NOVA
GENT Escola Sant Escola Sant Miquel Miquel ASCó ASCó
65 · SANT JORDI curs2014/15 2011/12 nº 73· nº SANT JORDI curs
ELS ÀLBUMS IL·LUSTRATS
FITXA TÈCNICA Edita: E-mail: Web:
Escola Sant Miquel C/ Sant Miquel núm.2 43791 Ascó ceipsantmiquel@centres.xtec.cat www.xtec.cat/ceipsantmiquel
Fitxa: Publicació: Tirada: Portada:
Any XXX / abril 2015 / 5a. Època núm. 73 150 exemplars Educació Infantil
ÍNDEX Pàg. 3
Editorial.
Pàg. 4
Aventura al castell de Potxesan.
Pàg. 6
El pintor pinta punts.
Pàg.10
El viatge de la fada Blanca.
Pàg.12
El drac esborra colors.
Pàg.14
El planeta Gris.
Pàg. 16
Franc i Babau lluitant amb les
Pàg. 18
El món de la realitat.
Pàg. 20
Els colors màgics.
Pàg. 23
Què seria del món sense colors?
Pàg. 30
La fruita.
Pàg. 31
El meu petit roser.
Pàg. 32
L’escola.
Pàg. 34
La llegenda de Sant Jordi.
Pàg. 35
Premis Concurs de Dibuix.
pedres màgiques.
EDITORIAL La il·lustració està tan lligada a la literatura infantil i juvenil que no es podria entendre l'una sense l'altra. Tot i ser formes d'expressió diferents, de ser arts distintes, es combinen i s'enriqueixen mútuament. És per això, que el tema central del mes cultural d'aquest curs gira al voltant de la il·lustració. Els llibres il·lustrats, els dibuixants que han fet escola, la importància de la imatge als contes. En un moment en què sembla que les imatges es poden obtenir sense cap mena d'esforç a través de mil canals diferents i que l'única cosa que interessa que es faci a l'escola és comptar, llegir i escriure, aquest parèntesi “cultural” tal vegada ens doni l'oportunitat de reflexionar sobre la importància d'altres formes d'expressió. Tot i que la protagonista d'aquest recull literari és la paraula escrita, la imatge sempre li ha estat fidel acompanyant, esperem que a partir d'ara ho sigui encara més.
3
SANT JORDI AVENTURA AL CASTELL DE POTXESAN HI HAVIA UNA VEGADA UN NEN DE P-3 QUE ES DEIA PAU I QUE SEMPRE DEIA QUE NO VOLIA DIBUIXAR PERQUÈ NO EN SABIA. UN DIA VA ANAR AL CASTELL D'UN DOLENT QUE ES DEIA POTXESAN I EL DOLENT EL VA TANCAR A UNA GÀBIA AMB CLAU I NO PODIA SORTIR. LA SEVA MARE EL VA ANAR A BUSCAR, PERÒ TAMBÉ LA VA TANCAR A LA GÀBIA. EL PAU S'AVORRIA MOLT I VA PROVAR DE DIBUIXAR UNA ESCOPETA. VA FER VEURE QUE DISPARAVA I QUAN EL DOLENT LA VA VEURE VA DIR: -CARAMBA! D'ON HA SORTIT AQUESTA ESCOPETA?
ES VA PENSAR QUE ERA DE VERITAT I VA MARXAR CORRENTS. EN PAU VA PROVAR DE DIBUIXAR UNA CLAU I AMB AQUELLA CLAU VA OBRIR LA PORTA DE LA GÀBIA I VAN SORTIR.
