Temps d’infantesa

A in a G a r ia -C a rb ó

Obriu camins, alceu les pedres, destapeu misteris, descobriu conceptes, percebeu els raigs, distingiu olors, reveleu l’aforisme, aprecieu les identitats possibles.

Hi ha qui encara es recargola i protesta, qui encara s’oblida i abandona el vellut de la infantesa, la temperatura, l’incitament que la composa, l’oxigen on es processa.

Hi ha qui deixa fora la consciència i la percepció, la força i la inèrcia de l’arrel més tendra, la gota més humida del dia que desperta, que arrenca i reviscola la vida, un jorn nou, des de l’inici, des del sentit, amb la floració.

Apunteu la innocència, despunteu la ignorància, abraceu la claror, jugueu amb l’experiència, intensifiqueu l’essència, imagineu-vos, enlaireu-vos, enfortiu-vos de vigor.

A l’alè més pretèrit s’amaguen els camins dels canals referents, les petjades dirigides, orientades, reconegudes, dels qui han obert escletxes i descobert mons nous, de les qui han cavalcat torxes i produït llum, dels qui han fet far del fum profund i ara pels llits dels vòrtex respiren.

Inhaleu-los, alleteu-vos, sigueu-ne sabedors, gaudiu-los, cuideu-los, que el temps fuig i amb el capvespre es fon el sol.