Història
Unitat 1
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
UNITAT 1 LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874-1931) 1. 2. 3. 4. 5.
INICI DE LA RESTAURACIÓ I APLICACIÓ TEÒRICA PRIMERA ETAPA DE LA RESTAURACIÓ FORCES OPOSITORES A LA RESTAURACIÓ LA PÈRDUA DE CUBA CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98
1/18
Història
Unitat 1
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
1.INICI DE LA RESTAURACIÓ I APLICACIÓ TEÒRICA 1874
GENERAL MARTÍNEZ-CAMPOS fa un cop d’estat i posa a ALFONS XII com a rei d’Espanya. Després de la caiguda del tro de la seva mare, Isabel II, un grup de gent creà el PARTIT ALFONSÍ amb la intenció de preparar-lo per a ser rei ja que era molt petit. Per guanyar temps van donant suport al rei estranger, Amadeu I, i firmen amb la república. L’ascens d’ALFONS XII és força precipitat però actuen aprofitant la davallada de la República.
ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO, creador del PARTIT ALFONSÍ, declarat lliberal conservador, es va posar com a cap del govern i va crear el sistema polític de la Restauració. Vol solucionar 2 problemes
L’exèrcit participa massa en política (participen en cops d’estat, etc).
1.
Els progressistes sempre acaben pujant al govern mitjançant cops d’estat (mai ho fan pacíficament).
BIPARTIDISME Defensa que només poden existir 2 tipus de partits polítics Conservadors: Sufragi censatari ▲poder del rei + a prop de l’Església
2.
Liberals: Sufragi universal ▲ poder del parlament separació Església-Estat
ALTERNANÇA EN EL GOVERN Quan un partit mostri desgast s’haurà de canviar. Com? Democràticament. Ja que tot Europa és liberal, consideren que s’hi ha d’adaptar, xo també s’han d’assegurar que guanya el partit que NO ha estat governant fins llavors. Això es fa per mitjà del caciquisme, un sistema electoral que hauria d’assegurar que pugi a governar el partit que toca. El ministre de governació feia una llista dels diputats que havien de sortir. Aquesta anava a parar al governador civil de cada província (representant del govern) i ell s’havia de buscar la vida x assegurar que la gent votés el partit que tocava, ja fos amb suborns, amenaces, etc. Solia contactar amb els cacics, pax més influents de la zona perquè influïssin les votacions de la població.
3.
CONSTITUCIÓ VÀLIDA PER AMBDÓS PARTITS Cal crear una Constitució comuna que no es modifiqui en funció de qui governa. No obstant, cada partit, quan sigui al govern, tindrà l’autoritat de decretar lleis per matisar-la.
2/18
Història
Unitat 1
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
2.PRIMERA ETAPA DE LA RESTAURACIÓ (1874-1902) Després del cop d’Estat, al gener de 1875, ALFONS XII és proclamat rei i en l’acte de proclamació és on llegeix el “MANIFEST SANDHUST”, escrit per CÁNOVAS, on explica quin tipus de monarquia tindrà: una monarquia conservadora, catòlica i liberal.
PARTIT CONSERVADOR format per: -moderats -monàrquics partidaris d’Isabel II -dissidents carlins
PARTIT LIBERAL format per: -monàrquics d’esquerres -progressistes -Amadeuistes -demòcrates
: ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO rep el suport de: -classes altes -grans propietaris terratinents -Església
GUANYEN
CÁNOVAS, que s’havia posat com a cap del govern provisional amb el cop d’Estat, convoca eleccions x sufragi universal (xq la Constitució del 69 ho deia, no xq ell hi cregués) on s’hi presentenpartits dinàstics defensors de la monarquia (la resta de partits no dinàstics no es poden presentar a les eleccions):
: PRÀXEDES SAGASTA rep el suport de: -classes mitjanes -petits i mitjans propietaris rurals -petita burgesia -gent de professions lliberals (metges, - -------mestres, advocats, etc).
El PARTIT CONSERVADOR, al Parlament (Les Corts), refà la Constitució del 69xq és massa progressista, seguint les directrius formulades per Cánovas i marcades pel rei.
