Llibre Falla J. Ramon Jiménez 2014 by Rafa Tortosa Garcia

«Sant de hui: sant de Canyamó, i santa Porga el següent; hi haurà en les tendes sermó i traca en el número cent». I així transcorren dotze mesos fins aplegar al gloriós i típic dia de sant Josep en el que és solen agarrar canyamons mascles que duren fins que la falla ha deixat de ser-ho i, clar està, al dia següent s’imposa la porga per a netejar fondos. Xàtiva en falles Julià J. Piera, 1935.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. Falles de Xàtiva, Festa declarada d’interès turístic autonòmic.

jrj

2014

Llibre editat per l’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (La Costera) l’any 2014 www.fallajrj.com Coordina Anna I. Calvo - Rafa Tortosa Equip de redacció Isabel Gosálbez, Verònica Llopis, Patri Viñes, Yolanda Pérez Fotografies Foto Estudio - Federico, Rafa Tortosa, Patri Viñes, Isabel Gosálbez, Jorge Sánchez, Helena Tortosa, Antoni Marzal Col·laboradors Xelo Descals, Alfons Llorens, Ximo Núñez, Sergio Bono, Agustí Garzó, Arena Garcia, Josep Martínez, Fet d’Encàrrec, Javi Lara, Anna I. Calvo, Gemma Climent, Rafa Tortosa, J. Vicent Tortosa. Esbossos i dibuixos Xavier Herrero i Manuel J. Blanco Coberta Miquel Mollà Maquetació covanegradisseny Publicitat La Comissió Impressió Matéu impressors, s. l. Dipòsit legal XXXXXXXXXXX Tirada 400 exemplars L’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles dels col· laboradors. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència. Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/)

falla Joan Ramon JimĂŠnez XĂ tiva 2014

Les santes falles jrj

2013

índex

programa de festejos

falleres Majors

Patri Viñes i Martínez 14 Andrea Cuquerella i Tortosa 16

els cadafals

Falla Infantil Coneixes les esglésies de Xàtiva? 20 Falla Gran Amb l’Església hem topat 24

El sermó Xelo Descals

dossier: CONFESSIONS FALLERES

La religió a l’origen de les falles Alfons Llorenç La religió en les falles Ximo Núñez Els 1.500 de la baixada de sant Josep Agustí Garzó L’Ofrena. Lluïment, tràmit o devoció Sergio Bono A l’Ofrena Arena Garcia Església i Falles Josep Martínez Del bo i del diví Fet d’Encàrrec Religió i monuments, per desgracia, gens compatible Javi Lara Fallers i confrares, dos mons amb certa relació Anna I. Calvo 21a Marxa Canals–Basílica 2013 Gemma Climent

42 46 50 54 58 62 66 70 74 78

la falla nostra

salutacions 6

Entrevistes 84 La Comissió 91 Record d’un any, Alexa i Joan 98 Premis 2013 100 Memòria 2013 102

pròleg Déu ens pille confessats! Tradició, devoció, imposició, invenció, religió, celebració, fervor, honorar, ofrenar, dedicar, resar, festejar, condemnar, censurar, representar... Calia fer-ho. Calia ajuntar a una mateixa publicació les falles i la religió, i tots junts confessar obertament els lligams entre ambdues. Amés a més, calia fer un divertit viatge al cel per parlar amb sant Josep, i que ens explicara perquè va elegir la festa de les falles per a la seua festivitat. Artistes, fallers, investigadors, sociòlegs, rectors, periodistes... ens hem posat d’acord, intencionadament, per parlar de la religiositat de les falles i les falles sobre la religió. Semblava un tema tabú, però dins del respecte i afegint la dosi satírica de les falles —quin catòlic no s’ha begut una cervesa o ‘ha encès una cigarreta!, per exemple—, hem completat una excel·lent publicació. Agraïr als nostres col·laboradors el seu temps utilitzat per confessar la seua religiositat fallera i al nostre lector en utilitzar el seu temps amb nosaltres, un temps esperem siga divertit i profitós. Gaudiu del llibre i, sobretot, de les falles.

jrj

2014

salut U

n any més, prop de les festes josefines, i enmig de totes les preparacions que ens portaran fins el mes de març, vull dirigir unes paraules a tots aquells que llisquen aquest llibre. Un any més, des d’aquest, vos mostrem tot allò que hem fet al llarg de l’any per a fer més gran la festa fallera, i com no, la nostra comissió. En aquests anys de crisi, en els que les falles també es veuen sumides, tenim que lluitar més si cal per poder fer front a tot el que tenim en ment. Els nostres monuments, el llibre, les cavalcades i un fum d’actes en els que participem són els que identifiquen a qualsevol comissió, i és això el que volem donar a conèixer nosaltres, la il·lusió, l’amor per la festa fallera, que aquest grup de persones té quan treballa i participa en tot allò que es presenta. Donar també les gràcies als col·laboradors que, any rere any, contribueixen a què aquesta comissió vaja endavant, són els col·laboradors del barri i els que col·laboren amb les seues publicitats. Gràcies. Als nostres representants d’enguany, Patri, Andrea i Manuel, i com no als seus pares, donar-los l’enhorabona. Espere que estiga sent un any especial, i que els dies de falles concloguen millor si cap. Finalment desitjar a tots els fallers de la comissió, gent del barri i públic en general que gaudisquen d’aquestes festes i, per suposat, desitjar que no ploga. Bones festes.

Yolanda Pérez i Ferri Presidenta de la falla

tació B

envolguts fallers i falleres, estimades persones que viuen al nostre barri i visitants, amics tots, benvinguts. Un any més, ja tenim les nostres falles al carrer, podem veure els nostres monuments, escoltar la música i olorar la pólvora. Una setmana plena d’actes fallers i amb ella moltes persones passant-ho bé i gaudint de la festa de les falles. Com a President Infantil de la Falla Joan Ramon Jiménez els convide a viure la festa de les falles des de la nostra comissió. Una gran família amb moltes ganes de treballar i passar-ho molt bé. Els convide a visitar el nostre casal a tots els xiquets i xiquetes del barri, de Xàtiva i dels pobles del voltant. Als fallers d’aquesta comissió gràcies. Gràcies per l’esforç i la constància que haveu tingut per dur endavant aquesta comissió. Ara sols queda gaudir tots junts d’aquestes falles que ens esperen. Per últim desitjar-los a tots bones festes i a gaudir de les nostres falles.

Manuel Roca i Ibañez

President infantil de la falla jjr rjj

2014 2013

programa de festejos

Dissabte, 11 de gener

19 hores, Gran Teatre Proclamació de les falleres Majors de la nostra comissió, Patri Vinyes i Martínez Andrea Cuquerella i Tortosa

Diumenge, 26 de gener 17:30 hores, Gran Teatre Proclamació de les falleres Majors de Xàtiva i llurs corts d’honor

Dissabte, 1 de febrer

21 hores, Casa de la Ciutat Crida de les falleres Majors de Xàtiva 22 hores, Salons Palasiet Sopar de la crida

Diumenge, 9 de febrer 11 hores, l’Albereda Ral·li humorístic faller 14 hores, Casal Dinar

Diumenge, 16 de febrer

Dissabte, 8 de març

Diumenge, 23 de febrer

Diumenge, 9 de març

11 hores, Gran Teatre III Mostra de Playback infantil 17 hores, Casal Berenar amb disfresses oferit pel president infantil, Manuel Roca i Ibañez, i la Fallera Major infantil, Andrea Cuquerella i Tortosa

Dissabte, 1 de març

19 hores, Casa de Cultura Intercani de fotografies entre les distintes falleres majors. Inauguració i lectura de l’acta de premis de l’exposició del ninot i del Concurs de Maquetes

Diumenge, 2 de març 11 hores, l’Albereda Ral·li humorístic faller infantil

22 hores Sopar de Germanor Popular 14 hores, Casal Dinar

Dissabte, 15 de març 8 hores, L’encreuat Plantà de les nostres falles 14 hores, Casal Dinar 22 hores, Casal Sopar de la nit de la plantà amb la tradicional torrada d’embutit

jrj

2014

Diumenge, 16 de març

Dilluns, 17 de març

8 hores, Barri Despertà 9 hores, Casal Esmorzar 13:30 hores, Barri Cercavil·la 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar 19 hores, Casa de la Ciutat Lliurament de Premis 23 hores, Casal Sopar i després nit de disfresses amb discoteca

9 hores, Casal Esmorzar 13:30 hores, Barri Cercavil·la 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar amb cassoles 17:30 hores, Pel nucli urbà Visita oficial a les falles 23 hores, Casal Sopar i després discoteca

Dimarts, 18 de març

Dimecres, 19 de març

9 hores, Casal Esmorzar 13:30 hores, Barri Cercavil·la 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar de paelles 18 hores, Des de l’Avgda. Selgas Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu 23 hores, Casal Sopar oferit per la Fallera Major,Patri Viñes i Martínez. Després discoteca

8 hores, Barri Despertà 9 hores, Casal Esmorzar 12 hores, Ermita de St. Josep Missa en honor a St. Josep i posterior trasllat 14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar 18 hores, Barri Traca quilomètrica 21 hores, Carrer Camí dos molins Cremà de la falla infantil 22:30 hores, Casal Sopar 24 hores, L’encreuat Cremà de la falla

jrj

2014 11

Falleres Majors

jjr rjj

2014 2013 13

Patri ViĂąes i MartĂnez Fallera major 2014 14

jrj

2014 15

Andrea Cuquerella i Tortosa Fallera major infantil 2014 16

jrj

2014 17

Cadafals

jjr rjj

2014 2013 19

Cadafal infantil 2014

Coneixes les esglésies de Xàtiva ? Artista Manuel J. Blanco Climent Secció Tercera

L’explicació de la falla de Josep Vicent Tortosa i Baldoví

— Pare, on és a on anem? — Hui visitarem una ciutat monumental i històrica. — Pare, què hi ha en eixa muntanya? — És Santa Ana, i a l’altre costat El Puig. — Enfront hi ha un castell. — És el castell de Xàtiva i no es només un, sinó dos, el xicotet i el gran. — Pujarem al castell? — Si ens dona temps ho farem, més que res perquè hem vingut — a visitar les ermites i les esglésies de Xàtiva, i tenim molt que veure. — Va, agafa el gos i mira que la teua mare no et bonegue per fer el ninot. — Es l’oficina d’informació als turistes. — Quan acaben d’atendre a aquesta xiqueta que pregunta per les ermites de Xàtiva, demanarem l’ informació per a trobar i visitar les esglésies i anirem a visitar-les. — Hi han nou esglésies i tres ermites i diuen que dues ermites més estan assolades o desaparegudes, i convents i dos calvaris: El Calvari Alt i El Calvari Baix. — Va, anem, que tenim molta tasca.

jrj

2014 21

Sabíes que...

ESGLÉSIA DEL CARME El Carme, la nova església, es troba sobre un convent. Era convent dels Carmelites d’ell, ja no en queda res. ESGLÉSIA SANTOS JUANES

ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC Sant Francesc, abans un cine, ara església s’ha tornat. Abans ens feien pel·lícules i ara ens fan confessar.

Al Raval hi ha una església, santos Juanes la nombrem. Ella és la més senzilla, es l’església del pobrets?

ESGLÉSIA DE LA MERCÈ

BASÍLICA MENOR SANTA MARIA DE LA SEU A la Seu què és el que falta? No serà un campanar? i els obrers, com no cobraven, no el volgueren acabar.

La Mercè és una església, església, abans d’un convent. El Convent dels Mercedaris uns frares amb molt de pes. Abans era santa Tecla, la parròquia d’on ve. El campanar sols ens queda... De l’església, què sabem?

ANTIGA ESGLÉSIA DE SANT DOMÈNECH

ANTIGA ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ

Sant Domènech, Gran Teatre, el coneixien els vells, ara l’han arreaglat i un museu ell podrà ser.

De sant Agustí ens queda, el campanar i poc més, esdevingué en una escola on la música es sent.

ERMITA DE SANT JOSEP

ESGLÉSIA DE SANT FELIU És sant Feliu molt antic, els gots la van crear. I quan vingueren els romans en bisbat es transformà.

Açò que tenim ací, és l’ermita de sant Josep. Tots els fallers xativins per patró l’hem elegit. Tots els anys per sant Josep una romeria fem, i amb música i rebombori, en processó el baixem. Per la porta de l’Aljama entrà en Jaume I i ací es troba l’ermita de santa Bàrbara i sant Josep.

ESGLÉSIA DE SANT PERE A la plaça de sant Pere, una església ens hem trobat i és que ella té molta història ací un Papa han batejat. ERMITA DEL PUIG El Puig, què sabem del Puig? tingué la Mare de Déu. Hui està mig enderrocada, tenim que alçar-la com es deu. ERMITA DE SANTA ANNA Des de santa Anna, En Jaume Xàtiva veié primer, d’eixa ullada primerenca l’amor prengué en ell.

