Temps abonançat

R osa b e l G u b au G o n zá l e z

A Rosa Ros Ros

Tallaves la carn d’aquell fruit de tardor fet delícia, amb les teues mans expertes i igualment tardorals, i contra el meridià del cànter dels teus pits recolzaves la fogassa blanca, redoníssima, nafrada amb el ganivet que esmolava el teu marit ferrer. A la penombra calma de la cuina primitiva, enfront del safareig fondo de bugada i sacrificis obraves al llibrell la teua alquímia d’ou, sucre, rent i farina, mentre em deixaves xuclar llépolament, a ditades, el solc encara cru de l’encanteri. Era segur, agradable, tenir-te d’ulls i bastó, de cordell que em subjectava a terra ferma, com tou era endormiscar-me aquietada pels jocs, al bressol que m’estovaves a la falda i engegar el camí de cada somni flairant les marcides flors de la teua sina d’àvia.

La República farà un gran esforç en aquest sentit perquè pensava que l’única manera de canviar i fer progressar a una societat era mitjançant l’educació.