2016 Guiatges - Itineraris didàctics by Colla Rebombori

ITINERARIS DIDÀCTICS

ITINERARIS

El Castell Vell de la Magdalena

La muralla medieval i el patrimoni arquitectònic

Miquel Gómez i Garcés

Els refugis antiaeris de Castelló

Francesc Mezquita / Miquel Gómez i Garcés

23 Dos itineraris per la marjal

Francesc Rambla

Itinerari pel parc de Rafalafena

Ricard Pitarch

Imprimeix: Gráficas Castañ Dipòsit Legal: ISBN: 978-84-608-5365-7 Edita: Associació Cultural Colla Rebombori www.collarebombori.cat

Consell de Redacció: M. Alegre, F. Aparisi, E. Artola, J. M. Carceller, M. Gómez, X. Llombart Portada i pintures: Manolo Alegre

Correcció lingüística: J. M. Carceller & X. Llombart Fotografia: els seus autors Textos de col·laboració: els seus autors Disseny i maquetació: vetavisual.com

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Brancal

Josep Miquel Carceller

Guiatges, itineraris didàctics és el títol d’aquest quadern que té la pretensió, en efecte, de guiar, d’acompanyar algú en el camí. En la línia de l’escola arrelada al medi, són cinc guies que complementen els textos desenvolupats en el llibre Guiatges que publiquem al mateix temps i que van adreçats a l’alumnat d’educació obligatòria, principalment de la ciutat de Castelló, donada la localització física dels espais, tot i que estic segur que als ensenyants de Primària o de Secundària d’escoles i d’instituts d’altres localitats els seran també ben útils, perquè els temes que es toquen són perfectament integrables en la programació de moltes de les matèries, si no totes, del curriculum ordinari i són susceptibles de formar part de les competències que cal treballar en el dia a dia de les classes i d’un munt de verbs que haurien d’incorporar-se a la quotidianitat de qualsevol infant o jove en formació: conéixer, relacionar, diferenciar, deduir, comparar, saber, investigar, analitzar, cercar, fotografiar, dibuixar, col·laborar, debatre, reflexionar, resumir, mirar, remirar, observar, llegir, rellegir, interpretar, escriure, caminar, qüestionar, dubtar, respectar… Per tots els itineraris didàctics programats cal dir lògicament que caldran uns treballs previs i posteriors a l’eixida corresponent i que alguns materials seran necessaris, quan no imprescindibles: llibreta de camp per anotar i dibuixar, fotos i imatges orientatives, prismàtics, càmera de fotos, plànols, mapes… El quadern que, com es veu als crèdits, edita la Colla Rebombori podria haver-se integrat en el llibre esmentat Guiatges, però vam entendre que era més pràctic i operatiu fer una separata independent, perquè el seu ús fóra més fàcil a l’hora de fotocopiar el material i de fer-lo servir. Tant de bo això passe i siguen moltes les classes que l’utilitzen i que ens envien propostes de millora que, de ben segur, incorporaríem en futures edicions de paper si hi haguera patrocini suficient; és de justícia dir que, sense el de les Fundacions Dávalos-Fletcher i Soler i Godes i els premis que hem anat rebent de la Generalitat i de l’Ajuntament, no haguérem pogut imprimir els cinc-cents exemplars dels dos llibres d’enguany de disseny tan acurat, perdoneu la immodèstia. En tot cas si cal –això és gratis– ho penjaríem al lloc web collarebombori.cat on, comptant aquest quadern, ja tenim vint-i-cinc publicacions que es poden llegir i baixar des de la primera publicada ara fa dèneu anys, el 1997, quan el fred, com pertoca, encara ens visitava a l’hivern i, com enguany, ja vam proposar caminades tranquil·les, plàcides, entranyables i nostrades i vam posar la mirada sobre temes de la vila de Castelló i el seu terme: successió i barreja de cultures, arquitectura civil i religiosa, fauna, flora, geologia, clima, legislació, història, conflictes, transformacions, encerts i desficacis… És evident que les propostes didàctiques elaborades per Miquel Gómez, Francesc Mezquita, Francesc Rambla i Ricard Pitarch ni pretenen ser exhaustives, ni volen ser cap punt i final, al contrari, com he dit, estan obertes a tota mena d’aportacions i, si únicament serviren per suscitar l’interés, per reflexionar i tractar a les aules els temes proposats, ja ens donaríem per ben pagats, ells i la rebomboriada, que els agraeix molt de veres el seu excel·lent treball desinteressat i generós.

Dibuix: Ignacio Gil-Mascarell

PLÀNOL I ITINERARI DE LA VISITA AL CASTELL VELL DE LA MAGDALENA

El Castell Vell de la Magdalena Miquel Gómez i Garcés Com en tota visita d’aprenentage d’un territori cal, primer de tot, que el professor pose els alumnes davant un plànol que els puga orientar i donar una imatge de conjunt del lloc. Així, haurà d’explicar amb el mapa, la situació geogràfica dalt d’un turó i les diferents etapes constructives lligades als diversos pobladors. Les troballes arqueològiques ens faciliten l’explicació de les fases d’ocupació entre moros i cristians.

DIVERSES OCUPACIONS DEL TURÓ Abans, però, hem de fer un petit resum dels pobladors que van viure al turó abans de la construcció del castell i la seua posterior ocupació: - Els íbers (segle v-i aC) construeixen el primer poblat fortificat. En queden restes al lloc conegut per la Sang dels Moros. - Els segueixen en el poblament els romans, que construeixen un nou assentament al vessant sud-est del turó, però sense habitar la part més alta (iv-v dC). - Ja als segles x-xi hi ha la fase califal-taifa, quan els habitants d’al-Andalus passen per un període d’inestabilitat política. - Els segles xii-xiii pertanyen a la fase almohade. Aleshores, l’augment de la població ocasionada per l’expansió catalano-aragonesa (1148) obliga a fer reformes al castell amb noves muralles. - Als segles xiii-xiv comença la fase cristiana. El castell continua habitat i es reforma el recinte per adaptar-lo a les necessitats dels nous pobladors. Dades arqueològiques d’ocupació no se’n coneixen fins el segle xi, quan s’identifica amb els noms de Castillone, Castilion o Castilgone ripa di mare en documents de Pere I d’Aragó. Mentre el castell és a mans àrabs (x-xiii) també se’l coneix com Castrum et villam de Khadrel.