ERMITA DE SANT ANTONI Sant Antoni, el del porquet és un sant molt venerat. Ell una ermita tenia i quasi derruïda està. ELS CALVARIS Pel Calvari Baixet, sí que podem passejar, perquè si muntes a l’Alt, vas a acabar molt cansat. ELS CONVENTS Consolació, santa Clara. la dels ous i el lliri blau. i sant Onofre, el vell i el nou en Sant Pere està.

jrj

2014 23

Cadafal gran 2014

Amb l’Església hem topat! Artista Xavier Herrero i Martínez Secció Segona

L’explicació de la falla de Rafa Tortosa i Garcia

Viatge al cel

Conte Fantàstic que descriu la falla Sempre hem tingut el dubte de perquè les falles estan dedicades a sant Josep. Un sant tant seriós i Patró de l’Església xoca amb una festa tan moguda i desenfada, on els seus cadafals fallers critiquen satíricament fins l’apuntador. A la fi, ens decidirem per esbrinar aquesta qüestió, i per aquest motiu vam voler emprendre un viatge que resolguera aquest dubte. Calia buscar al protagonista principal, ell seria la millor persona en fer-ho. Així que decidirem anar a parlar amb sant Josep: Un viatge anem a fer a un lloc molt especial sembla serà per plaer: tinc un dubte existencial. En ple mes de febrer hem decidit viatjar, volem anar al cel que amb algú volem parlar.

jrj

2014 25

Clar, viatjar al cel era una mica complicat. Més fàcil seria anar a França, per exemple, amb l’ajuda d’una bona cartografia: Per a anar a terres celestials el GPS no ens serveix ni guies, ni google maps el cel, sembla, que no apareix. Necessitaven altres solucions per poder planificar el viatge, i recorrerem als llibres: Com ens diu molta gent, que tot està en els llibres, doncs ens anem corrent a buscar a les prestatgeries. Ens crida l’atenció un menut llibret de falla, que per la seua descripció, donà moltíssima tralla. La Creu del Matrimoni, del xativí Bali Bellver, ens mostra l’itinerari de tot el que cal fer. A l’infern ell viatjà, però sembla que ens serveix. D’allí, el cel, prop estarà... açò és el que a mi em pareix. Havíem trobat la solució. Al viatge realitzat per Blai Bellver, dins d’un conte a l’explicació de la falla de la Creu del Matrimoni, havia indicat com arribar, almenys al purgatori. Ell decidí anar a l’infern —mai millor dit—, però nosaltres pensem que a l’arribar al purgatori hi haurà una bi-

furcació, amb una direcció cap al cel i l’altra cap a l’infern: Semblarà irrisori però tenim la solució: quan estem al purgatori agafem l’altra direcció. I clar, tota aquesta descripció, realitzada per Blai Bellver, de com arribar a l’infern, i de les nostres deduccions, també al cel, és la raó per la qual condemnaren i censuraren aquest llibret. Blai Bellver havia donar moltes pistes de com arribar a terres inabastables. A l’Arquebisbe res li importava el que diguera sobre el matrimoni, quasi cent cinquanta anys després cal vore com ha acabat el tema... Agafarem una motxilla plena de pa, sobrassades i formatge, i amés d’una petaca amb un poc de cassalla, per a què ens servirà d’abric cas de tindre fred. Ens dirigirem cap a la penya Roja, i esperàrem que foren les dotze de la nit, segons indicacions d’unes beates. Aprofitarem per enviar els darrers whatsapps abans de desconnectar les dades i amb l’esperança de què al cel hi haguera alguna xarxa wifi. Uns grans animalots, que responien a unes rates penades, s’acostaren fins nosaltres. Els pujarem a cavall, agarrant-nos fortament a les orelles per a evitar una caiguda. Partirem cap al fondo de Bixquert, fins arribar a una cova. Ja dins, agafarem un camí que ens conduí a una enorme planura. Sortejarem el riu Leteo, o siga de l’oblit, i continuant el camí, passant per diverses rotondes, arribarem a les portes del purgatori:

Seguint les indicacions de la Creu del Matrimoni, amb bones sensacions arribem al purgatori. Dalt de l’enorme escalinata distingirem una ombra entre la boira. Conforme avançàvem pels escalons veièrem a un home amb sotana: Un simpàtic capellà ens va rebre a les escales, i de sobte ens preguntà: on anàvem tan assoles.

Vull veure a sant Josep, tinc un dubte existencial, a veure si hui en rep i torne a hora de sopar. El capellà ens rebé cordialment, i de seguida va obrir l’agenda de l’Iphone per veure si ens podia rebre sant Josep: Disculpe senyor faller —em digué el capellà—, Faça nit a un hotel que sant Josep el rebrà demà.

jrj

2014 27

Anàrem caminant per l’avinguda del Purgatori, la qual separa el cel de l’infern, segons ens havia indicat el bon capellà fins arribar a un hotel, on sense cap problema férem nit. Res tenia a veure una part de l’ample carrer amb l’altra. La part de l’infern estava carregada de llums per tots els costats, com a reclam de pubs, clubs, discoteques i guisqueries mentre que la del cel estava plena de confessionaris, com els locutoris telefònics, per poder confessar en l’últim instant els pecats realitzats. Ens alçarem i desdejunarem, i instants després acudirem a la porta del cel: Ens obriren les portes i sant Josep allí estava, amb les seues barbes i la típica vara. No se m’oblidarà en la vida aquella imatge amb el nostre sant Josep, per fi l’havíem conegut. Ens va sorprendre la seua vellesa, i donant-se el patró compte de la nostra curiositat: —Si, sóc molt vell, de fet quan va nàixer el meu fill Jesús, tot el món que venia a veure’ns al portal, em donaven l’enhorabona per haver sigut iaio, inclús preguntàvem on estava el pare de la criatura— em respongué sant Josep. No teníem massa temps, i de sobte li vaig preguntar sobre la nostra qüestió: Bon dia, sant Josep, tinc un dubte existencial: Perquè escollí vostè esta festa tant popular?

La resposta, per part de sant Josep, va ser curta i directa: Si et dic la veritat, a mi, me la imposaren. Però, és tant el temps passat, que les falles ja m’agraden. Ell tenia la curiositat de perquè li havia preguntat allò. Nosaltres li responguérem que: Les falles es qüestionen la seua religiositat, i a vegades, desentonen pels carrers de la ciutat. Va reconèixer que feia molts anys havia deixat de seguir la seua festa de les falles, més o menys des dels anys trenta del segle passat, i ens va argumentar que les falles l’havien deixat de costat. Encara que uns anys després va posar cert interès, les va deixar definitivament quan els fallers li van tindre més devoció a la seua parella, amb l’Ofrena de flors, i s’oblidaren completament d’ell. La nostra visita va fer que s’interessara per les falles actuals. I ens preguntà pel nostre cadafal. Nosaltres li respongueren explicant-li de què anava: Amb l’Església hem topat! és el lema de la falla, que Xavi Herrero ha preparat i on volen donar tralla. Les falles de la ciutat davant el purgatori. Amb tot el que han pecat, segur que visiten el dimoni.

A l’hora volen ser dimoni i angelet. Pecant «sense» voler i honorar a sant Josep. Sant Josep es mostrà sorprès del tema tractat i volia trobar el perquè de la nostra visita, la qual cosa li començava a interessar el tema:

I sant Josep es sorprèn de les falles actuals on els «excessos» de la gent les converteixen en «vulgars». Deixant de costat la religió, hem de dir que les nostres falles, són una antiga tradició que, entre tots, cal conservar-les.

jrj

2014 29

I. Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Dolors Ens preguntà, si encara es feien actes religiosos a les falles. I clar, li diguérem la veritat, que un dels actes principals era l’Ofrena de flors a la Mare de Déu. Encara que enguany havien canviat la imatge:

Enguany, l’Ofrena de flors, de Mare de Déu ha canviat. Tenim a la dels Dolors damunt de l’entarimat.

Per a recollir quatre peles, mira el que patim! Dolorides estan les falles i només problemes oferim.

Que ens perdone la patrona però tenim molts dolors, la crisi que ens afona i enguany tot són plors.

El cens fallers ens baixa, el comerç no ens pot ajudar, l’Ajuntament que retalla, i el faller... que no pot pagar.

II. Missa i Romeria a sant Josep També li comentaren que a Xàtiva la gent li tenia molta devoció, i li recordarem que encara se celebra la Missa i la Romeria a sant Josep, a pesar de que alguns fallers... El darrer dia de falles fem festa al patró, amb un cervesa i unes papes fem la nostra «devoció».

Una cerveseta i ens anem! és el crit més escoltat quan el rector diu adéu quan la missa s’ha acabat.

Mentre l’Abat fa la missa els fallers a discreció omplin tota la terrassa i no per escoltar el sermó.

La festa de les falles és una gran tradició: festa, música i traques i un poquet de devoció.

Una cerveseta i ens anem!

Pel nostre Patró, sant Miquel

...Donem nyor... gràcies al se ...Podeu anar en Pau

A le va! em e u Q ens an cap a baix!

jrj

2014 31

III. Ofrena d’ous a santa Clara En un darrer moment ens recordarem de què les falleres feien una ofrena d’ous a santa Clara, per a què fera bon temps els dies de falles. Li explicarem que altres «ous» també feien una ofrena amb el desig de complir les seues aspiracions:

Amb la porta tancada aquestos ous s’han trobat. Què serà de santa Clara i d’aquell hotel projectat?

La xicalla cantava un tema que l’incomoda, i ell que gravava... a la suposada «neboda».

I com fan les falleres se’n van a la Consolació per a realitzar les ofrenes i escoltar el sermó.

L’oposició entra fort i un ous ha oferit, els més rojos, que un titot! per complir un desig: el tripartit.

Mentre les nostres falleres desitgen que no ploga, aquestos personatges demanen altra cosa.

Demana Cristina Sunyer aconseguir l’alcaldia, amb el desig de voler el girar la tortilla.

Té molta paciència i es deixa voler! Ser president del València aquest ou desitja ser.

Roger, a la seua ment, només té un desig ser com l’alcalde d’Ontinyent i llevar el Rus d’enmig.

El sheriff de la ciutat per a fer més d’una gravació un mòbil ha desitjat però d’última generació.

Desitja trobar errades revisant paperets. I és que Miquel, a vegades, a algú li «toca els ouets».

jrj

2014 33

IV. Els sants xativins Com que li havíem dit que a Xàtiva era un sant molt venerat, s’interessà pels sants que més popularitat tenen a Xàtiva a l’actualitat. Nosaltres li parlarem d’alguns: Per l’escaleta baixen els sant que han ressuscitat, no pel que s’honoren sinó per l’actualitat. Sant Pere autoritza la seua resurrecció podent baixar a la terra i cometre la missió.

Prega pels veïns de la Costera

SAGRAT COR DE VICENT Patró del reciclatge Prega per la Costera el Sagrat COR de Vicent. I el poble de Llanera un ciri, tots els dies, encén. Prega per la Junta Local Fallera

SANT JAVIER Patró perpetu de les Falles Les falles han canviat al seu honorat patró. Sant Javier és proclamat per la gran devoció.

Prega pels sobre costos i per la constructora

Prega pels artistes fallers

PACO ROCA El sant de la Pedra

SANT ANTONI Patró de la Plaça de bous

El bo de l’artista xativí l’any passat es va soterrar. Per un miracle diví A l’Argentina torna a plantar.

Molta «Vela» encenem per tot el que ha passat. A vore si esbrinem el que la plaça ha costat.

Prega pels tots els espanyols, catalans i bascos

Preguen per l’alcalde de Gandia

SANTES ANASTASIA I BASSILISSA Patrones de Fitur

SANT PANCRACIO Patró de la Feina atur

Li preguntem al batle, lliure d’actes impurs, si són dues o quatre, les patrones de Fitur.

Va prometre donar feina a tot els espanyols, i només ens dona pena i molts, molts de dolors.

Prega per alguns membres de Noves Generacions

Prega pels arquitectes, per Esquerra Unida i per Camps i la seua declaració

SANT PAQUITO Patró dels fatxes Sant de mola devoció per part de tots els fatxes. Fent-se fotos a muntó amb banderes «rares».

SANTIAGO APOSTOL Patró de la Ciutat de les Arts Patró del trencadís, patró dels edificis blancs, Suïssa és el seu paradís Gràcies a Rita i a Camps.

Prega per l’Acadèmia Valenciana de

la Llengua

SANT ANTONI DEL POBRET Patró dels valencians, i dels canalins A la foguera!, a la foguera! Cridaven en Canals, als que sembla, són ara, bords i criminals!

jrj

2014 35

V. Xàtiva, els Borja: «Habemus Papam (pa rato)» De sobte, sant Josep se’n recordà que Xàtiva era la ciutat on havien nascut els papes Borja. Li vaig recordar la figura de l’Alfons, de Borja, actual: A la Sixtina popular no hagué cap fumata. El Papa no va abdicar... Una decisió inesperada. Seguint amb la llegenda, un altre successor finà. I és que Alfons de Borja té un poder sobrehumà!

Fi. Dedicació i comiat Durant l’encontre vam vore que sant Josep s’hi trobava molt a gust. La nostra visita li havia fet treure el somriure, i haver-li llevat l’etiqueta de seriós, encara que fora per uns instants. Inclús ens va assegurar que aniria a parlar amb unes persones que havien constituït una falla al cel, per si necessitaven ajuda: Dediquem l’explicació a Josep Antoni Mollà, un president de la comissió, que per ací dalt estarà. I no ens estranya que ací dalt, al cel, haurà format una falla amb Pepet i el senyor Rafael. I recordem la dita de Mollà per al dia de la plantà: «La falla, encara que xicoteta, que estiga escarramplaeta». I així finalitza l’encontre amb el patró de les falles, sant Josep. La conversa era molt entretinguda, però ja teniem ganes d’arribar a casa: Acabem els rebles i parides, que a casa vull tornar, d’un viatge de molts dies, esperant arribar a sopar. I veure les meues xiques, que les estime un muntó. I així, amics i amigues, acaba, enguany, l’explicació.

jrj

2014 37

el sermó Xelo Descals

ona gent, així és com començava els seus sermons el nostre famós sant Vicent Ferrer. Benvinguts i benvingudes bona gent, hui celebrem en aquesta humil parròquia, que per fi està plena de gent, el dia de sant Josep. M’alegre de veure els representants municipals que, amb lájuda de Déu, dáquesta crisi ens trauran. Cal dir que hi ha de tot en la vinya del senyor i mentre uns, pocs, treballen , els altres pequen i pequen i no compleixen el manament de no robaràs. Així, mentre el poble les passa més negres que sant Amaro” ells gaudeixen del cel en la terra. Déu els cria i ells sájunten! Ai Senyor! El camí de línfern és molt ample i de malagraïts línfern és ple i de lladres, també. Al poble el que és del poble i al Cèsar el que és del Cèsar això va dir el Nostre Senyor però aquests s´ho queden tot. No comprenc com els ciutadans i ciutadanes no armen un sagramental . Són massa bons. De mi i de tothom te’n burlaràs, però de Déu, no te n’escaparàs.

Málegre de veure, encara que la veig més sovint i quan no és festa, la bona gent de sant Vicent Ferrer. Déu apreta però no ofega encara que en ocasions pensem que Deú és molt bo però apreta amb un bastó. La vida de cada dia ens pareix ciri curt i processó llarga. Ja no es compleix allò de qui no té faena Déu liń dóna perquè fins i tot els miracles estan en crisi. Lloat siga Déu! Us dic que, no sé si en aquesta vida o en láltra, tots gaudireu. També us dic que fer com fan no és pecat però no sápliqueu aquest refrany perquè a la presó anireu de cap. Ens acusen de fer Pasqua abans que Rams, diuen que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Aquells que ens havien de guiar van perdre lóremus fa un grapat dánys. No tenen perdó de Déu! No hi ha Déu que els entenga! A la resta de la gent, Déu ens pille confessats! Perquè desmaiats, desil·lusionats, cansats... ja ens ha pillat. Estem més nuets que el Jesuset perquè aquesta mala època que estem patint és més llarga que lóbra de la Seu.

