Al mal any, bona cara “Aquest llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià” ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA AV. REPÚBLICA ARGENTINA 2016
Portada: Jesús Sancho González Maquetació i impressió: Publimania Gandia Direcció i Coordinació: Maite Gómez Depósito legal: V-537-2011
Sumari Alcaldi de Barri
5
FFMM Gandia
7
Presidents
8
Reines
10
Mascotes
18
Explicaci贸 Major
20
Explicaci贸 Infantil
26
Festival
30
Fotos Record
32
Articles
39
Editorial
61
Publicitats
62
5
Nahuel González López Per a mi, com a regidor del barri, és de gran felicitat poder escriure per primera vegada al vostre llibret. Aquest plaer no puc més que agrair-ho, i dir-vos que continuaré al vostre costat per al què necessiteu, ja que aquesta falla és el cor de l’activitat veïnal i un exemple per a totes i tots. Des que vaig ser elegit regidor, he tingut al costat a la vostra executiva, siguen el meu primer acte com “Alcalde de Barri” la vostra estima tradició del Concurs de Bonito. Aquest fet em motiva i m’alegra de debò. Estic aprenent moltíssim del món faller i amb gent com vosaltres és més fàcil. Cada dia visc aquesta tradició com una part importantíssima de la nostra estima com a valencians, i d’un valor social i cultural incalculable. Estic coneguen-vos i entenent com una presentació, una plantà o una arreplegà pot tindre un valor social importantíssim. Per últim m’agradaria agrair la implicació que heu tingut en tots els esdeveniments solidaris i pel barri que hem realitzat, on sempre, la gent de totes les edats de la falla ha estat present. Sense dubte. Sou imprescindibles. I estic segur que aneu a continuar creixent com a falla, perquè sou una part imprescindible de la nostra vida com a districte. Tinc moltes ganes de vore les cavalcades, els monuments, i tot allò que engloba la mítica Falla de República Argentina. Gràcies pel treball que feu! Enhorabona i força!!
7
Raquel Díaz Camarena Lluna García Fernández Any de sol, any d’alegria
Sou la nostra màxima representació fallera… Quina emoció, quina responsabilitat, que meravellós any aneu a viure. Amb la força de Raquel, la seua fermesa, la seua simpatia... Amb la lluentor de Lluna, el seu nom bé ho diu, il·luminant dia a dia... Nosaltres, fallers i falleres, us desitgem de tot cor que gaudiu cada segon, cada moment, dia a dia, d’una realitat que embolica: art, música, alegria, pólvora, il·lusió, sentiments... Viviu la festa amb tots nosaltres!!!
9
Joan Ribes Gregori
Bon dia i bon any i salut per passar-lo Molts de vosaltres estareu pensant que faig com a president i, molts altres estareu pensant en l’última vegada que em vau veure vestit de faller. La veritat és que després de tota la meua vida envoltat d’ambient faller i d’aquests quatre últims anys sense aparèixer molt per la falla, he decidit, amb l’ajuda de tots vosaltres, ficar-me al capdavant d’aquesta gran comissió. Per afrontar aquest gran repte, compte amb l’ajuda d’una gran executiva, jove com jo, amb bones idees, moltes ganes de treballar i, junts, fer de la nostra falla una gran falla com ho ha sigut fins ara. És gràcies a açò que ara esteu llegint aquest llibret, una part important de la falla, però també no hem puc oblidar dels propietaris dels establiments col·laboradors sense els quals aquest llibret no haguera pogut fer-se realitat. Moltes gràcies! M’agradaria demanar-vos que vos uniu tots a aquesta gran aventura, i així gaudim de la festa per a poder tornar a veure el casal ple de gom a gom, ple d’alegria, rialles, xiquets, felicitat…perquè la falla és un lloc on comparteixes històries, anècdotes viscudes els últims anys i es formen nous amics o hi trobes d’antics. Des d’ací vull animar al barri a què ens visiten, disfrute amb nosaltres d’aquesta meravellosa festa i aixina les falles siguen la festa de tots. Gràcies a tots per deixar-me al càrrec d’aquesta gran aventura. Esperem que estigau contents. Vos espere a cada acte faller. Fins aviat!
Joan Andreu Noguera
Any d’alegria amb bona companyia
Hola fallerets i falleretes: sóc Joan i un altra vegada estic así com a President infantil, carrec que ocupe per tercera vegada. Aquest de segur que no l´oblidaré mai, ja que acompanye a la millor reina que haguera pogut somiar: la meua germana, i per a completar la meua alegria, la reina major és la meua tia. Vull convidar a tots els xiquets i xiquetes del barri a què s´acosten al nostre casal i que gaudisquen amb nosaltres dels berenars, cavalcades i tot això que tant ens agrada, jugar i passar-ho bé, perque aquesta és la millor falla de tota Gandia. Visca la meua falla! Visca la falla de la República Argentina!
11
Sofia Sivera Noguera Reina de la Falla Infantil Salut i alegria, la bellesa cria
A la meua xica li diré algo des del fons del meu cor. Sofia, has complit el somni de qualsevol xiqueta fallera. Has sigut mascota, madrina, reina de l´art i reina del foc, i per fi ha arribat el teu moment, ets la Reina de la Falla. Viu i aprofita cadascú dels minuts del teu regnat. Guarda´ls en la ment però sobretot, guarda´ls en el teu cor. Quan passetges pels carrers de Gandia del braç del teu germà, pensa que faràs realitat el somni de qualsevol mare fallera, que és vore als seus fills com a President i Reina. Gaudeix del teu regnat.
13
Maragda Escrivá Noguera Reina de la Falla La llum dels ulls és l’alegria de l’ànima
Fallers i veïns de la República Argentina: Aprofite aquesta ocasió que em brinda la meua comissió, per a presentar-me davant de tots vosaltres com a Reina Major de l´any 2016 de la Falla República Argentina. És per a mi, un orgull com a fallera i gandiana, poder representar a eixe conjunt de falleres i fallers que treballen per fer la festa fallera una realitat. Estic molt orgullosa que, en arribar la festa fallera, tot es transformarà amb il.lusió i alegria, intentant transmetre tota la meua felicitat. Disfruteu al màxim d´aquest any que desitge siga meravellós.
15
Jesús Sancho González Planta, sembra i cria i viuràs amb alegria Enguany tenim un mantenidor que és una persona molt especial per a la nostra comissió. Ell és Jesús Sancho González. Jesús és faller des de sempre, faener i complidor, compromés amb el món faller i amb la nostra falla. Jesús ha sigut, a banda de a la nostra comissió, membre de la Junta Central Fallera desempenyant el càrrec de delegat de Festes, d´ahí que en Gandia es conegut com el “Papi” de la Junta. A la notra comissió ha ostentat el carrec de President, delegat de festes , i vocal de l´executiva en nombroses ocasions. A més ha col·laborat en l´el·laboració de cavalcades i carrer. És un faller que participa activament en les tasques de la nostra comissió i aquest any és molt especial per a ell i la seua família perque Sofia i Maragda són les Reines de la Falla, i Joan el nostre President infantil. Així, Jesús, sols resta donar-te l´enhorabona, les gràcies per haver sigut el nostre mantenidor i esperem que aquestes falles siguen inoblidables per a vosaltres.