4
Recull de Contes AL PATI DEL CASTELL HI VAN TROBAR UNES GRANOTES QUE PARLAVEN I CAMINAVEN I QUE ELS VAN AVISAR QUE DE SEGUIDA ARRIBARIEN ELS AMICS DE POTXESAN. QUAN VAN ARRIBAR ES VAN POSAR MOLT TRISTOS PERQUÈ EL SEU AMIC NO HI ERA, ES VAN POSAR A PLORAR I VAN MARXAR DEL CASTELL. EL PAU I LA SEVA MARE ES VAN QUEDAR A VIURE A AQUELL CASTELL TAN GRAN, PERÒ A LA NIT FEIA MOLT FRED I VAN DECIDIR ENCENDRE LA LLAR DE FOC. QUAN VAN NOTAR L'ESCALFORETA VAN SORTIR ELS FANTASMES DEL CASTELL CRIDANT: - ON ÉS EL NOSTRE AMIC POTXESAN? - QUI SOU VOSALTRES? ELS FANTASMES CRIDAVEN TANT QUE NO ELS DEIXAVEN DORMIR, AIXÍ QUE LA MARE DEL PAU ES VA EMPIPAR I VA ANAR A BUSCAR LES SEVES TISORES GROSSES, VA TALLAR ELS FANTASMES EN BOCINETS PETITS I ELS VA POSAR A UNA BOSSA DE BROSSA. VA DEIXAR LA BOSSA DAVANT LA PORTA DEL CASTELL, VA PASSAR EL CAMIÓ DE LES ESCOMBRARIES I SE LA VA ENDUR. EL PAU I LA SEVA MARE ES VAN QUEDAR A VIURE AL CASTELL, I EL PAU HI VA DIBUIXAR ROSES, JOGUINES I QUADRES PER A FER-LO MÉS BONIC.... I ALLÍ VAN VIURE FELIÇOS... ...I AQUEST CONTE JA ESTÀ DIT! CONTE TREBALLAT A LA CLASSE PER TOTS ELS NENS I NENES DE P-3
5
SANT JORDI EL PINTOR PINTA PUNTS VET AQUÍ EN AQUELL TEMPS EN QUÈ ELS OCELLS TENIEN DENTS... VIVIA UN PINTOR QUE LI AGRADAVA
MOLT
DIBUIXAR I PINTAR. PERÒ EL QUE MÉS LI ENTUSIASMAVA ERA PINTAR PUNTS: GRANS, MITJANS I PETITS. UNA TARDA VA ANAR AL CIRC, LI ENCANTAVA VEURE COM ACTUAVEN ELS MALABARISTES, ELS EQUILIBRISTES CAMINANT DAMUNT D´UNA CORDA...I SOBRETOT L´ESPECTACLE DELS PALLASSOS. VA RESULTAR QUE ES TROBÀ AMB UN PALLASSO QUE ESTAVA TRIST, I EL PINTOR LI VA PREGUNTAR: -PER QUÈ ESTÀS TAN TRIST? I ELL LI RESPONGUÉ: -ÉS QUE HE PERDUT EL MEU NAS I NO PODRÉ FER RIURE ALS NENS. LLAVORS EL PINTOR LI VA EXPLICAR QUE TENIA UN PINZELL MÀGIC QUE DIBUIXA PUNTS. -SIII? ME L´ENSENYES- LI DIGUÉ. EN AQUEST MOMENT, VA TREURE LA SEVA PALETA DE PINTURES DE TOTS ELS COLORS I LI PINTÀ UN PUNT GRAN DE COLOR ROIG A LA CARA; AQUEST ES CONVERTÍ EN UN RODÓ I BONIC NAS DE PALLASSO. ES VA POSAR CONTENTÍSSIM I VA PODER SORTIR A L´ESCENARI PER FER ESCLATAR UNES RIALLES A TOTS ELS INFANTS QUE L´HAVIEN ANAT A VEURE.
6
Recull de Contes EN ACABAR, EL PINTOR SE´N TORNÀ CAP A CASA I PEL CAMÍ ES VA COMENÇAR A FER FOSC. DE SOBTE, VA SENTIR QUE ALGÚ EL CRIDAVA: - PSSST ! PSSST ! - QUI EM DEMANA ? -DIGUÉ EL PINTOR. - SÓC JO, LA RABOSA. EM PODRIES AJUDAR? - AVIAM, EXPLICA-M´HO. - RESPONGUÉ EL PINTOR. - DONCS , M´HE PERDUT I COM QUE ÉS DE NIT, NO SABRÉ ANAR AL MEU CAU. COM PODRIA TROBAR CASA MEVA? - NO ET PREOCUPIS! EL PINTOR VA TORNAR A TREURE LES SEVES PINTURES I LI DIGUÉ: - JO ET DIBUIXARÉ UNS PUNTS PETITS DE COLOR GROC EN AQUESTES FULLES I LES FARÉ ENLAIRAR CAP AL CEL. DIT I FET! DESPRÉS DE PINTA´LS, BUFÀ MOLT FORT PER A QUÈ LES FULLES POGUESSIN ARRIBAR FINS AL CEL. ALLÍ ELS PUNTS GROCS ES CONVERTIREN EN UNS ESTELS QUE BRILLAVEN MOLT I ES VAN POSAR EN FILERA PER GUIAR EL CAMÍ DE LA RABOSA CAP AL SEU CAU. PER FI, TROBÀ LA SEVA CASA I ES VA POSAR A FER SALTIRONS DE TAN CONTENTA QUE ESTAVA. -GRÀCIES ESTELS! - DIGUÉ LA RABOSA. QUAN JA FALTAVA POC PER A QUÈ EL PINTOR ARRIBÉS A CASA SEVA, PASSANT PER UN CARRER MOLT LLARG, ES VA ATURAR A MIRAR UNS INSTRUMENTS QUE ES VEIEN A L’APARADOR D’UNA BOTIGA.