També us assegure que com hi ha Déu ho pagaran però al Cel perquè al jutjat la sentència no s´aplica ni s´aplicarà. Confieu en la justícia divina. Déu us recompensarà.

A l´ofrena no vaig veure cap autoritat. Com hi havia tanta gent igual em vaig despistar. Com ara no tenim Canal 9 no ho puc comprovar.

No vull allargar-me ni avorrir la gent. Els quatre músics que hem pogut llogar, a canvi de pagar-los el dinar, es cansen d´esperar. A les falleretes els pesa el vestit i a la tia Maria se li crema el bullit.

Disculpen, perdonen. Un missatge mácaba dárribar. Deu ser important per interrompre una litúrgia de solemnitat. Lésglésia, en altres coses no avança, però en tecnologia s´ha modernitzat. Em diuen que estaven, els nostres polítics, adorant a santa Àngela Merkel, la santa dels diners. Aquesta santa sí que és important i no la Geperudeta, mare dels Desemparats! Perdonen que els diga santo que caga no vale nada. Això vostés ja ho saben però com deia Anselm Turmeda en Elogi dels diners:

Però aquesta missa no puc acabar sense donar les gràcies a tots aquells que en lófrena van participar. Lófrena dáquest any no recollia flors sinó menjar i altres articles de primera necessitat: Moltes gràcies als jubilats que llet, pa i mortadel.la van portar. Mantenen sa casa i la dels fills. Visca la tercera edat! A les mestresses de casa que amb quatre creïlles van fer dinar per a quaranta veïns i veïnes que no podien menjar. Amb tres pessetes passen i encara estalvien per poder pagar, entre altres rebuts, el de la llum que no para de pujar. Als clubs esportius que ens han regalat dues ambulàncies que transportaran els malalts i no cobraran! Això sí, el transport no serà ràpid perquè ells les hauran déspentar. Al preu que està la gasolina no es pot pagar. Als comerciants que ofereixen els seus establiments perquè per la nit puguen dormir els desnonats. No venen ni en rebaixes i estan desesperats! Gràcies, també, a moltes altres persones, associacions i entitats que fan la feina que havien de fer els responsables polítics i espirituals: tenir cura de tots aquells que tenen encomanats.

«Pren aquest consell: no et baralles amb un ric si tu ets pobre i poca cosa; el plet perdries. Diners de falsedat fan veritat, i de jutge fan advocat; el boig el tornen savi, si en té d´ells. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l´home infernal i el fan sant celestial ...segons com els usa. Diners provoquen bregues i remors, crítiques i honors, i fan cantar els predicadors: Beati quorum. Diners alegren els infants i fan cantar els capellans i els frares carmelitants a les grans festes.

jjr rjj

2014 2013 39

Diners, als prims tornen grossos, i tornen legítims als bords. Si diràs “tin” a hòmens sords, de seguida es giren. Diners tornen sans els malats: moros, jueus i cristians, deixant a tots els sants, diners adoren. Diners avui li donen al món el joc, i fan honor al molt ignorant a qui diu “no” li fan dir “sí”. Vegeu el miracle! Diners, doncs, vulgues reunir, si els pots tenir no els deixes escapar; si molts en tens arribaràs a ser Papa de Roma. Si vols tenir bé i no dany tin-los per advocat. Totes les coses es fan per ells, en aquesta vida» La missa s´ha acabat i no sé el sermó qui se l´aplicarà Que Déu us bendiga. Podeu anar en pau. Amén.

dossier

Confessions falleres jjr rjj

2014 2013 41

El foc ĂŠs el component mĂŠs constant de les festes valencianes. Arxiu Falla JRJ

Alfons Llorenç

Focs i falles, ritus i déus

l principi, al principi del començament, fou el foc. Al començament del principi, els déus eren foc i en foc de llum i calor dibuixaven les nits i els dies, l’estiu, l’hivern i les primaveres, les germinacions, els creixements, les granades i les collites. Tot naixia del foc i al foc tornava. De llums i flames brotaren homes i dones i el foc habità en la terra i tot ho transformava, i reproduïa vides successives amb la seua calor i creava formes i coses amb la seua llum, generava i regenerava.

Al principi, al cel es va quedar el foc del Sol i del cel va vindre a la terra el foc del foc. I, la persona humana va vore que era bo i que la passió era calor i que la idea era claror i li va fer festes; festejava el Sol i el foc i omplia les places de sols i de focs que, apassionadament, encenien el seu cos i, clarament, il·luminaven el seu esperit. Les nits i els hiverns l’espantaven i, encenent focs, allargava els dies i els estius i trobava que estava bé i veia que era bo. El foc era creació i vida i, fent festa de foc, vivia vida i creava vides. I, cada any, cada hivern, despertava el Sol i l’estiu amb foc i fogueres... i només el foc era incombustible... ...I, anys i anys, l’esclat mediterrani de la primavera arriba al País Valencià amb les falles. Un joc jubilar, gojós, arrelat, vulguen o no, als brolladors més pregons del nostre poble; un foc, doncs, nacional i universal, que proclama orígens, identitat, similituds i internacionalitat. (Una festa que obri escletxes en l’habitual meninfotisme col·lectiu per a oferir-nos unes jornades d’alegre connexió amb la veu més antiga de la terra, els ritus més vells de la nostra nissaga).

jrj

2014 43

El foc no és únicament l’ingredient fonamental central i imprescindible de les Falles, el seu principi i la seua fi, el seu únic element ignífug, sinó un tret comú en les festes valencianes, és el component més constant. Refractàries flames santes devoren fustes prenyades d’energia solar, i, la retornen a l’alt empiri. Del cel va vindre per a, sense cremar-se ni destruir-me, encarnar-se en llenyosos vegetals. Espurnes zigzaguejants i tornejants fums testimonien una anual ascensió divina a mida humana, des de la plaça i el carrer de la vida i de la festa, una sacralitat domèstica. És la falla que crema. Seran les sempre sagrades brases, que retornen vestides d’energia a la seua pàtria olímpica, a la llar dels déus, des d’on les robà el tità Prometeu, por amor a les persones, des d’on tornaran, de nou, transfigurades en fecundants rajos de llum i calor. Mentre, ens quedarà, com penyora i garantía, la morta cendra, que cova, durant el regnat de la cendrosa Lluna maternal, en amanèixer la primavera de la vida plena. Les falles són un prec al començament de la Primavera perquè el déu Sol lluesca i calfe més per a generar una bona i abundant collita mentre les fogueres de sant Joan són una acció de gràcies pels dons de la natura en l’inici del feraç estiu. Però, a la foguera cultual i primitiva va sumar-se el ninot, que també simbolitza, en principi, la hivernada i que, amb ànima d’arbre, dóna continuïtat als vells rituals d’adoració solar. Un foc, sota múltiples aspectes, però, sempre, emparentat amb el que, des de fa mil·lennis, la història ens presenta curosament protegit i acaronat pels pobles europeus. Flames dels déus, que presidien les festes de la unitat i la germanor dels estat hel·lènics, el sant foc d’Olímpica i el sacrosant de Vesta, símbol de la pàtria i de totes i cadascuna de les llars romanes, adorat i custodiat, dia i nit, per immaculades verges. Sempre d’origen diví: el totpoderós Sol i el seu amat vicari a la Terra. I l’home invocava la presència de la llum i la intensitat de la calor per a fertilitzar la terra. La combustió 44

de fogueres a l’hivern i la primavera tractava de tornar l’energia al déu Sol, el més gran, per a ressuscitar-lo, donant vida a tot ésser vivent. Aqueix caràcter pagà i sagrat es perllongà en els festivals ígnis que propicien i saluden l’arribada de la Primavera i el retorn de la fecunditat de la natura. Són focs que arribaren a terres valencianes amb els colons del segle xiii i que, encara, s’exerciten a les valls pirinenques. Són els focs que també ens agermanen amb la cultura europea, Una estesa costum dels nostre continent ha estat –encara, a molt llocs- l’encendre paganes fogueres en el temps de l’equinocci. Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià cremaven la figura de carnestoltes, sempre reomplida de palla de cereals, en la qual s’engendraria l’esperit dels propis cereals, fonamentals en l’alimentació, per a contribuir al seu creixement i desenvolupament. La santa foguera amb el ninot hivernal, amb ànima de fusta, amagant el record de l’arbre, donava continuïtat als vells rituals del temps del fred d’adoració solar. Al Pirineu lleidatà els novençans encara baixen corrents les faldes de les muntanyes amb troncs encesos, denominats falles; a les Illes el nom dels ninots carnestolencs és canuts o bojots. Uns ninots, hereus dels «pilae» o «maniae» de les festes Compitalia i Mamurlia romanes, amb la missió de destruir els mals, expiant, purificant i d’encarnar la fi de l’any lunar i expulsar de la comunitat els esperits dels morts per a vèncer la inèrcia de la mort, d’assegurar el triomf de la vida. A l’Horta de València, arribada amb els repobladors del segle xiii, es mantingué fins les darreries del xix, el costum d’encendre focs, com en la vella Europa, la nit del 18 de març, la nit de sant Josep, que cristianitzava l’equinocci primaveral. Els valencians del cap i casal pogueren contemplar fins a finals del segle xix, des de les muralles, les fogueres agrícoles, paganes (de «pagus»), pageses, preromanes, propiciatòries de vitalitats estiuenques. Així relata el ritu de 1851 el diari Mercantil Valenciano: «las hogueras encendidas por los labra-

dores de la Huerta a las puertas de cuasi todas las alquerías y barracas hubiera hecho creer el espectáculo de una vasta población devorada por un incendio». Al cim de cada foguera es posava un ninot de palla com el de les fogueres germanes europees i hivernals. El món religiós primitiu, que arriba al Neolític, vivia intensament el llaç entre la vida i la mort. L’hivern és domini de la mort. Per això, el doble efecte, perniciós i fertilitzant, dels difunts ens aquests moment de l’any. Per això, el cerimonial fester tracta d’assegurar que la vida triomfarà, que arribarà la primavera i despertarà les persones i el món. Per això, la necessitat, per una part, de ritus purificadors per a netejar-se de tota impuresa i, al mateix temps, lliurar-se dels morts incontrolats. És moment de grans fogueres amb crema de ninots de la mort i l’hivern. D’aquest univers beuen les falles. La sagrada foguera rural passà a mans de la ciutat, que s’apropià d’un ritus agrari i el va urbanitzar, el dessacralitzà, el feu més laic, festiu. La foguera conquistà la ciutat i la ciutat engendrà la falla. Les fogueres abandonaren l’Horta mentre ocupaven València les falles. La València del segle xix va recobrir el muntó de llenya hortolà amb teles urbanes i imposà el cadafal i creà una escena i, entre bambolines, situà a més d’un ninot i d’aquesta combinació de ninots nasqué la falla que coneguem. I, la falla s’erigí en escenari d’una dramatització estàtica amb protagonistes i situacions. Allò que converteix, a finals dels segle xix, la foguera en falla és la combinació de ninots, ninots que, a partir de la plantà, es converteixen en l’element central de la festa. Penetraren els oficis d’una ciutat menestral i artesana, repleta de tallers de treball ben acabat i de professions ben apreses. Entraren les arquitectures efímeres d’extensa i intensa tradició, amb els seus cadafals i altars de les efemèrides cíviques i religioses, de les visites reials i de les canonitzacions. Es va sumar l’esperit de barriada i la tertúlia ciutadana, creadora d’opinió; la premsa

Els ninots van íntimament units a la carnalitat, l’erotisme i a la sàtira. Rafa Tortosa

festiva i lliberal, els debats de rebotigues, barberies, casinets i cafetins proposaven el tema, senyalaven a qui i què portar a la picota, generaven temes, motius i arguments per a les falles i, simultàniament, les comèdies i, a més, una infraestructura, mentalitats i formes culturals. Els ninots van íntimament units a la carnalitat, a l’erotisme, a la sàtira, segons els botiflers, «la confusión y el bullicio ocasiona a ambos sexos el desenfreno cruel de las pasiones». Una altra pervivència dels nostres orígens. Els sàtirs, antigues divinitats campestres, protagonistes del culte primitiu a la natura i a Dionís. En les processons bàquiques participaven personatges disfressats de sàtirs, entonant sensuals i insolents ditirambes, carregats d’al·lusions eròtiques, publicant fets escandalosos. Potser els ninots s’han estandarditzat i la pràctica satírica s’ha vist mistificada i, fins i tot, manipulada. Però, per a invocar i rebre la Primavera, per a que ressuscite la natura era, i potser seguesca essent-ho, l’exercici de la llibertat, de la llibertat de sàtira com a forma de desbloqueig social i de provocar el retorn de la vida, que pretenien les falles.

jrj

2014 45

Instants abans de la Missa en honor a sant Josep. Antoni Marzal

Pare Ximo Núñez Morant

La religió en les falles

l segle xiii es passa del món rural al món urbà, i amb açò, l’aparició dels gremis, que procuren posar-se sota la protecció d’un sant patró. Els gremis són fraternitats o confraries, on confraternitzen els que comparteixen un mateix ofici. Les seues finalitats, a més de l’aprenentatge, són l’ajuda mútua i la defensa del grup, a fi que no hi haja grans competències, ni en la seua producció, ni en els preus dels seus productes. Els oficis, segons les ciutats, que són les noves indústries, van creixent, són els obrers, els picapedrers, els fusters, els teixidors, els ferrers, els adobadors de pells, i totes aquelles necessitats que el desenvolupament d’una ciutat demanda. A Xàtiva podem descobrir els gremis més immediats, els fusters, els obrers, els ferrers, els teixidors, que converteixen a un sector de la societat, en la qual es troben també terratinents, transformen la ciutat en un centre comercial que perdura fins als nostres dies. Solien tenir, com un altre tipus de confraries, els seus altars o les seues ermites. Els obrers i tots aquells que es dedicaven a la construcció, tenien com a patrona a santa Bàrbara. La seua ermita era el solar que ocupa avui l’ermita de sant Josep. Amb el temps es van unir amb els fusters, fent l’ermita que avui cridem de sant Josep, però amb els dos titulars, com apareix en la porta que recau

jrj

2014 47

Les fogueres, en honor de sant Josep, tenen un contingut religiós, de purificació, invocant la protecció del sant. En aquesta societat, secularitzada, es manté, com en altres festes populars, el patronatge dels sants, se celebren misses, hi ha processons, encara que moltes vegades són part d’un programa faller, que en la capital es dedica a la Mare de Déu i no al seu sant patró, a fi de comptes les Falles més antigues com són València i Xàtiva, mantenen el seu vincle religiós. En altres poblacions on la tradició, és d’imitació, la càrrega religiosa no és tan forta. Ni són fruit de l’origen d’un gremi, i molt menys, d’una confraria, per açò el més important per a ells és el monument en si, desvinculat de la religiositat i convertint-ho en un folklore.

