Imatgeria popular a Castelló, amb retallables! by Colla Rebombori

R A L U P O P A I R E G T A M I Ã&#x201C; L L E T S A AC

! S E L B A L L A T E AMB R

© Del text: Amparo Carpi Ballester @ Dels dibuixos retallables: Susana Mon Boix © De les fotografies: Miquel Gómez Garcés @ Rimes i cançonetes: Elena Balado Muñoz, Paquita Roca Ibars, Amparo Carpi Ballester, Julio González Sos, Jorge Ortiz Marco © Del disseny i maquetació: vetavisual.com © De la present edició: Associació de Dansants del Corpus de Castelló Coordinació editorial: Amparo Carpi Ballester Revisió lingüística: Josep Miquel Carceller Dols Edita: Associació de Dansants del Corpus de Castelló Dipòsit legal: CS-971-2018

taula

BRANCAL 5 PRESENTACIÓ 7 GEGANTS 10 NANOS 12 CAVALLETS 20 Arets 22 músics 24 bibliografiA 26 RETALLABLES 27 (PATXUTXES)

BRANCAL AQUEST QUADERN ha estat elaborat per diversos membres de l’Associació de Dansants del Corpus de Castelló, amb la pretensió de donar a conèixer aquesta imatgeria popular als infants de la ciutat de tal manera que aprenguen a estimar un patrimoni tant important. A més de les referències que informen sobre l’origen, o des de quant són entre nosaltres, del que han representat al llarg de la història i com ha evolucionat la seua representativitat, la

millor manera de conrear l’estima als gegants, nanos, cavallets, arets i la música que els acompanya, pensem que és jugant, pintant, retallant i vestint –encara que siga en un cartró– les diferents figures que ací vos presentem.

Tot i que està dirigit als xiquets i xiquetes, és pretensió nostra que puga anar guiant els més menuts en aquesta tasca de retallar i muntar les diferents figures en les

classes de plàstica, en temps d’esbarjo o en aquells moments que es crega més oportú.

Esperem i desitgem que gaudiu de la coneixença d’aquesta part lúdica i important de la cultura mediterrània així com de les activitats que aquest document us proposa. I ja posats us animem a formar part del grup de persones que vetllem perquè no desaparega aquesta part fantasiosa, a més de lúdica, de la nostra cultura i que sigueu por-

tadors, en el futur, dels nanos o dels gegants, així com també participeu com a dansants de les batalles festives que sempre acaben en festa i germanor dels nostres cavallets.

Els retallables han sigut també coneguts amb el nom genèric de patxutxes, paraula –tal vegada localista– que, si bé no l’hem trobada en cap diccionari, d’infants és com l’hem coneguda a Castelló.

Presentació AL LLARG DE LA HISTÒRIA HUMANA, concretada en una molt ampla varietat de cultures, s’han tingut creences relacionades amb els deus, la por, la fantasia... Els pensaments religiosos s ’han representat per mitjà de figures de gran tamany que simulen humans, animals, monstres, etc. D’aquesta manera, trobem en la cultura grega, de la que som hereus, figures que representen divinitats, com ara Zeus (deu del cel i del tro), Poseidó (deu dels oceans i dels terratrèmols), Atenea (deessa de la saviesa i protectora dels herois), Apol·lo (deu de la dansa, l’art i la bellesa masculina), Afrodita (deessa de l’amor)..., entre molts d’altres, i que eren representats amb grans dimensions i als quals se’ls hi demanava protecció. A més, també tenien altres figures mitològiques amb formes monstruoses, com els centaures, amb mig cos d’home i l’altre de cavall, que vivien en els boscos, no tenien lleis, eren esclaus de les passions animals i estaven en constant lluita contra la civilització, per la qual cosa eren temuts per la població; els ciclops que eren gegants amb un sol ull enmig del front, molt forts i agressius, ... Els romans van incorporar gran part d’aquesta mitologia adaptant-la als seus costums i creences, i incorporant altres deus o mites propis, com ara Romul i Rem (segons la mi-

