De la plana, l'horta (1998) by Colla Rebombori

•

DE LA PLANA LLHORTA

Col la

~~ CASTBLLÓ

1998

A lguns membres del Consell de Redacció, en un dia de boira de febrer, volent fer I'impossible: reproduir un quadre estiuenc del mestre Castell A lonso

Edita: Colla Rebombori Imprimeix: Castelló d'lmpressió, S.L. Dipósit Legal: CS 85-1998 ISBN: 84-8264-280-4

Pep D ria

Portada i Dibuixos: Manolo Alegre Fotografies: Pep aria - Miquel Gómez - losep Sorribes Ramón Lozano - losep Miquel Carceller - F. Agut Consell de Redacció: M. Al egre - F. Aparisi - E. Artola 1.M. Carcell er - M . Gómez - X. Llombart COLLA REBOMBORI

El present Ilibre s'ha presentat a la co nvocatoria deis premi s de la Genera litat Valencia na per a la promoció de I'ús del val encia.

fR)fr'~~i _______________________________________________________3 ~ ,~

BRANCAL jOSEP MlQUEL CARCELLER I DOLS......................... ..... ..... .... ........................

POEMA: EL FUM, ENMIG DE L'HORTA, A TAIXIDA FRANCESC MEZQUITA I BROCH ...................... .............. ........................ .......

NOTES SOBRE L'ORIGEN DELS REGS DEL BAIX MILLARS jOSEP SORRIBES - F. AGUT ................................................ .................. .....

APROXIMAClÓ A L'UTILLATGE AGRíCOLA XAVIER LLOMBART I Bou .... ........................................ .... .......... .... ............ .

s U

M A A I

ALQUERIES A L'HORTA DE CASTELLÓ MIQUEL GÓMEZ I GARCÉS................ ............ ........ ............................ .........

LES HORTALlSSES DE LA PLANA FERRAN ApARISI I MONFORT .... .. .................... .. .................................. .. ......

DE LA COMANDA DE FADRELL (1901-1925) ELlSEU ARTOLA I DEL CAMPO............ ........ ........ .... .......... ...... .....................

LES ESPARDENYES QUE SEMPRE PORTAVA EL PARE jOSEP MIQUEL CARCELLER I DOLS ...... .... .......... .. .......... .......... ...... ...............

MEMORIES DE LA TERRA cíTRICA TONI VALESA..... ....... ... ... .... .... ......... ........... ...... ......... ...... .......... .. .. ..........

SOBRE L'AIGUA O LA NATURA LITERARIA DE LES COSES MANEL GARClA I GRAU ............................................................................

UNS QUANTS TOPONIMS DE L'HORTA CASTELLONENCA LLUís GIMENO I BETí .. .. ............................................................................

L'HORTA: REFRANYS, LOCUClONS, FRASES FETES, ... j OSEP MIQUEL CARCELLER I DOLS ...... ...... ....... .. ............................ .. .... .. ... ...

POEMA: EN SETEMBRE, PROP DE LA SEQUIA FRANC ESC MEZQUITA I BROCH ......... .. .... ....... .................. .. .... ............ .... .... .

102

rRIj¡'~~R

~,~ ------------------------------------------------------------~

BroncoL cr)\

E LA PLANA, L/HORTA és el títol del nou I/ibre, del nou aplec d'articles, contal/es, poe-

c:LJ mes i il·lustracions que I'Associació Cultural "Col/a Rebombori", amb el patrocim de la

Fundació Dávalos-Fletcher, ofereix a la nostra societat, quan la Magdalena del 98 es disposa a omplir de canyes el Camí deIs Molins, on ja no hi ha molins, i de cavalcades, foc, bal/s, música, joia i rebombori els carrers de Castel/ó. l/De la Plana, I'horta", perque no s'entén la nostra plana sense I'horta, sense la terra ferar;, quaternaria, agraida a I'aigua, la ma humana, els suors i els afanys de generacions de dones i d'hómens, que I'han I/aurada i fecundada, en un trebal/ que ha estat quasi, i sense el quasi, propi d'artistes, d'artistes que han tingut com a materia prima la terra i les I/avors -el món vegetal- , d'anónims artistes que són el referent históric del gegant Tombatosals del mite nostrat recreat pel I/aurador I/etraferit Josep Pascual Tirado, i que, com el/ i la seua con/loga d'homenots -peró no sobre el paper, ni la conta/la mítica, que no paga entrada, ni demana inversions- sinó sobre el mateix terreny del terme, trepitjant-Io sota el sol, la pluja,el vent o la sequeral han transformat les terres ermes "del príncep Tahor" en rodals "formosos i exuberants" i al /larg deIs segles han mirat el cel, s'han passat el testimoni i les tecniques, han heretat eines i savieses i li han posat noms als arbres, les plantes, les ferramentes, els oce/ls, els insectes, els /locs o els habitatges en les di verses /lengües que, per les vicissituds históriques i el devenir inexorable del temps, s'han anat parlant en aquest indret de la Mediterrania occidental. "De la Plana, I'horta" locució man/levada d'aque/la altra tan nostra que diu "De la festa, la vespra'~ com si diguerem: de la romeria, la cavalcada anunciadora; del gaudi de la celebra ció, el fruir il·lusionat de la preparació. I així imitant el model, destaquem de la plana creada per I'erosió i la sedimentació, per la natura, I'horta creada pels humans, la realitat agrícola, geológica, hidraulica, de bona part de la nostra paisatgística tradicional, que ara i ací presentem, negre sobre blanc, tinta sobre paper, per I'afany de contribuir a la coneixenr;a i la conserva ció. "De la Plana, I'horta" un /libre que vol que el I/egiu, com tots, que vol que el mireu calmosament que vol que recordeu, somieu i viviu passejades, olors, sabors, colors, trobal/es, besades i enamoraments. Un I/ibre fet des del respecte a la terra, als avantpassats, a la I/engua -vinguda del nord, filia del I/atí i germana del castel/a, que algunes i alguns, s'entesten en soterrar- i a la natura que ens pateix i alhora ens fa patir i gaudir i ens dóna I'embolcal/ vital que és una de les raons de ser de la nostra particular civilitat. Josep Miquel Carceller 0015

.:..... 6 _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

l/De la Plana, l'hortal/

Elfum enmig de I'horta, a Taixida ...

Emergia el fum entre arbres. Un fum delitﾃｳs i solemne. ﾃ］ima evanescent que guardava la vida d'altres materies. Aroma conegut d'un cert desig casola que tant ens acosta a la terra. Aquell fum se1n duia a migdia cullerades del sol de marc;, enginyer subtil del gust, destra ma que ordena I'antiga saviesa de I'horta. Miraculﾃｳs resum d'una branca escarida i verd a.

F. Mezquita Broch

rRl~~R

~,~ ------------------------------------------------------------~7

Notes sobre l'origen deis regs del 8aix Nlillars A la memoria d 'En Josep Maria Doñate Sebastia, amic i mentor. f. Agut - /. Sorribes

i saps que la immensa majoria de la

responien a una motivació concreta, de

po blac ió esta relig iosament co n-

caracter jurídic:

~ ven<;uda de I'ascendencia moruna

A resultes deis famosos plets interposats

deis regs millarencs (i per extensió, deis va-

contra les pretensions d'algunes loca litats de

lencians), des del moment en que et dispo-

la conca fluvial (Onda, Betxí, Ribesalbes,

ses a escriure un comentari on es qüestiona

Fanzara, Sarrión, O lba, etc.), que reclama-

I'esmentada provinen<;a, et fa la sensació

ven el consum de les aigües mil larenques

que vas a perdre el temps i el paper .. .

per als seus termes, a Borriana, Al massora,

Certament, pe l que fa al tema que ens

Castelló i Vi la-rea l, pobles t itulars dei s drets

ocupa -com en molts altres-, semb la que li la

histories, els urgia demostrar, davant deis

sapiencia popul ar" es troba tant comoda-

Tribun als de Justícia, que j a veni en aprofi-

ment instal·l ada en una mena d' estatisme ar-

tant-Ies, ininterrompudament, lides de temps

gumental, que qualsevol intent d'investiga-

immemorials" ...

ció metodica al respecte, pot ser interpretat,

Consegüentment, els calia presentar pro-

per algun sector, com una prova de rabiosa

ves determinants, en el sentit que I'esmentat

immodestia; o, més encara, de perversió

ús continuat datava, com a mínim, "de cent

iconoclasta.

anys, o més" (període necessari i suficient, a

Aixo no obstant, com que de més verdes

efectes legal s, per a la consolidació deis drets

en maduren, haurem de confiar que un bon

invocats) ... I al respecte, els Ilauradors de les

dia, algun estudiós tena<;, o inspirat potser per

universitats beneficiaries hi podien al·legar

les glorioses Naiades, eternes denats de les ai-

referencies fefaents, acreditatives del fet que

gües do Ices, ens brindara una demostració

eren els hereus i continuadors deis regs i deis

irrefutable; la qual cosa, "previsiblement" -que

costums que els regulaven, tal com ja els

encara així no n1estem massa segurs, volem

practicaven els moros, abans de la Recon-

dir- fara que gire el penell de les conviccions

questa; amb la qual cosa, en restava demos-

seculars, en favor de la racionalitat...

trada, de sobres, lila immemorialitat", encara

D'entrada, pero, en descarrec deis defen-

que se'ls quedara curta ... Al cap i a la fi -di-

sors aferrats a la teoria de la procedencia

rien els Iletrats que se n1ocupaven- "si no ens

sarraYna deis nostres regs, cal admetre que

en cal més, muts i a callar: no hi cal reme-

mereixen un punt de comprensió, pel fet

nejar més, que ja ha passat la maror ... "

que han estat induHs -pensem nosaltres- a un error d'interpretació:

Tanmateix, és evident que es tractava d 'una "solució" a un problema jurídic, que

Si no anem errats, les primeres "investi-

no entrava, ni de bon tros, en veres disquisi-

gacions" sobre el tema, les que han marcat

cions de caracter historie; en el ben entés

sempre la tonica, provenen del segle XVI, i

que, encara hui, I'antiguitat d'un fet, mesu-

- - - - -- - - - - - - - - - - - " D e la Plana, l'harta"

.;;....8

rada des de la perspectiva professional d'un

anomenem REG DE SANO (= subsegüent al

jurista, no ha de consonar, necessariament,

transport de I'aigua del riu, realitzat a

amb les conclusions acceptables per a un

bra~os o amb el concurs d'animals, mit-

historiador.

jan~ant qualsevol tipus d'atifells: canters,

Per tant, des de la nostra optica, coneguts els motius i I 'estrategia que informaren la re-

bocois, etc.), cabria que en remuntarem

1'0-

rigen als temps primicers de la Prehistoria.

cerca, no podem assumir, a priori, la hipote-

I conste -abans que algú no pense que

si de la filiació sarra'ina. És més: encara en el

ens hi estem enredant en una qüestió que no

cas que la suposarem correcta, hi seria exigi-

ve al cas- que no es tracta, ni molt menys,

ble una revisió prou més acurada. Com és

d'un fet intranscendent, practicat de forma

ciar també, per un altre costat, que tampoc

netament casual o esporadica. Nosaltres, a

no podrem estar segurs de la vertadera pater-

banda de perfectament previsible -demos-

nitat deis regadius millarencs, fins que no

trable seria demanar massa-, el considerem

s'arribe a I'elaboració d'un estudi exhaustiu,

necessari, com a punt de partida dei s

allunyat de tota idea preconcebuda; pero,

avan~os posteriors. I com a "prova de logi-

sobretot, que camine atent a I'aplicació deis

ca", hi argumentaríem que només cal recor-

sabers i mitjans instrumentals que hui ens

dar el fet que, encara a principis de la pre-

podrien proporcionar Ilum: la diplomatica

sent centúria, I'esmentat sistema era el que

(I'única que pareix haver estat usada en el

s'aplicava, de forma habitual i única, per al

passat), I'arqueologia, I'estratigrafia, la data-

reg d'alguns incipients tarongerars deis se-

ció isotopica, la palinologia, etc.

cans planers (trets de terres ermes o de vells garroferars, amb la pell i la suor), fins que

o o o

amb el producte de les primeres collites, el propietari podia accedir a costejar la cons-

Al nostre parer, abans d'encetar I'esmen-

tru cció deis reguers i I'ús de I'aigua d'u n

tat estudi, i per centrar la qüestió, deuríem

pou mecanitzat. I si tal practica era freqüent

comen~ar a diferenciar entre "I'origen deis

entre els nostres avantpassats de fa cent

REGS" (= deis regadius) i "I'origen deis

anys, ¿ens haura d'estranyar que fóra or-

RECS" (= de les séquies o infrastructures pro-

dinari a i comuna entre els lIauradors de fa

pies del regatge sistematic). Perque, possi-

un parell de mil·len is ?

blement -amb tota seguretat, pensem nosal-

En resum: nosaltres, tot i que no podem

tres- no són dos fets coincidents, sinó que

provar-ho de manera absoluta, apuntem que

entre I'un i I'altre hi pot haver un interval

el consum de I' aigu a del Mill ars, en la mo-

d'un grapat de segl es.

dalitat que titulem "reg de sang", és tan antic

Ai xí, com a primera providenc ia, si

com la rudimentaria agri cul tura practicad a

només ens referi m al "si mple ús o con sum"

pels primers pobladors assentats a la nostra

de I' aigua per al reg, en la modalitat que hi

comarca planera...

1 Habitualment, entenem que I'expressió "reg de sang" Es sinoni ma de "reg de sénia", en tant que I' aigua s'obté "amb I'esfon;: i el treball continu at de les persones i/o deIs animals", en oposició al reg que no preci sa de I 'esmentada activitat. A ixo no obstant, com que la citada condició és, prec isament, la característica del sistema al qual ens referim -exceptuada, és ci ar, la procedencia de I'element- nem pensat que sera correcta i av inent, al s efectes de I 'ú s que en vo lem fer.

&~R 9 ~,~ -------------------------------

Séquia minada a la cantera esquerra del Mil/ars, de "possible" factura romana.

F. Agut / J. Sorribes

I anem ara al punt crític de I'estud i : el del

present sens dubte (encara que incertament

reg organitzat o estructurat. Efectivament,

localitzadal, en un punt del segment tempo-

segons ens asseguren la logica i la historia,

ral que transcorre entre I I ús del canter i el

els grans progressos social s -siga en el te-

del goteig. O, per ser exactes, entre el reg de

rreny que siga- són producte d'un Ilarg pro-

sang i la reconqu esta jaumina. Deixem dit,

cés evolutiu, els efectes del qual slescampen

pero, que ca ldra analitzar, sense possibles

lentament, al compas de les circumstancies

excepcions, la total itat del segment. ..

conjunturals de cada país o indret, com una taca d'oli en la mar ...

Aixo, per tant, su posa que la nostra mi ra, guiada per la Ilum deis mitjans a I'abast, ha

En conseqüencia, pel que fa al tema que

d'apuntar al moment en que uns predeces-

ens ocupa, és lícit -i obligat- pensar que entre

sors nostres, a través d'una séquia bastida a

I'home primitiu que repartia un canter d'ai-

partir d'un Iloc adequat desviaren les aigües

gua per a mitja dotzena de ceps novells, i el

del riu cap als seus camps. Per su post, ens

nostre lIaurador coetani, instruH en la progra-

hem de referir només a una "mínima

mació deis automatismes reguladors del reg

instal·l ac ió planificada, constru"lda amb la

per aspersió o a goteig, ha passat una filera de

intervenció i la perícia de I'home", que en-

segles, a través deis quals Si han anat desen-

caminara I'aigua a certes arees priviligiades

volupant, en diferents estadis de lIarga dura-

pel que fa a la seua ubicació i morfologia, i

ció, tota una serie de millores successives ...

potser redu'fdes en superfície ... No selns

I no cal dir ja, que la solució del proble-

acut pensar, per a un primer pas, ni en una

ma que tenim plantejat ha de ser una fita

complicada infrastructura, ni en una extensa

importantíssima entre les citades mill ores,

zona d'aplicac ió.

..:....::lo_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ __

I encara afegirem, amb totes les reserves necessaries, que podria tractar-se, inclús,

"De la Plana, l'horta"

pero, acabava de naixer el reg precursor deis hodierns.

d'una séquia morta que travessara la zona

Tanmateix, convé recordar que, de fet, les

en qüestió, i que simplement acurtara el

tecniques modernes mai no han suplantat to-

transport a bra~os, des de la llera fluvial (Re-

talment les antigues: per exemple, el desco-

corde's que al 1409, els castellonencs en

briment i I'ús deis actuals mitjans de loco-

constru'iren una, que arribava a la Pla~a

moció, no han aconseguit que no caminem.

Major, per facilitar les obres d{l'església de

En conseqüencia, a la vista del panorama

Santa Maria).

descrit, encara hauríem d'admetre que el

En tot cas, la present fórmula, versem-

"reg de sang", practicat des d'antic per I'ho-

blant i factible, pero amb escassíssimes pos-

me-regador-transportista, conti nuaria bastint

sibilitats de verificació, pressuposaria I'ad-

paral·lelament els camps de difícil provisió,

missió de I'origen deis regs en dos temps

on no arribara la "novíssima tecnica" de re-

immediats:

gatge. I tampoc no ens deu estranyar a~o, si

En una primera singladura, la construcció

pensem que no fa massa decades, alguns

d'un "enginy" (= rec mort) , que "revolucio-

marjalers castellonencs regaven de tahona; o

nara substancialment" la practica del reg de

que, encara hui, en arribar I'estiu, trobarem

sang, transformant-Io en una operació molt

més d'un Ilaurador que, entre regó i regó,

més comoda i rapida, per mor de la conse-

com qui esta a la cura d'un fill desvalgut, els

güent economia de temps i d'esfor~ .. . I en

abocara un poal d'aigua de la bassa o de la

una segona espenta, amb el perfecciona-

séquia, als tarongerets replantats en el lIoc

ment de I'anterior, el pas definitiu: la conse-

deis que han estat atacats per la tristesa.

cució del reg a manta, tal com basicament el

De tota manera, arribats on som, després que hem mirat de reconstruir les hipoteti-

coneixem en I'actualitat. Mentrestant, pero, siga quin siga el cas,

ques seqüencies d'una "cronica figu-rada"

amb la fabrica del primer rec filial del Mi-

deis nostres regadius, hem de confessar que

lIars, projectat i bastit amb la intel.ligencia i

no és gens facil saber en quin moment histo-

la ma humana, havia nascut el REG FRANC

ric (= epoca) fou planificat i bastit el primer

(= planificat o sistematic; aquell en que I'ai-

rec. I potser no ho sabrem mai, de manera

gua arriba a peu d'horta, maniobrada i con-

inequívocament certa.

trolada per I'home, pero sense la seua laboriosa i ardua intervenció).

Tanmateix, com que tampoc no estem segurs de saber-ho ara, instal·lats al recer de

És tractaria, si hom vol, d'un avan~ tec-

les teories que en defensen la paternitat sa-

nologic, "manifestament millorable" en tots

rra'lna, ¿que podem perdre, si iniciem una

els aspectes; potser redu'lt quant al seu abast

línia de investigació oberta a totes les possi-

(¿qui dubtara que els més rics o els més po-

bilitats, sempre que tractem de verificar es-

derosos, propietaris de les millors terres, se-

crupulosament les conclusions?

rien deis primers beneficiats .. ?). Amb tot,

De bell antuvi, tenim clara una cosa: si

2 Com en el cas anterior, pensem que la present denominació pot ser valida, a efectes de distingir el reg que precisa d'un esfor¡;: continu at, del que exigeix unes instal ' lacions previes, de manera que, un camí fetes (i mantingudes), I'aigua arriba, per gravetat, a peu d'hort, i permet el típic reg a manta o per inundació, on el treball de I'home es limita al control. Hi cal entendre, per tant, qu e I'expressió "reg franc" esta usada o hi val tant com "reg franc d' esfor¡;:", "l1iure del requisit del transport" ,

----- 11

com s'ha fet fins ara, només ens dediquem a la recerca de noves dades a través deis estudis documentals, en "haver desaparegut" -si se1ns permet I'eufemisme- els instruments arabs que podien fer al cas, ens hem de limitar, fonamental ment, a l' anal isi de les poques notícies escrites de que disposem: les que porten una data proxima a la de la Reconquesta. I amb aixo si és amb aixo, en exclusiva- és evident que no podem estirar el punt de partenc;a deis nostres regadius, més enlla de I'etapa sarra"lna. Per exemple, quan hom Ilig els protocols de I'epoca jau mina que en parlen del repartiment i de I'ús de les aigües, s'adona que les úniques especificacions al respecte, només fan referencia al fet que 51havien de seguir els costums ancestrals. Concretament,

".. .sicut

fuerunt in tempare sarracenarum".

És ciar, per tant -aixo no ho negara mai ningú- que els moros hi gaudiren d'un conjunt d'instal·lacions hidrauliques, així com d'u-

Antiga presa d'aigües, a 1'5 Km, riu amunt, de "ermita de Santa Quiteria F. Agut /}. Sorribes

nes normes relatives al regatge ... Aixo no obstant, de la mateixa manera que

medievals no ens diuen ni bé ni mal, hem

hom pot tindre un arbre i no ser qui el va

d'admetre, necessariament, que els regadius

plantar, el fet que els musulmans hi disposa-

planers són obra deis moros".

ren d'un reticle de séquies, no pressuposa

Óbviament, una conclusió precipitada i

que foren capdavanters en tals construc-

redu"lda com I'anterior, és tot un cantic a la

cions. Com tampoc no ens assegura que

incongruencia. Sobretot, si encara es manté

foren els autors del corpus legal consuetudi-

viva, a pesar que els actuals mitjans de veri-

nari que en regulava I' ús ...

fi cació (l'arqueologia, la palinologia, I'anali-

Així les coses, logicament, la qüestió de

si organico-radiactiva, etc) podrien recolzar

I'origen deis nostres regs no es pot dirimir

els estudis que comencen a entrellucar la

-ni es deu esgotar- amb una absurda induc-

possibilitat de conferir una filiació més anti-

ció del següent tenor, repetida, punt per agu-

ga per als regs nostrats.

Ila, des de fa segles: " ... si els documents

Sense anar més lIuny, sembla adequat i

_12_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

prudent que ens plantegem una reflex ió com

"De la Plana, l'horta"

anys, només vivien tot j ust quatre gats ...

la següent: Tots sabem, de sobres, que a la

o que el s nostres an tics predecessors de

nostra península es conserven en peu dife-

la ribera baixa de l M ill ars (o els del Túria,

rents aqüeductes, vertaderes obres d'enginye-

del Xúq uer, Segura, etc.), lI els pobres ll , pega-

ria, bastides pels romans, en punts de ben ac-

ven en més torpots i end arrerits que els d' al-

ci dentada orografia, fa prop de dos mil anys...

tres indrets hispans, a pesar que portaven

En canvi, a les fertil s terres del 8a ix Mi-

vari es centú ri es de relacions cívi ques i co-

IIars, al ·luvials i planes com la ma, on fer

mercials amb els fenicis, els grecs, els carta-

una séqu ia només és qüestió de pic i pala,

ginesos i els ro mans... O més encara : ¿com s'explica el fet que

en atenció a no sabem qu ina deria quasi-re-

els ibers valenciansll , un poble que cone ixia

vere ncial (i de la bibliografia que li fa el cor),

ajornem I'origen dei s recs nostrats en més

I'ú s de I'escriptura i del fe rro, suficientment

d'un mil·l eni ...

destres i qualificats com per a construi r via ls

Realment, és inconceb ible ... Tant, que a

terrestres i marítims (embarcadors) que els

la nostra manera d' entendre, els tractadistes

posaven en contacte amb tot l'Arc Medite-

que encara invoq uen, per inerc ia, els postu-

rrani, i que van desenvolupar una important

lats tradic ionals, ens haurien de demostrar,

cultura autoctona, no foren capac;os d'obrir

per exemple, que a la Plana de Caste lló,

una simple séquia .. ?

comparat el seu poblament am b el de Sego-

En conseqüencia, vistes les circumstan-

via o de Merida, posem per cas (ja que par-

cies, a títol personal, hem arribat a la se-

lem de conduccions d 'aigües), fa dos mil

güent concl usió: com a hipotesi de treball,

Restes d'una séquia, passiblement romana, a la vara esquerra de la Ra mbla

F. Agut /

Sorri bes

pensem -diríem que "n'estem conven c;uts",

d'admetre, particularment, que no podem ni

si el lectorat ens ho permet- que els regs mi-

devem -ni podrem mai, si anem a soles-

Ilarencs, entesos, si cal , com una rudi-

donar una resposta més detallada i contun-

mentaria ret inicial, imperfecta, d'irregular i

dent. Entre d'altres raons, perque el progrés

escas cabdal, etc., etc.:

de la investigació historica, tal com és con -

a) Foren ja patrimoni del poble iberic (segles VI al " a.c.). b) Que arribaren a gaudir d'una certa entitat en temps deis romans (possibles autors d'una normativa basica pertinent al regatge, transmesa a la posteritat).

cebuda modernament, slassenta en la tasca en col·laboració d'equips interdisciplinars, integrats per especialistes adscrits a diferents rames del saber. Caldra esperar, per tant, que alguna/es institució/ons, diguem-ne "arrelada/es al terrer"

Una panorámica de I'assut que alimenta els regs castel/onencs i almassorins, des del 1895

F. Agut / j . Sorribes

c) Que, sens dubte, els hispano-visi gots i

(Un iversitat, Ajuntaments, Cambres Agraries

els musulmans en millorari en la xarxa; com

o Sindicats de Regs, Caixes, Fundacions... ),

ho feren després els cristians, a partir de la

amb el seu patrocin i, obriga/ren el camí a

Reconquesta, segons resen els documents

I' actu ació conjunta de diferents científics, en

que podem consultar.

el ben entés que sobre la viabilitat de Ilestu-

Amb tot, a pesar que disposem d'interessants retalls d'informació al respecte, hem

di, no hi ha dubte; així com que d'estudiosos capacitats, pensem que no en falten ...

--'14_ _ _ _ _ __ _ __ _ _ __

_ __

l/De la Plana, l'hortal/

BIBlIOGRAFIA AGUT, Francesc. ; SORRIBES, Josep. :

- L'assut de Castel/ó i Almassora (199 5). Comunitats de Regants de Caste lló de la Plana i AImassora. - "E l azud del Millars", Castelló, Festa Plena, M agdalena 1995. - "Almassora: el s seus drets a les ai gües del MilIars", La Mura. Revista del Museu Municipal

d'Almassora (1997) . ARDIT, M . (1 993 ) Els homes i la terra al País Valencia (s. XVI-XVIII). Barcelona. BUTZER, K.W; MATEU, J.F. et alii (1 988-89): "L/origen dei s si stemes de regadiu al País Valencia: ro ma o musulma" A fers, Vol IV. DO ÑATE SEBASTIA, Josep M '11 . (19 72): "Ri egos romanos de l M ij ares", Datos para la Historia de Vi-

I/arrea/. Anú bar. Valenc ia. GARClA EDO, Vicent (1994) : Derechos de los pueblos

de la Plana a las aguas del río Mijares. Castelló. G IMENO MICHAV ILA, Vi cente:

- Del Castellón viejo (1926).