Ermita de santa Bàrbara i sant Josep a Xàtiva.

cap al nord. Allí apareix tant santa Bàrbara com sant Josep, en un estil barroc popular una miqueta tosc. Sant Josep, a més de ser una devoció molt àmplia en l’Església, és el patró protector dels fusters. Les diferents explicacions que se’ns donen en l’origen de les Falles, ens parlen de l’inici d’unes crítiques socials que cremaven en la foguera en honor de sant Josep. Des de sempre el foc té a veure amb el diví, i d’ací les tradicions de fogueres, que no solament es dediquen a l’actualitat a sant Antoni Abat, sinó a tots els sants a les primeres vigílies de les seues festes. Avui en dia, a Alacant es diuen les seues falles Fogueres de sant Joan, junt les milers de fogueres que es dediquen en molts llocs amb poders màgics.

Xàtiva té tradició i història fallera. El que les tradicions ens expliquen són, com a origen, una devoció i una festa en honor a sant Josep. Com en qualsevol societat, les coses van evolucionant a ritme del que la societat demanda. Han passat d’una festa gremial, que ens oferia uns dies de festa, la seua, i a poc a poc, ha assumit les demandes socials, donant obertura als qui, per no tenir l’esperit gremial d’un altre temps, es converteixen en esdeveniments urbans que festegen, la qual cosa podíem cridar unes festes de primavera. Tant de bo no s’oblidarà el primer motiu, que no lleva motius de festa, perquè per a un cristià el més important és compartir festa i alegria per a tots. Gloriós sant Josep: protegeix als quals t’invoquen i fan memòria de la teua festa. Que no s’obliden dels que estan tristos, els necessitats i per aquells que des de fora veuen una festa en la qual no poden participar. Amen.

Els fusters de Xàtiva, portant a sant Josep el dia 19 de març, seguint una tradició de més de tres segles, amb les funcions eclesiàtiques a l’Ermita de sant Josep, celebrant el dia del seu patró. Antoni Marzal

jrj

2014 49

La romeria de sant Josep és una de «les senyes d’identitat» de les falles de Xàtiva. Perales Iborra - Levante-EMV

Agustí Garzó Levante-EMV

Els 1.500 de la baixada de sant Josep

s un acte emotiu, solemne i agraït de veure. I de participar. La baixada de sant Josep de Xàtiva és l’últim acte de les falles de Xàtiva abans de la cloenda definitiva que suposa la crema. És una romeria senzilla: des de les 10 o les 11 del matí, desenes de fallers i falleres ascendeixen a peu a l’ermita de sant Josep, en les faldes del castell. Encara no és l’acte: pugen per buscar lloc als voltants del temple on a les dotze l’abat de Xàtiva oficiarà una missa. En acabar aquesta, llavors sí, les falles —en ordre derivat dels premis obtinguts— inicien el descens des de l’ermita al centre de la ciutat. Les falleres van amb manteleta i la desfilada és solemne però alegre. Tanca la processó la imatge de sant Josep portada a muscles pel Gremi de Fusters de Xàtiva. En l’Albereda finalitza la desfilada —dura al voltant d’hora i mitja— i Xàtiva, en massa, escolta l’última mascletà de les falles. La baixada de sant Josep està present al programa faller de Xàtiva des de principis de la dècada dels seixanta. La llum primaveral del migdia i l’entorn natural que acompanya els primers compassos de la desfilada ho converteixen en l’acte més fotogènic de les falles. L’Ofrena del dia abans discorre en el seu tram final amb la llum artificial, entrada la nit. Però semblant tribut a sant Josep amb prou feines és fervorós. L’abat de Xàtiva, Arturo Climent, oficia des de 1996 la missa del dia 19 de març en l’ermita. I sonats han estat alguns dels seus sermons, en els quals no ha tingut objecció en assenyalar que els fallers «passen» de la missa. Efectivament, centenars d’ells romanen

jrj

2014 51

Imatges de la Baixada de sant Josep del dia 19 de març. Les comissions falleres desfilen amb les seues Bandes de música. Tanquen la comitiva les Falleres Majors de la ciutat, la imatge de sant Josep portada pel Gremi de Fusters i les autoritats locals. Perales Iborra - Levante-EMV

a l’esplanada exterior com es queden fora de l’església més de la meitat dels convidats a un casament. «Els fallers no honoren a sant Josep, acompanyen la imatge de sant Josep. És una desfilada molt lluïdora però el contingut religiós de la jornada amb prou feines es viu», explica Arturo Climent Bonafé. L’abat xativí recorda que «fa anys hi havia una devoció molt gran a sant Josep: es meditaven els dolors i gojos, eren els set diumenges anteriors al dia 19. Això ja s’ha perdut i només ho fan en l’asil». L’abat, malgrat tot, valora el dia 19 de març com molt important per a l’ermita. «Hi ha una gran estima a l’ermita, la gent l’ha vist millorar en els últims anys. S’han fet moltes coses... Potser una ermita a altre sant no sé si tindria tanta devoció». «Els que sí ho viuen són els del Gremi de Fusters —aclareix Climent—. La missa, en realitat, l’encarreguen ells. I ells es preocupen que es faça, no els fallers. Tinc entès que abans era exclusivament d’ells i no participaven les falles», afegeix.

important en la Salvació. És el pare exterior del nostre Senyor. El papa Benet xvi el va incloure en les pregàries eucarístiques afegint a la menció a la mare de Déu: «i el seu espòs sant Josep». Això és de Benet xvi, de fa un any com a molt. Poc abans de deixar-ho», recalca l’abat. «Va ser a proposta del cardenal Antonio Cañizares. Estava en la primitiva pregària romana, Juan xxiii ho va incloure en el seu papat. Però després del Concili Vaticà ii es va perdre. Incloure-ho en la pregària descrit d’aquesta forma és com donar-li un rang superior», afirma Climent.

Sobre l’advocació a sant Josep, l’abat assenyala que «estem parlant d’una figura molt

La baixada de sant Josep reuneix a entre 1.400 i 1.700 fallers. Des d’alguns mitjans

Fervor faller generalitzat al marge, d’uns anys a aquesta part i després de les crítiques de l’abat, la Junta Local Fallera que presideix Javier García Paños garanteix que en cada missa del dia 19 hi haja un representació fallera considerable. Fins i tot s’ha enriquit el culte en algunes ocasions amb l’actuació de Pep Gimeno, «Botifarra», amb la seua rondalla: des de 2008, encara que no tots els anys.

com Levante-EMV hem comptabilitzat el nombre de participants en ocasions. Amb les lògiques imprecisions que pot comportar un recompte exclusivament visual, en 1999 van participar 1.504 persones. En 2002 van ser 1.637 (la xifra més alta dels recomptes dels que tenim constància). En 2004 i 2005, 1.450 i 1.347, respectivament. Aquest últim any la falla més nombrosa de la desfilada va ser República Argentina, amb 117 fallers. Un any abans, en 2004, va ser Sant Feliu (121). En 2009, van participar 1.455 i la falla Abú Masaifa fou la que més fallers va aportar, amb 127. Des de l’edició de 2010, la Junta Local Fallera ha facilitat una xifra rodona als mitjans: al voltant de 1.700 participants. En 2009, com a curiositat, la imatge de sant Josep no fou al domicili del clavari després de la processó del dia 19 i va ser portada a l’esglèsia de sant Francesc. Com a anècdota ressenyar que en 2003 l’abat va donar la missa però no va desfilar: tenia una forta grip. En 2011 va ploure. No es va arribar a la suspensió però la desfilada va estar totalment deslluïda. Precisament la pluja va ser el motiu que no se celebrara en 1989, única ocasió

en què la Baixada de sant Josep ha fallat a la seva cita amb el públic. Així mateix, en 2003 es va anunciar que Canal 9 televisaria l’acte. Però la decepció dels espectadors fou notable: amb prou feines es van realitzar algunes breus connexions dins d’una programació fallera general. Tanmateix, el sermó de l’any 2003 tingué la seua polèmica i una forta repercussió en els mitjans de comunicació. En plena campanya del «No a la guerra de l’Iraq» l’església va prendre part en favor de la proclama pacifista. Les homilies en contra de l’atac se van estendre per tot arreu. I Xàtiva no fou una excepció. L’abat de Xàtiva va fer una menció molt explícita en la missa de sant Josep d’aquell any. I el discurs va irritar els dirigents del PP presents. Un d’ell, el que aleshores era president provincial, del PP i diputat autonòmic, José Díez, va reprovar públicament l›abat en eixir de la missa. El «marmoló» va ser escoltat per un bon grapat de testimonis, sorpresos de que un dirigent del PP qüestionara un missatge, en definitiva, pacifista.

jrj

2014 53

Moment d’oferir les flors a la Mare de Déu de la Seu. Arxiu Falla JRJ

Sergio Bono

L’Ofrena. Lluïment, tràmit o devoció

artint de la premissa que tinc els sentiments una miqueta encrostats en temes religiosos, pense a títol personal, que l’acte de l’Ofrena de Flors és un acte de lluïment personal, un acte tradicional i cada vegada menys, devocional. Però anem per parts. A Xàtiva, el transcórrer de la setmana fallera ve directament relacionat amb els actes que cada dia se succeïxen. I m’explique. El primer dia. El dia de l’Entrega de Premis. La gent està eufòrica, embravida... la majoria perquè encara no ha pegat ull i els altres, perquè acaben d’eixir de la feina i tenen que aconseguir el nivell de gloriositat espiritual que porta la resta de la seua colla. Segon dia. El dia de la Visita Oficial a les falles. En aquest moment, comencem a veure com, després de dinar, la colla fallera prepara l’assalt als carrers de Xàtiva per tal de fer una espècie de mitja marató fallera i cascar-se tres hores llargues amunt i avall, cap a dalt i cap a baix, i en alguns casos, aprofitant aquest acte de vegades irracional, per a dur a terme actes venjatius i premeditats cap als responsables dels mals premis recollits la vesprada anterior. I ací és quan s’acaba la «festa festa» fallera. Al tercer dia, diuen que cal posar-se guapet, les millors gales, els millors vestits, aquells que sols et poses dues vegades durant l’any... i un és per a la presentació.

jrj

2014 55

succeïxen a les més altes esferes religioses, van minvant qualsevol indici de creença, religiositat, i sobre tot, devoció per part de la societat d’avui en dia. I ja no tant sols fora del nostre terme. Ací dins, a la nostra mateixa ciutat, escoltes, sents i sofreixes atacs deliberats d’altes esferes religioses que et porten a concloure, que segurament no actuen de bona fe. Pense, que avui en dia, l’acte de l’Ofrena de Flors s’ha convertit en tot un aparador de vestits valencians, que aprofiten els llargs i amples carrers de volta per tal de lluir les seues millors gales i els seus millors somriures. Però també crec que açò és més una moda femenina. Als mascles, poc els importa, la veritat. Desfilada de l’Ofrena per part de les falleres de la falla J. R. Jiménez. Antoni Marzal

Finalment, al quart, es quan la gent ja dona la resta. Alguns deambulen pels carrers conforme poden, i altres, aprofiten les últimes hores permissives per rebentar els timpans i posar a prova els nervis ja tocats de veïns i fallers. Però vaig a centrar-me al tercer dia. El dia de la suposada devoció per excel·lència. El dia de l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu. Si entenem per devoció com el lliurament total a una experiència, que per general sol ser de caràcter místic, o com el sentiment mitjançant el qual s’expressa l’amor a Déu o com la irresistible atracció cap a una idea, una persona, un rei, un sant, una persona estimada o un ser viu ... crec que no. La gran majoria de fallers no interioritzem aquest acte amb la suficient devoció. Sóc de l’opinió, que avui en dia, l’església ha perdut tota la credibilitat que ha acumulat al llarg de la història, i els fets que dia rere dia 56

Per a ells, l’Ofrena és més un acte tradicional amb el que cal complir, i per això, s’amollen uns rere els altres, amb les ulleres de sol a la cara i amb el saber, que després vindrà l’ultima nit de falles, i on caldrà tirar la resta. Per això, per l’ansietat de lluïment, les comissions distribueixen a les seues falleres amb la suficient amplitud i distància entre si durant tot el recorregut per tal de què puguen brillar amb tota la seua plenitud. Però evidentment, sempre hi ha una part de fallers, que sí, que s’emocionen. Cosa que certament respecte, però que en alguns casos, la veritat és que no arribe a entendre. I no arribe a entendre com a una xiqueta de sis o set anys, quan se li pregunta quin acte espera amb mes ganes, respon que l’Ofrena de Flors. I que quan li preguntes el per què, et contesta que per a ella és un dels actes més emocionants, que és molt bonic això de fer-li un present floral a la Verge. No. No ho entenc desde la perspectiva religiosa. Disculpeu, però no.

Motivacions de les falleres

Motivacions dels fallers Percentatges de motivacions per part dels fallers xativins a l’acte de l’Ofrena, segons Sergio Bono, autor de l’article. Elaboració Pròpia

I tot açò, és el que em porta a reflexionar sobre que és el que realment emociona a dita fallereta. I veritablement, arribe a la conclusió que no és el fet de fer-li una ofrena floral, no. Sinó el moment d’entrar a la Plaça de la Seu, que estiga de gom a gom, esperant la teua arribada. Escoltar el teu nom per megafonia, sentir el calor de la gent, els aplaudiments, els acords de l’himne que sonen a ple pulmó ... això és el que sí m’emociona. I el que estic segur que a elles també. En definitiva, si haguérem de fer percentatges sobre les motivacions reals dels fallers per a eixir a l’Ofrena de Flors, jo imagine els de les gràfiques adjuntes.

sobrepassat els teus límits d’ingestió líquida, és molt complicat pujar a Sant Josep. No trobes la suficient motivació com per a afrontar l’últim dia de falles amb una missa religiosa en honor al teu patró. Però ni tu ni cap dels que puja vestit de faller i que per obligació, han d’estar. Però com la societat evoluciona, i la veritat, no sabem si cap avant o cap enrere, el faller també ha trobat la seua motivació per a pujar a Sant Josep, però no a l’ermita, no. Sino uns quants metres més cap a dalt, abans de les portes de ferro. Això sí que és una bona motivació. Adaptada a l’època moderna.

