Gandia 2015
Falla Av. RepĂşblica Argentina
D’oficis i altres vicis
“Este llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià” ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA AV. REPÚBLICA ARGENTINA 2015
SUMARI Portada: Jesús Sancho González Maquetació i impressió: Publimania Gandia Direcció i Coordinació: Maite Gómez
5
Alcalde de Barri
7
FFMM Gandia
8
Presidents
10
Reines
22
Mascotes
24
Padrines
26
Explicaci贸 Major
30
Explicaci贸 Infantil
33
Poesia
34
Articles
46
Executiva de la falla
48
Fotos
43
Editorial
54
Publicitat
0 3
Andrés Puig de la Muela President Junta de Districte Plaça El·líptica-República Argentina De nou, en acostar-nos als dies grans de falles, l’executiva de la vostra associació m’ofereix la possibilitat de dirigir-me a tots vosaltres a través d’aquest llibret. Com sabeu, visc de molt prop l’actualitat d’aquesta comissió i és per açò que vull transmetre, des d’ací, la meua més sincera enhorabona a totes les persones que, al llarg de tot l’any, han estat i estan treballant per aconseguir que tots els objectius es complisquen. En la falla, com en la vida, per aconseguir alguna cosa és necessari l’esforç i, quan el treball és conjunt, és més senzill i, alhora, més agradable. Però eixe treball ha de ser de tots, perquè la falla és de tots. En temps complicats, és encara més d’agrair l’esforç de les persones que dia a dia, setmana a setmana, dediquen hores del seu temps lliure a preparar cavalcades, emissions, llibrets, presentacions, curts, etc. Uns quants treballen pel bé de tota la falla. Des que sóc president de la junta de districte, hem organitzat molts actes conjuntament. Vull aprofitar esta salutació per agrair l’ajuda que sempre m’ha prestat l’executiva de la vostra falla. Ara, veig amb alegria com va acostant-se el mes de març i estic segur que la vostra comissió omplirà el nostre barri de festa i tradició. L’enhorabona!
0 5
Maria Bernabeu Mascarell Claudia Gasque Peiró Fallera Major i Faller Major Infantil
Per a vosaltres: Un somni esteu vivint, un somni meravellós, entre música i coets, signe de gran esplendor. Maria, Claudia, Claudia… Maria… De segur que aquest somni al despertar, continuarà en el vostre cor.
0 7
Laura Guerola Sarrió Presidenta Un any més, amb enorme il·lusió, el nostre llibret veu la llum i arriba fins a les llars dels nostres fallers i veïns. El llibret és la història de la falla, eixe arxiu silenciós que, de tant en tant, rescatem del calaix o de la prestatgeria i ens acompanya en un viatge pels records d’este o aquell any faller. Si este llibre arriba fins a vosaltres, és gràcies a l’esforç d’una sèrie de persones que al llarg de l’any treballen, per i per a una falla que és de tots, i, com no, també gràcies a les aportacions d’empreses i comerços, sense el suport econòmic dels quals seria impossible realitzar-ho. Vull agrair també molt especialment a les mares i els pares de reines , padrines, mascotes i president infantil, per permetre’ns gaudir amb la seua companyia, són uns perfectes representants de la nostra comissió. Estem en falles, arriben els dies grans. En la nostra falla, que és la vostra, us esperem per a gaudir amb nosaltres de la millor festa del món. Els carrers es van a omplir de música, de festa, de pólvora i d’alegria i, parle en nom de tota la comissió, quan dic que ens agradaria compartir estos dies meravellosos amb tots vosaltres.
Hugo Vera Rumbau President Infantil Amics fallers Acabant la cavalcada i amigues defalleres, l’any passat, li vaig dir a ma mare: –ÉsMamà: un plaer a l’any tornar que a dirigir-me ve no em faces a vosaltres disfressa. a través del llibret de la vostra falla, la meua falla. - Hugo: que ha passat? No t’ho has passat bé? No t’ha agradat? Ja s’acosten els dies de festa, d’alegria. És temps de gaudir, per uns - Clar que si mamà. El que passa és que l’any pròxim vull anar dies, del treball que heu realitzat al llarg d’este any, sens dubte, dels darrere, i vestit de faller... vull ser president infantil! més difícils de la història recent de la nostra societat i, per tant, també de la falla. Encara la seua cara d’alegria ique clar... i fet.pertànyer Un any després A pesarrecorde d’açò, des de la proximitat emdit dóna a esta ací em teniu, com aveure president infantil nostra comissióperò i amb comissió, he pogut com un equip de de la gent, no nombrós sí la millor companyia que mai haguera pogut meua reina molt entusiasta, ha volgut traure endavant unsomiar: projectelai ha treballat iintensament millor amigaper Lucía. aconseguir-ho. Vull agrair, personalment, la participació de moltes persones d’esta associació en els actes que hem organitzat des de la Junta de Des d’ací vull desitjar a tots els xiquets del meu barri, que Districte: la Cavalcada de Pare Noel, el Dia del Barri Solidari, i, per gaudisquen les falles d’enguany almenys com, de segur, vaig a descomptat el ja tradicional Dia del Barri, segon dia de Falles, en què gaudir-les jo. Eixiu al carrer, balleu amb la música, admireu els les tres falles de la barriada gaudim d’una jornada molt especial. monuments, gaudiu dels coets i, per damunt de tot, vingueu al casal a Per viure les millors delescrit, món!!!! totamb açò,nosaltres vull deixar palés, festes en este l’agraïment de la Junta de Districte i, per descomptat, del mateix Ajuntament. Sense associacions tan actives com esta seria pràcticament impossible Per fer possible tots’ha açò,fet la estos comissió de la nostra falla a fet una tasca realitzar tot el que últims anys. importantíssima al llarg d’aquest any i és per açò pel que els done Finalment, només animar-vos a disfrutar junts d’unes festes les gràcies des d’ací, per aconseguir que enguany siga inoblidable. inoblidables, a deixar al racó fosc de l’oblit els problemes i a llançar leslafalles i visca comissió!!!! a Visquen l’aire tota fragància delalanostra festa en estes pròximes falles.
