Falla Roís de Corella
El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ùs del valencià
Edita: Associació Cultural Falla Roís de Corella Delegació de llibret: Lui Pla Femenia, Fran Burgos Martín Portada: Lydia Villarmin Gregori Maquetació i Impressió: Publimania Gandia Fotografies Reines i Presidents: Sergi Escrivà Fotos: Associació Cultural Falla Roís de Corella
Dipòsit Legal: A-119-2004
Su ma ri
Editorial 5 Joc o Realitat
7
Reines i presidents
33
Esbรณs falla
47
Explicaciรณ falla
48
Reines i presidents infantils
65
Esbรณs falla infantil
80
Explicaciรณ falla infantil
81
Comissiรณ 86 Premis 2015
92
Publicitats 94
5
E di to r ia l
Estem realment en un període de temps, on la paraula “joc” ens dona un milió d’alternatives per poder donar-li un significat precís. En aquest llibret sen’s presenta una doble vessant on ens podem plantejar si el que estem vivint en la nostra societat es “joc o realitat”. És per tant, aquest títol el qual representa completament la temàtica a tractar al llarg del mateix. Comencem la gran partida d’escacs i no hi ha millor forma que partir del lema d’enguany del nostre monument major “movent fitxa”. Tots els fallers haurem de saber la normativa per poder donar inici. Primer, buscar un lloc silenciós per poder gaudir i concentrar-se. Segon, comencem a moure peons. Tercer, pensem i llegim la jugada que sen’s planteja. Des d’ara esperem que la nostra partida ens done un bon resultat, o almenys, que haja sigut el més divertit possible. Els autors que han fet els seus escrits partint de les seues pròpies experiències, on la paraula “joc” predomina per excel.lència fent-la servir com a influència en les seues vides. Es cert que tothom ha gaudit del joc, menuts i grans amb situacions diverses, doncs ara una d’elles. I si considerem la lectura com a joc... Juguem ?
7
9
Joc O Realitat?
11
Juguem? Text poètic presentat al premi Joan Climent de l’any 2016
Diuen que diuen, que diuen, que jugar és cosa d’infants, de xiquets rebolicats i no massa ben assentats. Ja no és juga com jugàvem, ara no saben jugar?. Jugàvem a la corda, al sambori i l’enramà ara juguen a futbol, a maquinetes i prou. El joc ens socialitzava, en casa paràvem poc, al carrer i amb els amics, a berenar i jugar. El joc és fet antic, ja juguem abans de parlar, les pessigolles o cosquerelles ens fan riure en jugar. Ara ens reunim al cassal a jugar i raonar. Juguem entre pintes i llassades, entre mantells i brials, juguen els coets a l’aire masclets i tronadors, alegren la despertà. Els infants demanen gresca ells mai no poden parar i la falla és bona excusa per a posar-se a jugar. Passe el que passe juguem que jugar és disfrutar, disfrutem de foc i falla com si estiguérem jugant que jugar és cosa sana encara que no sigam infants. Ai! qui jugar poguera com jugaven abans!. Conxa Mansanet i Mansanet
13
El joc de la cultura Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article del Llibrets de Falla de la FdF any 2016 Fa goig contemplar una partida d’escacs: el rostre dels contendents, sempre seriós, concentrat en ordir les possibles intencions de l’adversari; el silenci respectuós, com de celebració litúrgica; el temps que s’escola lentament com un fil d’aigua a penes visible; la contesa final, sense els crits de victòria del guanyador, amb el corol·lari humil del vençut i la convicció de tots dos de continuar, en un altre moment, la partida sens fi... Si ens acostàrem a qualsevol partit d’un esport multitudinari, on la massa dilueix individualitats i s’hi fa possible la cridòria estrident i fins i tot apallissar i blasmar els altres, tan sols per la seua circumstancial adscripció a un equip, als colors d’una samarreta. I el joc de la cultura? Potser s’assembla més al noble esport dels escacs. La cultura fa referència a cultiu, al conreu pacient de la ment en espera confiada de la collita, no a l’èxit immediat, sorollós, efímer com un trivial omnipresent i obsessiu. D’altra banda, la cultura no és sinònim de papers, de llibres obscurs i il·legibles, com guardians d’un secret
misteriós. La cultura és una manera de ser persona, és a dir, la de l’individu que descobreix la complexitat meravellosa de la condició humana i l’enigma lluminós de l’Univers, mentre acompanya el descobriment amb més preguntes, amb més interrogants sobre el camí apassionant que va fent el seu esperit. De tal manera que, en cada revolta del camí, no deixarà l’oportunitat d’anar més enllà del seu estret cercle vital, de passar de la individualitat insuficient a la visió més plena i oberta de l’home i del món.
estament privilegiat o no.
Però no sempre ha estat tan oberta la noció de cultura. En realitat quasi sempre ha estat en mans d’una minoria culta, il·lustrada, mentre el poble –la major part de la població- era analfabet. Els il·lustrats, amb un vocabulari especialitzat i enigmàtic com el llatí, marcaven distàncies amb el poble. Per cert, en francès “clerc” (clergue) també vol dir intel·lectual. La filologia hi té també molt a dir.
Les xiquetes, si eren de la noblesa o de la burgesia, rebien unes nocions generals de cultura, l’ensinistrament musical o brodar. Les altres, la major part de la població femenina, a penes si arribaven més enllà del cató. I ara, en alguns països, encara s’hi prohibeix l’ensenyament a les xiquetes, a les dones, amb severs càstigs, fins i tot la mort.
Durant segles ha sigut més important l’extracció social que el mèrit de la saviesa: la cultura adornava el que el bressol, la sang, donava com a criteri essencial en la distribució dels rangs socials, la pertinença a un
És la cultura un joc? Al segle XIX, als plans d’estudi, les humanitats tenien encara un cert pes, tot i el seu rutinari i mecanicista ensenyament. Extraure dels textos clàssics alguna norma de vida o una visió més acurada de la condició humana, semblava massa
A més d’aquest criteri bàsic, encara hi havia més indicadors per a establir el grau de cultura d’una societat. Ens referim al tractament de l’educació dels xiquets i les xiquetes. Els xiquets, a tots els efectes, tenien edat laboral des dels deu anys. L’escola, si hi anaven, tan sols els deixava un rastre cultural. El camp o el taller omplien la seua formació per la rutina de cada dia o simplement pels anys de fer d’aprenent.
sovint una tasca sense sentit. D’altra banda, tampoc les ciències hi tenien una consideració rellevant. Això sí, els plans d’estudi tenien també unes pintoresques assignatures d’adornament, com el “dibuix lineal” i unes altres assignatures accessòries com algun “idioma modern.” L’estretor d’aquells plans s’ha anat superant, però a hores d’ara sembla, per exemple, que la cultura recolzada en un anglés bàsic, deslligat de les fonts, de les grans preguntes humanes que la cultura anglesa ha ofert en les seues obres literàries, artístiques i científiques, s’ha fet moneda corrent, devaluada prèviament per a poder ser digerida per qualsevol consumidor. El fet d’aïllar llengües i cultures està produint un anivellament cultural a la baixa, ben servit per les noves tecnologies, tan útils, però també tan propícies a substituir el saber rigorós dels conceptes ben definits i contrastats, per l’opinió sense cap referent que no siga el dret de dir cadascú la seua, sense més conseqüència que fer el ridícul prou a sovint. En el joc d’escacs el canvi d’una peça fa canviar el conjunt del tauler. Ja és temps de jugar fort en la
cultura i canviar el que hi faça falta, no siga que algun profeta de rebaixes vullga fer escac i mat a la cultura. Enric Ferrer 15
El joc de les falles Moltes vegades comparem la vida amb diferents coses. Recordem a Calderón de la Barca “per que la vida és un somni, i els somnis, somnis són”. Tenia raó Calderón: La vida passa volant. Com deia la meua iaia: “La vida es un soplo”. Un sospir que diguem nosaltres. Però malgrat d’anar tot tan ràpid, hem d’anar amb cura si volem que les coses ens vagen bé. Recorrent de nou a l’acerb popular: “Xino-xano s’arriba lluny” o en castellà “poco a poco hila la vieja el copo”. No podem dir que la vida siga exactament un joc, però si analitzem els diferents aspectes de la nostra vida , si que podem identificar una sèrie d’actuacions als nivells personal i social que podríem qualificar com a jocs. De fet, però, hi ha un psiquiatra canadenc, Eric Berne, que va escriure el llibre “The Games we play” (Els jocs que juguem), en el qual, mitjançant l’anàlisi transaccional identifica els jocs com a part de la nostra vida. Seguint el seu raonament, el major problema amb el qual ens trobem a la nostra vida és que fer amb el temps que romanem desperts.
