2
Viatge a l’Orient
4
Edita: Associació Cultural Falla Roís de Corella Delegació de llibret: Lui Pla Femenia Portada: Ramón Plá Maquetació i Impressió: Publimania Gandia Fotografies Reines i Presidents: Salva Gregori Fotos: Associació Cultural Falla Roís de Corella Dipòsit Legal: A-119-2004
Pàgina 7
Pàgina 65
Sumari
Pàgina 22 Premis 2016
Pàgina 78
Pàgina 43
Comissió
Pàgina 83
Pàgina 55
Guia Comercial
Pàgina 87
5
6
Falleres i fallers,
Editorial
Estem fets dels llibres que hem llegit, la pintura que hem vist, la música escoltada i oblidada, els carrers recorreguts. Som la nostra infantesa, la família, uns quants amics...Som una suma minvada per restes infinites.
Doncs, un llibre queda sempre al record i un any més podem gaudir de la lectura del mateix. Els oferim un nou arxiu històric, únic i exclusiu de la nostra comissió.
Enguany volem viatjar cap a l’Orient, un lloc on traslladem les diferents activitats culturals que la festa fallera produeix. Els col·laboradors s’han immers dins d’un món ideal i han dut la història, els temes polítics i la festa de les falles mes enllà. Tanmateix, la temàtica queda lligada íntimament amb el monument i el document que dona la seua particular interpretació amb un toc d’humor i simpatia.
Amics, els convidem a viatjar a l’Orient amb nosaltres. Esteu preparats? Endavant!
7
Lema: Duc-Al Gandià Artista: Cristian Meliá Ginestar Autor explicació: La comissió
8
9
Es l’hora de traslladar-nos a l’Orient. Per uns moments ens endinsem dins d’una cultura oriental on tot es diferent al que vivim a l’Occident. Anem a trobar grans diferències entre ambes cultures. Quan es parla de diferències entre les dues cultures en realitat estem replicant les existents entre el món rural i el món urbà. En el primer, preval la confiança, les relacions cara a cara, l’objectiu d’eludir els conflictes, el respecte de les jerarquies, el pes del coixí familiar, el respecte a la gent gran, l’evitar la crítica social, el portar-se bé, el mantenir un cert ordre moral. Nosaltres mateixos érem així fa segles, just al contrari del que sóm a l’actualitat. No obstant, els occidentals tenim més coses en comú amb els orientals de les que pensem. Amb l’explicació del nostre monument anem a reviure l’enfrontament entre els diferents partits polítics i els regidors que formen part dels mateixos. També es dedicarà especial menció a les situacions dels ciutadans gandians davant les seues queixes de la ciutat. Gràcies al pagament dels seus impostos la ciutat creix, malgrat el “despilfarro” que alguns personatges son capaços de fer des de l’Ajuntament. No ens oblidem tampoc, i ja dins del món de les falles, de la nostra Junta Local Fallera, quin fracàs el sistema utilitzat per adjudicar a les comissions a formar part d’una secció o d’altra. Les vint-i-tres comissions son les grans responsables d’acceptar aquest sistema que a la fi no agrada massa. Pareix ser que els pressupostos s’ajustaran i s’equipararan per falles amb igualtat de possibilitats... qui es creu aquesta mentida? Important recalcar que un gran somni de tot faller s’ha complit. La UNESCO valora les falles com una expressió de creativitat col•lectiva que salvaguarda les arts i oficis tradicionals. Les falles com a escultures elaborades per artistes que donen lloc a la comunicació i el diàleg entre els ciutadans. Per tant, queden declarades com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. I amb aquesta temàtica donem pas als versos que hem preparat. La lectura de l’explicació de la falla vos convida a viure la cultura oriental endinsada amb l’actualitat.
10
A l’Orient, un món ideal... I a Gandia un caos total!
Un monument basat amb la cultura oriental, és el que ens depara aquesta escultura enguany.
Una làmpara a les mans du sempre aquest Aladí que li porta molta sort fins ara, al seu destí.
A l’Orient naix una història que prové d’orige Siri, tothom sap del món ideal on viu el personatge Aladí.
Un destí on una princesa es la gran protagonista d’aquesta història oriental Diana es la pista.
Esta història ens conta que Aladí ha sigut reclutat, no ho creia el poble, ha sigut un bruixot malvat.
Alcaldessa de la ciutat rep el nom de Jasmí, a l’Orient es viu així i a Gandia com un remolí.
Donc, qui serà aquest Aladí? un personatge molt divertit, portaveu dels socialistes, Prieto és el gran elegit.
Però qui serà aquell bruixot que hi apareix al seu costat, és l’ex alcade Don Artur Torró el traïdor i molt malvat.
Començà a treballar fort com un bon regidor deixant clar a l’adversari que a ningú li tindrà por.
Com a nom oriental Iafar, i a Gandia, deiem Torró a este fastidiós bruixot que ens sorprèn a muntó.
Quiet es va quedar el partit popular quan Prieto proclama “Deixeu-nos governar”
Imputat per diferents asunts però de vegades alliberat, en cas del contracte a Tele 7 la querella s’ha arxivat.
11
12
A per ell va anar l’excalde socialista José Manuel Orengo volia ser populista.
Per què va ocórrer açò? una explicació hi ha el dia del patró de Gandia a la ciutat es va liar.
Ja ha quedat resolta una querella poc especial amb una de les conseqüències la dimisió com a consejal.
El consejal de Mes Gandia molt lliurement va protestar al cardenal Cañizares en la misa es va manifestar.
Tota querella o denuncia entre els partits polítics acaben els ciutadants sent els mes crítics.
Contra els principis de Ciro va anar aquella protesta, Ródenas molt tranquil va opinar sense modèstia.
Un dia Aladí descobreix que a un geni podrà invocar, servirà a tota persona i així el podrà ajudar.
Alguns membres socialistes a Ródenas van recolzar i tota la resta en contra, de tot el que van escoltar.
Prieto posseeix una làmpara plena de màgia i alucinant i serà el geni, Ciro Palmer un dels seus aliats.
A la fí, en res es va quedar i continuen alguns gandians, esperant la moció de sensura que Ciro té en les seues mans.
Però Ciro porta un gran “cacau” es va vore amb necessitat de fer un canvi de bancada i amb el PP, seure al costat.
En aquesta història altres tenen cabuda, es el torn del mico Abú un personatge volgut.
El seu nom reial: Lorena Milvaques quina funció hi té? vice-alcaldessa és.
Un lloro molt divertit repetint el que diu Iafar, de caràcter un tant humil que li encanta parlar.
Molt sorpresa es quedà de la cituació actual, l’Ajuntament de Gandia immers en un “Berenjenal”.
Ja sabeu de qui parlem? doncs, es Víctor Soler el portaveu del PP que es fa de voler.
Mes de 300 milions d’euros era el gran deute pendent, Lorena entrà de consejal just en aquell intens ambient.
El que mes li agrada repetir: “On estan les promeses del partit socialista?” no trobem respostes!
Abú vol aconseguir ser algú important, molta Il•lusió hi té d’ anar endavant.
Promeses electorals que no veuen la llum, no es veuen canvis, tot es crear fum.
Es mostren sempre junts, volen ser inseparables Abú i el gran Aladí es tiren algun cable.
Ideologies diferents s’han pogut juntar, per fi en la ciutat a un pacte van arribar.
Un amic envidiós forma part de la història, Lago es aquell lloro que tracta de fer memòria.
Ciudadanos, PSOE i també Mes Gandia, manen a la ciutat, amb Diana a l’alcaldia.
13
Perfums orientals o ... aromes fallers occidentals ?
La família olfactiva que provoca curiositat es la del perfums orientals que ens te a tots intrigats.
Aquell sistema “ideal” ha sigut un gran fracàs, les comissions han optat per amagar el braç.
Es tracta dels aromes alguns misteriosos, altres un poc complicats provoquen especials olors.
A la vista està que algunes comissions no han fet gran encert en les seues decisions.
A Gandia s’ha creat un perfum oriental amb bons components una essència ideal.
Depèn dels pressupostos adjudiquen la secció, tothom a dir mentides per no tindré competició.
Els fallers viuen la festa creen l’essència perfecta, no importa la secció o el destí de la comissió.
Algunes falles descarades han baixat escalons per ser fals al pressupost i endur-se així els guardons.
Una proposta fa uns anys es moment de recordar, les seccions de monuments havien de canviar.
14
Que els haurà passat, als fallers del Raval? Han baixat d’especial, i ara tenen nous rivals.
Els presidents han votat seguir amb el sistema, no son conscients que açò no funciona.
Altres, molt atrevits els ha tocat pujar i agredolços estan, no saben si guanyaran.
Enguany a especial, qui serà guardonat? Vilanova, Prado, Màrtirs o Mercat.
Màrtirs passà a Especial, Roís se’n va a primera, El·líptica puja a segona Qui encertarà la quiniela?
Quatre comissions molt competents, eleven pressupostos perquè son molt valents.
Tots tenim adversaris que cal derrotar, al carrer ho veurem una vegada muntat!
En categoria Primera Corea, Roís de Corella, Carrer major i Beniopa entren en la baralla.
Meravellosos monuments llueixen pels carrers i els artistes contents ensenyen el seu bon fer.
En altres categories, en segona o tercera es donaran galtades per guanyar la carrera.
Reben felicitacions aquells que guanyen, i també algun disgust si no es corresponen.
Gran responsabilitat tindran els jurats, escollint els monuments que han de ser premiats.