I com a punt àlgid de la meua reflexió i que al final, és el que em du a pensar que la religió no és massa devota de les falles, és l’acte en el que els fallers hauríem de sentir-nos més identificats, donat que és motiu principal de les nostres festes: la missa en honor al nostre patró Sant Josep.

En definitiva, que no. Que la devoció per aquestos temes es va quedar estancada fa alguns anys, i que ara, el que realment es busca, és el lluïment personal i alguns casos, complir un simple tràmit. Però que quede clar, que sempre hi han excepcions. Sempre. I que jo, evidentment, no sóc una d’eixes.

Que sí, que s’entén que després d’una nit on ho has donat tot, que possiblement no hages ni pegat ull i en la que probablement, hages

Ara, que com la societat pareix que retrocedix, igual, d’ací poc, trobem eixa devoció estancada al passat. Jo, per si de cas, no buscaré.

jrj

2014 57

L’entrada a la plaça de Calixte iii, on s’hi troba la imatge de la Mare de Déu de la Seu, sol ser emocionant. Antoni Marzal

Arena Garcia

A l’Ofrena

i férem una enquesta entre les falleres i els fallers preguntant sobre el seu acte favorit del calendari, obtindríem una sola resposta: l’ofrena. Com és possible que en una societat cada vegada més laica siga un acte religiós el preferit pels fallers? No seré jo qui tracte de donar resposta a la pregunta, encara que per experiència pròpia podria contestar que per tradició i folklore. L’any passat van ser més de cent mil persones que van participar en les dues jornades d’ofrena batent un nou rècord. La xifra no deixa de créixer any rere any i això contribueix no sols l’augment de les comissions falleres sinó també la gran quantitat d’invitats que se sumen a la celebració. Quin és el motiu d’aquest èxit? Cert és que les falles son un referent internacional, però en aquest cas, la majoria dels invitats arriben de ciutats pròximes (Alacant, Castelló, Múrcia ...). Què té l’ Ofrena de Flors de València que no té la de Castelló o la d’Alacant? No ho sé, però quan s’accedeix a la plaça de la Mare de Déu pel carrer del Miquelet, una només és capaç d’alçar la vista i buscar els ulls de la mare valenciana. Són ja vuit els anys que han passat des de l’última vegada que vaig passar davant de la Mare de Déu i quasi Arena Garcia és Comissionada de la Foguera Gran Via Garbinet d’Alacant. Aquest article va aparèixer al número 11 de la revista Marxa Popular Fallera (març de 2012). Pel seu interès hem coniderat reproduïr-lo.

jrj

2014 59

30 des que ho vaig fer per primera vegada, quan sent només un bebè mon pare em va portar en braços. Des daleshores moltes vegades he desfilat pel carrer Sant Vicent i he de passat per la plaça de la Reina, i cada any la sensació ha sigut indescriptible. Avançar pel carrer del Miquelet, notar el gegantins focus i trobar-la, allí, majestuosa i captivant amb la seua mirada a tots els que s’ acosten a saludar-la és quelcom que 60

no s’oblida fàcilment. De fet, no conec a ningú que no vulga repetir experiència. Jo tornaré a intentar-ho perquè per a mi és un poc més que un acte fester. Passar davant de la Mare de Déu és tornar a recordar moments únics viscuts en companyia dels que ja no estan. És tornar a sentir i tornar a somiar. I un any més envejaré la Fallera Major de València, la Reina de les Festes de Castelló

i la Bellea del Foc per fer l’ofrena en l’interior de la basílica. I tot per una qüestió sentimental, per recordar a qui em va fer voler la Mare de Déu dels Desemparats... Així que: per què té tant d’èxit l’ofrena de flors de València? Perquè tots tenim algú per a qui la Geperudeta era important.

L’Ofrena de flos a la Mare de Déu de la Seu, a Xàtiva, sembla tindre els mateixos sentiments que expresa Arena Garcia. A la imatge, desfilada de les falleres per l’Albereda un 18 de març. Antoni Marzal

jrj

2014 61

A les falles solen troabr-se figures que representen religiosos, perĂ˛ a la majoria de les vegades com a personatges de la temĂ tica, i en comptades ocasions, referedis a una persona en concret. A la imate, escena de Santoral Valencia de Paco Roca (infantil Benlloch, 2006). Rafa Tortosa 62

Pare Josep Martínez Rondàn

Església i Falles

es falles al principi diuen que eren fogueres. Moltes realitats d’aquest món comencen amb frasqueries i acaben fent-se grans. De borumballa acumulada davall els bancs dels fusters i trossos de fusta sense massa utilitat si no era per a la mística del foc, van passar, acompanyant els anys, a fer parlar abans de la llum destructora del foc, el cartó i els colors plantats als cantons del veïnat. I ara volen ser obres d’art, i de veritat que l’enginy no hi falta, i si algunes ratlles i ferros desordenats enmig de fonts i jardins passen per art, sense dubte que les falles, no poques, són una obra artística. Un art que invita a la hilaritat, però també des del dolor que provoca en les persones i coses posades en evidència precisament perquè han estat incorrectes, o no són justes. De mode que les falles han vingut a ser la sorpresa que uns veïns han amanit per a altres veïns en vespres de la primavera, contant allò graciós que els ha passat, ocurrències o errors eixits d’equívocs o de cert egoisme posat al descobert i trasplantat a la falla. Vulgaritats no en falten, com no falten ninots que són vertaderament obres d’art, conjunts d’extraordinària audàcia, pobres captaires i ancians que mouen a llàstima, avis davant la barraca ensenyant valencià als seus netets, i, en aquests dècades, polítics en la seua condició de gestors de la cosa pública que no a tothom complau. Perquè abans de la transició també hi havia falles. Les falles no han estat interrompudes mai, que jo sàpiga.

jrj

2014 63

Diverses imatges sobre la representació de religiosos a les falles. Rafa Tortosa

Ni abans ni després de guerra. Però en cada època el llenguatge del cartó, de la plantà i del llibret, ha estat determinat o condicionat per la dèria dominant. No recorde haver vist mai cap crítica contra els capellans, les monges i les persones d’església durant el franquisme. La gent del món faller es divertia, ¡i com!, posant en la falla persones del poble i del mateix carrer, contarelles, fets graciosos o criticables ocorreguts dins o a l’estranger..., com també passava a les cavalcades, però no mai ni capellans ni polítics. Era inconcebible. Pense que ni se’ls ocorria. Ja n’havien tingut prou els anys de la República, creant animadversió i odi contra els capellans i frares i les monges. Llavors les falles ja no eren de sant Josep, sinó de primavera, o de la fi de l’hivern. El blasquisme entre altres ideologies 64

contràries al poble creient, atiava aquesta dèria contra l’Església, la qual cosa sense dubte ajudà a la persecució i assassinat de les persones i destrucció del preciós patrimoni eclesiàstic, artístic i arxivístic. Serà prou llegir La Traca per a adonar-se’n del que pensaven, sentien i expressaven molta gent de pobra formació intel·lectual pasturada pels ideòlegs que odiaven amb furor l’Església. Per això, després de la guerra, ni disfresses per a evitar venjances, ni sotanes ni hàbits en els cadafals fallers —els mateixos perdedors també haurien après la lliçó—, ni polítics, vencedors com eren de la contesa. Els qui ens hem criat en aquells anys no sabíem res de les coses passades i vivíem molt feliços. Al clergat, pense, o a cert clergat, no els preocupaven les falles, i tampoc els interes-

saven. Tenien ja molta força. Recorde que volgué l’Església de València passar-les al mes de maig, per exemple, perquè no coincidiren amb la quaresma i de vegades amb la Setmana Santa. I s’hi quedaren on estan. La moral devia preocupar als capellans en altres temps. Les mànegues, les calces, la falda, eren coses que les persones de missa sabien com calia portar-les. Però allò anà perdent força a mida que el cinema, la televisió i el turisme ens portaven altres modes. I açò es notava també a les falles. No crec que cap predicador haja parlat mai ni del cel ni del purgatori per plantar falles, molt menys de l’infern, quan alguns diuen que ja s’ha apagat. Ficar-se en els sentiments de les persones, i sentiments profunds són també els religio-

sos, com passà sobretot els mesos del Front Popular, és impropi de persones demòcrates. I inventar-se llegendes i quimeres, a més, és mesquí. No obstant, a mi em posaren en una falla. No aní a veure’m, però m’ho digueren. ¿Per què? Volien que els escriguera el llibret, puix que el de la Falla santa Anna tots els anys se’n duia el primer premi. Els vaig dir que no podia per manca de temps. Només podria escriure, si els semblava bé, els versos a la Fallera Major i a la cort d’honor. Em portaren a veure els ninots encara sense pintar perquè m’animara. Allò tot eren pililes i mamelles. Els vaig dir que no estava bé que un capellà —ni cap persona amb coneixement— glossara tanta pornografia. I en venjança em posaren en la seua falla, amb sotana i tot. I em pregunte, si els l’hagués escrit, s’hauria endut el primer premi el llibret de la seua falla? Perquè l’autor del llibret de la Falla santa Anna també era jo.

jrj

2014 65

Els Artistes Fallers tenen la virtud de tractar amb sutilesa els temes més escabrosos. A la imatge, la nova sor Citroën i el Papa Benet xvi, de Vicent Llàcer (Ninot de la falla de Na Jordana, 2007).Rafa Tortosa

Fet d’encàrrec Artistes fallers

Del bo i del diví

a creativitat no té límits, la imaginació no es pot acotar. L’Artista faller a l’hora de plantejar-se una nova falla comença, sense pensar-ho segurament, d’estes premisses. Davant d’un paper en blanc podrà plasmar una idea, o moltes, a partir d’un concepte que pretenga desenrotllar o agafar una imatge representativa que li servisca de «remat» del que després serà el seu tema a tractar. Apunts i esbossos serviran per a definir la idea i fixar els termes i formes d’escenes, i amb elles, el conjunt total de la Falla pensada. En tot el procés l’Artista haurà pensat en el receptor de la seua obra, el públic a qui va destinada, o almenys a quin sector de l’espectador de falles vol arribar. A l’actualitat, per la difusió que tenen i per la quantitat de gent de diferents cultures i sensibilitats que les visiten, es complica prou la possibilitat de quedar bé amb totes les persones que observen una falla. Ferir sensibilitats no resultarà gens complicat. Qualsevol tema es pot convertir en ofensiu si es concep amb esta intenció. Però precisament, una de les virtuts que sempre han tingut els Artistes fallers ha sigut la de tractar amb subtilesa, disfressada d’acudit, de senyal intencionat o de censura eludida, els temes més escabrosos de cada una de les èpoques que ha viscut la festa de les Falles. Política, moral i religió han sigut i són els temes estrela de les Falles. I des del segle xix, que es tenen referències de diaris, s’han

jrj

2014 67

conegut les polèmiques i s’han viscut enfrontaments entre partidaris i detractors del tema tractat en esta o aquella Falla . I es van molestar els uns i es van alegrar els altres…, i les falles es van cremar. L’Ajuntament de València va determinar revisar els esbossos de les falles de finals de segle xix, la censura de la dictadura també va actuar al segle xx, i els Artistes van continuar proposant i les falles van continuar plantant-se i parlant de política, de moral i de religió…, igual que a l’actualitat. El faller i el públic de falles ha sabut sempre interpretar les escenes, endevinar les intencions, identificar els ninots i comprendre el missatge. Això s’ha donat quan la falla ha complit amb el seu objectiu i ha si68

gut realitzada amb criteri, faller segurament, i quan l’espectador ha sigut conscient del que estava observant. Si el visitant de Falles arriba amb prejuís, trobarà propostes ofensives encara que l’Artista no haja tingut cap intenció de què així fóra. Déus de les cultures paganes gregues i romanes han sigut personatges d’escenes, han servit d’excusa per a desenrotllar un tema i han coronat moltes falles. Àngels i dimonis, personatges bíblics, figures que representaven el bo i el roí, el bé i el mal en definitiva, han desfilat per l’Exposició del Ninot i han aparegut a les falles des del principi de les mateixes. Les figures han sigut utilitzades per a donar

a entendre el missatge que es pretenia transmetre i per a expressar plàsticament, tendresa, agressivitat, bondat o ira. I es cremen, clar. Però es crema l’avarícia, la mala gestió o l’ostentació. Se li proposa al foc que acabe amb les prohibicions, amb la censura o amb els maltractaments. Es tracta de representar una opinió. Allò diví queda a un costat. Es pretén simbolitzar un concepte. Les doctrines són una altra cosa.

La representació de les figures de dimonis i àngels es bastant habitual a les falles. En aquest cas veiem dues figures de dimonis del cadalfal Mal temps per als quatre elements, de Juan Carlos Molés (Plaça del Pilar de València, 2008). Rafa Tortosa

Les Falles són un mitjà d’expressió. L’Artista proposa i l’espectador interpreta, però al segle xxi la tolerància ha de prevaldre per damunt de totes les coses.

jrj

2014 69

Remat de la falla Vells contes de l’India de Sergio Fandos (Ceramista Ros, 2013), el qual hagué de ser secularitzat. Col·lecció Joan Castelló.