tologia van fundar Roma i van ser alletats per una lloba); Ceres (deessa de la fecunditat), Mart (deu de la guerra); Vesta (deessa de la llar), entre molts d’altres. La cultura cristiana, com hereva d’aquestes dues cultures, també ha emprat figures per representar diversitat de misteris. A Deu, representat en forma de triangle amb un sol ull. La victòria de David sobre el gegant Goliat invoca el triomf del feble, d’algú que està en desavantatge respecte al més fort, com era el cristianisme front la cultura jueva. Sant Cristòfol, de dubtosa existència però molt arrelat en els costums religiosos de les terres valencianes, és descrit com un home d’una alçada de cinc metres que indicava als viatgers els llocs segurs per travessar un riu. Rep el seu nom per haver ajudat a travessar el riu un xiquet que suposadament era Jesús. En figures d’animals trobem els apòstols o evangelistes com sant Lluch, representat per un bou, sant Joan per un àliga o sant Marc per un lleó. A més de les cultures grecoromanes i cristianes trobem, en la literatura, que aquests costums en l’ús de figures mitològiques de gran tamany també hi són presents a diversos llocs del mon. En Àsia trobem Gilgamesh, de més de 5 metres d’alçada. Al nord

d’Europa, la mitologia mostra els gegants de gel. En el poble viking, les gegantes Grid, Skadi, Hyrrokin,... Dins la mitologia basca, els gegants (jentilak) i gegantes (mairuak), constructors de dolmens i menhirs; aquests gegants, segons el cristianisme, van desaparèixer amagant-se sota terra en arribar-hi aquest; l’únic que encara perviu en el record i les tradicions és Olentzero, en convertir-se al cristianisme se li dóna un significat nou comparant-lo amb el Pare Noel, i porta els regals la nit de Nadal. Tots aquests personatges, però, a més de transmetre les creences, també han format part de les festivitats. En rituals celtes per la vigília de sant Joan –festivitat precristiana de la plenitud solar– s’utilitzaven gegants construïts de canya, vímet i altres vegetals on introduïen animals, palla, etc., que, en finalitzar, es cremaven en un acte de sacrifici. També hi ha referències d’aquesta mateixa celebració a Anglaterra on eixien gegants, dracs i altres ninots. Tot i que no es tenen dades concretes de l’origen dels gegants, nanos i dracs, és un costum arreladament precristià, sent a la

baixa Edat Mitjana, als segles XIII-XV, quan trobem referències de la seua supervivència, amb algunes modificacions en la construcció, els rituals i referències de representació segons poblacions, i apareguent incorporats en les celebracions cristianes, amb un caràcter popular que accepta l’estructura social de l’època. A pesar que la presència de la

imatgeria popular ha estat present a molt diverses festivitats i celebracions, és a la festa del Corpus on es troben moltes dades de la presència de gegants, nanos i animals, normalment, en aquest últim cas, dracs, balenes, cavallets, tortugues, àligues, etc. La festa del Corpus, d’eminent caràcter religiós, va ser instituïda pel Papa Urbà IV l’any1263, encara que va ser Clement V i Joan XXII al segle XIV els qui la varen estendre a tota l’església en un entorn històric de gran rellevància per aquesta institució en la seva lluita contra el protestantisme. El Corpus, una celebració que inicialment es feia en l’interior de les esglésies, va passar a ser una processó pública, pels carrers, que convida a les autoritats i al poble en general a participar-hi. En aquest sentit, va passar a ser una festa urbana, i com a moltes altres poblacions, el Consell de la vila de Castelló de la Plana es comprometé a pagar les despeses que se derivaren de la celebració: manteniment dels elements populars, organització de la processó juntament amb els gremis, tenir cura dels carrers i de l’ornamentació per on passara la processó... Les ordenances del Consell per la celebració d’aquesta festivitat eren similars a les que es decretaven en altres actes importants com les Festes Majors o de qualsevol altre esdeveniment com funerals, visites reials, etc. Si bé hi han variacions entre les poblacions en quant als elements de la imatgeria emprada, hi ha representacions que són comunes entre els distints indrets de la península ibèrica i al llarg d’Europa. Les primeres referències de gegants a la processó del Corpus són les figures de Goliat i de Sant Cristòlof tant en l’àmbit geogràfic de l’antiga corona

