Història
Unitat 2
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
UNITAT 2 ELS ORÍGENS DEL CATALANISME (1833-1901) 1. PRIMERA ETAPA DEL CATALANISME 2. SEGONA ETAPA DEL CATALANISME 3. EL CATALANISME CONSERVADOR
1/9
Història
Unitat 2
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
1. PRIMERA ETAPA DEL CATALANISME A principis del S XIX ens adonem que la llengua catalana havia quedat reduïda en zones rurals i en l’àmbit familiar arrel del DECRET DE NOVA PLANTA promulgat el 1716 per FELIP V. Havia desmuntat les estructures pròpies catalanes, així com prohibit l’ús del català en àmbit públic com a represàlia per no haver-li donat suport a la “Guerra de Successió” contra Carles d’Àustria. Malgrat ja NO era vigent, al haver-ho estat per un segle, havia deixat una forta empremta entre la població.
1830
Un sector de la població, doncs, organitza un corrent cultural conegut amb el nom de LA RENAIXENÇA amb l’objectiu de tornar a fer del català una llengua d’ús públic i de cultura, utilitzada en administracions i en l’Església. “Oda a la Pàtria” de BONAVENTURA CARLES ARIBAU el 1833, n’és el punt de partida, juntament amb una sèrie d’escrits de JOAQUIM RUBIÓ I ORS als diaris, fent referència a la necessitat de recuperar la llengua catalana, demostrant que és tan o més vàlida que la castellana. A partir d’aquí es potencien concursos de literatura en català com els “JOCS FLORALS” 1895. Aquest concurs era una plataforma per difondre i promoure el català a través de la poesia. Els escrits havien de ser en llemosí o català antic/català culte modern, plens de llatinismes, que la majoria de gent no entenia.
Poc a poc aquest corrent es va anar estenent i després de la llengua, van intentar recuperar El folklore (castellers, balls de bastons, etc) La història pròpia de Catalunya L’antiga literatura medieval El dret civil català Va ser l’única cosa que FELIP V no ens va treure amb el “DECRET DE NOVA PLANTA” que ens permetia regular certs aspectes de la vida quotidiana com la separació de béns en els matrimonis, etc. Els catalanistes volen recordar-lo i que se segueixi aplicant.
El punt de referència que prenia tota aquella gent que participava en aquest corrent cultural era l’EDAT MITJANA ja que es considera l’origen històric de Catalunya.
Al marge del corrent intel·lectual de LA RENAIXENÇA, sorgeix LA RENAIXENÇA POPULAR, que defensa que el català de carrer també pot ser un català literari, no només el llemosí o el català culte modern. Consideren que la tradició literària sempre ha estat escrita amb aquest català i que, per tant, hauria de ser el que s’apliqués tan en els “JOCS FLORALS” com en les administracions i l’Església. Personatges com ANSELM CLAVÉ o ABDÒ TERRADES la defensen. 2/9
Història
Unitat 2
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
Poc a poc aquest corrent es va anar estenent i després de la llengua, van intentar recuperar El folklore (castellers, balls de bastons, etc) Cançons populars (fet que potencia les corals) Obres de teatre de caire popular [...]
Amb això aconsegueixen que el poble també s’interessi per aquest moviment cultural, donat que fins aleshores havia estat reservat a una elit que dominava la literatura.
LA RENAIXENÇA i LA RENAIXENÇA POPULAR entren en una mena de conflicte que fa que es ridiculitzin l’una a l’altra, fins que es donen compte que en realitat tenen el mateix objectiu. És en aquest moment quan les dues corrents s’apropen i es mesclen. Això es veu reflectit, per exemple, en els “JOCS FLORALS” on, des de llavors, s’hi escriurà en llemosí, català culte modern i català popular. D’aquí en surten famosos escriptors com ÀNGEL GUIMERÀ i JACINT VERDAGUER.
Aconsegueixen que el català es comenci a utilitzar de nou en l’àmbit públic per mitjà de diaris o revistes, escrits en català estàndard. “La Renaixença” “Diari Català”
“La Campana de Gràcia” “L’esquella de la Torratxa”
No es dóna cap opció política de caire catalanista però es comença a moure una certa inquietud cultural.