15
Davant l’Ajuntament es farà la celebració com ho fem cada any, aquesta gran tradició. Esperem no acabar mal del lliurament de premis, sempre alguna decepció ens fa posar dels nervis. Banderí per un costat, banderí per l’altre, noves il·lusions i reptes haurem de saber batre. Un palet ens fa viure moments d’emoció sols per un moment, eufòria de la comissió. El setze de Març comencen les festes, les mes esperades, doncs a gaudir d’elles.
16
“Fumar” a l’0rient, a l’Occident i al món faller
No es ben cert el país d’origen, un poc de narguil es el que fumen.
Telmo Gadea president de la Junta Local, un nou equip de treball va crear enguany.
Gent de l’Orient crea aquesta costum va fer gran expansió i el món àrab ple de fum.
S’esfumà part de l’equip, fallers que el recolzaren anys enrere. no sabem el perquè de la situació, esperem no parlen per darrere.
Homes i dones, joves o ancians tots fumen narguil a les mans.
Dels seus càrrecs aquests fallers dimitiren, ara tornen als casals i de nou continuen.
A l’Orient es considera quasi un costum familiar, tots junts seuen a palar així com per a fumar.
Tornen a estar amb els seus, cadascú a la seua comissió partícips de les activitats de nou amb il•lusió.
A l’Occident es diferent, la paraula fumar te diversos significats, ara els anem a explicar.
A les falles, tots fumen alguns fallers o delegats que entreguen el seu temps, i després son els més criticats.
El museu faller es la casa de tots, encara que manen per tots els racons.
El senyor Santi Gomar Vicepresident de festes, amb feina d’organitzar mai amb les mans quietes.
17
Altre company també faener Óscar Morant secretari és.
Molts eren els convidats, els representats assistiren de cadascuna de les comissions i de gala es vestiren.
Als actes sona la seua veu informa i parla per tot arreu.
S’haurà de tindré cura, molts canvis estan fent-se en molts actes fallers que ja estaven assentant-se.
Doncs, aquest tres Telmo, Santi i Òscar han sigut determinants i a la JLF volen manar.
Innovar els agrada però no sempre encerten, es el que els nostres fallers pels carrers comenten.
Enguany tots contents, per fi s’ha aconseguit, les falles són patrimoni, la feina ha lluït.
Doncs caldrà demanar l’opinió de tots, per veure quines son les millors decisions.
Telmo va anunciar que era propi de celebrar, amb una gran festa al palau es varen ajuntar.
18
El “faquir” convertit en ciutadà occidental.
Grans reptes poden aconseguir, els faquirs de l’Orient l’activitat poden lluir.
Aquest govern actual moltes coses ha de canviar, el partit socialista els impostos ha pujat.
Una activitat meravellosa, física o mental però ben perillosa.
Un 25% més és el pagament, així ens quedarem nets completament.
Potser un ciutadà no es tant valent, critica al govern i es posa ben calent.
Pugen els preus del urbanet i l’esport, redueixen les ajudes i es queden sense suport.
Inclús un faquir juga amb foc, o amb cristalls, i realment fa por.
Retallen serveis de neteja de la ciutat ara vegem ratetes per tots els costats.
Un gran perill vegem per davant, moltes queixes sentim dels ciutadans.
Caldrà eixir al carrer, veure barris abandonats necessitem solucions per a tots els ciutadans.
A Gandia no ho son tan valents com faquirs ja que parlen molt i els queda donar un crit.
Andres Puig ha visitat els barris afectats, una neteja intensiva reclama per necessitat.
19
20
El govern es posà en marxa per iniciar una campanya, després de la fira i festes els van donar molta canya.
PSOE i Mes Gandia Defensors de sanitat, i al centre de Corea retallen el personal.
El partit Popular arreplega incidències, i el govern actual pren conseqüències.
Les contradiccions no arriben a cap lloc, les promeses fetes s’han complit ben poc.
També a l’educació la seua part li ha tocat, la xarxa de llibres molt no ha funcionat.
Del partit Ciutadans es sent que el govern funciona, mentre que els adversaris no veuen cap idea bona.
Molt bona idea pareixia aquest sistema, els mestres treballen per solucionar el tema.
El partir popular està un poc cremat de veure el personal conegut i contractat.
Des de l’Ajuntament ve la proposta, els pares contents menys dines els costa.
Diuen als quatre vents que es contracta “ a dit “ per a que mes assessors hi entren al nou partit.
Reunions urgents per poder afrontar la feina dels consellers. Ai...Que fàcil es parlar!
No son necessaris, però Diana està d’acord mentre nous assessors van xuplant del pot.
I que dir del vell hospital, serà de crònics o no? per el moment tot parat veurem fins a quant ... Els socialistes afirmen que els nombres no ixen, i un nou contracte de Ana García val d’ajuda a l’hospital de Gandia. El ciutadà sempre a punt per poder criticar, volem de la nostra ciutat la millor de la que parlar.
Orient i occident deu unir-se per complementar-se uns amb els altres. També les persones ens podem complementar, ser constructius i crítics amb les nostres opinions.
21
22
MonogrĂ fic literari
23
Com tots be sabeu, cada persona país o regió te el seu món ideal, i en aquest cas a l’Orient el món ideal per a ells és el poder ser governador. En comparació amb el món faller, per a una fallera el mon ideal i seu màxim eslavó, al qual pot arribar, és el de ser fallera major d’una ciutat, sols una fallera ho pot fer realitat cada any. Es un món on sols es pot viure una vegada, es un any on ho tens tot, i a l’any següent tot el que el queden son records, molt bons records. Doncs a l’orient passa el mateix pots ser triat durant un any, un any on serà el teu millor any, on viuràs les millors vivències, però de sobte a l’any següent, li passaràs aquest càrrec a un altra persona i tot el que el quedaran, seran molts bons records. Tot aquest món comença un dia on van i et pregunten si vols ser fallera major de Gandia, i com no per a tota fallera, és un somni que es fa realitat, degut a que el teu repte ara ja no ser una gran fallera, és saber representar la teua ciutat com cal i com seu mereix. Tal vegada, igual passa a l’Orient, quan per votació del poble trien a una persona per a que governe durant un any. Assumirà tots els reptes que se li proposen.
Un món “ideal”
el nombren els màxims representants. Es un dia on, per experiència, es un dels dies més importants i emocionants de la teua vida. Eixe dia ja poden governar cada u el seu món “ideal”, e intentar que tots els que et veuen i et volen pugen veure com compleixes el teu somni. Els dies passen i cada vegada la gent esta més contenta i els protagonistes van complint totes les seues expectatives. Però arriba el tro inicial per a donar l’entrada als dies més importants d’una fallera, LES FALLES, moment en que una fallera major baixa la vista i des del balco de l’ajuntament, veu a tots els seus fallers com volen que done l’entrada a aquesta gran festa que comparteixen tots junts.. Aquest dia és molt important per a una fallera major perquè es veuen molt recolzats per centenars de fallers i d’habitants.