JOAN ENRIC PALMER BROCH

A finals de 1233, el castell és conquerit per les tropes de Jaume I i el seu territori es divideix en tres parts: Almassora, l’alqueria de Fadrell i el castell de Fadrell. Un dels primers senyors del castell va ser Nuno Sanç de Roselló que és el primer que intenta, sense èxit, el trasllat al pla l’any 1239. Finalment Jaume I atorga el Privilegi de Trasllat el 1251, tot i que el castell va tenir pobladors fins el segle xiv. L’ermitori, l’edificació més coneguda, va passar de ser un aljub i un parell de torres (la rodona al sud de l’Albacar i una altra quadrada al nord de l’actual ermita) a convertir-se en recinte religiós i casa de l’ermità. A més, cal recordar que el tercer diumenge de quaresma se celebra la romeria a la Magdalena, que tot i tenir un origen penitencial, ha esdevingut un símbol que commemora l’origen de la vila i el trasllat de la població del castell al pla.

ACTIVITATS A) REDACCIÓ. Una vegada explicats i treballats en classe els punts històrics, els alumnes faran una xicoteta redacció relacionant el que passa ací i a la resta de la península. B) TREBALLAR EL PLÀNOL del turó. A classe es dibuixaran, per equips, les diferents ocupacions del turó, posant colors diferents al plànol segons els seus pobladors: roig els íbers, verd els romans, blau els àrabs, groc els cristians. Ara som a temps per a definir els diversos espais en què era dividit el lloc, les diferents zones d’ocupació dins del castell segons el plànol que s’aporta. En aquest s’indica que el castell estava dividit en tres recintes:

· L’Alcassaba: on hi havia la residència del governador del castell.

· L’Albacar: físicament, un poc més avall, aquest espai era usat de refugi temporal de la població en cas d’atac exterior. · El raval: era la zona més baixa i acollia els pobladors estables del castell i s’hi trobaven el mercat, la mesquita i la casa de justícia. L’alumnat escriurà damunt del plànol les professions o treballs que tenien els seus pobladors, així com tasques col·lectives com el mercat. Estudiat a classe el moment històric i els diferents espais del castell, cal ja fer una visita al turó i passejar-ne amb molta cura. C) VISITAR EL CASTELL VELL. Reconéixer accessos: emporteu-vos els plànols dibuixats i completats a classe, i aneu escrivint al llarg de l’itinerari allò que s’hi trobe. Fareu aturades als cinc llocs indicats al plànol: PARADA 1. Estem accedint al castell vell i a l’esquerra localitzem el mur de tàpia i la torre quadrada. – A quina zona del castell es troba? – Amb quins materials està construïda? – Traspassat el mur de tàpia, entrem al Raval. Escriu: - Què hi havia? - Qui hi havia? PARADA 2. En aquest punt necessitem la clau per entrar dins de l’ermita. Demaneu-la a l’ajuntament. Aquest edifici es troba al raval, és a dir, la zona més baixa a l’oest: – Descriu la façana amb elements constructius cristians (l’arc). – Explica els elements, els materials i la funció de la construcció. – Troba i diferencia les dues torres que s’amaguen a cada banda d’aquest festívol casalici (una de quadrada i una de rodona). – Mireu de localitzar l’aljub inicial, quina funció té ara i com és la seua estructura i forma geomètrica.

EL CASTELL VELL DE LA MAGDALENA

Vista del castell Vell des de la terrassa de l’Ermita

PARADA 3. Estem dalt de la terrassa de l’ermita i podem contemplar la zona de l’albacar amb les torres i mur, a l’est, que el separen del recinte superior. – Descriu la forma geomètrica de les torres. PARADA 4. Pujant al recinte superior hi ha, a la banda

esquerra i enganxats al mur, uns murets que formen habitacles. – Indica la seua funció: - Estables? - Graners? - Cases? PARADA 5. Hem arribat al recinte superior anomenat Alcassaba: – Quina funció militar tenia aquest lloc? – Les torres de l’alcassaba són totes rodones?

– A la torre NE hi han uns murs al terra, què són?

Cavallerisses? La casa del governador?

– Els habitacles que hi ha vora el mur nord, quina funció tenien?

Cases? Sitges?

– Des d’ací dalt es contempla tota la Plana. Quins pobles pots identificar? – En el recorregut has trobat murs del castell que siguen de pedra picada (carreus)? – Fins ara, en arribar prop del turó de la Magdalena, només podiem vore l’ermita, i ara hi ha un castell al darrere i unes muralles que l’envolten. - Per què creus que ara sí es veuen?

PLÀNOL I ITINERARI PER LA MURALLA MEDIEVAL I EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

La muralla medieval i el patrimoni arquitectònic

Miquel Gómez i Garcés

Castelló de la Plana és una vila de nova creació que es funda al segle xiii i creix seguint sempre unes fites, o accidents geogràfics i físics, que manté fins les darreries del segle xviii, quan s’enderroquen les muralles. Es va fer fa la vila nova a dalt d’un pujolet, aprofitant l’existència a l’est de la séquia Major i dels barrancs de l’Aigua al nord i del Vallàs al sud, que arrossegaven les aigües torrencials de l’oest. Es degué fer un fossat xicotet, autoritzat per Jaume I el 1275, un any abans de la seua mort. Les successives ampliacions de la muralla: la del 1297, fins el barranc del Canyaret, que es va fer servir de fossat; la del 1339, fins l’actual plaça del Rei, que va aprofitar els terrenys fondos que hi havia com a fossat; i la del 1386 fins el vallet de Sant Lluís, ara carrer del mateix nom, que també s’utilitzà de fossat. Actualment, la ciutat de Castelló és d’una planície evident, però aleshores els barrancs, els fondos, els pujols…, marcaven una orografia variada. Prova d’això la trobem si observem la torre de Sant Pere: des de la seua part superior fins al fons del barranc hi ha més de tres metres de desnivell. Una altra mostra és el carrer de Cavallers, que fa pujada fins a la plaça Major. D’aquesta manera, a cada ampliació de la muralla, la vila construeix nous carrers i nous edificis, alguns dels quals han perdurat fins avui, malgrat que són pocs a causa de la dèria immobiliària que tot ho arrabassa. Així, i per poder començar, n’indicarem algun; és un llistat senzill per a un recorregut fàcil i assumible en un matí d’escola que s’haurà d’anar completant amb les troballes moltes de les quals les poden descobrir els propis alumnes de diversa manera: amb les explicacions del professor i aquesta guia, amb llibres i guies a l’abast, passejant pels carrers de la vila, i les que poden conéixer parlant amb els pares o avis. Al terme municipal –fora de la ciutat– en podem trobar de construccions antigues que seran motiu d’altres motiu d’altres guies. Aquest itinerari el fem per dins del recinte medieval de la vila amb la qual cosa podem vore, comprovar i estudiar, els següents elements: - R estes de la muralla medieval (xiii-xvi) - Torre del Migdia (xiii) - Torre de Sant Pere (xiv)