Una part, que ell anomena “activitat”, la dediquem al treball, i la resta d’aquest temps la dediquem a “rituals”, “passatemps”,” jocs” i “intimitat”. No anem a revisar aquí cadascú d’aquests conceptes. Ens centrarem només en els jocs. L’objectiu de tota interacció social és obtenir el màxim de recompensa possible en termes de satisfacció o diferents tipus d’avantatges i és per això que hi dediquem una part significativa de la nostra vida als jocs. Els jocs sempre tenen un objectiu i estan subjectes a unes regles preestablertes. Els jocs suposen l’adopció d’ un o diferents rols entre les persones que els juguen. Si mirem a les falles, hi veiem clarament que existeixen aquests rols: President, reines, tresorer, etc..., i el més important: faller. El rol de faller és indispensable i és, a més a més, obligatori per a poder assumir qualsevol de les altres funcions. L’objectiu de les falles és clar: Procurar entreteniment i diversió per als fallers i obtenir satisfacció pel deure ben assolit.
Les falles són un joc cíclic: No s’acaben mai. Al dia següent a la cremà, s’ha de començar de bell nou a girar la roda, i passa la vida. La falla és més que això. La satisfacció d’un faller ha d’estar en el dia a dia i no tan sols a la gran festa de les falles . La falla és convivència diària, la falla és la interacció i la relació amb els altres companys i companyes fallers i és també sacrifici per fer feines que no es veuen, però que són necessàries per a qualsevol “event” (qualsevol joc) dels que es duen a terme. La planificació artística i l’econòmica, la presa de decisions i els conflictes que s’hi originen i la seua corresponent solució. L’amistat, l’amor, l’alegria, la bellesa,el llibret, els detalls, els vestits, els plors, la poesia, i la vida passa. Els trons, el foc, els esmorzars, els sopars, les paelles, les rifes, el truc, el veïnat, les banderetes i els banderins. La vida és divertida. El joc de les falles és fantàstic. A la ciutat la falla és el cor del barri. La falla marca el pols de la ciutat.
El joc, però, no es limita a un barri determinat. La partida es juga també a la ciutat sencera i ,en aquest cas, els rols principals i els problemes més grans són assumits per la federació de falles i les reines de la ciutat. El tauler de joc ja no és el barri. El joc ha pres la ciutat. Les falles conformen una part fonamental del teixit social de la ciutat i com a tal han d’esser considerades i volgudes pels ciutadans, per les institucions i com no per totes les persones que ens visiten. Visca l’alegria! Visca el joc! Visquen les falles!
Liduvina Gil
17
Germanor o competitivitat... Doncs, juguem amb tot! Tots sabem la definició de joc, el joc és l’acció i efecte de jugar per entreteniment. És l’exercici recreatiu o de competició sotmès a regles i en el que, casualment, es guanya o es perd; on intervenen les qualitats físiques o intel·lectuals, l’habilitat o l’atzar. Però, tots sabem jugar? Quan som menuts tot joc ens apassiona, ens diverteix l’acte de jugar, ens trasllada a un món fantàstic on tot pot ser possible i el que més importa és la interacció amb els altres i la sensació de gaudir amb els amics de moments divertits i únics. Però quan ens fem adults, ens canvia la percepció que teníem d’aquella paraula innocent, “joc”, que no tenia cap terme desafiant i conflictiu. Diuen els crios al joc, el que parlen els pares al foc. Aquest refrany mostra la importància que tenen les nostres conversacions front a la presència d’un xiquet. Hem de tindre molta cura amb el que diguem, pot ser se’ns escape alguna cosa que després ens jugue una mala passada. El que és per als infants jugar, pot ser, per als adults siga competir i possiblement, podem transmetre eixa competitivitat als més menuts inculcant uns valors que, ni molt
menys, son els adequats. Un exemple faller d’això son el festival musical infantil o les cavalcades, on intervenen un gran grup de xiquets. On ells estan sentint que juguen, que es diverteixen ballant o admirant les disfresses que porten al damunt, els adults pensem en qui ha plagiat la nostra idea, quin serà el material amb el qual s’han realitzat les disfresses o si compleix amb les mesures establides. Els majors ens ho prenem molt a pit i això fa que els xiquets des de ben menuts ho visquen d’un altra manera. A joc vist, tothom és savi. És un retret a aquells que critiquen l’activitat d’altres sense implicar-s’hi ni conèixer-ne la dificultat. Aquesta dita popular també pot ser traslladada o veure`s identificada en el món de les falles, com per exemple al campionat de truc i bac. Mai heu pensat, i per què aquesta persona que tinc al darrere no se’n va per la porta i ens deixa jugar en pau? Diuen que “els de fora, callen” però sempre existeix el típic personatge que es pensa que sap més que ningú i et va donant lliçons de com jugar les cartes, en quant eixa persona sap quasi totes les cartes dels jugadors. Des d’ací vuic aprofitar per fer callar als que xarren massa.
I amb tot açò, sols vull afegir que totes aquestes sensacions i percepcions les he viscut i sentit de manera personal. De ben menuda, la falla era per a mi un espai on jo podia jugar amb els amics, disfressar-nos i ballar, tirar coets com si no hi haguera un demà, en definitiva, un lloc on es creaven vincles afectius entre els infants a través del benvolgut “joc”. Però ara, quan comence a tindre certa edat, m’hen adone de que el joc ha canviat. Ja no jugue d’aquella manera innocent. Ara quan m’encarregue d’alguna tasca fallera, intente ser més competitiva, vull ser cada vegada més creativa i sorprendre als que observen, a més de voler sempre les millor cartes per a guanyar al truc o bac. Per tant, arribe a concloure que ens convertim en tot allò que hem de rebutjar i deixar a un costat. I que sols, el que hem de fer és gaudir de la nostra gran festa, compartir les nostres experiències i inquietuds i així podrem sorprendre’ns a nosaltres mateix i als forasters.
Isabel Martínez Ferrer
19
El món de marina A Marina li agradava jugar al sambori. Cada dia, al carrer on vivia, ella i les seues companyes en acabar l’escola, mentre berenàven, pasaven hores jugant. Pintar les ratlles al pis, buscar les pedres apropiades... Era una rutina de la que Marina no es cansava mai. Aquella vesprada, Marina no estava al carrer amb les seues amigues, sinó a casa, amb la seua família. Havia estat un parell de dies sense anar a l’escola, perquè havia sigut festa. De fons, es sentia una banda de música tocar, i de quan en quan, algun coet. La casa estava plena de gent vestida amb brussons i mocadors, i la seua germana Júlia duïa al cap un monyo tradicional arreplegat amb unes precioses pintes daurades. Marina botava i botava sense parar. - Marina, estate quieta, que se’ns fa tard. Però el cap de Marina estava a altre lloc. El cap de Marina estava al carrer, on sentia els xiquets riure i contar, un darrere l’altre, el números d’aquells bots que havien de donar per tal d’arribar a la casella que els tocava.
Marina començà el seu sambori imaginari. Mentre sa mare vestia la seua germana Júlia, Marina començà a contar... Un corpinyo, un bot. La mare col•loca sobre la meua germana un cos de color verd suau, com l’aigua de la mar, amb moltes flors de tots els colors. - Si arribe sense caure, en la casella número dos m’esperen les dos calces. I, mentre bote mentalment, en les cames de la meua germana apareixen les calces, blanques, com un núvol enmig del cel, i amb flors bordades amb fil daurat, lluent com el sol. - Tire la meua pedra imaginària i arribe a la casella tres. Tres falders que posen sobre Júlia, un alçaor regat de volants de dalt a baix, una sinagua decorada amb puntes de boixets i un falder també verd suau amb milers de flors i colors, a joc amb el corpinyo. - Ara es el torn de Júlia, i de nou em torna a tocar. A la casella numero quatre hi he trobat quatre agulles daurades amb pedres verdes i brillants, que ma mare col•loca, amb molta cura als monyos que du la meua germana al cap.
- La cinc i la sis estan juntes, es un bot doble, però l’he practicat tantes vegades amb Júlia que de segur eixirà perfecte. Quan aconseguixc arribar, ma mare ja ha col•locat sobre la meua germana un davantal i un mocador brodats amb fils daurats i farcits de milers i milers de lluentons. - I torne a tirar la meua pedra per arribar al set, un bot difícil. Bote al número set i ,ara, la meua germana du, subjectant el mocador, una preciosa joia daurada amb set pedres verdes i brillants. - De nou un altre bot doble, les caselles huit i nou. Si Júlia estiguera veient-me, s’alegraria per com estic fent-ho. Em concentre i tire la pedra. Ma mare ajuda a la meua germana amb les arracades, són precioses i també tenen pedres verdes i brillants fent joc amb la peça que subjecta el mocador. - Sense adonar-me, ja he arribat al final, la casella del premi, la número deu. Com ho faig quan estem al carrer, em prepare, em concentre, pose el peus molt juntets, estire el braç i, suaument, llance la pedra... Ple! Ha caigut exactament en el centre! Començe a comptar els bots: un, dos, tres, quatre, cinc i sis, set,
vuit i nou, i done un molt més gran per arribar al deu... -Marina! Marina! Baixa dels núvols, filla! Es l’hora de pentinar-te i vestir-te de fallera! Estàs llesta? Marina somriu. -Mare, he practicat molts dies, estic llesta!