0 0 9
Sofia Sivera Noguera Reina de l’Art Infantil Com el seu regnat anomena, Sofia, la nostra reina de l’art d’enguany, és tota una artista, li agrada molt cantar i ballar amb la música i jugar, a més li agrada molt la pólvora, els coets i gaudir d’aquests amb els seus amics fallers. Té bons mestres, perquè ve de familia artista i fallera. Les flors, la pintura, la destresa i simpatia són un conjunt d’aptituds necessàries per a gaudir de la festa fallera, i Sofia ve acompanyada de totes elles. Enguany compartirà regnat amb Maragda, gran companya per a pasar-ho molt be i divertir-se com el que més durant tot aquest regnat. Et desitgem el millor i esperem que siga per a tu un any inoblidable. Paula Llobell Benito.
Laura Tomás Gómez Reina de la Poesia Infantil Laura és una xiqueta de 11 anys d’Oliva, nascuda el 20 de gener, que va al col.legi Lluís Vives d’Oliva. Laura té varies aficions com ballar, tocar la corneta i l’atletisme, estes últimes aficions compartides en son pare. De major li agradaria ser professora com sa mare. D’ella es pot dir que és una xiqueta amant de les Falles. Ha sigut dues vegades seguides Reina de la Falla en la nostra comissió a més d’uns altres regnats. Aquest any tenim el plaer que ens represente com a Reina de la Poesia 2015. Estem segurs que ho farà d’allò més bé i que ens farà gaudir de la nostra festa i de la nostra comissió. Dels actes de falles el que més li agrada és el dia del bateig perquè és el primer dia de falles i comença la gran festa, però a més a més destaca aquest acte perquè li agrada donar caramels als xiquets aquest dia i després disfruta dels premis en la plaça. Enhorabona Laura pel teu regnat i gaudeix al màxim fent-nos gaudir al teu costat. Bea Frígola Vidal.
1 1
Susana Barber Boix Reina de la Festa Infantil En una ciutat on les falles són la festa més representativa de la qual gaudeixen tots els ciutadans, viu amb la seva família, Susana, una xiqueta de 12 anys que aquest any s’encarregarà de portar la festa a cada cantó de Gandia, però representant a la seua falla, a la qual pertany de fa ja dos anys. Susana va nàixer en un mes molt important per a tots els fallers, al mes de març, i sense més coincidències el dia 13, a dos dies de plantar cada monument en tots els nostres carrers. Cada matí Susana va al seu col·legi de tota la vida, a col.legi Escolàpies, en el qual trau molt bones notes, encara que l’assignatura de valencià diu que li costa una mica més que les altres. Tot el seu esforç acadèmic la portarà a ser professora, encara que hi ha vegades que prefereix la medicina. Li encanta ballar i la música, i si és al bateig del dia 16 de març, molt millor. Així és Susana, divertida i una molt bona representant per a ser la REINA DE LA FESTA Laura Barber Guerola.
Maria Moreno Paris Reina del Foc Infantil Roig és amor, ardor, entusiasme, passió, força, foc… i porta el nom de María Moreno Paris. Vos la presente, ella és alegre, divertida, simpàtica, entusiasta, riallera, ballarina, amiga dels seus amics... Però sobre tot: fallera. Va arribar no fa molt a aquesta comissió, malgrat que des de ben menuda es vestia per portar-li flors a la Mare de Déu dels Desemparats. L´any passat va ostentar el càrrec de Reina de la Festa i com què s´ho va passar d´allò més bé i va estar més que a l´altura, enguany ho fa com a Reina del Foc. És un dels regnats més bonics de tota fallera, sobre tot quan arribe el 19 de Març i per molt que li pese haurà de prendre foc al nostre monument infantil. No és fàcil però serà un dels records més bonics que queden impregnats en la seua memòria. María gaudeix al màxim d´aquest any perquè al més aviat arribarà l´olor a pólvora, el soroll dels coets i l’engalanament dels carrers de Gandia. I sobre tot no oblides mai mostrar eixe somriure tan bonic que t´identifica. Visca la Reina del Foc i visquen les falles del 2015! Karina Espí Guerola.
1 3
Lucía Barber Guerola Reina de la Falla Infantil M’agradaria ser capaç de transmetre-vos totes les sensacions que estic sentint en aquest meravellós any faller. Des d’abans de nàixer estava destinada a ser Reina de la Falla i enguany, per fi, ha arribat el moment. Musica, alegria, colors, amistat, barri, poesia, festa. família... tot açò s’uneix en un sol nom: Falles. Ja estan ací, en l’ambient es nota la proximitat de la nostra festa,que arriba de la mà de la primavera per a decorar els nostres carrers i places amb l’harmonia de la millor festa del món. Des d’aquest llibret m’agradaria contagiar la meua alegria a tots els xiquets i xiquetes del barri perquè compartisquen aquests dies amb mi i amb els altres fallers i falleres de la nostra comissió. En la meua casa tinc una caixa enorme, en la qual vaig guardant totes sensacions i records que estic vivint en aquest any inoblidable, en ella, per descomptat, hi ha un espai per a vosaltres. Espere que junts gaudim d’uns dies meravellosos. Gràcies per viure’ls amb mi.
1 5
Maragda Escrivá Noguera Reina del Foc Maragda és la nostra Reina del Foc. Va començar el seu camí en la nostra falla seguent mascota, després passà a ser madrina. Com vegeu, els seus arrels fallers per part de sa mare, fan que en fer-se majoreta passe a ostentar el càrrec de Reina infantil del Foc. Eixes van ser els seus passos abans d´arribar a ser Reina de la Falla infantil. I com no, baix els requeriments de la seua mare, la vam convèncer per a què enguany siga la nostra Reina del Foc major. A banda del seu amor a les falles, actualment estudia a l´Universitat d´Alcoi. Li agrada la música, la festa i els esports Maragda ens desitja a tots que disfrutem de les falles d´enguany.
1 7
Rosa Gema Peiró Grifol Reina de la Falla Tot va començar el día 21 de maig amb una inesperada telefonada. Al acabar vaig pensar: “Jo, Reina de la Falla? Estaré somiant?” Doncs no! Avuí em dirigisc a vosaltres amb molt de orgull com la máxima representant de la nostra comisió. Al 2013 em vareu acollir amb gran estima com a Reina del Foc i em robareu un trosset del meu cor. Gràcies a vosaltres he fet realitat el meu somni i espere que tots vosaltres m’acompanyeu en aquesta aventura. Lucía, María, Susana, Laura, Sofía i Maragda, sentiu això? És el nostre cor que batega amb força, és eixe ritme constant que ens acompaña al llarg de la nostra vida, ritme que aquest any s’accelera i pareix que encara pot anar més apresa, ritme que portarem per tots els racons de la nostra ciutat. Esteu preparades? Tot està apunt de començar!! I no puc oblidar a unes persones molt especials per a mi, que han fet possible que sone la música: la meua familia i els meus amics, perquè si hi ha algú que està vivint aquest moment amb la mateixa emoció que jo, son ells. Aquest any deixaré que el meu cor bategue amb força al ritme d’aquesta melodía mágica, m’emocionaré, ploraré, sentiré i viuré perquè aquest és el meu moment, és el meu somni, és la meua música… és la nostra festa! Visquen les Falles!!
