NOVA
GENT Escola Sant Escola Sant Miquel Miquel ASCó ASCó
65 · SANT JORDI curs 2015/16 2011/12 nº 76·nº SANT JORDI curs
30 anys Fent de reporters C I C L E
M I T J À
FITXA TÈCNICA Edita: E-mail: Web:
Escola Sant Miquel C/ Sant Miquel núm.2 43791 Ascó ceipsantmiquel@centres.xtec.cat www.xtec.cat/ceipsantmiquel
Fitxa: Publicació: Tirada: Portada:
Any XXXI / abril 2016 / 5a. Època núm. 76 150 exemplars Cicle Mitjà
ÍNDEX Pàg. 3
Editorial.
Pàg. 4
Aventura al castell de Potxesan.
Pàg. 7
El pintor pinta punts.
Pàg.8
Tintín i el Milú perdut.
Pàg.10
Tintín a la Xina Mandarina.
Pàg.12
Ambar i la llibreta màgica.
Pàg.14
El periodista atrevit i en Miquelet el seu amic.
Pàg. 16
El periodista.
Pàg. 18
La reportera introvertida.
Pàg. 20
El final de Bill.
Pàg. 22
Els somnis de Josep Maria.
Pàg. 24
El poema de Tintín.
Pàg. 25
La rosa.
Pàg. 26
La primavera està aquí.
Pàg. 27
Poema Tintín.
Pàg. 28
El riu Ebre.
Pàg. 30
Activitats MesCultural.
Pàg. 31
Premis dibuix Sant Jordi.
Pàg. 32
Treballs escolars.
EDITORIAL Al llarg de trenta anys la nostra revista ha anat evolucionant al ritme dels canvis que s'han anat succeint a l'escola i al nostre entorn. En el número anterior fèiem un resum dels trenta anys de revista. Eren unes pinzellades que segurament deixaven molts traços per dibuixar, però que mostraven la progressió de la publicació en molts aspectes. La que teniu a les mans forma part d'aquest procés de maduració de la publicació. A partir del segon trimestre del curs 2000-2001 es comença a publicar aquesta revista en el format que ara teniu a les mans. La idea sempre ha estat la d'incloure al voltant de Sant Jordi les produccions literàries dels nostres alumnes. Actualment recull el premis del concurs literari dels cursos superiors i també els contes col·lectius que es fan als primers cursos. Sempre hem considerat que aquest recull tenia el format més reduït precisament per diferenciar-lo de les altres revistes que es fan al llarg del curs, perquè per a nosaltres és una petita joia, molt especial i estimada que acull les creacions més personals i íntimes dels nostres alumnes. Enguany els treballs que s'hi inclouen giren entorn al tema del periodisme. Per això sempre ens hem felicitat de poder-la llegir i aquest curs especialment, ja que....
......SEGUIM ESTANT D'ANIVERSARI!
3
SANT JORDI TINTÍN I MILÚ VAN A ASCÓ VET AQUÍ QUE UNA VEGADA A L'ESCOLA D'ASCÓ HAVIEN DESAPAREGUT TOTES LES PISSARRES, ELS COLORS, ELS LLAPIS , LES MOTXILLES, LES JOGUINES CONTES.
I
ELS
T O T H O M E S TAVA M O LT PREOCUPAT I ESPANTAT. NO SABIEN SI HAVIA SIGUT UN FANTASMA O UN LLADRE. ERA UN TOT UN MISTERI.
TINTÍN ERA UN JOVE PERIODISTA QUE QUAN VA SENTIR LA NOTÍCIA SE'N VA ANAR A ASCÓ PER VEURE SI PODIA DESCOBRIR ALGUNA COSA.
4
Recull de Contes L'ACOMPANYAVA EL SEU GOSSET MILÚ. TINTÍN I MILÚ ANAVEN A INVESTIGAR EL ROBATORI. PORTAVEN UNA LLANTERNA I UNA LUPA PER A SEGUIR MILLOR LES PETJADES I LES PISTES.