- "Los riegos de la Comarca de la Plana", Bole-

tín de la Soco Cast. de Cultura, 1944. GUICHARD, Pierre (1 980): "Del califato a la conqui sra cristiana" Nuestra Historia. T. 11. Valencia. JOAN PASTO R, Francesc (1547-48): Fori Regni Va-

lentiae. Valencia LÓ PEZ G6MEZ, A (1968): Evolución agraria de la

Plana de Castellon. Estudios Geograficos. Madrid. M A RCO , J.B .; MATEU, J.F. et ali i (1994): Regadíos

históricos valen cianos. Valencia. MESADO OLlVER, Norbert (1 974): Vinarrage ll, S.I. P. Valencia. O BIO L M ENERO , Emilio M. (19 85) : L'aprofita ment

de I'aigua a l/harta del Millars. Castell ó . SÁNCHEZ ADEL L, José:

- Castel/ón de la Plana en la Baja Edad Media (19 82) Castell ó . - Castell ón de la Plana bajo Pedro el Ceremonioso. B.S.CC TLXIII (1987). TRAVE R TO MÁS, Vi ce nte (19 58) : Antíguedades de

Castellón .

~~¡

~,~ ----------------------------------------------------------~

Rplorximofió a l'utillatge agrícola dellerme de Castel/á Xavier L/ombart Bou

~ I terme de Castelló es troba situat

<J:¡;

pagas é pach per cascun porch V sous é la

a la comarca de la Plana Alta. La

smena". Aquests cultius han desaparegut

seua superfície és de 108'8 Km 2 i

la major part d'ells i substituHs per taron-

té una gran varietat de paisatges que po-

gers. "Les reorientacions, que de fet signi -

drien reduir-se a tres basicament: marjal,

fiquen una major productivitat de la terra,

horta i seca.

i uns ingressos monetaris més elevats,

La zona més proxima a la mar estava

tenen pero una contrapartida que cal no

constitu·lda per terrenys pantanosos, la

ignorar: la manca d ' informació delllaura-

marjal, una part deis quals va ser guanya-

dor, el descontrol d ' uns mercats totalment

da per a I'agricultura a l'Edat Mitjana

fora del seu abast, la buidor de I' acció

amb un complicat sistema de séquies. Al

cooperativa, el trencament de l ' equip de

nord del Grau, el naixement d ' aigües pro-

treball familiar. .. fan que els pobles

du"la una albufera ( el Lluent ) que va estar

d'horta hagen de viure en un panorama

dedicada al cultiu de rarros fins a mitjan

economic de tensió permanent" (J.F.

del segle

xx.

Aquest cultiu no es donava

Mira).

solament al Lluent sinó també a altres

Tot I'oest del terme municipal fou el te-

partides , com molt bé diu A. Porcar: Vi-

rreny del seca. Ací es cultivaven garrofers,

natxell, la Borrassa, Catalana, Patos, La

oliveres i també tenia la seua importancia

Brunella, En Trilles, La Mota, La Fileta, El

el cultiu de les moreres, que va desaparéi-

Senillar, Travessera, Molinera, El Bovar,

xer a mitjans del segle passat. "... al/a en Fa-

La Font i les parts baixes d' Almalafa i Vi-

drel/ ab aquel/s garroferals de la Penyeta

Ilamargo.

Roja, abancalats, ... de copudes garroferes,

Fins la Séquia Major, que creua el terme de sud a nord, s' estenia I'horta

negres com una I/údia i de col/ita segura".

(J.P. Tirado)

amb cultius tradicionals: hortalisses, Ile-

Pero aquell bosc de garroferes del

gums, canem, canya de sucre ... El cultiu

temps de Cavanilles s'ha vist transfor-

de la canya de sucre ( canyamel ) tingué

mat en tarongerars. Aquest canvi va ser

una gran importancia al terme de Castelló

possible pe r la construcció de I ' embas-

com s' assenyala en les Ordenacions del

sament de Maria Cristina en 1925 amb

segle XIV i arreplegades per Gimeno Mi-

I' objecte de regular les aigües de la

chavila: "Lo honorable Consel/ de la Vila

Rambla de la Viuda i el riu Llucena i la

de Castel/ó stablé é ordena que tot porch

construcció de pous aprofitant els

que fos o sie trobat en loch hon la canya-

aqüífers subterranis del riu Millars i la

mel fos plantada quel senyor de aquel/

Rambla.

..:...,::16_ _ _ __ _ _ _ _ __

______

J/De la Plana, l'hortaJ/

Ramón Lozano

ElNES PER A CAVAR

de formes destaquen: 1.- l'aixada de fulla ampla que s'usava

AI XADES ll ,

Del IIatí 11 Asciata estri prove'ft d'una ascia

per a cavar profundament la terra mentre el

o aixa, nom aplicat a la fulla de I'aixada.

cas o esquena s'emprava per a desterrossar.

És una eina que consisteix en un ferro

2.- l 'aixada estreta ( fig. 1 ) s'utilitzava

acerat, de diverses formes, acabat en tall més

en terres més pedregoses. D'aquestes a Cas-

o menys ample o bé en punta, i que té un ull

tel ló les més corrents són:

per on passa un manec de 70 a 90 cm. de

- L'aixada cassuda ( fi g. 2 ) formada per

IIarg que forma angle agut amb el ferro.

un ferro gros i estret que en un cap acaba en

Lo negre orto /a .... portaua a/ coll una

un ta l! horitzontal i a I'a ltre en cabota que

axada, e comenc;a a cauar (Ti rant, c. 268).

s' util itza per a rom pre les gleves.

És I'eina més important del treball agrí-

- L'aixada escarpellada ( fig. 3 ) que

cola a brac; i entre les moltíssimes vari etats

acaba en una part a manera de destraleta.

Fig. 1

Fig. 2

Fi g. 3

rR»r~ft __________________________________________________________1_7 ~,~

- L'aixada amb picola és la que per un cap té tall horitzontal i per I'altre té punta. 3.-

Aixades de ganxos (fig. 4). Formada de

dos ganxos paral.lels, units en forma d'U a la

I'altre un

ull per on passa un manec curt de

fusta, i serveix per entrecavar manejant-Ia amb una ma.

El pie

(figs. 6 i 7) . És una eina que con -

part posterior i que s'utilitzava per remoure

sisteix en una pe¡;a de ferro o acer, Ileugera-

la terra pedregosa i també per collir crélles.

ment corbada, acabada en punta en un del

4.- Aixadella (fig. 5). Eina que consisteix

extrems o en ambdós, amb un manec de

en una fulla de ferro Ilarguera, de dos a tres

fusta endollat en I'ull que hi ha entre el dos

cm. d'amplaria, que a un cap té tall i a

extrems. Serveix per fer séquies, pous, esto-

Fig.4

Fig. 5

Fig. 6

Fig. 7

Miquel Gómez

.......;,18_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __

___

l/ De la Plana, I'horta"

suats,! e los logats/ a la vesprada,! dóna'15 soldada/ .. J. Ro ig (Spill , 14709): quadro

var la terra, plantar arbres, rebai xar ped ra ...

Havets malta gent ab exades e ab palafangues e ab pichs e ab destrals/l. (Muntaner.

/I,

típic de la vida agrícola de I'Horta.

e ron.e. 122).

La lligona o lIegona (fig. 8). huna aixa-

EINES PER.A LLAURAR: ALADRES I FORCATS

da molt ampla, fulla de pala quaclrangular o

Arada, i en els dialeetes oecidentals, ala-

trapezoidal, per mitja d'un ferro 'que fa una

dre, provenen tots dos de l' antic arad re, de-

mena de colze, el coll s'uneix a Ila dolla on

rivat instrumental del Ilatí arare" Ilaurar ".

eneaixa el manee eurt. S' utilitza per afluixar

Arada apareix ja en alguns mots medievals.

la terra cavada, anivellar el terreny, fer eava-

En Llull:

més val lo ferre en la aradre, que lo aur ni lo argent en la caxa/l.

Ilons, alerons, netejar séquies ...

Creador/ a son plaer/ fa com I'ol/er,! qui d'una massa/ ne fa terrara/ .. gentil vexell,! leig, com se vol:! Oéu, al m.allol/ qu'el s'ha plantat/ hi ha logat/ quals ha volguts:/ d'ells ( els uns) són venguts,! ah sa legona, / a prima, nona,! vespres, completa;! fahena feta,! crida '15 faynés,! los matinés,! cansats,

L'arad"a (fig. 9) es un instrument compost

1'1..0

esseneialment d'una 'oec;a on va fixada la rella, i d'un espigó on va junyit I'animal o animals per estirar, i que serveix per remoure i gi rar la terra. És probable que durant el neol ític fos usada una mena d'arada, moguda a ma i

Fig. 9

A: timó.- C: cameta .- D: dental.- d: coa del dental.- E: esteva.- M: mandil.O: orellera.- R: rella.- T: tenella.- t: tascó

rF\Ic~~R __________________________________________________________1_9 ~,~

Miquel Gómez

que ha tingut un paper molt importa nt en

aj uden a subjectar la rella o altres peces i

I'evolució humana puix que permeté el con -

reben noms com:

reu de superfícies més grans així com pro-

tenel/a, tascó ...

coa del dental, orel/era,

voca I 'entrada de I 'home a les fein es agríco-

La nota comuna a tota arada tradicional

les, mentre que I'agricultura d'aixada era

és d'ésser un instrument simetric, es a dir,

"L 'aladre rabut

exactament igual d' un costat que de I'altre.

predominantment femenina.

El forcat

i el I/aurador barbut". L'arada tradicional consta de tres peces essencials:

(fig. 10). És una eina formada

per dos bra\os, arrodonits, corbats formant una mena d 'oval entre el quals es col.loca

a.- Una barra lIarguera de secció circular, timó, que rep el nom d'espigó, i serveix per

un sol animal. Al' extrem anterior porta tres forats verti-

els tel/ols i f'aixanguer ( cla-

a junyir i estirar I 'arada. El ti mó va unit a la

cals per a posar

ca meta, que és un tros de fusta que serveix

villa de fusta que Iliga els timons a la colle-

per a que no s'embosse d'arrels i terra en la

ra de Ilaurar). Els timons porten unes anelles

Ilauran\a.

a les quals va Iligada una corda o corretja

b.- Una pe\a de fusta que travessa la part

am b una sivella que serveix per a recolzar i

posterior de I'espigó i que servei x per dur la

regu lar la in cli nació que es vol donar al for-

rella i s'anomena genera lment

dental.

cat en Il aurar. Com I' aladre també porta ca-

e.- Pe\a a manera de manee que servei x

meta i dental que estan units per la tenella.

d'agafall per dirigir la feina de I' arad a i es

L'esteva de vegades porta una argolla a

diu

esteva. Els accessoris són peces xicotetes que

I'extrem de la barra que serveix per a lIigar el s ra mals .

_ 2o_

_ _ __ _ _ __

_ _ __

"De la Plana, l'horta"

Fig. 10

Miquel Gómez

ACCESSORIS

gran solch Ji féu en lo camp seu/~ (Sp i 11

Relles (figs. 11 i 12). Són peces de ferro

189 9).

tallant per un eap i amb manee o eua per

Al nostre país la parau la rella també s'uti-

I'altre, pel qual se subjeeta al dental de

litza en al guns refranys amb signifieats molt

I'arada, i serveix per obrir els soles.

diferents : "més cego que una rella" es diu

"Un bon pages... meté-hi sa rella ... ,

d'una persona eurta de vista. "Més picat que

rfur~'~R _ _ _ __ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _-,--_ _ _-...,;2=...;,.1 ~,~

Miquel Gómez

_1.

Fig. 13 Fig. 11 Y 12

1, cua; 2, ala; 3, punta

una rella" molt enfadat o embriagat i "s 'en-

pala lateral, emprada segons el diccionari

golíría una rella per la punta" es diu d ' una

de Fabra per al cultiu de I'arros pero Valor i

persona que menja molt.

Giner afegeixen : "... í altres que requereixen

Aletes. Són orelleres tallants que serveixen per escampar la terra que obre la rella en lIaurar.

guaret pregon". Com les aletes serveixen per a eixamplar el solc que fa la rella.

Xaruga. Paraula derivada del francés

Pala. Lamina en forma d'ala d'ocell, con-

charrue (arada). És una arada de ferro amb

cava, pot ser giratoria, i s'articula a la xaruga.

=22_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ __ _

"De la Plana¡ rhorta"

travesser recte, dins I' angle de la qual posen

que du a tot lo brancatge la vida. Fa uns dies esplendids, solejats, que /'ocellada choreja gojosa i rispera. Es maig arribat i no cal dir a Itre". (J.P. Tirado).

la rella ficada a I 'arada. Altres models més

Fal~ o corbella (Fig. 15). Antigament el

Per a transportar els aladres i forcats a Castelló s' empra el forcasset (fig. 13 ), que és una pe~a de fusta en forma de V amb un

plural era falces i no fal~s i Coromines as-

evolucionats porten rodes de fusta. Els ganxos (fig. 14). És una fusta rectangu-

senyala el plural antic al

lar de la qual ixen uns ganxos de ferro en

dialecte castello-

nenc ll •

punta corbada cap abaix. El IIaurador sol

Eina formada per una fulla de ferro ace-

col.locar-se damunt per donar-Ii més pes i evi-

rat, corbat que va aprimant-se vers un cap

tar que salte. 5erveixen per a remoure la terra,

fin s acabar en punta. A la part concava té

esterrossar-Ia o per ree mpla~ar una rella.

el tall que potser IIis o dentat. Va f ixada a

L'entauladora esta form ada per un

un manec circu lar de fu sta, que es prol on-

tauló ampl e, IIi s o armat de tall ants o

ga latera lment per evitar que I' ei na re lli s-

cl aus, qu e arrossegada per un anima l, ser-

que de la ma i i que aquesta no toqu e a

veix per a apl anar la terra i ro mpre els te-

terra.

rrossos. So l uti I itza r- se més sov i nt després

Alguns tipus que es donen a Castelló són:

de I'última rella per a ani vellar o aplanar

- Corbe lla canemera: especial per sega r

el que s'ha IIaurat. Per a guanyar pes un

canem i té el cos més ample i gros.

home sol anar al damunt guiant I'animal amb els ramal s.

- Corbella brossera: per tallar herba i té la fu ll a menys corbada. L'ús d'aquesta ferramenta comporta uns

EINES PER A SEGAR I BATRE

''la han romput lo ventrellles espigues, ja han estirat a la caloí del bes del sol les seues encorcobides arestes. Lo nespler brinda els seus fruits primerencs. A les arruixades d'abril els dmems gallardegen. Tota rhorta esta coberta de verdor immensíssima; rarbreda, de moguda per la vivificadora saba

objectes complementaris com: Didals per protegir els dits, la soqueta (fig. 16), que és una mena de guant de fusta, I'estoig d'espart o IIata de palma que permet portar-la penjada al muscle, pedres d'esmolar, davantal, maneguetes i monyiqueres.

-----

'd.-===-

Fig. 15 Fig. 14

Fig. 16

~lrThR ________________________________________________________~2=3

~, ~

Miquel Gómez

La dalla (Fig. 17). És una paraula d'origen

brins. La dalla permet segar sense que el

incert, pero en tot cas pre-roma. Pareix una

"ya eran tres da lIayres, que dallan del bon blat,l la un dalla que dalla, /'altre no vol dalla". (Mila

eina poc emprada i tal vegada siga perque

"al capdavall, a tots ens sega la mateixa dalla".

també simbolitza la mort.

Ilaurador haja d'inclinar-se.

F.295.1). Un complement que sempre acompanya al dallaire són les pedres d'esmolar.

El trill

(Fig. 18). És una paraula de pro-

cedencia mossarab més que castellana, ja que el tractament fonetic és estrany al catala. És una post de fusta, quadrangular, lIarguera, que té la part davantera al~ada per tal de no arrossegar la palla i per sota Fig. 17

porta ferros tallants, claus o trossos de pe-

Esta formada per una fulla de ferro o

dres fogueres. Solen ser arrossegats per un

d' acer, puntuda, Ileugerament corbada,

o dos animals per damunt de la batuda

amb tall per la vora concava i fixada per un

per tallar i capolar la palla. De vegades

extrem en un manec Ilarg de fusta de més o

per donar-li més pes al trill anaven da-

menys 1 '30 m. L'eina es subjecta amb les

munt un home o dona o bé posaven pe-

dues mans, I'acció va tallant amb un reco-

dres grosses.

rregut semicircular, ben arran de la terra. Es

La forca (Fig. 19). És un instrument for-

sega en sentit contrari a la inclinació deis

mat per un pal de fusta acabat per un extrem

_24_ _ _ __

_ _ __ __

_ __

l";;;;;;:::;;;;;;;::;;:;;;;;;;:l

_ __

l/De la Plana/ rhorta//

en dues o més puntes, que serveix

per a al¡;ar o regirar la palla,

Ji F:::::.::=d

I 'herba, carregar garbes etc. i especialment en les operacions agrícoles de ventar a I'era i d'apilar la palla o I'herba. La fusta més utilitzada era la de lIedoner. - La forca clara és la que no té més de dos o tres forcons. - La forca espessa és la que té

Fig.18

més de tres forcons o puntes.

El tiras o tirassa (Fig.

20) . Eina consistent

en una post fixada transversalment al cap d ' un manee lIarg, que, empesa o estirada per un home, serveix per a arreplegar el gra i la palla damunt I'era. La tirassa és un tiras de post més grossa i de manee més curt i és arrossegat per un animal.

El garbell

(Fig. 21). Entre les disposicions

del Mostassaf de Valencia ja apareix en 1322 "Tot garbellador qui no garbellas bé e feelment los avers que hom li dóna a guarbellar, que pagas per pena cinc sous ... ".

Fig. 19

Fig. 20

Fig.2 1

~I~R _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _....;;2~5 _ _

~,~

És un receptacle que té el fons pie de fo-

El raspall és un manoll de branques de

rats igual s que serveix per a separar el gra,

ginesta, boja o d'una altra planta, Iligat

de pedres menudes, trossets de palla, pols

amb un cordell i que s'utilitza per a agra-

etc. Generalment és de forma circular, amb

nar I 'era.

una riscla o vorera solida . El fons del garbell

El cabas és un recipient d ' espart o

sol ésser d'espart o joncs. Recentment són

Il ata de palma, de forma ovalada amb

de tela metal.lica. Per tal de facilitar el pas

les vo reres relativament baixes; amb

del garbellat a través del sedas i per a fer cir-

dues anses, que serveix per tenir-hi gra

cular el rebuig cap a I'eixida del garbell, es

i altres usos analegs.

transmet un moviment vibratori o de rotaci ó.

para el ca bas"

"Si en vols més

M iq uel Gómez

BIBlIOGRAFIA ALCOVER A., SANCH IS GUARN ER M ., MOLL F. (

MARTíNEZ F. ; PALANCA F. ( 1991).- Util latge agrí-

1988 ),- Dicc ionari Catala-Valencia-Balear. Ed.

cola i Ramaderia. Edicions A lfons el M agnanim.

M olI . Pa lma de Mallorca. COROMINES J. ( 1983-91 ).- D iccionari Etimologic i Comp lementari de la Llengua Cata lana . Ed. Curia l. Barce lona. FABRA P. (1 99 1).- D iccionari General de la Llengua Cata lana. Ed . Edhasa. Barcelona. GIMENO M ICHAVILA V. (1984).- Del Castel lón Viejo. Caja de Ahorros de Castellón. Castelló. GRAN ENCICLOPEDIA CATALANA ( 1986-1996). Ed. Encicloped ia Cata lana. Barce lona.

Valencia. M IRA J.F. (1 978).- Els Vale ncians i la Terra. Co!. lecció 3 i 4. Serie " la unitat" nQ 41. Valenc ia. PORCAR I GÓMEZ A. (1995).- Les arrels d 'un lIedoner. L' Eixam Edicions. Valencia. TIRADO J.P. (1986).- De la meua garbera. Caja de Ahorros de Castellón. Castelló. VILÁ N. (1991 ).- Estudidel vocabu lari de les eines agrícoles a la comarca de l Baix Campo institut d 'estudis catalans. Barcelona.

rRlf¡'~~R -------------------------------~ 27 ~,~

Rlqueries a I'horta de CastelleS Un passeig per la Donació Miquel Cómez i Carcés

ALQUERIA 1.. "Anligamenl, conjunl de cases de conreu d'una herelat.'

2.· 'Casa de camp amb lerreny de conreu, especialmenl regadiu, Al País Valencia hom dislingeix I'alquería de la masia (o masel), que correspon a I'explotació agraria en lerreny de sed,"

SÉNIA 1.. "Maquina d'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna volles fermal a I'extrem

d'un pal horitzonlal solidari amb el seu eix, que engrana amb una allra roda vertical que mou una cadena sense fi, prove'ida de calúfols en lola la seva lIargada, I'exlrem inlerior de la qual és submergida a I'aigua del pou',

~ eguint el fil conductor de les séquies

LES ALQUERIES

a I'horta de Castelló, sempre troba-

Anant pel Caminas i passant pel camí

~ rem, en quasi tots els horts, un pec;a fonamental : I'alqueria; aquest era un edifici

d'En Riera, s'arriba al Riu Sec i pel camí de

d'ajuda al Ilaurador en el seu treball agríco-

yar- es troba la Donació de Dalt. Allí tro-

la (guardar les eines, emmagatzemar la co-

bem una

Ilita, deixar a cobert els animals, aixoplugar-

tangular, amb coberta d'un vessant i el

se del mal temps), i també, més aprop en el

pendent cap a la fac;ana dreta. El que queda

temps, una casa temporera. A I'estiu, quan

de dins ens indica que hi havia un altell per

les feines al camp eren més freqüents, urgia

a pallissa dalt del pessebre, i aquestté un fi-

ser-hi el maxim de temps a I'hort, i a més,

nestró molt menut a cada banda.

que fóra tota la família per a ajudar en la

darrer. Les casetes que grafiem són a les

- Fill, ves-hit i porta aigua del pouet per a dinar; aprofita i mira dins I'alquerieta per si I'haca encara té herba al pessebre. - Pare, he hagut de pujar dalt la pallisseta i li he tirat un poc de menjar a I'animal. Per cert que I'escaleta de fusta esta trencada, li falta un travesser... !

partides de Ramell (I'horta) i la Brunella

La coberta -ara- és de fibrociment, amb

(marjal), a una i altra banda del riu SeCo

restes de teules arabs. La pallissa, de cons-

També farem una ullad a a algun a de les

trucció molt simple, slemprava per guardar

poques sénies que encara hi queden al

I' haca i, de vegades, per aturar-se dins si

terme municipal; les que vorem són al

plovi a. Enfront hi ha un pou -pot ser fóra

costat de cada alqueria estudiada. S'h a de

una séni a- pero el brocal esta tapat i tancat

destacar una qu e s'hi troba al camí La

amb una portell de ferro.

recol.lecció d'hortalisses i altres collites. D'aquestes edificacions en vorem de molts diversos ti pus, pero ens fixarem en tres models que, en certa manera, són una evolució logica entre el primer i el

Plana que encara té el brocal i part del mecanisme.

la dreta -que el separa del riu un gran can-

pallissa. L'edifici és de planta rec-

Continuant el mateix camí, després de la primera revolta, hi ha

una altra alqueria.

_28_ __

_ _ _ __

_ __

Aquesta és diferent a la pallissa que hem vist, per les funcions, les mides i I' orientació. També és de planta rectangular, pero té la coberta a dues aigües. La porta esta orientada al sud, i dins disposava --ara és en rüines, com es pot vore-- de dues plantes comunicades per una escaleta de fusta, i enfront d'aquesta -a la dreta de la porta- hi ha les restes d'una xemeneia de campana piramidal ocupant I'angle de la cambra. No té finestres, pero sí finestrons o guaiteres molt menudes: quatre a la pec;a de baix (forma triangular) i dues (rectangulars) a la pec;a de dalt. No té aljub, pero molt aprop hi una senia sense broc i tapada.

Finestrons

- Guarda les bicicletes dins, junt al pessebre, i el saquet del menjar el deixes penjat a I'estaca del costat de la xemeneia ... - Pare, vull asseure'm ací afora al banquet. .. , estic molt cansat per la pedalejada ... Quan em recupere pujaré dalt a la falsa i em canviaré la roba. - Aprofita i baixa les ferramentes; hem d'arreglar el reguer, que quasi no li queda arrebossat a les parets; trobaras les eines

___

/lOe la Plana, l'horta

penjades de I'estaca que hi ha "al més amunt", al costat del forat de la pallissa. - Pare, quan acaben de collir les panol/es, vul/ pujar dalt la figuera i jugar una estona. - Vés amb compte, no siga que caigues un bac, i ja ho saps: bon bac i sense figa. Les parets de I' alqueria són de pedra pastada amb morter de calc; i rajola plana als cantons i buits de porta (es veu un antiga porta tapada). El Ilinda de les portes esta fet amb ares plans de rajola. La porta s'enganxa al mur amb tacons a manera de frontissa i no té marCo A sota es veu el brancal fet de varies pedres treballades i planes i prou grans. En aquesta alqueria ja es diferencien algunes funcions de I'edifici: a la porta de baix, la zona d'estar i de foc, i a dalt, magatzem de collites i, si convé, per a dormir. Tornant al riu, fins el camí la Donació, creuant a la banda esquerra del llit hi ha una altra alqueria, més gran que les altres dues. L'hort esta abandonat, pie d'herba, i voltant I'a/queria, tot pie de canyes. Mig enrunada, encara queden en peu parts importants de la casa. - Vicent. .. ! descorda el burro i que comence a donar voltes a la sénia; ja tinc preparades les cadiretes per regar la taules de les verdures. E/s melons els regarem després d'esmorzar. Recorda 'm que parle amb el l/andero per arreglar els catúfols, que en tenim tres trencats, són més forts que els de terrissa , pero ... - Pare, que ens ha posat la mare per I'esmorzar? - Avui tocava truita de carbasseta amb cansa lada. Crec que també ens ha posat un parel/ de cebes i un poc de formatge. En acabar de regar ves a la cisterna i treu un poc d'aigua fresca ... per a tu. Jo beuré vi de la bóta. Seurem al banc de I'emparrat. - Pare, podré fer la sesta dalt a la cambra ... ?, ací fora fa massa calor i dalt corre un bon ventet. ..

rfur~~ó ________________________________________________________ ~, ~

- Sí fin pots fer una becaina dalt; pero poca estona, que hem d'arreglar el corralet abans de deixar allí I'ase. S'ha de preparar I'herba al pessebre i I'aigua a la tina gran.

~2~9

ca o el matxo, i els sacs de la collita són custodiats al corral. Afora, I'emparrat -sempre enganxat a la casa- fa de zona de connexió entre I'alqueria i I'exterior: entre la casa, el corral i I'hort. A I'estiu quasi tot es fa a I'emparrat, el temps i la lIargada del dia conviden a fer vida a I'aire lIiure. L'orientació d'aquesta pe¡;a quasi sempre és a I'est (al vent de lIevant, la platja) o al sud-est (al migdia, cara-sol) per tal d'aprofitar el maxim de la lIum i I'escalfor del sol .

COM SÓN I QUE TENEN LES ALQUERIES D'una alqueria i els seus voltants podem diferenciar un grapat de detalls, la major part d'ells es repeteixen en totes les edificacions aodlades i temporeres del terme, que eren importants pel 11 aurador.

