Nadal 2015 by Raquel Bosch

nova gent

Escola Sant Miquel · ASCÓ

Núm 75 · Desembre · Curs 2015/16

Www.xtec.cat/ceipsantmiquel

NOVA G E

30 ANYS 1 9 8 5 -2 0

nova gent

FITXA TÈCNICA Edita: E-mail: Web:

Escola Sant Miquel C/Sant Miquel núm.2 43791 Ascó ceipsantmiquel@xtec.cat www.xtec.cat/ceipsantmiquel

Fitxa: Publicació: Tirada:

Any XXXI / desembre 2015 / 5a Època núm. 75 150 exemplars

ÍNDEX Pàg. 3. Pàg. 4 Pàg. 6 Pàg. 7 Pàg.8 Pàg. 11 Pàg. 13 Pàg.17 Pàg. 19 Pàg. 22 Pàg. 26 Pàg. 27

Editorial Trenta anys donen per molt La petita història de l’escola a través de la revista La Dolors ens explica com va començar la revista Primera època Segona època Tercera època Hem parlat amb Jordina Navarro Quarta època Cinquena època Nova Gent, enhorabona! Revistes escolars

EDITORIAL

Us presentem la primera revista del curs 2015/16, i és el millor moment per donar la benvinguda a aquells xiquets i xiquetes que s'estrenen en la gran família de l'Escola Sant Miquel, havent assolit ja la xifra de 128 alumnes matriculats al nostre centre. En aquesta ocasió, no únicament tenim alumnat nou, sinó que també tenim entre nosaltres mestres que vénen des de la Torre de l'Espanyol, Móra la Nova, Roquetes i Castelló. A tots ells, benvinguts! El dia a dia comença amb la posada en marxa del primer trimestre i anem avançant el calendari i la feina fins a trobar-nos amb les celebracions tradicionals de la Castanyada, Santa Cecília i el Nadal. Passem d'anar en mànigues de camisa a haver-nos d'abrigar per enganyar el fred. Són tres mesos carregats d'activitats i experiències. Normalment aquesta vida a l'escola és la que us mostrem en la nostra revista. Però en aquesta ocasió serà diferent. Com heu pogut comprovar a la portada, aquest número de la nostra revista es fa ressò d'un aniversari ben especial. Trenta anys de l'aparició de la primera publicació que va adoptar el nom de Nova Gent. Trenta anys que han deixat més de setanta números on s'hi condensa la vida de l'escola de les tres últimes dècades. En trenta anys han passat força coses a l'escola: s'han ampliat les instal·lacions, ha vist com es passava de l'EGB a una educació primària fins als dotze anys, s'ha adaptat als nous temps... però sobretot, i és el més important, ha ajudat a créixer a centenars d'alumnes, cadascun amb la seva personalitat i interessos. Queda clar que l'escola en un poble és un element primordial i on tots hi passem, i on tots hi deixem un vincle afectiu. Per tant, cal felicitar a totes les persones que en aquests trenta anys han posat el seu granet de sorra en fer de Nova Gent una de les eines de comunicació entre l'escola i les famílies. Avui dia els diferents blogs i la pàgina web de l'escola mantenen una informació més instantània, però segur que en els propers temps, la revista seguirà sent testimoni de la vida de l'escola. Esperem que passeu una bona estona tot fullejant aquests trenta anys d'història de Nova Gent i que ens ajudi a tots plegats a despertar els records que romanen del nostre pas per l'escola. Un dibuix, una redacció, una experiència, una sortida, un somriure, un llibre, un joc, una rialla... en fi, la vida de l'escola. Des de l'ESCOLA SANT MIQUEL D'ASCÓ us volem desitjar un BON NADAL i un VENTURÓS ANY 2016.

TRENTA ANYS TRENTA ANYS DONEN PER A MOLT:

FIXEU-VOS! Tot comença l'any 1985. Setanta-cinc revistes al llarg d'aquests trenta anys han donat per a molt, són molts els alumnes que han posat el seu granet d'arena i han ajudat a omplir centenars de pàgines. Al llarg d'aquests trenta anys la revista no ha estat sempre igual. Ha passat per cinc èpoques diferents en què ha canviat el seu aspecte d'acord en les eines que es tenien a l'abast en cada moment. Així les primeres revistes incloïen treballs fets amb màquina d'escriure i altres a mà. En aquestes revistes no hi havia gairebé cap foto i tot eren dibuixos fets pels propis alumnes.

 Tot i que ja fa molts anys que li diem Nova Gent, hem trobat que en aquests anys hi ha hagut dos variacions. Entre els anys 1989 i 1992 , era un moment de pas d'una època a un altra. Dos revistes es van dir “Nova Gent Informatiu”, i dos més es van dir “Trapella”. A partir d'aquí recupera el nom “Nova Gent” fins avui en dia.