Ester Melo Morant
21
Els Jocs del Trabuc Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article del Llibrets de Falla de la FdF any 2016 Els jocs al segle XXI, ja no son el que eren, allò que omplia el temps lliure i l’oci per entretenir i divertir-nos. Que no heu vist “Juegos de Trono”? on Jon Nieve, Tyrion Lannister, Khaleesi, els Stark i altres personatges lluiten a mort per tal de dominar i controlar a la resta per damunt de tots i sense tenir en compte cap res mes que el poder. Direu: açò es ficció! Que no escolteu a Pablo “el coletes”? dient que es la lluita del poder en essència pura.
veritables herois anònims de les falles que penquen de valent quasi tot l’any.
Riu-te tu dels politics, a les falles la brega pel poder es un joc d’estratègia, ingeni, intel·ligència i habilitat, fins i tot quan apareix el cap de la tropa, les coses mai son el que semblen.
Ah! Però i el tresorer, aquest és la dama, la prima dona de l’escacs, l’amo i senyor de la partida, jo sí que soc el vertader rei , sense els dinerets no hi ha ni festa, ni esmorzars, ni monuments, ací no es mou un cabell sense la meua autorització.
La comissió es com una partida d’escacs, en primer lloc estan la multitud de peons, hi ha dues famílies la dels “faeners” i la dels “flatonets”, els primers treballadors i sempre disposats a fer de tot i els segons ni estan ni se’ls espera, això sí, a la barra i al truc al primer crit. Després estan les torres i els cavalls (encarregats de cavalcades, emissions i altres menesters) els
Els secretaris, son els alfils que abriguen i protegeixen al rei, però que pensen: pobre desgraciat que faria sense mi, jo que ho controle tot des de la llista fins a l´ últim detall, jo soc el que mana ací, aquest no se’n assabenta de res, sent campanades i no sap d’on. Soc l’anima de la falla, sense mí açò no seria res.
Malaurat president, ell que pensa que es el rei, pobre president, el temps del reis absolutistes del segle XVII s’acabat, ja no hi ha reis com Lluis XIV a França (el rei sol) que deia “l’ètat, c’est moi” (l’estat soc jo) o el seu sogre Felipe IV a Espanya (el rei planeta). Ara tots son com Felipe V, que veu com se li desfà el regne i no diu ni mu.
Ja no hi ha presidents com els d’abans, tipus capità moro de Xavi Castillo,”això ho pague jo, per que ací mane jo i hem passa pels botons”. L’escacs que té com objectiu aconseguir derrocar al rei oponent, a les comissions res el que pareix, els jocs de la fam un zero a l’esquerra, quan venen les eleccions, les faccions trauen els trabucs i no queda ni l’apuntador pel camí, pel poder val tot, el poder ho es tot! I les germandats de la Setmana Santa, animetes santes del purgatori, diguem-ho de passada entre nosaltres, hi ha regents que manen més que el Germà Major, ja des del temps de la picor i que no pensen soltar el poder fins que les germandats processonen a Mart el planeta roig. Però açò es un altre tema que necessitaria una enciclopèdia completa. Ell sol els va dominar tots, “veni, vidi, vici” Julio César Imperator. Jose Ramon Penades Matoses
23
El dia en el que les falles siguen realment un patrimoni de tots Admire la capacitat d’alguna gent de veure més enllà de l’amistat, dels sentiments. Ells són gent infranquejable, amb gran sentit de l’objectivitat. No veuen una botella quasi buida, ni una ampolla parcialment plena. Simplement observen la quantitat exacta que hi ha dintre d’aquell recipient. Es admirable i, a més digne, d’estudi. No ocorre el mateix en tots els individus d’aquest desigual univers. Les experiències, vivències i pensaments influeixen tan positiva com negativament en la nostra visió particular. La gran majoria d’essers humans som capaços a través de la comunicació influir en les decisions o visions dels nostres companys. És senzill, les persones som vulnerables, fàcilment domables. Però en ocasions perdura la coherència i cultura. A les festes josefines ocorre el mateix que en la vida quotidiana. Les visions canvien depenent de les emocions que es contenen en un mateix assumpte. La mirada es distinta, els ulls observen certes menudències que per altres són absolutament anodí. O inclòs la mateixa matèria transmès impressions doloroses si són una obra d’art creada per un autor poc taxat. Malgrat aquestes afirmacions, hi ha grans observadors que veuen cada peça com una meravella única, sense comparacions ni sentiments enrere. La seua percepció sols es centra en la qualitat de l’obra explorada, és un esser únic. Cada vegada que observen aquest treball es sorprendran de la seua elaboració i treball.
Tot i que en la majoria d’ocasions les comparacions són odioses o, simplement, no tenen cap sentit físic o metafísic, la tendència humana, al menys la ibèrica, al menys la valenciana o inclòs la gandiana, és a comparar. Però els essers que ara els descric veuen cada peça com un objecte insòlit i divergent. No comprenen d’amiguisme ni banalitats, sols de la puresa de cada assumpte. Algun dia tant jurats com observadors percebran en els monuments, cavalcades, llibrets, festivals... una llavor inusual i exaltada, deixant de banda els sentiments i sols centrat-se en la importància de la feina desenvolupada. Eixe dia vertaderament les falles seran un bé immaterial incomparable i patrimoni de tots els valencians.Admire la capacitat d’alguna gent de veure més enllà de l’amistat, dels sentiments. Ells són gent infranquejable, amb gran sentit de l’objectivitat. No veuen una botella quasi buida, ni una ampolla parcialment plena. Simplement observen la quantitat exacta que hi ha dintre d’aquell recipient. Es admirable i, a més digne, d’estudi. No ocorre el mateix en tots els individus d’aquest desigual univers. Les experiències, vivències i pensaments influeixen tan positiva com negativament en la nostra visió particular. La gran majoria d’essers humans som capaços a través de la comunicació influir en les decisions o visions dels nostres companys. És senzill, les persones som vulnerables, fàcilment domables. Però en ocasions perdura la coherència i cultura.
A les festes josefines ocorre el mateix que en la vida quotidiana. Les visions canvien depenent de les emocions que es contenen en un mateix assumpte. La mirada es distinta, els ulls observen certes menudències que per altres són absolutament anodí. O inclòs la mateixa matèria transmès impressions doloroses si són una obra d’art creada per un autor poc taxat. Malgrat aquestes afirmacions, hi ha grans observadors que veuen cada peça com una meravella única, sense comparacions ni sentiments enrere. La seua percepció sols es centra en la qualitat de l’obra explorada, és un esser únic. Cada vegada que observen aquest treball es sorprendran de la seua elaboració i treball. Tot i que en la majoria d’ocasions les comparacions són odioses o, simplement, no tenen cap sentit físic o metafísic, la tendència humana, al menys la ibèrica, al menys la valenciana o inclòs la gandiana, és a comparar. Però els essers que ara els descric veuen cada peça com un objecte insòlit i divergent. No comprenen d’amiguisme ni banalitats, sols de la puresa de cada assumpte. Algun dia tant jurats com observadors percebran en els monuments, cavalcades, llibrets, festivals... una llavor inusual i exaltada, deixant de banda els sentiments i sols centrat-se en la importància de la feina desenvolupada. Eixe dia vertaderament les falles seran un bé immaterial incomparable i patrimoni de tots els valencians.
25
Guanyar o perdre eixa és la qüestió. Pense sincerament que si estàs al debat mental entre si perdràs o guanyar, ja ets un vencedor. Sí, així de simple. Senyal que has participat, no? Qui no ho ha intentant, simplement ni se’l qüestiona. I, a nivell personal, considere que és guanyar.
Una vegada llançada aquesta reflexió, em pregunte: A qui no li agrada guanyar? Perquè a tots ens complau eixir victoriosos fins en els entrenaments. Però està clar que depèn de les possibilitats de cadascun. Una persona sense una forma física adequada, mai guanyaria un marató, és clar.
I guanyar, i perdre és una part important dins de les falles. S’escolten moltes vegades comentaris com “en la meua comissió, el realment important és la festa” o “en la meua falla ens ho passem molt bé”. Aquestes afirmacions, cap persona les dubta, sinó no estaríem treballant per les falles. Gaudir dins de les nostres pròpies comissions és primordial. Però si a més de la felicitat que provoca pertànyer a una falla, veiem l’esforç realitzat, recompensat amb un premi? Encara som molt més feliços.
La victòria no significa la superioritat d’unes comissions sobre altres, ni molts menys. Equival a una recompensa pel treball realitzat, una satisfacció per a tots els fallers que han estat durant hores de la seva vida fent una feina desinteressadament, a canvi sols de la satisfacció de la seua comissió. Moltes vegades em pregunten: faries la mateixa feina sense cobrar si no fora per a la falla? Òbviament no. La nostra llavor dintre d’una comissió no és recompensada econòmicament, sí es premiada amb la satisfacció dels altres fallers, i per suposat la pròpia. Així és com es paga el treball a les festes josefines.