Cisterna

Cal dir que aquesta alqueria és I'expres-

- Edifici, amb la seua forma en planta, els

sió maxima de les altres dues: dues plantes,

vessants de coberta i el lIoc on desaigüen,

la de baix és el menjador, cuina i zona d'es-

si aprofita aquestes aigües i les diposita en

tan¡;a, i la cambra de dalt (golfa, més amunt,

un aljub, si disposa d'emparrat (cobert amb

falsa), és per a dormir, i en ocasions, deixar

teules, parra, canyís ... i amb pilars de pedra,

alguna collita. A la part nord hi ha una pe¡;a,

de rajola o de ferro), si té xemeneia i on es

edificada posteriorment, que fa les funcions

situa, si hi ha o no corral per a I'haca amb el

de corral i quadra. Per tant, com a casa d'-

seu pessebre o menjadora, si afora hi ha

habitatge temporal (basicament a I'estiu),

seients. Si les parets són arrebossades o amb

queden diferenciades totes les funcions de I'alqueria : la zona d'habitatge de les persones (estar, cuinar i menjar de la zona

la pedra vista.

dormir) i la zona d'animals. L'aigua queda fora de la casa i es transporta amb canters, tines i altres atifells. El parament de menjar es guarda al rebost (junt a la xemeneia). Canters, roba de més ús i part de la ferramenta (com ara I'aixada, la fal¡; i les corbelles i algun cabas) es

Pilars

deixen sota la volta de I'escala i es pengen

- Interior de I'alqueria, amb les escales

a les estaques que hi ha per a aquesta fun-

(de fusta o de volta de rajola), portes amb

ció. La resta de les eines, el menjar de I'ha-

frontisses de ferro o amb tacó, les finestres

;;;...;;30_ _ _ _ __ _ __ _ _ _ _ _ __ _

(obertes i menudes o amb fulles), ti pus de

"De la Plana, l'horta"

A) CUINA

reixes, els barandats de rajola o de canyís

Bane de foguers, amb cantoneres de ferro

IluHs d'algeps, la xemeneia i els foguers, si

i al damunt taullels de ceramica, té un buit,

hi ha estaques per penjar la roba i els estris

rodó al centre i obert cap afora, per deixar la

de treball i de I'animal.

lIenya i calar-I i foc, que és rematat amb peces de ferro que serveixen per estretir-Io i deixar estris menuts damunt del foe. Baix del banc esta buit i serveix per emmagatzemar la Ilenya. El front del banc esta emmanisat i hi ha claus de ferro on es pengen els atifells de cuinar: paella, perol, cullerot.

, \-

....

Estaques

- I en I'hort cal vore si hi ha la sénia o pou, si té alguna bassa per regar o plantar canem, si els marges, bancals i tanques són de terra o pedra en sec, si les séquies i reguers estan fets de pedra, terra o rajola, si són o no impermeabilitzats amb fang, o morter, si les cadiretes o partidors per regar són de fusta, ferro, Iloses de pedra ...

..<.. ~ "

•.. .-.. r--

, --==== .

Bane de foguers

Campana de fums, de forma piramidal (quadrada, rectangular o arraconada) formada per un enva de rajola massissa, arrebossada amb una barreja de fang i cale;, damunt d'un cabiró rectangular de fusta que també fa les funcions de post on deixar eines menudes de cuina, i penjar el cresol o el farol de carburo. Junt al banc sol trobar-se I'armari o rebost on es guarden plats, cassoles, gots, gaReguers

nivets. A dins hi han prestatges de fusta en-

Amb tot, paga la pena fer esment de qua-

caixats sobre un ree ixit de morter o algep .

tre o cinc elements fonamentals en la cons-

Aquest armari esta tan cat amb un a porta de

trucció i ús d'aquestes edificacions auxiliars

fu sta d'u na o dues full es.

i temporeres : cuina, portes i fin estres, sostres, escales i materials constructius basics.

B) PORTA I fiNES TRES

Convé aclarir que la qualitat deis materi als

La porta, sempre de fusta, no té marc i

emprats i les dimensions d' aquests elements

slenganxa al mu r amb els eixints de la matei-

milloren en func ió del tamany de I'alq ueri a.

xa fulla, un dalt i I' altre baix, en forma de tacó,

Ifur~!

~,~

________________________________________________________

que serveixen de frontissa per fer girar la porta. També slusen frontisses de ferro; slajusta al mur en un rebaix fet al voltant de tot el buit, i es tanca amb un pany mogut per una clau gran. En ocasions el pany és de fusta. Hi ha un brancal fet amb blocs de pedra calissa que ocupa tot Pample de la porta. El buit és tancat dalt amb un arc pla de rajola, o amb bigues de fusta que ocupen tot Pample del mur.

~3~1

fulla interior i reixa a Ilexterior. Són de dues fulles fetes amb taulons enganxats amb claus a dos travessers.

1:'-.' --;--

r-r--r---, -..::::::

i"'--r-

Finestra

Ié::-.....

J1-r-~

Reixa

e) SOSTRES

- de planta baixa: fet amb cabirons de

fusta de secció rectangular (5x15 cm) amb revoltons de rajola massissa, IIu'lts per baix amb algep i reompl its amb testos per damunt i amb paviment de ceramica. A les pallisses es tracta d1un entaulat de fusta, o també es posa rajola plana en "oc de Pentaulat. Portes

Les finestres són variades, de vega des tan sois hi ha el buit: ullerot o guaitera (un triangle format per rajoles massisses, de dimensions 30x30x30, que ocupa el gruix del mur i no tenen marc ni porteta. També hi ha de rectangulars fets amb rajola i oberts, sempre al costat del pessebre). En alqueries més evolucionades, les finestres tenen marc,

Entaulat

= 3 2~ _ _ __

_ __ _ __ _ __ _ _ _ IIDe

la Plana, l'horta

- de coberta: es tracta di un conjunt format

briment de Ilalqueria, i la coberta inclina-

per cabirons, de secció rectangular, recolzats

da a una o dues aigües. El s arrebossats

als murs testers de la casa, damunt deis quals

amb fang o sorra i cal<;: (viva o apagada) .

es posen lIistons de secció menuda (2 x 4 cm)

La pintura emprada semp re la ca l<;:. Fusta

separats la justa dimensió de les rajoles de

per les portes i finestres, i ferro forjat per a

fang cuit, situant-se dalt dlelles la teula arab,

les reixes.

de tant en tant preses amb mortero

DE MOMENT, ENCARA EN QUEDEN ... DIALQUERIES

D) ESCALES De corretja amb volta de rajola Ilurda per

Cal dir que en els darrers anys, les edifi-

baix, amb escalons de rajola vi sta. Sol estar

cacion s agríco les slh an deteri orat molt: unes

tancada al menjador amb una porta. Al pis

han estat enderrocades pels propi etaris, al-

de da lt el separa amb un barandat dlun

tres slhan arru"inat, i les que queden en peu ,

metre dlal<;:ada, de rajola disposada vertical-

ja no els hi queden estri s i utensil is pro pis en

ment i lIu·ida amb algep enfosquit. A les pa-

condici ons. Han desaparegut portes, fines-

Ilisses i alqueries menudes, Ilescala és de

tres, re ixes, teules, murs de pedra i de rajo-

fusta, de les anomenades de ma.

la, ceram ica -tant pel que fa a manises com estri s de cu ina-, canters i perol s, eines, etc. Les sénies, cistern es, pous i aljubs, són tapats o enderrocats, quan no reomplits de runa . Els vells reguers per on passava Il aigua de les sén ies han estat tapats i inutilitzats. Moltes dl aquestes destrosses han estat obra de la deixadesa dluns, deis actes

Revoltó

vandalics dl altres i, en moltes ocasions, gent que slha vo lgut aprofitar traient-Io de les alqueries per vendre-ho com objectes antics . 5 1estan dei xant caure aquests edificis per fe r-ne de nous sense donar-li cap importanc ia al patrimoni cultu ral que ten im . És una manera estúpida de ma lbarata r la immensa tasca d ipositada en aq uestes edifi -

Esca leta

cacions: com es treba ll ava i vivia aleshores, Ilús de material s del terreny, com era reco-

E) MATERIA LS CONSTRUCTlUS

l/ ida i treball ada la ped ra, la construcció

Els material s uti litzats són pocs i repe-

dluna arqu itectura agrícola autocton a (al-

t its a les alqueries i masets del terme.

queri es, murs, pous i basses, tanques i ban-

Q uasi semp re materials de la zon a. La

cals), la distri buc ió i cond ucci ó dlaigües

pedra ca l issa i/o rajola p lana mass issa pels

amb tots els enginys hidraulics i meca nics,

murs i envans; cab iro ns i tau lo ns de fusta

la historia dlun passat nostre que ara és

pe ls forj ats; rajo la plana pels revo lton ts i

completament abandonat. I ara volen tapar

els sostres de coberta; teu les arabs pel co-

les séqu ies ... !!

~! ____________________________________________________________________3_3 ~,~

BIBLlOCRAFIA - M . Garcia Lisón i A. Zaragoza Catal án: Arquitectura rural primitiva en seca; Temes d'etnografia valenciana (volum 1), Diputació de Valencia, 1983. - Miguel del Rey i Caries Bohigues: La casa tradicional; Temes d'etnografia valenciana (volum 1), Diputació de Valencia, 1983. - Miguel del Rey: Colección de arquitecturas rurales de la Plana; Estudis Castellonencs, nº 3, Diputació de castelló, 1985. - V. Ortells Chabrera i S. Selma Castell : Casa rural castellonenca; Col.lecció arquitectura, arqueolo-

gia i historia, COACV-DC i Associació Arquologica de Castelló, nº l, 1993. - Emilio M. Obiol: L'aprofitament de I'aigua a I'horta del Millars; Diputació de Castelló, 1985. - Diccionari de la L1engua Catalana. Enciclopedia catalana, 1995 . - Ordenanzas y Reglamento para el régimen y gobierno del Sindicato y Jurado de Riegos de CasteIlón de la Plana, 1909. - V. Garcia Martínez i J. Murcia Vidal : L'horta sud: Una lectura ambiental del paisaje de la comarca. Caja de Ahorros de Torrent, 1981.

Miquel Gómez

;;;..;34_ _ _ _ __

___________

"De la Plana, l'horta"

FOTOGRAFI ES

CROQUIS

I I I I

5 4

1-1

2'" 1

! 1llTIf 6

1.- ZONA ESTAR

S.- ESTAQUES/PENJADOR

2.- XIMEN EIA

6.- BRANCAL DE PEORA

3.- ESCALETA DE MA

7.- PALLl SSA (QUED EN RESTES)

4.- PESSEBRE/M ENJADORA

8.- POU/SeNIA

MIQUEl GOM ÉZ I GARctS

ALQUERIA 1

desemhre 1997

Ca mí Donació de Dalt Partida de Ramell

FOTOGRAFIES

CROQUIS

SECCIÓ

FA~ANA

I=l

:WIl!,

1 /

I=l 4

// // 2

-,'U

PLANTA

DESIGNACI~

1.- ZONA ESTAR

5.- ZONA DE L'ANIMAL

2.- XIMENEIA

6.- BRANCAL DE PEORA

3.- ESCALETA DE MA

7.- PALLlSSA! CAMBRA

4.- BA Ne: PER SEURE

8.- RESTES D'ENTABACAT

...:: o ~

3 .

~ MIQUEl GOMÉZ [ GARCl\S nf!Se mbre 1997

ALQUERIA 2

Camí Donació de Dalt Partida de Ramell

.:...; 3 6 _ __ __

_ _ _ _ _ _ __

___

De la Plana¡ rhorta

FOTOGRAFIES

~, ~~ ,.

....... . ~.

...

~- ~" -'';'-'.'"

...-

Ip·", '~ . . .. .

CROQUIS

o FAI;ANA

SECCIÓ

r,::::::::;;::::;;:::::::::=C=I:::=~:::;-r U9 U

----{>

n9 n

- - I

~~==:c=:::r====+-

I I I I I

__ .--I

I I

tL _ _ LL _

IAIX DALT DESIGNAClÓ 1,- ZO N A ESTAR

6.-

2.-

7.- CORRAL (MtG ENRUNAn

FOGUER/XEMENEIA

BANe PER SEU RE

3.- ARMAR I

6.- PESSE8RE (QUEDEN RESTES)

-4.- ESCALA

9.- ESTAQUES

5. - EMPARRAr (ENDERROCAT)

10.- CAMBRA M1QUfl

ALQUERIA 3

GOMtz

I GA.lta5

flt.st.mh(e 199 7

Camí Donació de Dalt Partida de La Brunella, CS

FOTOGRAFIES

CROQUIS

/ PLANTA

121 1

11 11

MOTOR DE TRACCIÓ ANIMAL

DESIGNACI6, 1.2.3.4.S.ó.-

PERXA / BARRA ARBRE EIX / )AENT RODA / RODA VERTICAL BANC IJO U MATXO / PILAR

7.- CATÚFOLS 8.- POU / SENIAL 9.- CAMINET 10.- PASTERA 11 .- SAFAREIC

12.- REG UER / CANAL

LES S¡NIES TROBA DES AL COSTAT DE LES ALQUERIES ESTAN TAPADfS

SECCló

MIOUEL

SENIA

GOtofá I GM.C6S

~ 1991

Partides Ramell

i La Brunella,

rFiJr~~f 39 ~,~f -----------------------------""",;:",:"

fes hOlítalisses de La Plana, que de veure-/es donen gana ferran Aparisi i Monfort

í'1

<IJt

¿..",

ndevina endevinalla: "Verd per foral

d'Australia. Totes elles tenen en comú el

roig per dins, pepites negres, meló

clima bondadós, la terra agra'ida i producti-

d'Alger; que éS?"

va, la vegetació equivalent i els conreus

- Meló d'Alger

semblants.

- Molt bé!

Pero és I'hora de deixar I'atlas a la Ilibre-

Estava ciar que, amb les pistes que ens

ria i tornar-hi a la Mediterrania, la nostra

donen, era un meló. Pero per que d'Alger?

Mediterrania, la que ens envolta i ens mo-

Evidentment ens referim a I'origen del meló,

dela, la que ens ensenya i conforma. Vora la

que hom pensa que és d'Algeria. La qual cosa

qual es troba la Plana de Castelló.

no és certa, procedeix de !'África tropical,

La Plana esta formada pels al.luvions del

com el Cola Cao, i fou portat a les nostres te-

Millars i, en menor quantitat, del Riu Sec.

rres pels arabs. Es tracta, dones, d'una de tan-

Un sol ferac;, on es conreen tot un assorti-

tes especies foraries pero que s'han adaptat a

ment de verdures i hortalisses, que junta-

viure perfectament a la Mediterrania.

ment amb I'oli d'oliva constitueix la base de

La Mediterrania - les Mediterranies - són

la cuina tradicional de les nostres terres, ara

terres fertils, propies de climes temperats d '-

coneguda com a dieta mediterrania, en la

hiverns suaus i estius moderats. Les precipi-

qual entren de manera molt destacada les

tacions són escasses i de distribució irregular,

hortal isses.

concentrant-se als equinoccis de primavera i

El terme hortalissa ja ens indica que es

especialment al de tardor. Són pluges fortes i

tracta d'un conreu propi d'horta, és a dir de

curta durada. O siga, que plou poc pero per

terres fertils, mimades per la ma deis homens

al poc que plou, plou prou.

i dones que viuen de la seva producció. Les

La Mediterrania típica i topica és la ribe-

verdures i hortalisses són producte, igual que

ra del Mediterrani. Formada pel sud d'Euro-

la gent, de les relacions deis diferents pobles

pa i nord d'África. Bressol de nombroses

mediterranis. Originaries deis quatre cantons

cultures, entre elles de la cultura occidental.

de la nostra mar i de molt més enlla, han

Barreja de pobles, Ilengües, pensars, rel i-

segut transportades i assimilades per tot arreu

gions, ... totes diferents i totes relacionades

de les Mediterranies del món.

per la mateixa mar, vehicle de comunicació i d'intercanvi des de I'antigor.

Formen una part molt important de la nostra cultura i sovint recorrem a elles per a,

Pero hi ha d'altres Mediterranies, més

de manera metaforica, indicar propietats i

110-

capacitats de les coses i de les persones, de

rient Mitja, California, la costa de Xile, I' ex-

les seves maneres de ser, etc. De fet, les hor-

trem meridional de Sudafrica i el sud

talisses constitueixen epítets, generalment

Ilunyanes i exotiques: algunes zones de

...;..:40_ _ _ _ _ __

_ _ _ _ __ __ _ _

"De la Plana, l'horta"

qualificatius, de determinades persones, lIel

ques, tal vegada les més representatives, tot

fava de Ramonet

i mirant el cistell de la compra. Per tal de

ll ,

més coent que un alll/,

lIel moniato de .... 11, lIel carbassa de ... 11

veure algunes característiques, propietats,

Des del punt de vista de I'organografia

usos, historia, origen, etc.. Sense cap preten-

botanica, ens mengem parts diferents deis

sió més que la curiositat i el somriure. Així

vegetals: Flors com les carxofes, arrels com

podem trobar:

els naps, fui les com les bledes, tiges com els cards, fruits com les tomates, brots com els

- Q UENOPODIÁCl ES

esparrecs, bulbs com les cebes, tubercles

• BLEDA Beta vulgaris, de la qual ens

com la xufla, Il avors com les faves, estams

mengem, ¿amb gran alegria?, les fu lles cui-

com el safra. Des del punt de vista sistema-

tes en el bullit, en I'olleta de dej uni i en les

tic, hi trobem tot un assortiment de pl antes

coques d'espinacs d'al guns forns poc hon-

ben diferents que constitueixen una bona re-

rats. Antigament era emprada en med icina.

presentaci ó de les diverses famíl ies vegetals.

El mot bleda referit a una persona és si no-

Tot segu it anem a descobrir-ne unes po-

nim de poc espav ilat i poca empenta, tal vegada per extensió de les prop ietats de la planta

• ESPINAC Spinacia oleracea. Originari d'Ásia. Les fulles fines i suculentes tenen un elevat contingut en ferro. Es consumeix de moltes formes en truita, gratinats, en potatge de cigrons, etc. ..Fins i tot els americans, grans devoradors de gossos calorosos i mantega de cacauet, s'han adonat de les seves propietats gracies a IIPopeye el mariner ll . Ara bé, aquest sol menjar-Ies directam~nt de la lIauna de conserva, la qual cosa ens indica la gran diversitat i qualitat de la cuina nord-americana. - CUCURBITÁClES

• MELÓ Cucumis melo origi nari de I I África tropical i Ásia, ja era conreat M. Alegre

pels egipcis i els romans.

rffir~~i __________________________________________________________4_1 ~, ~

Fruit suculent i refrescant té nombroses va-

de forma, Ilarga i rodona, i color, verd IIis i

rietats. El terme meló referit a certes perso-

ratllat, les quals reben diferents noms (meló,

nes és indicatiu de la seva capacitat

melona). Si no ix molt bo es pot usar per fer

intel.lectual.

fanalets, tot i ficant-li un ciri dins i gravant-li

• COCOM8RE Cucumis sativus originari

en la pell la IIuna, el sol i estrelles o qualse-

del sud de I'índia, es menja generalment en

vol decoració més o menys esoterica.

amanides. Té gran quantitat de vitamines A i

C. S'empra també per fer productes de be-

• CARA8ASSA DE CA8ELL D'ÁNCEL Cucumis citrillus varo pasteca és una varietat

Ilesa. Ja ho sabeu, quan mengeu ensalada de

del meló d'Alger de polpa blanca i fibrosa,

cogombre a més d'alimentar-vos us feu ben

que s'empra per coure'l i fer la confitura de

templats.

cabell d'ilngel per omplir els típics pastissets

• CARA8ASSA Cucurbita sp. són plantes

de Nada!'

originaries d'America tropical. Consta d'unes vint-i-cinc especies.Les més conegudes són:

- BRASSICAclES o CRucíFERES

• COL Brassica oleracea especie ori-

- C. pepo de forma allargada té diferents

ginaria de les costes d'Anglaterra i Bretan-

varietats, quan esta verda és tendra i s'ano-

ya. Té nombroses varietats, segons quina

mena carabassí emprat en I'alimentació hu-

part de la planta interesse. Les fulles s'a-

mana en forma de truites i bullits, de madu-

profiten en la col arrissada o de Mila, la col

ra és IIarga i groga i s'empra de farratge

morada o 1I0mbarda i la col valenciana, de

- C. maxima de forma arrodonida i molt

tronxo curt i fulles verd ciar. En la col de

gran, té la carn dolc;a i de color taronja, s'em-

Brussel.les s'aprofiten els brots axil.lars que

pra per a torrar, fer arros al forn, etc. .. Una

creixen d'un tronxo molt lIarg. Del broquil

forma rapida d'obtenir-Ies és estudiant poc, o

i de la col-i-flor ens mengem les flors. Es

fer proposicions amoroses. Les seves IIavors

consume ix de diferents formes, guisada,

es torren per fer pipes de carabassa, que són

crua, fermentada,etc. .. Pero en totes les va-

molt gustoses. Hi ha una varietat anomena de

rietats, en algunes més que en les altres,

turbant o de moro, que té la part central in-

cal destacar I'olor típic d'on li ve el nom de

flada i prominent, sembla una carbassa dintre

I'especie. De vegades costa de coure, d'on

I'altra, que s'utilitza en decoració.

ve la dita popular de "Ii falta un bull, com

• CARA8ASSA VINATERA Lagenaria vulgaris té fruits de coberta resistent de

a la col" per referir-se a persones un poc ta-

forma globulosa amb una constricció cen-

• NAP Brassica napus el seu conreu és

tral, una vegada buida de polpa pot servir

molt antic. Les arrels gruixudes són comesti-

rambanes

per flotador de d isseny o per portar vi, com

bles, tant per al consum huma com per a fa-

fa el peregrí.

rratge. És típic l' arrós amb fesols i naps. Les

• MELÓ D'ALC ER O SíNDRIA Cucumis citrillus varo jace oriünda de I'África tropi-

lIavors tenen gran quantitat d'oli i s'han emprat tradicionalment en I'alimentació d'oce-

cal, és una fruita molt dol<;a i sucosa, de

IIets engabiats. De fet, hi ha algunes espe-

carn roja amb moltes Ilavors negres; malgrat

cies emparentades en les quals s'aprofita

que ara se'n fan de grogues i també sense

aquesta propietat. Com ara la COLZA B.

IIavors. Aquesta especi e té diferents varietats

rapa oleifera de les seves lIavors s'extrau

_42_ _ _ _ _ _ _ _ __

_ __

____

De la Plana, rhorta

Pep O ria

Poli del seu nom, per a ús alimentari i in-

nera que s'acabava en una "pica de fesols"

dustrial, i tri stament conegut. La MOSTASSA

és a dir tots picats i tots fotuts.

B. nigra de les seves Ilavors triturades es

• PESOL Pisum sativum oriünda de l'Asia

prepara aquesta salsa picant, emprada per

central, ja era conreada en el neolític. Té

matar el gust deis canids escalfats que , com

nombroses varietats, de les quals es consu-

ja hem dit, mengen el s nord-americans.

meix les tavell es senceres, peso l fins, o les Il avors tendres. És pot consumir de dife re nts

- PAPILlONAClES

formes . Cal destacar que aquestes hu mils

• FESOLS Phaseolus vulgaris té nombro-

Ilavors van ser el punt de sortida, de la ma

ses varietats, de les quals s'aprofiten les ta-

d'un monjo anomenat Mendel , de la moder-

velles tendres o bajoques i les Ilavors o fe-

na genetica.

50 15. Rics en midó, són famosos per la

• FAVA

Vicia faba les Ilavors tendres o

producció de gasos intesti nal s. Es poden

seques s'han consumit des de I'antiguitat de

consumi r de diferents formes. Una varietat

diverses formes. El seu co nsu m ha estat de-

de gra molt gran i fi, el bajocó, és un ingre-

saconsel lat en altres epoq ues, així les clas-

dient fonamental de la paella. El terme bajo-

ses altes de I'antic Egipte no en menjaven i

ca referit a una persona és indicatiu de poc

els deixeb les de Pitagores les tenien prohi-

de seny. Per treure les Ilavors de les tavel les

bides. Aquesta prohibició sembla rel aciona-

es picaven amb una massa, com a conse-

da amb un coneixement empíric del favis-

qüencia d'aquesta operac ió s'alliberava una

me (mal altia hereditaria caracteritzada per

pols que li donava picor al picador, de ma-

anemi a hemo lítica, amb asten ia, hemoglo-

~~ft ____________________________________________________________4_3 ~ ,~

binúria, trastorns digestius i febre. És deguda a la ingestió de faves o a la inhalació de pol.len de la favera, en persones

amb

una

manca

congénita de I'enzim glucosa-6-fosfat -desh id rogenasa), "qué coses passen, eh!. De la qual cosa sembla derivar el terme fava, referit a persones que tenen una certa apatia i retard mental. També hi ha certs dits relacionats: "5ón faves comptades" indica que una cosa és molt segura. "Treure faves de I'oll a" indi ca experimentar una mi1I0ria en una malaltia o animar-se.

• LLENTILLA Lens culina-

ria planta originari a del sudoest d 'Ásia es conreada des de temps anti c. Les lIavors ri ques en prote'lnes i fe rro són forc;a nutriti ves, en alguns casos porten també mi nera ls, en forma de pedretes trencadores de queixals.

• CIGRÓ Cicer arietinum origi naria de I'índia els fruits fa n una o dues lIavors, que

}. Miquel Carceller

es poden consumir de variades formes, pero sempre flatulentes. Les fu-

anem a explicar donada la seva importan -

Iles tant verdes com seques es gasten de fa-

cia per al desenvolupament de les festes

rratge.

Magdalenenques : el cacauet curt o de dos

• CACAUET Arachis hypogaea possi-

grans, també anomenat de co llaret; el de

blement originari del Brasil es conrea per

tipus avellana o avellanenc que és el més

les seves lIavors oleaginoses. Necessita de

propi de la Plana; el cacauet lIarg o de

terres poc com pactes per a que el fruit

quatre grans també anomenat cacaua; el

pugue enfonsar-se, o en cas contrari cal

cacauet morú de dos grans pero més gros-

calc;ar-Io o cobri r-ho de terra. Es poden

SOS,

d istin gi r distintes varietats, que tot seguit

d'aquests és la que es cu ltiva als Estats

de menor qualitat i sabor, una variant

....;",,;4 4 _ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

"De la Plana¡ rhorta"

Un its i que, per desgracia, és la que més

d'altres, en sa lses de caragols . Es consu -

ens mengem.

mei x ta nt verda com madura, i tant crua com cu inada.

- UMBEL·L1FERES

• PATATA Solanum tuberosum proce-

• API Apium graveolens es cultiva per les

deix deis A nd es on ja era cultivada pels in -

seves full es i tiges oloroses que donen sabor

queso Es con eixen més d'un mil er de varie-

als brous i ensalades i poca cosa més .

tats. Fou introd u'ld a a Espanya la segona

• XIRIVIA Pastinaca sativa I' arrel gruixu-

meitat del seg le XV I, al princ ipi com a fa-

da i olorosa slempra per a preparar la sopa

rratge d'animals, pero cap a finals del

ju liana i altres brous poc nutritius, així com

segl e XVII I, i com a con seqüencia de les

a farratge d' an imals, que després pots men-

crisis agrícoles de I' epoca, fou emprad a en

jar-te i quedes d'al lo més satisfet.

I'ali mentació humana. Es consume ix de

• CARLOTA Oaucus carota I'arrel grossa

moltes maneres, al forn, bul lida, torrada i

i de col or taronja es con su meix de mo ltes

especialment fregi da (menja r exqu isit per

maneres, cru a o bu llida. El seu color és

als xiq uets i xiquetes). És un deis al iments

degut a un pigment anomenat caroté, que és

basics en mo ltes zones del món . De la

un precursor de la vitamin a A, per la qual

seva polpa , molt ri ca en mi dó, es poden

cosa es diu que la carlota és bona per a la

extreure diferents ti pus de begudes alco ho-

vi sta, la prova és que no hi ha cap conill que

liques.

dugue ulleres.