7
SANT JORDI MENTRE MIRAVA FIXAMENT, VA VEURE COM UN TAMBOR EL SALUDAVA ENÈRGICAMENT I EL PINTOR DIGUÉ: - UI ! QUE LI PASSA A AQUEST INSTRUMENT? I EL TAMBOR NO PARAVA DE CRIDA´L. LLAVORS, VA ENTRAR DINS LA BOTIGA I LI PREGUNTÀ: - BONA TARDA! - QUÈ ET PASSA TAMBOR? - DONCS QUE QUAN EM PIQUEN AL DAMUNT, NO FAIG CAP SO, NO SE SENT RES, I NINGÚ EM VOLDRÀ COMPRAR! - OHHH! - VA EXCLAMAR SORPRÈS EL PINTOR. - NO ET PREOCUPIS, JO TINC UN PINZELL MÀGIC! TORNÀ A TREURE LA SEVA PALETA DE COLORS I LI DIBUIXÀ AL DAMUNT UN PUNT MITJÀ COM ELL. FETA LA MÀGIA, TORNÀ A SONAR I BEN CONTENT ES VA POSAR!! - PORROM, POM, PAM! - PORROM, PAM, POM!
8
Recull de Contes I AQUESTA ÉS LA HISTÒRIA D´UN PINTOR MOLT EIXERIT QUE AMB EL SEU PINZELL PETIT VA AJUDAR A MOLT AMICS !
AQUEST CONTE S´HA ACABAT I SI NO ÉS MENTIDA ÉS VERITAT.
ALUMNES DE P4
9
SANT JORDI EL VIATGE DE LA FADA BLANCA Hi havia una vegada en un poble molt llunyà, ple de papallones, marietes, flors de molts colors i thaoins, vivia una fada que sempre anava vestida de blanc ja que li costava molt triar el color del seu vestit. Així que tothom en el poble li deia la fada Blanca però molta gent es burlava d’ella. Un dia cansada de tanta rialla va marxar decidida a abandonar el poble en busca d’'algú que l’'entengués. En el seu camí va trobar un camp de gira-sols que eren molt simpàtics i estaven sempre rient. Una mica més endavant hi va veure unes flors roges que, amb ajuda del vent, cada vegada que es tocaven es feien petons i abraçades, eren les roselles. Blanca es va estirar a l’'herba i es va sentir molt estimada. Va caminar tant que se li va fer de nit. Tot estava tan fosc que va començar a plorar perquè tenia molta por, un mussol la va escoltar i va vindre volant per veure què li passava. -Hola nena, et trobes bé? -Hola, qui parla? no veig a ningú. -Aquí dalt, el Mus, sóc un mussol. Mira bonica, et veig una mica espantada, faré màgia i et deixaré que miris amb els meus ulls i així veuràs que no has de tenir por. 10
Recull de Contes Blanca amb els ulls del mussol va veure com en la foscor tot dormia, les plantes, els arbres, els animalets del bosc... només es bellugava el vent que encara estava despert, i així es va quedar tranquil·la i va poder dormir tota la nit. Al dia següent va arribar fins al mar. Aquell dia la mar estava calmada i es respirava molta tranquil·litat, això li va ajudar a pensar que ja n’'hi havia prou, estava molt lluny del seu poble i enyorava la seva família, als seus amics i fins i tot a aquells que es reien d’ella, ara ja estava preparada per defensar-se. Mentre pensava va aparèixer davant d’ella un lleó molt valent que li va dir: -No et preocupis fada Blanca, sóc amic de l'’arc de Sant Martí i els dos t’ajudarem a arribar al teu poble. Van anar caminant per dintre de l’'arc de Sant Martí fins arribar al poble. Era de nit però la fada Blanca estava tan feliç d’estar allí que va començar a brillar. Tot el poble es va despertar i van veure tots els carrers plens de colors meravellosos. Tothom estava molt content de veure a la fada Blanca però els hi va costar saber que era ella per què al seu vestit ja no hi cabia un color més. I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat. CONTE TREBALLAT A LA CLASSE PER TOTS ELS NENS I NENES DE P-5
11
SANT JORDI EL DRAC ESBORRA COLORS Hi havia una vegada, fa molts anys, un poble molt llunyà que es deia Ascó. La gent del poble vivia contenta i feliç. Fins que un dia, als voltants del poble, va arribar un drac ferotge, gran com un castell. El seu cos estava cobert d'escates dures i brillants i la pudor de fum s'olorava des de lluny . El drac es va instal·lar en una cova a les muntanyes i des d' allí vigilava la vida tranquil·la dels habitants del poble. La gent d'Ascó es va espantar molt amb l'arribada del drac. I el rei va enviar als seus soldats amb les seves llances i escuts per veure si podien fer fora al drac de les seves muntanyes. Però no ho van aconseguir ja que
el
drac
va
començar
a
tirar
flamarades. Les seves flamarades eren tan poderoses que
feien
desaparèixer
els
colors,
convertint tot el que tocaven en gris i negre. Després d' uns quants atacs del drac, Ascó es va convertir en un poble trist i gris.