Falleres i fallers no s’atordiu pensant en aquell tros de tela amb un número imprès. Quedeu-se amb l’orgull de la feina ben realitzada, amb les rialles i bons moments compartits. Així són les falles, agraïdes amb la gent tant treballadora com ho ha estat tu!
Ángela Moragues Alandete.
27
Cu rt me tra tge
ELS TITIRITEROS Enric Ganges i Júnior són dos germans que viuen tot arreu en una xicoteta xabola lluny de la gran ciutat, són pobres i descuidats. Al seu càrrec tenen al seu nebot Peter, un xiquet molt espavilat i enginyós. En els seus somnis, encara que borrosos, es veu com un faller. La titella, l’acordió i la imaginació és l’únic recurs que tenen per a poder menjar i viure aquesta pintoresca família Ganges, i així, carregats d’il·lusió, s’abaixen a la gran ciutat. Després d’un dia desafortunat queda la nit i un últim intent amb la gent que està de tapes. La titella de Louis Armstrong és la font d’inspiració d’Enric, l’acompanya allà on va, però sense aconseguir cap èxit, la gent es burla, mentre Júnior i Peter s’arreglen com poden i van a la seua. La jornada a finalitzat, no han aconseguit rés i la tristesa els acompanya abans de tornar a casa. en el seu caminar pesat i capficat entropessen amb un casal faller. A Peter li crida l’atenció l’activitat que hi ha a dins del racó, Enric ho intenta de nou amb el mític músic, pareix que tampoc funciona quan el xiquet trau la titella de la fallera, la sorpresa es de tots, el barret d’Enric s’ompli, Peter recorda el seu somni i lo que no vol son diners, lo que vol és ser faller. Les Reines i Presidents li regalen al xiquet un traje faller, la família Ganges amb orgull i eufòrics tornen de cara a la seua xabola. Gràcies FALLA !!! I així s´acaba la historia, o com diria aquell... No s´equivoca el pardal que assajant el primer vol cau a terra. S´equivoca aquell que per por de caure renuncia a volar.
29
Peter, nebot d’Enric Ganges i Junior
Enric Ganges
Junior
31
Familia Ganges
Louis Armstrong i cor
33
Raquel Díaz Camarena
Falleres Majors de Gandia
Lluna García Fernández
35
Mantenidora
Martha Pozuelo Ruiz Martha Pozuelo Ruiz va nàixer el 07 de setembre de 1976 i la seua família va ser fundadora de la falla Plaça El-liptica, on va ser fallera des de dit any fins l’any 2003. L’any 1979, amb 3 anyets, va ser Reina de la mini falla, quan va complir els 9 anys, el 1985 va ser Reina de la Poesia Infantil i 3 anys més tard va ser Reina de la Falla Infantil, corria l’any 1988. Al passar a formar part de la Comissió major de la plaça El.liptica, va ser membre de la cort de la Fallera Major de Gandia de l’any 1988, Imma Signes. El 2004 es va integrar a la nostra comissió, sent el primer any de fallera nostra Reina de la Festa. L’any 2007 va ser Reina de la Falla Roís de Corella, compartint regnat amb Àngela Penades, amb qui manté una relació com un membre més de la seua família. És fallera des de fa 39 anys, tots els de la seua vida. Està casada amb Miquel i te una filla, Alma que també és membre de la nostra falla des de que va nàixer. És cuinera de professió i una mestra reconeguda amb l’art de tallar un pernil. La seua debilitat són la família, els amics i la falla.
Reines i Presidents 2016
37
President
Jose Luis Peiró Moncho Estimat faller, col.laborador i amic, en primer lloc vull agrair el fet de que estigues llegint el nostre llibret, ja que per a nosaltres és molt important perquè es l’únic quer perdurarà després d’un any de treball. L’any 1996 la nostra comissió va plantar les seues primeres falles amb la finalitat de divulgar la cultura valenciana. Puc dir ben alt que després de 20 anys continuem dins del món faller i per damunt de tot, hem aconseguit que la nova generació estiga plenament integrada a la falla i així comença el relleu generacional. No obstant, el que ens plena de goig és haver format PERSONES, amb majúscules! Que es preocupen per la nostra història , la nostra llengua i els nostres fills, aportant un valor afegit a la societat. El setze de març, després d’un intens any de treball cal gaudir de la festa, cal obrir els ulls per a guardar a la retina els nostres monuments, cal obrir les oïdes per a captar les rimes de les mascletades. Però per poder gaudir necessitem oblidar els problemes i ser particips de la nostra festa, el llar faller estarà obert per tots els visitants i fallers que vulguen conèixer-nos. Vos esperem amb els braços oberts amb una infinitat d’activitats i sorpreses. Ànim, no vos penedireu! Perquè aquest any és l’any de la festa... I ho sabeu.
39
Reina de la Falla
Alba Serrano Martínez Acompanyada per Jose Luís Peiró Moncho
41
Reina del Foc
Arantxa Serrano Martínez Acompanyada per Juanma Cháfer Giner
43
Reina de laFesta
Alba Argento Gomar Acompanyada per RubĂŠn Mahiques Giner
45
Madrina de la Falla
Laura Morant Lozano Acompanyada per Manolo Benítez Ibàñez
47
49
Lema: Movent fitxa Artista: Cristian Meliá Ginestar Autor explicació: Lui Pla Femenia
Introducció: L’alfil, dama, torre i rei són les figures que fan grandiós el joc dels escacs. Totes elles posseeixen un valor i una posició concreta al tauler. Per tal motiu, cadascuna te particularitats que les fan especial i a més, irreemplaçables. Els escacs són un dels jocs més populars del món, practicat per milions de persones en tornejos (d’aficionats i professionals), clubs, escoles, a través d’Internet, per correspondència i de manera informal. Es calcula que hi ha uns 605 milions de persones arreu del món que saben jugar als escacs. Aquest joc recreatiu necessita d’una capacitat intuïtiva i cultural que no tots posseïxen.
amb un gran desavantatge tenen l’opció de rendir-se o d’abandonar la partida davant la derrota imminent, o abans de rebre el mat. Al món faller, polític i social gandià ocorre el mateix. La finalitat es derrocar al contrari per obtindre l’ansiada victòria. No importa quins siguen els mitjans utilitzats per arribar al més dalt. La partida pot durar hores o minuts depenent de la qualitat dels jugadors. En política pots estar quatre anys com el rei Torró o ‘vintillargs’ anys de govern socialista. Tot depenen de les regles del joc i a més de les estratègies utilitzades per obtindre la victòria.
La partida d’escacs es disputa en un escaquer, un tauler de caselles clares i obscures, en el qual, a l’inici, cada escaquista controla setze peces amb diferents formes i característiques. Com hem nomenat abans cada figura és peculiar i important. Al igual que en el nostre dia a dia, necessitem a cadascuna de les persones que formen part de la nostra vida per poder fer front als problemes i adversitats. Als escacs ocorre el mateix, per fer una jugada es necessita l’ajuda de les peces restants per aconseguir l’objectiu, guanyar.
A les falles, un president pot ser el rei durant un any o inclòs uns mesos. En la majoria de vegades, l’adversari ho te més senzill de derrotar-lo.
Els jugadors deuran fer escac i mat al rei de l’adversari. Els teòrics dels escacs han desenvolupat una gran varietat d’estratègies i tàctiques per a assolir aquest objectiu, encara que en la pràctica no sigui un fet gaire habitual, ja que els jugadors
Comença la partida, el temps per jugar la partida és il·limitat, sols queda gaudir...
I per aconseguir l’objectiu serà necessari l’ajuda de totes les peces dels escacs. Des de el peó (faller de quota, gandià) fins la dama (executiva, ajudants), passant pel cavall, alfil i la torre, acabant amb el rei. Tots ells tenen una importància i unes funcions a dintre de les seves respectives àrees.
De tercera són els peons més lluitadors A Gandia hi ha quatre seccions, en les que competeixen vint-i-tres comissions, no per ser millors sinó pels seus monuments. Com en tot tauler d’escacs sempre hi ha hagut peons que volen arribar a reis i un dia ho aconseguiran, però mentrestant competeixen amb els seus contrincants. Sis comissions es disputaran l’ascens a les més altes categories, totes elles volen ser les reines peones, però sols tres seran els agraciats. Hi havia una vegada sis falles de Gandia que competien amb valentia per no caure a l’estacada.
El setze de març es demostrarà i sabrem qui ha guanyat, alguns ho celebraran altres sols es lamentaran.
Tenien pressupostos baixos, però feien vertaders esforços per guanyar un banderí i vèncer a l’adversari.
Però totes les comissions ja estaran pensant el monument per ser els propers campions i no quedar altra vegada malament.