Els quatre dies de falles ja estan ací, ara es el moment de posar tota la nostra emoció, agraïment i un sense fi d’emocions al peu de carrer, i cridar ben fort a tots els fallers i falleres, per a que gaudeixen d’aquests dies de falles que mai oblidaran. Cada dia es especial per alguna cosa distinta ; des d’un premi especial, una ofrena a la Mare de Deu i fins els dia on s’apaga el foc dels monuments, el dia de Sant Josep, el dia que arriba Els dies passen i passen i el somni de tota fallera i a la seua fi aquests meravellosos quatre dies de falles, governant és compleixen i amb l’experiència, on has viscut al màxim, tot el que tan ofert, cada una representen millor cada u el seu “món”, el seu món de les falles que has visitat... dies espectaculars i molt “ideal”. Però arriba un dia on ja et fan oficial i davant emocionants. de tots els fallers i tot els habitants de la teua ciutat,
24
El mon “ideal” per a cada persona s’acaba en cada somni complit, queden milers i milers de bons records on cada persona i cada faller ha aportat alguna coseta, que per xicoteta que es, sempre serà recordada. I per últim, com tot somni arriba a la seu fi. Es moment de donar-li es càrrec a una nova persona, la qual estàs segura que representarà Gandia com cal. Cada any la protagonista es una fallera l’afortunada de ser representant de la ciutat. Raquel Díaz Camarena
25
Això diu que era... Pues senyor això diu que era.... Temps era temps... Fa molts molts anys, tants que ningú no se’n recorda... Quan erem menuts i dèiem als iaios “iaio/iaia contam un conte”, o bé quan estàvem desficioses ells ens deien “ vine seu i el contaré un conte”, estes eren les formules que ens endinsaven en el món meravellós de la fantasia, la il•lusió, les fades, els donyets, els ogres, les madastres, les bruixes, rabosetes, llops...un món d’essers meravellós que ens ajudaven a distingir el bé del mal, l’enveja, la ràbia, la bondat, la paciència... De vegades les accions transcorrien en llocs que ens eren a prop, que coneixíem, personatges i situacions que ens eren quotidianes. De vegades els contes començaven: Això diu que era un/una xiquet/xiqueta , i deien nostre nom, i després desfilaven davant nostre aquelles coses que ens agradaven, que fèiem, i que ens feien sentir meravellats de la sabiduria dels nostres majors. El gust de contar i el plaer d’escoltar contes no és ni modern ni exclusiu de la nostra cultura. Totes les cultures han sentit la necessitat de contar la seua vida, les seues costums, el seu món de la fantasia. Els majors per mitjà dels contes han fet que la cultura i les tradicions, i l’idioma lluny de perdre’s s’han mantingut i han contribuït a enriquir-nos. La transmissió oral ha permès que les narracions dels nostres avant passats no es perderen en el temps. Els contes tenen la doble missió d’entretindre i ensenyar. Els contes de tradició oral no tenen forma definitiva i única sinó diversa. Hi ha moltes versions del mateix
26
Anem de contes
conte que tot i que mantenen la idea principal esta es veu completada per fets, éssers i costum diferents segons la regió, país, comarca o localitat on es narra. Els orígens dels contes es perden en la llunyania del temps. Els més antics , importants i populars tene el seu origen a l’Orient, i des d’allà s’estengueren arreu del món. Les col·leccions més importants i conegudes dels contes orientals son “Les mil i una nit” (segurament deu el seu nom al fet de la superstició dels àrabs amb relació als números enters) on apareixen històries com “ Alí Babà i els quaranta lladres” ( quaranta una persona) “Simbad el marí” etc.. i “Calila i Dimna”. Els primers contes d’origen àrab que se’n té referència apareixen en uns rols de patir de fa més de 4000 anys. En estocs contes apareixen fades en el naixement d’un nadó per a oferir-li regals i ensenyar-la el camí de la vida, o per castigar-lo segons haja estat el comportament dels seus pares o l’enveja de germanes o madrastra. “ La bella dorment” “ Blanca Neus”. Els camins oberts per a l’intercanvi de mercaderies “ La ruta de la seda” feien possible l’intercanvi cultural, i afavorien que s’anaren coneixent les narracions fetes al voltant d’una foguera quan arribava la nit. Foc, descans, quietud elements que fan possible anar desgranant històries que el narrador embelleix omplint- les de personatges i fets fantàstics. L’Orient ens portà narracions , foc i pólvora que els valencians integren en una gran festa. La festa de l’alegria, la imaginació, la fantasia . Les falles. El monument faller és com un gran conte, on l’artista
, que vol donar a conèixer un fet, una idea, una historia, adorna de personatges de vegades fantàstics de vegades propers a nosaltres o a la nostra realitat. Inici de les falles també es perd en la memòria del temps. Els majors ens han anat contant com es feien, que cal dir i com cal dir-ho. Les falles no sempre ha estat com son ara. El gremi de fusters (les ciutats s’organitzaven per gremis i vivien al mateix barri). Quan entrava la primavera feien neteja dels seus hàbitat gens de treball, i cremaven en la plaça o el carrer allò que ja no els servia. Passat el temps aparegueren les critiques al veïnat, la narració de bones costums que havia de mantenir-se, o de lletges costums que havia de rebutjar. El pas del temps tot ho canvia, ho assossega i ho posa en lloc. Amb el pas del temps no hem volgut que es pedera la tradició fallera, ni l’estètica de la roba que usaven els nostres avantpassat. El monument és com un gran conte on trobem explicat el significat del que l’artista ens vol dir. És un conte de tradició oral, perquè no necessitem llegir el que ens expliquen, si mirem el monument i els ninots que intervenen, nosaltres podem composarnos el nostre relat. Però si llegim els cartells, cosa que devem fer, passa a ser conte escrit. Ja no és la nostra imaginació la que intervé, sinó la del artista, que amb el seu ingeni i gràcia ens transportarà al seu món , ens donarà, a conèixer situacions i actituds de vegades reprobables, on per mitjà de la fantasia ens convida a cremar tot el que es dolent,i devem canviar, i a quedar-nos amb
allò que ens servirà per fer-nos la vida més agradable. Orient, inici i bressol de tradicions. Occident destí de velles costums, velles històries que el temps ha mantingut. Contes, donyets, fades, ogres, rabóses, llops, madrastres dolentes, boscos o castells, la base d’una merescuda història contada pels iaios al voltant del foc, al resguard del fred o perquè no al voltant d’una falla, endinsantse dins l’alegria, la fantasia, el comboi i el rebombori que fan de la festa un espectacle diferent. Falles, monuments, costums, indumentària, cultura, idioma.... ingredients compartits amb els contes, elements que cal preservar i millorar, no mai desvirtuar, per tal de que els qui vindran després de nosaltres coneguen qui som i d’on venim. Tos hem escoltat de la boca dels nostres avis o pares allò de : Això diu que era..... Si algú o alguna ha perdut el costum de contar contes, posen-se a la feina. Està costum ni es pot ni es deu perdre. Els seus descendents els agrairan poder recordar els moment viscuts amb vostès. Conxa Mansanet i Mansanet
27
Experiència d’un faquir
Això diuen que fa molt de temps vivia un faquir en una xicoteta ciutat prop de la mar. Era prim, perquè no tenia massa queviures que portar-se a la boca, després de pagar els impostos als que estaven sotmesos els ciutadans, per ordre del rei.Treballava pels mercats i per les fires i firetes de tots els poblets i llogarets de la seua comarca, i de les dels voltants. La seua feina consistia a engolir espases i torxes ardents, gitar-se en un llit de claus i deixar-se traspassar panxa i esquena per grans punxons, ganivets i altres instruments amb punta afilada. El seu nom era Pere, que significa pedra, encara que hi havia moments en què no es sentia tan dur com les roques, més aviat li semblava que era feble com un vidre.
els porxos i a ell només li restava un cantonet per actuar.
De vegades, coincidien i compartien una fogassa de pa, o viatjaven al mateix carro, o caminaven junts per tornar.
- Ja veus, hui ni tan sols he tret per comprar alguna cosa per menjar, i despús-demà hauria de pagar el lloguer, però no sé com m’ho faré.
Aquell matí Pere i Martí es trobaren a la plaça del mercat. Plovia a cànters.
- Però treballes molt, no pares d’anar d’ací cap enllà. A més, la teua és una feina dura.
Els dies plujosos suposaven un autèntic desastre econòmic per a Pere, ja que els comerciants ocupaven
- No sé quant de temps podré aguantar engolint punyals i foc o gitant-me a la taula de punxes! El
Martí trobà Pere entre el salaurer i una dona que venia figues de pala. - Home, Pere! Quan de temps! Et fa un got de vi i xerrem? - Clar que sí! Estic gelat!
Es dirigiren per baix dels soportals cap a la taverna, protegint-se de l’aixopluc, i esquivant els puestos i els compradors, que s’apinyaven per proveir-se de tot allò que necessitaven. Quan per fi arribaren, s’asseriren a la vora del foc i demanaren dos gots de vi negre. A Prop de sa casa, però en un carrer més principal, més, Martí sol·licità un plat de faves bullides. vivia un dels seus amics de la infantesa, Martí, que - Com et va la vida, amic? -preguntà Martí? era joglar. Com Pere, ell també passava el temps com un rodamón, encara que la seua família no passava - Tirant. -va contestar Pere. necessitat, ja que son pare tenia un taller d’embogar - Com que tirant? cadires que pitava molt en aquells temps.
28
metge ja m’ha dit que hauria de buscar-me alguna altra cosa per fer. Tinc l’estómac fet pols, i els ossos, i la gola... Però jo sempre m’he dedicat a ser faquir i no sé si podria habituar-me a un altre treball. - No és just que estigues així, amb tota la joia que dónes a la gent, de vegades arrencant un somriure a xiquetes que ni tan sols han desdejunat, de vegades animant una dona que acaba de perdre el seu marit, de vegades distraient els rics que van de passeig pel seu avorriment. - El meu és un patiment invisible als ulls de la gent. -es lamentà Pere. - No desesperes, home! - l’encoratjà Martí. - És cert. Tu i jo som éssers diminuts dins la gran ciutat. Passem penúries, ens esforcem cada dia una mica més, i sembla que som prescindibles. No som importants, ni poderosos, mes sense nosaltres, tot seria un poc més gris, com els núvols que hui ens acompanyen. - Això és el que volia escoltar! La societat necessita persones com tu i jo, que treballen per fer-nos passar bones estones, que en ocasions ens ajuden a oblidar la duresa de la vida, que ens sorprenguen amb nous reptes, encara que no se’ns reconega. A la fi, homes i dones que treballen per fer-nos un poc més feliços. Elisa Cuquerella
29
“Maria, ja és l´hora d´ anar-se`n a dormir”, eixe era el moment que més li agradava a la xiqueta, perquè son pare sempre li contava un conte. El somni de tots els nens: un conte cada nit, dels que fan venir la son i et duen a mons fabulosos. De la boca de son pare sortien històries i contes fantàstics de l’Índia, Persia, Xina i Egipte, on allò que és real i la màgia se barregen, on els mags, les catifes voladores i els genis voltegen i omplin l´imaginació del narrador i del que l´escolta, contes e històries com el de Simbad el marí, Alí Babá i els quaranta lladres, Aladí i la llàntia màgica, Abdula el captaire sec i altres més. -----Washington DC 21-12-2016. Tercer soterrani de la Casa Blanca, el Coronel Smith diu als presents, “en peu, el President dels Estats Units d´Amèrica”. Per la porta apareix Obama, escoltat per dos militars d´alta graduació i els quatre agents del servici de seguritat personal del president, amb pas ferm avança cap al seient que té en mig de la sala d´ operacions bèl·liques, front una gran pantalla. El president seu, “Bon dia Senyors, podem començar”.