MIQUEL GÓMEZ I GARCÉS

- C ases als carrers de Gombau, de Pescadors, de Gràcia, d’Antonio Maura i de Mealla (xvi-xx) - Forn del Canyaret (xv) - Carreró del Pes de la Farina (xv) - Església dels Agustins (xvi-xvii) - Torre campanar el Fadrí (xv-xviii) - Cocatedral Santa Maria (xx amb restes del xv) - Restes del palau dels Miquel (xvi) - Els carrers on hi havia la moreria i la jueria (xv i xvii) - Casa de l’ensenyança –col·legi d’arquitectes– (xiv-xx) - Ajuntament de la ciutat (xvii-xviii) - Llotja (xvii) - Casa del Baró de la Pobla (xviii-xix) - Edifici de les aules de llatinitat (xviii) - Museu etnològic (xviii)

OBJECTIUS La guia es limita, com s’ha dit, a uns pocs artefactes construïts i, pels horaris i possibilitats escolars de temps i d’accés a algunes construccions i pel nombre d’alumnes visitants, passarem a explicar un itinerari pensat perquè el seu recorregut i distància es puga fer en un matí d’escola, on podreu trobar tot un seguit d’edificacions, cases i palaus que ens mostren el Castelló de la Plana amb petits detalls constructius i edificis sencers de cada segle des del xiii fins l’actual. A l’aula, el professorat haurà d’explicar els períodes històrics amb l’evolució demogràfica de la vila, els conflictes armats, les malalties…; enraonar damunt d’un plànol les fases de construcció de les muralles i posteriors ravals; destacar la importància i ús de les séquies i barrancs preexistents. L’alumnat, a classe i abans de la visita, ha d’aprendre a situar-se dins del plànol de Castelló i poder identificar i interpretar les diferents muralles: les medievals i les liberals.

A la visita, els alumnes han d’arribar a conéixer com s’han construït les cases i els palaus i quins materials han emprat; han de comprendre com ha evolucionat la ciutat i els límits que hi havia en cada fase i com s’han originat els ravals. On eren la moreria i la jueria. I rematar la visita tenint una senzilla idea de com ha canviat la plaça Major. Després de la visita, a classe, fer un treball en equip per comprendre les etapes històriques de la vila relacio nades amb els casalicis i les construccions. I, si de cas, com evoluciona la ciutat en funció de l’agricultura i de la indústria. Comparar les muralles dels plànols previs amb les notes de la visita.

VISITEM LA VILA DE CASTELLÓ Aquest itinerari que recorre el centre històric i transcorre per carrers i carrerons, alguns d’ells poc transitats però no desconeguts, no segueix els edificis d’una manera cronològica perquè la vila ha anat creixent de manera desordenada: ara un edifici nou, ara un de vell que cau a terra i se’n fa un de més modern, espais que es desenvolupen tots junts, llocs que a penes creixen. Així passarem d’un segle al següent o retrocedirem uns segles endarrere. PARADA 1. Comencem a la plaça d’Hernán Cortés, on s’hi troba la maqueta de la vila amb les muralles i altres construccions representatives de cada època i, soterrada, la torre del Migdia (excavada, descoberta i tapada l’any 2013), que ha estat l’element més important de la muralla medieval. Hi havia vestigis d’una torre, d’un pont llevadís amb el tallamar que salvava el fossat, d’un baluard extern i d’un fossat que circumdava la vila emmurallada (xiii-xvi). Tot això està ara dibuixat al paviment de la placeta i també soterrades hi ha les restes del fossat ara reconvertit en séquia pel clavegueram. Podem considerar la zona de la plaça com el primer espai construït de la vila, amb la séquia Major a tocar (aigua de boca i rec) i els diversos usos de la placeta: banys públics, bordell, ballesteria…

LA MURALLA MEDIEVAL I EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

Activitats

– Localitzar en la maqueta: - Les muralles del segle xiii i diferenciar-les de les del xiv - Trobar esglésies i posar noms en un full. -O n es troba el fossat de la muralla? - El campanar és un edifici que destaca, per què? Per a què? – Al dibuix que hi ha al terra recorregueu i mesureu l’antiga torre del mig (l’ample del fonament i la llargària), per conéixer com era de gran. Ara expliqueu les parts trobades al terra: quina és la torre?, quina el tallamar?, quina l’extrem exterior del pont? – On estava el pont llevadís? – Feu un dibuix de tot l’anterior.

– Al mur de tàpia hi ha marcats uns quadres, són les tapieres: mesureu-ne l’alt i l’ample. – Busqueu els materials emprats (morter de calç, pedra picada, rajoles). Per què uns materials es posen a sota d’altres? – Assenyaleu els diversos materials usats a les cases i situeulos per èpoques (fusta, ferro, brancals i guarda-rodes). – Dibuixeu tres maneres diferents de façana i coberta i indiqueu-ne quines es feien abans i quines altres.

PARADA 2. Carrers estrets. El carrer de Gombau amb restes d’arc de rajola i de carreus de pedra picada amb parets de tàpia (xvi-xviii). El carrer de Pescadors, amb balcons de fusta (xviii) i volades amb rajoles de punta (dent de llop) trobem la Casa Palau del Orfes amb jardí i la reconstrucció de la casa dels Miquel amb escut familiar. El carrer de l’Aigua amb el portal (xiv) dibuixat al terra i la casa del Baró de la Pobla amb entrada i escala.

Activitats – Trobeu escuts familiars i descriviu els símbols que hi ha. – Recorreu el portal de l’Aigua i expliqueu per què tenia forma d’eixida cap enfora. – Mesureu els arcs i tracteu, a l’escola, de dibuixar-los completament, tenint en compte que solien ser arcs de mig punt. PARADA 3. Carrer de Gràcia. Els Agustins i el mur de tàpia com la muralla (xvi) i diverses cases amb l’evolució d’aquestes escrita a la façana (xvii-xix). Caldrà estudiar les diferents maneres de pujar les plantes, les finestres i els balcons, la verticalitat i els materials emprats.

PARADA 4. Som a la plaça de les Aules, on hi ha la casa amb aquest nom (xviii). Trobareu soterrada la torre de Sant Pere (xiv), situada a tocar del vallet de Sant Lluís, un antic barranc que feia la funció de fossat. Com es pot accedir, passeu i visiteu-la.