Javi Lara

Religió i monuments, per desgràcia, gens compatibles

m sembla molt greu, que en els temps actuals, un artista faller tinga problemes o no puga actuar amb total llibertat d’expressió quan confecciona un monument faller, sobretot quan es tracten temes religiosos, ja siguen de l’Església Catòlica o d’altres religions. Per mi, el fons de la qüestió és l’abusiva intromissió de les idees religioses en la vida pública, no sols en temps passats si no també a l’actualitat on, desgraciadament, hi ha una infinitat de casos on els sentiments religiosos són els desencadenants de dures confrontacions violentes. A tema personal, crec que el més lògic i natural és que cada religió hauria de pertànyer a l’àmbit privat de cada individu i no afectar als actes o manifestacions públiques que es puguen produir a la societat. Cada religió té el seu lloc de culte ja siguen esglésies, sinagogues o mesquites, i la societat civil ha de tindre el seu on tothom puga conviure pacíficament sense cap tipus d’intromissió religiosa. Açò, ho vinc a dir principalment, pel cas del monument que va plantar l’any passat la falla Ceramista Ros–J. M. Mortes Lerma a València, però hi ha molts exemples de censura o autocensura religiosa als monuments fallers. L’integrisme hinduista va aconseguir censurar la falla Ceramista Ros–J. M. Mortes Lerma amb el lema Vells contes de l’Índia obra de l’artista Sergio Fandos, en la qual figuraven elements de la mitologia hindú com el déu-elefant Ganesha

jrj

2014 71

o el déu Shiva entre d’altres ninots representatius de la cultura índia. Representants de la religió hindú van protestar per aquesta falla per considerar que no es podien cremar ni profanar aquestos ninots per la seua simbologia, ja que es tractava d’un atemptat cultural. Finalment, els responsables fallers, junt la comissió, van decidir retirar els ninots que representaven els símbols hindús i modificar el cadafal perquè quedara finalment un simple elefant. Però el més greu de tot van ser les formes dels integristes per aconseguir censurar el monument. Per una part als textos de protesta que van fer públics a la premsa, on els hinduistes van anunciar que «les filmacions de les divinitats incendiades i profanades donarien la volta al món en qüestió d’hores», i que els «perjudicaria greument a nivell internacional», la qual cosa suposava un llenguatge amenaçador que inevitablement recordaven a les violentes protestes musulmanes produïdes després de la publicació de les caricatures de Mahoma. D’aquesta forma, intentaven generar temor davant una reacció similar a la de la comunitat hinduista internacional i provocar així la censura de la llibertat dels artistes fallers. Més greu encara va ser l’intent d’un integrista hindú d’immolar-se al costat de la falla cremant-se viu com una altra forma de xantatge per impedir que prosperara la llibertat artística. Aquestes actuacions van infondre un temor al món faller per les conseqüències que podrien tindre, i crec que la solució adoptada al plegar-se a les exigències dels integristes hindús obri la caixa de Pandora i crea un perillós precedent quan aparega qualsevol símbol religiós a un monument faller. Històricament les representacions religioses sempre han anat envoltades de polèmica. Per exemple, el Jesucrist que va ser retirat de l’Exposició del Ninot el 2004, obra de l’artista Ernesto Mira per a la comissió Regna–Vicente Guillot, o la figura de Vicente Martínez per a la falla García Morato–Yecla, un Jesucrist que sostenia al Papa Joan Pau ii i que també va rebre moltes crítiques. 72

Una de les figures de la falla Vells contes de l’Índia, retirada abans de la cremà.

A la mateixa línia, un ninot de Toni Fornés va patir censura el 2006. El seu conjunt mostrava a unes monges sorpreses en veure un consolador. Posteriorment va ser canviat per un ciri. L’explicació de Junta Central Fallera va ser que aquesta «supervisió», que no censura, es devia a una qüestió de «mantenir el bon gust». Encara que no existeix una norma que prohibisca les imatges religioses a les falles, a València, els artistes amb els representants polítics o del món de la festa fallera van optar a l’any 2006, i després de les revoltes per les caricatures de Mahoma, un acord d’autocensura. L’alcaldessa de València va defensar la idea de «conjugar llibertat i responsabilitat» a l’hora d’elaborar ninots que facen al·lusió a símbols religiosos.

Les famoses monges de Toni Fornes. A l’Exposició del ninot, acudirem amb un consolador però s’exposarem amb un ciri, i al carrer, ja amb el consolador.

En conclusió, per desgràcia hui en dia existeix una part de la societat amb gran fanatisme religiós que no tolera la lliberta d’expressió, cultural o artística de persones que opinen o pensen coses diferents a ells.

temes com el matrimoni, les relacions extraconjugals, la seducció i el sexe en general. En aquest cas, La Creu del Matrimoni, llibre escrit per Blai Bellver va tindre grans opositors per part de l’església catòlica.

Però no puc concloure aquest article sense nombrar un precedent polèmic religiós a la ciutat de Xàtiva, i no és un altre que la condemna per part de l’Arquebisbe de València l’any 1866 a La Creu del Matrimoni, monument de la plaça de la Trinitat.

La condemna per part de l’Arquebisbe de València d’aquells temps, Mariano Barrio, es va reflectir en una dura carta pastoral en contra de la falla i del seu llibret, dient que es tractava d’una publicació «herético, impío, escandaloso, obsceno, inmoral, injurioso al matrimonio, al estado eclesiástico, al celibato y a las personas piadosas y timorates»1.

En aquestos anys del segle xix hi havia monuments de temàtica eròtica que tractaven

1 Ramírez i Aledón, G. (1991): «La condemna episcopal de La creu del matrimoni, en 1866», Llibret explicatiu Falla Ferroviària 1991 , Falla Ferroviària , Xàtiva. jrj

2014 73

Membres de la Confraria del Sepulcre, amb els tĂpics tambors. Antoni Marzal

Anna I. Calvo i Pastor

Fallers i confrares, dos mons amb certa relació

s ben curiós veure les processons de Setmana Santa. Cada any són les mateixes cares en cadascuna de les confraries i no sol canviar quasi mai. Tant és així, que quan veus a aquestes persones fora de les processons, les tornes a ubicar en elles: «aquest xic és del Sepulcre», per exemple. Aquest fet es produeix també quan observes les desfilades en falles. Les mateixes persones de tots els anys estan en cadascuna de les comissions, també sense massa variacions. Però, a diferència de les confraries, avui en dia, si que es poden veure canvis notables a les falles. Ser faller d’una comissió és un luxe que ara, amb la crisi, moltes persones no poden suportar i açò fa que cada vegada les persones que formen part d’una falla minve. Ara bé, quan veus una persona o un grup de persones, que no desfila en la seua falla habitual, de seguida salten les alarmes, què haurà passat? Hi ha varies raons: les parelles, on va la corda va el poal; alguna cosa que ha passat; o simplement modes. Temps enrere, quan les falles no sofrien aquests canvis, vaig observar que persones de certes falles pertanyen a certa confraria. Grups grans de persones d’una mateixa comissió a una mateixa confraria! Sempre he pensat: «seran coses meues o hi haurà més gent que se’n adona d’aquest detall?» I hem preguntava: i açò, perquè?

jrj

2014 75

Açò, ara, no queda massa clar. Les famílies canvien, els joves troben parella i van a viure a una altra zona diferent, canvien de barri. Però aquest canvi de barri, no suposa, en la majoria dels casos, canvi de confraria o de comissió fallera. Per a la gent major és fàcil saber on vivia cadascú, han viscut aquesta transformació. Però, per a nosaltres, el joves, que no hem vist aquestes transformacions de veïnats, ens és ben complicat poder trobar aquesta relació entre fallers i confrares. Sinó teníem suficient relació les falles i la Setmana Santa amb la simbiosi entre fallers confrares, la cosa es complica quan les dates coincideixen. El dia 19 és el dia de la cremà, caiga el dia que caiga, pot ser dilluns, dijous o dissabte. No obstant això, la Setmana Santa varia en funció del dia en que es celebra el Diumenge de Resurrecció. Com a les falles, la tradició de la Setmana Santa Xativina, és transmet de pares a fills. A la imatge la família Sánchez-Gosálbez com a confrares de l’Eccehomo.

Després de pegar-li voltes al cap, vaig caure que la clau d’aquesta qüestió estava en les persones que formaven part d’una barriada. Si una església i una falla es trobava en la mateixa barriada era lògic que les persones que vivien en aquesta, pertanyeren a la confraria d’eixa església i, al mateix temps, formaren part de la comissió del mateix barri. D’aquesta manera, la major part dels fallers de Joan Ramon Jiménez i Abú Masaifa estan repartits a les confraries del Santíssim Eccehomo, l’Esperança i Sant Crist de la Bona Mort. Moltes persones de la comissió República Argentina, Gregorio Molina i el Carme, pertanyen a la Dolorosa. Les falles que es troben prop de la Seu, com són, el Cid, Tetuan, Mercat, pertanyen a les confraries que es troben en aquesta església, per posar alguns exemples. 76

No és un fet insòlit que les falles se solapen amb els actes litúrgics de la Setmana Santa en alguns anys. L’última vegada va ser l’any 2008, on el Diumenge de Rams era el 16 de març i, per tant, l’acte de Les Cortesies coincidia amb la cremà. Recorde que va portar mals de cap a més d’una persona. Però tot va anar endavant després de moltes reunions entre el president de la fraternitat de Confraries i el de la Junta Local Fallera de Xàtiva. La pròxima vegada que tornaran a coincidir serà l’any 2035, on el diumenge de rams serà 18 de març. De segur veurem a la Processó de les Palmes alguna persona amb el pentinat de fallera. Però encara queden molts anys perquè açò passe. En conclusió, no hi ha cap dubte de la relació que existeix entre la Setmana Santa i les falles, entre confrares i fallers. De segur, alguna vegada hauran d’elegir si posar-se la vesta o els saragüells, mantellina o pinta. Has comptat quants anys tindràs l’any 2035?

La coincidència de dates entre les Falles i la Setmana Santa ha estat exposada als cadafals fallers i Burreria, burreria són les falles de hui en dia, dels Germans Colomina (J. R. Jiménez, 2005) i Dos fan ball, de Toni Fornés (Ferroviària, 2008). Rafa Tortosa

jrj

2014 77

Manolo Roca, Gemma Climent i Jorge Sรกnchez, una vegada complida la promesa. Isabel Gosรกlbez

Gemma Climent i Estrela

21a Marxa Canals-Basílica 2013

ot començà d’una forma innocent. Cada any, des del poble de Canals un grup de gent fa una peregrinació a la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats a la ciutat de València. Un dia al casalet nomenarem que ens agradaria fer aquesta peregrinació, i així, d’una forma innocent i quasi sense pensar començarem a entrenar. Dia a dia anàvem coneixent detalls d’aquella marxa, que en inici pensàvem quasi impossible, i a poc a poc quasi sense adonar-nos, ens anàvem preparant. Que bé ho passàvem! Cada diumenge eixíem a caminar i entre bromes i rialles anàvem sumant quilòmetres a les nostres cames. A la fi, va arribar el gran dia. Anàvem a participar en la xxi Marxa Canals-Basílica. Ja ho teníem tot enllestit, motxilla, samarreta... inclòs un kit d’emergència per poder fer-nos algunes cures si fora necessari. Aquella nit, eixirem a les cinc i mitja del mati. Estàvem il· lusionats, nerviosos, però sobretot, emocionats. Anàvem a viure una gran experiència. Pas a pas, aquell somni es convertia en realitat. Quasi sense adonar-nos anàvem passant les hores i els quilòmetres. Cada vegada teníem més a prop la arribada i més lluny el punt d’eixida. He de dir que quan el cansament comença a aparèixer vaig pensar que no podria, que hauria d’abandonar la caminata, però, els ànims dels companys, la il·lusió i els motius que personalment em feien anar a vore la nostra Mare de Déu, m’espentaren cap endavant.

jrj

2014 79

Així, arribarem a l’hotel Duomo, al terme de Benifaió, punt en el que paràvem a dinar i a descansar per encarar amb més forces els quilòmetres que ens quedaven per arribar a València.

metres. Sabíem que havíem fet alguna cosa gran, superant-nos a nosaltres mateixa i també sabíem que els nostres familiars i amics ens esperaven a la plaça de la Reina, alguna cosa portaven entre mans... Què seria?

La vesprada començà amb vent i pluja. Açò ens dificultava avançar tan ràpid com ens haguera agradat, però arribats a este punt res ens impediria caminar fins a la ciutat de València i vorer a la nostra Mare de Déu. Cada quilòmetre passat estàvem més contents i animats. Parlàvem poc —necessitàvem guardar forces— però les nostres mirades deien que si, que ho aconseguiríem.

Quina emoció en arribar a la plaça! Allí estaven tots esperant-nos i aplaudint-nos. Parelles, fills, amics... la nostra família fallera. I com no aquella pancarta! No sabíem si plorar, riure, ballar... Tots tres agafats per les mans avançàvem entre la gent per anar a abraçar als nostres. Havíem arribat!

Quan vam arribar a Albal, última parada abans d’arribar a València, era ja tot una festa. Ens abraçàvem uns als altres, cantàvem, feien bromes... A partir d’ací tot el grup marxàvem junts, ja veient a l’horitzó la ciutat de València. No sabria explicar l’alegria i l’eufòria al arribar a València. A la Creu Coberta fèiem l’últim descans per a reagrupar a tota la gent, ens menjàvem un tros de mona i, ara sí, anar a vore la Mare de Déu dels Desemparats. Manolo, Jorge i jo guardarem a la nostra retina, i al nostre cor cada moment d’aquells últims 80

L’entrada a la plaça de la Mare de Déu va ser, si podia, més emocionant. Tot el grup de peregrins feien el tradicional corredor per a què passarem aquells que havíem fet la peregrinació per primera vegada i així arribarem a l’entrada de la Basílica. Aquest era un moment de gran intimitat, davant la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, acompanyats de multitud de persones. Cadascú de nosaltres teníem un agraïment, petició o promesa a la nostra Verge. Allí férem l’ofrena de flors i en eixir de nou a la plaça ens vam fer la fotografia de grup i tornarem cap a casa a descansar. Això si, molt emocionats pel gran dia viscut.

