Llengua Catalana
Unitat 9
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
UNITAT 9 EL SIGNIFICAT DELS MOTS 1. L’origen del lèxic 2. Derivació 3. Exercicis
1/11
Llengua Catalana
Unitat 9
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
1. L’ORIGEN DEL LÈXIC
Lèxic
: Conjunt dels mots que ha tingut una llengua, els que té, els que es creen i els que s’hi incorporen.
Lèxic patrimonial
: Conjunt de mots que provenen del llatí i que en introduir-se en les llengües romàniques han evolucionat completament. El llatí que va donar lloc a les llengües romàniques era el llatí vulgar, el parlat.
Cultisme
*
Ètim llatí de radi: RADIUM
: Mot pres del llatí que ha sofert una mínima evolució quan s’ha incorporat i adaptat a la fonètica i a la morfologia de la llengua catalana. RADIUM* → RADI CATHEDRA → CÀTEDRA VOLUNTAS → VOLUNTAT GRÀCIA, BREVIARI, MINISTERI, PECAR, PERDÓ, VIRTUT, [...]
Semicultisme
: Mot pres del llatí que ha sofert una parcial evolució popular quan s’ha incorporat i adaptat a la llengua catalana però no ha arribat a l’evolució fonètica total. LACTUM → LACTI CUNICULUM → CONILL SAECULUM → SEGLE REGULA → REGLA SPATULA → ESPATLLA
Doblet
: Mot llatí culte que ha originat dues paraules; una en forma popular (lèxic patrimonial) i l’altra cultisme o semicultisme. MIRACULUM → MIRALL MIRACLE
EVANGELIUM → ANYELL EVANGELI
LACTUM
TABULA
→ LLET LACTI
→ TAULA TABULAR
2/11
Llengua Catalana
Llengües substrat
Unitat 9
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
: Conjunt de llengües que hi havia a la Península Ibèrica parlades per les civilitzacions preromàniques que van ser assimilades pel llatí i que van acabar desapareixent. (El substrat preromà és el conjunt de llengües que hi havia a la Península Ibèrica abans de l’arribada dels romans). Urnenfelders Celtes Fenicis i cartaginesos Grecs Ibers
Llengües superstrat : Conjunt de llengües que s’introdueixen a la Península Ibèrica després de la disgregació de l’Imperi Romà i que deixen empremtes en el llatí. Llengües germàniques Àrab Llengües adstrat Grecisme: Mots provinents del grec medieval que s’introdueixen al català en aquella época. Hel·lenisme: Mots provinents del grec clàssic que ens han arribat a través del llatí per qüestions tècniques en 2. DERIVACIÓ èpoques posteriors.
: Conjunt de llengües que han influït en una altra (la catalana) per raons de convivència o per la necessitat d’adoptar noves paraules per anomenar coses o conceptes. Occità Francès Italià Grec
Castellà Anglès Alemany Indígenes americanes
3/11
Llengua Catalana
Derivació
Unitat 9
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
: Operació per mitjà de la qual es crea una paraula nova adjuntant a un lexema ja existent un element no autònom anomenat afix 1. Prefix 2. Infix 3. Sufix (prefix) + lexema + (infix) + (sufix) + (sufix) + ([...])
1. Prefix
: element lèxic (morfema derivatiu) que no pot existir sol i que es posa davant un mot ja existent per formar-ne un altre. Normalment NO canvia la categoria gramatical de la paraula resultant de la primitiva+afixos a la que s’adhereix tot i que de vegades fa que un verb intransitiu passi a ser-ne un de transitiu o pronominal, però també pot ser que siguin sinònims: JEURE → A-JEURE A-JEURE’S
SEURE → A-SEURE A-SEURE’S
VARAR → A-VARAR GLA → AGLÀ
ARREL → A-RREL VICIAR → A-VICIAR
Tònics : Es considera que formen dues unitats diferents amb el lexema al qual s’adjunten i, per tant, són estudiats a l’apartat de composició. SOBRE-SORTIR CONTRA-RESTAR Àtons
: Solen correspondre a preposicions àtones A-TERRAR
4/11
Llengua Catalana
2. Sufix
Unitat 9
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
: element lèxic (morfema derivatiu) que no pot existir sol i que es posa darrere un mot ja existent per formar-ne un altre. Poden canviar la categoria gramatical de la paraula resultant de la primitiva+afixos o NO canviar la categoria gramatical de la paraula primitiva a la que s’adhereix, tot comportant un canvi semàntic:
3. Infix
INFANT → INFANT-IL AMPLE → AMPL-ADA
POU → POU-AR CÓRRER → CORR-EDOR
PEDRA → PEDR-ERA GROC → GROGU-ENC
HOME → HOM-ENOT ESTIUAR → ESTIU-EJAR