El PARTIT CONSERVADOR pren un seguit de mesures per complir els seus objectius. a. El rei fa una “REIAL ORDRE” en que especifica la funció de l’exèrcit com a exclusiu defensor de la seguretat i independència del país. Per compensar-los després d’haver-los expulsat del panorama polític: ▲ pressupost de l’exèrcit. ▲autonomia pels seus assumptes interns (tribunals i lleis pròpies).
ACONSEGUEIXEN QUE L’EXÈRCIT S’APARTI DE LA POLÍTICA.
b. Acaben amb els problemes de 1868: 3ª Guerra Carlina i Revoltes a Cuba 3/18
Història
Unitat 1
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
“CONSTITUCIÓ DE 1876” 1.
Reconeix la separació de poders encara que el rei té + autoritat Els poders del rei són:
executiu dret de vet tria de la meitat dels senadors (càrrec vitalici)* pren la decisió de tornar a convocar eleccions fa de moderador entre ambdós partits
*El Parlament està constituït pel congrés dels diputats i el senat.
2.
Reconeix la sobirania compartida entre el poble (Parlament) i el rei
3.
NO reconeix cap tipus de sufragi exclusiu o establert Es permet que el partit que pugi a governar pugui decidir quin tipus de sufragi volen aplicar en les seves eleccions, malgrat cal fer una llei per declarar-ho.
4.
Reconeix la religió catòlica com a oficial L’estat protegeix l’Església però tolera l’existència d’altres religions, sempre i quant no facin manifestacions públiques.
5.
Reconeix una declaració de drets del poble força àmplia Però diu que en un moment donat, es podran fer lleis que restringeixin aquests drets, si es considera oportú. (Dret d’associació, d’expressió, d’impremta, de reunió, etc).
4/18
Història
Unitat 1
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
Problemes del 1868 3ª GUERRA CARLINA Es dóna sobretot a Catalunya, País Basc i Navarra. 1875 els carlins perden contra l’exèrcit Borbó.
1876 els carlins perden contra l’exèrcit Borbó però són capaços de negociar amb el govern xq encara que perden els privilegis que tenien, els concedeixi el CONCERT ECONÒMIC 1878 que els permet recaptar els seus propis impostos i enviar-ne una part a Madrid. (encara és vigent).
Amb tot això, Carles marxa d’Espanya i els carlins desapareixen com a grup violent i es reconverteixen en partit polític que perd força progressivament ja que la majoria acabarà acceptant a Alfons XII com a rei i perquè l’Església, que sempre els havia ofert un suport incondicional, també accepten a Alfons XII donat que la protegeix.
REVOLTES A CUBA (GUERRA DELS 10 ANYS 1868-1878) A Cuba es dóna un seguit de revoltes a favor del fi de l’esclavitud que treballa als camps de cotó, però hi ha uns grups que s’oposen a l’abolició d’aquest sistema: Traficants d’esclaus Propietaris de camps de cotó Indústries tèxtils espanyoles
: No feina : ▲ sous = ▲PVP cotó : ▲ PVP 1es matèries
Bona actuació militar +Negociacions = Solució del conflicte amb la firma de la “PAU DE ZANJÓN” el 1878on s’acorda: abolir l’esclavitud. fer reformes polítiques a Cuba (concedir-los una certa autonomia). governants cubans a la illa, no espanyols. representants cubans a Les Corts. alliberació sense represàlies dels presoners fets durant la revolta. llibertat de comerç per a Cuba amb altres països que no fossin Espanya.
ESPANYA PROMET MOLT PERÒ NO COMPLIRÀ CAP PUNT A PART DE L’ABOLICIÓ DE L’ESCLAVITUD.
La població se sent satisfeta amb el govern dels conservadors perquè donen solucions a força problemes i mantenen una estabilitat política. Fet que els farà estar al govern des del 1874-1881. 5/18
Història
Unitat 1
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
1881
Pugen els LLIBERALS a governar perquè els conservadors s’adonen que aquests es comencen a posar nerviosos a l’haver passat molts anys amb el mateix govern i per evitar revoltes i/o cops d’estat com els anteriors el rei decideix convocar eleccions. (apliquen un sufragi universal).
1884
Pugen els CONSERVADORS al govern un altre cop.
