Història 2n Batxillerat: ECONOMIA, DEMOGRAFIA I SOCIETAT DE LA RESTAURACIÓ

Història

Unitat 3

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

UNITAT 3 ECONOMIA, DEMOGRAFIA I SOCIETAT DE LA RESTAURACIÓ (1874-1931) 1. AGRICULTURA 2. INDÚSTRIA 3. DEMOGRAFIA

1/9

Història

Unitat 3

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

1. AGRICULTURA Abans del 1833 Espanya tenia estructures de l’Antic Règim que ISABEL II va canviar durant el seu regnat quan adoptà un sistema polític capitalista liberal moderat. (El liberalisme consisteix en un intent de trencar amb les estructures i el funcionament de l’Antic Règim).

ANTIC RÈGIM

LIBERALISME

Estructura feudal, estamental i estàtica de la societat que només permetia que la terra Acabar amb el feudalisme. estigués en mans de la noblesa i el clergat i que els pagesos la treballessin i en paguessin impostos.

L’agricultura és la base de l’economia però produeix un baix rendiment de les terres: De subsistència Fer reformes agràries per evitar que Molt poc tecnificada l’agricultura sigui de subsistència.

Amb una alta dependència dels fenòmens naturals Terra concentrada en poques mans

Per llei eren “terres vinculades” és a dir, eren hereditàries i no es podien vendre ni repartir. Sempre passaven en mans de l’hereu, fet que ajudava a la concentració de les terres en poques mans.

La majoria de la població era pagesa i treballava aquestes terres a canvi d’un % de collita variable segons l’any.

Que les terres es puguin repartir, dividir i vendre amb la idea que al disposar de menys hectàrees s’intentés treure’n el màxim rendiment i, per tant, ▲ la productivitat.

Aplicar les desamortitzacions:

l’Estat pren terres a l’Església o a A les ciutats hi havia la burgesia (habitants Ajuntaments i les posa a la venda per a que dels burgs/ciutats), controlada pels gremis, hi hagi més terres repartides que es dedicaven al comerç i la artesania. A l’estar sota aquest control constant els empresaris no es podien enriquir i per tan la situació era força estancada.

El problema amb el que es troben els pagesos és que NO tenen prou diners per comprar les terres que havien estat posades a la venda, així que tornen a mans dels rics: Les compren els nobles Les compra la burgesia que s’havia anar enriquint amb el comerç La terra segueix estant mal repartida, sobretot a Andalusia, Extremadura i Castella.

2/9

Història

Unitat 3

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

Els pagesos, que amb les reformes aspiraven a algunes millores, no pot fer que la seva situació sigui més bona, al contrari: amb el liberalisme passa a ser un jornaler, persona a la que paguen en funció de la feina que fa, fet que el perjudica.

No obstant, es dóna un ▲ producció agrària ja que bona part de les terres desamortitzades es van fer servir per finançar les “Guerres Carlines”, per amortir el dèficit tan gran de l’Estat i de la HP, per fomentar la construcció del ferrocarril i una altra part la va comprar la burgesia amb la intenció de treure’n el màxim profit. Aquestes millores no permeten innovar però sí conrear moltes més terres.

CATALUNYA viu una situació diferent de la resta d’Espanya ja que aquí hi havia molts petits propietaris, fet que ajuda en que durant l’època de la Restauració la terra estigui més ben repartida.

No hi ha gaire noblesa = no hi ha grans senyories.

La burgesia és molt activa econòmicament = inverteixen en altres sectors més rendibles com el comerç més que no pas en agricultura.

Gràcies a la “SENTÈNCIA ARBITRAL DE GUADALUPE” els pagesos s’impliquen més en la productivitat de les terres*: A Catalunya hi havia els pagesos de remença, sotmesos als mals usos, treballant en condicions pèssimes, etc. Al S XV, FERRAN EL CATÒLIC, rei d’Aragó i Catalunya, promulgà aquesta sentència per millorar les condicions d’aquesta pobra gent, on es promulga: “A partir d’aquest moment, la terra serà passada de pares a fills sense que el senyor els la pugui prendre i el % de collita que pagaran al propietari haurà de ser molt baix i no modificable amb el temps (cens emfitèutic)” Encara que no fossin propietaris de la terra, aquests pagesos de remença tenien l’ús assegurat de per vida de la terra que treballaven i el dret de passar-la als seus fills. En cas que el propietari se la volgués vendre, el pagès que la treballa seria prioritari a l’hora de comprar-la.