: element lèxic (morfema derivatiu) que no pot existir sol i que es posa entre el lexema i el sufix d’un mot Confereix un matís al mot originari i, en algun cas, canvia el significat de la paraula resultant de la primitiva+afixos: MAGRE → MAGR-ITX-OL LLUM → LLUM-EN-ERA FIL → ES-FIL-AG-ARS-AR NACIÓ → NACION-AL-ITZAR AL: sufix xq NACIONAL té sentit semàntic
Trobar el lexema d’un mot -Si la paraula primitiva acaba en -A/-E/-O ÀTONES, la vocal desapareix: SABATA → SABATARBRE → ARBRCARRO → CARR-Si la paraula primitiva acaba en VOCAL TÒNICA, s’hi afegeix la consonant epentètica (n): COMÚ → COMUN-Si la paraula primitiva acaba en CONSONANT o DIFTONG, es queda tal com està: ESTOIC → ESTOIC-
ESTIU
→ ESTIU-
5/11
Llengua Catalana
Unitat 9
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
PREFIX
EXEMPLE
SIGNIFICAT
a-
a-normal
que no és normal
a-, ab-, abs-
a-versió
sentiment d’allunyament
an-
an-arquia
sense govern
bene-, ben-
bene-dicció
dir el bé
bes-
bes-avi
dos cops avi
co-, con-, col-, com-, cor-
con-sonant
que sona amb un altre
de-, des-, di(s)-
des-lleial
que s’aparta de la lleialitat
di-
dí-pter
que té dues ales
dia-
dià-fan
que deixa veure a través
dis-
dis-pèpsia
mala digestió
en-, in-, em-, im-
im-portar
portar a dins
es-, ex-
ex-portar
portar a fora
epi-
epi-tafi
damunt la tomba
eu-
eu-tanàsia
mort agradable
hemi-
hemi-sferi
mitja esfera
hiper-
hiper-tensió
tensió per damunt de la normal
hipo-
hipo-tensió
tensió per davall de la normal
in-, im-, ir-, il-, i-
il-legal
que no és legal
infra-
infra-roig
per davall del vermell
intra-, intro-
intro-duir
ficar a dins
mal-, male-
male-dicció
paraula per desitjar mal
meta-
meta-morfosi
canvi de forma
mono-
mono-síl·lab
que té una síl·laba
peri-
peri-osti
membrana al voltant de l’os
pro-
pro-cònsol
que fa les funcions del cònsol
re-
re-omplir
tornar a omplir
retro-
retrò-grad
que va endarrere
sub-
sub-ratllar
fer una ratlla a sota
supra-
supra-ciliar
situat damunt les celles
sin-, sim-, sil-
sin-crònic
que passa alhora
trans-, tras-
trans-alpí
a l’altre cantó dels Alps
tri-, tris-
tri-angular
que té tres angles
uni-
uni-forme
que només té una forma
a-, ad-
cata-
6/11
Llengua Catalana
Unitat 9
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
INFIX
EXEMPLE
-al-, -ol-
apeg-al-รณs, fred-ol-ic
-all-, -ell-, -ill-, -oll-
ceb-all-ut, a-ssol-ell-at, branqu-ill-รณ
-an-, -en-, -in-, -on-
crid-an-er, blanqu-in-รณs, pot-oll-ar
-ar-, -arr-, -er-
baf-ar-ada, cap-arr-ut, gep-er-ut
-ass-, -iss-, -oss-, -uss-
borr-iss-ol, pic-oss-ada, es-cany-uss-ar-se
-at-, -et-, -ot-
llog-at-er, pell-et-er, parl-ot-ejar
-atx-, -itx-, -ij-
es-prim-atx-at, ram-itx-รณ, vent-ij-ol
-eg-, -ic-, -uc-
lladr-eg-ot, port-ic-รณ, menj-uc-ar
-isc-, -usc-
plov-isqu-ejar, pedr-usc-all
7/11
Llengua Catalana
Unitat 9
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
SUFIX
EXEMPLE
SIGNIFICAT
-à, -ana
escol-à
ofici
-à, -ana
andorr-à
procedència geogràfica (gentilici)
-àcia
ros-àcia
de la família de les roses
-aire
drap-aire
-aire
rondin-aire
-al
geni-al
ofici que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza qualitat o semblança; abundància
-all
freg-all
instrument
-alles
escorri-alles
acció i resultat d’un procés
-am
costell-am
conjunt, col·lectivitat
-ança, -ença
venj-ança
-ant
humili-ant
-ar
cany-ar
acció i resultat d’un procés que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza conjunt, col·lectivitat
-ària
llarg-ària
estat o qualitat
-às, -assa
bon-às
augmentatiu i diminutiu
-astre, -astra
madr-astra
relacions de parentiu
-at
carbon-at
sal de carboni
-atge
branc-atge
conjunt, col·lectivitat
-atge
aterr-atge
-ble*
ama-ble
-ció*
manifesta-ció
acció i resultat d’un procés que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza acció i resultat d’un procés
-dat,-tat
bon-dat
-dís, -dissa*
fone-dís
-dor
menja-dor
-dor, -dora*
informa-dor
-dor, -dora
calcula-dor
estat o qualitat que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza lloc on s’acompleix un fet que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza instrument
-eda, -ada
rour-eda
conjunt, col·lectivitat
-edat
clar-edat
-egar
carr-egar
-ejar
fastigu-ejar
-ejar
coix-ejar
estat o qualitat fer coses pròpies del significat del lexema fer coses pròpies del significat del lexema posseir una qualitat
-enc, -enca
canad-enc
procedència geogràfica (gentilici)
-enc, -enca
blav-enc
que s’acosta a...
