roís de Corella, la nostra falla, té una gran història i prestigi, però més gran és el sentiment i la passió que té la nostra comissió per les falles. Així que vos convide a tots, fallers i no fallers, a majors i xiquets, a participar i divertir-vos en aquestes falles 2020. Visca la festa de les Falles! Visca la Falla Roís de Corella!

144

145

REINA DE LA FALLA Lui Pla Femenía

146

147

REINA DE LA FALLA INFANTIL Luna Marco Pozuelo

148

149

REINA DEL FOC Adriana JimĂŠnez Sanvicente Acompanyada per Toni Moreno Melero

150

151

REINA DEL FOC INFANTIL Sandra Miñana Fuster Acompanyada per Sergio Miñana Fuster

152

153

REINA DE LA FESTA Cristina Jiménez Sanvicente Acompanyada per Damià Castaño del Olmo

154

155

REINA DE LA FESTA INFANTIL Mireia Samblás Torres Acompanyada per Erik Benítez Carnicer

156

157

REINA DE LA POESIA Sonia Arbona Llรกcer Acompanyada per Ismael Giner Serena

158

159

REINA DE LA POESIA INFANTIL InĂŠs Camarena Moncho Acompanyada per Marc Sanz Fresneda

160

161

REINA DE Lâ&#x20AC;&#x2122;ART Maria Pastor Bustos Acompanyada per Jorge Miret bustos

162

163

REINA DE Lâ&#x20AC;&#x2122;ART INFANTIL Alba Vidal Juan Acompanyada per Marc Sancho Juan

164

165

MADRINA DE LA FALLA Sandra Cardete Colomina Acompanyada per Carmelo Montaner Ivars

166

167

MADRINES INFANTILS Irene Peirรณ Guillem Mia Marco Pozuelo Alma Arlandis Pozuelo

168

169

Mascotes de la falla Zoe Sรกnchez Mahiques Xavi Montaner Cardete

170

171

COMISSIÓ 2020 ÀREA PRESIDÈNCIA

RECOMPENSES * Gesmils de Coure Junta Local Fallera:

Presidenta d’Honor: Na Liduvina Gil Climent

Sara Aparisi Morant

Presidenta: Mª José del Olmo Muñoz

Daniela Llorens Bataller

Vicepresidenta 1a: Fanny Savall Todolí

Paco Morant Paniagua

Delegada Reines: Silvia Quintana Perelló

ÀREA SECRETARIA I CULTURA

* Gesmils d’Argent Junta Local Fallera:

Silvia Quintana Perelló

Ramón Serrano Quílez

Secretària: Alba Castaño del Olmo

Julia Llácer Lloret

Vicesecretari: Fran Sanjaime Camarena Delegat del Llibret: Fran Sanjaime Camarena

*Gesmil d’Or Junta Local Fallera:

Vicedelegat Llibret: Javier Mata Pons

Delegada Publicitats: Silvia Quintana Perelló

Joaquín Barber Deusa

Delegada d’arxius: Mª José del Olmo Muñoz

*Joia Comissió Falla Roís de Corella:

Vicedelegat arxius: Damián Castaño Marín

Luna Marco Pozuelo

Relacions Públiques: Martha Pozuelo Ruiz

Lui Pla Femenía

ÀREA D’ECONOMIA

Tresorer: Joaquin Barber Deusa Comptador: Alfredo Martínez Casanova Loter: Alfredo Martínez Casanova Delegat Compres i Casal: Paco Calafat Pérez

172

ÀREA FESTES

ÀREA DE JOCS

Delegada Festes: Alba Serrano Martínez

Delegat de Jocs: Gonzalo Muñoz Moratel

Vicedelegats Festes: Cristina Jiménez Sanvicente

Delegat Truc Absolut: Juan Miguel García Faus

Ismael Giner Serena

Delegada Truc Femení: Arancha Serrano Martínez

José Samblas Murillo

Delegada Bac: Fanny Savall Todolí

Delegat Comissió 25 aniversari: Enrique Pla Blay

Delegada Artística: Cristina Jiménez Sanvicente

ALTRES DELEGACIONS

Delegades Festival Musical Infantil: Sonia Arbona Llácer

Delegat Curtmetratge: Francesc Pla Blay

Maria Pastor Bustos

Delegades Vestuari: Isabel Ferrer Catalá

Delegats Monuments: Joaquin Barber Deusa

Sari Martínez Ibáñez

Fran Sanjaime Camarena

Victoria Morant Lozano

Javier Mata Pons

Delegada Cavalcades: Lui Pla Femenía

Damià Castaño del Olmo

Vicedelegada Cavalcades: Ester Juan Pérez

Delegat Presentació: Enrique Pla Blay

Delegades Ofrena: Elvira Pla Blay

Vicedelegades presentació: Fanny Savall Todolí

Cristina Sanvicente Ferrer

Mª José Pellicer Cremades

Elvira Pla Blay

Delegada passarel·la : Cristina Sanvicente Ferrer Delegats Plantà: Salvador Pla Blay