Nova gent

 El format del nom va variar a cadascuna de les quinze primeres revistes i és a partir d'aquest moment que es manté un mateix format al llarg de tota l'època.  El recull literari del segon trimestre es fa des de la revista número 33, des del curs 2000/01.  La tirada de la revista també ha variat amb els anys. Els darrers anys ha tingut relació amb el nombre d'alumnes de l'escola. L'any 1985 s'imprimien 250 revistes, i es va arribar a 350. Avui dia se n'imprimeixen 150. Cal dir que els primers cursos les revistes es venien per a recaptar diners pro-viatge fi de curs de vuitè. “Volem agrair l'ajuda que ens han donat comprant rifes, revistes… per a poder fer realitat el nostre desig. El nostre somni era fer un viatge inoblidable a Mallorca, i després de realitzar moltes activitats, fetes amb gran il·lusió, entusiasme i alegria, ho hem aconseguit”. (Editorial Nova Gent, núm. 3)  La revista la feien els alumnes de vuitè, i alguns mestres. Els nois més grans de l'escola eren encarregats de fer l'editorial i buscar la col·laboració de la resta d'alumnes i mestres amb diferents treballs per a publicar. A partir de la tercera època i fins avui tots els nivells de l'escola col·laboren en la revista d'una o altra forma.  Hi ha una sèrie d'apartats que s'han mantingut als llarg dels anys. Així ens trobem que sempre hi ha editorial, articles que parlen de les festes i activitats de l'escola, de les festes del poble, d'esports, de les sortides i de treballs dels alumnes vinculats a les diferents àrees, projectes i setmanes culturals.  Hi ha, en canvi, apartats que han aparegut o desaparegut de la revista. Així en alguns números hi havia un apartat de cuina, passatemps, actualitat , consells de bellesa o remeis naturals, secció de l'APA, entrevistes, l'organigrama escolar, etc. Ara hi ha un apartat de notícies de l'escola, un de la biblioteca, la benvinguda als nens de P/3 a la primera revista del curs i el comiat dels de 6è a final de curs.

P-3 Curs 2015-16

6è Curs 2015-16

TRENTA ANYS

Sabíeu que a l'any 1988-89 hi havia 319 alumnes? Ara en som 128. Quina colla de directors/es! L'any 1985 la directora era Eloïsa Bosch, el curs 1986/87 M.Dolors Benet és directora, el curs 1989/90 ho va ser Francesc R. Visa i és al 90/91 quan Joan Montané pren el relleu. El curs 1996/97 torna a la direcció M.Dolors Benet, l'any 2002 Lourdes Ambrós esdevé directora i des del curs 2005/06 ho és Lourdes Daura.

LA PETITA HISTòRIA DE L'ESCOLA A TRAVÉS DE lA REVISTA L'aula d'informàtica s'obre el curs 95/96, es va començar amb 8 Pc's. Els primers programes que feien anar van ser l'Amipro i el 3DHome. La biblioteca tal i com la coneixem ara s'obre als alumnes el curs 199596. Abans havia estat a un altre lloc molt més petit. El menjador escolar funciona des del curs 2004/05. Primer es va iniciar el servei en una aula de l'escola i va ser el setembre del 2011 quan l'escola va gaudir d'un edifici annex on s'hi dóna el servei de menjador i d'acollida matinal.

Nova gent LA DOLORS BENET ENS EXPLICA COM VA NÈIXER LA REVISTA

Sembla que va ser ahir quan vaig arribar al col·legi d'Ascó! Un col·legi ple de tants nens que no s'hi cabia. Aquell, era el curs 1985-86. Gairebé tots els mestres que van arribar aquell curs érem nous i molt joves. Calia seguir organitzant i millorant aquella escola en tots els aspectes. Il·lusió i ganes no ens en faltaven per a tirar endavant tot un projecte, que al llarg dels anys s'ha anat ampliant, millorant i perfeccionant cada vegada més. La revista de l'escola "Nova Gent" ens va acompanyar des d'aquell primer curs 1985-86. Tot i que el primer exemplar ja havia sortit el curs anterior, el mes de juny del 1985. Al llarg de tots aquests cursos, la revista "Nova Gent" ha estat un testimoni més que ha anat deixant constància de com la tasca educativa ha estat portada a terme en aquest espai privilegiat de l'escola. Durant molts cursos, fins al 1997-98, els encarregats de confeccionar la revista eren els alumnes de 8è d'EGB supervisats pel seu tutor o tutora. Aleshores, la seva elaboració era molt laboriosa. S'havien de picar uns clitxés a màquina i tot seguit passar-los a ciclostil i creuar els dits perquè aquest no s'encallés i s'enganxessin tots els folis o s'estripés el clitxé empastifantnos de tinta fins les orelles, fins que van ser substituïts progressivament per les noves tecnologies i aquella activitat gairebé artesanal va ser desplaçada totalment. La revista era tot un repte. Tot un repte! Sí! I des d'aleshores, sempre, sempre ha estat així. fer el seu muntatge en els diferents apartats o seccions segons decidia l'equip de redacció. Recollint totes les participacions dels alumnes dels diferents cursos, dels mestres, i les col·laboracions de l'Associació de Pares. Il·lustracions, redaccions, entrevistes, resums de tantes i tantes activitats, festes, sortides, petites narracions, poemes, acudits, estadístiques. Tot havia d'estar llest pel dia assenyalat. Hores i més hores, temps a contra rellotge i fora d'horari, és clar! I sobretot molta cura, ordre, treball amb equip, esforç i molt d'amor i generositat, perquè la nostra revista de l'escola "Nova Gent" puntualment sortís al final de cada trimestre fent un recull de tot allò tan significatiu en el temps per a cadascú de nosaltres, alumnes, pares, mestres i tots aquells que hem anat integrant i formant part d'aquesta tan entranyable comunitat educativa del Col·legi Sant Miquel d'Ascó. Mª Dolors Benet Sicart