3/9
Història
Unitat 2
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
2. SEGONA ETAPA DEL CATALANISME: INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC En temps d’ISABEL II, hi havia gent que considerava que algunes manifestacions i aldarulls que es donaven, tenien alguna connotació de descentralització ja que el tipus de liberalisme que aplicava era molt unificador i centralitzador de manera que cap institució ni ajuntament ni diputació tenia cap mena d’autoritat.
Durant el Sexenni democràtic, quan es planteja la possibilitat d’instaurar una república federal, a Catalunya té molt ressò tan per part de la burgesia com del proletariat: 1869
Un grup de gent, d’entre els que destaca VALENTÍ ALMIRALL, fan una aliança on acorden que en cas que s’arribés a aconseguir una Espanya amb aquest sistema, ells defensarien que un dels estats fos l’antiga corona d’Aragó en el “PACTE FEDERAL DE TORTOSA”.
1873
La 1a República fracassa i el republicanisme a Espanya perd força. Els que havien apostat per una república federal s’acaben dividint
VALENTÍ ALMIRALL Planteja la opció de fer una política pròpiament catalana (catalanisme polític). Pretén impulsar una acció política específicament catalana i totalment separada dels partits dinàstics (en cap moment es demana una independència de Catalunya).
JOSEP Mª VALLÉS I RIBOT (a BCN) PI I MARGALL (a Madrid) Són defensors del federalisme i proposen que es creï una Constitució pròpia catalana però sempre dins de la Federació Espanyola. Demanen un estatut propi, un parlament propi, etc.
Ho fa perquè creu que les lleis que es promulguen des de les Corts no tenen en compte la realitat catalana ni de caire cultural ni econòmic.
1880
Convoca el PRIMER CONGRÉS CATALANISTA on pretenia reunir totes les tendències catalanistes existents per unir forces i posar punts en comú. El congrés surt força bé ja que hi participa un nombrós grup de gent: Membres provinents de la Renaixença Escoltes i associacions de joves Grups de folklore català Grup de seguidors de VALENTÍ ALMIRALL [...]
És aquí on, veient que el sentiment catalanista començava a arrelar, exposa la idea que ha concebut sobre la necessitat que el catalanisme deixi de ser un mer corrent cultural i passi a ocupar-se de qüestions polítiques per poder gestionar-se millor.
4/9
Història
Unitat 2
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
D’aquest PRIMER CONGRÉS CATALANISTA neix una entitat interclassista anomenada “EL CENTRE CATALÀ” que defensa: 1. Llengua catalana oficial 2. Dret civil català (La Restauració s’estava plantejant fer i aplicar un dret civil nou x tot Espanya)
3. Divisió comarcal
4. Proteccionisme econòmic (per protegir la indústria catalana front l’estrangera)
1883
Convoca un SEGON CONGRÉS CATALANISTA on s’anima als polítics catalans que eren a Madrid (en partits dinàstics) que vinguin a Catalunya i s’impliquin en fer política aquí.
1885
Convoca un MEETING a la llotja de BCN i aconsegueix que la burgesia hi assisteixi per primera vegada, interessats per les qüestions del proteccionisme dels pdtes i la descentralització que defensava el “CENTRE CATALÀ”. La resta d’Espanya quasi no disposava d’indústria. Per això es feien poques lleis a favor de la burgesia catalana.
En aquest MEETING s’elabora un document, un manifest polític unitari del catalanisme, que pretén ser enviat a ALFONS XII per explicar-li la situació en la que es troba Catalunya, per tal de poder negociar certes millores: 1. 2. 3. 4. 5.
Llengua catalana oficial Dret civil català Divisió comarcal Proteccionisme econòmic Descentralització
“MEMORIAL DE GREUGES”
Problema: 1885 ALFONS XII mor de tuberculosi sense haver manifestat cap opinió vers aquest document.