“Projecte Persèpolis”
És una cambra amb unes parets d´acer de més d´un metre de grossària un autèntic búnquer, fet fa més de trenta anys en plena guerra freda, té una aparença molt moderna equipat amb la més avançada tecnologia de comunicacions que li permet funcionar de manera autònoma, amb tot i que fallaren tots els sistemes exteriors i xarxes de comunicacions. -----Dos dies abans, 19-12-2016, 5 p.m. El Capità Marcos rep una telefonada que el va restar glaçat. “Capità, açò no és un simulacre, comença l´operatiu Persèpolis, demà a les 9 a.m. té que presentar-se a la base”. El capità mira a la seua muller i li diu, “és l´hora...”, i un calfred de por li recorregué tot el cos. Però sense bescanviar paraula, ella puja i comença a preparar-li el farcell amb dues samarretes, dos pantalons i dues mudades de recanvi. La seua filla Maria està a punt d´ arribar del col•legi, té sis anys i no sap que pot ésser l´ última vegada que veja al seu pare.
-----Els esdeveniments s´han precipitat des de les darreres eleccions presidencials, amb la victòria esclatant de 20-12-16, Base Militar desert de Nevada. Donald Trump. L´accés a la sala és molt restringit, El Capità puja a un B-29 que s´envola tot seguit amb nivell vermell alta seguretat, tan sols permès a militars destí desconegut per tothom, per la petita finestra de i funcionaris amb autorització nivell deu especial. l´ avió pot veure a cada moment un dels tres caces
30
de l´armada F117 que els escolten des del moment de la sortida, a més a més d´un avió espia de vigilància invisible als radars, un Lokheed SR-72, vola per dalt d´ ells a quinze mil metres d´ alçada, protegint i prestant suport a tot l´ operatiu.
Estan tots tres soles. Saben que ja hi és l´hora. -----Sa mare, com cada nit feia el pare, li conta un conte, la seua cara no reflecteix el dolor i l´angoixa que té al seu cor i serrant els llavis la mare li diu a Maria,
L’equip el formen un investigador de la NASA físic nuclear especialista en reconstrucció molecular, un “-quin conte vols hui? tinent de les forces especials (U.S. Navy Seals) i el càpita Marcos que és llicenciat amb llengües antigues, i ella respon: -mare, el d´Aladí i la llàntia màgica...., coneix l´ escriptura cuneïforme i està doctorat amb -però si eixe te`l vaig contar ahir..., literatura i història persa. -si ja ho sé, però m´agrada molt poder tenir tres desitjos”. Porten 12 hores de vol, han travessat l´Atlàntic, però Sa mare acaba sempre el conte com li deia Sherezade ningú dels tres parla. Saben que és una missió d´ alt al Rei Schahriar: secret nacional, pot ésser la més important de la seva vida i l´ última, però han estat preparant-se i els han “-Açò no és res comparat amb el que et contaré la pròxima nit, si visc i el Rei en té a la seua vora”. entrenat durant aquests anys per això. El pilot ha fet un aterratge perfecte, tan bon punt han arribat, és han dut a un hangar, s’han rentat i s´han posat uns uniformes nous d’un teixit molt lleuger però pràcticament indestructible, han entrat per un pas subterrani obert a la muntanya en mig del desert d´ Iran i mitjançant un ascensor han baixat uns quants nivells i s´han introduït en un habitacle de metall platejat molt brillant, tant fi ,que pareixia paper. Té la forma de les antigues capsules espacials que utilitzaven els astronautes al tornar a la Terra , com si fos gairebé un hàbit s´han assegut i s´han posat el cinturó de seguretat, la porta s´ha tancat.
-----Washington DC, 21-12-2016. El personal d´escorta s´ha quedat fen guàrdia a la porta, que s´ha tancat hermèticament. El General Montero pren la paraula: “Senyor President, hem parlat molta estona sobre aquest programa, ja saben tots que per raons de seguretat no hi ha informes escrits i tot el que van a escoltar i veure ací en la pròxima mitja hora no ha passat mai de la vida, falten cinc minuts per a la connexió amb el satèl·lit. El Coronel els donarà mes detalls”.
31
“-Senyor president, senyors, com tots són sabedors hem tingut que avançar el programa i no hi ha cap garantia d´encertar l´any exacte d´entrada, però no hi ha altre remei que arriscar-se, tots tres participants són voluntaris i coneixen perfectament els riscos que té la missió i que de cap manera se`ls assegura la tornada, potser serà bastant difícil, sinó del tot impossible.
-“Quina ciutat és aquesta meravella i qui és el rei d´aquestes terres?”.
------
------
Base Secreta dels EEUU a Iran 21-12-2016 Una forta vibració comença a l´interior de la petita estància i un brunzit insuportable penetra de cop al seu cap, sembla que el cos perd els seus límits, amb els ulls tancats fortament i la boca oberta una estranya coentor es travessa des de la punta dels peus fins als cabells, han segut uns pocs segons, però a ells els ha paregut que allò no tenia fi. Surten atabalats, miren al voltant i es troben en mig de la immensitat del desert, al fons es divisa una gran ciutat emmurallada, per dalt és distingeixen els minarets i les torres d´un gran palau, és un edifici majestuós i ric, amb les cúpules semiesfèriques acabades en punta d’or pur. A mesura que s´acosten queden més meravellats, dels terrats del Palau surten grandiosos Jardins amb plantes ornamentals i moltes fons, la ciutat és un verger per tot arreu en mig del desert. Avancen cap a la ciutat i prop de la porta oest, es creuen amb una caravana de mercaders de més de vint-i-cinc camells, i el capità amb un dialecte farsí que coneix li pregunta:
32
a la qual cosa el cameller li contesta: -“forasters els vostres ulls estan davant de la gran Persèpolis, i estem als peus i al servei del nostre Rei i Senyor Jerjes, fill de Dario, successor de Ciro el gran conqueridor d´Egipte.
-“Xe!, Xe!, Pepet despertat, ja t´has quedat dormit altra vegada contant-li el conte a la teua filla. -Ai! ha sigut tan real! Jo era un militar dels EEUU... –va.... ves i ficat al llit que no podràs aixecar-te i tens que llevar-te a les cinc, que demà comences el torn a les sis del matí a la fabrica de magdalenes. -----Els contes ens fan somiar i ens porten a mons fantàstics i ens fan viure moments i emocions impossibles, quasi reals. Les falles són extraordinàries també, a l´igual que els contes, són vehicles que ens disparen la imaginació i l´il·lusió per la vida. La falla Roís de Corella vos convida aquest any a viure la fantasia, la màgia i la saviesa del mon de l´orient. Vingueu i gaudiu dels mons de les mil i una nit. Jose Ramon Penades Matoses
Jeque, és un títol d’origen àrab aplicat a líders religiosos o polítics a nivell local, etimològicament comparable al arquetip de vell savi. Al món de les falles, seria comparable als presidents de les comissions? On en realitat seria més comparable a eixes persones que porten un grapat d’anys al món de les falles fins i tot abans que alguns de nosaltres naixerem? És curiós no sabria per on tirar, perquè, per ser més major s’ha de tindre raó? O es tracta de tindre seny i actuar correctament en cada situació? Els actuals dirigents de les falles de Gandia som triats democràticament per cada un de nostres fallers però encara així en totes les comissions hi ha d’eixes persones que per experiència quan parlen senten càtedra. Crec sincerament que aquestes son els vertaders jeques, gent que viuen de glòries passades i es creuen que hi tenen tots els drets que en alguns casos és així, en altres simplement hi ha que fer-seu veure per que viuen més de boqueta que de realitats. Son aquests que viuen de contar batalletes del que fa molts anys han fet. I el dia a dia que? On estan eixos fanfarrons? No, eixos no son jeques ni son res sols son gent que viu de donar-se importància i que no
“Jeque” Faller
han superat el que algun dia han sigut. Els vertaders jeques els bons en el mon de les falles (no crec que depenga de l’edat) si no dels anys d’implicació de no deixar mai caminar a soles la comissió, dels que estan per a tot, cada acte, cada vegada que la falla els necessita i els que velen pel be comú. De vegades quan estàs al front d’un estament, associació o similar, se ten pot anar el cap i pensarte que eres alguna mes del que realment eres. En el mon de les falles no es una excepció, a l’igual que la societat hi ha de tot com a les millors cases. A la postra el més important és pensar en la teua gent, en el que desitgen per traçar les línies de l’exercici, buscar l’equilibri per a tindre a la major part dels fallers satisfets i per això hi ha que tindre paciència, seny i saber escoltar. Sols així seràs el jeque, vull dir president de tots, doncs tots tenim inquietuds, desitjos i parlant s’entén la gent.