Manoli, José i Isabel, les parelles dels marxadors, esperant-los a València, amb un ramell de flors Manolo, Gemma i Jorge contents de la gesta realitzada. Membres de la comissió que acudiren a rebre-los. Els marxadors junt les famíliaes i membres de la comissió. Jorge, Manolo i Gemma amb els seus fills. A la pàgina anterior: Els tres fallers en plena marxa.

jrj

2014 81

la falla nostra

jjr rjj

2014 2013 83

Patri Viñes, fallera Major 2014

«Per a mi la festa de les falles és una tradició» Patri Viñes i Martínez és la nostra Fallera Major 2014. És una de les falleres més activa de la comissió, i és que des de bastant jove ha ocupat càrrecs a la junta directiva, sobretot encarregant-se de la comissió infantil. Coneguem-la un poc més: Quan et van comunicar que series la nostra Fallera Major, què és el primer que et va vindre a la ment? La veritat és que en vingueren un fum de coses a la ment, però sobretot una de les persones que desitjava tant com jo que aquest moment arribara, el meu iaio matern. També em vingueren a la memòria moments especials que vaig passar quant vaig ser elegida Fallera Major Infantil de la comissió, i que estava segura, que molts d’ells es tornarien a repetir catorze anys després. Què significa per a tu la festa de les falles? Per a mi la festa de les falles es podria definir com tradició, ja que és una festa que sempre 84

he viscut des de dins, és una festa amb sentiment. En ella es pot contemplar el gran treball que realitzen tant artistes fallers com les pròpies comissions perquè els monuments siguen visitats per tots els ciutadans. Intentar que els que ens visiten gaudisquen de les bandes de música, dels colors dels monuments i de l’olor a pólvora que desprenen els coets. Què tal et portes amb la nostra presidenta Yolanda? I amb els nostres representants infantils Andrea i Manuel? He de dir que la meua relació amb la nostra presidenta Yolanda és genial. En tot moment la tinc pendent de mi, que no em falte de res. Per a mi és com una mare dins de la comissió ja que sempre en els moments més importants com a fallera ella ha estat un paper molt important. Respecte als representants infantils... què és el que podria dir. Per a mi són els meus xiquets. A Manuel el conec un poc més ja que és fill d’una

parella de fallers que s’apunten a tot, i clar, on va la corda va el poal. Totes les setmanes ens veiem mínim una vegada. Però si tingués que definir-lo amb una paraula, diria que és un terratrèmol de xiquet i la meua relació amb ell és genial. A Andrea la estic coneixent profundament aquest any. Ella era molt menuda quan els seus pares la portaven a tot, i ha hagut un temps que sols participava als actes oficials i quan organitzàvem cosetes al casal. El que he estat veien és que li encanten les falles i que les viu molt intensament. El millor de tot açò és que aquest any tindrem a Andrea a tot hora al casal per a gaudir i no perdre res d’aquest any. És una dolçor de xiqueta i la meua relació amb ella també es genial. I amb la resta de Falleres Majors? Amb la resta de Falleres Majors he congeniat i ens duguem molt bé. Siguem un gran grup compost per díhuit senyoretes que vivim les falles d’una forma molt especial. Cadascuna d’elles aporta alguna cosa diferent al grup, açò va fer que, des del primer moment en que ens coneguérem, totes vam fer una gran pinya. A algunes d’elles ja les coneixia ja que des de ven menudes hem estat juntes. A les que no, prompte hem demostraren la seua estima. He de dir que els seus noms sempre quedaran escrits amb lletres d’or al meu àlbum de records d’aquest any faller. Quin acte és el que esperes amb més il·lusió? L’acte que espere amb més il·lusió són tots, perquè cada acte té alguna cosa d’especial i diferent dels altres. A més a més, açò es multiplica si ets tu la Fallera Major. Però si he d’elegir-ne un, podria dir que seria el dia de l’Exaltació, perquè és el moment que tota Fallera Major desitja per estrenar el seu vestit de valenciana i veure com per fi, et nomenem i t’imposen la banda que t’acredita com a tal. Un altre acte que m’agrada moltíssim és l’Ofrena de flors a la Mare de Déu, perquè és molt emotiu també. Què opines de la gent de la nostra comissió? De la gent de la comissió et podria dir moltes coses. De les més importants i que ens defi-

neixen són: que en aquestos moments som una comissió xicoteta, però som una gran família. Tenim un objectiu comú, treballar per la comissió i gaudir tots junts de la festa i de la tradició. Segura estic que aquest any, una vegada més, faran que siga un any especial per a les seues màximes representants i per a la resta de la comissió. Creus que actualment hi ha germanor fallera entre les falles? Pense que si que hi ha germanor fallera entre les falles de la ciutat, encara que he de dir que sempre està la rivalitat entre moltes d’elles. Al nostre cas, alguna vegada hem necessitat l’ajuda d’altres comissions per a algun acte i sempre ens han brindat la seua ajuda incondicional. Des d’ací aprofite per expressar-los en nostre sincer agraïment. T’imaginaves que aquest any, «era el teu», que anaves a ser la nostra Fallera Major o va ser sorpresa? La veritat és que en part pensava que aquest any si que seria el meu, per la promesa que la meua mare en va fer. Em digué que si acabava els meus estudis i em graduava, ella convenceria al meu pare perquè rebre el «sí» que tant estimava. Després, degut a diferents circumstàncies, pensava que no i quant a la meua comissió feren públic el meu nom va ser tota una sorpresa per a mi. Si tingueres algun dia la possibilitat de ser la Fallera Major de Xàtiva, et presentaries? «Jajajajaja!» Clar que em presentaria, és el somni que tota dona fallera desitja complir després de ser la Fallera Major de la seua comissió. Però he de ser realista perquè pense que aquest és un somni molt difícil de complir. Un desig per a aquestes falles? El desig de tot persona fallera és el mateix. El que demanaria jo aquest any sent Fallera Major, que aquestes falles no ploga i que tota la gent veïna, forastera i fallera puga gaudir de la festa de les falles.

jrj

2014 85

Andrea Cuquerella, fallera Major infantil 2014

«L’Ofrena i La baixada de sant Josep són actes molt bonics» Andrea Cuquerella és la nostra Fallera Major Infantil, té onze anys i s’ha criat dins d’una família fallera. Així ens conta les seues sensacions: Fa molt de temps que portaves en ment presentar-te a Fallera Major Infantil, o va sorgir de sobte? Fa molt de temps que ho duia en ment, ja que pertany a la mateixa comissió des què vaig nàixer. Quant et vas assabentar que series la nova Fallera Major Infantil, què és el primer que et va vindre a la ment? Em vaig posar a plorar i no parava de preguntar-me qui seria la Fallera Major que m’acompanyaria aquest any tan especial per a mi. Si tingueres l’oportunitat de donar les gràcies alguna persona, a qui seria? Per què? A tots els meus familiars, però en especial a 86

mon pare, ja que no li agrada molt el món de les falles, i va deixar a que ma mare em presentara com a Fallera Major. I a mon tio Rafa que, encara que va estar a França treballant, hem va fer una sorpresa molt gran el dia de la meua presentació. Us estime. Aquest any la nostra comissió compta també amb President Infantil, Com et portes amb ell? I amb la Fallera Major i amb la Presidenta? Em duc molt bé amb els tres. Manuel és un xiquet simpàtic i graciós, un xiquet que em fa riure i gaudir del món de les falles. Aquestes seran inoblidables per als dos. Patri... que dir de Patri. Per a mi, ja és com una germana major. En tots els actes que ja hem realitzat s’ha portat molt bé amb mi. Estic

segura que serà una Fallera Major exemplar, i que ens ho passarem d’allò més bé. Yolanda és una Presidenta perfecta estic segura que aquestes falles ens ho passarem molt bé i el que ens ensenyarà ho farem tot a la perfecció. Respecte a la resta de Falleres Majors Infantils, ja coneixies alguna? Quina relació tens amb elles? Les conec a totes, i encara que ens acabem de conèixer, ens duem molt bé. A la que més conec és a Àngela, la Fallera Major infantil de Molina–Claret, des què teníem tres anys som molt amigues. A altres les conec del tennis. Marta i Maria, les dames de la Fallera Major infantil, són unes xiquetes molt gracioses i sempre estem rient. A la resta les conec d’aquest any, però, com he dit abans, de segur que ens durem molt bé.

Ta mare, fa uns anys fou Fallera Major de la nostra comissió, t’ha donat algun consell per aquest any que t’espera? Me’n ha donat molts, però el més important és que gaudim molt d’aquest any perquè és el nostre, i que gaudim cada minut com si fora l’últim. Quin és l’acte que esperes amb més il·lusió? Per què? L’Ofrena de flors i la baixada de sant Josep perquè són dies molt bonics. Què li diries a la gent de la comissió? Que espere representar a la falla amb simpatia allà on anem, i que ens ajudeu a Patri i a mi a que siga un any inoblidable. Un desig per a aquestes falles? Que no ploga i que ens ho passem d’allò més bé.

jrj

2014 87

Manuel Roca, President 2014

«Vull que arribe l’entrega de premis, m’ho passe molt bé» Manuel Roca i Ibáñez és el nostre president infantil. Com Andrea, Manuel ve d’una família amb tradició fallera. Són pare ha estat president de la nostra comissió, i ell ha volgut seguir enguany els seus passos:

ens pots dir d’Andrea? I de la Fallera Major i la Presidenta? Andrea és una xiqueta molt agradable i riallera. Estic segur que amb ella m’ho vaig a passar d’allò més bé i que no tindrem temps per avorrir-nos.

Què va fer que presentares la teua candidatura a President Infantil? A mi em feia molta il·lusió ser el representant infantil de la comissió, però he de dir que als meus pares també.

A Patri i a Yolanda les conec des de fa molts anys, elles són molt divertides i molt bones amb mi.

El teu pare va ser President de la nostra comissió durant dos exercicis, t’ha donat algun consell? Sí clar, m’ha dit que he de gaudir al màxim de cada moment i de cada acte perquè el temps passa ràpidament. Aquest any tindràs una companya de viatge, la nostra Fallera Major infantil, què 88

Quina relació tens amb la resta de Presidents Infantils? Coneixes algú d’ells? Amb la resta de Presidents Infantils m’ho passe genial, sempre estem jugant i fent broma. Conec a algú del futbol i altres de l’escola, però als que no coneixia ens hem fet amics de seguida. Quin és l’acte que esperes amb més il·lusió de la setmana fallera? Vull que arribe l’entrega de premis perquè m’ho passe molt bé, encara que no serà el mateix viure-ho dins de l’ajuntament com fora.

Què li diries a la teua comissió i a la gent del barri? A la comissió, que m’agrada moltíssim la meua falla perquè m’ho passe molt bé.

Algun dia et veus com a President de la comissió com ton pare? Uf! No. Encara queda molt perquè arribe eixe moment.

I al barri dir-los que s’apunten i comencen a formar part de la nostra comissió que fan moltes coses per als xiquets.

Per últim, un desig per aquest any faller. Desitjaria que tot isca molt bé i sobretot que gaudim de les falles de 2014.

jrj

2014 89

Manoli Ibáñez, Recompensa 2014

«A la falla he conegut a molta gent i he fet molts amics» Manoli Ibañez ha rebut enguany la Recompensa que atorga la Junta Local Fallera a un membre de la nostra comissió. És un reconeixement a la seua trajectòria com a fallera d’aquesta comissió, a la qual Manoli participa a totes les activitats de la falla. Enhorabona. Què significa per tu rebre la recompensa? Va ser una gran sorpresa per a mi perquè no me l’esperava. És un orgull i una gran emoció rebre-la. Penses que te la mereixes? Merèixer-la? En aquests moments, a la comissió se la mereixen tots els que no la tenen perquè tots aportem un poc de cadascú. Per aquesta raó vull donar les gràcies a totes les persones que han pensat en mi per a donar-me aquest guardó. Què opines de la festa de les falles? La veritat és que a mi no m’agradaven. Però en aquests moments no m’imagine sense elles. He conegut a moltíssima gent i he fet molts amics. Canviaries de comissió? Per què? No. No me veig formant part d’una altra comissió. Ací he fet molts bons amics que són 90

molt importants per a mi. Opine que no pots canviar de falla tan fàcilment. Alguna vegada t’has plantejat ser Fallera Major? No. Jo sóc una persona molt tímida, encara que no ho aparente i tot això em fa vergonya. A més, estic tan agust amb la meua comissió que els trobaria a faltar. He de dir que al meu marit el faria l’home més feliç del món. Aquest any el teu fill és el nostre President Infantil, quin és l’acte que esperes amb més il·lusió? Tots, però sobretot, la presentació. El meu fill és molt nerviós i haurà d’estar durant molt de temps quiet, espere que ho faça bé (riu). Com veus a Yolanda com a Presidenta? Yolanda és una persona que es preocupa molt perquè tot estiga bé i que no hi hagen problemes. Tots estem molt a gust, i qui millor que amb ella per acompanyar a Manuel aquestes falles. Un desig per a aquestes falles? Uf! Desitjaria tantíssimes coses... (riu). Però el que més desitge és la gent gaudisca tant com jo les falles.

guardonats

Recompensa Junta Local Fallera Manoli Ibañez i Casanova Distintiu d’or Borja Ferrús i Pérez Laura Gil i Borreguero Distintiu d’argent Víctor Carmona i Lluch Julio César Ibañez i Rengel Claudia Fuster i Victoria Adrià Llopis i Pérez Eric Riquelme i Sanz Aroa Roca i Bixquert Lucia Roca i Bixquert Dafne Roca i Bixquert

Bunyol de brillants Yolanda Pérez i Ferri Isabel Gosálbez i Baraza Bunyol d’or amb fulles de llorer Gemma Climent i Estrela Cristina Ibañez i Pont M. Carmen Lluch i Samit Bunyol d’or Cristina Gramaje i Garcia M. Carmen Gramaje i Garcia Bunyol d’argent Casimiro Bono i La Higuera Tamara González i Ortega M. José Moreno i Moreno jrj

2014 91

falleres i fallers Fallera Major Patrícia Viñes i Martínez President d’Honor José Sánchez i Garcia Presidenta Yolanda Pérez i Ferri Vicepresident 1r Jorge Sánchez i Tàpia Vicepresident 2n F. Manuel Roca i Sanchis Vicepresidenta 3a Anna Isabel Calvo i Pastor Vicepresident 4t Rafael Tortosa i Garcia 92

Secretària Isabel Gosàlbez i Baraza Sotssecretària Manoli Ibáñez Casanova Tresorer Juan Manuel Carmona i Trujillo Comptadora Àngela Borreguero i Hervàs Vicecomptadora Cristina Gramaje i Garcia Delegat de festejos Luis Llopis i Llopis Delegada de loteries Estefania Bixquert i Tarim Delegada infantil Isabel Sanz i Chàfer

Delegat d’activitats diverses Pedro Gil i Valero Delegada del casal M. Carmen Gramaje i Garcia Delegat de jocs Juanjo Correas i Díaz Delegada secció femenina Gemma Climent i Estrela Delegada d’activitats infantils Àngela Gil i Borreguero Sotsdelegada del casal Alexa Gramaje i Victoria Sotsdelegat d’activitats diverses Pablo Tortosa i Martínez Vocals Sergio Antolí i Jordà

Casimiro Bono i La Higuera José Císcar i Pla Erica Gramaje i Victoria Tamara González i Ortega Cristina Ibañez i Pont Verònica Llopis i Viñes M. Carmen Lluch i Samit Juani Martínez i Patón M. Jose Moreno i Moreno Carmina Tàpia i Cantero Verónica Fasanar i Gutiérrez Ivan Santendreu i Aznar Montse Hernández i Sanchis Sandra Calatayud German Pérez i Cerdà Rebeca Torresano i Gisbert Mónica Cerdán i Mira jrj