1886
VALENTÍ ALMIRALL, que per difondre les seves idees fundà i dirigí un diari, publica el llibre “Lo Catalanisme” on recull l’evolució del catalanisme a Catalunya des de 1833 i les basses de com ha se ser el catalanisme polític segons ell: “El catalanisme polític ha de potenciar el desenvolupament de Catalunya, fet que regenerarà Espanya. Però per a que aquest catalanisme pugui dur a terme el desenvolupament català, s’han de crear partits polítics que es presentin a les eleccions”. Com que ALMIRALL es declarava republicà progressista d’esquerres i anticlerical, la burgesia es planteja fer un camí propi en el seu catalanisme interessat, separant-se d’ell. 5/9
Història 1888
Unitat 2
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
El Govern decideix que la “EXPOSICIÓ UNIVERSAL” que s’havia de celebrar el mateix any a Espanya es fes a BCN. ALMIRALL, però, considera que els catalanistes s’han de negar a acceptar la proposta ja que aquesta proposició no és res més que una estratègia per comprar la burgesia catalana que donava suport al moviment nacionalista, donat que la organització d’un esdeveniments d’aquestes característiques aporta molts diners als burgesos. La burgesia no fa cas dels preceptes d’ALMIRALL i decideix implicar-se en l’organització de la “EXPO”.
Arrel de la situació que genera aquest fet, comencen a fer-se palès les discrepàncies entre el catalanisme d’ALMIRALL i dels burgesos, que no estan d’acord amb l’orientació política d’aquest. Dins el CENTRE CATALÀ comença a haver-hi escissions:
El mateix any neix una organització apolítica interclassista que integra la burgesia catalana i gent que procedeix del corrent de la Renaixença: “LA LLIGA DE CATALUNYA” formada per personatges com: ENRIC PLA DE LA RIBA JOSEP PUIG I CADAFALC
ALMIRALL es queda força sol: - les classes populars són absorbides pel marxisme o anarquisme - la burgesia no li fa costat “EL CENTRE CATALÀ”
Desapareix i ALMIRALL queda arraconat de la política catalana
Passa a encapçalar el nacionalisme català més conservador i monàrquic Utilitza el mateix programa que el CENTRE CATALÀ en quant a fets que defensa.
Duu a terme dos fets principals:
1. El mateix any, elabora un document anomenat “MISSATGE A LA REINA REGENT” que ve a ser com el “MEMORIAL DE GREUGES”, però aquest cop demanen també una autonomia per tot Espanya (descentralització). No obstant, no té gaire trascendència perquè des del Govern no se’ls concedeix res del que demanen.
2. Fa una campanya a favor de la defensa del DRET CIVIL CATALÀ xq el nou codi civil espanyol que s’estava elaborant a Les Corts el volia substituir. Té èxit i aconsegueix que Catalunya mantingui el seu propi codi civil =
1ª VICTÒRIA DEL CATALANISME = ▲MORAL CATALANS 6/9
Història
Unitat 2
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
Arrel de l’èxit del DRET CIVIL CATALÀ, decideixen crear una nova entitat apolítica interclassista per tal d’ajudar a expandir aquest nacionalisme per la resta de Catalunya, ja que LA LLIGA DE CATALUNYA actuava sobretot per la zona de BCN i rodalies. 1891
Es crea aquesta entitat sota el nom de “UNIÓ CATALANISTA” (molt conservadora) que intentarà aplegar totes les institucions catalanes en una organització que abraci més territori. Bona part de la Catalunya rural i de Ponent s’hi sentia atreta malgrat que té pocs militants (afiliats que paguen una quota). Tot i això, va tenir força repercussió. Al cap d’un temps comencen a sorgir divergències
uns pensen que han de crear partits polítics per presentar-se a les eleccions.
1892
uns pensen que han de continuar sent una entitat interclassista apolítica on hi càpiga tothom, sense opció política.
Celebren a Manresa una assemblea per preparar un programa polític anomenat “BASES PER A LA CONSTITUCIÓ REGIONAL CATALANA” o “BASES DE MANRESA”: 1. Un poder regional que descansi en el poble català 2. El català com a llengua oficial 3. Càrrecs públics exercits per catalans 4. Servei militar voluntari 5. Les relacions entre Catalunya i Espanya s’establirien a partir de pactes entre les institucions i la corona.