TINTÍN VA INTERROGAR A TOTS ELS NENS I NENES DE L'ESCOLA. UNA NENA DE P3 LI VA DIR QUE HAVIA UNES PETJADES SOSPITOSES AL SORRAL. TINTÍN LES VA OBSERVAR AMB LA LUPA I VA VEURE QUE EREN DE DINOSAURE. TINTÍN I M I L Ú VA N S E G U I R L E S PETJADES I VAN ARRIBAR FINS A LA SALA D'ACTES. ALLÍ, DARRERE DE L'ESCENARI, VAN TROBAR TOTS ELS OBJECTES ROBATS. DE SOBTE VAN SENTIR SOROLL A LA PLANTA BAIXA. VAN BAIXAR LES ESCALES EN SILENCI I VAN OBRIR LA PORTA DEL GIMNÀS.
5
SANT JORDI I ALLÍ ESTAVA: UN ENORME DINOSAURE AMB DENTS PUNXEGUDES! MILÚ VA COMENÇAR A BORDAR. EL DINOSAURE ES VA POSAR A CÓRRER, VA ENSOPEGAR I VA CAURE A TERRA. EN REALITAT, ERA UNA DISFRESSA. A DINS HI HAVIA ELS DOS LLADRES. TINTÍN VA TRUCAR ALS M O S S O S I E S VA N EMPORTAR ELS LLADRES A LA PRESÓ. ARA JA TORNAVEN A TENIR TOTES LES COSES DE L'ESCOLA. PER CELEBRAR-HO, VAN FER UNA GRAN FESTA.I
I CONTE CONTAT, AQUEST CONTE S’HA ACABAT!!! NENS I NENES DE P-3
6
Recull de Contes
7
SANT JORDI TINTÍN I EL MILÚ PERDUT UN DIA, MENTRE TINTÍN ESTAVA FENT MIGDIADA, MILÚ EL VA DESPERTAR MOSSEGANT-LI EL PANTALÓ. -QUÈ FAS, MILÚ? - GUAU- GUAU! TINTÍN VA IMAGINAR QUE EL SEU GOS TENIA GANA I LI VA POSAR MENJAR, PERÒ MILÚ VA SEGUIR MOSSEGANT-LI EL PANTALÓ. -AH! JA HO SÉ MILÚ. TU VOLS SORTIR AL CARRER. ANEM. TINTÍN I MILÚ VAN SORTIR DE CASA I TAN AVIAT VAN SER AL CARRER MILÚ ES VA SOLTAR DE LA CORRETJA I ES VA ESCAPAR CORRENT. TINTÍN EL VA PERSEGUIR, PERÒ MILÚ CORRIA MOLT I NO EL VA ATRAPAR. MILÚ HAVIA ENSUMAT UNS LLADRES QUE ESTAVEN A PUNT DE ROBAR AL SUPERMERCAT DEL SEU POBLE I QUAN HI VA ARRIBAR ES VA TIRAR DAMUNT SEU I NO VAN PODER ROBAR, PERÒ ES VAN ENDUR A MILÚ A LA SEVA FURGONETA I DESPRÉS EL VAN POSAR AL VAIXELL QUE HAVIEN ROBAT AL CAPITÀ HADDOCK I VAN MARXAR. QUAN TINTÍN VA ARRIBAR AL SUPERMERCAT VA CRIDAR AL SEU GOS, PERÒ COM QUE NO EL VA TROBAR SE'N VA ANAR A PASSEJAR PER LA VORA DEL RIU PERQUÈ ESTAVA MOLT TRIST.
8
Recull de Contes ALESHORES VA VEURE UN VAIXELL I ES VA ADONAR QUE ERA EL QUE LI HAVIEN ROBAT AL SEU AMIC. VA SENTIR EL MILÚ QUE BORDAVA I SENSE PENSAR-S'HO TINTÍN ES VA LLENÇAR AL RIU I VA NEDAR FINS AL VAIXELL. HI VA PUJAR AMB MOLT DE COMPTE, VA SOLTAR EL MILÚ QUE ESTAVA LLIGAT, VAN PEGAR UNS QUANTS COPS I MOSSEGADES ALS DOLENTS I VAN MARXAR. EL MILÚ HA BORDAT...I AQUEST CONTE S'HA ACABAT!