d’Aragó com en Europa. Amb el temps, la imatgeria també va assumir l’evolució i es van incorporar gegants que representaven les classes socials, les races, etc., amb un clar propòsit d’enaltir l’església catòlica i mostrar la veneració de les diferents classes socials i races a l’eucaristia. Malgrat açò, la imatgeria ha estat lligada al poble i els canvis que s’han fet a les figures ha estat d’acord a l’evolució del temps, tant pel que fa al material emprat en la seua construcció com en allò que representen. Cal tenir present que des de que hi ha constància escrita de l’ús de gegants, de nanos, de cavallets, de dracs..., a les festivitats populars, reials i eclesiàstiques han sofert diverses prohibicions ja siga per part del poder civil, be de l’eclesiàstic; les guerres també han deixat la seva petjada en el deteriorament i l’oblit. Però a pesar d’això, moltes poblacions els han mantingut i altres els han recuperat. A Castelló s’han mantingut durant molts segles i després d’uns vint anys del segle XX, en què varen ser oblidats per continuades prohibicions, se’ls va treure la pols i van retornar als carrers de Castelló.

Difondre la seva història, és apropar-los a la ciutadania per contribuir a que siguen sempre presents, cuidarlos, mantenir-los i, perquè no, aprofundir en la seva coneixença i compartir-los amb altres poblacions.

GEGANTS Qui són eixos senyors i senyores tant grans, que passen en les desfilades i ens fan sentir molt menuts i que també ens diverteixen? Són els gegants de la ciutat de Castelló de la Plana. I quants en són? I, com es diuen? Actualment, a la nostra ciutat hi ha sis gegants, i el seus noms són: Tàfol i Lledó, que representen als castellonencs benestants; Senteta i Sentet, que simbolitzen els llauradors; i també tenim una parella de moros amb els noms Azufaifa i Mussa. Aquests gegants els hem vist, en els darrers anys, a la festa del corpus. També a les altres desfilades de la festa de Lledó, i en aquest any 2018, com antigament ocorria, han volgut estar presents a la Magdalena, i desitgem continuar estant-ho a la nostra festa grossa. També han participat en trobades de gegants, nanos i cavallets al llarg del País Valencià. I sabeu què?, que a més de jugar amb la gent també els agrada ballar, i allà al 1729, segons consta en els llibres del Consell de Castelló, tenien ja una dansa. Però com no disposem d’aquelles partitures, al 1997 varem estrenar una nova dansa sent l’autor de la música Fèlix Garcia Tauste. Els gegants que hi teníem fins la primera dècada del 2000 eren fets de cartró i l’estructura de fusta. Als actuals, l’estructura segueix sent de fusta però el cos és de fibra de vidre. Van ser construïts al taller de Sarandaca –a Granollers– en diferents etapes. Aquest gegants varen ser reproduïts a partir de les figures que anteriorment teníem.

Lledó i Tàfol Lledó, amb faldilla i arracades verdes, mocador de pit i davantal blancs, està preparada per obrir el seguici festiu a les festes grans i altres esdeveniments. Tàfol acompanya Lledó anunciant que la festa ja comença. Lledó i Tàfol, gegants molts estirats es preparen per dansar al Corpus, la Magdalena i al Betlem de la Pigà. Cançoneta: Lledó i Tàfol sempre els primers / van obrint el pas al passacarrers. RESTAURACIÓ: 2009 | ALÇADA: LLEDÓ 4 m / TÀFOL 4,19 m | PES: LLEDÓ 42 kg / TÀFOL 45 kg