Gràcies al “CONTRACTE DE RABASSA MORTA” els pagesos s’impliquen més en la productivitat de les terres*: A Catalunya existia un tipus de contracte que es basa en que un arrendatari de vinya, persona que té arrendada una terra, té dret a mantenir el contracte mentre estiguin vius més de les ¾ parts dels ceps. En el moment en que els ceps morin (se suposa que serà perquè el pagès no en té bona cura), es podrà trencar el contracte.

*Aquesta implicació dels pagesos en l’▲ de la productivitat de les terres fa que es desenvolupi una agricultura de mercat que, a la llarga, fa que els pagesos obtinguin una mentalitat capitalista que els permeti acumular capital i poder adquirir la terra que treballen. Aquest fet derivarà en un ▲ de la diversificació agrària: blat, vinya, olivera, arbres fruiters.

3/9

Història

Unitat 3

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

A finals del S XIX es donen dos crisis que afectaran negativament l’agricultura espanyola: 1. CRISI ECONÒMICA PRODUIDA PER LA ▼ DEL PVP DELS CEREALS Les tècniques agràries aplicades a les zones on es conrea més blat no són gaire innovadores.

Practiquen una agricultura extensiva però no inverteixen en millores per ▲ la productivitat, sinó que per fer-ho, posen més terres en conreu, però no ajuda gaire.

El PVP del blat a Espanya era car perquè era força escàs (llei d’oferta i demanda) així que el govern de la Restauració el decideix importar d’altres països perquè al ser un pdte de 1a necessitat volia que tothom fos capaç de comprar-lo. L’arribada d’aquest blat de USA, Argentina, Rússia = ▼ PVP blat espanyol = els pagesos ▼ diners perquè el preu al que l’han de vendre no els surt a compte (D>I) i es queixen.

Formen una associació de pagesos anomenada “LA LLIGA AGRÀRIA” que demana l’aplicació del proteccionisme pel blat espanyol.

El Govern, partidaris del lliurecanvisme no els fa cas, de manera que provoca una sèrie de conflictes socials importants al camp que aniran afavorint que els pagesos es posin en contra del govern.

2. FIL·LOXERA França sempre havia estat la principal exportadora de vi a nivell europeu fins que entre 1820-1830 la Fil·loxera l’afecta i en mata els ceps.

Cuc que ataca la vinya i la mata. L’única manera que tenien d’erradicar-la era arrancant els ceps infectats i cremant-ne la resta per a que no s’expandís la infecció.

Espanya (Catalunya sobretot) aprofita la crisi del vi francès per convertir-se en la principal exportadora de vi: molts pagesos, preveient una bona oportunitat, ▲ inversió per ▲ terres i així ▲productivitat.

Cap al 1879, però, la Fil·loxera arriba a Catalunya i ens passa el mateix que a França.

Com a conseqüència, molts pagesos perden totes les inversions de capital efectuades, així com els contractes de RABASSA MORTA, donat que al haver mort més de les ¾ parts dels ceps, els propietaris de les terres reclamen revisions dels contractes i volen que passin a ser ANUALS I REVISABLES CADA ANY (en qüestió d’impostos).

4/9

Història

Unitat 3

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

2. INDÚSTRIA La primera indústria que es una a Espanya és de tipus TÈXTIL a Catalunya, un territori amb una llarga tradició manufacturera que des del S XVIII havia desenvolupat unes fàbriques d’Indians que portaven el cotó de Cuba i teixien i estampaven manualment unes imatges concretes anomenades indianes.

S XVIII Es decreta el lliure comerç amb Amèrica, fet que permet que s’exportin els pdtes arreu.

Quan apareix el liberalisme econòmic que afavoreix la desaparició dels gremis, tothom és lliure de muntar les indústries que vulgui.

1830

Comença a aparèixer la indústria a Catalunya i es comença a incorporar la màquina de vapor: FILATURA 1r procés que es mecanitza, que consisteix en la transformació del cotó en fil, perquè a Catalunya li faltava mà d’obra perquè patia les conseqüències de la “Guerra del Francesc” (invasió Napoleònica) que va resultar en uns baixos índexs de natalitat. (Salaris relativament alts) TISSATGE 2n procés que es mecanitza, que consisteix en l’elaboració del teixit a partir dels fils, possible gràcies a les inversions en la indústria dels espanyols provinents de colònies que s’havien independitzat.

Amb l’aparició de la indústria = ▲producció = ▼PVP pdte = ▲consum.