TRENTA ANYS

PRIMERA ÈPOCA Amb la publicació de la primera Nova Gent el desembre de 1985 s'iniciava així el periple de la nostra revista i també la que seria una primera època que va abastar un total de cinc anys -fins el desembre de 1990. Anys en què les màquines d'escriure devien treure fum, ja que era així com s'escrivien molts dels articles, i també, com no, a mà. Eren altres temps. En aquesta època es van publicar nou revistes, totes elles amb un important protagonisme dels alumnes de vuitè d'EGB en la seva confecció, tot i que com ara, els autors i les autores dels diferents articles eren un reflex de l'alumnat dels diferents cursos. Per això no és estrany que algunes editorials estiguin firmades pels propis alumnes de vuitè, els quals aprofiten per explicar les activitats que van realitzant per recaptar diners pels viatges de final de curs, com és també la pròpia revista, que es venia amb aquest objectiu. Ja des del primer dia la vida a l'escola és la gran protagonista de la revista, ja que es fa ressò d'activitats que s'organitzen. És així com ja hi podem trobar notícies sobre els festivals de Nadal -en aquell temps, realitzats a l'església parroquial- o les sortides de Dijous Jarder -tota l'escola al Barranc de la Peixera-. Una de les festes tradicionals que any rere any ha dibuixat el somriure als nostres alumnes és el Carnestoltes. Recuperem un fragment de l'amnistia que es va proclamar l'any 1987: “Perdono: - als nens revolers que distreuen l'atenció de tots aquells que amb interès escolten la lliçó. - a aquells desmemoriats que no es recorden de complir amb les normes d'urbanitat. - a tots aquells que de costum es deixen els deures a casa tots els dilluns. - a l'ajuntament d'Ascó, que té el poble potes enlaire i sembla que ens vulgui enterrar a tots. - i als soferts veïns, que encara que amb raó, no paren de queixar-se al Sr. rector. - i a tots aquells que són malpensats, i d'un bri de cosa en fan un cabàs. - i a tots aquells 'que no saben escoltar' i després... diuen... i xerren... i no paren d'emmerdar. - i a tots aquells que s'enfaden sense motius en quan tenen ocasió i així eviten d'entendre qualsevol bona intenció.”

Nova gent

09 De totes maneres, no podem passar per alt quins artistes hem tingut i encara tenim a l'escola. En són un exemple els dibuixos variats que apareixen en les diferents pàgines de la revista.

La lectura d'aquests primers números de Nova Gent ens permet assaborir textos deliciosos com aquest preàmbul que hem trobat al número 5 de la revista.

Joan Carles Sambró

Anem caminant tots junts, plegats, amb il·lusió, Amb la justa sensibilitat al cor, l'esguard atent. Anem a la recerca de l'ensenyament més pur: cada mot, De cada instant, de cada cançó oblidada que encara ignorem… Com un estol, amics volem lliures al vent amb les ales esteses! Una espurna somriu candorosament als ulls... Serena Pau! Escola

De forma sovintejada trobem com van apareixent entrevistes a diferents persones, que també ens donen notícia del moment que es vivia. És així com trobem entrevistes als alcaldes d'aquells períodes: Tomàs Biarnés Raduà i Jaume Ferrús Grau. Els alumnes també van trobar oportú entrevistar l'aleshores nova directora M. Dolors Benet, o el president de l'APA, Rafael Vidal. En aquests primers anys hi ha força articles de temes ben variats i especialment relacionats amb l'actualitat informativa d'aquell moment. Es nota aquí la mà dels més grans de l'escola. És així com podem trobar des de notícies sobre l'OTAN passant per la nominació olímpica de la ciutat de Barcelona, la caiguda del mur del Berlín o la mort del poeta J.V. Foix.