1 9
Laura Barber Guerola Mantenidora Aquest any la nostra mantenidora ha sigut Laura Barber Guerola, amb tan sols 16 anys, ja té un extens curriculum faller en el qual destaca el haber sigut Fallera Major Infantil de Gandia a l’any 2009. En el seu magnífic discurs, ple de tendresa, va posar de manifest el seu enorme coneiximent de la festa fallera i va conseguir traslladar a tots els presente, el cumul de sensacions que es viuen en aquest meravellós món de les falles. Com ella mateix va dir, a l’escriure el seu manteniment, va pensar en aquelles meravelloses coses que li va viure fa sis anys, en l’ambient van quedar flotant per sempre expresions com: “Contar les sensacions que uno viu durant els sis dies que dura la festa és més complicitat que el que es penseu. Les falles són màgia, il·lusió, música, amistat i bellesa” “Ni el millor pintor plasmaria la nostra visió ni en el millor dels quadres mai pintat.” Laura va tindre també paraules per a la joventut, com ella va dir “Els jovens són creativitat, idea, són part del futur”. Per finalitzar es va dirigir a cada una de les reines i President Infantil. Pel record quedaran expresions com “És la màgia de la festa, de la gran festa fallera, que els somnis, gràcies a la il·lusió, es fan realitat”. Unes paraules de complicitat i carinyo cap a la seua germana Lucía, Reina de la falla infantil d’enguany, ens van emocionar a tots posant el punt i final a un manteniment plé d’emocions.
2 1
Nico Acabaves de vindre al món i el teu oncle ja estava pensant en fer-te faller. Encara eres massa xicotet, sols tenies un mes; doncs, no passa res a les pròximes falles mascota el farem. I aixina a sigut Nico, ens va costar un poc convèncer a les teues mares però a la fi, el somni del teu oncle es farà realitat i amb ell desfilaràs aquestes falles com a mascoteta d’aquesta falla. Espere i desitge que aquest any siga el començament d’una llarga trajectòria fallera, el teu oncle Jose ja farà tot el possible perquè aixina siga, i disfrutes tant de les falles com ens agraden a nosaltres.
Ausias Vas vindre un 4 de maig, entre flors i primavera, en una terra que no és fallera. “Però de raça li ve al “galgo””, i de reina fallera has nascut, i a l´igual que la teua germaneta per les venes et corre la sang festera. I tu aviat has començat, i com a mascota t´han triat. Diuen que et sembles al teu iaio, i molt orgullós està, i com ell un dia faller seràs. Són festa i també art els teus ulls i les teues rialles, donant alegria a tots els fallers, i ets tu Ausias regal innocent, que rep aquesta falla en aquest moment. Els teus iaios.
La tia Suni
Emma Des de que tinc memòria recorde vestir-me de fallera, l’olor de la pólvora i el so de la música que passeja pels carrers. La falla ha sigut un lloc on he pogut divertir-me, fer molts amics, encendre una mascletà, ballar al festival, passar nervis a la plaça, passejar al ritme de la música, cremar una falla i sobretot riure i passar unes estones que mai oblidaré. Això i més és el que desitge per a tu i per això enguany comences la teua trajectòria com a fallera. Gaudeix de tot el que està per vindre junt amb la teua família que sempre estarem al teu costat. La teua mare
Ausias Boix García
Emma Llinares García
Mascotes
Nico Moragues Sánchez
2 3
Altea Frasquet Vinson
Irene Pignatelli Rumbau
Tabalet i dolçaina trenquen l´apatia dels tristos dies d´hivern el seu ritme acaba amb la fred i Altea ens arriba amb molta alegria.
El carrer s´ompli de soroll venen dies de gran alegria corre pel carrer la xiquilleria amb Irene plena de dolçor.
Carmen Martín Miñana
La ciutat derrama emoció el carrer de gent esta plena així se´ns presenta Lorena portant una gran il·lusió.
Per tots els racons de Gandia sona l´alegria i la festa i ens contagia a tota la resta Carmen amb la seua simpatia.
Padrines
Lorena Alcaráz Esteve
2 5
Artiste: JosĂŠ Sanchis
Lema: Mestre: Ara quina toquem?