1860

Espanya pateix una Guerra amb USA que fa que no li arribi el cotó, època molt dura per la indústria tèxtil.

1870

Durant la Restauració es considera que la base de l’economia hauria de ser la indústria, de manera que hi inverteixen per donar-li empenta. No obstant es troben amb una sèrie de problemes que fan que la indústria no acabi d’arrelar a Espanya fins ben entrat el S XX: 1. MANERA D’OBTENIR FONT D’ENERGIA Per obtenir vapor cremaven carbó asturià ja que a Catalunya no en disposàvem.

No obstant, el carbó d’Astúries no és de gaire bona qualitat i els mitjans de transport per transportar-lo eren molt dolents, així que aviat es passa a comprar a Cardiff (UK). Des d’allà es portava en vaixell, fet que va propiciar que la majoria d’indústries es situessin prop dels ports. (Aquestes indústries mogudes per la força del vapor s’anomenen VAPORS).

La solució arribà quan es substituí el vapor per la força de l’aigua com a font d’energia de les fàbriques, que es situen al voltant dels rius per aprofitar-ne la força de la corrent. El problema que es trobaren fou que com que acostumaven a estar localitzades en zones molt rurals, traslladar els obrers era força complicat. És així com van néixer les colònies: petits pobles construïts pel mateix empresari per donar habitatge als seus treballadors + escola, església, teatres, botigues, etc.

5/9

Història

Unitat 3

2n de Batxillerat

AVANTATGES

Raquel Albareda INCONVENIENTS

Tenia una font d’energia gratuïta Els obrers havien de pagar un lloguer Es troben lluny de les ciutats. per la casa on habitaven, de manera Està mal comunicada i, per tant, ▲ PVP que els diners invertits tornaven cap a 1es matèries així com ▲PVP pdtes l’empresari acabats.

Els comerços també eren propietat de l’empresari El moviment obrer quasi no els arriba perquè estan molt aïllats Des de l’Església i l’escola es ven la idea que l’empresari és paternalista i generós “quina sort tenim, l’amo cuida de nosaltres”.

A l’estiu, quan plovia poc i ▼ el cabdal del riu, potser tancaven la fàbrica temporalment o posaven alguna màquina de vapor (no necessiten tants Pel fet de repoblar una zona rural obrers). l’empresari rebia subvencions, per lo que els obrers pagaven menys impostos

2. LLIURECANVISME Permetia que entressin pdtes d’altres països (de + qualitat) amb la intenció que la indústria espanyola es fes + competitiva però té la reacció contrària = Perjudica la indústria espanyola perquè no pot competir amb l’anglesa (de preu i qualitat).

3. MANCA DE MERCAT INTERIOR Com que la majoria de la població és jornalera, vivia de l’agricultura i no es podia permetre comprar pdtes industrials (tèxtil) perquè tenia poc poder adquisitiu.

L’economia industrial depenia de l’agrària: en èpoques de bones collites ▲ les vendes.

4. INDÚSTRIES FAMILIARS El capital de la fàbrica solia ser el capital de la família i per això s’arriscava poc a l’hora d’invertir per por de perdre els diners estalviats.

5. POCA INVERSIÓ IDUSTRIAL No es fan inversions en indústria perquè la gent que tenia diners no invertia en elles ja que sortia més rentable invertir en les obligacions de l’Estat (deute públic).

6/9

Història

Unitat 3

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

La indústria SIDERÚRGICA és la segona que apareix donant resposta a les necessitats de la indústria tèxtil de fabricar telers de ferro que poguessin suportar la força de l’aigua.

També es veu estimulada per la construcció del ferrocarril, que també es construeix com a conseqüència de la necessitat de transportar materials per la indústria tèxtil (grans quantitats, ràpid i segur).

Com que necessiten molta quantitat de carbó per poder preparar i tractar el ferro l tendència és a situar-les prop les mines de carbó: En un primer moment a Andalusia i al cap de poc temps a Astúries.

1) ANDALUSIA 1r lloc on s’instal·la la indústria però no hi dura gaire perquè aviat es donen compte que el carbó d’aquí no té gaire potència calorífica (no era carbó de coc)

2) ASTÚRIES Té carbó de coc i cap a mitjans del S XX la indústria es trasllada cap allà perquè en principi té un carbó més bo

Ben aviat s’adonen que el carbó realment bo és el de Cardiff i que surt més a compte portar-lo d’allà en vaixell, de manera que es mantenen a la zona d’Astúries i País Basc per proximitat al carbó.