Activitats – La casa de les Aules, què era? El seu pati quedava dins o fora de la muralla? – Mesureu l’alçada de la torre i comprovareu com de fondo era el barranc i el fossat. – Amb quins materials està formada aquesta construcció? – Per a què es feien els murs atalussats? – Al paviment de la plaça hi ha un material diferent que indica el pas de la muralla: - Mesureu-ne l’ample i traduïu-lo a pams. - Anoteu el text escrit a la pedra del paviment per explicar el seu significat. PARADA 5. Pujarem un parell de carrers fins arribar al d’Enmig, on hi ha un taulell de ceràmica que ens explica el moment en què es va enderrocar la muralla medieval i ens diu el nom del portal: de la Puríssima. Ben a prop està la zona on hi havia el barri de la moreria i el seu fossar (xvii) i, a tocar, el barri on hi era la jueria (1492) amb les restes de la muralla del segle xiii a l’entrada del carrer de

MIQUEL GÓMEZ I GARCÉS

la Mealla i, enfront, l’antic forn del Canyaret (xv), amb construcció original al seu interior (les arcades, el forn…).

Activitats – Anoteu al plànol els punts de pas de la muralla i els noms corresponents. – Amb els binocles llegiu el que hi ha escrit al taulell i indiqueu el que això significa. – Busqueu el carrer de la Moreria al seu lloc. – Recordeu per on passava la muralla del segle xiii a la maqueta de l’inici del trajecte i mireu el que queda d’ella, per on passa i amb quin material està construïda. PARADA 6. Mamprenem el carrer d’Antonio Maura fins el de Cavallers. Quasi a l’entrada del carrer de l’Ensenyança hi ha la seu del col·legi d’Arquitectes. Al seu patiescala es troben amagades, sota l’enrajolat, les restes de la torre de la casa dels Alçamores (xiii-xiv). La seua configuració de pati d’entrada és característic de palaus amb accés i escaletes als seus laterals per pujar a l’entreplanta. Al carrer de Cavallers –i per això es denomina així– hi havia un grup nombrós de palaus quasi tots desapareguts, excepte l’edifici del museu d’Etnologia (xviii) i, enfront, la portalada d’un antic palau amb uns guarda-rodes interessants. A la cantonada amb el de Cevantes hi ha un taulell amb un carro (què creieu que indicava?).

Activitats – Davant de la casa de Cultura, observeu els taulells que descriuen una vaqueria i com s’obtenia la llet. – Dibuixeu i diferencieu els diferents tipus de patis d’accés als palaus: Col·legi d’Arquitectes, casa del Baró i Museu Etnològic. – Per què els guarda-rodes d’aquest palau són diferents de les cases de llauradors? – Per què se li diu al carrer de Cavallers?

– Cal veure dos taulells ben aprop un de l’altre. Un, a la cantonada del carrer de Cavallers amb el de Cervantes que dibuixa un carro: analitzeu-ne el significat. L’altre, al carrer de Mossèn Sorell –l’únic atzucac de la vila– on es parla de la Jueria: on estava ubicat el call jueu? PARADA 7. Arribem a la plaça Major entrant per la de l’Herba i hi trobem la Llotja del Cànem (xvii), on es feia el mercat d’hortalisses i, al davant, tenim l’església de Santa Maria (xv-xxi) amb les portades nord i sud originals i claus de volta i làpides (xv) enganxades als murs; el Campanar (xv-xvii) amb els senyals dels diversos rellotges que ha tingut i que descriuen l’evolució urbana de les places que hi havien de la vila; l’Ajuntament (xvii-xviii) amb les últimes arcades a la vila i símbol del decret de Nova Planta i la castellanització de la nostra institució local, ja que s’inaugura «por justo derecho de conquista» amb les lleis de Castella i la imposició del castellà. Podem finalitzar el recorregut en aquest punt, però convé que visitem el carrer de l’Ecce Homo, el més estret de la ciutat medieval i que era l’accés des del carrer Major a les places porticades de la vila (mustaçaf, pes de la farina, nevateria, carnisseries…), les més importants i grans fins el segle xvii, quan s’inicia el canvi de tota la configuració urbana del centre fins arribar al que ara tenim al davant.

Activitats – Mireu la volta i la capelleta, materials i formes de construcció. – Si podeu, cal pujar al Fadrí i contemplar la ciutat des d’allà dalt. – Dibuixeu les façanes dels edificis (Ajuntament, Campanar i Llotja) indicats i diferencieu-los per estils arquitectònics i dates de construcció.

LA MURALLA MEDIEVAL I EL PATRIMONI ARQUITECTﾃ誰IC

PLÀNOL I ITINERARI DE REFUGIS ANTIAERIS DE CASTELLÓ

Els refugis antiaeris de Castelló autor: Francesc Mezquita adaptació: Miquel Gómez

Aquesta guia didàctica és una eina de treball adreçada als alumnes de secundària de les nostres escoles i instituts per tal de conéixer unes construccions urbanes oblidades i el seu ús corresponent, importants i decisives en la defensa de la població civil davant dels bombardejos durant la guerra civil (1937-1939). Intentarà servir d’orientació explicativa en un itinerari per alguns refugis de Castelló i per a la realització de qüestions que l’alumnat haurà de respondre. La consulta del llibre Castelló sota les bombes –del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica– és fonamental, així com la consulta en classe –per entendre millor què era un refugi– d’alguns llocs web com ara: IES F. Ribalta https://www.youtube.com/watch?v=aPQutp37N68 Ontinyent https://www.youtube.com/watch?v=te7mhDBXYO8 Alcoi https://www.youtube.com/watch?v=HStwc6a4zn4 http://www.senderosconhistoria.com/senderos/refugio-antiaereo-cervantes-alcoy/

TREBALL A CLASSE Caldra primerament fer un treball a l’aula sobre el conjunt dels esdeveniments històrics corresponents a la II República i la Guerra Civil, i també fer esment als vestigis que resten pel que fa als edificis construïts abans de la confrontació bèl·lica i els pocs elements visuals que es poden veure de les boques d’accès als refugis.

FRANCESC MEZQUITA / MIQUEL GÓMEZ

A) El context històric

D) Els refugis

a. La Guerra Civil (1936-1939) i els contendents (els lleials al govern de la República i els rebels). Altres noms amb què es designen els contendents. b. La geografia inicial de la guerra en el moment de la sublevació. La zona dels lleials i la dels rebels. Imatge del mapa corresponent. Castelló situada en la zona dels lleials. c. Concepte de front de guerra i rereguarda.

a. J unta Local de defensa passiva de Castelló i la construcció de refugis de defensa contra els atacs aeris i navals. b. Els plànols i la ubicació estratègica sota espais públics de grans dimensions (les places). Mapa de la xarxa urbana de refugis i la seua capacitat. Amuntegament de terra davant de les cases que havien construït un refugi. 43 refugis públics i uns 300 privats.