TRENTA ANYS

Resseguint les revistes d'aquesta primera època, descobrim que l'any 1987 es va organitzar unes Jornades Culturals que en el temps es convertirien en la ja tradicional Setmana Cultural, que en els darrers anys hem convertit en el Mes Cultural. Aquelles jornades van tenir lloc del 6 al 10 d'abril, la setmana prèvia a les vacances de Pasqua, “així es donava més vida i interès a uns dies en què els alumnes acusen el cansament degut a la proximitat de les vacances”. S'explica el programa que es va dur a terme: dilluns, dia del companyerisme; dimarts, dia de la natura; dimecres, dia de l'esport; dijous, dia de la pau; i divendres, dia de l'amistat. L'any 1988 es va convocar per la Setmana Cultural del poble els concursos de prosa i poesia que encara s'organitzen avui en dia. Per aquesta raó, i en motiu de la visita a Ascó de l'escriptor Baltasar Porcel, va deixar escrita una dedicatòria que Nova Gent va reproduir al Núm. 7. Cap a finals d'aquesta època, i quan Nova Gent va incorporar l'adjectiu Informatiu, hi trobem seccions ben curioses per la revista escolar: una agenda amb informació com els horaris de tren, o dels cinemes de Flix i Móra d'Ebre. A més també hi havia una s e c c i ó dedicada al món del còmic que es deia “Riu amunt”.

Dedicatòria Baltasar Porcel

Redaccions i descripcions, crítiques de música o de cinema, rodolins i poemes, dibuixos, auques i il·lustracions… tot plegat omplia de contingut els primers compassos de la revista. Hi hauria tant a destacar, que us oferim uns tastets.

Nova gent

SEGONA

ÈPOCA

Després d'un curs en què Nova Gent va descansar, 1990/91, va tornar amb una embranzida que li va fer canviar el nom per un període breu de temps: “Publicació que apareix com ESPECIAL TRAPELLA, N. 1, dintre la línia de la revista NOVA GENT”. Ens traslladem al curs 1991/92 i en aquest any van editar-se dos números, això sí, amb un rentat d'imatge i de nom. Els propis responsables de la publicació en fan l'explicació:

“De bell nou, després del darrer número de Nova Gent del curs 1989-90, la comunitat escolar del C.P. Sant Miquel d'Ascó i en particular els alumnes de 8è, us volem fer arribar un recull de la nostra activitat en el centre, així com d'aquesta en relació a la vida del poble. Aquest nou número de NOVA GENT presenta una novetat de forma, l'aparició de l'”Especial...” Aquest cop ha estat batejat com TRAPELLA, amb la intenció de fer-lo més creatiu i de donar a entendre, com el seu nom indica, que tothom hi té cabuda. És una invitació oberta a la participació no sols dels membres de l'escola, sinó també d'aquell que tingui quelcom a informar i/o comunicar, encara que siguin “una mica trapelles”. En aquest sentit, no hem de rebutjar cap tipus de material presentat, ni els primers traços dels més menuts, passant per les redaccions dels més grandets, fins arribar a les primeres incursions “periodístiques” i d'investigació dels que ja acaben”.

No únicament el nom té un aire diferent, sinó que ja s'utilitza el color del paper a la portada. Observem que l'ordinador ja va fent-se el seu lloc i alguns dels seus articles ja estan escrits amb aquest sistema que tant ens ha facilitat les coses.

TRENTA ANYS

Tot just en aquesta època trobem les darreres col·laboracions del cronista d'Ascó, Carmel Biarnés, en les publicacions de l'escola, ja que ens va deixar el 29 de febrer de 1992: “Des del Consell de Redacció de Trapella i fent-nos ressò del testimoniatge de tristesa que suposà la seva mort per a tot el claustre de l'escola volem, modestament, oferir i dedicar aquest número de la revista Trapella al record de qui fou un sempre disposat col·laborador, totalment desinteressat, receptor de qualsevol fet cultural i difusor primer de l'asconisme”

D'aquesta època, tot i breu, se'n pot destacar un treball aprofundit de la festa de Sant Antoni realitzat pels alumnes de vuitè. Una demostració més de com aquesta festa tan nostra és treballada a l'escola i així es reflecteix a la revista. En aquest període, com ocorre en qualsevol publicació escolar, els treballs i activitats dels alumnes representen la major part del contingut de la revista. Una de les seccions noves que apareix és el “Racó literari”. Per cert, en aquesta segona època l'escola passa a anomenar-se Col·legi Públic Sant Miquel.

Nova gent

TERCERA ÈPOCA La tercera època va tenir una durada de cinc cursos. Des del 1992/93 fins al 1996/97 van ser 12 les revistes publicades. És durant aquesta època quan la revista agafa un format que s'anirà repetint, comença a tenir unes parts definides com són les lletres del títol, un índex, una fitxa tècnica, un marc a les pàgines que són senyal de les celebracions de l'escola (Nadal, Pasqua, Setmanes culturals, estiu, vacances). A mitjans d'aquesta època s'introdueix la portada i contraportada en folis de colors. Va arribar a la tirada històrica màxima, 350 exemplars. Tres números per curs, una cada trimestre. Segueixen essent els alumnes de 8è qui porta el pes de la revista. Cada nivell aporta les seves pàgines i a més a més apareix algun apartat que queda com a establert, com és l'English Corner. Alguna vegada la veu de l'APA es fa sentir.També podem trobar alguna notícia dels petits de la Llar d'infants.