1885
Mor ALFONS XII de tuberculosi.
només havia tingut filles i amb la “Llei Sàlica”, que s’havia tornat a instaurar després d’Isabel II, que no permetia governar a les dones, hi podia haver hagut un enfrontament entre monàrquics, republicans i carlins, que volien un sistema + antiliberal. Com que la reina MARIA CRISTINA estava embarassada, des del govern es decideix fer una regència per la reina qui es faria càrrec del tro mentre no nasqués el nadó. Per evitar una crisi de govern, els 2 partits dinàstics havien d’estar en hegemonia davant la inestabilitat de la situació de la corona. Així doncs, els CONSERVADORS cedeixen el govern als LLIBERALS (serà el seu govern més extens i en el que faran + reformes) i signen el “PACTE DEL PARDO”, conforme ambdós partits es comprometen a anar a una donant suport a Maria Cristina, garantint la continuïtat de la monarquia i fent front comú contra republicans i carlins.
Mentre els LLIBERALS governen: “Llei d’Associació”
: declara tots els partits legals i els deixa presentar-se a les eleccions.
1888
: aboleix l’esclavitud a Cuba
Reformen l’exèrcit i la Hisenda Pública S’impulsa un nou codi civil [...]
1886
Neix un nen, ALFONS XIII, que no governarà fins el 1902.
Cap a finals de segle, als partits dinàstics, les coses comencen a anar malament ja que els líders polítics que dirigien ambdós partits desapareixen i, llavors, dins de cadascun comencen a sorgir discrepàncies i divisions xqno són capaços de trobar cap altre líder capaç d’aglutinar el partit: 1897 CÁNOVAS es assassinat per un anarquista i SAGASTA mor al cap de poc temps (de vell).
6/18
Història
Unitat 1
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
3. FORCES OPOSITORES A LA RESTAURACIÓ REPUBLICANS Després del fracàs de la 1a República, queden molt dividits i, amb la persecució que pateixen per part del govern de la Restauració, durant uns anys perden força i no representen cap problema x a la Restauració. Però poc a poc, amb el temps, es van reorganitzant i la majoria d’ells intentarà adaptar-se a la nova realitat: EMILIO CASTELAR
: Crea un partit polític i no farà actes violents --PARTIDO REPUBLICANO POSIBILISTA
ZORRILLA
: Crea un partit polític que defensa l’ús de la violència justificada (estava decidit a fer actes violents x fer caure la monarquia en cas que fos necessari) PARTIDO REPUBLICANO PROGRESISTA
SALMERÓN
: Crea un partit polític PARTIDO REPUBLICANO CENTRALISTA
PI I MARGALL
: Segueix amb el seu PARTIDO FEDERALISTA
[...] 1886
Amb la “Llei d’associacions” promulgada pel PARTIT LIBERAL, es creen coalicions entre partits per tenir + força ja que a partir de llavors podrien participar a les eleccions. Amb això creen la UNIÓN REPUBLICANA que, malgrat el caciquisme, porten alguns diputats a les corts.
7/18
Història
Unitat 1
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
CARLINS Després de ser vençuts el 1876 per l’exèrcit espanyol del govern CONSERVADOR, que el seu líder s’hagués refugiat a Venècia i que haguessin perdut bona part del suport de l’Església, un grup de carlins decideix crear un partit polític dirigit per CÁNDIDO NOCEDAL que defensarà: 1. 2. 3. 4.
La religió catòlica com a base de la vida quotidiana El sistema de furs (antics privilegis medievals que havien desaparegut) El rebuig a la democràcia L’autoritat del seu pretendent carlí en cas de guanyar les eleccions 5. El sistema lliberal i capitalista a nivell econòmic, per qüestions d’adaptació al sistema establert, no per principis
Fora de
quasi no tindrà influència.
Amb el temps, comencen a sorgir divisions dins del partit
PARTIDO CATÓLICO NACIONAL (+ preocupats per la religió)
PARTIDO TRADICIONALISTA (+ preocupats per la política)
deixen de pretendre que Carles i la seva dinastia siguin reis i es centren en intentar tornar a una monarquia absoluta catòlica (antiliberal, furs, etc).
segueixen volent que Carles i la seva dinastia siguin reis i, malgrat són catòlics, no ho són tant. Defensen una monarquia absoluta catòlica però són més flexibles pel que fa a l’acceptació del liberalisme.