Quan els miners de carbó d’Astúries reclamen proteccionisme al govern conservador, els empresaris de les fàbriques l’han de comprar d’allà però quan es duu a terme la política lliurecanvista per part dels progressistes, es compra a Cardiff.

Durant un temps Biscaia es convertirà en un centre siderúrgic molt important, cosa que va potenciar la industrialització d’aquesta comunitat: apareixen les grans empreses siderúrgiques espanyoles + a partir del 1880 instal·len el PRIMER CONVERTIDOR BESSEMER que convertia el ferro en acer mitjançant una sèrie de fosfats dels que només disposava el ferro del País Basc = s’exporta a gairebé tot el món).

Viu uns anys esplendorosos

Al cap de pocs anys, però, s’inventa un altre convertidor que ja no requereix ferro Biscaí així que deixen de ser els principals exportadors d’acer del món.

S XIX-XX Anem diversificant la indústria i anem creant nous centres industrials com MADRID, SARAGOSSA, VALÈNCIA, etc. Però no podrem parlar d’una Espanya industrial fins ben entrat el S XX A València A Aragó A Madrid

: explotació de cítrics : indústries agroalimentàries : indústries gràfiques i editorials

A Espanya

: indústria metal·lúrgica i química lligades a la tèxtil i siderúrgica 7/9

Història

Unitat 3

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

EL FERROCARRIL Semblava que havia de ser un estímul per l’economia i la indústria espanyoles ja que, en un principi, una bona xarxa articulada de ferrocarrils hauria de poder transportar la matèria primera fàcilment a tot arreu.

LA CONSTRUCCIÓ DEL FERROCARRIL A ESPANYA VIU 3 ETAPES: 1. 1a Etapa (≈1840) Es construeix la primera línia de ferrocarril a Espanya unint BCN i Mataró.

2. 2a Etapa (≈1855-1866) Com que els progressistes, que estan al poder, li volen donar la màxima empenta perquè creuen que si la indústria no acaba de funcionar és perquè a Espanya li falta una bona xarxa articulada de transports.

Promulguen llavors la “LLEI GENERAL DEL FERROCARRIL” (1855) per recollir diners per potenciar la xarxa ferroviària ja que no en tenen. Aquesta llei justifica la desamortització terres de l’estat, mines i terres de l’església per destinar-ne els diners a la construcció d’aquesta xarxa i posa a la venda accions del ferrocarril a canvi d’una reducció del pagament d’impostos, independent dels beneficis o pèrdues obtinguts en aquestes transaccions. És així com el ferrocarril rep força aportacions de capital estranger (l’espanyol no té gaire poder adquisitiu).

Els pocs ferrocarrils que funcionaven no sortien rentables.

El govern progressista només dura 2 anys i la construcció es continua xo va més lenta.

No arriben els Bi ▼preu de les accions

El 66 hi ha una crisi econòmica.

Com que els conservadors no creien tan fermament en el ferrocarril com la solució de la indústria espanyola, durant el 66-73 la seva construcció s’alenteix.

3. 3a Etapa (a partir de 1873) El 1873 s’acaba de completar la xarxa ferroviària però amb algunes deficiències S’havia construït en estructura radial des de Madrid però no connectava ciutats importants.

MADRID

Les vies espanyoles eren més amples que les europees perquè creien que així podrien utilitzar una locomotora més gran per transportar més material.

Les empreses que construïen el ferrocarril eren pagades pels metres de via que construïen així que es van limitar a evitar zones de relleu complicat i construir per les planes.

Ex: La serralada cantàbrica no està connectada.

La indústria no es tan productiva com per fer rendible la xarxa ferroviària.

Com que no s’utilitzava gaire, ▲ de preu, i llavors la gent no l’utilitzava perquè era massa car.

8/9

Història

Unitat 3

2n de Batxillerat

Raquel Albareda

3. DEMOGRAFIA Al llarg del S XIX la població espanyola va ▲

: Per la desaparició de det. malalties : Per la millora de la dieta

Comparat amb la resta d’Europa, però, encara teníem uns índexs de mortalitat força alts, donats per: Fam que ocasiona l’agricultura de subsistència Males condicions higièniques Malalties com la tuberculosi i la febre groga

1930

Podem començar a parlar d’una disminució de la taxa de mortalitat

A Catalunya, però, les coses van una mica millor (tenim millor agricultura, etc.) i es veu molt beneficiada de l’aparició de la indústria per l’arribada d’immigració de la resta d’Espanya que hi anava a treballar.

9/9