NENS I NENES DE P-4
9
SANT JORDI TINTíN A LA XINA MANDARINA
Aquesta és l´aventura de Tintín amb un xinès mandarí. L´acompanya el seu gos Milú que és tant blanc com un iglú. Va decidir anar a la Xina, per veure el temple Farina. Hi havia una estàtua que portava una cacatua amb una joia que brillava com la lluna a la matinada. Tintín va esbrinar que un xinès marxava corrents amb un somriure sota les dents. Milú li mossegà el peu i va caure com un fideu. La joia sortí rodolant i el gos cridà a Peter Pan. De seguida va arribar i a Tintín li va donar. Ell estava esvanit perquè ja es feia de nit. I podria tornar la joia de l´estàtua Xirimoia. 10
Recull de Contes Se´n va anar cap a casa I es va menjar un plat d´arròs on hi havia un os que era del gos Milú. L´endemà va marxar i agafà la seva avioneta, carregà una maleta per anar a fer fotografies a un país amb molts espies. A la cric-cric, el conte ja està dit; A la cric-crac, el conte està acabat. Alumnes de P5
11
SANT JORDI
Ambar i la Llibreria Màgica La nostra història comença en un temps encara molt llunyà, al segle XXII, on tothom vivia en pau, no hi havia guerres i la gent era molt simpàtica i feliç. Ambar era una reportera que viatjava per tot el planeta en busca de notícies i aventures. Era alta i prima, de cabells llargs i llisos del color de la mel. Solia anar sempre amb texans i unes botes que li arribaven a mitja cama. I mai s’'oblidava de la seva càmera digital que sempre portava penjada del braç. Un dia que passejava tranquil·lament per un parc amb el seu gos Radar, va rebre una trucada molt interessant: a la llibreria Màgica estaven desapareixent uns llibres molt valuosos i ningú sabia com s’’ho havien fet els lladres ja que a les càmeres de seguretat no es veia res. -Vinga Ràdar que tenim feina! Radar, divertit i juganer va moure la cua i això volia dir que començava una nova aventura. Van pujar tots dos a la seva nau i van anar cap a la llibreria.
12
Recull de Contes L’’amo de la llibreria els va explicar que els llibres desapareguts eren molt antics i que ensenyaven com aconseguir el poder de dominar el món. Ambar va començar a fer fotos per tota la llibreria i allí remenant les prestatgeries de llibres va descobrir un nen baixet grassonet que desseguida es va fer amic de Radar. Es deia Herman i els va explicar que li agradava passar-se estones a la llibreria llegint còmics de Tintin. Es van quedar tota la tarda investigant i quan es va fer de nit es van amagar per veure si podien descobrir els lladres. A les dues de la matinada migs adormits van sentir un soroll molt estrany. Un mico entrava per la finestra i anava directe cap a la prestatgeria dels llibres màgics. En Radar no parava d'’ensumar i de sobte li va saltar al damunt i amb l'’ajuda de Herman van poder atrapar el mico. Els lladres esperaven a la porta però Ambar els va fer un munt de fotos i van fugir disparats. La policia els va detenir. L’'endemà va sortir la notícia a tots els diaris, a la ràdio, a la tele i per internet:
“ LA FAMOSA REPORTERA AMBAR I EL SEU GOS RADAR HAN ATRAPAT ALS LLADRES DE LA LLIBRERIA MÀGICA”.
Al cap d’'uns dies els van donar una medalla.
Nens i nenes de 1r Cicle Inicial Dibuixos Nàdia, Mar, Maria i Jan
13
SANT JORDI EL PERIODISTA ATREVIT I EN MIQUELET EL SEU AMIC.