• TARAC Nicotiana tabacum planta ori ginaria d'America. S'atribueix el seu des-

-SOLANÁCl ES

cobriment a Rodrigo de Jerez, que s'havia

• TOMATA Lycopersicum sculentum ori-

enrolat en la primera expedició de Colón.

ginaria de les vessants deis Andes central s,

Els amerindis del Caribe ja el fumaven, bé

fou introdu'lda a Espanya des de Mexic al

aspirant el fum d'una canya plena de fulles

segle XVI, pero el seu consum s'estengué al

o enrotllant-Ies en forma de cilindre. Portat

XIX. Té diverses varietats que es dediquen a

a Espanya, al segle XVI ja es fumava en Ita-

les distintes finalitats, amanides, conserva,

lia i Pa'lsos Baixos, el seu consum fou ex-

penjar, sucs, etc ... És una planta molt rica en

tensiu amb molta més rapidesa que el de

vitamines sobre tot del grup B i C. EI"posar-

les patates, tomates, etc ... aixo demostra

se com una tomata" és indicatiu de tindre

que els vicis slapeguen més que els bons

vergonya, per allo del color roigo

habits. El seu nom es deu aJean Nicot que

• ALRERGíNIA Solanum melongena

fou I'ambaixador frances a Lisboa i que in-

oriünda de I'índia, és comestible de moltes

troduí el tabac a Franc;:a. S'ha consumit de

formes, torrada, fregida, etc ... té diversos co-

moltes formes, fumat en forma de cigars o

lors segons la varietat. El tindre /lel nas com

cigarrets i en pipa; mastegat i inhalat en

una albergínia" és indicatiu d'anar carregar

forma de pols, el rape que fou un signe de

d'un bon apendix nassal

distinció social. A les nostres terres es con-

• PERRERA Capsicum annuum proce-

reava per fer el tabac xurro que es fumava

dent de l'America tropical, presenta una

tal qual, després de sec, sense afegir-li cap

gran diversitat de fruits, uns dolc;:os i d'al-

tractament deis que slusen en la indústria

tres coents, com el coralet emprat, enter

tabaquera.

}. Miquel Carceller

menten de moltes formes. També és por

- CONVOLVULACIES

• MONIATO

Ipomoca batatas oriünd

dlAmerica tropical, els seus tubercles són

tenir "el nas de carxofa" sinonim de tenir-Io d'albergínia.

dolc;os i rics en midó. El seu conreu és típic

• CARD Cynara cardunculus és molt

de pa'lsos poc desenvolupats. En algunes

semblant a la carxofera, pero de tiges més

epoques es menjava en grans quantitats per

IIargues i rectes, els capítols són espinosos.

matar la fam. Actualment slempra en la fa-

Es cultiva per les arrels i les penques o pe-

bricació de confitures per fer els pastissos de

duncles foliars tendres i saborosos, són

nadal. El mot moniato aplicat a una persona

blancs si la planta es calc;a. Els cards són ta-

és indicatiu dlun baix, quasi soterrani, coefi-

IIades més exquisides en un plat dlolla.

cient dlintel.ligencia.

• GIRA-SOL Helianthus annuus planta procedent de Mexic, es caracteritza per gran

- COMPOSTES

• CARXOFA Cynara scolymus dlaquesta

capítol que es mou seguint al sol. Produeix unes IIavors, les pipes, amb un gran contin-

1101í de

planta ens mengem els capítuls (conjunts de

gut dloli, de fet es conrea per obtenir

flors individuals que slagrupen en una inflo-

gira-sol. Les seves Ilavors, si estan en pell,

rescencia) inmadurs. Conté inulina i altres

torrades i salades són forc;a entretingudes i

composts amargs de propietats toniques,

encisadores.

emprats en la fabricació dlalguns licors i

• ENCIAM Lactuca sativa també conegut

vins aperitius. Sembla que té una acció be-

com IIetuga, de fu"es verdes i suculentes, és

neficiosa sobre el fetge afavorint la secreció

molt bo en ensalades. Hi ha diferents varie-

de la bilis. Hi ha diverses varietats de carxo-

tats, com el de fu"a "arga o de "engua de bou, el de fu"a arrissada o de coleta. El seu

fes, pero totes són forc;a bones. Es condi-

...;..;;4 6 _ __ __

_ _ __ __ __

De la Plana, l'horta

consum és ideal per intentar, quasi sempre

cafe. Actualment encara és pot trobar a la

sense exit, tindre un cos de jovenall a.

venda en alguns comer¡;os, pero el seu con-

• ESCAROLA Cichorium endivia també

sum fou molt abundant en els anys de la

anomenat enciam frances o endívia. Les fu-

post guerra, ja que encara no havia nascut

Iles són més menudes, estretes i arrissades,

Juan Valdés alla a Bolívia. Les fulles es

de sabor més amargo És molt apreciada en

poden menjar en amanides.

ensalades. Originaria de Ilíndia, era ja utilitzada pels egipcis i grecs.

• XICOIRA Cichorium intybus planta

- LIUÁClES

• ALL

Allium sativum originari de I'Ásia

que creix espontaniament en vores de ca-

central és cultivat des de I'antigor. produeix

mins, terrenys incultes, etc. .. També es con-

un bulb arrodonit i comestible, anomenat

rea per que les arrels, trossejades torrades i

cabe¡;a, format per varies unitat o grans. Tota

moltes són emprades con a succedani del

la pl anta, pero sobretot el bulb, conté substanci es ri ques en sofre, que li donen la coentor, i Il aroma. Trad icionalment se 1i han atribu"lt propietats terapeutiq ues, co m les anti hel metiq ues

(mate

els

cucs intestinals). Els actuals coneixements ho atribueixen a aquestes substancies sofrades, que tenen accions bactericides i antiinflamatories. Llall és un deis ingredients més típics de nombrosos

menJars

mediterranis, als quals dona un sabor especial. Hi ha diverses varietats, 1I all blanc que té una Ilarga conservació i es guarda fent forcs; Ilall rosa primerenc que es recull tendre i slempra per fer truites i acompanyar a les faves magdalenenques; Ilall morat que neis molt productiu; etc.

• ALL PORRO Allium ampeloprasum =A. porrum més gran que Ilall slempra M. Alegre

per donar sabor i aroma als

brous i demés sucs al imentaris per a després

xi m O rient , era cultivada pels grecs. A les

deis excessos i enfits de cacauets magdale-

nostres terres fou i ntrodu'lt pels arabs i es

necs .

conreava ja al segle X. Els seus estams i es-

• CEBA Allium cepa oriü nda de I' Asia

ti gmes dessecats constitueixen la base d'una

central, era ja conreada pel s caldeu s I'any

especie mo lt apreciada que és el safra, utilit-

2000 a.e. Produeix un gran bulb de forma

zat com a condi ment , col orant i materi a far-

més o menys arrodon ida, segons les vari e-

maceutica, degut a la presencia de pigments

tats, que en tall ar-lo despren un oli volatil i

i olis essencials. El seu con sum disminuí a fi-

sulfurat que fa sorgir el s més profunds senti-

nals del segle XIX per I' ús de colorants artifi-

ments a les persones, tan és ai xí, qu e tots

cia ls. El ement important en I'elaborac ió

acaben plorant. La ceba és una de les pian-

d'una bona paella magdalenenca .

tes més apreciades als pa'fsos mediterranis, on entra a formar part de la majoria de men-

- ASPARAGOIDIES

jars. També té fama, com I'all, de propietats

• ESPÁRREC asparagus officinalis d1ori-

med icinals; degut segurament als composts

gen asiatic j a era conreada pels egipcis. Els

sulfurats que conté. Hi ha la ceba bavosa o

brots es poden consumir en fresc o en con-

primerenca i la de gra més tardana, i que es

serva. Són for<; a bon el s silvestres en truita,

conserva millor.

pero de poc d'aliment. Com diu la dita castell ana

- IRIDAClES

• SAFRÁ Crocus sativus originari del Pro-

el que nísperos come, bebe cerve-

za, espárragos chupa y besa a una vieja; ni come, ni bebe, ni chupa ni besa ll •

Pep O ria

_48_ _ _ _ _ _ _ __

_ _ _ __ _ _ _

//De la Plana/ rhorta//

BIBlIOCRAFlA: - BONNIER, G. (1974) Flore complete portative de la France, de la Sui sse et de la Belgique. Paris,

c iana, 1ª ed. Vol 2, Valencia, Levante - El Mercantil Val enc iano. 301 - 372

Librairie Générale de l'Enseignem ent, 382 pags

- FOLCH, R. ; FERRÉS, LL.; MONG E, M. (1991).

- CAMARASA, J.M. et al. (1993) Biosfera. 1ª ed.,

M editerrania, 1ª ed. Barcelona, Enciclopedia

Vol. 5 Mediterra nies, Barcelona, En cicl opedia Catalana S.A. 425 pags. - CARBONELL, J.; CARRERAS, J. Gran Enciclopedia Catalana , 2ª ed ., Barcelona, Enciclopedia Catalana S.A. - COSTA, M. ; STÜBING, G.; PERIS, J.B . (1989) Guía de la Naturaleza de la Comunid ad Valen-

Catalana S.A. 343 pags. - FOLCH, R. et al. (1988) Historia Natural deis Pa·isos Catalans. 1ª ed.,Vol 6 Plantes superiors, Barcelona, Enciclopedia Catalana S.A. 463 pags. - POLUNIN, O . (1977) Guía de Campo de las Flores de Europa, 2ª ed. , Barcelona, Ediciones Omega S.A. 796 pags .

~~ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _4_9 ~,~

De la Comanda de Fodrell Tofoneries sobre Vint-i-cinc onvs d'octes. . (7 907- 79f5) Eliseu R. Artola i del Campo (. .)

I donen les alqueríes del morisc acapolat míllors fruíts, esperonades per I'afany del temps novell : Almalafa, Benadresa, Benarabe í Vínatxell, Taxída, Rafalafena, í la paíral de Fadrell. (.. .)

Míquel Perís í Segarra, 7979

í1

coneix com a tal, a I'agrupació o comunitat de terratinents o propietaris de terres situa~ des a la Partida d'aquest nom, al terme de Castel/ó, i que des de ben antic venen regint~ se amb I'aplicació d'una serie de normes propies en el reg d'aquestes terres, que seguiran fent-Ios autonoms i independents del Sindicat de Regs després de I'aparició d'aquest. No anem, ara i a c~ a transcriure totes i cadascuna de les actes a les que hem pogut accedir, que són les compresses entre 190 1 i 1925, ni tan 5015 alguna d'el/es en tota la seua extensió, ja que no tenim espai ni desitgem avorrir ningú. Ara bé, enfocat des del punt de vista de la curiositat, veurem de que tractaven els I/auradors de fa vora cent anys, que era al/o que els preocupa va, quant els costava una corda per al pou, quan una pesseta era una pesseta i els centíms tenien alguna cosa a dir en I'economía de I'epoca. S

LES ACTES

menys a I'ú lt ima acta (192 5) on només es fa

Totes presenten una estructura molt sem-

menc ió a l' ass istenc ia de varies person es.

blant. En pri mer l/oc ens trobem amb la fór-

No hi havia un número constant d'assistents

mu la de presentaci ó, on s' observa que el re-

a les sessions si no tot el con trari , observant-

queriment del notari era dut a terme pel

se, normalment, una variació prou con side-

Procurador de la Comand a, fins I'any 191 0,

rab le d' un any a I'altre. Així direm, que I'a ny

i pel President del Capítol fins 1925.

de mín ima assistencia va ser 1907 amb 15

Encara que sois s'anomena a partir de

persones, davant les 79 de 1913 on es va

I'acta de 1920, les sessions eren celebrades

produi r la max ima ass istencia en aquestos

als loca ls del Sindicat de Regs (a l carrer del

vint-i-quatre anys.

Governador) i eren presid ides pel President,

Tot seguit, i previa lectu ra de I'acta ante-

o en el seu defecte pel Vi cepresident (1918-

rior, es procedia a I'elecc ió de carrecs que

19), d'aquest Si nd icat.

posteri orment re lacionarem.

A conti nuac ió eren re lac ionats, amb nom

L'obertura de la ca ixa amb els documents

i cognoms, tots els assistents a les sessions,

de la Comanda, és el següent pas que re-

..;;...;.50_ _ _ _ __

_ _ _ __

f lecteixen aquestes actes, conti nu ant amb la presentació de l' estat de comptes.

"De la Plana, l'horta"

LES SÉQUIES Una vegada elegida la Junta, s'anomena-

Per últim i després d'un torn obert de pa-

ven els enca rregats de les difere nts séqu ies

raula, del que no es fa ús fins I'acta de 1913, es

que travessen els terrenys de l'Encomanda i

dóna per conclu'ida la sessió, finalitzant amb

que eren relaci onades en les actes corres po-

les fórmu les d'alyament de I'acta corresponent.

nents. En l' acta de 1901 es re lacionen les següents séqu ies:

LA JUNTA Era elegida cada any, i en I'acta de 1901 presenta la següent relac ió de carrecs: - Procurador

- Fi la Roja. - Canalat "Desgarra" i Alegre . - Canalat de Sant Jau me (o) de la Vídua de Nkher.

- Jutge Comptador

- Séquia de Val ero i Canalat de Guimera.

- Su plent

- Fi la Fonda.

- Sequier Major

- Fil a de Ruiz.

- Prohom

- Fila de la Murtera .

- Su plent

- Séquia de l' Arbre.

- President del Capítol

MARjALS :

- M osso

- Fila Mitgera.

- Su plent

- Séquia de l' Arbre.

Ja fora de la Junta, s' anomenaven els en-

- Séquia Font de l'Or.

carregats de les diferentes files, can alats o

- Séquia de les Fi letes.

séquies, que tenien cadascuna al seu cap

Aquesta relació inicial pot ind ui r a con-

davant, un prohom i un suplent, i algunes

fu si ó per la manera d'anomenar les sé-

séquies de la Marjal ~feg i e n a més d'aques-

quies, ja que algunes d'elles, al dependre

tos, el carrec de majoral.

de is mateixos encarregats, eren al·lu dides

A I'acta de 1906 el carrec del primer Su-

com si d'una sola es tractara, volent ser en

plent s'antepossa al de Jutge Comptador, i

rea litat dues o tres séquies com més enda-

així fins I'acta de 1914, on s'observa una

vant veurem.

nova distribució deis carrecs de la Junta:

Durant el transcurs d'aquestos vint-i-cinc

- Procurador

anys, normalment coincidint amb el canvi

- Suplent

de notari, s'han observat algunes variacions

- President del Capítol

en la denominació d'algunes séquies. Així,

- Suplent

el Canalat "Desgarra" i Alegre és anomenat

- Tresorer Comptador

a l' acta de 1905 com Canalat de Segarra i

- Sequier

Alegre, i en altra ocasió (1909) com Canalat

- Auxiliar

Besgarra i Alegre.

- Prohom de la Séquia Major

El Canalat de Sant Jaume o de la Vídua

- Suplent

de Nacher es cita, a partir del 1909, com

Aquesta relació i ordre de carrecs es

Canalat de Sant Jaume o de la Vídua de Na-

manté fins 1924, any en que el Suplent del

cher i Mitger, i a partir d'aqueix mateix any

President del Capítol, es referencia com Vi-

la Sequia Font de l'Or s'anomena com Se-

cepresident.

quia Font d'Or, tret deis anys 1916-18 en els

que torna a la denominació original. A partir de 1908, la Séquia de les Filetes, també passara

a relacionar-se

com a Séquia de la Fileta. De la mateixa manera que passava amb la Junta, és a I'any 1914 on s'observa un canvi prou con siderable en la relaci ó de les séquies respecte a I' acta de 1901, qu edant de la següent manera: - Fila Roja. - Can alats d'Esgarra Alegre. - Ca nalats

Sant

Jaume, de la Vídua de Nach er i Mitger. - Canalat de Guimera - Fil a Fonda - Tanda de la Séquia de Val ero . - Tanda de la Murtera. - Tanda de la Séquia de l'Arbre. MARjAlS:

- Fila Mitgera.

M. A legre

- Séquia de l' Arbre. - Font d'Or.

de la Vídu a de Nacher i Mitger, intentant

- Séquia de la Fileta.

diferenci ar entre els tres Canalats veritable-

En aquesta nova relació es pot observar

ment ex istents. El mateix ocorre amb el Ca-

I'exclusió de la Fila de Ruiz, així com en

nalat "Desgarra" i Alegre, a I' intentar re-

I'acta de 1925, tampoc es fara ja referen cia

fere nci ar I'existencia de dos Canalats, amb

a Fila Mitgera de la Marjal.

la particular itat que des d'aqu esta acta de

També podem veure algunes modificacions a I'hora d'anomenar les Séq ui es, ajustant-se més fidelment a la realitat. A ixí :

1914 s'anomena com Can alats d' Esgarra i Al egre . - La Séqu ia de Valero i Canalat de Gui-

- El fins ara anomenat Cana lat de Sant

mera, que presentaven els matei xos encarre-

Jaume o de la Vídu a de Nacher i Mitger, es

gats, s'anomenen ja com Canalat de Gui-

ci ta com Canalats (pl ural) de Sant Jaume,

me ra per un costat i la Tanda de la Séquia de

= 52~_ __

_ _ _ _ _ _ _ _ __ __ _ "De la

Valero per un altre, amb diferents encarregats per a cadascuna d' elles. - Per últim, fer referencia a I'aparició de la denominació "Tanda", que s'anteposa o substitueix a alguns deis noms "séquia i fila" existents, encara que la veritable utilització d'aquesta paraula fa referencia al torn de reg de cadascuna de les séquies.

ELS DOCUMENTS Altre apartat que es repeteix en cadascuna de les actes és el referent a l' obertura de la caixa deis documents pertanyents a la Comanda, comprovant-se la seua existencia i constatant el seu estat i ordre de numeració. El que sembla tot un ritual, continua amb la inclusió en la caixa de I'acta corresponent a la sessió anterior i que ha estat lIegida al principi de la sessió del dia. Finalment, es procedeix al tancament de la caixa, fent-se carrec de les claus les persones "que en vir-

tut deIs seus carrecs cal que les tinguen en el seu poder". Cal destacar el comentari de I'acta de 1901 referent a que els documents de la ca ixa

l/consten relacionats amb els números primer al vint-i-quatre tots dos (nclosos", de la qual cosa es desprén que una vegada inclosa I'acta anterior (1900) i remontant-nos vint-i-c inc anys enrera, la primera acta correspon a I'any 1876. El que sembla una deducció logica, és una veritat a mitges, ja que si bé és cert que la primera acta en poder de la Comanda pertany a aqueix any, també ho és que, degut a I'antiguitat d'aquesta Institució, hi han actes i documents anteriors il·localitzats, segons fonts de la mateixa Comanda.

ELS COMPTES Després del tancament de la caixa deis documents, es procedia a la presentació de I'es-

Plana, l'horta"

tat de comptes. Aquestos eren presentats pel Procurador de la Comanda fins I'any 1910, pel Jutge Comptador fins I'any 1913 i finalment pel Tresorer Comptador des de 1914 fins 1925. En les primeres actes, els comptes eren tractats d'una manera global, és a dir, una sola partida d'ingressos per diversos conceptes, una sola partida de despeses per obli gacions satisfetes pel Procurador i un resultat en més o en menys segons els imports de les anteriors partides. Generalment, el benefici o la perduda passava a augmentar o disminuir el fons o remanent de I'any anterior, si bé en alguna ocasió es donava com a gratificació per alguna feina realitzada en cas de benefici o bé es feia carrec I'encarregat de la caixa d'aqueix any si la perduda no era molt elevada. Així en I'any 1901 es va registrar una diferencia negativa d'1,65 ptes. a favor del Procurador que realitzava el pagament de les despeses, figurant en I'acta la seua renúncia a favor de la Comunitat de Fadrell. L'any 1903 van restar en Caixa una diferencia positiva de 7,60 ptes, acordant-se donar-les com a gratificació a la persona que va conduir al capella a l'Ermita. És el capítol de despeses el primer que es detalla, en I'any 191 0, apareixent diveísos conceptes com ara : - Per I'acta del Capítol ........ ... .... 25,00 - Pel pregó ................... .... .......... 3,00 - Per la neteja del pou .. ............ .. 7,50 - Per totes les des peses del dia de la fu nció ..................... ........... .. 85,50 - Per la pintada de l'Ermita ..... .... 25,00 - Reparacions en la Font de l'Or .. 8,00 - "Compostura" de la Roba de l'Arxiu ........................... ........... 5,00 - Per una porta i trinxa per a altra.. 19,00 A continuació detallem alguns deis con~ ceptes que més criden I'atenció en les quinze actes que resten al Ilibre, repetint algun

rRlr~R

~,~ ------------------------------------------------------~=

que altre per comparar el cost en el pas del temps. Així :

EN 1917 :

EN 1911 :

EN 1918 :

- Misses de la temporada

64,00 4,50

EN 1913 :

- Per blanquejar l'Ermita de Sant Jaume ............................... 35,00

- Per les despeses en la festa de Sant Jaume ............................... 75,75 EN 1921

- Per les misses de costum

82,00

EN 1922 :

EN 1914 :

- Per I'acta del Capítol - Per cera ................................... - Per neteja del pou .................... - Per totes les despeses del dia de la festa .. ...................................

- Per I'acta del Capítol ............... 42,50 EN 1919 :

EN 1912 :

- Per una corda per al pou ....... ..

- Per neteja del pou .................... 16,40

40,00 14,00 10,00 35.00

EN 1915 :

- Per setze misses en temporada d'estiu a quatre pessetes cadascuna ................................ 64,00 EN 1916 :

- Per les despeses en la festa de Sant Jaume ............................... 47,00

- Al capella ................................ 87,30 - Al pirotecnic ............................ 20,00 - Per netejar el pou ........ ...... ...... 28,00 - Al porter del Sindicat ............... 5,00 EN 1923 :

- Per cera .............. .............. ....... - Per forrellats i portes ................ - Al Clero de la Trinitat per la assistencia a missa de S. Jaume. - Per desset misses ..................... - Per arreglar una casulla .. ......... - Una puntilla per a I'alba .......... - Al xiquet per ajudar a missa....

16,50 15,00 22,00 85,00 12,00 4,50 2,00

Pep Oria

.;;..,.;54_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

EN 1924 : - Per les misses de costum ......... 102,00 - Per arreglar I' incensiari ...... .... .. 2,50 - Al pirotecnic ............................ 22,50 - Per sis ciris d'una pesseta ........ 6,00 - Pel carru atge .. .............. .. .... .... .. 6,00 - Per un anec i un pollastre ...... .. 18,00 EN 1925 : - Per les misses ...... .. .......... .. ....... 122,00 - Per compondre les sacres ...... .. 1,50 - Pel carru atge de du r el Clero a l'Ermitori .. .. .. .. .. ........ ................ 15'00 - Per una cadira nova .. ............... 4,00 - Per una bandera ...................... 7,00 Pel que respecta als ingressos, solen estar poc detallats, figurant per regla general el concepte de "donatius per almoines" . En poques ocasions apareixen altres conceptes, com per exemple en 1913: "Recaptat per la venda de la fusta deis arbres del terme de Fadrell, cedits pel Sindicat ... 60,00 ", o bé en 1915: "Per la venda d'u n xop ... 12,50" i "Per la venda d'un pi en Sant jaume .. . 5,00". Tot i que no s' anomena en totes les actes, hi ha un concepte constant en I'apartat d'ingressos, i és el Iloguer de la caseta de l'Ermita de Sant jaume. ja en I'acta de 1901 , es facul ta al Procurador entrant I/per a que trac-

//De la Plana/ rhorta//

del Iloguer anual, es dedueix que el lI oguer ·acordat en 1901 era de 20 pessetes, quantitat que es repetira a partir de 1919 per un suposat augment del lIoguer. Per fi nal itzar aq uest apartat sobre el s comptes, és interessant comentar un fet referit en I'acta de 1918, que concretament diu:

"Seguidament el Senyor President va exposar que segons li va manifestar el Tresorer de la Comanda, de les cent setanta-tres pessetes i seixanta-cinc centims que van quedar en existencies liquides I'any passat segons expressa "acta, corresponen cent cinquanta-una pessetes i seixanta-cinc centims al Tresorer anterior, la qual quantitat encara que figurava en el compte no va entrar realment en poder de I'actual Tresorer. Donada la desgraciada situació economica en que ha mort I'anterior Tresorer, com els consta als senyors que concorren a aquest acte i no sent just que a I'actual Tresorer se li far;a carrec d'una quantitat que no ha rebut, propasa que es declare partida fallida les cent cinquanta-una pessetes i seixanta-cinc centims. E/s assistents per unanimitat, comprenent les raons exposades i en record a la memoria de I'anterior Tresorer, pel seu bon comportament i el seu gran interés per la Comanda, perdonen les expresades cent cinquanta-una pessetes i seixanta-cinc centims per a que no servisquen de carrec a nou Tresorer."

te respecte al 1I0guer de la caseta en la forma que considere més adient a favor de la Comanda, amb la condició de que en I'esmentada Ermita no es venguen begudes de cap genere". En succesives actes es repe-

Al TRES ASSUMPTES

tira el comentari sobre el tracte del lIoguer, si bé remarcant donar preferencia a I'actual Ilogater per a lIogar un any més la referida caseta pel mateix preu i condicions. El primer import trobat pel concepte del Iloguer de l'Ermita és I'any 1916 i ascendeix a un total de 15,00 pessetes. Donat que en 1910 hi ha un acord de reba ixar 5 pessetes

A banda del temes vistos fins ara, que es repeteixen en cadascuna de les actes, hi ha uns altres específics de cada acta, segons les propostes o inqu ietuts deis membres de la Comanda corresponents a esdeveniments o situacions registrades durant l' any en curs o Es comenten a continuació aquelles que, en les vi nt-i-cinc actes, semblen més interessants :

rffir~R -------------------------------",;;;",;;" 55 ~,~

1907 • Formar una comissió per a informar i resoldre sobre la conveniencia de cultivar els terrenys contigus a la Font de l'Or. • Que la caixa deis documents siga, d'ara endavant, sota la custodia del Sequier Major.

1913 • Imprimir un opusele referent als documents de la Comanda de Fadrell, per a que puguen ser distribu"lts entre les autoritats i tots els altres regants d' aquesta partida.

1914 • S' acorda protocolitzar o testimoniar, davant Notari, les ordenances de Fadrell i els altres documents

M. Alegre

que justifiquen el dret al reg deis propietaris de les terres situades a

l' Arxiu General del Regne tots el documents

I'esmentat terme o Comanda, amb la finali-

que interessen a la Comanda de Fadrell.

tat d'evitar que per un incendi o per qualsevol altre accident o causa desapareguen o

1915

s' extravien tals documents i queden els re-

• Les gestions dutes a terme per buscar en

gants sense poder justificar els seus antics i

l' Arxiu General del Regne els documents que

legítims drets.

afecten a la Comanda, no han donat el re-

• El senyor President proposa que sent

sultat esperat, perque segons van manifestar

tots els interessats i terratinents de Fadrell,

empleats de I'Arxiu, aquells documents no

cal procedir en armonia i que els de Fadrell

s'hi trobaven i havien estat duts a la Bibliote-

de baix demanen per favor I'aigua, als quals

ca Nacional o al' Arxiu de Simancas en com-

se'ls concedira.

pliment d'una disposició anterior. El Capítol

• Es designa una comissió per buscar en

a proposta de la Presidencia, acorda desistir

~56_

_ _ _ __ __ __

de tals gestions tota vegada que el s drets de la Comanda es traben declarats en les seues ordenances i en la titulació que posse"lx, confirmats a més a més pel costum i els usos.

_ __

___

/lOe la Plana, I'horta/l

de Regs per a que s' augmente la consignació per a la netej a de les séquies de la Comanda de Fadrell i que el pressupost de la Comanda siga particular i independent del de les altres Partides.