Delegat Banda Música: José Luis Peiró Moncho

Joaquín Barber Deusa

Delegats Cremà: Salvador Pla Blay Delegat Carpa: Carmelo Montaner Ivars Delegat d’esmorzars: Paco Calafat Pérez

Gonzalo Muñoz Moratel

Delegat Transport Falles: José Ribes Català

Néctor Pascual Sanchis

Delegat Despertà: Ramón Serrano Quilez

173

CENS Mónica Sara Nuria Sonia Ruben Alba Miquel Angel Ana Joaquin Naiara Melissa Jose Luis Manuel Rosa Francisco Paqui Francisco Aida Elena Toni Juan Carlos MªJose Sandra David Sandra Ana Alba Damià Damian Juanma Javier Mireia Silvia MªJose Marína Juan Andres Nuria Neus Empar Claudia Jose Lara Rosa Rosalia Isabel Gema Carmela Raquel Jose

Abellón Vives Aparisi Morant Arbona Llácer Arbona Llácer Arbona Perelló Argentó Gomar Arlandis Castellano Bañuls Peris Barber Deusa Barrios Iñíguez Bataller Cotaina Benítez Ibáñez Benítez Ibáñez Blasco Boix Burgos Martín Bustos Cervera Calafat Pérez Camarena Moncho Camarena Moncho Camarena Pazo Camarena SantaMaría Camarena Signes Camarena Vidales Cardenas Marcos Cardete Colomina Carnicer Fernández Castaño del Olmo Castaño del Olmo Castaño Marín Chafer Giner Climent Bañuls Climent Perelló Climent Perelló del Olmo Muñoz Denia Ferrer Escolano Marti Estevan Blasco Estevan Blasco Estruch Aparisi Estruch Cotaina Falquet Motilla Faus Mejias Femenía Flores Ferragud Gorrita Ferrer Catalá Franco Morant Fuster Aparisi Gálvez Arrebola Gálvez Castilla

Juan Miguel Yolanda Raúl Nicolás Juan Claudia Ismael Sandra Teresa Marí Carmen Elia Gema Marcos Adriana Cristina Ester Joaquin Julia Laura Francisco Marío M. Angeles Daniela Francina Sonia Rosa Vanessa Ruben David Jorge Paula Alfredo Elena Isabel Jesus Sari Jorge Javier Marcelo María Vicent Marta Mireia Alejandro Jorge Pilar Inma Carmelo Ana Aina

García Faus García Molina García Rodríguez Garrido Puchalt Gasque García Gasque Peiró Giner Serena Gracia Cloquell Gregori Castello Guillem Serrano Hernando Alcover Jiménez Izquierdo Jiménez Sanvicente Jiménez Sanvicente Juan Pérez Juan Samper Llácer Lloret Llinares Gálvez Llinares Martínez Llopis Moragues Llopis Todolí Llorens Bataller López Savall Lopez Viñarta Lozano Medel Mahiques Cogollo Mahiques Giner Malonda Olaso Marco Delgado Marcos Muñoz Martínez Casanova Martínez Ferrer Martínez Ferrer Martínez Fuster Martínez Ibañez Mas Becerra Mata Pons Mata Quintana Mata Quintana Melis Capellino Melis Juan Melo Giner Miñana Ivars Miret Bustos Moncho Sebastiá Montaner Blanes Montaner Ivars Morant del Rio Morant Gracia