B) Els 45 dies de bombardejos sobre Castelló a. Tipus de bombardejos: aeri (41 dies) i naval (4 dies). Cronologia dels bombardejos: 1937 (14 dies), 1938 (29 dies), 1939 (1 dia). I l’exèrcit que efectua el bombardeig: exèrcit rebel (40 dies durant 1937 i 1938); exèrcit lleial (4 dies durant 1938 i 1939). b. Castelló situada en zona de rereguarda convertida en front de guerra. Els bombardejos sobre la població civil amb l’objectiu de desmoralitzar i terroritzar. Imatges aèries de Castelló bombardejat (palmeres en la plaça de Sant Roc tocant al carrer Sant Fèlix) c. Testimonis orals de memòria històrica sobre els bombardejos.

C) Les víctimes 132 víctimes identificades i d’altres, fins a 150, en què es dubta si la mort és a causa dels bombardejos. Destruccions dels bombardejos: 629 cases enrunades, més 605 cases afectades parcialment. Edificis significatius de la ciutat: centre escolar Adsuara (actual Bisbe Climent); institut Juan Marco (actual IES F. Ribalta); Hospital Provincial; antiga estació ferroviària del Nord; antiga caserna de la Guàrdia Civil; església de la Trinitat; Palau de la Diputació; templet del passeig Ribalta.

LA VISITA O ITINERARI Iniciem l’itinerari a la Farola (plaça de la Independència), seguirem pel carrer de Saragossa fins la plaça de Tetuán, i arribarem a l’IES F. Ribalta per a continuar fins la plaça de les Aules. El recorregut hauria d’adaptar-se a una duració inferior a les dues hores. El grup d’alumnes o persones adultes no hauria de passar de les vint persones, almenys pel que fa al possible accés al refugi de la plaça de Tetuán. L’ordre del recorregut ací reflectit podria ser també en sentit contrari. El tram que va des de l’institut a la plaça de les Aules pot desviar-se fins a la parada 5 –si l’horari ho permet– per veure les empremtes de la metralla de l’aviació en les palmeres del carrer de Sant Roc. PARADA 1. Refugi de la Farola amb accés pel carrer de Catalunya. Ubicat a la plaça de la Independència (durant la guerra civil plaça A. Garcia Hernández). Aquest seria un dels refugis amb possibilitats de restauració i posada en ús per activitats actuals diverses. Tenia un altre accés públic des del parc Ribalta a més d’altres des de cases particulars.

1. Q uè commemora la Farola? Per què es diu plaça de la Independència?

ELS REFUGIS ANTIAERIS DE CASTELLÓ

om probablement s’obrirà prompte l’accés al públic i C el p odreu visitar:

2. R econeixement del lloc, buscar l’accés i dibuixar-lo al mapa. 3. D escriu l’entrada actual. 4. Oberta la porta d’accés, descriu què es veu. Hi ha escales? 5. É s un tram recte o torçut? 6. A les fotografies podem veure una construcció de llargs passadissos ben consolidada, voltes fetes amb destresa, escales amples…, quins materials s’usen? PARADA 2. Refugi de la plaça de Tetuán (durant la guerra civil plaça Fermín Galán). És el refugi que pel seu estat de conservació i per l’amplitud dels seus passadissos i escales, pot recuperar-se per a fer activitats museístiques. En el seu moment va disposar de dos accessos, un l’actual i l’altre a la plaça del Rei; es coneix per plànols i testimonis orals que des d’una casa particular també tenia accés sense haver d’eixir a l’exterior.

1. Quin tipus d’edificis envolten la plaça? 2. Reconeixement del lloc, buscar l’accés i dibuixar-lo al mapa.

3. Descriu l’entrada actual. 4. Oberta la porta d’accés, explica què s’hi veu. Hi ha escales? 5. És un tram recte o torçut? 6. Descriu l’itinerari interior del refugi i els seus diversos nivells. 7. Per què són tant fondos els refugis? 8. Com es ventilava? 9. Per què aquest refugi té els murs i voltes de formigó (Aula). Sembla que acabada la guerra aquest refugi va estar reforçat per militars i presos (Aula). 10. Si no el podeu visitar, per les fotografies conegudes i altres documents contesta a les preguntes 5, 6 i 7. PARADA 3. Refugi de l’IES F. Ribalta (Institut Juan Marco durant la guerra civil). Encara que el centre educatiu forma part de l’avinguda del rei en Jaume, durant la guerra civil formava part d’una plaça que es denominava Joaquín Maurín. L’institut va seguir impartint classes durant els dos primers anys de guerra. En el tercer i últim, les classes es van donar al col·legi Herrero, ja que l’edifici s’havia convertit en hospital. Donada la proximitat de l’entrada de l’exèrcit franquista a Castelló, el juny del mateix any, no sabem si es podria dur a terme per complet la seua construcció. Però sí que es conserven una sèrie de passadissos llargs mig enrunats per la terra i, en altres llocs, tapiats de manera artificial. «Té 69 metres de longitud, capacitat per 557 persones i amb un pressupost de 87.037 pessetes. Estava previst que es comunicara amb un altre refugi públic en el carrer posterior de l’edifici» («Castelló sota les bombes»).

1. Feu recerca d’informació al lloc web on trobareu dades d’aquest refugi:

https://www.youtube.com/watch?v=aPQutp37N68 (Aula)

FRANCESC MEZQUITA / MIQUEL GÓMEZ

2. On està l’entrada actual? (Aula) 3. Després d’estudiar el plànol del refugi, descriu com estava dissenyat i digues quants acessos tenia i quina és la data del projecte (Aula). 4. Disposava de seients per als seus ocupants? (Aula) 5. Com es ventilava? (Aula) 6. Anota l’amplada i l’altura del recinte. PARADA 4. Refugi de la plaça de les Aules (plaça de Bilbao durant la guerra civil). El refugi, molt a prop del sòl, actualment no existeix perquè va ser enderrocat en el moment de la remodelació de la plaça per construir l’aparcament i conservar la torre de Sant Pere. Així que no es pot visitar, però –per fotografies durant l’enderroc i plànols del projecte– podem conéixer aquesta construcció amb molt de detall. Per tant, el treball a realitzar serà a l’Aula, però visitarem l’entorn on s’ubicava. Els anteriors refugis són construccions a molta fondària del carrer, ja que només s’empra la terra i la rajola en murs i sostres, cosa que no passa en aquest refugi on es fa servir el formigó armat amb raïls ferroviaris.