17
Fillolets Quan naix un xiquet, fins els barandats s’alegren
Qui cria tĂŠ alegria
Rient i plorant, es fa la gent gran
Saúl Noguera Morant
Saúl: amb gran alegria has arribat a la vida. La teua família t´estava esperan amb gran il·lusió. Amb gran dolçor has arribat a la vida fallera, a aquesta família que forma part de la teua. Disfruta, amb la teua innocéncia i tendresa, de la festa fallera i d´aquest any que és tan especial per a tots.
19
Eizan Pérez Escrivá
Malgrat néixer en desembre, un mes on diuen que solia fer fred, Eizan obligatòriament porta el caliu de la falla a flor de pell, i és que amb la mare, germana i àvia falleres no tenia massa opcions. Així que enceta el seu currículum faller com a mascota. Per la porta gran! De ben segur que aquesta només és la primera fita d’un llarg camí on pas a pas aprendrà a ser faller, a eixugar-se les llàgrimes d’alegria i emocions, descobrir la tradició, la cultura i tot allò que ens fa als fallers un col·lectiu boig i treballador. David
Joan Grimal Llobell
ETS TU, JOAN L’alegria i la festa simbolitza al faller, i amb el teu somriure representes a un d’ells. Les teus rialles són un clamor, i la teua simpatia ens omple el cor. l’art, la llum, el foc, prompte coneixeràs i poc a poc gaudir podràs en S. Josep i S. Joan, de dues festes dels valencians. ETS TU, JOAN
21
Artiste: José Sanchis Lema: Ens l’han pegada com a xinos...
Esbós Major
ESCENA 1 Com si fórem xinesos groguencs i amb els ulls tancats què bé ens l’han pegat tots eixos que es diuen governants!
Com a xinesos també els nous polítics de la ciutat ben bé que ens l’han pegat i en tot el coneixement.
No sols a l’ajuntament també en el món de les falles a un bon munt de gent com a xinesos ens enganyen.
Per assumir sobrecostos, que diuen que han heretat, han apujat els impostos sense sentit ni trellat.
És per tots molt conegut que en presentar el pressupost hi ha més d’un president “sabut” que ens enganya “per supost.”
I el pobre contribuent igual que els pobres fallers cercant que fer i desfer per complir amb els pagaments.
Si la falla val ” tants mil” es planteja la qüestió que tenim un gran perill que ens pugen de secció.
Per això el nostre monument parla de l’actualitat de falles i Ajuntament. Perquè sense mirament i amb excuses de “malpagant” com a xinesos ens la han pegat.
- Posarem “tants mil menys deu” i parlarem amb l’artista que si és bon malabarista farà salts i volantins i posarà un menor preu per guanyar molts “banderins”.
23
ESCENA 2 Amb el govern socialista ha tornat la tradició, torna a ser la diversió “playa, paseo…y pipas”.
Llevaran el pròxim any els “comiats de solter” sembla que ara volen fer els “comiats de treball”.
Tots els establiments a la una han de tancar els “dormilons” molt contents els hostalers arruïnats.
El nou govern socialista vol un “turisme cultural” ja no ens alegraran la vista ni mamelles ni pardals.
És d’allò més divertit estiuejar a Gandia, vas a la platja de dia i a les onze estàs al llit.
Ací vindrà de tot el món turistes de qualitat “a gastarser’ls a muntons” perquè estaran tots forrats.
Amb Torró teníem concerts “saraos” i festa a diari amb el nou Ajuntament tenim “platja-balneari”.
I a la vora de la mar s’acabat el passejar el “turisme cultural” ha de llegir i estudiar.
Hi ha hagut gran revolució a l’estiu de la ciutat, les corregudes de bous per “Mil Vaques” han canviat.
Tancaran les discoteques els “xiringuitos” i els “pubs” els canviaran per biblioteques i grans exposicions d’art.
I diuen que a “Platja-can” van llevar la vigilància i es veia gran abundància de caguerades surant.
I el que vullga diversió i eixir de nit a ballar que es vaja a Benidorm que ací tenim més trellat. … (i “turisme de gran qualitat)
ESCENA 3
Cantava un tal palmer “però som marionetes ballant sense fi en la corda del poder”…
Passades les votacions deia la “titella palmer” “a mi mateix em votaré, és la meua decisió”.
I continua sent així, Orengo el mosqueter sap com manejar els fils de la “titella” palmer.
Alguna cosa va passar tan sols una nit abans en un molt cèntric despatx i que tot ho va canviar.
Entre ell i el seu cosí li diuen el que ha de fer, el que ha de pensar i dir per ser un bon escuder.
Algun dia podrem saber aquell canvi d’opinió, diuen molts que és per raó d’un “poderós cavaller”:
I ell pega la “cabotà” I li diu a tot que si perquè diu que així compleix el mandat dels “ciutadans”.
25
ESCENA 4 Es queixa el contribuent de tot el que estan llevant els que es diuen governants que estan en l’ajuntament. Han llevat en un grapat un centre per als majors, allà tenien un bon lloc per a divertir-se i xarrar. Ja no poden anar a ballar els dissabtes a la nit després de sopar bullit… han de dormir i callar. Amb la pujada de preus de “marina” i “urbanet” tornarem a anar a peu, bicicleta o patinet. Com estem parlant ací del que passa en la ciutat, ara em ve un bàndol al cap que deia més o menys així: (El següent text hauria de llegir-se donant l’entonació típica dels bàndol que es feien fa uns anys a Gandia i que encara es continua realitzant en alguns pobles.) Si el lector té una corneta típica de pregoner, és interessant que la faça sonar al principi i al final del
Present PREGÓ: Per ordre de l’alcaldessa d’esta meravellosa ciutat i en nom de sa saviesa, bondat, generositat, altruisme, delicadesa afecte, amabilitat, simpatia, omnipotència i moltes més qualitats que parlen de sa grandesa i que tots hem d’admirar… Es fa saber a veïns, forasters i comerciants, que s’ha editat un edicte d’obligat acompliment rigorós i mols estricte per mandat de l’Ajuntament. Ha de ser per tots sabut, des de llevant a ponent, que tenim nou hospital per cuidar nostra salut. Però com sabran també que la cosa està molt mal en el tema de l’accés… anunciem al personal que han d’estar tots molt atents,
i si han de posar-se malats, hauran d’avisar abans. Perquè hi ha més d’un pardal que quan te indisposició o un dolor quasi mortal, amb gran determinació, se li ocorre anar a urgències per cercar la curació. I per eixa “menudencia” i amb cara de mala llet sovint es despaciencia esperant a l’urbanet. Ja els avisem des d’ací que no hi ha servei de nit i si té la gosadia de caure i fer-se un esquinç o té “flato”…o pulmonia… espere a què es faça de dia i, a “espentes i redolons” vaja enfront de l’estació, i amb calma i serenitat sense cap irritació espere vosté plantat L’urbanet tan desitjat.