Anaven totes unides agafades d’una corda, jugaven les mateixes cartes però es quedaren fora.
Aquestes sis falles gandianes reben el malnom de peons, són les més necessitades però lluiten com vertaders lleons.
Des de Jardinet fins al Serpis, de Benipeixcar al Mosquit, de El·líptica a Escoles Pies, ja volen saber l’elegit.
Totes elles juguen les mateixes cartes però les falles de Gandia ja estan fartes, volen estar en igualtat de condicions per ser els mereixedors campions.
Ninguna vol caure al pou totes volen guanyar gastaran fins l’últim esforç per poder ser guardonades.
51
La segona secció, ací està la gran baralla dels peons Sis falles també formaran part de la segona secció, seran els peons que lluitaran per ser torres en els pròxims anys però en aquest exercici voldran ser els reis de la categoria. Ho aconseguiran? Sols tres tindran el luxe de recollir el desitjat palet però sols una lluirà la gran corona que la convertirà en la reina el proper setze de març. Totes elles tenen les estratègies preparades i no deixaran que ningú els puge a cavall. Ni tan sols aquells que en l’assemblea mentiren per estar en una secció que no els pertanyia. Un altra secció disputada serà la de categoria segona, per sis falles està composada i sols una serà la campiona.
Tots els peons d’aquesta secció tenen les estratègies preparades no es donaran per vençudes en aquesta complicada competició.
Ara sí que ha arribat el gran embolic faller, hi haurà algun mentider o hauran dit tots la veritat?
Quan els monuments en Març xafen el carrer sabrem qui és el mentider de aquests sis valents.
Tres falles seran el peons blancs, els vertaders campions i les altres tres falles restants negres com el carbó es quedaran.
Alguns han estat fins en especial, altres debutaren en tercera. Ací tenim el brillant historial de esta categoria mitjancera.
Crist Rei ja gaudí la corona fou la reina de segona, enguany ho té difícil ningú li ho posarà fàcil.
Les torres de primera volen governar En aquesta secció hi trobarem 7 comissions que lluitaran per ser la reina de les torres. Aquelles que han apostat ben fort pels seus monuments fallers però els seus pressupostos no han arribat a la categoria d’or. Algunes d’elles batallaren el passat any amb les reines d’especial, enguany els pressupostos han canviat i podrien escollir en quina peça dels escacs convertir-se, reines o torres. Decidiren que era més senzill i menys competitiu. Qui d’ells governarà com a torre? Comencen les apostes... La secció més nombrosa i quasi la més poderosa de primera són totes elles amb autèntiques meravelles.
Saberen crear l’estratègia es quedarem amb la torre per veure que ocorre però sense cap privilegia.
Els seus monuments són com vertaderes torres van totes a l’uníson per ser les guanyadores.
Altres ja saben que és regnar a la primera secció volen seguir la competició i ser finalment els reis.
Algunes foren d’especial altres de categories inferiors però de criteri imparcial amb les mentides posteriors.
Cap torre caurà el proper 16 de març totes ja han guanyat amb la seua monumentalitat.
Corea i Màrtirs decidiren quedar-se a primera la superioritat fou efímera i pocs els aplaudiren.
53
Lluitem per la corona de la Reina de les Falles de Gandia. (Falles d’especial)
Tots volen guanyar i sols ú te que reinar.
A les falles de Gandia, quatre comissions són les reines no per la seua feina sinó per la seua economia. Cada any els components varien, fins i tot algunes passen de peons a reines en tan sols 365 dies. Altres no volen soltar la corona malgrat que la corda els ofegue, no és qüestió de superioritat sinó de regnar a les falles de la ciutat. Comença la partida, sols una quedarà derrotada. No queda molt per saber qui serà la primera en eixir del tauler. Tic, tac... Corren els segons!
A la categoria d’especial quatre falles hi han de la Vila al Mercat, del Prado al Raval.
Els fallers del Prado no són gens humils quan es tracta de premis i tampoc de gesmils.
El Prado porta 11 anys guanyant a la categoria volen repetir alegria no es cansen de celebrar!
El Raval l’any passat guanyà banderí infantil i en la major ha apretat no vol que es torne a repetir.
En aquesta forta comissió potencien la veterania els agrada la competició i per descomptat la capitania.
Aquesta comissió coneix el que comporta ser la reina, lluí una vegada la corona i a tots els fallers enjoveneix.
No troben cap rival que els faja dubtar de que podran guanyar un altre any amb facilitat.
Aquell any no estava a especial però aconseguí l’imaginable, va traure al carrer el seu potencial i guanyà a un Prado invencible.
En la Vila no ho tenen fácil repetir un primer d’infantil i un 3r de monument major seria massa satisfacció! Porten pocs anys a especial estan en un moment crucial compten amb moltíssims fallers i a més molt faeners. Però amb això no és suficient tenen que portar bon monuments. Han de ser molt conscients que han de traure tots els instruments. Els del Mercat venen forts i amb els dos monuments, no ho han pensat ni tan sols moment. En tan sols 365 dies han aconseguit escalar de peons a quasi reis, seran capaços de guanyar? El 16 de Març ho vorem, açò pinta molt bé. Molta sort a tots i que guanye el millor.
55
La Reina del Cors lleva l’alcaldia Com si d’una partida de Poker es tractara, la política de nostra ciutat es jugava. Quatre eren els contrincants però tres tenien preferències i sabien a qui devien donar el suport. Diana Morant voldria guanyar l’alcaldia i per a aconseguir-ho devia comptar amb suport de Palmer i Milvaques. Però el que mai s’imaginaria Diana Morant es que Milvaques poc a poc li llevaria la seua estimada corona, fins a convertir-se en la Reina de Cors. Al gran derrotat li deien Arturo Torró i boig s’havia quedat després de la investidura del nou govern gandià.
A Gandia hi havia una xica que Lorena li anomenaven, amb personalitat autèntica les seues Milvaques imposaven.
Anaven a tots els llocs juntes, eren més que inseparables, no els quedava altra si volien al PP fora!
De l’oposició va pasar trencant promeses electorals a compartir l’alcaldia amb Diana (Miss Simpatia)
Amb elles s’ajuntava molt de volta en quant un xicotet conill que un rellotge portava!
Tots sabíem que no era així, ella seria qui manaria té experiència i autonomia ja te fet el camí
Elles volien mimar-lo els havia donat el govern no li passaria res, aquell conill anomenat Ciro!
Així que Diana es convertí amb el Gat de la gran Reina, les ordres les donava Lorena sols li quedava cas fer-li.
Però Ciro no les tenia totes, en ajudar a aquestes dos, quan vulguera faria la moció i acabarien els problemes!
Els del PP la desitjaven, volien tornar al govern però Ciro possava ullets a la reina i al seu gatet!
Si ell tornava a manar tornarien el bous i més saraus sols li faltaria organitzar altra vegada el Gandia Shore.
Volien parar als Populars, i tots els seus projectes no els deixarien fer res i els tenien que frenar. Els tres manarien de tot, però tindrien diferències no eren les mateixes preferències per traure a Gandia a flot! Enmig de tot l’embolic apareixeria el Gran Torró l’home de barret boig, qui volia parar-ho tot! No estava acostumbrat a estar a l’oposició era capaç de tot per tornar al més alt! Ell volia al golf jugar i tindre un parc aquàtic eren projectes problemàtics I no es deixaria doblegar.
57
Els nostres polítics, atrapats al laberint. A la política no hi ha final I és realment infernal. Els polítics de nostra ciutat han quedat atrapats en un laberint i cap d’ells ha trobat l’eixida. Tots saben la solució però cap d’ells és capaç de trobar la solució. Diana Morant corre d’un costat a l’altre cridant ANEM, ANEM!!! Ningú de tots li segueix, sols que José Manuel Prieto, el seu fidel company. Lorena Milvaques intenta contar amb l’ajuda d’altres agrupacions i formacions per ser la primera en arribar i fer guanyadora a Més Gandia. Però Torró no liu possarà fàcil, ell està acostumat als grans reptes i als projectes estrella i quan tots es descuiden buscarà a Ciro per tramar la moció. Qui guanyarà?
De la política de Gandia si alguna cosa hem de destacar es que no veien el final i açò és un no parar!
Tots tenen la solució per millor aquesta ciutat, qui te la credibilitat sense pujar la contribució.
Ens tenen més que farts sempre amb les mateixes coses cada vegada més angoixoses, venen per totes les parts.
Uns deien ANEM el que no sabien on, volien guanyar-ho tot i es van quedar en res.
Ens trobem en un gran laberint ni PSOE, ni més Gandia, ni el PP fóra de l’alcaldia, no trobarem mai la fi.
Del pitjor resultat socialista a l’alcaldia van anar, les eleccions no van guanyar però sí tenien l’alcaldia.
Amb tu Més Gandia deien els de Compromis, que amb EU es van unir per veure si ascendia.