TRENTA ANYS

Trobem unes revistes on els temes de la Pau, Solidaritat, Ajuda, no a les guerres, el medi ambient hi són molt presents. Podem trobar varies participacions en la Marató de TV3, ajuts humanitaris, recollida d'aliments i altres. Són moltes les vivències de l'escola que van passant pàgina rera pàgina. Les festes tradicionals es van repetint i sempre hi ha coses noves que es barregen amb velles com un recull curiós de parenostres del Tió de Nadal. Tronc de Nadal Pixa vi blanc. Torrons d'avellana Torrons de Xixona. Ara ve Nadal Menjarem torrons en sal, La gallina a la pastera El pollí a dalt del pi. Caga tió! Magda Ferrús

La Vella Quaresma i les seves cames

Pregons del Carnestoltes que enceten la festa.

Nova gent

Les sortides no hi poden faltar, són els articles que els alumnes fan amb més ganes, explicar allò que han estudiat i que han vist. Molts llocs, pel seu interès, es repeteixen al llarg dels anys. Una de fixa, que no falla, és l'estudi de la comarca.

També han anat passant personatges més o menys coneguts. Un d'ells Ramon Folch i Camarasa, que va venir una diada de Sant Jordi a veure la representació de l'obra de teatre que feien els alumnes de vuitè “Muset i Bernadeta” del seu pare, Josep Mª Folch i Torres. Aquesta visita s'agraeix a la Sra. Teresa Biarnés, d'ella diuen nº14 Aquí a Ascó, parlar de Folch i Torres i no pensar amb la Sra. Teresa Biarnés és impossible. Tots els esdeveniments que han tingut lloc fins ara i que des d'ara contiunuaran tenint lloc en ralció a l'obra d'els Folch, ho devem i ho deurem a la Sra. Teresa.

D'aquesta experiència els alumnes deien Quan ens en vam adonar, ja estàvem tots els alumnes sobre l'escenari practicant ademans i jugant amb els nostres fons de veu. Les nostres aspiracions anaven més enllà del debut que vàrem fer amb molt èxit, al Casal d'Ascó;... el grup de vuitè vam iniciar la nostra petita gira artística: Vinebre, Barcelona… i finalment Miravet a la “Mostra de Teatre de la Ribera d'Ebre”. Laura Montaña Suñé -8è-

TRENTA ANYS

També van estar per l'escola Francesc R. Visa, Manuel Ruiz, Isabel-Clara Simó, Cristina Garreta, el nebot mexicà de la Srta Mª Dolors que dels escrits dels alumnes podem extreure que els va impressionar molt i l'Andreu Carranza, amb el qual van fer un taller de contes. Alguns dels temes que es van treballar a la Setmana Cultural van ser els indis, la solidaritat i la tolerància, la tecnologia de la informació, educació i salut, educació viària i medi ambient. Trobem entrevistes a Biel Pubill Soler, mestre de l'escola en aquella època, el seu director Joan Montané i al cap d'estació el Sr. German.

L'escola ha estat punt de trobada de moltes activitats culturals, n'és un exemple l'exposició que van muntar mestres i alumnes tot recordant l'escola d'ahir.

D'aquests anys, al nostre entorn hi va haver novetats i activitats que van quedar reflectides a la revista: la primera edició de FirAscó l'any 1996, la inauguració del Camp Municipal d'Esports amb pistes d'atletisme o la participació dels alumnnes de vuitè a la Fira de Móra la Nova.

Nova gent

El més destacat d'aquesta època és un naixement. A la revista núm. 20 apareix En Miquelet, l'anagrama de l'escola, la nostra mascota que des de llavors ens acompanya en el dia a dia de l'escola. Va ser fruit d'un concurs-exposició organitzat entre els alumnes de CM i CS durant una Setmana Cultural dedicada a La tecnologia de la informació. Es van recollir més de 150 dissenys i tots els alumnes de primària van fer una votació. Jordina Navarro va ser la “mare” d'En Miquelet, com ella mateixa havia batejat.