27
Esb贸s Infantil
Artiste: Jos茅 Sanchis Lema: Cada any una primavera
Després de tan llarga espera,
Al nostre bell i florit jardí
quan per fi allarga el dia,
tot és sol i alegria
podem dir amb gran alegria:
refleix de l´harmonia
cada any una primavera.
que assenyala el seu destí.
Els ocells tornen a cantar,
A prop d´una vorera
la primavera acaba d´arribar.
una xiqueta rega una flor
Primavera arribada
més bonica que un sol,
oroneta a la teulada.
alegre com una primavera.
A la primavera de la vida
I aquesta flor aconseguirà
es troba l´alegre joventut
amb l´ajuda de l´aigua i el sol
què amb gran sol.licitut
creixer des del fosc sòl
gaudeix de tot cada dia.
i fins al blau cel arribarà.
I un bonic i gran jardí
Al seu costat està el seu germà
hem trobat al carrer nostre,
que content mira les flors
que mira al cel infinit
però no sabem bé el que vol
ja que no té cap de sostre.
perque duu unes tissores a la mà.
29
Les flors somriuen alegres
I com tothom diu
sense sospitar pobretes
la primavera la sang altera
que tal volta les tallaran
el cor tot accelera
les tissores d´aquest infant.
i a l´estiu tot el món viu.
Al centre d´aquest lloc
No sembla difícil
un jardiner les flors cuida
en aquest jardí trobar
i ni un detall descuida
alguna parella d´enamorats
perque no juga a cap joc.
per ser un lloc tan idílic.
Mentres tots els altres
Plagat d´aromes i harmonia
juguen a espases i cavallers
de fragàncies i colors
ell admira els seus clavells
pot ser que nous amors
i gaudeix de les fragàncies.
apareguen cada dia.
Tots els colors admira,
Així regna Flora,
els seus matissos contempla,
deesa grega de les flors,
i tot junt a ell li sembla
que ho fa de mil amors
digne d´una bella poesia.
i ens fa feliços a tothora.
Comparteix el seu regnat
La pau i l´harmonia
amb la deesa Afrodita
marquen la seua existència
que cuida tot el dia
i serà la seua absència
als que estan enamorats.
el que no ens cause alegria.
Els astres i l´univers
Els jocs, vida i colors
la seua influència han alineat
resonaran sempre al nostre cor
per a que al nostre jardí amat
i no oblidarem aquesta alegria
no li falte de res.
cap moment del dia.
I quan més esplendorós i bell
Enyorança del paradís
està és en primavera
com si fóra un encís
perque en bon temps és la primera
s´apodera de la ment
i el bon oratge cuida d´ell.
i ens plena de sentiment.
Als nostres millors moments
El nostre estimat jardí
aquest lloc recordarem
viurà sempre al nostre sí
i més d´una vegada viatjarem
i tindrem com la vegada primera
quan necessitem bons sentiments.
cada any una primavera.
31
FESTIVAL Agost, setembre, octubre i ... Novembre. Quins nervis! Novembre ja estava en boca de tots i teníem 29 dies per acabar de perfeccionar tot el que havíem treballat durant tant de temps. Sofia, Marina, Rocio i Aroa preparaven la seua manera de traure els cartells i les seues graneres a ritme dels Jackson Five per omplir l’escenari d’una manera més especial, a un altre nivell. Maria Alcaraz ja estava convertida en la reina dels playbacks i les seues cames ja es menetjaven soles per tot l’escenari, sense parlar del seu gran bot que tant li agradava.
Tot a punt? Dia 29 de novembre, el gran i esperat dia. A les 8:00h les cues del monyo ja començaven a veure’s, les parpelles de l’ull de cada un ja es veia d’algun color diferent, a poc a poc van passar a portar tots ulleres i ja de veritat, els nervis corrien a flor de pell . S’acostava el moment, preparats? De dos en dos a vestir-se! Van anar pujant, sense pressa però sense pausa, fent que la escala convertira en un artista a tot el que la pujava. Calces, camisa, tirants, tul, faldes, corbata, davantal, sabates... Que no se’ns oblide res! Tot a punt? Últim assaig, capes, poals i graneres en mà que ens aneeeem!!
Sofia, la nostra reina de la falla infantil, anava a aconseguir que el ritme més ràpid poguera combinar-se amb la veu en playback i el protagonisme damunt d’una tarima. I ho va aconseguir.
Primers en actuar, havíem de donar un bon començament a aquest gran espectacle com és el Festival Musical Infantil. I per fi... Quí diu tancar? A ballar! Llums, càmera i acció!
Cristina, Maria Moreno, Claudia, Ester i Laura ja acariciaven la seua granera amb molta més delicadesa i podien fer veure que el “Mercafalles” s’havia convertit en la pista de ball de Dirty Dancing més espectacular de la història. “Xiqueees, tractar-la com si fora el vostre nòvio ...” Jo crec que va ser de les frases que més es van cansar de sentir.
I sí, ho vam aconseguir, 16 xiquets de la falla República Argentina van fer que durant 5 minuts el saló del Museu Faller s’omplira de música, ritme, diversió i orgull, sobretot orgull. L’orgull de saber que el nostre repte estava superat. I ara ja sí que sí, fins l’any que ve.
Lucia, Hugo, Vanesa, Nayara i Ainoa ja movien els seus micròfons com uns grans artistes i encara amb la por que algun poal caigués, ho van fer tot com esperàvem d’ells, perfecte.
El Mercafalles ha tancat les portes.
33
FOTOS RECORD
35
37
39
A SANT JOSEP
Segons la tradició, totes les festes i tots els llocs tenen el seu patró. El nostre patró, el de tots els fallers i falleres, és San Josep. Per això li dediquem unes línies al nostre llibret. I com enguany el llibret va de refranys, hem volgut regalar-li a San Josep aquells més populars: Abans de Sant Josep ni trascoles el vi ni podes el cep. Per Sant Josep, en casa el pardalet. Per Sant Josep, tot ocell construeix el seu castell. Per Sant Josep, pàmpols al cep. A Sant Josep el tord marxa i l´oroneta ve. Per Sant Josep, la múrgola trau el bec. Per Sant Josep, puput no és vingut,o s´és mort o s´és perdut. Per Sant Josep, verdeja el cep. Per Sant Josep, cada oroneta al seu indret. Així que sols cal dir: Visca Sant Josep!