1920

• S'acorda anomenar una comissió per a que, de l'Ajuntament d'aquesta Capital, s'in-' terese alguna quantitat per a reparar l'Ermitori de Sant Jaume. 1921

• S'acorda reproduir la proposta relativa a recabar de l' Ajuntament d' aquesta Capital, alguna quantitat per a reparar l'Ermitori de Sant Jaume. • S'aprava dirigir una petició al Sindicat

1922

• Per evitar demanar donatius, es decideix sol ·licitar al Sindicat de Regs una subvenció per poder atendre les despeses del Capítol. • Gestionar que l' Ajuntament fac;a les obres de reparació de l'Erm ita de Sant Jaume abans del dia de la festa. • Agrair al Sindicat de Regs I'augment de la consignació per a la neteja de les séqu ies, sol·licitat I'any anterior.

Pep Oria

I fins ací, aquesta breu passejada per vint-i-cinc anys d'historia de la Comanda de Fadrel" una Institució d'antic arrelament en la memoria de Caste/ló i que representa part d'un deIs col·lectius més in fluents en la idiosincrasia del nostre poble : els /lauradors. No m'agradaria finalitzar aquest escrit sense fer dos breus comentaris. En primer /loc aclarir, per a evitar possibles confusions, que totes les actes consultades estan redactades en /lengua castellana, suposadament degut a motius socials i culturals de I'epoca, que ara no anem a tractar, sent traducció literal alguns deIs textos reprodui"ts ací. I per concloure, agrair a la Comanda de Fadren en especial al seu Vicepresident En Félix Felip i Prats, que ha permés I'accésa I'esmentat I/ibre d'actes, així com a /'amic i company de Col/a, Josep L1uís Felip i Pascual, la seua col·laboració, sense la qual haguera estat inviable la realització d'aquest article.

rfur~R

57 ~,~ -------------------------------

Les espardenlf!es que sempre portava el pate Josep Miquel Carce/ler

Davant la casa, hi havia un rastre de seriosos xiprers¡Í, pels voltants, creixien alguns magraners, tarongers i I/imeres; els primers, com ja és sabut assenyalant tristos el blau camí del cel; els altres, cantant alegres la joia de la vida amb I'esplet deIs seus fruits i les seues aromes i amb I'ese/at del seu ful/atge esponerós. Enrie Valor "El patge saguntí"

amina lentament. La cama esquerra

de I'alqueria desapareguda, on hi va viure

li fa mal. El dia és humit i el cel, d'un

els estius deis seus primers anys, ben a prop

blanc grisenc i brut, sembla tenir un

de El Ingenio i de I'ermita, on ara juga a fo-

tel gegantí que difumina els colors i li dóna

ragitar les mossegades del dolor físic, invo-

"Hauríem d'operar-li el genoll, senyor Miquel. Si no ha fem d'ací uns anys sera inevitable que se li produisca una artrosi". No va gosar,

cant la memoria del seu passat Ilunya, del

pero, arriscar-se a sotmetre's a I'operació,

nia els costums, els refilets, els colors deis

que en aquells anys, a més de cara i com-

Iluerets, els gafarrons, les caderneres, els

plicada, exigia una Ilarga i dubtosa recupe-

pinsans o els passerells.

[

a I'horta un aire de misteri i vaguetat.

seu despertar a la vida quan es rebolcava entre la salvia, el ravanell o ellletsó, entre la catifa tova ombrejada pels tarongers, i apre-

ració. Va seguir el tractament durant un

El soro II sobtat, molest, electronic que ix

temps i quan la inflamació va desaparéixer i

de la butxaca dreta de la jaqueta el retorna

el dolor es va amagar, ben arrecerat, darrere

a la realitat, li desfa el cant cadenciós i so-

els Iligaments i els cartílags, ho va deixar có-

lemne d'un mascle de merla que recorria

rrer i ja no hi va pensar més. Ara, pero, pas-

els seus records feli~os i antics. Agafa el

sats tants anys, el pronostic d'aquell metge,

mobil, el telefon mobil, que li han regalat els

del qui ja no record a el nom, és una lamen-

fills, encara no fa una setmana pel seu sant

table i dolorosa realitat, des de fa uns mesos.

"Porta'l sempre damunt, pare, et sera molt útil i tots estarem més tranquils" i contesta

Assegut al banc de pedra corregut que hi ha a banda i banda de la porta de I'ermita de

la trucada:

Sant Isidre i Sant Pere del Censal, recupera

- Sí, digue'm

I'ale i deixa que els records el porten a un

- Avi? Bon dia, sóc Ferran. Estas a casa?

temps sense genolls malmesos, ni malalties

Tarda uns segons en contestar, per un ins-

cardíaques. Tanca els ulls i es veu un xiquet

tant esta temptat de contestar que sí, per evi-

que corre feli~, innocent i trapella alhora,

tar haver de donar explicacions de la seua

Iliure, despentinat i brut, per les séquies, les

passejada, pero s'ho repensa i Ii explica on és

files, les boteres, la terra Ilaurada, treballada,

realment. El nét li diu que vol parlar amb ell

transformada, prenyada, fera~, deis voltants

per consultar-Ii unes qüestions sobre I'horta,

;;;..;;58_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ II

per acabar un treball que esta fent per a I'institut. Queden a la una a la Pl ac;a Fadrell. Encara falta una hora i mitja. Hi té temps de sobra. 51aixeca per moure les ca mes i camina fins el gran noguer que hi ha junt al camí, el mateix sota el que feia més de mig

segle, quan tot just iniciava la que seria curta i amarguíssima adolescencia, havia passat la nit més negra, la nit més trista, la que anava a deixar-li per sempre més una teranyina de

De la Plana, l'horta"

dol als ulls. El seu pare havia mort. Al seu pare I'havien matat. 5a mare, cadaverica, blanca, envel lida trenta anys en uns mesos, Ii ho havia dit - ulls rojos, paraules que no eixien - en una fredíssima vesprada de gener i ell només havia encertat a preguntar-li, mirant-Ia als ulls : "Per que?". No va tenir resposta, solament Ilagrimes i dolor en cada arrugar, en cada respiració, en cada gest . Es va desempallegar deis brac;os materns i va córrer com un boig. No hi veia res ni ningú, la ciutat aviat es va quedar darrere i en un tres i no res s'hi va trobar al camí vell de la Mar, i en arribar a I'ermita, va cau re als peus del pou, junt al noguer, la palmera i la figuera, i algu nes nadaletes, flors bl anques i grogues que sobrevi uen al fred i les gebrades, prop d'un estol menut de quatre o cinc afamades merites, que se 'l miraven desconeixedores del seu patiment, des del seu cap menudet, amb barret de plomes lIargues i altaneres. MeriM. Alegre tes primmirades, ocells que desafien el fred i dissimulen altives, com les dones que volen ser el que no són i vanitosament es fan passar pel que no poden i reben, pel poble sorneguer al que no

rffir~~, ____________________________________________________________5_9 ~, ~ij

M. Alegre

enganyen, el malnom dlaquest ocell de mal

emportat, mig estabornit, una calorosa nit

averany per a als Ilauradors, que anuncia el

dlestiu, la darrera que

Phavia vist viu, i ell

mal temps i la possibili-

havia vist el final del

tat de temperatures que

drama,

gelen, que maten les co-

dluna de les seues lIar-

lIites, les esperances i els

gues, educatives vespra-

suors.

pels

des dlexploració i jocs,

plors, els ulls encegats,

pels voltants de Palque-

no les va veure, ni va re-

ria, impregnat encara de

cordar el refrany que tan

la ferum pudenta dlun

sovint li havi a escolt dir

niu de puputs, di un niu

al pare: "qua n la merita

dlocel ls - filantropics ne-

va per I lhorta, fes foc i

tejadors

Sacsejat

tanca la porta ll

•

Va plo-

menj a

quan

tornava

conreu s,

que

menJaras

ra r qu i sap les hores, fins

cucs, Ilagostos i sarganta-

que la mare i Poncle el

nes - Iloats i menyspre-

van trobar, ja de mati na-

ats, mític símbol dlamor i

da, quan la pena i la

gratitud deis fills als pro-

rabia slhavien enquistat

genitors - i com si aque-

definitivament a la seua

lla troballa li hagués re-

anima.

for~at encara més el seu

Al pare se Phavien

M. Alegre

amor filial, mai no havia

..;:,..,;; 60_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __

oblidat la darrera mirada que li va ad re~a r el pare, angoixada i tendríssima alhora, i com si el cant monoton, cansat, trist d'aquell ocell de cresta al cap, PU, PU, pu, que li dóna nom i assenyala la seua presencia, haguera estat una premonició deis anys que seguirien a aquel la escena de violencia i repressió, I'alegria i la innocencia de la infancia van mori r en uns pocs minuts de bruta litat davant els seus ulls astorats, aterroritzats. Al pare I'havien arrabassat del seu costat, de la seua vida, enmig d'un escampall de colps i crits, uns homens - camisa blava, ulleres fosques, boina roja, fatxenderia a la cara, insults a la boca i botes altes, negres, lIuentes, que contrastaven amb les espardenyes que portava el pare, que sempre portava el pare Se I'havien endut de I'alqueria a la presó acusat de matacapellans i incendiario EII al que ni ca~ar no li agradava! EII al que tan sovint li havia escoltat dir que les idees no volen pistoles! Li van fer un judici rapid i, condemnat a mort, va ser afusellat. Una descarrega seca, el metall i la polvora Ilen~ats a centenars de quilometres per hora, la carn destrossada, la sang vessada, la vida tallada, la mort. Havia mort un lIaurador que s'estimava la terra, la treballava, I'acaronava, la dibuixava, i I'esculpia amb la perfecció de I'artista, un lIavador tenia la seua xicoteta horta conreada i bledana com un jardí: flairoses tomateres,bajoquetar encanyat amb cura i paciencia, carregat de fruit i flors, ... Havien matat un lIaurador que es va fer militant de la C.N.T - "Miquel no t'emboliques"- per un instintiu desig de justícia social. Havien afusellat un innocent que no tenia ninguna relació amb els escamots incontrolats que en les primeres setmanes de la guerra. havien assassinat en nom de la revolució. Ho sabia el fill, ho sabia la dona i ho sabien els qui I'havien denunciat, els únics - no la justícia - que s'havien benefi-

l/De la Plana, l'hortal/

ciat, un benefici mesquí i brut, d'aquella mort inútil, absurda, tragica que els havia fet perdre a la mare, el marit estimat i a ell el pare fort, colrat pel sol, que I'havia portat tantes vegades a gall igotes i li havia ensenyat a ser fel i ~ al seu costat; a conéixer I'horta i a enamorar-se d'ella; a dominar les tecniques tan antigues del reg, la I l a u ra n ~a, la sembra i la collita;a ca l ~ar les soques del blat de moro a I'estiu; a conéixer les Ilegones i les aixades, els caragols i les granotes, les lIimes, les taronges, les carxofes, els moniatos, les figues, les carabasses, els fesols, les cols, i el senill, i els lIimacs, i el tarquim i les séquies, els caixers, els portells i més i més ... - i la mare les lIetres i els números - i quan tocava Ilaurar: pare i fill arrastrant la tauladora, com si fossen el ruc o I'haca que no tenien; i quan tocava netejar les séquies de "la brossa que no dorm, collonsf" pare i fill fent servir la xarcullera, amb aquell manee tan lIarg, que feia quatre com ell; i quan I'estiu amainava I'aigua i calia abeurar la terra assedegada, pare i fill fent funcionar la taona, que el va fer suar tant, ... I va ser en un estiu de sequera i por, quan a Castelló la guerra ja I'havien guanyat els altres, que al pare - pols i record, fotografia groguenca de noven~a - se'l van endur i I'adolescencia, que tot just encetava se li va estroncar de cop, de la manera més bestia i més cruel, darrer un crit desesperat: "Pareeeee ... f" Es van quedar sense la modesta alqueria que tenien, feta de fang, pallús, suors, afanys i esperances; sense el tros de terra que I'envoltava i quasi sense esma per viure la vida grisa i fosca que com una condemna se'ls hi venia damunt. La mare no va lIuitar per aconseguir justícia, ni se li va acudir. Ningú no I'hauria ajudat, tampoc! Prou en tenia d'anar cercant ací i alla, on fóra, feines amb les que sobreviure. Sobre el dolor va imposar la logica pragmatica de la precaució, el

}. Miquel Carceller

tacte, la cautela, la conformitat i el silenci. La postguerra, la duríssima i mísera, injustíssima postguerra, va imposar la seua IIei, la IIei del fort, deis qui es van fer grossos sobre la miseria de la majoria, deis qui no van tenir escrúpols, deis qui 5015 van estimar la seua i interessada 11 ibertat. La tirallonga de records té, de nou, una sobtada interrupció telefonica. Torna a ser Ferran que li demana que es quede a Sant Isidre, que ja hi anira ell amb la moto que el pare darrerament li deixa. Quan penja, pensa si no sera una excusa, del nét o del mateix fill, per evitar-li la tornada a peu. No li ho diuen directament, pero el! sap que cada vegada Ii estan més damunt, el protegeixen més, hi confien menys en les seues condicions físiques. Siga com siga avui ja li esta bé que la tornada siga motoritzada, el genoll demana descans i escalfor. L'aire continua carregat d'humitat i el sol no troba cap escletxa per fer notar la seua presencia benefactora. El dia té poca semblanc;aamb

aquell altre de I'estiu deis seus divuit anys, de xafec curt i violent, seguit d'un sol insolent, immisericorde, de xafogor intensa, quan a Europa el vent de la guerra comenc;ava a finir, deixant darrere una escampadissa de mort i obscenitat, i quan ell sota aquest mateix arbre, sota aquest noguer també envellit, va besar per primera vegada la Carmeta - galtes rogíssimes, ulls brillants - just després d'haver escrit els noms de tots dos sobre la terra mullada , just abans d'haver iniciat el joc de I'instint, de les carícies apressades, de I'emoció de les teles que s'omplien, deis botons despassats, de les mans oque cercaven, deis pits que s'oferien, de la sang que circulava veloc; per respondre al desig que 51 afirmaya. S'imposava I' amor sobre la moral uniformada. S'imposava I' amor - el sexe, la tendresa i els arraps - sobre la fam i la cautela, sobre la pena, la rabia i la impotencia. L'horta, sempre I'horta, emmarcant els moments decisius de la seua existencia, dibuixant un fons de molts colors i per damunt

,;;,;; 6 2_

________________

De la Plana, l'horta

de tots el verd, tots els colors del verd .

tantes xifres, de tantes pessetes, unes poques

Pensa en el verd, el topi c, ... tant se li'n dóna

per a ell i la Carme - que broda, que cu s,

el topic! Pensa en I'aigua que explica I'e-

que cuina, que neteja, que se I'estima, que

xi sten cia de I' horta, I' aigua, que ara escolta,

no vol embolics - i els dos fills que van venir,

el remor de I'aigua dominada, regulada, ca-

un salari migrat, minso, que dóna per anar

nalitzada, aprofitada: els pantans, els assuts,

passant. Passant amb les petites alegries

les séquies, la xarxa immensa de séquies, la

d'una vida grisa i rutinaria. Anys de cadira,

vida en moviment! Pensa en la seua vida: ha

taula i despatx, de bons companys, de fide-

viscut que ja és prou i ha callat i s'ha aco-

litat a una empresa. Anys d'anar ajornar les

modat i s'ha deixat portar pel temps, pels

il·lusions de tenir terra, de viure de la terra,

temps, les rutines, les convencions, mentre

de tornar a la terra, que de casa estant creu

els anys s'escolaven, lentament primer, molt

olorar sovint. Anys de passejar els diumen-

rapidament després. I encara amb la pena al

ges per I'horta i de voler injectar el seu deler

cor, amb la pena al fetge, amb la pena als

als fills, que no I'escoltaven, que s'avorrien i

ulls, els anys, els IIargs anys de mili, un any

demanaven tornar a casa, per baixar al ca-

després de la mort de la mare, que després

rrer i jugar a futbol amb els amics.

deis primers anys de IIuita es va deixar

Caien els fulls del calendari. S'inaugura-

morir, quan ell ja treballava a I'oficina de

ven pantans; la "guerra freda" contribu'ia a

tota la vida. I les ganes de fugir i la covardia

corglac;ar les esperances deis democrates

i el feixisme que I'angoixava, que I'ofegava

del país i enriquia els partidaris del regim;

I el record del pare, sempre el pare:

els americans que parlaven angles van arri-

- "Era deIs altres, era deIs meus, Carmeta, era deIs meus" - "No t'emboliques, Míquel, no t'emboliques"

bar a la Lluna i a casa ho van veure, de matinada, en blanc i negre a la tele que acabaven de comprar a terminis; els fills van anar a I'institut i quan portaven alguns amics a

I no es va embolicar i quan va poder tor-

casa, n'hi havia que no I'entenien quan el s

nar I'uniforme, la boda - rics d'amor i

parlava en valencia. Un metge de Va lencia

d'il·l usió per compartir la vida, més pelats,

li va dir que s'hauria d 'operar del genoll.

pero, que una rata - i la monoton ia d'un tre-

Tots els diumenges seguia perdent-se per

ball per al qual estava capaci tat, pero que

I'horta i alguna vegada la Carmeta I'acom-

no li agradava, perque no tocaya terra, no

damunt els IIibres de comptabilitat, IIarguís-

"als amants" de l' Estell és, de sobte, es despertava I'amor "com un vel/ huraca, / i ( els ) tombava en terra els dos,( els ) ajunta va, ( els ) empenyia / ( ... ) Oesprés, tombats en terra de qualsevol manera / ( comprenien) / que no ( estaven ) en I'edat, i tot aíxó i al/ó / ( ... )"

simes sumes, primer amb el IIapis, després,

Sempre, pero, cavil·la ara sota la palme-

quan tot estava comprovat i repassat, quan

ra de Sant Isidre, tenim edat per estimar i ...

el balanc; quadrava, amb la ploma estilogra-

per odiar! Acaba el cavil·lament just quan

fica, amb cal·ligrafia exquisita, fruit de la

sent el soroll d'una moto que s'acosta. S'ai-

constancia, la paciencia i la necessitat. I de

xeca i veu arribar el nét gran, el primer fill

tocaya aigua, no tocaya sol. De casa, la casa que havien IIogat al carrer Isaac Peral, a I'ofic ina, de I'oficina a casa i per la vesprada torna a comenc;ar, el mateix trajecte quatre vegades al dia, any rere any. Els ulls

pan yava i, com

rRw~H 63 ~,~ -------------------------------

del pri mer fill, i fill ja del

seg le XXI que

truca a la porta, desset anys i una relac ió am b I' avi, amb ell, que els omple tots dos des del principi o

- Avi que fas, com va aixo ? - Be, home ací es tic, fent petar la xerrada, com diu el teu padrí de Figueres, i avant! - Fent petar la xerrada ? Pero si estas sol! - No, no t'ho cregues, no estic sol, hi ha els ocells, els arbres, I'ermita i els records. Ferran se 'l

mira

amb estima i calla uns segons, després mamprén la conversa i Ii pregunta pel genoll

- El genoll ? Bé, bé,. .. Bo, la veritat és que el tinc un miqueta ro ve lIadet, com aquell poal que hi ha al costat del pou. - No ... - es talla en sec, anava a dir-li que, en les seues condicions, no hauria d'haver eixit a passejar, desafiant la humitat i el fred d'un dia de tardor que no segueix la regla de benignitat habitual a la plana castellonenca; es mossega la Ilengua, pero i canvia la frase:

- No ... he trobat a casa un diccionari que creia que tenia i he pensat que, potser el tens a la teua biblioteca.

M. Alegre

- Digues - Sí, mira, és que he de fer un treball sobre I'horta i vo/ia incloure alguns fulls amb refranys. - Alguna cosa hi trobarem, el món de 1'horta és ben fructífer, i ha enriquit el lIenguatge al lIarg deIs segles. Recorde un refrany que em va ensenyar el meu avi: "Qui tinga rabia, que mossegue ceba". - Que mossegue ceba crua, supose.

_64_ _ _ _ __ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _

- Aixo mateix i ben coenta! Per omplir-se la boca de coissor i els u/ls de /lagrimes, per impactar el cerve/l a fou;a d'un gust fort d'una olor sofrada , que et facen oblidar la ira que recobreix les neurones. L'observa ció i la reflexió, al voltant de la natura i I'anima humana han omplit la /lengua de locucions - "color d'ala de mosca" - frases fetes - "no fer-ne un brot" refranys com el que t'he dit abans o com aquest que constata que "qui

"De la Plana, rhorta"

sembra la figuera, no en menja figues" o aquest altre que demana l/en temps de melons, curts els ser. mons" - Supose que perque el calor demana poca activitat, eh avi! - Suposes bé, Ferran. Saps que quasi totes les hortalisses poden fer-se servir en sentit figurat referides a les persones o les coses i quasi sempre remarcant-hi aspectes negatius i despectius. - Sí, és ciar que sí jo tenia un company que sempre em deia: "Fava!" per menysprear-me i al mateix temps feia referencia al seu penis dient que tenia la fava molt /larga. - Sí, sí! També el món de I'horta té connotacions genitals i M. Alegre sexuals: la fa va, la figa, la carxofa, ... sí, sí! Cada poble fa sa guerra i cada pardal son niu i en qüestió de /lenguatge i de costums ens agafem al que tenim davant. Dic jo que com el poble pla no ha tingut al /larg de la historia accés a determinats aliments, potser no li ha donat importancia als aliments que tenia a I'abast i formaven part de la seua dieta habitual. ¿T'imagines algú insultant un altre dient-li "Bistec de vede/la!" o "Entrecotl"? - calla i mira el nét que li somriu di-

vertit. Ja no és un nen, no és un homenet, ni

rada cap el nét que ja ha deixat avís a casa

un cagamandúrries, com deia sa mare, és tot

que dina a cals avis.

un home i no li estranyaria que ja conegu e-

- Escolta Ferran, ara que hi pense, tinc a casa un IIibret de la Colla Rebombori, que et vindra de meravella, és un monografie, titulat "De la Plana, I'horta" que em va regalar, la Magdalena passada, un amic que va ser company de treball a I'oficina i que té un fill que és membre d'eixa colla. Hi ha artie/es il·lustrats sobre el reg, I'utillatge agrícola, les alqueries, la topo ním ia, les hortalisses, la Comanda de Fadrell i també eixe recull de refra nys i fra ses fetes que volies ine/oure al teu treball. - O siga que ja ho tinc tot fet, que meravella! - No corregues tant malfeiner - somri u al

ra els amagatalls que I'horta oferei x a qui cerca la intimitat del joc de I' amor.

- Avi fa fred, hauríem de marxar. - SÍ¡ anem-nos-en. Vine a dinar a ma casa i podras agafar apunts deIs toms del "Oiccionari catala - valencia - balear" d'Alcover i MoII, que és un tresor que hauria d'estar a totes les cases de la gent que parla i s'estima la nostra IIengua. - Ja m'ho has dit moltes vega des, a veure qua n me'l regales, avi! - Aixo esta fet, pero, saps que et dic ? Primer li ho direm al garrepa, a I'agarrat del teu pare, a veure si és ell el que afluixa la mosca, el que treu els bitllets del banc! - Ui, si ho aconsegueixes sera un mirae/e! - Bé, bé jo ho veurem. Apa anem, que li donarem una alegria a la teua avia. Em sembla que encara queden albergínies i pebreres de les que va ig collir a I'alqueria de Toni, el meu cun yat. Jas! -li dóna el telefon mobil, que la gent s' entesta en simp lificar dient mobil, quan de coses mobi ls n'hi ha

truca a ta casa i avisa que no aniras a dinar.

tantes-

Mentre el net I'obededeix, ell escolta el vent que parla amb les branq ues del arbres de la contrada, el vent fresquet i hu mit, el Ilevant, que anu ncia la pluja que re ntara i assaonara la Plana de marrons i verds . Cap a la banda del mar albira un estol de tords la tardor s'ha insta l·lat al calendari - que fan la seua passera anyal fug int del fred del nord, atipant-se a cada o liverar, i, potser, encisats per músiques irresistibles, en passar unes hores, a I'horaba ixa, s'ompliran del visc de les vares del parany i alimentaran algu ns conciutadans que porten a la sang I'atavisme ancestra l de la cacera. Torna la m i-

nét, mentre li acarona el s cabells Ilargs i foscos, pentinats amb ratlla enm ig -

has de do-

cumentar-te, no copiar! - Ja ho sé, ja ho sé, pero ara que em dius aixo se m'ocorre que podria fer servir també un seguit de cites literaries, fragmen ts d'obres com Josep Pascual Tirado o Enric Valor, per exemple. Que et sembla ? - M'agrada, cree que has tingut una bona idea ! Encara recorde quan IIegíem junts les rondalles valencianes recollides i recreades literariament per Enric Va/oro - Jo també ho recorde avi, tant de bo hi hagueren molts Enrics Va lors al nostre país! Les he rellegides sovint, jo, les rondalles i quan feia vuité de Basica, vaig tenir un professo r que ens va demanar que aprenguérem de memoria els comenc;aments d'alguna d'elles i també de diferents obres c1assiques en ca ta la, castella i angles. Potser encara podria recitar-te'n algun - Segur que pots, digues! - Hi ha un que sembla escrit per a nosa/tres, el de "Els tres p/ets de Pasqua Granada":

_66_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

"A~o

que us contaré diu que va passar fa molts anys de manera que a mi m'ho va contar el meu avi, a qui li ho va contar el seu... sempre a bots de dues generacions". - Tens bona memoria Ferran. És bo i útil tenir memoria. La teua besavia em va ensenyar aquella dita que díu: "quí no té memoria, cames!" Aleshores a mi em sobraven cames, ara, pero ... - s' atura en la frase i

De la Plana, l'horta

- En que tu estas conven~ut sí que hi crec, en les coses celestials ja no tant! Ferran somriu, call a, gira la clau del contacte i comen<;a a contaminar I'ai re d'un dissabte d'octubre a la partida del Censal. Quan arriben I'avia feineja a la cuina. Ferran no recorda haver-Ia vist mai asseguda massa estona. Menuda, activa, dinamica, cabell s negres, molt poques arrugues a la cara d'ulls grans i sincers, voreja, com I'avi, la setantena i gau-

en el recorregut que han iniciat cap a la

dís d'una salut envejable i un caracter seré,

moto, s'agafa del muscle, fort i ample, de

dol~ i agradable. Se 'ls mira tots dos amb ten-

Ferran i li demana si recorda

dresa, mentre el s demana si tenen ja fam. Fe-

algun altre

comen<;ament.

rran li diu que "més que un bou!" i s'assegu-

- Hi ha un, el de "El lIenyater de Fortaleny" que segur que també t'agrada ra, diu així: "Aixo diuen que va ser i era... un 110garet molt bonic, estés enmig d'un pla dilatat i verd de la Ribera de Xúquer. El rodejava una horta espessa i criadora - que em dius, avi, és bonic, eh ?i un eixam de fruiters que feien molt bona fruita quan n 'era el temps". - M'agrada Ferran, m'agrada. Escriu bé l'Enric Valor i entén for~a . Apa, engega la moto i no corregues. - No et preocupes avi. Posa't aquest casc i agafa't fort! - Ja m'agafe, ja. No m'agrada massa aixo d'anar amb moto, sempre he preferit la bicicleta. Per cert que has fet tu amb la teua ? - A la galería de casa esta - Era la que porta ves quan vas tenir aquelIes aparicions a Sant Francesc? - Sí a vi, era aquella - I que, ja has anat a la nova reunió que preparen els sants de les ermites ? - No avi, encara han de passar uns anys, pero no et rigues de mi, vols! - No ho faig, Ferran - No ho fas, pero no em creus!