8/18
Història
Unitat 1
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
MOVIMENT OBRER Conjunt d’accions que fa el proletariat per millorar la seva situació social i laboral. Com a conseqüència de la Revolució Industrial, apareix una societat de classes dinàmica i definida pels diners. CAPITALISME
1
2
3
4
6i7
Classe alta 1. Noblesa 2. Clergat 3. Exèrcit 4. Burgesia
: busca el suport econòmic de la burgesia.
: classe social més rica i influent, propietaris de fàbriques i tenen espais d’oci i establiments propis.
Classe mitja 5. Petits comerciants Classe baixa 6. Pobres i marginats 7. Proletariat : - Obrers que havien estat antics jornalers dels camps. - Tenen una llarga jornada laboral (16-18h). - Cobren sous miserables i han de llogar i compartir pisos compartits. - Treballen sota unes condicions laborals molt dures, poc segures i higièniques i tenen una dita molt pobra. - El treball infantil no està regulat. - El treball femení és desprestigiat (cobren ½ d’un home). 9/18
Història
Unitat 1
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
Aquest proletariat demana: ▲ sou ▼ jornada laboral Regulació del treball infantil
i per tal de reivindicar-se, s’organitza en
Associacions d’ajuda mútua
Sindicats
agrupaven treballadors del mateix ofici i s’ajudaven entre ells, a part de ser comunitats ludicoreligioses que es reivindicaven.
unió d’associacions obreres fraternals reivindicatives que s’unien per tenir més impacte i exercir més pressió.
Ex: un miner pagava una quota cada mes. Quan es posava malalt, que no ingressava el sou, l’associació li pagava.
Utilitzaven la VAGA com a forma de repressió.
Viuen una situació força complicada perquè només són legals quan governen els lliberals.
1868
Després de la caiguda d’Isabel II i de la instauració d’un govern progressista, a Espanya arriben les idees de l’Associació Internacional de treballadors: LA INTERNACIONAL. LA INTERNACIONAL era una organització creada a Londres per KARL MARX (marxista) amb la intenció de crear filials arreu del món per tal de conscienciar l’obrer de la necessitat d’una revolta i per preparar-la. Dins el moviment marxista, però, hi havia un conjunt de gent que discrepaven en alguns punts, i que es van anar apartant d’aquests, liderats per BAKUNIN. MARXISME
ANARQUISME
Nacionalització de la propietat privada en mans d’una dictadura del proletariat que es dissoldrà un cop hagi fet la seva feina.
Propietat col·lectiva i administrada per tothom. (Destrucció de l’Estat).
Revolta organitzada, protagonitzada pels obrers.
Revolta espontània protagonitzada per tots els grups socials oprimits.
L’individu queda anul·lat per la col·lectivitat.
Cada individu té plena llibertat.
L’obrer ha de ser apolític (no ha de votar per no participar en el joc capitalista).
L’obrer ha de ser apolític (no ha de votar per no participar en el joc capitalista). 10/18
Història 1868
Unitat 1
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
FANELLI va introduir les idees anarquistes de la INTERNACIONAL a Espanya tot obviant que aquesta tenia també una vessant marxista així que ens va fer creure que la Internacional era de caire anarquista. Va anar a BCN Va anar a Madrid
: a Catalunya l’ideal que difon agrada força : no aconsegueix massa suport Es van estenent els principis anarquistes per Espanya i aconsegueix que molts obrers s’afiliïn a la INTERNACIONAL fins arribar a més de 8.000 afiliats (Catalans, andalusos i valencians).
Durant la 1a República a Espanya es va crear una filial de la INTERNACIONAL: 1870
FEDERACIÓ REGIONAL ESPANYOLA (anarquista) a BARCELONA Funció: crear la consciència supranacional dels obrers i la idea que l’emancipació de l’obrer vindrà per ell mateix. Instruments de pressió: vagues + acció directa (atemptats terroristes).