8/11
Llengua Catalana
Unitat 9
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
-ent
exig-ent
-er, -era
cuin-er
-er, -era
gallin-er
-er, -era
jugan-er
-eria
pastiss-eria
-eria
gandul-eria
que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza ofici lloc on s’esdevé un procés o es guarda o es ven alguna cosa que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza lloc on s’esdevé un procés o es guarda o es ven alguna cosa estat o qualitat
-ès, -esa
rossellon-ès
procedència geogràfica (gentilici)
-esa
bell-esa
estat o qualitat
-et
xiul-et
acció i resultat d’un procés
-et, -eta
petit-et
disminutiu
-etat, -itat
sobri-etat
estat o qualitat
-i, -a
eter-i
qualitat o semblança; abundància
-í, -ina
tortos-í
procedència geogràfica (gentilici)
-ia
potènc-ia
estat o qualitat
-ícia
just-ícia
-ificar
cod-ificar
-ificar
pur-ificar
estat o qualitat fer coses pròpies del significat del lexema transformar en alguna qualitat
-ina
glicer-ina
substància procedent del sucre
-ió
abstracc-ió
estat o qualitat
-isme
bud-isme
ideologia i partidari d’idees
-íssim, -íssima
bon-íssim
augmentatiu i disminutiu
-ista
pian-ista
ofici
-ista
bud-ista
ideologia i partidari d’idees
-itar
agil-itar
transformar en alguna qualitat
-itis
faring-itis
inflamació de la faringe
-itud, -ud
sol-itud
estat o qualitat
-itzar
canal-itzar
entrar en algun lloc o procés
-itzar
volatil-itzar
-iu, -iva
afirmat-iu
-ívol, -ívola
joven-ívol
transformar en alguna qualitat que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza qualitat o semblança; abundància
-ment*
pensa-ment
acció i resultat d’un procés
-ó, -ona
calent-ó
disminutiu
-ó, -ona
fris-ó
procedència geogràfica (gentilici)
-oi, -oia
trist-oi
augmentatiu i disminutiu 9/11
Llengua Catalana
Unitat 9
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
-or
blanc-or
estat o qualitat
-ós, -osa
sort-ós
qualitat o semblança; abundància
-ós, -osa
blav-ós
-ós, -osa
abund-ós
-osi
neur-osi
que s’acosta a... que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza malaltia dels nervis
-ot, -ota
grand-ot
augmentatiu
-tori*
dormi-tori
-tori, -tòria
gira-tori
-ut, -uda
bany-ut
lloc on s’acompleix un fet que posseeix la qualitat resultant d’un procés o el realitza qualitat o semblança; abundància
*
-BLE -CIÓ -DÍS, -DISSA -DOR, -DORA -MENT -TORI
ES PODEN UTILITZAR AMB LA VOCAL AL DAVANT Comunic-ació Comunic-a-ció
Descobr-iment Descobr-i-ment
SERIA COM UNA VT EN EL CAS DELS VERBS PERÒ NO TINDRÀ NOM I PODREM ESCOLLIR SI SEPARAR-LA O NO. ES TROBA EN PARAULES QUE NECESSITEN UNA VOCAL ENTRE EL LEXEMA I EL SUFIX.
Amaga-tall Amag-at-all
incorrecte: AMAG-AR AMAG-AT-ALL (infix) (NO TÉ UN SUFIX DELS ANTERIORS)
10/11
Llengua Catalana
Unitat 9
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
3. EXERCICIS
a-simètric circum-veí des-cobrir in-adequ-at para-normal semi-cercle
: : : : : :
no simètric al voltant d’un lloc fer cessar d’estar cobert no adequat més enllà del normal meitat d’un cercle
PURIFICAR
: PUR - IFIC - A - R LEXEMA
VT
bene-fact-or : co-direct-or : en-dins-ar : mal-educ-at : re-fer : trans-oceàn-ic :
que fa el bé que dirigeix amb un altre portar a dins no educat tornar a fer a l’altre cantó de l’oceà
MTA
SUFIX
HOMENASSOS : HOM - EN- ASS - O - S LEXEMA
INFIX
VR
MFN
SUFIX
confi-ança cintur-ó bress-ol cab-òr-ia rob-atori
const-ància camin-oi abduct-or barr-ac-ot curv-a-tura
11/11