Sentet i Senteta Sentet vestit de llaurador amb saragüells, jopetí, faixa i manta, llueix les seves millors robes després de la feina a l’horta. Senteta, amb faldilla florejada, es posa les millors arracades i mocador de pit per anar engalanada a la festa. Sentet i Senteta molts mudats a la plaça Major ja ballen al ritme de la dolçaina i tabal. Cançoneta: Sentet i Senteta darrere van / dansen i dansen seguint el compàs. RESTAURACIÓ: 2007 | ALTURA: SENTET 4,11 / M. SENTETA 4,09 m| PES 42 kg

Mussa i Azufaifa Provenen d’altres terres i són molt ben acollits per la gent de Castelló. Amb posat agraït i somrient segueixen a Sentet i Senteta i a Tàfol i Lledó. Mussa molt content balla al ritme de la dolçaina i tabal. Azufaifa, molt satisfeta, s’ha mudat per ballar amb grans i xiquets. Cançoneta: Mussa i Azufaifa amb gran satisfacció / roden i ballen als carrers de Castelló RESTAURACIÓ: 2006 | ALÇADA: 3.96 m | PES 42 kg

NANOS E

ls nanos, coneguts també com capgrossos, cabuts i, sobretot a Castelló, carracaxocs, han format part del seguici festiu junt els gegants. Els nanos són menuts i tenen el cap més gran i gros, que no es correspon al cos del personatge. Les seves faccions, contrasten en les dels gegants que, habitualment, són més agradables. En general representen allò que és més grotesc, negatiu, defectuós, tot allò que no és desitjable. En distintes poblacions solen ser motiu de mofa, burla, del poble cap allò que representen ja siga al sector social o qualsevol altra característica humana. En alguns llocs de l’estat espanyol són acompanyats de cançons on les lletres mostren la mofa i burla aprofitant alguna característica estranya de la cara o vestimenta. A pesar d’açò, són sempre motiu de festa i, a Castelló, és un gran honor que li ballen els nanos a una persona o col·lectiu que haja destacat en alguna activitat sociocultural. Encara que sempre els hem conegut juntament amb els gegants, la referència documentada de la seva existència a Castelló ha sigut més tardana que aquells. A l’igual que els gegants, als nanos també els agrada ballar i allà pel 1764, segons consta al llibre del Consell, comptaven amb una dansa pròpia. Com els nanos, porten uns grans castanyots, els colpegen mentre ballen i fan un gran soroll que no sols serveix per espantar sinó també per marcar el pas al ballar. La música que fa dansar als nanos té una lletra. La coneixeu? Carracaxoc, figuereta i albercoc Carracaxoc, figuereta i albercoc Carrocotxera tira’m una pera, Tira’m una pera i un albercoc. I, sempre, acaben la dansa abraçant-se a la seva parella de ball, tots contents, perquè els ha eixit molt bé. A més de la lletra que acompanya la música de la dansa, volem mostrar en aquesta edició, una lletra que se’ls pot cantar segons vestimenta identificativa. Aixina ens incorporem a la resta de llocs que tenen cançó pels seus elements. Fins l’any 1991 els cabuts eren només un cap gros i estaven fets de cartró. Els actuals continuen sent de cartró però a més del cap tenen afegit mig cos i es vesteixen cobrint totalment la seua estructura. Aquests van ser construïts l’any 1992 a Saragossa.