ra el somriure complagut d'ella, mentre agafa un ganivet i un davantal i comen ~a a preparar I'amanida. L'avia el deixa fer, el nét té tra<;a i ella troba que els temps esta n canviant, com diu la can~ó, i la societat que ella va mamar de filia, i va contribuir a mantenir de dona i mare, és ben diferent i no entén ja de feines d'home i feines de dona. Mentrestant el seu marit, coixim, coixam ha eixit a buscar els lIibres i torna amb uns quants que deixa damunt la taula. Seu i es mira el nét que acaba de pelar una ceba i plora, com és de lIei per I'oli volatil ric en sofre que conté el seu bulb redó i picant. Carmeta sense girar-se de davant el foc on prepara el bullit i I'escalivada, pregunta al seu marit:

- Com va Miquel ? - "Qui no té un all, té una ceba" ja ho saps. - Aquesta dita segur que se la va inventar algú molt pessimista - intervé Ferran - O algú molt realista - sentencia I'avi - Bé en tot cas a mi em serve ix pel meu treball - Oeixeu-vos de treballs i ajudeu-me a parar la taula. Vinga Miquel aparta els /libres ¡Quina mania t'ha entrat de lIegir a la . cuma ..

fil'Ir~H _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 67 ~,~

- A la cuina o al bany, Carmeta, on siga, hem de guanyar-li hores al temps! - li repli-

plastics, pero la ingestió d'hortalisses aporta

ca ell, mentre s'aixeca i caminant lentament

quan es mengen crues i que contenen molta

- espatlles carregades, inclinat cap a davant

fibra vegetal que no s'assimila i ajuda a anar

per tornar els Ilibres a la biblioteca del

de ventre i que el seu pare sempre deia que

despatx, mentre I'avia i el nét es miren i s'ho

l/val més un bon cagar que un bon dinar" Li

diuen tot amb la mirada i un quasi imper-

diu a Ferran que porte el Ilibre de nutrició,

ceptible moviment deis Ilavis de tots dos.

de tapes verdes, que hi ha a l' aparador que

moltes vitamines i minerals, especialment

El dinar - bullit, escalivada, una tallada

té darrere. Ferran li'l porta i I'avi I'obre pel

de Iluc; amb pesols i pastanaga, aman ida de

mig, on hi ha un quadre amb la composició

tomata, ceba, olives, encisam i tonyina

deis aliments basics ( calories, prote"lnes,

fruita del temps - el consumeixen lentament,

greixos, hidrats de carboni, ... ) per cada cent

sense pressa, assaborint els gustos, retenint

grams. Allí Ilegeixen que les creYlles tenen

els aromes, copsant els colors, mentre la

85 Kca., més del doble que les bajoques, 39,

conversa flueix pausada, assossegada, tran-

I' enc isam, 16, les pastanagues, 40, o les ta-

quil·la. L'avi explica que les verdures, que

ronges, 42, pero quasi igual que el Iluc;, 80,

les hortalisses tenen com a component prin-

i bastant menys que les olives, 135, els ous,

cipal I'aigua - igual que el cos huma el ta lla

160, el pollastre, 200, les ametlles, 480, o la

Ferran, que afirma que ha Ilegit que el ser

margarina, 720. Llegeixen que la quantitat

huma té un 62% d'aigua a I'organisme - i

de greix de les hortalisses és insignificant,

que aquesta - segueix I'avi referint-se a I' ai-

com ellluc;, que I'encisam i la pastanaga ens

gua - no ens aporta ni aliments energetics ni

donen vitamina A, que Ilall té propietats an-

j . Miquel Carceller

_68_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

tica ncerígenes, .. . L'avia el s talla : - Oeixeu-vos de romanr;os, s'ha de menj ar, mentre es tinga salut i per tenir-Ia, de tot un poc, amb modera ció i avant! - Tens raó, avia, pero és que estic fent un treball i .. . - no pot segui r, /' avia se Ii acosta, I' a bra~a i li diu : - Ai, que sabut i que treballador és el meu nét, Mare de Oéu, no n'hi ha ningú com ell! Ferran somri u tímidament i s'abstén d'iniciar qualsevol mena de protesta, com feia quan era més menut. L'avi a és com és i ell ha aprés que no li costa res aguantar pacientment aquells sobtats rampell s efusius que I'avia ded ica als néts des de sempre i que sembla necessita tant com I'ai re que respira. - Ale, aneu a treba llar, ja escuraré jo, Miquel! - I aixo últim ho diu remarcant for~a el futur d'escurar i canviant el to, que es fa ironic, sense deixar de ser amable, dol~ i carinyós. El marit creua una mirada de complicitat amb el nét i riu divertit Seleccionen 11 ibres, textos, grafics i il·lu stracions. Parlen, riuen i berenen pa amb codonyat, i quan passen uns minuts de les sis, Ferran se'n va carregat de lIibres per alimentar la informació del seu ordinador i documentar el treball que li han encarregat a I'institut. Se'n va amb la recomanació de I'avi de que e n cap~a l e el treball amb la cita d'un poema de Vicent Andrés Estellés del ll i-

De la Plana, l'horta

bre XXI "(ants temporals" del Vo lum 111 del Mural del País Valencia ( pg. 155 ): Solca el forcat, com una mar, la terra exactament com fan vaixell o amant. Solca el forcat amb proposit de IIuita i el IIaurador esdevé un almirall. Se 'n va per reun ir-se amb la co lla, pensant en aquest darrer consell de I'avi, intentat entendre per que la cita introductoria ha de centrar-se en el lIau rador i no en l' horta. Se'n va per reunir-se amb la Ll edó, la companya d' ulls d'ametlla, que li accelera el cor, que el té enamorat i li omple la pell i el pensament. L' avi es queda arrepapat a la butaca davant un programa de televisió que aviat I' avorreix i I'ajuda a dormir placidament i en el son, un somni: torna a ser un xiquet petitó i mig dorm damunt un mata las sorollós a I'alqueria que ja no hi és i la mare - I'escalfor, la tendresa - li canta una can~ó de bressol: l/El meu Miquelet és I'amo del corra l i del carrer, de son pare i de sa mare i de la flor del tarongel/ i en aixo que arriba el pare - la seguretat, I'energia - suat, gran, com un gegant bondadós, noranta qui los de bonhomia, que s'ajup, besa la mare, el besa a ell i torna a eixir fora per rentar-se i ell que gira el cap i li veu el s peus ca l ~ats amb espardenyes: les espardenyes de veta i canem que portava el pare, les espardenyes que sempre portava el pare!

~,~ -----------------------------------------------------------

Nlemóries de la rerra cítrica Antoni

cmT

Va/esa

irant al fons de la memoria

t ingir quan el blat estava bo per a segar als

trobo les imatges Ilunyanes de

plans de Vil afamés i de la Vall d'Alba. Era

la meua arribada a Castelló .

una impressió sensacional, semblaven uns

Terra mítica o Terra cítrica per a se r més

immensos Il acs d'or pel color que tenia el

exactes, tot i que en veure- Ia dibuixada a

bl at daurat pe l so l.

un mapa em vaig quedar prou despagat.

Més avall la Plana de Castelló, soleada

del Mas de les Xiqu etes on jo vaig

d'horta cal·ligrafica, treballada per Ilaura-

néixer I'ú nic referen t de terra avall era 1'-

dors deis que j a no en queden pero que han

horitzó que s'albirava des del cantell de

deixat el seu rastre a la historia. Quan s' aca-

Des

M. Alegre

les Mall aes als peus de la gran muntanya,

ba I' horta, la mar, el port, les Columbretes a

Penyagolosa, capriciosa a I'hora de t riar-se

flor d'aigua, separades de la terra ferma pel

el temps, quasi sempre tocada pel cotó en

bressol d' ones que gíOnxa les barques deis

pel flotant que forma la boira circumdant

pescadors feli c;os i humils.

com si fora un efecte especial. D'allí dalt - del seca pur - es pod ia dis-

La muntanya, la plana i la mar, tres pobies que han coex istit segl es en aquest es-

_70_ _ _ _ _ _ _ _ _ __ __

_ _ _ _ "De

la Plana, l'horta"

cenari immen s. El pas deis an ys ha fet la

feia massa anys que es menjava pa de

resta. Hem passat de I'agricultura d' aixada

panís sense prescripció facu ltativa ... Pero

a la ci be r-agricultura-robot ica amb el

tot ha passat, com el temps; tot s' ha esbo-

parentesi de la muleta i la Macaper i en s

rrat com els reco rds i només s'aguanten, a

ha fallat la me moria o hem estat massa

banda de caracters, vicis i virtuts, les

egoistes a I'hora de so lucionar el nostre

monstru oses edificacions - creacions de

futur immediat.

final de mil·leni - incrustades en terra fer-

Malgrat tot, sempre he cregut que el Me-

t i!. La ciutat creix i va posant anys a les

diterrani és elegant, és el meu paisatge de

nostres vides igual com es va fent una

muntanyes adormides i despoblades; de

paret de pedra seca, on cada solsida és

pins i sureres, de terres de conreu, vinyes,

un a fe rida que poc a poc acaba amb la

01 ivars

vid a.

i garrofers.

Quan la malaltia de la pressa no era tan

Fa mo lts anys qu e aquestes se nsa-

coneguda hi havi a menys monocultiu s, la

c ions van entrar pels meus ulls aqu osos

taronj a no tenia molta ei xida, eren anys de

i s' han anat tr ansforman t lentament.

crisi i la gent sembrava altres productes per

Cada vegada em fa més I'efecte que el

menjar. Més tard el boom del turisme va fer

poble de Castell ó el co nforma una 50-

que desapareguera I'arros del quadro -

cietat levít ica que viu d' esq uena a la

massa mosqu its per a la gent fina que no sap

se ua hi storia.

pelar les taro nges amb les mans -. Heu sen-

L'especulació ha fet que I' horta cal ·ligra-

tit mai la dolorosa picada d'una cutimanya

f ica se la menje el formigó i el s prats canvien

arrossera?

I'herba per quitra, al temps que el seca d'a-

Q uan neix el dia he vist la Plan a pl ena

bans es va omplint de tarongers. És com si

de colles de co llidors i collidores amb

haguera passat un vel de boira i en desa-

cabas i bici cl eta. He vi st als voltan ts de

pa reixer, degut a un estra ny fenomen, ha-

Benadressa cam ps de cotó amb flor i la lIa-

guérem trobat el perfil estetic de la ciutat i el

vor coberta de borra. He vist a Castell ó els

voltants que avui coneixem, la resta són ro-

sembrats de bl at per afer farin a quan no

man~os i metafores.

Sobre l'aigua Q la natura literaria de les coses Manel Carcia i Crau

e les diverses formes d'expressar

les següents preguntes necessaries: si el pai-

I'adhesió ancestral i atavica al propi

satge ha estat considerat com a subliteratura

medi, a la propia terra, al propi pai-

o literatura subalterna, ¿en quin !Ioc queda-

satge, la literatura és una de les més popu-

ran "EI pi de Formentor" de Miquel Costa i

lars i de les més documentades. I dins d'a-

L1 overa, la "Fageda d'En Jorda" de Joan Ma-

questa, la poesia -tant la poesia epica, tant la

ragall, el Ilibre "Terra" de Bernat Artola, "EI

poesía lírica-, sobretot en les cultures diglos-

cant a la garrofera" de Francesc Almela i

siques, ha esdevingut el genere que quan

Vives, liLa muntanya d'ametistes" de Guerau

parla del paisatge en parla per tal d'idealit-

de Liost o ellCanigó" de Jacint Verdaguer? ¿I

zar-lo. Idealitzar-Io: cantar-lo, estimar-lo, ha-

gran part de la poesia de Konstantinos Ka-

bitar-lo, exagerar-lo, comprendre'I. .. Tot aixo

vafis, bona part deis poemes de Walt Whit-

per tal d'aconseguir que aquest paisatge siga

man referents a l'America profunda, alguns

un tot, un absolut, un mode de ser i de viure,

deis millors poemes de César Vallejo (com

una visió del món quan entre en relació -

per exemple "AI fin un monte"), molta de la

harmonica, dramatica ... - amb I'ésser huma.

poesia de Verlaine, de molts poemaris del

I és en aquesta poesia on l' aigua, per exem-

rossellonés Josep Sebastia Pons, de bona

pie, es converteix -a través de la peculiar

part de la poesia aranesa de Jusep

visió del mar, deis rius, deis Ilacs, etc. que

beat o Casimiro Adema, de la poesia de

c. Sam-

els escriptors han tingut des de la nit deis

"fabla aragonesa" de Veremundo M. Coarasa

temps- en uns quants correlats tematics al-

o Cleto Torrodellas, deis Ilibres en !lengua

hora: la Mort, la Mare o la L1ibertat; on

bretona de I'Abat Guillame -conegut com el

també la Terra ha esdevingut símbol de

"Virgile breton" i imitador de les "Georgi-

Vida, de deler i de patiment, de recerca i de

ques"- al XIX i de la poetessa contemporania

contemplació, i on la poesia -i també la

Anjela Duval, inspirada en el món deis cam-

resta de generes literaris- no ha estat sínó el

perols i en els paisatges bretons; o de la pri-

mitja de la condició humana per tal d'en-

mera poesia simbolista de Boris Pasternak i

dinsar-se en la recerca de I'Amor -o qualse-

de la poesia inspirada en les arrels profun-

vol deis seus correlats, com I'estima, I'en-

des del camp rus de Marina Tsvetaieva? L'es-

contre, la sensibilitat.. .- o de la Vida, <;0 és,

criptor, sobretot dins de les literatures mi-

susceptible de ser interpretat des de qualse-

noritaries i minoritzades com la catalana, no

vol fet minúsculo quotidia transformat en

es desqualifica en absolut per la seua quan-

mite i en historia.

titat d'adhesió al Ilenguatge popular o als

Sota aquest prisma de visió, conscient i

temes més senzills (I'amor, el paisatge, la

assolit per part de molts escriptors, cal fer-se

ironia, el costumari, etc) de la vida quotidia-

_72_ _ __ _ __ _ _ __

_____

l/De la Plana, rhorta"

na, ja que el poeta connecta així amb el

interrelacionats, i aquell troba -tots dos es

poble i vi ceversa, salvant i/o recupera nt I'ús

trobe n mútuament- en aquesta una font o

literari de la poes ia -reg istre a un nivell

una eina de serenor i de desig vital davant el

d iglossic- a nive ll social i general. Aquesta

trangol del món i davant la real itat diglossi-

reflexió la podríem veure exemplificada en

ca i subalterna de la IIengua.

nombrosos casos dins la literatura europea

En aquest sentit són re marcables les pa-

pertanyents, per exem ple, a les literatures

raules dites no per un literat sinó per un pin-

minoritaries i minoritzades com la nostra.

tor, Perejaume':

Ai xí, en els seus textos de temati ca paisat-

Em plau d'anomenar paisatgisme, no pas

gística la sol itud/vital itat de I' escriptor i la vi -

únicament aquelles disci pli nes de paisatge,

talitat/potencia de la natura es troben ínti-

tradicionals, sinó, fent-me una mica més en-

mament -i co l· lectivament- im bricats i

rera per copsar tot l ' abast del terme, les relacions, tan ampl ies, entre I'indret i el IIenguatge, a través d'aq uest recorregut que va de I'un a I'altre, en una distanci a indefugible que els aproxima i constitueix el territori

i n -

trínsec deis fenomens artístics. En un paisatge més immediat i fenomenic, les re lacions deis artistes i IIurs obres amb I'indret són enormement complexes. L'home s'ha aixopuglat en el IIenguatge, s'ha protegit de la natura a I i aiguavés del Ilenguatge, engrossint- Io fins a arri bar a aquest pu nt on el IIenguatge és tan indefugible i manifest, tan rea l i expandit, que ha esdevingut, ell mateix, la natura de la qual convé que ens protegim .... Com si els creadors només assolissin la comunicabilitat detestant I'indret concret i real, com si aquest indret els fos un M. Alegre

impediment i es negues-

~~R _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ 7_3 ~,~

sin a acceptar la seva circumstancia, trans-

i la poesia si ets Iluny. Així, seguint Horaci,

gredint lIur paisatge, les lIeis físiques i la gra-

la poesia en concret -i molta de la literatura

vetat al born deis arbres genealogics, per uns

contemporania, en general- dedica els seus

altres de consens general. Hi ha, és ciar,

combats i sofriments a provar de ser pintura

aquells qui resten i els costa tant o més reei-

permanent, és a dir, a eternitzar I'horitzó de

xir perque I'indret no els sigui un obstacle

la mirada o, dit d'una altra manera, de tro-

sinó una possibilitat, car I'art, radicat i fora

bar la natura "literaria" -profunda, immanet,

alhora, és -tots ho sabem- una exquisita fór-

subjectiva ... - de les coses. Des de la retorica

mula de muda i permanencia i de transfor-

classica enc;a, doncs, la natura és un com-

mació de I'una en I'altra.

ponent definitori de molta de la literatura

Molts escriptors s'han situat, així, al bell

occidental fonamentada sobre els seus crite-

mig d'aquesta dialectica natura/ciutat, si bé

ris de valoració i de reflexió del món, ja siga

en aquesta poesia paisatgística el poeta s'a-

com a una natura, com ens diu Plató,

costara progressivament en aquesta "exqui-

"intel·ligible" o bé entesa com a espai "sen-

sida fórmula de muda i permanencia i de

sible". Per aixo, els diversos elements natu-

transformació", ja que tots dos s'uneixen en

rals (I'aigua, animals, arbres, flors, ete.), deis

un mateix lIenguatge, el de la paraula feta

Ilibres tematicament centrats en una visió -

naturalesa i el de la natura esdevinguda im-

alhora universal i local- d'aquesta natura es-

mutable i retinguda en la memoria a partir i

devenen uns mons poblat de primaveres,

a través del quefer poetic, abans esdevingut

metafores, cites, enumeracions, consells,

mirada, i sentiment, i complanta, i encisa-

colors, ironies, bocins

ment...i literatura. Tanmateix, aquesta consi-

Aquests conceptes, així, conformen alhora

deració no és pas una reflexió excessiva-

una visió -particular i/o ampla- del món, una

ment moderna. Socrates, per exemple, en el

visió universal d'aquesta mateixa Natura. En

seu "Crati 1" (i corroborat posteriorment per

I'exemple d'Horaci que esmentavem abans

Plató) ja esmerc;ava un deis debats que han

trobem, doncs, la dialectica entre la tesi

esdevingut més apassionants de la historia

anomenada convencionalista (la "thései",

del pensament sobre I'origen de la lIengua i

defensada per Hermogenes), segons la qual

la imbricació amb el fet literari, és a dir, en

els noms de totes les coses resulten simple-

el paradigma que les paraules del poeta -i de

ment d'un acord i d'una convenció entre els

I'escriptor en general- són arquetipus deis

homes (la "suntheke kai homologia"), i la tesi

elements naturals (!'aigua, la terra, el foe. ..),

naturalista (la "phusei"), segons la qual cada

objectes, animals, idees ... que elles miren, o

objecte ha rebut una denominació "justa"

sia, diuen. En aquest sentit, també Horaci,

que emana d'una conveniencia natural. L'-

als versos 361 i 362 de la seua "Epistula ad

herencia d'aquest debat obert ha estat nota-

Pisones" també ens fa referencia als cone-

ble alllarg de la historia, i els estudiosos I'a-

guts versicles: "Ut pictura poiesis; erit quae,

nomenen "cratilisme". Podem trobar, entre

si propius stes,/te capi at magis, et quaedam,

els convencionalistes, noms tan iI ·lustres,

si longius abstes", reflexió amb que, pel que

per exemple, com Aristotil, Boeci, Sant

fa a la percepció de I'espai (natural: digues

Tomas, Roger Bacon, Locke, Turgot, Hegel i

paisatge; artificial: digues també pai satge)

Saussure. Entre els cratilistes (també anome-

interpreta que la pintura et pren si ets prop,

nats "mimologistes"), presenten argumenta~

de paisatges .. .

_74_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

"De la Plana¡ rhorta"

Miquel Gómez

cions més heterogenies i matisades, alguns

gles XVIII i XIX- I'ent abstracte que hom ano-

altres noms, no menys significatius, com,

mena IIcu ltu ra occ idental ll ha presentat una

per exem ple, Sant Agustí, John Wallis, Leib-

acusada tendencia a I' ideal isme su bjectivis-

niz, R. Jones, Wachter i Brosses. El debat,

ta -des del Romantic isme i des del Simbolis-

pero, conti nua viu en algu nes de les seues

me en~ a- en la valorac ió i reflex ió al voltant

facetes, ja que els en igmes al voltant deis

de la creació artística i una tendencia al ma-

orígens incerts sempre són suggerents i en

terial isme objectivista en altres cienc ies .

aquest cas hom ha perdut ja molts deis trens

Sense anar més Iluny, sois cal adonar-se1 n de

que ens du rien a la certesa. Si més no, les

la rel ació natura (espa i)- home (jo creador)

actuals cienci es del Ilenguatge i les teories

pegant una ullada al s idearis esteti cs, per

de I'art, continuadores de la tradició classi-

exemple, del Roma nticisme alemany, on

ca -l a qual situa la realitat en les coorde-

aquesta relació es materialitza de diverses

nades del temps i Ilespai- coincideixen a

formes: on la natura juga un paper de ma-

acarar la teoria i la historia de la literatura

nera positiva (Holderlin) i on I'emfasi és

d1acord am b la relació d1aquesta amb la re-

posat en la valoració del Jo (en Novalis, Sho-

alitat (una IIrea litat si fa no fa, més o menys

penhauer o Nietszche). En la literatura cata-

objectiva o subjectiva). Tant Plató com

lana tenim uns excel·lents exemples en els

Aristotil ja coincidiren a centrar el problema

casos pertanyents, per una banda, a la

de Ilart en aquest punt, ja siga en quant a la

novel·la modernista, on la natura és vista

relació entre les idees i els fets (en Plató) o

sota dos eixos prou diferents: de manera po-

bé a través de la teoria de la mímesi (segons

sitiva, com en el cas de la narrativa costu-

Aristotil). Dins del segle XX -vists amb la su-

mista (IIMarines i boscatges ll ) de Joaquim

ficient perspectiva historica i estetica els se-

Ruyra, i de manera totalment negativa per

ll ,

~! _ _ _ _ _ _ __ __ _ __ _ _ _ __ __ _ _ __ _ _ _ _ _ _7_5 ~,~

als seus personatges, com en la narrativa

paisatge fins a molts d'altres exemples de la

rural (com en "Els sots feréstecs" de Raimon

resta del món) pot arribar a expressar delers

Casellas, liLa vida i la mort de Jordi Fragi-

i passions, idees i sensacions, colors i per-

nals" de Josep Pous i Pagés

fums, paisatges i ocells, ja que ens trobem

i "Solitud" de

Víctor Catala); i, per I'altra banda, en molta

inserits en una cultura -la mediterrania

de la poesia catalana encabida en una rela-

europea- en la qual el context natural i la

ció intrínseca i ideologica amb I'espai (el

seua carrega simbolica (paisatges, ocells,

medi o el paisatge), com són el s casos, per

colors...) juguen un paper preeminent i des-

exemple, de liLa muntanya d'ametistes" de

tacable. I és a través d'aquesta mediació

Guerau de Liost, "EI Cant a la garrofera"

simbolica entre la representació idealitzada

diAl mela i Vives, "Oda a Barcelona" de Ma-

(platoni ca o aristotelica) del paisatge quan

ragall o el lIibre "Bestioles" del nostre con-

enumerarem l' heterogeneHat d' elements

ciutada i mestre Enric Soler i Godes i els

que composen aq uesta poetica i la seua ca-

exemples esmentats en pagines anteriors.

rrega ideologica, és a dir, per a un bon gra-

No són aquestos casos unes veritables "pro_

pat de les literatures occidentals (castellana,

postes ideologiques"? No haurem de parlar,

catalana, galega, basca, anglesa, fran cesa,

així, d'una subliteratura quan parl em d 'a-

ital ian a.. .), ¿no han

quells generes literaris estretament vi nculats

ment conceptes ideologics tan diversos com

al pai satge sinó d'u na poes ia inserida i ínti-

"el cor del poble", la vi nculació al paisatge

11-

marítim i mu ntanyenc, lila terra" com a ele-

home fa al vo ltant del (seu) món, del seu

ment historicoatavi c, lil a Il engua de la tribu",

context més o menys immed iat. O' ací la

la "patri a" i, més modern ament, "el concep-

constant a util itzar I' estret Iligam fil osofic-

te de "I' aldea global", com uns elements d' i-

estetic-literari que coi ncideixen a tenir les

dentificació entre I' home i el seu context?

referencies a I'espai (context, paisatge ... )

Per aixo, hi ha en cada paraul a, un espill

com un deis seus elements su bstancials i

actiu que representa no una imatge sinó allo

ideologics, com podem veure en la gran to-

que una imatge és o vol ser. En aquest pro-

tal itat de la poesia sim bolista -veritable en-

cés de comunicabilitat entre el poeta, el pai-

granatge de la maquinaria poetica- del segle

satge i la comunitat, en una imbricació si

xx. Així, el seguit d'obres i autors en que es

vol eu complexa, restrictiva i subliteraria,

planteja aquella j a esmentada dicotomia! in-

pero extremadament productiva, els escrip-

terrelació entre I'espai i el Jo és sumament

tors trobaran que hi ha, encara, en cada

exuberant: la recreacions de mites, la visió

imatge, un altre espill. I així, fins a I'infinit,

del pai satge a nivell bucolic o tragic, la ide-

tal com fari a una mirada si s'obrira una

alitzaci ó deis conceptes "poble" i "terra", el

porta a I'horitzó, a un pa isatge proper o

determinisme histori c, el naturalisme, el re-

lI unya i cada pensament, com cad a parau la,

alisme, el simbolisme Vo la med iac ió simbo-

no fóra sinó un bocí de somn is, signes i sig-

lica entre ell lenguatge i la metaforitzaci ó de

nificats.