1871
LA INTERNACIONAL és declarada il·legal i KARL MARX és perseguit perquè se’l culpa del que ha succeït a la Comuna de París, però a Espanya les filials de la INTERNACIONAL no seran perseguides mentre hi hagi la República xq faran la vista grossa. Així doncs,
1871
PAUL LAFARQUE va introduir les idees de LA INTERNACIONAL (preceptes marxistes) a Espanya. La seva intenció era crear una associació amb la FRE i convèncer-los que el marxisme era millor que l’anarquisme de manera que s’unifiquessin sota els comunistes per tenir més pressió. Va anar a BCN Va anar a Madrid
1879
: no ho aconsegueix xq l’anarquisme està molt arrelat : no té gaire pes però és + important aquí que a BCN
NUEVA FEDERACIÓN MADRILEÑA (marxista) a MADRID
Amb l’arribada de la Restauració (1874-1931), les filials de la INTERNACIONAL seran perseguides a Espanya i hauran d’actuar clandestinament així que opten per canviar de nom per donar la imatge que a no són filials de la INTERNACIONAL, ja que almenys la llei d’associació és legal segons la constitució: FRE NFM
FEDERACIÓ DE TREBALLADORS DE LA REGIÓ ESPANYOLA AGRUPACIÓN SOCIALISTA MADRILEÑA
11/18
Història
Unitat 1
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
FEDERACIÓ DE TREBALLADORS DE LA REGIÓ ESPANYOLA Aferrada a Catalunya i Andalusia (a València perd força), decideixen optar per l’acció directa: atemptats contra els que creien responsables de la mala situació de l’obrer. Burgesia Església Estat
: : : :
Bomba al Liceu Bomba a la Processó de Corpus Bomba a la boda d’Alfons XIII Assassinat de CÁNOVAS
Des del 1893 al 1897 sorgeixen organitzacions anarquistes terroristes dedicades a fer molts atemptats amb molta repercussió fruit del procés acció-reacció-acció-... Els anarquistes intenten matar a MARTÍNEZ-CAMPOS 2 vegades. El govern deté els que considera culpables i els executa. Els anarquistes, revoltats xq deien que els executats eren innocents, reaccionen posant bombes. El govern segueix empresonant i executant anarquistes. Els anarquistes segueixen posant bombes i fent atemptats...
Al cap d’un temps comencen a sorgir discrepàncies dins el mateix grup que fa que es divideixi
ANARCOSINDICALISTES
ANARQUISTES
creuen que potser s’estan passant amb tants atemptats ja que no estan aconseguint res així que es plantegen que potser els caldria una certa organització (- espontaneïtat).
partidaris de l’acció directa, atemptats i espontaneïtat.
AGRUPACIÓN SOCIALISTA MADRILEÑA Aferrada sobretot a la zona de Madrid, País Basc i Astúries es crea seguint les directrius de la SEGONA INTERNACIONAL OBRERA, creada després de la mort de MARX de manera clandestina que replanteja alguns principis del marxisme: “es crearan partits polítics marxistes xq participin en les eleccions i un cop siguin al govern ja faran els canvis pertinents”. A Espanya, doncs, es crearà el PARTIDO SOCIALISTA DEL OBRERO ESPAÑOL (PSOE), 1r partit polític de caire marxista, format per militants de l’ASM i liderat per PABLO IGLESIAS. El seu programa consisteix en : Dret d’associació reconegut oficialment Dret de manifestació reconegut oficialment Sufragi universal reconegut oficialment ▼ jornada laboral Regulació/prohibició treball infantil Creació d’una SS, assegurances...
No pot ser que aquestes mesures només s’apliquin amb governs progressistes.
12/18
Història 1888
Unitat 1
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
Quan des del govern permeten que altres partits puguin presentar-se a les eleccions fan un 1R CONGRÉS a BCN per intentar cridar part dels anarquistes, però NO té èxit i es trasllada a MADRID. D’aquest congrés neix la UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS (UGT), sindicat que té la intenció d’apartar-se del PSOE xq els obrers que no hi pertanyin també s’hi puguin afiliar (no ho aconsegueixen mai), que defensa els drets dels treballadors i fan reivindicacions.
13/18
Història
Unitat 1
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
4. LA PÈRDUA DE CUBA Des del S XV i XVI, Espanya havia tingut un imperi colonial molt extens, però durant el S. XVIII i XIX, coincidint amb la invasió francesa del nostre país, aquest Imperi d’ultramar es va anar perdent i les colònies van iniciar els seus processos d’independència. 1833
Quan s’acaba el regnat del rei Ferran VII, a Espanya només ens queden les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines, que mantindrem fins el 1898.