Temps era temps, un periodista molt eixerit que es deia Marc passava per les Terres de l'Ebre. Es va parar en un poble molt i molt bonic que es deia Ascó. Un poble de la plana de les Terres de l’'Ebre que té moltes cases sobre la falda del turó i un castell dalt de tot. Com que en Marc es va quedar bocabadat del poble, va decidir investigar coses i poder fer un reportatge per la Televisió. Ell pensava que d'’aquesta manera tothom podria conèixer aquest meravellós poble. Però un dia, quan va decidir investigar sobre les cases antigues, va trobar-se l'’alcalde molt enfadat. A l’'alcalde, no li agradava de cap manera, que la gent tafanegés al seu poble. Va decidir cridar-lo al despatx de l’'ajuntament i el va interrogar. L’'alcalde molt seriós va començar preguntant-li: com et dius?, què fas al meu poble?, quin és el motiu que t’'ha fet quedar aquí?, per què fas investigacions?, quines noticies vols publicar?, què et portes entre mans?... En Marc molt sorprès, va explicar-li a l'’alcalde que era periodista i que al passar per les Terres de l'’Ebre havia quedat
14
Recull de Contes molt encantat del seu poble i volia fer un reportatge per a que la gent d’’arreu de Catalunya pogués saber moltes coses d’'aquest. A l’'alcalde, li feia gràcia tot això que deia el Marc, però no sabia si era prou valent per a fer-ho. Per a comprovar la seva valentia, el va enviar a Port Aventura a pujar a les atraccions més fortes. L’'alcalde sabia que eren atraccions per a valents i aventurers. El Marc va acceptar les condicions tot i ser molt poruc. A la sortida de l’'ajuntament, va trobar-se en Miquelet, la mascota de l'’escola Sant Miquel i li va dir que la fada Lola, la fada de les “asgorfes” li havia explicat el que li passava. Llavors el Miquelet li va explicar que estava molt acostumat a anar a Port Aventura amb els nens i nenes de l'’escola i que no es preocupés que ell l'’acompanyaria i no li passaria res. Al dia següent van marxar cap a Port Aventura i van poder pujar a totes les atraccions sense tenir por perquè el Miquelet va fer servir el seu llapis màgic i en un tres i no res li va marxar la por al Marc. Quan el Marc va tornar al poble,va descobrir que l'’alcalde només volia saber com era de valent. A l'’alcalde li agradava molt que el seu poble fos famós. I llavors el Marc es va quedar a Ascó, va fer el reportatge i també molts i molts amics. Sovint va a l’'escola a visitar al Miquelet i a la fada Lola. I vet aquí un periodista atrevit i en Miquelet el seu amic, que aquest conte s’’ha escrit. Nens i nenes de 2n Cicle Inicial
15
SANT JORDI
EL PERIODISTA Hi havia una vegada un home que se deia Pep, era alt, treballava de periodista i vivia a la casa d'un amic seu perquè al seu treball no li pagaven tant com als altres. Un dia el director del seu diari li va dir que havia d'anar a la selva a fer un reportatge de les plantes. Quan en Pep va arribar a la selva, primer es va posar a buscar fruita perquè tenia molta gana. De sobte en Pep va veure una planta molt rara, va decidir fer-li una foto però de cop va perdre l'equilibri i va caure a un pantà ple de cocodrils. El corrent de l'aigua se'l va emportar i en Pep se va agafar a una branca d'un arbre i se va salvar de que els cocodrils se'l mengessin però un cocodril que anava ple de fang, el va seguir. El cocodril tenia una planta empegada al fang i en Pep va arriscar la vida per fer-li una foto. Va aconseguir fer-li una foto però desprès va començar a
16
Recull de Contes ploure i va buscar una cova per a refugiar-se de la pluja. Quan la va trobar es va donar compte de que dintre hi havia una planta ballarina. Quan ja tenia les fotos va tornar a la ciutat, va fer un reportatge molt interessant i li van donar el premi al millor reportatge sobre les plantes exòtiques. Al cap d’uns anys estava al parc amb el seu fill i al veure una planta enfiladissa molt alta se’n va recordar de la seva història i li va explicar tot el que li havia passat al seu fill. El seu fill es va quedar impressionat de tenir un pare tant aventurer. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
Mychel O. Gabello Álvarez- 3r Primària 1r Premi prosa Sant Jordi 2016
17
SANT JORDI
La reportera introvertida Hi havia una vegada, una noia que tenia 20 anys, es deia Maria Reportera. Era molt introvertida però quan estava sola i parlava, no la guanyaven ni els ocells. Vivia a un poble molt petit, casa seva, era molt gran, la més gran del seu poble, era molt antiga i vella. Hi vivia sola. Les cortines estaven trencades, les taules ratllades, les cadires bellugaven ... Ella tenia molt clar que volia ser reportera però tenia molta vergonya de sortir per televisió, per ràdio... i va decidir cridar a la seva amiga Judit, que vivia al mateix poble, Caspe, per a que l'ajudés a vèncer-la. Maria va ajudar-la fent-li passar moltes proves. La gravava mentre explicava les notícies a la seva habitació, la feia parlar amb desconeguts, li feia imaginar que ella era una persona famosa... I com a última prova la va apuntar a un
18
Recull de Contes càsting per a fer-se reportera, es va classificar per a la final i la van contractar. Després d'uns quants anys la Maria es va fer reportera professional. Va anar per tot el món buscant notícies d'aventura, ciència, misteri, terror... Com que era una reportera genial, cada vegada s'apuntava més gent per oferir-li reportatges i cada vegada tenia menys temps per dedicar-hi. Es va fer milionària, es va casar amb un reporter que es deia Jimmy i els dos junts van continuar treballant. I...vet aquí un reporter i una reportera que aquest conte han redactat.