EXECUTIVA President:
Joan Ribes Gregori
Delegada De Cavalcades :
Suni Gregori Pardo
Vicepresident:
José Vicente Quiles Morant
Delegada De Festes:
Karina Espí Guerola
Secretària :
Mª Carmen Vidal Añón
Delegada Llibret:
Maite Gómez Barber
Tresorera :
Maria Llinares Aparisi
Delegada De Loteria :
Conxa Boscà Carbó
Vocal :
Karina Espí Guerola
Delegada D’emissió I Informatiu:
Vocal :
Paula Llobell Benito
Vocal :
Maite Gómez Barber
Paula Llobell Benito Delegat Jocs :
Vicent García García
Delegades De Festival Infantil: Laura Barber Guerola Paula García Paniagua Delegats Artístics: Jesús Sancho González Joan Miquel Ribes Bonet Equip De Bac : Amparo Albuixech Escolano Carmen Noguera Montagud Suni Ribes Gregori Suni Gregori Pardo Equip De Truc : Vicent García García Jesús Sancho González Francesc Vidal Català Joan Miquel Ribes Bonet Jesús Gregori Pardo Josep Lluís Mendieta Climent
41
COMISSIÓ MAJOR Albuixech Escolano, Amparo Alcaraz Imedio, Salvador Añón Herrero, Aurea Añón Herrero, Elena Añón Sabater, Javier Añón Sabater, Mª Carmen Aparisi Matoses, Conxa Barber Boix, Pablo Barber Gregori, Daniel Barber Guerola, Daniel Barber Guerola, Laura Barber Motos, Manolo Benito Sánchez, Mª Carmen Bertó Fernández, Francesc Boix Valls, Fanny Boix Valls, Mª José Boscà Carbó, Conxa Boscà Escrihuela, Amparo Castillo Miró, Mª Carmen Escriva Noguera, Maragda Espí Guerola, Karina Espí Guerola, Luís David Espí Navarro, Luís Frasquet Penalba, Adrián Frasquet Penalba, Àngela Frasquet Penalba, Juan Frasquet Todolí, Juan Estruch Gosp, Eva Frigola Vidal, Beatriz García García, JosepVicent Garcia Paniagua, Cristina Garcia Paniagua, Paula Gascó Orengo, Ana Mª
Gavilà Llorens, Isabel Mª Giner Gavilá, Isabel Giner Gavilá, Vicente Juan Giner Girbès, José Enrique Gómez Arguedas, Lluís Gómez Barber, Maite González Borrás, Marta González Navarro, Juan Antonio Gregori Pardo, Jesús Gregori Pardo, Suni Guerola Sarrió, Karina Guerola Sarrió, Laura Herrero de Sanfélix, Aurea Llinares Aparisi, Maria Llobell Benito, Lucia Llobell Benito, Paula Llobell Vives, Joaquín Ramón López Moreda, Roberto López Vera, Iñaki Mahiques Álamo, Jordi Martín Mayordomo, Ainoha Mendieta Albuixech, Josep Lluís Mendieta Albuixech, Mª Amparo Mendieta Boix, Sergio Mendieta Climent, Josep Lluís Miñana Boix, Ana Miñana Boix, José Miñana Boix, Marta Miñana Boix, Sara Moreno Muñiz, Inocencio Moreno Paris, Juan Morera Mollá, Mª Isabel Noguera Montagud, Carmen
Olivares Gómez, Mario César Paris Ribes, María Peiró Grífol, Rosa Gema Penalba Pérez, Ángeles Pérez Boscà, Diego Pérez Boscà, Eugenia Pérez Castellà, Diego Pérez Escrivà, Mariam Pignatelli Garrigós, Xavi Puig Herrero, Eva Quiles Morant, José Vicente Ribes Bonet, Joan Miquel Ribes Gregori, Joan Ribes Gregori, Suni Rumbau López, Ángela Rumbau López, Inmaculada Rumbau Moncho, Mª Carmen Sanchis Beltre, Carolina Sancho González, Jesús Serra Alfonso, Llorenç Serra Boscà, Lucia Serra Boscà, Sara Serra Boscà, Sonia Solanes Cabrera, Rita Tomás Llorca, Juan Vera Rumbau, Óscar Vera Serrano, MªJosé Vera Serrano, Paco Vidal Añón, Borja Vidal Añón, Mª Carmen Vidal Catalá, Francesc Villarejo Garcia, Paula
COMISSIÓ INFANTIL Alcaraz Esteve, Lorena Alcaraz Serra, María Alcaraz Serra, Rocío Andreu Noguera, Joan Bañuls Puente, Carla Barber Boix, Susana Barber Guerola, Lucía Boix Garcia, Aitana Boix Garcia, Ausias Cuesta Climent, Sofía Cuesta Climent, Pablo Ferrairó Serra, Ainoa Frasquet Vinson, Altea Frígola García, Marc Frígola García, Pau Giner Sanchis, Cristina Giner Sanchis, Vanesa Grimal Llobell, Joan Llinares García, Emma Llopis Noguera, Lucas Llorca Llinares, Júlia
López Vera, Alex Martín Miñana, Carmen Mendieta Castillo, Diego Mendieta Castillo, Marina Moral Miret, Ivan Moreno París, María Muñoz Torres, África Noguera Morant, Darío Noguera Morant, Saúl Orts Carbonell, Jaime Orts Carbonell, Marta Part Estruch, Pepe Pérez Escrivà, Eizan Pérez Escrivà, Leila Pignatelli Rumbau, Irene Pignatelli Rumbau, Lucas Quiles Ribes, Aroa Ruíz Quiles, Júlia Sivera Noguera, Sofía Tomás Gómez, Laura Vera Rumbau, Hugo
43
LA CRÍTICA FALLERA COM A FERRAMENTA D’EXPRESSIÓ POPULAR
Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article del Llibrets de Falla de la FdF any 2016
Estela Pellicer Mestre
És ben sabut que la crítica és fonamental en tot monument faller. La crisi econòmica, el canvi climàtic, les retallades, les disputes entre partits polítics o la corrupció, són alguns dels fets que des de fa uns anys es denuncien als monuments fallers. Els alcaldes i regidors que han passat per l’ajuntament de Gandia, polítics, empresaris, inclús artistes i personatges públics, s’han convertit en els principals protagonistes de les crítiques, que amb gran ingeni, els fallers han sabut expressar mitjançant la representació de ninots i cartel·les. Premis com el de “Ingeni i gràcia” o el de “Millor crítica local”, són dos dels reconeixents pels que cada any competeixen les comissions falleres amb la crítica del seu monument. La Falla es converteix així en una representació del moment, com
com a resultat la Gandia de l’actualitat. Al 1881 l’alcalde Raussel aprova el projecte d’Eixample Sud, amb el resultat de la demolició de gran part de les muralles i una expansió urbanística amb la construcció del Passeig de les Germanies i de la Plaça Prado. En aquells anys també s’inaugura el Port i l’estació de Ferrocarril, fent que Gandia s’obrira cap a l’exterior. Al mateix temps, hi havia altres necessitats, com l’enllumenat públic, l’abastiment d’aigua, la construcció de ponts, de claveguerams, l’adoquinament o asfalt de carrers, etc. Les noves necessitats i millores que reclamaven el nou estil de vida són alguns dels aspectes més populars a criticar en aquestes primeres falles. A continuació anem a posar alguns exemples.