 Dades biogràfiques: anys que vas estar a l'escola, estudis realitzats i treball. Vaig néixer el 29 d'abril de 1983, a les dues de la matinada. A finals d'aquell mateix any s'estrenaria una de les meves pel·lícules preferides: Scarface, interpretada per Al Pacino i dirigida per Brian de Palma. Però llavors això encara no ho sabia. Quatre anys més tard vaig començar anar a l'escola, on, juntament amb els meus companys de quinta, hi vaig estar fins l'any 1997 (sí, nosaltres vam ser els últims en fer l'EGB). D'Ascó vaig anar a Flix, i després a Barcelona per estudiar a la universitat. Res fora de l'habitual, la veritat, tret de que vaig fer un batxillerat científic per acabar estudiant dues carreres de lletres. A dia d'avui sóc diplomada en Relacions Laborals, llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i fa uns anys vaig fer un Postgrau en Gestió i estratègia en mitjans socials. Mentre estudiava vaig treballar de dependenta a l'aeroport de Barcelona i fa uns 7 anys que sóc Redactora creativa en agències de publicitat. Estic summament contenta i agraïda per l'oportunitat que se m'ha donat, i se'm dóna cada dia, de treballar al costat de grans professionals i amics. No obstant això, crec que no em quedaré al sector molt més, vull fer altres coses. Quina edat tenies quan vas dibuixar el Miquelet? Si he de ser sincera, no ho recordo. Però tenint en compte que en Miquelet aviat farà vint anys, intueixo que jo aleshores en tenia dotze. El que sí recordo força bé, és que els passadissos de l'escola es van omplir dels dibuixos que tots els alumnes havíem fet. I que per aquella època vam rebre a l'escola un grup d'alumnes d'intercanvi, però això tampoc ho tinc massa clar i pot ser que estigui barrejant memòries. Per què vas escollir un bloc i un llapis? Què et va inspirar? Crec que amb el Miquelet vaig voler donar vida als materials bàsics d'un nen o nena que va a l'escola, o almenys, aquells que jo creia que ho eren: paper de quadrícula, llapis i goma. Encara avui, penso que tant la llibreta com el llapis són eines fonamentals en el dia a dia d'un estudiant, quelcom que, amb major o menor consciència, usa pel seu aprenentatge i creixement com ha ésser complet. A través dels llibres recordem i aprenem nous conceptes, però és sobre el full en blanc on tenim l'oportunitat d'expressar aquells que ja són nostres, fruit de la nostra creativitat, la més innata. I no importa tant el què ni el com, qui no s'ha descobert fent un dibuix a algun paper mentre parla per telèfon? Però el més curiós de tot, és que amb el temps, el bloc i el llapis han esdevingut per a mi instruments de treball, i a pesar de que sóc digital, moltes de les coses que faig surten d'una llibreta.

TRENTA ANYS

Recordes què vas sentir quan van premiar la teva proposta? Màxima sorpresa, doncs en cap cas m'ho esperava. Què sents ara, després de passats aquests anys, de l'acollida que ha tingut el Miquelet i com s'ha convertit en un símbol de l'escola? Em sembla que no podia tenir una millor acollida de la que ha tingut. I estic agraïda de que després de tot aquest temps encara pugui representar l'esperit de l'escola. Qui li va posar el nom de Miquelet? Sens dubte jo, i no m'ho vaig pensar massa: si l'escola es deia Miquel, el seu símbol també. Això sí, calia fer saber que no era gran, que encara era petit. Què puc dir? T'agradava molt dibuixar? I ara, t'agrada dibuixar? Encara ho fas? Sí, sempre m'ha agradat, igual que escriure. Els darrers anys no he dibuixat massa, però des de fa un temps acudeixo a un esdeveniment l'objectiu del qual és passar-ho bé mentre dibuixes. És un acte d'allò més social, pensat per a tothom. L'han iniciat uns amics i sorgeix de la següent premissa: hi ha gent que no dibuixa no perquè no li agradi, sinó perquè creu que no en sap. Però el cert és que quan som petits dibuixem i no ens passa pel cap la possibilitat d'haver-ho fet malament. Senzillament ens expressem lliurement, sense por, de la millor forma que sabem en aquell moment. No sé en quin precís instant comencem a pensar que hi ha una manera “correcta” de manifestar la nostra creativitat. Però està clar que aquesta idea errònia ens allunya de poder desenvolupar-la i expressar-la plenament. Quin és el teu millor record de l'escola? No hi ha un únic record, doncs són moltes les vivències tingudes i que recordo amb simpatia. Des de les taules posades de dos en dos per compartir colors als intercanvis d'esmorzars a l'hora del pati. El pis de dalt, on anaven els grans i on jo també vaig acabar anant. Passar per la biblioteca a posar-nos les vacunes. Veure com es coïen les castanyes al pati i preparar les llàgrimes per l'enterro de la sardina. Les notes a l'agenda. Els jocs fora de l'horari d'escola. Els mestres, cadascun amb el seu tarannà. I els companys, amics de la infància que tenen gust a casa. Tot això i més és l'escola. No és poc, veritat?

Nova gent

quarta ÈPOCA Aquesta època engloba set cursos escolars, del curs 1997-98 al curs 2003-04. En aquesta època el format de la revista no canvia. El nom té sempre el mateix disseny i sempre va acompanyat d'un Miquelet, i tant la portada com la contratapa són impreses sobre fulls de color, cada revista d'un color diferent. La tirada comença amb 250 exemplars i acaba en 225, amb la qual cosa constatem que la baixada d'alumnes de l'escola havia començat. Hi ha parts de la revista que es veuen diferents però n'hi ha que es mantenen iguals. Així aquí teniu un text que forma part d'una editorial i que és de gran actualitat. “El Valor de transmetre...Em fa feliç donar-te. No et dono perquè em tornis, no et dono esperant cap recompensa, sinó que et dono perquè em fa feliç donar-te i aquesta és la recompensa més gran…”. La revista manté una estructura constant al llarg d'aquests cursos. La il·lustració de la portada la fa un cicle diferent cada cop i les planes interiors tenen el nom de la revista a la part superior i un dibuix al·legòric de l'època de l'any a la part inferior. El nombre de planes és variable i al principi encara hi havia treballs escrits a mà que van desapareixent a mida que avança la època. Normalment es fan tres revistes cada curs, exceptuant un parell de cursos que només se'n van fer dos. Les revistes tenien sempre el mateix format fins al curs 2000-01 que es comença a fer la revista recull del segon trimestre que és més petita que les altres. Aquesta revista surt al voltant de sant Jordi i inclou els contes dels nens d'EI i CI i els premis del concurs literari de Sant Jordi. Si fem un cop d'ull a aquestes revistes veurem l'encert de fer-la i així poder gaudir de treballs i poemes que són un tresor.