Juan Martí
33
Una vegada a l’any, una representació de l’evangeli, una tradició popular que sotmou la consciència infantil que va sobreviure a la innocència, trasbalsa el ritme de la ciutat per vestir-la de ritus profètic mostrant, en una mirada enrere d’encís i enrenou, com tres Reis d’Orient obsequien el Jessuset i la ciutat d’or, encens i mirra. Els tres Reis d’Orient són, alhora que la representació d’un passatge imprescindible de les edats de la memòria, la més evocadora presència de la subtilitat, gosaria a dir fastuositat, amb què Orient s’ha retratat en les encisadores mirades que a l’altre costat, des d’Occident, hem fet amb allò que ens sembla llunyà i estrany. Amb eixa part del món on gosàrem d’imposar el criteri, alhora que intentàrem el que sempre han fet les nostres petjades paternalistes en el camí de la història: atabalar-nos amb la fascinació, obsessionar-nos amb el control, emmudir-nos amb la representació. Fet i fet, allò que ignoràvem era retratat com a símbol de bellesa superlativa, però poc després era envaït per la nostra consciència de poble dominador, per la nostra distància conqueridora amb què canviàrem el ritme de la història i l’adaptàrem amb un barroer retrat del que créiem veure, intentant alhora conservar els tòpics fascinants dels nous escenaris, però dotant-los d’una mirada, d’uns esquemes culturals i d’unes interpretacions a la mesura de la nostra mirada ínfima i desencertada. Els reis d’Orient són, potser, la darrera i evocadora, l’eterna i immutable representació, indemne a la història, d’un Orient fascinador i esplèndid, falsament
34
Tornar a començar
llunyà, fet d’or i palaus, de temples, prínceps, sultans i cultures a la vora d’un riu fèrtil on conrear les collites del faraó, vessar un somni prop d’un oasi o travessar un desert d’encís amb el somriure darrere del vel d’una princesa per sobre d’un camell. Fastuoses interpretacions d’un mirall que, malgrat un adanisme atàvic i insuportablement desmemoriat, deixà petjada en una terra que encara fabrica l’arnadí, que conserva els noms dels pobles i els mots llegats pels àrabs, que rega a manta a les seues canals, que sent en la fascinació del foc la cultura de cicles agrícoles que marca la vida d’un poble alegre i expressiu, necessitat de llum en l’ànima i en l’horitzó. Si som qui som és, potser, pels somnis dels qui vingueren abans. Per la memòria silenciada dels pobles oblidats, dels marges de la història que són, malgrat tot, l’espina dorsal de la nostra història de combats i silencis, de renúncies i delers. Si som qui som és potser gràcies a la mil·lenària, eterna i, esta sí, persistent herència sobre la terra on hem edificat la llar dels nostres anhels. I malgrat això, la nostra visió parcial sobre el món d’Orient ens ha fet aplicar sols els conceptes que, en el nostre imaginari infeliç, presuposaven el luxe d’un territori ignot, la fascinació per la seua posada en escena i fins i tot l’atracció pels seus comportaments i actituds més generoses. No de bades, al llarg de molt de temps la política valenciana –i gandiana—ha estat farcida de xeics capaços de plasmar en maquetes impossibles, deliris faraònics i
construccions enlluernadores tot l’encís d’un territori velleta generarem la memòria, la voluntat i el clam de àmpliament exportat a la terreta, amb l’agravant de tot un poble per cremar el que no funciona, alçar-nos coentor, caspa, magnanimitat i fastuositat amb què i tornar a començar de nou. els líders provincians venien les nostres noves glòries, que no eren sinó l’etiqueta de fracassos nous ocults sota el ciment. Jose Manuel Prieto. Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Gandia, Periodista. Hem viscut, també, envoltats de faquirs: il·lusionistes entestats en el mandra del ‘Levante feliz’, implorant pels cacaus i la llimosna dels altres mentre a casa venien l’espant d’un món que s’entestava, sense èxit, a assemblar-se a la realitat d’una terra que havia abandonat el seguici de la seua història per esdevindre el mirall d’una il•lusió que ens feia més flacs, més guapos, irremissiblement més atractius. Com la història dimensionada en la faceta de la falsedat, tot s’ha ensorrat sense solució de continuïtat i ens ha deixat, com al vell Orient, lliçons que semblaven falsament noves. La primera, que la història és víctima de la desmemòria; i que és cíclica i està condemnada a repetir-se si hom no en fa un exercici de comprensió. La segona, que cap mirada impostada amb el messianisme enlluernador cap a tot un poble no funciona i no podrà funcionarhi mai a un territori que ha sabut lluitar les batalles més ingrates amb èxit sols quan ha estat acompanyat d’una voluntat col•lectiva heretada dels mil•lenaris musulmans. Si som qui som és per la memòria dels qui vingueren abans. Com l’única certesa, malgrat això, que el temps passa i crema, i que en l’estoreta
35
Orient-Occident, Occident-Orient, tan lluny, tan a prop!
En Les mil i una nits, la princesa Xahrazad aconsegueix salvar la vida explicant-li una i mil històries al seu nou marit, el sultà Xahriar, qui pretenia arrabassar-li el cap, després de la nit de noces.
Gràcies al seu enginy, imaginació i al coneixement dels costums arreladíssims de la seua terra, Xahrazad entrellaça històries sense fi, aconseguint ajornar la seua decapitació dia rere dia. Mostrant-se diligent i sense fer que afloraren els seus sentiments, com és habitual entre els pobles d’Orient, manté en suspens la curiositat del sultà, desitjós per conèixer com acabarà el relat.
participació; al temps, que no contradir el seu cònjuge, a causa de la manera oriental d’entendre la negació com a signe de mala educació, es convertiran en detalls i gestos fonamentals de cara a la seua salvació final. Un llibre amb el qual Les mil i una nits té moltes similituds (salvant les distàncies i els seus orígens) podria ser el Tirant lo Blanc, tan nostre. En la seua lectura, podem comprovar com les arrels de la nostra cultura s’han alimentat, al llarg dels segles, de les influències de la nostra història, la nostra geografia, els nostres costums i la presència constant del mar Mediterrani, com a inseparable company observador del pas del temps.
Durant tot aquest temps, Xahrazad aconsegueix conquerir el cor del seu marit i possible botxí, mostrant-se com la companya perfecta i enriquint la Les manifestacions de l’herència rebuda tenen reflex seua vida amb amor i entreteniment; tot això, mentre en tots els camps: en la nostra llengua (el valencià), en la nostra música (part fonamental de la cultura aconsegueix fer d’ell un home millor. valenciana són les bandes de música), en la nostra El vast coneixement de la cultura de la seua terra, gastronomia (on l’arròs és peça clau), en el nostre dels denominats Sis Clàssics (antics llibres filosòfics, esport (la pilota valenciana), en les nostres tradicions i rituals de poesia, música i història que representaven a les nostres festes (apartat en el qual, la més rellevància l’herència espiritual i cultural dels Sants Savis del més gran és per a les Falles). passat) per part de la princesa, l’ajuda en el quefer diari per salvar la seua vida, mentre el rellotge corre Les Falles són pur sentiment. Un any sencer ens passem preparant la nostra festa per excel·lència, on en contra seua. ens convertim en perfectes amfitrions, hospitalaris Entendre els ritus orientals no com unes formes i orgullosos de les nostres tradicions i costums, per estètiques o culturals originals sense més, sinó com donar-les a conèixer al món sencer. el que en realitat són, un llenguatge d’identificació i
36
Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF any 2017
bon ambient que es respira als carrers, on abunda la nostra hospitalitat; per tot això i molt més, recomane encaridament (hauria de ser d’assistència obligada) visitar València en Falles, almenys, una vegada en la Com assimilar les matinades de les falleres per anar vida; i, per descomptat, també Gandia. Perquè qui a la perruqueria, l’olor de laca que tot ho impregna, ve, sempre repetix! I no importarà ni gens ni mica el dolor dels ganxos, que acaba convertint-se en una si ho feu a lloms d’un flamant corser que ha estat cosa passatgers... és pur sentiment. en les Croades o d’una màgica catifa voladora; però Com concebre que generació rere generació. en les veniu a les nostres terres, aventureu-vos i gaudiu amb nostres famílies. vam crear un vincle especial durant nosaltres de les Falles. Bones festes josefines a tots! el mes de març…. és pur sentiment. Voldria, des d’aquestes línies, felicitar a tot el Com explicar que, amb una simple nota musical o el sol so d’un coet, se’t pose la pell de gallina... és pur sentiment.
Com interpretar que aquests dies deixem tots els mals a un costat i que les úniques llàgrimes que vessem siguen d’emoció i alegria…. és pur sentiment. I el més curiós de tot és que, amb solament anomenar les Falles, tots els valencians ens entenem a la perfecció: se’ns dibuixa un inesborrable somriure a la cara, els ulls se’ns tornen vidriosos i se’ns eriça el pèl moixí de la pell; així, sense més... perquè es tracta de pur sentiment.
col·lectiu faller, per aconseguir que la nostra festa més internacional haja entrat en la llista definitiva de candidats a Patrimoni de la Humanitat. L’enhorabona!