174

Victoria Morant Lozano Laura Morant Lozano Paco Morant Paniagua Victor Morant Ribera Lidia Morant Rodríguez Toni Moreno Melero Gonzalo Muñoz Montaner Gonzalo Muñoz Moratel Davinia Oltra Noguera Rosana Oltra Noguera Jaime Ortega Sánchez Roberto Manuel Ortiz Hernando Fernando Orts Segui Alicia Pardo Segui Nector Pascual Sanchis Mere Pastor Ballester Suni Pastor Bustos María Pastor Bustos Roser Peiró Estruch Blas Peiró Mascarell Charo Peiró Moncho Jose Luis Peiró Moncho Sergio Peiró Pla MªJose Pellicer Cremades Angela Penadés Gregori Ramón Penadés Matoses Mila Perelló Ventura Laura Pérez SantaMaría Raquel Peris Llorca Enrique Pla Blay Francisco Pla Blay Elvira Pla Blay Salvador Pla Blay Lui Pla Femenía Martha Pozuelo Ruiz Maira Pozuelo Ruiz Mavi Prats Canet Eduardo Quilis Martínez Aina Quilis Pellicer Mar Quilis Pellicer Silvia Quintana Perelló Jose Luis Ribes Catalá Alejandra Ribes Lozano Ausias Ribes Lozano Adrián Richarte Benavent Marta Rocher Lácer Lucia Rodríguez García Francisco Javier Rodríguez López MªJose Rodríguez Signes

INFANTIL Esther

Salvador Robles

Jose Pau Oscar Jose Vicente Fran María Cristina Fanny Albert Alba Arancha Ramón Encarna María Salvador Inmaculada David Eva David María Juan Carlos Carlos Lucia Joan Joan

Samblás Murillo Samblás Torres Sánchez Alvarez Sánchez Ribes Sanjaime Camarena SantaMaría Moragues Sanvicente Ferrer Savall Todolí Selfa Novell Serrano Martínez Serrano Martínez Serrano Quílez Serrano Quílez Soler Camarena Soler Marti Talens Ferrús Torres Pardo Torres Tarrazona Torres Tarrazona Vidal Arlandis Vidal Marí Vidal Oltra Vidal Oltra Vidal Sanchis Villarroya Sanchis

Mar Alma Erik Noah Jorge Zoe Andrea Carla Hugo Adrian Inés Gorka Aina Pau Vega Leire Joan Aitana Nicolás Raul Omar Alejandro Angela Alba Laia Aitana Andreu Martína Luna Mia Martina Gema Sandra Sergio Xavi Pablo Marc Fernando Irene Paula Lucia Neus Mireia Zoe Juan Marc Marc Gemma Claudia Mar Martína Jorge Lluna

175

Andrés Moratal Arlandis Pozuelo Benitez Carnicer Benítez Carnicer Benitez Morant Benitez Morant Bertó Boscá Boigues Pérez Boigues Pérez Burgos Montolio Camarena Moncho Chillida Abellon Falquet Salvador Falquet Salvador Fayos Belmonte Franco Savall García Savall Garrido Cortés Garrido Cortés Gasque Peiró Gonzalez Estrugo Granero Montanero Gregori Escrivá Juan Vidal Llopis Camarena Llopis Camarena Malonda Prats Malonda Prats Marco Pozuelo Marco Pozuelo Martin Lopez Melis Juan Miñana Fuster Miñana Fuster Montaner Cardete Morant Gracia Ortiz Perelló Orts Melo Peiró Guillem Richarte Abellón Richarte Abellón Rodríguez García Samblás Torres Sánchez Mahiques Sancho Falquet Sancho Juan Sanz Fresneda Soler Camarena Solves Haro Torres Pardo Tusen Granero Vidal Oltra Villar Deusa

PREMIS 2019

10é Premi Festival Musical Infantil

Finalista Premi poesia Joan Climent

3r Premi Falla Infantil Primera Secció

176

1r Classificat Campionat Truc Absolut

3r Classificat Campionat Truc Femení

3r Premi Falla Gran Primera Secció

177

COL.LABORACIONS

178

179

180

181

182

183

184

185

CLINICA PODOLOGICA ESTEFANIA SORIANO PELLICER

Especialistas en la salud de sus pies

* CIRUGIA DE MINIMA INCISION DEL PIE * PODOLOGIA GENERAL * DEPORTIVA * INFANTIL N.REG.SANIT. 10943

* RADIOLOGIA * PLANTILLAS PERSONALIZADAS

644 244 878

Avda. Duc Alfons el Vell, 18. 2ยบ. pta7 - GANDIA

www.espodologia.es - info@espodologia.es

186

187

188

189

190

191

192

193

194

195

196

197

198

199

200

201

202

Republica Argentina, 96 - Gandia - 96 204 27 16

203

204

205

206

207

208

209

210