12
Recull de Contes El rei estava molt preocupat per la gent del seu poble i va decidir cridar al cavaller Sant Jordi que era molt valent. El cavaller Sant Jordi amb la seva llança va matar al drac. I la seva sorpresa va ser quan van veure que la seva sang era de colors i un meravellós arc de Sant Martí va il·luminar tot el paisatge tornant els colors i l'alegria a tot el poble d'Ascó. Conte contat, per la xemeneia s'ha escapat. Alumnes de 1r de Cicle Inicial
Dibuix de Jana Ribes
13
SANT JORDI
El planeta Gris Estem a l'any 10.001 i el nostre planeta es diu Coloràndia. Allí tot és de colors i el planeta és envoltat per un gran arc de Sant Martí semblant als anells de Saturn que tots coneixeu. El paisatge de tots colors, aigües blaves, arbres i plantes verdes, fruits de colors, cel brillant, gotes de pluja transparent, núvols tacats de colors i muntanyes de ratlles ... feia que la gent de Coloràndia sempre estigués contenta i feliç. Fins i tot pintaven les seves cases amb colors alegres i divertits i els seus carrers eren plens de dibuixos i grafitis que els nens pintaven constantment. Molt a prop d'allí i a la mateixa galàxia hi havia un altre planeta i es deia Gris 780. Era un planeta gris i els seus habitants estaven molt tristos i descolorits . Un dia un nen del planeta gris que es deia Eloi va tindre una avaria a la seva nau i va aterrar al pati de l'escola. Allí va quedar enlluernat amb el paisatge que veia al seu voltant ja que a ell li agradava molt dibuixar però sempre ho havia fet amb blanc i negre i no podia imaginar el que veien els seus ulls. Allí va descobrir els colors. Els nens de l'escola li van preguntar qui era i d'on venia. Els va explicar que venia del planeta Gris 780 que era un planeta gris i trist però no sabia per què. Podria ser per què no havien cuidat el seu planeta?
14
Recull de Contes Els nens de segon li van dir que l'ajudarien a reparar la nau i a que el seu planeta recuperés els colors. - Plantarem arbres i plantes! - Us ajudarem a retirar les deixalles ! - Us ensenyarem a reciclar i a que les aigües dels vostres rius es recuperin i tornin a estar netes! L'escola va preparar una sortida al planeta gris i van començar a treballar i a ensenyar als habitants del planeta Gris 780 a cuidar el medi ambient. Poc a poc al planeta gris van començar a aparèixer els colors i els seus habitants van recuperar el somriure. Al final Eloi es va convertir en un gran pintor de fama mundial que viatjava per tota la galàxia ensenyant a dibuixar i a pintar, però també la importància de cuidar del medi ambient.
I un dia va arribar al planeta Terra .... Imagineu què va passar?
Text Alumnes de 2n Cicle Inicial Dibuix Agnès Grau Salvadó
15
SANT JORDI FRANC I BABAU LLUITANT AMB LES PEDRES DE COLORS Un dia de bon matí, a la jungla, hi vivia un noi que es deia Franc. Franc des de petit anava col·leccionant pedres de colors perquè volia demanar un desig. Un dia va veure un paper que hi ficava: - Si trobes totes les pedres de colors podràs demanar un desig, sempre que estiguin juntes les pedres de colors. Babau era un noi que vivia a la jungla, era l'enemic de Franc, que també ho sabia, també volia les pedres de colors. Babau va entrar silenciosament a la cabanya de Franc, i va robar les pedres acolorides que havia anat recollint. Quan va arribar Franc va veure que tot estava remenat, no hi havia cap pedra. Franc sabia qui havia sigut, havia sigut Babau, el seu enemic, perquè ell també volia les pedres de colors. Franc va anar a recuperar les pedres. Va agafar la meitat de les pedres de colors i les altres no les va veure, és a dir, que al final Franc es va enrabiar i va anar a fer les paus amb Babau. Babau va dir: - Franc, ja ho tinc. Podem ajuntar les pedres de colors i demanarem un desig cadascú. 16
Recull de Contes Franc va demanar que el poble fos de colors clars com per exemple groc, blau clar, verd clar... Que el poble estigués ple d'alegria i llum. Babau va demanar que la jungla fos de colors foscos, com per exemple blau marí, lila, marró... Perquè tots els animals poguessin viure camuflats. I per fi van poder ser amics per sempre més i van viure tots feliços. I Catacric Catacrac, el conte s'ha acabat. Marta Mas Ferrús 1r CM 1r Premi Conte Sant Jordi 2015
17
SANT JORDI