Amb la “Guerra dels 10 anys” amb Cuba (1868-1878) i la firma de la “PAU DE ZANJÓN”, Espanya havia promès un seguit de canvis a Cuba que NO s’havien implantat (l’únic que havien aconseguit va ser l’abolició de l’esclavitud el 1888). A l’illa comencen a sorgir una sèrie de partits que reclamen:
Autonomia per Cuba
PARTIT AUTONOMISTA
NO autonomia per Cuba
UNIÓN CONSTITUCIONAL
(espanyols que vivien a Cuba que reclamaven que Espanya seguís controlant l’illa com fins ara ja que els beneficiava).
1879
Comença el primer intent de revolta per part dels cubans que en reclamaven l’autonomia (aviat es sufocarà) que mostra el malestar general dels cubans. “GUERRA CHIQUITA”.
Quan a Espanya governen els liberals, estan disposats a escoltar els AUTONOMISTES i fer certes reformes (inclús concedir-los l’autonomia) però la pressió dels espanyols que tenien negocis a Cuba, no els ho va permetre. Aquest poc diàleg per part d’Espanya i que no arriben les reformes promeses comença a potenciar l’esperit independentista, de manera que el 1893 JOSÉ MARTÍ funda el PARTIDO REVOLUCIONARIO CUBANO que en promou la independència. De seguida rep el suport de USA i de la població, tant dels indígenes com dels criolls, descendents de pax que van colonitzar un territori xo que ja han perdut tota relació amb els seus antecessors i deixen de sentir-se espanyols xq fa massa temps que no hi tenen relació, perquè veuen en la independència la solució.
1891
El govern espanyol ▲ arancels de duanes ▲ PVP pdtes que no eren espanyols i que volien vendre a Cuba USA, que venia molts pdtes a Cuba, es veu perjudicada x aquest fet ja que els arancels eren tan alts que els cubans no podien comprar-los. s’involucren en el procés independentista cubà. El president MCKINLEY amenaça Espanya amb deixar de comprar pdtes a Cuba si no li poden vendre pdtes americans.
14/18
Història
Unitat 1
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
El Govern espanyol es troba en una situació complicada perquè: 1. 24 de febrer de 1895 comença una revolta a Cuba que s’extén molt ràpidament per tota l’illa. Espanya (els conservadors al govern) hi envia l’exèrcit dirigit pel general MARTÍNEZ-CAMPOS ambla intenció que suprimeixi la revolta. Aquest intenta negociar amb els cubans xo quan s’adona que és complicat decideix reprimir-la. Les tropes espanyoles NO se’n surten i des del Govern canvien a CAMPOS per WEYLER qui duu a terme una estratègia fracàs: no té intenció de negociar de manera que executa tots els rebels que agafa i, a part, intenta aïllar la part de camperols que encara no havien entrat en contacte amb la revolta xo li surt malament perquè se li moren de gana.
2. L’exèrcit espanyol patia moltes baixes xq els soldats van agafar la febre groga (malaltia tropical) i no els arriba el menjar a Cuba. 3. Els soldats cubans practiquen la guerra de guerrilles.
Quan pugen els lliberals al govern amb l’assassinat de CÁNOVAS el 1897, retiren a WEYLER i al seu lloc posen a RAMÓN BLANCO, general de l’exèrcit que canvia d’estratègia: abandona la idea de repressió i intenta arribar a acords amb els cubans x calmar els ànims i que aquests abandonin la revolta. SAGASTA els promet
: autonomia x Cuba sufragi universal masculí = de drets amb els espanyols autonomia aranceliana
Les propostes arriben massa tard xq Cuba ja demana la Independència xq es veu capacitada de fer-ho i NO accepten l’acord amb SAGASTA.
USA, que estava practicant polítiques expansionistes, feia temps que buscava acords amb Cuba. MCKINLEY havia deixat clar el seu suport a l’illa però li faltava un motiu per poder entrar a la guerra de forma lícita: A l’abril de 1898, al Port de l’Habana, un vaixell americà anomenat “MAINE” estava atracat al costat d’un espanyol. Aquest explotà i incendià l’americà, fet que causà la mort de la seva tripulació. Com que van culpar els espanyols d’haver-lo incendiat, ja tenien un motiu per batallar. Amenaça Espanya dient que “o abandonen Cuba o ells la envairan iniciant una guerra”. Espanya, que era conscient de la seva inferioritat econòmica i militar, considerava que marxar de l’illa era una humiliació així que s’inicià la “GUERRA HISPANOAMERICANA”.