Ja estan ací, ja han tornat ja venen les eleccions per això serà especial l’any dos mil quinze, senyors! Tot Gandia s’omplirà de cartells i de colors els partits regalaran Aniran els candidats passejant-se pels carrers tots mudats i molt contents amb moltíssims seguidors I tots junts visitaran botigues i associacions i amb els veïns parlaran mostrant-los les excel·lències bondats, programa i sapiències Les faroles del passeig, i de tota la ciutat prompte “s’engalaran” amb fotos dels candidats que allà seran col·locats respectant sempre un sorteig que uns diran que esta “amanyat”
I cada dia en un barri faran sopars populars i patirem el calvari d’escoltar als candidats cridant les seues propostes per millorar la ciutat, i, com si ho feren apostes,
La Milvaques parlarà amb veu dolçeta i suau de protegir la marjal I també haurà de dir al seu relaxat discurs que és cosa del seu partit eixe del bloc compromís Que no es puga construir i que el vol reconduir perquè allà no es puguen fer
Facund l’acompanyarà encara que no sap bé quin serà el seu paper si anirà de segon o en canvi serà tercer, o si s’ho pensa millor Per altra part està Diana sempre alegre i cordial, que com és habitual parlarà amb molta desgana escopint cada paraula com si li sabera mal
2 7
Pujarà a l’entarimat acabada d’arribar I amb la seua “soseria” i el monyo ben pentinat recordarà aquell dia que al plenari de Gandia amb frenesí defensava una moció original criticant l’augment de l’IVA als salons de la ciutat, Aquell dia va oblidar que l’IVA havia pujat,
El que encara no saben és qui l’acompanyarà si serà el Mascarell eixe xic ben educat, o al seu costat estarà Liduvina o Gregori, perquè hi ha gran rebombori Estan fent-li la pilota per anar a les seues llistes L’altre lider en qüestió i de segur candidat serà l’alcalde Torró Parlarà del seu govern i del canvi que ha pegat aquesta nostra ciutat Que ací s’han fet molts concerts molt importants inversions que ens han portat molts diners
Parlarà del nou reten i també dels camps de golf i de què ara pretén fer un gran parc aquàtic que serà molt emblemàtic També al seu parlament parlarà de reformar places, carrers i molts parcs
De què enfonsara un vaixell allà al blau de la mar per portar submarinistes perquè són molts bons turistes que els diners es gastaran Allà d’alt l ‘entarimat estarà ben arropat doncs tindrà al seu costat, al “dofí” Víctor Soler, També Guillermo Barber a Torrò acompanyarà i allà dalt tots tres agafadets de la mà
Però dos mil quinze serà no només any d’eleccions al govern de la ciutat, doncs, és segur que hi haurà Pep Lloret omnipotent ja ha complit el seu mandat i després de quatre anys hem de tornar a votar Es diu en el món faller que ell no es presentarà que després de molt manar de fer, desfer i refer
Qui serà el nou candidat? alguns parlen de Barber, Ja molt ponte ho sabrem perquè quan s’acabe març i tots els actes fallers allà al Museu anirem pel bot dipositar en unes urnes relluents doncs les haurem d’estrenar si es compleix el que estan dient que a les eleccions vinents I com que és any de campanya de candidats i eleccions d’això parlem a la falla
2 9
Artiste: Pepe Benavent
Lema: Escoleta d’oficis... i desficis
Al millor barri de Gandia La nostra falla plantem La reineta és Lucia Com enguany va de l’escola I de xiquets aprenent Lucía serà la directora Passa el dia passejant Pels enormes corredors Amb el seu acompanyant I vostés preguntaran: Com hi ha dos directors? Per la senzilla raó Que estos dos infants Son els màxims representant Hi ha moltes professions Per a què pugues triar Pot ser metge, aviador Hugo com és un xic fort Arriscat, valent i llist Dirigeix les professions
Lucía és bona estudiant Per això és la directora De classes per ser cantant Ara mateix van a entrar A les classes superiors Per l’escala van pujant Hugo sempre molt atent Deixa a Lucia davant En arribar allà dalt En cada classe hi ha Un alumne destacat Per això els hem demanat En la planta superior Estudien els delegats Son les reines del foc A l’hora de tirar coets No hi ha una altra millor Per això Maria és
Set dies a la setmana Ací de festa parlem Sempre trau un excel·lent Vé a l’escola cada dia Per a aprendre a rimar Per això Laura és ja A l’escola vé a estudiar Una altra protagonista Sofía és una artista I ara en una estoneta
Per això a continuació Vos anem a propossar Unes altres profesions
3 1
El que millor mentjarà Gaudint de bons aliments Serà el que estudiarà Una bona assignatura És la d’aviació Volaràs a gran altura Ensenyaràs a llegir També a sumar i restar Multiplicar i dividir S’anomena veterinari Al metge dels animals Ell es cura a diari Ni cantant, metge ni artista
Al compàs del xa xa xa Va de ciutat en ciutat I el maquinista content Toca la bocina somrient A tota velocitat Camises i pantalons Abrics, jupetins i “trages” Vestiràs gent a muntons Estudia per ser cantant I fer boniques cançons Guanyant diners a muntons I si t’agraden els animals Viure prop de la natura Estudia l’assignatura
Es millor ser futbolista Ella és bona infermera I als malats ha de cuidar Per això si cal opera
I així van passant els dies Entre llibres i cançons Músiques i melodies
En esta escola especial Sempre el més important És el poder fomentar Per això Hugo i Lucia Directora i director, S’esforcen nit i dia Passejant pels corredors Ensenyant als estudiants El que és fonamental: Ser cada dia millor Als companys sempre ajudant I aixi anar creixent, traient nota excel·lent
Cremà
Andrés Puig de la Muela
Tremole ansiosa, i temorosa,
Véns cap a mi et note En silenci et sent els meus ulls et cerquen , el meu cos ho sent T’estime i t’odie però ha de ser així, he nascut per a tu I ho sé
La música m’anima i somnie ballant, balle cadenciosa et mire orgullosa
Aquesta nit és la meua nit la teua nit, De sobte, et llances cap a mi amb un esclat de trons,
(*) “Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2015”
3 3
Les flames no acaben amb la falla
Jesús Sancho González
Estic segur que arriba el moment que qualsevol faller es planteja i a la vegada pensa en la nostra festa. No hi ha dubte que tenim conceptes diferents, segons siguen les circunstàncies. Tota activitat fallera evoluciona en el transcórrer del temps. Això mateix ha ocorregut en esta comissió, jo veig que s´ha anat perdent el tant anomenat sentiment faller. A les maneres de concebre la nostra falla, trobe moltes formes de sentir la nostra festa. No vull pensar que és massa tard, ja que s´ha instal·lat un mur, el del rancor, el de la desídia, el de no perdonar. Qui és el culpable d´açò? Jo ho tinc clar, tot l´any treballant i s´ha de reconèixer que s´ha de fer un gran esforç i sostindre el pes del treball entre pocs. I com diu el refrany, en esta vida hi ha de tot.
Què dirien els fundadors, els moltíssims fallers l´esforç que realitzaren per encumbrar el nom de la nostra falla. Són quaranta-set anys de monuments, de premis, alegries i plors. I no puc evitar estremir-me al sentir nomenar a les reines, al sentir el soroll dels coets, oldre la pólvora i com el teu cos vibra amb els ritmes tant vius i alegres de la música, i com et transformes al desfilar per la teua ciutat. Amb la lectura d´este escrit, apareixeran tant les posicions favorables i, com sóc realista, també les crítiques, i és bo que es produïsquen una presència de comentaris.
No dubte que hi haurà fallers més qualificats que jo, per a buscar sol·lució al gran problema de la nostra comissió.
No és hora de discutir, sino de moure´s, que cada conciència ho tinga en compte si és possible.
Deixe de parlar per a qui no vol escoltar, i per un moment obrim el bagul dels records.
Hi ha uns versos de gran significat per a mi de Carmelina Sánchez.
