Llengua Catalana

Llengua Catalana

Unitat 9

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

UNITAT 9 EL SIGNIFICAT DELS MOTS 1. L’origen del lèxic 2. Derivació 3. Exercicis

1/11

Llengua Catalana

Unitat 9

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

1. L’ORIGEN DEL LÈXIC

Lèxic

: Conjunt dels mots que ha tingut una llengua, els que té, els que es creen i els que s’hi incorporen.

Lèxic patrimonial

: Conjunt de mots que provenen del llatí i que en introduir-se en les llengües romàniques han evolucionat completament.

El llatí que va donar lloc a les llengües romàniques era el llatí vulgar, el parlat.

Cultisme

*

Ètim llatí de radi: RADIUM

: Mot pres del llatí que ha sofert una mínima evolució quan s’ha incorporat i adaptat a la fonètica i a la morfologia de la llengua catalana.

RADIUM* → RADI CATHEDRA → CÀTEDRA VOLUNTAS → VOLUNTAT GRÀCIA, BREVIARI, MINISTERI, PECAR, PERDÓ, VIRTUT, [...]

Semicultisme

: Mot pres del llatí que ha sofert una parcial evolució popular quan s’ha incorporat i adaptat a la llengua catalana però no ha arribat a l’evolució fonètica total.

LACTUM → LACTI CUNICULUM → CONILL SAECULUM → SEGLE REGULA → REGLA SPATULA → ESPATLLA

Doblet

: Mot llatí culte que ha originat dues paraules; una en forma popular (lèxic patrimonial) i l’altra cultisme o semicultisme.

MIRACULUM → MIRALL MIRACLE

EVANGELIUM → ANYELL EVANGELI

LACTUM

TABULA

→ LLET LACTI

→ TAULA TABULAR

2/11

Llengua Catalana

Llengües substrat

Unitat 9

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

: Conjunt de llengües que hi havia a la Península Ibèrica parlades per les civilitzacions preromàniques que van ser assimilades pel llatí i que van acabar desapareixent.

(El substrat preromà és el conjunt de llengües que hi havia a la Península Ibèrica abans de l’arribada dels romans).

Urnenfelders Celtes Fenicis i cartaginesos Grecs Ibers

Llengües superstrat : Conjunt de llengües que s’introdueixen a la Península Ibèrica després de la disgregació de l’Imperi Romà i que deixen empremtes en el llatí.

Llengües germàniques Àrab Llengües adstrat Grecisme: Mots provinents del grec medieval que s’introdueixen al català en aquella época.

Hel·lenisme: Mots provinents del grec clàssic que ens han arribat a través del llatí per qüestions tècniques en 2. DERIVACIÓ èpoques posteriors.

: Conjunt de llengües que han influït en una altra (la catalana) per raons de convivència o per la necessitat d’adoptar noves paraules per anomenar coses o conceptes.

Occità Francès Italià Grec

Castellà Anglès Alemany Indígenes americanes

3/11

Llengua Catalana

Derivació

Unitat 9

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

: Operació per mitjà de la qual es crea una paraula nova adjuntant a un lexema ja existent un element no autònom anomenat afix 1. Prefix 2. Infix 3. Sufix (prefix) + lexema + (infix) + (sufix) + (sufix) + ([...])

1. Prefix

: element lèxic (morfema derivatiu) que no pot existir sol i que es posa davant un mot ja existent per formar-ne un altre.

Normalment NO canvia la categoria gramatical de la paraula resultant de la primitiva+afixos a la que s’adhereix tot i que de vegades fa que un verb intransitiu passi a ser-ne un de transitiu o pronominal, però també pot ser que siguin sinònims: JEURE → A-JEURE A-JEURE’S

SEURE → A-SEURE A-SEURE’S

VARAR → A-VARAR GLA → AGLÀ

ARREL → A-RREL VICIAR → A-VICIAR

Tònics : Es considera que formen dues unitats diferents amb el lexema al qual s’adjunten i, per tant, són estudiats a l’apartat de composició.

SOBRE-SORTIR CONTRA-RESTAR Àtons

: Solen correspondre a preposicions àtones A-TERRAR

4/11

Llengua Catalana

2. Sufix

Unitat 9

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

: element lèxic (morfema derivatiu) que no pot existir sol i que es posa darrere un mot ja existent per formar-ne un altre.