TRENTA ANYS

Aquí teniu fragments de poemes fets pels alumnes de sisè al recull literari núm. 42: “Quan m'aixeco al dematí sempre miro pel balcó li dic bon dia al meu riu que en silenci mira Ascó”

“Adormida sota l'aigua al revolt d'un riu antic s'emporta l'aigua els meus somnis tant a l'hivern com a l'estiu”

“Cada dia quan m'aixeco el riu em diu hola amb la mà em saluda i m'explica coses que el pensament fa volar” Alguns dels apartats de la revista són els mateixos que ara, així ens trobem temes que any rere any van sortint d'una forma o altra perquè formen part de les festes i del calendari escolar: les sortides, el Nadal, el Carnaval, la Castanyada, els treballs dels nois i noies... i apartats fixes d’anglès, educació física, castellà, música, religió i de l'APA. També podem veure que les setmanes culturals es dedicaven a temes com La solidaritat i la tolerància, la Tecnologia i els Mitjans de Comunicació, Salut i Educació Vial. L'important és que a cada revista hi participen tots els cursos de l'escola d'una forma o altra. En aquesta època hi havia una secció fixa d'entreteniments força interessant i una de receptes de cuina que ens fan obrir la gana. També trobem entrevistes interessants a Josep Meix que era el director de la Caixa, al músic Miquel Salvadó Llop, a la Directora Mª Dolors Benet, a Msn. Ferran, el mossèn del poble i la d'una missionera de Venezuela. Com anècdota curiosa hem trobat dos revistes que incloïen un apartat de francès i també una referència interessant a la publicació d'un conte fet per Lurdes Ambros i Biel Pubill, ambdós mestres de l'escola, “La Meletxa Polina”. “...La protagonista, una meletxa que s'anomena Polina, serveix d'excusa per, mitjançant les seves aventures, presentar tot un seguit de paraules i expressions que pensem són molt pròpies de la zona que banya l'Ebre català, algunes més concretes de pobles de la Ribera i, tal vegada altres genuïnes d'Ascó…”

Nova gent

I una cosa que potser molts no sabeu! El curs 2003-04 els alumnes de cicle superior de l'escola van participar en la filmació d'una pel·lícula de debò, “La màgia del riu”, llàstima que no ens fessin arribar la pel·lícula a l’escola per veure-la tots junts.

Però la vida de l'escola va sofrint canvis i molts d'aquests canvis queden reflectits entre les seves planes. Així ens trobem un canvi en la direcció de l'escola, el curs 2002-03 Lurdes Ambrós substitueix a Mª Dolors Benet en la direcció de l'escola i Lurdes Daura és nomendada Cap d'estudis. En la revista es fa referència a que el curs 2002-03 les classes començaran el 16 de setembre matí i tarda, fins aleshores començaven només al matí. I, com no pot ser d'altra forma la nostra revista s'ha fet ressó de molts esdeveniments del poble i del món. El 1997 es parla de la segona edició de Firascó Al setembre del 2001 es destaca el titular “ El curs de l'euro” és un curs en que es fan moltes activitats per a familiaritzar-nos amb aquesta moneda que substituirà la pesseta . La primera revista del curs 2003-04 es fa ressó de la mort de Vázquez Montalbán i Miquel Martí i Pol, del centenari de la mort de Jacint Verdaguer, de la guerra de Kosovo que va tenir lloc entre el 1996 i 1999,i de l'atemptat a les Torres Bessones el setembre 2001.

TRENTA ANYS CINQUENA ÈPOCA Finalment arribem a la cinquena i última època, de moment. Són uns anys de consolidació de la revista ja que podem veure que es van mantenint moltes de les seccions que s'han convertit en habituals.

Aquesta època comença el curs 2004/05 i només cal veure la portada per comprovar com ha anat modernitzant-se. Nova Gent es presenta amb un canvi de capçalera i un nou disseny de la portada, així com també en les pàgines interiors. Aquest aire nou arriba de la mà de nou programari informàtic, en concret s'utilitza el programa Corel per la maquetació de la revista. A més, la portada i la contraportada se'ns presenta amb color. Les pàgines de color s'omplen sovint amb els treballs artístics i els murals que es van realitzant. També els originals pessebres que ens acompanyen per Nadal apareixen a la contraportada de la revista. Tot i que els dibuixos de l'alumnat són presents a la revista, cada vegada és més habitual complementar els articles amb fotografies. Està clar que les noves tecnologies són presents en aquesta evolució de la revista. Cal dir que en aquesta època la impressió de la nostra revista ja es fa fora de l'escola. La revista continua apareixent tres vegades a l'any, coincidint amb el final del primer i del tercer trimestre, i amb la celebració del Mes Cultural, a finals d'abril. Dins d'aquesta periodicitat, veurem com ja és habitual que en el primer trimestre es doni la benvinguda als alumnes que comencen P-3, mentre que al juny es fa el comiat als xiquets i xiquetes de 6è, que després de nou anys a l'escola, comencen un nou camí a l'institut.

