L’estiu

E í l ia S an h i s A lòs

Vacances, aquelles sí que eren vacances, tres mesos, tres mesos d’estiu, sense quaderns de treball, ni deures pendents, res…

Quan tenia vuit anys els meus pares, com altres alcoians, van comprar un apartament a la platja de Piles, prop de Gandia. El primer viatge el vam fer en tren fins a Gandia. D’allà a Piles anàvem en un autobús vell que era anglès i duia el volant a la dreta. No tenia seients sols barres per agafar-se, sota les finestretes. A la part de darrere de l’autobús hi havien uns catres, com els que la gent portava a missa, els quals els podies agafar per seure durant el viatge i resar perquè el conductor no frenara molt fort.

Teníem un banyador per a tot l’estiu, o estius, si no creixies massa. El primer que vaig tindre era blau amb rivets rojos i el de la meua germana Dolo a ratlles blau marí i blanc amb una ratlla roja a la cintura.

Com a molt tard t’havies d’alçar a les nou. Si no, no et podies banyar.

No sé a qui se li va poder ocórrer això, devia ser algú a qui no li agradava l’aigua, perquè havíem d´esperar tres hores per fer la digestió. Tres hores! Això volia dir que si acabaves d’esmorzar, per exemple un got de llet i una magdalena a les nou i mitja, no podies banyar-te fins les dotze i mitja. Les mares, rellotge en mà fins que es fera l’hora.

En aquella època no sabiem què era un protector solar, i jo que tinc la pell de la cara un poc delicada em passava tot l’estiu com si fóra un indi, el nas i la galtes roges…

De vegades, a la platja hi havia taques negres que se´ns apegaven als peus. Era el quitrà que ens havíem de llevar amb un drap mullat amb oli. Pensava que era normal el quitrà a la mar, fins que no vaig créixer no em vaig assabentar d’on provenia.

I platja per la vesprada, no; teníem sols un banyador, no es podia. Les vesprades eren molt llargues. El meu germà Lluís, la meua germana xicoteta i jo jugàvem al Palé (Monopoly, per als més joves) i la partida podia durar hores. Era un altre temps, però he de dir que enyore eixos estius.

El meu germà Lluís, la meua germana xicoteta i jo jugàvem al Palé (Monopoly, per als més joves) i la partida podia durar hores.