pot pensar que no és cap genialitat el que s’està diguent, ja que criticar o denunciar certs aspectes de la societat del moment, ja s’han ocupat els periodistes i articulistes d’opinió des de fa bona cosa d’anys. És ací on està la diferència: el missatge pot ser el mateix que el d’un article d’opinió, però el que canvia són l’emissor i el canal. L’emissor de la critica d’una falla són els propis fallers, nos són professionals del periodisme; i el canal és la falla, una representació amb ninots ajudats per una cartel·la que, amb to satíric, critiquen alguns aspectes d’actualitat.
Al 1904 a mitjan carrer Major es plantà una falla que reproduïa una escena amb tres dones: dos d’elles es trobaven assegudes i mig dormides en una font mentre s’omplia un pitxer, mentre l’altra, dalt d’una cadira, tenía a les mans una granera amb la que colpeja una fanal. En aquesta escena es denunciaven el mal funcionament de dos serveis bàsics: l’aigua i la llum. Mentre les dos dones de la font s’adormen esperant a que s’ompliga el pitxer, a causa de l’escassetat d’aigua, l’altra colpeja el fanalet de llum per a que funcione.
Si fem un repàs de les falles des dels seus inicis i fem una anàlisi dels seus missatges, ens adonarem de que es tracten de vertaders documents històrics. Les primeres falles a Gandia apareixen cap als anys vuitanta del segle XIX, i no és cap casualitat. En aquests anys entre el segle XIX i el XX, Gandia viu un procés de modernització i de canvis tan importants en el seu urbanisme i infraesrucures, que donaran
¡Dona l’horta de Gandia bons melons/ però falten en Gandia/ pixaors en els cantons!, era l’explicació de la falla del Carrer Major a l’any 1929, en la que criticava la lentitud de les obres del clavegueram i de males condicions dels banys 30, en època republicana. La Falla de la Plaça del Mercat, al 1930 era una reproducció del mateix mercat que hi havia en mig de la plaça i criticava
45
les males condicions en el que es trobava: En el mercat de Gandia/ molt bonico i de gran fama, / encá no cauen dos gotes, /se banyen tots la capsana./ Cuan ix un matí plovent/ van les dones a comprar/ posaes de guradabarros/pal mercat poder entrar. Dos anys després, es construïren les parets per tancar el mercat i van millorar la coberta i el paviment. El mateix any, la Falla de la plaça de Santa Clara criticava el perill de creuar a peu pel Pont Nou a causa del trànsit de cotxes i camions, i denunciaven la necessitat de voreres, construint-se poc de temps després. A un dels murs del pont fet de falla, es podia llegir: Qui el pont vullga pasar/ el testament té que arreglar.
Els veïns del barri de Corea, l’any 1935, alçaven una falla (aleshores anomenada Avinguda de Galan), que protestava pel pas a nivell que dividia el barri en dos, i amés calia esperar-se al tren per tal de creuar: Tenim un pas a nivell/ qu’es una gran maravilla/ pues qui te presa’s fa vell/ esperan pase el tranvia.
Al 1944, època de construcció de les primeres casetes de la platja per anar a estiuar o a prendre el bany, la Falla del carrer Màrtirs es feia ressò del transport, és a dir la coneguda Marina Gandiense, que anomenava com Auto-abús d’el apretó. Amb vora un segle de Falles a Gandia, podríem trobar una ció de cada moment. En referència a això, cal agrair la tas-
les Falles de Gandia de Josep Joan Coll Fornés i de José Lloret, que gràcies a ells podem fer-nos conèixer com eren nostres dies. tualment s’han presentat com festivitat candidata a ser declarada com a Patrimoni Immaterial de la UNESCO), tenen un valor testimonial i documental. Esperem que aquesta llibertat d’expressió, tan identitària, a través de les Falles en forma de sàtira perdure al llarg temps, independentment de l’època, les modes, o de la situació política o social del moment, ja que hem de concebre la crítica fallera com una ferramenta d’expressió popular.
Vida L’albada obri el calaix dels somnis, i naix l’esperança. El sol, juganer, decora la plaça amb una nova quimera. I és treball, falla i essència. De sobte, el dia obri la caixa de la festa, la jove irromp al carrer, i creix la bellesa. La brisa, presumida, enlaira l’harmonia de la música. I és festa, unió i estima. Més tard, el capvespre obri el bagul de la il·lusió, i viu l’enyorança. L’ocàs, seré, cisella el seu escenari trencant un cel nerviós. Quan la nit obri el cofre del comiat, l’àvia consola la neta i acluca els ulls la tendresa. La lluna, gelosa, acull somnis disfressats d’obscuritat. I és ball, cloenda i foc.
Andrés Puig
(*) Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2016
47
UNES FALLES MÀGIQUES
MARI CARMEN VIDAL AÑÓN
¿Qué es eso que hay por las calles?- va preguntar un
estar hores preguntant- li al voltant de les Falles.
xiquet a la seua mestra un 15 de Març.
Kalim estava pensatiu i havien més cosses que volia
Son Falles- li va respondre amb un somriure.
conèixer pel que envoltava a les Falles, era una cossa que
La classe va esclatar en rialles davant d´aquella pregunta
mai havia vist i li resultava estrany.
del xic. Es tractava de Kalim, un xiquet de 7 anys, molt dolç i curiós, d´oritge africà i que havia segut adoptat
davant d´alguna Falla que van trobar al seu pas. Sa mare es
aquell mateix estiu per un matrimoni valencià.
detenia per observar-les, però ell intentava no mirar i no
Encara no era capaç de parlar el valencià, però l´entenia
parar-se molt. No entenia per què, però hi havia alguna
a la perfecció i era qüestió de temps el que el parlara.
cosa en aquells ninots que no li agradava, sentia que el
¿Y qué es eso?- va insistir de nou el menut.
miraven, que era observat i la por podia amb ell.
Son monuments que planten les diferents Falles al carrer
En canvi, veia a tota la gent al voltant dels monuments, es
i que estan ahí durant quatre dies, que és el que dura la
detenien a contemplar-los i semblaven contents i alegres.