Hugo Bielsa Millan, 4rt Primària 1r Premi prosa Sant Jordi 2016
19
SANT JORDI
El final de Bill Hi havia una vegada, dos germans que es deien Dipper i Mabel. En Dipper era un noi llest, tímid i amb una estranya marca de naixement al front que era exactament idèntica a la constel·lació de l'ossa major. La Mabel era divertida, extravagant, sempre portava jerseis tot i que fos estiu i tenia un porquet que es deia Pato. En Dipper i la Mabel treballaven per la revista Nova Gent, tot i que sols tenien onze anys. Els van encarregar anar a un petit poble d'Oregón que es deia Gravity Falls, per a gravar a una criatura que és deia Bill Cipher, per a descobrir com era. Dipper, ja hi havia anat a Gravity Falls amb Mabel, així que van agafar el diari de monstres i van anar a Gravity Falls amb la càmera i altres coses. Un cop van arribar, van anar directes al bosc a explorar, no trobaven a la criatura fins que Mabel va dir: Mira Dipper! Hi ha un rastre de “virutes” de xocolata. I 15 minuts més tard varen trobar a la criatura. Quan ja portaven una hora gravant la Mabel no va poder evitar riure-se'n del que feia la criatura que era jugar amb uns ninots súper estranys, que semblaven marionetes i, Bill, la criatura a la que estaven gravant, es va girar i els va descobrir. Enfadat, Bill els va començar a atacar amb els seus poders i ells van fugir espantats, tot i que Mabel no parava de gravar a Bill enfadat, i Dipper no parava de buscar i rebuscar al llibre una pàgina amb una estranya roda que s'havia d'utilitzar per a vèncer a Bill. Quan Dipper va trobar la pàgina van córrer al poble a buscar els seus signes, el qual els va costar bastant perquè havien d’anar per tot
20
Recull de Contes el poble. El cor cosit era Robbie, la bossa de gel era Wendy, la llama era Pacífica, el “peix” era Stanley, les ulleres era Fiddleford Mc Gucket, l'estrella amb l'ull era Gideon, l'interrogant era Soos, la mà de 6 dits era Stanford, el pi era Dipper i l'estrella fugaç era Mabel. Tots es van reunir a la cabanya del misteri, van dibuixar la roda al terra, es varen agafar tots de les mans i de repent tots estaven volant. Bill va notar la seva màgia així que els va començar a atacar, però hi havia com un escut que impedia que pogués fer-los mal. En aquell instant els humans havien començat el ritual que impedia que Bill passés a l'interior de la cabanya i que el podria destruir, així que estaven a un lloc segur (o quasi). Al final, Bill va destruir l'escut però ja era massa tard. Els humans ja havien acabat el ritual i tot va acabar bé. Dipper li va preguntar a Mabel si ho havia filmat tot i li va dir que sí. Van observar que a la sortida de la cabanya hi havia quedat l'estàtua de Bill així que Stan, el propietari de la cabanya, va fer una subhasta per a que algú se la quedés per a sempre, i justament va guanyar Fiddleford Mc Gucket i se la va emportar a casa seva, és a dir, ells van tornar exitosos al seu poble d'Ascó, i tots van viure feliços per sempre més.
FI RAQUEL SERRA PERELLÓ 1r Premi Prosa - 5è
21
SANT JORDI Els somnis de Josep Maria Hi havia una vegada un periodista molt llest que es deia Josep Maria, i també feia de mestre, a l'escola Sant Miquel d'Ascó. Un dia, els seus alumnes el van fer rabiar bastant i es va quedar molt cansat, i com que va sopar amb els mestres, en arribar a casa va anar directament a dormir. Va tindre un somni molt estray en el que va anar a parar dins d'un món molt estrany, la majoria de les coses estaven fetes de paper de diari. Era impressionant com eren les coses, que amb una bufada de vent podien sortir volant. Era molt estrany, fins i tot els edificis estaven fets de paper. Va pujar a diferents edificis, alts i baixos. Es va informar de moltes coses ja que estava tot ple de notícies, era molt divertit, el terra era molt tovet. Es va fer tard i el Josep Maria volia tornar a casa, i va anar preguntant de diari en diari, però no ho sabia ningú. Tampoc estava escrit en cap paper, es va posar molt nerviós i no sabia què fer. Ell es va intentar tranquil·litzar i ho va aconseguir. Es va posar pensatiu però no se li va acudir res de res. Però com que als somnis 1 hora són 5 minuts, el temps va passar volant i al cap de poc temps va tornar a ser de dia.