“Res no em commou ni accelera el ritme lent del meu pols. És com si hagués mort un poc a la vida, als amics. Als amics de sempre, que ara em fan fàstic, que els done por quan em veuen fugisser, amb mon recapte d´idees. Res no em commou, ni afigeix més cremor a les ferides ni febre als llavis entreoberts sols cansament al voltant meu. Cansament que em fa caminar com endillunsat i absent, la vespra d´aquest jorn, ni mai. Res no em commou, però uneix l´esclat de llum amb la fosca, el doll d´aigua amb la secor, l´amagatall dels covards amb el ressó de la gesta. Tot perquè he sentit la crida, he intuit que hi ha altres normes i altres lleis. Però romandre atansat, embossat als vells paranys.”
Així un any més estem preparats per a quan comencen el dies somniats pels amants de la festa fallera, també vull dir, tot i pecant d´egoisme, que lamentant quan el monument s´encén i es convertisca en cendra, no desitjaria pensar que s´acaba tot. Encara i amb el dolor que sent, tal vegada hui estic escrivint la possible última pàgina de la història de la falla. Som com ninots de cartró, patits i conformats. Voldria dir unes últimes paraules per a un pobres miops: Qui? o què? fan que estem així? Sabràs per mi el nom de tots els vents, els de la terra i els de la mar, del teu mai no en diré paraula. Fallers “les flames no acaben amb una falla”
3 5
La dolçaina, un poc d’història…
Isabel Martí i Chulià A primeries del s. XX podíem sentir pels carrers del poble, les melodies d’una dolçaina en solitari que acompanyada d’un tabalet arredonia els ritmes de moda i feien sonar melodies antigues i noves. Sense adonar-nos i al pas dels anys, els dolçainers van desapareguent de les nostres festes i els nostres carrers i comença la trista desaparició d’una generació de músics autodidactes, que amb tanta dedicació havien petejat els nostres pobles, donant vida a les danses i la Festa. Allà pels anys 40 podem veure variacions en la manera d’interpretar les melodies populars, a falta de tabalets van apareguent instruments de percussió metàl·lics, a falta de dolçainers, la dolçaina comença a ser substituïda en alguns casos per clarinets. Doncs aquesta classe de formació perdura durant 3 dècades que propiciaran un altre estil d’interpretació de les tocatetes populars. Junt amb totes aquestes peripècies que sofreix la interpretació de la dolçaina hi ha una remor, que lluita per sobreviure i són les famílies de tradició dolçainera i sagues de dolçainers que sense parar de treballar, d’interpretar el llegat familiar i contra tota classe d’enemics que els aborden, continuen endavant per tal que no desaparega allò que més estimen.
Passen els anys i en la dècada dels 70, el dolçainer Joan Blasco popularitza el que hui anomenem dolçaina en SOL, que permet unificar les sonoritats i afinacions. I de la seua escola esdevé una ona de joves dolçainers que ramifiquen escoles per tot el País Valencià. Aquest fet propicia una altra formació desconeguda fins al moment que són les colles de dolçaines i percussió. Comencen a fer grups de dues o tres dolçaines i un tabalet, i pel temps van augmentant en nombre de membres que formen aquestes colles, fins a anomenar-se Colla o Gran Colla i oferir concerts de música festera i obres d’autors de reconegut prestigi.
música popular i tradicional, per tal de mostrar al públic l’ampli repertori que existeix en aquest àmbit. Amb tot aquest treball intenten recuperar les melodies de la tradició, tocades per vells dolçainers de les nostres comarques, així com incorporar noves sonoritats del món de la composició actual, entre les quals poden trobar peces de caràcter bandístic i peces que s’interpreten en la solitud d’una dolçaina solista. Foto: Héctor Peropare
En els darrers anys ha tingut tanta acceptació l’aprenentatge de l’instrument, que la comunitat educativa ha tingut a bé, considerar i facilitar el seu estudi en els conservatoris professionals de música, i proporcionar una titulació oficial. Aquesta decisió serà una barrera de protecció de l’instrument, per tal que no torne a patir la mala experiència de la desaparició. Les colles amb les sessions d’aprenentatge que ofereixen en les seues escoles, amb les intervencions en els actes protocolaris i festius dels pobles, les danses, i concerts que preparen i ofereixen, el que fan és endinsar-se en el món de la
3 7
Oficis de sempre: la passió per les flors
Les flors són un regal de la natura que ens acompanyen tota la nostra vida: des de que naixem fins que acabem la nostra vida. A més d´un element decoratiu, serveix per expressar sentiments i emocions. Una de les floristeries més arraigada i consolidada a la nostra ciutat és la foristeria Noguera. Actualment pertany a Celia i Carmen, coneguda pels amics com a Mina, que són la tercera generació de Noguera que s´encarrega del negoci familiar. Recorden com el seu iaio venia ja plantetes als 14 anys. També va ser el responsable de plantar les palmeres de l´Avinguda República Argentina, que són un dels elements més representatius d´aquesta zona. Ens conten, com a curiositat, com les semilletes les plantaven en pots de llet condensada. Els Noguera, antigament, tenien una parada de flors al mercat, després un quiosc o barraca de flors en el Prado. La seu central on es treballava tot, estava ubicada en el c/ González, després Avinguda d´Alacant; allí quan havia feina tot el
Maite Gómez
món col·laborava des del més menut fins al més gran. En eixos moments els mitjans per aconseguir materials eren escasos, així que la ment i les mans havien de suplir tots els inconvenients. La segona generació de la família Noguera, fa 50 anys, va comprar el local al carrer Valier on es va montar la floristeria que existeix hui en dia. El pare de Celia i Carmen va plantar el jardí de la Plaça de Crist Rei, ja que era jardiner, fet que encara les vincula més amb aquesta part de la ciutat. Al voltant de l´any 1985 les germanes Noguera van obrir la seua botiga de la República Argentina, d´ahi va començar la relació amb la nostra comissió. Al jubilar-se els seus pares, la tercera generació Noguera es va quedar a càrrec de tot el negoci. Amb elles treballa un membre de la quarta generació, Macarena, que ha heretat de la seua família l´amor per les flors. Actualment, aquestes dos floristeries es dediquen a tot tipus de decoracions, seguent la seua
especialitat els rams de nòvies. Reaitzen tota classe d´arreglos florals, per a naixements, comunions, batejos, bodes, decoració de cases,... Però una de les coses que més els agrada és tot allò relacionat amb les falles: demanades, proclamacions, presentacions i sobretot , l´ofrena de flors a la Mare de Déu del Desemparats. Va ser un honor per a elles i una satisfacció que fora triat el seu disseny del mantell de la Mare de Déu ,que es col·loca aquests darrers anys a l´ofrena. Aquell any Mina, membre de la nostra comissió, ens conta com es va emocionar a l´entrar a la plaça i vore el seu treball acompanyant a la Verge. Treball i devoció unides. El gran amor que es té a Gandia per la Verge, fa que aquest dia hi haja a la plaça aproximadament més d´un miler de flors. Així que els desitgem des d´ací que continuen molts anys i moltes més generacions en el seu ofici, per la seua professionalitat i bon gust, per a què els Noguera continuen deleitant- nos amb el seu amor a les flors.