Festa Fallera. Ahh, ¿y por qué?- va tornar a preguntar el xicotet curiós
Kalim agafava a sa mare del braç i tirava d´ella per que
davant allò.
no es detinguera, volia arribar a casa prompte. Allí es
Donç per que el 19 de MarÇ es San Josep, i les Falles es
sentiria segur.
fan en honor a ell ja que va ser un Sant molt conegut i bò.
Però no eren només aquells monuments, el que més por li
¿Y…?
feia era allò que tiraven els xiquets i els no tan xiquets,
I prou de preguntes Kalim.
que el feien recordar coses horribles que va viure al seu
La professora havia decidit interrompre en aquell punt les
país. Només en sentir aquell soroll es posava a tremolar,
preguntes del xiquet. Sabia que si no ho feia Kalim podia
necessitava anar-se´n d´allí d´inmediat.
49
Sa mare no li va preguntar res, en veure el comportament banda, però ara ja no tiraven res. Anaven disfressats, les intentant no passar per carrers en falles, cosa difícil.
xiques en unes faldes llargues i amples, mentre que els
En arribar a casa, Kalim es va tancar a l´habitació
xics portaven uns xupetins molt colorits. A més, les xiques
tractant d´oblidar tot el que havia vist. No era capaç de
portaven com mallorquines al cap, però havia de reconèixer
comprendre perquè totes aquelles persones, disfrutaven fent
que li agradava.
això.
Anaven tots ballant i somrients, i va sentir ganes
Al dia següent, el va despertar aquell trò ensordidor. Amb
d´ajuntar-se a eixa festa i disfrutar amb tota aquella
la por en el cos encara, es va decidir a aguaitar-se a la
gent, que semblava passar-ho tan bé. No obstant, al mirar a la falla va sentir de nou com la
explotaven i ho celebraven amb una banda de música darrere.
mirada d´aquells ninots es posaven en la d´ell, mirant-lo
Kalim, no passa res. No van a fer-te mal- li digué ella.
invadir.
Están explotando cosas- va respondre el xiquet fent un enorme esforç per no plorar.
aproximant-se últimament i va anar a veure la tele.
No. Son coets. Els fallers els tiren per a despertar el barri i que començe la festa, però no fan mal a ningú.
qualsevol.
Kalim es va relaxar, això ja canviava un poc la situació.
Eren les quatre de la vesprada quan va passar a per ell la seua amiga Sara. Sara li va dir si baixava a jugar un ratet
hores més tard, va escoltar música i la curiositat va poder
en ella, pues vivien al costat i anaven a la mateixa classe. Quasi totes les vesprades quedaven i jugaven a la plaça de
baix de casa. Però aquell dia era diferent, Kalim no tenia ganes de baixar. I va ser Sara qui va pujar a casa de Kalim per tal
-
Kalim, ¿per què has dit això?- li va tornar a preguntar Sara.
El xic seguia sense respondre, eludint la pregunta.
de convènçer-lo. Ell es va negar però no es veia capaç de contar-li, encara que era la seua millor amiga, els motius
El xiquet es va quedar en la boca oberta, no sabia com
reials pels quals no s´atrevia a baixar-hi.
reaccionar davant d´aquella pregunta. ¿Per què li
A més, Sara anava amb el monyo amb els quals havia vist
preguntava això la seua amiga? Ella, era fallera, no era
abans a la gent fallera.
possible que hagués notat res.
-
¿Eres fallera?- va requerir el xic.
Es va tornar a quedar callat.
-
Sí. Apunta´t- el convidà ella-. Ens ho passem súper
- ¿Et miren?- va repetir Sara.
guai.
Kalim la va mirar amb el semblant seriós, i es va adonar
-
No, no me gustan- va respondre amb mala cara.
que ella el mirava de la mateixa manera, no hi havia
-
Kalim, les falles son genials. La gent està tot el dia
rastre de burla en la seua cara.
al carrer, passant-ho bé- deia la seua amiga
- Sí, cada vez que paso por delante de alguna Falla me
il.lusionada. -
Ya. ¿Y los muñecos?- va preguntar Kalim d´una forma un
siento observado, sé que me están mirando. - Xssstt- va reclamar Sara-. No parles tan alt. El que
tant estranya.
acabes de dir-me no ha de saber-ho cap major. Ells no
-
son capaços d´adonar-se´n.
¿Què?- va dir Sara contrariada.
Kalim va baixar la vista i no va dir res més, sabia que no devia haver dit això. No volia contar-li a la seua amiga el que pensava.
- ¿Qué? ¿Quieres decir que a ti también te miran?- va voler saber Kalim. Sara va assentir amb el cap.
51
- Sí, son amics meus. Kalim es va estranyar.
lo único que hemos conseguido es que esos muñecos me
- ¿Per què eixa cara?- li va preguntar la xiqueta.
miren más que antes.
- Es que a mi me miran mal. No quería decírtelo, pero me dan miedo. - No, Kalim. Ja voràs com sí, vine en mi que vull mostrar-te una cossa. - No, Sara. Es mejor así.
- No, esperat. Ja veuràs. - ¿Tú también tiras esas cosas?- va preguntar Kalim assenyalant a un altre xiquet que llançava coets. - Sí, clar. - ¡¡RAFA!! -va cridar. El xiquet que tirava els coets es va aproximar a on
- Sara no me gustan i no quiero bajar.
estaven els dos amics. Pel que Sara li va dir, era un
- Kalim, sóc la teua millor amiga mai faria res que
xiquet de la falla i li va donar uns pocs coets.
puguera fer-te mal. El xiquet sabia que Sara tenia raó, però la por el superava
- Prén Kalim tira´ls tú- el va instar ella. Kalim va fer un pas enrere i va negar amb el cap.
i no es veia capaç d´enfrontar-se a aquells gegants monuments.
Kalim es va quedar en silenci i Sara li va explicar com
amb la seua amiga a on ella deia. Es van situar en un banc
metxa i va llançar el coet. Kalim ja no s´amagava dels
molt pròxim a la falleta i es van quedar observant-la en
coets, en aquest últim dia ja n´havia escoltat tants que
silenci. Al xic allò no li feia ni mica de gràcia, però
en certa manera li havia perdut la por. Però, tampoc de tal
va aguantar un ratet.
forma com per a tirar coets ell mateix.
Al cap d´una mitja hora, Kalim va dir:
Sara li va estendre la metxa ja encesa, i Kalim va
aproximar el coet però abans que s´encengués ja
- Aquest es Tomás, el ninot principal de la falla.
l´havia llançat.
Kalim el va mirar amb els ulls desorbitats, per tal d’ assegurar-se que el que havia vist era reial.
del coet tire purnes, sinó no explotara mai. por. Però no tens perquè pensar així de nosaltres, només ho va aconseguir.
formem part d´una falla i com ens avorrim d´estar tot el
- Molt bé, Kalim- va exclamar la seua amiga.
dia ahí plantats anem a jugar o parlar en alguns xiquets.