Poden canviar la categoria gramatical de la paraula resultant de la primitiva+afixos o NO canviar la categoria gramatical de la paraula primitiva a la que s’adhereix, tot comportant un canvi semàntic:

3. Infix

INFANT → INFANT-IL AMPLE → AMPL-ADA

POU → POU-AR CÓRRER → CORR-EDOR

PEDRA → PEDR-ERA GROC → GROGU-ENC

HOME → HOM-ENOT ESTIUAR → ESTIU-EJAR

: element lèxic (morfema derivatiu) que no pot existir sol i que es posa entre el lexema i el sufix d’un mot Confereix un matís al mot originari i, en algun cas, canvia el significat de la paraula resultant de la primitiva+afixos: MAGRE → MAGR-ITX-OL LLUM → LLUM-EN-ERA FIL → ES-FIL-AG-ARS-AR NACIÓ → NACION-AL-ITZAR AL: sufix xq NACIONAL té sentit semàntic

Trobar el lexema d’un mot -Si la paraula primitiva acaba en -A/-E/-O ÀTONES, la vocal desapareix: SABATA → SABATARBRE → ARBRCARRO → CARR-Si la paraula primitiva acaba en VOCAL TÒNICA, s’hi afegeix la consonant epentètica (n): COMÚ → COMUN-Si la paraula primitiva acaba en CONSONANT o DIFTONG, es queda tal com està: ESTOIC → ESTOIC-

ESTIU

→ ESTIU-

5/11

Llengua Catalana

Unitat 9

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

PREFIX

EXEMPLE

SIGNIFICAT

a-

a-normal

que no és normal

a-, ab-, abs-

a-versió

sentiment d’allunyament

an-

an-arquia

sense govern

bene-, ben-

bene-dicció

dir el bé

bes-

bes-avi

dos cops avi

co-, con-, col-, com-, cor-

con-sonant

que sona amb un altre

de-, des-, di(s)-

des-lleial

que s’aparta de la lleialitat

di-

dí-pter

que té dues ales

dia-

dià-fan

que deixa veure a través

dis-

dis-pèpsia

mala digestió

en-, in-, em-, im-

im-portar

portar a dins

es-, ex-

ex-portar

portar a fora

epi-

epi-tafi

damunt la tomba

eu-

eu-tanàsia

mort agradable

hemi-

hemi-sferi

mitja esfera

hiper-

hiper-tensió

tensió per damunt de la normal

hipo-

hipo-tensió

tensió per davall de la normal

in-, im-, ir-, il-, i-

il-legal

que no és legal

infra-

infra-roig

per davall del vermell

intra-, intro-

intro-duir

ficar a dins

mal-, male-

male-dicció

paraula per desitjar mal

meta-

meta-morfosi

canvi de forma

mono-

mono-síl·lab

que té una síl·laba

peri-

peri-osti

membrana al voltant de l’os

pro-

pro-cònsol

que fa les funcions del cònsol

re-

re-omplir

tornar a omplir

retro-

retrò-grad

que va endarrere

sub-

sub-ratllar

fer una ratlla a sota

supra-

supra-ciliar

situat damunt les celles

sin-, sim-, sil-

sin-crònic

que passa alhora

trans-, tras-

trans-alpí

a l’altre cantó dels Alps

tri-, tris-

tri-angular

que té tres angles

uni-

uni-forme

que només té una forma

a-, ad-

cata-

6/11

Llengua Catalana

Unitat 9

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

INFIX

EXEMPLE

-al-, -ol-

apeg-al-รณs, fred-ol-ic

-all-, -ell-, -ill-, -oll-

ceb-all-ut, a-ssol-ell-at, branqu-ill-รณ

-an-, -en-, -in-, -on-

crid-an-er, blanqu-in-รณs, pot-oll-ar

-ar-, -arr-, -er-

baf-ar-ada, cap-arr-ut, gep-er-ut

-ass-, -iss-, -oss-, -uss-

borr-iss-ol, pic-oss-ada, es-cany-uss-ar-se

-at-, -et-, -ot-

llog-at-er, pell-et-er, parl-ot-ejar

-atx-, -itx-, -ij-

es-prim-atx-at, ram-itx-รณ, vent-ij-ol

-eg-, -ic-, -uc-

lladr-eg-ot, port-ic-รณ, menj-uc-ar

-isc-, -usc-

plov-isqu-ejar, pedr-usc-all

7/11

Llengua Catalana

Unitat 9

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

SUFIX

EXEMPLE

SIGNIFICAT

-à, -ana

escol-à

ofici

-à, -ana

andorr-à

procedència geogràfica (gentilici)

-àcia

ros-àcia

de la família de les roses

-aire

drap-aire

-aire

rondin-aire

-al

geni-al

ofici que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza qualitat o semblança; abundància

-all

freg-all

instrument

-alles

escorri-alles

acció i resultat d’un procés

-am

costell-am

conjunt, col·lectivitat

-ança, -ença

venj-ança

-ant

humili-ant

-ar

cany-ar

acció i resultat d’un procés que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza conjunt, col·lectivitat

-ària

llarg-ària

estat o qualitat

-às, -assa

bon-às

augmentatiu i diminutiu

-astre, -astra

madr-astra

relacions de parentiu

-at

carbon-at

sal de carboni

-atge

branc-atge

conjunt, col·lectivitat

-atge

aterr-atge

-ble*

ama-ble

-ció*

manifesta-ció

acció i resultat d’un procés que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza acció i resultat d’un procés

-dat,-tat

bon-dat

-dís, -dissa*

fone-dís

-dor

menja-dor

-dor, -dora*

informa-dor

-dor, -dora

calcula-dor

estat o qualitat que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza lloc on s’acompleix un fet que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza instrument

-eda, -ada

rour-eda

conjunt, col·lectivitat

-edat

clar-edat

-egar

carr-egar

-ejar

fastigu-ejar

-ejar

coix-ejar

estat o qualitat fer coses pròpies del significat del lexema fer coses pròpies del significat del lexema posseir una qualitat

-enc, -enca

canad-enc

procedència geogràfica (gentilici)

-enc, -enca

blav-enc

que s’acosta a...