Fins i tot amb amenaces i justícia per enmig, i la gran Lorena Milvaques provocant el bombardeig.
Ara Diana i Lorena estan al poder, són Torró i Soler els que donen feina.
I ho van aconseguir, cinc regidors van traure al PSOE es van unir i a l’assemblea van complaure.
Del tu més ja estem farts dediqueu-se a governar menys amenaçar i comenceu a avançar.
Ací no ens aclarim, Per eixir de l’embolic!
Els del PP amb Torró al cap per totes volien guanyar no esperaven el handicap i la majoria no van consolidar.
Supose que estem fins al barret d’aquesta complicada situació. Jo no he trobat la solució a tots estos malfets.
Ells demanaven el vot per continuar amb projectes, varen arrasar i tot però foren guanyadors indirectes.
A Gandia estem caient sense donar-nos compte, tot ha vingut de sobte cap partit és autosuficient.
Qui manava reinava, qui estava a l’oposició fora es quedava i s’empassaria amb la coalició.
Quan manava Torró i tota la seua colla tot era ampolla i cap borró!
Mentre ningú entona ben fort el ‘mea culpa’ i esperem la disculpa nostra Gandia s’afona. Del llaberint no eixiran cap d’ells aquesta any no ens pareix extrany ja que no s’aclariran.
59
El cavaller del rei, Víctor Soler A política sempre hi ha alguna persona que destaca entre les torres d’un partit. En la nostra falla trobareu a l’aspirant a rei, el cavaller Víctor Soler. Alguns l’anomenen el ‘dofí’ del rei Arturo Torró, nosaltres li hem concedit el privilegi d’estar en un colofó més alt. Tal vegada per la seua presència a les Corts o per les seues capacitats amb l’espasa s’ha guanyat aquest càrrec tan reconegut. Actualment es troba lluitant per aconseguir la moció que el faja arribar al més alt del seu partit i del govern gandià. La reina, Diana i virreina Lorena no estan posant-li-ho gens fàcil, tenen prou content al pobre Palmer. Finalment Soler deixarà de ser cavaller per convertir-se en rei? Si de la política a Gandia hem de destacar alguna cosa es que tots els dies canvia.
El jove cavaller, Soler vol recuperar el que és d’ell que és l’ajuntament.
A la nostra falla trobareu el gran cavaller del Rei a qui Soler anomenarem.
Esperant està la famosa moció però s’ha vist truncada per la seua imputació.
Alguns l’anomenaven súbdit pocs saben que serà el pròxim de Gandia i del seu partit.
No faran llistes obertes Torró senyalarà amb el dit qui serà el gran elegit.
Fa un temps del consistori sol era un simple concejal ara ja és secretari general.
Qui garantisca la continuïtat de la seua política ostentosa tindrà el càrrec tan somiat.
Però no sols això també ha arribat a estar a les corts.
Jo no el veig al parc aquàtic i tampoc al camp de golf, ell és més d’esmòquing.
El nostre cavaller Soler lluitarà de valent per fer fora als ‘mentiders’. L’oposició els pillà de sobte però no tingueren cap dubte sabien com creuar l’aqüeducte. Comença la batalla per la corona a vore qui es finalment la campiona! Gastant les seues armes es troben diàriament diuen els del PP el que, el govern ha fet malament. El cavaller no te estima al nou govern gandià elegit de manera il·legítima i amb l’estimada alcaldia.
Soler defensa el Regne en contra dels socialistes ja està be de ‘xistes’ açó no quedarà impugne. Suplicarà la famosa moció als amics de Ciutadans, Torró i ell seran els capitans de tota la santa regió.
61
I quedà coronat Telmo Gadea, rei de les Falles de Gandia. A nostra ciutat hi ha molts reis i reines com heu pogut comprovar, però a dintre de les Falles de Gandia sols hi podia haver ú. Les expectatives eren màximes després dels 19 de març, tots els fallers volien saber quins serien els candidats. Molts rumors s’havien sentit des de Telmo Gadea fins a Pep Grimal hi havien altres possibilitats. Es sentiren noms d’antics membres de la Junta Local però cap fou suficientment valent per enfrontar-se a estos potents rivals. Arribà el dia i qui fou l’afortunat?
De com a Telmo van proclamar per a les falles de Gandia governar. A la Junta Local han hagut eleccions però ha estat igual. Telmo tenia el seu equip alguns antics companys, però amb fitatges juvenils complí l’estereotip. Prometien continuïtat lluïta pel món faller però amb modernitat i un poc de saber fer.
Per altra banda estava el gran Surdo, del Grau. També volia manar del món faller gandià. Ells prometien més canvis i una comptabilitat amb més facilitat per no perdre el nervis. La campanya fou intensa tots dos tenien coneixença foren un mes llarg i també un poc amarg.
Els dos aspirants a Rei no competiren de front, cap volia el càrrec de virrei però tampoc confrontament.
Telmo guanyà per golejada Surdo, el postulant a rei es quedà amb la cella arquejada i amb el càrrec de virrei.
Arribà el dia i la corona canviava cada vegada estava en unes mans, sols esperaven l’hora que s’anunciava qui seria l’amo dels espartans.
Però Telmo i els seus tenen una tasca difícil l’ajuntament té dèficit i no ajudarà als fallers.
Foren eleccions multitudinàries com mai s’havia imaginat, moltes persones foren partidàries que la presidència forà legitimà.
Per això tenim dins del món faller al mític Barber per traure’ns del perill.
63
El Museu està en perill, serà la caiguda del regne faller? Som l’enveja de totes les Federacions, no tan sols per la qualitat dels nostres monuments sinó també pel Museu Faller. L’historia és molt llarga però hui anem a contar-lis com ens endinsarem en aquesta bogeria. No foren les falles les que pensaren en aquesta idea, el consistori gandià ens ho proposà i nosaltres no poguérem dir que no. Els temps han canviat, l’economia ens ha perjudicat i perquè no també els governants. Ací els comptem el que podria ser la caiguda del regne faller. Creuen que nosaltres ho consentirem?
Hi havia una vegada un alcalde un poc groset, que firmà un préstec per al nostre Museu Faller.
Els fallers ens preocupàvem no volíem cap sorpresa, ho tractàvem amb delicadesa però les especulacions augmentaven.
Però s’obliden d’una cosa i és la més important! Som un col·lectiu abundant per una actitud tan dolorosa.
Tot eren beneficis però sols aparentment si pagàvem regularment no calien grans sacrificis.
I arribà al consistori per a ser l’alcaldessa una jove princesa fallera a priori.
I si cau el món faller també ho faran altres des de perruquers i fins a tots vostès.
El groset ens va fer firmar fins i tot com avals, posant en joc els casals però res teníem que amagar.
A la companya electoral deia ajudar als fallers i els de la Junta Local serien els jornalers.
Però no ho permetrem tots els fallers defensarem els no desnonaments estigau tots preparats!
Estaven tots contents tant nosaltres com ells Gandia seria un referent de València i els fallers.
Ara estem desubicats no sabem que fer, diuen que van pagant i estem quasi al carrer!
I el PP arribà al poder pagava amb prou retard, però volia el Museu i nosaltres moríem d’infart.
I ara ve un emboólic volen donar-ho a Diputació són els seus propis amics i no volen obligacions!
Jugada de Poker al consistori gandià. La política a Gandia es juga com una partida de poker. Hi ha dos contrincants, els quals necessiten l’ajuda d’una bella princesa per poder entrar al regne. Per una part es troba l’actual govern, PSOE i Més Gandia, amb tres components i per altra banda, els populars amb el mateix nombre de participants. Es troben en igualtat de condicions però necessiten enamorar a la princesa per ser ben rebuts a la casa consistorial. La partida de poker serà complicada, hi ha mils de gandians expectants per saber qui serà el guanyador. Tant u com l’altre contrincant no sols volen guanyar també manar i poder fer amb els peons gandians tot el que els complau. Comença la partida, qui serà el guanyador? Algú serà capaç d’enamorar a tal bella princesa?
L’ajuntament és la casa on tots volen entrar i no sols per manar. Si jugarem una partida els regidors de l’ajuntament per jugar-se l’alcaldia de segur acabava malament. L’equip titular del govern estaria presidit per Prieto seguit per Liduvina, i amb Alicia de suplent. Per al PP Guillermo, el president Seguit pels seus dos xiquets Gregori i Víctor Soler que també volen poder.
José Manuel seria el portaveu, ell iniciava la partida per això està al govern d’aquesta Gandia dividida! Alicia no suportava ella volia manar, i Liduvina callava perquè ho tenia clar. Liduvina tenia igual era part del govern actual sols volia estar dins de tot aquest embolic. Al PP també estava complicat els tres volien poder manar malgrat el lloc estava adjudicat ja estava bé de demanar!
65
Víctor volia la presidència no acceptà ser segon volia aprofitar la influència del seu Arturo Torró.
Els del PP ja estaven més que acomodats al volgut ajuntament de querelles abundants!