EL MÓN DE LA REALITAT Hi havia una vegada un nen que es deia Pau, tenia 10 anys, era molt llest, alegre i simpàtic. La seva casa estava a la muntanya. Avui estava molt avorrit i havia d'anar a l'escola, com sempre. Ha de caminar 15 minuts per anar a l'escola. Portava una llibreta per dibuixar i colors per pintar. Quan el Pau va acabar l'escola, tornava cap a casa i quan pujava la muntanya es va trobar un portal. El Pau va pensar una mica què volia fer i al final es va decidir: se va tirar al portal perquè l'endemà següent no tenia deures. I es va transportar al món dels colors i la il·lustració. Es va trobar a un follet que es deia Simpa i li va dir: - Hola que fas al nostre món? El Pau li va contestar: - He vist un portal i com que no tenia deures, m'he transportat fins aquí. El Simpa li va dir que tots els dibuixos que feia es fan realitat i no cal pintar-los, es posen automàticament. El Pau va veure alguns murs que estaven destrossats i li va dir al Simpa: - Per què aquests murs estan destrossats? Simpa va contestar: - Això va ser un dia que jo, el Simpa, vaig dibuixar un monstre que li vaig posar de nom Grunyón i el monstre es va fer realitat i ara cada dia al matí ens vol menjar però els murs que fem nosaltres són molt dèbils.
18
Recull de Contes I tenim una fàbrica per fer murs moooolt forts, però és molt difícil de parar al monstre és molt gran i molt fort. I el Pau li va contestar: - Tranquil Simpa, jo t'ajudaré a parar al monstre i per a que no vingui mai més em quedaré aquesta nit a preparar uns murs molt forts i gegants. A la nit el Pau es va quedar a dibuixar, era molt difícil però al final ho va aconseguir. L'endemà següent, els murs es van fer realitat i estaven pintats amb molts colors ben vius. El monstre havia vingut i tots li tenien moooolta por. Però els murs ja estaven construïts i eren gegants. El monstre estava colpejant amb el puny però no el podia destrossar i al final es va rendir i va acabar marxant. Tots estaven molt alegres i el Simpa li va donar les gràcies i li va dir que si volia fer dibuixos que es fessin realitat i amb colors automàticament sol calia que vinguçes aquí al nostre món. Finalment, el Pau va marxar i alguns dies quan no tenia deures, anava al món a dibuixar. I conte contat aquest conte s'ha acabat. Roger Ribes Serrano 1r Premi Conte Sant Jordi 2015
19
SANT JORDI
ELS COLORS MÀGICS Un dia de l'any 2015 en una escola uns colors màgics van aconseguir vida per màgia. Un pintor amb un barret de color groc, una camisa vermella i uns pantalons negres, va passar caminant quan de sobte va veure als colors, volia pintar amb ells perquè creia que si els colors eren màgics, els seus quadres serien populars. Va fer un tracte amb el nen que era el propietari dels colors, l'Adrià, que li agradava dibuixar grafits. Li va donar 1.000 euros a canvi dels colors màgics. El nen no sabia que eren màgics, així que va dir que sí. El pintor es va alegrar, el seu pla anava de perla, ja era famós per tot Europa, per Espanya, per Polònia, per Grècia, etc... Els colors estaven molt cansats perquè el pintor els feia estar tota l'estona pintant. Fins que el color negre es va afartar de pintar tant, va dir que havia investigat a la biblioteca i havia descobert que existia una illa màgica que hi havia colors màgics, però necessitaven tres llibres màgics perquè si els tres llibres s'ajuntaven per la pàgina 315, sortiria el mapa per anar a l'illa. El color blau va dir: -On estan els tres llibres? El color negre va contestar:
20
Recull de Contes -Els tres llibres estan el bosc del poble. Els colors van anar al bosc, van idear un pla: era que la meitat dels colors farien un vaixell de troncs dels arbres del bosc, i l'altra meitat buscarien els tres llibres màgics, així que se va ficar en marxa el pla. La meitat ja estaven a punt d'acabar el vaixell i l'altra meitat ja va trobar dos llibres màgics, els faltava el tercer llibre màgic. Mentrestant, el pintor se'n va anar a casa seva i va veure que els colors no hi eren, el pintor no sabia on estaven els colors màgics, va veure el llibre on estava l'illa màgica i va anar al bosc perquè sospitava que farien un vaixell amb troncs del bosc. Els colors ja van acabar el vaixell i van trobar el tercer llibre màgic al bosc: estava en un castell abandonat, en un tresor que estava en la terra. El pintor va anar al bosc i va veure que estava el vaixell que van construir els colors màgics així que el pintor va destruir el vaixell perquè va pensar que si els colors se n'anaven a l'illa màgica, no tindria tanta fama.