3 9
Vells oficis, bells oficis
Andrés Puig de la Muela La falta envide Bé i truque!
A la taverna del poble, les vesprades d’hivern es fan llargues, interminables, perquè enfosqueix molt ràpid i la tènue llum, que amb esforç intenta il·luminar l’estada, és el mirall de la rutina del poble, groguenca, com les fotos antigues que en marcs de fusta decoren les parets del local. Fotografies que, en el seu moment, recollien moments gloriosos però que, vistes avui, ens aboquen a la tristesa de l’oblit. La partida diària de “truc”, quan un dels quatre cau malalt, es converteix en una trista partida del “mig”. Trista perquè junts són més forts i quan algun s’absenta per malaltia, a tots se’ls fa més crua la realitat i la seguretat que, qualsevol dia, poden ser ells els que s’absenten per sempre. És la resignació de la vellesa, dels que saben que, qualsevol partida pot ser l’última, qualsevol somriure, qualsevol paraula, qualsevol acció, pot ser la pòstuma perquè el final, sempre present, cada vegada està més proper. - Vull el truc... As d’espases... dos pedretes! no necessite més. Dues cames a zero. Avui...sabatera.
Els que van guanyant són Paco “l’espardenyer” i Ricardo “el ferrer”. Paco, a l’entrada de la seva casa, tenia el taller de espardenyes, un calçat confeccionat amb cànem trenat, amb una davantera de roba gruixuda i dues tires de tela que es lligaven als turmells. Paco i la seva família es van dedicar durant tota la seva vida a aquest ofici, com el seu pare i el seu avi. Treballadors artesans, que es deixaven l’esquena cosint a mà les espadenyes que s’usaven diàriament. En la seva confecció hi havia quatre parts principals: fabricar la sola (de cànem), preparar la tela, cosir i, finalment, muntar tota l’espardenya i les seves vetes de tela. Paco recorda que, de xicotet, el seu pare li explicava que allà pels anys vint, les espardenyes van ser a punt de desaparèixer totalment, ja que la bonança econòmica va portar, de la mà, la confecció de sabates de pell, però ell, el seu pare, va continuar fent l’única cosa que sabia fer: espardenyes, encara que cada vegada tenia menys encàrrecs. En això va arribar la guerra civil. Després, la postguerra, va abocar a moltes persones a tornar a l’agricultura per poder sobreviure, i de nou va haver-hi un repunt en la confecció de les espardenyes per als peus dels agricultors. Van ser els seus millors temps, uns temps que enyora, que han quedat enrere perquè, finalment, la sabata ha guanyat la batalla; encara que això, a
ell, li ha enxampat massa vell per seguir lluitant. - Molt bé Paco... ja sabem qui paga les canyes! comenta Ricardo, l’eterna company de Paco. Ricardo era ferrer, com el seu pare. Veient les seves mans rudes, fortes i aspres, com el propi ferro, ens adonem de la duresa del seu ofici, un dels més antics que es recorden. Ricardo fabricava quasi totes les eines per als treballs agrícoles, les fabricava i cuidava també d’elles ja que quan el pas del temps i les dures hores de treball en el camp les desgastaven, ell, amb cura, les tornava a posar a punt, afilant-les. Però a més d’això, Ricardo es dedicava també a fer portes, reixes i fins i tot balconades de ferro. Com a bon mestre ferrer, igual construïa una ferradura que feia els barrots d’una enorme balconada. La seva esquena li recorda sovint les hores passades amb un davantal de pell, donant forma a un ferro calent davant de la forja. -Voleu una altra ronda de canyes? És Maria, la matrona i propietària de la cantina del poble. Arrossegant els seus peus, darrere del seu etern davantal blanc, sovint s’apropa a l’única taula ocupada del seu bar, per retirar els gots. Amb les seves mans, les mateixes mans que ara dedica a fregar la vaixella del bar, groguenca com l’ambient i que segur que algun dia podrà renovar, ha ajudat a arribar al món a la
pràctica totalitat dels habitants del poble. És la “segona mare” de més de mig poble... i voltants. Ha visitat totes les cases i ha estat en totes les habitacions, ara, com ella mateixa reconeix, és molt millor que els xiquets arriben a aquest món en hospitals ben preparats, on, això si que no li sembla tan bé, fins i tot graven els parts amb avançats mitjans tecnològics. - “Vinga”! la penúltima, que estos es creuen que ja han guanyat però, fins a la cua, tot és bou... encara li donarem la volta a la partida. Mentre apura el got, Vicent, el pregoner, pensa en com ha passat la seva vida transmetent als veïns els bàndols i ordens de l’alcalde, avisant dels enterraments o de l’arribada de venedors d’aliments al poble. Sempre el mateix recorregut, sempre el mateix to de la seva vella trompeta i sempre veient com els xiquets del poble, que li envoltaven entre riures i burles, anaven creixent i uns altres més xicotets ocupaven el seu lloc. Vicent, sovint comenta que és el locutor més escoltat al poble, malgrat els nous invents i les noves formes de conèixer les notícies. El seu últim pregó , allà per l’any 1.981, havia estat precisament el que anunciava als veïns, la seva propera jubilació i el final dels “bàndols” com a mitjà de difusió al poble. - A mi no em poses més, que després em passe
4 1
la nit orinant- afirma sempre Toni, “el matalafer”. Als 7 anys va començar a ajudar al seu pare a adobar els matalassos plens de llana, plomes o palla, segons les èpoques. El cardatge ho feia al pati o a la terrassa, segons les comoditats de l’habitatge, al qual arribava al matí d’hora, així abans del migdia ja havia finalitzat la tasca. Després de treure tota la llana del seu interior, feia amb ella una espècie de muntanya i, manualment, l’estirava i l’anava esmicolant, operació que es caracteritzava pel despreniment de pols i brutícia. En l’actualitat, els matalassos d’escuma de goma i de ressorts han relegat la tasca del “cardador”, tot i això,Toni , segueix dormint en el seu vell matalàs de llana i se li sol veure “cardant” llana al pati de la seva casa.