A un dia de la investidura del nou alcalde de la ciutat Orengo vingué a Gandia perquè era un acte d’altura!
Si guanyaven la partida i no per majoria governarien en minoria i amb l’alcaldia compartida.
Arribà el dia de la partida la barralla estava garantida els contricants nerviosos i a més maliciosos.
No sabem com ho va fer, ni el que oferí a Palmira per a que ella s’unira als d’esquerres de Gandia.
Ho havien aconseguit tot o això pensaven ells, dels bous al Gandia Shore, del camp de golf al trinquet.
Aparegué la nova contrincant molt poc es sabia d’ella tan sols que era tant bella com buscada com constant
Però Orengo aconseguí el que ningú fins al moment l’estimada princesa Palmira caigué als seus peus bojament.
L’estratègia era important els dos necessitaven ajuda començaren apostant la partida no estava perduda.
La nova princesa era Cira de cognom es deia Palmira, va fer el que volgué però sense cap mentida.
Palmira donà el seu suport a un govern d’esquerres i tots els amics del PP es quedaren tocats de mort!
Els dos equips tenien falta d’un component per guanyar l’oponent i quedar-se al govern!
No estimava a Torró d’alcalde aixó ho tenia massa clar, no sabia a qui de tots recolçar però res quedaria en balde.
Els del govern ho tenien clar, s’ajuntarien amb Compromís i junts podrien manar però s’havien de repartir el pastís.
Conta la llegenda que tot fou premeditat i estudiat, per que no quedarà res solt per aconseguir el lloc estimat.
Llibret Infantil
67
President Infantil
Marcelo Mata Quintana En primer lloc vull aprofitar l’oportunitat d’escriure aquestes línies per a convidar a tots els xiquets del barri i del col·legi Roís de Corella a què ens visiten en les properes festes Josefines i així poder compartir els moments de festa que ens portaran les Falles. Una festa que enguany ha sigut declarada Bé d’Interés Cultural Immaterial pel Consell i que fa que vulga’m correspondre dit valuós fet obrint el nostre Casal a gandians i forasters. Que la música, la pólvora i els ninots omplint oïdes, nassos i ulls amb una infinitat de sensacions que pugueu contar tots allà on aneu. Per que sempre recordeu les meravelles de la millor festa del món. Us esperem amb els braços oberts.
69
Reina de la Falla Infantil
Silvia Climent Perell贸 Acompanyada per Marcelo Mata Quintana
71
Reina del Foc Infantil
Aina Morant Gracia Acompanyada per Oliver Xaixo Aparisi
73
Reina de la Festa Infantil
Marta Melis Juan Acompanyada per David Morant de la Guia
75
Reina de la Poesia Infantil
Lorena Ba帽uls Perell贸 Acompanyada per Toni Ba帽uls Perell贸
77
Reina de l’Art Infantil
Suni Pastor Bustos Acompanyada per Pepe Cabanilles OrtĂz
79
Mascota Infantil
Joan PĂŠrez Morant
81
Lema: Paradis amagat Artista: Cristian Melià Ginestar Autor explicació: Lui Pla Femenia
Un món diferent al nostre ... La nostra falla infantil
Molts animalets
naix d’un conte exòtic,
i verietat de flors
s’ha perdut al paradís
omplin la falleta
un món fantàstic!.
de molts colors.
Lletra a lletra
Flors molt cridaneres
i paraula a paraula,
repartides per tot arreu
es creà una història
però no son efímeres
un poc imaginària.
perque així es veu.
Ens trobem al bosc
Un muntó de fulles
on desperten criatures
naixen als seus costats
i amb gran il·lusió
que són tan belles
hem de fer menció.
com veure-les perdurar.
83
Sensacions ... En un món desconegut
Un milió de sensacions
al protagonista veiem
son les que el traslladen
hi apareix ben segut,
a un món d’emocions
doncs d’ell aprenem.
que tant li agraden.
Que es diferent als demés
Una encantadora nimfa
però no es motiu significant
vestida amb un vel daurat
per a interactuar amb éssers
la veiem com triomfa
respectant l’hàbitat trobat.
de haver-li alegrat.
Alçant una mà al cel
L’empara amb pols
imaginant la búsqueda
no qualsevols
d’aquell màgic estel
que màgics hi són,
perquè fora el seu model.
donant plaer tan sols.
D’una forma especial
La nimfa ha aconseguit
una suau melodia
un gran objectiu
acompanya a aquell estel
que al nostre paradís
perdurant al llarg del dia.
amb alegria es viu.
Una au meravellosa
Una bonica granota
ens deixa bocabadats
surt entre les flors,
llueix pels seus colors
vol aconseguir menjar
i per la seva esplendor.
d’una forma peculiar.
Amb la seva cua allargada
No és el seu costum,
arriba a l’aigua cristal·lina
però una manera diferent
se sent aborronada
d’aconseguir l’aliment
de ser afortunada.
que d’aquesta presum.
Representa la vida al paradís es veu en estat pur donant color i llum en aquest món de glamur. Mentrestant altra nimfa crida les estrelles del cel, cobreix a les criatures per tal d’alliberar-les.
85
El planeta Terra
I com no, els éssers
cobreix a la criatura
l’acompanyen,
que acabada de nàixer
rodejada de tots ells
i és la gran figura.
de felicitat l’abriguen.
Rodejada d’elements
Un arbre alça cap amunt
necessaris per viure,
i l’entrada al mateix
són els grans fonaments
les formigues defensen
dels que anem a escriure.
perquè ningú entre.
L’aigua és essencial,
Cobren vida les flors
de vegades salada
del nostre paradís,
o be dolça i pura,
enlluernen pels colors
sempre tant aclamada.
i a més, omplin els cors.
La plena llum del sol
La cara tan boniqueta
apareix cada dia
ens mostra la floreta.
amb una gran funció:
En ella, la bondat predomina
repartir alegria.
que amb la fortalesa combina.
Un gran cor de flors
Hem arribat a la fi
dirigides pel director
on el nostre paradís
harmonitzen les vides
ha cobrat vida
amb grans melodies.
d’una forma senzilla.
Unes flors ... cantant
Els éssers han gaudit,
altres ... Mirant
són els protagonistes
els éssers sorpresos
els que han transmet
d’aquest paradís encantat.
una historieta de plaer. Sentiments per tot arreu predominant l’alegria, i així al monument ha reinat l’armonia.