21
SANT JORDI Al dia següent, els colors estaven preparats per anar a l'illa màgica, van anar al bosc i van veure que el vaixell estava trencat, els colors no sabien que fer, fins que el color negre va tindre la idea de fer un altre vaixell, així que va tallar més arbres per a fer un altre vaixell. Ho van aconseguir i van poder anar a l'illa. BRAYAN SARANGO VILLACÍS 1r CS 1r Premi Prosa Sant Jordi 2015
22
Recull de Contes
Què seria del món sense colors? Era dia 1 d'abril, aquell dissabte plovia a bots i barrals. En Marc s'ho contemplava assegut a la vora de la finestra, el relaxava veure com les gotes d'aigua s'escapaven dels núvols per acabar al terra. Però de sobte les gotes van deixar de relliscar finestra avall. En aquell moment es va sentir un fort cop de porta i unes passes que s'apropaven a la seva estança. La porta es va obrir, i allí estava en Sergi Pons, el seu pare, tot mullat i amb cara de pocs amics. - Marc! On està la mare?- va dir amb una veu gruixuda. - Ha sortit a comprar, m'ha dit que tornaria abans de dinar. - D'acord -va dir tancant la porta. El seu pare era un home de 42 anys, robust i alt. En aquell moment com no tenia res a fer, va decidir anar a la sala d'estar, on estava la seva germana, l'Àngela, que era dos anys més petita que ell. Tenia una estranya fascinació per la consola, mai no es separava d'ella. La seva germana era una còpia perfecta del pare, tenia els ulls blaus com el cel del capvespre, el cabell ros, llarg i llis que li arribava fins a la cintura. Ella amb els seus deu anys d'edat ja era més alta que el seu germà, l'únic que no tenia del pare, era el caràcter, que la mare deia que l'havia heretat de la seva àvia. - Àngela! Què em deixes jugar?- va dir en un fals to innocent. - Noo!!! Que tu no en saps... i m'ha costat molt arribar fins aquí- va dir assenyalant la pantalleta del joc on hi havia un ninotet rosa, que es movia d'un lloc a l'altre. - Ahh! Moltes gràcies germaneta- va contestar sarcàsticament i arrossegant les paraules.
23
SANT JORDI Però ella no es va immutar i va continuar movent i prement les tecles del comandament de la consola d'una manera inhumana. Un cop de porta fort va ressonar per tota la casa. I allí estava la Míriam Massana, xopa de cap a peus i amb unes bosses de plàstic penjant de les seves mans. - Sergi!!! Perquè no m'has avisat que plouria!!! Ara m'agafarà un constipat i serà culpa teva!- va dir molt enfadada- I vosaltres dos sempre jugant a la maquineta!!!- va dir assenyalant els seus fills amb el seu dit. La mare era una dona de pell blanca com la llet, tenia el cabell de color xocolata fins a les espatlles, tot ondulat. Els ulls d'un color verd que hipnotitzava i era baixeta i prima, però el seu caràcter segur que també era de l'àvia. En Marc era igual a la mare, tenia els cabells xocolata, una mica llargs i sempre despentinats, els ulls verds profund i la pell blanca com la neu. L'únic que tenia del pare era la valentia i l'esperit aventurer que poques vegades podia practicar perquè les coses que feia li ho impedien, sol menjava, dormia, mirava la tele, anava a l'escola, i quan s'avorria més del normal caminava com una ànima en pena pels passadissos del xalet. Avorrit, molt avorrit així era com estava en Marc, va decidir jugar una mica amb aquella pilota que li van regalar els seus amics per l'aniversari. Ells sempre parlant de futbol, mirant el futbol i jugant a futbol. Ell no el trobava un esport tant apassionant com ells; només era entrar una pilota per un forat.