Com ja coneixem els plànols i la fotografia:

1. Quants accessos tenia? 2. L’escala d’accés era recta? Per què? 3. Quin gruix tenien els murs? Per què? 4. Tenia excusat? 5. On enviava les aigües fecals? 6. Disposava de seients per als seus ocupants? 7. Com es ventilava? 8. Com es reconeixia per fora el refugi? 9. Quin criteri de protecció penses que s’ha de tindre amb les restes dels refugis per ser construccions defensives?

ELS REFUGIS ANTIAERIS DE CASTELLÓ

7 6

2 3

PLÀNOL I ITINERARI PER LA MARJAL: RUTA CIRCULAR

Dos itineraris per la marjal Francesc Rambla

El disseny, la publicació, la difusió i la realització d’itineraris didàctics referits a la marjal de Castelló són importants perquè possibiliten el seu descobriment, el seu coneixement i la seua valoració com a lloc a protegir i conservar per tota la comunitat. L’any 2009, vam proposar «Un itinerari didàctic per la marjal de Castelló», que va ser editat pels Col·lectius per Llengua i la Cultura de Castelló, i que pot ser consultat al lloc web https://www.escolavalenciana.com/categorias/index_associacio/478/19 i també a http://lamarjal.wikispaces.com, on es definien cinc llocs d’interés en la marjal. En cadascun es proposaven i relacionaven una sèrie d’activitats, que estarien desprès determinades per les característiques dels participants. Els espais d’interés assenyalats eren: les marjals del camí de la Cadernera, les de l’ Ullal de la Comare, les del camí de Bomboí, el paratge de la Font de la Reina i el parc del Meridià. La proposta estava dissenyada considerant necessari disposar d’algun mitjà de transport. També, durant aquestos últims anys, diferents associacions han projectat i realitzat diferents itineraris per aquesta marjal. Cal assenyalar, entre ells, els proposats per l’associació d’amics de la Marjal de Castelló en http://sosmarjal.blogspot. com.es, per l’aavv Camí Fondo de Castelló en http://avmamifondo.org , i per l’aavv del parc del Meridià en http://avmeridiano.com.

1) ITINERARI CIRCULAR A PEU PER LA MARJAL DE CASTELLÓ Dels cinc llocs d’interés de la marjal assenyalats en la publicació «Un itinerari didàctic per la marjal de Castelló», , n’hem triat tres en aquest itinerari circular: el parc del Meridià, les marjals de l’ullal de la Comare i les del camí de Bomboí.

FRANCESC RAMBLA

L’itinerari comença al parc del Meridià i, seguint el camí de la Donació, arribem al camí de l’Ullal de la Comare. Des del final d’aquest, i per l’espai de pas de la séquia d’ En Trilles –uns dos-cents metres–, arribem al camí de Bomboí. Travessem el camí de la Plana i, pel de la Primera Travessera, trobem el de la Gallenca, i d’ací novament al de la Plana. Si no volem anar pel camí de la Plana fins al de la Donació, podem prendre l’alternativa del camí paral·lel, l’entrador núm. 42, que també ens porta a la Donació –que té menys trànsit–, i acabem al parc del Meridià. Aquest itinerari circular té un recorregut d’uns 5,6 km. La part més dificultosa està en les precàries condicions del mur de la séquia d’En Trilles, que caldria millorar com s’ha fet en altres llocs, amb una passarel·la peatonal que cobrisca parcialment la séquia i n’eixample el pas. Plantegem l’itinerari a partir d’un treball introductori, a l’aula, abans de la seua realització (treball introductori a l’aula)/(t.in.a.) i d’unes activitats posteriors de conclusió, (treball posterior a l’aula)/(t.p.a.), encara que les activitats fonamentals projectades es faran durant l’organització de l’eixida. La proposta didàctica determina la realització de diferents parades dins de cadascú dels tres llocs d’interés que anem a descobrir. En cadascuna d’elles es proposen una sèrie d’activitats possibles que els responsables escolliran i seqüenciaran en funció de les característiques dels alumnes, dels objectius proposats, de les condicions climatològiques, del temps disponible i dels materials preparats. PARADA 1. A l’ entrada al parc del Meridià, davant del camí de la Donació.

a. R econeixement del lloc. Situar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar la ubicació del parc i del camí de la Donació.

b. T oponímia: parc del Meridià, Donació (t.in.a.). c. Explicació general de l’itinerari i dinàmica de treball a seguir. PARADA 2. Entrada al camí de l’ Ullal de la Comare confluent amb el camí de la Donació.

a. S ituar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar l’encreuament del camí de l’ Ullal de la Comare amb el camí de la Donació. b. Conreus: quins conreus s’observen en la parada? (És l’antiga zona de marjal convertida en horta. S’hi apreciarà el canvi progressiu d’horta a marjals quan més ens endinsem en el camí de l’ Ullal i més ens apropem cap a la mar). c. L èxic: Comare, ullal, marjal (t.in.a.). d. Formació de les marjals a Castelló. Els estanys i els quadros. Altres exemples pròxims de les nostres comarques (t.in.a.). e. Camins: Com és el camí de l’ Ullal de la Comare? En quines condicions el trobem? PARADA 3. Al final del camí de l ’Ullal de la Comare.

a. S ituar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar la ubicació del camí de la Comare i el lloc on està situat el camí. b. La vegetació a les séquies: observació i identificació de les espècies més representatives: la llentilla d’aigua, el senill, la boga, les canyes. S’observen llentilles d’aigua a la séquia? c. Possible observació d’exemplars de fauna de marjal, sobretot: amfibis, rèptils, peixos i aus. d. O bservació dels conreus existents a les marjals: arbres fruiters i hortalisses. Sistemes de reg.