Entre bromes, somnis i records, la partida transcorre cada vesprada en la vella cantina, vella com els seus protagonistes, vella com el propi poble que veu com, a poc a poc, les tradicions i els oficis van desapareixent aixafats pel pes d’unes màquines i uns invents que, tot i que fan la vida més còmoda, també la fan més impersonal, més anònima. Al voltant de les nou, abandonen el bar, amb les burles sense maldat dels guanyadors i, arrosegant els seus peus pels carrers que impassibles els han vist créixer, madurar i envellir, tornen a les seves llars. Demà, de nou, tornaran a la cantina a recordar una joventut que, com els seus oficis, ja és història... o potser ja no.
Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF any 2015
D´ofici: faller@
Maite Gómez El fet de ser faller és una circunstància que et ve donada per la vida. O bé ets faller des del teu dia de naixement o bé et veus arrosegat per una sèrie d´esdeveniments que inevitablement et faran formar part d´aquest col·lectiu. Així que una vegada asumida la condició fallera, comences a realitzar tot tipus de faenes, és a dir, et transformes en un pluriempleat de la festa. Dins de totes aquestes labors cal destacar algunes per la seua quotidianeitat i per ser comuns a quasi tots els fallers: • Relacions públiques: representes a la teua falla on siga i intentes atraure a alguns ingenus com tu per a que passen pel casal i acaben pagant la quota. •
Cambrer@: acabes servint les taules, fins i tot els cafes i les copes.
•
Cuiner@: col·labores com pots en els dinars i sopars d´aportació.
•
Netejador@: agranes, escures, llaves i traus les bosses de fem al carrer.
• Organitzador@ d´events: montes demanades, proclamacions, presentacions com si no fora res. • Dissenyador@: realitzes la tasca de triar els modelets que lluiran xiquets i xiquetes als festivals, cavalcades, ..., a més a més, t´encarregues de la seua confecció. • Estilista: et dediques a pentinar i maquillar a tots els que ixen a festival i cavalcades. •
Fusters i electricistes: que sense ser-ho no paren de tallar i arreglar.
•
Coreògraf@: assages als xiquets i xiquetes del festival infantil.
•
Director@: càmara al coll i acció! per a la realització dels curtmetrages.
•
Locutor@ de radi: per a què a la ràdio no sonem tan mal.
•
Artista: faller qualificat o no, que participa als curts i als festival.
4 3
•
Venedor@ de loteria: fonamentalment, la de Nadal i el Niño, a banda de les rifes,...
• Publicista: reculls d´on i com pots propagandes per al Llibret i la carteleria de les diverses festes de la comissió. • Assagista i poeta: escrius alguna coseta per al Llibret per no sentir més les súpliques dels encarregats de tal faena. •
Psicòleg@: escoltes als teus germans fallers i els animes a continuar endavant.
• I si per alguna d´aquelles, se t´ocurreix formar part d´una executiva, el teu currículum de pluriempleat pot agafar dimensions extraordinàries. •
President@: com si ho fores d´un gran país o empresa multinacional. Tasca infumable.
•
Vicepresident@: mà dreta del presi, amb qui compateix suors i llàgrimes.
•
Secretari@: amb un fum de documents, no para per a res.
•
Tresorer@: un equilibrista per a què isquen els comptes a la fi de l´exercici.
•
Vocals: intenten aportar idees i col·laboració, és a dir, mà d´obra sense renegar.
• Delegats de cavalcades, festes, llibret, loteria, emissió i informatiu, jocs, artístics,d´anuals: tots ofegadets demanant ajuda. Però quasi sempre la troben. Tot aquets treball i sacrifici té la seua recompensa els dies de falles. Quina satisfacció disfrutar dels festes després de feta la feina! Així que ja ho sabeu, pluriempleats de la vida, s´aproximen les falles. Prepareu la vostra ment i el vostre ànim per a gaudir al màxim d´aquestes festes. D´aquesta manera podrem dir amb orgull: jo, d´ofici, faller@.
Festival Infantil
d’artistes
4 5
Junta Executiva Associació Cultural Falla Av. República Argentina Presidenta: Vicepresident: Secretària: Tresorera: Vocal: Vocal: Vocal:
Laura Guerola Sarrió Francisco Vera Serrano Carmen Benito Sánchez Beatriz Frígola Vidal Jesús Sancho González Maite Gómez Barber Vicente García García
Membres Delegada Cavalcades: Inma Rumbau López Delegat de Festes: Jesús Sancho González Delegada Llibret: Maite Gómez Barber Delegat d’Emissió i Informatiu: Andrés Puig De La Muela Delegat Jocs: Roberto López Moreda Delegada Artística: Fanny Boix Valls Lotero: Vicente García García Delegada d’Anuals: Ana Mª Gascó Orengo Equip de Bac: Carmen Noguera Montagud Amparo Albuixech Escolano Equip de Truc: Vicente García García Jesús Gregori Pardo Joan Miquel Ribes Bonet Ximo Rocher Escrivá
Comissió Infantil