Marta Chafert Giner
Pels seus monuments, on la crítica local i la sàtira (a enginy i gràcia no ens guanya ningú) es converteixen en l’eix principal de la seua argumentació, perquè, durant una setmana, València es converteix en el centre cultural per excel·lència, pel colorit dels vestits de falleres i fallers, per ser una capital de la música on els pasdobles inunden els carrers, pels focs artificials que omplin de color el nostre cel i pel
37
Molt sovint les històries del seu avi envaïen la seua memòria, algunes com un somni llunyà i altres ben nítides, contades de generació en generació a la vora del foc de l’hivern o a la fresca del carrer a l’estiu, i la seua imaginació viatjava cap a mons inimaginables. Hi havia històries de guerres, d’esplendor, d’edificis fastuosos, de mesquites grandíssimes en un territori immens, que nasqué a les terres de la llunyana Aràbia i abraçà des de l’Índia fins a les proximitats dels Pirineus, tot governant als pobles que els hi habitaven, inclosos els cristians. El seu avi parlava del vent de llevant. Com que venia de la mar, podia ser una brisa fresca i agradable per sufocar la calor de l’estiu, però també podia ser fort i destructor quan portava les pluges i tempestes. Els infidels cristians podien ser així i, des de feia poc més de cent anys, bufava llevant. Una de les transformacions més importants i simbòliques era el mateix calendari. Ara ja no es comptaven els anys a partir de l’hègira del seu estimat Mahoma sinó a partir del naixement d’un dels seus profetes, el que nomenaven Jesús i, segons eixe compte, aquell matí era el 24 d’abril de 1391. Un camí rodejat de moreres i de productes d’horta com espinacs o panís acompanyava Gafull Abengafull cap a la ciutat més important de la vall. La zona on vivia era regada per la séquia mare que passava entre les properes alqueries de Benipeixcar i Benirredrà. Aquells camps li recordaven al seu avi quan contava que el seu poble havia dut conreus com el safrà, la taronja, l’arròs, les moreres per als cucs de seda o les
38
Vent de llevant
palmeres datileres, i com el rei dels infidels, Jaume I li deien, repartí entre els seus totes les possessions, les cases i la marjal, i com es beneficiaren dels sistemes de rec que fins a aquell moment havien estat musulmanes. Des de lluny advertia una muralla amb merlets i torres quadrangulars defensives que, junt amb el fossat, protegia els més de dos mil habitants de la vila a la qual tan sols es podia accedir per unes portes tancades a les nits a pany i clau. Els cristians es protegien així dels musulmans de les alqueries dels voltants, sospitosos de donar suport a les razzies del passat. La vila havia estat creada pels infidels, dels quals ell i tots els seus veïns n’eren els vassalls, a partir d’una de les moltes alqueries que rodejaven el castell que donava nom a la vall: Bairén. L’alqueria elegida, nomenada Candia i situada en la confluència entre el Camí Reial i el riu d’Alcoi, era menuda però posseïa una torre defensiva i dos fils d’aigua paral·lels al riu que entraven en la vila, coneguts pels cristians com séquia de Martorell. Amb tristor, els més vells recordaven com enderrocaren moltes cases de l’alqueria per alçar els edificis cristians, conservant tan sols la torre i les cases adjacents. A hores d’ara, la torre era part de la residència del senyor Alfons el Vell, nét del rei Jaume II i futur primer duc reial de la que els cristians nomenarien com Gandia. Junt amb Gafull Abengafull i els seus pensament hi anaven els musulmans caps de cada casa de llocs com Benicascaix, on hi havia un gran hort clos que es coneixeria en el futur com el Real, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar i Benirredà, o d’alqueries
Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF any 2017
més modestes com la d’En Roca, d’En Foxet o d’En Morera. De totes elles, regades pel sistema de recs del Vernissa, la més important era Beniopa, que comptava amb una mesquita aljama per a l’ensenyament religiós i l’oració comunitària. Es tractava de la joia agrícola que el duc Alfons concediria a Hug de Cardona anys més tard i que formarien part de la futura baronia del Realenc. Aquell matí tots els seus habitants s’havien d’inscriure al cens del morabatí, un impost de set sous a pagar cada set anys per enriquir les arques del rei. L’alqueria de Gafull era menuda i ell, junt amb Mahomet Ayet, conegut pels cristians per “lo negre”, Yuceff Mataloy, Reduan Behilell, Abrahim Bortot, Xehep Abenaquil, Alí Mubexer, Çaat Bortot, Maymó Macot i un fill, Alí Benganama,Taher Benharon, Çaat Berrulli, Hacap el mariner i Hacap el vell, que tenia dos criatures d’altra dona, vivien en la coneguda com l’Alqueria Nova.
De vegades el seu avi parlava d’un conreu dut des d’orient: la canyamel. Havia arribat segles enrere però, donades les dificultats d’obtenció del sucre i l’escàs coneixement en el procés de cocció, cristal·lització i refinament per aconseguir-lo en un edifici nomenat trapig, era un cultiu esporàdic i un producte luxós. Qui sap, pensà, potser en un futur no massa llunyà els musulmans el treballen de valent en benefici dels cristians. Prop de l’alqueria, al Real, Gafull junt amb Mahomat Cazez i Çaat Cazez havien proporcionat calç per a les obres del palau del Real, on els obrers musulmans aixecaren pocs anys abans un ampli habitatge: el futur trapig del Real. Per facilitar el comerç, Jaume II permeté celebrar una fira anual en honor a sant Miquel des del 1310 i edificar un pont de pedra, proper a la porta del Tossal existent tocant al palau, cap on es dirigia. Per dalt de la muralla sobreeixia un edifici. L’antiga església en honor de Santa Maria, aixecada poc després de la conquesta, estava sent millorada i ampliada seguint els gustos artístics del moment, amb mestres artesans famosos com un tal Joan Llobet i qui manava de tots, Nicolau Esteve, tot i que en eixe moment les obres estaven aturades. Els musulmans seguien els preceptes de l’Alcorà respecte a la representació de les imatges que, per no ofendre Al·là, tan sols permet l’escultura de motius vegetals i versos del llibre sagrat lloant Al·là i el seu profeta Mahoma. A l’església cristiana rendirien culte al seu Déu i serien soterrats en els fossars, encara que els més importants ho farien en tombes. Els cristians pensaven que així la seua ànima estaria per tota l’eternitat prop de Déu. En aquest punt li resultà inevitable recordar els seus familiars, soterrats amb
39
robes de la mateixa qualitat en un cementeri amb el cós dipositat sobre el costat esquerre i en direcció a La Meca, símbol de què tots són iguals. Els infidels celebraven festes religioses que reafirmaven la seua fe, com una molt important i d’origen prou modern que nomenaven Corpus. No obstant això, als musulmans se’ls permetia celebrar les festes pròpies de l’islam: la de la fi del dejuni del ramadà, la del sacrifici del corder i la festa de dejuni ritual nomenada Asura.A més, també celebraven festejos arribats per influència oriental, com el Nayruz per rebre la primavera, i el Maharachan, on la gent es regalava objectes i encenia fogueres nocturnes per rebre l’estiu. Tot i que hi havia certa convivència pacífica entre les religions, intuïa que la seua fe podia estar en perill donats els antecedents amb què els cristians tractaren i tractaven als jueus, com les notícies arribades sobre assalts i matances a diferents llocs. De fet, des de principis d’any hi havia prohibicions i mesures segregadores que els impedia aprovisionar-se de carn
40
o de mantindre contacte amb els cristians. Algunes dataven del 1370, quan s’obligava als musulmans a eixir de la vila abans que sonara el que nomenaven “lo seny del lladre” i se’ls prohibia anar de nit sense llum.També estaven obligats a agenollar-se davant dels seus símbols religiosos, com el Corpus. Un calfred recorregué el seu cos en pensar que, de vegades, les creences podien cegar a les persones, i que tal vegada els musulmans en foren els següents. En eixe sentit, temia pel que duria el futur, tant per a ell com per als seus fills i descendents. Amb tot, sospesà que hi havia beneficis mutus pel fet de viure en contacte amb una altra cultura. La convivència i la influència de tants segles podia resultar beneficiosa i enriquidora per a tots en l’economia, la cultura i els coneixements. Això ho diria el futur, segons com bufara el vent de llevant. José Torres
41
Falleres Majors de Gandia
Maragda EscsrivĂ Noguera Marta Ribera Ramos
42
43
Mantenidora
Cristina Cháfer Giner
44
Filla de Juan Manuel i Antonia, és la major de quatre germans, casada i amb dos fills. Vinculada al món de les falles des del bressol, té el privilegi de pertànyer a una de les poques famílies de Gandia que han tingut el plaer de tindre dues filles Falleres Majors, Mª del Mar (FMI 1993) i Marta (FM 2009). Durant la seua trajectòria fallera ha ostentat diversos regnats, Reina de la Festa Infantil en 1986 i Reina de la Falla Infantil en 1987 de la Falla Plaça Escoles Pies, pertanyent a la Cort d’Honor de la FMI de Gandia el 1988. Ja més endavant va ser Reina del Foc major el 1996 de la Falla Carrer major i Passeig. La seua passió és la seua família i al costat del seu marit, Josemi, li han transmès la devoció al món de les falles als seus fills Álvaro i Clara. Cristina biòloga de formació, però no de professió. S’implica al 100% en tot el que fa, perquè en tot el que fa posa el cor. Perfeccionista
com poques, que no protagonista, va assumir la responsabilitat de ser mantenidora de la Falla Roís de Corella amb un absolut respecte i des de la més profunda humilitat. Va assumir aquesta responsabilitat pel seu germà Juanma, el menut dels quatre germans, primer perquè a Juanma mai li ha negat res i segon perquè es tractava d’Arancha, la noia que tan feliç el fa. Cristina té la barreja del geni del seu pare i la sensibilitat de la seua mare, és per això que el mateix defensa un tema d’una manera seriosa i vehement, que pot emocionar-se amb un simple argument. El seu llegat faller ho han recollit a la perfecció els seus dos fills, pels que viu i pels que es desviu. Molt agraïda a la Falla Roís de Corella per l’oportunitat de col·laborar per a que el 2017 siga un any especial per a tota la comissió.
Reines i president 2017
45
President
Jose Luís Peiró Moncho
Un any més, tinc el plaer de dirigirme a vosaltres, fallers i amics. Enguany, les falles han ocupat un lloc privilegiat, anomenades com Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat per la UNESCO. Un gran motiu per a que els dies de falles i els actes fallers que estan molt a prop es celebren amb alegria i molta festa. Fallers i veïns del barri, tots formem part de la festa i cal gaudir de la mateixa, esteu tots convidats al nostre llar faller.