DOS ITINERARIS PER LA MARJAL

e. O bservació dels marges de les marjals. Formes i tipus de materials emprats per evitar l’erosió dels marges. Observació de les característiques del sòl. S’observen aterraments en els marges? f. La formació del sòl. La formació de les marjals. Varia ció del nivell d’aigua durant l’any (t.in.a.). g. L es marjals i les inundacions. El riu Sec de Castelló (t.in.a.). h. L’aterrament de les marjals. Possibilitats i problemes existents. L’ajuntament de Castelló i la legislació sobre els aterraments (t.p.a.). PARADA 4. Abans de recórrer «l’espai de pas de la séquia» d’ En Trilles.

a. S ituar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar la ubicació de l’encreuament del final del camí de la Comare amb la séquia d’En Trilles. Assenyalar la séquia d’En Trilles. b. Importància de les séquies mare. Orientació respecte al mar (t.in.a.). c. Significat de «l’espai de pas de la séquia» (t.in.a.). d. Toponímia: séquia, En Trilles (t.in.a.). PARADA 5. En el camí de Bomboí.

a. S ituar-se en el plànol del recorregut. Assenyalar la ubicació del camí de Bomboí. b. La vegetació en les séquies. Observació i identificació de les espècies mes representatives. Saps identificar el senill, la boga i la canya? c. La vegetació en les marjals abandonades. Com coneixem que una marjal està abandonada? d. Possible observació d’exemplars de fauna de marjal (amfibis, rèptils, peixos i aus). e. L es espècies invasores: La tortuga de Florida i la gambúsia (t.in.a.).

f. Observació dels conreus existents en les marjals. g. Observació de les marjals. Croquis o dibuix de la distribució de les séquies i marjals, en relació al camí de Bomboí. h. Es mou l’aigua en les séquies? Observació de la direcció que porta l’aigua. Característiques de l’aigua: transparència, olor, color, altres elements, deixalles… PARADA 6. En el camí de la Gallenca.

a. S ituar-se en el plànol. Asssenyalar la ubicació dels camins de la Plana, de la Primera Travessera i de la Gallenca. b. O bservació i identificació d’exemplars d’animals que es puguen encontrar. c. O bservació dels conreus. Adonar-se del canvi progressiu de marjal a l’horta en el recorregut. d. Observació de les construccions. Alçades, dimensions, habitabilitat, temporalitat d’ús, existència d’elements d’ urbanització. e. El conreu de l’arròs a Castelló. Problemàtica històrica d’aquest conreu (t.in.a.). f. La urbanització de la marjal a Castelló (t.p.a.). PARADA 7. Recorregut pel parc del Meridià.

a. O bservació dels elements que componen el parc. b. Destacar el monòlit que dóna nom al parc. Història del parc. Quina inscripció hi ha? c. Els meridians i els paral·lels. Història de P. Méchain (t.in.a.). d. Ús i possibilitats d’ús del parc del Meridià. Projectes existents. Propostes d’actuació (t.p.a.). e. Marc legal de protecció a la marjal. Elaboració de propostes alternatives (t.p.a.). f. Problemàtiques ambientals existents. Propostes d’actuació (t.p.a.).

PLÀNOL I ITINERARI PER LA MARJAL: RUTA CURTA

DOS ITINERARIS PER LA MARJAL

2) ITINERARI CURT DE DESCOBRIMENT DE LA MARJAL, A PEU Dels cinc llocs d’interés de la marjal de Castelló, a banda del molí de la Font, els dos espais que actualment estan millor conservats són el camí de la Cadernera i el de Bomboí. L’itinerari Bomboí-Cadernera és un recorregut d’uns 1.700 metres, dissenyat perquè un mitjà de transport ens deixe a l’encreuament del camí de la Plana i del de Bomboí. D’allí, a peu, haurem de travessar tot el camí de Bomboí fins arribar a la séquia d’En Trilles; la travessarem, per un «pas» que hi ha damunt de la séquia, fins al camí de la Cadernera, que recorrerem per acabar al camí Fondo. En aquest moment el pas no existeix. És una reivindicació que ha estat proposada a l’ajuntament per diferents entitats, com l’aavv del camí Fondo. Esperem que siga una realitat pròximament. Mentrestant, és possible fer l’itinerari utilitzant un altre pas que està en la mateixa séquia un 200 metres més cap a la mar, al qual s’hauria d’anar per damunt del seu mur i, després de creuar-la, tornar cap al camí de la Cadernera uns cent cinquanta metres després. Aquesta possibilitat és factible, sempre que l’espai de pas de la séquia d’En Trilles s’ acondicione. Caldria sobretot realitzar les activitats proposades en les parades 3, 4, 5 i 6 del recorregut circular anterior.

El senyor Domingo xarcullant un matí de dissabte a la marjal

6 4

3 16

10 2

12 13

17 1

INICI 18 FI

PLÀNOL I ITINERARIS DEL PARC DE RAFALAFENA

10’

14 11

Itinerari didàctic pel parc de Rafalafena Ricard Pitarch Garcia

Per conéixer on estan les parades utilitza el plànol. L’itinerari comença i acaba a la porta principal. Agraïments a Tomás Lasarte

RICARD PITARCH GARCIA

Parada 1

Quan entres per la porta principal t’has de dirigir a l’esquerra, darrere del mur que tens trobaràs una gran superfície coberta d’uns éssers vius molt xicotets que pertanyen al regne vegetal, són les molses, formant una espècie de catifa verda. · Per què són de color verd? · Per què estan darrere d’aquest mur? Quina orientació té eixe lloc? · Acostat a terra i amb una lupa observa com són. Quants centímetres mesuren d’alçada? · Busca a Internet informació sobre les molses. Creus que les molses de l’espècie Barbula unguiculata es pareixen a les que tens al parc? · Busca algunes càpsules on es troben les espores. Per a què serveixen les espores? · A quin grup pertanyen les molses?

Parada 2

Busca entre les figures geomètriques fetes de tanca viva una olivera. · Aquest arbre perd totes les fulles a l’hivern? · Podem dir que és un caducifoli o de fulla persistent a l’hivern? · Q uin és el seu fruit? · Per a què s’utilitza? · Dibuixa alguna de les seues fulles.

Parada 3

Compara aquests xiprers podats en forma de tanca amb els xiprers que es troben alineats per separar l’amfiteatre de la bosquina. · Creus que són la mateixa espècie? · Q uin manteniment creus que han de fer els jardiners en cadascun d’aquests xiprers?

ITINERARI DIDÀCTIC PEL PARC DE RAFALAFENA

Palmerar de datileres. Estableix diferències i semblances entre aquest palmerar i un cultiu agrícola d’ametllers.