87
Co mi ssi ó 20 16
Gesmils d’argent Junta Local Fallera Gesmils de Coure Junta Local Fallera. Sonia Arbona Llácer Miquel Angel Arlandis Castellano Rosa Maria Blasco Boix Fran Burgos Martin Juan Carlos Camarena Santamaria. Cristina Jimenez Sanvicente Laura Linares Gálvez Toni Moreno Melero Maria Pastor Bustos Celia Seguí Montaner
Alba Castaño del Olmo Rosa Maria Femenia Flores M.Angeles Llopis Todolí Inma Montaner Blanes Inma Talens Ferrús
Escut d’argent falla Roís de Corella. M.Angeles Llopis Todolí Ramon Serrano Quiles
Joia Comissió Falla Roís de Corella. Alba Serrano Martínez Silvia Climent Perelló
ÀREA DE PRESIDÈNCIA
Delegades de Rifa: Mª José Rodríguez Signes
Delegada de truc femení: Arancha Serrano Martínez
Presidenta d’Honor: Na Liduvina Gil Climent
Aurelia Moncho Martínez
Delegada de bac: Fanny Savall Todolí
President: Jose Luis Peiro Moncho
Delegada Cobro Barri: Fanny Savall Todolí
Delegat de truc sènior: Adrián Muñoz Montaner
Vicepresident 1r: Joaquin Barber Deusa
Delegada Publicitats: Silvia Quintana Perelló
Vicepresident 2n: Mauricio Viciano Martínez
Delegat domiciliació de quotes: Jesús P. Escrivà
ALTRES DELEGACIONS
Delegada Femenina: Fanny Savall Todolí
Delegat Fallers d’honor: Mauricio Viciano Martínez
Delegat Monuments: Joaquin Barber Deusa
Delegada Reines: Lidia Morant Rodríguez
Delegat Photocall: Joaquin Barber Deusa
Delegat presentació: Alfredo Martínez Casanova Vicedelegades presentació: Maria Santamaria
ÀREA SECRETARIA I CULTURA
ÀREA FESTES
Elvira Pla Blay
Secretària: Alba Castaño del Olmo
Delegada Festes: Lidia Morant Rodríguez
Delegades Passarel·la: Charo Peiro Moncho
Vicesecretària: Mª José del Olmo Muñoz
Vicedelegada Festes: Melissa Bataller Cotaina
Rosana Oltra Noguera
Delegada Llibret: Lui Plá Femenia
Delegada Artística: Elena Martínez Ferrer
Delegats Plantà: Salvador Pla Blay
Vicedelegat Llibret: Fran Burgos Martín
Vicedelegada artística: Isabel Martínez Ferrer
Joaquin Barber Deusa
Delegada d’arxius: Mª José del Olmo Muñoz
Delegada vestuari: Isabel Ferrer Catalá
Delegat Cremà: Salvador Pla Blay
Relacions Públiques: Joaquin Barber Deusa
Delegada cavalcades: Isabel Martínez Ferrer
Delegats Carpa: Carmelo Montaner Ivars
Vicedelegada cavalcada: Alba Argento Gomar
Alberto Sanchez Collados
ÀREA D’ECONOMIA
Delegada Ofrena: Elvira Pla Blay
Delegats d’esmorzars: Paco Calafat Pérez
Tresorer: Alfredo Martínez Casanova
Delegat Banda Música: José Luis Peiró Moncho
Gonzalo Muñoz Moratel
Vicetresorer: Enrique Pla Blay
Delegats Transport Falles: José Ribes Català
Comptador: José Ramón Penadés Matoses
ÀREA DE JOCS
Néctor Pascual Sanchis
Lotera: Isabel Ferrer Catalá
Delegat de Jocs: Gonzalo Muñoz Moratel
Delegat Despertà: Ramón Serrano Quilez
Delegat Mantenimet Casal: Paco Calafat Pérez
Delegat de truc absolut: Gonzalo Muñoz Moratel
89
Par ti ci pan ts
Alcaraz Rodriguez Daniel
Calafat Pérez Francisco
Falquet Motilla Jose
Amador Martinez Francisco
Camarena Santamaria Juan Carlos
Faus Coll Nuria
Aparisi Aparisi Jesus Rafael
Camarena Signes MªJose
Femenia Flores Rosa
Aparisi Seguí Adrian
Camarena Vidales Sandra
Fernández Vaquero Jose
Arbona Llácer Nuria
Cardete Colomina Sandra
Ferrer Catalá Isabel
Arbona Llácer Sonia
Castaño del Olmo Alba
Franco Morant Gema
Arbona Perelló Ruben
Castaño del Olmo Damià
Franco Morant David
Argento Gomar Alba
Castaño Marin Damian
Galvez Arrebola Raquel
Arlandis Castellano Miquel Angel
Catalá Serrano Tatiana
Galvez Arrebola Jose
Arrebola Alvarez Concepcion
Chafer Giner Juanma
Gálvez Castilla Jose
Bañuls Pardo Toni
Climent Bañuls Javier
Garcia España Ana
Bañuls Perelló Toni
Climent Perelló Mireia
Garcia Faus Juan Miguel
Barber Deusa Joaquin
Costa Chover Julia
Gasque Garcia Juan
Bataller Cotaina Melissa
Cotaina Signes MªAngeles
Gracia Cloquell Sandra
Bellver Sos Esteban
De la Guia Ballesteros Carmen
Gregori Castello Teresa
Benitez Ibáñez Manuel
De la Iglesia Vidal Rebeca
Gregori Serquera Luis
Blasco Boix MªXelo
Del Olmo Muñoz MªJose
Guillem Serrano Mari Carmen
Blasco Boix Rosa
Escolano Marti Juan Andres
Jimenez Izquierdo Marcos
Boigues Moratal Marc
Escrivà Insa Cristina
Jimenez Sanvicente Adriana
Burgos Martin Francisco
Estevan Blasco Neus
Jimenez Sanvicente Cristina
Bustos Cervera Paqui
Estruch Cotaina Claudia
Perez Ester Juan
Caerols Olaso Toni
Estruch Mascarell Jose Juan
Llácer Lloret Julia
Llinares Gálvez Laura
Morant Lozano Laura
Perelló Ventura Mila
Sanchez Collados Alberto
Llinares Martinez Francisco
Morant Paniagua Juan
Perelló Ventura Maria del Mar
Santamaria Moragues Maria
Llopis Moragues Mario
Morant Rodriguez Lidia
Perez Santamaria Vanessa
Sanvicente Ferrer Cristina
Llopis Todolí MªAngeles
Moreno Espi Manuel
Pérez Santamaria Laura
Savall Todolí Fanny
Llorens Bataller Daniela
Moreno Melero Toni
Pla Blay Enrique
Seguí Montaner Celia
Lopez Savall Francina
Moya Blasco Yaiza
Pla Blay Francisco
Serra Gutierrez Enrique Juan
Lozano Medel Rosa
Muñoz Montaner Adrian
Pla Blay Elvira
Serrano Egea MªLola
Mahiques Giner Ruben
Muñoz Montaner Gonzalo
Pla Blay Salvador
Serrano Martinez Alba
Marco Delgado Jorge
Muñoz Moratel Gonzalo
Pla Femenia Lui
Serrano Martinez Arancha
Martinez Casanova Alfredo
Oltra Noguera Davinia
Pla Llopis Francisco
Serrano Quiles Ramon
Martinez Ferrer Elena
Oltra Noguera Rosana
Pozuelo Ruiz Martha
Soler Camarena Maria
Martinez Ferrer Isabel
Pascual Sanchis Nector
Pozuelo Ruiz Maira
Soler Marti Salvador
Martinez Fuster Jesus
Pastor Ballester Mere
Puigcerver Garcia Patricia
Talens Ferrús Inmaculada
Martinez Ibañez Sari
Pastor Bustos Maria
Quilis Martinez Eduardo
Viciano Martinez Mauricio
Martinez Soler Sergio
Peiro Mascarell Blas
Quilis Pellicer Aina
Vidal Oltra Lucia
Mata Pons Javier
Peiró Moncho Charo
Quilis Pellicer Mar
Mata Quintana Maria
Peiró Moncho Jose Luis
Quintana Perelló Silvia
Melis Capellino Juan
Peiró Pla Roberto
Ribes Catalá Jose Luis
Moncho Martinez Aurelia
Peiró Pla Sergio
Ribes Lozano Ausias
Montaner Blanes Inma
Pellicer Cremades MªJose
Rodriguez Signes MªJose
Montaner Ivars Carmelo
Penades Gregori Angela
Sala Cotaina Marta
Morant Lozano Victoria
Penades Matoses Ramon
Salvador Robles Esther
91
Par ti ci pan ts In fan ti ls
Aparisi Morant Sara
Falquet Salvador Pau
Morant Gracia Pablo
Arlandis Pozuelo Alma
Franco Savall Leire
Morant Ribera Victor
Bañuls Perelló Lorena
Garcia Savall Joan
Moreno Puigcerver Marc
Bellver Garcia Esteban
Gasque Peiró Claudia
Moreno Puigcerver Pau
Bellver Garcia Sara
Gasque Peiró Raul
Pastor Bustos Suni
Benitez Morant Jorge
Gregori Escrivá Angela
Peiró Guillem Irene
Benitez Morant Zoe
Gregori Escrivá Alex
Ribes Lozano Alejandra
Boigues Perez Carla
Llopis Camarena Laia
Roig Llorens Alexia
Boigues Perez Hugo
Llopis Camarena Aitana
Sanchez Costa Alex
Burgos Montolio Adrian
Marco Pozuelo Luna
Sanchez Costa Dani
Cabanilles Ortiz Pepe
Marco Pozuelo Mia
Selfa Novell Albert
Caerols Faus Aitana
Mata Quintana Marcelo
Serra Blasco Roser
Caerols Faus Borja
Melis Juan Marta
Serrano Catalá Sergio
Climent Perelló Silvia
Melis Juan Gema
Soler Camarena Gemma
Estevan Blasco Nuria
Morant de la Guia David
Vidal Oltra Jorge
Falquet Salvador Aina
Morant Gracia Aina
Xaixo Aparisi Oliver
Presentaci贸
Festival Musical Infatil
Curtmetratge
Making off monuments
93
Pr e mi s
8è premi Festival Musical Infantil
4t classificat Truc Senior
95
4t Cavalcada Infantil
Enginy i Gràcia Infantil 1r premi Falla Infantil Secció Segona
Re cor dem...
Tots fem
m falla
La Falla Roís de Corella és una Asociació cCultural que es va fundar al 1995 per un grup d’amics que volien que el seu barri tinguera una falla amb la finalitat de fer festa i poder lluir al carrer un monument. Alguns dels fundadors continuen hui en dia ajudant a que la comissió vaja creixent.
99
Agraïments Les creences i els sabers formen part de la nostra cultura. Amics i fallers han sigut particips del nostre llibret desinteresadament amb els seus escrits. Baix experiències pròpies i el saber del món faller han elaborat els articles que enguany formen part del llibret de Roís de Corella. Agraïm els esforços que s’han realitzat. Pel que fa a les explicacions dels nostres monuments esperem que la lectura haja sigut agradable i entretinguda. La partida dels escacs ha finalitzat per als més majors i d’altra banda, el conte “paradís amagat” els ha donat un temps de plaer per la lectura als més menuts. Res és possible sense l’ajuda de les empreses col.laboradores. Aprofitem per donar les gràcies.
101