8/11

Llengua Catalana

Unitat 9

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

-ent

exig-ent

-er, -era

cuin-er

-er, -era

gallin-er

-er, -era

jugan-er

-eria

pastiss-eria

-eria

gandul-eria

que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza ofici lloc on s’esdevé un procés o es guarda o es ven alguna cosa que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza lloc on s’esdevé un procés o es guarda o es ven alguna cosa estat o qualitat

-ès, -esa

rossellon-ès

procedència geogràfica (gentilici)

-esa

bell-esa

estat o qualitat

-et

xiul-et

acció i resultat d’un procés

-et, -eta

petit-et

disminutiu

-etat, -itat

sobri-etat

estat o qualitat

-i, -a

eter-i

qualitat o semblança; abundància

-í, -ina

tortos-í

procedència geogràfica (gentilici)

-ia

potènc-ia

estat o qualitat

-ícia

just-ícia

-ificar

cod-ificar

-ificar

pur-ificar

estat o qualitat fer coses pròpies del significat del lexema transformar en alguna qualitat

-ina

glicer-ina

substància procedent del sucre

-ió

abstracc-ió

estat o qualitat

-isme

bud-isme

ideologia i partidari d’idees

-íssim, -íssima

bon-íssim

augmentatiu i disminutiu

-ista

pian-ista

ofici

-ista

bud-ista

ideologia i partidari d’idees

-itar

agil-itar

transformar en alguna qualitat

-itis

faring-itis

inflamació de la faringe

-itud, -ud

sol-itud

estat o qualitat

-itzar

canal-itzar

entrar en algun lloc o procés

-itzar

volatil-itzar

-iu, -iva

afirmat-iu

-ívol, -ívola

joven-ívol

transformar en alguna qualitat que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza qualitat o semblança; abundància

-ment*

pensa-ment

acció i resultat d’un procés

-ó, -ona

calent-ó

disminutiu

-ó, -ona

fris-ó

procedència geogràfica (gentilici)

-oi, -oia

trist-oi

augmentatiu i disminutiu 9/11

Llengua Catalana

Unitat 9

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

-or

blanc-or

estat o qualitat

-ós, -osa

sort-ós

qualitat o semblança; abundància

-ós, -osa

blav-ós

-ós, -osa

abund-ós

-osi

neur-osi

que s’acosta a... que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza malaltia dels nervis

-ot, -ota

grand-ot

augmentatiu

-tori*

dormi-tori

-tori, -tòria

gira-tori

-ut, -uda

bany-ut

lloc on s’acompleix un fet que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza qualitat o semblança; abundància

*

-BLE -CIÓ -DÍS, -DISSA -DOR, -DORA -MENT -TORI

ES PODEN UTILITZAR AMB LA VOCAL AL DAVANT Comunic-ació Comunic-a-ció

Descobr-iment Descobr-i-ment

SERIA COM UNA VT EN EL CAS DELS VERBS PERÒ NO TINDRÀ NOM I PODREM ESCOLLIR SI SEPARAR-LA O NO. ES TROBA EN PARAULES QUE NECESSITEN UNA VOCAL ENTRE EL LEXEMA I EL SUFIX.

Amaga-tall Amag-at-all

incorrecte: AMAG-AR AMAG-AT-ALL (infix) (NO TÉ UN SUFIX DELS ANTERIORS)

10/11

Llengua Catalana

Unitat 9

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

3. EXERCICIS

a-simètric circum-veí des-cobrir in-adequ-at para-normal semi-cercle

: : : : : :

no simètric al voltant d’un lloc fer cessar d’estar cobert no adequat més enllà del normal meitat d’un cercle

PURIFICAR

: PUR - IFIC - A - R LEXEMA

VT

bene-fact-or : co-direct-or : en-dins-ar : mal-educ-at : re-fer : trans-oceàn-ic :

que fa el bé que dirigeix amb un altre portar a dins no educat tornar a fer a l’altre cantó de l’oceà

MTA

SUFIX

HOMENASSOS : HOM - EN- ASS - O - S LEXEMA

INFIX

VR

MFN

SUFIX

confi-ança cintur-ó bress-ol cab-òr-ia rob-atori

const-ància camin-oi abduct-or barr-ac-ot curv-a-tura

11/11