Les seves competències serien: Educació Justícia Ordre públic Encunyació de moneda pròpia Legislació de molts aspectes
Les úniques institucions amb autogovern serien: L’Audiència Les Corts
Triades per SUFRAGI CORPORATIU només voten els caps de família i els presidents d’entitats (sense tenir en compte les classes socials).
7/9
Història 1898
Unitat 2
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
“DESASTRE DEL 98” Impacte a Catalunya: “TANCAMENT DE CAIXES”
El govern que puja després de la pèrdua de l’Imperi colonial era Regeneracionista amb SILVELA com a President i estava disposat a concedir-nos una certa descentralització xo al cap de poc temps es veu obligat a marxar del Govern i el seu successor no compleix les promeses que ens havien fet a Catalunya.
S’opta per crear dos partits polítics catalanistes ja que estem desencisats amb el Govern Espanyol: 1. “UNIÓ REGIONALISTA” Està format pels comerciants del “TANCAMENT DE CAIXES” i per la burgesia i els terratinents i demanen una autonomia per Catalunya. Disposa de cares conegudes i nivell econòmic però NO experiència política.
2. “CENTRE NACIONAL CATALÀ” Està format per un conjunt de gent que prové d’un grup catalanista molt conservador “UNIÓ CATALANISTA” i defensen la necessitat de presentar-se a les eleccions per aplicar reformes nacionalistes catalanes. Disposa de tradició política amb experiència.
Quan es donen compte que són dos partits catalanistes, conservadors i amb interessos semblants, decideixen presentar-se junts a les eleccions en forma de coalició, acte que s’anomena com la “CANDIDATURA DELS 4 PRESIDENTS” ja que cadascun dels 4 candidats era president d’alguna entitat. Guanyen les eleccions malgrat l’aplicació del caciquisme i els 4 diputats són enviats a Madrid per vetllar pel nacionalisme català. 1901
Amb aquest èxit decideixen fusionar-se sota el nom de “LA LLIGA REGIONALISTA” i des d’ençà passaran a dominar el panorama polític català.
8/9
Història
Unitat 2
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
3. EL CATALANISME CONSERVADOR En temps d’ISABEL II i durant el Sexenni democràtic, després del fracàs de la 1ª República, Catalunya havia optat pel CARLISME ja que ens havien promès que si guanyaven les “Guerres Carlines” ens retornarien els furs i privilegis trets per FELIP V amb el “DECRET DE NOVA PLANTA” del 1716. Amb la “3ª Guerra Carlina”, quan aquest moviment fracassa i l’Església reconeix a ALFONS XII com a rei d’Espanya, alguns membres d’aquesta institució busquen el seu espai dins del liberalisme més conservador donat que no estan gaire d’acord amb el sistema capitalista (el culpen de la desintegració de la societat).
A Catalunya sorgeix el VIGATANISME, moviment cultural i intel·lectual mogut pels eclesiàstics de Vic que no tindrà gaire pes a nivell general però sí a la zona de Vic i a l’Església catalana. Els que el promouen consideren que el catalanisme cristià havia de regenerar la societat industrial degenerada. Proposen: 1. Cristianitzar el catalanisme per donar-li una vessant cristiana Com que s’adonen que comença a arrelar el moviment catalanista promogut per ALMIRALL, personatge republicà, progressista, d’esquerres i anticlerical declarat, creuen que cal donar-li una altra orientació per a que els beneficiï.
2. Un catalanisme apolític que segueixi el model de l’Edat Mitjana Ja que consideraven que els valors de Catalunya s’havien forjat en aquella època, moment en que el pes de l’Església en la societat era molt important.
3. La família com a base de la societat La família i, per extensió, l’Església.
4. La religió ha de tenir un pes molt gran en la societat
Per difondre les seves idees publiquen el diari “La Veu de Montserrat”.
Com a cares visibles destaquen:
El bisbe de Vic JAUME COLELL El bisbe de Vic JOSEP MORGADES
Al ser apolítics han de dur a terme el seu projecte per altres vies, com, per exemple, exigir que els bisbes de Catalunya fossin catalans, restaurar el monestir de Ripoll i Celebrar el mil·lenni de Montserrat. 9/9