22
Recull de Contes Es va impressionar molt i va pensar, <<què ha passat?>>. Va resultar que el dia durava com ell volia, va passar molt temps i es va despertar. No sabia el que havia passat i va sortir corrents de casa seva i va comprovar que era el poble d'Ascó, però alguna cosa passava, no sentia cap soroll, era molt estrany. Es va tornar a despertar al cap de cinc minuts. Al cap d'unes hores va anar cap a l'escola i els hi va explicar tot als seus alumnes (de 6è), un alumne va tindre la idea d'escriure amb el que el Josep Maria els hi havia dit. El van començar a escriure en un full en brut. Quan el Josep Maria els hi va corregir el van passar a net a un word (un programa d'ordinador). Després el va imprimir i d'aquella manera tots van tindre en escrit el somni del Josep Maria. Quan tots van anar a casa, es van posar a fer els deures, però Josep Maria va anar a dormir, aquella vegada va somiar que era Sant Jordi i lluitava contra un drac, el dia següent que era un gall, l'altre que era el germà gran dels tres porquets, l'altre que era un nen del futur...
JORDI CAMPOS DOMÈNECH 1r Premi Prosa - 6è
23
SANT JORDI
El poema de Tintín Periodista és Tintín i viu aventures sense fi Als malvats sempre guanya mentre el capità beu cava. Sempre s'emborratxa el capità perquè el whisky el fa flipar. El capità és molt patós i fa fracassar les missions. Tintín és divertit et fa riure dia i nit. Les aventures de Tintín agraden a grans i petits.
Agnès Grau Salvadó 3r Primària 1r premi Poesia Sant Jordi 2016
24
Recull de POEMES
LA ROSA La rosa és roja com la sang del drac tan roja i tan bonica com el Sol de maig. Sant Jordi venç al drac amb la seva valentia i el seu esforç tenaç. La rosa és tan roja i bella com la sang del drac que quan l'il·lumina la lluna et deixa bocabadat. Sant Jordi va veure la flor il·luminada per la lluna que està enfeinada.
Sami Mendou, 4rt Primària 1r Premi poesia Sant Jordi 2016
25
SANT JORDI LA PRIMAVERA ESTÀ AQUÍ La primavera està aquí, m'ho han xerrat els ocellets. Les plantes han florit i tot és més divertit. Els arbres han brotat, els ocells van xiulant. Les abelles totes contentes pol·len van menjant. Sol, solet desperta ja, que la primavera ja ha arribat, les flors van cantant i tothom t'està esperant. La primavera ja està aquí, vola, vola papallona amb les teves ales de mil colors, que el jardí ja està aquí.
26
Recull de POEMES
TINTÍN I MILÚ SEMPRE VAN CORRENT TENEN MOLTA FEINA PERSEGUINT DOLENTS.
DUPONT I DUPOND CORREN DISFRESSATS XOQUEN I ENSOPEGUEN SÓN MOLT DESPISTATS LAURA MUR
27
SANT JORDI
El riu Ebre és molt llarg, i també és molt important. Dins seu viuen molts peixos, de colors verds o grisos, com les carpes que, viuen entre les algues. Hi ha silurs que no són curts. També hi ha molts crancs, que segur que no pescaràs. També té espècies invasores com el musclo zebra que no el trenca ni una pedra. M'agrada mirar com pesquen el bernats pescaires, les seves potes semblen branques. Mengen les granotes que prenen el sol a les roques. Les orenetes agafen terra amb el bec, i aigua del riu per construir un niu.
28
Recull de poemes El riu Ebre passa per Ascó, on mira el castell, dalt del turó. Desemboca al Mediterrani, prop de la casa on viu el Dani. A Ascó, hi ha un vaixell, que és el Roget. Durant l'estiu, navega pel riu.
29
Activitats mes cultural
30
PREMIS AL DIBUIX DE SANT JORDI
31