Una secció que ha agafat importància en aquesta època són les notícies de l'escola, mentre que cada vegada han estat menys habitual les informacions de l'entorn. En aquest apartat de notícies se'ns ha informat des de novetats a l'escola, obres de millora que s'han realitzat, projectes que s'han tirat endavant, etc.

Nova gent Algunes de les novetats informatives d'aquest temps és la construcció i posada en marxa de l'edifici que acull el menjador escolar, la jubilació de la senyoreta Dolors (2014), així com poder disposar d'una administrativa (des del curs 2013/14) i d'un conserge (des del curs 2010/11).

El nostre alumnat continua sent el protagonista, i en cada revista no hi pot faltar els articles de totes i cadascuna de les classes que són un reflex de treballs realitzats o de sortides programades. A part de les pàgines dedicades a cadascuna de les classes, hi seguim trobant les seccions habituals en llengua anglesa, d'educació física i de la biblioteca. La segona revista de cada curs continua aplegant els treballs que han estat guardonats en els premis de Sant Jordi: prosa, poesia i dibuix. Fullejar la revista és endinsar-se en la petita història del dia a dia de la nostra escola. És així com hem pogut recordar que en aquests deu anys ens han visitat els escriptors Pep Molist, Pep Albanell, Maite Carranza, Elena O'Callaghan, Ricard Alcántara, Cinta Mulet, Remei Franch i Laura Mur. Com a dibuixants, hem rebut la visita de Bié, Mercè Arànega, Ferran Orta i Albert Asensio. L'exfutbolista Julio Alberto, jugador del Barça, també ha passat pel nostre centre. Tots ells han vingut convidats en les setmanes culturals que s'han anat organitzant a l'entorn de la diada de Sant Jordi. Les jornades culturals han tractat de temes ben diversos: el còmic i la ciència; l'aigua, font de vida; la salut; Salvador Espriu, el 50è aniversari de la Mafalda, el Petit Príncep, els àlbums il·lustrats...

24 De totes les revistes d'aquesta època, cal remarcar el número especial que es va dedicar a la festa de Sant Antoni (curs 2010/11), coincidint en la seva declaració com a festa patrimonial d'interès nacional.

TRENTA ANYS

Nova gent

La revista s'ha fet ressò dels projectes encetats en aquest temps i que molts d'ells encara hi són presents ara per ara. El projecte E-Twinning és un exemple que avui en dia es manté en l'alumnat de cicle superior, i més recentment no podem passar per alt projectes com el 50/50 de sostenibilitat energètica o el projecte Thao d'hàbits saludables.

Un altre projecte en el qual hi han passat tots els alumnes és el programa de cuina en col·laboració amb Vídeo Ascó TV “Fem tele, fem cuina, fem salut”. Entre els anys 2006 i 2013 van ser cinquanta programes on es van mostrar les habilitats del nostre alumnat a la cuina.

Des del curs passat, “La motxilla del Miquelet”, s'ha convertit en el nostre informatiu trimestral. Projecte que l’escola col·labora amb Vídeo Ascó TV.

26 NOVA GENT, ENHORABONA! La nostra revista ara fa trenta anys i és hora de dir-li: Feliç cumpleanys! Ha mostrat sortides jocs, receptes i treballs. Contes, festes i poemes de xiquets que s'han fet grans. Ha vist néixer al Miquelet, ha acomiadat la pesseta; i les noves tecnologies l'han fet semblar més guapeta. Ha abraçat tantes històries dins el seu cor de paper! Que en passar les seves planes surten volant joves veus. Conserva amb el teu batec la il·lusió d'aquesta escola. Volem que en facis molts més! NOVA GENT, Enhorabona!

TRENTA ANYS

Nova gent

REVISTES GERMANES La nostra escola està d'aniversari, però afortunadament a la nostra comarca hi ha moltes revistes escolars que com la nostra mostren el dia a dia de les aules. Per cada poble és una petita joia tenir una revista que parli del que fan els nens, perquè l'escola és de tots, i la revista de l'escola també ho és. Tots en algun moment hem volgut veure el treball del nostre fill o del nostre nét, hem somrigut i ens ha agradat llegir aquell poema sobre el poble d'un nen que no coneixem i, tal vegada, un dibuix ens ha recordat el nen que nosaltres vam ser. És per això, perquè la revista de l'escola és una mica de tots, que tots ens hem de felicitar per aquest aniversari i desitjar que en pugui complir molts més.

TIVISSA RASQUERA

Col·legi Santa Teresa MÓRA D’EBRE

FLIX RIBA-ROJA D’EBRE Escola Lluís Viñas MÓRA D’EBRE

BENISSANET