2014 93

els menuts

Fallera Major Andrea Cuquerella i Tortosa President Manuel Roca i Ibáñez Borja Adame i Tormo Paula Adame i Tormo Nicolau Antolí i Llopis Sergi Antolí i Llopis Borja Joan Ansio i Ricart Naroa Ansio i Ricart Joan Badenes i Gramaje Adrià Bono i Moreno Rocio Bono i Moreno 94

Daniel Calatayud i Suárez Magdalena Canet i Borreguero Alberto Carmona i Lluch Laura Carmona i Lluch Víctor Carmona i Lluch Marta Celorrio i Jiménez Nacho Celorrio i Jiménez Àngel Ciscar i Climent Núria Gemma Climent i Hernàndez Carlota Cuquerella i Tortosa Claudia Fuentes i Giménez Estela Fuentes i Giménez Claudia Fuster Victoria Borja Ferrús i Pérez

Laura Gil i Borreguero Vega Gramaje i Llorens Maria Jesús Ibáñez i Rengel Christian Llopis i Pérez Adrià Llopis i Pérez Daniela Martínez i Cerdán Gisela Mahiques i Cerdán Álvaro Medina i Cerdà Sara Navarro i Ortega José Vicente Oltra i González Samara Ortega i Benlliure Mireia Pérez i Ferrer Carlos Pérez i Ferrer Sheila Pérez i Parra

Aarón Pérez i Torresano Nerea Pérez i Torresano Marta Prats i Llopis Salva Prats i Llopis Maria Riquelme i Sanz Eric Riquelme i Sanz Aroa Roca i Bixquert Lucia Roca i Bixquert Dafne Roca i Bixquert Ian Sánchez i Ortega Marta Sánchez i Gosálbez Oscar Sánchez i Gosálbez Natàlia Terol i González

jrj

2014 95

abonats del barri Vicen Agustí Dolores Benavent Amparo Cabanes Bernabé Cañadas Carmen Garcia Requena Luisa Pellicer Ferrer Joaquín Anaya Boluda Víctor Morata Vanesa Cerdà Fina Ferri Mateu Andrea Benet Molla

M. Ángeles Vila Martí Gràcia Padilla Bermúdez Patri Lereu Barberà José Lereu Roca Ángeles Martí Reig Pili Serrano Érika Sanchis Garcia Amadeo Perales Teresa Martorell Edelmira Maite Pérez

Lolita Rosa José Maria Garcia César Miñana Valentina Moya Amparo Osca Jerónimo Sánchez Olivar Antonio Tàpia Antonio Torres Maribel Pastor Ordiñana Pepita Climent

A la memòria de J. Antoni Mollà

Per a tu amic Toni.... Escriure unes línies per a una persona que ja no està entre nosaltres és un poc difícil. Et quedes en blanc, i només et ve a la ment la seua imatge, una imatge de bona persona i molt treballadora, un fundador de la nostra comissió, un president, un faller, i com no, també un amic. Els meus ulls s’omplin de llàgrimes, em venen a la ment records de fa molts anys, ja que vaig tenir la sort de compartir amb tu la meua infantesa fallera, junt als meus pares i amb moltíssima gent més. Formares part d’aquesta gran comissió i que hui en dia continua amb les mateixes il·lusions que un dia vareu posar al fundar-la.

Et recorde en aquelles cavalcades, en el casal traient els comptes dels divendres en companyia del meu volgut amic Pepe Sanchis. Aquesta vida, de vegades, ens dóna alegries, però també colps molt forts que de vegades no entenem. Això ens va passar el 29 de setembre, dia que te’n vares anar per sempre d’aquest món. Deixaves a la teua família i als teus amics amb una grandíssima tristor, i és que volgut amic Toni, o més conegut per tots nosaltres per «Mollà», per allà on passaves deixaves la teua empremta i sens dubte, en aquesta comissió la vares deixar. Moltes gràcies per haver format part d’aquesta gran família fallera. Mai t’oblidarem Toni. Descansa en pau. Una fallera.

jrj

2014 97

record dâ&#x20AC;&#x2122;un any

Alexa

Joan

jrj

2014 99

premis 2013

Premis 1r premi Millor llibret de Falles 1r premi Enginy i Gràcia falles 1r premi Millor escena de monument faller 1r premi Millor decoració monument infantil 7é premi Llibret de falles Generalitat Valenciana 3r premi secció segona falles 7é premi secció tercera falles infantils Accèssit premi Mocador millor article d’investigació a un llibret de falles Finalista premi Ortifus a la Coherència al llibre de falles Classificacions 2n classificat premi Millor grup escènic cavalcada infantil 4t classificat premi Millor ninot secció segona 4t classificat premi Carrosses de lloguer cavalcada del ninot 4t classificat premi Millor coberta de llibret de falles 4t classificat premi Millor decoració de monument 4t classificat premi Enginy i gràcia falles infantils 5é classificat premi Millor ninot infantil secció tercera 6é classificat premi Millor vehicle ral·li 6é classificat premi Millor comparsa ral·li 6é classificat Concurs primera part de presentació 6é classificat premi Millor comparsa cavalcada infantil 6é classificat premi Millor crítica local 9é classificat premi Millor crítica fallera 17é classificat premi Millor grup escènic cavalcada del ninot: 17é classificat premi Millor comparsa cavalcada del ninot

100

jrj

2014 101

memòria 2013

Començava l’exercici 2012/2013 al mes d’abril, dació de comptes i Yolanda, com a presidenta dimitia. S’obrien candidatures, però el temps passava i passava, i no va ser fins l’últim segon quan de nou Yolanda es tornava a presentar. Ja tenien de nou presidenta i calia buscar Falleres Majors i President infantil. Joan Badenes es presentava com a candidat per a President infantil però ningú més es tirava en davant. A la fi, Alexa Gramaje decideix representar a la nostra comissi, i així acompanyar a tots els actes al seu cosí Joan. Ja teníem la meitat, faltava trobar a una xiqueta que representara, amb la companyia de Joan, a la comissió infantil però a la fi no va ser possible. Es va decidir que a cada acte eixiria una xiqueta en representació de la comissió infantil. Aquestes xiquetes van ser Magda, M. Jesús, Marta, Lucia i Aroha, les quals van acompanyar a Joan en cadascú dels actes. Començaven els actes fallers amb el Bessamans a la Mare de Déu a València al mes de maig i una concentració de boixets i una exposició de motius fallers al mes de juny. Aquest acte va quedar d’allò més bé i on vam passar un dia molt bonic. Al mes de juliol el «Gran Prix» visitava la nostra ciutat, on la nostra comissió va participar junt a les altres comissions de la citutat, on els participants i la gent que vam anar a animar-los ensvam divertir a muntó. Arribava el mes de setembre realitzant-se el mig any faller infantil, on tots els xiquets de la nostra comissió passaren una vesprada d’allò més divertida. Una setmana més tard, se celebrava el mig any faller major on la nostra comissió feia presència una vegada més. El 12 d’octubre, la Junta Local Fallera decideix fer un «outlet de falles», on també vam participar. 102

jrj

2014 103

Arribava l’hora dels més menuts celebrant la cavalcada del ninot infantil, el dia 28 d’octubre, on la festa de les falles es veia representada pels nostres menuts de la comissió. Es va confeccionar una imatge de la Mare de Déu dels Desemparats amb flors de paper de distints colors. Va quedar d’allò més bé. Decidírem ajuntar-nos per primera vegada per a celebrar Halloween i l’encarregada de l’esdeveniment, Isabel Sanz, ens va sorprendre a tots amb una increïble decoració. De nou passem, una vegada més, tots junts una nit impressionant i terrorífica. A primers de novembre ens tocava el torn als majors a la cavalcada, on es va poder vore a César, Cleòpatra, Astèrix i Obèlix, entre d’altres personatges. El dia 10 de novembre era el nomenament d’Alexa i Joan, on vam organitzar un sopar improvisat per a aquell mateix dia. Arribava desembre, l’últim mes de l’any, i amb ell, el Nadal on també, per primera vegada, ens ajuntàrem. Concretament el dia 22 per a celebrar tots junts les festes nadalenques, on la presidenta Yolanda i els més menuts ens van cantar nadales. Al dia següent els més menuts de la comissió entregaren als patges reials els joguets per als més necessitats a les portes de l’ajuntament. El dia 29 de desembre organitzarem una excursió a Expojove, on els més menuts, i no tan menuts, de la comissió van passar un dia molt divertit i a la vegada esgotador. Arribava l’últim dia de l’any i decidírem ajuntar-nos tots per donar pas a l’any nou. Sense dubte una nit molt especial. Ja començat l’any 2013, i concretament el dia 13 de gener, fèiem la nostra presentació junt a la comissió de la falla Selgas–Tovar, i per a ser el primer any que ens ajuntàvem va ser una experiència molt bona. A les presentacions de les falleres majors de Xàtiva acudia el vicepresident 1r Jorge acompanyant a Alexa, i Magda com acompanyant de Joan. Ho celebràvem tots junts més tard amb un vi d’honor als Salons Palasiet. El 10 de febrer tenia lloc el Ral·li humorístic faller, on una volta més, la nostra comissió participava. Després dinàvem tots junts al casal. Una setmana més tard tenia lloc el segon concurs de truites on Estefania va guanyar el primer premi, i una vegada més no ens va dir la recepta. El dia 23 de febrer tenia lloc la Crida junt al sopar de germanor. Va ser un acte únic, on esta vegada Marta acompanyava a Joan i on es vam poder divertir tots junts novament a un sopar als salons del Palasiet. Al dia següent tenia lloc l’exposició del ninot on esta vegada M. Jesús va representar la falla junt Joan. Començava el mes de març, mes de les falles. El dia 3 tenia lloc el Ral·li humorístic infantil, on els nostres menuts feien les proves que cada comissió tenia i passarem un matí molt divertit. Al dia següent fou la presentació del nostre llibre. La decoració exterior fou a càrrec de Manoli fent un bonic barret com a protecció del llibre. 104

jrj

2014 105

I el dia 9 de març tenia lloc el Playback infantil encara que la nostra comissió a la fi no va poder participar ja que, de vesprada, Joan oferia als més menuts de la comissió un berenar on tots els xiquets acudiren disfressats i es varen repartir distintius i socarradets als nostres fallerets. Sols faltava una setmana per a falles, calia preparar-se i anant acabant ja eixes decoracions que havien preparat. Per damunt de tot destacava la infantil on havíem preparat una decoració impressionant i somiàvem el premi tan esperat durant molts anys. El dia 12 de març unes quantes falleres, acompanyades pel vicepresident Jorge, vam organitzar una excursió a València per a vore la mascletà i des què vam pujar al tren fins que vam tornar a Xàtiva no paràrem de riure —sobretot en el metro amb Àngela—. La veritat és que passarem un dia d’allò més divertit. Arribava ja el dia 14 de març on Alexa i Yolanda anaven a València, junt la resta de comissions, a Diputació i ser rebuts per la fallera Major de València. Per la vesprada anaren a recollir el premi del llibre, concretament el 7é a la promoció de l’ús del valencià. Aquest dia, la resta de comissió rematava la decoració dels nostres monuments que devíem plantar-se al dia següent. Per fi el dia 15 de març. Calia preparar-se per al muntatge dels nostres monuments, decorar les falles i reeixir-se prou. Tots junts ho aconseguírem encara que com sempre vam acabar a altes hores de la matinada. Més tard tenia lloc al casal el tradicional sopar de la nit de la plantà —torrà de xulles i embotits—, per a continuar després amb els nostres monuments. Calia ara centrar-se amb el monument infantil. I a la fi, tot acabat. Era hora d’anar-se’n a dormir que a l’endemà estava la despertà. Començava la setmana gran, la setmana fallera. El 16 de març esdevenia en primer lloc la despertà i després el tradicional esmorzar. Aquesta vegada li tocava a Marta acompanyar a Joan, i junt a la cercavila pel barri i el dinar al casal, paelles fetes pel nostre xef Pedro i els ajudants Pablo i Manolo, començaven els nervis. A les 19 de la vesprada, el lliurament de premis, on ens varen donar 7 banderins: al llibre i a la decoració infantil s’emportaven el primer premi, molt esperats en la nostra comissió. Per la nit ho vam celebrar tots al casal. Al dia següent, 17 de març, tenia lloc la Visita oficial a les falles amb una nombrosa quantitat de fallers de la nostra comissió vestits al casal en espera de la decisió de la Junta Local Fallera per si es feia o no, ja que havia plogut i estava tot banyat. A la fi es decideix suspendre l’acte, i sobretot Alexa, i algun faller mé,s explotà amb plors però la nostra comissió va decidir fer el recorregut vestits de particular, i la veritat és que ens ho vam passar molt bé. Tota aquesta diversió es veu, any rere any, en totes les fotos que després mostrem i que ens permeten fer vertaders reportatges. Per la nit, al casal, festa per damunt de tot. El dia 18 de març, a l’esmorzar, ens acompanyaren els jugadors de l’Olímpic, i des d’aquestes línies volem agrair-los la visita a la nostra comissió. Per la vesprada es feia la tradicional Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu. En aquest acte seria Lucia la que acompanyaria a Joan en aquest dia tan especial. Per la nit, al casal, Alexa oferia un sopar a tota la comissió i es feien intercanvi de regals i es repartien els bunyols i socarrats als guardonats, entre ells, el nostre paleta d’or, Pedro. Després va seguir la festa al casal. 106

jrj

2014 107

Arribava l’últim dia de falles, el dia de Sant Josep. A les 12 es celebrava a l’ermita de Sant Josep la missa en honor al patró de les falles i després el trasllat, aquesta vegada Aroa acompanyava a Joan. Una vegada acabada la processó, dinar al casal i a les sis de la vesprada es celebrava la traca quilomètrica, on la Junta Local Fallera també ens visitava. Com sempre, espectacular! Després de fer una xocolatada per als més menuts i per als no tan menuts, arribava l’hora de dir adéu al monument infantil, i vore alguna llagrimeta dels més menuts de la comissió. Un poc més tard, l’últim sopar de falles i després cremà del monument gran, on si que varen fer presència les llàgrimes d’Alexa i Yolanda, i d’algun que altre faller. I és així com es tancava un altre any de falles, un any inoblidable. Isabel Gosálbez i Baraza, Secretària de la comissió.

108

jrj

2014 109

110

jrj

2014 111

112