46
47
Madrina de la Falla
Gema Franco Morant
Acompanyada per Fran Sanjaime Camarena
48
49
Reina del Foc
Alba Argentó Gomar
Acompanyada per Rubén Mahiques Giner
50
51
Reina de la falla
Arancha Serrano Martínez
Acompanyada per Jose Luís Peiró Moncho
52
53
54
Llibret Infantil
55
Lema: La Delicà Artista: Cristian Meliá Ginestar Autora explicació: Lui Plá
56
57
La lectura ens dona una experiència agradable perquè a l’obrir un llibre qualsevol cosa es probable.. Potser és la clau del món del saber es clar que us animeu per tindre un temps de plaer. Una clau prodigiosa de grans informacions que els xiquets descobreixen amb molta emoció. Una activitat silenciosa que afavoreix la concentració per poder donar-li al text la seua encertada interpretació. Alimenten la imaginació els escrits dels autors, capaços de motivar a nosaltres, els lectors.
58
A l’escola i a casa de vegades escoltem, de iaios o companys dels que molt aprenem. I ja ha arribat l’esperat moment comença el conte del nostre monument!
“ERES LA DELICÀ DE GANDIA”
HI HAVIA UNA VEGADA...
Una dita gandiana molt ens va interessar, a partir d’una llegenda la història va impactar.
Hi havia una vegada a la ciutat de Gandia, una bonica xiqueta que encantada llegia.
Tractava d’una jove, que li va caure una flor i ella era tant fineta que trencà alguns cors.
Un llibre meravellós de refranys gandians que ens ho expliquen a tots els valencians.
Sabeu que va passar? Era una flor de gesmil que li caigué al seu cap quan de la Seu va eixir.
I molt atent escoltà un alegre xiquet la primera història que potser, ja la sabem.
De la façana de la Seu es desprengué aquella flor causant-li un dolor tan greu paralitzant el seu cor.
Tal vegada us sona o almenys haureu sentit que a la ciutat de Gandia tenim costum de dir...
Es des d’aquell moment que s’utilitza l’expressió, tant verbal com escrita o també a les descripcions. “Ets com la Delicà de Gandia, a qui una flor va matar”. Però ningú diu que la floreta a la xica va esclafar.
59
A QUI ES BURLA EL DEMONI LI FURGA Aquesta dita expressa que una burla és com un pecat, atents a la conseqüència perquè al final sereu castigats. Una broma mal intencionada rebrà la censura corresponent haureu d’estar ben preparats per a qualsevol moment. El xiquet molt nerviós escoltà aquest refrany pensant que les burles sempre fan algun dany. Abans d’actuar pensem i abans de parlar també, no volem penedir-nos i així tot eixirà bé. Continuem aquest conte fent créixer el saber d’aquest ingeniós xiquet disposat a aprendre més.
60
QUANT MÉS SUCRE MÉS DOLÇ. Quant més esforços es bolquen al treball potser, els resultats sempre son genials. Dia a dia ens trobem moltes activitats pendents. Doncs, necessitem il.lusió com a principal ingredient. I per suposat, es precís comptar que el factor temps sempre ens pot ajudar. Davant d’aquesta falleta a tots ens vol impactar com no, als fallers i falleres també ens vol “ensucrar”. Posem-li, doncs, coses bones a tot allò que estem fent per obtindre un bon producte i un excel.lent rendiment.
MATAR DOS PARDALS D’UN TIR PARDAL QUE VOLA A LA CASSOLA Les grans ocasions no les deixem passar, perquè sols es presenten una vegada a l’any. Potser, ni això, una vegada en la vida! Doncs és important la decisió escollida. Els xiquets saben decidir en un instant i seria fantàstic que fora encertat. Per això, espavileu-se i sempre esteu vigilants, quan l’ocasió es presente no la deixeu escapar!
Continuem amb pardals però en esta ocasió, son els protagonistes que ens donen la lliçó. La xiqueta llig al conte quan cal usar l’expressió, el xiquet es mostra content i amb bona comprensió. Aprofitem una sola acció, guanyem molt de temps, obtenim diversos resultats i fora d’entreteniments. Doncs aquest significat diu amb molta coherència que amb un xicotet esforç queda resolta esta sentència. No sempre som afortunats ens caldrà saber cosir... per si de cas podem matar... “Dos pardals d’un tir”.
61
NO CANVIES SENDES VELLES PER NOVELLES. D’aquesta dita valenciana hauràs sentit parlar és el torn del xiquet i el significat ha d’esbrinar. La primera feina per poder començar serà buscar el context i el contingut interpretar. Vore resultats i finalitats i així podem analitzar si les activitats o coses, son necessàries canviar. Doncs, quan tot és genial no cal fer canvis per innovar Si les coses ens agraden, amb elles hem de continuar. Aquesta és la conclusió a la que hem arribat: “ No canvies sendes velles per novelles” Que igual no t’agrada el resultat.
“PIXAVÍ” Pixavins els anomenen als habitants gandians
62
perquè diuen que són finolis i alguns semblen estirats. El dibuix d’un xiquet apareix en aquest conte, i pareix que pixa vi... Caram! Ho ha entés molt prompte! Es tan sols una broma encara que “estiradets” pareix que siguen uns quants... Els gandians són... diferents. Som alegres i bromistes I a més som molt humils. També solem ser generosos Els pixavins som així! La xiqueta continua llegint un gran repertori refranyer quasi arribant a la seua fi i ampliant el seu gran saber.
A LA FIRA NO VAGES SI NO TENS DINES,VORÀS MOLTES COSES I NO COMPRARÀS RES. QUAN EL MONDÚVER FA CAPELL, PICA ESPART I FES CORDELL. De la predicció de l’oratge molt pareix que sap la gent, tot sembla una incògnita, caldrà guiar-nos pel refranyer, Esta dita valenciana Del nostre Montdúver parla Quan es posa el seu barret Millor posar-se a cobert. Aplicable aquest refrany a qualsevol muntanya... especialment en ocasions on la pluja no ens enganya.
Un típic refrany de iaios que els diuen als xiquets, per crear una costum i diners gastar-ne poquets. Els mes menuts es veuen il.lusionats, pujant a les atraccions molt emocionats. No prenen consciència de la despesa que du, i els pares i familiars no diuen ni “Mu!” Una vegada a l’any tenim fira a la ciutat i els quatre dies, son ben aprofitats. En tornar a l’escola diuen molt contents que encara hi ha dies que queden pendents. Quan de festa es tracta, els xiquets mai tenen prou assegurada està la diversió i se’ns escapa el nostre sou.
63
TIO DE LA PORRA MENJA PA I SAMORRA Els mes menuts i majors gaudeixen de l’espectacle, “Els tios de la porra” no paren ni per pluja ni amb obstacles. Van molt ben uniformats vestits de blanc i barret, i un xaqué particular acompanyats del tamboret. Són els encarregats de donar inici a les festes, han de tocar els tambors i escoltar què diuen els “jefes”. Van visitant les escoles, mentre toquen i canten les tradicionals cançons que tant ens encanten. “Tio de la porra menja pa i salmorra” Això és el que cantem i tot el dia ho escoltem. Pels carrers de la ciutat, el soroll es fa notar, la música és de tots i tothom vol participar.
64
Aquest conte especial ha arribat a la seua fi, i de molts refranys i dites hem pogut gaudir.
La xiqueta ha finalitzat el conte que va iniciar, molt feliç es troba del que un dia va triar.
Al refranyer valencià mils i mils podem trobar formen part del dia a dia de la nostra forma de parlar.
Vegem un xiquet tranquil assegut al seu costat, immensament agraït de tot allò que ha escoltat.
Són part de la cultura, ens aporten riquesa, parlen d’altres èpoques i molt ens interessa.
L’ensenyança perdura, no importen les edats perquè tots som humans i ens quedem meravellats.
65
66
Reines i president Infantils 2017
67
President Infantil
Marcelo Mata Quintana
Per fi les Falles ocupen el lloc que es mereixen dins de la cultura i els xiquets tenim la responsabilitat de fer créixer les festes Josefines perquè arriben arreu del món. Enguany esperem posar nostre granet de sorra amb un meravellós monument i volem que tots els xiquets del barri i del col.legi vingeu per gaudir de la millor festa que existeix. No falteu, doncs sense vosaltres no hi ha futur!
68
69
Madrina Infantil
Silvia Climent Perellรณ
Acompanyada per Pepe Cabanilles Ortiz
70
71
Reina de la Poesia Infantil
Zoe BenĂtez Morant
Acompanyada per Joan GarcĂa Savall
72
73
Reina de la Festa Infantil
Aitana Llopis Camarena
Acompanyada per Andreu Malonda Prats
74
75
Reina del Foc Infantil
Neus Rodríguez García
Acompanyada per Pedro García Quintana
76
77
Reina de la Falla Infantil
Marta Melis Juan
Acompanyada per Marcelo Mata Quintana
78
79
Premis
80
81
Curtmetratge
82
La veu d’un altre
És una comèdia sobre un xaval que mentre espera un amic seu al carrer, queda extasiat per una dolça i guapa fallera. A partir d’aquell moment els seus plans del matí junt les seus emocions canviaran... I és que amb la trobada de la fallera també troba un inesperat aliat, el ventall, que canviarà de missatges per incitar-lo i empentar-lo cap al seu únic objectiu d’enamorar la jove. Es per això que el curtmetratge també reflexa la joventut actual que necessita la veu d’un altre per animar-se i perdre la vergonya per arribar a conquistar una persona. I ens trobem un desenllaç inesperat quan tots pensem que a la fi la fallera respondrà al xaval veiem que aquesta ja esta lligada sentimental a un faller i no un faller qualsevol sinó un faller de Rois de Corella, un faller de primera, doncs aquest any 2017 la comissió lluita amb orgull a primera secció.