- ¿Puedo tirar otro?- va preguntar content.
En els que es porten millor. - ¿Como es que tú estás aquí y el muñeco sigue en la
durant un bon ratet, al costat tenien una tendeta i
Falla?- va voler saber el xic.
com a Kalim li va acabar agradant això de tirar coets, van
- El ninot depén de mi a l’igual que jo d’ell. El dia 15
comprar coets de diferents tipus per que els vera
una volta començades les falles, nosaltres cobrem vida
tots.
per que els xiquets més bons i més fallers de tots
De repent, una veu va sonar darrere d´ells. Kalim quasi cau
puguen disfrutar al màxim, però jo no puc estar més d´una
a terra. Era estrany, no era una persona normal, semblava
hora ayuntyat del meu ninot. Sí ho estiguera
com un ninot de falla però això era impossible. A més, tots
desapareixeríem els dos.
els ninots estaven al seu lloc. Kalim el va observar
Kalim va assentir. No es podia creure que estiguera passant
atentament i era exactament igual a un dels ninots de la
de veres. La veritat que Tomás era molt simpàtic. Era un
falla. Estava somniant no hi havia dubte, perquè lo que
indi.
creia veure no hi podia estar passant. Sara el va mirar i va assentir amb el cap.
Falles?- va preguntar als dos xiquets.
53
- Si- contestaren els dos a una. Tomás els va agafar i els va pujar damunt d´una barca igual
- No puc, ho heu de fer vosaltres, no puc allunyar-me del meu ninot en un hora, acabe d´arribar.
a la que estava ell pujat en la falla. Quan va pujar Tomás
Tomás i Sara es van introduïr en l´interior d´aquella
a la barca, aquesta va alçar el vol sobrevolant tota la
falla, que era immensa. Estava plena de perills, fustes
ciutat, van anar a visitar totes les altres falles i van
açí i allà, cartró, plàstics... Anaven a velocitat màxima,
fer un bon grapat d´amics ninots que els van ensenyar com eren les falles per dins i tot el que feia un ninot.
havien de trobar a Kalim abans. Tomás anava intentant que
- ¿Tomás no has d´estar d´açí un minut en la falla?- va
no es pegaren en cap obstacle, pues si ho feien podien no
preguntar Sara al ninot. Tomás va mirar la seua polsera d´indi màgica.
sobreviure. Sara, per altra banda, anava ben agafada a la barca per a no caure, mirant a tots llocs i cridant el nom de Kalim per tal de trobar- lo el més aviat possible.
el meu ninot desapareixerem i posaré en perill la vida
Finalment, el van veure davall de tot, al més fons de la
de tots els altres ninots si els vostres majors
falla admirant l´estructura que ho suportava tot. Tomás el
descobreixen que tenim vida.
va agafar de la camisa i el va muntar damunt la barca sense
- ¿Kalim?- va dir Sara buscant-lo.
dir ni una paraula.
- Corre hem de trobar-lo ja- va dir el ninot.
¡Aauuuu!- va exclamar el xiquet.
- S´ha quedat amb la serp, ¿no? -va recordar la xiqueta. - Sí, tens raó.
en menys de 20 segons o els dos desapareixeran per a
La serp, els va dir que estava amb el lleó vegent tota la
sempre.
falla per dins.
I vosaltres també- els va dir Tomás.
- Porta’l-lo serp. Busca’l-lo.
¿QUÉ?- va preguntar Sara incrèdula.
Sí, vosaltres ara esteu amb mi, igual que a mi no em
el que havia estat fent ell durant la resta del temps, per
podem veure a vosaltres tampoc. Es com si fóreu del meu
que ell només haguera de concentrar- se en que la barca es mantinguera en l´aire.
Els dos xiquets es van asseure atemoritzats i es van agafar
Quan van arribar damunt la falla, Tomás només era una
el més fort que van poder a la barca.
ombra. Ayúdame Sara.
Encara no havia acabat la frase quan la barca va produir
Entre els dos xiquets van tirar de d´alt a avall a Tomás,
un soroll.
per que arribara a temps al seu ninot.
¡SARA! Quítate de ahí.
Un tros de barca més s´havia desfet i durant uns segons no
Sara no va poder reaccionar, l´últim tros de la barca va
hi va passar rés.
desaparèixer i Sara que estava asseguda allí va caure.
Al poc temps, la barca va acabar de desaparèixer i els dos
Kalim que se n´havia adonat per anticipat del que estava
xiquets van caure.
passant, va arribar a temps per agafar-la del braç.
AAhhhhh- van bramar els dos a una.
Aguanta, Sara, por favor.
Com per art de màgia, els dos van caure damunt d´unes
¡Ai! Kalim ajuda´m.
caixes de paia que hi havien a la falla. Es van alçar a tota pressa, en busca de Tomás.
aconseguir pujar-la dins la barca. Estaven tan afaenats que cap dels dos va veure que Tomás, a l’igual que la barca,
sabien si hauria arribat a temps i es van quedar
estava desapareixent i que ho feien alguna cossa o caurien
contemplant el ninot per veure que passava.
al buit.
L´indi els va tancar un ull, pel que s´adonaren que Tomás
Sara i Kalim van agafar els pals que duia Tomás i van fer
havia arribat just a temps.
55
¡SSSiiii!- van exclamar Kalim i Sara, mentres pegaven bots d´alegria.
NOOOOO- va bramar aterrat-. TO…
Sara i Kalim van passar la resta de Falles al carrer sense
Sara li va tancar la boca, no podia dir res.
parar de jugar i amb els seus amics els ninots, però Tomás
No Kalim, no digues rés. Cap persona ha de saber- ho,
va anar amb cura que no se li tornara a fer tard. Ja ho
recorda-ho. Es un secret, els majors no poden veure’ls-els i
havien tingut bé en un dia i no volien tornar a passar pel
la majoria del xiquets tampoc, cap et creuria i a més
mateix.
estaríem posant en perill a tots els ninots. Recorda lo que va dir Tomás.
per les Falles pues ara es passava el dia allí i, a més,
Pero Sara, van a quemar a Tomás.
l´havia demanat que per favor el fera soci.
Sara va assentir, les llàgrimes li omplien els ulls.
estan fets per a cremar-se i ells ho saben. Nosaltres estaven molt apenats, aquells dies havien segut increïbles
disfrutem de la seua companyia, any enrere any i l´any que
i meravellosos per als dos i no volien que s´acabara tan
ve seran uns altres.
prompte, però no hi podien fer rés.
Kalim ho va entendre, ja no va tornar a dir res. Els dos
Kalim no saba que es feia aquella nit i no podia entendre
amics es van quedar en silenci observant com es cremava la
el mal ànim de Sara durant tot el dia.