mament relac ionada am b la reflex ió que

fun cionat semantica-

la realitat. Situats en aquest punt, allo que a

Al costat d'aquestos exemp les, aquest

nosaltres ens interessa és encab ir adequada-

bastiment estetico-l iterari el trobem també

ment com ell lenguatge (des deis poetes ca s-

en les paraul es de l'IIHyperion" de H6lder-

tellonencs arrelats al med i i evocadors del

lin, "Ideal ist, was Natur war" : és idea all o

_76_

_ _ _ _ _ _ _ __

_______

De la Plana, rhorta

que ja era abans natura . I la poesia, per mig

gaudir de la bel lesa en el sentit més apro-

de la paraula, si és idea, segueix així la na-

pat a la concepció de I'art per part de la

tura, tant si hom pensa que aquesta signifi-

cultura grecoll atina, tant seguida i estimada

ca la vida mateixa com si la creu un somni

pel poeta, tal com ocorre am b les "Tristia"

de la ment (segons ho han escrit o cregut,

d'Ovidi, la qual conté un missatge inaca-

per exemple, George Berkeley o Arthur

bable com un horitzó i gracil com una mi-

Schopenhauer). D'aquesta contemplació,

rada diletant a la vida. Ho veiem, si més

d'aquest

d'aquesta

no, en els següents exemples, veritables re-

constatació de la Natura es desprenen per

ferents de quina ha estat la visió que el

als escriptors, o per a qualsevol poeta que

món literari ha tingut d'aquesta natura, si-

contempla, canta o s'hi imbrica amb el pai-

tuada ací dins de I'ambit de I'aigua, és a

satge, el marc on fitar noves espectatives o

dir, des de I'ambit que dóna sentit -i vida- a

emmirallament

tots els altres El

primer

cas

podem situar en el toponim que dóna nom a la nostra ciutat, i a d'altres -com

"Castalia", "Fa-

drell" (provinent de I'arab hadral: "residencia verda d'un príncep") o "Rafalafena" (de I'arab riyad: "jardí, hort")- estretíssimament vinculats al món de la natura. Així, el mateix nom de lIoc "Castelló" té, en el seu origen i en la seua etimologia, un aspecte a tenir en compte, si parlem d'aquella vinculació tan íntima -addu'lda anteriorment- entre el Iloc o el paisatge, el ser huma i el lIenguatge. A banda de I'etim procedent com a augmentati u de "Castell" -segons el pu nt de vista de la dra. Carme Barceló i recoll ida pel professor LI u ís G iM. Alegre

meno

- en I'opinió de

~~R ________________________________________________________

~,~ ~

~7~ 7

Ramón Lozano

dos deIs millors arabistes de I'estat, els pro-

I'altra part del mediterrani: la font de Casta-

fessors balears A. Poveda i M. Barceló,

lia, situada a Grecia, ben a prop de la mun-

"Castelló" pod ria procedir, referit a la seua

tanya de l'Olimp i a sota mateix del san-

etimologia, de la paraula arab qastil al-

tuari de Delfos, símbol sublim de la

' uyOn, amb el significat de "castell de les

purificació de I'anima per aquell qui la

fonts", després d'haver perdut la consonant

bevia i motiu d'inspiració de poetes de tots

fina l en síl·laba tonica, fet molt comú en

els temps . Tots dos topon ims agermanats,

catala. Aquesta teoria, lIuny de ser menys-

doncs, per la presencia, ben diferent, de

preable, ans al contrari, d'adiria al Caste ll ó

I'aigua: I'ún, la de I'aigua redem ptora i pro-

de la Magdalena per la proximitat, si més

tectora de l'Oracle; I'altre, la de I'aigua to-

no, de la Font de la Reina, important cabal

rrencial que baixa molt interm itentment pel

subterran i que aflora en molts ullals quan

IIindar del nostre Riu Sec.

es produeix un cabal de pluja un poc con-

Un tercer exem ple, ben poetic i directe,

siderable. Com veiem, I'element "fonts" -

fou el magnífic poema de Vicent And rés Es-

paisatge, natu ra... - pod ria estar vincu lat a

tellés titulat precisament " Castelló de la

les mateixes terres que, des de fa centenars

Plan a" , inclos dins del II ibre "Sonata d'lsa-

d'anys, caminem, treba ll em i cantem els

be l" (O.c., 10), on el poeta anomena, amb

castel lonencs.

una su blim carrega simbolica, tot un seguit

Un altre cas és el del toponim "Castalia"

d'enumeracions metoními ques sobre el sig-

(el seu origen es troba en els escrits d'Estra-

nificat de la terra i el paisatge castellonenc,

bon, qui situa una petita ci utat anomenada

i ho fa mitjanc;a nt imatges ben suggerents -

"Cartal ia/Casta l ia" situada prop de Va len -

i referides al camp sema ntic de I'aigua o a

tia, agermanat amb un altre de sem blant de

les diverses isotopies textu als vi ncul ades a

_78_

________________

"De la Plana, l'harta"

ell a, com "sol c" , "co ll ita", "terra de carn ",

molts altres escri ptors o han pensat mo lts

etc. - com "regnes de soles, repú bli ca de

altres fi losofs al II arg del temps .

fal~" o Castell ó com IIoc on succeeixen

Tres casos més, en aquest se ntit, el s

"actes de blat, exten sió de vinyes" o IIoc si-

quals ens han de servi r com a exemp les

tuat al bell mig d'un "cercl e central, exten-

emblemat ics i extensibles a d' altres esc ri p-

sió marítima" i am b un fon s on s'esco lten

tors i escriptores. El primer cas és el prota-

"nocturn d' alj ubs, guita rres navegants".

gon itz at pel gran novel·1 ista Pere Calders,

Altra vegada, el món simbo li c de la terra

qui a les pri meres pagines de la seua obra

expressant alguna cosa més que simples

" Unitats de xoc" (1 93 8) en s relata, en un

imatges poetiq ues: el poema se' ns transfor-

to autobiografic, com I'any 37 es trobava a

ma en un cantic ena ltit, profund, senzill i

I'estaci ó de Castell ó esperant el s com -

magmati c vi nculat estretame nt al s homes i

panys de les tropes repu blica nes que I' ha-

les dones, als fets i a la hi stori a d'aquestes

vie n de porta r al fro nt d' Aragó i se I i esde-

contrades, ta l com han fet -i hem dit abans-

venen tot un seguit de sensacions be n suggerents, referides, a la vegada, a la fresco r del cli ma i al cal iu de les perso nes, tot barrej at amb I'estat d'ani m que aixo li produeix : Castelló de la Plana ens produe ix una impressió estranya . Des que hi hem posat els peus, ens ha sem blat una ciutat coneguda, en la qual no podem senti rnos forasters de cap manera; hi arribem que fa un so l magnífic, com a fin al d'un matí qu e ha comen~ at gri s i enn uvolat. Després

del fred que hem passat pel cam í, el bon temps de Castelló, I'escalfor del so l, la ca lma de les coses i les persones que veiem pels carre rs, ens en com anen una pau inte ri or que aten ua el negu it que ens dominava/...Neiem la plana que s'estenia als nostres peus, gerda i tova, plena d'humitat de la rosada . Al fons, saludavem la mar IIatina, que ens afinava I'esperit al despuntar de cada dia/. ..! Fa un dia de pluj a, amb un cel M iquel C6mez

fose i baix, a I'abast de la ma. Els

~R __________________________________________________________7_9 ~,~

camins s'han omplert de fang i I'aigua deis recs baixa rogenca, espessa, més plena i més sorollosa que mai. Una altra vegada, la visió de la natura -la humitat, I'aigua, la calma del Parc Ribalta, la font, el sol , la mar, etc- esdevé veritable mitjancera per explicar els diferents estats espirituals i/o ideologics i per reflectir, com hem dit abans, I' essencia del pensament o el significat més profund del viure. Els altres dos casos estan protagonitzats per dos poetes ben proxims i arrelats entre nosaltres: un, Bernat Artola; I'altre M iquel Peris, els quals canten aquesta natura qu asi sempre desc rita o bé com a expressió de la vivacitat i l' esperan¡;a, juganera i joiosa, o bé com a paradoxal i provocadora de desencís, sobretot contem plada després de I' acc ió de I' ésser huma. Ho veiem, com apunt final d'aquesta reflexió, en els sePep Oria

güents poemes:

" Planys, can¡;ons i una nada la", Valencia, JOCS D' AIGUA *

Institució Alfons el Magnanim.

El vent i la pluja combaten jugant. La pluja s'enutja i el vent va volant. Quin joc jogarien més bo i divertit? Potser renyirien fent dona i marit?

POEMA 8* Nuet de les despulies,

La pluja és molt fina i el vent és molt

alliberat de la carn,

ruc!. ..! Puix fent manifesta la pugna d'amor el

va ig prendre en nit de lIuna

vent diu la festa; la pluja, el dolor. *Bernat Artola, Obres Completes, VoLlI,

un bany d'etern itat a I'aigua tebia i quieta d'una tranquil·la mar

a carrec de Lluís Meseguer, Publicacions de l'Excm. Ajuntament de Castelló, 1982, pago 106. Poema musicat per Matilde Salvador a

*Miquel Peris, dins de "Periples", O.c., vol. 1, Castelló, Editorial Armengot.

.;;..;;. 8 0_

_ _ __

_ _ _ _ _ _ __ _ _ II

De la Plana, l'horta

La poesia, així, escrita al costat de la

com a objecte o com a marc o com a re-

mar Mediterrania té una relació amb la na-

ferent, converteix aquesta contemp laci ó

tura encara no analitzada sinó a partir de

en pensament, aquesta mirada en ideolo-

criteris teori cs i crítics nascuts, majoritaria-

gia. Sois ai xí, com en el cas de Peris (o de

ment, aterres estrangeres. Per exempl e: se

Costa i L1overa, Val éry, Carner, L1orente,

sol atribuir a les literatures mediterrani es

Giovanni Pascoli, Umberto Saba, Jordi-

una tendencia a la sensualitat i a la ironi a

Pere Cerda, Jaume Agelet, Marius Torres,

que s'analitza en contrast amb la conten-

Artola, Peris, etc.) es fa joc, plaer, recerca

ció metafísica i racionalista del món

i explicació de la bellesa, seducció, mirat-

germanic. I només cal recordar la poesia

ge, meravella, quimera .. . i literatura.

romantica alemanya o els versos torturats

Dialectiques, recerques i i anhels tan pre-

d'Ausias March o de Dant Alhigieri per de-

sents en tota la producció poetica de sem-

clarar gens certa aquesta topica preten-

pre, vinculada a la diferent visió qu e la

sió ... Ben al contrari, pero, cal afirmar que

condició humana ha tingut, alllarg deis se-

la literatura mediterrania que té la natura

gles, del paisatge i la Natura.

Uns quants topónims de I'horta castellonenco Huís Gímeno Betí

ctualment, el nostre terme municipal

a dir, aquella infraestructura necessaria que

esta constituH per 16 partides d'hor-.

fa possible I'existencia d'una horta puixant i

ta, encara que realment aquest con-

vigorosa, com ho és la nostra. Pero no

reu ja s'ha estés a tot el terme . 5altant distan-

només hi tenim noms de Iloc relacionats

cies i salvant matisacions, em referiré només

amb el regadiu, en aquestes partides; alguns

a aquelles 16 quant a la descripció i analisi

ti pus de construccions (p. e. alqueries) són

de toponims

i antroponims: Almal afa,

també I'exponent d'una toponímia i d'una

Canet, Cap, Censal, Coscollosa, Fadrell, la

antroponímia propies de I'horta. Al costat

Fileta de Ramell, Gumbau, la Plana, el Racó

d'estes construccions, cal dir que I'home

de Ramell, Rafalafena, Ramell, la 5afra, 50-

també ha anat creant tot un seguit de noms

terrani , Taixida i Vinamargo que són les par-

referits a pous, ventes, molins, sénies, ulls,

tides on es concentra la major part de topo-

ullals, camins, horts, sendes, etc.

nims referits a I'horta, com ara séquies, files, canalats, brac;als, capc;ades, boteres, etc., és

1. La construcció tradicional que trobem a I'horta castellonenca és

l' alqueria. Terme

.= 82_ __ _ _ __ __ _ _ _ _ _ _ _ _

l/De la Plana, I'hortal/

propi també del caste ll a (a l costat d'aldea) i

casos a terrenys on hi havia conreu: la rela-

del ga ll ego-portugués (les tres IIengües roma-

ció que s'estableix, per tant, entre alqueria i

niques iberiques), és una parau la que per la

horta és definitiva. Avu i dia, pero, el signifi-

seua forma ja ens fa pensar en un probable

cat de la paraula alqueria a Castelló de la

origen: certament, és un mot procedent de

Plana, i a molts altres IIocs del nostre territo-

I'hispanoarab qarí'ya «

arab qárya) . En

ri lingüístic (sobretot valencia), és el de 'casa

aq uesta IIengua, tenia diversos sign ificats, se-

de cam p amb terreny de cu ltiu, especialment

gons autors: a) concentració d'habitat huma,

de regadiu'. En algunes obres literaries del

b) mas, e) unitat petita del districte castra l. En

període med ieval -sobretot les Croniques-,

suma, i segu int les opi nions de Carme Barce-

encara hi trobem el terme alqueria amb el

ló, sembla que al segle XIII el terme alqueria

significat més pri mitiu de 'IIoc' o 'mas': l/E

igual aprofitava per a designar un poble

anam-nos-en envés Bu rr iana. E dixem a Don

(Iocum), una vi la (villam), un mas (mansis),

Bernat Guillem que se'n tornas d'aquella al-

un IIoc o una partida rural, referits en tots els

queri a que ha nom PU¡;ol. .. " (Cronica de Jaume 1, cap. 225). Actualment, aquesta accepció només ha quedat en la toponímia: l' Alqueri eta, rava l d' Alz ira, l' Alqueri a d' Asnar, poble de la comarca d' Alcoi, les Alqueries, local itat de la Plana Baixa. De tot el territori lingü ístic nostre, on el mot ha quedat més viva¡; és probablement en el País Va lenc ia, des de la Plana cap al Sud. On també és terme no menys viu que ací, és a les Balears (alla pronunciat auqueria) . La topon ím ia tradicional de les partid es de I'horta castello. nenca referi da a alqueri es és abundantíssi ma, i no és aquest el IIoc més adequat per a posar-ne la nomina. Ca l di r que, generalment, el nom es crea a través de I'esctructura apeLlatiu

+ el nom

del propietari, que pot ser de pila o renom. Posem-ne algu ns exempies creats amb re noms: l' Alqueria de les Monges (Alma lafa), l' Alqueria del Grill (Almalafa) -encara que es pod ria tractar de Miquel Gómez

I' insecte, i en aquest cas seria I'a-

~R ________________________________________________________ ~, ~

necdota la causa del nom, fenomen molt freqüent en la creació de renoms o malnoms-, l' Alqueria del Garxet (Canet), l' AIqueria del Retoret (Canet), l' Alqueria del Fideuero (Cap), l' Alqueria de les Flequeres (Censal), l' Alqueria de Mata-auelos (Coscollosa), l' Alqueria deis Órfens (Fadrell), l' AIqueria de Sabata (la Fileta de Ramell), l' AIqueria de les Carteses (Gumbau), l' Alqueria de Llonja (la Plana), etc. 2. Els noms de 1I0c relacionats amb el reg (hidronímia) són rics i variats, tal com s'esdevé arreu de la Plana. La gran majoria deu la seua existencia al complex sistema de distribució d'aigua en les terres de reg. En el sistema trad icional de reg propi de I'horta castellonenca, séqu ies, files, bra<;als, boteres, canals, canalats i cap<;ades, constitueixen el ca nemas d'un món agrícola al voltant del qual ha girat la vida de bona part del poble de Castelló des de la seua fundació fins fa pocs anys. Passem tot seguit a donar-ne una breu explicació. En primer lIoc tenim les séq uies, nom que reben els principals canal s de distribució d'aigua, generalment seguits deis noms de les respectives partides que reguen: la Séquia d'Almalafa, la Séquia de Cosco llosa, la Séquia de Fadrell, etc. Aquest apel.latiu, pero, pot referir-se a la seua importancia o categoria: la Séquia Major, la Séquia Fillola de la Gallenca, caracter que es manifesta també amb un derivat: el Sequiol, el Sequiolet, la Sequiota. Altres séquies reben noms en funció de la seua situació: la Séquia Mitgera,

~8~3

la Séquia Mitjana, de la referencia a algun element proxim com una albufera, edificació o arbre: la Séquia de I'Arbre, la Séquia del Lluent, la Séquia del Molinet, la Séquia del Panta, la Séquia de l'Obra. De les restants, la majoria Si identifica en funció d'un antroponim que les acompanya, cognom o renom: la Séquia de Ballet, la Séquia de Dura, la Séquia de Miralles, la Séquia de Saura, la Séquia de Valero. El mot séquia és un arabisme provinent de saqiya, mat. sig., propiament participi actiu del verb sáqa I regar l • Esta documentat en la nostra lIengua a I'epoca pre-l iteraria [1094].

Miquel G6mez

_84_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __

___

//De la Plana/ rhorta

En segon Iloc tenim les fi les que formen

n'hi ha que reben el nom de les partides on

I'apartat més important deis hidronims,

estan situades : la Fila de Cumbau, la Fila

n' hi ha 182. En la jerarquia del reg, fil es i

de Rafalafena, la Fila de Soterrari, la Fila de

canalats ocupen el segon escaló; es tracta

Ta ixida, la Fileta de Fadrell, etc.!. Del mot

de séquies menors que prenen I'aigua de la

fila, plural del IIatí filium prové, directa-

séquia mareo De vegades, pero, fila és sino-

ment o indirecta, el nostre mot en les seues

nim de séquia en el parlar deis IIauradors

diverses accepcions, a base del sentit de

castellonencs . Els seus ape!. latius són molt

'seguit de fils o objectes filiformes' -fils

variats. N'hi ha que van acompanyades

d'aigua, de teixit, de fusta prima i allargas-

d'antroponims, com ara els cognoms d'an-

sada. Pel que fa a I'ús en materia de regat-

tics propietaris : la Fi la d 'Alegre, la Fila d'A-

ge, cal partir de la idea de fil o raig prim

parici, la Fila de Bellver, la Fil a de Blasco,

de líquid, i que veiem repetir-se en les IIen-

la Fila de Castellet, la Fila de Causani ll es,

gües romani ques ve"lnes : francés un filet

la Fila d'Espressati, la Fi la de Fabregat, la

d'eau

Fila de Felip, la Fila de Coterris, la Fila d'en

curs d 'aigua' . El mot fila, amb aquest signi-

Pi nós, etc.; deis seus renoms : la Fi la de Ca-

ficat, té gran extens ió valenc ian a, per bé

ta rro, la Fila del Cuetet, la Fila del Fartó, la

que també ha existit fil amb sent it con nex,

Fila del Mo·ino, la Fi la de Panolla, la Fil a de

que avu i només és viu a I' horta gandienca.

Rata, la Fi la del Rull, la Fi la de Sabata, etc.;

De tot el nostre territori lingüístic fila, en

o deis seus ofici s: la Fila del Ba rber, la Fil a

materia de reg, és cosa valenciana, i amb

del Botiguer, la Fila del Brigad ier, la Fil a del

dobl e apl icaci ó, 'men a d' entitat irrigadora'

Carboner, la Fi la del Carreter, la Fi la deis

i 'mesu ra d 'a igua de regar' , totes dues do-

Carters, la Fila del Nyeu ler, la Fil a del Re-

cumentad es ja en el s. XlV. Pero les comar-

longer, etc. Unes altres fa n referencia a 1'0-

ques va lencianes on pervi u amb més inten-

rigen del prop ieta ri : la Fil a del Benicass ie-

sitat són: la Plana, I'Horta, les comarques

ro, la Fi la del Borrio lenc, la Fila deis

de la dreta del Xú quer, i cap al Segura: en

Ind ianeros. Un altre grup es con eix segons

aquesta es conti nua més amplament en do-

un eleme nt proxi m que serveix de referen-

mini castell a (Hortes d'Oriola i Múrci a,

cia, que pot ser d'origen vegetal, una cons-

sota la form a hil a ).

'rajolí', occ ita antic fil

'medi d'un

trucció, etc. : la Fila de l'Abeurador, deis

El nom d'algunes files del nostre terme

Noguers, del Baladre, del Barranc, de la

estan dócumentades ja I'any 1588: Fila

Bassa, del Canyar, de la Creu, de I'Ermita,

Rocha, Fila deis Al ters, Files del Censal de

de l'Om, del Pont del Cigalero, del Portell

na Cali na. Diu Traver: 'Por la margen dere-

de l'Assut, de la Senda de la Palla, del Xop,

cha de la mayor

etc. Unes altres són conegudes segons la

Major] comienzan les Files del Censal de

seua situació: la Fila Altera de la Plana, de

na Calina. Toman todas les Files el agua a

Baix, de Dalt, Darrera, del Dret de la Plana,

través de una losa de piedra con un boque-

Mitgera,

Segona,

te o ull circular cuyo di ámetro es propor-

Última, de Vora Camí, etc.; o segons algu-

cional, más o menos, al número de hane-

na característica que les individualitza: la

gadas que debe regar, sin prejuicio de que

Fila Fonda, la Fila Nova, la Fila Roja, la Fila

algunas pomposamente llamadas Files Ri-

Redona, la Fila deis UIIs, etc. Finalment,

ques disfruten de mejor donación, ... Ac-

del

Racó,

Primera,

[es refereix a la Sequia

~! _ _ _ _ __ _ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ __ _ __ _ ---.:8=5 ~,~

tua lment té el signifi cat de 'ull s redons'. Passem ara a consignar el que va dir I'informador sobre les diferencies entre fila, portel t canalat i botera :" la fila és un forat redó, més gran o més menut, segons I' ull de la fila, que en diem, que es tapa a través d'una trapa, un pany i una clau . Aixo és una fila. Esta tapada. Per un costat o altre de la séq uia mare hi ha un forat que té una tapa de ferro al davant, i que es pot apujar o abaixar per a obri rlo, aquella tapa té una clau perque es puga tancar. Aquesta fila pot ser més gran o pot ser més menuda; tindre, per exemple, 15, 20 030 centímetres de diametre. Esta proporcionada a les fan ecades que ha de regar, a la quantitat de fanecades que ha de regar. Després tenim el portell que és un forat a tall obert. El portell, Ilavors, no té una mesura d'aigua. Com més aigua té, més nlentra, perque agafa tota la séquia, i és igual que els canalats, que no tenen ulls redons, sinó que esta tota la séquia tallada a fil obert fins a baix. Llavors, si va un pam d'aigua a la séquia, doncs nlentrara un pamet, pero si n'hi van dos, nlentren dos. És ciar, en una fila també hi ha quelcom de semblant, pero més graduat, perque I'aigua hi entra a pressió. Si, per exemple, I'aigua va arran a I'ull de la fila, hi entra, i hi entra normal. Pero si hi va, per exemple, una quantitat d'aigua un pam per dalt de I'ull, I'aigua s'engoleix fins un caragol i tot. Aquesta és la diferencia que hi ha entre un portell i una fila. I ara la botera, en aquest cas aquell forat que hi ha a la séquia en comptes d'estar a la paret, esta al

Miquel Gómez

terra de la séquia. Per tal de contruir-Ies, feien un forat al sol de la séquia, i hi posaven un tap i la mateixa aigua se I'engolia. Era un tap de forma de major a menor, és a dir, més ample de la part de dalt, i més estret de la part de baix. Aquest forat, si no té el tap, slengole ix tota I'aigua que passa per la séquia, per poca que n'hi haja. I aquesta aigua, per sota, va a parar a una altra séquia. La denominació nostra de fila és la de séquia que condueix aigua. I aixo és la fila; i després tenim, en un moment donat, que hi ha un partidor, o bé el primer pren I'aigua en un brac;alet..., en acabant torna a prende I'aigua en un altre brac;a-

_86_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

let..., o bé es fan partidors per a dividir I'aigua a I'esquerra o a la dreta, depén; pero nosaltres sempre en diem fila. Igual per un bra<;al que per I'altre, tota aquella conducció que agafe aigua des de la Séquia Major i la porta fi ns a les marj als. La resta ho considerem bra<;a l. El bra<;al ix de la fil a, i la fil a de la Séquia Major; només de la Major. També considerem majors les séquies d'Ál malafa, de VilIamargo, de Valero, de Coscollosa .. ., perque tenen una aigua propia assignada per a certes parti des, i que les files agafen aigua d'allí. El canalat i la fila són iguals. Tots dos prenen I'aigua de la séquia mare, i no importa la lI argaria o I'amplaria per a la distinció". En tercer Iloc ten im el mot botera, el qual amb I'accepció d'albelló, esta documentat a finals del segle XIV [1398], i consta com a topon im urba: Botera d'en Ballester, Botera d'en Favara, Botera d'en Ripol l. Les boteres

l/De la Plana, l'horta"

apareixen totes en les partides de Cap i Canet: la Botera de Castellet, la Botera de Clara, la Botera de Llopis, la Botera de Manteca, la Botera de Mata-rates, la Botera de Pedraques i la Botera de Ri pollés. L'accepció de botera ta l com I'hem vista definid a pel nostre informador 'forat al terra de la sequ ia amb un tap ' no es troba registrat als nostres d iccionaris. Pel que fa als canalats, cond uccions que també prenen I'aigua de la séquia mare com les fil es, n'h i ha 18 que són coneguts amb diverses referencies a cognoms, renoms, oficis, segons referencies proxi mes, a la seua situació, característiq ues, etc.: el Canalat d'Alegre, el Canalat de Causan illes, el Canalat de Gui mera, el Canalat de l'Esgarrada, el Canalat del Vedrier, el Canalat deis Alters, el Canalat de Vora Camí, el Canalat de Vora Ratl la, el Canalat Darrer, el Canalat Mitger,

Ramón Loza no

el Canalat Fondo. Deriva del substantiu canal i esta documentat en la nostra Ilengua en 1360 com a Icerta canalització'; és mot especialment castellonenc, on apareix per primera vegada en 1588. Brac; és una denominació generica i molt minoritaria d'algunes conduccions que deriven de les séquies i que porten direcció diferent: el Brac; de Guimerans, el Brac; del Racó, el Brac; de la Séquia de I' Arbre. Molt estés en les Iones de gran regad iu, amb el sentit de rec, sequieta o canal de certa entitat i que es sol distingir de brac;a l. A la Plana sol ser brac; més usat que no brac;a l, el qual és més propi de la ciutat de Castell ó. A Vi lareal, el mot es defi neix en comparaci ó amb una fil a: 'el brac; es una fi la pequeña', segons Obiol s. A Borriana hi ha molts hidronims formats amb I' apel. latiu: Brac; de Vora Riu, Brac; de Vora Camí, Brac; de la Moleta, Brac; de Serra, Brac; de les Vinyes, etc. .. El mot brac;al no és, tanmateix, desconegut a les terres central s valencianes on té gran ascendencia, sobretot a les comarques de Delia Xúquer, així com també a les serres immediates a Castelló (Alfondeguilla). Brac;al deriva de brac;, i designa les conduccions que des de les files porten I'aigua directament al camp que s'ha de regar. El seu nombre és prou més alt: 40. Els seus apel.latius poden agrupar-se segons els mateixos criteris que séquies i files. Entre ells, hi trobem cognoms: el Bra~al de Falcó, el Brac;al de Guimera, el Brac;al de Navarr~, el Brac;al de Sales; renoms: el Brac;a l de Gauxino, el Brac;al del Guatlo, del Brac;al del Menut, els Brac;al deis Polidos, el Brac;al de Torrat, el Brac;al deis Tres Valets, etc.; referencies a elements proxims: el Brac;al de l'Alteró, el Brac;al del Canal, el Brac;al de la Fila, el Brac;al de la Garrofera, el Brac;al de la Mota, el Brac;al de la Sén ia, el Brac;al del Tancat,

etc. ; referencies a la seua situació : el Brac;al de Dalt, el Brac;al de Dins, el Brac;al de la Dreta de Ramell, el Brac;al de Fora, el Brac;al Primer de Vora Camí, el Brac;al del Racó; i a les seues característiques: el Brac;al Sec, el Brac;al de l' U 11 Fondo. Les capc;ades, nom ja documentat en el segle XVI, són les fil es que reguen el s horts que estan situats a la part més alta. Prové dellI atí capitia, derivat de caput Icapl. Sembla, a la lIum de I'escassa bibliografia que posse"lm, que siga una accepció propia tan 501 5 de Castelló de la Pl ana: la Capc;ada de la Fi la Pri mera (Censa!), la Capc;ada de la Fila del Mau, la Capc;ada de Taixida (Taixida), la Capc;ada de Tarregueta (la Plana). Un altre aspecte dins la hidroním ia és la referencia a I'ull d' una séqu ia : I'UII Fondo. Amb I'accepció secu ndaria de 'obertura per on entra I'aigua a un rec l ull sl usa en molts indrets del domini lingü ístic, pero avui ha reculat enfront del derivat ullal usat amb el mateix valor. I així ho constatem a Castelló, on només apareix un hidronim format damunt ull. On ha donat més toponims relacionats amb I'aigua és, per exemple, a Vilareal; I'UII Fondo, I'UII de Vaquer, l'Ullet de Lond i, I'Ullet de Traver , etc. .. , així com també a Borriana: UII de la Forca, Ullet Primer deis Terc;os, Ullet Segondels Terc;os, UI I de Baró, etc. ... El seu derivat, Ullal, dóna a la nostra ciutat dos hidronims: I'Ullal del Borreguet, l'U llal de la Comare. Probablement es dega a una forma més general en val encia, ja documentada cap a 1460. Per una altra part, també ten im hidronims formats sobre I'apel.l atiu portell: el Portell de I'Assut, el Portell del Cap, el Portel! del Guatlo; el Portellet. Probablement per metonímia aquell mot haja agafat el significat que té, entre altres, a la nostra ciutat referi t a un pas obert en una sequia, segons ho con-

.;:;...;; 8 8_

_ __

_ _ __ _ _ _ _ __

_ __

l/De la Plana/ rhorta//

firma Coromines en el seu Diccionari etimo-

Fondo de Canet; a la seua procedencia: el

logic i complementari de la Ilengua catala-

Canal del Pantano; a la seua propietat: el

na. A Vila-real, aquest terme es refereix a

Canal del Coto Arrossero; a les partides per

una conducció d'aigua de volum i dimensió

on passen: el Canal de la Mota i Brunel la;

petita, de poca importancia per tant, i desig-

o a un element proxim: el Canal del Camí

na "una obertura rectangular situada en el

de la Mota. Prové del I latí canalis, mat. sigo

margen izquierdo del cajero, o sea, en los

i la primera documentació en la nostra

laterales de la acequia

y no

en el fondo

Ilengua és de I' any 975 i és en femení la

como en el tapó", segons Obiols. A Borria-

canal. I és que des deis orígens el nostre

na, hi ha diversos hidronims formats damunt

mot apareix, adés com a femení ad és com

I'apel.latiu: el Portell deis Alters de Lozano,

a masculí.

el Portell deis Alters de Montoliu, Portell de

3. Uns altres apel.latius a destacar en la

Ribera, Portell de Ramon, Porte II de I'Ho-

creació de toponim s a les partides de I'hor-

menet, etc. ..

ta són hort i finca. La diferencia entre I' un i

Els canals, ncim que sembl a aparéixer

I'altre es troba en el número de fanecad es

amb les modern es obres hi drauliques, com

que tenen. Perque un hort passe a denomi-

la con strucció del Panta de Maria Cri stin a

nar-se fin ca cal qu e tinga, almenys, 20 fa-

o la ca nal ització del Riu Sec fin s a la mar,

necades de terra ded icada al cultiu de re-

no són gaire nombrosos. Se' n con eixen set

gadiu.

am b d iversos apel.l atius refe rits a la seu a

classificació anteri orment ap li cat, tenim: la

antiguitat: el Can al Nou , el Can al Vell; a al-

Finca de Baqüelo (Fadrell ), la Fi nca de les

guna cara cteríst ica determinada: el Canal

Carteses (Gu mbau), la Finca del Cuetet

Seg uint

matei x

cr iteri

M iquel G6mez

1fur~~R

~,~ -----------------------------------------------------------

(Canet), la Finca del Fideuer (Cap), la Finca

les partides de I'horta caste/lonenca, enca-

del Morrut (Taixida), la Finca del Poero

ra hi trobarem més apel.latius formadors de

(Censal), la Finca de les Polides (Rame/l), la

tot un seguit de noms de /loe que han

Finca del Polit (Soterrani), etc., amb un

donat la fisonomia propia a I'horta de Cas-

renom o malnom; la Finca de Be/lver (la

te/ló, base de gran part de I'economia cas-

Plana), la Finca de Cuevas (Almalafa), la

te/lonenca durant molts anys de la seua

Finca d'Eugenio Roig (Censal), la Finca d'-

historia.