24
Recull de Contes Però ell tenia aquest punt de vista perquè no era gaire fan del futbol, ni dels esports en general. Va sortir per les portes de vidre, que portaven a un gran jardí amb moltes flors i arbustos repartits d'una manera estratègica, que li donaven un toc especial. Ja havia parat de ploure i havia sortit el sol. Però la ratlla de Sant Martí no hi era. Que estrany!!!- va pensar. Però ho va deixar estar, va agafar la pilota va començar a tirar-la a la paret, on rebotava i tornava a ell. Però en una d'aquestes tirades, el seu peu es va desviar, ja cansat de fer la mateixa trajectòria, i va anar a parar dins d'un arbust. - Ahhhh!!!- va cridar una veu aguda, que sortia de l'arbust. Què estrany!, va pensar, va caminar cap al lloc on s'havia sentit el crit i va veure una cosa tan estranya que es va preguntar si estava somiant. Allà dins hi havia un nanet vestit de color verd, amb la barba i els cabells pèl-rojos, que portava un barret negre amb un trèvol de tres fulles a sobre del cap. En Marc que encara estava en xoc, va preguntar tartamudejant: - Q-Què ets t-tu...? - Doncs, jo sóc en Dompt- va dir molt tranquil. - Jo en Marc. - Molt bé. Ja s'han acabat les presentacions, així que en marxa- va dir l'elf. - Com que en marxa? jo no he d'anar a cap lloc!- exclamà molt espantat. - Com que no? El rei Fabià ja t'ha enviat el pergamí. - Quin pergamí? Què dius? Jo no sé rés. Tot això és un somni. - Com? No saps res?- va contestar perdent la paciència en Dompt.
25
SANT JORDI En Marc va negar amb el cap repetidament. - Ohh- va dir derrotat- mira es veu que la reina Parvati, la germana del rei, com que era la petita no va heretar el tro. Per això va decidir venjar-se, robant tots els colors de la ratlla de Sant Martí.- va acabar. - I per què la ratlla de Sant Martí? - Perquè ella es el camí a totes les nostres riqueses. En Dompt es va aixecar del terra i va estirar a en Marc, amb una força increïble per ser un ésser de sol un metre d'altura, i el va arrossegar fins la paret. En Marc va tancar els ulls amb força i va esperar l'impacte amb la paret, però aquest no va arribar. Quan va obrir els ulls es va trobar amb un diminut poblet al costat d'un llac, un camp de margarides i de fons unes grans muntanyes. Però hi passava una cosa molt estranya, no hi havia colors enlloc, tot era de diferents tons blancs, grisos i negres. En aquell moment es va adonar que s'havia quedat embadalit mirant el paisatge, i no s'havia adonat que en Dompt el mirava fixament amb els seus ulls negres brillant impacients. En Marc es va girar en direcció en Dompt i va veure que l'elf estava tot descolorit i tots els nanets que caminaven com ànimes en pena pels carrerons estrets i sense vida del poblet, també. - Va noi! Que hem d'anar al palau reial a buscar el rei, perquè et pugui dir on resideix la seva germana Parvati. - Anem!- va dir en Marc. Total era un somni i el volia gaudir el màxim. Va seguir a en Dompt fins a un palau blanc en miniatura, que devia mesurar sol un metre i mig. Es va ajupir per entrar al palau.
26
Recull de contEs Havent passat la porteta de fusta hi havia un passadís molt llarg cobert d'una catifa, que portava a un tron reial, on assegut hi havia un nanet com en Dompt. Però aquest elf portava una corona, que era més gran que el seu cap, i unes túniques que li arribaven als peus. - Bon dia, sóc en Marc- va dir el nen fent una reverència. - Ahh! Ja heu arribat. Molt bé doncs aquí teniu!- va exclamar el rei donant-li un vell mapa. - Gràcies majestat, començaré ja a fer el viatge. En Marc va sortir del castell seguit d'en Dompt - Malauradament t'hauré d'acompanyar- va dir l'elf disgustat. - No passa res, com més millor!- va dir cada vegada més content. En Marc va obrir el mapa i va trobar una X darrera les muntanyes, li va ensenyar a l'elf i es van posar en marxa. Van passar dos dies i dos nits escalant
les
muntanyes
empinades per poder passar a l'altra banda. El tercer dia, quan van acabar d'escalar les muntanyes del regne dels elfs, van trobar-se amb un gran prat de trèvols i al final una petita caseta. - Em sembla que és allà on resideix la Parvati- va comentar en Dompt una mica espantat. En Marc va fer que sí amb el cap i van travessar amb direcció a la vella casa. Es van amagar darrera, però van sentir com es tancava la porta. I allí estava una dona d'uns trenta anys, molt més alta
27
SANT JORDI que en Marc i molt prima, amb els cabells negres molt arrissats, llargs i una mica descuidats, i uns grans ulls negres com en Dompt. Els dos van comprendre que aquella era la Parvati que marxava de la casa. Al veure que aquesta era una bona oportunitat per entrar a rescatar els colors robats, es van espavilar a entrar sigil·losament. Per dintre la van trobar igual de bruta que per fora. Però hi havia una cosa que, des de que estaven en aquell país, no havia vist: els colors! Hi havia una capsa transparent penjada del sostre, que contenia petites boles de colors que brillaven i es movien d'un lloc a l'altre, sense parar. - Per fi!! Per fi les hem trobat- va cridar en Dompt. En Marc es va espavilar a agafar la capsa i a sortir de la casa seguit de l'elf, que encara saltava d'emoció. Van passar dos dies i dos nits, quan va sortir el sol del tercer dia, sol els faltava baixar una muntanya, tornar-li els colors al regne dels elfs. Però la capsa va relliscar del braç del Marc i va anar caient cap baix, però just abans de tocar el terra, la capsa es va obrir i tots els colors es van escapar. Ara el cel era blau, les plantes i la gespa verdes, el sol groc, la barba d'en Dompt roja, les casetes del poblet lila, però el castell seguia del mateix color blanc perla de sempre. De sobte tot es va veure borrós i es va anar començant a tornar tot negre per en Marc i al final es va desmaiar.
