L’estiu E m í l i a S an c h i s A lòs
V
acances, aquelles sí que eren vacances, tres mesos, tres mesos d’estiu, sense quaderns de treball, ni deures pendents, res… Quan tenia vuit anys els meus pares, com altres alcoians, van comprar un apartament a la platja de Piles, prop de Gandia. El primer viatge el vam fer en tren fins a Gandia. D’allà a Piles anàvem en un autobús vell que era anglès i duia el volant a la dreta. No tenia seients sols barres per agafar-se, sota les finestretes. A la part de darrere de l’autobús hi havien uns catres, com els que la gent portava a missa, els quals els podies agafar per seure durant el viatge i resar perquè el conductor no frenara molt fort. Teníem un banyador per a tot l’estiu, o estius, si no creixies massa. El primer que vaig tindre era blau amb rivets rojos i el de la meua germana Dolo a ratlles blau marí i blanc amb una ratlla roja a la cintura. Com a molt tard t’havies d’alçar a les nou. Si no, no et podies banyar.