Cap de dansa i Catinenc «Cap de dansa i catinenc es preparen per ballar, són els primers de la fila quan es tracta de dansar" Cançoneta: El cap de dansa a tots vol manar/ i els posa en filera per anar a ballar Cançoneta: El catinenc porta barret/ i una jupa de llana que li tapen del fred CAP DE DANSA: 50 cm DIÀMETRE, 85 cm D’ALÇADA, PESA 11 kg EL CATINENC: 50 cm DIÀMETRE; 94 cm D’ALÇADA, PESA 14 kg

SENYORET I SENYORETA «Estan tots dos ben mudats/ i es queden mirant a la gent bocabadats» Cançoneta: El senyoret està molt enfadat/ li apreten les sabates i li pesa el cap Cançoneta: La senyoreta quan ix a ballar/ s’alça la faldeta per no entropessar EL SENYORET. 50 cm DIÀMETRE, 85 cm ALÇADA, PESA 11 kg LA SENYORETA: 61 cm DIÀMETRE, 83 cm ALÇADA, PESA 16 kg

Llaurador i MarIa pintetes «Són parella molt peculiar, ell amb jupetí daurat i ella amb la faldilla emmidonà» Cançoneta: El llaurador garrut/ porta un calçó de seda i diners al canut Cançoneta: María Pintetes es vol abillar/ amb roba de festa pera eixir a ballar. EL LLAURADOR. 50 cm DIÀMETRE, 85 cm ALÇADA, PESA 11 kg MARIA PINTETES: 50 cm DIÀMETRE, 85 cm ALÇADA, PESA 11 kg

Tristó i Xurra (Güela) No per anar darrere són menys importants, poquet a poquet els últims van i són dels millors dansant. Cançoneta: Tristó i la Xurra es volen casar/ i tanquen la porta per no convidar Cançoneta: La Xurra del poble se’n ve a Castelló/ a vore la fira i a eixir al pregó TRISTÓ: 50 cm DIÀMETRE, 85 cm ALÇADA, PESA 11 kg LA GÜELA: 50 cm DIÀMETRE, 85 cm ALÇADA, PESA 11 kg

Tristó i Xurra (Güela)

SENYORET I SENYORETA19

Cap de dansa i Catinenc

Lledó i Tàfol

Mussa i Azufaifa

Sentet i Senteta

REPASSEM...

Llaurador i MarIa pintetes

cavallets Aparença d’animal i cos d’home, així eren els centaures en la cultura grecoromana antiga de la que provenim. Se suposa que els cavallets són una evolució d’aquells, encara que més benèvols i juganers. Els cavallets fan barrabassades espantant a la gent, corrent per beure a la font, i a més ballen simulant una dansa guerrera, fent xocar les espases en plena lluita o ball. Apareix documentada, aquesta dansa guerrera, a l’any 1853. Però, tot i que siga una dansa guerrera, és un ball divertit, que pegant voltes al trot de cavall lluiten els moros i cristians; lluita, encara que sense que la sang arribe al riu, imita les que hi havien a l’Edat Mitjana en les terres valencianes entre cristians i moros. La distinció entre els dos bàndols es veu a les faldilles dels cavalls i als barrets dels cavallistes. Mentre els cristians porten casc groc, simulant el metall daurat, i les faldilles dels cavalls són ratlles vermelles i grogues, els barrets dels moros són negres amb petites lluentors, i les ratlles de les faldilles son grogues i verdes. Els cavallets antics estaven fets de cartró, primer, o vímet després; els actual són de fibra de vidre. Es van reproduir l’any 2009 pel taller Sarandaca.

Cavallets que aneu i torneu i les cames vos fan tric i trac, quan sentiu el so de la dolçaina vos fiqueu a ballar Cavallets del Corpus són moros i cristians amb espases preparades per soroll manifestar Cançoneta: Cavallets moros, cavallets cristians / amb espases alçades fan festa pels infants. AMPLÀRIA: 62cm / ALÇADA: 90 cm / LLARGÀRIA: 1,46 m / PES: 13 kg