28
Recull de contES Quan va obrir els ulls, estava al costat de l'arbust del principi. En aquell moment qualsevol pensaria que allò havia estat un somni sense cap ni peus, però ell no perquè a sobre seu tenia un petit trèvol de quatre fulles, que se li havia enganxat a la camiseta. Es va aixecar i va mirar al cel, i va trobar la ratlla de Sant Martí. Al veure-la se'n va recordar de la gent del poblet, estaven tots molt tristos sense colors. I en aquell moment en Marc es va preguntar: Què seria del món sense colors?
SINEAD SERRA PERELLÓ 2n CS 1r Premi Prosa Sant Jordi 2015
29
SANT JORDI
LA FRUITA La fruita és molt sana no pararé de menjar poma i taronja aniré a disfrutar Maduixa i plàtan Dolces com la mèl amb sucre i xocolata tot m'ho acabaré No! Què he fet! M'ho he menjat tot i no m'ha quedat res i ara, què puc fer?
Jimmy A. Ruiz Astudillo 1r CM 1r Premi Poesia Sant Jordi 2015
30
Recull de POEMES
El meu petit roser Al jardí de casa meva entre la falguera i el taronger la meva mare m'ha plantat el meu petit roser. Un hivern fred ha estat i la primavera ha arribat el petit roser va creixent i les altres plantes també. Durant l'estiu l'he cuidat i l'hivern dormint se l'ha passat a la primavera torna a florir i feliç puc tornar a dormir.
Raquel Serra Perelló 1r Premi Poesia Sant Jordi 2015
31
SANT JORDI
L'escola M'aixeco a les vuit per vindre a l'escola, el mestre t'ensenya, però a vegades s'emprenya amb tota la penya. Ha arribat l'hora del pati on els nens corren com un Maserati, els mestres els cuida per si algú es descuida. L' hora del pati ha acabat i al pujar les escales tots estan marejats. El llapis i la goma has de portar per escriure i esborrar tot el que has de ficar.
32
Recull de POEMES Ha arribat l'hora de lectura i els nens llegeixen un llibre, que és una “locura”. Les frases estan cap per avall i les paraules estan amunt i avall com si fossin cavalls. La Lídia diu has d'esborrar perquè si ho poses malament ho has de rectificar. Estem a punt de dinar i les mans ens hem de rentar per si ens les hem embrutat de pols i de fang. MANUEL MIHAI 1r CS 1r Premi Poesia Sant Jordi 2015
33
SANT JORDI
La llegenda de Sant Jordi Diu la llegenda que un cavaller valent per poder salvar la seva princesa, va matar un drac molt dolent envoltats d'una boira molt espessa. Del pit del drac un riu de sang sortí i va aparèixer una rosa vermellosa. Després el cavaller l'envestí i va alçar la seva espasa majestuosa. Des de llavors Sant Jordi celebrem i és tradició regalar roses. El seu perfum flairem que impregna carrers, cases i places. Una rosa engalanada amb el llaç de la bandera catalana, una espiga fina i daurada i de fons el so d'una sardana. SINEAD SERRA PERELLÓ 2n CS 1r Premi Poesia Sant Jordi 2015
34
PREMIS AL DIBUIX DE SANT JORDI
ANNA MAS FERRÚS P-4
JANA RIBES MONTAÑA 1r Premi 1r CI
NADIA RODRÍGUEZ SOLÉ P-5
AGNÈS GRAU SALVADÓ 1r Premi 2n CI
ÈRIC ESCODA BORRÀS 1r Premi 2n CM JIMMY RUIZ ASTUDILLO 1r Premi 1r CM
HÉCTOR GARCÍA SÁNCHEZ 1r Premi 1r CS
MIQUEL RODRÍGUEZ ORTIZ 1r Premi 2n CS
35