Falla, mentre els seus ulls s´omplien de llàgrimes.
Es va fer de nit, i la gent es va amuntonar al voltant de
Era una imatge increïble, Kalim va saber de sobte el que
la Falla. La gent xiulava i deia cosses, però Kalim no
era ser Faller i lo que es podia arribar a sentir.
s´imaginava el que anava a veure.
Refraner valencià: Cultura Popular
Els refranys són una expresió popular que amb les seues paraules expressa un sentiment que moltes vegades no es diria directament. Arrepleguen la saviessa popular, són herència d´una cultura i una tradició.
A l´estiu, els ocells fan el seu niu.
Els refranys poden fer refència a molts temes: festivitats, plantes,
A la tardor, ni fred ni calor.
Al juny, l´estiu no és lluny.
A la tardor, cauen fulles a muntó.
En aquestes línies anem a recollir els relacionats amb els mesos de l´any, ja que expressen un cicle que es repeteix cada any.
cions:
-
L´hivern és l´estació que enceta l´any i podem trobar refranys com aquestos: A l´hivern el millor amic és un bon abric.
i a l´hivern el fred sorprén.
A l´hivern tots a l´infern.
I un altre com aquest:
De Tots Sants a Nadal, hivern formal. La següent estació és la primavera que està plena de referències a la natura i els seus canvis: L´aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera.
Els refrans ens entretenen, ensenyen i alguns ens fan riure, perque Qui no sap riure no sap viure.
Oroneta primerenca, primavera calorenca. Primavera arribada, ovella esquilada.
57
DE MOLINER CANVIARÀS...
Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article del Llibrets de Falla de la FdF any 2016
Lluis Espí
“De moliner canviaràs i de lladre no t’escaparàs”...; per què després d’uns nous comicis electorals sempre em ve a la memòria aquest refrany popular valencià. Pot ser el subconscient em jugue males passades, o pot ser siga més conscient del que m’agradaria pensar.
enfangats molts dels alts càrrecs que ens han administrat el
Siga l’un o l’altre, és veure per tot arreu polítics amunt i avall: per la tele, per la radio o en la premsa, xarra que te xarra com “dona balconera, gossa i malfaenera” i se’m porten els dimonis. Amb la que està caient i de sobte tothom sembla tindre la solució a totes les malalties, tant siga els que manen com els que volen manar. Recollons!... I en aquests darrers anys, a què s’han dedicat els que podien arreglar-ho?
truint-nos autovies junt a autopistes que anaven quasi buides, ferrocarrils supersònics que anaven de cap lloc a nin-
Bé, no siguem ingenus, sí que podem endevinar-ho sense por a errar. Si atenem als processos judicials en que viuen
be canviant mobiliari urbà que encara no s’havia quasi gas-
omplint-se les butxaques. Perquè “el que està prop de la vaca, la mama” que ja sabem de sempre que “els diners, per on passen, banyen”.
diuen alguns: palaus sense reis o catedrals sense deus. I si res es els acudia al cap, doncs “feina de matalafer: fer i des-
59
tat i, de segur, ni tan sols pagat. Ací l’únic que importava era
tomba la casa.
millor. Perquè “l’ocasió fa el lladre”, i no hi havia promoció o projecte nou que autoritat alguna rebutjara si la comissió era la adequada, que els “regals ablaneixen pedres” i “pel diner ballen els cans, canten frares carmelitans i fan miracles els sants”.
Com “sempre va el gos al de les calces foradades”, les conseqüències de tot aquest merder i tots els disbarats econòmics comesos van ser per als de a peu, als qui, damunt, ens culparen d’un excessiu tren de vida i de viure per dalt de les nostres possibilitats. ¡Què poca vergonya! O siga, que és una fanfarronada voler tenir la teua pròpia casa per a viure sota un sostre i, damunt, no tindre més collons que pagar autèntiques bestieses per vivendes que no ho valien ni de lluny, havent de pagar préstecs a uns bancs que més sem-
Això sí, tot a compte del mateix “pagà”: els pressupostos, i tant donava que foren els generals de l’Estat, els de la Comunitat Autònoma de torn o els de la localitat de cadascú. tant el que no teníem o emprant el que no podíem tornar, tots pensant que “l’últim que tanque la porta”;... i l’últim fou una ventada que va donar tan gran portada que quasi ens
Sense cap misericòrdia ni sentiment humanitari algun no dubtaven en enviar famílies senceres al ras només deixaven de pagar algun termini d’aquelles abusives hipoteques al
crit de “tú pagaràs, peix menut, l’oli que t’has begut”. Perquè “qui no pot pegar a l’ase, pega a l’albarda” i és mes senzill munyir a qui no pot defendre’s que als autèntics responsables d’aquesta crisi que són massa poderosos i forts. Són els polítics dels partits de sempre els que han patit en la seua pell els efectes de tan dolenta gestió, veient com noves formacions polítiques van descollant i guanyant el favor popular. “Nous reis, noves lleis”. Què esperaven, se’ls acaba la tranquil·litat oligopólica de sempre per no adonar-se que “si en ta casa vols repòs, ni prometes al que és pobre, ni degues al poderós”. No obstant això, no cante ningú vicsoroll de jaquetes mutants d’aquells que per no perdre la
“sant era Pere i va negar al seu mestre”, i si alguna cosa tenen clara eixa classe d’individus és que “qui s’arrima a bon arbre te bona ombra” i “qui té padrins es bateja”. Sí, sempre que visquem temps de comicis electorals tornem a escoltar una vegada i altra els mateixos sermons amb solucions per a tots els problemes; quin amor ens manifesten tots aquests pròcers de la humanitat durant eixos dies: “amor de senyor, aigua en cistella”. Són tan tendres que pareixen de la família donant-nos consell: “molts parents a aconsellar, però molt pocs a ajudar”. I passen les eleccions, nous polítics als escons, les promeses oblidades i els problemes roda que roda foten a tothom; resumin: “tots al sac i el sac en terra”. O millor encara: “De moliner canviaràs i de lladre no t’escaparàs”...
61
EDITORIAL Benvolguts amics: Hola a tots. Estem una altra vegada así, presentant-vos el nostre Llibret. Encara que aquesta és la cinquena edició sota aquesta direcció, la il.lusió i el compromís ha pogut més que el desànim. Així que aquest any hem volgut inspirar-nos en la sabiesa popular i plantejar el nostre llibret al voltant dels refranys. Ha sigut una tasca laboriosa i molt enrequidora, perque ens ha permés conèixer una part de la nostra cultura popular. Com tots els anys, volem agrair les col.laboracions publicitàries i literàries. Sense vosaltres tot açò no seria possible. Així que esperem que gaudiu d´aquest llibret que s´ha fet per a tots. Moltes gràcies i fins sempre!
63