83
Comissió Gesmils d’argent Junta Local Fallera Marcos Jiménez Izquierdo Cristina Sanvicente Ferrer Mª Carmen Guillem Serrano Gesmils de Coure Junta Local Fallera.
Eduardo Quilis Martínez
Gema Franco Morant Maria Mata Quintana
Escut d’argent falla Roís de Corella.
Mireia Climent Perelló
Marcos Jiménez Izquierdo
Javier Climent Bañuls Joia Comissió Falla Roís de Corella. Marta Melis Juan Arancha Serrano Martínez
84
ÀREA DE PRESIDÈNCIA Presidenta d’Honor: Na Liduvina Gil Climent President: Jose Luis Peiro Moncho Vicepresident 1r: Mauricio Viciano Martínez Vicepresident 2n: Silvia Quintana Perelló Delegada Femenina: Fanny Savall Todolí ÀREA SECRETARIA I CULTURA Secretària: Lidia Morant Rodríguez Vicesecretària: Alba Castaño del Olmo Delegada Llibret: Lui Plá Femenia Delegada d’arxius: Mª José del Olmo Muñoz Relacions Públiques: Joaquin Barber Deusa ÀREA D’ECONOMIA Tresorer: Joaquin Barber Deusa Vicetresorer: Alfredo Martínez Casanova Comptador: José Ramón Penadés Matoses Lotero: Alfredo Martínez Casanova Delegat Mantenimet Casal: Paco Calafat Pérez Delegades de Rifa: Mª José Rodríguez Signes Delegada Cobro Barri: Fanny Savall Todolí Delegat domiciliació de quotes: Alfredo Martínez Casanova
ÀREA FESTES Delegada Festes: Manolo Benitez Ibáñez Vicedelegada Festes:Vicent Melis Capellino Delegada Artística: Elena Martínez Ferrer Vicedelegada artística: Isabel Martínez Ferrer Delegada vestuari: Isabel Ferrer Catalá Delegada cavalcades: Arancha Serrano Martínez Vicedelegada cavalcada: Esther Juan Pérez Delegada Ofrena: Elvira Pla Blay Delegat Banda Música: José Luis Peiró Moncho ÀREA DE JOCS Delegat de Jocs: Gonzalo Muñoz Moratel Delegat de truc absolut: Gonzalo Muñoz Moratel Delegada de truc femení: Arancha Serrano Martínez Delegada de bac: Fanny Savall Todolí Delegat de truc sènior: Alba Serrano Martínez ALTRES DELEGACIONS Delegat Monuments: Joaquin Barber Deusa Delegada de Carrer: Alba Serrano Martínez Delegat presentació: Enrique Plá Blay Delegades Passarel·la: Mª José Pellicer i Charo Peiró Delegats Plantà: Salvador Pla Blay Joaquin Barber Deusa Delegat Cremà: Salvador Pla Blay Delegats Carpa: Carmelo Montaner Ivars Alberto Sanchez Collados Delegats d’esmorzars: Paco Calafat Pérez Gonzalo Muñoz Moratel Delegats Transport Falles: José Ribes Català Néctor Pascual Sanchis Delegat Despertà: Ramón Serrano Quilez
85
Viatgers
Aparisi Aparisi, Jesus Rafael Aparisi Morant, Sara Arbona Llácer, Nuria Arbona Llácer, Sonia Argento Gomar, Alba Arlandis Castellano, Miquel Angel Arrebola Alvarez, Concepcion Bañuls Pardo, Toni Bañuls Perelló, Toni Barber Deusa, Joaquin Bataller Cotaina, Melissa Benitez Ibáñez, Manuel Boigues Moratal, Marc Burgos Martin, Francisco Bustos Cervera, Paqui Caerols Olaso, Toni Calafat Pérez, Francisco Camarena Signes, MªJose Camarena Vidales, Sandra Cardete Colomina, Sandra Castaño del Olmo, Alba Castaño del Olmo, Damià Castaño Marin, Damian
86
Chafer Giner, Juanma Climent Bañuls, Javier Climent Perelló, Mireia Costa Chover, Júlia de la Iglesia Vidal, Rebeca del Olmo Muñoz, MªJose Deusa Moreno ,Carolina Escolano Marti, Juan Andres Escrivà Insa, Cristina Estruch Cotaina, Claudia Falquet Motilla, Jose Faus Coll, Nuria Femenia Flores, Rosa Fernández Vaquero, Jose Ferrer Catalá, Isabel Franco Morant, Gema Galvez Arrebola, Raquel Galvez Arrebola, Jose Gálvez Castilla, Jose Garcia España, Ana Garcia Faus, Juan Miguel Garcia Molina,Yolanda Gasque Garcia, Juan
Gracia Cloquell, Sandra Gregori Castello, Teresa Gregori Serquera, Luis Guillem Serrano, Mari Carmen Jimenez Izquierdo, Marcos Jimenez Sanvicente, Adriana Jimenez Sanvicente, Cristina Juan Perez, Ester Juan Samper, Joaquin Llinares Gálvez, Laura Llinares Martinez, Francisco Llopis Moragues, Mario Llopis Todolí, MªAngeles Llorens Bataller, Daniela Lopez Savall, Francina Lozano Medel, Rosa Mahiques Giner, Ruben Marco Delgado, Jorge Martinez Casanova, Alfredo Martinez Ferrer, Elena Martinez Ferrer, Isabel Martinez Fuster, Jesus Martinez Ibañez, Sari
Martinez Soler, Sergio Mata Pons, Javier Mata Quintana, Maria Melis Capellino,Vicent Moncho Martinez, Aurelia Montaner Blanes, Inma Montaner Ivars, Carmelo Morant Lozano,Victoria Morant Lozano, Laura Morant Paniagua, Paco Morant Ribera,Victor Morant Rodriguez, Lidia Moreno Espi, Manuel Moreno Melero, Toni Muñoz Montaner, Gonzalo Muñoz Moratel, Gonzalo Oltra Noguera, Davinia Oltra Noguera, Rosana Pascual Sanchis, Nector Pastor Ballester, Mere Pastor Bustos, Maria Peiro Mascarell, Blas Peiró Moncho, Charo
Peiró Moncho, Jose Luis Peiró Pla, Sergio Pellicer Cremades, MªJose Penades Gregori, Angela Penades Matoses, Ramon Perelló Ventura, Mila Perelló Ventura, Maria del Mar Perez Santamaria,Vanessa Pérez Santamaria, Laura Pla Blay, Enrique Pla Blay, Francisco Pla Blay, Elvira Pla Blay, Salvador Pla Femenia, Lui Pozuelo Ruiz, Martha Pozuelo Ruiz, Maira Puigcerver Garcia, Patricia Quilis Martinez, Eduardo Quilis Pellicer, Aina Quilis Pellicer, Mar Quintana Perelló, Silvia Ribes Catalá, Jose Luis Ribes Lozano, Ausias
Rodriguez Garcia, Lucia Rodriguez Lopez, Francisco Javier Rodriguez Signes, MªJose Sala Cotaina, Marta Sanchez Collados, Alberto Sanjaime Camarena, Fran Santamaria Moragues, Maria Sanvicente Ferrer, Cristina Savall Todolí, Fanny Selfa Novell, Albert Serrano Martinez, Alba Serrano Martinez, Arancha Serrano Quilez, Ramon Serrano Quilez, Encarna Soler Camarena, Maria Soler Marti, Salvador Talens Ferrús, Inmaculada Viciano Martinez, Mauricio Vidal Arlandis, Maria
87
Viatgers infantils
Arlandis Pozuelo, Alma Bañuls Perelló, Lorena Benitez Morant, Jorge Benitez Morant, Zoe Bertó Bosca, Andrea Boigues Perez, Carla Boigues Perez, Hugo Burgos Montolio, Adrian Caerols Faus, Aitana Caerols Faus, Borja Climent Perelló, Silvia Falquet Salvador, Aina Franco Savall, Leire Garcia Savall, Joan Gasque Peiró, Claudia Gasque Peiró, Raul Gregori Escrivá, Angela Gregori Escrivá, Alex Juan Vidal, Alba Llopis Camarena, Laia Llopis Camarena, Aitana Marco Pozuelo, Luna Marco Pozuelo, Mia Marcos Muñoz, Paula Mata Quintana, Marcelo Melis Juan, Marta
88
Melis Juan, Gema Morant Gracia, Aina Morant Gracia, Pablo Moreno Puigcerver, Marc Moreno Puigcerver, Pau Ortiz Perelló, Marc Pastor Bustos, Suni Peiró Guillem, Irene Ribes Lozano, Alejandra Rodriguez Garcia, Neus Roig Llorens, Alexia Ruiz Pellicer, Estela Sanchez Costa, Alex Sanchez Costa, Dani Serra Blasco, Roser Serrano Catalá, Sergio Soler Camarena, Gemma Vidal Oltra, Jorge Villar Deusa Lluna
Agraïment
El viatge no s’acaba mai. Només els viatgers s’acaben. I fins i tot ells poden perdurar en forma de memòria, de record, de relat. El final d’un viatge no és més que el començament d’un altre. S’ha de veure el que no s’ha vist, veure una altra vegada el que ja es va veure, veure de dia el que es va veure de nit… Fins ací el nostre primer viatge a l’Orient, agraïm a tots els col·laboradors que han sigut partícips d’una manera desinteressada així com totes les empreses.
Guia Comercial
89