15/18
Història
Unitat 1
2n de Batxillerat
ABRIL-DESEMBRE 1898 GUERRA HISPANOAMERICANA
Raquel Albareda Guanya USA i firmen la “PAU DE PARÍS”
Espanya es compromet a donar la independència a Cuba, Puerto Rico i Filipines*. (Passen a ser protectorats americans: països independents amb govern propi xo q estan sota el control americà).
DESASTRE DEL 98 : pèrdua de l’imperi colonial espanyol
*FILIPINES:
El 1896 havia començat una revolució independentista moguda per JOSÉ RIZAL amb el seu partit LA LLIGA FILIPINA. Espanya, a qui Filipines només li interessava com a punt comercial estratègic per la zona asiàtica xo casi no hi havia presència d’espanyols, a part dels pocs missioners, va ser capaç de controlarla malgrat el suport que va rebre dels filipins. El 1989, amb la “PAU DE PARÍS”, Espanya es compromet a deixar que s’independitzin.
16/18
Història
Unitat 1
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
5. CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 1. ECONÒMIQUES 1.1. ▲despeses x guerra = ▼capital espanyol = ▲impostos 1.2. Pèrdua d’un mercat molt important (Cuba) cotó, cafè, etc. comprava pdtes només a Espanya = bona part de la indústria espanyola s’enriquia gràcies a Cuba i hi destinava les indústries. 1.3. Els espanyols que vivien a Cuba es venen els negocis i tornen a Espanya. Aquests INDIANOS són gent amb diners que inverteixen en millorar i tecnificar les indústries espanyoles per fer-les més competitives.
2. MORALS 2.1. Espanya entra en una depressió moral generalitzada ja que des de la pèrdua de l’Imperi colonial desapareix el mite del gran Imperi espanyol “on no es pon mai el sol”. Coincideix amb la època en què la resta d’Europa comença a colonitzar i Espanya ja ho ha perdut tot = ▼moral. Articles de premsa Generació del 98:
literats que escriuen sobre desencís, melangia, tristesa, depressió, etc.
Premsa estrangera:
titlla l’exèrcit d’ineficaç i els polítics d’incompetents. Aquest sentiment es trasllada a la població espanyola que comença a desencisar-se del govern.
2.2. Alguns espanyols es plantegen, al cap d’un temps, que ja és hora que la situació moral a Espanya canviï, així que neix el REGENERACIONISME, un corrent intel·lectual promogut per JOAQUÍN COSTA que es basa en: “Despensa, escuela y siete llaves al sepulcro del rey” ocupar-se de l’economia ocupar-se de l’educació oblidar-se del passat i deixar de pensar en el que van ser
17/18
Història
Unitat 1
2n de Batxillerat
Raquel Albareda
3. POLÍTIQUES 3.1. S’adonen que el sistema de la Restauració no és tan perfecte com semblava: El caciquisme és molt corrupte Les relacions entre liberals i conservadors no són gaire bones Els partits no disposen de líders que els aglutinin 3.2. L’exèrcit queda molt desprestigiat i amb moltes baixes (demostren que és ineficaç). 3.3. A partir d’aquí, a Catalunya no tornarà a guanyar cap partit dinàstic malgrat la Restauració i el caciquisme. Guanyaran partits catalanistes: L’▲impostos x la guerra afecta sobretot als comerciants espanyols. Molts comerciants catalans es neguen a pagar així que el Govern decreta que l’alcalde de BCN, el Dr. Robert, els embargui però aquest s’hi nega. Com a protesta, a BCN i rodalies els comerciants organitzen una vaga que s’extén “TANCAMENT DE CAIXES”, però de seguida El Govern empresona els morosos El Govern treu les garanties constitucionals a la zona barcelonina catalana El Govern proclama “l’Estat de Guerra” en que es decreten lleis que permeten a l’exèrcit passejar-se per BCN armat, el toc de queda, etc.
Al final els catalans paguen però tots els que havien participat a la vaga decideixen crear partits polítics que passaran a controlar la vida política catalana.
18/18