Huguet (Vinamargo), la Finca de Llopis (la

5. Per a cloure em permet de subrat/lar

Plana), etc., en que el toponim es forma a

que els noms de /loe (i menys encara els de

partir d'un nom de fonts o d'un cognom.

persona) no poden considerar-se monopol i

4. Finalment, cal esmentar també uns al-

de ningú, IIevat deIs drets deIs nominats:

tres apela.latius conformadors de toponims

/loes i persones, i per aquesta raó els lin-

en aquestes partides: els abeuradors (1' A-

güistes poden -i així cal que ho facen- opi-

beurador del Camí de Fadre/l, l'Abeurador

nar sobre la seua forma, pero en el reparti-

del Camí de Sant Josep, l' Abeurador del

ment

Camí de Vinamargo), I'alter (els Alters de la

instancia, sera atribució de les autoritats

Séquia d' Almalafa, Almalafa), I'alteró (1' Al-

polítiques el dictamen final -després d'ha-

teró, Rame/l), les fonts (la Font de la Ba-

ver, certament, sentit el parer d'historia-

rrassota, Fadre/l). El terme alter és un deri-

dors, geografs, antropolegs, i del senti r ge-

vat del nom alt « /latí altus 'alt') propi del

neral de la voluntat del poble: conse/ls

valencia. El Diccionari Etimologic i Com-

municipals i fins i tot parlament, si fos ne-

plementari de la Llengua Catalana de Joan

cessari. Un problema com el de /'onomas-

Coromines documenta el mot en 1588 (que

tica en una terra com la nostra, amb una

v. Traver), per tant podem

/lengua humiliada i trepitjada durant se-

afirmar que I'hidronim la Fila deIs Alters és

gles, és un deure col.lectiu, de tots i no tan

la documentació més antiga que tenim de

soIs de lingüistes, la seua defensa i d'a/lo

la paraula, segons aquest diccionari, i ací

que constitueix el bastiment historie: els

té el significat de 'sector alt dins el terme',

noms propis. Reinstaurant-Ios, no pel camí

pero més cap a les comarques valencianes

de les nostalgies, ni amb tancaments en to-

central s significa 'turó' (p. e. a Polinya de

rres de vori, ni tampoc amb retorns museís-

Xúquer tenim l' Alter de l' Albere/l). Ara bé,

tics, sinó en comunió amb la realitat del

en el nostre territori lingüístic és sobretot

país, de la gent, nostra, la d'avui. I si aques-

en la forma diminutiva alteró que el mot

ta gent s'ha desviat o desorientat, trista

s'estén sense interrupció des de les comar-

herencia de la colonització, no vencent-Ia,

ques valencianes meridionals fins a la ribe-

aquesta gent; no amb imposicions que fa-

ra Nord de l'Ebre (comarques de les Garri-

rien més obtuses les obstinacions, sinó

gues i el Priorat) i així, hi trobarem molts

convencent-Ia d'a/lo que, en el passat, pot-

toponims formats amb aquest diminutiu. A

ser mereix respecte ..

trau del /1 ibre de

responsabilitats,

última

_90_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ __ _ _

"De la Plana, l'horta"

BIBlIOGRAFIA BARCE LÓ TORRES, Carme (1983) Toponímia arabiga

LLlBR E D ELS FETS DE L REI EN JAUM E (1991), ed i-

deis País Valencia. Alqueries i castells. Bibl ioteca

ció a cura de Jordi Bruguera, 2 volums. Els Nos-

'Sanchis Guarner', nº 8. Institut de Filologia Va-

tres Classics", Col.lecció B, nº 10 i 11. Editorial

lenciana. Universitat de Valencia. Va lencia. DICCiONARI VALENCiA (1995), 1ª ed ició. Edicions Bromera / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Genera litat Valenciana. Conselleria d'Educació i Ciencia . Valencia. FELlP SEMPERE, Vicent (1987) "La qüestió de les ai-

Barcino. Barce lona. OB IOL MENERO, Emi lio M. (1987) Toponimia rural de Vi la-real, Vi la-real. SÁNCH EZ ADE LL, José (1990) "Pa isaje urbano de una villa va lenciana bajomedieva l. (Notas y datos para una topografía de Castellón de la

gües entre Borriana i la Vi la de Nules", dins Bu-

Plana, S. XII I-XV), Boletín de la Sociedad Caste-

rria na en su historia, Borriana.

llonense de Cultura, LXVI, pp. 29 1-332.

GIMENO BETí, Lluís & Ferran ARASA GIL (1993) La Toponimia del terme municipal de Castelló de la Plana. ExceLlentíssim Ajuntament de Castelló de la Plana.

TRAVER TOMÁS, Vicente (1958) Antigüedades de Castellón de la Plana, Castelló.

~~R

~,~ -----------------------------------------------------------

l 'horta: Befrallrs, Lactlcions,; Frases Jetes,; Senlits Jigurats, .. Recull de Josep Miquel Carceller

REFRANYS - L'aladre rabut i el IIaurador barbut

- Entre col i col , IIetuga

- Pel juny, I'albercoc, en vuit dies és groc

- Entre col i col, sempre ix una bleda

- Aire, sol, all i IIimona poca feina al metge

- La col per a qualsevol

dóna - La bacora no té clam, pero guarda el costellam - Les bledes les donen als condemnats per més pena - Les bledes i la carabassa, més bé que al ventre a la bassa - Tant bleda com carabassa, IIene;a-la dins una bassa - Bledes a casa, bledes a I'hort i a casa més que enlloc

- Cols sense oli, deu-Ies al dimoni - Si vals tenir bona col, planta-la al juliol - Cada col en el seu tronxo - Col i carabassa, tata la casa en passa - A qui no vol cols, dos plats - Pel juny, la corbella al puny - La dalla, segons el que menja talla - L'encisam cria IIeganyes - L'encisam fa mal d 'ulls - L'encisam tendre, per vendre - Qui fa espinacs pel juliol, en menja quan vol

- Qui fa una cistella, fa un cabas

- L'espinac fa I'amor IIarg

- De carabassq, amb poca n'hi ha massa

- Déu dóna faves a qui no té queixals

- Carabassa que no té vi, ni és carabassa ni

- Per la Mare de Déu del Pilar, faves a sembrar

carabassí

- Pel maig, faves a raig

- Quan plou i fa sol, passeja el caragol

- Les faves val en aixo i un glop i bo

- Q ui sembra cards, cull espines

- De fesols i moniato, vés espai que donen flato

- Amb di ners carxofes i amb papers milotxes

- Bon bac i sense fi ga

- La ceba ha de senti r les campanes

- Cada cosa pel seu tem ps i les figues per I' a-

- Q ui ti nga rabia, que mossegue ceba - Val més cebes amb amor que gall ines amb dolor

gost - Any de figues, no te 'n ri gues - La figa i la dona, quan tare; el coll és bona

- On entra la ceba, no entra el " dotor "

- La figa quan es mad ura, per ella mateixa cau

- Amb ceba i pa a Judes van desmamar

- Figa tocada, fi ga menjada

- El codony madu ra ra i el pel Ii fugira

- Q ui sembra la figuera, no en menja fi gues

,;;..;; 9 2~_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

"De la Plana, l'horta"

- Quan el gat no hi es, les rates bailen

- El bon meló es eoneix amb I'olor

- Un ull al gat i un altre al plat

- En temps de melons, eurts els sermons

- Les Ilimes no volen veure maig

- En venir els melons, els sastres a reboleon s

- Carregat i vora eamí, aspres són les magranes

- Quan la merita va per I'horta, fes foe i

- Magranera prop de eamí, agra segur - Any de magranes, any de blat - Si et vols morir menja magranes i ves-teln a dormir

tanea la porta - De Ilegums i moniatos, no teln fies, que fan flatos - Vol de mosquits, pluja tot seguit

- Per Sant Franeese, les magranes

- El bon nap, per I'agost ha de ser nat

- M eló i eriades, eerea'ls, no els comanes

- Cada cosa al seu temps, i el s naps a I'ad-

- El meló i el easament han de ser de I' eneertament

vent - Casa d'oronetes, molta sort i amoretes

M. A legre

ffur~~¡ __________________________________________________________9_3 ~, ~

- Més caga un bou que cent oronetes - Una oroneta no fa estiu - Cada terra fa sa guerra i cada pardal son niu - Conforme al pardal, la gabia

- Pera i meló verdós, ni per a mi ni per a vós - Amb una poma cada dia, els metges slestalviaria - Ra"lm de setembre, te1n lIepes els dits

- Més val un pardal de bosc que de gabia - Dos pardals en una espiga fan mala Iliga - Els pardals novells també piquen - Més val un pardal de bosc que de gabia - Més val un pardal en la ma que una perdiu en I'aire - No s'ha de deixar de sembrar per por deis pardals - Pardal acac;:at, ja no és engabiat - Per Sant Macia I'oroneta ve i el tord se1n va

- Ra'im moscatell, cap de tan bo com ell - Octubre finit: ra'im recollit - A la vinya de Sant Joatxim, molta planta i poc ra'im - No té vinya, i ven ra'ims - El ra"lm li diu al vi: - Vine cap ad, cosí! - Son tabac fa bona cendra - Val més taronja i magrana que passar gana - Per sant Francesc, agafa els tords amb vesc - A I'hora baixa cauen els tords

M. Alegre

.:.....; 9 4_

_ __

I LOCUCIONS

_ _ _ _ _ _ _ _ _ __

De la Plana, l'horta

- Ara plouen figues Expressió d'incredulitat o refús a fer alguna cosa

- A camp ras A I'exterior, sense cobert - A carretades En gran quantitat

- Rona nit, caragol!

- A doll En abundancia - A flor de A la superfície de

- Ron pit, bon canem! Desig de salut forr;a

- A garberes En gran abundancia

Parlar d'una cosa que no I/iga gens amb I'anterior - Al camp En el medi rural - Al cant del gall A la primera claror del dia - Al capvespre A la fi del dia - Al ras Al camp, sense cobert - Al temps de les castanyes En el temps propi de col/ir les castanyes ( oct. / nov. ) - Amb la mosca al nas Comenr;ant a irritarse, preocupat - Amb uns ulls com unes taronges Admirat - A proposit, carabasses

Oit qua n alguna cosa

s'ha acabat o perdut ioo. bona col/ita - Ron tabac! Exclamació amb que saludem algí quan esternuda - Cap d'aviram Qualsevol au de corral - Cap de colla Persona que té cura de dirigir el trebal/ d'un grup - Cap de meló Persona de poca lIestesa mental - Com a mosques En gran quantitat - Com ara plouen carabasses El que s'ha dit és mentida - Com una ceba Coent - Com una cua de conill Curt - Com un all Sa i frese

Ramón Loza no

~~R __________________________________________________________9_5 ~ ,~

- Com una lIetuga Tendre - Com una sardina Cremat - Com una sargantana L1est - Com un cavall Impetuรณs - Com un cuc Arrupit - Com un gat vell Esquerp - Com un gos Dรณcil

- Com un titot Estufa t pressumptuรณs - Com un nap Pelat - Com un pesol Eixerit, simpa tic - Com un rave Estira t, cregut - D'arros Cratui'tament, de franc - De boca terrosa Boca en ava l! - De collita propia De la prรณpia invenciรณ

- Com un gos amb un os Content

- De color d'ala de mosca De color indefinit

M. A legre

.:....:96_ _ _ _ _ _ _ _ __

_ __

De color inde-

- De color de gos com fuig

finit - De pa i figa De poca importancia - De pa sucat amb oli Poc important - Digues-li naps, digues-li cols Amb poca

diferencia - En conill Despullat, nu - En saó El moment de la maduresa, pleni-

tud - En sec Sense mullar-se - Fruita del temps Cosa propia de I'epoca - Gallina mullada Covard - Gat amagat Intenció oculta - Gata maula Hipocrita - Gat escaldat Escarmentat - Gat vell Experimentat - Gos falder A viciat, emmarat - I a I'altra pinyol! No em tornaras a" fotre" - I un nap! Negació - Més blan o moll que una figa flor Sense

energia Molt enfadat o

- Més picat que una rella

molt embriagat - Mitja figa, mig ra'im Inconcretament - Ni naps ni cols Res - Pell de gallina Calfred - Per naps o per cols Per una cosa o per

altra - Que si naps, que si cols

Entre una cosa i

altra - Sac i peres Tot a la vega da - Seriós com una patata Extremadament se-

riós - Tant si són naps com cols

En qualsevol

cas - Taronja sense suc Sense vida - Un pou sense sol Una quantitat ( de di-

ners) que no s'acaba mai Roig, ruborit-

zat, acalorat acalorat

De la Plana, l'horta

FRASES FETES - Acabar en aigua de figues No arribar a re-

alitzar-se / Acabar malament - Afluixar la mosca Pagar diners, sense ganes - Agafar el rave per les fulles Exagerar la importancia de les coses - Agafar la figa pel capoll Exagerar la importancia de les coses - Anar a escampar els pardals Anar a esbargir-se - Anar aigua avall Decaure - Anar alllit com ( o amb ) les gallines Anar a dormir molt aviat - Anar al safra / (o ) / Fer safra Fer campana, " salar ", faltar a escola - Anar a vendre safra Ser expulsat - Anar-se'n aigua avall Perdre's - Anar-se'n a I'aigua Enfonsar-se, fracassar - Anar de carxofa en carxofa Confessar-se una vegada a I'any, per la Quaresma que és el temps de les carxofes - A pastar fang Enviar o engegar algú o alguna al dimoni perque ja no se'l suporta - Arrencar un bon nap No treure cap profit d'un afer - Arreplegar amb cabas i legona Recollir un mort o un ferit molt fet malbé - Arrossegar-se pel 1I0t Denigrar-se - Assemblar-se com un ou i una castanya

Diferenciar-se - Baixar de I'hort No saber de que es tracta - Bailar I'aigua a algú Adular-lo - Bailar I'aigua als ulls Enlluernar per mitja

de reflexos - Ca~ar mosques

Deixar passar el temps

sense treballar

- Vermell com una magrana - Vermell com un titot

____

Roig, ruboritzat,

- Cantar com un passerell Cantar molt bé - Cantar com un rossinyol Cantar molt bé - De més verdes se1n maduren Difícil, pero

possible

~,~ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _9_7 fR'tr~~R

M. A legre

- Dur tanta carn com un pinsa Estar magre,

pnm - En colJjr les figues ens veurem

- Estar alegre com un passerell

Estar molt

alegre Oit quan

s'ajorna d'aclarir una qüestió Esperar el resultat poc agradable d'una qüestió - Enfilar-se com una carabassera Créixer de pressa - Engegar a fregir raves Oespatxar algú de mala manera - Engolir-se una rella per la punta Menjar molt - Ensenyar la ceba Revelar-se I'engany

- Estar alegre com un pinsa Estar moit con-

tent - Estar groc com el safra Es diu d'una peí-

sana o cosa molt groga - Estar més 11 cego 11 que una rella Ésser curt

de vista - Estar més picat que una rella

Estar molt

enfadat o embriagat - Faltar un bull com a la col

Tenir poc de

seny, ésser un 11 tarambana 11 - Fer el préssec Quedar en situació ridícula

_98_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

- Fer figa Fallar, defallir - Fer la col Fer la guitza, destorbar - Fer la figa Escarnir traient el polze entre I'índex i el dit del mig - Fer-ne una com un cabas Fer una acció molt reprensible o desbaratada - Garbellar I'aigua Fer feina en va - Guanyar-se les garrofes ( les taronges ) ( els fesols )... Treballar per viure - Haver-hi camp per córrer Haver-hi moltes possibilitats - Haver inventat la sopa d'all Presumir d'intel·ligent - Haver-hi passerells Haver-hi lIadres - Ja és tord, ja és merlera Acció de barallar-se o discutir violentament - Ja han fugit els pardals del niu Ja ha passat I'ocasió - Mastegar fesols Parlar entre dents - Matar dos pardals d'un tret Obtenir dos resultats amb una acció - Matar el cuc Menjar - Menjar menys que un pardal Menjar molt poc - Més tort que una corbella Oesviat de la forma o direcció normal - Nedar sense carabasses Valer-se sol - Negar-se ( Ofegar-se ) en poca aigua Descoratjar-se facilment - Néixer amb la flor al cul Ser sortós en tot - No cantar gall ni gallina Ser oblidat - No deixar canya dreta Fer destrossa - No dir ni fava No dir res - No fer un brot No fer gens de feina - No haver-hi ni una mosca No haver-hi ningú - No poder beure'n en carabassa Ser rar o difícil d'obtenir - No poder dir fava Respirar amb dificultat a causa del cansament - No sentir-se una mosca Haver-hi silenci - No valer una bleda No valer res

De la Plana, rhorta"

- No valer un nap No valer res - No valer un pet de conill Ésser menyspreable - Omplir a algú el cap de passerells Fer-li concebre il·lusions molt utópiques - Partir peres Renyir, separar-se - Passar amb lIentilla i mitja Gastar molt poc, passar amb poca despesa - Passar el canet Conversar - Passar I'arada davant els bous Invertir I'orde de les coses - Passar per la paella Fregir lIeugerament - Pesar figues Endormiscar-se i fer capcinades, fer becaina - Plantar a algú la bleda al datell Enganyar-Io facilment - Portar I'aigua al seu molí Procurar encarrilar els assumptes en profit propi - Posar el cul com una tomata Apallissar - Posar en remull Preparar per a un esdeveniment imminent - Pujar la mosca al nas Perdre la contenció - Pujar com una carabassera Créixer - Quan no és per naps és per cols Sempre hi ha alguna raó que causa dificultats - Quan no són figues són ra·ims Per un o altre motiu - Quedar com un jonc de fulles Arruinar-se - Que si són verdes, que si són madures Referit a qui discuteix per qualsevol motiu - Quina ceba li fa coure els ulls? De que es queixa? - Remenar les cols Intervenir poderosament en un assumte o negoci - Robar amb cabas i lIegona Robar en gran quantitat - Saber ventar-se les mosques Saber contestar els atacs, insídies, ... - Sembla un niu de puputs L/oc poc endrer;at - Sempre cols, amarguen La monotonia no dóna felicitat

- Ser faves comptades Resultar exacte, just,

segur - Ser figues d'un altre paner

- Tenir cara de pomes (o de magranes) agres

Tractar-se

d'una altra qüestió - Ser més pelat que una rata Ser molt pobre - Ser més pudent que un niu de puputs Fer

molta pudor - Ser prim com una canya Ser molt prim - Ser prim com un tel de ceba Ser molt

pnm Estar molt units, molt junts. No deixar-se mai - Ser una bleda assolellada No tenir energia ni caracter - Ser un cap de carabassa Tenir poca lIestesa mental - Si en vols més para el cabas Ho diuen després d'enumerar una serie de fets per indicar que encara se'n podrien retreure més - Tant fer-li naps com cols Tant se fj 'n - Ser tap i carabassa

dóna, tant li fa, ser-li del tot indiferent Cara de pocs amics, irritada - Tenir el cap com una magrana

Tenir mal

cap, mal enteniment - Tenir el cap pie de grills

Tenir idees poc

consistents - Tenir el cap pie de pardals

Ser molt fan-

tasiós - Tenir el coret com una lIentilla Estar molt

acovardit Tenir tot el domini d'un afer, d'un asssumpte - Tenir pebrots Ser valent, arriscat, decidit - Tirar figues Donar una resposta desagradable - Tocar la pera Molestar - Tornar les aigües amare Normalitzar-se - Tornar-se aiguapoll No arribar a realitzar-se - Treure faves d'olla Obtenir grans beneficis, animar-se, mil/orar

- Tenir la paella pel manee

Pep Oria

..:.....;;10...;;...0_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

l/De la Plana, l'hortal/

Pep Dria

SENTITS FIGURATS - Albercoc: Baja, amb poc de seny, irreflexiu - Bajoca: Benei"tot, persona de poc seny - Bleda: Persona curta d'enteniment o massa

crédula - Cabas: Multitud o abundancia de coses - Cacaus: - Llam;aments forts

- Oiners - Carabassa: - Meló fat i mal gustós - Testa, cap de persona - Persona molt curta d'enteniment - Nota de reprovació en I'examen escolar - Contestació negativa a una petició, especialment a una demanda de relacions amoroses - Carxofa: - Persona fluixa de voluntat o enteniment - Vulva

- Ceba:

- Cop violent

- Ximplet, curt d'enteniment - Mania, entusiasme excessiu per una cosa - Codony: Persona capcIosa, curta d'enteniment - Codonys!: Interjecció d'admiració o d'indigna ció. Eufemisme de "Collons!" - Cogombre: Meló verd o mancat de doh;or - Col-i-flor: Dona mancada d'habilitat o d'energia - Encisam: Barreja desordenada o confusa de di verses coses - Esparrec: Persona alta i magra - Fava: - Inflor poc prominent que es produeix a I'epidermis per la picada d'un inseéte o per altra causa d'inflamació - Taca rodonenca de la pell d'una persona o animal - Extrem del membre viril - Persona beneitota, aturada, que no se sap desfer de les dificultats - "Cavall Fort'~ joc d'infants

~~! ________________________________________________________________ ~,~

- Figa:

.- Home flu ix o excessivament delicat - Parts genitals de la dona - Llima: - Mamella - Bufa, ventositat - Mel贸: Cap pelat i en general el cap en sentit despectiu - Moniato: Home de poc seny - Nap: - Persona petita

l~ Ol

- Persona beneitota, curta d'enteniment - Bufetada, cop a la cara - "Napia": Nas gros - Pardal: - Home astut que obra en benefiCI propl - Penis - Patata (Cre'illa): Beneitot, curt d'enteniment

BIBLlOGRAFIA - ALCO VE R, A - MOLL, F - SANCHIS GUA RNER, M ( 1980 ).- Diccionari Cata la- Valenc ia-Balear. Ed . Moll. Palma de M allorca - CORREIG , M - CUGAT, L - RIUS, M陋 D ( 1984 ).Una capseta que s'obre i no es tanca Ed. Gra贸 Col. Guix, 7. Barcelona

- RASPALL,

J - MART铆, J ( 1984

).- Diccionari de

10-

cucions i frases fetes . Ed. 62 Barcelona - CONCA, M (19 88 ).- Els refranys catalans. Ed . Tres i Q uatre. Valencia

..;..;; 1O~ 2 - - - - - - - - - - - - - - - - - "De

R Núria, que em va acompanl,lar a collir arborfos

En setembre, prop de la séquia la Ilum del codonyer és intensa, la grogor bri ll ant i fina ja no torn a durant I' any. Les full es de I'arborcer destaquen entre el s fru its rojos i aspres que sl escampen com estel s entre aromes guari dors de la vesprada. L' aire qual lat de setembre anunci a cada fruit entre la pluja rítmica i el color gris de les mi rades. Cauen els gínjol s aterra, la magrana enrogeix dura reventant cl avills de sango Setembre inventa altra música, escampa les primeres fu lles lentament. Emblanquís el sol darrer amb un ritu sense temps ni mesura quan ningú encara no sap la següent estació de la vida.

F. Mezquita Broch

la Plana¡ rhorta"

rmr~~R _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _......;,..;1O=3 ~,~

Pep Oria

Castell贸 d'horts i guitarres profundes! Cisterna, aljub, ah plenitud deis temps! La plenamar deis cultius, I'aigua oculta, terres carnals de reta ll ada gracia, el digne acer laboral de Ilegones, un cel tibant com una vela immensa. Olien molt els tarongers. Olien a ardents amors que busquen matrimoni, fecund itats d' atarantats nocturns i castedats de lI umin贸s origen. Com un amor, I'olor deis tarongers ens duia, folls, des d' una banda a I'altra.

Vicent Andr茅s Estell茅s

S'acaba d'impri mir el Ilibre "De la Plana, I' horta" a I'obrador de Castell贸 d'lmpressi贸, s.1. el dia 25 de febre r de 1998, dimecres de cendra, quan estem a divu it dies de la nostra Romeria i la Ve lla Quaresma inicia un regnat devaluat i trencat per la festa i el rebombori magdalener