Comissió Major Albuixech Escolano, Amparo Alcaraz Imedio, Salvador Añón Herrero, Aurea Añón Herrero, Elena Añón Sabater, Mª Carmen Añón Sabater,Javier Aparisi Matoses, Conxa Barber Boix, Pablo Barber Gregori, Daniel Barber Guerola, Daniel Barber Guerola, Laura Barber Motos, Manolo Benito Sánchez, Mª Carmen Bertó Fernández, Francesc Boix Valls, Fanny Boscà Carbó, Conxa Boscà Escrihuela, Amparo Castillo Miró, Mª Carmen Escrivá Noguera, Maragda Espí Guerola, Karina Espí Guerola, Luis David Espí Navarro, Luis Estruch Gosp, Eva Frasquet Penalba, Adrian Frasquet Penalba, Angela Frasquet Penalba, Juan Frasquet Todoli, Juan Frígola Vidal, Beatriz Garcia Garcia, Josep Vicent Garcia Paniagua, Cristina Garcia Paniagua, Paula Gascó Orengo, Ana Mª Gavilá Llorens, Isabel Mª
Giner Bou, Vicent Giner Gavilà, Isabel Giner Gavilà, Vicente Juan Giner Girbés, José Enrique Gómez Arguedas, Lluís Gómez Barber, Maite González Borrás, Marta González Navarro, Juan Antonio Gregori Pardo, Jesús Gregori Pardo, Suni Guerola Sarrió, Karina Guerola Sarrió, Laura Herrero de Sanfélix, Aurea Herrero de Sanfélix, Eva Llinares Aparisi , Maria Llobell Benito, Lucia Llobell Benito, Paula Llobell Vives Joaquin Ramón López Moreda, Roberto López Vera, Iñaki Mahiques Álamo, Jordi Martin Mayordomo, Ainoha Mendieta Albuixech, Josep Lluís Mendieta Albuixech, Mª Amparo Mendieta Boix, Sergio Mendieta Climent, Josep Lluís Moreno Muñiz, Inocencio Moreno Paris, Juan Morera Molla, Mª Isabel Noguera Montagud, Carmen Olivares Gómez, Mario César Paris Ribes, Maria Peiró Grifol, Rosa Gema
Penalba Pérez, Ángeles Pérez Boscà, Diego Pérez Boscà, Eugenia Peréz Castellá,Diego Pignatelli Garrigós, Xavi Puig de la Muela, Andrés Puig Herrero, Andrés Puig Herrero, Eva Ribes Bonet, Joan Miquel Ribes Gregori, Joan Rocher Escriva, Ximo Rumbau López, Ángela Rumbau López, Inmaculada Rumbau Moncho, Mª Carmen Sanchis Beltre, Carolina Sancho González, Jesús Serra Alfonso, Llorenç Serra Boscà, Lucia Serra Boscà, Sara Serra Boscà, Sonia Solanes Cabrera, Rita Tomás Llorca, Juan Vera Serrano, Mª José Vera Serrano, Paco Vidal Añón, Borja Vidal Añón, Mª Carmen Vidal Català, Francesc Villarejo Garcia, Paula
Alcaraz Esteve, Lorena Alcaraz Serra, Maria Alcaraz Serra, Rocio Andreu Noguera, Joan Bañuls Puente, Carla Barber Boix, Susana Barber Guerola, Lucía Boix Garcia, Aitana Boix Garcia, Ausias Cuesta Climent, Sofía Cuesta Climent, Pablo Ferrairo Serra, Ainoa Frasquet Vinson, Altea Frígola Garcia, Marc Frígola Garcia, Pau Garrigós Juan, Natalia Giner Sanchis, Cristina Giner Sanchis, Vanesa Llinares Garcia, Emma Llopis Noguera, Lucas Llorca Llinares, Jùlia López Vera, Alex Martin Miñana, Carmen Mendieta Castillo, Diego Mendieta Castillo, Marina Moragues Sánchez, Nico Moreno Paris, Maria Muñoz Torres, Africa Orts Carbonell, Jaime Orts Carbonell, Marta Part Estruch, Pepe Pignatelli Rumbau, Lucas Pignatelli Rumbau, Irene Quiles Ribes, Aroa Ruiz Quiles, Julia Sivera Noguera, Sofia Tomás Gómez, Laura Vera Rumbau, Hugo Vera Rumbau, Óscar
4 7
Editorial Hola de nou, amics del Llibret! Estem de nou un any més amb vosaltres. Aquest any venim carregats d´oficis, d´ahir i hui, de la nostra terra i de la nostra ciutat. A més a més, hem volgut reflexar en les nostres pàgines el nostre any faller , amb les nostres Reines, Presidents, Falleres Majors, Alcalde de Barri, mantenidora, mascotes, padrines, i tots els membres de la comissió que ens acompanyen durant tot el any. Gràcies a les col·laboracions literàries i publicitàries, sense vosaltres no seria possible la realització del Llibret. Gràcies pel vostre esforç i dedicació. Així que després de quatre anys de coordinació, la direcció d´aquest Llibret s´acomiada de vosaltres donant-vos les gràcies a totes les persones que heu col·laborat en aquesta etapa, sou els millors. Som un Llibret menut amb una il·lusió molt gran. Disfruteu d´aquest Llibret i de les nostres festes falleres. Fins sempre.
L’Associació Cultural Falla Avinguda República Argentina no es fa responsable de les opinions expressades pels col·aboradors literaris en els seus articles.
5 3
Av. RepĂşblica Argentina, 48
Lda. Fabiola Castellรณ Justa Calle Pintor Sorolla, 22 โ ข T. 962 860 378 - Fax: 962 863 828 46701 Gandia (Valencia)
Ventas S. Fco. de Borja, 39, Izq. TELÉFONO 96 287 00 95 MÓVIL 606 943 135 46701 - GANDIA
Moldes Bertó
s.l.
Moldes de CauCho para esCayola y Balustres para piedra artifiCial www.moldes-berto.com moldesberto@moldes-berto.com Plaza Ejército Español, 9 • Tel. +34 96 287 13 95 Tel. y Fax. +34 96 287 77 92 • 46701 GANDIA (Valencia - España)
Salazones Félix 96 287 12 32 Avd. República Argentina, 56 46701 GANDIA www.salazonesfelix.com felix@salazonesfelix.com
ESPECIALIDADES EN: Salazones Charcutería Quesos Jamones Ibéricos Conservas Aceitunas y Encurtidos SERVICIO DE HOSTELERÍA
Taida’s Café Platos y Tapas Valencianas
Desayunos Almuerzos Comidas
Tapeos Bocatas Cenas
República Argentina, 26 - Tel. 669 18 31 69
DESPACHO: FERNANDO RIBES, 2 TEL. 96 280 03 05 P ART. (VICENTE B): CAMI DE XÁTIVA, 32 C/. MENENDEZ Y PELAYO, 10 - 1ª - 1ª TEL. 96 280 05 92 TALLER: PARTIDA RACÓ TEL. Y FAX. 96 280 03 84 TEL. MÓVIL: 608 86 71 03 46713 RAFELCOFER (VALENCIA)
EL HORNO DE GRIOL Avenida República Argentina, 58 46701 GANDIA - España Tel. +34 962 042 141
Depósito legal: V-537-2011