Diferències

Camp d’ametllers

Parada 5

Semblances

Parada 4

Palmerar

Dos exemplars de xiprer calb (Taxodium distichum) El xiprer calb és l’única conífera que viu dins de l’aigua o en terrenys secs. És de les poques espècies de coníferes que tiren les fulles cada any. Com està habituat a què les seues arrels estiguen cobertes d’aigua presenta unes protuberàncies llenyoses anomenades pneumatòfors que afloren a la superfície del sòl i li serveixen per a respirar en els llocs entollats on acostuma a viure. A la primavera troben aquests xiprers amb les noves fulles, de tonalitat verd clar, brillant. A la tardor es veuen bé els cons femenins, verds al principi. A l’hivern maduren els cons i es desprenen les llavors. Canvien de color les fulles, passen a ocre i a marró abans de caure junt a les branquetes completes. · Busca els pneumatòfors entre la gespa que envolta el seu tronc i fes una fotografia d’ells. · Investiga quin és el grup de les coníferes al que pertany el xiprer calb. Posa cinc exemples més de coníferes i esmena les característiques principals de les coníferes. · Q uè són els cons en botànica? (Busca’ls entre les branques dels dos exemplars que té el parc).

RICARD PITARCH GARCIA

Parada 6

Si puges un poc entraràs en una mena de claustre de base quadrada. · Però, … què és un claustre? · Per què podem dir que sembla un claustre? · Q uin element és freqüent trobar al centre dels claustres?

Parada 7

A l’exterior de la paret sud del claustre trobem uns arbrets de fulles grans, aquestes tenen una forma semblant a un violí, el seu nom científic és Ficus lyrata i és la figuera de fulla de lira o de violí. Les seues fulles són de color verd fort i brillant. Els seus fruits estan agrupats en parelles o solitaris, d’uns 4-5 cm de diàmetre, globosos, de color verd i amb algunes taques blanquinoses. Són originàries d’Àfrica tropical i és l’únic parc públic de Castelló de la Plana que té exemplars tan grans. · Coneixes algun Ficus del qual es mengen els fruits? · Com són aquests fruits per dins?

ITINERARI DIDÀCTIC PEL PARC DE RAFALAFENA

Observa en detall la roca utilitzada en revestir les parets del claustre, és una roca sedimentària bioclàstica, amb moltes restes de petxines i coralls triturats. Roca que ha estat tallada i polida en blocs rectangulars. Busca informació a Internet sobre aquest tipus de roca.

Parada 8

· Q uè significa bioclàstica? · D’on procedeixen? · Q uin procés de formació han tingut les roques sedimentàries? Acosta’t de nou a les palmeres datileres del palmerar i mira les roques que es troben a l’escocell fent un rogle al voltant de la base de cada palmera. · Reconeixes de quin tipus de roca es tracta? · A quin grup de roques pertanyen? · Busca informació sobre com s’han format aquestes roques.

Parada 9

Si estàs a la tardor o a l’hivern observa els fruits de la tipuana (Tipuana tipu). Si és al mes de maig potser la trobes plena de flors grogues. · Q uè utilitzen els fruits per allunyar-se de l’arbre que els ha produït? · Q uin és el vector que participa en la seua dispersió?

RICARD PITARCH GARCIA

Parada 10

Dóna una caminada per les senderes de la zona boscosa del parc. Trobaràs els arbres que tenen les fulles més xicotetes del parc. · Q uins són? Busca aquestes espècies en Google on t’apareixeran fotografies i després identifica-les en aquesta àrea boscosa.

Lantana camara Vinca Pinus halepensis Asparagus acutifolius Rhamnus alaternus Pistacia lentiscus

Nerium oleander Euryops pectinatus Phyllostachys

Cortaderia selloana Cistus albidus

Pots fer una fotografia de cada una d’elles i preparar una espècie de pòster. Les espècies subratllades són invasores. · Q uè vol dir espècies invasores? · Q uines precaucions cal prendre en elles? Estableix les diferències i semblances entre aquesta espècie de bosquina creada i plantada per l’ésser humà i aquells boscos naturals que existeixen des de fa segles.

Diferències Semblances

Parada 11

Bosquina del parc

Bosc natural

Parada 12

ITINERARI DIDÀCTIC PEL PARC DE RAFALAFENA

En el recorregut pel parc busca dues o tres plantes que siguen aromàtiques. Fotografia-les. · Espígol

· Murta

· Salvia

· Romaní

· Llorer

Parada 13

Observa els exemplars de faig (Fagus sylvatica). · Busca informació sobre la climatologia adequada per a viure aquesta espècie. · De quines zones de la península Ibèrica són autòctons. · És una espècie caducifòlia? · Per a què s’utilitza la seua fusta?

RICARD PITARCH GARCIA

Posa’t al passadís que hi ha amb xops i freixes. Dibuixa:

Parada 14

· Una fulla composta. · Una fulla simple. · Unes fulles en forma de agulla.

Parada 15

Aquests dos arbres són de l’espècie Chorisia speciosa, sinònim de Ceiba speciosa, són originaris d’Argentina, Bolívia, Perú i Paraguai. · Busca fotografies d’ells a Internet i al comparar-los amb els del parc, podries dir que els falten a aquests dos exemplars? · Per què els ho han llevat? Quina funció fan?

Parada 16

ITINERARI DIDÀCTIC PEL PARC DE RAFALAFENA

Mira aquests exemplars de pebrer bord (Schinus molle), de fulla persistent, d’escorça clivellada i més bé brunenca. Fulles compostes amb els folíols linear-lanceolats. El seu fruit és una drupa esfèrica d’uns 5 mm de diàmetre. Primer de color verd i de color rosa brillant o roig quan està madura. Si agafes un fruit i l’obris o refregues unes fulles amb els dits, t’arribarà a l’olfacte un aroma que recorda al del pebrer. · Busca d’on és originari aquest arbre.

Parada 17

Observa aquestes palmeres que són les úniques que creixen de manera autòctona a Espanya, el seu nom científic és Chamaerops humilis. · Q uin és el nom comú pel qual se’ls coneix ací a Castelló? · Tenen alguna relació amb el Desert de les Palmes? · Si compares les seues fulles amb les de les palmeres datileres del principi, quines diferències trobes?

Parada 18

Els lledoners (Celtis australis) que ací tenim donen nom a la Mare de Déu de Lledó i a la seua Basílica. · Són arbres caducifolis? · Com són els seus fruits? · Són compostes o simples les seues fulles? · Per a què es van utilitzar les seues branques en altres temps?

RICARD PITARCH GARCIA

Descriu algunes funcions que fan els parcs urbans en les ciutats i els beneficis per als ciutadans.

··········································· ··········································· ··········································· ···········································

· Per a què vindries tu a aquest parc? · Q uines activitats penses que es poden fer ací? · Q uè trobes a faltar en el parc de Rafalafena? · Q ue creus que cal millorar?

Busca figures geomètriques dins del plànol del parc de Rafalafena, tenint en compte que el mateix parc ja és un triangle. (Utilitza el plànol de Google Maps de la portada o el d’Internet).