Arets Aquesta part processional dels arets, si bé no formava part de la imatgeria, apareix a les processons representant l’arribada de la primavera o les feines que es realitzaven al camp quan les persones tenien la terra com el mitjà principal de supervivència. Tenen aquest nom perquè solien portar uns arets amb flors mentre realitzaven la dansa. En l’actualitat, i a la ciutat de Castelló de la Plana, els arets que porten els xiquets i xiquetes són unes panderetes buides sense pell, amb llanderolets, que les fan sonar mentre ballen. Les utilitzen per facilitar l’enllaç entre ells i formar diverses figures. La vestimenta que porten simula a la de pastorets, amb una armilla o jupetí de color roig, calçó marró i camisa blanca. Porten calces blanques i espardenyes de careta amb cintes també roges. Les primeres referències dels arets, a l’any 1853, ens indiquen que eren els xiquets i xiquetes de la beneficència els encarregats de ballar aquesta dansa. Actualment es ballada per infants d’escoles interessats en formar-ne part. La dansa la integren 12 xiquetes i xiquets.

Canรงoneta Arets, xiquets menudets, dansen sense parar / i els tiren dinerets per poder fer un berenar

Músics En els Llibres del Consell de la Vila, ja en 1419, són referenciats tant en la vespra com el dia de la festa per animar a la gent i enriquir-la. Anomenats com a joglars, rebien un pagament per per enriquir-la i animar a la gent. D’aquesta manera, els músics són part fonamental per les danses, que amb el seu so i ritme van marcant cada pas de les diferents evolucions dels balls de les quatre danses: Gegants, nanos, Cavallets i Arets. La dolçaina (coneguda també com donçaina, xaramita, xirimita o gaita) i el tabal són els instruments que al llarg dels segles han anat acompanyant les festivitats tant religioses com civils. Encara que les referències documentades de la dolçaina daten sobre el segle XIII, pareix ser que en les cultures islàmica, grecoromana i centroeuropees utilitzàven instruments de semblants característiques. Després d’un període de crisi que pareixia que anava a desaparèixer ha ressorgit de la mà de distintes agrupacions de dolçainer i tabaleters. En l’Associació de Dansants del Corpus de Castelló contem també amb un grup nombrós de dolçainers i tabaleters que contribueixen en animar la festa i dirigir les diverses danses mostrades.

DOLÇAINES

«Per guardar la tradició dels Dansants de Castelló, la dolçaina i el tabal fan ballar al personal» Els músics no poden faltar quan es tracta de ballar, la dolçaina i el tabal fan soroll, quin girigall!!

referències bibliogràfiques Carpi Ballester, Amparo i Roca Ivars, Paquita (2017). El seguici cívic a la processó del Corpus a Castelló. Associació Dansants del Corpus Llopis i Mullo, Xavier, Sànchis i Ferri, Rafel i Díaz i Falcón, Manuel, de l’Associació de Gegants i Cabets d’Ontinyent (2008). 2 Gegants i Cabets. Tallers de Cultura Popular. Edit. Edicions 96 i Escola Valenciana Ferderació d’associcions pe la Llengua. Sánchez Almela, Elena (2013). Festes i celebracions públiques a Casetlló de la Plana als segles XIV i XV. Ajuntament de Castelló de la Plana Sánchez Almela, Elena i Olucha Montins, Ferran (2016). Festes i celebracions públiques a Castelló de la Plana al segle XVI. Ajuntament de Castelló de la Plana Marc (2014). Origen de la Dolçaina. En http://cuadernomarcginer.blogspot.com/2014/02/el-origen-de-la-dolcaina-un-misterio.html

* Les partitures poden obtenir-se consultant el llibre de l’Associació de Dansants del Corpus, editat en el 2017: El seguici cívic a la processó del Corpus a Castelló.

pinta i retalla

LLEDÃ&#x201C;

TÃ&#x20AC;FOL

SENTETA

SENTET

MUSSA

AZUFAIFA

CAP DE DANSA

CATINENC

SENYORET

SENYORETA

LLAURADOR

MARIA PINTETES

TRISTÃ&#x201C;

LA XURRA

CAVALLET CRISTIÃ&#x20AC;

CAVALLET MORO

ARET XIQUET

ARET XIQUETA

DOLÃ&#x2021;AINER

TABALETER